ABRIL 11
ABRIL 11
Núm. 387
CONEGUEM-NOS
Hi havia una vegada, fa uns deu anys, una noia, la Gemma, que vivia a Sant Vicenç i per alguna raó se sentia atreta per una activitat que feien al Centre Catòlic (així es deia aleshores). És la Xarxa d‟espectacles infantils i juvenils, una activitat dedicada als nens i nenes de Sant Vicenç dels Horts. Consistia (i encara ara) a programar espectacles, tant de teatre com de titelles, teatre musical, animació o màgia, perquè els més petits de la casa poguessin passar una bona estona. La Gemma, ja de nena, tenia una estreta vinculació amb el que ara és El Centre. Va fer ballets amb el senyor Torrent. Molts diumenges pujava amb els seus pares, en Ramon i la Maria Teresa, a fer el vermut a la terrassa del Centre i per ella era una gran festa. Més endavant, quan ja era joveneta, feia servir algunes sales per
AGENDA ABRIL poder passar-hi l‟estona amb els amics i fins i tot fer-hi alguna festa de Cap d‟Any. Alguna vegada havia jugat al frontó amb la seva germana, la Montserrat, quan hi anava amb les seves amigues. Ha gaudit moltes vegades de les obres de teatre en què el seu germà, en Ramon, actuava, i es divertia veient com ho feia de bé i les ganes que hi posava. Va fer balls tradicionals durant una època i s‟ho passaven d‟allò més bé. També hi va passar moltes tardes de diumenge amb els amics petant la xerrada. Actualment continuo formant part de la Xarxa. És molt gratificant veure com un nen esclata amb una rialla o es sorprèn amb un truc de màgia, o fins i tot balla quan un grup d‟animació engresca la gent; quan som a la guixeta i veiem les cares dels nens plens d‟il·lusió per saber què els espera aquell diumenge, els pares que estan contents de poder-hi acompanyar els seus fills, i els avis, tiets, cosins… tots vénen amb ganes de passar-s‟ho bé, i quan en surten, veiem el reflex del que han viscut dins la sala. És fascinant la quantitat de persones que he conegut una mica més (o potser molt més) en formar part de la Xarxa, començant per l‟Assumpta, la Montserrat Vila, la Montserrat Castells, la Montserrat Joaniquet, la Laura, l‟Eulàlia, l‟Olga, i també l‟Imma, el Xavi, el Josep Maria, la Sílvia... Tots i cadascun d‟ells han contribuït, d‟alguna manera o altra, a ajudar-me a créixer una mica més com a persona. Sempre he dit que és una “vàlvula d‟escapament” el fet de poder formar part de la Xarxa, perquè per mi és una de les maneres de trencar la rutina de la setmana, que sempre és plena de feina i pressa. Així, doncs, ja coneixeu una mica més la Gemma, una noia que gaudeix de les petites coses que donen la vida, com ara el somriure d‟una criatura. Gràcies per donar-me l‟oportunitat que em coneguin una mica més. Gemma Estévez
Diumenge 3 d’abril a les 12.00 h, al Centre: espectacle de la Xarxa Nou espectacle infantil per a tota la família. Diumenge 3 d’abril, a Vallirana: Musicoral Participació en el concert del cicle Musicoral del Baix Llobregat en aquest municipi. Dissabte 9 d’abril a la tarda, a Sant Cugat del Vallès: Roda d’esbarts Diversos esbarts de Catalunya aniran a exhibirhi els seus balls, juntament amb l‟Esbart vicentí. Diumenge 10 d’abril: concert Orfeó Concert de les Danses de la mort a Lleida, dins l‟intercanvi amb la Coral Ressò de Sant Pere. Dimecres 13 d’abril a la tarda, al Centre: audició de l’Estudi de música Mostra del que han après els alumnes durant el trimestre. Dissabte 30 d’abril a la tarda, a Olesa de Montserrat: Roda d’esbarts Diversos esbarts de Catalunya aniran a exhibirhi els seus balls, juntament amb l‟Esbart vicentí.
PREVISIÓ MAIG Dissabte 7 de maig: Excursió de l’Estudi de Música Alumnes, pares i professors van d‟excursió a l‟Auditori de Barcelona Diumenge 8 de maig, a les 12.00h, al Centre: espectacle de La Xarxa Un nou espectacle infantil per tota la família Diumenge 8 de maig, a l’Església Sant Vicenç Màrtir: Concert de Primavera L‟Orfeó Vicentí ha organitzat el concert de Primavera, i aquest cop comptarem amb la participació de la Coral Esquirol (Església) Diumenge 15 de maig, al Centre: Preestrena WORKING Finalment comencen les representacions del musical que porten preparant durant més de dos anys. Les altres representacions oficials seran els dies 20, 21, 22, 27, 28 i 29 de maig Diumenge 22 de maig: Excursió de l’Estudi de Música Alumnes, pares i professors van d‟excursió al Palau de la Música
Núm. 387
OBRES DE MILLORA ANTIC PROJECTE DE SUBSTITUCIÓ DE TEULADA I INSTAL·LACIÓ DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES. NOU PROJECTE DE SALA A l‟últim informatiu del mes de febrer ja us vam posar al corrent sobre la situació del projecte de reforma de teulada i plaques solars. Us vam comunicar que ens quedava una última resposta a unes gestions amb la Generalitat. Doncs bé, ara ja és definitiu i oficial que no podrem rebre l‟ajuda. La situació econòmica actual que tots sabem podria haver motivat la denegació del projecte. I ara, què farem? Hem quedat gratament sorpresos de les vostres col·laboracions i entrega cap al projecte. Amb el poc ressò que hem fet, heu col·laborat en 25 plaques i en teníem cinc més d‟emparaulades. L'equip de la Comissió d‟obres i Junta hem valorat molt positivament la vostra ajuda, i entenem que tots plegats ens hem engrescat per continuar en l‟adequació de les instal·lacions d‟El Centre. Hem d‟oblidar-nos del projecte de teulada, i per això volem reconduir-lo a millorar la sala d‟actes. Estem pensant com fer-ho i ja hem començat algunes visites d‟empreses perquè ens en facin pressupostos. Tot just acabem de començar, però ja tenim una llista del que ens agradaria per a una sala més segura, càlida i confortable. Ara volem treballar per presentar-vos el projecte a la propera assemblea, i encomanarvos la il·lusió que tenim per dignificar la sala. Avui encara no sabem fins on podrem arribar, i és evident que no tenim els recursos propis per fer-ho. La situació actual no hi és favorable, i si ens esperem que ens ho facin, podem estar asseguts esperant, tot i que paral·lelament continuarem treballant amb les nostres administracions per rebre‟n les ajudes. També tenim, però, unes evidències, que és el mateix Centre. El potencial que tenim som nosaltres mateixos, i si no, preguntem-nos com els nostres antecessors van fer el que van fer perquè nosaltres avui gaudim d‟aquestes instal·lacions i activitats. Tenim la responsabilitat i la il·lusió de continuar amb aquests projecte anomenat “Centre”. Penso que cal engrescar-nos, reinventar-nos i sobretot posar-nos a treballar. De ben segur que en recollirem els fruits. El president Vicenç Simon
La Web:
www.cencatsvh.org
El correu: cencat@cencatsvh.org
WORKING Hola a tothom. Finalment, el mes passat i per un error informàtic, no va sortir l‟escrit complet. Per tant, us posem aquest mes la segona part de l‟escrit que teníem preparat. Només dir-vos que Working és a la recta final; que entrem en el mes decisiu i que en el full del mes que ve us anunciarem els dies de venda anticipada d‟entrades, així com els dies de funció. No us el perdeu! Us prometem emocions fortes. Sense més dilació, us deixem l‟escrit que un dels personatges de l‟obra ens ha fet arribar. Hola, em dic Herb, Herb Rosen. Tinc… uns quants anys i estic casat. Tenim un fill i som de... Bé, tant és d‟on som... i també tant és com em digui. De fet, no sóc ningú especial. Podríeu trobar molts Herbs Rosen arreu del món: a Barcelona, a Londres, a Nova York, a Pequín... Potser, per fer-vos una idea aproximada de mi, us aniria millor que us digués de què treballo. Oh, sí, la feina, l‟ofici, això sí que et retrata; de fet, és allò que la gent veu de tu, és allò que és més visible pels altres: la feina. La feina encasella molt. Quan dius a algú de què treballes, ja es pot fer una mitja idea de com deus ser. Doncs bé, sóc empresari, sí, empresari; empresari d‟americana i corbata. Però no d‟aquells que han heretat el càrrec i s‟ho han trobat tot fet, no; sóc un empresari que ha hagut de suar de valent, que ha lluitat per tenir tot el que té, que ha cercat l‟èxit amb el seu esforç i que... també ho pot perdre tot en menys d‟un buf. És tan fràgil, la vida! I tan bonica! Sabeu la quantitat d‟instants que conformen la vida d‟una persona? Instants alegres, instants tristos, instants d‟il·lusió, instants d‟esperança, instants de satisfacció, instants de plenitud... I sabeu quants n‟arribem a deixar perdre per la feina? Sempre ocupats, sempre atabalats, a la
TEATRE recerca de l‟èxit: hem de triomfar! I mentrestant, la vida passa, transcorre d‟amagatotis pel costat nostre, subtil, ignorada, desapercebuda, i quan te n‟adones, ja has perdut un altre instant. Ai, Senyor! De vegades em poso massa filosòfic! Ei, sabeu què? M‟han convidat. Sí, resulta que m‟han convidat a explicar la meva història en un teatre, crec que a Sant Vicenç dels Horts. Sí, sí. El local es diu El Centre, i un tal Sergi s‟ha dedicat a aplegar tota una colla d‟individus com jo i ens ha convidat a explicar a la gent les nostres vivències. Ah, i diu que vol que ho fem cantant! Òndia, que no li passi res! I això, el mes de maig; d‟aquí a quatre dies, vaja. En fi, no us ho perdeu! Els instants de la vida són molt valuosos, i si des de l‟escenari podem aconseguir que vosaltres els aprengueu a assaborir tots i cadascun d‟ells, ens donarem per ben pagats.
La companyia Khap‟s de Thron‟s va actuar el 20 de març amb gran èxit al nostre teatre. Moltes felicitats i gràcies a tothom. Els més petits del teatre, la mainada dels tallers, continuen preparant les obres que representaran el 3 de juliol. El grup dels més grans també ha començat a preparar una obra que es diu Swimming pool („Piscina‟) que estrenaran cap a finals d‟any. Esperem que ho facin molt bé i que passem una bona estona. Working continua a plena marxa i amb molt d‟esforç, i ja prepara les representacions del mes vinent. Aviat podrem gaudir de la feina que estan portant a terme. Ja tenim també obra per a la Festa Major d‟estiu. Ens ha caigut la sogra, porta per títol. És una comèdia que ens farà passar una estona molt divertida. S‟està treballant per programar un Taller de Teatre per a aficionats al teatre que vulguin participar-hi. No s‟han rebut gaires peticions encara. Les persones interessades podeu contactar amb el Jordi Mèlich al 609 39 43 50 o a jmmall@telefonica.net Jordi Mèlich
CORAL JOVE Blanc i negre. Cançons i poemes. I un toc de vermell en els balls. Coral Jove i Joan Vinyes. Ernest Bosch i Maria Ruiz. I l‟acurada direcció escènica Estévez.
d‟en
Ramon
Guitarra i piano. Ismael Alcalde i Carme Poch. I versos d‟en Garcia Lorca cantats i recitats. “Romancero gitano” i “Poeta en Nueva York”. Castanyoles i Cristina Blanco. I balls flamencs per acompanyar les obres lorquianes.
Herb Rosen
“Nocturnos de la ventana” i “Poema del cante jondo”. Nervis i il·lusions. I un espectacle sobri i elegant. Aplaudiments i gust andalús. Tot això ha estat Alma ausente, el darrer projecte de La Coral Jove. Gràcies a tothom per haver-lo fet realitat! Esther Badosa
EL CENTRE EN IMATGES Avui mostrem una fotografia de cadascun dels tres actes principals que, amb motiu de la celebració del PRIMER CENTENARI DEL CENTRE, van tenir lloc el diumenge 20 d’abril del 1980 a la muntanya de Montserrat.
L’acompanyem d’una crònica molt breu d’aquella gran diada festiva per tots els socis i simpatitzants del nostre Centre: Sortida de Sant Vicenç amb sis autocars de 50 places cadascun per arribar a Montserrat amb prou temps per assistir a la missa que, juntament amb innombrables conciutadans que havien pujat pels propis mitjans, va començar amb el cant del Virolai, per l’Orfeó i poble, a dos quart de deu, concelebrada per mossèn Mateu Santacana, conseller del Centre, i els sacerdots fills del poble mossèn Enric Aymerich i mòssen Jaume Vilà, ja difunt i fent de monitor l’amic Jordi Tuset, també ja traspassat.
Al so de la cobla, a les dotze, començava, a la plaça del monestir, la part folklòrica de la diada amb una ballada de sardanes, l’actuació de l’Esbart Vicentí que s’alternava amb el grup de
Falcons, i l’actuació acabava amb la ballada de la “Disfressada” de Sant Vicenç dels Horts, amb l’eix de la rotllana fet per una torre humana dels Falcons. Envoltava la plaça una multitud impressionant que ens feia sentir orgullosos de ser gent del Centre i de Sant Vicenç. El nostre equip fotogràfic i els particulars tant del país com estrangers no paraven de fer fotos. Després d’haver dinat, a tres quarts de quatre, la basílica començava a omplir-se fins a quedar plena a vessar. D’on sortia, tanta gent? Amb tot, l’Orfeó Vicentí present al presbiteri a punt de començar el concert, i amb la presència del Reverend pare abat Dom Cassià M. Just, el president del Centre va iniciar l’acte saludant el pare abat, la comunitat i tots els presents fent-li entrega de la medalla del Centenari i, també, fent un breu resum del motiu de la diada. El pare abat hi va contestar felicitant els 100 anys de l’entitat i animant a continuar la tasca tan lloable que aquestes entitats fan per mantenir i impulsar el caràcter i l’esperit català. També va entregar una medalla commemorativa del 15è centenari del naixement de Sant Benet.
El concert, que va quedar molt bé, va constar de deu cançons i va finalitzar amb l’himne a Sant Vicenç entonat per l’Orfeó i els molts vicentins que havien seguit el concert. Emocionant! I aquí no va acabar tot, ja que al capvespre, un grup dels que havíem participat en la magnífica diada ens vam quedar al peu de la muntanya, concretament a l’hotel El Bruc, per acabar la festa amb un berenarsopar. 80 persones vam descansar tranquil·lament reposant forces i comentant les vivències del dia, tots feliços pel magnífic resultat. Joaquim Sagristà