Tema2 evolucio historica

Tema 2 Evoluci贸 de la construcci贸 d'imatges fixes al llarg de la hist貌ria Cultura Audiovisual Elena Sintes IES M.A. Cardona

La utilització de procediments de reproducció d'imatges és molt antic. Ja en les coves prehistòriques trobem pintures fetes emprant la mà com si fos una pintura per estergir.

A MesopotĂ mia es fabricaven segells de forma cilĂ­ndrica gravats amb imatges o textos que desprĂŠs s'imprimien a sobre les tauletes de fang fent-hi rodar el segell.

Papirs egipcis L'escriptura jeroglífica és una mescla d'ideogrames, signes consonàntics i determinants. Es va utilitzar tant en els papirs, com a les parets i tot tipus de suports (pedra, ceràmica...)

Roma: Tauletes de cera

Inscripcions romanes

Imatges en relleu sobre pedres semiprecioses

Edat Mitja: Llibres il路luminats (codex)

A la baixa edat mitja es generalitza l'Ăşs de la xilografia.

Es tracta de gravar sobre una base de fusta una imatge que es pot reproduir vĂ ries vegades sobre un paper

Litografia.

Senefelder

Senefelder, dramaturg i músic, va inventar de manera casual un mètode barat i senzill per a la reproducció d'estampes.

El mètode es basa en el rebutj entre l'aigua i el greix: es dibuixa amb llapis o tinta grassa sobre una pedra calcàrea, porosa i molt llisa. La pedra absorbeix la grassa que quan està mullada només agafa l'aigua en els porus que no tenen greix. Quan s'aplica la tinta, aquesta és absorbida pel llapis que, un cop posat el paper i aplicat pressió, el dibuix quedarà imprès sobre el paper.

Fotografia La paraula es va emprar per primera vegada al 1839. Deriva del grec foto (llum) i grafia( escriptura), per tant, “la fotografia és l'art d'escriure o pintar amb la llum” La fotografia neix com síntesi de dos experiments: 1. Descobriment de la càmera fosca 2. Descobriment d'algunes substàncies sensibles a la llum.

1. La cambra fosca: Aristòtil al s.IV a.C ja deia que si feia un forat a una paret, un feix de llum dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de l'exterior.

Però el primer funcionament de la cambra fosca la va fer Leonardo al s.XV. En un principi, els artistes disposaven d'una habitació mòbil per a dibuixar paisatges, però era molt poc manejable.

l A la II mitat del s.XVII es va inventar una taula de dibuix portĂ til seguint el principi de la cambra fosca : era la cĂ mera fosca

De manera paral·lela , s'empraven diverses maneres de captar la realitat:

●

●

El fisionotraç: instrument òptic mecànic amb el que es podien dibuixar els perfils de persones i objectes El siluetejat: és una altra màquina per a dibuixar: el nom deriva del ministre d'hisenda de Lluís XV, Ethiène de Silouette. Consistia en col·locar la figura darrera d'un llençol il·luminat i es dibuixava el contorn que es reflexava.

Aquests dibuixos s'empraven en els camafeus del s.XVIII.

2. Substàncies sensibles a la llum El mèrit de la obtenció de la primera imatge permanent, fou del francès Nièpce.

Emprava unes plaques d'aleació de diversos metalls cobertes amb betum de judea i fixades amb oli de lavanda. Va emprar una càmera fosca modificada i amb açò va fer la primera fotografia de la història: una vista des de la finestra de ca seva.

A aquest invent el va nombrar Heliografia. Tenia dos grans inconvenients: les imatges sortien invertides i es necessitaven llargues hores d'exposició

Daguerrotip De forma paralel·la, Daguerre, un famós pintor, es va interessar en l'invent de Niepce, però aquest no va voler associar-se amb ell. Així que va començar a investigar pel seu compte. Al 1835 va publicar els resultats del seu invent que va nombrar Daguerrotip.

El principal avantatge era la reducció dels temps d'exposició a 15 o 30 minuts, i va arribar a aconsseguir fixats permanents.

Amb els anys va anar perfeccionant l'invent i com també era molt comerciant va fer que s'arribés a conèixer arreu del món, malgrat que era molt costós i només es podia fer una única

Principals inconvenients del daguerrotip: Només es podia fer una imatge. Si es feien més còpies s'havia de destruir l'original.

El temps d'exposició era molt llarg (3-4 min.) Per a fer retrats, es fermaven els caps i els cossos perquè la imatge no sortís moguda.

La placa de coure amb l'emulsió de sals de plata es craquela i s'ennegreix amb l'aigua o l'aire. Per açò les imatges s'havien d'enmarcar i col·locar amb un vidre.

Els daguerrotips eren molt pesats. Tant la càmera com les plaques de coure eren males de manipular. Per altra banda el procés de revelat es feia amb mercuri, un producte molt tòxic.

Exemples de daguerrotips

El Calotip El successor del daguerrotip fou el calotip. L'invent es basa en emprar un paper negatiu del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies. Talbot va descobrir que el paper cobert amb iodur de plata era més sensible a la llum. Després de l'exposició el paper es submergia en dues disolucions amb productes químics per fixar les imatges i fer-les permanents. Es necessitaven només uns 30 segons per aconsseguir un negatiu.

El colodió humit La tècnica del colodió es va aplicar primerament sobre un vidre un conjunt de reactius químics sensibles a la llum.

Les grans avantatges són la reducció del temps d'exposició i la seva aplicació sobre diversos materials com el vidre, el cuir , el paper i ceràmica.

El seu inconvenient era haver de revelar-ho de seguida, sinó el negatiu humit es destruïa ràpidament.

La tècnica del colodió encara s'empra en fotografia artística. A través dels anys s'ha anat perfeccionat i es poden fer fotografies amb grans resultats

Negatiu fotogrĂ fic en sec DesprĂŠs de molts intents, es va descobrir que es podien emprar les planxes de revelat seques si es recobrien amb una emulsiĂł de geĂąatina i debromur de plata. Al 1879 es va patentar un paper sec amb bromur, i per tant ja no es va haver d'emprar el vidre

Progressivament s'anirà emprant l'acetat de cel·lulosa amb diferents emulsions que permetran diversos tipus de sensibilitat a l'exposició de la llum. Apareix la nomenclatura en ASA /ISO. De manera paral·lela es fan experiments per tenir fotografies en colors naturals. El físic Maxwell al 1861 en fa la primera.

La fotografia estereoscòpica Es basa en la visió estereoscòpica humana: el fet de veure amb dos ulls separats, fa que cada ull rebi una imatge diferent i el cervell, al unir-les, veïm les tres dimensions.

Les càmeres estereoscòpiques tenien dos objectius que feien una foto cada u. Per aconsseguir la visió en tres dimensions es va inventar l'aparell anomenat estereoscopi. Amb ell es posen les dues imatges juntes i poden ser vistes com una sola imatge en tres dimensions.

El tipus de fotografies fetes amb aquest sistema era de paisatges, gent de països llunyans, personatges rellevants com la Reina Victòria d'Anglaterra, animals exòtics, etc. I a principis del s. XX s'emprava com material didàctic a les escoles.

Primera pel·lícula en carret fotogràfic Al 1884 l'americà George Eastman va fabricar la primera pel·licula en carret de 24 exposicions. Però la revolució la va fer quan va llançar al mercat una càmera amb un carregador amb 100 exposicions. Un cop fetes les 100 fotos, s'enviava a la casa que les revelava i tornava la càmera carregada de nou

La càmera costava uns 25$ i l'eslògan publicitari era “ Vostè toqui el botó, nosaltres farem la resta”.

El nom comercial de l'invent fou KODAK. Eastman, al crear la càmera, també va fundar la casa Kodak, i fou el primer que va passar a la pel·lícula de cel·luloide.

Primera càmera de 35 mm Al 1923, apareix la 1ª càmera lleugera: la LEICA. Fou creada per Oscar Barnack, un dependent de la fàbrica d'òptiques Leitz.

Es va fer molt popular tant pels fotògrafs professionals com els aficionats tant pel poc pes com també pel seu econòmic preu

La càmera Leica i totes les seves imitadores van popularitzar la fotografia, posant-la de moda per tot el món.

Al 1935 va aparèixer la primera pel·lícula en color Kodachrome i Agfacolor amb les que s'aconsseguien transparències o diapositives en color.

Objectius Zeiss i revelat instantani Les càmeres van tenir una gran revolució a partir de la invenció de les òptiques Carl Zeiss.

Per altra banda, també s'investigava la possibilitat de revelar la pel·lícula a l'interior de la càmera en lloc del laboratori.

Així, al 1947, va sortir la càmera Polaroid Land

Evolució de la fotografia La fotografia ha anat evolucionant molt al llarg de la història fins a la fotografia digital d'avui.

La fotografia ha estat emprada com recolzament de diverses disciplines. L'art, la ciència o la indústria s'han beneficiat d'aquest invent.

Així, alguns usos de la fotografia són: ●

Ús industrial de la fotografia

●

Ús científic

●

La fotografia i els viatges

●

La fotografia social

●

La fotografia i l'art

●

La fotografia vanguardista

●

●

La fotografia i el dadaísme, surrealisme i futurisme.

La fotografia i l'art Pop.

Ús industrial A mitjans del s XIX, la fotografia es posa al servei del desenvolupament industrial. La fotografia ha de tenir una nova utilitat.

A l'exposició universal de 1851 a Londres es van fer més de 150!! fotografies per documentar els informes del jurat. Aquesta exposició la van fer al Cristal Palace. Entre 1853 i 1854 l'edifici es va traslladar a la zona sud de Londres. El fotògraf Delamotte va fotografiar el trasllat i l'obra de reconstrucció.

Fou la primera documentació fotogràfica sobre la construcció d'un edifici.

Posteriorment es van encarregar a altres fotògrafs projectes com la construcció de ponts, construcció de vaixells, etc.

Ús científic De la mateixa manera que al fotografia va entrar a la indústria, també va començar a ser una eina de treball per a la ciència.

Al 1848 va començar a ser emprada en psiquiatria pel Dr. Diamond: va retratar les seves pacients per deixar constància dels diferents estadis de les malalties psiquiàtriques Fotografia astronòmica i aèrea: Al 1852 es comencen a fer fotografies de la lluna, i a partir de 1865 es fotografien de manera regular els eclipsis de Sol. L'exèrcit del EEUU va emprar fotògrafs que des de globus retrataven els moviments de les tropes enemigues.

La fotografia i els viatges La fotografia es relaciona amb els viatges des del descobriment del Daguerrotip. Un fotògraf va recopilar un conjunt de Daguerrotips i els va publicar amb el nom de “Excursions daguerrianes: les ciutats i monuments més notables del globus”.

Però quan la fotografia de viatges es va difondre de debó fou amb el calotip degut a que es substituirà el metall pel paper. Bridges, ajudant de Talbot va realitzar 1500 negatius sobre paper que van des d'Itàlia a Egipte.

La fotografia social Quan es comencen a emprar càmeres més petites i manejables i l'ús del flash de magnesi va fer que els fotògrafs sortíssin al carrer: açò va fer inevitable que es fes un ús reivindicatiu sobre la societat deprimida d'aquella època.

Els fotògrafs més compromesos comencen a retratar els obrers, les seves condicions de vida i condicions sanitàries de treball, etc. ●

John Thomson fou un dels màxims exponents de la fotografia social. Va publicar al 1877 “ La vida als carrers de Londres”.

També va viatjar a orient per retratar la gent d'allà. Amb aquests tipus de fotografies vol que la societat victoriana de l'època es doni conta que hi ha tot un altre món que no viu tant bé com ells.

Els continuadors d'aquests tipus d'imatges de temĂ tica social foren: Jacob Riis, Paul Martin, Lewis Hine i Dorothea Lange.

La fotografia i l'art En el s.XIX la fotografia no es considerava art. Ni tan sols els fotògrafs ho pensaven. Però és un fet que, la fotografia ha estat al servei de l'art. Des dels seus origens, la seva funció va esdevenir facilitar la feina al pintor, escultor. Es feia una foto del paisatge o de la model i així no es necessitaven tantes hores de posat.

Alguns dels primers pintors que van emprar fotografies per pintar van ser Delacroix i Gustave Courbet.

Fins i tot al 1851 es va obrir una impremta la “Imprimiere Photographique” on es publicàven albums per artistes i aficionats.

Al 1853 el British Museum instal.la un estudi de fotografia per identificar totes les obres del museu. Neix així la fotografia museística, desenvolupant-ne característiques pròpies.

La fotografia vanguardista A principis del s.XX, el món de l'art va entrar en una gran revolució.

Fins al moment, l'art predominant era sempre una representació realista. L'artista només podia desenvolupar la seva creativitat per aplicar la llum o per la tècnica emprada. Per açò els artistes van rompre amb aquest sistema i van néixer les avantguardes.

La fotografia va seguir un món paral·lel a la pintura i va entrar als moviments com : surrealisme, dadaísme i el futurisme, entre d'altres.

Les tècniques que es van emprar més van ser el collage i el fotomuntatge. ●

●

El collage, ja s'emprava en el s.XIX per a decorar els àlbums de fotografies, però va ser en el s.XX quan els artistes ho van posar de moda.

El fotomuntatge (mescla amb diferents fotografies) va surgir als anys 20 i fou el dadaísme qui el va adoptar com a tècnica.

A Espanya, es va desenvolupar més tard, però hi va haver una gran nombre de personatges que es van interessar per aquestes i altres tècniques: ●

●

●

Massana, Manuel Monleón, Gabriel Casas, Josep Solà, Josep Mª Lladó i Català Pic el van aplicar a la publicitat.

Gregorio Prieto, Benjamín Palencia, Remedio Varó o Monleón el van dur a la pràctica com a expressió artística.

Nicolás de Lekuona i Josep Renau van ser els autors més carismàtics i representen l'artista compromès amb les seves idees i el desig de rompre amb velles estructures.

El dadaísme El fundà Trsitan Tzara i Hugo Ball.

Neix com protesta contra les normes causants de la IGM. Són coneguts com els anti-artistes.

Per a ells el dadá era també una maera de viure. En fotografia, varen emprar les tècniques del collage i fotomuntatge. Els artistes que ho empraren foren: Man Ray, Duchamp, Francis Picabia i Alfred Steglitz. A Alemània va destacar Hannah Höch i John Heartfield.

El surrealisme Alguns artistes dadaístes també es van identificar am el surrealisme com Duchamp o Man Ray. El surrealisme com vanguardia el va fundar André Breton als anys 20 amb un manifest.

Primerament va ser un estil literari, però prest es va desenvolupar a altres arts, entre elles, la pintura i la fotografia Les tecniques fotogràfiques que es van emprar van ser el collage i “object trouvé” , però també els rayogrames, les shadografies o els fotogrames.Alguns dels artistes van ser Man Ray, Christian Shad o Moholy-Nagy

FĂ­ tema 2.