EL SURO (juny 2014) by Institut Cendrassos

XX XX

núm.

EL SURO

INSTITUT CENDRASSOS—FIGUERES

X X

El SURO Institut Cendrassos c/ Pelai Martínez, 1 17600 – FIGUERES Número 20 – juny 2014 Tirada: 650 exemplars DL : GI 363-2014

Gràcies a l'aportació de l'AMPA de l'INS Cendrassos ha estat possible imprimir aquest número 20 de El Suro i distribuir-lo gratuïtament entre els membres de tot l'institut. Redacció Director i coordinador editorial Jordi Mascarella i Rovira Equip Anna Algam Ballana Blanca Alvarez Navarro Nekane Astarloa Caixàs Mariam Bourarach Bourarach Romain Boussac Sala Marta Carré Martínez Douae Dib Almodis Ferrer Alsina Yesenia García Cossío Maria Latino Maria Liñan Romo Maria Mir Cros Alba Morollón Vila Llum Richard Padilla Hèlia Salleras Padern Anna Tarrés Boada Ona Tribulietx Portas Nouhaila Zmat Maquetació i disseny Dani Leiva

Benvolgut lector / Benvolguda lectora,

Com que havíem d’aconseguir objectius s’han introduït activi‐ tats que valorem molt positiva‐ ment: el Pla Lector per als alum‐ nes de 1r d’ESO, la potenciació de les tutories incidint amb la relació família–centre, avaluació molt satisfactòria dels nostres alumnes a les proves externes (competències bàsiques i proves d’accés a la universitat), la po‐ tenciació de la relació institut‐ empreses i consolidar l’oferta dels Projectes singulars... Encara que des del centre es faci una valoració positiva del Pla d’Autonomia de Centre, us avanço que la valoració final serà feta des de la Inspecció Educativa a principis del proper curs. Aprofito aquest espai per donar‐vos les gràcies per la vos‐ tra col∙laboració i alhora us in‐ formo que alguns de vosaltres, escollits aleatòriament, sereu consultats de nou a principis del proper curs. Dit tot això, no podem perdre de vista que quan aquesta revista arribi a les vostres mans, comen‐ çarà un període de descans. Po‐ drem aprofitar‐lo per fer una anàlisi més objectiva del curs que ens permeti prendre decisi‐ ons i introduir petits canvis en la nostra tasca diària que ens por‐ tin cap a una millora a nivell aca‐ dèmic, personal i professional. En fi, com cada any, reitero el meu agraïment a l'AMPA per col∙laborar amb la seva aporta‐ ció a fer possible que El Suro surti publicat en paper. Desitjo que passeu unes molt bones vacances i que l’estiu us sigui ben profitós.

Com cada any, quan arriba el mes de juny, els alumnes que han cursat la matèria optativa de Revista presenten una selec‐ ció dels seus treballs a tots els membres de la comunitat edu‐ cativa i em donen l’oportunitat d’adreçar‐vos unes paraules des de l’encapçalament. En general, els docents comp‐ tem els anys per cursos escolars, no pas pels anys naturals. Cada curs té la seva característica: tornar a fer exàmens de setem‐ bre, proves de competències bàsiques, canvis d’ horari... I aquest és el curs de l’aca‐ bament del Projecte d’Aut‐ onomia de Centre (PAC). Els pa‐ res que sou veterans a l’institut potser recordeu que és un pro‐ jecte que es va preparar el curs 2009 per implementar‐lo en el període 2010/2014. És un pla ambiciós que ha incidit en dos objectius bàsics: la millora dels resultats educatius i la millora de la cohesió social. A partir d’a‐ quest objectius ens vàrem mar‐ car unes activitats per aconse‐ guir‐los i després alumnes, pares i professors avaluàvem com ha‐ via anat cada activitat L’aplicació del PAC ha suposat molta feina i la introducció de petites novetats que, al final, han variat sensiblement la ma‐ nera de treballar. Ens hem acos‐ tumat a avaluar constantment la feina que fem. Això implica can‐ vis profunds en el nostre rol de professors: fins ara avaluàvem els alumnes, ara hem sotmès a avaluació de professorat, alum‐ nat i famílies moltes de les tas‐ Mercè Castelló ques que es fan des del centre.

Editorial El Suro, XX Enguany en el procés de confeccionar El Suro hem viscut unes quantes novetats. El títol que encapçala aquestes ratlles, amb la seva brevetat vol resumir algunes de les transformacions amb què hem treballat i ens serveix de fil conductor per comentar‐ les. Abans que res, en el terreny diguem‐ne ide‐ ològic, les dues ics no assenyalen cap doble variable ni molt menys cap advertiment moral. Hem tractat només d'aprofitar un numeral clàssic per posar en relleu que les arts, les lletres, les ciències i la tecnologia són més properes i indestriables del que sembla. Els números en tant que símbols especials només s'han adoptat universal‐ ment a partir de les anomenades "xifres aràbigues" sobre la base decimal i amb la numeració posicional d'origen indi, amb la intenció de facilitar les lectures i les operaci‐ ons. En els mons llatí, grec o hebreu, les xifres eren lletres. I algunes confusions eren inevitables. Avui sona a acudit l'anècdota històrica d'un locutor de ràdio que l'octubre de 1958 va anunciar compungit la mort "de Su Santidad Pío Chii", pronunciant equivoca‐ dament el numeral "doce" o "duodécimo" en xifres romanes (XII) que devia llegir en el guió. Més modernament, una presentadora coneguda a la península ibèrica pels seus llargs programes televisius es va fer encara més famosa quan ens va descobrir una nova i fragant varietat de raïm, el "Charel 10", en llegir d'aquesta manera "Xarel∙lo" en una etiqueta de cava. La diversitat cultural ha permès simplificar la notació numèrica grà‐ cies a les aportacions índia i aràbiga, i har‐ monitzar l'abecedari (o alfabet o alifat) als descendents de les cultures llatina, grega o hebrea; però aquesta simplificació, una ve‐ gada adoptada, ens juga la mala passada d'esborrar la varietat i imposar inconscient‐ ment un patró per sobre de la natural vari‐ ància. L'escola ha de ser molt curosa amb la uniformització.

venedors de carrer de la premsa periòdica. Aquest "extra" és el que coneixem en les etiquetes de la roba prêt‐à‐porter, internaci‐ onalitzades no pas pel francès sinó per l'a‐ crònim anglès: "XL" (Ecstra Large, si perme‐ teu una grafia que faci ben visual el joc d's‐ pelling).

Aquest número no és pas extra per la raresa o l'oportunitat del contingut. La premsa en paper és avui diana de crítiques, incapaç de seguir el vertiginós ritme de la creació i difu‐ sió de novetats. Les notícies com a bé de consum han acabat devorant els mitjans "lents" en favor de la velocitat i la ubiqüitat: tothom vol ser informat sigui on sigui gaire‐ bé en temps real. La mateixa professió de periodista es veu qüestionada per aquestes raons d'abast i per altres (independència, fiabilitat, elegància...) Davant d'una tal crisi que afecta a les empreses del sector, el con‐ sell de redacció de El Suro —això és, l'alum‐ nat que l'ha triat per optativa— va haver de discutir els objectius de la revista des dels fonaments. En primer lloc, es va decidir con‐ tinuar centrant el focus en el mateix Insti‐ tut, i deixar de banda les reflexions d'abast més general o global. Acceptada la limitació, s'han hagut d'abandonar alguns temes que ens afectaven com a centre però que no coincidien amb els interessos de l'equip, amb la formació dels membres o amb els drets i la protecció de dades de terceres persones: és el cas dels continguts i de l'a‐ bast de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (coneguda per LOMCE o Llei Wert), que ha provocat diverses reacci‐ ons entre els diferents sectors implicats en l'ensenyament; en un àmbit més local, no hem pogut abordar la discussió pública prè‐ via a la revisió del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) promoguda per l'A‐ juntament Figueres, que entre d'altres ha d'organitzar el territori a l'entorn d'on està assentat l'Institut; tampoc no hem aconse‐ guit aprofundir en el debat sobre el reciclat‐ ge, aprofitament o gratuïtat del material Si canviem l'escenari escolar pel professio‐ escolar —especialment, dels llibres de nal més immediat, notem que les ics o les text—; ni a mostrar l'INS Cendrassos com un xeixs es poden llegir "extra, extra", el crit ecosistema cultural i biològic, etc. Tots amb què anunciaven les tirades especials els

aquests temes han estat plantejats, s'han ponderat però no han acabat realitzant‐se per escrit. El Suro XX no ha abordat res de tan secret, incògnit o sobrenatural com els Expedients d'una sola X. Ni hem aconseguit sempre anar més enllà de la superfície dels fenòmens, com els famosos raigs, també X, de Röntgen, tot i que ho hem intentat. Al final, i vist que el Centre compta amb una Web que aporta de manera actualitzada les informacions més rellevants del transcurs de l'any, el producte dels nostres esforços ha estat més proper a una síntesi o a un anuari que no pas a una revista periòdica d'informació. Les diferents seccions que hem acabat definint (Estudi i opinió, Com‐ promís social, Pràctiques docents, Crònica del curs i Entreteniments), encara que no són exhaustives ens sembla que donen un testimoni complit de les activitats, les refle‐ xions, els interessos i les preocupacions de molts dels membres del nostre Institut. Per acabar, dues darreres mencions a les X polisèmiques que hem fet servir de leit‐ motiv. Advertim que sí que hi batega una al∙lusió en clau cromosòmica: majoritària‐ ment l'alumnat ha estat femení (amb l'ex‐ cepció d'en Romain, honrós portador del seu parell 23 XY). Servidor estic classificat en la Generació X (l'únic de l'equip), però espe‐ ro que El Suro resulti transgeneracional i que la lectura us sigui agradable com ha estat per a nosaltres formatiu treballar‐hi. A tothom salutacions i xx, en slang. Jordi Mascarella i Rovira.

VA DE NOMS El Cendrassos, ¿cremat? ¿Us heu preguntat mai per què el nom del nostre institut és “Cendrassos”? És un nom poc freqüent, una mica extravagant i tot. ¿Vol dir alguna cosa? ¿Qui el va triar i per què? L’edifici original consistia només en l’actual biblioteca, secreta‐ ria, despatxos i primer bloc de quatre aules, dues a cada pis. Va començar essent un Col∙legi de Primària que s’anomenava “Puigneulós”; aquest nom correspon a la muntanya que ens presideix cap al nord i al carrer per on s'entrava a l'edifici. L’any 1989 es va ampliar amb unes aules prefabricades que amb el qualificatiu de 'provisionals' amenaçaven de convertir‐se en eternes: estaven situades on avui hi ha l’entrada principal. Gràci‐ es a aquesta ampliació es van obrir uns itineraris de secundària (llavors Batxillerat Unificat Polivalent, BUP, i el Curs d'Orientació Universitària, COU) com a extensió de l’Institut de Batxillerat “Ramon Muntaner”. De manera també provisional i sense gaire imaginació, l'adminis‐ tració educativa del moment s'hi referia com a “Extensió Figue‐ res”. Per contra, des dels primers moments, la directiva de se‐ cundària va assumir com a propi el nom "Cendrassos", que era el tradicional d'aquests descampats tot just urbanitzats. En‐

guany ha fet vint anys que, una vegada consolidat l'Institut i des‐ aparegut el centre de primària, el centre es va batejar oficial‐ ment "Cendrassos" en el DOGC número 1.732 de catorze d'abril de 1993, després que el Consell Escolar del centre desestimés altres propostes. Però amb això no hem explicat el perquè del tema: només hem traslladat l'interrogant a l'origen del nom del barri. ¿Quina és la història d'aquest nom i com va aparèixer? En els arxius notarials —avui recollits a l'Arxiu Comarcal— surt esmentat a mitjan segle XIX el terreny dels "Cendrassos" prop del Camp de les Artigues i el Camp dels Oliverons, sembla que dins del terme de Cabanes. El testimoni més antic que en coneixem és el testament d'un tal Ponç Sunifred, datat el 23 d'octubre de 1111. En les línies 7 i 8 del pergamí podem llegir que, entre altres béns, deixa en herèn‐ cia a Santa Maria de Vilabertran dues parts d'"ipsa terra que ego habeo / in pignora ad cenrars de adalbert guillelmi". Aquesta forma "cenrars" és sens dubte el precedent medieval del mo‐ dern "Cendrassos", encara sense la "d" entre la ena i la erra i sense haver reduplicat el plural, com passa amb les formes mo‐ dernes "xipressos" (doble plural de 'xiprer', com en el sonet de Fages de Climent), "canemassos" (de 'canemar') o "calamarsos" (de 'calamar') —però no és pas el cas de "planassos" ni "tolegassos", que són plurals d'augmentatius.

Document de Vilabertran, avui a la Biblioteca de Catalunya, on apareix la primera menció coneguda al territori dels Cendrassos ( pergamí 438, reg. 10093 )

VA DE NOMS Aneu a saber si aquest llegat no és a l'origen de la narració llegendària que connecta aquesta zona —o la immediata de l'Aigueta— amb el monestir de Vilabertran gràcies a un túnel subterrani! Però retor‐ nant a la història, indagar gaire més endarrere és entrar en el camp de les hipòtesis de difícil demostració. El senyor Barnils n'exposa una quan explica que, al segle III després de Crist, els romans tenien a la zona un nucli anomenat Juncàries i que cap a l'any 258 van ser atacats pels bàrbars, que van cremar el poblat i van deixar el territori ple de cendres; d'aquí vindria el nom Cendrassos. Les proves, de valor divers, que presenta per demostrar aquesta teoria són dues monedes romanes trobades en aquesta àrea i una estela funerària guardada al museu de l'Empordà. La zona ha estat segurament transitada i fins i tot habitada des d'antic: ho corrobora el descobriment d'uns enterra‐ ments (romans?) prop del car‐ rer de Tapis en el segle XIX, i segurament al llarg de l'alta i la baixa edat mitjana hi havia hagut establiments humans. D'aquella època també podrien datar diverses "cendres" con‐ seqüència d'enfrontaments entre poders locals, com els que reporta Pella i Forgas del segle XV. Perquè el que sembla més probable amb les dades a la mà és que el nom provingui de "cendra", per via del col∙lectiu o locatiu "cendrar" (i no cal que el canviem per "cendrer", com ha fet algun

historiador contemporani), que són necessaris per a la però ara no ara no podem pre‐ comunicació o la manipulació cisar quin és el motiu exacte simbòlica, i uns auxiliars valuo‐ d'aquests munts de cendra... síssims de la memòria i dels seus discursos. Unes paraules de Carles Riba extretes de la seva IX Elegia de Els primers responsables direc‐ Bierville, farcida de ressonànci‐ tes de El Suro ja no són al cen‐ es hel∙lèniques (Salamina, Que‐ tre. Per tant, sempre podem ronea...), semblen fetes a mida mirar de trobar‐hi —això és, per a tancar o deixar obert inventar‐hi— alguna explicació satisfactòria. Ja se sap que l'ex‐ poèticament el nostre cas: plicació sol tenir més força o "foc sota cendra d'un nom, ser més suggerent que el feno‐ llocs!". men nu, sense l'acompanya‐ ment de la paraula: se non è Posem‐hi més fusta: El Suro vero è ben trovato, sentencien els italians. És el cas, doncs, Si a dalt parlàvem de vint anys que hem detectat en el nostre del nom oficial "Cendrassos", centre, uns pocs anys després ara podem referir‐nos a una dels esdeveniments, una narra‐ altra xifra rodona: els vint nú‐ ció que no correspon exacta‐ meros. La nostra revista ha ment als fets. arribat a aquesta xifra sortint una vegada per trimestre, que La professora d'anglès Patrícia ja té un mèrit cert. I continuant Aguilar havia estat alumna del amb els noms, potser serà es‐ Cendrassos anys enrere. Ens caient posar sobre la taula una parla amablement d'un episodi observació sobre el títol que ha que podria donar origen al donat continuïtat al llarg dels nom de la revista: "Hi havia vint números als esforços de una alzina molt gran que, tots els que hi ha intervingut quan van fer les obres de la (professors, alumnat, associa‐ primera línia d'aules i de l'en‐ ció de mares i pares, i personal trada principal actual, van tallar d'amagat. Tothom es va no docent). enfadar molt, perquè era un Podem tornar‐hi: ¿com és que arbre molt gran i apreciat al es triés aquest nom? ¿Què s'hi barri". Era un arbre tan estimat volia dir? És ben veritat que els que hem trobat que va ser el noms no sempre "volen dir" motiu de la coberta d'una re‐ res necessàriament: una sono‐ vista prèvia a El Suro, La Revis‐ ritat bonica o un suggeriment ta, de la qual només va sortir de la seva forma poden ser un sol número, l'any 1995. suficients per fer‐nos‐els tre‐ L'associació sembla ben raona‐ mendament atractius. I a la ble: la reivindicació d'un símbol inversa: una vegada batejats, identificador, l'existència d'una els noms no només identifi‐ revista que s'hi referia... El pro‐ quen els seus referents sinó blema és que l'arbre no era ni

va ser mai una alzina surera, sinó una noguera que, al temps oportú, convocava els veïns a recollir els seus fruits caiguts sota l'ampla capçada. D'altra banda, la revista no es titulava El Suro. La memòria, traduïda a relat, pot jugar males passades. Amb el pas del temps sovint recordem amb aparença més sòlida el que hem dit i repetit d'un esdeveniment que allò que hi vàrem viure i experi‐ mentar de manera directa. Totes les metàfores són coixes: aquell suro no ens serviria per mantenir‐nos en la superfície de cap mar, ni per assenyalar si els peixos picaven. L'alzina mí‐ tica dels orígens s'ha anat en‐ tortolligant amb El Suro i ha desplaçat tant el probable mo‐ tiu, el cartell on es pengen anuncis, calendari i informaci‐ ons públiques diverses, com la històrica i venerada noguera. Si ens sobten aquests trasllats a només vint anys de distància, amb testimonis encara vi‐ vents... ¿com podem assegurar la interpretació de "Cenrars" o "Cendrassos" de mil anys enre‐ re? Mariam Bourarach, Romain Boussac, Marta Carré, Almodis Ferrer i Yesenia García.

El dret a escollir i a decidir és una reivindi‐ cació candent en la nostra societat. Tant si parlem de política com d’opcions perso‐ nals, itineraris educatius o professionals... sembla que tenim dret a elegir o, almenys, a ser consultats. Això mateix es pot plan‐ tejar a propòsit d’activitats concretes, com les sortides lúdiques del nostre cen‐ tre: d'aquí la paraula que hem inventat com a títol, que combina la diversió amb la participació. Les sortides lúdiques són desplaçaments de grups a fora de l’Institut que tenen una orientació cultural i de diversió en convi‐ vència. Des de fa més de deu anys en Quim Saurina és l’organitzador de les sor‐ tides i excursions. Ens respon amablement les preguntes que li plantegem. Pregunta: ¿Es fan moltes o poques excur‐ sions d'aquest tipus al llarg del curs? Resposta: Podria haver‐hi sortides més sovint si la gent es comprometés a assistir ‐hi i a pagar‐les. Pel juny del curs anterior ja es comença a parlar de les excursions previstes per al curs vinent. No és fàcil, perquè s’han d’avançar informacions que

no són segures i de vegades els resultats no són els esperats. P: ¿Hi ha alguns problemes especials? R: No sempre és fàcil trobar professors que vulguin acompanyar grups en sortides lúdiques. Al final, sempre trobem acompa‐ nyants, però de vegades no els sabem fins a la darrera setmana o fins al dia abans, en casos extrems. P: Avui dia el cost econòmic d'aquesta activitat resulta un factor a tenir molt en compte. ¿Hi ha alguna manera d'aconse‐ guir diners per al viatge? R: Abans es feien activitats públiques com concerts o parades per aconseguir fons externs i que la família no hagués de fer‐ se càrrec de tota la despesa; enguany venem uns talonaris per a un sorteig oferts per les agències de viatges. I unes samarretes i bolígrafs que han estat disse‐ nyades pels alumnes del Centre. Cada alumne aporta el que vol i el que pot gua‐ nyar; algun any alguns alumnes —pocs— han aconseguit els diners necessaris per

pagar‐lo sencer. P: Alguns alumnes troben que els destins es repeteixen. ¿Per què normalment es va a Itàlia en l'excursió de 4t? R: Al llarg d'aquests deu anys en l'excursió de final de curs i de cicle d'ESO s'ha anat a diferents llocs: Mallorca, Madrid, París, Toledo, Andalusia... però Itàlia és el lloc que funciona més bé, ja que és un país acollidor, turístic i mediterrani. S'ha comentat que aquest any els alumnes han participat més per escollir la samarre‐ ta que no pas el destí. Ha resultat guanya‐ dor el disseny de Sara Clos, de 4t d’ESO, inspirat en el logo d'Starbucks Corporati‐ on. El viatge a Itàlia s'ha valorat molt posi‐ tivament. Però quant a la sortida de final de curs de 4t, no s'ha pogut dur a terme per falta d'assistència, i s'ha acabat acomi‐ adant el curs i el cicle amb un sopar. Anna Algam, Maria Mir i Anna Tarrés.

Algunes de les etapes del disseny de la camiseta de Sara Clos. La guanyadora va ser la de la dreta. ¿D’on surt el lema “Fuck the sytem”? Aquesta expressió tan contestatària, és entre altres el vers principal d’unes can‐ çons que porten el mateix títol “Fuck the system”. Dos grups diferents, The Exploi‐ ted i System of a Down, van publicar ara fa deu anys, el 2003, les obres en els respec‐ tius àlbums, que van tenir alguns proble‐ mes amb la censura d’Estats Units. Us apuntem una estrofa de cadascun:

The Exploited

System of a Down:

So fuck the system You can bring it down So fuck the system We can bring it down

fuck the system! war! fuck the system! fuck the system!! war! fuck the system! war! I need to fuck the sys. I need to fuck the sys. I need to fuck the sys. I'm, but a little bit bit bit, show! but a little bit bit bit, shame! but a little bit, bit, bit bit! bit! bit!

Future is chaos and anarchy The misery continues It's the government way

L’ ENIGMA ARRIBA AL CENDRASSOS

El passat 25 d'abril, el dia de la Matefesta, es va celebrar a l'insti‐ tut una xerrada sobre la criptografia, és a dir, la tècnica d'ocultar i desxifrar els missatges escrits. Dies abans els professors de matemàtiques ens van preguntar a classe si volíem assistir a una conferència. Ens van explicar que anava sobre “una tal màquina Enigma” usada en la Segona Gue‐ rra Mundial per comunicar‐se secretament els exèrcits alema‐ nys. Nosaltres i altres companys ens hi vam voler apuntar, tot i que no va ser generalitzat. Hi va haver dues sessions; nosaltres vam assistir a la primera. Òscar Font, col∙leccionista, músic i aficionat a la criptografia, ens va passar un Powerpoint a la primera part de la xerrada, i ens va explicar un resum de la historia i els orígens de la criptografia, les diverses civilitzacions que la van utilitzar i els diferents tipus de xifratges. Al final i breument, ens va parlar de la màquina Enigma, el motiu real de la xerrada. Ens en va ensenyar una de fabricació suïssa i va explicar‐ne la història i el funcionament. L'original que té por‐ ta el número de sèrie 333 i és l'última versió d'aquella època; per la data avançada de fabricació es pot pensar que gairebé no va entrar en combat i per això el seu estat de conservació és excel∙lent. El sistema que feia servir la màquina per xifrar els missatges era complex i ben trobat. L'aparell consta d'uns rodets, entre vuit i deu, un teclat i un quadre de lletres que unes làmpades re‐ troil∙luminen individualment. Quan tu prems qualsevol de les lletres del teclat una altra lletra s'il∙lumina de manera aparent‐ ment aleatòria, i així successivament, fins a xifrar tot el missat‐ ge. La clau d'aquest xifratge consisteix en l'alineació dels rodets, que es canviava a diari. D'entre els exèrcits aliats, els britànics varen ser els més interes‐ sats a desxifrar els missatges que emetia i transmetia l'enig‐ ma.Per aquesta raó varen concentrar un selecte grup de ma‐ temàtics, filòlegs, jugadors i “solucionadors d'enigmes” a Bletch‐ ley Park, i varen construir un artefacte (la 'bomba' de Turing) per processar mecànicament la immensa quantitat de dades que havien de manejar, com un avantpassat dels ordinadors. El des‐ cobriment que els va permetre desxifrar el funcionament de la màquina pot semblar estúpid, però gràcies a ell van poder trans‐

criure els missatges nazis. Les lletres sempre es transformaven en altres lletres, però mai no es repetien elles mateixes. Se sabia que els missatges contenien diàriament uns elements repetits i, sovint, la previsió meteorològica Gràcies a aquest fet i a una màquina anomenada “Bomba” van poder desencriptar els mis‐ satges, fins i tot a més velocitat que els operadors alemanys. La xerrada ens va agradar. El tema era interessant i el tracta‐ ment curiós. Ens hauria agradat dedicar‐hi més temps. Després d'aquesta experiència pensem que es podrien fer més conferèn‐ cies d'aquest tipus, ja que són entretingudes; a més, hem tractat un tema que d'altra forma no hauríem conegut. L'Enigma a Figueres El col∙leccionista i conferenciant, Òscar Font, va insistir en la raresa d'aquests aparells històrics de comunicació xifrada. Va parlar dels models anteriors de la màquina, fabricats a Alemanya i transportats dins de caixes de fusta. De fet, sembla que la pri‐ mera patent de la màquina data de l'any 1918. El cas és que vàrem recordar haver‐ne vist una exposada al Museu de la Tècnica de la fundació Pedrosa, aquí a Figueres mateix. Ens van confirmar que la màquina s'hi havia exposat al costat de les col∙leccions que formen el museu; es tractava d'un exemplar alemany. Però pertanyia a l'exèrcit espanyol i els ha estat retor‐ nada ja fa un temps. Llàstima, perquè ara no sabem on adreçar‐ nos per tenir accés fàcil a un altre exemplar. Almodis Ferrer, Yesenia García

VISITEM LA CONSULTA OBERTA Dins el programa Salut i Escola a l'institut tenim cada dimarts al matí, de 9,30h a 11h, l'oportunitat de comptar amb l’ajuda d’un infermer, en Pere Triola. S'hi aconsella i assessora confi‐ dencialment els membres de la comunitat educativa sobre qualsevol dubte que tinguem de salut o d'altres temes que ens preocupen.

R: Home, que hi hagi un infermer al centre ho veig una cosa ben necessària; però és clar que en la conjuntura de pressupostos en què estem, no sé si podria ser viable. P: Quin tipus de casos atens? Quin és el cas més freqüent que has trobat al centre?

L’anem a trobar el 20 de maig i ens respon amb tota amabili‐ R: Disposem de dues vies per aconseguir els objectius que tenim marcats: una a través de la consulta oberta, on després de de‐ tat. manar hora i de manera totalment confidencial, qualsevol ado‐ lescent de l’ESO o membre del col∙lectiu pot fer‐me preguntes Pregunta: Quines són les funcions que fas el centre? que li preocupen. Els temes més habituals entre els adolescents Resposta: Principalment intentar conduir els adolescents en el tenen a veure amb la sexualitat, que és important per la novetat món sanitari, perquè algunes vegades és una mica complicat i per això comporta més preguntes; d’altra banda no sempre d’accedir‐hi, tal com funciona el país a hores d’ara. Es tracta de teniu una referència de com s’hi encaren els adults. Hi ha molt fer de pont entre els serves de la salut i els serveis educatius, silenci sobre el tema, i de fet cadascú fa la descoberta al seu especialment quant a conductes de risc com el tabac, l’alcohol... ritme... però és normal que sorgeixin preguntes. La segona via La finalitat del programa és orientar en les pautes sanitàriament és fer xerrades i conferències per classes i nivells. En qualsevol correctes. cas, depenem una mica del professorat perquè per exemple el tutor o qualsevol altre professor ens pot avisar de la conducta P: Treballes també fora del centre? que té l’alumne. Els que vénen mes sovint a visitar‐me, els puc conèixer bé com actuen, el seu estat d'ànim... en canvi si un R: Sí, en el centre d’atenció primària , el CAP. alumne ve i és nou es fa difícil de saber si realment el problema P: Quants anys fa que hi ha aquest servei a l’institut Cendras‐ que ens explica, personal o no, és veritat o no. sos? Moltes gràcies, Pere. No només per l'atenció que ens has dedi‐ R: Vaig començar el curs l’any 2008‐2009. cat en aquesta entrevista, sinó per la tasca responsable que dus a terme entre nosaltres. P: En comparació amb altres països (França, EEUU, Japó...), aquí no hi ha serveis d’infermeria dins els centres. Fa poc les Marta Carré, Mariam Bourarach, Romain Boussac Escoles d'Infermeria han insistit a reclamar‐ho. Què opines d’aquesta situació?

EL PAS DE L’ESCOLA A L’INSTITUT Les persones de diferent generació no tenim exactament les mateixes maneres de pensar ni de veure el món. Segurament no les tenim ni els de la mateixa generació. Però sí que és veritat que algunes experiències ens vénen donades pels “grups d’edat”. Hem passat una enquesta als alumnes d’un grup de 1r d’ESO, majoritàriament nous en el centre (11-13 anys), perquè ens comentessin com han viscut el trànsit de les escoles de Primària a l’Institut. El qüestionari constava de vuit preguntes sobre quatre temes. Algunes de les respostes eren obertes. Volem agrair la col·laboració de la Marta Planells per deixar-nos passar l’enquesta a la seva classe. Amistats i edifici El test començava sobre la facilitat de fer nous amics. Molts dels alumnes en principi anaven amb els amics que ja coneixien per vergonya a conèixer-ne altres. Que l'institut hagi barrejat les diferents escoles en les mateixes aules ha ajudat a fer noves amistats. La majoria dels nouvinguts se sorprèn de veure l’edifici, ja que comparat amb l’escola el troben molt diferent. No només per la mida, que és més gran que les seves antigues escoles, sinó també pel sentit d’orientació. Els primers dies donen moltes voltes per passadissos i escales perquè no s’acaben d’orientar; per sort després d’un temps ja

no passa i s’hi van acostumant. A més, passades les sorpreses inicials, l’estructura de l’edifici no és tampoc gaire complexa. Quan els nens de primer d’ESO estan a sisè de l’escola se senten els més grans, però en arribar a l’institut són els més petits: d’una banda han “crescut” objectivament, però de l’altra, comparativament, tornen a estar a baix de tot. Fins i tot tenen un pati a part, cosa que ens sembla ben pensada perquè els dóna una certa seguretat depenent del deus propis caràcters; però poden anar als altres patis per iniciativa pròpia, la qual cosa els dóna una certa sensació de llibertat de moviments i d’expectatives, i els ajuda a preparar-se ells mateixos per acostumar-se a la nova etapa que estan començant. Les activitats Aquest any sembla que la majoria dels nens i nenes de primer no senten gaire motivació per estudiar (ho diem sense ànim d’ofendre); en general, els nens que acaben de començar una etapa –i molts dels que ja l’han començada—no tenen gaire clares les motivacions ni les iniciatives per a l’estudi, encara que hi ha una minoria que ho veuen clar des del començament. En qualsevol cas, els alumnes que passen de primària a l’institut es troben amb canvis que no afecten només

l’arquitectura del centre: a ESO a penes hi ha celebracions ni activitats complementàries que tant sovintegen en les escoles de Primària. En l'institut, en part per les diferències de maduració dels usuaris, no hi ha tradició d'organitzar festes del cicle anual que impliquen preparació de disfresses, com la Castanyada o el Carnestoltes: els primers cursos potser ho troben a faltar quan ho comparen amb l'escola; però els cursos superiors ho trobarien infantil. D'altra banda, pel que fa a equipaments, l'institut està molt més dotat que l'escola: gimnàs, laboratoris (de ciències, d'idiomes), aula de música i aules d'informàtica... Però això no vol dir que aquests equipaments tinguin vida fora de les hores de classe. A l'Institut els alumnes només hi entren per seguir les classes o per complir càstigs. Un exemple és la biblioteca: és oberta les tardes perquè hi vagin els alumnes sancionats. Però, ¿quina perspectiva formativa o lúdica es té de la biblioteca escolar si només hi van els castigats? Per aquest camí els alumnes acaben pensant que totes les classes són iguals. Estar a classe és com estar a la biblioteca o en qualsevol altre lloc. Nouhaila Zmat Caixàs

Nekane Astarloa

SEGON CONCURS DE FOTOGRAFIA El segon concurs de fotografia de l’Ins titut Cendrassos, organitzat pel Parla‐ ment Verd amb el suport de l'AMPA, ha tractat enguany el tema “el món en moviment”. Un tema centrat en el canvi, la transformació, l’acció del temps… que contrasta i és íntimament contradictori amb la mateixa naturale‐ sa instantània de la fotografia.

Les dues fotos guanyadores tenien objectes ben diferents. El primer pre‐ mi ha estat per a una foto doble. A partir de dues escenes semblants (una noia escrivint amb un teclat damunt una tauleta) se suggereix el pas del temps… La foto no m’ha semblat gaire maca, però la deuen haver escollit pel seu missatge evident. La segona que es va premiar era un gos llepant‐se el nas, un moment difícil de capturar però molt ben feta i enfocada. La llum apagada però viva donava un toc íntim i agradable a la fotografia.

Moltes altres fotos que no es van pre‐ miar també estaven ben fetes i em van agradar. Especialment les d'en Miguel Santos, per la varietat i pel do que hi mostra. Crec que és una molt bona idea de mantenir i continuar concursos com aquest, per l'oportuni‐ tat que suposen als aficionats a la fo‐ tografia i als que es volen expressar d'una manera artística. Maria Latino

MANGA, ANIME I ALGUNA COSA MÉS

UNA MICA D'HISTÒRIA En japonès "manga" (漫画) significa còmic o historieta, és a dir, sèrie de quadres que combinen textos i il∙lustracions per desplegar una narra‐ ció. A diferència dels còmics occiden‐ tals, els mangues estan en blanc i ne‐ gre perquè els recursos dels mangakes ALGUNS SUBGÈ‐ NERES El chibi El chibi és una versió infantil d'un personatge que apareix origi‐ nalment en una altra sèrie. Els chibis són els mateixos personatges però més petits; mantenen la mateixa personalitat, la cara és més arrodonida, els ulls es fan més grans i a vegades la veu és més aguda que la que tenen normalment. Shōnen Els animes i mangas shōnen són series amb molta acció, sovint amb situacions humorístiques amb els personatges mas‐ culins, la companyia entre adolescents o adults formant un equip de combat...

(漫画家), els que dibuixen els man‐ gues, són més amplis i el seu dibuix es més simple. Normalment, a Japó, els mangues es llegeixen de dreta a esquerra i per tant tenen la portada a la dreta. Aquí els mangues s'acostumen a llegir com un llibre normal; encara que també n’hi ha que segueixen el model japonès. Una altra diferència que hi ha és que a Japó els mangues són més barats que aquí; potser és perquè la traducció n'encareix el preu. Del manga ha derivat l'anime, és a dir, unes seqüències de dibuixos que creen la il∙lusió de moviment, com els dibui‐

xos animats, que podem veure en pan‐ talla. L'anime tradicionalment és dibui‐ xava a mà, però actualment es fan per ordinador. Els guions inclouen gran part dels gèneres de ficció i són trans‐ mesos a través de mitjans audiovisuals (televisió, distribució en formats de vídeo domèstic i pel∙lícules amb àu‐ dio). La relació entre l'anime i el manga és estreta. Una gran quantitat de sèries i treballs d'anime es basen en històries de manga populars. A més, també guarden relació amb les novel∙les visu‐ als.

També sol haver‐hi personatges femenins, que són les heroïnes de la història. La trama dels shōnen normalment trans‐ corre en temps passats, anteriors al segle XX; però no és una llei inflexible. Shōjo El shōjo és la categoria del manga i anime dirigida especialment a l'audiència feme‐ nina adolescent. Hi ha una gran quantitat de temes i estils, des del drama històric fins a la ciència ficció. Normalment el te‐ ma és les relacions humanes i sentimen‐ tals. El protagonista de la història es gaire‐ bé sempre una noia adolescent que s’ena‐ mora d'un noi o de més. Kodomo Kodomo significa “nen”. En el manga i

l’anime es fa servir per referir‐se a un gè‐ nere orientat a un públic infantil. Les his‐ tòries estan caracteritzades per l’ús de temes i conceptes infantils i familiars. És també bastant comú que a les persones adultes els agradin aquestes sèries (un 70% de la població japonesa adulta, se‐ gons algunes estadístiques); probable‐ ment s'hi interessen pel seu estil desenfa‐ dat, la curta durada i una trama senzilla.

MANGA, ANIME I ALGUNA COSA

xen la falta de pintura i dibuix OPCIONS CULTURALS "figuratiu". A tall d'exemple ens perme‐ El manga resulta relativament familiar tem una comparació: el famós gravat en l'àmbit europeu des de fa alguns japonès L'onada de Kanagawa, obra de anys, tant entre públic adult com infan‐ til. Sense anar més lluny, al Concurs de Katsushika Hokusai (1760‐1849), un Nadales 2013 de l’Institut es van pre‐ artista a qui s'atribueix precisament la sentar un parell d’obres d’aquest estil. creació dels mangues, troba el seu eco Però aquesta difusió no s'ha internacio‐ en l'actual cal∙ligrafia d'Everitt Barbie, nalitzat per totes les regions, països ni un jove nord‐americà islamitzat que cultures. En d'altres territoris no és tan s'ha inspirat en el dibuix japonès per fàcil arrelar‐hi, especialment per mo‐ transcriure la sura 110, sobre l'ajuda tius religiosos o morals. En el món cris‐ tià primitiu i medieval van haver‐hi ten‐ divina, dins el projecte de presentar tot dències iconoclastes (destructores d'i‐ l'Alcorà cal∙ligrafiat. La inquietud que matges) durant llargs períodes; encara provoca el remolí de la imatge original avui, la religió musulmana no permet de Hokusai es tradueix en afirmació dibuixar persones, i en general els cre‐ deista en els tres versets alcorànics ients obeeixen aquest precepte. que formen les onades escumoses i En canvi, la rica ornamentació que pro‐ alhora s'hi confonen. ¿La mateixa mou la cultura àrab en mobles i teixits, imatge? La necessitat —i la traïció— espais arquitectònics i llibres es basa de la traducció. en els estils i tradicions cal∙ligràfiques, intricats i bellíssims. Les lletres, orga‐ Nekane Astarloa i Nouhaila Zmat. nitzades i traçades amb artifici, suplei‐

SERVEI DE MEDIACIÓ Un curs més l'Institut Cendrassos ha disposat d'un Servei de Mediació, en el qual uns alumnes prèviament formats atenen les sol∙licituds d'intervenció coordinats per Dolors Vergés. Aquest curs els nous mediadors s'han format en l'optativa "Optem per la Mediació" a 2n d'ESO, en el segon quadrimestre. S'han dut a terme amb resultats posi‐ tius deu serveis de mediació, principal‐ ment a 1r 2n d'ESO. Durant el curs, aprofitant la festa de Sant Jordi, es va fer lliurament d'un diploma d'agraïment als alumnes me‐ diadors. Enguany han estat: Nouhaila Chentouf i Quim Gorgot (4t B); Wafae Benasar i Judith Giménez (4t C); Ariad‐ na Pérez i Belén Novoa (4t D). S'ha realitzat amb gran èxit la tercera trobada de Mediadors, enguany a l'Oli‐ var Gran. El Cendrassos, l'institut de Vilafant i el mateix Olivar Gran hi han participat i es pretén seguir realitzant aquestes trobades en cursos vinents. Dolors Vergés. Coordinadora

d'Escola

tuà un estudi dels residus i de la biodiversitat [Trobada d'alumnes sobre el terreny, per exemple a través de l’ob‐ servació de mostres d’aigua al microscopi i a Girona] d’organismes per mitjà de la lupa binocular. El 28 de novembre del 2013 dues alumnes de L’esforç havia de valer la pena, perquè en el tercer d’ESO, Laia Coderch i Júlia Sunyer, i dues retorn un imprevist climatològic deixà ben re‐ de quart, Mariona Tejido i Mariam Aguilar vam mullats professors i estudiants. Mentrestant, anar a la Casa de Cultura de Girona per com‐ en el laboratori es reconvertia oli usat en sabó. partir amb altres instituts el projecte del nostre Els de tercer, per contra, visitaven l’hospital de centre. El projecte que vam presentar va ser el Figueres, on coneixien de primera mà la gestió i Concurs de Fotografia Mediambiental que vam el destí dels residus generats i, encara, confe‐ fer el curs passat. Els alumnes dels altres cen‐ gien una enquesta amb l’objectiu de calcular la tres varen fer aportacions sobre les bases del petjada ecològica d’un habitant de perfil mitjà a concurs, com per exemple: obrir‐lo a nivell de la ciutat de Figueres. Figueres. Pel que fa a l’àmbit de les llengües, els fruits D’aquesta trobada a Girona va sortir la idea de foren tan variats com la construcció d’un decorar les classes l’últim dia del primer trimes‐ "Diccionario de residuos", l’escriptura de “El tre, ja que en altres centres havien fet un pro‐ conte residual”, sense oblidar lectures i exposi‐ jecte semblant. Aquesta activitat es va dur a cions orals a l’entorn de notícies d’actualitat terme a l'INS Cendrassos el 22 de desembre, i vinculades al medi ambient i amb diferents va resultar guanyadora la classe de 4t A. mètodes de reciclatge. També es preparà un Ens va agradar molt participar en la trobada de anunci radiotelevisiu on es promovia l’anterior i Girona i poder escoltar i compartir idees amb se’n difonia l’ús correcte. Ultra això, es dissenyà els projectes d’altres instituts. un pòster o una presentació amb idees i ten‐ dències que promoguessin estils de vida més Mariam Aguilar Benavides, 4 ESO C ecològics. Finalment, hi hagué una pràctica de comunicació, reflexió i debat sobre el tema dels residus i la seva incidència entre la població en general. LA SETMANA DE LES 4R En el camp matemàtic, i a partir del volum d’e‐ scombraries generat en l’àmbit familiar, es El món és un lloc perillós. No per causa dels comptabilitzà quin volum devia generar Figue‐ que fan el mal, sinó per aquells que no fan res res en conjunt. A partir d’una gràfica de l’Agè‐ per evitar‐ho ncia de Residus de Catalunya, estudiàvem l’evo‐ lució de la recollida selectiva. En base a dades Albert Einstein del Consell Comarcal, s’obtingué una estimació del total recollits en un any a la nostra ciutat. A part, s’efectuà un estudi comparatiu del reci‐ En el marc del projecte d’Escoles Verdes, l’Inst‐ clatge de paper i cartró durant els darrers anys, itut Cendrassos de Figueres ha endegat una així com de la reducció de residus a partir del campanya, anomenada “Setmana de les 4R”, càlcul del volum d’un bric sense plegar i plegat. per tal de conscienciar els alumnes sobre la En l’àrea de ciències socials i geografia, el focus necessitat de Reciclar, Reutilitzar, Reduir i Re‐ d’anàlisi incidí en diversos textos sobre el reci‐ cuperar. clatge. Es preguntà a les famílies com reduir els Cada departament ha preparat una activitat per medicaments químics gràcies als remeis caso‐ a cada nivell d’ESO, mentre que a primer de batxillerat la Sònia Duñach, del departament de Medi ambient del CCAE, ha impartit una confe‐ rència amb el títol de “El tractament dels resi‐ dus a la nostra comarca”. El tret de sortida va ser la visualització, de ma‐ nera simultània a totes les aules, d’un seguit de documentals a propòsit de l’impacte ambiental de l’home al setè continent (l’illa de residus flotants al Pacífic), sobre el reciclatge de plàs‐ tics i al voltant de la reutilització de materials. Des del punt de vista artístic i musical, hi hagué la creació d’escultures de cartró amb formes geomètriques i un mural elaborat amb ampo‐ lles de plàstic, a més de construir instruments musicals amb materials de rebuig. Per altra banda, i ara organitzat pel departa‐ ment de tecnologia, es van elaborar jocs de taula a partir de material reciclat. A banda d’‐ altres actuacions, com la de donar un nova utilitat a una peça de roba usada, convertir ampolles velles en coets d’aigua i enregistrar‐ ne els llançaments, a més de classificar el mate‐ rial de rebuig de què es disposa al taller. Des de la branca de ciències experimentals, ens traslladàrem a un tram del riu Muga, on s’efec‐

Verda

16 lans. Per acabar, hi hagué un moment per a la ciutat de Singapur, coneguda com la metròpolis més neta del món, amb vista a cercar models inspiradors de reci‐ clatge. Dins d’aquest aiguabarreig de propostes i enfo‐ caments, hi tingueren cabuda opcions més alternatives; per exemple, l’exposició de murals amb les conclusions sobre el tracta rebut pel medi ambient, en funció dels recursos disponi‐ bles, on es distingia entre els països rics i els pobres. Des del nostre centre volem agrair l’ajuda de part del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, de l’Hospital de Figueres i de tota la comunitat educativa, per la seva implicació. Gràcies a les petites col∙laboracions aportades entre tots és

possible que certs canvis, en aparença insignifi‐ cants, ens permetin accedir a un futur més sostenible que beneficiï a tothom. La comissió d’Escola Verda

Matfesta 2014-05-25 El 25 d’abril els patis de l’Institut Cen‐ drassos es van omplir d’alumnes que experimentaven amb les matemàti‐ ques. Els de batxillerat i cicles, que ha‐ vien preparat jocs lògics i diferents entreteniments matemàtics, van mun‐ tar unes 30 paradetes esperant l’a‐ rribada dels alumnes d’ESO que esta‐ ven penjant els seus treballs en dife‐ rents espais de l'Institut. A mig matí, els de 3r d'ESO van fer en una passarel∙la en un dels patis disfres‐ sats d’alumne‐políedre, (cos d’alumne i cap de políedre). Els alumnes de 1r i 2n d’ESO havien estudiat les cúpules i esfe‐ res geodèsiques i l'obra de l'arquitec‐ te Richard Buckminster Fuller — precursor de la construcció de cúpules geodèsiques com espais polivalents—, i van completar el seu treball amb construccions a escala que van decorar l'Institut. Els de 4t també van construir cúpules, però les havien de fer al llarg de la Matfesta i havien de ser prou grans per caber‐hi a dins. Tots els participants van col∙laborar en la confecció d’una fractal, l’Esponja de Menger, construïda reutilitzant el car‐ tó de capses de cereals o galetes. Al llarg del matí, es va pronunciar una conferència sobre criptografia i la Mà‐ quina Enigma de la II Guerra Mundial, a càrrec d'Òscar Font. El Departament de Matemàtiques va‐ lora molt positivament aquesta II edi‐ ció de la Matfesta i anima a seguir mostrant als joves un aspecte més cre‐ atiu i actiu de les matemàtiques. Maite Garcia.

L’ÍNDIA AL CENDRASSOS En Lansy resideix habitualment a Barcelona i va ser el primer nen indi que va apadrinar Vicenç Ferrer. Cada any des de fa tres cursos ve a veu‐ re'ns un dia de maig i ens fa una xerrada a 2n d’ESO per fer conèixer a l'alumnat tant la Fun‐ dació com la vida quotidiana de l'Índia. El 1952 Vicenç Ferrer era un jesuïta català que va arribar a l'Índia i hi va trobar un món com‐ pletament diferent del que ell coneixia. Va entrar en contacte amb la pobresa que hi havia i va decidir ajudar‐hi d'alguna manera. És per aquest motiu que va organitzar finançament per a camperols pobres fa uns 45 anys, i els va ampliar a serveis socials i ajuts econòmics a altres grups desvalguts: infants, dones... fins i tot va entrar en contacte amb la casta dels intocables, que no tenien a penes cap dret quan va arribar‐hi. El 1969 va abandonar la Companyia de Jesús i es va casar amb l'activista i periodista britànica Anne Perry, que l'havia entrevistat l'any 1968. La Fundació que porta el nom Vicente Ferrer va ser reconeguda com a ONGD (Organització No Governamental per al Desenvolupament) el 1996‐7. Enguany fa cinc anys que va morir en Vicenç Ferrer i la Funda‐ ció, presidida per la seva vídua, ha organitzat un conjunt d'activitats en honor seu. Lansy ens explica com és el dia dia a l’Índia, remarcant les diferències amb el nostre model de vida. Treballen des que es lleven a les vuit del matí fins a les nou del vespre, tots els dies. La majoria dels pobles treballen en l’agricultura i normalment cobren 1 euro diari; però una família normal pot mantenir‐se amb 18 € men‐ suals. A l’Índia, a diferència d’aquí, viuen el present i no miren pel futur: treballen el dia per obtenir el jornal i per menjar al dia, i l’endemà tornaran a començar de nou la rutina. A l'Índia són molt presents les desigualtats socials. En el sistema de castes de l'hinduisme, els que tenen més poder són els sacerdots (bramans i mestres), seguits dels guerrers (ksatriyes o rajanyes), els comerciants (vaisyes) i per últim els treballadors (servents o pagesos vassalls, sudres). Els que no pertanyen a cap d’aquests quatre ordres (varnes) són els intoca‐ bles (dalits, amb diferents denominacions: panchames, asprusyes...) que, com hem dit, no tenien cap dret. Malgrat les disposicions legals derivades de la mateixa Constitució Índia, de començaments dels anys 1950, encara avui quan neixes en una família intocable ho seràs per sempre perquè aquesta estratificació ina‐ movible és la clau per mantenir una societat que es vol estamental; però ara un intocable pot millorar les seves condicions de vida i gau‐ dir de certes comoditats, cursar estudis, etc. D. N. Narayanan, un dalit, va ser elegit president de la nació entre 1997 i 2002. Les persones en les poblacions rurals viuen en cabanes i no tenen electricitat. El més normal és veure pels carrers qualsevol animal, com les famoses vaques. Les vaques són animals do‐ mèstics, sagrats i molt importants; és prohibit menjar‐ne la carn. Al camp treballen bastant amb els bous i només els més rics tenen trac‐ tors. Utilitzen l’aigua de pluja per a tot, i la reci‐

clen com poden. Sovint arriben a beuen aques‐ ta mateixa aigua de pluja i per això a vegades la gent agafa malalties. En aquest aspecte, la Fun‐ dació construeix pantans per aprofitar l’aigua tant com sigui possible. La vida de les dones a l’Índia no és gens fàcil. Si en una família saben durant l’embaràs que espera una filla, poden pressionar perquè la dona avorti, ja que ho consideren una càrrega. En el treball, si un home i una dona treballen del mateix i fan les mateixes hores, l’home cobrarà més. Per això la Fundació ha atorgat uns ajuts a més de 100.000 dones perquè mun‐ tin els seus propis negocis. A les dones que són de famílies intocables se'ls construeix una casa a nom seu: hi ha 50.000 cases construïdes i construir‐ne una costa uns 1.600 €. La Fundació també mira sobretot pels infants. Ha construït 1.500 escoles, i els nois i les noies que hi van han d’anar a dues escoles, la pública i la de la Fundació. Però no tots els nens poden anar‐hi, i encara menys les nenes; assistir a escola és un privilegi. Els fills que no estudien treballen i les noies aprenen a fer les feines de casa. Així fins als 12 o 14 anys, que és l'edat aproximada en què els pares decideixen amb qui casar‐les. Abans les cerimònies i les festes del casament

duraven set dies, però actualment només en duren tres. No se solen casar per amor, sinó per interès i deci‐ sió dels pares (potser recordeu la pel∙lícula sobre el tema que va dirigir Mira Nair Monsoon wedding, en clau de comèdia, el 2001). La dona ha de pagar a l’home un dot per casar‐se i des‐ prés ella va a viure a casa de l’home. Per això tenir una nena és una gran càrrega, i com més aviat les casen menys feina i una boca menys per alimentar. Com que la seva vida no és fàcil, normalment es pinten un pic en el front entre els dos ulls per protegir‐se del mal donat, és a dir, per tenir sort. Amb aquest acte es reforça la vinculació de l'Institut amb la Fundació. Els dos nens que tenim apadrinats a l'Índia, l'Aswini i en Manoj, i el seu entorn més immediat seran els destina‐ taris dels acaptes que s'han realitzat en aquest curs i del concert solidari que s'ha celebrat aquest mes de juny. Gràcies a tots per la col∙laboració!

Anna Algam, Maria Mir i Anna Tarrés.

FEM UNA LLEI Com es fabriquen les lleis? Avui dia es parla molt de la poca afecció dels joves a la política. El sistema de repre‐ sentació, les institucions que se n'ocupen i, principalment, el funcionament de la cam‐ bra legislativa semblen molt poc coneguts i valorats pel jovent. Però en contra d'a‐ questa aparent desmotivació, l'institut Cendrassos ja fa set anys que participa en el Projecte "Fem una llei", organitzat pel Parlament de Catalunya. Enguany el tema proposat era sobre la neutralitat de creences en l'àmbit educatiu no universitari, i hi ha pres part una trente‐ na d'alumnes de 4t d'ESO, coordinats per les professores Anna M. Comas i Sagrari Martorell. De manera voluntària es van reunir durant el mes de desembre en ho‐ res de pati per fer esmenes al Preàmbul i als Capítols 1, 2 i 3 del projecte de llei que s'havia de tractar i que ens havien fet arri‐ bar. Es va treballar en quatre grups, d'uns vuit alumnes cadascun. La primera presa de contacte amb el Parla‐ ment va ser el 24 de gener de 2014, quan vuit alumnes en representació del centre van haver de negociar, discutir i pactar les esmenes que havien fet amb els alumnes de l'institut Jaume Callís, de Vic, de l'Escola Intermunicipal del Penedès, de Sant Sadur‐ ní d’Anoia, i de l'institut Santiago Sobre‐ qués, de Girona. Junts formàvem el grup B, i entre tots vàrem decidir quines propostes

eren les més adients per debatre en les properes sessions. Durant el mes de març, un cop el Servei Pedagògic del Parlament ens va haver tra‐ mès les esmenes proposades pels grups A, C, D i E, hi va haver noves tongades de reunions a les hores de pati per decidir entre tots quines esmenes eren les millors. El 31 de març de 2014, uns altres 8 alum‐ nes van anar al Parlament per posar‐se d’acord amb els alumnes dels vint centres participants. En aquesta ocasió es dividien en grups de treball corresponents a les diferents ponències (Preàmbul i cada un dels Capítols) per acordar les esmenes definitives del projecte de llei. Finalment, el dia 2 de juny de 2014 es va fer la sessió plenària, presidida per la Molt Honorable presidenta del Parlament de Catalunya, senyora Núria de Gispert, i 4 diputats com a representants d’alguns dels partits membres de la cambra (CIU, PSC, PP i Ciutadans). L’alumna Mariam Aguilar va ser la portaveu del nostre institut i va redactar un discurs que va llegir davant de l’hemicicle. Set alumnes van poder partici‐ par en la votació de la llei, mentre que la resta van seguir el desenvolupament de la sessió a temps real des de la sala de vídeo. A tall de conclusió, val a dir que l’exper‐ iència és extraordinària. Els alumnes que han participat al llarg d’aquests set anys

consideren que és molt fructífera i que aquesta oportunitat de poder veure i acos‐ tar‐se a la feina que fan els diputats en el seu lloc de treball és quelcom que no es pot deixar perdre. Per aquest motiu farem tot el possible per poder tornar‐hi el curs vinent. Anna Maria Comas i Sagrari Martorell.

EMPRESA A L’AULA ball, les nòmines, el pagament de la seguretat social etc. Estan obligats a confeccionar el TC (un document on hi surt El dia 16 de desembre vam anar a entrevis‐ tar als alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà per informar‐nos de la unitat forma‐ tiva Empresa a l’aula, dins del mòdul pro‐ fessional 11 “empresa a l’aula”. L’activitat central de l’assignatura consisteix en la simulació d’una empresa. És a dir, com en

tot el que cost de la seguretat socials dels treballadors. També controlen les faltes d’assistència del treballador (alumnes) i se’ls i descomp‐ te del sou. Fan un organigrama de la em‐ presa que és una representació gràfica.

‐Departament de Compres: Consisteix en quan arriben comandes dels clients, miren i verifiquen si tenen el producte que volen i Si el tenen, realitzen la venda . Els treba‐ lladors de l’empresa, compren altres pro‐ ductes per vendre’ls ells(mercaderies) . Ho compren a través del programa inform. La resta de compres les realitzen a altres ins‐ tats o escoles. ‐ Venda: Consisteix en fer un tríptic i ven‐ dre a les escoles i a clients de la central (programa Inform) s’intercanvien entre molts instituts d’Espanya i fins i tot d’E‐ uropa Treballen a partir de dues empreses: una, Almàssera de l’Empordà, que comercialitza oli, olives, i anxoves I l’altre que es diu Aroma de tramuntana que comercialitza vins i caves. Ens va semblar molt interessant que els de cicle formatiu ens expliquessin el que fan a classe, ja que la majoria no sabem en que consisteix la seva feina. Maria Liñan i Alba Morollón.

un joc de rol fer com si els alumnes treba‐ llessin en una empresa real. Per fer aquesta simulació d’empresa, tre‐ ballen amb una plataforma informàtica que s’anomena “inform”. A cada empresa, ara mateix, parteixen de 3 treballadors contractats, i hi poden arri‐ bar fins a 16. Que seran el total dels alum‐ nes que fan aquest mòdul professional. L’empresa consta sis departaments dife‐ rents: ‐ Departament de Comptabilitat: han de realitzar l’inventari de l’empresa, amb la maquinària, mobiliari, programes informà‐ tics que necessita l’empresa , un balanç, i quan comença l’activitat comercial porten a terme tota la comptabilitat de l’empresa. ‐Departament de Tresoreria: Consisteix en mirar si han cobrat les vendes i s´han pa‐ gat les compres. Fan el pressupost de tre‐ soreria, controlen els moviments dels comptes corrents de l’empresa a través del bancs que tenen al programa de simu‐ lació. ‐ Departament de Recursos humans: Con‐ sisteix en fer un seguiment dels treballa‐ dors contractats a cada empresa, fer l’alta a la seguretat social, el contracte de tre‐

‐ Recepció: D’entrada: Consisteix en repartir la infor‐ mació que ve fora de l’empresa als dife‐ rents departaments. Sortida: Consisteix en passar informació a altres departaments de l’empresa o a al‐ tres empreses simulades(instituts, escoles o la central de simulació).

Descobrint

L Anatomia! Als alumnes de 3r ESO B i D que cursen la matèria de Biologia i Geologia el temari els inclou pràctiques de la‐ boratori al llarg del primer quadrimestre. Aquestes pràctiques complementen les explicacions dels temes d’anatomia i fisiologia huma‐ na, per això realitzen dissec‐ cions d’òrgans animals, que ajuden a aclarir conceptes, tant d’estructura com de funcionament dels òrgans. Un dels alumnes de 3rD, l’A‐ rnau Ibáñez, aprofitant el seu interès per la cacera, ens va portar un cap de senglar i un de cabra, per tal de tenir una visió global dels òrgans, ubicats dins les seves cavi‐ tats. En concret estudiàvem l’ull, la llengua, l’orella i l’en‐ cèfal. Vam poder extreure l’ull, disseccionar‐lo, separar el cristal∙lí i observar el seu efecte lupa. També vam ta‐ llar una part de la llengua per col∙locar‐la a la lupa bi‐ nocular i veure en detall les seves papil∙les gustatives. Vam estudiar també una orella per observar com és el pavelló auditiu i el conducte auditiu. Vam poder veure on es localitzava l’encèfal i les seves membranes de protec‐ ció, les meninges. Va ser una pràctica molt atractiva i interessant , que va cridar molt l’atenció dels alumnes i va permetre co‐ nèixer més a fons els secrets de l’anatomia. Aprofito aquestes línies per agrair a l’Arnau Ibáñez la seva col∙laboració i la impli‐ cació en la matèria! Rosa Camps

Cap de cabra

Meninges Cervell, cerebel i fragment de medul∙la espinal

Cristal∙lí i humor vitri

Rosa Camps

Ull de senglar: on aprecia la còrnia, l’escleròtica, l’iris i la pupil∙la.

RISCOS LABORALS

de no advertir‐los. “La prevenció és un La gran majora dels alumnes hi han estat

TREBALLAR ÉS ARRISCAT

tema molt important. He hagut de viure molt interessats, ja que al principi sembla moltes situacions d'accidents mortals.”

una cosa que quedi molt lluny o que ara

El dia 14 de maig feia molt de sol, un dia Amb aquesta xerrada es vol aconseguir mateix no tingui cap importància; però agradable i càlid. A l'Institut ens va visitar conscienciar el jovent i millorar la manera quan hi reflexionen i se n'adonen, l'interès en Salvador Amat Batlle, que venia a im‐ d'actuar davant d'una emergència. Hem canvia radicalment. d'aprendre que la mínima cosa portada a Sembla molt important fer aquestes xerra‐

partir unes conferències sobre els riscos l'extrem pot ser perillosa, des d'escoltar des també a cursos inferiors, ja que així laborals als alumnes de Cicles Formatius música a alt volum fins a seure malament tothom hi començaria a pensar molt de Grau Mitjà. El seu currículum impressio‐ en una cadira; en aparença no semblen abans. na: té una àmplia carrera professional, des accions gaire perjudicials per a la nostra Quan en vam sortir, el dia brillava encara d'arquitecte tècnic, tècnic superior en pre‐ salut, però a la llarga poden causar grans més clar que quan hi havíem arribat. venció de riscos laborals, postgrau en do‐ complicacions i impediments per portar Laia Descamps Hèlia Salleras cència i màster en "Gestió integral de l'edi‐ una vida normal. ficació i consultoria immobiliària", especia‐ De la mateixa manera, en el lloc més insig‐ litzat en el camp de prevenció de riscos, nificant hi ha riscos, i encara més en cen‐ professor d'universitat... Escurcem la llarga tres escolars: des de caure per les escales llista que testimonia la seva trajectòria.

fins que ser a sota quan es desprèn un

Salvador Amat ha estat convidat pel Cen‐ fluorescent del sostre, forats del pati que tre aprofitant un conveni entre els Depar‐ poden fer caure algú, mobiliari defectuós, taments d'Ensenyament i de Treball. Els enrampades amb els endolls, intoxicació destinataris de la xerrada eren els actuals per culpa del menjar, que caigui la pissar‐ alumnes en tant que futurs treballadors.

ra, relliscar pel terra, tot tipus d'al∙lèrgies...

En haver‐li preguntat sobre la seva faceta També convé saber com actuar en cas que d'inspector de riscos laborals, ens va dir hi hagi un incendi, es desbordi un riu o en que hi ha casos molt xocants, i que es pro‐ cas d'accidents meteorològics greus dueixen diverses morts al mes per culpa (nevades, aiguats, etc.).

CRÒNICA

SETEMBRE - NOVEMBRE

2, dilluns Incorporació del professorat

10, dijous 1 i 2 BAT GEOLOGIA: Sortida a la Salut de Terrades i Vilarig

2, dilluns – 3 dimarts ESO i 1 BAT: Proves de recuperació

14, dilluns i 15, dimarts 1 ESO: Xerrada sobre higiene.

6, divendres Lliurament de notes

16, dimecres 2 ESO: Nens salvant vides, aprenen RCP

13, divendres ESO, BAT, CFGM i CFGS: Els tutors i les tutores donen la benvinguda i acullen els alumnes en el primer dia de classe del nou curs

18, divendres 2 BAT EMPRESA: visita a ceres Roura.

SETEMBRE 2013

24, dimarts 1 i 2 ESO: Reunió de tutors amb els pares 26, dijous 3 i 4 ESO: Reunió de tutors amb els pares

22, dimarts - 24, dijous Vaga d'alumnes de 3 i 4 ESO contra la LOMCE o "Llei Wert". 25, divendres 2 BAT: Visita a Empúries

29, dimarts Sortides de Convivència 1 ESO: Vilabertran 30, dilluns 2 CFGM GESTIÓ ADM. EMPRESA 2 ESO: Sant Quirze de Colera 3 ESO: Llançà - Port de la Selva A L'AULA: Visita Al mas Espelt EMPORDÀLIA (Vilajuïga) NOVEMBRE 2013 7, dijous OCTUBRE 2013 Constitució del PARLAMENT 1, dimarts VERD (ESO) 1 BAT i CFGM (ADMINISTRATIU I INFORMÀTICA): Reunió de tutors 14, dijous Constitució del PARLAMENT amb els pares VERD (BAT I CF) VISITA A CERES ROURA

VISITA A LA FAGEDA I GARCIA DE POU

El 18 d’octubre un grup d’alumnes de segon de batxillerat han visitat l’empresa Ceras Roura, SA, de Figueres. La sortida està emmarcada dins la matèria d’economia de l’empresa. La primera part de la visita ha permès als alumnes fer un recorregut pels 100 anys d’història de l’empresa de la mà de Tati Roig, responsable de projecció externa, que ens ha ofert una visita guiada al museuarxiu, creat precisament coincidint amb la celebració del centenari de l’organització. La segona part ha estat en el taller de producció, on els estudiants han pogut observar tot el procés de producció de les espelmes: des de l’entrada de la parafina en estat líquid fins a l’envasat dels productes ja preparats per a ser distribuïts. De productes litúrgics (ciris, làmpades d’oli i carbons per a encens), Ceres Roura ha passat a fabricar espelmes de tot tipus (decorades, perfumades, repel·lents d’insectes...) que venen tant a dins com a fora del nostre país, i amb clients com Mercadona, Bon Preu, Eroski o Perfumeries Júlia. El punt i final ha estat al show room a on la Tati, entre altres temes, ens ha fet cinc cèntims de les noves tendències basades a utilitzar matèria primera d’origen vegetal, tot exposant els seus avantatges i inconvenients.

El 27 de novembre un grup d’alumnes de primer de batxillerat ha visitat la Cooperativa la Fageda, de Santa Pau, i l’empresa Garcia de Pou, SA, amb seu a Ordis. La sortida forma part de les matèries d’Economia i Economia de l’empresa. La visita a la Cooperativa la Fageda ens ha permès comprovar de primera mà que és possible ser una empresa totalment eficient i rendible des d’un punt de vista econòmic, i alhora desenvolupar uns objectius de caire més social, en aquest cas, essent un centre especial de treball de referència a la comarca, que dóna treball a persones amb diferents discapacitats o malalties mentals. Després d’una visita guiada a les instal·lacions, hem pogut tastar els iogurts de la Cooperativa. Sense colorants artificials! A part del bon gust, aquest és un altre motiu per degustar-los de nou. A l’empresa Garcia de Pou, dedicada a la fabricació de tot tipus de material de paper per a l’hostaleria (tovallons, estovalles, posa vasos, individuals, etc.) hem pogut fer un recorregut pel taller de producció, que ens ha permès veure tot el procés productiu dels diferents subministres. Qui ens ha acompanyat durant tota la visita i ens ha il·lustrat amb les seves explicacions han estat en José Ramón Rodríguez, encarregat de secció i la Maria del Mar Massanet, responsable de prevenció de riscos laborals, qualitat i medi ambient. La Maria del Mar ens ha posat de relleu la importància que cal que tinguin el reciclatge i el respecte al medi ambient en les empreses industrials. Marta Cufí i Olga Sanglas

24 NOVEMBRE - GENER

CRÒNICA

15, divendres 1 BAT: Mostra de cinema de Muntanya 18, dilluns Vacunació de la grip (professors) 19, dimarts 2 BAT A i B: Exposició oral dels Treballs de Recerca.

La volta al món feta realitat Abans de dir adéu a l'any, en concret el 5 de desembre, el nostre institut va obrir una finestra al món. Com es fa això? Potser per internet? No. Ens va visitar una persona els peus de la qual, junt amb els d'un company d'aventures, acumularan pols de cinc continents. L'Adrià i en Levy, en Levy i l'Adrià, es fan un propòsit d'aquells tan especials amb què encetem un nou plec de fulls de calendari. A partir del febrer marxaran a fer la volta al món en vuitanta, vuitanta-un..., els dies que faci falta. En realitat, calculen que poden trigar uns dos anys i mig. Abans d'emprendre tal iniciativa, un d'ells, el garrotxí Adrià, va passar per l'Institut a desgranar en què consisteix una empresa de similars proporcions. A partir d'experiències viscudes, d'imatges recollides, de detalls del projecte, del seu poder de comunicació i d'un grapat d'interessantíssimes preguntes de la norantena de joves de 4t d'ESO que assistiren a la xerrada, ens vam poder imaginar com pot ser viatjar a cavall de la incertesa. No era com llegir un llibre de Jules Verne, no, perquè el Phileas Phogg era entre nosaltres, de carn i d'ossos, i ens hi vam poder adreçar, encuriosits. Així vam poder saber, de primera mà, amb quina pasta es cuinen els joves agosarats. Que bonic seria, quan els nostres estudiants cursin Batxillerat, convidar aquest emprenedor i que, ja de retorn, ens compartís les anècdotes que, de ben segur, hagin atresorat amb el seu amic de fatigues. Seria un bon colofó pel nostre propi itinerari estudiantil. De moment, ens haurem de conformar seguint les peripècies dels dos companys en la pàgina web www.lavoltaalaterra.cat Jordi Bosch

20, dimecres 1 BAT A (15 alumnes): Conferència al Servei Educatiu: 18 Setmana de la Ciència. Marcel Swart: I'm a Chemist 25, dilluns 1 ESO (D i E) XERRADA: Internet segura 26, dimarts 1 BAT A: Sortida al Museu Darder i Arqueològic, a Banyoles 27, dimecres 1 BAT ECONOMIA: Sortida a la Cooperativa La Fageda (Santa Pau) i Garcia de Pou (Ordis). 28, dijous Fòrum d'Escoles Verdes a Girona. 29, divendres AULA OBERTA: Fira de Nadal DESEMBRE 2013 5, dijous 4 ESO CATALÀ Xerrada d'Adrià Homs: "La volta al món en 81 dies" 9, dilluns 4 ESO Xerrada "la Marató de TV3" sobre les malalties degeneratives 10, dimarts 1 BAT Xerrada "la Marató de TV3" sobre les malalties degeneratives. 11, dimecres AULA OBERTA: Fira de Nadal 12, dijous ESO, BAT i CFGM: Venda de targetes solidàries per a l'arbre dels desitjos 13, divendres CFGS: Venda de targetes solidàries per a l'arbre dels desitjos. 20, divendres Nadal 2013: Actuacions d'alumnes de Música. Concurs d'instal·lacions a les aules. Resulta guanyadora la de 4 ESO A. GENER 2014 13, dilluns 2 ESO XERRADA: Sota pressió 3 ESO XERRADA (Salut i escola): Relacions afectiva i sexual.

CRÒNICA

GENER - ABRIL

11, dimarts 4 ESO A-B: Xerrada ONG per a la Prevenció d'(A)ccidents de Trànsit. 12, dimecres 1 i 2 BAT Economia Empresa: visita a Miquel Alimentació 1 ESO XERRADA ONG Intervida

18, dimarts 4 ESO: Viatge a Itàlia: Florència 2 ESO VACUNACIÓ 2 BAT: Viatge a Berlín: sortida i vol a Berlín. Deutsches Technikmuseum; Sony Center; porta de Brandenburg i Reichstag.

19, dimecres 4 ESO: Viatge a Itàlia: Bolonya i Jèsolo. 2 BAT: Viatge a Berlín: Memorial de l'holocaust; Postdamer Platz; mur i el 19, dimecres seu museu; Konzerthaus i Dom. GMGA, GMSI i EMPRESA: Xerrada del CFGS DAW (desenvolupament d'aplicaSr. Bell-lloc - Femcat cions web): participació en el concurs ProgramaMe (Reus). 20, dijous 3 ESO: Festival del circ de Figueres 20, dijous "BLAU" 4 ESO: Viatge a Itàlia: Venècia 2 BAT: Viatge a Berlín: Pergamonmu27, dijous seum; Sachsenhausen (camp de concen2 BAT A: Xerrada orientativa de Cicles tració); de Grau Superior 4 ESO: Viatge a Itàlia. Reunió d'alumnes 1 ESO: Visita a les coves de Serinyà 2 ESO: Visita al monestir de Sant Pere 28, divendres de Rodes 2 BAT A i B: Xerrada orientativa futurs 21, divendres estudis 3 ESO OPT. EMPRENEDORIA: Xerra- 4 ESO: Viatge a Itàlia: Verona 2 BAT: Viatge a Berlín da Marc Ros - Kitcaixa 1 ESO: Conferència de Fernando Lalana sobre el seu llibre Mande a su hijo a MARÇ 2014 Marte, lectura de curs. 4, dimarts 22, dissabte 4 ESO A XERRADA: Violència de gène- 4 ESO: Viatge a Itàlia: tornada re. 2 BAT: Viatge a Berlín: Berlijnse Mur i 2 ESO A XERRADA: Vacunes tornada. 18, dimarts 4 ESO C-D: Xerrada ONG per a laPrevenció d'(A)ccidents de Trànsit.

6, dijous 2 BAT: Viatge a Berlín. Reunió d'alumnes 4 ESO: Orientació sobre estudis de CFGM

25, dimarts 3 ESO D i E XERRADA: Relacions afectiva i sexual 4 ESO C i D XERRADA: Violència de Gènere

10, dilluns 2 ESO B-C XERRADA: Vacunes

27, dijous 2 ESO: Xerrada de Núria Pradas sobre Heka

11, dimarts 4 ESO B XERRADA: Violència de gène- 31, dilluns re 4 ESO Projecte "Fem una Llei": 8 alum2 ESO C XERRADA: Vacunes nes visiten el Parlament de Catalunya 12, dimecres CFGM GESTIÓ ADM.: Visita a l'11a ABRIL 2014 Fira Internacional d'Empreses Simulades 1, dimarts (Barcelona) 2 BAT CATALÀ: Visita a Sant Pere de 13, dijous 2 BAT B: Xerrada orientativa de Cicles de Grau superior 2 CFGM SMX: Visita a l'empresa Garcia de Pou 16, diumenge 4 ESO: Viatge a Itàlia: sortida de Figueres 17, dilluns 4 ESO: Viatge a Itàlia: Pisa i Florència

Rodes i al Port de la Selva. 4 ESO i 1 SMX: Expojove a Girona 3 ESO A i B XERRADA: Relacions afectiva i sexual 2, dimecres LLIGUES: comencen els campionats de futbol i bàsquet FIRA Aula Oberta i Reciclart 4, divendres 3 ESO OPT. EMPRENEDORIA: Conferència Kitcaixa

26 PREMIS AMPA ALS TREBALLS DE RECERCA ABRIL— ABRIL—MAIG En la jornada de Sant Jordi, l’AMPA de l’institut va concedir els premis als Treballs de Recerca que havien presentat els alumnes de 2n de Batxillerat. Els dos premis que hi ha establerts per cada categoria s’han repartit en un primer (400 €) i un Segon (200 €) Treballs premiats de l’àmbit humanístic-social • 1r Premi: Mar Puigbert, amb el treball titulat De Dràcula al

•

Crepuscle: l’evolució de la figura del vampir en el cinema i la literatura, tutoritzat per Raquel Rojas. 2n Premi: Maria Casanovas, amb el treball titulat A què oloren els teus records? Estudi sobre la memòria dels olors, tutoritzat per M. Dolors Vergés.

Treballs premiats de l’àmbit cientificotècnic. • 1r Premi: Louis Clergue, amb el treball titulat Simulació d’una •

placa Imagina via web, tutoritzat per Quim Saurina. 2n Premi: Mireia Serra, amb el treball titulat Teràpia assistida per dofins, tutoritzat per Mercè Ferrer.

CLASSIFICACIONS MATFSTA Guanyadors

CRÒNICA

7, dilluns SETMANA DE LES 4R FIRA Aula Oberta i Reciclart 8, dimarts SETMANA DE LES 4R 1 BAT:Conferència sobre residus 3 ESO C XERRADA: Relacions afectiva i sexual 4 ESO XERRADA: Relacions afectiva i sexual (II) 1 BAT XERRADA: Relacions afectiva i sexual 9, dimecres SETMANA DE LES 4R 3 ESO Visita a l'Hospital de Figueres 4 ESO: Conferència sobre residus 10, dijous SETMANA DE LES 4R OPT 3 ESO Hàbits Saludables: Jornada a l'Escola d'Hostaleria 11, divendres SETMANA DE LES 4R 1 ESO: Sortida al tram de la Muga, alçada de Cabanes.

1r ESO (2 equips): • Marina Barquero, Mariona Casellas i Lorena Toll • Martí Pagès, Martí Cortada, Martí Pérez, Sergi Cufí, Iker Carrascal, Alex Diaz, Aniol Masdeu i Jan Falgueras.

23, dimecres SANT JORDI: Batukada i Flashmob SANT JORDI: Lliurament de premis dels concursos literaris, fotogràfics i premis de l'AMPA als treballs de recerca de Batxillerat

2n ESO (2 equips) • Cristina Cabrillana, Eli Birstwistle, Helena Font, Ada Gorgot-Palau, Judith Subirana i Eulàlia Guntín. • Irina Caraterzi, Iman Lachiri Laaziz i Nerea Rojo López.

25, divendres MATFESTA: festa de les Matemàtiques: Jocs, entreteniments matemàtics, confecció d'una fractal (esponja de Menger) i conferència sobre criptografia.

3r ESO • Roser Canteys, Laia Descamps, Irina Canyet, Blanca Álvarez i Maria Latino.

26, dissabte i 27, diumenge 2 BAT TECNOLOGIES: Louis Clergue i Xavier Vila assisteixen al Robolot 2014 (Olot).

4t ESO • Quim Brugatt, Susanna Casellas, Maria Cruset, Juan Fernando García, Lluís Guntín, Àlex Martínez, Manel Martínez, Marc Mesas i Carles Miquel. BATXILLERAT I CICLES • "El gran matemàtic: ho saps, no ho saps". Xènia Costa, Laura Lozano, Maria Carbó, Judith Pérez, Laura Ferrández, Darya Tsiareshchanka i Aina Arbusà.

29, dimarts CFGS DAW: L'equip Gràtia.cat, tutorats pel professor Daniel Herrera recullen el segon premi en la categoria de cicles de grau superior de la quarta edició del concurs Webs al Punt, de la fundació puntCAT. (CosmoCaixa, Barcelona) http://www.gratia.cat 30, dimecres ALUMNES: Reunió Concert solidari MAIG 2014 13, dimarts 4 ESO MEDIACIÓ: Trobada de mediadors a l'Olivar Gran 14, dimecres 1 SMX Conferència: Prevenció de riscos laborals 16, divendres 4 ESO: Ruta de l'exili a Portbou

CRÒNICA

MAIG - JUNY

22, dijous 2 ESO: Xerrada sobre la Fundació Vicente Ferrer 23, divendres 2 BTX: Sopar final d'etapa 28, dimecres 4 ESO Visual i Plàstica: Visita al Museu Dalí 29, dijous 4 ESO: Educació Viària, a càrrec del Servei Català de Trànsit 31, dissabte 6è Fòrum de treballs de recerca de l'Alt Empordà. Hi ha representat l'institut els alumnes Anabel Piñar, amb el treball Verge fins al matrimoni, tutoritzat per Anna M. Comas, i Louis Clergue, amb el treball Simulació d'una placa Imagina via web, tutoritzat per Quim Saurina. (Centre Escolar Empordà, Roses) JUNY 2014 2, dilluns 4 ESO Projecte "Fem una Llei": Parlament de Catalunya 11, dimecres 1 BTX: Excursió a Gandia, València i Albufera. 1 ESO: Sortida a Aquabrava 11, dimecres – 13 divendres 2 BTX: Proves d'Accés a la Universitat 12, dijous 1 BTX: Excursió a Gandia, València, Albufera. 3 ESO: Parc Waterworld 13, divendres 1 BTX: Excursió a Gandia, València, Albufera. 2 ESO: Parc Aventura a Valveralla 3 ESO: Visita al castell de Sant Ferran 4 ESO: Sopar de final de cicle Núria Carbó, alumna de segon de Batxillerat, rep un dels onze premis de Consell Social de la UdG pel seu treball de recerca La llet, origen i destí, tutoritzat per Carmen López. 16, dilluns – 20, divendres ESO, BTX i CF: Exàmens de Recuperació i millora 20, divendres AMPA: Informació sobre gestió de llibres escolars el curs 2014-2015. Assemblea general. 26, dijous PARLAMENT VERD: Esmorzar final dels parlamentaris ESO, BTX i CF Lliurament de qualificacions finals de curs. Blanca Alvarez i Ona Tribulietx

BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES (Ariadna Pérez)

Fotografia de Carla Puntonet

Fotografia de Neus Graboleda