EL SURO (juny 2015)

EL SURO

INSTITUT CENDRASSOS de Figueres 2014-2015

LA HUMANITAT AL MICROSCOPI (Editorial) En l’època actual, en què la informació circula amb tanta facilitat i les paraules viatgen amb idèntica lleugeresa, costa trobar referents que es mantinguin purs, sense haver estat tacats per una veritat que sovint surt malparada de la manca de fondària. El món de l’esport n’és un bon exemple: els herois d’un territori són mesquins en un altre i, fins i tot, els idolatrats per l’afició local els vilipendiem demà quan els resultats ja no acompanyen.

en un punt tan remot que en Vladimir, de bon cor però un pèl innocent, digué que allà ja perillava que hi arribés algú. En Dersu matisà que si el desconegut que els havia proveït de combustible, només hagués pensat en ell, ja serien morts. És fàcil extrapolar la lliçó a quan tirem un paper al terra i ens desentenem de qui el collirà.

Una vegada, sense anar més lluny, en un Institut, un estudiant lamentava que hi hagués tants papers a terra. La senyora que escombrava era la seva En un món tan fugaç, tan injust, tan mare. poc objectiu, m’encanta conservar certs exemples de valors que no sols De la literatura n’extrauré un altre haurien de ser universals, sinó dura- referent. L’home que plantava arbres dors. Del cinema, la literatura i de la és una joia tan menuda com brillant mateixa realitat, n’he extret tres mo- d’en Jean Giono, un autor francès dels de conducta dignes d’imitar, pe- que mou els fils d’una figura entranyatits gestos que ens millorarien a tots ble, l’EleazarBouffier. Aquest persoplegats. Després d’observar amb lupa natge de ficció correspon a un pastor la seva aparent insignificança, voldria d’uns cinquanta-cinc anys que, desaportar una mostra que afecta el nos- prés de perdre dona i fill, lluny d’atre institut i que valdria la pena fo- margar-se, es retira en una zona àrida, mentar si volem que sigui un racó inhòspita, on d’entrada reconstrueix més humà, més sensible, més acolli- una casa en runes. De seguida codor. mença, amb paciència infinita, a plantar arbres, llavor a llavor, milers i miAl cinema vaig veure ja fa anys lers. Converteix una zona erma en un “DersuUzala”, de l’Akira Kurosawa. autèntic paradís i ho fa sense soroll, Era la història d’un capità, en Vladi- discretament. Us convido que visiteu mir Arseniev, que amb el seu destaca- els boscos de Vergins, cent mil hectàment realitzava unes prospeccions rees plenes de pins negres i aigua a geològiques als boscos de la taigà sibe- gavadals. No fou l’Eleazar qui ho féu, riana. La immensitat del territori i la si bé ell representa l’enorme esforç de duresa del clima feien que es perdés. repoblació que es realitzà a l’indret a Condemnat a vagar per una terra sal- partir del 1880 i manifesta en què ha vatge, en Vladi coneixia enDersu, un derivat tan lloable iniciativa. Quan caçador nòmada i experimentat que entre els alumnes en veig de formidestacava per uns valors inusuals. guetes, potser no molt brillants però Amb una mostra ínfima entendreu la que s’esforcen, em revé l’actitud que impressió que generà aquell home estimulà en l’escriptor gal un retrattan anònim en el capità. Resulta que els inspirador. sorprenia una tempesta de neu. Amb prou feines els dos arribaven a una El tercer cas és de carn i d’ossos. Ducabana, els dits congelats. Per sort, es rant una temporada vaig treballar en trobaven llenya seca a l’interior, ben un Institut de la costa. Un dia em vaig apilada, i això els salvà la vida. Doncs quedar al centre fins que es buidà bé: el temporal persistia durant uns quasi completament. Ja enfilant la dies. Com que havien perdut molt carretera de tornada, a mig camí em temps, el cap de l’exèrcit soviètic, tan vaig adonar d’un oblit que m’obligava bon punt el temps s’aclarí, instà el a desfer uns quants quilòmetres de company a reprendre la marxa. Però carretera. De nou a les dependències aquest s’hi negà en rodó. Abans calia educatives, vaig sentir soroll al pis de restituir tots els troncs consumits pel dalt i, com que hi pressuposava la foc que els havia escalfat. Es trobaven conserge, vaig pujar perquè no s’-

espantés arran de la meva presència inesperada. La Núria pujava les cadires a les taules, totes les oblidades al terra pels alumnes. Interrogada sobre tal pràctica, m’aclarí que cada dia repassava les aules, i així estalviava feina a qui hagués de pujar-les. Com que li vaig argumentar que ningú li agrairia el detall, ja que ningú la veia, em respongué amb una frase que em perviu fresca a la memòria: “Jo sí que em veig i m’agrada veure’m així”. Per insòlit que esdevingui, m’he trobat amb algun jove, fins i tot el curs que ara s’apaga, demorant la sortida del pavelló on se l’educa i dedicant-se a endreçar les cadires com aquella insòlita persona.

Al principi de l’escrit he promès que acabaria aquesta editorial amb una anècdota veïna. Tot i que he enllestit cada paràgraf amb vivències prou properes, no voldria estalviar-vos un gest, col·lectiu, que evidencia el cor generós i noble d’alguns adolescents amb qui compartim el dia a dia. Ja se sap que quan un arriba en un lloc nou, sent una lògica estranyesa. Els patufets de la primària, si te’ls mires en les primeres jornades, se’ls veu espantats, desbordats per un edifici que els supera. Per aquest motiu es demanà entre els joves de segon padrins que volguessin acollir-los. S’insistí que calia un compromís i que no alcessin el dit per oferir-se si era fruit d’un moment d’entendriment, com quan als adults se’ns estova l’ànima en tocar-nos la fibra un fet sensible. Com que els tinc i sé que entre un grup es respira una certa harmonia, m’hauria sorprès que els voluntaris fossin tres o quatre. La sorpresa no me la varen estalviar, atès que es presentaren vint-i-un. Per això els dedico aquest escrit. És impossible ser un bon mestre sense transformar-te, alhora, en bon alumne. Sembla un acte tan microscòpic com aguantar la porta a qui ens ve al darrere. Amb tot, fa l’univers més habitable i confereix a l’Institut una calidesa que m’omple d’orgull i estic segur que s’encomana.

Jordi Bosch Cuenca

SUMARI La humanitat al microscopi Delegats del curs 2014/2015 Parlament Verd Aula neta Lliga de futbol Concert solidari amb Nepal 19ª Setmana de la Ciència Setmana de les 4RRRR Concert de Nadal Concurs de postals Ja tenim Quina al Cendrassos!!!!

Carnaval, carnaval…

Sant Jordi Concurs de fotografia Matfesta Proves Cangur Viatges de final de curs de 4r d’ESO i 2n de BAT Intercanvi amb Jerez Jornada d’Emprenedoria Concurs Coca cola Recull Literari Agraïments

EQUIP DE LA REVISTA

Els alumnes que han fet possible EL SURO d’aquest curs 2014- 2015 són: Daniel AñezCespedes Erik Ramos Cruz Marta Hilari Casademont Kiara López López Oumaima Belhaj El Mezouak Irina Caraterzi Hafsa El Ghacham Oussama Talbi NuibonBaldeh

Marina Piñar Ramírez Laia Sancho González HannanHaddouzi Yasmin SgaierM’Hedhhbi Emma Ramos Gonzalvo Mateu Cortés Viarnés Maria PeralbaArlà Xènia Vinyoles Jofre Oscar Peña Torres Aina Gañan Giralt Disseny i Maquetació: Daniel Leiva

Delegats

1er-

Cicles-

Pau GorgotMamadou MballowLea ClementEsther MorenoPol Coderch Laura ArnallJudit RomeraMarina FariñaIrene RodríguezMoisès Martí

Abril FernàndezQuim CostaMalek WalowskiMarta PaulusSoucaina BourarachHami DialloSergi TorrentAida RodríguezAdrià HuertasMoner AazouziJordi PontJosep CapellinoAriadna AsensioWissal EassateXavier LloverasOleksandr Garkala Adrià RigallDavid VicenteEnya MolinaDavid ViroNeus RodríguezYelco AndradesJordi CasadevallNil CivisRaquel RodríguezXavi Hurtado

2nAina ÁlvarezLorena TollJohan Esteban CarrascoAlejandro CastroJaume GüibasLaia CarbonellAdrià ParamioEmma Saguè 3erDani AñezLaia AriasAleix OlivaAaron MartínÁlvaro PadillaAlba MorenoXènia VinyolesAina Gañan 4rtAnna AlgamArnau VidalJoan Romagosa Samira El AziziIrina CanyetJordi BujonsMartí CollEric Ortiz BatxilleratMeritxell BoschJose Manuel FloresMariam AguilarPep BrugueraSergi MagesterArnau PérezCristina CasanovasCarla Puntet

DELEGATS

DELEGATS

PARLAMENT VERD

La primera sessió del Parlament verd d’aquest curs 2014-2015 es va celebrar el passat 16 d’octubre. En aquesta reunió participen tots els delegats de cada classe per a plantejar iniciatives i participar activament en totes les activitats del centre. Ells mateixos proposen, discuteixen i resolen conflictes amb la finalitat d’arribar a acords als quals s’han de comprometre i aconseguir que tot el centre s’impliqui en tot allò que el parlament aprovi.

Aquest any la persona encarregada de coordinar les reunions del Parlament verd ha estat Anna Maria Comas, professora de ciències socials. Els càrrecs de la mesa es van escollir per votació i van sortir elegits Irina Canyet de 4t C ESO per a Presidenta, Èric Ortiz de 4t D ESO com a Vicepresident i Sergi Magester de 2n A de Bat com a Secretari. Pel que fa a les eleccions al Consell Municipal es proposen dos alumnes, Pau Gorgot i Johan Esteban Carrasco, de 1r i 2n d’ESO respectivament, per formar part del Parlament d'alumnes de l'Ajuntament de Figueres. Aquest Parlament està format per alumnes de 5è i 6è de primària i primer i segon d’ESO. Recordem que ja s’ha posat en marxa l’objectiu d’Aula Neta en el qual es realitzaran controls per veure l’estat de les aules. Dos alumnes del parlament verd juntament amb dos professors avaluaran les aules quinzenalment i les puntuaran segons la netedat, l’ordre i cura del mobiliari i l’estalvi energètic. L’objectiu d’aquesta activi-

tat és que els alumnes siguin més responsables i prenguin consciència del medi que ens envolta.

Entre les primeres propostes sorgides per realitzar durant el curs trobem: Organitzar un pessebre vivent, elaborar una panera i preparar una quina són les idees que han sorgit per recaptar diners pels alumnes de quart i segon de batxillerat per anar de viatge a final de curs.

Fer un concert solidari, i, mentre aquest es duu a terme, passar amb guardioles per recaptar diners.

Decorar les classes amb materials reciclats com a activitat durant la setmana de les quatre erres.

Tornar a muntar l’arbre de Nadal. Es pagaran 50 cèntims per penjar una targeta amb un desig i els diners recollits aniran destinats als nens apadrinats de l’Índia.

Organitzar una cursa popular.

Presidenta, vicepresident i secretari de la mesa.

AULA NETA

L’aula neta és una activitat, proposada pel Parlament Verd, que es realitza cada any al centre, i que consisteix a mantenir les classes netes durant tot el curs. Dos alumnes del parlament verd juntament amb dos professors han avaluat les aules quinzenalment i les han puntuat segons la netedat, l’ordre i cura del mobiliari i l’estalvi energètic. És necessari que els alumnes tinguin cura del seu entorn i adquireixin uns bons hàbits mediambientals. Aquesta activitat, que acaba a final de curs, premia a la classe que obtingui la puntuació més alta. La recompensa serà un esmorzar gratuït al bar del centre.

Aquest curs 2014/15, la classe més neta, ordenada i sostenible ha estat la del grup de 1r ESO C.

LLIGA DE FÚTBOL

L’equip “22” són els guanyadors de la lliga de futbol d’aquest curs 2014/2015

Ja coneixem els finalistes de la lliga de futbol que cada any s’organitza al centre. De tots els equips presentats quatre han estat els que han obtingut la puntuació més alta, que són “22”, “Los Africanos”, “CFGM AD B” i “Manchester Piti”.

Després de jugar les semifinals l’equip “22” i “Manchester Piti” han estat els mereixedors per jugar la final que es va celebrar divendres 29 de Maig. El partit va ser molt disputat, ja que tots dos equips anaven força igualats. Finalment els guanyadors van ser l’equip “22”: José Garcia (3r C), Samuel Garcia (3r B), Víctor Caudron (3r B), Aleix Oliva (3r B) i Antony Pedroza(3r A).

L’equip “Manchester Piti” van jugar la final contra els guanyadors de la lliga.

CONCERT SOLIDARI AMB NEPAL El Parlament Verd organitza, com cada any, una campanya solidaria amb l’objectiu de recaptar diners amb motius benèfics. Aquest és un dels projectes més importants i per això el passat 28 de maig, els alumnes de l’institut han organitzat i realitzat un concert a la plaça Catalunya de Figueres per recollir fons.

En total han participat 72 alumnes d’ESO i 1r de Batxillerat amb diferents actuacions de música, dansa, coral i cant. Totes les actuacions han

estat dirigides pels professors de música Carme Carreras i Miquel Alsina. Tots ells han participat de forma voluntària i així poder donar continuïtat a aquest compromís per part del nostre Institut.

Durant el concert s’ha recollit un total de 238,16 € que es faran arribar als afectats del terratrèmol de Nepal a través de l’ONG Intermón OXFAM.

El Parlament Verd organitza, com cada any, una campanya solidaria amb l’objectiu de recaptar diners amb motius benèfics. Aquest és un dels projectes més importants i per això el passat 28 de maig, els alumnes de l’institut han organitzat i realitzat un concert a la plaça Catalunya de Figueres per recollir fons.

En total han participat 72 alumnes d’ESO i 1r de Batxillerat amb diferents actuacions de música, dansa, coral i cant. Totes les actuacions han estat dirigides pels professors de música Carme Carreras i Miquel Alsina. Tots ells han participat de forma voluntària i així poder donar continuïtat a aquest compromís per part del nostre Institut.

Durant el concert s’ha recollit un total de 238,16 € que es faran arribar als afectats del terratrèmol de Nepal a través de l’ONG Intermón OXFAM.

SETMANA DE LA CIÈNCIA

El Departament d'Ensenyament, conjuntament amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, dins de la Setmana de la Ciència 2014 que se celebra del 14 al 26 de novembre de 2014, promou el Dia de

vers la ciència i la tecnologia.

L’Agència Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà ha volgut participar en aquestes jornades preparant una exposició itinerant Atrapa l’Energia, on es pretén informar els la ciència a les escoles amb l'objectiu fonamen- alumnes com es distributal de despertar i potenci- eixen els consums enerar l'interès del jovent,

gètics a la llar i quines actuacions poden portar a terme per disminuirlos. Del 17 al 26 de novembre, en el vestíbul del centre de l’Ins. Cendrassos hem pogut veure aquesta exposició sobre l’estalvi energètic.

S'han planificat una sèrie de xerrades-col·loqui adreçades a l'alumnat de 4t d'ESO i Batxillerat.

Aquestes sessions estan a càrrec d'investigadors i d'investigadores que expliquen la seva tasca, tant des del vessant del treball científic com humà.

SETMANA DE LES

L’Institut Cendrassos, com cada any, ha organitzat les “Jornades de les 4 R” que consisteixen a fer una sèrie d’activitats i treballs a l’aula per tal de conscienciar els alumnes sobre la necessitat de Reciclar, Reutilitzar, Reduir i Recuperar.

Els alumnes de 1r d’ESO van realitzar un estudi sobre els residus en un tram del riu Muga. Tots els alumnes es van traslladar fins al pont de Cabanes passant per diferents camins de terra. Davant del pont, van buscar insectes i mol·luscs per després observarlos al microscopi. Més a baix del riu, havien de realitzar una altra activitat en què havien

4RRRR

d’endinsar-se dins l’aigua per recollir restes d’algues, cosa que va comportar el fet que quasi tots els alumnes s’haguessin de ficar dins l’aigua, poc profunda, per mullar-se els peus. L’última tasca que van realitzar va ser la recollida de deixalles que van trobar al voltant del riu.

Mentrestant, pels alumnes de 2n es va organitzar una sortida a Biure per estudiar la regeneració dels boscos cremats. Van confeccionar un recull de fitxes trilingüe de diferents plantes explicades en la sortida.

Els alumnes de 3r van anar a visitar l’Estació Depura-

dora d'Aigües Residuals (EDAR) de Figueres. Quan van arribar van veure les instal·lacions i les diferents fases del funcionament del tractament de les aigües. Per qüestions de seguretat només es van poder observar les instal·lacions de lluny.

L’alumnat de 4t va realitzar un treball més estadístic amb l’objectiu de conèixer l’impacte ecològic d’una família.

Per recollir dades sobre el consum energètic de cada família van fer una enquesta entre els habitants de perfil mitjà de la ciutat de Figueres.

NADAL I MÉS

Concurs de Nadales Com cada any a l’Institut Cendrassos es torna a celebrar el concurs de nadales. Els professors de plàstica Dani Leiva i Isabelle Veraza s’han encarregat de promoure aquest concurs entre tots els alumnes de l’institut. Tot i que no era obligatori, per a la majoria d’alumnes, cal destacar l’èxit de participació entre l’alumnat d’ESO, Batxillerat i Cicles.El jurat va ser tots els professors de l’institut. Per triar el guanyador, els professors podien observar totes les postals situades a sobre d’una taula amb un número amb el qual s’identificaven. Un cop decidien quina els agradava més, puntuaven totes les postals.Els alumnes que van guanyar el primer premi van aconseguir 35 €. Els alumnes que van quedar en segona posició van obtenir 25 €. A més a més, l’Institut ha triat la postal de l’Arlet Reixach, ja que era la més votada, per felicitar el Nadal a totes les famílies dels alumnes.

Els guanyadors d’aquest any han estat…

(1r i 2n ESO): En la categoria de 1r cicle: 1er premi: ARLET REIXACH TRIBULIETX 2n premi: MARIA GALLEGO (3er i 4t ESO): En la Categoria de 2n cicle: 1r premi: ADA GORGOT-PALAU PRAT 2n premi: MARIA PERALBA ARLÀ

Ja tenim Quina al Cendrassos!!!!

El passat 19 de desembre el alumnes i de 2n de batxillerat i 4t d' ESO del centre, van organitzar una quina per recollir diners per realitzar el viatge de final de curs. És el primer any que el centre organitza un projecte com aquest i la idea va sorgir en una reunió del Parlament Verd per part de l’ alumna de 1r d’ESO, Judith Romero.

L’institut va oferir el bar del centre com a lloc on poder organitzar aquest esdeveniment. Hi va haver accés restringit a la resta de l’institut però va restar obert consergeria, els lavabos de l’entrada al centre i el bar.

(batx. i cicles):En la categoria de Batxillerat i Cicles:

La quina va començar a les 21:30 de la nit amb 6 premis totals; el preu

1r premi: IMMA SAMPER CARPIO 2n premi: BREISY ORTEGA MARTÍNEZ

dels cartrons era de 10 euros. Els premis van ser donats per diferents botigues que voluntàriament van voler ajudar a canvi de promocionar les seves empreses amb publicitat. Aquests premis consistien en 6 paneres, sopars, esmorzars...

CONCERT I BALL DE NADAL Aquest Nadal a l’ Institut Cendrassos hem celebrat aquestes festes amb algunes actuacions i un petit concert per part d’alguns alumnes del centre. Els encarregats d’organitzar totes aquestes actuacions han estat la Carme Carreras, en el ball i en Miquel Alzina, en el concert d’instruments i les corals. Totes les cançons que s’han interpretat a la coral eren nadales conegudes i triades pel professor de música. Pel que fa a les actuacions voluntàries hi ha hagut vàries, com per exemple una nana cantada per la Housna Cherkaoui que anava acompanyada per l’Esteban Rincon amb la guitarra, un rap interpretat per l’Isaac, de 1r de batxiller i un concert instrumental per la Cristina i Arlet de 1r d’ESOC.

El resultat va ser positiu en tots els aspectes perquè va assistir molta gent, van emplenar les taules que havien pensat que s’ocuparien i van haver d’afegir-ne més degut a l’èxit d’assistència. El servei de bar també va obtenir molts guanys. Tot això va ser possible gràcies a l’ajuda de tots els col·laboradors. Els alumnes de 2n de batxillerat van ser els responsables de l'organització i els de 4t d’ ESO hi van col·laborar en diferents grups per atendre el bar, vigilar els lavabos i l'entrada perquè tot funcionés correctament. Els beneficis obtinguts es van repartir proporcionalment entre tots els alumnes segons al grau de participació i els van destinar a pagar el viatge.

A més a més de la quina un grup d’alumnes de 4t també van organitzar una venda de pastissos durant les hores d’esbarjo dels divendres. Aquesta idea va ser duta a terme per un grup de catorze noies que de manera individual o per parelles feien pastissos a casa seva per després vendre’ls a l’institut i així guanyar més diners per pagar les despeses del viatge.

SANT JORDI

La diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, és una festa molt especial, ja que també celebrem el dia del llibre. Aquest dia, molts instituts fan una jornada especial, diferent, per commemorar aquesta tradició. El nostre institut no ha volgut ser diferent i hem celebrat l’entrega de premis literaris, el concurs de fotografia i el reconeixement als millors treballs de recerca. Tot això gràcies a l’ajuda de l’ AMPA.

grup Teràpia de Shoc; els alumnes de francès de 2n, van cantar la cançó “Je veux” de Zaz; i per últim es va interpretar la cançó “Rock and roll” dels Catarres, també per la coral dels alumnes de 1r. Un nombrós grup d’alumnes van participar en el flashmob que es va representar durant les hores d’esbarjo. La cançó interpretada “Come on to me”, triada per ells mateixos, va ser apresa durant les hores d’esbarjo a l’aula de música, la van estar assajant L’ durant quatre acte va tenir setmanes. La lloc al gimnàs col·laboració de l'Institut i de la Carme van assistir-hi Carreras i en tots els alumMiquel Alsina nes del centre. ha estat fonaEls encarregats mental per dur de la presenta- a terme totes ció i entrega de les actuacions. premis van ser els alumnes de Els 1r BAT i 4t alumnes de 3r ESO, Dani s’han encarreRuiz i Douae gat d’organitzar Dib. Van una parada de amenitzar la roses a la celebració Rambla de diferents actua- Figueres ducions dels rant aquesta alumnes de 1r diada. També i 2n d’ ESO. s’han venut La Coral de 1r diferents objecvan interpretar tes de regal la cançó ” que han elaboSense tu “ del rat els alumnes

de l’aula oberta, dirigits per la Maite Garcia. S’han organitzat en diferents torns per grups de 15 persones aproximadament. Van aconseguir vendre un total de 400 roses i han obtingut un benefici de 1300 €. Els diners recollits d’aquesta venda aniran destinats al viatge de final de curs que realitzaran l’any vinent.

Certamen Literari Categoria A: 1r i 2n ESO Categoria A: 1r i 2n ESO Categoria A: 1r i 2n ESO 1rs PREMIS català “L'agulla feia milions d'anys que teixia” (microconte) de Alba Torrent i Ragolta, 1r ESO C castellà "Un lugar lleno de recuerdos" (el relato) de la Xana Álvarez i Arnaiz, 2n ESO C 2ns PREMIS català “Dibuixos per a la Lena” (portaparaules) de Neus Graboleda i Rodríguez, 2n ESO D català “El meu cor et continuarà parlant” (portaparaules) de Laia Carbonell i Renart, 2n ESO D castellà "La analfabeta" (el relato) de Èlia Torrent i Ragolta, 1r ESO D ACCÈSSITS català “Dels teus pares que t’estimen” (portaparaules) d'Arlet Reixach i Tribulietx, 1r ESO C català “Secrets de família” (portaparaules) de Maria Güibas i Magester, 2n ESO D castellà “Unidos por las estrellas” (el relato) de Susanna Dickson i roig, 1r ESO C Categoria B: 3r i 4t ESO Categoria B: 3r i 4t ESO Categoria B: 3r i 4t ESO 1rs PREMIS català “Pròxima parada” (portaparaules) de Marina Viñas i Arnaiz, 3r ESO D castellà “Café-Sur” (el relato) d'Irina Canyet i Garcia, 4t ESO C 2ns PREMIS català “El sol crema” (microconte) de Laia Coderch i Xarles, 4t ESO C castellà “El hada y su nombre” (el relato) de Xènia Vinyoles i Jofre, 3r ESO D Categoria C: Batxillerat i Cicles Formatius Categoria C: Batxillerat i Cicles Formatius Categoria C: Batxillerat i Cicles Formatius 1r PREMI castellà “Un pantano de lágrimas” (el relato) d'Eulàlia Baqué i Valbuena, 1r BTX A 2n PREMI castellà “Imaginación” (el relato) de Núria Maurelli Escapa, 1r BTX B

MATFSTA Des de sempre, a l’institut s’han fet treballs globals a tots els nivells, d’acord els coneixements de cada curs. La idea del departament de Matemàtiques és mostrar que les matemàtiques són a tot arreu i també poden ser molt creatives i interessants. Ara ja fa tres anys que en Narcís Estrach, professor del nostre centre, va donar la idea de fer una festa matemàtica, la Matfsta, on alumnes de cursos superiors preparessin una sèrie de reptes o jocs als alumnes més petits per mostrar la cara més divertida d’aquesta matèria.

Enguany, el treball global dels alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO, ha consistit en l’elaboració de diferents polígons en quadres amb claus i cordills. També van fer un estudi explicant els polígons estrellats, les còniques, les epicicloides i hipocicloides. Els seus treballs els podem observar penjats als passadissos de l’institut. Els alumnes de 2n van practicar l’anglès i les matemàtiques alhora, fent un vídeo acompanyat d’una cançó composta per ells que van poder presentar el mateix dia.

Per altra banda, els alumnes de 4t i 1r de batxillerat van treballar, en grups, diferents jocs matemàtics per entretenir i mostrar un altre vessant més lúdica. Tots els alumnes, de 1r a 3r, van poder participar en els jocs proposats i demostrar les seves habilitats.

Un dels jocs més elaborats va ser “Cargola’t”. Estava format per un taulell gegant, on uns caragols, fets de cartó, avançaven les caselles corresponents si encertaves correctament les preguntes plantejades del joc. El joc va ser pensat i realitzat per les alumnes de 4t: Marina Sánchez, Eva Arnal, Meritxell Torrent i Marouan Jaadi.

Un altre joc, molt divertit, va ser el de la Maria Latino, la Blanca Álvarez i en Nossair Ghazouani de 4t d’ESO on combinaven preguntes o problemes matemàtics amb destresa física.

El dia de la Matfsta, vam poder assistir a una xerrada de l’Òscar Font per mostrar-nos un viatge apassionat per la història dels codis secrets. L’Oscar disposa el model suís de la màquina Enigma. Aquest aparell es feia servir per desxifrar els codis secrets que enviava l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial. Apassionat per la criptografia, ens va fer un taller de com desxifrar missatges secrets.

MATFSTA El departament de matemàtiques ha volgut reconèixer els millors treballs matemàtics de tots els cursos que s’han realitzat per a aquesta jornada.

Polígons estrellats (1r ESO) Alba Torrent, Blai Puigmal, Dani Ardèvol i Cristina Bassols de 1r ESO C. Sasha Krause, Álex Pérez, Álex Marín i Ismael Sampol de 1r ESO E. Còniques (2n ESO) Marcos Cruz, Victor Montoya, Ruben Parrilla i Martí Pagès de 2n ESO C. Mariona Alaminos, Claudia Mascarella, Beth Serra i Xana Álvarez de 2n ESO C. Videoclip (2n ESO) Mohamed Bourarach, Ramon Brugat, Henrique David, Àlex Díaz, Youness El Asri i Jan Falgueras de 2ESO D. Iker Carrascal, Martí Cortada, Jaume Güibas i Aniol Masdeu de 2n ESO C. Epicicloides i Hipocicloides (3r ESO) Ada Gorgot, Júlia Manera, Eli Birtwistle, Helena Font i Cristina Cabrillana de 3r ESO C. Judit Subirana, Laura Serra, Marina Jofre, Lisa Dickson i Maria Teixidor de 3r ESO D. Parades amb joc matemàtics (4t ESO i 1r Batxillerat)  Meritxell Torrent 4t ESO D, Eva Arnall 4t ESO D, Marina Sánchez, 4t ESO C i Marouan Jaadi 4t ESO D Presentacions de Diapositives (2n Batxillerat) Sergi Magester, Toni Pagès i Arnau Puig de 2n BTX A

PROVES CANGUR

El passat dijous 19 de març es van celebrar les “Proves Cangur”, un concurs de matemàtiques convocat per la Societat Catalana de Matemàtiques, que té com a objectiu estimular i promoure les matemàtiques entre els alumnes de secundària a través de la resolució de problemes.

Enguany, quatre alumnes del nostre institut han quedat entre el 5% dels millors classificats de tot Catalunya: Isaac Llimona de 3r ESO ocupa el lloc 47, entre els 0'58% millors del nivell 1 Roser Cantenys de 4t ESO ocupa el lloc 111, entre els 1'47% millors del nivell 2 Júlia Suñer de 4t ESO ocupa el lloc 154, entre els 2'04% millors del nivell 2 Nil Roig de 2n BTX ocupa el lloc 138, entre els 4'62% millors del nivell 4

ITÀLIA

Els alumnes de 4t d’ESO van fer el viatge de final de curs a Itàlia la setmana del 8 al 13 de març. A continuació us relatem el que més els va agradar i alguna anècdota divertida.

Segons el que ens han explicat, el viatge amb autocar va ser molt llarg. Un moment divertit del viatge va ser quan un alumne, per poder dormir, es va estirar al terra del passadís de l’atocar: “Al final estava desesperat per adormir-

negudes com: Verona, Venècia, Bolonya, Florència, Pisa…

El que més els va agradar va ser l’experiència de conèixer noves amistats i establir lligams que no s’haguessin imaginat: “Durant aquella setmana

tots vàrem tenir mostres d’afecte per a tots els del grup. En finalitzar el viatge tots pensàvem que faríem com si res, com si l’amistat que havíem creat en aquell viatge en uns dies, en tornar a la normalitat, s’esfumaria. Però gràcies a tots els que vàrem formar el grup, l’amistat s’ha mantingut i encara petem la xerrada recordant totes les aventures viscudes a Itàlia”.

me, ja que no podia tirar enrere el seient, perquè el de darrere es queixava que li tocava els genolls. Em vaig aixecar del meu lloc agafant la manta i el coixí i em vaig estirar al terra del bus.

Es va arribar a ocupar tota la filera, un rere de Fins i tot, alumnes que no van anar al viatge, van l’altre”. penedir-se de no haver-ho fet: “Quan s’havia Com era normal d’esperar, la primera nit d’h- acabat la setmana i vaig tornar a l’institut, tototel va ser molt activa. Tots estaven molt emoci- hom estava parlant de l’increïble que va ser el onats i es van passar tota la nit entrant i sortint viatge a Itàlia. Em van explicar anècdotes i històde les habitacions. A poc a poc la gent es va ries del que va passar allà i vaig penedir-me de anar tranquil·litzant i van gaudir més del viatge. no haver-hi anat”.

Va ser tot molt intens i van visitar ciutats tan co-

BERLÍN

Com cada any els alumnes de 2n de Batxillerat realitzen un viatge de final de curs i final d’etapa. Aquest viatge és molt important per a ells, ja que és el seu últim any al centre i també és el seu últim any d’estudis amb els seus companys de sempre.

Durant quatre dies van poder visitar la ciutat de Berlín. Van marxar el passat 8 de març en avió i van tornar el 12 i, tot i que el viatge va ser curt, no va deixar de ser molt intens. Des de la zona més moderna de la capital, amb grans gratacels i edificis amb façanes de vidre i metall, fins al nucli històric i més antic. També van poder recórrer el circuit soterrani i van visitar els museus més coneguts i emblemàtics.

Ara només ens queda desitjar molta sort a la promoció 2014/15 d’alumnes de Batxillerat.

INTERCANVI AMB JEREZ

Aquest any els alumnes de 1r de batxillerat del INS Cendrassos de Figueres han pogut participar en un intercanvi amb alumnes de 1r de batxillerat del INS La Granja de Jerez de la Frontera. L’objectiu principal és potenciar el treball interdisciplinari de l'alumnat, cosa que repercutirà en el seu desenvolupament personal i cultural. El motiu de l’intercanvi són la visita als parcs naturals de les dues zones i adquirir habilitats d’aprenentatge social. Aprofitant l’intercanvi, van poder visitar diferents llocs d’interès cultural.

Els primers a fer l’intercanvi van ser els alumnes de Jerez. La seva estada va ser del 23 al 27 de març.

Abans d’arribar a l’institut van parar a Girona per visitar el Barri Vell i la Catedral. L’endemà van poder visitar el Castell de Sant Ferran i el museu Dalí acompanyats per dos professors de l’institut. El primer entorn natural que van poder observar va ser la zona volcànica de la Garrotxa fent un recorregut per l’entorn dels volcans Croscat i Santa Margarida, van veure la Fageda d’en Jordà i l’estany de Banyoles. També van gaudir d’una visita guiada a les ruïnes d’Empúries i d’un dinar pícnic a platja de Sant Martí d’Empúries. L’altre entorn natural que van poder visitar va ser els Aiguamolls de l’Empordà. L’últim dia van realitzar una ruta turística guiada a la Barcelona gòtica i modernista i van fer un dinar de comiat en un restaurant del Port Olímpic. Els alumnes de Figueres van tornar al centre i els altres es van quedar a Barcelona per agafar l’avió de tornada a Jerez.

Els alumnes del nostre institut van fer l’intercanvi del 20 al 24 d’abril. Van anar acompanyats per la cap

d’estudis Helena Cortada i la professora Rosa Camps. El primer dia van rebre la benvinguda oficial i van gaudir d’un gran berenar al centre. L’Helena Cortada, com a cap d’estudis, els va fer entrega d’uns regals en agraïment per la seva estada i per haver acceptat la proposta d’aquest intercanvi. A la tarda van passejar pel centre de Jerez, van conèixer el barri de San Miguel, un barri gità flamenc i van poder entrar a una escola flamenca anomenada “Penya Cernicales”, on van improvisar un ball molt espontani. L’endemà van fer una sortida a Sanlúcar de Barrameda i van visitar el Parc de Doñana. Van fer una sortida a la ciutat de Sevilla on van passejar pel barri més típic i la plaça d’Espanya. Coincidint amb “La Fèria de Sevilla” van poder ser testimonis de les celebracions de la ciutat. També van recórrer el centre i els barris més populars de la ciutat de Cadis on a més van poder fer una ruta per tota la costa amb un vaixell turístic. L’últim dia, el 24 d’abril van visitar les bodegues “Williams and Humbert” i van assistir a un espectacle de doma de cavalls.

Finalment van fer un dinar de comiat i germanor amb els seus amfitrions i van marxar cap a l’aeroport per a la tornada a casa.

Creiem que l’experiència ha estat molt profitosa i enriquidora i esperem que l’any vinent es pugui tornar a repetir.

JORNADA D’EMPRENEDORIA El passat divendres 15 de maig els alumnes de 3r d'ESO, que cursen la matèria optativa d'Emprenedoria i han creat la cooperativa escolar LACEN, van anar a Girona per assistir a la jornada d'emprenedoria als instituts de les comarques gironines. La jornada va ser organitzada pel seminari d’emprenedoria als centres educatius de les comarques de Girona, adscrit al Departament d’Ensenyament i va comptar amb la col·laboració del Consorci Valnalón-Ciutat Tecnològica i de la Fundació Princesa de Girona i es va dividir en dues parts.

La primera part va ser un acte a l'auditori Josep Irla, l'obertura del qual va anar a càrrec del Sr. Albert Mayol, director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona. Seguidament, es van presentar les diferents cooperatives escolars de la demarcació de Girona que formen part del Projecte Empresa Jove Europea (EJE) i es van fer unes taules debat a on els alumnes van intercanviar experiències sobre el funcionament de les seves cooperatives. El representant de la cooperativa del nostre institut va ser en Rubén Garcia de 3r A. Aquesta primera part també va comptar amb la intervenció final de José Antonio Vega de l'organisme Valnalon Educa i un dels impulsors del projecte EJE arreu del món. El projecte EJE té com a principal objectiu que els alumnes de secundària tinguin un primer contacte amb el món empresarial, mitjançant la creació i la gestió d’una empresa i desenvolupant una activitat mercantil d'intercanvi de productes amb una cooperativa sòcia assignada per Valnalon.

La segona part de la jornada va consistir en un mercat a la vorera de l'Avinguda Pompeu Fabra, davant de l'auditori, a càrrec dels 12 centres educatius que formen part d'aquest projecte. La nostra cooperativa oferia, entre altres productes, formatges, patés i galetes asturians subministrats per la cooperativa sòcia Asturline de l'Institut Virgen de la Luz d'Avilés (Astúries). També es van oferir roses de paper, llibretes, cors, etc. elaborats pels alumnes de l'Aula Oberta del nostre institut.

Cal destacar el treball realitzat pels nostres alumnes per preparar aquesta jornada i la motivació per realitzar vendes.

CONCURS COCA-COLA Marc Palanqués i Xana Álvarez de 2n d’ESO, premiats al Concurs de relat breu de Coca-Cola

Com cada any, alguns alumnes de 2n d’ESO van ser seleccionats per participar en el Concurs de relat breu de Coca-Cola, un dels més consolidats del país. L’objectiu d’aquest certamen és promoure el desenvolupament de l’expressió escrita i la lectura entre els alumnes de 2n d’ESO i ajudar-los a complir el seu somni de ser escriptors.

El passat 21 de març va tenir lloc la 38a edició

d’aquest concurs en català i el 18 d’abril, la 55a edició en castellà. Dos alumnes del nostre centre, en Marc Palanqués i la Xana Álvarez, han resultat premiats, el primer en català i la segona en castellà. Des de l’institut volem felicitar-los i encoratjar-los a continuar escrivint!

El lliurament de premis va tenir lloc dissabte 6 de juny a Port Aventura.

“Dels teus pares que t’estimen”, de l’Arlet Reixach, de 1r C; Aproximadament l’any 1943, una jove família, formada per una parella i el seu estimat fill d’uns dos anys, vivien en un petit poble de la França lliure, anomenat Llo. Llo era un indret preciós, que semblava ser la inspiració de la pau. L’ambient era fresc i es respirava una agradable flaire. Una suau brisa acaronava la cara dels agradables veïns d’aquell racó de món.

Però un dia tota aquella pau es va acabar. Els alemanys, vestits amb uniformes verd caqui tacats de fang i sang, i molts amb un casc que els tapava la cara també bruta, van envair el territori i segrestaven tota la gent que tingués algun antecedent alemany, fossin nens, joves o vells.

La família Levi, tot i que no creien en la religió jueva, el seu cognom indicava que algun dels seus avantpassats sí que hi havia estat fidel. Per això, com que s’imaginaven les brutes intencions dels alemanys, decidiren demanar refugi al simpàtic capellà del poble que els va obrir les portes de casa seva.

Aquella casa, situada rere les parets de l’església, que estaven eclipsades per les moreres enjogassades, apareixia pintada de blanc i els marges de les finestres de color cel. La casa disposava d’un acollidor jardí, on hi havia plantades unes quantes tulipes de colors, que es cargolaven entre elles tot formant divertides sanefes.

Si bé cap d’aquells maliciosos alemanys sospitava

que el capellà pogués amagar una família d’origen jueu, tots tres, l’agradable parella i el capellà sabien que un dia aquella pau guardada sota les parets de la casa, s’acabaria d’un moment a l’altre, tal com havia passat a Llo, que s’havia convertit en un cementiri.

Per aquest motiu, decidiren portar el seu estimat fill a una casa de rics, on li canviessin els cognoms i pogués viure la resta de la seva vida tranquil·lament. En un cistell gros acomodaren unes mantes i, al damunt, ben abrigat, deixaren el seu fill, que no parava de plorar. Al cistell també hi havia una carta, la carta on explicava la seva història i pertanyia a la família des de feia molts anys. Tot seguit la parella, acompanyada pel capellà, portaren el cistell a l’entrada de la casa que corresponia a la família més rica del poble i s’amagaren rere un arbre. No van marxar fins que van veure que el seu fill havia estat acollit. Després, la parella decidiren lliurar-se als alemanys.

El nen va créixer feliç i, lentament, aquella guerra sense sentit es va anar acabant. Quan va tenir una certa edat, els pares adoptius decidiren ensenyar-li la carta i explicar-li el seu origen. La carta també parlava dels bons moments viscuts i de com s’havien conegut pare i mare. El noi va entendre que mai més podria tornar a veure els seus pares.

“Dibuixos per a la Lena”, de la Neus Graboleda, del 2n D.

“Dibuixos per a la Lena”, de la Neus Graboleda, del 2n D.

Per les persones sense experiència d’haver cuidat algú malalt o, tan sols, viure a prop seu, us puc dir que és com viure un somni semblant a una sensació infinita. Saps que tard o d’hora algun dia s’acabarà i reconeixes que el final té només dues sortides. Un parell de fulls i unes aquarel·les abandonades poden fer miracles. Més endavant, en tindreu una mostra nítida.

Aquest parell de fulls, habilitats artístiques, més l’estima de colors, em van inspirar a superar la dura experiència envers la Lena, fa 9 anys. Ella estava a punt de fer els 16 quan l’anorèxia es va apoderar, tant de les seves ideologies per lluitar pel que estimava, volia i defensava, com del seu cos pitjor que de mala manera. Sense cap mena de compassió, sense democràcia, deia ella fent comparació amb el que es vivia a fora. Tot i que el temps avançava sense pausa, però sense pressa, la malaltia no abandonava la Lena. Mai va perdre les esperances de sortirse’n.

En desesperar-me veient la meva germaneta, que de nena en tenia poc, com s’anava convertint en esquelet, vaig haver de dibuixar per calmar l’estrès que portava a dins. Tancava els ulls i m’endinsava enmig de la negror. Apareixien les meves amigues en la situació de la Lena. Ràpidament, com el vent obria un altre cop els ulls i estampava les imatges imaginades en uns quants fulls d’un quadern de dibuix, que complia els requisits de les quatre erres, amb aquarel·les, que si fa no fa, estaven igual d’atrotinades. Dibuixava les petites models nues per

expressar amb més claredat el que volia transmetre. Quan vaig acabar els quatre primers dibuixos, se’m va ocórrer fer una activitat amb la Lena, per animar-la. Consistia a relacionar cada il·lustració que dibuixava amb una fruita i, d’aquesta manera, ajudar-la a entendre el seu estat i a parlar d’aliments vegetals de forma diferent, ja que de qualsevol altra manera no volia.

L’entenia perfectament. Els doctors, disfressats de fantasma, venien cada setmana a veure el procediment, o més aviat l’ascendència de la malaltia que s’apoderava del cos de la noia. Tots els psicòlegs, amb bones i boniques paraules, la intentaven fer renéixer. Sempre van fracassar. No la deixaven tenir moments d’intimitat. Tenien por que els aprofités per posar-se els dits a la boca.

Un matí, després de llevar-me i fer la rutina de cada matí laboral, a sobre de la taula de la cuina vaig trobar els dibuixos de l’activitat del dia anterior. Cada un, amb un pòsit groc enganxat al damunt i una endevinalla. En veure com la Lena havia estat pensant i raonant sobre les il·lustracions, totes les preocupacions d’arribar tard a la universitat van esfumar-se. Aquell dia em vaig quedar a casa. Vaig preparar-li el pèssim, però important esmorzar i vam estar parlant sobre les fruites que difícilment es podien imaginar. En les dates que ens trobàvem faltava poc per Sant Jordi. Per aquest motiu, em va explicar que volia escriure una història a partir de la seva. Volia que tothom sabés com se sentia, i com vivia ella amb l’anorèxia. Per fer el que es proposava, havia d’enfrontar-se a la malaltia més que Vaig tenir el coratge d’exposar-li mai. I així ho va fer. l’activitat un matí com tots els anteriors, quan vaig anar a fer de despertador humà a la seva habitació. Li vaig mostrar les il·lustracions, després de treure-les de dins d’un classificador. Ens les vam quedar mirant, tot i que jo ja les havia inspeccionat milers de vegades abans d’ensenyar-li. Un cop passada la fase felina, li vaig explicar el funcionament del solaç.

No volia que aquell exercici que li anava a proposar fos un esforç per ella. El seu intent, dèbil, però encisador, de somriure s’envoltava de paraules que mai abans havien sortit del mateix orifici que utilitzava per sentir-se millor. Semblava que aquells dibuixos li havien tocat la fibra. Va estar d’acord a participar en el joc proposat.

“El meu cor et continuarà parlant”, de la Laia Carbonell, del 2n D.

1.-Dedicat a tu, per aquest regal que ens ha donat la vida.

2.-Si llegeixes això, és perquè jo ja no seré amb tu, PERÒ no et preocupis: segur que estaré bé.

3.-Recordes quan ens vam conèixer? Era un 23 d’abril, portaves un vestit amb cors dibuixats.

4.-QUAN et vaig regalar una rosa i tu el llibre que més desitjava; que LA MEVA mare no em podia comprar.

5.-Ens vam abraçar i, amb la teva VEU dolça, em vas dir que m’estimaves. Jo vaig respondre: CALLA... Ens vam fer un petó.

6.-Al cap d’uns mesos, va arribar el pitjor. Em van diagnosticar una greu malaltia del cor. Ho veia tot negre.

7.-PER LA MORt de Déu! –vas dir-me–. Te’n sortiràs, ens en sortirem.

8.-Van anar passant els dies, que es van convertir en mesos, i fins ara. Cada dia em sentia pitjor, molt malalt.

9.-Abans creia en l’esperança, ara ja no. Però admiro com tu la mantens.

10.-Tot i això, ja no puc més. EL MEU COR aguanta, però jo he decidit llançar la tovallola.

11.-Marxo. Sé que estaràs bé, la teva família ET CONTINUARÀ cuidant.

12.-D’alguna manera seguirem estant connectats, continuarem PARLANT. 13.-Per això el motiu d’aquest llibre: perquè em recordis.

14.-Si t’hi fixes, té forma de cor. Un cor significa moltes coses, el teu vestit i la meva mort.

15.-Si observes més, veuràs que he destacat paraules. Uneix-les: 16.-“PERÒ, QUAN LA MEVA VEU CALLA PER LA MORT, EL MEU COR ET CONTINUARÀ PARLANT”.

17.-T’estimo molt, però no estic fet per viure aquesta vida.

18.-Gràcies. Espero poder-te tornar tot el que has fet per mi.

19.-Només em queda anar més enllà.

23/04/2015

MICROCONTES

“L’agulla feia milions d’anys que teixia”, de l’Alba Torrent, del 1r C. L’agulla feia milions d’anys que teixia aquest món amb fils de colors. Havia teixit la primera cèl·lula de vida, la primera gota d’aigua, el primer somriure, la primera llàgrima. Havia teixit també les cèl·lules del primer home, però milers d’anys més tard s’adonà que un fil quedava fora de lloc, així que va haver de descobrir la nostra història per arreglar aquell petit però important error: la cobdícia.

“El sol crema”, de la Laia Coderch, del 4C. Em sentia acalorada. Tenia calor, suava, però m’era ben igual. Volia ser la més morena de la colla. M’havia posat l’oli directament del setrill. He sentit a dir que és molt eficaç. Tan eficaç que gairebé quedo negra en adonar-me que la forta calor que notava venia de la meva barbacoa. S’-

estava incendiant.

“Pròxima parada”, de Marina Viñas, del 3r D.

Des de petita que m’ha agradat viatjar, ja que els meus pares m’han portat a llocs diferents. La primera vegada que vaig viatjar va ser amb set mesos. També va ser la primera vegada que vaig volar amb avió. Per això, la meva il·lusió és fer la volta al món o, si no, viatjar a determinats països.

temps perquè sempre plou, però tot i així he pogut veure totes les coses que he volgut. Demà agafaré l’avió i aniré a Mèxic. L’avió surt a les 9, així que ara me n’aniré a dormir.

Pròxima parada: Mèxic, a les 21.00 hores Encara estic a l’avió, ja que el trajecte dura 15 hores i 35 minuts. Estic molt avorrida, per això estic planejant què faré demà a Mèxic. M’està ajudant en Pablo, un noi de Madrid molt simpàtic que he conegut en el vol.

L’últim viatge que vaig fer va ser a Roma. L’avió sortia a les 9 de la nit, així que vaig anar cap a l’aeroport aviat per arribar amb temps. Quan vam plantar-nos a l’aeroport, vaig dirigir-me a un bar.

Resulta que al costat hi Mèxic, a les 13.00 hores havia un diari personal que posava: “La meva Fa poc que m’acabo de primera volta al món”. despertar. Ara aniré a

donar una volta per la ciutat i a dinar a un lloc on fan el menjar tradicional d’allà. A la tarda, transitaré amb un bus turístic per visitar tot el que el temps em permeti.

Una de les coses que vull contemplar és Chapultepec, un parc natural de 678ha. Demà també acabaré d’aprofitar el dia.

Londres, a les 23.00 ho- Segurament aniré al temres ple major i a veure un ballet, i a les 10 agafaré Estic molt cansada. Avui un avió i em plantaré a he fet moltes coses: he Hanoi. visitat el Big Ben, he pujat a la Sínia, he anat al Pròxima parada: Hanoi, Palau de Buckingham i a les 01.00 hores he visitat el Museu de Cera. Tot era impressio- Fa quatre hores que estic nant. És una de les ciu- gaudint del vol, ja que tats més boniques que he tenen un bon equipavisitat. No fa gaire bon ment i m’han posat una Vaig pensar que la propietària del diari se l’havia deixat, que no tornaria a les seves mans, així que la curiositat em va empènyer a llegir-lo. El relat era d’una noia de Barcelona, que explicava els llocs on havia estat. Deia així:

pel·lícula. Ara em retiraré a dormir perquè al final avui sí que he visitat tot el que tenia previst.

li he dit que a les onze haig d’estar al llit perquè demà torno a casa, a Barcelona.

Hanoi, a les 12.00 hores

Barcelona, a les 14.00 hores

He fet una volta pel barri vell amb una moto que he llogat. També m’he comprat un d’aquells barrets tradicionals d’allà.

Aquesta tarda aniré a sopar al mercat. Després em posaré a dormir perquè demà agafaré el vol per anar a Roma, on trigaré 12 hores i 48 minuts per arribar-hi. Demà serà un dia molt cansat.

Estic molt trista. S’ha acabat la meva primera volta al món. Ja tinc ganes de fer la segona, per visitar molts llocs que aquesta vegada no he vist.

Al final, la sorpresa d’en Marco va ser que em va portar en la típica moto vermella. Em va encantar: era com una pel·lícula. Ara estic dinant al bar de l’aeroport i Pròxima parada: Roma, a d’aquí poc aniré a casa, les 21.00 hores on em farà molta il·lusió veure la meva família.

Estic a punt d’arribar a Roma. Durant el vol, he Estava al·lucinant; tot el conegut en Marco Precci, que havia fet aquesta noun noi de Roma. M’ha ia era tot el que volia fer dit els llocs que hauria de jo. Aquest diari havia de visitar i que si volia, em tornar a ella, així que vaig podia quedar a dormir, ja començar a pensar què que he sentit a dir que els podia fer. De cop, em va hotels no són gaire bons i venir al cap la idea que encara no havia reservat podia localitzar en Marco res.

Precci i podia quedar Roma, a les 10.30 hores M’acabo de despertar.

En Marco és molt amable. Ara em farà de guia i anirem a visitar el Panteó, el Coliseu, la plaça Venècia i molts més llocs coneguts d’allà. Després també m’ha dit que em portarà a dinar a un lloc on fan la millor pasta italiana. I a la tarda, m’ha confessat que el que farem serà una sorpresa. Ja

amb ell per donar-li el diari i que el tornés a la propietària. Dit i fet. En Marco era molt amable i es va posar en contacte amb l’Emma, la propietària del diari. Ella estava molt contenta d’haver-lo pogut recuperar.

Aquest diari em va empènyer a fer la meva primera volta al món i ara mateix estic en la “pròxima parada: Austràlia”.

“Secrets de família”, de la Maria Güibas, del 2n D.

Estic asseguda en el vell sofà folrat d’una manta decorada de pètals i fulles vermelles de casa l’àvia.

Acompanyada d’un silenci exquisit al qual no estic acostumada, observo. L’àvia té tot de relíquies a cada prestatgeria, totes ben netes i en ordre. Mentre penso en com ha aconseguit un nombre tan gran d’objectes, en veig un que em crida bastant l’atenció.

millor, veus que les lletres són d’una cal·ligrafia impecable però alhora amb una gran precisió en agafar la ploma, perquè no hi ha pas cap taca de tinta que s’hagi escapat del seu camí.

Per mi mateixa penso que ja ha arribat el moment d’obrir la carta i veure de què tracta tot allò. Així que giro el sobre sense fixar-me en més detalls i agafo la carta de dins. I em trobo És un paquet amb unes que diu així: quantes cartes embolicades en sobres antics, lligades Bon dia, estimada, per un llacet vermell. En veure’l m’aixeco i vaig en Et trobo a faltar des del dia direcció a elles. Agafo el que les nostres mirades es paquet de cartes amb cura van creuar en aquella fleca perquè em dóna la impres- on hi havia aquella olor de sió que aquella pila de car- pa calent que mai oblidaré. tes acumulen molts anys. Des que me’n vaig anar a la M’assec de nou i deslligo el mili, no paro de pensar en paquet amb una delicadesa tu. Et dec una disculpa extrema. Totes les cartes enorme perquè no em vaig cauen pels costats de les poder acomiadar. Tenia meves cuixes i, llavors, és molta pressa. Aquí tots els quan, en trio una de tantes. entrenaments són molt La que agafo potser és una durs, però l’únic que em amb un dels sobres més manté en peu és pensar que malbaratats i arrugats de ens podrem tornar a veure tots. Em miro el sobre i veig aviat. T’escric aquesta carta que al davant, on hi ha es- amb la finalitat que quan la crit el destí, hi ha una llegeixis sàpigues que fora cal·ligrafia preciosa. Cada de les parets de casa teva hi lletra està escrita d’una ma- ha una persona que pensa nera diferent i, si t’hi fixes en tu a cada instant i que no

deixa de vetllar cada nit perquè no et passi res durant la llarga estada en què estàs apartada de mi. Sé que no ens hem vist massa, ni tampoc ens coneixem, però tu ja saps que aquella tarda va haver-hi una mirada especial entre tu i jo, que cap dels dos pot descriure ni negar. Quan et mirava, tenia la sensació que milions de papallones volaven dins la meva panxa, en creuar-nos pels carrers i no sabia què dir-te... Amb tot això, vull dir-te que tots aquests sentiments em van fer adonar que estava perdudament enamorat de tu.

T’estima, Jorge.

poble i que tampoc deixo de pensar en el teu somriure i la manera de moure’t.

Sembla estrany però cada cop que tanco els ulls per dormir veig el teu rostre i només penso quan ens podem tornar a veure perquè, vulgui o no, et trobo a faltar. Només desitjo que aquests dies i mesos passin el més ràpidament possible perquè puguis tornar a Roses i et pugui veure. El dia a dia aquí és igual que sempre. El teu germà sempre fent bestieses, així que no et preocupis per si ha canviat massa. A propòsit del que em vas deixar al sobre juntament amb la carta, ja ho tinc i penso que és el collaret més maco que m’han regalat mai. M’he adonat que si no tornes al meu costat no sé què faré, perquè sé que t’estimo més que ningú.

Estava desconcertada. Em faltava l’alè, em suaven les mans i se’m feia un nus a la gola. “D’on sortien totes aquelles cartes?”. Tenia molta impaciència per saber més, per descobrir com T’estima, Teresa. continuava tota aquella història d’amor. Així que vaig Després de llegir aquella agafar-ne una altra. carta, torno a agafar el soBona nit, estimat, bre anterior en el qual se suposa que hauria d’haverDesprés de molts dies ja hi un collar preciós a dins. m’ha arribat la teva carta. Ho busco i arribo a la

Només dir-te que vaig sentir exactament el mateix quan et vaig veure a la fleca del

“Secrets de família”, de la Maria Güibas, del 2n D.

conclusió que no hi és. Es deu haver perdut! –penso.

Així que em poso a pensar de qui devien ser aquelles cartes d’amor verdader. De cop, sento el soroll d’unes passes que s’acosten a l’habitació on sóc jo. De seguida ho endreço tot i lligo les cartes amb el llaç amb què estaven. M’aixeco i deixo les cartes on eren. Just després, entra l’àvia per la porta. Em pregunta què feia allà, amb una veu dolça i dèbil i jo, dissimulant, li contesto que havia vingut a buscar un llapis. Llavors, ella em mira i s’acosta a mi.

M’abraça. Desconcertada, li faig un petó i se’n va, pas a pas, cap a la porta. Penso que aquella tarda tan moguda m’ha fet agafar son, així que decideixo anar-me’n al llit.

La nit transcorre. Jo no puc concentrar-me en dormir i, a la fi, arribo a la conclusió que haig d’anar a parlar amb l’àvia per preguntar-li inquietuds. Em llevo i vaig en direcció a la seva habitació, sense fer cap mena de soroll. Quan sóc al pom de la porta, l’obro decidida i vaig cap al llit de l’àvia. L’habitació és freda i fosca.

Em col·loco al costat de l’àvia, que està estirada, i li dono uns copets al braç per despertar-la. Noto que està

congelada. Obro el llum de seguida i me la trobo pàl·lida com un full blanc i amb els ulls tancats. Tinc la terrible sensació que ja sé el que li passa, però no ho vull pensar. Negant el pensament que em passa pel cap, m’acosto i la començo a moure per veure si es desperta. Veient els resultats, començo a plorar mentre m’acosto a ella parlant-li com si encara estigués en el nostre món. L’abraço i li faig tots els petons que puc.

Crido els pares que l’únic que fan és treure’m de l’habitació i enyorar-la ells sols. Sola al passadís, ploro.

Ploro amb totes les meves forces i, quan ja no tinc més aigua per deixar caure, entro a l’habitació. Els pares ja han marxat. Així que estic amb ella, sola, altra vegada.

Sento una gran ràbia en pensar que és morta. Però no hi puc fer res ara. En inclinar la mirada, trobo un sobre a la tauleta de nit amb el meu nom. L’agafo encuriosida i l’obro. I diu així:

Estimada meva, Quan llegeixis això, ja no hi seré. Estaré en un món millor on tot serà pau i tranquil·litat. Ets l’única néta que tinc i ets com una filla per mi. Sé que mai et vaig parlar de les cartes que hi

havia a l’habitació però, llesta i curiosa com ets, ja sabia que tard o d’hora les obriries.

En llegir aquestes paraules, me la miro i m’ensorro en els plors. Però, forta, segueixo llegint:

...aquelles cartes eren allà per alguna raó. Així que darrere el sobre et deixo un present perquè comprenguis tot el sentit de la història. Ja em toca acomiadarme. Tinc la sensació que tot això acabarà de pressa, així que no et podré veure més gran, però me’n vaig tranquil·la sabent que estàs preparada per la vida. Quan estiguis trista pensant en la meva mort, no ploris per mi. Encara que el meu cos no hi sigui, sóc a dins del teu cor.

T’estima, l’àvia.

Plorant com una desesperada, agafo amb cura el sobre i, a dins, m’hi trobo el present. Allà era. El penjoll en forma de cor amb una pedreta enmig, brillant com una estrella. Sí, és aquí on per fi sé de qui eren aquelles cartes d’amor autèntic.

Aquelles cartes embolcallaven la història d’amor de l’àvia. Agafant el penjoll amb força, surto corrents

de l’habitació. Em dirigeixo a la porta de fora el carrer i corro cap a la platja sense pensar-m’ho dues vegades.

Arribo a la sorra i llenço la relíquia més apreciada de l’àvia al mar. Dies després, hi aboquen les seves cendres. Allà és on es manté cada rialla i cada plor de l’àvia. I allà és on sempre més es mantindrà.

I penso: “Àvia, el teu secret està guardat a les profunditats del mar. Però no dubtis que tu tens el control d’ell. Cada cop que vulguis deslliurarlo, una onada em vindrà a buscar. Fins que un dia jo també seré allà amb tu. Al mar”.

“Secrets de família”, de la Maria Güibas, del 2n D. Con su oscura y mente, en un tiempo de vestidos de negro, el hombre

El primer día que vi

larga gabardina, la mujer- siete segundos más, se levan- -rana siempre iba vestido de entrar en el café al pirata-

reloj entró en el café, puntu- taba y salía por donde dosci- verde. Incluso un día hace pata-palo me vino a la cabeal como siempre. La llamaba entos ochenta y cuatro se- tres semanas, cinco días y za, después de muchas déca-

mujer-reloj porque todos los gundos antes había entrado. aproximadamente unas cua- das, la imagen de este persodías de lunes a viernes y a las Así era como la mujer-reloj tro horas, vi al hombre-rana naje del cuento de mi padre,

siete: cero cero de la mañana entraba cada día a las siete: en la otra punta de Madrid e y, desde entonces, lo llamo entraba por la puerta del cero cero de la mañana y iba vestido absolutamente de así. local, se acercaba a la barra y salía del establecimiento a verde. Pero el apodo “piratase sentaba en un taburete las siete: cuatro minutos: pata-palo” con las piernas medio cruza- treinta y siete segundos. das, la espalda recta como

era

La verdad es que

totalmente aquel extraño y a la vez fami-

diferente a la relación que liar café céntrico de Madrid,

Todos estos datos tenía el camarero con su el pequeño Café-Sur, era

un pino, las manos encima que muchos de vosotros apelativo de “hombre-rana”, posiblemente el sitio donde de sus rodillas y la cabeza pensaréis que me los he ya que esta era una relación más

personajes

extraños

erguida. Se estaba así exacta- inventado en un momento claramente visual. El caso podías encontrar en un radio mente dos minutos y medio, de profunda crisis especulati- del pirata-pata-palo era dis- de decenas de kilómetros. ni un segundo más ni un va son datos curiosamente tinto. segundo menos, y pasados ciertos y exactos que he esta-

Probablemente era esta la De pequeño, mi razón por la que me gustaba

los ciento cincuenta segun- do observando y calculando padre siempre me contaba pasar un ratito de mi día allí. dos hacía un curioso movi- todas las mañanas desde un cuento que narraba la Ni siquiera hacía falta que miento con su mano derec- hace un año, cuatro meses y historia de un hombre que llevara un libro para leer o ha y el camarero, al que yo dieciocho días.

tenía una pierna de madera y cualquier otra cosa para en-

hombre-rana,

al que llamaban “el pirata tretenerme. Día tras día,

llamaba

el

respondía rápidamente a su

El

camarero,

es pata de palo”. Todos los abrazado por aquel silencio

llamada llevándole una pe- decir, el hombre-rana, des- niños y niñas lo temían con aparentemente siniestro pequeña bolsa de plástico. La pués de ocuparse de la mu- toda su alma. Cuando “el ro para mí tan agradable,

mujer-reloj, en cinco segun- jer-reloj, si se daba el raro pirata pata de palo” paseaba observaba cada rincón de dos justos, sacaba finamente caso de que hubiera algún por las calles de su ciudad, aquel lugarejo de paredes un billete del bolsillo y se lo cliente a quien atender, lo todos los ciudadanos se es- estrechas y sucias. entregaba, en un lapso de hacía como buen trabajador condían en sus casas, cerrados segundos, al hombre- que era, y, si no, volvía a la ban puertas y ventanas y

Lo que me cautiva-

rana. Después volvía a su mesa más cercana a la puerta apagaban todas las luces. ba era que todas las mañaposición inicial y así pasaba que supuestamente daba a la Pero lo que toda aquella nas, durante el tiempo que los dos minutos siguientes, cocina, donde siempre se gente no sabía era que “el llevaba yendo a ese dulce y a hasta que miraba repentina- sentaba al lado de la del pira- pirata pata de palo”, en reali- la vez amargo Café-Sur, desmente el reloj que llevaba en ta-pata-palo. Le puse el nom- dad, no era un pirata, y muc- cubría algo nuevo y poco a su mano izquierda, dedican- bre de “hombre-rana” por- ho menos un pirata malva- poco iba haciéndolo mío. do así un espacio temporal que, a diferencia de la mayo- do. de dos segundos, y, final- ría de camareros, que van

Irina Canyet Garcia 4t ESO-C

EL HADA Y SU NOMBRE a Hace muchos años existía Entonces

el

gusano

se nombre sería Ortiga, y el

O

una tierra llamada Hadalan- marchó.

segundo Ginesta, ya que al

-

dia que, como su nombre

lado había una colorida reta-

C

indica, era el país donde Al cabo de un rato apareció ma. Por lo tanto, el hada se vivían las hadas. Una maña- una araña y, al detenerse llamaría Ortiga Ginesta. na soleada, un hada estaba ante el hada, ambas tuvieron sentada bajo una ortiga. No la misma conversación que El hada le sugirió si podía era un hada corriente por- con el gusano. Y así sucedió llamarse Tiga Ginesta, puesque tenía las alas atadas con con todos los animales que to que le gustaba más Tiga correas y unos cabellos pun- pasaban por aquel camino. que Ortiga, y el gnomo le tiagudos como un erizo. Cuando el hada, desespera- respondió que no había Estaba muy triste.

da, se decidía a marcharse ningún problema. Entonces de allí, llegó un gnomo.

este abrió la libreta que lleva-

Cuenta la historia que, cuan- -Tú eres un hada nueva, ba en la mano y apuntó el do un hada no tiene nom- ¿verdad? -le dijo-. ¿No tie- nombre del hada en una lista bre, es porque aún no es un nes nombre todavía?

inmensa de nombres.

hada catalogada y no puede -Pues no, no tengo, ¡pero no circular por el cielo de quiero llamarme Gnomo! - Era tan grande la alegría de Hadalandia. Entonces sus dijo el hada.

tener nombre que lo prime-

alas crean unas cadenas para

ro que hizo el hada fue em-

evitar que el hada vuele sin Entonces el gnomo se echó pezar a volar, ya que sabía saber que no puede. Y, por a reír y le dijo que él no se que una vez tuviera nombre todo esto, el hada no tenía llamaba Gnomo, sino que se se le romperían las cadenas y nombre y eso la ponía muy llamaba triste.

“El-que-lo-sabe- sería libre para volar, saltar,

todo”. Tal y como su nom- bailar y hacer lo que ella bre indicaba, lo sabía todo, quisiera. Estaba tan contenta

A media mañana, un gusano incluso qué nombre debía que iba gritando su nombre llegó paseando por el cami- tener cada hada. Entonces se a todo aquel que se enconno y se detuvo ante el hada.

decidió a buscarle nombre.

-¡Hola! ¿Cómo te llamas? -le

traba por allí. Al gnomo se le contagió la alegría que lleva-

preguntó.

“Las hadas tienen nombres ba el hada, y empezó a can-

-Yo no tengo nombre.

de flores. El primer nombre tar y bailar mientras se iba

-¡Caramba! “Gusano” es un proviene de la planta bajo la yendo. nombre bonito. Me gustaría que te han encontrado, y el llamarte Gusano -dijo él.

segundo nombre, a la planta

Xènia Vinyoles 3r ESO-D

-¡No! -respondió el hada-. más cercana”, le dijo. Como “Gusano” es tu nombre, y yo la había encontrado bajo una

E

no soy un gusano.

S

ortiga, decidió que su primer

IMAGINACIÓN Érase una vez una niña per- habitación, a pesar de que pare- todas con la vista, y se quedó ció y amó a maravillosos persodida. Érase una vez una his- ciera más una leonera que una impresionada por la cantidad de najes. Y aunque pueda parecer toria olvidada. Y os voy a habitación la mayor parte del libros que allí había, no sabien- increíble, realizó todo esto descontar cómo se encontraron.

Ana siempre había tenido mucha imaginación, y no era

tiempo. Y, por último, la activi- do por dónde empezar a hus- de el cómodo sillón de la bibliodad preferida de Ana, y a la que mear. Teniendo en cuenta que teca. Sin moverse de allí y absdedicaba un poco de tiempo era todo lo que podía hacer trayéndose en el más maravillocada día, era la exploración. para pasar aquellas horas vacías, so de todos los sueños: la imagi-

de extrañar porque esta ca- Porque ella no había estado Ana empezó por un extremo y nación. pacidad había surgido en ella antes en la casa que ahora era fue examinando volumen a Núria como una necesidad. Sus su hogar, y esta se podría llegar volumen. padres y ella se habían ido a a considerar más una mansión De pronto se encontró con uno vivir no hacía mucho a una que una casa: había muchas de los volúmenes abierto entre vieja casa de la familia que habitaciones cerradas, que pare- las manos, y ella sentada en el estaba en un pueblo cuyo nombre es tan largo que ni siquiera os lo voy a mencio-

cían gritar a Ana que las fuera a sillón. Sin saber cómo, empezó descubrir, y ella respondía ale- a leer la historia y se fue sumergremente a esa llamada.

giendo poco a poco en ella.

Un día, mientras Ana se dedica- Gracias a la tinta impresa en el

nar. Ana se pasaba la mayor ba a explorar, realizó el mayor viejo papel, pudo imaginarse al parte del día en esta casa, ya descubrimiento de toda la histo- caballero de brillante armadura, que sus padres trabajaban y ria de descubrimientos asom- y casi podía ver relucir su yelmo en el pueblo solo había anci- brosos hechos por los niños y la blanca crin del caballo honanitos, que no eran precisa- mientras intentan no aburrirse, deando al viento. También mente la compañía de juegos o al menos eso fue para ella. pudo imaginarse al feroz draque ella buscaba.

Pero no debéis imaginaros a una niña triste o aburrida, dando tumbos por la casa, no. Curiosamente, con sus ocho añitos de edad, Ana nunca se aburría.

Si nos dedicásemos a observarla, veríamos que siempre tenía algo que hacer o tramar. Unas veces se dedicaba a dibujar, otras escuchaba los viejos CD de su padre, que emitían una extraña y fascinante música, y con frecuencia jugaba al escondite con su perro Bru o bien juntos robaban galletas del tarro donde su mamá las escondía.

Además, aunque esto no lo hacía tanto como debería, Ana también limpiaba y ordenaba su

Tras una de las pesadas puertas gón, con centenares de escade la mansión la esperaba la mas, y pudo sentir el calor de menos pensada de las sorpres- las llamas llegando a ella. Finalas. Al principio solo vio grandes mente, pudo admirar el rojo de muebles de madera situados la sangre y las rosas surgiendo unos al lado de otros, formando de ella, y casi pudo imaginar grandes hileras. Luego la curio- pinchándose si alcanzaba a sidad pudo más y se adentró en rozar alguna de aquellas precioaquella

enorme

habitación, sas flores.

donde empezó a percibir cosas Y para finalizar, cuando pasó la que a primera vista se le habían última de las páginas del libro y pasado por alto: al fondo a la vio la palabra “FIN” escrita en derecha había un enorme escri- ella, Ana supo que no era el torio con una bonita silla de final de una historia, sino el madera a juego, pero lo que inicio de muchas más. A partir realmente llamó su atención fue de entonces, Ana no solo vivió el gigantesco sillón que había a su vida, sino también un millón su lado, desde donde podía de aventuras al lado de un miadmirar todas las estanterías. llón de personajes, viajó a munNo era capaz de alcanzarlas dos y paisajes increíbles, y cono-

Maurell

1er BAT-B

Escapa

LA ANALFABETA Aún no me conocían. Había llegado dos semanas antes de que empezara el curso escolar y la integración al nuevo país había sido difícil.

Aún no sabía hablar la nueva lengua ni escribirla, y es que todo esto era nuevo para mí.

De donde vengo, las chicas tienen la prohibición de ir a la escuela para aprender, y debemos caminar sin alzar la cabeza. Yo quería vencer este miedo al mundo, así que mi familia y yo decidimos venir aquí pero no del modo en que llegamos. Me llamo Haro y esta es mi historia.

El sonido de la trompeta es el aviso de que el enemigo está ya cerca, y es el sonido que se escuchó la tarde del 31 de marzo. Mi familia y yo corríamos desesperadamente hacia el puerto. Allí esperaban unas cuantas barcazas.

Nos subimos en la última.

Estaba repleta de gente y de niños llorando en el pecho de sus madres. Me sentía débil entre aquellas personas aterradas ante la posibilidad de que una bomba estallase cerca de los barcos. Me había sentado en la barandilla con las piernas en el agua y me imaginaba aquellos días en que mis hermanos se iban a la escuela y yo me quedaba en casa todo el día esperando aquel anhelado día en que yo también pudiera ir.

Todo esto soñaba un día en que las bombas se llevaban los deseos y los convertían en pesadillas.

El barco puso rumbo hacia las costas de tierras seguras.

Horas y horas estuvimos encerrados allí con los centenares de familias que, como nosotros, iban en busca de un lugar seguro. Mi madre me cogió y me bajó de la barandilla, me sentó en su regazo y me explicó el porqué de las desigualdades, por qué nuestra vida corría peligro mientras otros niños disfrutaban en sus seguras casas. Me quedé dormida.

El ruido de la ciudad empezaba a distinguirse entre los gritos de las gaviotas que habían estado con nosotros desde la huida. Sentí cómo los brazos de mi padre me cogían con dulzura. Cuando me desperté, mis hermanos y yo nos encontrábamos sentados en una sala con centenares de niños que habían escapado con sus familias. Me cogió cada uno de una mano y, al oír nuestros nombres, nos marchamos por una puerta que había al final de la sala. Todo aquello me era desconocido.

Del resto no me acuerdo.

Solo sé que aquí la gente no tiene miedo de salir a la calle, que las chicas tienen la oportunidad de aprender y que todos los niños, independientemente de su raza, nacionalidad o religión, juegan y son felices.

Ayer mis padres me apuntaron a una academia de aprendizaje y me compraron todos los libros necesarios para empezar el nuevo cur-

so. Para mí, el primero.

Esta es la historia que yo hubiese querido cambiar desde el principio: un mundo con igualdad, un mundo justo, y es que la gente no es consciente de que cada día en algún lugar del mundo estalla una bomba, una bomba que podría estallar cerca de ti, y entonces te gustaría que te ayudasen. Debemos luchar contra las desigualdades. Êlia Torrent (1 ESO D)

UN LUGAR LLENO DE RECUERDOS Siempre que voy de viaje con mi familia me gusta ir a los mercadillos, especialmente a los de segunda mano. Se encuentran cosas curiosas y originales y acostumbro a comprar algún objeto que me llama la atención. Me gusta imaginar a quién podría pertenecer antes de que llegara al mercadillo.

Un día, mientras paseábamos por las calles de Barcelona, mi madre me dijo que aquel fin de semana había un mercado de segunda mano cerca de allí. Me acerqué al mercadillo y vi que estaba lleno de paradas de libros, ropa, objetos de decoración y una gran variedad de artículos usados que estaban a la venta a precio de ganga.

Después de buscar y rebuscar encontré unas zapatillas de ballet. Estaban muy usadas, el color rosa había empalidecido, las cintas estaban rotas y la suela estropeada.

Vi a una niña que se había presentado a un concurso de baile muy importante pero, mientras estaba actuando, se cayó y perdió la competición. No quiso volver nunca más a bailar, así que se deshizo de sus zapatillas para siempre. Cogí las zapatillas y seguí buscando.

También encontré una caja de música. Era de madera y estaba bastante desgastada.

Vi a un hombre mayor que vivía solo. Como no tenía a nadie y se sentía triste, se había comprado una caja de música. Cuando estaba afligi-

do, abría la caja y salía una bailarina que bailaba acompañada de una melodía. Un día se fue a vivir con su hija y, como ya no se sentía solo, dejó la caja en el mercadillo.

Guardé con cuidado la caja de música en una bolsa y continué descubriendo nuevos objetos.

Un rato después mi madre me enseñó un caballete y una paleta de pintura. Vi a una anciana que pintaba cuadros desde los diez años.

Pintaba unos cuadros magníficos y alguno de ellos estaba expuesto en un museo de arte. Hacía unos años había dejado de pintar a causa de una enfermedad y prefirió traer el caballete al mercadillo. A ella aquel caballete le había dado mucha suerte, por eso pensó que quizá a alguien le serviría. Me llevé el caballete y la paleta de pintura y continué en busca de alguna otra curiosidad.

En el mercadillo había una parada llena de libros. Me llamó la atención un libro titulado Un mundo misterioso. Vi a una chica de unos 20 años a la que le encantaba leer. Todos los libros que tenía se los había leído varias veces. Ese libro, Un mundo misterioso, de tanto como lo había leído se lo había aprendido de memoria. Trata de un chico que un día se despierta en un lugar extraño: el suelo son casillas de color blanco y negro donde el protagonista se encuentra a una torre, un alfil, unos peones, un caballo, un rey y

una reina, y para salir de ese mundo tiene que superar unas pruebas. Esta chica quiso dejar el libro en el mercadillo porque le gustaba mucho y quería compartirlo con alguien más. Cogí el libro, decidí que ya había comprado suficientes objetos y me marché.

Cuando llegué a casa, puse los cuatro objetos en una estantería. Me recordaban a alguna cosa. Unos días más tarde fui a visitar a mi abuela. Tenía una sorpresa para mí: había encontrado un álbum lleno de fotos de hace unos años. Salían fotos mías de cuando era pequeña haciendo ballet, pintando y tocando el piano. ¡Por eso me traía tantos recuerdos todo lo que había encontrado en el mercadillo!

Cada vez que cogía las zapatillas de ballet recordaba todos los festivales que había representado de pequeña.

Cuando abría la caja de música, pensaba en todos los conciertos y las canciones que había tocado, sola y en grupo. Al ver el caballete con la paleta, recordaba todos los cuadros y dibujos que hacía de pequeña en una escuela de pintura. Y, al ver el libro, pensaba en todas las historias que mi abuela me había leído cuando yo todavía no sabía leer y en las que había continuado leyendo ya de mayor.

No sé si las historias que he imaginado de cada uno de los objetos que compré son ciertas o no. Pero sí estoy

segura de que todos ellos significaron algo importante para alguien en algún momento de sus vidas, aunque al final se deshicieran de ellos. Ahora todos esos objetos se han convertido en algunos de mis grandes recuerdos.

Xana Älvarez Arnáiz ( 2n ESO C )

UN LUGAR LLENO DE RECUERDOS Paro el coche junto a la ca- nunca llegué a ir.

la Guardia Civil se presentó resiste a regresar. Yo, que

rretera que lleva a Riaño. Es

en los pueblos para expulsar pensé que no volvería a

una mañana clara y fresca de Ni mi familia ni yo pensa- a los vecinos. La mayoría, hacerlo, me encuentro aquí, primavera.

Las

montañas mos que esa vida fuera a como nosotros, aceptamos hechizada por la belleza del

conservan aún en sus cimas, cambiar nunca, hasta que en nuestra suerte con resigna- lugar pero a la vez sintiendo buena parte de la nieve que el verano de 1986 llegó la ción y nos mudamos a pue- que me inunda el dolor de ha caído este invierno. El noticia de que el gobierno blos vecinos o a la capital. mi pasado. pantano está prácticamente había decidido construir un Otros resistieron hasta el lleno. Es mi primera visita al pantano en el río Esla que final subidos a los tejados de Cierro los ojos y la suavidad lugar después de tantos años cubriría los valles de la zona sus casas y fueron desaloja- del aire primaveral me acaride ausencia, pero este sitio y una decena de pueblos, dos a la fuerza. Algunos, cia la piel. Recorro las calles todavía me transporta al entre ellos el mío. Al princi- como mi vecino Miguel Sie- de mi antiguo pueblo, llego a escenario donde había vivi- pio nadie pensó que pudiera rra, incluso prefirieron morir casa y me siento en la galerdo mi niñez.

ser cierto, hasta que los veci- antes que abandonar su tie- ía. Me inunda el olor de los nos empezaron a recibir las rra y se suicidaron. Aún hoy geranios y siento el rumor de notificaciones de expropia- siento el dolor de ver y oír la casa. Mi madre cocina, mi

Nací en Riaño, un pueblo de la montaña leonesa, próximo a los Picos de Europa de inviernos fríos y veranos suaves. No era muy grande, pero sí acogedor, con casas altas y galerías de cristal. La gente era amable y sencilla.

Mis padres, como la mayoría de los habitantes de la montaña, vivían de la ganadería.

Los domingos salíamos al mercado donde les ayudaba con el puesto familiar. Mi hermana mayor salía a las fiestas del pueblo y me contaba cómo eran, aunque yo

ción de sus tierras. Nos di- las máquinas que destruían padre llega a casa con la mos cuenta de que nuestra implacablemente

nuestras leche recién ordeñada. La

pesadilla se hacía realidad y casas y nuestras vidas.

felicidad me invade. No

de que no había vuelta atrás.

quisiera tener que abrir los

La gente empezó a unirse Mi padre, que no volvió a ojos. para oponerse a la construc- ser el mismo después de ción del pantano y las mani- abandonar Riaño, murió en Eulàlia Baqué Valbuena festaciones se extendieron 1989. Estoy segura de que su 1r Bat. A por toda la provincia. El “¡de pena tuvo algo que ver. Mi aquí no se va nadie!” fue el madre, mi hermana y yo grito unánime que resonaba vivimos en León. Esta tragecomo el eco entre las monta- dia ha marcado nuestras ñas.

vidas para siempre. Durante muchos años no quisimos

La lucha pasó a ser desespe- volver al lugar de nuestros ración en diciembre, cuando orígenes, y mi madre aún se

Unidos por las estrellas No hay nada como disfrutar del do me cambió la vida, y no me respondió: tenía una voz verano nadando en el mar o puedo olvidar, por más que lo preciosa y empezamos a hablar Un día escuché la frase más haciendo volar una cometa. intente, ese segundo en que como dos amigos que hacía esperada de mi vida: habían Qué maravilloso es y cómo me todo y nada ocurrió, ese segun- mucho tiempo que no se veían. operado a Celeste y ya podía gustaría volver a hacer estas do en el que mi padre se fue y Me dijo que se llamaba Celeste. ver el mundo. Yo, ante los 152 cosas, sin embargo no puedo yo perdí mi capacidad para Era la chica más guapa y perfec- escalones de mi piso, me dispor una simple razón: no puedo caminar. Adiós a mi papá y ta que había visto en toda mi ponía a visitarla. Mi madre no caminar, no puedo nadar, no adiós a mis piernas para siem- vida.

estaba en casa y, como me hab-

puedo correr, solo puedo ir a pre.

ían dado una inyección para las

lugares gracias a mi silla de ruedas.

Cuando Celeste me hablaba, piernas, estaba un poquito maCuando me desperté después me fijé en que no me miraba a reado y no sabía lo que hacía. del accidente, vi a mi madre los ojos, y después entendí por De todas maneras pensé: si a llorando. Se veía en sus ojos la qué: Celeste era ciega. No veía Celeste le funcionan los ojos, a

Me llamo Julio y estoy paralizado de cintura para abajo. El resto de mi cuerpo es normal.

Me gusta jugar a video juegos y quedar con mis amigos; en cambio, no me gusta la verdura ni hacer los deberes. También

desesperación, las noches en el mundo, no veía el mar ni el mí también me funcionan las vela, todo acumulado en su cielo, ni tampoco las estrellas. piernas. Me levanté de inmediatriste mirada. La tragedia se Entonces le pregunté por qué to de la silla y, sin pensarlo dos apoderó de ella, claro, la pérdi- salía cada noche a la playa si no veces, di un paso hacia el prida de mi padre y la de mis pier- veía las estrellas, y me respon- mer escalón. Ese paso no me nas, la pérdida de la mayor dió que, aunque no pudiera condujo hacia Celeste, sino que parte de su felicidad.

me enamoro fácilmente… Como veis, soy un chaval del todo normal, solo tengo un defecto, un pequeño y estúpido defecto que me impide hacer muchas cosas.

verlas, las podía oír, las sentía y me llevó hacia las nubes con mi las veía en su interior.

padre.

Con la ayuda de muchas personas y después de mucho tiem- La amistad que surgió con Ce- Celeste nunca pudo verme po, pude salir adelante, y no leste se convirtió de pronto en pero, aun así, siempre me llepienso retroceder más al pasa- un bonito amor de verano. vará dentro, como las estrellas. do: el pasado, pasado está. Ca- Estábamos todos los días juntos. da noche iba a la playa a ver las Yo le ponía color a sus ojos y Susanna Dickson 1r ESO C

Y, cómo no, querréis conocer mi historia, que desgraciadamente empieza con un terrible accidente. Tenía solamente 3 años cuando ocurrió. Mi padre y yo íbamos de viaje sin mamá, que se había quedado en casa porque

se

encontraba mal,

hecho que le salvó la vida. Íbamos papá y yo en el coche, él delante y yo, detrás. Estábamos escuchando

nuestra

canción

favorita, que luego se convertiría en la canción más triste del mundo, e íbamos de camino hacia Francia. En un solo segun-

estrellas como hacía con mi ella me daba la sensación de padre, me gustaba recordar esas que podía caminar. Estábamos noches con mi papá. Una no- más unidos que la noche y las che me di cuenta de que había estrellas. Lo único que nos una chica de mi edad que, co- importaba era estar juntos, unimo yo, cada noche iba a obser- dos, y que nuestros corazones var las estrellas. Nunca me salu- latieran al ritmo de las olas del dada, aunque yo sí lo hacía, y mar. Aún recuerdo nuestro pronto descubrí por qué. Me primer beso: aunque no fuera crucé con ella una mañana en la perfecto, me hizo estallar en mil orilla, la saludé con la mano colores, esos colores que inpero no me respondió, la sa- tenté explicar a Celeste, a pesar ludé con la mirada y tampoco, de que era imposible que los así que al final decidí decirle entendiera si nunca los había “hola” con la voz. Y entonces visto.

AGRAÏMENTS VOLEM DONAR LES GRÀCIES A L’EQUIP DIRECTIU I A L’AMPA DEL CENDRASSOS, PER LA SEVA COL·LABORACIÓ EN LES DIVERSES ACTIVITATS I PEL SUPORT ECONÒMIC EN ELS PREMIS I CONCURSOS, EN LES SORTIDES I REFRIGERIS QUE HAN OFERT A L’ALUMNAT DEL CENTRE AL LLARG DE TOT EL CURS ACADÈMIC.

AGRAÏM

TAMBÉ

LES

APORTACIONS

DE

L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT QUE ENS HA AJUDAT A FER POSSIBLE LA CONFECCIÓ DE

“EL SURO” EN TOTES

LES EDICIONS D’AQUEST CURS, EN ESPECIAL A LA FEINA D’EN

DANI LEIVA, QUE CADA ANY COL·LABORA AMB LA

REVISTA EN UN DISSENY NOU PER A CADA EDICIÓ, I EN

QUIM SAURINA, QUE PENJA LA REVISTA A LA WEB DEL CENTRE CADA TRIMESTRE.

Institut Cendrassos c/ Pelai Martínez, 1 17600- FIGUERES Número 21- juny 2015 Tirada: 650 exemplars DL : GI 363-2014