Cucurrucucú... Magda Anglès Tot i que Can Felipa Arts Visuals ha aconseguit una pròrroga vital d’un any gràcies a la mobilització de la comunitat artística i veïnal, el desmantellament de les infraestructures públiques de la cultura continua i salvar-se de la guillotina, no només econòmica sinó també ideològica, resulta cada vegada més difícil. El poder destina tots els esforços necessaris per crear confusió i incertesa, a més de mantenir i reforçar el desgavell actual. Marea roja cultura en lluita o el manifest Ohé partisans, salvem la cultura! són algunes de les veus que reclamen accions conjuntes i acords per traçar estratègies culturals resistents. Davant el menyspreu per les idees i un teixit creatiu afeblit –juntament amb una coartada “perfecta” com la manca de calés–, els artistes i comissaris opten per l’autogestió per tirar endavant projectes i crear afinitats electives. R. Marcos Mota i Mariokissme han seguit aquest camí a l’hora de posar en funcionament el projecte curatorial independent El Palomar, un espai expositiu de llibertat, desobediència i desafiament que fa venir trempera. Situat en un àtic del Poble Sec, El Palomar tracta de donar visibilitat a discursos i pràctiques artístiques que han quedat tradicionalment al marge i que utilitzen el cos com a suport per a la creació El Palomar ja ha acollit dues exposicions i aquesta setmana inaugura la tercera, In The Future We Will All Be Deers de Federico Vladimir Strate Pezdirc. La primera, Lo más revolucionario es ser castro o tener una vida sexual frustrante, mostrava una selecció d’obres de l’equip Palomar. La segona, Film Fables, es va dedicar a Lucía King. El Palomar també ha començat a expandirse més enllà del seu cub blanc i ha mostrat obres amb la Galeria Balaguer –en una exposició comissariada per Paola Marugán– i per la propera exposició compta amb el suport festival Screen. D’aquesta manera, a més de teixir complicitats, El Palomar ensenya allò que no es pot ensenyar “normalment” i ens recorda que moltes de les qüestions que envolten el desig, la sexualitat, el gènere no són veritats universals, sinó mites culturals poderosos. En R. Marcos Mota i Mariokissme i el Palomar són aquí per desafiar l’ideari de la naturalitat sexual, l’heterosexualitat com a norma, i qüestionar les connexions entre sexe, sexualitat i poder, convençuts que el cos és la superfície on s’imprimeixen els valors culturals. Publicat a 50x7, 13 de maig de 2013
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.