LaMiroia 28 nadal 2014

lamiroia Nadal 2014 - Número 28

La revista de l’Institut Joaquim Mir

Índex Benvinguts a lamiroia!

Editorial

2

L’institut

3

FREEDOM OF EXPRESSION FOR ALL Araceli Albà

Música

20

Opinió

22

Punt de vista

34

Arreveure

38

Especial Sant Jordi

41

Matemàtiques

56

Esport

66

Passatemps

68

Cinema

70

Horòscop

74

lamiroia Número 28 - Nadal de 2014 COORDINADORA: Araceli Albà CONSELL DE REDACCIÓ: Sandra Aguado, Xavier Ayllón , Lula Llorens, Sebastià Pelegrí, Neus Salvat, Olga Vall i Dolors Vivó.

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Francesc Pasqual, Xavier Ayllón i Sandra Aguado (català), Lula Llorens (anglès) COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Adrià Martínez, Xavier Ayllón, Paula Moreno, Carla Gonzàlvez, Mª Rosa Nogué, Oriol Hernàndez, Azahara Ramírez, Laia Torres, Pablo de Pineda, Isabel Mitjans, Maria Anguera, Marc Nicolàs, Àlex Iloie, Esther Almarcha, Miranda Blanca, Núria Jorba , Marc Serrano, Arnau Serrano, Maria Anguera, Clara Bonnín, Sabina Cid, Araceli Albà, Xose González, Rudi McMullan, Sergi Escribano, Tamara Roca, Montse Cosp, Laia Torres, Melanye Marco, Alumnes de 1r de Batxillerat Humanístic, Alumnes del grup de reforç de 1r d’ESO

2 Nadal 2014

When I was young I remember some arguments on TV about the right to freedom of expression in Spanish.

Politicians and journalits were apparently prepared to accept new and different ideas.

For decades, we have tended to think we are living in a free society, in a democracy, which meant that everyone could always say what they thought, without problems or obstacles.

Despite this, I have today some doubts about it because It looks as if we had lived in a virtual reality, in a strange dream called freedom. I’m convinced that a big part of the media has actually worked hand in hand with power.

Futhermore, a lot of open-minded and conscientious people like me who don’t have political experience believe that we are living in a semi-free society.

One must admit that in Catalonia, for example, we couldn’t legally vote for the freedom (the best way to know our opinion).

So, next time some stubborn and vain politicians talk about freedom, I would like to hear journalists say to them what the writer George Orwell said before: Freedom is the right to tell people what they do not want ho hear.

PORTADA: Disseny: Anyelina Matos 2n B i Olga Vall MAQUETACIÓ: Gràfiques El Campanar

L’institut

OBRES AL JOAQUIM MIR Adrià Martínez

Fa uns mesos que s’estan realitzant obres de reparació a la façana de l’institut Joaquim Mir. Per a obtenir una mica d’informació sobre aquest tema, hem pensat que seria interessant entrevistar la directora de l’institut, la Sra. Marta Bosch.

Quines han estat les causes que han motivat les obres?

El motiu principal va ser que vam observar esquerdes, desplaçaments i alguns maons que queien de la zona de la façana.

En què han consistit aquestes obres?

Han consistit a reforçar tancaments, posar bigues de reforç i tornar a construir algunes parts de la façana.

Quina ha estat la rellevància d’aquestes obres? Què hauria pogut passat si no s’haguessin realitzat?

Les obres s’han dut a terme amb la intenció de millorar la seguretat de l’institut de cara l’exterior. Si no s’haguessin realitzat aquestes obres, potser a llarg termini es podrien produir desplaçaments.

Quina ha estat l’empresa encarregada de realitzar les obres?

L’empresa del Sr. Enric Massana, encarregada de fer l’estudi de la situació de l’edifici, va subcontractar la constructora Munme per a realitzar les obres.

S’han respectat els terminis d’entrega d’aquestes obres? Ja estan del tot acabades?

Sí, la veritat és que els terminis d’entrega s’han respectat força. Les obres es van acabar el 24 d’abril.

Qui s’ha fet càrrec del pagament de les obres?

Aquestes obres han estat finançades pel Departament d’Ensenyament.

Quines són les parts de l’edifici que estaven més deteriorades?

Principalment, la part de l’edifici que es trobava en pitjor estat era la façana, sobretot la part de la sala d’actes.

El fet que les obres es duguessin a terme en horari escolar, ha dificultat la seva execució?

Sí, ha estat una mica difícil compaginar les dues coses, ja que ens havíem de coordinar amb els manobres, fer canvis d’aules, d’horaris...per tal de poder coordinar les obres amb les activitats escolars.

Es preveu algun altre tipus d’actuació en un futur immediat?

En principi, no; tot i que s’està estudiant com fer una sortida d’emergència a la sala d’actes i fer el canvi de persianes per tanes a les aules.

Nadal 2014 3

L’institut

ACTES 25É ANIVERSARI IES JOAQUIM MIR Xavier Ayllón

Taula rodona El passat 8 de Maig un grup d’exalumnes de diferents èpoques ens va acompanyar en una Taula Rodona, que es va celebrar a la Sala d’Actes, plena de gom a gom. L’objectiu de la taula era que l’alumnat del centre escoltés les experiències dels exalumnes i preguntessin sobre els seus estudis i les sortides professionals. Ens van acompanyar: Miguel Angel González, historiador, Aïna Jara, pedagoga, Ana Fernández, filòloga i professora d’anglès del centre, David López, matemàtic i professor d’informàtica del centre, Alfred Castells, estudiant d’enginyeria informàtica, Pau Llamusí, estudiant de Farmàcia i Adrià Capdet, estudiant de Disseny. Alguns exalumnes, per diferents raons, es van excusar i no van poder venir ( Raquel Cavanillas, Montserrat Font, Ramón Martínez, David Muñoz, etc. ).

4 Nadal 2014

Durant la taula rodona van sortir diferents temes de reflexió, com van ser el curriculum uitae dels alumnes quan han de demanar feina, les estratègies per buscar feines, com van ser i són les proves d’accés a la universitat, l’elecció dels treballs de recerca, consells per encarar la tria dels estudis universitaris i adaptarse a la seva vida, els preus dels estudis i el sistema de beques, etc.

Des d’aquestes línies agraïm als nostres exalumnes la seva assistència i participació i els convidem a que vinguin el proper dia 7 de juny a l’últim acte d’aquest any tant important pel centre.

L’institut Partit de futbol professorat vs exalumnes El passat dia 26 d’abril un grup de professors i exalumnes del centre de la dècada dels 90 vam fer un partit de futbol per celebrar el 25è anniversari del centre. El professorat del centre va guanyar clarament el partit fent un futbol espectacular. L’equip de professors estava format per Ayllón, Abollado, Del Amo, Ferrando, Piquer, Pueyo, Romera i Quirós. Animant des de la banda i en tasques de fisioterapeutes, ajudants per jugades assajades, utillers, etc. es trobaven Josep Anguera, Toni Ferrer, Sebastià Pelegrí i Fernando Justicia. Per part dels exalumnes van assistir Iván García, Miguel Angel González, Ferran García, Iván Imbernón, Francesc Vidal i Sergi Martin. “No esperava una victòria tant contundent, però confiava en els meus jugadors” va declarar l’entrenador Xavier Ayllón.

Després de l’esforç per part dels dos equips tot va acabar en un esmorzar de germanor a la Granja Neus, on es va viure un tercer temps molt entranyable. Des de la Miroia volem agraïr també la presència dels exalumnes en aquest acte.

Dilluns 28 d'abril de 2014

Javier Romera (MVP del partit) “Només he fet 4 gols perquè encara no estic en forma...”

Que passi el següent!!!!

Els profes del Mir guanyen clarament el partit de l'any contra ex-alumnes fent un futbol espectacular.

Ò No esperava una vict˜ ria tan contundent, per˜ confiava en els meus jugadorsÓ va declarar l'entrenador J. Ayllon.

Nadal 2014 5

L’institut

LES HORES I ELS DIES UN MATÍ DE FEBRER A L’INSTITUT MIR Mª Rosa Nogué i Almirall

“Puc fer una pregunta…qui és aquell personatge que es diu Lídia?”, em pregunta una jove lectora de 3er. d’ESO del Mir. Un cop més, he anat com a autora convidada a aquest institut on, ara fa vint anys, em van destinar per primer cop després de guanyar les oposicions a Ensenyament Secundari.

Llavors encara es feia BUP, COU i graus d’FP. Ja s’entreveien en l’horitzó les sigles de l’ESO, la Reforma Educativa que entusiasmava a alguns però a d’altres ens feia més por que una garrotada seca; i ningú s’imaginava que algun dia ens arribaria a manar algú com el ministre Wert.

Ja ha plogut des de tot allò, però el Mir segueix ben ple d’alumnes i la Lluïsa Garriga, professora de Llengua i Literatura Catalanes, una històrica de la casa, sempre al peu del canó, em presenta els 3ers. d’ESO B i C. Han llegit la meva novel·la i la setmana vinent en faran l’examen: l’interès del públic està assegurat.

“Qui és aquell personatge que es diu Lídia?”, ressona en el meu cap la pregunta de la jove lectora. Uns trenta parells d’ulls em miren i, mentre preparo la resposta, em sembla mentida d’estar aquí mateix, en una d’aquestes aules, presentant el meu llibre. Fet un repàs ràpid, he d’admetre la derrota: “No me’n recordo! Potser sí que hi vaig posar massa personatges, en aquesta novel·la”, responc, a tall d’excusa, i els alumnes de seguida s’hi agafen: “Ho veus, ho veus, Lluïsa? No ens els preguntis tots, eh?”

Després, més tard, sortirà la resposta: la Lídia és el nom autèntic de la Pastora Caterina, una professora de la novel·la, tutora de la 6 Nadal 2014

protagonista, a qui tothom anomena pel seu malnom…

Realment penso que és un privilegi, poder parlar del meu llibre amb el seu públic natural: quan l’escrivia volia fer això, escriure un text que pogués interessar els meus alumnes, no gaire lectors, en general.

Per aconseguir-ho vaig haver de fer un exercici de rejoveniment forçós: recordarme a mi mateixa tal i com era quan tenia setze i disset anys, quan feia BUP i COU al Cabanyes (encara no havien construït el Mir), i reviure tot el que va passar aleshores, el que vaig fruir, patir i enyorar aleshores.

Un cop admès que acabaria parlant de mi mateixa, l’escriptura es va tornar fàcil i vaig poder “desencallar” la meva protagonista, l’Andrea, una alumna pijeta de qui jo era tutora de Batxillerat al Benaprès de Sitges.

La vaig omplir de coses meves: el viatge a Itàlia, l’adagietto de Mahler, “La mort a Venècia” de Visconti, la recerca de l’amor impossible i del bellíssim Tadzio. La mort de l’àvia. La recerca del temps perdut i l’himne de les il·lusions perdudes. Sorprenentment, l’adolescència és una edat també molt nostàlgica, molt enyorívola de vivències i d’emocions que tan aviat com es dibuixen, s’esvaeixen del present, però no de la memòria.

Els alumnes de 3er. d’ESO aplaudeixen i fan cua perquè els firmi exemplars; fins i tot firmo el guix del braç d’un noi. “Te’l trauran!

Perdràs l’autògraf!”, s’exclama una noia.

“Quan torni a venir n’hi demanaré un altre”, somriu el noi. La Lluïsa els demana que facin una foto per a la web.

L’institut

LA MEVA EXPERIÈNCIA A L’ARGENTINA Carla Gonzàlvez Cendra

Quan vaig saber que me n’havia d’anar a l’Argentina, al principi vaig pensar que seria horrible estar tan lluny de la família i els amics.

Pensava que no ho suportaria, però quan vaig arribar vaig veure que el lloc no estava tan malament com jo me l’imaginava, tot i que encara tenia aquella angoixa de saber que estava tan lluny.

Des del primer dia que vaig entrar en contacte amb la família i amb els amics em vaig adonar que la distància no semblava tanta, ja que també, amb totes les noves tecnologies, podia veure’ls i parlar amb ells sempre que volgués.

El primer dia d’escola estava molt nerviosa perquè era molt diferent de les escoles on jo havia anat i que estava acostumada a veure.

No sabia com em rebrien ni com em tractarien ni si els entendria... És una escola totalment diferent, la forma d’ensenyar es més estricta i religiosa, aquí la majoria d’escoles no són mixtes. Això no m’acabava d’agradar però vaig pensar que tot seria acostumar-s’hi i bé, així ha estat.

Ara que ja porto un parell de setmanes no em sembla tan estrany anar a una escola només de noies o el fet d›haver de portar uniforme no es tan desagradable com jo em pensava.

En el poc temps que porto a l›escola no he fet pràcticament res, perquè em van matricular a setè (que és primer de l›ESO d›Espanya) i tot el que estaven fent ja ho havia fet i a mi no m›avaluaven ni em posaven deures.

L›escola aquí s›acaba el 4 de desembre i torno a tenir tres mesos de vacances, que és el que m›agrada més. M›ho estic passant molt bé, però això no treu que enyori moltíssim tots els meus amics i amigues i tota la família que vaig deixar a Espanya.

Ens veiem aviat!

Nadal 2014 7

L’institut

L’institut

BULLYING Rudi Tate Mcmullan, 2A

What do we think when we hear the word bullying? Lots of kids suffer from bullying day after day. It is not a nice thing to go through.

I have seen it before, although I have luckily never been through it, but it is hard on other people. Just think that one word can change a kid’s life. Only one single stupid word can make a kid feel bad about him or herself.

People make fun of other people for the color of their skin, or the mass of their body. What is the difference if you are black or white, if you are taller or smaller? What is the point of saying nasty words to a kid who hasn’t done anything to you? Lots of people think that bullying Is nothing. But it actually is a very important thing that kids and adults have to 8 Nadal 2014

face day after day. It depends on what your character is, you can just forget the comment that they said, or you can be very upset by that single word. Bullying is not only about a single word. It can be a lot of things that affect your present life and your future. The only thing we can do to stop it is reject all abusive attitudes. This is how I see it.

L’institut

A letter of gratitude Tamara Roca 2M

Dear Mom, I’m writing to you to tell you ho w greatly you have influenced me along my life. Having a mother like you while growing up was the greatest gift and biggest advanta ge anyone could have ever given to me. It is because of the confi dence and values that you instill ed in me that I am who I am today . Thank you for shaping me into a person who I like and I am pr oud to be. Thank you for letting us believe that we could be whoeve r we wanted to be and do whatev er we wanted to do, that there we re no limitations except our drive , ambition and creativity.

Thank you for your unwavering support through my journey. Th ank you for reading all the books that I have read. Thank you for alway s having hope for me when I didn’t have it for myself. Thank you for telling me not to give up when I sa id I couldn’t go on anymore. Than k you for never giving up on me wh en I went through the dark perio d, when I shut everyone out of my life.

Thank you, for everything you have done for me, for everyth ing you have said, and for all the tim es when you said nothing and jus t listened.

You are the sunshine of my life.

Thank you.

Love, Tamara

Nadal 2014 9

L’institut

TRIP TO LONDON Aino Lethonen, alumna d’intercanvi a 4B (curs 2011-1012) i Carla Sánchez 1M

Last year, as in previous years, the students of 4th of ESO went on a trip to London, the capital of England. The purpose of this trip is to learn about the English culture and also to improve our language skills. To get closer to culture and language we were staying with different English families. All the families were very nice, they took good care of us and helped us with whatever we needed. At first we were all shy, but after a few days we all opend up and started talking more with the families and feeling more comfortable.

In London, we visited all the typical places like Trafalgar Square, Big Ben, London Eye, Covent Garden and several museums such as the British Museum, The Natural History Museum and the museum of Madame Tussauds, which is a musem full of wax dolls of celebreties. Althought the weather wasn´t the best, with rain and cold, we managed to do everything we had planed.

The last day, before going home, we went to visit the famous Cambridge University, and thanks to the teachers we were able to enjoy a boat ride down the beautiful small river that goes across Cambridges, and we were so lucky to get some very friendly and funny guides.

They told us stories about the city and we enjoyed the whole ride very much!

All in all, it was a great trip, very interesting and exciting and full of new experiences!

10 Nadal 2014

L’institut

Nadal 2014 11

L’institut

SO

12 Nadal 2014

L’institut

OBRE L’ULL DE LONDRES Paula Moreno 4C

Era el nostre primer dia a la capital britànica. Érem tots ben abrigats i ens disposàvem a pujar al tan conegut London Eye. Havíem dinat una estona abans vora un parc de la que seria la nostra ciutat els pròxims quatre dies. Ja pujàvem a la cabina i estàvem tots amb la càmera a la mà, ansiosos.

Es va tancar la porta i la gent que no entrava començava a fer-se petita.

No podia apartar la vista del vidre.

Nens amb uniforme sortint de l’escola, empresaris que marxaven cap a casa, parelles assegudes als bancs que contemplaven aquell meravellós paisatge que sempre havia vist per la televisió i del qual ara en podia gaudir... Tots anaven fent-se minúsculs.

Vaig anar a l’altra banda de la cabina. El Big Ben al costat del Palau de Westminster, el riu Tàmesi ataronjat per la posta de sol, els carrerons iguals i paral·lels de Londres... Tot, es veia tot. I era tan de postal, tan màgic! No paràvem de fer fotografies, ningú volia perdre’s detall d’aquell espectacle.

Estava començant el que seria un viatge curt però intens, on tots podríem admirar la bellesa i l’estil de vida de la ciutat més important del Regne Unit, Londres.

Nadal 2014 13

THE SPANISH UNIVERSITY SYSTEM Cristian Díaz-Salazar Bravo. 2n Batx L

Many people think that the best universities are the universities in the USA. It seems that all the universities that are not American are bad, and the quality of their studies is disastrous. Well, that’s a very big lie. There exists the idea that the Spanish university system is poor, expensive and very slightly efficient, but, in my opinion, that’s not true.

There are a lot of good Spanish universities, with very highly qualified professionals, where a lot of important people have studied. Every year, the ranking of the best universities in the world is published, and we can see some of our universities among them, such as the

14 Nadal 2014

Universitat de Barelona, the Universidad Complutense de Madrid, or the Universitat Pompeu Fabra, in Barcelona. Moreover, ESADE, a Spanish business university, is one of the leaders in business administration studies.

Unfortunately, nowadays it’s happening something that I don’t like. Many budget cuts are carried out in public education, as we can see every day, and that’s something that harms the Spanish university system really badly. I believe that a good university system is a key to the progress of a country and its society, and it’s something we cannot lose.

L’institut

Mediterrani, del mite a la raó Alumnes de 1r de Batxillerat Humanístic.

El passat 28 de Maig un grup d’alumnes de 1r i 2n de Batxillerat vam anar a veure una exposición titulada “Mediterrani. Del mite a la raó”, que acull Caixaforum a Barcelona.

Ens van acompanyar Clara Bonnin, professora de Filosofia, Isabel Martínez, professora d’Història de l’Art i Xavier Ayllón, professor de Llatí i Grec.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, a les costes orientals del Mediterrani es van generar noves concepcions del món que han estat essencials per al desenvolupament cultural europeu. El qüestionament de la necessitat dels déus per desxifrar els enigmes del cosmos; l’organització de ciutats al voltant d’un espai central comú –l’àgora o el fòrum– com a lloc favorable a la trobada i al diàleg, i una nova consideració de la persona que substitueix la força del guerrer per la força interior del filòsof van sorgir en el món grecollatí antic. Aquestes idees van permetre establir una nova relació entre homes i déus, i entre els propis homes, buscant de vegades punts de trobada i revelant secretes admiracions mútues en lloc del sistemàtic desig de destrucció.

Els límits del Mediterrani que ens va oferir l’exposició no són els que fenicis, etruscs, grecs i romans van abordar, sinó aquells que la imaginació assolia: un espai a mida de l’home, un espai de llibertat mental. La mostra combina mites, és a dir, històries, i la Història: la història de la voluntat de l’home mediterrani per anar més enllà quan decideix enfrontar-se amb el destí, prescindint del

Hèracles jove. 350-325 aC. National Archaeological Museum of Athens © Hellenic Ministry of Culture and Sports /Archaeological Receipts Fund

Nadal 2014 15

L’institut

L’Acadèmia de Plató. 110-80 aC. Museo Archeologico Nazionale di Napoli © Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo.

Sopraintendenza per i Beni Archeologici di Napoli e Pompei

Crater àtic de campana amb una escena de komos. Atribuïda al Pintor de Kleophon. 440-430 aC. Museum of Cycladic Art © Nicolas and Dolly Goulandris Foundarion. Museum of Cycladic Art 16 Nadal 2014

L’institut

capritx dels déus, i per interrogar-se sobre el fonament del món i la seva adequació a les necessitats humanes.

En el segle VI aC, pensadors com Tales de Milet, Anaximandre o Heràclit van deixar de creure en l’univers com a creació divina i van atribuir la seva existència a l’acció d’elements primordials: l’aigua, la terra, l’aire i el foc.

El mite ja no bastava per explicar l’origen i el sentit del cosmos. Els homes s’enfrontaven a un enigma que havien de resoldre per ells mateixos, sense intervencions del més enllà.

D’un Mediterrani explicat a través dels viatges mítics d’Ulisses, Jàson i Hèracles, es va passar a l’ordenació de l’espai humà, la urbanització del món, pròpia de les ciutats colonials gregues.

Les ciutats van incorporar l’espai públic, que ja no pertanyia als déus sinó a la comunitat: l’àgora. La pau, la prosperitat o la justícia van ser divinitzats i personificats, el cor de l’urbs on algunes escoles filosòfiques van trobar el seu lloc.

A partir de Plató, en el segle IV aC, l’ànima es va convertir en el més valuós de l’ésser humà, el que perdura després de la mort i ha de ser preservat. Van sorgir nous déus més comprensius amb les misèries humanes.

I un nou art que aspirava a copsar l’eternitat en la mirada dels homes. La vida interior va esdevenir quelcom tan enigmàtic com la mateixa estructura del cosmos.

L’exposició ens va explicar aquesta història a través d’una selecció d’obres gregues i llatines, i mostra com, en una època globalitzada, en la qual l’economia i els centres de decisió s’han desplaçat cap a noves àrees geogràfiques, el paisatge i la cultura del Mediterrani continuen sent un patrimoni universal.

Eros i Psique. Segona meitat del segle II dC. Còpia d’un original hel·lenístic tardà de finals de segle II aC. Staatliche Kunstsammlungen Dresden © Skulpturensammlung, Staatliche Kunstsammlungen Dresden

Fris de la coberta d’un sarcòfag romà decorat amb l’episodi d’Ulisses i les sirenes. 230-250 dC. Museo Nazionale Romano, Terme di Diocleziano.

Nadal 2014 17

L’institut VAGA GENERAL 22, 23, 24 D’OCTUBRE Adrià Martínez i Pablo de Pineda

La setmana del 22,23,24 d’octubre es va realitzar la vaga general en contra de les retallades i en recolzament a les Balears .

L’objectiu d’aquesta vaga era manifestar-se contra José Ignacio Wert per la llei LOMCE, la qual vol eliminar el sistema d’immersió lingüística amb l’excusa de millorar l’educació, i reforma tan l’avaluació com l’administració del centre minimitzant d’aquesta manera la participació dels claustres i consells escolars i imposant una figura de direcció molt més jeràrquica, autoritària i gerencial.

La consellera d’educació Irene Rigau, per la seva banda, aprofundeix en la pèrdua de mestres , professorat i altre personal de les escoles, i no vol cobrir les substitucions a mestres que s’absentin fins que no hagin passat un mínim de dues setmanes.

Aplica al personal substituït una reducció del 15% de jornada al sou. De fet, ja està desenvolupant molts aspectes de la LEC en introduir una sèrie de decrets que allunyarien el claustre i la resta de la comunitat educativa de la participació i presa de decisions dels centres educatius, obligant d’aquesta manera les direccions dels centres públics a assolir responsabilitats que pertanyen a l’administració educativa. Tot això crea una gran desorganització en els centres educatius i es donen les condicions ideals per deteriorar una educació publica de qualitat.

L’itinerari de la vaga va ser el següent: Dilluns 21 d’octubre: es van realitzar Assemblees d’estudiants, pares i professors als instituts, i tancades per debatre i aprovar la plataforma reivindicativa, formar comitès de lluita i organitzar les jornades de vaga.

Dimarts 22 d’octubre :es va realitzar la vaga d’estudiants l’organització de piquets informatius als mercats, centres de salut, places, transports… per donar a conèixer les reivindicacions del moviment estudiantil. També van proposar fer actes conjunts informatius amb els nostres professors i pares i fer pancartes i cartells per decorar instituts i facultats.

18 Nadal 2014

Dimecres 23 d’octubre: vaga general i manifestacions estudiantils al mati a totes les ciutats i localitats •

Dijous 24 d’octubre: vaga general d’estudiants, pares i professors, i manifestacions

•

Divendres 25 d’octubre: Assemblees de balanç als centres d’estudi amb professors,

En general la vaga va rebre molta participació per part dels alumnes sobretot dels cursos de batxillerat.

Es feien col·lectes solidàries per a les Balears venent xocolata desfeta, xiulets, pins, i altres objectes.

Durant les nits s’acampava a la plaça de la Vila i es feien xerrades per part d’alguns alumnes, concerts, etc.

L’institut

CARNAVAL AL NOSTRE INSTITUT Maria Anguera i Esther Almarcha

Aquest ha sigut el primer any que s’ha celebrat el Carnaval al nostre institut. En principi, no hi havia res organitzat, però nosaltres volíem fer alguna cosa diferent, per trencar la rutina de cada dia ...

Vam preguntar a la Marta, la directora del centre, per a veure que havíem de fer si volíem organitzar alguna activitat pel Carnaval. Ella ens va dir que havíem de passar la proposta al Consell Escolar perquè l’aprovés. Poc després, ens van dir que sí que s’havia aprovat, però que si volíem fer alguna cosa ho havíem d’organitzar tot nosaltres.

La setmana abans de les vacances de Nadal, vam passar classe per classe demanant propostes per fer el divendres de Carnaval. Tothom va aportar moltes idees i, fins i tot, alguns professors van dir que hi volien participar. Una vegada ja sabíem el que volíem fer, vam anar a parlar amb la Marta perquè aprovés les activitats i ens donés l’horari dins del qual teníem permís per fer les activitats. Amb l’ajuda d’en Fabio Dipollina, membre del Consell Escolar, vam quadrar les activitats amb l’horari. Va costar una mica però al final es va aconseguir.

El divendres de Carnaval, de 11:30 a 13:30, es va celebrar el 1r concurs de disfresses de l’institut Joaquim Mir. Vam demanar a la Isabel Mitjans, la Isabel Fort, l’Olga Valls, l’Àlex de l’Amo, la Neus Salvat i l’Anna Fernàndez que fessin de jurat. El premi per la categoria de 1r - 2n de la ESO es va donar a un grup de noies

de 1r que anaven de zombis, i la categoria de 3r - 4t de la ESO, a l’Andrea Cortés, de 3r C, que anava de mim.

Va ser un dia molt divertit, i esperem que l’any que ve es pugui tornar a fruir.

ACTIVITATS MUSICALS Isabel Mitjans

CONCERT DE NADAL Com cada any, amb els alumnes de 1r de l’ESO preparem un concert per Nadal, en què interpretem les peces que hem anat assajant durant el primer trimestre, a més d’algunes nadales. Enguany, com que no disposàvem de la sala d’actes, ens van deixar la sala del centre cívic de la Geltrú, on ens vam sentir molt còmodes i molt ben atesos. En aquest concert, els alumnes van cantar, van tocar la flauta i, a més, vam comptar amb les interpretacions que ens van fer alumnes que estudien música fora de l’institut: Beatriz Gomes al piano i Núria Jorba a la trompeta, un trio de violins (Noèlia Domínguez, Blanca Ferrer i Ainoa Sánchez) i Abril Barot a la guitarra. També un grup d’alumnes que fan dansa van preparar unes coreografies que van agradar molt.

MUSEU DE LA MÚSICA - CLAU DE SO Una sortida que estem fent darrerament amb els alumnes de primer és anar al Museu de la Música de Barcelona. Allà poden veure la magnífica col·lecció d’instruments de què disposa el museu.

Aquest any, però, hi hem anat dues vegades: una, el 13 de març a visitar el museu. I l’altra el 16 de maig, però no ja com a visitants, sinó com a protagonistes de l’activitat.

Des del Museu de la Música i l’Auditori de Barcelona es fa una convocatòria anomenada “Clau de So” adreçada a tots els centres educatius de Catalunya en què es proposa de presentar-hi els instruments musicals que han construït els alumnes dels centres.

Ja fa tres cursos que amb els alumnes de primer duem a terme un projecte conjunt les matèries de Tecnologia i Música: la construcció d’un instrument musical, la calimba. Doncs bé, aquest any ens hem animat a participar-hi i ens hi hem presentat amb les nostres calimbes que, per cert, han estat molt ben valorades per part dels experts del museu.

Aquesta convocatòria finalitza amb un acte a la sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona en què els centres presenten els seus instruments. Nosaltres hi hem assistit amb tots els alumnes de 1r. En arribar el nostre torn, Abril Barot, Joel Pascual i Aroa Sanz han fet una exposició sobre la calimba que han construït. A continuació, un grup d’alumnes han interpretat tres peces amb les calimbes. Per finalitzar l’acte, alumnes de tots els centres participants han interpretat conjuntament, amb els instruments construïts, la “Tocata 2014”, del director del Museu de la Música, Jaume Ayats, i composta expressament per a l’ocasió.

SANT JORDI Per Sant Jordi, jornada cultural al nostre centre, no hi pot faltar la música.

Com ja ve essent habitual, comptem amb alumnes nostres que, fora d’hores de classe, es dediquen a aquesta activitat. Jordy Marion, que porta ja uns quants anys actuant en aquesta data, ha vingut amb el seu grup Black & White per presentar-nos les seves cançons. També hem comptat amb Arnau Pascual amb la seva arpa i amb Marc Serrano al piano, que han compartit espai amb el recital de poesia.

Opinió

PER QUÈ ES BONA LA NATACIÓ?

Oriol Hernández

La natació és un esport que es pot dedicar a qualsevol edat, ja que, sota l’aigua, els ossos i les articulacions reben un impacte més baix que si es realitza qualsevol altra activitat física.

No obstant això, suposa un gran esforç perquè, sota l’aigua, es consumeix una quantitat d’energia tres vegades més gran que d’altres casos.

Contràriament a l’opinió de molta gent, la natació pot ser practicada de diferents maneres i s’adapta a les necessitats individuals de cada persona. Actualment, en la majoria de centres esportius es duen a terme activitats aquàtiques molt variades: aquagym (aeròbic dins l’aigua), cursos per a nadons o dones embarassades, exercicis terapèutics destinats a corregir les hèrnies discals, les desviacions de columna, l’escoliosi, etc.

Per últim, cal destacar la natació professional. Aquesta modalitat aporta molts beneficis que no poden ser obtinguts per mitjà d’altres disciplines esportives, ja que aquesta disciplina permet la mobilitat de tots els músculs del cos, fet que millora la circulació sanguínia, la resistència pulmonar (es tracta d’un exercici molt aeròbic) i la postura corporal. A més a més, estimula el creixement del cos, etc.

22 Nadal 2014

Opinió

L’HOLOCAUST Tothom ha sentit a parlar del Nazisme, de l’Holocaust, i dels camps de Concentració. En parlen les famílies, la gent de carrer, els professors. Se n’han fet novel·les i pel·lícules, i tothom sembla ser conscient de la massacre que això va suposar.

Però, realment ens hem parat mai a pensar què es deu sentir al escoltar uns forts cops a la porta de casa, seguits de l’entrada d’homes armats, que ho destrossen tot i s’emporten la teva família? Ens hem parat mai a pensar què deu sentir algú que mira el paisatge entre les reixes metàl·liques que envolten un camp de concentració? Pensar en per què ell i els seus germans d’una mateixa religió estan patint tortures dia i nit, per què la seva gent no somriu i els seus fills no juguen al carrer?.

Per què? Tot aquest patiments per la simple paraula d’un home i les seves armes?

Un home que ha dictat que la llibertat de pensament suposa tenir por d’un mateix. Haver d’amagar-se per resar, per parlar i per creure. Suar cada vegada que algú truca a la porta, haver d’humiliar els teus amics, germans i els teus ideals cada vegada que se’n parla.

No, l’Holocaust no deixava viure la gent de por; perquè quina mena de vida és aquella que està dictada pel pànic de ser tu mateix? Una vida en que no pots creure més que allò que et fan creure, no et pertany. És per això que el projecte Buchenwald pretén recordar a tots aquells a qui s’arravatà la vida, pel simple fet de fer-la seva.

Nadal 2014 23

Opinió

DONES AMB MEMÒRIA Xose González

Fa ja un temps que la Manoli i altres dones recorren els instituts i col·legis de Vilanova i la Geltrú per compartir amb l’ alumnat els seus coneixements i experiències. Aquestes dones formen el grup Dones amb Memòria. El seu treball està recollit en 10 llibres, amb els seus vídeos corresponents. Els temes que han recuperat mitjançant la memòria i les fonts orals van des de la vida quotidiana durant la guerra i la postguerra, els camps de concentració o l’esport, fins al treball, les joguines, les escoles o els viatges. El que ens expliquen és el fruit d’una tasca que porten a terme cada setmana durant el curs escolar quan es troben per recuperar el passat recent en un treball que ja fa més de 15 anys que dura, i que, aquest curs, la Manoli ha compartit amb l’alumnat i professorat d’història de 2n de Batxillerat. Aquest mes celebren el seu 15è aniversari amb una exposició retrospectiva del 6 al 14 de maig al TOC, i un cicle de Cinema. El 13 de maig, les escoles hi faran un acte de reconeixement a les 17.45 a l’EPSEVG. Des d’aquí els donem també les gràcies.

24 Nadal 2014

Opinió

WHAT ABOUT OUR EDUCATIONAL SYSTEM? Sergi Escribano 2L

In Spain, education is one of the most underrated problems. Fortunately, it seems to be getting importance in the last years. But, is our education system.

On the other hand, there are a lot of things that should change in Spain if we want to form responsible and competent people. First of all, in ESO, students who have a high level must adapt to the students who have a low level. I think it should be the other way around. In addition, contents are too easy and many times teens don’t learn how to achieve things on their own.

In conclusion, I think that it is a big mistake not to reward the most successful students. Our system promotes passing courses with minimal effort, and this does not prepare youngsters for their future life as adults. the most convenient?

On the one hand, we can say a lot of good things about Spanish education. To start with, it’s public and free until sixteen, and it’s also equal for all students. This which means that all the people who grow up in Spain can get a basic education.

Nadal 2014 25

Opinió RETALLADES ALS CENTRES PÚBLICS 2013 Aquest any 2013, s’han aprovat les noves retallades i com sempre la part d’educació s’ha vist clarament afectada.

Retallades entre les quals es troben: l’augment d’alumnes per classe, motiu que provoca que els professors tinguin mes feina i, per tant, no puguin estar tant a disposició del seus alumnes; el tancament de biblioteques públiques; l’eliminació de beques i ajuts a l’hora d’anar a estudiar idiomes a altres països; llibres i residència per a bons estudiants i estudiants sense recursos; programes de mobilitat; baixades dels salaris dels professors; pujada de les taxes universitàries i dels jardins d’infants; no cobrir les baixes dels professors de menys de dues setmanes i menys branques d’estudi en els instituts.

478 ESCOLES I INSTITUTS ES MOBILITZEN CONTRA LA LLEI DE WERT I LES RETALLADES A L’EDUCACIÓ PÚBLICA La llei Wert és una proposta de reforma de la llei orgànica d’educació. La llei tracta de reduir la despesa pública en educació dins del context de crisi econòmica en el qual es troba Espanya des de 2008. Durant la seva tramitació impulsada per Jose Ignacio Wert ministre d’Educació , provocà una gran quantitat de manifestacions en contra seu a tot el país. Aquestes són encapçalades per estudiants, mestres i grups socials en contra del que representa per a les assignatures de les llengües cooficials, en passar d’assignatures troncals a assignatures d’especialització opcionals, innecessàries per a l’homologació dels estudis a Espanya.

Adrià Martínez i Pablo de Pineda 26 Nadal 2014

Opinió EL 23% DELS ADOLESCENTS MANTENEN RELACIONS SEXUALS ABANS DELS 14 ANYS Cada vegada els adolescents mantenen les seves primeres relacions sexuals més prematurament, molt més que les generacions anteriors. Tant es així, que les dades amb què es pot comptar actualment indiquen que un 23% dels joves mantenen les seves primeres relacions sexuals abans dels 14 anys al nostre país.

Tot i així, al comú dels pares els agrada pensar que els seus fills, ja siguin nois o noies, es comportaran d’una manera apropiada i responsable, i no mantindran relacions sexuals abans de complir la majoria d’edat. Però com en tants d’altres temes, els pares que pensin d’aquesta manera vol dir que han oblidat el que és ser adolescent, i més avui dia.

Vist d’aquesta forma, s’han de tenir en compte molts aspectes, com que ara es compta amb una àmplia llibertat i que els adolescents experimenten una sèrie de sentiments i emocions nous que els trasbalsen de dalt a baix. També s’ha de tenir en compte que la majoria de nois i noies no acostumen a prendre’s seriosament els consells o imposicions dels seus pares, almenys en temes com son el sexe prematur o d’altres com les drogues.

De tota manera, això no significa que estigui bé o malament, ja que el responsable dels

actes en el moment és el noi o la noia que ho faci, no l’adult responsable, ja que en aquests temps que discorren no es té gaire en compte la opinió del pare o mare o adult responsable d’ells. I molts d’ells pensaran, que si mantenen al seu fill o filla al marge d’explicacions pel que fa a la sexualitat, al limitar el seu coneixement del tema, i per tant utilitzant una actitud de qui no sap res al respecte, els seus fills no ho faran; podrien estar perjudicant-los enlloc d’ajudar-los, ja que els adolescents mantindran relacions sexuals sense importar que els pares ho permetin o no.

Deixant de banda això, es important que, tant per part dels pares com dels fills es tracti de parlar sobre la sexualitat, ja que convertir el tema en un tabú podria incrementar la seva curiositat al respecte i provocar que experimentin el sexe a una edat més prematura encara, i també que per desgracia no sigui una experiència bona i amb els consells i proteccions adients. I amb tot això caldria tenir molt clar que les primeres relacions sexuals sempre marquen, ja sigui de poc o molt, però marquen un camí a seguir cap a una vida sexual futura, i per dir-ho d’alguna manera seran els fonaments de si serà satisfactòria o no.

Nadal 2014 27

Opinió

JUNTES PODEM! Xose González A Irlanda retiren la targeta sanitària a majors de 70 anys, a Grècia ha desaparegut l’assistència sanitària primària pública, i en el que va d’any portem 3 dones assassinades a Catalunya, 11 a la resta de l’estat i una llei infame amenaça la llibertat i la vida de les dones, amb l’únic objectiu, que no aconseguiran, de trencar el nostre esperit i el de la nostra gent

El que abans passava molt lluny, ara passa aquí, i el que passava a les dones passa ara a tothom, perquè aquesta violència, absolutament depredadora, que vol eliminar drets, solidaritat, convivència i vida, és l’assumpció del paradigma de la violència masclista com a estructura d’estat: l’exercici del poder de qui, en realitat, no pot, i aboca tota la seva impotència sobre qui ,en realitat, pot.

I res d’això no ho fan en defensa de la vida, perquè no defensen la vida els mateixos que van fer morir 15 persones a Ceuta. No defensen la vida els responsables del fred que es passa a moltes llars perquè no es pot pagar ni el gas ni la llum, ni els que deixen gent sense casa mentre més de tres milions d’ habitatges buits es fan malbé. No defensen la vida els qui obliguen a pagar el preu dels medicaments justament a qui està més malalt o saquegen la sanitat pública des dels seus negocis privats. L’únic que defensen és assolir el major benefici, en el menor temps i sense que els importin les conseqüències.

L’ heteropatriarcat neoliberal ens vol a casa, sotmeses, callades i sofertes, entomant de nou la divisió sexual del treball. L’Anglaterra victoriana dominava el món, però les dones no tenien cap dret i tampoc les classes treballadores. Àngels de la Llar i repòs del guerrer, però abocades a la prostitució per a poder menjar i mantenir filles i fills. Sembla que a algun lloc d’Espanya ja s’ha arribat a recomanar aquesta opció a una jove mare que demanava feina al regidor d’ ocupació del seu ajuntament, governat per qui ja podem imaginar.

Els beneficis de la banca, rescatada a costa dels nostre drets, han augmentat i aquests dies el Congrés dels Diputats ha rebutjat, amb els vots o abstenció de tota la resta, la proposta de l’esquerra plural de donar prioritat a la despesa social abans que a les exigències del deute, un deute il·legítim i mortal imposat a tot el sud d’ Europa i a molts altres països del món.

Amb la desaparició progressiva i programada de drets i serveis, s’assigna a les dones la tasca de substituir-les a l’àmbit domèstic, mentre que els homes es dobleguen a això que ara en diuen flexibilitat laboral, i les grans empreses acumulen beneficis, acomiaden i defrauden legalment o il·legal i la justícia cau sobre qui denuncia i persegueix la corrupció i no sobre els corruptes.

28 Nadal 2014

Opinió

El Sr Gallardón presumeix de l’anomenada llei, que intenta tirar endavant, dient que no persegueix les dones que avortin. En realitat es tracta de la desautorització de les dones, no sols privades legalment de decidir què fem amb el nostre cos, sinó també declarades irresponsables dels nostres actes. I al darrere, hi ha el fanatisme religiós i la negació de la realitat que les úniques que podem, en aquest món, convertir el pa en carn i el vi en sang, som les dones, quan decidim ser mares i crear vida des del nostre cos, fet que també ens volem impedir quan ens priven dels nostres drets.

Però de cap manera aquest sistema se’n sortirà, perquè és insostenible, per bé que, si els deixéssim, els seus representants ens arrossegarien en la seva carrera suïcida, com se suïcida l’assassí masclista, després de matar dona i fills.

I aquí ens hem de plantar, no una hora, ni un dia; sempre i allà on sigui, a casa nostra i a la nostra feina, al carrer, a les associacions, als moviments socials, perquè aturar-los no serà fàcil, però és imprescindible La defensa que fem de la vida és la defensa de la dignitat i els drets, de l’honestedat, de la solidaritat i de la sostenibilitat, de la justícia social, de les cures, del treball productiu i del consum contingut i responsable. Tots aquests valors, tant contraris al masclisme depredador, són humans i són feministes, perquè el feminisme és una altra manera de ser al món i és humanisme.

El feminisme defensa els drets de les dones, però aquests drets no existeixen sense els drets socials, i els drets socials no existeixen si no es respecten els drets de les dones. Quan s’ arrossega les dones cap a la submissió i la llar vol dir que els drets de tothom estan en perill i que les dones seran ofertes com a boc expiatori en el lloc d’aquests drets desapareguts. És l’hora de sumar i de multiplicar, de pensar en els nostres desigs comuns, en les nostres necessitats, en els nostre projectes, no podem tornar al segle XIX, però tampoc al XX, homes i dones juntes i junts hem d’engendrar i parir un nou món, o arriscar-nos a viure entre monstres.

Nadal 2014 29

Opini贸

TORNEM ALS CARRERS: 20N VAGA GENERAL ESTATAL ESTUDIANTIL. Laia Torres 30 Nadal 2014

Opinió

STOP LLEI WERT

La LOMCE presenta aquests canvis per al sistema educatiu: - Proves externes d’avaluació: al finalitzar cada etapa educativa els alumnes seran avaluats per proves i si no les passen no es podrà passar a l’etapa següent.

- Itineraris en el segon cicle de l’educació de Secundària Obligatòria: en 3r d’ ESO els alumnes hauran d’escollir entre dos itineraris diferents, un serà per a la formació professional i l’altre per al batxillerat.

- Determinació del currículum de les ‘’assignatures troncals´´ i de les ``assignatures d’especialització de caràcter opcional “.

El 22,23 i 24 d’octubre va ser tot un èxit, Wert va quedar en minoria absoluta.

El 24 d’octubre va ser la tercera jornada de vaga general estudiantil. Amb la suma dels professors, pares i mares es va paralitzar tot l’ensenyament públic en una demostració de força sense precedents. A nivell global, la vaga educativa ha sigut total en tots el territoris.

Concretament a Vilanova i la Geltrú es va fer una acampada a la plaça de la Vila per donar suport a aquesta lluita, van ser molts els alumnes que van anar a l’acampada i fins i tot es van quedar a dormir a la plaça.

Van fer piquets a les portes dels instituts i orgenitzaren una sèrie d’activitats a la plaça de la Vila per recaptar diners per als professors que estaven fent vaga per lluitar pels nostres drets de les illes Balears.

Aquest dimecres dia 20 de Novembre de 2013 hi ha convocada una altra vaga per continuar amb la protesta i aconseguir resultats. És molt necessari fer mobilització als carrers ja que pretenen aprovar LOMCE al senat “La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa” també denominada “llei Wert».

- Subvenció estatal als col·legis privat catalans que acullin alumnes que no trobin centres públic o concertats que tinguin ``línia en castellà´.

- Es tornarà a donar validesa a l’ assignatura de religió.

- El consell escolar perdrà pes a la hora d’escollir director, de mirar el pressupost, els projectes educatius o els processos d’admissió dels alumnes.

- Autonomia dels centres: els centres podran especialitzar-se en un àrea determinada o en un tipus d’ensenyança.

- Els col·legis exclusius de nens o nenes continuaran rebent diners públics - Ensenyament privat concertat: l’ oferta de places s’organitzarà mitjançant la demanda social; és a dir, que s’elimina el compromís de l’estat de garantir una plaça en un centre públic a primària i a l’ ESO .

Voleu que aquesta llei sigui aprovada i tinguem aquest model d’educació que ens allunya dels nostres drets? Si no ho voleu manifesteu-vos al carrer el dia 20 de novembre i lluitem pel nostre futur!

Nadal 2014 31

Opinió

EL MÓN FELIÇ DELS ALUMNES DE QUART Clara Bonnín

Inspirant-se en la magnífica novel·la “Un Món Feliç” d’un escriptor britànic anomenat Aldous Huxley, els alumnes de quart d’ESO van intentar fer de filòsofs visionaris i van crear mons utòpics, on l’única norma a seguir era que les persones que convivien en aquesta civilització havien de poder ser felices.

Aquestes són alguns fragments interessants extrets dels treballs dels alumnes: “És molt difícil començar aquest treball sense saber què és la felicitat. A milions de persones, quan els preguntes, què és la felicitat?, et responen dient que la felicitat és quan algú és feliç, però què és realment?...”

(Carla Ferrer) “En aquest món ningú governa per sobre dels altres. Hi ha unes lleis que els ciutadans han creat entre ells. Són tots diferents entre ells, però són educats d’una manera en la qual importen més les semblances que les diferències.”

(Paula Moreno) Anomena 3 característiques que la societat ideal ha de tenir perquè els seus membres puguin ser feliços: “1-Igualtat entre tots, ni classes socials, ni diferències econòmiques ni racisme.

2-Llibertat en tot, ja sigui d’expressió, decisió o d’altres.

3-Que tothom tingui un lloc on viure estable i amb prou aliment per a tota la família, sense passar fred, ni gana, ni por.”

(Judit García) “1-Estabilitat econòmica.

2-Sanitat.

3-Pau relativa” (Adrián Gómez) “1-La humanitat no ha de posseir res, tot ha de ser de tots.

2-Una societat sense sistema monetari i sense classes socials.

3-Una societat d’abundància” (Roman Dobrojan) 32 Nadal 2014

“1- Que hi hagi tolerància.

2- Que no hi hagi males interpretacions.

3- Que hi hagi civisme.

(Núria Martín) “1- Poder treballar en el que t’agrada.

2-Viure amb la persona que estimes.

3-Aconseguir el que et proposes” (Martín Moreno) Creus que es pot tenir llibertat individual a la societat que has creat?

“El fet que no hi hagi fronteres, discriminacions, lleis pròpies i que tothom pugui creure, fer o dur a terme el que vol, fa que tothom tingui llibertat individual” (Alejandro Gámiz) “No, no pot haver-hi llibertat, ja que perquè un col·lectiu tan gran funcioni necessita cooperació pública, perquè si no hi hauria desordre i caos” (Eduard Pérez) Huxley proposava sarcàsticament un món de control i de manca de consciència individual per aconseguir que els individus no es qüestionessin res sobre la seva existència i els seus vertaders interessos personals.

Jo no crec que puguem tenir un món absolutament feliç, però sí que crec que podem tenir un món millor. Com podríem aconseguir això? La meva proposta és que cada dia dediquem uns minuts a estar en silenci, amb nosaltres mateixos i llavors ens qüestionem.. QUÈ PUC FER AVUI PER MILLORAR-ME A MI MATEIX? Tal vegada puc millorar estudiant una mica més, o trucant a aquell amic que fa tant de temps que no parlo amb ell, o sortint a córrer una estona per mantenir-me en forma o sentir-me agraït perquè tinc salut o puc contestar amablement a algú encara que no sigui el meu millor dia...

Sigui com sigui el meu món feliç comença amb mi!!

Opini贸

Nadal 2014 33

Punt de vista

ENTREVISTA A FRANCISCO JAVIER ÁLVAREZ Marc Nicolàs i Àlex Iloie

En Francisco Javier Álvarez és el nou professor de Educació Física, i l’hi hem volgut fer una entrevista per saber una mica més d’ell i per saber la seva experiència durant el primer trimestre a l’Institut Joaquim Mir. On vius?

Actualment visc a Bellvitge Quin era el teu antic centre?

Abans d’ estar al Joaquim Mir he treballat en molts instituts, l’últim d’ells ha sigut l’INS Torres i Bages, situat a Can Serra, a l’Hospitalet.

Et sents còmode treballant aquí?

Sí, m’agrada bastant treballar aquí, m’he trobat amb un bon ambient de treball i amb alumnes amb ganes de practicar esport.

Què et semblen les instal·lacions esportives?

La veritat és que les instal·lacions esportives d’aquest centre estan molt bé, tenim molt de material i això ens permet practicar tot tipus d’esports diferents.

Què et sembla l’alumnat del Mir? Hi ha una mica de tot, però en general hi ha un ambient molt còmode, i aquest és un dels motius pels quals m’hi trobo molt bé i amb ganes de treballar aquí.

Estàs content amb el seu rendiment?

En general sí, hi ha bons esportistes i a més, la gran majoria hi posen ganes i voluntat.

Per què t’has dedicat a això?

Principalment perquè m’agrada l’esport; de petit el practicava i estic content de treballar en una cosa que m’agrada Quin és el teu esport preferit?

M’agraden molts esports, però principalment el futbol és el que més m’agrada ja que quan era petit el practicava.

34 Nadal 2014

Punt de vista

ENTREVISTA A RAÜL COLORADO, DEL CLUB NATACIÓ VILANOVA Oriol Hernández

A quina edat vas començar a nedar? Per què?

Vaig començar a entrenar quan tenia 4 anys. Els meus pares em van portar a la piscina simplement per tal que aprengués a nedar. Després, quan ja tenia edat de decidir, no vaig dubtar a seguir entrenant.

Quins beneficis t’aporta la natació?

Molts. Gràcies a la natació, he après uns valors que, inconscientment, utilitzo en el meu dia a dia, com ara l’autosuperació, una gran constància, moltes ganes de lluitar pel que vull, i, sobretot, assimilar que el fet que, sense esforç, mai no hi ha recompensa.

Tampoc podem oblidar els beneficis que la natació aporta en el terreny de la salut.

Quins títols has guanyat?

Quines especialitats practiques?

A la meva vida hi ha hagut diverses etapes: durant l’ESO la meva especialitat va ser la prova dels 200 metres esquena. Amb aquesta especialitat vaig guanyar vuit títols en diferents campionats d’arreu d’Espanya. També he aconseguit la mínima sis vegades per anar al campionat d’Espanya sis vegades. Més tard, durant el Batxillerat, em vaig afeccionar més a les llargues distàncies, i actualment, la meva especialitat són els 400 i 800 crol i els 400 estils. Amb aquestes especialitats he aconseguit medalles en gairebé tots els campionats d’Espanya Màsters 20-24 anys.

Quin és el teu millor record?

Tots són bons records.

Quins factors positius destacaries de la natació?

Gràcies a la natació he fet bons amics, he viscut bones experiències, i, sobretot, he viatjat molt i he conegut moltes ciutats.

Hi ha alguna edat més bona per a practicar aquest esport?

No, la natació és un esport apte per a totes les edats, sense cap tipus d’inconvenient, ja que sempre hi haurà alguna modalitat que podràs practicar.

Per tant, en recomanes la seva pràctica?

Sí, com ja he dit, és un esport d’autosuperació i és molt gratificant veure com cada vegada fas millor temps en competicions. A més, és un esport divertit.

Quant de temps seguiràs nedant?

En aquest esport hi ha competicions tant per a nens de 6 anys com per a avis de 90. Per això crec que mai deixaré de nedar. M’agrada molt nedar gràcies a la varietat de modalitats que m’ofereix la natació. Pot ser que algun dia hi dediqui menys temps però mai la deixaré.

Quantes hores dediques a la natació?

Cada setmana hi dedico cinc sessions de dues hores. Abans feia nou sessions de dues hores cada una: em llevava a les 6 del matí i feia una hora, i a la tarda hi tornava.

A banda de la natació, tens alguna altre afició?

Sí, m’agrada molt l’atletisme i participo en moltes curses, però no hi dedico tant de temps, i, d’altra banda, m’encanta la fotografia, tant a nivell d’afeccionat com professionalment.

Nadal 2014 35

Punt de vista

ENTREVISTA A CARLOS GIL (Propietari de la cantina)

Hem entrevistat Carlos Gil, propietari de la cantina de l’escola, sobre la seva incorporació al centre per saber què li sembla treballar en un centre educatiu.

Es el primer cop que treballes en la cantina d’un institut?

Si, es la primera vegada que treballo a la cantina d’un institut, encara que ja havia treballat en altres bars com a propietari.

Com has arribat fins aquí ? Com has aconseguit agafar la cantina del centre?

Per aconseguir la cantina de l’institut vam presentar un projecte quan es va fer concurs.

El nostre projecte va ser acceptat i vaig agafar la cantina.

Es nota la crisi a l’hora de consumir?(per part dels alumnes i dels professors) Si, la crisi es nota molt, ja que la gent no consumeix tant com abans, però es nota igual tant en professors com en alumnes.

En quina franja horària tens més clients?(mati o tarda?)

Normalment hi ha mes clientela al mati, sobretot a l’hora del pati, quan surten tots de classe

36 Nadal 2014

Quina diferència trobes entre treballar en un bar i a la cantina d’un institut (centre escolar)?

El que més es nota es la tranquil·litat , en el bar potser havies de suportar gent que entrava èbria i això amb els nens no passa Quines són les teves especialitats?

Principalment els entrepans i els paninis però fem de tot.

Et sents còmode al centre?

Sí , em sento bastant còmode al centre, es molt divertit treballar aquí.

Què és el que menys t’agrada?

No m’agrada que tirin els papers a terra tenint brosses o que no recullin les taules quan se’n van.

Què trobes a faltar en relació a tenir un bar normal?

Trobo a faltar sobretot el poder sortir al carrer per que aquí estic tancat en un mateix lloc tot el dia i també el moviment de gent.

Punt de vista

EL PRIMER DIA D’INSTITUT Alumnes del grup de reforç de 1r d’ESO

Us recordeu com va ser el vostre primer dia d’Institut? Per alguns és un dia força llunyà, per altres no tant, però per a tots segur que va ser un dia important del qual tots tenim algun record.

Nosaltres, els nois i noies del grup de Reforç de Català de 1r d’ESO, us volem explicar la nostra experiència del primer dia d’institut.

El Gervasi ens diu que aquell dia va ser molt estrany, tots estàvem molt nerviosos perquè no coneixíem a quasi ningú i teníem vergonya.

Abans d’arribar a l’institut, ens féiem moltes preguntes, com seria això d’anar a l’Institut?

Què hauríem de fer? Seria molt difícil?

En arribar, va ser molt divertit visitar el Centre. Al principi, alguns ens vam perdre una miqueta abans d’arribar a les nostres classes, però aviat vam aprendre a trobar-les.

Ens sentíem força insegurs, però alhora estàvem molt contents d’anar a aquest Institut i, fins i tot, la Janira i la Patrícia diuen que quan va ser l’hora de tornar a casa, teníen ganes que fos dilluns per tornar-hi una altra vegada!

L’Emilio i l’Angelita comenten però que el que no els agrada és que ara no poden veure els seus antics companys que van a altres instituts. La Montserrat també diu que troba a faltar els seus companys i els seus professors.

Alguns, com l’Izan, pensàvem que seria molt difícil, que suspendríem, però ara la majoria estem treient bones notes. La Judith pensa que encara que hi hagi deures, l’Institut és molt divertit. A més ara ens sentim molt més segurs perquè hem conegut gent i hem fet nous amics!

Aquestes són algunes de les experiències que vam viure el primer dia d’Institut i que hem volgut compartir amb vosaltres. Alguns companys que són una mica tímids han preferit que no posem els seus noms però també han donat idees interessants que estan incloses en aquest article.

Pensem que l’Institut és molt diferent de l’escola perquè hi ha més classes i és més gran. També hi ha més professors, però el que és més curiós és que, a l’escola érem els més grans i a l’institut som els més petits i per això alguns es riuen de nosaltres, ens comenta el Jan. El que ens va sorprendre més va ser com era de gran l’Institut i la quantitat de gent que hi va. Però sobretot allò que realment ens va sorprendre va ser la Neus que és una professora que té una discapacitat visual.

Ara que ja portem dos mesos a l’Institut pensem que és molt divertit perquè coneixem més gent, tenim més amics i ens sentim més grans.

Nadal 2014 37

DE LLUNYANIA I SOMNI, EL NOU LLIBRE DEL FRANCESC PASQUAL I MOSTER Montserrat Cosp i Sabadell

“He looked at his own Soul With a Telescope. What seemed all irregular, he saw and shewed to be beautiful Constellations : and he added to the Conciousness hidden worlds within worlds.”

COLERIDGE, Notebooks El nostre company i professor Francesc Pasqual ens presenta el seu últim llibre, De llunyania i somni. És un treball evocador del passat de l’autor a la Vilanova natal, en aquell temps, quan —com diu el Pere Tàpias a la introducció—, encara les fotos a Vilanova es feien en blanc i negre, i els sorolls i les flaires duien la sentor de la pagesia i de la indústria…

pouar-les fins a la consciència per tornar-les a viure ja deslliurades de la pàtina del record. Diuen que som allò que mengem, segurament que sí, però allò que realment ens fa ser diferents els uns dels altres són les coses viscudes, vistes, sentides, i tot aquell reguitzell de peripècies i encanteris que faran que tu siguis qui ets, com ets, i per tant allò que estimes.

Des de la llunyania en el temps, l’autor ens permet guaitar a través del seu calidoscopi particular per descobrir-nos uns fets reals, viscuts i guardats al dedins… his own Soul. Tot aquest munt de coses viscudes queden retingudes en el nostre inconscient i el Francesc sap recrear-les a través de la memòria i

El llibre és un autèntic regal per als sentits, estructurat en quasi una cinquantena de temes escrits alguns en prosa i d’altres en vers i acompanyats de fotografies entranyables. Al llarg del llibre l’autor ens convida a entrar en paradisos perduts que ell recupera evocantlos magistralment. La força totèmica que té el Pi Gros

38 Nadal 2014

Arreveure per als vilanovins queda palesa en la fotografia de la portada del llibre i en l’oda que li dedica. Obrim el llibre i la primera pàgina ja ens commou amb la visió esplèndida i lluminosa de l’ull de l’escala, senyorial, de les Puríssimes, el nostre primer col·legi, i és com un presagi, com un auguri vital que ens acompanyarà al llarg del llibre i potser al llarg de la vida. El nen que havia pujat aquelles escales de marbre tantes vegades clissant aquell feix de llum, ara ens dóna la mà per pujar-les junts i descobrir-ne tots els racons.

Vivim en un món de corre-cuites, de col·leccions de viatges estrafolaris i com més remots millor, de tecnologies que ens ensarronen amb miratges fugissers com fantasmes perduts, però, vés per on, lluny de ser recreats i reviscuts. El viatge del Francesc és curt i tanmateix intens i ple de significats, és el verdader viatge perquè és el seu i ens el fa nostre. Un viatge per Vilanova i les seves rodalies, alguna escapada a Barcelona, el record de persones i personatges com en “Els drapaires”, el Pere boig, el contemporani Màrques, o el Pepitu de la Flor que surt a l’escena pidolant a l’entrada de la missa del gall a Sant Antoni, i que jo el veig cantant una saeta a la Plaça del Pou a la processó de Setmana Santa de la Geltrú. Imatges reals que ja formen part del nostre inconscient col·lectiu que ens donen identitat i ens uneixen.

El primer poema, “Marxapeu”, ens adverteix del ritme assossegat que pren el llibre, i tot xino-xano entrem “A cal 65”: …una mena de màgia impregnava els sentits…, les carotes de paper, les de cartró… Era la botiga de les grans il·lusions: pegadolça i regalèssia al sortir del col·legi tot just acabat d’enfilar el carrer dels Caputxins.

A “Guinyol Didó”, ens encomana l’ànsia d’una espera que… s’intensificava com una olla a pressió, i quan finalment s’aixecava el teló era, de fet, com si en un temple bizantí s’obrís inoportunament l’iconòstasi a l’instant de la consagració, i tota l’energia dels fidels, agombolada pel cor i ritualment canalitzada per l’oficiant, s’encarnés de cop en un món adult que gosava arrelar de ple a les entranyes del misteri fins a les últimes conseqüències… Sí, sí, en dono fe que era exactament així, i allà, bocabadats i vençuts descobríem el concepte del mal reencarnat pel dimoni, en un món on …a l’hora de repartir estopa, s’anava al gra amb tota solvència. I alguns ploràvem de por i difícilment podíem acabar de veure la funció. L’endemà, però, ens esperava l’àngel protector a la Classe de l’Àngel que representava la bondat i la innocència enmig de tot aquell bé de Déu de nens i de nenes. Érem petits.

La família, ferma i ben arrelada —com el vell pi local— és un pilar molt important a la vida del Francesc, ho veiem en les sinceres dedicatòries i les fotografies plenes de tendresa. Admiració, emoció i agraïment cap als pares, avis i besavis. A “Santa Llúcia”, …Quan la mare, per la festa de la patrona,/anava a fer una

ofrena, agafats a cada mà/refèiem un tram gèlid del capvespre, …Descansàvem, en la penombra,/arrelats a la utopia dels besavis… M’imagino aquella estampa, d’una bellesa irresistible. A “Amb ulls de nen” ens evoca els jocs meravellosos i les visions que fan perdre el senderi i no s’obliden mai més: l’hort dels seus avis.

Girem pàgina i ens trobem una fotografia de la Font Xica de la Geltrú…, i és que són molts els temes que fan despertar la memòria i ens conviden a somniar.

A la biblioteca del seu pare –menuda, diu elldescobreix els grans autors, les lectures clau per començar a estimar la bona literatura, que aniran augmentant en freqüentar cal Modistes, una botiga de diaris i revistes, amb un quarto, així que s’entrava, a l’esquerra, ben atapeït de llibres, els quals …entraven per la vista,/ sense consell ni guia, per l’atzar,/ — només— d’un llom i una carícia… El poema “Llindar del laberint” és una immersió en el temps de la pubertat a l’adolescència: …Una horabaixa, a dalt el terrat,/ t’endinsaves al riu de tu mateix.

El contacte amb la natura, que era molt més directe i intens, molt més senzill que no pas ara, és molt important en el llibre. Així, el tractament que fa del nostre paisatge és exquisit i constant, per diversos indrets de les rodalies (allà on s’acabava la vila, i començava, de cop i volta, el camp, o la muntanya, com es deia aleshores): Per camins d’olivera i ensonyats garrofers,/deixant enllà la masia de carro/ se’ns badava l’estiu amb margeres daurades. Ens descriu aquelles sortides a fora, quan s’anava a peu: ...deixant l’ermita/i la torre entre camps plens de roselles,/mas en Palau s’obria com un món/remot en el silenci de les vinyes... Es vivien, sense pretensions, molts moments de màgica harmonia.

La natura batega també amb tota la seva magnificència —per bé que dins els casc urbà—, en poemes com “L’Eucaliptus del Torrent”. Ens presenta una petita ciutat vital, que batega amb el catric-catrac de les llançadores a “Les catedrals del tèxtil”, i que respira també en l’assossec romàntic del pas del temps en un racó amagat i silenciós del cementiri. En el poema “Sota un cel de maig”, ja un xic més ençà, ens hi reflecteix en clau onírica i simbòlica, els somnis de la joventut dels anys 60, quan tot el país es va deixar anar amb un gran esclat de grups de folk, i a la nostra vila hi havia, entre d’altres, els Cataifa2, Altívol, Els Pellofes, Aplec, Jep i Ton...

El Francesc Pasqual, amb aquesta alegria de llibre, ens convida al seu viatge, a mirar i a sentir com ens assegura el poeta romàntic Samuel Taylor Coleridge (1772-1835): furga i busca els mons ocults que tenim en l’inconscient, i els reconcilia, els uneix a la consciència, i amb aquesta fusió dóna vida a bellíssimes constel·lacions. En el magistral domini de l’art d’escriure ens deixa participar d’aquesta revolada vital mantenint la flama de l’emoció vivíssima en tot moment.

Nadal 2014 39

Arreveure

PARAULES PER LA ROSA MARIA RECASENS Neus Salvat

Aquest curs dos professors del nostre Institut arriben al final de la seva carrera professional, el Francesc pasqual i la Rosa Maria Recasens.

En aquesta revista La Montserrat Cosp dedica unes ratlles a la trajectòria de Francesc Pasqual i jo, per la meva banda, li dedico aquestes ratlles a la Rosa Maria amb la qual he treballat conjuntament durant els sis cursos que formo part de l’equip de l’Institut Mir. Juntes hem encarat amb il·lusió la tasca de suport als alumnes, especialmment a aquells a qui els costa més tirar endavant en els estudis.

La Rosa Maria ha desenvolupat una tasca educativa ben llarga i variada. Són molts anys durant els quals ha deixat petjada a diverses escoles: Sant Sadurní, Roquetes, Vilanova..., i els últims anys al nostre Institut. Ben segur que molts companys de tot arreu la recorden amb afecte per tot el que han compartit amb ella: la feina de cada dia, les festes, patis, cafès de mig matí, alguns sopars, rialles en els bons mmoments, paraules d’afecte en els mmoments difícils, les seves bromes i la seva alegria, tantes anècdotes... I sobre tot la recorden i la recordaran aL llarg de les seves vides, un munt d’alumnes d’aquí i d’allà que amb ella han après coses importants i que han trobat en la Rosa Maria un especial recolzament.

Per mi ha estat una satisfacció compartir aquests cursos ambla Rosa Maria. He après 40 Nadal 2014

moltes coses amb ella i amb la seva manera de fer i per això Em sembla una gran sort haver tingut al costat una persona amb tanta experiencia, una bona mestra que coneix i aplica amb naturalitat estratègies didàctiques molt variades i que ofereix als alumnes un tracte que els estimula a superar-se i vincular-se amb els estudis; una treballadora incansable que s’ha sabut adaptar a contextos molt diversos per treballar amb eficàcia allà on ha estat en cada moment. En aquest sentit, després de molts anys fent de mestra a primària ha desenvolupat una tasca brillant a secundària, tant pel que fa a aspectes pedagògics com d’organització i coordinació, tot aportant al nostre centre propostes i maneres de fer que, de ben segur perduraran en el dia a dia de l’Institut ara que ella acaba la seva trajectòria professional. Estic segura que la trobarem a faltar molt, tant en els moments de feina com a nivell personal.

I ara que la Rosa Maria començarà una nova etapa de la vida, li desitjo fermament que la pugui gaudir plenament, dedicant-se a la família i a les coses que li agraden. Això sí, esperem que no s’oblidi de nosaltres i veure-la de tant en tant per l’Institut quan fem alguna festeta o quan ens vulgui venir a veure.

Rosa Maria, gràcies per tot el que ens has aportat i molt bona sort en la nova etapa!

Sant Jordi 2014

LA DIADA DE SANT JORDI Núria Jorba

El dia de Sant Jordi, vint-i-tres d’abril, és una festa únicament celebrada als països catalans, el “dia dels enamorats” i “el dia del llibre”. En aquesta celebració tan important per gairebé tots els catalans, el noi acostuma a regalar una rosa a la seva estimada o a alguna dona molt important en la seva vida, i la noia un llibre al seu enamorat. Els carrers s’omplen de gent, de parades, de llibres, de roses,, d’enamorats, de joves i adults amb vergonya d’expressar el que senten per dins, o que contemplen com el seu amor impossible, celebra aquest dia tan especial amb una persona que no és ella. per tant, també s’omplen de tristor. És un dia ple de sentiment.

Aquest dia commemora la llegenda de Sant Jordi; aquesta història explica, resumint, com el bell cavaller Sant Jordi salva la princesa d’un petit poble, en el qual elegien qui s’havia de sacrificar per alimentar la bèstia a sorts, del vell drac de la ciutat. Al matar-lo, de la seva sang neix un roser amb unes precioses i vermelloses roses, del qual Sant Jordi en cull una i la dóna a la princesa. Aquests s’enamoren, però Sant Jordi ha de seguir el seu camí i no poden realitzar el seu amor.

Jo que he viscut aquest dia des de petita i que sempre he estat aquella tarda passejant per la Rambla veient-la i vivint-la amb orgull i emoció, penso que és una festa tradicional que de moment es conserva prou bé i hauria de seguir així, ja que és molt maca.

Nadal 2014 41

Sant Jordi 2014

PREMIS LITERARIS SANT JORDI 2014 Nivell A: Poesia: Primer premi: “L’amistat”, d’Arnau Pascual.

Segon premi: “L’amistat”, d’Adam Medina Narrativa: Primer premi: “Sensació de llibertat”, d’Arnau Pascual.

Segon premi: “Jo era de Detroit”, Marina Cazorla.

Nivell B: Poesia: Primer premi: “Quan et miro”, de Joana Maestre.

Segon premi: “Olor d’estiu”, d’Alejandro Gàmiz.

Narrativa: Primer premi: “Vol 370”, d’Orly Alvarado.

Segon premi: “Germans de cabells blancs”, de Javier Ruiz.

Nivell C: Poesia: Primer premi: “Epístola”, d’Olar Sánchez.

Segon premi: “Time”, de Sergi Escribano.

Narrativa: Primer premi: “Atrapada d’un somni”, d’Erik Cazorla.

Segon premi: “Il·lusions”, de Carla Sánchez”.

42 Nadal 2014

Sant Jordi 2014 L’AMISTAT Arnau Pascual (1r premi nivell A, poesia)

En aquell moment en què et trobes,

Tanta esperança perduda,

tot sol en l’obscuritat.

tanta felicitat robada,

Necessites ajuda i et trobes,

que ve ella i te la torna,

amb la cruel i freda soledat.

en l’instant en què el veus, i et somriu de forma il·lusionada.

És llavors quan, quan només veus la foscor,

A aquesta persona,

un món ple de negror,

que em va salvar de l’obscuritat,

apareix ella,

vaig pensar d’agrair-li,

per ajudar-te,

tota l’ajuda que m’havia donat.

amb un somriure, o un parell.

De quina manera ho podia fer?

Amb un text, potser?

Aquella persona,

Amb un dibuix, de cos sencer?

que t’ajuda quan toca.

Aquella persona,

El que sabia,

que està amb tu.

era que li devia, una amistat eterna.

Moments tràgics passaràs, i molt sol et sentiràs.

Però no és sinó quan et trobes amb la cara de la freda soledat, que ve ella i destrossa la negror.

Amb un raig de llum.

Nadal 2014 43

Sant Jordi 2014

L’AMISTAT Adam Medina Pérez (2n premi Nivell A, poesia)

L’amistat és una sensació Que ens omple de satisfacció.

Tenir bons amics És el que ens fa ser rics.

Amics de veritat Són persones de gran bondat.

Pots comptar amb ells per a la felicitat Com també per a la necessitat.

Qui té amics de tot cor Els ha de conservar amb amor.

El respecte i la sinceritat Fa que l’amistat duri fins a la eternitat.

L’amistat és un dels valors més importants Fins i tots pels familiars i pels amants.

Ens anima la més gran tristesa Rodejant-nos de tendresa i fortalesa.

44 Nadal 2014

Sant Jordi 2014

EPÍSTOLA Olav Sánchez (1r premi poesia, nivell C)

Fantasmes i temors, en mi ja cap condol.

I s’endugué el banús que entre fulles jugà.

En mi el silenci amarg, reclamant-te hi ha el sòl Que un dia et donà descans i on Morfeu et tocà.

Soterrada estàs, obscuritat, desconsol.

Banús incert els teus ulls Hades apagà.

Eterna és la marca, ara inexistent el sol I de tu, el record, mai enterrat quedarà.

D’innocent ànima tot de joies m’omplies Inconscientment, em suavitzaves el camí.

Ara ets terra, banús ja complidor del cercle.

Miro enrere, encara puc sentir com gaudies.

Caront no esperà més, la curs trobà fi I ara ets terra, terra de què sento l’alè.

Nadal 2014 45

Sant Jordi 2014

TIME Sergi Escribano (2n premi poesia, nivell C)

Caminant, pensant, xarrant i respirant ets jove, el temps et sobra més que manca tu saps que només pots anar endavant, ho has notat? Ja tens deu anys més a les espatlles.

Mires les manetes... Què estàs mirant?

El temps serà ràpidcurt com una bala però ara és lent i llarg com un elefant busques matar-lo, sempre és el temps qui et mata.

Ningú t’ha avisat però el sol ja s’ha post demà sortirà quan ja siguis més vell i cada segon s’acumula al teu cos...

Ja ha passat, ja has tocat el teu propi sostre.

No et preocupis, no estàs perdent el temps, es perd allò que es té i el temps no és pas nostre.

46 Nadal 2014

Sant Jordi 2014 SENSACIÓ DE LLIBERTAT Arnau Pascual (primer premi nivell A, narrativa)

Recordeu aquell sentiment? Aquella sensació de... felicitat i tristesa. Per primer cop, et sents lliure, però, a costa de què?

Hola, em dic Richard, Richard Galore. Tot i que tinc quinze anys, aquest any en faré 16.

Estic al batxillerat científic perquè vull ser forense. Sí, forense. A molt poca gent li agrada aquest treball perquè, en certa part, és fastigós. A la gent no li agrada tocar els cadàvers. Però a mi em sembla fascinant, saber com moren i per què moren les persones. Així que aquí estic jo. Sol en la meva elecció d› ofici però no de batxillerat.

Els primers dies van ser normals. Res important. Estudis i l’ acostumar-se a la nova rutina després de les vacances. Però no va ser sinó després d’ una setmana, quan van començar a succeir coses estranyes. El 27 de setembre vaig escoltar un estrany soroll abans d’entrar a classe, abans d’escoltar el timbre de l’institut. No en vaig fer cas, pensant que havia sigut un parany del meu subconscient.

Però m’equivocava. Només entrar, ja hi vaig trobar una cosa rara. El professor no havia vingut. Normalment no seria estrany, si no fos perquè aquest professor venia fins i tot malalt. El segon auguri que em va fer pensar que alguna cosa passava era el fet que… la gent actuava amb certa lentitud, com, a l’hora de prendre decisions, com si moure’s o no fos una cosa de què depengués la vida o la mort. Era tot molt estrany, les paraules s’articulaven amb lentitud, era com si el temps comencés a parar-se. Només a fora s’escoltava el feliç cant de les orenetes, que per sort encara no havien emigrat. No estava molt còmode, i li vaig dir al professor que si podia anar-me’n, que no em trobava gens bé. Cap a 30 segons després d’haver fet la pregunta, em va respondre amb un “sí” bastant cansat. Bé, doncs, me’n vaig anar i vaig dirigir-me cap a casa, quan de sobte… es va tornar tot fosc. Eren les 9 del matí! No podia

estar ja fosc! Em vaig posar nerviós i m’estava plantejant de veritat anar a un psicòleg per veure si de veritat estava delirant o no.

Sense donar importància a l’ imminent eclipsi de sol i me’n vaig anar a casa.

A l’arribar a casa, la llum estava fosa. No tenia rellotge, excepte l’antic que tenim de fusta, que no sé com pot funcionar encara.

De sobte, el terra va començar a tremolar.

Un terratrèmol? Aquí? Era pràcticament impossible, però havien passat tantes coses estranyes que ja no m’impressionava. Vaig anar a la meva habitació i em vaig estirar una mica al llit. Em vaig adormir, perquè quan vaig mirar el rellotge ja eren les tres de la tarda. De sobte, vaig sentir unes passes. No podia ser de la meva mare, treballava fins a les cinc.

Qui podia ser? Tenia pare, però era en un viatge de negocis, així que havia de ser… algú de l’institut. Per portar-me els deures.

-Hola?- vaig preguntar. Sense resposta. -Hi ha algú?

- Hasa aro ne. - Vaig escoltar. Estava delirant?

Ni tan sols era català. Era… Massa estrany. De sobte, es va obrir la porta de la meva habitació. I un noi, potser més jove que jo, crec que cap als 13 anys, em va mirar. Era un jove amb el cabell blanc com la neu, unes estranyes línies a la cara, ataronjades, i una expressió indiferent.

- Hasa aro ne. -Va tornar a dir. I em vaig desmaiar.

Quan em vaig despertar. No era a la meva habitació. Ni a casa meva. Ni a la meva ciutat. Era en una habitació totalment blanca, com la d’un hospital. Amb la diferència que res tenia color. molt sorprès que res tingués color. Res excepte jo.

De sobte, una porta es va obrir, i aquell noi va entrar. Me’n vaig anar ràpidament al fons Nadal 2014 47

Sant Jordi 2014 de l’habitació, atemorit que em fes alguna cosa.

- Eke rei goro no. - em va dir.

-Di...disculpa, p.. però no t’entenc.- Vaig dir.

-Leio koro sang? - Em va dir. Havia entès <<sang>>? Em volien matar?

- Què… Què has dit de sang?- Li vaig preguntar, cada cop amb més temor - Do Kimences a entendre. Veig que després de tot, sí que ets ertilià.

- Ertilià? Si, t’entenc. Però, ertilià?- Vaig preguntar, amb menys timidesa i menys por.

- Ertilià. Som d’Ertilia, el món paral·lel a Sacre, o la Terra, com diuen els “sacres”.

- I per què t’entenc? Jo sóc de la Te… de Sacre, oi?

- Sí, tu ets de Sacre, però el teu pare i la teva mare són d’aquí.- Em va dir aquell noi misteriós. De sobte, es va fer un silenci sepulcral en aquella saleta.

- Els meus pares no.. són… Quèèèèèèèèèè?

No…- Vaig dir, entre llàgrimes. Els meus pares eren de la Terra, vaig néixer a la Terra.

Tot això era un malson, sí, només era un malson… O això era el que volia pensar, tot i que sabia que no era veritat. Bé ho havia d’assimilar, però no és una cosa que és pugui parlar amb normalitat de bones a primeres.

-Sí, els teus pares són ertilians, igual que els teus avis, besavis i generacions anteriors.

-I tu… Qui ets? -Vaig dir, en un estat de dispersió mental molt fort.

-El meu nom és Shahack, sóc el teu cosí. Tinc 13 anys.

-Tal i com pensava -Vaig respondre, parlant d’una forma més aviat desesperada.

-El que, que era cosí teu?- Va respondre ell, tot curiós.

48 Nadal 2014

-No, res, res. És igual. I què faràs amb mi?

-Res, simplement matar-te. -Va dir, amb un aire somrient.

-Ah! Que bé, només ma… Espera un moment!! Per què? No he fet res!- Vaig respondre, exasperat. No, no, no, tenia coses per viure, tenia un somni per complir. Un malson tan real com aquest no pot acabar amb les meves esperances així com així.

- L’aire d’aquí t’ha contaminat, probablement et deuen quedar… uns 30 anys de vida menys dels que anaves a viure. I quant més temps et quedis, menys esperança de vida tindràs. Per això et vull matar aquí i ara. Així sofriràs menys.

-No!- vaig dir. - No deixaré que acabis amb els meus somnis. Les meves ambicions, el que jo vull viure. El meu destí és meu i jo puc fer el que vulgui amb ell. Ningú és ningú per dir quan he de morir i perquè. Que aquest aire m’ha contaminat? Que viuré 30 anys menys? Potser no viuré 100 anys, però 70 sí, així que, per molt que una persona (o ertilià) com tu no té dret a menysprear-me com si no fos res. I ara escaparé d’aquí i tornaré a casa meva. Amb els meus pares, i retornaré a la meva vida normal!- El silenci es va fer a la sala. Havia vist com aquest ser insensible que deia ser el meu cosí m’havia fet caure desmaiat en un sol segon, així que no sabia molt bé quins eren els seus poders, així que pensava escapar a la primera oportunitat que se’m presentés.

- Oh, quin sermó més bonic.- Va dir en to sardònic. - Però tu no t’escaparàs de la mort!

- Em va dir. I en un segon, era al meu costat, preparant-se per a atacar. De sobte, tot va tornar a començar a anar a càmara lenta. Un altre cop allò? Potser era una capacitat que havia heretat dels meus pares… Però ara no era moment de pensar en allò. Vaig fer una ràpida carrera cap enrere i vaig agafar un tub de ferro. Com que en Shahack encara estava preparant l’atac, vaig aprofitar i li vaig donar un cop molt fort al cap. Va caure estès

Sant Jordi 2014 a terra i vaig pensar que s’havia desmaiat, no suportaria el pes que em cauria a sobre si matava algú, ni tan sols algú que em volgués matar. Ràpidament vaig fugir de la habitació, i vaig agafar el primer camí. <<Sempre cap a la dreta>> vaig pensar. És la forma més fàcil d’anar cap a un laberint. Primer sempre cap a un lloc, fins que no pots més, llavors canvies de lloc. I així successivament. Però bé, el cas és que, al cap del que crec que eren 20 minuts vaig aconseguir sortir d’aquell lloc. Em vaig trobar una porta, de cinc metres com a mínim, davant meu. Era oberta i hi tenia un portal (o suposava que era un portal, i no em vaig equivocar) de color lila i magenta. Era molt estrany, i marejant. Així que, resant a Déu, tot i que sóc ateu, vaig creuar el portal.

Em vaig despertar sobresaltat del meu llit.

-Que estàs bé, fill meu?-em va dir una veu harmoniosa, i preocupada.

-Sí… Mare? He tingut un somni espantós. Un nen que es deia Shahack em perseguia i deia no sé què de que éreu ertilians, del món d’Ertilia. Ha sigut molt estrambòtic, i he passat molta por. Pensava que de veritat era real.

-Tranquil, fill meu.-va dir aquella veu.-Només ha sigut un somni. Quan he tornat de treballar, t’he trobat aquí dormint i tenies molta febre, i m’he preocupat i…- La meva mare no va poder seguir parlant, perquè va veure la meva ganyota que simbolitzava el mal de cap que tenia. Només em va fer un petó i em va deixar dormir.

Sincerament, no he pogut oblidar aquell somni. Han passat exactament cinc mesos des que el vaig tenir, i ara, a 17 de maig de 2014, encara em captiva el record del somni, i esperant que torni però a la vegada que no, vull tornar a veure l’estrambòtic món d’Ertilia. Recordeu la primera frase de la història?

“Recordeu aquell sentiment? Aquella sensació de... felicitat i tristesa. Per primer cop, et sents lliure, però, a costa de què?”. Jo l’he sentit. M’he sentit lliure de qualsevol preocupació m’he sentit lliure d’aquest món,

a canvi de passar per coses que, a molts, haguessin enderrocat. Somnis estrambòtics com el d’Ertilita m’han assolat des d’aquella nit, però sense tenir res a veure amb aquell món. Aviat seran les vacances i podré saber si els somnis són per la falta de son o realment em va afectar la Sensació de Llibertat.

FI

JO ERA DE DETROIT

Marina Cazorla (2n premi de narrativa nivell A)

Tot va començar el dia que em vaig mudar.

Per assumptes del treball dels meus pares, vam haver de venir a Barcelona. Nosaltres som de Detroit. A mi sempre m’ha costat molt adaptar-me als lloc nous, ja que tinc un complex amb el meu cos. A la meva família som d’estructura grassa.

Em fa molta ràbia això d’haver-nos traslladat ja que tenia tota la meva vida mig construïda, els meus amics els conec des de pàrvuls, sempre m’han acceptat tal com sóc, mai m’han criticat pel meu físic, i sempre que algú es posava amb mi, ells em defensaven.

Em sentia a gust i protegida. Ens els estudis mai no he tingut problemes, sempre unes nores excel·lents!.

Quan vam arribar a Barcelona, eren vacances d’estiu, així que em vaig passar els dies a la piscina, a la platja, anant de compres, visitant la ciutat... i els dies eren divertits, no se’m va fer tant dur deixar la meva ciutat, els meus amics i la meva família. El problema va aparèixer quan van començar les classes. El primer dia va ser horrible, allà va començar el meu malson. Només entrar, a les escales, vaig caure. Tothom va riure’s de mi, no podia estar més vermella, volia que la terra se m’empassés. Estirada a terra sentia com em feia petita, petita i petita..., les mans em suaven i no em podia agafar a la barana, i els altres eren cada cop més grans, es feien gegants, sentia com es reien de mi, em sentia fatal ja que ningú em va voler ajudar. A classe, la tutora em va presentar Nadal 2014 49

Sant Jordi 2014 als alumnes, i ja vaig veure a les típiques populars, guapes i primes mirant-me de dalt a baix i comentant entre elles, crec que es pensaven que el meu físic també afectava el meu cervell i que era tonta. Vaig fer veure que no les havia vist. Pels passadissos tothom em mirava, però no com si fos estrella de cinema quan desfila per la catifa vermella, sinó com si fos un pres que van a condemnar.

Volia tornar a casa, però no la de Barcelona sinó la meva casa de veritat, cada minut que passava la trobava més a faltar, trobava a faltar anar de compres al Mercat Oriental de Detroit, passejar pel fantàstic Parc Lafayette...

Al tornar a casa, no hi havia ningú, vaig anar a la cuina per veure què havia preparat la meva mare per dinar. Hi havia pizza, com quasi sempre, ja que a ma mare mai li donava temps a preparar el menjar. Me la vaig menjar tota, encara que no tenia punt de comparació amb la pizza de peperoni de “Jets pizza”. Allà sí que en sabien de fer pizzes. Per postres em vaig acabar el gelat encetat de xocolata que hi havia al congelador. Me’l menjava amb prepotència, amb angoixa, amb ira... no vaig trigar gaire d’acabar-me’l. Quan el pot ja era net, em sentia malament, sempre faig el mateix, recaic i això em fa sentir molt malament. Vaig anar al lavabo.

El dia següent no va ser gaire millor, mirades, insults a les esquenes... Al final això es va convertir en la meva rutina, fins que un dia, ja no eren unes simples mirades.

Una vegada, a l’hora del pati, mentre em menjava l’entrepà de pernil que m’havia preparat, un grup de noies em van agafar l’entrepà i me’l van llençar a la brossa. La seva explicació va ser que amb el meu pes no puc menjar. Quan vaig al lavabo, he de donar tots els diners que tinc a la butxaca perquè si no em peguen, una bona estratègia per guanyar diners. Pels passadissos em van fent la traveta, em van enganxant cartells a l’esquena amb insults, no hi ha ningú que no es rigui de mi, sento les mirades clavades, cada rialla és com un dispar, el passadís cada cop és més llarg, tot és molt fred i fosc, miro a terra, una llàgrima cau pel meu rostre, me 50 Nadal 2014

l’eixugo amb la màniga, miro a terra...

A dos quarts de tres, quan sortim de l’institut, sempre hi ha un grup de nois i noies més grans que jo que, quan passo per davant seu, es riuen de mi i em diuen coses que em deixen malament.

M’agradaria dir-los algunes coses a tots, però tinc por de fer-ho, perquè hi ha gaire bé tot l’institut contra mi. Tinc molta por, no sé què fer, ningú vol ser el meu amic, vull tornar a la meva vida d’abans. Els meus pares no saben res d’això. Crec que és el meu problema, no han de fer res. A vegades el seu intent d’ajuda no em serveix per res.

Cada cop estic més esgotada, no puc més.

Tot és fred i fosc. He decidit prendre una solució final i definitiva. A casa sempre hi ha pastilles per tot, he agafat totes les que he trobat i he anat a la meva habitació. Primer em qüestiono per què m’ha passat tot això a mi, no ho entenc, sóc una bona persona, tinc un gran cor, sento que tot el que he fet en ma vida no ha servit per res, no he pogut realitzar els meus somnis ni trobar l’amor de la meva vida, ni construir una família, ser àvia i explicar les meves històries als meus néts.

Me les miro amb por, però decideixo tirar cap endavant, no em vull quedar en aquest estúpid món que només m’ha ensenyat que per ser feliç has d’estar bona i ser guapa.

Noto com les pastilles van lliscant per la meva gola, una, dues, tres... quaranta-sis... fins que en la pastilla quaranta-set ho vaig veure tot molt clar, era preciós, al final hi havia una potent llum blanca.

Good bye, mad world.

Aquesta història va dedicada a tota aquella persona que hagi patit bullying. No és fàcil tirar cap endavant quan la gent et fa sentir malament amb tu mateix només per ser diferent. No he passat mai per una situació semblant, però em fa molt de mal veure com n’hi ha que passen per aquest tipus de situacions només perquè un grup de persones volen riure una estona. Hem d’acceptar els altres tal i com són, no importa el físic, el color de pell, la roba que t’agrada vestir, la música que escoltes... Som persones i hem de conviure les unes amb les altres.

Sant Jordi 2014 Hi ha molts casos d’aquests als instituts, i no ens n’adonem. Molts adolescents s’han suïcidat o intentat suïcidar perquè s’han rigut d’ells... Només de pensar-ho se’m posa la pell de gallina, deu ser molt dur passar per això, persones que encara no han recorregut ni la meitat de la seva vida i només per gent inconscient, acaben amb la seva vida”.

GERMANS DE CABELLS BLAUS

Javier Ruiz (2n premi nivell B, narrativa) Era Divendres, estava assegut sol al meu lloc amb un ull mirant el meu mòbil i l’altre mirant l’Helena, la tutora, que repartia les notes. Va dir el meu nom: Carles, vaig haver d’aixecar-me a agafar les meves notes, havia de recuperar dues assignatures.

Vaig tornar a la meva cadira i quan em trobava còmode i havia desbloquejat el mòbil van trucar a la porta el director i un noi que per sorpresa nostra tenia els cabells blaus, vestia amb una camisa texana oberta que deixava veure una samarreta amb un dibuix del coliseu romà, uns pantalons negres i unes sabates quasi noves.

lloc que queda lliure es allà al costat del noi de la dessuadora blava i els pantalons grisos.Va dir l’Helena.

Sí, va venir a asseure’s just al costat meu, va venir, va mirar-me ,va somriure, va treure l’estoig, una llibreta i unes ulleres negres que li donaven aspecte de llest. Jo el mirava i rumiava sobre quin color de cabell devia tenir sota aquell blavor.

Les hores transcorrien normals fins que a l’hora d’Educació Física el Nico va caure i es va torçar el turmell.

-Noi, comencem bé oi? Carles acompanya’l a secretaria perquè es posi gel i de passada ensenya-li la direcció- va dir el Rafa, també anomenat el “trenca-ossos” per nosaltres els alumnes.

Quan vam entrar a l’edifici i el professor ja no ens veia el Nico va començar a caminar normal, va obrir la butxaca de la camisa texana i va treure un parell de cigarrets, un dels quals me’l va oferir i jo l’hi vaig negar.

-Va Carles, que és un cigarret: esto no mata a ningú- Va dir ell.

-No, no gracies- vaig negar-li jo un altre cop.

-Bon dia senyoreta Helena!- va exclamar el director.

-Doncs tu t’ho pierdes Carles- deia ell tot rient.

-Bon dia!- Va respondre ella.

Després d’això vam estar parlant de les notes, de noies, del partit de futbol d’aquella nit i sobre els nostres pares, tots divorciats.

-Et porto un nou alumne.- Continuava el director.

-Oh! Quina sorpresa! Entra, entra que no mosseguem- deia l’Helena somrient.

- Bon dia, em dic Nico, vengo de Madrid, disculpeu que no se parlar mucho català.deia ell avergonyit mentre molts li feien comentaris com ara: Pitufo! Barrufet!

“Hippie” i coses per l’estil.

-Ja n’hi ha prou! Si ell porta el cabell blau, verd o lila es el seu problema. Va Nico, l’únic

-Vols venir a casa mia aquesta tarde?- em preguntava el Nico.

-Aixeca’t, la classe s’acaba d’aquí a cinc minuts i farem tard- deia jo en forma d’excusa.

-Va que estarem sols, puc trucar a unes amigues i de passada veurem el partido.

Vols?- Deia ell.

-Parlaré amb ma mare a veure què diu -li Nadal 2014 51

Sant Jordi 2014 vaig respondre.

-Jo t’estaré esperant a casa meva, és el numero 22, planta 3a porta 2a, d’aquest carrer -em va informar ell.

Vam anar a secretaria per al gel del fals turmell torçat i més tard vam tornar al pati.

A les 14:30h vaig sortir direcció a casa meva, vaig arribar i vaig trobar a la nevera una nota de ma mare que deia: <<Estic ocupada Carles, tornaré a la nit. Dins la nevera hi ha macarrons>>. Els vaig ficar al microones, me’ls vaig menjar i em vaig quedar “K.O” al sofà.

Una vegada despert eren quasi les 17:00h de la tarda. Vaig preparar-me i vaig anar a casa d’en Nico. Em va obrir de seguida, em va donar un croissant i va trucar a dues amigues seves.

-Ja saps què has de hacer no Carles? Has d’estar a l’altura -va dir ell -Sí, és clar. No, en realitat no ho sé -vaig respondre inquiet.

-Mai t’has petonejat amb nadie o què?- em va preguntar.

-No en realitat no.

-No et crec... Però tu dejate anar, et sortirà sol ja ho veuràs.

- I si no hem surt què?-Vaig preguntar preocupat.

-Tranquil babau, esto no es fa bé o malament, cada persona ho fa a la seva manera -va tranquil·litzar-me.

Les seves amigues van arribar poc desprès, la situació va canviar ràpidament. El Nico i la seva amiga van obrir la sessió de petons.

Jo no sabia què fer, però com m’havia dit el Nico això surt sol. Vam estar besant-nos una bona estona fins que elles van haver de 52 Nadal 2014

anar-se’n. Vam posar el partit a la televisió i em va oferir un cigarret. Aquesta vegada no l’hi vaig negar. Al principi el fum era molest i cada dos per tres tossia.

-T’han gustado els petons?- em va preguntar interessat.

-Sí, ha estat bé per ser la primera vegada, i a tu?- vaig preguntar jo aquest cop.

-M’he petonejat amb noies millors.- Responia ell fent-se l’interessant.

Vam continuar veient el partit a la televisió.

Més tard, quan el partit es va donar per finalitzat va proposar-me que hem quedés a dormir. Vaig trucar a ma mare i per sort era a casa, ella no va pensar-s’ho massa i va accedir feliçment que em quedés a dormir.

Vam beure Coca Cola, vam menjar pizza, gelats, amb música amb un volum descomunal i fins i tot vaig aconseguir fumar dos o tres cigarrets sense tossir, i finalment vam adormir-nos al sofà.

Al matí, ens vam despertar pel soroll d’una cullereta xocant amb un got, era el seu pare.

El Nico va anar-se’n a viure amb la seva mare quan es van separar, però no se ben bé per què va acabar vivint amb el seu pare. Ens va preparar un suc de taronja que ens el vam prendre mentre miràvem els missatges dels mòbils.

-Nico que tens res a fer? I tu Carles?- Va preguntar el seu pare.

-No, en principi no. Per què?- Va dir el Nico.

-Si no es molèstia, Carles, podries ajudar el Nico amb el català. Com ja hauràs notat no en sap gaire - va dir el seu pare.

A partir d’això me n’anava cada tarda amb ell a fer els deures de català, donàvem voltes, ens aconsellàvem, ens quedàvem a casa de l’altre a dormir, vèiem partits de futbol i de mica en mica ens vam anar fent més bons amics.

Sant Jordi 2014 Un dia, quan em trobava a casa seva,vam estar pensant un pla: -Carles, potser et sona a bogeria. Tu ja saps bastant bé que el meu pare i la teva mare no es coneixen,però tots dos volien anar prendre un cafè però no han tingut possibilitat- em deia ell.

-Ja i què? - deia jo, que no l’entenia gaire...

-Que és perfecte! Tu i jo ens portem de meravella,avui és dilluns, a partir d’avui als nostres pares hem de fer-los pensar que són la parella perfecte!-deia ell motivat.

-No diguis bestieses Nico, ja m’agradaria a mi ser el teu germà!- li exclamava jo.

-Mira l’únic que hem de fer es dir-li a un coses bones de l’altre i divendres a la nit reservar hora en un restaurant dient que l’altre l’invitava. Segur que accedeixen!seguia dient-me ell.

Al final, em va convèncer i a més a més el pitjor que podia passar era que ens enxampessin i ens castiguessin.

Encara que ens va costar, vam reunir els diners i els vam convèncer tots dos. La meva mare es va arreglar moltíssim i el seu pare també. Com que nosaltres dos no teníem res a fer vam decidir anar a una festa. Aquella festa va ser tot un desastre vam beure moltíssim alcohol i un noi ens va oferir unes pastilles i com que anàvem tan beguts ens las vam prendre sense saber que eren. Al cap d’uns estona ens vam despertar a l’hospital, la meva mare anava feta una desgràcia, de tant que plorava.

-Com t’has pogut drogar preguntava ella plorant

Carles?-

em

-Però què dius tu ara mamà? Ja saps que jo no ho faria mai això- deia jo mig marejat.

Ja ni me’n recordava de les pastilles, ni jo ni el Nico, es veu que ens vam prendre unes

pastilles que amb la combinació de l’alcohol va provocar que ens desmaiéssim. A més a més d’estar a l’hospital els nostres pares, van estar parlant i ens van “pillar”, la saleta del metge semblava més un interrogatori que altra cosa.

-Papà volíem que us agradéssiu per fer-nos germans. Ho sentim no vam pensar en els vostres sentiments -deia el Nico en nom dels dos.

-Va! Que sou adolescents, que no torni a passar!- Deia el seu pare.

-Ara sortim, els metges us faran una última anàlisi i si tot surt bé ja ens en podrem anar tots quatre - deia la mamà que havia deixat de plorar ja.

Tots dos van sortir rient i dient frases com per exemple: “Pensar que ens agradaríem”, “Seria impossible enamorar-nos a aquestes altures” i coses per l’estil.

Però en aquella saleta d’espera del metge van passar moltes coses. Perquè ara mateix estic a primera fila assegut amb el Nico, tots dos amb els cabells blaus veient com els nostres pares diuen “Sí, vull.”

IL·LUSIONS

Carla Sánchez (2n premi nivell C, narrativa)

Em pensava que seria un dia com qualsevol altre. No obstant, a l’ arribar a l’institut em vaig adonar que m’equivocava: per primera vegada em mirava fixament, com si només existís jo. Feia anys que anàvem junts a la mateixa classe i sempre havia desitjat que les nostres mirades es trobessin i que aleshores pogués entendre tot el que sentia per ella.

Aquest dia que havia desitjat tant havia arribat, però jo no sabia com reaccionar així que de sobte vaig abaixar la mirada i vaig entrar a classe.

Nadal 2014 53

Sant Jordi 2014 Les hores passaven lentament i em trobava eufòric, però a la vegada impotent, no havia sigut capaç de fer res i d’aprofitar-me de la situació. Mai havia sigut valent, ni tampoc tenia la força suficient per lluitar quan volia alguna cosa, sempre em conformava amb el que tenia sense aspirar a res més.

La podia escoltar riure amb la seva amiga dues taules més éss enrere de la meva, m’encantava com reia i la felicitat que desprenia.

Em passava les classes intentant escoltar alguna cosa que em donés éss l’esperança ça a que estava interessada per mi, o simplement volia saber si en els seus pensaments hi havia algú que no fos jo. Potser aquesta era la raó per la qual el meu rendiment acadèmic èmic mic havia baixat, no podia concentrar-me, així que vaig intentar seguir la classe.

De sobte, em vaig sentir observat i intuïtiïtitivament em vaig girar. Era ella, tornant-me a mirar i em somreia, cosa que no ho havia fet mai. Dins meu és va ençendre una espurna d’esperança ça a cap a alguna cosa que desconeixia, però que sabia que em podia fer feliç i que necessitava.

A l’hora del pati, vaig intentar dir-li alguna cosa, però les paraules no em van sortir, i tot i això, ella desitjava que li digués qualsevol ximpleria. Podia sentir l’olor del seu perfum, i em tornava boig.

Tot semblava perfecte fins que de sobte tot és va tornar borrós, sentia la veu de la meva mare cridant i un mal de cap molt fort. Què estava passant? Tot era molt estrany. Jo estava quiet i em perdia en els meus pensaments mentre ella em parlava, però no aconseguia escoltar-la.

Vaig obrir els ulls, havia estat somiant. Em sentia en estat de xoc i marejat, i estava en una habitació blanca plena de màquines que feien soroll i hi havia diferents tubs. No em podia moure i encara no podia veure-hi amb tota claredat. Vaig romandre en aquesta posició durant uns minuts, fins que vaig notar que algú ú em tocava, més éss ben dit, m’acariciava mentre plorava.

Quan vaig tornar a ser capaç de poder fer servir els meus cinc sentits em vaig adonar que era la meva mare. Estava amb un metge 54 Nadal 2014

i parlaven de mi, jo no recordava res i no sabia com havia arribat allà.

Van passar dies fins que la meva vida va tornar a la normalitat, per sort em vaig recuperar i els metges deien que no tindria problemes en tornar a la meva vida habitual.

Havia aconseguit recordar el que havia passat aquella nit, abans que anés a l’hospital; com sempre, havia mentit a la meva mare i no li havia explicat que marxava a una festa d’aniversari, perquè è la noia que em tornava boig era allà. Tothom havia començat a beure i jo no ho havia provat mai, però volia que ella és fixés en mi i em veiés com un noi interessant. Per aquesta raó, vaig beure més del compte, i sempre que passem els límits de les nostres capacitats humanes el final no pot ser agradable i feliç.

Aquella nit va ser la pitjor bogeria que he pogut fer mai, i éss més, és, s, la vaig perdre perque em vaig comportar de totes les maneres menys la corresponent a un adult. També vaig perdre la confiança de la meva mare, i la meva llibertat temporalment. Quan som joves ens deixem guiar massa pels altres i per les nostres emocions, i sovint ens oblidem del que nosaltres valem realment sense haver d’aparentar. Aquella nit per una part vaig aprendre una lliçó i per l’altra vaig madurar; diuen que dels errors s’aprèn i jo m’he proposat de ser simplement jo, amb les meves virtuts i els meus defectes, perquè si alguna vegada apareix aquella noia especial per mi, només pugui veure el que sóc i no el que vull semblar.

Sant Jordi 2014

EL PETIT PRÍNCEP I ELS SEUS 70 ANYS Miranda Blanca (2M)

Aquella faula de l’escriptor i aviador francès

commemorant aquests 70 anys, sobretot a

Antoine

França i als Estats Units.

de

Saint-Exupéry

sobre

aquell

nen viatger i curiós, procedent del llunyà

La Morgan Library de Nova York, la casa que

Asteroide B-612, que observava perplex el

conserva el manuscrit i els dibuixos originals

món dels adults, El Petit Príncep, ha celebrat

del llibre, li dedicarà una exposició a principis

el 70è aniversari de la seva publicació.

de gener. A més, es celebrarà un concert de

Ja han passat set dècades des que aquell

Michael Levinas que prepara l’òpera Le petit

petit nen demanava que li dibuixessin un xai i s’ha convertit en un dels llibres més llegits del món.

Ha sigut el llibre amb més traduccions després de la Bíblia, ja que es pot llegir en 270 idiomes, tot i que cada any hi ha noves traduccions. Però també és molt conegut

prince, que serà estrenada a Suïssa a finals de l’any que ve.

L’escriptor Antoine de Saint-Exupéry va desaparèixer pel Mediterrani al volant del seu avió el 31 de juliol de 1944, quan tenia 44 anys. Dos anys més tard, al 1946, la casa Gallimard va publicar el seu conte.

pels dibuixos del propi escriptor.

La gent, cada cop que pensa en aquest petit nen, l’associa amb valors universals com ara la protecció del planeta, la pau mundial i la protecció de la infància.

Aquesta història va ser escrita quan SaintExupéry es trobava a Nova York, militant contra la lluita del nazisme.

El Petit Príncep va ser publicat amb el context de guerra i va aparèixer en anglès i francès, editat per la casa Reunal & Hitchcock, a l’abril del 1943. És un llibre amb un contingut clau que dóna

resposta

a

diferents

preguntes,

independentment de la cultura, l’època o l’edat del lector. Està considerada una història profundament humana.

Durant aquest any s’han fet nombrosos actes, Nadal 2014 55

CANGUR La prova Cangur, convocada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzada per una comissió catalano-valenciano-balear és una activitat que es marca com a objectiu estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques a través dels problemes. Consisteix en una prova de 30 reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema.

Els enunciats els prepara, en una reunió internacional l’associació Le Kangourou sans Frontières, on Catalunya hi participa com a nació. Llavors els participants i les participants d’arreu d’Europa i d’altres països del món es plantegen els mateixos problemes i tenen un temps d’una hora i un quart per intentar resoldre’ls.

El nostre centre agraeix l’esforç de concentració que van fer els 33 participants del nostre institut i premia els dos millors de cada nivell: NIVELL 3r ESO

1r premi

2n premi

Francisco Javier Ruíz Chaves (17’56%)

Pol Lara Cavayé (60’08%)

4t ESO

Samuel Kurt Davidson (6’68%)

Alejandro Gámiz Benedicto (21’3%)

1r Batxillerat

Soraya González Sánchez (14’85%)

Neus Bayón Toledano (37’68%)

2n Batxillerat

Saida Garcia Morel (14’44%)

Anastasia Ceban (18’52%)

El percentatge indica la posició entre els millors que ocupa dintre de la seva categoria en el conjunt de Catalunya (el nombre total de participants va ser de 21.879).

56 Nadal 2014

Matemàtiques DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES: PREMIS ST JORDI 2014 Sabina Cid

FOTOGRAFIA: Estem contents de la vostra participació en el concurs de fotografia matemàtica, us en volem donar les gràcies i felicitar-vos.

A l’hora d’escollir les fotos guanyadores hem valorat: • L’enginy de la idea • La relació amb les matemàtiques • La qualitat de la fotografia Els premis són:

CATEGORIA A 1r i 2n ESO 1r Premi Desert

2n Premi Desert

CATEGORIA B 3R I 4T ESO 1r Premi

2n Premi

Dolces combinacions

Geometria a l’hort

de Carla Ferrer de 4t ESO

de Mar Díaz de 4t ESO

CATEGORIA C

Batxillerat i Cicles 1r Premi

2n Premi

Mirant l’infinit

Multitransformacions

de Nadia Ramírez de 2n Batxillerat

de Manju Guillaumes de 2n de Batxillerat

Animeu-vos a participar el curs vinent, comenceu a pensar-hi ja des d’ara !!!

Nadal 2014 57

1r Premi Categoria B (3r i 4t ESO) “DOLCES COMBINACIONS” de Carla Ferrer de 4t ESO B

2n Premi Categoria B (3r i 4t ESO) “GEOMETRIA A L’HORT” de Mar Díaz de 4t ESO B

1r Premi Categoria C (Batxillerat i Cicles formatius) “MIRANT L’INFINIT” de Nadia Ramírez de 2n Batxillerat M

2n Premi Categoria C (Batxillerat i Cicles formatius) “ MULTITRANSFORMACIONS” de Manju Guillaumes de 2n Batxillerat M

66 Nadal 2014

MUNDIALS DE NATACIÓ BCN 2013 Oriol Hernández

Aquest estiu Barcelona va ser la seu del campionat del món de natació, que va aplegar gent de diversos països i cultures. La ciutat comtal ha tornat a situarse en el punt de mira mundial de l’esport, ja que va ser l’epicentre mundial de l’esport perquè l’esdeveniment va ser transmès a més de 170 països .

Més de 150 països i uns 2.500 atletes es van congregar a la ciutat de l’aigua per realitzar les modalitats: Natació, Natació sincronitzada, salts d’1 metre, 3 metres i 10 metres, ‘hight diving’ (salts de gran altura), de 27 metres anomenats clavistas, aigües obertes pel Port antic de Barcelona, i Waterpolo.

Aquests mundials han aportat molt prestigi i molta riquesa a la ciutat perquè es feia una inversió amb uns beneficis molt grans, es calcula que per 1 euro invertit se’n recaptaven 5,5.

Ha estat una gran oportunitat per anar a conèixer a fons molt de la gran varietat d’esports que hi ha, ja que només es fan cada 2 anys i cada temporada és en una gran ciutat diferent, els pròxims mundials es fan a Kazan (Rússia)

Nadal 2014 67

Geroflífics Jeroglífics

Laia Torres 1

2

SOLUCIÓ

Solució

SOLUCIÓ

Solució

Solució

Solució

3

4

2 1

Solució SOLUCIÓ

SOLUCIÓ

Jeroglífics

Solució

Solució

68 Nadal 2014

Solució

Jocs Melanye Marco

Uneix els punts.

Uneix els punts

Laberint.

Laberint

Nadal 2014 69

Cinema AVATAR Laia Torres

Avatar, la pel·lícula estadounidenca èpica de ciència-ficció més taquillera de la història, va ser reproduïda el passat 12 i 13 de novembre al canal de televisió Telecinco , donant així l’oportunitat que les persones, de totes les edats, que no l’havien pogut veure anteriorment, s’animessin a endinsar-se en aquest món meravellós. És la història inspirada l’any 2154, on un grup de científics (corporació minera RDA) volen explotar Pandora , un món on hi ha unobtainium, un mineral molt escàs i valuós en aquest any futur. Però no els serà fàcil, ja que allà hi haurà els habitants na’vis, una espècie humanoide de pell blanca i trets felins, que lluitaran per la seva terra.

Els humans no poden sobreviure a la seva atmosfera ja que si respiren l’ oxigen de Pandora poden arribar a morir. Per aquest motiu, els RDA, creen els avatars (cos dels na’vis però controlats pels humans a partir d’una màquina complexa).

Jake Sully, el protagonista, és un ex-marine paraplègic, que decideix convertir-se en l’avatar del seu germà bessó, que va ser assassinat. Els avatars són intransferibles, però gràcies a la similitud genètica, per això Jake pot fer-lo anar. Augustine, cap del programa, no vol que Jake es fiqui en el món de Pandora, ja que assegura que aquest no sap res sobre els na’vis. No obstant això, acaba acceptant, ja que crear un nou avatar seria molt més costós.

El protagonista només hauria estat un escolta si no s’hagués separat dels doctors que l’acompanyaven, però un depredador el vol devorar i Jake es veu obligat a fugir i separarse del grup. Finalment, és salvat per Neytiri, una na’vi. Aquesta el porta al seu poblat i la mare de Neytiri li demana a la seva filla que li ensenyi la cultura i les tradicions, a més de la llengua, al jove alienígena. Jake passa tres mesos al costat de la jove i desenvolupa 70 Nadal 2014

habilitats d’un gran guerrer na’vi. Al mateix temps, va informant el coronel i cap militar de la operació, Milers, sobre tot el que succeeix a Pandora, fent així més fàcil la seva destrucció. Però poc després, un fet sorprenent, fa que Jake canviï totalment de bàndol, posant-se a favor dels na’vis: Ell i Neytiri s’enamoren profundament. El coronel, en adonar-se d’aquest fet, desconnecta Jake de l’avatar i l’empresona, junt amb tot el seu equip. Es posa en marxa per anar a Pandora i destruir-lo personalment. Jake, alhora, convenç Selfridge de deixar-lo connectat i així avisar els omaticayas(tribu dels na’vis), perquè vagin a un lloc segur, però els na’vis, i concretament la seva enamorada, en escoltar la veritable historia del perquè del seu viatge a Pandora, no el creuen i el tracten de traïdor.

Els na’vis decideixen lluitar, tenint totes les de perdre perquè els científics tenen armes molt més avançades. Però compten amb

Cinema

tot el grup d’Avatar, que decideix salvar els na’vis. Jake, per recuperar la confiança de tot aquell planeta, domestica un toruk, l’au més gran, perillosa i difícil de domar de tot Pandora. Tots els na’vis tornen a confiar en ell.

Finalment, els na’vis acaben guanyant la guerra. Jake acaba convertint-se del tot en un na’vis i tornant de nou amb Neytiri.

Personalment, penso que Avatar és una pel·lícula enriquidora, la qual t’endinsa profundament en la història, fen-te pensar que ets tu el propi protagonista, per un moment tu ets un na’vi. Una curiositat que em va fer molta gràcia al final de la pel·lícula, és que realment acabes pensant que els humans són els ‘’dolents’’ i alienígenes i passes inconscientment a ser del bàndol omaticaya.

Nadal 2014 71

Cinema Star Trek

Oriol Hernández Adrià Martínez

Si ets fan de la saga de Star Trek sens dubte ja hauràs vist la pel·lícula ‘’Star Trek: en la oscuridad’’. És bastant entretinguda i personalment recomano la pel·lícula a tothom siguin fans o no. La pel·lícula conté gran varietat d’efectes especials com a base principal de la pel·lícula, encara que en aquesta entrega el diàleg és bastant escàs i el personatge protagonista està molt americanitzat.

Les escenes estaven principalment basades en batalles, però eren ràpides amb amplitud d’efectes especials els quals predominaven en tota la pel·lícula. Tot i així, en general, eren molt reeixides. En comparació a les altres entregues ha sigut una pel·lícula més ‘’simple’’ principalment pel fet que els personatges han perdut encant al disminuir el seu diàleg.

En conclusió és una pel·lícula que deixa un bon sabor de boca si tenim en compte totes les coses bones d’aquesta entrega.

72 Nadal 2014

Cinema INSIDIOUS CAPÍTOL 2 Títol: Insidious Capítol 2 Títol original: Insidious chapter 2 Any: 2013 Duració: 105 minuts País: EE.UU Gènere: Terror Qualificació: +16 anys Estrena a Espanya: 25 d’octubre de 2013

Taquilla: Insidious capítol 2 debuta com a número 1 de la taquilla segons dades de la pàgina Rentrak, començant amb 1,37 milions d’euros. És la clàssica estrena de terror per acompanyar a Halloween, que ha arribat amb molt d’èxit al nostre país, superant l’estrena de, per exemple, Expediente Warren: The conjuring.

Director: James Whan Guió: Leigh Whannel Repartiment: Patrick Wilson, Rose Byrne, Ty Simpkins, Barbara Hershey, Leigh Whannel, Angus Sampson, Andrew Astor, Jocelin Donahue, Danielle Bisutti, Lindsay Seim, Lin Shaye

Crítica: James Wan s’allunya del cine de terror per algun temps i no es podia acomiadar de millor manera. Si aquest estiu ens va proposar una de les millor pel·lícules de terror de l’any amb Expediente Warren, ara torna amb Insidious: capítol 2 que ofereix una bona ració d’ensurts, una estructura diferent a la seva predecessora Insidious i una porta oberta a futures seqüeles

Sinopsis: Josh i Renai Lambert s’han mudat amb els seus fills a la casa de Lorraine, la mare de Josh, amb l’esperança d’oblidar el passat i començarà una nova vida. Però no passarà gaire temps quan la família comença a experimentar visions estranyes i fenòmens amenaçants que els obligaran a descobrir l’ horrible secret que els ha deixat perillosament connectats amb el món espiritual.

Nadal 2014 73

Horòscop HORÒSCOP Laia Torres Àries( del 21/03-20/04) Amor i família: hauràs de deixar de banda les crítiques de la gent i continuar pel teu camí posant-hi valor i empeny. Si no tens parella, obre el teu cor perquè una persona molt especial vol entrar a la teva vida.

Treball: La setmana es presenta plena de treball, fes-ho amb ganes i ànims, no malbaratis els diners en coses que no et son necessàries.

Taure (21/04-20/05) Amor i família: La teva família intenta ajudar-te, no et prenguis tot el que et diguin malament. Tant si tens parella com si no en tens, viuràs una aventura molt apassionada.

Treball: Et preocupen molts els diners , ja que tens alguns deutes per pagar i això et fa mal de cap, però tot passarà i la teva economia es recompondrà a poc a poc: paciència.

Bessons (21/05-21-06) Amor i família: Durant la setmana, la teva família parlarà molt amb tu per aconseguir arreglar un error del passat. A la teva relació li falta alguna cosa i has de veure de què es tracta per poder aconseguir millorar-la.

Treball: Encara que et sentis pressionat i t’exigeixin més del compte prent-ho amb calma i tot canviarà.

Cranc (22/06-22/07) Amor i família: Deixa a un costat les preocupacions i centra´t a fer un viatge amb la teva parella de cap de setmana, serà meravellós. Pels càncer sense parella us proposaran una cita cega,, cosa que al principi no t’agradarà, però finalment sortirà molt bé.

Treball: Hauries de prendre’t un temps per corregir els teus errors i millorar en alguns assumptes, així et serà més fàcil determinar el teu futur laboral.

Lleó (23/07-22/08) Amor i família: El teu entorn familiar és molt important per tu però, de vegades s’ha de pensar més en un mateix. Amb la teva relació és el moment de comprometre’t seriosament.

Treball: No et prenguis les coses tan seriosament amb els teus companys, que no estan en contra teva, sinó que tu estàs últimament molt susceptible.

Verge (23/08-21/09) Amor i família: Encara que estiguis passant un mal moment amb la teva família, tot s’arreglarà amb una mica de comprensió i paciència. Hauràs de passar una mica més de temps amb la teva parella i donar una mica d’ estabilitat a la teva relació Treball: Hi haurà una amistat que t’ajudarà amb els negocis en el qual sortiràs beneficiat.

74 Nadal 2014

Horòscop

Balança (22/09-22/10) Amor i família: compleix les teves promeses i així no hauràs d’ escoltar a la teva parella queixar-se, sigues tu mateix i no et deixis influir per ningú. Amb la teva família tot tornarà a la normalitat.

Treball: posa’t més seriós a la feina i sigues fort; això tindrà la seva recompensa ja que no t’ho estàs prenent seriosament..

Escorpí (23/10-21/11) Amor i família: Encara que parlis amb sinceritat no ho has de fer amb mala intenció, les coses es poden dir de moltes maneres. Aquesta setmana, amb la teva parella, estaràs encantat.

Treball: El treball en equip es el més convenient per a tu en aquests moments perquè el projecte que tens al cap surti bé.

Sagitari( 22/11-22/12) Amor i família: Dedica més temps a la teva família i als teus éssers estimats, perquè últimament passes més temps amb gent que no et beneficia per a res. La teva relació en parella necessita atenció i que la cuidis més.

Treball: Amb les teves forces intenta fer front a tots els assumptes relacionats amb la teva feina: tens una bona oportunitat per avançar.

Capricorni (23/12-21/01) Amor i família: la confiança està algo desgastada amb la teva parella és el moment de buscar una solució o tot arribarà a la seva fi.

Treball: Gràcies a la teva capacitat per arribar al més alt, començaràs noves coses que t’inspiraran a lluitar per nous projectes.

Aquari (22/01-21/02) Amor i família: La teva parella significa molt per a tu, expressa-li els teus sentiments i deixa que les coses flueixen per si soles. La teva relació amb un gran amic millorarà considerablement.

Treball: No et deixis influir ja que hauràs de negociar i ser una persona segura i amb decisió.

Piscis (22/02-20/03) Amor i família: Fes sempre el que penses i no tot el contrari perquè això et causarà problemes amb la teva parella. Un familiar necessita que li prestis més interès, és el moment de parlar amb ell sobre la seva situació.

Treball: No et despistis a la feina ja que podria dur-te a perdre-ho tot i no és el moment; la teva família està molt pendent del que facis.

Nadal 2014 75

INSTITUT JOAQUIM MIR CERTAMEN LITERARI SANT JORDI 2015 1. Hi podrà participar tot l’alumnat del centre.

2. Els treballs hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres certàmens.

Els textos hauran de ser escrits en llengua catalana.

3. Hi haurà dues modalitats, una de narrativa i una de poesia, cadascuna de les quals es classificarà segons les categories següents:

Nivell A: Alumnes de 1r i 2n d’ESO.

Nivell B: Alumnes de 3r i 4t d’ESO.

Nivell C: Alumnes de Batxillerat, Cicles Formatius i CAS.

4. S’atorgaran dos premis per a cada nivell i cada modalitat (narrativa i poesia): un 1r premi de 30 € i un 2n premi de 20 €, els quals s’efectuaran en forma de taló nominatiu.

5. Els i les concursants podran presentar, com a màxim, un treball a la modalitat de narrativa (d’una extensió de fins a cinc folis) i un altre treball a la modalitat de poesia (d’extensió lliure).

6. Les obres es lliuraran signades amb el nom i cognoms dels autors i les autores dins d’un sobre en el qual constarà el nivell (A, B o C) i la modalitat (narrativa o poesia) a què es presentin.

7. La presentació dels treballs originals haurà de fer-se a la Secretaria d’aquest institut del 10 fins al 17 d’abril de 2015.

8. El jurat, que estarà constituït pel professorat del Departament de Llengua i Literatura Catalana, podrà concedir accèssits, si així ho considera oportú, o bé declarar desert algun premi, en el cas que els treballs presentats no arribin a un nivell mínim de qualitat.

9. La presentació dels treballs originals, en les modalitats i categories esmentades a les bases del Certamen Literari, suposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases i també del veredicte del jurat, que serà inapel·lable, i que es farà públic el dia 23 d’abril de 2015.

10. Els treballs guanyadors es publicaran a La Miroia, per la qual cosa es prega que totes les obres presentades estiguin disponibles en suport informàtic.

Vilanova i la Geltrú, febrer de 2015.