6 minute read

entrevista aferes moro alcoi

Next Article
el racó jocós

el racó jocós

“M’ha documentat i el meu nom és Ali-Ben-Mutalí” Rafael Aracil ·Alferes Moro 2020 · Filà Ligeros

Rafael Aracil serà el pròxim Alferes Moro en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi, fester des de fa 35 i amb currículum dins de la festa carregat d'experiència ara arriba el moment de posar-li el fermall d'or a la seua trajectòria festera. Té 57 anys, i des de fa 30 és el propietari d'una tenda al Mercat de Sant Roc, gràcies a la seua professió molta gent el coneix, que de segur està desitjant veure'l gaudir d'un moment tan especial.

Advertisement

Bon dia Rafael, lo primer de tot és saber des de quan formes part de la Filà Ligeros?

Des de fa 35 anys. - I com va ser apuntar-se a la filà?

Gràcies a un bon amic meu, que li diuen Antonio Seguí. Ell em va involucrar dins de la filà. Em va agradar l’ambient i des d’eixe moment que sóc ‘ligero’.

- Dins de la festa havies fet algun tipus de càrrec? Esquadres especials, glòries, juntes...

Si, una esquadra de negres, de cab batedor en el 2007. He sigut glorier. També vaig ajudar al Rei Melcior en el 2011, que va ser molt bonic.

- Aleshores ja tens experiència en fer coses dins de la festa?

Si, sobre tot l’experiència que adquireix un dins de la festa després de 35 anys, per que també he estat de primer tró, de “darré tró”, en junta, també en la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi, això em va ensenyar molt com es viu la festa, com es té que mimar, quin és el sentit de la festa.

- Com va ser la decisió de fer el càrrec?

Si estàs clavat dins de la festa, qualsevol fester vol aplegar a fer alguna cosa en la filà, i després de tants anys que has fet tantes coses en la filà, i per la filà i per la festa, però, sobre tot, perquè notes que la filà està en tu. I jo vaig agarrar als amics més íntims i ho vaig plantejar, i em van dir que si.

- I d’eixe moment quant temps fa?

Per l’any 2015 més o menys. En eixe moment ningú de la filà es va posicionar per a fer un càrrec, i jo els vaig dir que triaren si volien que fera l’alferes o capità, i van dir “xe, doncs ens agradaria més que feres l’alferes”. Si hagueren dit capità, doncs capità. Obviament no es sols decisió nostra, també de la filà, i dos anys abans de l’any de càrrec es fa una assemblea per tal d’elegir qui fa els càrrecs, i si hi ha més de u, pues hi ha que fer el que posa als estatuts de la filà. No es va presentar ningú, i en l’assemblea es va dir: “Visca l’Alferes”, i ja està, doncs visca, (jajaja).

- I la família com es va prendre aquesta notícia?

La família, pues, jo tinc una filla Belén Rivas./

Rafael Aracil, el nou alferes moro alcoià, a les oficines del periòdic EL GRAT./

de 38 anys, vaig ser pare molt jove, i tinc un fill de 32. La meua filla va estar molt il·lusionada, el meu fill poquet a poquet quan va veure el recolzament de la gent doncs millor. La meua dona està malalta, i té una vida més tranquil·la, ella estarà en el balcó, és molt festera, però no té eixa capacitat.

- Ara ja parlem un poquet més del boato. Qui t’ha fet el disseny del trage? Pots desvelar algun secret?

Sí, clar. El dissenyador és el meu amic Jordi Sellés, ho tenia clar des d’un principi. Per que hui en dia en la festa, si agarres un dissenyador o a un altre, et farà algun disseny paregut. A més, jo tenia clar, el que tenia que manejar les pautes de conforme volia eixir, era jo. Jo no volia que em presentaren molts esbossos, perquè són hores buides. Aleshores jo li vaig dir a Jordi, “mira jo vuic açò” i a partir d’ahi ell va plasmar el que jo realment volia i m’aconsellava, per que la experiència que té ell no la tinc jo. I la veritat és que s’ha quedat molt xulo.

I desvetllar algo del disseny, doncs, el que dic jo sempre, és to

“Jo sóc fester tot l’any, i igual em fa il·lusió el dia de l’Entrada, però el dia de Sant Jordi m’encanta també. M’agraden tots els dies.”

talment guerrer, però perquè té un significat, jo entenc la festa com que el capità du un trage senyorial per que està representant a Al-Azraq i l’alferes és el seu “lugarteniente”. I a partir del meu trage s’han fet la resta dels trages que m’acompanyaran i de la resta de boato.

- Algun element important dins del boato?

Eixiran dos ballets de Virginia Bolufer, ella és de la filà i és amiga meua, de fet ella m’acompanyarà de dama.

- A part de que l’alferes tinga una imatge guerrera, el boato té algun fil conductor o alguna història?

La meua història és molt difícil de plasmar en un boato, però la meua figura com alferes ve de que sóc de família de Beniarrés, sóc fill de Beniarrés. Ma mare era d’allí. Allí està la Penya Benicadell, i allí està documentat la historia de que va existir el Castell de Benicadell, no el trobem per ningún puesto, però allí estaba l’alferes guardador del Castell de Benicadell. I aprofitant esta història sent fill d’alli, i m’ha documentat, i tinc un nom que és “Ali Ben-Mutalí”.

- Vorem algun element significatiu de la filà? Sí, en tot el boato, en el meu trage, que estarà basat en colors de la filà.

- Quina serà la marxa en la que baixe l’alferes?

La tinc pensada des de fa 5 anys, i no he canviat d’idea. Serà ‘Any d’Alferes’, d’Amando Blanquer, i la banda que m’acompanyarà, i no podia ser d’altra forma serà la de Beniarrés. Estan molt contents per tocar-me, per que mai han tocat un càrrec, i a més conec a mitja banda.

- Penses que representar a la figura de l’alferes té risc per que és l’ultima imatge que té el públic? És arriscat?

No, perquè, la filà 29, és molt sabia, i sap que aquestes coses es treballen molt i puc assegurar-ho, i el públic s’espera i ho veu. També he de dir que som conscients de que som els últims i la gent porta 12 hores en una cadira... doncs està cansada. Així que no anem a fer-ho, “cortito pero bueno”, tampoc pretenem més.

- Eixe dia qui estarà acompanyant-te?

15 emirs i 15 dames. Tinc dos favorites, la meua filla i la meua cosina germana, que és molt festera. I el meu fill eixirà en els seus amics i els meus nebots. I les guardianes de la favorita seran nebodes i amigues de la meua filla.

- Molts càrrecs diuen que el dia de la presentació de càrrecs és un dels dies més especials, tu com ho vas viure?

Buf... Molt bonic, ho pense i m’emocione, a més, és que sóc un “ploró”. Espectacular. Sóc un enamorat de l’Associació, i tot el que fa ho fa bé, aleshores és un marc incommensurable, van posar un vídeo i va eixir el meu fill a llegir, i que parle davant de tanta gent bé de son pare. Em va caure una llàgrima i em van enforcar i tots van veure la llàgrima. I quan el posa la insígnia el president és molt emocionant.

- Creus que l’Entrada podrà superar eixe dia?

Jo sóc fester tot l’any, i igual em fa il·lusió el dia de l’Entrada, però el dia de Sant Jordi m’encanta també. M’agraden tots els dies. Jo entenc la festa tot l’any i els tres dies, cada dia té una cosa, el dia dels trons també té que ser molt xulo, el moment de la lluita també serà molt xulo.

This article is from: