40 minute read
30 anys ballet virginia bolufer
from EL GRAT 712
by EL GRAT
30 anys de Ballet de Virginia Bolufer
Advertisement
El ballet de Virginia Bolufer està de celebració, enguany es compleixen 30 anys de la primera vegada que va crear un ballet per a festes de moros i cristians, i molta gent no ho sabrà, pero ella es va estrenar a Cocentaina. És per això que repasem amb ella tots aquests anys fent festa i fent dansa.
Com ja hem dit, la primera vegada que la coreògrafa alcoiana va crear un ballet, no va ser per a la seua ciutat. Virginia era professora d’un gimnàs de Cocentaina, i la Filà Saorins li va fer la proposta de fer el primer ballet en les seues festes. Ella recorda aquest moment com un dels més importants de la seua carrera, “Per a mi com a ballet, i com a professió meua, fer un ballet per a unes festes de moros i cristians va ser súper especial. Jo soc molt festera, m’encanta la música de festes. Soc aixina i meu han transmitit aixina. Així que el moment més especial, pues, començar el ballet”, i recorda que al finalitzar aquella entrada, ja havia gent propossant-li nous ballets.
No va ser fins dos anys després, a l’any 1992, quan va eixir a Alcoi. Aquesta oportunitat va ser gràcies a la Filà Ligeros, la seua filà, i en la que participarà en les pròximes festes, no sols com a coreògrafa dels ballets que eixiran en el boato, a més, serà una de les dames que acompanyarà a l’alferes d’aquest 2020.
Li preguntem si podria dir quantes ballarines han passat per el seu ballet, però en son tantes que no ens sabria dir un número concret: “unes 300 possiblement”, i ens conta que ara Belén Rivas./
mateix son unes 100, “estan les que ballen i les que estan esperant a entrar, perquè la gent vol ballar, sobre tot en Alcoi”.
Continuem repasant la seua historia i preguntem si té algún ballet preferit, té que pensar molt, ja que son molts ballets, molts any, inclús molts anys en els que ha fet “doblete”, però finalment contesta: “Tinc molts, però destacaria un que vaig fer l’any 1994 per a la Filà Mudejares d’Alcoi, que era africà. També un del 2005, en la capitania de la Magenta, i per últim “la palmera”, el ballet duia el nom de ‘Espejismo’, i va ser... La gent encara ho recorda, i a més va ser especial perquè va ser en la meua filà, en els Ligeros”.
I, parlant de “La Palmera”, arribem a la conclusió de que aquest ballet va ser un punt d’inflexió dins dels ballets en la festa, i la coreògrafa reflexiona sobre el canvi en els ballets des dels seus inicis fins ara, i es que, ara es busca més l’espectacle: “Si, ha canviat moltíssim. A nivell de complements, ara es busca més l’espectacle que el ballet, i a vegades hi ha coses que no entren dins de la festa. S’han transformat tant els ballets que la gent ja s’ha acostumat”. Ja son 30 anys de Ballet de Virginia Bolufer, i li fem una pregunta que és necessaria “Arribarà un moment en el que el retires?”, i es crea un silenci, però finalment contesta: “Jo crec que retirar-me no, a lo millor deixar de ballar però continuar dirigint. A mi no m’agradaria retirar-me. Però si que es veritat que cada vegada hi ha més grups de ball, i és normal que entren altres grups. Però de moment continuem ballant”. I com tots els aniversaris, hi ha que celebrar, i des del Ballet de Virginia Bolufer volen que l’any estiga carregat d’actes, uns Virginia Bolufer ens fa una visió general dels 30 anys de ballet al seu local./
més grans I altres més menuts, per a conmemorar aquesta xifra tant important dins del mon de la dansa. Ella mateixa ens conta la programació d’activitats: “En gener vam fer el vídeo amb les fotos de les ballarines que han passat durant aquests 30 anys. Ara en febrer, per les xarxes socials, farem vídeos amb motius dels enamorats.
El 8 de març amb pel dia de la dona treballadora farem un esmorçar en el col·legi José Arnauda i donarem una classe de ball en la qual ensenyarem un ball que s’ha fet en festes. En abril festes, que ja serà suficient, i així tots. A destacar serà un sopar de gala, on estaran tots els ballarins i ballarines, i en novembre una gala del ballet. També una exposició a finals d’any”.
Tras haver repassat un poc la historia del ballet,preguntem si en aquella primera entrada a Cocentaina, pensaria que arribaria als 30 anys com a ballet, amb tot el que ha aconseguit, i la seua resposta es clara, que no. “Jo pensava que no, perquè comences amb il·lusió, i ja et dones compte que agrada, que van cridant-te d’altres poblacions per a ballar, que tens a gent que et recolza, ja que si no fora per les ballarines no podria tindre el ballet, però en ningun moment imagines que puga durar tant”.
Reservala teua taula per a carnestoltes
c/Santa Ana, s/n -front parking clínica MariolaTel.: 636 491 303 Alcoi Obert els caps de setmana
Per a major comoditat 23 edicions · 30 € Subscripció anual Subscriu-te REGALA EL GRAT Regala’t o regala una subscripció a El Grat a qui més t’estimes
suplement Art&Cultura
Cicles d’art Alcoi a Ovidi Montllor · Ximo Puig · Antoni Miró Josep Sou · Feliu Ventura · Carme Jorques · J.A. Tomàs · Alcoi Sona Mostra Teatre Alcoi · Pere Camps · BARNASANTS Teatre a... l’Era, Bellreguard · Setmana Cultural Pare Vitòria
Cicles de cinema en Valencià a Alcoi Rècord d’alumnes en el cicle de cinema en valencià
BR | Alcoi./ El Campus de la Universitat d’Alacant a Alcoi ha preparat un cicle de cinema en Valencià, enfocat especialment per a xiquets i xiquetes, que se celebrarà durant el mes de febrer.
La primera de les pel·lícules que es va projectar va ser “El Nadó en Cap”, el divendres 7 de febrer, la següent, “Capità Calçotets”, la podrem veure el dia 14 de febrer. Per als següents dos divendres, el 21 i 28 de febrer, estan preparades les pel·lícules “Els Increïbles 2” i “En Ralph Trenca Internet”.Totes aquestes pel·lícules infantils es podran veure al saló d’actes del campus d’Alcoi de la UA, a les 18h.
Així mateix, entre el 3 de febrer i el 5 de març s’està desenvolupant el Cicle de Cinema en Valencià a l’Escola 2020, organitzat per la Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi, i adreçat, com a activitat educativa i de promoció del valencià, als alumnes d’Infantil (3- 4-5 anys) i de Primària de la ciutat d’Alcoi. Les sessions són matinals, en horari escolar, i les projeccions tenen lloc a la Casa de la Cultura.
La segona quinzena de gener es va facilitar la informació als centres educatius d’Alcoi perquè la difongueren entre el professorat. L’acollida va ser tan bona que es van haver d’ampliar les dates inicialment previstes, afegint-hi la primera setmana de març per a oferir-la als centres educatius. Inicialment s’hi han inscrit onze centres educatius de la ciutat, amb una participació total prevista de més de 2.400 alumnes.
Les cinc pel·lícules que es projectaran són “Laban i Labolina” per a educació infantil i, “El bosc de Haquivaqui”, “Hotel Transsilvània 3: Unes vacances monstruoses”, “Els increïbles 2” i “En Ralph destrueix internet” per a educació primària.
Nit de Contes al Pub L’Escenari Por o fugirem és una tria de contes de terror, escrits per Francesc Gisbert, Joan Borja i Víctor Labrado Art&Cultura
EG | Alcoi./ El llibre Por o fugirem es presentarà dijous 20 de febrer, a les 20:30 h, al pub L'Escenari d'Alcoi. Serà l'estrena d'un cicle d'espectacles de narració oral organitzat des de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat. Por o fugirem és una tria de contes de terror, escrits per Francesc Gisbert, Joan Borja i Víctor Labrado. Els autors han presentat l'obra en més de vint poblacions va
lencianes amb la seua sessió de narració oral. El punt de partida són quinze llegendes de terror, convertides en literatura i narrades de forma amena i actual. Llegendes de masos encantats, com "Els Els autors del llibre ‘Por o Fugirem’./
frares del Pontarró" o "El mas de Patiràs"; llegendes d'Encantades, com la Velleta de la Vila; de bruixes i bruixots, com les de Tabarca o Peníscola... Por o fugirem va rebre recentment el Premi al Millor Llibre Editat de la Generalitat Valenciana. Després de Por o fugirem, el cicle de narració oral a L'Escenari continuarà el 26 de març, amb l'actriu Rosanna Espinós i Domingo Chinchilla.
Pere Camps és el promotor del Festival de la cançó d’autor Barnasants. Un festival que aquest any compleix 25 anys des de la seua primera edició i que a més a més concideix amb les “vacances” d’Ovidi Montllor, al que si li farà homenatge durant la programació. El festival durarà des del 24 de gener fins al 18 d’abril i el 22 de febrer visitarà Bellreguard Quico Pi de la Serra
Perquè és tan important la seu de Bellreguard? És la primera institució que ha acceptat un projecte com el Barnasants i ho fa des de lo que significa un Ajuntament, una institució que representa a la ciutadania. Això va obrir l’any passat al Consell Insular de Formentera per a tenir un conveni amb el festival, això ha possibilitat també que el Barnasants no estiga sols al País Valencià, també que estiga a Mallorca, Menorca i Formentera. És la importància d’assumir la responsabilitat de mantenir la llengua i la cultura del país.
- Continuem parlant de seus, Alcoi podria tornar a ser seu del Barnasants?
Home i tant. Alcoi podria ser perfectament seu del Barnasants. Crec que té tots els números per a ser la gran seu del sud del País Valencià, sols cal la voluntat real de ser-ho, per que ser seu del festival no és sols programar tres o quatre concerts, vol dir estar implicat en el projecte, ajudar a que funcione, i jo crec que moltes voltes això es el que no s’entén. I és per aquesta senzilla raó que Alcoi no és seu, ja que té totes les condicions per a poder ser-ho.
- No deixem a Alcoi encara, quina es la importància que té Ovidi Montllor en el festival? El Barnasants és des d’un punt de vista, d’ADN, en el sistema de valors, semblant al que pensava, deia i feia l’Ovidi Montllor. El destí ha volgut sempre que es compleixen les edicions del Barnasants, amb els aniversaris de l’Ovidi Montllor “anant-se de vacances”, per tant encara lliga més el festival amb l’Ovidi. Però jo crec fonamentalment el mateix esperit que tenia ell davant la vida, de la cultura, de les injustícies i de la llibertat, és el mateix que tenim al Barnasants.
- Canviem totalment de tema. Volia preguntar-te sobre la campanya crowdfunding, en què consisteix exactament? El Barnasants és un gran projecte de referència cultural arreu de tots els territoris que compartim la mateixa llengua i cultura, però és una referència amb “peus de fang” perquè no existeix l’estabilitat necessària que Belén Rivas./
Presentació del Barnasants a València amb Pere Camps, tercer per la dreta./
sols la donaria si es signaren convenis de col·laboració amb institucions de govern, es a dir, amb la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, el Govern Balear. Això donaria estabilitat, que ara mateix hi ha dos elements que fa que no siga així, una és la manca de voluntat política real, i poder enfrontarse a les estructures burocràtiques que manegen els interventors de les diferents institucions, que posen tot tipus de problemes per a que es realitzen aquestes col·laboracions.
Això porta a que el Barnasants, que és un projecte cultural, és a dir, és un projecte d’iniciativa privada, però amb vocació pública, ja que, de fet, és un projecte que naix davant la inacció dels governs democràtics, que són els que haurien de posar endavant una proposta d’aquestes característiques, fa inestable una programació de més de 130 concerts i que està en tots els territoris, el que hem anomenat un Barnasants “confederal”. Per tant, era necessari posar en marxa una campanya de micromecenatge per garantir que es puguen cobrir les despeses del Barnasants, i en segon lloc crear una sèrie de socis i sòcies que permeten tindre un coixí per a poder maniobrar davant situacions inesperades, davant la poca complicitat de les institucions.
A més reivindiquem la necessitat de crear un Ateneu de la cançó a Barcelona, Valencia i Palma. Creiem que la cançó d’autor dels nostres territoris és com el Jazz a Nueva Orleans. És una manifestació molt nostra que sempre té en compte els valors de la justícia, la pau, la llibertat i l’amor en les seues cançons, que és la manera d’expressar-se d’un poble.
- És el primer any que es realitza aquesta campanya? Està funcionant bé?
Està funcionant bé, estem prop del centenar de persones que s’han involucrat, però encara queda molt camí per fer, ja que volem que participe més gent en el projecte per a poder treballar en una estructura estable de futur.
- Aquest any és la 25 edició del festival, trobarem novetats?
El concepte del Barnasants sempre és el mateix, és la gran trobada de la cançó d’autor i per tant barreja les grans veus de la cançó d’autor, amb veus emergents, i al mateix temps té propostes de coproducció, es a dir,
propostes que naixen de la creativitat i la direcció del Barnasants. Jo crec que el que és important aquest any no és tant la programació, sinó, que primera vegada el Barnasants està present als tres grans territoris de parla pròpia i comú. Esta és la gran novetat, aconseguir una de les idees principals del festival, la presència en tots els territoris. - Quin missatge voleu donar amb l’estètica d’aquest cartell?
El missatge és molt clar, nosaltres entenem que la cultura és la primera de les sobiranies, el que fa lliures a les persones de veritat, i les que les empodera per a decidir el seu futur, la seua vida o la seua participació col·lectiva. El cartell vol indicar que per a canviar les coses, per a aconseguir girar l’estat obscur actual, amb un sistema que és diu capitalista, però, es tindria que dir mort, perquè ens porta a la desaparició de l’ésser humà amb el canvi climàtic, que és una realitat que anirà a més si no es para. El planeta continuarà existint però nosaltres desapareixerem sinó canviem aquest sistema que està basat sols en els diners, i no en les persones. Per canviar el sistema per a que estiga basat en les persones, calen noves hegemonies culturals, acaparadores i majoritàries. Sabem perfectament que amb la violència es impossible fer canvis revolucionaris, per això necessitem la cultura, i com diu el cartell “La cultura és el kalaisnikov del s.XXI”, és a dir, és el que ens permetrà canviar les coses realment de manera pacífica.
- Ja s’han realitzat els primers concerts, quina acollida estan tenint?
La inauguració que vam tenir a València amb l’Hugo Mas va ser tot un èxit, i d’alguna manera indica el camí que pot seguir, ara, el Barnasants el que garanteix és la pluralitat, no és un projecte cultural d’entreteniment ni comercial, per això sabem que el treball de programar grans artistes amb gran contingut cultural no és fàcil, en una societat dedicada a les “tómboles antigues” de les grans televisions i emissores comercials. Per tant, canviar les coses és complicat, per això apostem per la cultura, la pluralitat democràtica que es plasma en una programació de 125 concerts on estan presents la majoria de les veus representatives de la cançó d’autor actual.
‘Perquè Vull’ l’exposició més íntima sobre Ovidi La inauguració va ser presentada per l'actriu Rosa Fraj, que va fer un recordatori a “Homenatge a Teresa”
BR | Alcoi./ Ja es pot visitar la tercera exposició dins del cicle d’homenatges a Ovidi Montllor, la més íntima de totes, ‘Perquè Vull’, que recull imatges, dels seus principis teatrals, de la seua carrera cinematogràfica, i mostra elements del seu treball musical, barrejant sempre la part professional del cantautor alcoià, amb la seua vida personal.
Gràcies als microespais que té la sala es pot conéixer molt millor la vida d’Ovidi, que permet descobrir totes les seues facetes d’una forma que fins ara no s’havia vist. I tot açò s’ha aconseguit gràcies a la coordinació del comissari de l’exposició, Mateo Gamón, que ha comptat amb l’ajuda dels fotògrafs Paco Grau, Pep Fuster i Xavi Terol, entre altres.
Durant la inauguració, Rosa Fraj va recordar als assistents la figura de ‘Teresa la Loca’, mentre conduïa al públic pels diferents microespais fent un diàleg entre Teresa i un xiquet que representava a la figura d’Ovidi de xiquet. Cal destacar que l’obra ‘Homenatge a T’ té un apartat de fotografies dins d’aquesta exposició. En la visita d’inauguració alguns dels assistents van recitar temes d’Ovidi Montllor.
Aquesta exposició està dins del cicle d’exposicions organitzades pel Centre Ovidi Montllor, l’Ajuntament d’Alcoi i la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant.
Esjava presenta nou disc, ‘Donde nace la luz’ La banda realitzarà un concert de presentació el pròxim 29 de febrer a la Casa de la Cultura d'Alcoi
BR | Alcoi./ La banda valenciana Esjava estrenarà el dia 14 de febrer el seu nou disc ‘Donde nace la luz’. Un LP amb 10 noves cançons, que està produit per Raúl Nácher, sota el segell de SODA LEMON. Els temes de ‘Donde nace la luz’ reflecteixen temes com les ruptures amoroses, l’homofòbia o una furiosa resposta contra la violència de gènere. Dins d’aquest disc podem trobar el tema que ja van presentar l’any passat, ‘Sororidad’.
La cançó triada per a presentar el disc és ‘Las ganas de sudar’, un tema que mostra al públic la
Membres d’Esjava./
part més sensual i alegre d’aquest grup format per Esther Ortega (veu i teclat), Alejandro Romera (guitarra), Jorge Serra “Koki” (baix), Genaro Mateu (bateria) i Héctor Valero (teclat).
Esjava farà una presentació el seu treball el dia 29 de febrer a la Casa de la Cultura d’Alcoi.
El president de la Generalitat Ximo Puig amb Enric Morera, Antoni Miró, Toni Francés i Carme Jorques entre altres./ Multitudinària inauguració de ‘Vinticincvacances a Ovidi Montllor’ El president Ximo Puig va recalcar que “el reconeixement que li deu aquest país a Ovidi encara no s’ha fet”
BR | Alcoi./ Durant la vesprada del 6 de febrer es va celebrar a la Llotja de Sant Jordi, a Alcoi, l’acte d’inauguració de l’exposició ‘Vinticincvacances a Ovidi Montllor’, a la qual van assistir diferents personalitats, com l’alcalde de la localitat, Toni Francés, el President de Les Corts, Enric Morera o el President de la Generalitat Valenciana Ximo Puig. En aquest acte, Puig va recalcar que falten homenatges per part de l’administració pública valenciana a la figura d’Ovidi Montllor, dient que: “el reconeixement que li deu aquest país a Ovidi encara no s’ha fet”, i va reafirmar el seu suport a l’Ajuntament en totes les iniciatives que es facen. Aquesta exposició està formada per 25 obres de 25 artistes diferents en les quals es poden veure expressions artístiques en diferents formats. Carme Jorques és la comissaria d’aquesta exposició.
L’esdeveniment va estar presentat per l’actriu alcoiana, Rosa Fraj, i van participar Moises Olcina, que va fer una desconstrucció de temes d’Ovidi Montllor amb el seu saxofon.
També van participar Pep Sou amb un poema dedicat al cantautor, i Jordi Gil que també li va dedicar una cançó.
Susanna Peidro i Sutil presenta el seu nou conte a Alcoi
BR | Alcoi./ Dijous 13 de febrer Susanna Peidro i Sutil va presentar el seu nou conte al Centre Ovidi Montllor, al Carrer Vistabellad’Alcoi.
Aquest llibre forma part de la col·lecció de Policontes, ‘Petites històries per a petits políglotes’. L’acte també va comptar amb un taller per als més menuts i menudes.
Comença el termini d’inscripció per al concurs ‘Alcoi Sona’ Serà la primera edició d'aquest certamen musical que té com a objectiu promoure als grups de música formats pels més joves
BR | Alcoi./ La regidoria de joventut ja ha obert el termini d’inscripció per a la primera edició del concurs musical ‘Alcoi Sona’. L’objectiu d’aquest certamen és incentivar i promoure la música en directe dels artistes més joves, i donarlos una oportunitat perquè puguen mostrar la seua música.
Les bases del concurs estan a la pàgina web de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Alcoi, i el termini de presentació estarà obert des del 10 de febrer fins al 13 de març. Un dels requisits per tal de poder participar és que el 75% dels components del grup han de tindre
edats entre els 12 i els 30 anys.
Aquest concurs està organitzat per la regidoria, per l’Escola Música Crescendo, i a més participa el Campus de la UPV d’Alcoi. Aquestes tres institucions estan d’acord en el fet que és una bona iniciativa per tal de promoure la cultura entre aquells més joves, i s’espera que aquestes siga la primera de les moltes edicions. Presentació del nou concurs musical./
Pensaments per José Antonio Tomás Andrés
Ara es parla molt dels extravertits i els introvertits, es diu que els primers són més donats a la festa i al sarau, mentre que els segons tenen més tendència al recolliment i la reflexió. Fins ací tot correcte. Però s’haurà de tenir en compte també que hi ha poques personalitats que siguen totalment extra o introvertides. Quasi tots som una mescla de les dues, amb un estil en el qual predomina més una forma que l’altra. Pareix que els hemisferis cerebrals, i en part el trat i les vivències, així com l’ensenyament, que vam rebre en els primers anys de la nostra vida, són els responsables i els que determinen la nostra manera de ser que, com si diguérem, ja ve de fàbrica, i també per la constitució de cadascú. El que fa que moltes vegades la gent que ens rodeja emeta judicis sobre nosaltres que en la majoria dels casos no reflectixen la realitat. Tant uns com els altres, extravertits i introvertits, están dotats per a arribar a la meta de tothom que no és altra que trobar la felicitat ací en aquest món en el qual ens ha tocat viure. Així que aquest matí, pensant en els problemes de la vida de l’home i, la dona, tratant de discernir que fem per ací, m’he dit a mi mateix, vaig a fer un sonet que siga una consideració sobre tot açó. És el següent:
Si la vida de tots és un misteri que fa que cavil·le la nostra ment com si estiguérem en un captiveri i que ens la complica continuament, sempre s’haurà de tenir el criteri de posar a prova l’enteniment. Moltes coses tenen un caire eteri; el mateix donen goig que sofriment. Eixes preguntes que tots sempre es fem i és en moments d’angoixa i recollida, com… qui som, d’on venim, a on anem? Avantatges de ser intel·ligents… o tal vegada no trobem l’eixida? El millor, abans que res, ser valents!
Migracions, la nova exposició de Ximo Canet a Gata de Gorgos
BR | Alcoi./ L’artista alcoià presenta la seua nova exposició de pintura al voltant de les migracions, depoblament i homenatge als oceans. Es pot visitar fins al 15 de març al Corral del Pato. A més, pots adquirir una samarreta firmada per l’autor.
El dia sis de febrer de 2020, a les 20 hores, i a La Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, s’inaugurà la significativa exposició que declara, obertament, la pregona estima cap a Ovidi Montllor: «Vinticincvacances a Ovidi Montllor». Aquesta mostra d’art s’inscriu al conjunt d’homenatges, amb ferm protagonisme artístic, que s’han esdevingut en Alcoi dins d’aquest nou període expositiu, el rerefons del qual s’hi substancia en el traspàs, ara fa vint-i-cinc anys, del polifacètic artista alcoià. Nombrosos han estat els artistes participants en l’esdeveniment: Pepe Azorín, Neus Bou, Joan Castejón, Mercè Díaz, Fuencisla Francès, Lluïsa Fuster-Vercher, Artur Heras, Carme Jorques, Xavier Lorenzo, Aurèlia Masanet, Sento Masià, Eduardo Mier, Antoni Miró, Mariadolors Mulà, Perceval Graells, Lluïsa Pérez, Bea Rico, Roc, Pau Sellés Alòs, Sílvia Sempere, Josep Sou, Ramón Urbán, Aurora Valero, Sílvia Viana i Grup Matèric (Ximo Canet, Enric Piera i Xavi Vaquer) (un total de 25), la comissària del qual ha sigut la pintora i catedràtica Carme Jorques (enorme el seu treball, tan acurat, sol·lícit i compromès).
Paga la pena de dir-se que a l’acte inaugural s’hi congregà un nombrosíssim número de persones, traduint la seva presència en un gran acte de festa i de reconeixement a l’artista Ovidi Montllor. La sala d’exposicions de La Llotja de Sant Jordi, restà clarament insuficient per a albergar tot el públic assistent. Cosa que cal posar en l’actiu dels organitzadors de l’esdeveniment. Entre els assistents: personalitats de la política com Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana; Enric Morera, President de les Corts Valencianes i Toni Francès, Alcalde d’Alcoi, i nombrosos representants dels grups polítics del consistori alcoià. Altrament, també assistiren personalitats de la cultura i de les arts, així com representants de la societat civil de la ciutat d’Alcoi. Els músics Moisès Olcina i Jordi Gil introduïren, amb exquisida sensibilitat, el punt creatiu a l’hora de celebrar la inauguració. També el poeta i creatiu J. Sou, recità un text performatiu d’homenatge a Ovidi Montllor.
Fer-ne l’esment específic de cadascun dels artistes participants seria llarg i feixuc, com també palesar el comentari de les obres concurrents, donada la diversitat d’estils practicats, així com la gran diversitat de tècniques emprades pel conjunt dels pintors. No obstant això cal dir, però, que un ha sigut l’estímul per a la participació en aquest encontre: l’estima cap a Ovidi Montllor i l’enorme respecte pel seu llegat.
Al través de la pintura, i a sobre de les obres d’art presents a l’exposició: podem escoltar, ben bé, la veu del cantant; llegir els seus poemes; contemplar el seu gest auster però eficaç; entreveure la magnitud del seu record, o encara més, la seua indeleble presència que encara alena entre nosaltres. Universos que s’hi conformen a partir del traç, o de l’execució de la línia que inunda el discurs pictòric, també. La tendresa comprensiva tot ho recorre en la geografia dels llenços. El punts cardinals són: amor, record, il·lusió i fermesa. La praderia resta verge, segur, per a la incorporació dels nous elements que vinguen a confirmar la voluntat inequívoca de pertinença. L’art, o la pintura en aquest cas, és el riu que viatja discret, però constant. Els colors vaporosos s’estrenyen al rescat de l’instant triat, i de l’engruna de vida que haurà de materialitzar cadascun dels encontres particulars. No sabem, ben bé, quin ha estat l’origen de la tria que els artistes han fonamentat per a dir al través de les seues propostes. Resta clar, però, que hi ha un fil conductor de tanta raó poderosa: posar en valor no solament l’artista i el seu hàbit eloqüent, també l’abast que s’hi formula al través del mot DIGNITAT. I s’hi respira aquest aire silent, com també s’hi incorporen camins de fantasia en la manera d’acarar el risc, o la justa disciplina que imposa celebrar la creativitat.
El rostre d’Ovidi Montllor: ara tenyit de vermells; ara capitalitzant bona part de l’espai comunicatiu del quadre, i a manera d’imprecació còsmica; ara revestit de pensarosa virtut; ara contagiat per l’essència popular que el confirma, concentra una bona part dels discursos compositius d’aquesta, tan especial, mostra d’art. I on l’informalisme s’exercita plenament, canta a dessota la voluntat espiritual comunicativa. Potser com un reducte per a la pràctica de la solitud amorosida.
«...i nosaltres farem festa, i serà necessari dir-ho al vent, que no és nostàlgia, és voluntat de ser»Així comença Carme Jorques, la comissària de l’exposició, el seu text introductori del catàleg que acull la mostra de què parlem. Unes paraules resoltes, ben decidides, i que incorporen el tarannà d’aquest encontre. I certament, la nostàlgia no té cabuda en aquestes obres, ans al contrari matisen, des d’òptiques ben diverses, allò que significa la memòria en funció deliberada d’afrontar la pervivència de les idees, i del comportament fonamental que les auspicia. «Voluntat de ser», potser la generosa manera d’inscriure’s al si del magma on s’hi cou la lleialtat. I un més un, i més un, i més un..., a la fi un aplec volenterós per abraçar el regne de la integritat. I farem festa, i ho direm al vent... Clar que sí, tan estimada Carme.
I la gratitud que ens cal manifestar a l’Ajuntament d’Alcoi,així com a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, i molt particularment al pintor Antoni Miró, amic fervent d’Ovidi Montllor, per la seua decidida tasca en favor de l’art i, ara i aquí també, per la voluntat de servar la memòria entre nosaltres. Segurament, tant d’esforç, ha merescut la pena. Vinticincvacances - A Ovidi Montllor per Josep Sou
«La memòria és el sentinella del pensament» W. Shakespeare
Compartisc amb vosaltres unes paraules amb motiu de la inauguració a Alcoi de l’exposició Vinticinc Vacances, que recorda el quart de segle que portem esperant a què torne de “vacances” el cantautor alcoià Ovidi Montllor, un gran de la nostra cultura amb cançons-himne com aquesta del “Va com va”.
Llarga vida a Ovidi “Té costeres i ponts, música de telers; té muntanyes que el volten i li donen fondor”. Així era l’Alcoi cantat per Ovidi: “Un poble d'homes que han volgut llibertat”.
Així continua sent Alcoi, una ciutat especial. Una ciutat, diria jo, única per als valencians.
Alcoi és un dels cors que fan bategar amb més força la nostra terra.
Per la seua història d’indústria i moviments obrers.
Per un paisatge que somia ba
Discurs Ximo Puig Vinticincvacances a Ovidi Montllor per Ximo Puig · President de la Generalitat Valenciana
rrancs i ponts.
Per una cultura inacabable i ben preservada.
Estic convençut que si Alcoi és un cor fonamental del país és, en part, perquè ha sabut honorar als seus mites, als seus símbols, als seus prohoms.
I Ovidi n’és un dels més importants del segle XX.
Done les gràcies i l’enhorabona a l’Ajuntament d’Alcoi per haver impulsat esta magnífica exposició que hui inaugurem amb un títol preciós: “Vinticinc Vacances”.
Gràcies, amic Toni [Francés], per mantindre viva la flama de la llengua, de la cultura i de la figura d’Ovidi a la ciutat.
I gràcies als 25 artistes -meitat homes i meitat dones- que heu recreat la figura d’aquest valencià de faccions icòniques. Un rostre immortal que, esculpit per Antoni Miró al passeig del viaducte (ara ja Passeig Ovidi Montllor), forma part del nostre imaginari col·lectiu.
Si Ovidi va dir que mai moriria sinó que faria vacances, jo em negue a parlar d’ell com si se n’haguera anat per sempre ara fa 25 anys.
Preferisc imaginar-me’l, de vacances, celebrant esta setmana el seu 78 aniversari.
Preferisc imaginar-me’l, amb 78 anys i ja retirat dels escenaris, assegut a un banc humil d’una plaça. Amb el cigarret a la boca, la mirada clara i nostàlgica com sempre, i veient passar la vida des de l’anonimat, en un poble perdut qui sap on entre muntanyes i fred.
Me l’imagine observant de lluny la nostra realitat i escrivint noves lletres i cançons amb la guitarra a la mà i enyorant a Toti Soler.
Sé que fins que torne de vacances i s’acoste a peu per la Font Roja el dia menys pensat, no podrem conéixer les seues opinions sobre el segle XXI i tot el que passa al nostre voltant.
Però, mentrestant, sí que podem imaginar què estarà pensant.
I podem fer-ho agafant els versos d’algunes de les seues cançons i aplicant una mirada ovidiana al nostre present.
“Als nous amos”, com diu la cançó, els dirà que ja està bé de reixes i de caritat. Que som persones.
Davant l’emergència climàtica que amenaça els paisatges que tant s’estima Ovidi, ens recordarà una frase essencial: “Tot comença en un mateix”.
A totes les dones, i també a tots els homes feministes, ens dirà que si ens cansem d’anar vivint dient el va com va, hem de dir, amb força i coratge, “Va com vull. Com volem”.
Davant la precarietat laboral en la que alguns volen convertir el nou mercat laboral de l’economia digital –i que no ho consentirem–, ens suggerirà que: “Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer”. Perquè les molles volen al vent.
I, per últim, a aquelles persones que encara es pregunten per les conseqüències de parlar en valencià i defendre la nostra llengua amb naturalitat, no dubtarà en respondre’ls que “són covards tots els qui obliden les arrels. Seran branca d’empelt en altres prats”.
Som afortunats perquè encara podem seguir poant de la saviesa d’Ovidi.
Ell –ja ens ho va avisar– mai morirà. Simplement, farà vacances.
I, mentrestant, seguirà guiantnos amb la seua paraula, viva i amarga, honesta i compromesa. Per això hui, Ovidi, estigues on estigues, com tu vas fer amb la Teresa,
tots i totes et llancem un homenatge als quatre vents. Moltes gràcies, Ovidi. Molts gràcies, Alcoi.
Cicle Exposicions d’Art | Alcoi · Febrer - Març 2020 |
“Perquè vull. A Ovidi Montllor” Centre Ovidi Montllor: 4 febrer al 27 de març
“O d’Ovidi, Rafael Amorós” Casa de Cultura: 5 febrer al 27 de març
“Vinticincvacances, A Ovidi Montllor” Llotja de Sant Jordi: 6 febrer al 29 de març
Carta a Ovidi per Feliu Ventura
Estimat Ovidi, T’escric des d’ací, molt lluny de casa. Tant com estime la terra, ai mare!
Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. T ancat a casa la major part del temps, el meu treball el demostre com puc. I tant com puc, em done tot a ell. Tinc al treball molt bons companys que fan menys pesada la jornada. Escric de nits, i faig cançons. Tot ben senzill i ben alegre. Desescric tot el que he escrit.
Amb el cor al seu ritme. Amb el cap al seu lloc. És ben trist encara avui parlar, i posar al seu lloc una història. Temps tan llarg que hi ha qui es cansa, muntanyes de paranys.
Dóna unes horribles ganes de plorar i ho faig a la manera de València. Supermans i plàstics, armes i lladregots d’escales llargues: Ases! Porcs! Vaques! Gossos! Serps! Sangoneres! I llops! Són una raça dolenta que prometen molt i mai no solten res. Són lladres.
I mira el senyoret que va ben vestidet: per ell mil malediccions. Una veu barrejada de granota i de corb. Visió que m’és pesada, no la puc suportar.
Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. I aquells que els hi fan cas, per quatre sous de res s’embruten bé les mans. Indignes!
Passa això i més, i més i més. I encara passa poc. Un poble que l’ofeguen i que no mataran: Poble d’història d’homes que han volgut llibertat; poble tossut i obert. Jo t’estim, Jo t’estimo. I jo t’estime!
Vaig i anem passant, anem i vaig passant. Vaig i anem compartint sense cap novetat, poc a poc els minuts. Enganys i més enganys. De deu, de vint, de cents d’anys, ens ve la història.
Però el poble encara sap la cançó de les balances: no cal dubtar, que no és parlant, sinó amb gaiato, que tot anirà canviant. Pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem. Ens volem manifestar. Ja n’estem fins dalt del cap.
I passe a dir, altra cosa que em fa patir. La Democràcia. Què serà d’ella? Com podrà vèncer tants de paranys? Tan mal oratge? Duros! Bancs! Finances! Or! Negocis! Bosses! I Milions! Es pressuposa que no és gent com nosaltres. que ho poden tot, que ho xuclen tot, que tot ho volen. Per vergonya de tots i beneït pel clero: El resultat era un, la jugada era perfecta.
Tot aquest món ja és ben divertit. Tan divertit… que acabarà amb plors. O juguem tots o estripem la baralla. Boig el que calla, o a l’ull té palla. Justa la fusta. Justa la fusta.
Ja no ens alimenten molles. No hi haurà més solució que aprofitar l’ocasió. I allò que es diu, amb passió. Fer valer nostra raó.
Es demana calma al poble. No patiu! Es prendran mesures. Calma! Tranquil·litat! I encara es posen forts, i s’encenen de ràbia, i criden contra aquell que després del treball s’atreveix a pensar, sol a casa, i de nit. Ben barrada la porta.
Ric, ric, ric, ric, ric, ric,… De bo, no res! De mal, cabassos! El preu que es paga per a viure. Quan més pobre ix més car. Quan més ric el preu és lliure. Pots pagar o no pagar.
Tot això, jo crec, que ho apanya un crac! A hores d’ara ja deu ser prop. I si per cas, jo no crec pas, encara dura la vida dura,doncs altre cop de part dels bons, fins a la mort!
Poca ventura, amic, en l’aventura de ser-ne conseqüents i esperar l’eco.
Sé però, que no s’estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova: la merda era a l’entrada. I com que la tragèdia demostra que cultura amb prou feines és cul: no vull dir noms. No, no diré noms… Com que la cançó és per a viure, un hom sense res un ham necessita abans que res més.
Ara de gran comprenc tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents. Perquè vull! Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova!
PD. Pel balcó he vist com neix el dia. Arribarà el matí que el plor serà d’alegria i serà un dia que durarà anys. Recontra-sí senyor!
[El text està construït -integrament i exclusivament- amb fragments de les cançons d’Ovidi Montllor. Amb motiu de la commemoració del 70 aniversari del seu naixement #70anysOvidi]
Per Ovidi per Carme Jorques/Antoni Miró
Deia l’Ovidi, Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! ... i nosaltres farem festa, i serà necessari dir ho al vent, que no és nostàlgia, és voluntat de ser.
Per que és aquí, al centre de la seva estimada Alcoi, on vint-i-cinc compromesos artistes i amics que l'estimen, el fan present amb obres inspirades amb el nostre Ovidi, en aquesta terra sembrada d'Art, que és la seva i la nostra Alcoi, que opta decididament per la Cultura.
I es que, la relació entre cultura i prosperitat econòmica, fa molt temps que ha deixat de ser una hipòtesi; tots els estudis elaborats, coincideixen en que, la cultura genera riquesa i ciutats més pròsperes, això sense contar els beneficis "en salut mental"... (ho ratifiquen des de La UNESCO, la Universitat de Cambridge, a la Direcció General de Patrimoni...)
Cada euro invertit en CULTURA, es multiplica amb un retorn de fins a 22’5.
I això és molt seriós... i fa falta prendre-s'ho com cal, resulta indispensable la necessitat de culturitzar altres sectors com l'economia, gestió urbana, educació, sanitat… “En particular la cultura s'ha de dirigir, també, al sector econòmic i fer-li entendre que és una inversió, no una despesa”. I es molt més, és “proveïdora de felicitat, benestar, dignitat, factors d'igualtat social”.
Cal dons, una reestructuració i millora dels fons, dels discursos expositius i de les polítiques culturals, però, “els avanços i millores, mai s'aconsegueixen per la necessitat o per ells mateixos, ni sols, per el pas del temps...ho fan possible persones amb consciència, equips amb idees i la valentia per a posar-les en pràctica”.
Alcoi es de nou, una Ciutat d’Art, on el turisme cultural es un factor de creixement, com ha passat en tantes grans ciutats, la llista és enorme i coneguda, i això li ho deu als seus artistes, poetes, cantants... Sols la Llotja de Sant Jordi, te una assistència anual de 25.000 persones... i això és important.
Però avui, per Ovidi, fem festa, ens reunim, parlem d'Art, d'ideals impossibles o no, i amb eixa l'actitud, que era la seva, llegirem poemes, pintarem, cantarem, “i serem aquí, tossudament alçats” des de l’Art, per gaudir, contra les injustícies i perquè volem.
És aquest, un obligat i merescut Homenatge a Ovidi i ho és en present, “és una forma d'afrontar la vida i encarar el futur”. Perquè estimem la seva actitud davant la vida, davant la injustícia i l'opressió, compartim el seu sentiment "de ser poble, de classe", la seva i la nostra, irrenunciable “samarreta vermella”. Ovidi va estar sempre compromès amb la gent treballadora, amb la que “es guanyava el pa amb la faena”, alhora que defensava aferrissadament la cultura del País Valencià, la llibertat i la justícia. I ho feia a traves de la paraula, com tan bé el definien els seus bons amics Jordi Tormo i Antoni Miró des de la talaia cultural del Mas de Sopalmo: “Ovidi: un obrer de la paraula”. I sempre, amic dels seus amics.
En el mateix sentit es manifestava la nostra estimada Isabel-Clara Simó, de vacances malauradament també amb el seu amic: "OVIDI és la veu crítica i autocrítica de la cançó. És la veu políticament incorrecta de la classe obrera. Una fera ferotge que ens recordava les incoherències del sistema..., la tendresa. La justícia social. La metàfora esqueixada. La veu ronca i profunda. El pragmatisme innocent.” Tot AIXÒ que era, i és, Ovidi Montllor.
En les obres exposades veiem la inspiració no només dels seus poemes, també dels seus poetes que son els nostres, Vicent Andrés Estellés, Martí i Pol, Salvat Papasseit, Salvador Espriu, Joan Brossa, Pere Quart, Josep Maria de Sagarra Blai Bonet... i podrem apreciar el diàleg entre la plàstica, la paraula i el sentiment; la influencia de la seva actitud combativa, inconformista , però sobretot, la certesa que el seu llegat profund, "canyer", impregna el nostre Art i és a través de l'Art on la tendresa, la sensibilitat es converteixen en una arma de construcció i reflexió.
Som vint i-cinc els artistes: en equilibri 12 homes, 12 dones i un grup, emergents -o de llarga tragectòria, d’estils distints, però tots vinculats de diverses maneres amb Alcoi i Ovidi. Vint-icinc és sols simbòlic, en consonància amb els VINT-I-CINCS ANYS DE VACANCES, però, podríem ser centenars i magnífics.
Faig meves les paraules de Feliu Ventura "Avui, amb la vostra presència aquí, em demostreu que som viu dins la vostra memòria i aquesta, amics meus, és una molt bella definició del cel”.
Cal mirar be les obres, cal gaudir amb tots i seguirem , engolits a l'interior d’ aquesta balena que és la Llotja, continuant el viatge cap a la nostra Ítaca. “Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà. I torne a repetir: sóc alcoià. Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València” Ovidi.
Isabel-Clara Simó i Pep Cortés, tindran nous premis a Alcoi El Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó i el Premi de Teatre Pep Cortés
BR | Alcoi./ Durant la roda de premsa en la qual s’ha anunciat el cartell de la pròxima Mostra de Teatre D’Alcoi, el regidor de Cultura, Raül Llopis, ha aprofitat per a anunciar que a més que la mostra estarà dedicada a l’actor alcoià Pep Cortés, que va faltar recentment, es realitzaran una sèrie d’homenatges a la seua figura. A més, ha destacat que es crearan uns nous premis dins dels Premis Ciutat d’Alcoi. Per una banda el Premi de Teatre Pep Cortés, i per altra el Premi de Novel·la IsabelClara Simó. Aquests premis serveixen com a reconeixement d’aquestes dues figures importants dins de la cultura de la ciutat.
Art&Cultura El Museu d’Alcoi cedeix peces a museus en Alacant, Madrid i Barcelona El Museu d'Alcoi és un dels centres de depòsit amb major entitat de l'àmbit de les comarques centrals
BR | Alcoi./ El Museu Arqueològic Camilo Visedo Moltó d’Alcoi va a cedir una sèrie de peces arqueològiques emblemàtiques de la seua col·lecció per a exposicions temporals als museus MARQ (Museu Arqueològic Provincial d’Alacant), Museo Arqueológico Regional de Madrid (MAR) i Museu Arqueològic de Catalunya (MAC).
Per una banda, des del dia 30 de gener i fins abril s’ha prestat al museu alacantí un conjunt d’ídols i penjolls calcolítics sobre os així com un crani trepanat de la Cova d’en Pardo per a l’exposició ‘Ídols. Mirades mil·lenàries’. A partir d’abril aquests elements viatjaran fins a Madrid. Respecte al museu de Catalunya serà un conjunt de tres ceràmiques, les que viatjaran, entre
El Vas de l'Orant, peça cedida al museu de Barcelona./
elles el got neolític de ‘L’Orant’, per a l’exposició ‘Art Primer. Artistes de la Prehistòria’ que s’ha inaugurat el 6 de febrer i es podrà visitar a la Barcelona fins a juny d’enguany.
Segons la regidora de Patrimoni Històric, Lorena Zamorano: “El nostre Museu és una institució pionera que hui en dia ocupa un lloc destacat en el panorama de l’arqueologia valenciana. Tenim un gran patrimoni històric i arqueològic, molt valorat en tot l’estat”.
El material del qual disposa el Museu Arqueològic d’Alcoi, han fet que siga un referent dels centres de depòsit amb major entitat de l’àmbit a les comarques centrals valencianes.
S’han digitalitzat tots els llibres de govern des de 1411 fins a 1939 Formen un total de 88 volums i 24.569 pàgines
BR | Alcoi./ L’arxiu municipal d’Alcoi ha digitalitzat tots els llibres de govern de la ciutat des de l’any 1411 fins al 1939. Tots aquests llibres formen un total de 88 volums i 24.569 pàgines.
Aquesta tasca s’ha pogut realitzar gràcies a que en l’any 1990 la Universitat de València va realitzar una microfilmació dels documents, i a partir d’ahí, l’Arxiu Municipal d’Alcoi està realitzant aquesta digitalització amb els fotogrames. Aquests documents podran consultar-se i descarregar-se a través del portal documental BIVIA, accedint als documents per diferents mitjans del cercador.
Es presenta la edició 28 de la Revista Recerques L'acte es va realitzar al Centre Cultural Mario Silvestre d'Alcoi
BR | Alcoi./ La revista Recerques del Museu d’Alcoi ha presentat la seua edició anual número 28. Josep Maria Segura Martí ha sigut l’encarregat de presentar-la. També es va realitzar una conferència que duia com a títol “Paleontologia i paleogenètica en la població de Les Llometes (Alcoi) durant el III mil·lenni a.C” a càrrec de Mª Paz de Miguel Ibàñez.
Aquest esdeveniment es va celebrar el passat dijous 13 de febrer a les 19.30h a la Casa de la Cultura d’Alcoi. A aquest acte han assistit el regidor de Cultura, Raül Llopis i la regidora patrimoni Lorena Zamorano. A més a més, aquest esdeveniment va servir per a acomiadar del seu càrrec a Josep Maria Segura, com a director del Museu Municipal Arqueològic Camilo Visedo, i va fer un emotiu discurs. Segura ha estat dirigint aquesta entitat durant 30 anys. El regidor de Cultura va agrair a Josep Maria Segura la seua tasca durant aquests anys.
