reportatge javier llopis

El temporal Glòria obri el debat REPORTATGE: Canvis al model urbanístic en les àrees costaneres de La Safor i la Marina

La borrasca ha provocat danys per valor de 16 milions d'euros en les infraestructures turístiques d'aquestes dues comarques · L'alcalde de Bellreguard planteja oblidar-se dels passejos marítims i tornar al sistema dunar, mentre la Generalitat anuncia una legislació més restrictiva Javier Llopis./

El temporal Glòria ha provocat danys per valor de 16 milions d'euros en les infraestructures públiques de les localitats costaneres de La Safor i La Marina Alta. La borrasca, amb vents de 130 quilòmetres per hora i ones de 7 metres d'altura, ha deixat un paisatge de passejos marítims arrasats i d'habitatges i d'establiments hostalers de primera línia de platja destruïts. Simultàniament, s'ha obert un debat públic sobre la necessitat de fixar límits a la urbanització de la costa i sobre la conveniència d'invertir grans quantitats de diners públics en uns equipaments turístics que cada any pateixen greus desperfectes a causa d'una meteorologia adversa en la qual comencen a notar-se clarament els efectes del canvi climàtic.

El temporal colpejava fort a les costes de La Safor i La Marina Altaentre els dies 19 i 23 del passat mes de gener. Poques localitats se salvaven d'una situació catastròfica, que posava en evidència unes infraestructures turístiques en la construcció de les quals no s'han tingut en compte les adversitats d'una climatologia canviant. A La Safor, els municipis més afectats per la borrasca van ser Gandia, Tavernes, Oliva, Bellreguard, Daimús i Piles. A La Marina Alta, els principals problemes es van produir a Dénia, Xàbia i Calp. A dos mesos de l'inici de la campanya de Set

Imatge de l’estat de les platges de les zones costaneres de les comarques centrals valencianes. Jorge García Polop./

mana Santa, totes aquestes ciutats s'enfronten a una situació semblant: passejos marítims destrossats, equipaments de platges amb greus danys, destrucció de cases i establiments hostalers i comercials de la primera línia i reculada general de les platges, que han perdut una mitjana d'11 metres, encara que en alguns casos s'han superat els 30.

Si en anteriors desastres naturals el procés habitual era avaluar els danys i iniciar els tràmits per a aconseguir ajudes d'institucions com la Generalitar, les diputacions o el Govern central, en aquest cas concret s'ha produït un notable canvi d'actituds. A més, de sol·licitar suports externs per a recuperar la normalitat i salvar la temporada turística, han començat a sorgir veus plantejant la necessitat d'un gir radical d'estratègia. Fer inversions milionàries per a reparar unes platges que tornaran a ser destruïdes a l'any següent per un altre temporal és una solució que comença ja a qüestionar-se, ja que suposa una colossal despesa de diners públics i deixa el problema de fons sense resoldre.

El primer a obrir el debat ha sigut l'alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, de Compromís. Davant la imatge del seu passeig marítim destruït va afirmar que “caldrà revertir el passeig i retornar-li a la Naturalesa el que és seu”. En aquestes declaracions, recollides per tots els mitjans de comunicació de la Comunitat Valenciana, el primer

edil plantejava la possibilitat de recuperar l'antic sistema dunar, que ha actuat tradicionalment com a protecció natural enfront de l'impacte destructiu de fenòmens meteorològics d'aquest tipus. Cal subratllar que aquesta mateixa localitat va patir un fort temporal en 1948, que es va emportar per davant diverses cases de primera línia i un passeig marítim. Paradoxalment, la borrasca Gloria ha tret a la llum algunes restes d'aquestes construccions. Sense la contundència expressada per aquest alcalde de La Safor, cal subratllar que totes les autoritats -des del president del Govern central al de la Generalitat Valenciana- han coincidit en la urgència d'una profunda revisió de les polítiques urbanístiques en les àrees costaneres. Glòria ha marcat un abans i un després clar i les institucions públiques han anunciat l'inici d'un període de fortes restriccions a la construcció en les àrees de major risc, amb la finalitat d'evitar la repetició periòdica de desastres com el viscut per La Safor i La Marina durant el mes de gener. El compromís del Consell, expressat pel president Ximo Puig, és el de fer una revisió dels seus plans d'ordenació territorial per a la costa, Pativel i Patricova, adaptant-los a un nou escenari climàtic. En semblants termes s'expressava el president del Govern central, Pedro Sánchez, durant la seua visita a les àrees afectades.

Els nuclis costaners de La Safor i La Marina s'enfronten doncs a un important repte. D'una banda, el de mantindre els seus atractius turístics que cada any atrauen a milers de visitants i que s'han convertit en el principal manteniment de les seues economies. I per l'altra, trobar un model sostenible que els permeta eixir-se d'aquesta espiral de desastres i reparacions milionàries.

Mentre les brigades municipals d'aquestes localitats treballen en la retirada d'enderrocs i els amos d'habitatges, bars i comerços reparen tot tipus de danys en les seues propietats, hi ha una coincidència general a assenyalar que s'ha entrat en una nova etapa, en la qual el desenvolupament d'un urbanisme sostenible deixarà de ser una opció i es convertirà en una ineludible obligació.