EL SURO Institut Cendrassos C/Pelai Martínez, 1 17600 – Figueres Número 24 – desembre 2015 Equip de redacció: Sergi Clemente Saladrigues Youness El Asri Hamouine Yasir El Boussetaoui Irene Fernández Navarro Ivette García Fernández Nohemí González Ruiz Maria Güibas Magester Sergi Isern Rodríguez Charouk Jaadi Cèlia Jansana Ortega
Disseny: Txus Batlle i Isabel Beraza Paradis Dibuix de la portada: Ada Gorgot Editora: Yolanda Pérez Ramos
Nelson Matute Hernández Alexy Mirones Corrales Gina Panameño Martínez Andrea Ripolles Arseniy Romanikhin Bokar Sabaly Pau Téllez Guardi Henry Valladares Martínez Alba Vehí Cruz
EDITORIAL ÚLTIMA HORA DEL PRIMER TRIMESTRE! Delegats Premis excel·lència de juliol Nous apadrinaments de 1r d’ESO Sortides de convivència Professors nous Homenatge a la Maite García Dibuixos per la pau Setmana de la ciència Disseccions
NO PERDEU EL FIL DURANT AQUEST CURS! Mediadors Parlament verd Aula neta English Time Robòtica Club de lectura Xerrades Racó literari Entreteniments
EDITORIAL Ja ha començat el curs i tornem tots a la feina! Un nou equip d’estudiants de 3r d’ESO s’encarrega, una vegada més, de la redacció de la revista de l’institut amb noves idees i amb la intenció de fer una revista per a tothom, on tots us hi veieu representats d’alguna manera. Molts de vosaltres que esteu llegint aquestes línies heu col·laborat d’una manera o altra en la creació d’aquest número que s’acaba de publicar i és per això que entenem que aquesta revista representa una mica el treball i l’esforç de tot el col·lectiu de professors i alumnes de l’institut durant tot el curs acadèmic. A mesura que aneu avançant la seva lectura trobareu una secció amb notícies que corresponen al primer trimestre que porta el títol d’Última hora, on hi podreu trobar les fotografies dels delegats d’aquest any, entrevistes als professors nous, informació de les sortides de convivència i de la setmana de la ciència, entre d’altres, que no us podeu perdre. A continuació, trobareu una altra secció anomenada No perdeu el fil! amb informacions que tindran una continuació als següents números i que corresponen als articles de mediació, parlament verd, english time, xerrades, entreteniments i molts altres articles que esperem que siguin del vostre interès. Només ens queda desitjar-vos que passeu una bona estona amb la lectura d’aquesta revista i que ens continueu llegint als següents números on de ben segur hi haurà sorpreses i moltes novetats! Yolanda Pérez Ramos
ELECCIÓ DELS DELEGATS
1r B: Daniel GUERRA
1r D: Maria ARGUIJO
1r A: Ernest CARBONELL
1r C: Carla ARCE
1r E: Arnau TERUEL
Delegats de 1r d’ESO
2n A: Lorena LLANES
2n B: Elias ZARKITOU
2n C: Joana COLL
2n D: Judith ROMERA
Delegats de 2n d’ESO
3r A: Pau TÉLLEZ 3r C: Jaume GÜIBAS
3r B: Aissatou BALDE
Delegats de 3r d’ ESO
4t C: Júlia MANERA
4t B: Melany ESPINOSA
4t D: Xènia VIÑOLES
Delegats de 4t d’ ESO
1r B: Nil LLAVANERES 2n B: Judith PÉREZ
2n A: Ismael EL OUTMANI
Delegats de BATXILLERAT B- Xavi Isach
Delegats 1r CFGM Inf A- Ghezlane Houssa
Delegats 1r
B- Ana Valenzuela
CFGM Adm
PREMIS D’EXCEL·LÈNCIA
JOVENTUT EXCEL·LENT Les beques a la joventut excel·lent és una iniciativa que pretén reconèixer, premiar i estimular l’esforç per aconseguir l’excel·lència acadèmica i la participació a la vida associativa i cultural a la ciutat de Figueres. Aquest projecte va néixer l’any 2008 de la voluntat de l’equip de govern de l’Ajuntament de Figueres i, fins avui, ja s’han becat 30 alumnes a l’estada a Londres i 25 amb estada a Valencia.
PREMIATS AL NOSTRE INSTITUT Aquests premis s’han entregat el 17 de juliol i s'han felicitat a 73 alumnes excel·lents en batxillerat i cicles formatius. Al nostre institut han guanyat dues noies: l’Aina Arbusà i la Roser Cantenys.
ROSER CANTENYS L’alumne Roser Cantenys, que ha cursat l’ESO al nostre institut, va ser una dels cinc premiats de les beques consistents en una viatge i estada de 5 dies a Valencia a l'hotel Zenit de 4 estrelles. Quan la van trucar per dir-li que havia guanyat ella estava a Anglaterra, com que no podia venir, el seu germà, Tony Cantenys, va recollir el premi. Quan va anar a Valencia, el primer dia va anar a la piscina, el segon dia va anar a un aquari i el tercer va visitar un museu. El quart dia va anar a un parc aquàtic i desprès va tornar. Abans de fer el viatge va pensar que seria avorrit però desprès va veure que va resultar divertit.
Va emprendre el viatge amb els altres guanyadors, que eren el Marçal Garcia, Marina Pallant i dos altres més. Per guanyar aquest premi va treure una nota de 9’2 de mitjana d’ESO.
AINA ARBUSÀ L’Aina Arbusà Roca que va cursar batxillerat al nostre institut va guanyar un diploma d’honor per haver tret una nota superior a un 8 de mitjana de batxillerat.
NOUS APADRINAMENTS DE PRIMER D'ESO
Aquest curs, hi hauran nous apadrinaments. Tot seguit us expliquem com funcionen. L’apadrinament el realitzen els alumnes de 3er d'ESO per ajudar a integrar-se als nens de 1er ESO a l`institut. Abans que els nens comencin 1r d'ESO, els nens reben cartes dels seus futurs padrins on es presenten. El primer dia de classe, padrins i fillols es coneixen per primera vegada en persona i el padrí/padrina els explica les principals coses necessàries per començar una nova etapa. Això facilita l’integrament al centre, ja que és un gran canvi per a ells, passar de l’escola a l’institut. Per saber-ne més detalls i obtenir més informació vam fer-li una breu entrevista a la Cap d`Estudis, Helena Cortada.
-P: Per quina raó heu pensat que seria bo tornar-ho a fer? R: Perquè vam fer unes estadístiques als alumnes de 1r d'ESO i quan se'ls preguntava si els hi havia agradat, els 88% deien que sí. Aleshores per una banda,el alumnes volien que es continués fent pero també van veure que no els ajudava gaire i varem decidir deixar-ho un temps. I l’any passat la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va dir que els instituts haurien de fomentar activitats on col·laboressin els alumnes de secundària amb els alumnes de primària perquè no hi hagués una separació tan dràstica i es pogués treballar conjuntament i varen dir, doncs, ara es el moment de tornar-ho a fer.
-P: Esteu contents amb els resultats d’aquest projecte? R: De moment encara no hem fet la valoració perquè en els padrins, se’ls hi va dir que, més o menys, fins a Nadal hi haguessin diferents trobades. -P: En quin any es va començar a Volem deixar passar un temps i en un fer? mes o així passarem una enquesta als R: L’any 2009 es va començar alumnes de primer i als de tercer i els l’apadrinament. us demanarem l'opinió. Si creieu que l’activitat s’ha de tornar a fer i si són -P: Quin motiu us va animar per positives o no. començar aquest projecte? R: La incorporació a l’institut dels nous alumnes, perquè sigui més fàcil i agradable. D’aquesta manera, els nens, abans de començar saben que tenen un company que els espera i que els ajudarà a resoldre qualsevol dubte o inquietud. -Pregunta: Quan fa que no es feia l’apadriment? Resposta: L’apadrinament va estar 3 anys sense realitzar-se.
En primer lloc, Marta Cruset de 3r d'ESO A amb la seva fillola.
A la dreta, el fillol, Saliu de 1r d'ESO A, i a l'esquerra el seu padrí Carlos Melgarejo de 3r d'ESO B.
Aquí veiem a la Núria Teixidor de 3r d'ESO D, acompanyada de les seves dues filloles, Coral Cayuela i Anna Giralt de 1r d'ESO D.
I finalment, Arnau Toral de 3r d'ESO C amb els seus dos fillols, Blai Cervera i Miquel Asenjo.
Irene Fernández, Ivet García, Andrea Ripolles, Gina Panameño.
SORTIDES DE CONVIVÈNCIA
S’ha acabat l’estiu i també les vacances. I com sempre, toca tornar a la rutina: l’institut, els deures, els exàmens... Però i els amics? Els amics també són molt importants. Per això, el centre ha organitzat les sortides de convivència on cada curs fa una excursió diferent, per poder tornar a reunir-se, relacionar-se amb aquells companys els quals feia temps que no veieu.
Els de primer d’ESO varen anar als Estanys de la Jonquera, on van caminar per la natura i van gaudir del trajecte amb els seus nous companys.
Els de segon d’ESO van anar a fer una excursió al camí de Ronda, que va des de Llançà fins a Port de la Selva.
Els de tercer d’ESO van fer una excursió per la natura, de Vilamaniscle a Sant Quirze de Colera, on van poder gaudir del paisatge Empordanès
Els de 4rt d’ESO van fer una gran excursió a La Vajol, Illes Coll de Manrella.
I per últim, els de 1er de batxillerat i els de CFGM van fer una fantàstica excursió per Cadaqués, en concret, a Cala Nans.
PROFESSORS NOUS Últimament al nostre centre s'està incorporant un munt de gent nova, entre aquesta, els professors. Per això mateix hem aprofitat aquesta optativa per conèixer millor a alguns d'ells i poder-los presentar a tothom.
En Jordi Galí, un noi jove i simpàtic que fa les classes amenes i divertides. Ens explica: “Anteriorment, vaig estar treballant a l’Escola d’art d’Olot, on només es fa batxillerat artístic i cicles. Des del Gener passat fins al Juny. No porto ni un any, sóc relativament nou.” “En quant a aquest centre, he notat un canvi considerable; no només per la manera de funcionar del centre sinó pels alumes. Ja que estic acostumat a ensenyar a persones més grans, amb les idees molt clares, i per tant, tenen un altre comportament.” “L’acollida a l’institut ha estat molt bona. Espero poder endur-me anècdotes d’aquest centre, com anteriorment vaig fer. Recordo que quan exercia de professor a l’altre institut, un grup de nois van esmorzar all. I a causa d’això, la classe feia molta pudor. Els alumnes estaven tan exaltats que se’m va fer molt difícil controlar la situació, ja que l’olor no marxava per més que obríssim les finestres. Al final, tots ens vam posar a riure perquè va ser una situació molt absurda.” Txus Batlle. Una dona generosa, ja que t'ajuda quan ho necessites i amb molt bona mà, dibuixa molt bé. Ens explica: “Fa catorze anys que treballo de professora. L'any passat vaig treballar a l'Olivar Gran de Figueres, on feia ESO i Batxillerat”. “ Des de ben petita ja he tingut aquesta vena artística per això gaudeixo molt de la meva feina. De mica en mica, em vaig adaptant al centre. Gràcies a que em varen avisar amb força temps d'antelació em vaig poder preparar per al nou curs. M'hi trobo molt bé, l'ambient és bo”. “Una de les experiències que m'agradaria compartir amb vosaltres i que em va servir per aprendre és la següent. Fa temps vaig haver d'ensenyar la meva assignatura a una nena que patia ceguera. Va ser tot un repte. A través de textures, sensacions, emocions i amb l'ajuda de la imaginació vaig poder ensenyar-li els colors”.
La Maria Parra, una dona exigent i entenedora, que anteriorment ja ha treballat en aquest centre com a substituta. Ens explica: « Fa deu anys que treballo com a professora, però no sempre m'he dedicat a l'educació secundària, també he fet classes de llengua espanyola a estrangers». «No és el meu primer any al centre, fa dos anys vaig estar treballant com a substituta. El fet d'haver tornat a aquest institut m'ha servit per valorar moltes coses i poder-me retrobar amb antics companys». «Una de les anècdotes més divertides que vull explicar-vos és la següent. Com anteriorment us he comentat, vaig estar ensenyant el castellà a estrangers. Moltes de les paraules que aquí trobem normals, allà tenen un altre significat. Com per exemple ''Vale'' en la nostra llengua, en suec vol dir ''penis''. A causa d'això, a les hores de classe tot eren riures».
La Yolanda Pérez una dona simpàtica i agradable que és la principal responsable de l'optativa de la revista. Ens explica: Fa cinc anys que treballo com a professora. Vaig començar fent classes particulars i després he treballat a l'ensenyament públic i privat. A l'escola privada, vaig estar ensenyant castellà i català a estrangers durant dos anys i a l'escola pública porto gairebé un any donant classes de català. Vaig estar treballant a l'institut Ramon Muntaner, fent batxillerat nocturn, on la majoria d'alumnes eren adults. Per tant, aquest any és el primer que treballo amb grups de nois i noies d'ESO». «Una anècdota que recordaré sempre va passar quan feia batxillerat nocturn. Com ja sabeu, en aquest batxillerat les classes s'acaben molt tard, i com que els adults treballen, vénen a classe cansats. Un dia, un d'ells estava tan cansat que es va adormir a classe. Va ser una situació molt divertida».
HOMENATGE A MAITE GARCIA
INTRODUCCIÓ Ens agradaria parlar sobre el pas per l'institut i la dedicació per la feina de la professora Maite Garcia. Des d’aquest article homenatgem a aquesta magnífica dona que aquest any s’ha jubilat, per complir més de 20 anys dedicats a l’ensenyament en el nostre institut. La professora Maite Garcia, en segon lloc per l’esquerra
La professora Maite Garcia va néixer l’any 1955 a Barcelona. És la menor de 3 germans. Quan tenia 17 anys va començar la carrera universitària a Barcelona i la va acabar als 21 anys d’edat. I per saber-ne més, li hem fet la següent entrevista: Pregunta: Per què vas decidir ser professora? Resposta: Quan vaig estudiar matemàtiques era pràcticament l'única sortida. Però ja havia ajudat a molta gent a preparar exàmens de matemàtiques i en tenia facilitat. P:T’hauries estimat més fer una altra carrera? R: Vaig dubtar amb botànica. Matemàtiques era la meva primera opció. Quan ja treballava de professora vaig fer tres anys d'informàtica a la Politècnica de Barcelona. En aprovar les oposicions em van destinar a Igualada i ho vaig deixar córrer. P: Et va ser difícil ensenyar més d’una matèria? R: Només he ensenyat matemàtiques, excepte al primer curs que em va tocar donar física. Els tallers van ser fruit d'un hobby.
P: Quin sentiment et provoca retrobarte amb un exalumne que ha triomfat? R: Creure que no ho hem fet tan malament. P:T’agradaria continuar exercint de professora? R: No, la meva feina ja està tancada. No crec que pogués aportar res més. Jo ho vaig intentar amb totes les meves forces. P: Com t’has pres la jubilació? R: Al principi, com un descans. M'he adonat que estava esgotada, sobretot físicament. Ara com un premi. Poder fer el que vols quan vols és com un somni. Torno a llegir, ja no em quedo adormida, veig moltes pel·lícules en anglès, camino a la vora del mar per respirar bé, tinc cura de les plantes i estic fent cosetes pel Nadal. P: Sempre t’ha agradat ser professora? R: Només m'ha agradat a estonetes, quan veig que els alumnes ja en saben prou per a treballar sols. És difícil explicar a qui no vol aprendre. P: Quins són els professors que et van influenciar més a l’escola? R: De quan jo era petita cap en concret, tots tenien coses bones i coses que no m'agradaven. A la universitat recordo 3 o 4, els que admirava per la seva visió global de la matèria.
P: Sempre t’ha agradat ser professora? R: Només m'ha agradat a estonetes, quan veig que els alumnes ja en saben prou per a treballar sols. És difícil explicar a qui no vol aprendre P: Quins són els professors que et van influenciar més a l’escola? R: De quan jo era petita cap en concret, tots tenien coses bones i coses que no m'agradaven. A la universitat recordo 3 o 4, els que admirava per la seva visió global de la matèria. P: Què haguessis preferit, ser professora de Primària, d’ESO o de Batxillerat? R: De primària per fer els tallers, d'ESO per fer els treballs com els de la matefesta i de batxillerat per donar matemàtiques i veure com els canvia la cara quan els quadren els resultats. P: Tens germans o germanes? R: Sí, dos. Una germana arquitecte i un germà enginyer.
Objectes realitzats a l’Aula Oberta per la fira de Nadal
LA MAITE PER ALS ALUMNES Hem passat un qüestionari a les classes de tercer i quart d'ESO per obtenir diverses opinions sobre la professora Maite Garcia. A la majoria d'alumnes de tercer els havia ensenyat matemàtiques el curs passat i d’altres la tenien a l'aula oberta. Als alumnes de tercer van remarcar que era divertida i perfeccionista. Volia que els alumnes es vestissin de forma adequada i tinguessin un bon comportament en un bon espai d'estudi. També van comentar que era una dona que sabia molt de matemàtiques i tenia un mètode d'ensenyament molt bo i comprenia molt bé als alumnes.
LA SETMANA DE LA CIÈNCIA
20a Setmana de la Ciència La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 13 al 22 de novembre es va celebrar a Catalunya la 20a Setmana de la Ciència. Durant la Setmana de la Ciència es realitzen tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu del nostre territori entre les quals les Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs i tallers relacionats amb la ciència. S'han planificat xerrades en el instituts per tot el territori català adreçades a l'alumnat d'ESO i Batxillerat. Aquestes sessions són a càrrec d'investigadors i d'investigadores que expliquen la seva tasca, tant des del vessant del treball científic com humà. S'han organitzat en l'àmbit de cada Servei Educatiu de Zona. En el nostre institut s’han realitzat les següents activitats:
1r d'ESO: •Tallers d'elaboració de perfums, oli de massatge i sabó, realitzat per alumnes voluntaris de 4t d'ESO.(16/11/15) •Sortida a Cabanes per estudiar els paràmetres fisico-químics, biològics, ambientals, paisatgístics i d'aprofitament humà d'un tram de la Muga, amb el suport de professors que realitzaven diversos tallers juntament amb alumnes col·laboradors de 1r de batxillerat científic-tecnològic. (17/11/15)
2n d'ESO: • Conferència: "Les plantes com a base de la farmàcia del futur gràcies al coneixement tradicional" a càrrec de Montse Parada, doctora en farmàcia. (16/11/15) • Sortida a La Salut de Terrades i al seu entorn per estudiar les característiques geològiques, la seva flora i fauna, amb el suport de la Mercè Ferrer, professora de Ciències de la Terra del centre i els seus alumnes de 1r i 2n de batxillerat com a ajuda als alumnes de 2n d'ESO. També hem tingut la col·laboració de Jordi Coderch, agent forestal que ha aportat el seu coneixement i experiència en la defensa del bosc. (17/11/15) 3r d'ESO: • Visita a l'Hospital de Figueres per a conèixer la seva Gestió de residus, ja que durant la Setmana de la ciència també treballem les 4R: reduir, reciclar, reutilitzar i recuperar. Vam tenir l'atenció de la Concep Pujol, cap d'Infermeria de Materno-infantil i encarregada d'atenció a grups i l'Elena Bonet, encarregada de la gestió de medi ambient de l'Hospital de Figueres, juntament amb altres professionals que ens va fer guiatge durant la visita. (16/11/15) •Sortida a l'estació depuradora d'aigües residuals de Figueres. (17/11/15) •Xerrada sobre la gestió de residus a l'Alt Empordà, a càrrec de Sònia Duñach, tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. (18/11/15)
4t d'ESO: •Taller de "Ciència Sorprenent" a càrrec del Dr. Manuel Belmonte. (16/11/15)
1r Batxillerat: • Conferència: Nitrats a l'aigua, a càrrec de Jesús Colprim del grup LEQUIA, de la UdG. (19/11/15) • Conferència: Robòtica submarina, a càrrec de Marc Carreras, de l'Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica de la UdG. (19/11/15)
DISSECCIONS D’ÒRGANS AL LABORATORI Durant el 1r trimestre els alumnes de 3r A i C han disseccionat uns quants òrgans. La professora encarregada de dirigir les disseccions ha estat la Rosa Camps. Dissecció d’un cor En primer lloc, vam disseccionar un cor per identificar les seves parts. L’objectiu era conèixer l’anatomia externa i interna del cor i els seus vasos sanguinis. Vam necessitar una safata de dissecció, el cor d’un porc, unes tisores, una vareta de vidre, pinces i guants. Abans d’obrir-lo, es distingien diverses parts, com els ventricles, les aurícules, les venes i les artèries. Un cop el vam obrir, vam identificar les vàlvules semilunars, la vàlvula mitral i la tricúspide. Al principi, a tots ens va donar una mica de fàstic, però després ens va semblar molt normal. Dissecció de pulmons També vam disseccionar uns pulmons. En primer lloc, vam identificar unes quantes parts, com la tràquea, l’epiglotis o la laringe entre altres. Després els vam inflar mitjançant un tub de goma. Al final, els vam tallar seguint el recorregut d’un bronquis o bronquíol. Dissecció d’un encèfal Més endavant, vam disseccionar un encèfal de xai. Abans d'obrir-lo vam distingir el cervell, el bulb raquidi i el cerebel. Quan el vam obrir, es veien les ramificacions del cerebel (o més conegut com arbre de la vida) i la hipòfisi, entre altres.
Dissecció d’un ull Per últim lloc, vam disseccionar un ull de vaca. El vam obrir per treure el cristal·lí i l’humor vitri.
DIBUIXOS PER LA PAU El passat més de novembre es van produir uns atemptats terribles a França que van donar la volta al món. Des de la revista volem dedicar aquest espai en memòria de les persones que els van patir i recordar el bell lema francès: LIBERTÉ, EGALITÉ, FRATERNITÉ. Els alumnes de 3r i 4t ESO han fet dibuixos i cal·ligrames per homenatjar les víctimes de París. Esperem que mai més es produeixin actes com aquests i que puguem viure tots en pau. Salvador Espriu va escriure uns versos reivindicant la pau i la germanor entre tots els pobles que expressen molt bé els desigs de pau que tots tenim: “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.”
Club de lectura
El club de lectura va ser una idea que va sorgir dels professors dels Departaments de Llengua i Literatura Catalana i Castellana. En aquest club poden assistir tots els alumnes de tots el cursos. L’objectiu del club de lectura és que els alumnes s’animin a llegir més i gaudeixin de la literatura. En un club el que es fa és llegir llibres i després es comenten, es fan resums i es treballen. Finalment, se’ls posa una nota.
Li hem fet unes preguntes a un dels alumnes que participa al club de lectura, en Martí Cordada de 3r d’ESO, per tal de conèixer la seva experiència i saber més informació sobre el club de lectura d’aquest curs:
Pregunta: Han assistit molts alumnes al club de lectura? Resposta: Sí, bastants P: Exactament què busqueu en un club de lectura? R: En un club de lectura es busca que la gent s’animi a llegir. P: Quins tipus de llibres llegiu normalment? R: Novel·les. P: Quan va començar a fer-se el club de lectura? R: L’any passat però aquest any ha tingut més èxit. P: Amb quina freqüència es fa? R: Tres cops al mes. Buba Sabaly
ENGLISH TIME
Tot seguit us parlarem de l‟English Time. Com molts ja sabeu, al nostre institut hi ha classes a les quals la llengua vehicular és l‟anglès. Per tal de conèixer aquest projecte educatiu,la professora d‟anglès Montse Quesada ens ha respost molt amablement unes preguntes. Pregunta: Què és l‟English Time? Resposta: Un dels objectius bàsics d‟aquest projecte és incrementar la competència lingüística en anglès dins l‟aula, així com motivar l‟alumnat en la utilització d‟aquesta llengua com a eina per aprendre altres assignatures, i d‟aquesta manera, incrementar el seu vocabulari específic en altres àrees. La idea és que els alumnes vinguin un dia a la setmana al centre i tinguin com a mínim tres assignatures el dia de l‟English Time on la llengua vehicular sigui l‟anglès. Seria fantàstic poder fer les 6 hores d‟un matí on els alumnes haguessin de parlar en anglès només. P: Quants professors participen a l‟English Time? R: Enguany som 11 professors: Sonia Moret, Mercè Salvia, Carme Carreras, Miquel Alsina, Carles Ferrer, Jordi Martos, Miquel Vilarrassa, Anna Mª Ortega, Xavier Teixidor, Jordi Galí, i jo. Cadascun de nosaltres utilitza com a llengua vehicular l‟anglès a l‟aula el dia de l‟English Time. Les assignatures són Física i Química, Matemàtiques, Música, Educació Física i Anglès. Ens agradaria molt que altres professors d‟altres assignatures s‟animessin a participar, i així poder arribar a fer un matí sencer d‟English Time. P: A on es fa l‟English Time? R: Dins del nostre centre, es realitza a l‟aula ordinària. Fora del centre, com que és un projecte de l‟Alt Empordà, hi ha altres instituts que hi participen. Entre d‟altres hi ha el Monturiol de Figueres, INS de Llançà, INS de Cadaqués, La Salle de Figueres i INS de Vilafant. P: A quin curs es fa l‟English Time? R: Aquest projecte s‟està aplicant a 2n ESO de moment. Però ja s‟està treballant per expandir-lo a 1r i 3r ESO. P: Des de quan es fa l‟English Time? R: Al nostre centre aquest és el segon any. La idea va sorgir al Monturiol, on ja porten un any més que nosaltres. Sergi Isern
ROBÒTICA
Els alumnes de 4t d'ESO fan una optativa de robòtica. L'objectiu és inspirar els alumnes a explorar l‟electrònica a través d‟una sèrie de projectes de programació, construcció i muntatge. Els alumnes disposen de diferents elements: placa programable, sensors, actuadors etc.
També disposen d'un petit ordinador sense pantalla ni teclat,que es materialitza en una placa, un petit sistema de processament amb el qual es pot llegir informació de diferents sensors i controlar llums, motors i molts altres actuadors. L'ordinador s'anomena Arduino. Els estudiants també tindran l'oportunitat de presentar els seus treballs amb els participants de tot Catalunya al CosmoCaixa de Barcelona el 6 de Febrer. Tot aquest projecte ha estat impulsat per ''La Caixa'' amb la col·laboració del Departament d'Ensenyament. Hi hauran 52 centres més que l'any anterior, i participaran 104 centres d‟educació secundària, amb més de 2000 estudiants i amb la participació de 200 professors.
ROBÒTICA Hem entrevistat a un alumne de robòtica, en Yussef, per conèixer la seva experiència amb la robòtica: Pregunta: Per quina raó vas escollir robòtica d‟optativa? Resposta: Perquè m'agrada la informàtica. P: Què heu fet durant aquest trimestre? R: Estem construint un robot. P: T'agradaria fer un robot per al teu propi ús? R: N'estem construint un. Jo he triat fer-ne un que escombri. Així mateix, hem entrevistat el professor de robòtica, Joan Pellicer:
P: És fàcil treballar la robòtica? R:Quan tens un coneixement sobre la robòtica, l'electricitat i la programació. P: Què és la robòtica? R: És donar vida a un petit dispositiu. Agafes una part mecànica, et construeixes un objecte, poses uns motors, un petit ordinador, el programes i li dones vida. P: Quina utilitat té? R: Moltes, des del pla educatiu que estem fent aquí perquè aprenguin una mica d'aquestes disciplines que us he comentat. A nivell industrial, doncs pots construir robots que poden fer feines perilloses per als humans o netejar el terra, pintar, aspirar l'ambient de pols. Tot són avantatges. P: Has construït un robot o una màquina útil pel teu propi ús? R: No, més que res perquè els nens aprenguin a fer-ne. P: T'agradaria poder tenir un robot? R: Ja en tinc molts a casa. Tinc robots que des de que tu fas una cosa, et copien el que fas. Per exemple, un com el roomba, robots que ballen. P: És complicat ensenyar robòtica? R: Quan t'ho planifiques bé no, és una assignatura d'optativa que es fa a 4t d‟ESO, que els hi agrada molt als alumnes i els motiva molt.
AULA NETA L‟objectiu de l‟Aula neta és que els alumnes siguin responsables del material i del mobiliari de la seva aula i que prenguin consciència de l‟estalvi energètic i de tenir cura del medi que ens envolta. L'aula que hagi acumulat més punts a final de cada trimestre serà premiada i l'aula que tingui menys punts serà castigada.
Parlament verd L'Institut Cendrassos va entrar a formar part de les Escoles Verdes de Girona. Les escoles verdes solen fer diverses reunions i en una d'aquestes reunions es van assabentar que en un altre institut de les Escoles Verdes es feia aquesta activitat. A l'institut els va semblar una bona idea aquesta activitat, ja que fomentava una aula neta, amb condicions i amb hàbits mediambientals consolidats i van decidir dur-la a terme per motivar els alumnes. Llavors, cada trimestre es realitza l'activitat. L‟aula més neta surt premiada al final del trimestre i l'aula més bruta es queda una classe recollint el pati.
AULA NETA
Procés d’avaluacio de l'aula neta L'aula neta s’avalua mitjançant un control setmanal de quinze dies per part de dos delegats del parlament verd i dos professors voluntaris. A l’hora de l'esbarjo, el parlament verd va aula per aula avaluant totes les aules d’ESO seguint els següents criteris: - Si els llums estan oberts: 0 punts - Si estan tancats: 1 punt - Si les taules estan desordenades: 0 punts - Si estan ordenades: 1 punt - Si no es recicla el paper: 0 punts - Si es recicla el paper bé: 1 punt - Si hi ha més de tres papers al terra: 0 punts - Si no hi ha cap paper al terra: 2 punts - Si hi ha d'un a tres papers al terra: 1 punt
PUNTS
Si l'aula es troba en un bon estat, pot arribar a obtenir fins a cinc punts i pot accedir a l'esmorzar de final de curs, que és el premi a l'aula més neta. Després de l'avaluacio de les aules, una persona del parlament verd fa el procés d‟apuntar-ho a la pàgina web de l'institut.
AULA NETA
Cada quinze dies renoven les puntuacions i fan el rànquing amb l'aula més neta i més bruta del centre. Quan acaba el trimestre, procedeixen a fer un recompte dels punts obtinguts durant el trimestre. L'aula amb més punts, la més neta, és premiada amb un esmorzar i l'aula amb menys punts, la més bruta, és castigada a netejar els tres patis. Classlficació final de l’aula neta del primer trimestre: En aquest trimestre les aules han quedat així: 1r d’ESO A: classe més neta, ordenada i sostenible. 1r d’ESO D: classe menys neta, més desordenada i poc sostenible . Classificació de l'aula neta i evolució de cada aula:
Alexy Mirones Corrales Cèlia Jansana Ortega Nohemí González Ruiz
MEDIADORS Aquest any els alumnes del servei de mediació són alumnes de 4t d‟ESO A i C: 4t d‟ESO A: Kiara López 4t d‟ESO C: Layla El Khchin, Ada Gorgot-Palau, Hanan Haddouzi, Alba Moreno i Andrea Pérez.
Li hem fet unes preguntes a la mediadora Ada Gorgot-Palau per conèixer millor aquest servei: Pregunta: Com funciona el servei de mediació? Resposta: Quan dos o més persones discuteixen, les mediadores intenten que aquestes persones arribin a un acord a través del diàleg. P: Heu tingut moltes consultes des del setembre al novembre? R: De moment bastants. No comencem amb tants problemes però ja portem tres. P: Per quins problemes us consulten? R: Com quasi tots els problemes són de 1r ESO, només hi ha discussions com que aquest m‟insulta, discussions petites. Youness El Asri Hamouine Arseniy Romanikhin
PARLAMENT VERD El Parlament Verd a l‟INS Cendrassos es va iniciar amb l‟objectiu que hi hagués participació dels alumnes al centre. S'inicia a partir de dos projectes d'innovació educativa: medi ambient i educació per a la ciutadania.
Júlia Manera, 4t d‟ESO C.
Els objectius d'aquests projecte són: - Tenir cura del medi ambient, contribuint al reciclatge, a la reutilització i l‟estalvi energètic. - La participació dels alumnes en el centre. El Parlament Verd el formen els delegats, els professors i els cap d'estudis. Li hem fet una entrevista a una de les delegades que formen part del Parlament Verd d‟aquests curs 2015-2016, la Júlia Manera: -Pregunta: On us reuniu? -Resposta: Cada 15 dies a la biblioteca de l'institut. -P: Quin professor us atén? -R: Anna Maria Comes. -P: De què parleu? -R: De les aportacions que fem a classe i sobre els apadrinaments. -P: Arribeu a algunes conclusions de les nostres queixes? -R: Sí,si és una bona proposta sempre s'aprova, per exemple, es va proposar ficar paper al lavabo, però és un tema que ja s'ha tractat abans, en canvi, també aprovem propostes com la lliga de futbol o el carnaval.
PARLAMENT VERD
-P: Si el delegat no assisteix, qui va a la reunió? -R: Assisteix el subdelegat, i agafa la informació donada a la reunió i la transmet al delegat, que ho diu a classe. -P: Teniu algunes pautes a seguir? -R: Sí, tenim un reglament del Parlament Verd. -P: D'on prové el Parlament verd? -R: De dos projectes d'innovació educativa: medi ambient i educació per a la ciutadania. -P: Valoren les vostres opinions? -R: És un espai de diàleg, de respecte i col·laboració entre tots els alumnes, on es plantegen iniciatives per resoldre conflictes.
Irene Fernández, Ivet García, Gina Panameño i Andrea Ripollés.
ENTRETENIMENTS
?
Acudits •Què li diu un jaguar anglès a un altre? Jaguar you. •Què li diu un cable a un altre cable? Segueix-me el corrent. Ho has agafat? Doncs, deixa-ho anar que dóna rampells. •Què li diu una iguana a un altra? Som iguanetes.
Endevinalles •Al mig del jardí em trobaràs i amb colors i formes em veuràs. •Duc la casa amunt i avall m'arrossego pel terra i el deixo com un mirall. •Tinc la forma allargada, i molt bé m'agafaràs, si em mous una estona, un camí faràs. •Té dents i no mossega. És petita com un ratolí. Si la fas girar funciona, tant de dia com de nit. •Solucions: (1) flor, (2) cargol, (3) bolígraf, (4) clau. Troba les 5 diferències: A
• • • • •
B
Solució: tisores: (A) tancades, (B) obertes. bolígraf blau: (A) a baix, (B) a dalt. bolígraf negre: (A) sense, (B) a dalt. Retolador negre: (A) a dalt, (B) sense. Pel·lícules: diferent posició. Sergi Clemente, Sergi Isern, Nelson Matute, Bokar Sabaly, Pau Téllez.
RACÓ LITERARI
Què és l’eco? Un nen i el seu pare caminaven entre les muntanyes. Tot d'una, el fill va ensopegar i va caure a terra cridant “aaahhh!”. Sorprès, va sentir una veu llunyana que cridava com ell. Amb curiositat, el nen va preguntar: “Qui és?”. “Qui
és? - Li van respondre. Molest amb la resposta, el nen va cridar: “Covard!”. Però li van respondre de la mateixa manera: “Covard!”. El nen, desconcertat, li va preguntar al seu pare: “Què passa pare?”. El pare li va somriure i es va dirigir a la muntanya cridant: “T‟admiro!”. La veu va respondre: “T‟admiro!”. Va tornar a cridar: “Ets un campió!”. I la veu li va respondre: “Ets un campió!”. El nen estava sorprès i no ho entenia. “Es diu eco” - li va explicar el pare. “Encara que en realitat és la vida. Et torna tot el que dius o fas. La nostra vida és simplement un reflex de les nostres accions. Si vols més amor al món, crea més amor al teu voltant. Si vols felicitat, dóna felicitat als que t'envolten. Si no t'agrada el que reps, revisa molt bé el que estàs donant.
El gra de sorra: Un dia Déu es va adonar que faltava ànima a la Terra i es va posar a preparar les ànimes. Aquestes sortien del laboratori totes brillants. Llavors, Déu va baixar a la Terra i va donar una ànima a cada persona. Però com aquell dia plovia, alguna ànima va arribar al destí una mica espatllada. I un dia, una persona va tenir l„impuls de dir una mentida petita però aquesta va ser el primer fil d‟una immensa xarxa d‟enganys. I Déu, que ho sap tot, es va adonar i es va enfadar. Va reunir els seus fills de la Terra i els va dir que no s'ha de mentir.
-“Per cada mentida que digueu, llançaré sobre la Terra un granet de sorra”. – Els va dir. Els homes no van fer cas. Quina importància podia tenir un granet de sorra? Així va ser com, després de la primera mentida, va venir la segona i així successivament. I Déu, per cada mentida, llançava un granet de sorra. Aviat grans zones de la Terra van quedar cobertes de sorra: eren els deserts. Només en alguna zona, on encara vivia alguna bona persona, va quedar algun oasi. Però com les mentides continuen escampant-se, potser algun dia, per culpa de les mentides, la Terra es convertirà tota en un immens desert.
Arseniy Romanikhin Yasir El Boussetaoui
XERRADES
Gestió de recursos humans Orientació universitat de Vic Seguretat informàtica Franquisme i transició Robòtica submarina Nitrats a l‟aigua Gestió de residus Emprenedors “INNY” Taller de ciència sorprenent Conferència sobre plantes i farmàcies Mostra d‟esport de muntanya Internet segura Amadeu Babany “Gran Centre” Presentació del treball de recerca Projecte “Hall school music” Cultura anglesa
1r BTX i 1r CFGM 2n BTX 1r SMX 2n BTX 1r BTX 1r BTX 3r ESO BTX i CFGM 4t ESO 2n ESO 1r BTX 1r ESO 1r i 2n CFGS ESO i BTX 3r ESO 1r ESO
1/12/15 26/11/15 24/11/15 20/11/15 19/11/15 19/11/15 18/11/15 18/11/15 16/11/15 16/11/15 13/11/15 10/11/15 9/11/15 5/11/15 16/10/15 8/10/15
Sergi Clemente Saladrigues Henry Valladares Martínez
AGRAÏMENTS L’equip de la revista voldria agrair molt sincerament l’ajuda de totes les persones, alumnes i professors, que han col·laborat d’una manera o altra en l’elaboració d’aquest número de la revista. Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i comprensió amb les entrevistes, opinions, fotografies, preguntes, orientacions i per tot el temps que us hem tret. Esperem que la revista us agradi!