25 blues cerdanyola by EHG El Huevo Gordo

25Ă¨ Festival Internacional de Blues de Cerdanyola del VallĂ¨s / 6 - 20 de octubre de 2013

Cerdanyola del Vallès octubre de 2013

La música forma part dels fonaments culturals més arrelats a la nostra ciutat i és un dels actius més importants de Cerdanyola. El Festival de Blues, que enguany arriba a la 25ª edició, n’és una de les mostres més emblemàtiques i significatives i ha esdevingut, des de fa dècades, un referent cultural a nivell nacional i internacional. Entenem que la cultura no pot esdevenir un luxe per als nostres ciutadans, sinó un dret en que hem de seguir treballant per fer-lo més accessible. Per aquest motiu, enguany hem apostat per un Festival que retornés el Blues a la ciutat, que impregnés els carrers de música i que impliqués els nostres ciutadans, les entitats, els comerços i les empreses en l’esdeveniment. Finalment, també vull destacar que per a la ciutat el Festival de Blues significa oferir un impuls a l’activitat econòmica i comercial, a l’ocupació i a la contractació de músics i de grups locals. És per això que estem convençuts que, malgrat les dificultats econòmiques i els obstacles, l’aposta per tirar endavant el Festival beneficiarà la ciutat en tots els sentits. Us convido doncs a gaudir de la programació de la 25a edició del Festival. Carme Carmona Alcaldessa de Cerdanyola

Arriba el Blues a la ciutat, el Blues de la nostra ciutat. Perquè Cerdanyola ha esdevingut, després de 25 edicions de Festival Internacional de Blues en un referent indiscutible en les convocatòries d'aquest estil musical d'arreu del país. Torna el Blues amb un nombre i un aniversari remarcable, que fa respecte. I torna, després d'haver hagut de renunciar a la seva periodicitat anual, amb nous reptes i plantejaments: recuperar una programació de Blues d'estil genuí i d'alta qualitat, implicar a les entitats locals en la organització i el desplegament dels actes a la ciutat donant-li una gran presència en els carrers i places, i, a més a més fer-lo viable i sostenible econòmicament, havent-se hagut d'adaptar, obligatòriament, a la situació de contenció actual. Un Festival que incorpora primeres figures de l'escena internacional i també el bo i millor dels músics catalans i espanyols que des de fa anys conreen aquesta música. Un Blues a l'abast de tothom, autèntic, madur i de primera. Montse Montiel Regidora de Cultura

25è Festival Internacional de Blues de Cerdanyola del Vallès El Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès és un dels festivals de gènere més importants de Catalunya. Amb una programació organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Associació de la Música en Viu - Cerdanyola Blues, i que ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el festival celebra la 25a edició d’un certamen que ha convidat a primeres figures a nivell nacional i internacional, al mateix temps que fa una aposta decidida per la diversificació d’espais a la ciutat, els concerts a l’aire lliure i l’arrelament del festival en el teixit social de la població, gràcies a l’organització d’activitats paral·leles. Les dates de l’edició de 2013 són del 6 al 20 d’octubre. Enguany, el Festival de Blues celebra la seva 25a edició presentant unes xifres importants a nivell d’assistència que signifiquen la seva consolidació com a festival: els concerts del cicle Barbacue & Blues arriba a concentrar fins a 5.000 persones durant les actuacions a l’aire lliure. En aquesta edició es comptarà també amb una exposició col·lectiva a l’entorn del blues, organitzada per l’Associació d’Artistes Plàstics de Cerdanyola, tallers grupals de música i plàstica, una aproximació al blues a les escoles i una mostra sobre el cartell de l’actual edició del Festival, realitzat per l’artista cerdanyolenc Jesús Bolinaga. Cartell amb primeres figures Amb un pressupost limitat, el 25è Festival Internacional de Blues de Cerdanyola del Vallès ha

confeccionat un cartell atractiu amb les primeres figures de l’escena ‘bluesera’ internacional; les millors bandes del mercat espanyol i amb una important representació dels millors grups de Cerdanyola del Vallès. u u u u u u u u u u u u u u u

Big Mama & The Crazy Blues Band Nathan James August Tharrats & Amadeu Casas Joan Pau Comellas & Miquel Talavera Xan Castell & Martini’s Blues Julio Lobos Chino Swing Slide A Contrablues Velma Powell Bob Margolin Mingo Balaguer Bluedays Wax & Boogie Sweet Marta & The Blues Workers Travelling Brothers.

Prop d’una trentena d’artistes i bandes actuaran a diversos punts interessants de la ciutat i, per primer cop, de Sant Cugat del Vallès: u u u u u u u u

Parc del Turonet Església de Sant Martí Teatre Ateneu B’Art Ateneu Museu d’Art de Cerdanyola Bars i locals musicals de Cerdanyola Sala El Siglo (Mercantic) Sant Cugat del Vallès Amfiteatre de Serraparera

En aquesta edició també s’ha comptat amb la

complicitat dels establiments d’oci i dels eixos comercials de la ciutat.

Blues als millors bars i restaurants de la ciutat. Edició especial: 25 anys

Les associacions de comerciants de Fontetes, el Rovell de l’Ou i l’Eix han participat en l’organització i el patrocini de les actuacions al carrer en aquests eixos comercials que ens permetran apropar el blues i la música en viu a tots els ciutadans als carrers de Cerdanyola durant els dies del festival. Per altra banda, es recupera la mostra d’aparadors, APARABLUES per als comerços de la ciutat. En aquesta ocasió es comptarà amb la col·laboració de l’entitat AFOCER, que ha programat una mostra fotogràfica als comerços de la ciutat que deixarà veure el fons d’imatge de l’associació amb fotografies preses durant les diferents actuacions dels grups de blues als locals de la ciutat. Finalment es recupera també el Menú & Blues que ens permetrà gaudir del millor menú a l’entorn del

Amb motiu del 25è aniversari del naixement del Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès, es portarà a terme una tasca molt més àmplia de difusió a través dels mitjans de comunicació tradicionals i online. Aquesta difusió no només se centrarà en la ciutat de Cerdanyola del Vallès i sinó a Barcelona, Catalunya i Espanya. A través de la promoció es vol situar la ciutat de Cerdanyola com la cita més important de la música negra durant el mes d’octubre a Catalunya. Al llarg d’aquests 25 anys, el Festival ha volgut donar a conèixer no només la música, sinó la cultura que hi ha darrera del blues: com a expressió cultural, creativa i emocional.

Repàs de 25 anys d’historia del Festival El Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès neix l’any 1987 com a reivindicació d’un moviment musical, amb ubicació a diversos locals de petit format que donen cabuda a bandes i grups locals enamorats dels blues. La bona organització i la insistència dels locals i l’Ajuntament, van convertir el Festival en un esdeveniment d’abast més extens i amb periodicitat anual. Es tracta, a més, del primer festival que promociona la temàtica musical ‘bluesera’ des d’una perspectiva multidisciplinar, ja que durant les jornades es programen activitats relacionades amb la temàtica de la música negra nordamericana per excel·lència. A conseqüència de la crisi, l’any 2011 es va decidir que les edicions dels festival serien biennals. Després d’un any 2012 sense la cita ‘bluesera’, torna el Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès amb més força que mai. Cartell 25è aniversari L’autor del cartell de la XXV edició del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola és l’artista cerdanyolenc Jesús Bolinaga. Des de 2004 aquest projecte es coordina des del Museu d’Art de Cerdanyola, on resta en custòdia l’original i passa a formar part de la

col·lecció del museu. Al llarg dels anys artistes de renom han realitzat el cartell, com ara Josep Guinobart, Josep Pla Narbona, Perico Pastor, Agustí Puig, Carme Sanglas, Ramiro Fernàndez Saus, Josep Lluís Jubany, Dominica Sánchez, Oriol Vila-Puig, Nazario o America Sánchez. Enguany aquesta tasca s’encarrega a un dels artistes cerdanyolencs més influents de la seva generació. Jesús Bolinaga ha destacat en el camp del disseny, com a docent, en el seu treball en diverses publicacions i també com a creador d’imatges i símbols que formen part de la identitat de la ciutat. Com a artista s’ha caracteritzat pel domini de la geometria, el ritme i la construcció. L’any 2007 va realitzar una exposició a l’espai Enric Granados homenatjant l’esclat cultural de la República i els anys trenta que va ser estroncat per la Guerra Civil i la dictadura. El cartell que proposa Bolinaga es basa en un original realitzat amb la tècnica del collage. Tot coincidint amb el Festival, al MAC es podrà veure una petita mostra sobre la tasca realitzada per l’artista.

05.10.2013, dins del cicle Berenar & Blues 18h Pl. Abat Oliba

Xan Castell & Martini’s Blues Xan Castell & Martinis Blues és un projecte que neix a mitjans del 2009 amb la intenció de recrear el blues en les seves diferents vessants d’una manera original i amb un estil propi. El grup està compost per Xan Castell (veu), Martín J. Merino (guitarra) i Jordi “Cobre” (contrabaix). Individualment cadascun dels músics d’aquesta formació compta amb una dilatada experiència professional. En format acústic sorprenen en els seus directes, convidant l’espectador a un viatge musical a través del temps que ens porta als anys 30, 40 i 50.

10.10.2013 21h Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès

August Tharrats & Amadeu Casas en concert La combinació del pianista August Tharrats i d’Amadeu Casas és màgia pura a l’escenari. Tharrats és un clàssic de l’escena ‘bluesera’ a Catalunya i pioner en la introducció del ‘boogiewoogie’. Enamorat de l’estil d’autors com Jay McShan, ha rebut elogis de clàssics com Teddy Edwards, BB King o Gene Mighty Flea Connors. August Tharrats ha estat integrant dels clàssics Blues Messengers i als noranta va fundar la seva pròpia banda, August Tharrats Blues Trio.

Revista XXV Festival Internacional de Blues de Cerdanyola del Vallès Edita: Associació Amics de la Música en Viu - Cerdanyola Blues Disseny i maquetació: Edicioneshg - El Huevo Gordo

Amadeu Casas és guitarrista, cantant i compositor. Porta una dilatada trajectòria sobre els escenaris nacionals i internacionals gràcies a projectes ambiciosos com Blues Messengers, Slide Company o Tandoori Lenoir compartint cartell amb Johnny Adams, Corey Harris, Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabolous Thunderbirds o Mike Taylor, tot i que a nivell personal, Casas compta amb sis treballs al mercat: Blues a gogo, Estrictament Personal, Strollin’ Band, Blues Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga, treball aquest últim en què va posar música al poeta ampordanès Carles Fages de Climent. Més info a https://myspace.com/thaaugusttharrats music/songs i www.amadeucasas.cat

11.10.2013, inauguració del Festival 20h Pl. Abat Oliba

Sun Street Blues / Big Mama & The Crazy Blues Band Sun Street Blues La formació Sun Street Blues és un clàssic als escenaris de Cerdanyola. La seva base rítmica descen de reconegudes bandes de blues de Barcelona dels anys 90 (Fool for 7, Ley de Murphy, etc.): la seva ànima són el blues y el R&B. Amb una llarga trajectòria als escenaris blues de petit format, enguany fa el salt a un gran festival amb un gran repertori de música blues dels grans intèrprets de l’escena internacional. Sun Street Blues torna a la carretera després de la gira nord-americana del reconegut guitarrista barceloní i líder de la banda, Albert Greenlight. Més info a http://www.youtube.com/ watch?v=gmD5y_q15jY

Big Mama & The Crazy Blues Band Montserrat Pratdesaba, Big Mama, cantant fermament compromesa amb el blues i la gran veu catalana d’aquesta música. Ha participat com a cantant en nombrosos concerts i festivals principalment a Espanya i França. Ha produït 15 discos i ha col·laborat en una llarga llista d’àlbums. A més, la carrera de Big Mama ha estat molt relacionada amb el treball educatiu, oferint nombrosos concerts per iniciar a nens i adults en l’univers del Blues. També és periodista musical de la revista francesa Blues & Co des de 2008. El seu art ha tingut repercussió internacional, ja que Putumayo Records va incloure «No way out», una cançó de Big Mama & Victor Uris, per al recopilatori «Blues Around The World», que va comptar amb artistes internacionals tals com Taj Mahal, Bonnie Raitt, Maria Muldaur, Eric Bibb o Habib Koitié, entre d’altres. És membre del Consell Executiu de l’European Blues Union. Aquest 2013, Montserrat Pratdesaba celebra el seu 25è aniversari com a Big Mama amb una gira acompanyada pel grup Taller de Músics All Stars. Ha participat en Festivals de Jazz i Blues de molt prestigi com els de: Marciac: 1995, Bayonne:1995, Monségur: 1995, San Sebastián A les edicions de 1995 i 2000, Lisieux: 1991, Orange: 1995, Mégève 1995, Getxo: 1991, Santiago de Compostela: A les edicions de 1989, 1991, 1995 i 2003, Córdoba: 1994, Santander: 1995, Cerdanyola: A les

Big Mama. Foto Jacinto Muñoz

edicions de 1990,1991,1992,1998, 2001, 2007, Barcelona: A les edicions de 1992, 1994, 2001, 2002, 2006, 2009 i 2012, Terrassa: A les edicions de 1989, 1990, 1993, 1995, 1996, 2000, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2013), Madrid (San Juan Evangelista): 91, Mantes-la-Jolie: A les edicions de 2002, 2005, Chaumont: 2003, Les EscaldesEngordany: 2002 i 2003, Le Pouliguen: 2004, Cognac: 2004 Condat sur Vienne: 2005, Val d’Oise: 2006, Roses: A les edicions de 1993, 2000, 2004, 2007, 2008, Thouars: 2010 i 2012, Sem: 2012 Més informació a: www.bigmamamontse.com/ https://www.facebook.com/montse.pratdesaba http://bigmamamontsevideos.blogspot.com/ http://bigmamamontsebooks.blogspot.com/

12.10.2013, dins el cicle Vermout & Blues 12h Pl. Abat Oliba

Angue Angue es un trio de jazz&blues jove nascut a Barcelona, i format per Ignasi Morral (saxo), Ernesto Piano (piano) i Rocio Angue (veu). Tots tres formen un espectacle que ens transporta a l’època daurada del jazz, amb influències dels grans pianistes del jazz o del flamenco, i amb una veu, la de Rocio Angue, que s’inspira en la música africana, el gospel, el hip hop o el funky. Amb totes aquestes influències musicals, el seu repertori musical inclou versions de Bessie Smith, Billie Holiday, Dinah Washington, Ella Fitzgerald, Louis Amstrong i de contemporánis com Bobby Mcferrin, a més d’incloure temes propis. Tot un so fresc, autèntic i molt personal. Més informació a http:/ www.reverbnation.com/artist_3333709/bio#

Nathan James & Cool Grinders Nathan James Nathan James ha creat una identitat musical pròpia, gràcies a un estil singular i amb uns instruments de música especials. El californià Nathan James porta gairebé 20 anys a sobre dels escenaris, fet que li ha forjat ser un dels millors guitarristes de blues actuals. Normalment actua amb el seu trio, juntament amb Marty Dodson (bateria i veu i Troy Sandow (harmònica i veu), tot i que també a actuat en solitari amb Pinetop Perkins, Billy Boy Arnold o Lazy Lester. Nathan James és un guitarrista versàtil en el seu repertori, amb una harmonia de sons, des de blues clàssic, fins al country o el soul. Nathan James s’ha fet famós per la seva interpretació “finger picking” amb una de les seves guitarres elaborades per ell mateix amb una base de caixa “washboard”. Per a més informació http://www.nathandjames.com

Cool Grinders Cool Grinders és un trio de blues, boogie i swing format per: Victor Puertas al piano i veu, Little Jordi: contrabaix, i Reginald Vilardell: Bateria i veu. Amb un so clàssic, elegant i senzill a la vegada. Aquest grup neix amb la intenció de continuar oferint blues als amants d’aquest estil, tant en la interpretació de clàssics del gènere, com les seves composicions pròpies. Cal destacar que Víctor Puertas, juntament amb el grup Suitcase Brothers van quedar en segon lloc en l’edició de 2013 del Memphis Blues Challenger, el concurs de blues més important del món. Més informació sobre el grup a http://www.reverbnation.com/coolgrinders

Nathan James. Foto de Brian Snyder

www.weissehugel.com

21h Sala El Siglo (Mercantic) de Sant Cugat Organitza: Teatre Auditori Sant Cugat

Joan Pau Cumellas & Miquel Talavera Joan Pau Cumellas És un dels grans harmonicistes del país. Cumellas és un virtuós de l’harmònica i explota totes les seves possibilitats sonores, fusionant el blues amb estils tant definits com el jazz, el country o la música folk. Amb aquests trets, Joan Pau Cumelles ha format part de formacions clàssiques a l’escena ‘bluesera’ nacional com Barcelona Bluegrass Band o Mr. Hurricane Band, tot i que també ha tocat amb Quico Pi de la Serra, Big Mama, Miguel Talavera o Valentí Moya i col·laborat amb Manolo García, Lotti Lewis, Les Deux Guitarres o Moncho. També ha participat en produccions de música infantil, gospel o pop-rock. Cumellas ha actuat als principals festivals del blues a nivell nacional i internacional. Més informació a www.joanpaucumellas.com Miquel Talavera El guitarrista i cantant Miguel Talavera, és un músic de llarg recorregut com a artista bluesrock amb ribets de funk i soul, influenciat per músics com Muddy Waters, Eric Clapton o Robben Ford. Ha treballat i compartit escenari amb Big Mama, Amadeu Cases, Carlos Segarra (Los Rebeldes), Jose Luís Perez (El ultimo de la Fila), Julian Vaughan, Steve de Swardt, Julio Lobos (Lluis Llach, Manu Chao), Jordi Mena, Simao Felix, La Vella Dixieland, Jordi Gas (Jarabe de Palo), Orquesta Mondragón, Santiago Auserón (Radio Futura, Juan Perro), Dyango, Joan Manuel Serrat, Sheilah Weaver (The Supremes), Quico Pi de la Serra, Vargas Blues Band, Raimundo Amador, James Kakande, Steve Earle, Blue Highway, Carter Brothers, Angela Brown, Tino Gonzales, Holy Odell, Tony Triscka, Hayseed Dixied etc. Actualment lidera el seu projecte més personal amb Miguel Talavera Power Trio (temas originales), i comparteix projectes amb Joan Pau Cumellas. A més, també actua en la banda tribut: Sultans of swing tribute band (Dire Straits), Mark Knopfler és un dels seus ídols a la guitarra. Més informació a http://www.migueltalavera.com.

17.10.2013 22h Església de Sant Martí

Gospel Link Singers, homenatge a Mahalia Jackson, la Reina del Gospel Gospel Link Singers neix al novembre del 2008 com a petita coral de Gospel dirigida per Clara Sallago. De seguida es consolida com a coral internacional, ja que quasi la meitat dels seus integrants provenen de diferents països com Alemània, Estats Units, Puerto Rico, Anglaterra, França, etc. Al gener del 2010 s’estableix com a Associació

Sense Ànim de Lucre, inscrita a Sant Just Desvern. L’entrada a les seves actuacions és la voluntat i es destina de manera íntegra a causes benèfiques com el Banc d’Aliments. Al Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès faran una actuació especial, fent un homenatge a Mahalia Jackson, la Reina del Gospel. Per veure la força de la seva veu, us deixem aquest document: http://www.youtube.com/ watch?v=in9dBuA_sIk Més informació a https://www.facebook.com/ pages/Gospel-Link-Singers/158610107483458 o a http://www.youtube.com/user/gospellinksingers

PROGRAMA del 25è Festival Internacional de Blues 04 Octubre DIVENDRES A L’ENTORN DEL BLUES 21.00h B’Art Ateneu InauguracIó exposIcIó col•lectIva Col•lectiu d’Artistes Plàstics de Cerdanyola

05 Octubre DISSABTE BERENAR & BLUES XAN CASTELL & MARTINI’S BLUES 18.00h Plaça de l’Abat Oliba THE DRY RIVER STROMPERS 19.30h Classic Cafè Dins dels actes de la Setmana de la Gent Gran

06 Octubre DIUMENGE JAM SESSION 12.30h Bar Atipat (Plaza de la C, junto correos)

Octubre DISSABTE ANGUE NATHAN JAMES & COOL GRINDERS 12.00h Plaça de l’Abat Oliba Nathan James ha creat una identitat musical pròpia, gràcies a un estil singular i amb uns instruments de música especials. El californià porta gairebé 20 anys a sobre del sescenaris, fet que li ha forjat ser un delsmillors guitarristes de blues actuals. Cool Grinders és un trio de blues,boogie i swing, amb un so clàssic, elegant i senzill a la vegada ROSENDEANDO 18.30h c. Sant Ramon (Vinilo, Holi i Cal Pinxo) THE FOXHOLES 19.30h Classic Cafè LOST & LONESOME 20.00h La Tia Felipa THE WALKING STICK MAN 23.00h Bar Blues LOS FINOS 23.00h Circus Preu: 5e THECHERRYWINE 23.30h The 1916 Irish Pub

13 Octubre 10 Octubre

DIUMENGE

DIJOUS

WAKA Y LOS MOLES 12.30h Cal Pepelu THE NIGHTS DOGS 13.00h Bosc Tancat ALMENDRAS BLUES 17.00h Cal Pepelu BLUES PRISONERS 20.30h Teart BIG BAND ESCOLA DEBLUES DE BCN 20.00h The 1916 Irish Pub SPECIALBLUES JAM SESSION 23.00h Circus

InauguracIó de l’exposIcIó BOLINAGA i el cartell del blues 20.00h Museu d’Art de Cerdanyola AUGUST THARRATS & AMADEUCASAS La combinació del pianista August Tharrats i d’Amadeu Casas és màgia pura a l’escenari. Tharrats és un clàssic de l’escena ‘bluesera’ a Catalunya. August Tharrats ha estat integrant dels clàssics Blues Messengers i als noranta va fundar la seva pròpia banda. 21.00h Museu d’Art de Cerdanyola Preu: 5e

11 Octubre DIVENDRES InauguracIó del FestIval de Blues SUN STREETBLUES BIG MAMA & THECRAZY BLUES BAND 20.00h Plaça de l’Abat Oliba Montserrat Pratdesaba, Big Mama, cantant fermament compromesa amb el blues i la gran veu catalana d’aquesta música. Ha participat com a cantant en nombrosos concerts i festivals principalment a Espanya i França. Ha produït 15 discos i ha col•laborat en una llarga llista d’àlbums. STER WAX AND THE NEW FUSS 23.00h Circus Preu: 5e

15 Octubre DIMARTS SALLAGO & SISTER MARION 20.30h La Tía Felipa

16 Octubre DIMECRES SHOEMAKER’S BAND & CARLOS GALLEGO 18.00h Estanc Altayó CASI EL MEJORTRIO DE TU VIDA c. Francesc Layret; c. Foment; pg. Cordelles; c. Roserar; c. Torrent / Sta. Marcel•lina; Ptge. Ajuntament / Lluís Companys (parades de 30’) 18.00h Itinerant Patrocina: Ass. de comerciants el rovell de l’Ou COTTON ROOTS

de Cerdanyola del Vallès 20.00h La Tía Felipa SPECIALBLUES JAM SESSION 23.00h Circus

17 Octubre DIJOUS THE WALKING STICK MAN 12.00h Ateneu schoolBlues ZAMU QUARTET 20.00h Estanc Altayó XAVI RIZZO ONEMAN BAND 22.30h Circus LONESOMERENDEZBLUES 20.00h La Tía Felipa GOSPEL LINK SINGERS, MAHALIA JAKSON Aforament limitat. Recollida d’entrades a l’Ateneu 22.00h Església de Sant Martí CASI EL MEJORTRIO DE TU VIDA Av. Primavera / C. Pineda; C. Reis (entre Av. Primavera i C. Orient); Av. Catalunya (davant plç. Josep Viladomat);C. Santa Anna / Rbla.Montserrat 18.00h Itinerant Patrocina: Ass. de comerciants de les Fontetes i Ass. de comerciants de l’eix JOAN PAU CUMELLAS & MIQUEL TALAVERA Joan Pau Cumellas és un dels grans harmonicistes del país i un virtuós de l’harmònica. En aquesta ocasió comparteix projecte amb Miquel Talavera, guitarrista i cantant de llarg recorregut com a artista de blues rock amb ribets de funk i soul. Organitza: teatre Auditori Sant cugat 21.00h Sala El Siglo (Mercantic) de Sant Cugat

18 Octubre DIVENDRES JULIO LOBOS Julio Lobos, nascut a Santiago de Chile, és un artista polifacètic, a més de com a teclista i virtuós de l’acordió, en l’harmònica, la percusió i la bateria, tot i que també compleix a la perfecció amb altres facetes com la de cantant, compositor, intèrpret, arreglista i productor artístic. 12.00h Plaça de la Constitució CHINO SWING SLIDE Plaça de Viladomat CASI EL MEJORTRIO DE TU VIDA 12.00h c. Sant Ramon SONS DEBLUES CORAL A càrrec de la coral de Turó Solidari 18.00h Plaça Abat Oliba BLUEDAYS 20.00h Plaça Abat Oliba KOZMIC BAND 23.00h Bar Blues LONE RHINO CLUB 23.00h Circus Preu: 4e

19 Octubre DISSABTE

VERMOUT & BLUES FOSC A CONTRABLUES 12.00h Plaça de l’Abat Oliba WAX & BOOGIE SWEET MARTA & THEBLUES WORKERS ONLY WOMAN 19.00h Amfiteatre de la Masia Serraparera JOC & BLUES A càrrec de la Jove Orquestra de Cerdanyola amb el violinista Oriol Saña 21.00h Ateneu Preu: taquilla: 8 e, menors de 12 anys i majors de 65 anys: 6 e JAM SESSION 23.00h Bar Blues ALIUS 23.00h Circus Preu: 5e THE HAT HAUSEN ELASTIC BAND 23.30h The 1916 Irish Pub

20 Octubre DIUMENGE

BARBECUE & BLUES MINGO BALAGUER convidadaVICKY LUNA

BLUES

INTRUDERS

Amb una llarga trajectòria Mingo Balaguer inicia al 2002 una nova experiència musical, amb ell com a veu i harmònica, d’aquesta nova formació musical. Ens presentaran el seu últim treball: ‘Wild,wild women’ amb la col•laboració de Vicky Luna

TXUS BLUES & JOSEBLUEFINGERS AND THE ELECTRIC BAND A començaments dels 90, Txus Blues, va començar a tocar l’harmònica.Però no només és un virtuós de l’harmònica, sinó que també és cantant i dibuixant i juntament amb Jose Bluefingers és un dels duos més importants dels escenaris catalans.

TRAVELLING BROTHERS & TOTA BLUES Els Traveling Brothers es van formà a finals de 2003 a Leioa, Biscaia, reben la seva inspiració del Nervió i del seu carácter industrial. Han publicat 3 discos. Els Totablues reprodueixen el blues elèctric més autèntic i tradicional dels anys daurats de Chicago.

VELMA POWELL Velma Powell és una de les apostes més internacionals del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola. Nascuda a Chicago, Velma Powell és l’hereva de la tradició de blues més pura. Amb una veu potent que contrasta amb les balades del jazz, la neboda-néta de John Lee Hooker fa honor a la sang que córre per les seves venes.

BOB MARGOLIN Bob Margolin és l’actual exponent del blues més elèctric. És guitarrista, vocalista i productor. Va acompanyar al gran Muddy Waters, mentre tocava a clubs, concerts i festivals, en solitari o amb bandes. Al 1989 va llençar el seu primer treball en solitari: The Old School. El segon treball al 1991: Chicago Blues, on grava un tema amb Jimmy Rogers. Bob Margolin és conegut per escriure a revistes de música i ha guanyat premis com el WC Handy, com a millor instrumentista al 2005.

12.00h Parc del Turonet. Amb Altres sorpreses i Artistes convidats durant tot el dia parades de llibres i discos. THE FLAT PACK 20.00h The 1916 Irish Pub SPECIALBLUES JAM SESSION 21.00h Circus

18.10.2013 12h Concerts simultanis a la plaça Viladomat, plaça de la Constitució i al carrer Sant Ramon

Chino Swing Slide. Concert a la plaça Viladomat Hernan Senra, és Chino Swing Slide, guitarrista nascut a l’Argentina, però afincat a Barcelona des de 2001. Ha desenvolupat una tècnica i estil particular a través de la seva guitarra resofònica o dobro. El seu treball ha estat qualificat d’”excel·lent” per part de la revista Dusty Blues, per ser escoltat amb “atenció”. És un dels musics més destacats de Barcelona i la seva discografia així ho demostra: Running out of time Shine Once Again Chino & the Acoustic Blues Company 100 years (Tribute to Robert Johnson). Més informació a http:// www.reverbnation.com/chino

Julio Lobos. Concert a la plaça de la Constitució Julio Lobos, nascut a Santiago de Chile, és un artista polifacètic que destaca, a més de com teclista i virtuós de l’acordió, en l’harmònica, la percusió i la bateria, tot i que també compleix a la perfecció amb altres facetes com la de cantant, compositor, intèrpret, arreglista i productor artístic. Des de 1978, ha colaborat a més de 200 grups i ha protagonitzat més de 4.000 concerts en 40 països.

Entre d’altres, ha col·laborat amb artistes de renom com Carey Bell Blues Band, Manu Chao, Lluís Llach, Los Rebeldes, Carlos Segarra, Sopa de Cabra, Lorenzo Santamaría, Big Mama & the Blues Messengers o Ja t’ho diré. I ha compartit escenari amb Jimmy Page, Raimundo Amador, Gary Grainger, Raynald Colom, Carles Benavent, Fermín Muguruza, Lluís Coloma, Joan Vinyals, Jaco Abel o Monica Green, destacant també com a productor artístic i arreglista de Zitzània, Radical Style o la Negra. Més informació a http://www.gaiastalla.com/juliolobos/base.htm

Casi el Mejor Trío de tu Vida. Concert al carrer Sant Ramon. Una combinació inusual d’estils amb instruments musicals internacionals conformen les característiques d’aquest trio denominat així mateixos com Casi el Mejor Trío de tu Vida, format per Mikha, violinista, banjo i cantant; Artem Hul‘yev, saxo, i Maria Puertas, tuba. Jazz, blues, swing Jazz, blues o gospel, la música dixie de New Orleáns amb influències gipsy per l’origen de part dels components és un maridatge perfecte.

Casi el Mejor Trío de tu Vida en una actuació al 2012 a La Tia Felipa de Cerdanyola

18.10.2013 20h Pl. Abat Oliba

Bluedays Els Bluedays són una banda de Valladolid amb una llarga experiència sobre els escenaris. Més de 600 actuacions en directe i 4 treballs d’estudi –‘Todojunto’ és el seu últim disc, refermen la seva consolidació com a grup de blues. Carlos Sanz (guitarra i veu principal), Jorge Otero ‘Jafo’ (baix i contrabaix), Nacho Castro (bateria) i Mike Terry, són el cos i ànima d’aquesta banda de blues que suma altres estils musicals com el R&B o el soul. Creada fa més de 15 anys, els seus components han treballat amb artistes com Celtas Cortos, Velma Powell, Ñaco Goñi, Shortfuse, Spleen, Belén Dreik, Al Este del Edén, Cifu & La Calaña Sound, Freebells Blues Band o Carlos Chaouen. El so de Bluedays és el so dels grups de Texas, influït per la música de la frontera amb Mèxic. Bluedays és una banda creada per i per al directe. És el R&B texà més representatiu d’Espanya. Més info a http://www.bluedays.es

19.10.2013, dintre del cicle Vermout & Blues 12h Pl. Abat Oliba

FOSC La banda cerdanyolenca FOSC és una de les pioneres a l’escena musical catalana. Es forma al 1978 per part de Javier Hernández, impulsor de la idea, Luis Hernández (guitarra), Agustín Hernández (baix), Jesús Viñeta (bateria) i Miki (veu). Al 1980 el grup es reestructura amb la marxa de Miki, tenint a Luis Hernández com a veu i baix. És l’època mes activa del trio, amb una important repertori musical, directes improvisats i gran notorietat a la zona del Vallès i Barcelona,

convertint-se en un grup de referència, gravant als antics estudis EMI de Barcelona. El grup es dissol al 1984, però al 1992 es tornen a reunir a dues grans actuacions als locals d’El Último Tren, de Cerdanyola de Vallès, i a Can Marc, de Begur. Al 2012 torne a reunir-se incorporant a Eliot Hernández com a guitarra i comptant amb col·laboradors com Manolo ‘Groucho’ Sánchez a l’harmònica o Fandila Jiménez a la percussió.

A Contrablues Composicions pròpies, clàssics del blues i música americana. A Contrablues és un grup més que consolidat al panorama del blues nacional amb quatre treballs d’estudi publicats - Chances (2013), En Vivo (2012), A Contra Blues II (2010) i A Contra Blues (2008)- i una frenètica activitat als escenaris. Al llarg de la seva trajectòria com a grup, A Contrablues ha compartit escenari amb Archie Lee Hooker, Carl Wyatt, Joan Pau Cumellas, Jordi Bonell, Julio Lobos, Nathan Williams, Tota Blues, Big Dani Pérez i Víctor Puertas. El grup està format per: Alberto Noel Calvillo Mendiola: Guitarra elèctrica, cors, harmònica i ukelele. Héctor Martín Díaz: Guitarra elèctrica, banjo i cors. Joan Vigo Fajín: Contrabaix i baix elèctric. Jonathan Herrero Herrería: Veu

19.10.2013, dintre del cicle Only Woman 19h Amfiteatre de la Masia Serraparera

Wax&Boogie Aquest projecte és recent. Tot just va nèixer al 2012. Però amb una àmplia trajectòria en l’escena del blues dels seus principals components. La unió del dúo Boogie Two (David Giorcelli al piano/veu i Reginald Vilardell a la bateria/ washboard) amb Ster Wax, una de les cantants emergents de la música negra a Barcelona, va donar com a resultat Wax&Boogie, un grup amb un ampli repertori dintre dels estils blues, swing i boogie woogie. Malgrat que porten poc temps com a grup, ja han actuat a festivals de prestigi com Benicàssim i Cerdanyola, la Sala Milano y Bel-luna, i al cicle Nits de Blues Piano al Caveau de la Huchette de París. Més info a www.waxandboogie.com

principal i guitarra acústica. Núria Perich Chastang: Bateria i cors. Més info a http://www.acontrablues.com

Sweet Marta & The Blues Workers Sweet Marta & The Blues Workers, és el duo format per la gran harmonicista i cantant Marta Suñe acompanyada per la gran banda Johnny Big Stone & The Blues Workers combinació explosiva per a les grans nits de blues. Johnny Big Stone & the Blues Workers és un trio de blues que combina temes de west coast, jump blues o blues tradicional aconsiguint un repertori molt variat. Més informació a https://www.facebook.com/events/553844674656284/ i a http:// www.reverbnation.com/johnnybigstonethebluesworkers

19.10.2013, dintre del cicle JOC & Blues 21h A l’Ateneu

Concert de la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC) La Jove Orquestra de Cerdanyola va néixer el 2009 en el si de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès per omplir el buit existent en aquest tipus de formacions a Catalunya. Al 2011, neix l’Associació Jove Orquestra de Cerdanyola, per a donar entitat jurídica a la Jove Orquestra de Cerdanyola El que l’Associació Jove Orquestra de Cerdanyola ofereix és una orquestra amateur a l’estil de les «Jugendorchester» del centre d’Europa, capaces d’oferir música de qualitat amb les ganes i la frescor d’uns músics joves. Més informació sobre la JOC i les seves activitats a http:// www.orquestrajoc.net

20.10.2013, dintre del cicle Barbecue & Blues. 12h Marató de grups al Parc del Turonet

Mingo Balaguer & Blues Intruders. Artista convidada, Vicky Luna Amb una llarga trajectòria a la Caledonia Blues Band, The Blues Machine i The Blues Blasters, Mingo Balaguer inicia al 2002 una nova experiència musical amb ell com a veu i harmònica d’una nova formació musical: Mingo Balaguer & Blues Intruders. Acompanyats de Quique Bonal (guitarra), Fernando Torres (bajo) i Juan de la Oliva (bateria), la seva proposta abasta una ventall important d’estils dintre del blues: blues elèctric de Chicago, el jump-blues o el west coat californià. Al 2008 la formació edita el seu primer treball discogràfica, ‘Goin’ West’. I al 2011 presenten el seu segon, ‘Fun to Visit’ amb una crítiques extraordinàries al Festival de Blues de Càceres. Al Festival de Blues de Cerdanyola presenten el seu últim treball d’estudi: ‘Wild, wild women’ amb col·laboracions com Vicky Luna, Paloma Soulé, Lluís Coloma i Jesús Lavilla. Més informació a http://www.mingobalaguer.es

Txus Blues & Jose Bluefingers and The Electric Band Des que a començaments dels 90, Txus Blues, va començar a tocar l’harmònica ha estat membre de bandes com Impàs, La Nau Blues Band, Barri Gòtic, Els Bourbons o Sweet Little Band. No només és un virtuós de l’harmònica, sinó que també és cantant i dibuixant. Juntament amb Jose Bluefingers formen un dels duos més importants dels escenaris catalans. Jose Bluefingers toca la guitarra acústica i ha format part de bandes com Harmónica Zumel

Blues Band, La Incombustible, Predicador Ramírez, etc. Partint del blues, presentaran un repertori de cançons amb tota classe d’influències. Més informació a http://www.traduit.net/txusjose/curriculum.html

Travelling Brothers & TotaBlues Travelling Brothers Formats a finals de 2003 a Leioa, Biscaia, reben la seva inspiració del Nervió i del seu carácter industrial. Amb un gran bagatge musical, han publicat tres discos i han fet més más de 350 concerts, tant a petits locals com a grans festivals com Cazorla Blues Festival, Hondarribia Blues Festival, Béjar, Cáceres, Barcelona, Yeclajazz o Blues Sur Seine. Disposeu de més informació a http:// www.travellinbrothers.com

Totablues Totablues és una banda de blues que reprodueix el blues elèctric més autèntic i tradicional dels anys daurats de Chicago. James Cotton, Sonny Boy Williamson, Jimmy Reed, Muddy Waters, Howlin’ Wolf o Willie Dixon són la inspiració de Totablues, que ha passejat la seva música no només als diversos festivales de blues entre España i Argentina, sinó que la formació també és requerida com base per acompanyar a figures legendàries del blues al país. Totablues és la banda oficial de Bob Margolin a Espanya i ha acompanyat a artistes com Barrelhouse Chuck o Louisiana Red i ha actuat com a teloner de James Wheeler, Phil Guy o Gave Myers, entre d’altres. Més informació sobre la banda a: http:// www.totablues.net

Velma Powell Velma Powell és una de les apostes més internacionals del Festival Internacional de Blues de Cerdanyola. Nascuda a Chicago, Velma Powell és l’hereva de la tradició de blues més pura. Amb una veu potent que contrasta amb les balades del jazz, la nebodanéta de John Lee Hooker fa honor a la sang que córre per les seves venes. El repertori de Powell repassa els clàssics dels anys 40, 50 i 60, tot i que ha gravat diversos discos amb la Vargas Blues Band o l’Orquesta Mondragón. Més informació a: http://www.youtube.com/watch?v=1le5zwW60U4 http://www.youtube.com/watch?v=Yk8rdKDMdkE http://www.youtube.com/watch?v=nFUFiTbKdRg

Bob Margolin Bob Margolin és l’actual exponent del blues més elèctric. Nascut a Massachussetts, Margolin és guitarrista, vocalista i productor. Va acompanyar durant molts anys al gran Muddy Waters, mentre tocava a clubs, concerts i festivals a mig món, en solitari o amb bandes, i ha treballat amb bluesmen tan importants com Pinetop Perkins, Jerry Portnoy, Calvin Fuzz Jones i Willie Big Eyes Smith en The Legendary Blues Band. Al 1989 va llençar el seu primer treball en solitari: The Old School. El segon treball, al 1991, es publicaria sota el nom de Chicago Blues, on grava un tema amb la llegenda del blues, Jimmy Rogers. Bob Margolin és conegut per escriure a revistas de música i ha guanyat premis com el WC Handy, com a millor instrumentista al 2005. Més informació a http://bobmargolin.com

Albert Puig

J.P.Carracedo «Carra»

25 años de Blues

Oriol Carbonell

Desde la trastienda

El Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, reconocido en España, Europa y aunque a algunos le resulte increíble también en Estados Unidos, tiene su particular historia, y para saber algo sobre su creación y evolución, hemos hablado con algunos de los responsables del Festival en las 24 ediciones anteriores. Hablamos con Albert Puig director del programa de radio Delicatessen de Catalunya Radio, director del Festival "El Altaveu" de Sant Boi, y director de la productora No Soneres. Formó parte de la organización en la primera y segunda época del Festival.

a gente que llevaba grupos... y empieza todo de manera improvisada en la placita del Ateneo con Johnny Mars que era un bluesman que vivía en Barcelona y co Jaione y los Sordos, que hicieron de teloneros y me acuerdo que era un escenario de pena y que íbamos por la plaza Abat Oliba buscando a la gente para que viniera al concierto. L.H. - Cuando os planteáis el proyecto, ¿se lo proponéis al ayuntamiento? A.P. Sí, pero desde la Radio, eh?. El presupuesto del primer festival me imagino que sale de la Radio, el segundo ya no. El segundo, en el que actuó Johnny Copeland y lo hicimos en el Pabellón, ya fue un poco más serio. Pero el primero era una cosa más improvisada de cuatro chavales que se lían la manta a la cabeza y tienen ganas de hacer un festival.... Pero fue un festival que fueron dos conciertos, ¡pero así se empieza!. Y luego, al ser gente de la Radio, había contactos directos con el Ayuntamiento y ganas de hacer cosas. Yo creo que por aquella época Manolo y yo empezamos a programar conciertos en el Casal de Joves. Con Manolo había muchas ganas de dinamizar, de organizar cosas, piensa que en la Cerdanyola de aquellos tiempos no había bares musicales, nada...

Luis Hernández. - ¿Cómo surgió la idea de hacer un Festival de Blues? Albert Puig . - La idea viene de la radio, de Cerdanyola Radio, donde trabajábamos con Manolo (Manolo Ibarro), el Carra (Juan Pedro Carracedo) y también estaba Toni Álvaro y hacíamos un musical. La idea original la tuvo Manolo Ibarro. Era una época en la que había muchos festivales, sobre todo de jazz, en Terrassa, Barcelona, etc. y otros ciclos de jazz, pero muy pocos festivales de blues, no es como ahora que hay mucha competencia. Nosotros, que no habíamos organizado nunca nada, empezamos la casa por el tejado. Para celebrar el V aniversario de la Radio se montó un concierto con La Polla Récords, WomA2 y Los Amantes de María en el pabellón de deportes y fue un súper concierto. Después nos entró el gusanillo de hacer alguna cosa más, de tener alguna continuidad, y entonces salió la idea esa de montar el Festival de Blues.

L.H. - Vamos, que si querías tocar, te montabas tu el concierto... A.P.- Los únicos conciertos que había era en la fiesta mayor y se hacían ciclos en el patio de las escuelas. Había bastantes grupos: unos que se llamaban Tiburones, estaba Fosc, luego la época de Jaione, Paris 15, y toda esa gente...

L.H. ¿Por qué de blues? A.P. - Si te digo la verdad, ninguno de los que estábamos en el periodo inicial éramos muy amantes del blues, nos gustaba, pero todos éramos bastante mas rockeros. Se eligió el blues como para diferenciarse de toda esa oferta de jazz que ya había en ese momento. Creo que todos nos tuvimos que reciclar un poco en el tema del blues... Fuimos aprendiendo a medida que fuimos haciendo el festival, o sea que tampoco es que fuera nuestra pasión, así como Oriol, por ejemplo, si que es un tío al que el blues siempre le ha gustado mucho y sabe mucho de ello, nosotros hemos sabido de blues con los años. Y todo eso sale de la radio. Recuerdo conversaciones, podríamos hacer esto o lo otro. Era un tiempo en que la radio pasaba por un buen momento, nosotros estábamos bien conectados y conocíamos

L.H. - Bueno, en Cerdanyola siempre ha habido muchos grupos. A.P.- Si pero no había muchas posibilidades de tocar, porque también estaban Fandi, el Grillo, que murió hace dos años, Emiliano, que llevaban todo el rollo mas salsero y toda esa gente, pero no había sitios... Entonces y a partir de aquí, con Manolo había muchas ganas de hacer cosas. Supongo también que ayudó el estar en la radio, era una suerte, y como estás ahí, la gente del ayuntamiento. como Cañete, Xavi Gordo, etc., más o menos te van siguiendo el rollo. Y así fue como fuimos saliendo, pero lo hacíamos todo nosotros; contratar los grupos, escenarios, producción... yo durante muchos años era el encargado de lo que era la producción, escenarios, equipos de sonido... Y camelándome mucho al personal intentando profesionalizarlo con el paso del tiempo, pero al principio era todo muy amateur.

L.H. - ¿Cómo hacíais para traer músicos de Estados Unidos? A.P. - Al principio, siempre se hacía con intermediarios españoles que, de hecho, es la manera más fácil y en muchos casos se continúa haciendo igual, aunque hoy en día con internet tienes la oportunidad de contactar con quien quieras. Lo que pasa es que si son grandes estrellas, nombres reconocidos del blues, esta gente tiene algún agente europeo, o en España, que es el que le da la garantía al músico de que lo está contratando alguien serio. Porque si no, un tío así no se la juega... Ir a un sitio que se llama Cerdanyola que no conoce nadie, ¿sabes?. Una cosa es que te contraten para ir al Palau de la Música en Barcelona pero dices ¿al Festival de Blues de Cerdanyola?. Con el tiempo podías enseñar los dossiers y ver toda la gente que había pasado por el Festival, pues vale ¿no?, pero los primeros años tenías que trabajar con representantes de aquí. Además eran años de especulación muy duros, porque me acuerdo casos de pagar mucho por artistas que hoy sería impensable. Eran esos años en que los ayuntamientos tiraban la casa por la ventana y así hemos acabado... Pero vamos, contactos no teníamos ninguno, conocíamos a la gente de aquí y luego porque teníamos mucha gente que trabajaba en Barcelona a nivel de prensa y conocíamos a otros que montaban otros festivales, por ejemplo, yo que sé, el mismo Roberto Grima que hoy en día es uno de los promotores más grandes que hay, pues al principio era colega nuestro y empezaba ya a traer grupos. L.H. -¿Por qué termináis con la organización del Festival de Blues? A.P. - Hay dos momentos. Uno en que Manolo toma la decisión de irse, porque... bueno, mejor que eso te lo explique él, pero parece ser que las relaciones con las instituciones ya habían llegado a un límite. Yo, normalmente, nunca negociaba con ellos. Si que iba a las reuniones, pero el que llevaba la voz cantante como director del Festival era él. Yo me encargaba de la producción, escenarios, pruebas de sonido, etc. El diseño del cartel si que lo hacíamos un poco entre todos, a pesar de que Manolo era el que tenía más peso. Pero, sobre todo en la época de Cañete, fue un momento en que Manolo, digamos que llegó a un punto sin retorno y a partir de ahí decidió irse. Y en aquél entonces, pues bueno, yo me sentía con fuerzas para seguir. No era consciente del marrón que había detrás. Decidí hacerlo con la misma gente, que en ese momento estaba Francesc Campos en la producción conmigo, estaba Toni Álvaro que hacia prensa, Roser Anglarill que llevaba los artistas, Carra también siguió... Como éramos el grupillo, sencillamente el que se había ido

era Manolo, por circunstancias que sabía él pero nosotros tampoco teníamos muy claras... Pues entonces, nosotros decidimos continuar. Seguimos cuatro o cinco años más, que ya fueron unos años de gran envergadura. Ya los últimos años incluso con Manolo, los Festivales fueron un poco más abiertos. Vino Tete Montoliu un año, hicimos los US3, hicimos cosas que se escapaban un poco del blues y luego los últimos años seguimos un poco más esta línea, a pesar de que volvimos a traer a Dr. John, por ejemplo, y otros. Y un buen día, nos plantean allí en el bar del Ateneo que si queríamos continuar con el Festival nos teníamos que constituir en una “asociación sin ánimo de lucro”, cuando nosotros considerábamos que ya llevábamos mucho tiempo sin lucrarnos y que lo que estábamos haciendo ya era demasiado grande como para hacerlo por la patilla. Y básicamente, yo te doy mi versión, había sobretodo una persona ahí, que era Germán Quimasó (hoy en día tenemos muy buena relación, y que es el actual mánager de La Pegatina), que trabajaba con Oriol en “Sonde 3 Producciones” y en esas, esto lo digo sin tapujos, él formaba parte de esos socialistas que no tenían carnet pero que daban claramente su apoyo a los socialistas ... Y el ayuntamiento se decantó por cederles el festival a ellos. No nos dieron ningún argumento más que ese ¿eh?. L.H. – Así pues, ¿no sois vosotros los que dejáis el Festival? A.P..- A nosotros, del Festival de Blues no nos echan, nos invitan a salir. Nos proponen un futuro que pasa por una manera de hacer que es imposible para nosotros. Constituirnos como asociación, cuando cada uno tenía su trabajo y cuando todo aquello lo hacíamos por amor al arte. Eevidentemente ganábamos algún dinero, pero muy poco, todo el mundo tenía su trabajo y no podíamos constituirnos como asociación. Y además sabíamos que detrás había otro equipo de gente. L.H. - Entonces ¿a partir de ahí...? A.P..- Pues no sé que decirte, porque yo, a partir de ahí me desvinculé bastante. Fui un día a ver a Solomon Burke, pero Oriol es un tío que de blues sí que sabe mucho. Desconozco bastante esa tercera etapa. En las dos primeras etapas del Festival de Blues el encargado de mover a los a los artista era Juan Pedro Carracedo "Carra" para los amigos. Él tiene muchas historias que contar.

25 años de Blues

Desde la trastienda

L.H. – Carra en aquella época tú eras el que encargabas de mover a los músicos, seguro que tienes alguna anécdota. Carra. - Uff, hay tantas que no sé por dónde empezar. Nosotros íbamos a buscar a los músicos al aeropuerto, luego estábamos con ellos, estábamos las 24h pendientes de todos ellos... Los llevábamos por los bares, a La Taberna, a El Ultimo Tren, a El Blues, a los conciertos que había, a las jamsession, etc. A los Walter "Wolfman" Washington les montamos una jamsession en el Casal de Joves. Se quedaron una semana por aquí y cuatro días en Barcelona. Estuve los cuatro días con ellos, por la catedral... por ahí viendo Barcelona... Hubo muy buen rollo con ellos, me los llevé al local de ensayo. Nos volcábamos mucho con los músicos. Lo bueno era esto, que te llevabas a los músicos de fiesta por los bares, o te ibas a Barcelona a ver Gaudi, bueno, dependía de lo que querían ellos. L.H.- Y ¿Dr. John que hace pinta de serio? O ¿Koko Taylor? Carra - La Koko Taylor se dejó el vestido aquí en el camerino. A Dr John me lo llevé de compras, porque quería hacer un regalo y nos fuimos los dos solos de compras. Otro día estoy en el hotel en que dejé a una banda, creo que era Charlie Musselwhite, a las nueve de la noche y de repente me viene un tio y me dice “vas para el Teatro?, me puedes llevar?”. Era el Willy de Ville, digo si, si, flipando, por que el tío tenía una magia... estás a su lado y lo notas, tiene mucha fuerza. Y con el Johnny Winter igual, lo ves y es un palillo y bajito pero no veas como toca, vine en el autobús que llevaban en la gira con él desde Barna. Él iba en la parte de arriba, como es albino lo llevaba todo rojo y abajo estaban el bajista y el batería. Me acuerdo también del guitarrista de Los Rollings, Mike Taylor, que lo llevamos a cenar. Mike Taylor... el bajista de Gary Moore... el guitarrista de Pink Floyd... ¡todos juntos cenando!. Igual que Bob Brozman cuando vino la primera vez... Ya ves, el hombre era una pasada de tranquilo, íbamos con él a tomar algo y sólo bebía refrescos y una vez que había acabado el concierto decía: “ahora ponme una cerveza, que ya he acabado de trabajar”. Cuando vino la segunda vez, vino hecho un monstruo con la guitarra, pero un monstruo, nada que ver con la primera vez. No sé, hay muchas cosas... Otro día llevo a la banda de Charlie Musselwhite al hotel y ¡me ponen la maqueta de su próximo disco!. O cuando fuimos a Barna a hacer la rueda de prensa, se nos olvidó avisar al intérprete y me tocó hacerlo a mí... Ya ves, que yo de inglés no tengo nada, pero me

espabilé y bueno... Buff, estaríamos mucho rato hablando. Recuerdo que el batería de Alvin Lee se vino a dormir a mi casa. A Alvin Lee que vivía en Castelldefels lo fuimos a buscar para el bolo allí. Sobre todo, lo mejor de esa época es que nosotros nos volcábamos mucho con los músicos. Oriol Carbonell -junto con Germán Quimasó- han sido los principales responsables de la Organización del festival de Blues de Cerdanyola en estos últimos años. Formó la “Asociación de amigos de la música negra” y más tarde la productora, Sonde 3 Producciones. L.H. - ¿Cómo tomáis el relevo en la organización del Festival? Oriol Carbonell.- En esos momentos yo frecuentaba el Bar Blues. Era la época en que lo llevaba Carlos, a través de él con el que teníamos buena amistad y hablábamos mucho de música, me entero que gente relacionada con él -que ya había montado un festival pro-damnificados de la guerra de Bosnia- quería presentar una propuesta para organizar el Festival de Blues, sabían que el Ayuntamiento estaba abierto a recibirlas porque no tenían sintonía con la anterior organización o lo que fuese. Vale, pues, ¿por qué no?. Hace mucha ilusión mucha, nosotros vamos de nuevo y resulta que el Ayuntamiento confía en nosotros. Yo programaba en Factoría desde el año ’95 y había hecho mis pinitos llevando bandas... Todos teníamos nuestros trabajos y lo que montamos fue una asociación y así empezamos. Desde que llegamos nosotros, el presupuesto prácticamente no hizo más que bajar por parte de... dijéramos “pública”. Si que es verdad que antes no se pedía subvención a la Generalitat y nosotros empezamos a pedirla. Y también el sponsor público que había habido -pero había dejado de estar- y sumamos Unim hasta su desaparición. L.H. - Y ¿en la parte musical? O.C. Nuestra idea del festival era el hacer un Festival lo máximo de plural posible, siempre hemos entendido que la supervivencia del Festival estaba un poco en la diversificación de público y de actos y nos inventamos lo del godspel en la iglesia, la Barbacoa and Blues y toda una serie de cosas para captar distintos ambientes, distintos públicos. Distintos actos donde cada uno se encontrara cómodo, identificado y también una abertura dentro del blues sobre la música negra pero con rock, soul, blues, funk, etc. Puntualmente en la Barbacoa and

Blues, una apertura hacia músicas del mundo para captar gente joven que nunca había oído hablar del Festival. Y de esta forma es como el Festival de Blues existe. Creo que ha habido años muy buenos, que se ha hecho bastante buen trabajo, igual se podía haber hecho mejor, pero nos hemos encontrado con una merma presupuestaria importante, bancos absorbidos etc..

Te das cuenta que cada artista vale lo que convoca, por desgracia. Desde lo que a ti te gusta a lo que verdaderamente tu puedes llegar a contactar profesionalmente para tu país, que sea viable y puedas pagarlo, hay un abismo tan grande, que al final terminas programando lo que buenamente puedes. Y a pesar de eso no ha estado mal.

L.H. - Diez años, muchos artistas... O.C. - A veces piensas en los artistas que han pasado. Desde mitos súper antiguos como Robert jr. Lockwood o "Mojo" Buford, que habían estado con Muddy Waters, hasta Edgar Winter, Solomon Burke, Bob Margolin, Roy Rogers, Rick Derringer...

L.H. - ¿Cómo valoras esos diez años? O.C. - Como una experiencia muy bonita, hemos sufrido mucho, hemos trabajado mucho, hemos aprendido mucho y a mi me ha servido un poco para situarme en el mundo de la música quieras que no. Decir que estás en la organización del Festival de Blues de Cerdanyola te posiciona, porque es un festival de referencia a nivel español. Bueno es una experiencia muy bonita y muy útil que yo guardo con mucho cariño.

L.H. - ¿ Algún artista que quisierais traer y no pudisteis? O.C. - Cientos, más que nada es porque con el tiempo desmitificas. Una cosa es lo que suena en los discos que yo tenia en casa y que antes de programar decías "este tío es la leche, hago lo que sea por ir a verlo" , pero a la hora de la verdad te das cuenta de que irías tú y 150 personas más, cosa que no te cubre gastos. Y el billete de avión te cuesta lo mismo para Robert Jr. Lockwood que para otro cualquiera y tienes que poner los pies en el suelo.

Bien, y ya para acabar, recordar que aste año la organización del 25 aniversario del Festival, corre a cargo conjuntament de l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Associació de la Música en Viu - Cerdanyola Blues y que como director del Festival está Jacinto Muñoz.

Weisse H端gel

guitars & basses

posiblemente la mejor guitarra del mundo