entrevista aferes cristià alcoi

“Seré el primer càrrec sense número” Joaquín Brotons ·Alferes Cristia 2020

Joaquín, Ximo, Brotons. Aquest és el nom de l’apassionat músic nascut a Gorga que desenvoluparà el càrrec de alferes cristià per la filà Creuats aquest 2020. Una alferesia molt activa; van organitzar un sopar medieval el passat 23 de novembre i van repartir molts regals a l’Hospital Verge dels Lliris i la residència Emilio Sala a Nochebuena. Ara esperen el concert del 8 de febrer, on estrenen música, de la mà del compositor José Rafael Pascual Vilaplana. Sí, i els dies grans de les festes d’abril a Alcoi, on sis dels seus nebots i nebodes, i un dels seus germans, l’acompanyaran. Sense oblidar a Amparo Blasco, la seua dona, i una Favorita molt implicada i il·lusionada al càrrec compartit de l’alferesia cristiana.

La teua relació amb la Festa d’Alcoi comença com a músic. És la teua primera incursió.

Jo sempre he sigut músic en la banda El Deliri, de Gorga. He estat prop de vint-i-quatre anys tocant en la banda. He estat també en dos capitanies en Alcoi. - Com arribes a Alcoi? Jo sóc de Gorga, la meua dona és de Balones. Vivim a Alcoi, tenim la nau en Muro. Una barrreja (riures).

- Tornant a la teua vessant de músic. Com comences en aquest món? Quin instrument toques?

Mon pare era músic, tocava el clarinet; jo no el vaig arribar a conèixer. En un poble allò més típic és estudiar música. Jo sempre he tocat la percussió, que m’agradava moltíssim. De ben ‘xicotiu’, sense saber solfeig, se’m va emportar la banda, perquè calia gent. Mica en mica, vaig anar aprenent. - En Gorga, però, no fan Moros i Cristians.

No, en Gorga no. En algun poble per allí, sí. Però en Gorga com Balones fan celebracions diferents. Allí (a Gorga), fan les festes en honor a la Mare de Déu de Gràcia, i segueixen fent bous al carrer. Són tradicions diferents.

- Podries triar quina t’agrada més?

Són completament diferents (riures). Les festes del poble són més fàcils; quedar amb els amics i anar a passar-s’ho bé i ‘poquets i bons’.

- Com reps la notícia de l’alferesia cristiana?

Va nàixer d’un grup d’amics, que han estat sempre ‘puntxant’ i dient-ho. Al final, ens vam presentar. Jo, al final, vaig tirar endavant. Pensat i fet. Els vaig dir que si m’ajudaven jo seria l’alferes. I així va començar tot. Al principi anava a fer de capità, però per circumstàncies que no vull entrar, va quedar així el tema.

- Quins seran els teus cavallers?

En aquest moment, en són dinou. Molta gent. Cinc o sis amics meus, de tota la vida, i la resta són de la filà. Per suposat, el grup del meu cunyat, que sempre ha sigut de la filà. És per ell que jo m’incorpore als Creuats, de fet, fa uns sis anys. De fet, jo sóc soci, és a dir, sóc fester, però no tinc número, a la filà. Seré el primer càrrec sense número. Estan tancats en 150 socis, no pot entrar més gent, de moment.

- El teu cunyat i el teu fill, els precursos de tot açò, aquells que t’introdueixen a la Festa. De fet, aquest últim va fer un parlament molt idoni, a la presentació de càrrecs del mes d’octubre, al Calderón.

Ens ha portat una mica de polèmica. Pel fet de què va ser un discurs diferent -el text del seu fill parlava de la igualtat a l’hora de compartir el càrrec entre son pare i sa mare-, hi ha coses que a la gent no li agrada escoltar. Jo sempre ho dic; si a una reunió no pot venir la meua dona, jo tampoc vaig. Pense que el càrrec és un 50% nostre, i l’altre 50% és compartit amb el meu fill. Des dels 3 anys, ell sempre ha sigut fester. Abans que nosaltres. Ell ha sigut fester, jo músic. La nostra vinculació, per ahí, dels Creuats.

- La primera vegada que t’estrenes a la festa d’Alcoi és al 2015, com a cavaller a la filà Judíos.

Sí. Vam eixir amb el nostre amic Toni, que era el capità, i ho vaig passar molt bé. La primera experiència viscuda com a cavaller.

- Hi ha una part molt retrògada, a la Festa i particularment a la teua filà, encara al segle XXI? Pel tema que estàs vivint amb la teua dona.

Encara queden coses molt tancades a la Festa, retardades. Encara pensen en “quan jo tenia 15 anys, porte 30 anys com a fester…” i aquestes coses. Com has dit, estem al segle XXI, i les coses canvien. La prova la tens en la presentació de càrrecs, amb la meua dona. A moltíssima gent no li va agradar. Però la gent que porta 40 anys a la Festa no va a canviar, això segur.

- Com es soluciona això? Una cosa és eixir de cavaller, i altra el càrrec. Com et deia, el fet de ser el cap visible, vol dir que tot el món s’encara amb tu. Tots els problemes apleguen a nosaltres. Tenim moltíssimes històries totes les setmanes, de la filà, de les carrosses…Perdem molt de temps. Per a mi, com a empresari, m’és difícil parlar amb una comissió de vint persones, jo a la feina parle amb una o dues persones.

- El disseny? Vam començar a treballar amb Marta Gisbert./

Jose Moiña. Ell és el dissenyador. Entre ell i el meu fill han fet una història al voltant del mateix. Anem a basar-ho tot en açò.

- Amb la ja famosa olivera mill·lenària de Gorga, no?

Sí. Amb un viatge que fa una persona a Jerusalem. Hi ha un personatge, Joan, que naix de Joaquin i Amparo, que passa per Tarragona, Turquia, Trípoli… I la seua tornada. Hi ha parts reals i altres inventades. Anem a fer unes vinyetes al voltant de la història. Les farà Jordi Peidro.

- Estàs preparant un concert pel dia 8 de febrer. Conta’ns.

Tenim ja el cartell fet. Tenim un compositor de gran alçada, el murer José Rafael Pascual Vilaplana, que s’encarregarà de la música i de la marxa. Escriurà tota la música, a més a més. Serà el dissabte, a les 19 hores. La primera part serà de la música que ell ha escrit per a Alcoi, d’allò que ja té; en la segona es tocarà tot allò nou composat per a l’Entrada. Pascual Vilaplana és conegut de la família i té molta amistat amb la meua germana, i li ho vam comentar. Li va fer molta il·lusió. A més a més, cada obra estarà documentada, amb una història i un moment determinats. La peça fonamental serà Joan, que és una marxa cristiana, on es desgrana tota l’alferesia, la història principal.

- Quantes bandes portareu? Nosaltres, els càrrecs, i els cavallers portarem quatre bandes: la Nova d’Alcoi, la Primitiva, l’Ateneu i la banda de Muro. A part, la filà. En total, fins a set bandes grans.

- Què pots avançar-me del disseny?

Hem estat més preocupats en Joaquín a les oficines del periòdic EL GRAT./

tots els dissenys de la filà, que la meua dona, el meu fill i jo som els únics que, en estos moments, no tenim encara res (riures). Serem els últims. Els cavallers ja el tenen. Portaran els colors de la filà, dels templaris; és un disseny entre convencional i trencador. Guerrer però elegant. Puc dir-te que el nostre és més guerrer i el de les dones més elegant. - Quantes dames? En són díhuit. Són les dones dels cavallers.

- Menció especial al mossén de la filà, Víctor Hugo.

És molt amic meu, sempre anem junts. Pense que el càrrec i el mossén han d’anar de la mà. Tenim molts esdeveniments junts. - Com viu la Favorita -Maria Amparo Blasco Martí-, com a part del càrrec, tot el procés? Doncs amb molta tensió, sincerament. Són moltes coses. Tot ha d’estar supervisat, no podem fer allò que volem. Costa. Anem a fer tot un conjunt, alferesia i filà, amb els boatos integrats. Això suposa negociar qui paga el què.

- El seu traje, serà semblant al teu, al de l’alferes cristià?

No. Serà distint. Nosaltres tenim Tejidos Ximo, això suposa que, primer busquem la tela, nosaltres, i després les passem a Moiña. Complements i materials fabricats ‘a posta’ per nosaltres. És la nostra il·lusió.

- Toni Castillo també està tirant un cop de mà.

Sí. Estan ajudant amb els complements, bordats…Ell ha fet un bordat molt xulo, espectacular, de les capes dels cavallers. És la nostra mà dreta.

- El teu càrrec d’alferes cristià va dedicat, molt especialment, a una persona.

Ma mare, clar -Dolores Aracil Aracil-. És la més festera que hi havia (riures). Sempre hem dit que és una llàstima que no estiga, però ho disfrutaria. Sempre veia l’Entrada encara que ploguera.

- Com resumeixes el teu sentiment cap al càrrec?

Et diria que, en aquestos moments, suposa molta responsabilitat. Moltíssima gent està pendent de nosaltres. Volem que isca bé, funcione. Estem en la corda fluixa. Queda molt per a fer, però anem pel bon camí. Amb la resta dels càrrecs, el 29 de febrer farem un ‘ensayo’ amb les dames. Estem molt a gust.