mirades

El jutjat d'instrucció número 53 de Madrid, inadmetia estos dies una querella interposada per l'associació de juristes Sociedad Humana perquè s'investiguen els termes de l'autorització del Govern a l'enviament al setembre de 2018 de 400 bombes guiades a Aràbia Saudita.

Es creu que este armament va ser utilitzaten la guerra d'Iemen, on s'estan cometent greus crims i violacions de drets humans contra la població civil i, segons la legislació espanyola i internacional, està prohibida l'exportació d'armament a llocs en conflicte que puga ser usat per a cometre violacions de drets humans. Així doncs, que el Govern autoritzara este tipus de transaccions podria constituir un delicte de prevaricació.

L'argument del jutjat per a no admetre a tràmitla querella era presentar un document al què l'associació querellant no té accés perquè està protegit per la Llei de Secrets Oficials, i el jutjat no va accedir a sol·licitar-lo al Govern. És ridícul que per a poder investigar la comissió d'una presumpta prevaricació per part del Govern la justícia exigisca que es presente la llicència d'autorització de la venda, que el propi Govern té la potestat d'ocultar amb base en la llei de Secrets Oficials.

I és que tot ha de canviar per a què res canvie. Eixa és l'estafa de la famosa 'Transició democràtica espanyola'. Resulta que la Llei preconstitucional 9/1968 sobre Secrets Oficials va ser modificada per última vegada el 10 de novembre de 1978 per Adolfo Suárez. Quina casualitat! Un mes abans d'aprovar-se la Constitució i sols va ser un xicotet llavat de cara. A hores d'ara, esta llei franquista de secrets oficials seguix vigent i xoca diàriament amb la Llei de Transparència, Accés a la Informació i Bon Govern, firmada el 9 de desembre de 2013

Esta Llei de Secrets Oficials és l'original del franquismei no té un procediment automàtic de desclassificació de documents passat un temps, com en altres països. A iniciativa del PNB fa tres anys, es va proposar fixar un termini de 25 anys per a matèries secretes i un altre de deu anys per a les matèries reservades però el termini d'esmenes va ser prorrogat més de 14 vegades i, a hores d'ara, res ha canviat i els secrets oficials poden continuar sent eterns.

Actualment en el nostre ordenament jurídic hi ha 265 normes preconstitucionals vigents i consolidades. 169 són normes aprovades durant el Franquisme. Així, 66 seguixen vigents sense haver sigut modificades des de la mort del dictador i 43 tenen la firma de Francisco Franco.

Qui va dir que el franquisme havia mort? La llei de Secrets Oficials, una llei franquista en democràcia

Sumari

EL GRAT 711 1ª Quinzena Febrer de 2020

imatge i poesia: personatges mirades opinions actualitat alcoià reportatge j. llopis: el centre reportatge neu a les comarques prevenció enverinaments alcoi en festes entrevista aferes cristià alcoi educació Suplement art&cultura publicacions càtedra antoni miró entrevista segària Any ovidi: v. luna / j.pérez Especial a isabel-clara el poble és savi barnasants 2 3 4 5-14 8-9 10 11 12 13 14 15-31 16 17 18 19-23 21 24-25

alta fidelitat - amàlia garrigós gades a alcoi biblioteca tirisiti cursos valencià cocentaina setmana cultural pare vitòria Crònica del tren Alcoi-Xàtiva part II comarques centrals valencianes ontinyent xàtiva gandia carnestoltes pego oliva fira minerals oliva especial i love... el grat anuncis classificats herbes remeieres - ferran albors el racó jocós 24 27 29 30 31 32-33 34-43 37 38- 39 40 41 42 43 44-45 46 47 47

lletres Ovidi Montllor Imatge: Antoni Miró

Una nit a l'òpera Aquesta nit hi ha Liceu. De l'aristocràcia, palau. Bell. Ferm. Gran. Senyor.

- Prepara'm l'esmòquing, Romeu. Vull el cotxe a punt a les deu. Sabates. Colònia. El bany. Ràpid. Núria, diga'm si en tens per molt. Els nervis em tornaran foll. Tres hores vestint-te. No puc més. No puc! -Joan Anton, amor meu. No tinguis pressa, com hi ha Déu! Només penses amb el teu.

- Arribarem i entrarem sols. I farem el paper dels nous. Cols. Recols. Ostres noi. -Val més arribar tard i bé, Que no pas fer-hi el pagès. Ets poc entès.

- Ja t'ho he dit, arribem tard. Fins els mirons se n'han anat. Carat. Caracus. Hem fracassat! -Esperarem doncs l'ocasió, per a lluir el ressopó. Som fets per a l'admiració!

- Entra Nurieta al gran palau. Som al bressol de nostra sang. "Rango". Fortuna. Classe. Seny! -Joan Anton, vés quina sort. Encara hi han mirons de cor. Fixa't quina colla ens mira. El vi i la mala veta, Fa que ragi l'aixeta. Mira la senyoreta, que va ben vestideta. I mira el senyoret, que va ben vestidet. I mireu com nosaltres, que ens diuen els altres, caurem en moltes faltes, i pararem les galtes. Mentre fem palauets per aquests senyorets. I ara mirem. I ara aplaudim. Que entren contents mentre esperem el nostre temps.

No hi ha forma ni acte per definir ni defendre tantes realitats creades, però potser amb cada imatge estalviaríem més de 1.000 paraules... - En cada pensament, en cada somni, en cada rondalla hi ha una realitat present, fetes de records i retalls, forjades de coure, fusta o argent, viuen entre nosaltres, s'alimenten de la gent, en cada segon naix una i una més i una altra i cent més, s'estenen entre cada conversa, en cada descobriment, viuen entre cada història i en cada racó de la nostra pell, són les realitats instantànies a què ens aferrem en cada moment. - Realitats vives com tots els éssers, amb temps de caducitat, lligades a cada home i dona, a cada instant, a cada història que les ha creat, viuen, conviuen i canvien amb nosaltres, però mai no dormen, evolucionen en realitats inconscients, en els somnis que s'esvaeixen en cada dia i creixen cada cop més, al nostre voltant, però com cada persona sempre tenen un inici i sempre els aplega el seu sospir final.

Això de les alertes i tempestes són una mostra que mai plou a gust de tots; hi ha qui es queixa que no va haver previsió i uns altres que s'alarma a la població per res. Aquests últims haurien de pensar en la gent que ha tingut grans pèrdues en les pluges, o la desgràcia ocorreguda a una veïna d'Alcoi. Alertar que ve una tempesta ajuda, perquè un pot posar-se fora de perill. El complicat és quan un pensa que si és a la seua casa, amb les portes i finestres ben tancades estarà fora de perill. Però ocorreix que, en algunes èpoques passades, s'ha derruït amb deixadesa i construït d'aquella manera —d'aquella pols aquests fangs— fins i tot en els vessants naturals de l'aigua, que reclama el seu pas quan plou. I contra aquests errors urbanístics, que no s'han corregit, les alertes només serveixen per a arrancar a córrer. Tempestes i alertes Mishima

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net El Grat cada 15 dies al quiosc, llibreria o comerç · Segueix-nos dia a dia a www.lesmuntanyes.com · Twiter: @elgratis i @les_muntanyes

Difusió controlada

Fundat el 1987 EDITA: Digital […]Gràfic ISSN 1698-8922 Depòsit Legal A-658-1994

Membre de la ‘Associació Espanyola d'Editorials de Publicacions Periòdiques’ Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana.

Periòdic EL GRAT · Redacció i Oficines: Plaça d’Espanya, 14 - 4ªplanta - 03801 Alcoi (Alacant) · Tel.: 96 554 01 68 · 96 554 80 01 · info@elgratis.net • www.lesmuntanyes.com