Imatge i Poesia

A Joan Valls 2012

«I direm el salm amb tot zel, /articulant bé les paraules/que ens ixquen de la gorja sense/retòrica elaboració,.../ En el poema XXVIII de El Breviari d’un eremita urbà, Joan Valls du a terme un acte de reafirmació en l’ús de la llengua. Canta un salm joiós per a assegurar-nos la bondat del missatge nostrat mitjançant l’herència formidable rebuda del poeta Ausiàs March. Però Joan Valls és el nostre savi particular, el millor poeta del carrer del Carme, aquell qui, també com Espriu, visqué per a salvarnos els mots. Joan Valls fou, sencer, de poesia, encara, i per sobre, de l’ús de les espardenyes i de la bata d’anar per casa. Una poesia, la seua, de ben elevat cabdal lèxic, i que ha esdevingut paradigma per a tantes generacions que l’han seguit.

«...perquè el salm cal dir-se amb mesura/d’encesa espontaneïtat./Un foc creixent a l’idioma/va eixamplant-se just i terral/pels llargs camins de la constància/que alena un fur que brolla en sang./ Una llengua viva, capaç, destinada a la generació de la bellesa, i a la conquesta dels vastos territoris de la passió i del coneixement. Joan Valls viu per a la poesia, i tot ell és transsumpte d’un poema, o de mils poemes que han nascut de la seua gosadia i del seu ancoratge a la taula de la composició.

«...Del vell solatge estabornit/traurem les veus de polleguera./Vibrarà el salm a cor massiu,/tot fent comprendre el ritu clar/de les més noves aliances./ Novament el salm. De nou el reconeixement de l’alçada de la nostra llengua. I la ferma voluntat d’abraçar el futur amb esperança. Joan Valls, a vegades, des de la marca indeleble de la melangia, amb un xic d’alteritat, irromp contra la fosca misèria del silenci. Obscuritat que patí per la tossuda resistència i per la conseqüent llibertat que reclamà tothora.

«Sol sagnar sempre l’esperança/sota un tendal de fosca nit./Estels sagnants afermen l’obra/i el cavaller Ausiàs March/segueix parlant-me a cau d’orella./ La feliç confidència. Ara el poeta Valls escolta la veu, en la intimitat, del gran Ausiàs March, i que ens ha fet trasllat d’un fur d’incalculable valor: la llengua poètica. L’esglaó més elevat del nostre patrimoni col·lectiu.

Llarga ha estat la relació, i el mutu reconeixement, entre Joan Valls i Antoni Miró. I ara, el poeta, roman il·luminat al rostre, i l’ataràxia al si de l’esguard, El pintor ens possibilita capturar una petita engruna de la nostra història, de la nostra privadesa més terrenal. Un pessic d’Alcoi. I en sentim la gratitud per aquest regal...

J. Sou

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Després d'uns dies bombardejats amb els meravellosos invents presentats al ‘Barcelona Mobile World Congress’ vaig llegir un article en l'última revista d'Ecologistes en Acció, que com a poc, espanta.

La indústria de les telecomunicacions occidentals s'ha muntat bé el negoci. El primer que ha fet és fer-se amb el poder dels organismes reguladors que fixen els límits per a les radiofreqüències. Com? Col·locant en ells professionals de la indústria. Així ha passat amb la FCC (Comissió federal de Comunicacions dels EUA) els presidents de les quals van treballar per a empreses de telecomunicacions. O amb la Comissió Internacional de Protecció contra la Radiació no Ionitzant (ICNIRP), organisme privat referent per a la Unió Europea. De fet, fa poc un informe del Partit Verd en el Parlament Europeu denunciava el conflicte d'interessos dels seus integrants i la seua escassa qualificació. El president és un psicòleg i la resta de físics han obtingut finançament per a les seues investigacions d'empreses de telecomunicacions.

Amb aquest panorama de gran desplegament de noves tecnologies l'OMS (Organització Mundial de la Salut) a través de la IARC, que assigna els nivells de carcinogenicitat, acaba de classificar a les radiofreqüències com de “revisió preferent” (fins ara eren classificades com 2B) i és que estudis recents han trobat que tant les radiofreqüències de camp pròxim (mòbils) com les de camp llunyà (antenes de telefonia) són capaces de provocar tumors malignes en rates mascle del mateix tipus histològic que els tumors trobats anteriorment en persones. Existeixen centenars d'articles sobre aquest tema. Per exemple, hi ha un publicat a l'octubre de 2022 en “Environmental Health”, de la “Comissió Internacional sobre els Efectes Biològics dels Camps Electromagnètics” (ICBE_EMF) que aporta abundants proves científiques sobre les evidències de mal per a la salut de persones i vida silvestre produïdes per radiofreqüències en nivells per davall dels llindars actuals. Els efectes adversos inclouen entre altres mal cel·lular, mal a l'ADN, miocardiopatia, carcinogenicitat, mal reproductiu i efectes neurològics. I això sense comptar altres centenars d'estudis que documenten els potencials efectes perjudicials per a la vida silvestre que afecten l'orientació, la migració, el cicle reproductiu, la cerca d'aliments…

Però quan ens enfrontem al 5G les coses empitjoren, existeix un informe de Fiorella Belpoggi de l'Institut Ramazzini que conclou que les radiofreqüències són probablement cancerígenes

(2A) i amb clares conseqüències per a la reproducció. De fet, recomana una reducció dels límits i una moratòria en el desplegament d'ones mil·limètriques 5G ja que el 5G conduirà a una radiació dramàticament major que podria estar en nivells inacceptables d'exposició humana a la radiació electromagnètica.

Vist tot això, es van presentar més de 400 signatures de científics reconeguts sol·licitant una moratòria a la UE en el desplegament de la tecnologia 5G i 6G fins a 6 ocasions i quines han respost? S'han remés al fet que compleixen les directrius de la ICNIRP (que com hem dit, és controlada per les empreses de telecos).

I Espanya? La nova Llei General de Telecomunicacions eximeix de qualsevol llicència prèvia a les “cèl·lules xicotetes 5G”, que poden ser desplegades amb opacitat en qualsevol lloc públic o privat, obviant els drets d'informació i participació pública. Però això sí, tindrem cobertura per al mòbil. La pregunta és a quin preu?

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Cançons Ovidi Montllor

Tot esperant Ulisses

Ones que vénen. mar que s'allunya. Tot és ben prop. Tot és lluny. Plors que s'enceten. Riures que es moren. Quan creus que tens, tot s'esmuny!

Verd el cel i fresc l'estiu. Jove el gran i cec l'altiu. Una taula fa de llit. Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor. Mils d'amor senten l'enyor. Un enyor se sent ferit. Desescric tot el que he escrit!

Plou de baix i ens mulla el cap. Juga i guanya qui menys sap. El cor no vol dir el pit. Desescric tot el que he escrit!

La raó és un moble vell. Manar vol dir: Un martell! Amb el cap estabornit, desescric tot el que he escrit!

Sumari

imatge i poesia: personatges mirades pixant fora de lloc | à.agulló actualitat alcoià el poble és savi aranza de gracia | b.rivas eleccions municipals | b.rivas la ruta de la seda filaetes alcoi sant jordiet | b.rivas directora himne festes | b.rivas autor cartell festes | b.rivas SUPLEMENT ART&CULTURA premis joan valls llençols - j.martí tractat xàtiva cultural festival MiL xàtiva barnasants / pep gimeno els records de pepito sanz cicles expositius alcoi | j.sou els nostres artistes: pepe azorín escacs especial educació oliva gandia carnestoltes muro comarques centrals valencianes bocairent anuncis classificats www.amic.media

Cinc i cinc, mai no en fan deu. Una església et marca un preu. Un canó apunta amb el dit. Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps!

Beu i canta i trenca els plats!

L'estratègia es cou de nit. Desescric tot el que he escrit!

Què més puc cantar-vos ja?, si la festa no té pa!

El meu cap és un neguit. Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant. L'esperança és un infant. Llibertat: nom imparit. Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen. mar que s'allunya. Tot és ben prop. Tot és lluny. Plors que s'enceten. Riure que es moren. Quan creus que tens, tot s'esmuny!

- Caminen i pareix que volen per l’asfalt banyat per la pluja, donant voltes i voltes sempre al mateix, intenten descobrir tot allò que se’ls amaga i que no es mostrarà. Són ànimes lliures que transmeten sentiments de plors i alegries, són esperits que busquen més enllà del que les fredes ciutats ens mostren dia a dia, són... som nosaltres, que creixem a cada pas que donem.

- Volen intentant no caure. Pugen allunyant-se de la terra per buscar nous objectius on sentir-se ells mateixos. Escapant de realitats, buscant somnis, creant realitats. Deixant temps passats, foscos i obscuritat entramada de crua maldat. Noves sensacions es desperten, criden alt i fort i desitgen temps millors per a tots i totes però sense oblidar que qui perd els orígens perd la identitat.

- Deesses de la nit parlen i comenten situacions difícils de veure, però que cada dia passen al nostre voltant sense que nosaltres ens n'adonem. Miren i callen, miren i pensen, miren i resen per la gent que ompli de fantasmes cada cantó de cada carrer, de cada barri, de cada ciutat. Fantasmes del passat, del present i del futur, que sols nosaltres creem i que sols nosaltres podem destruir.

- Miren i no creuen el que estan veient, inventen un nou món de somnis i felicitat. Ulls que perden l’ansietat per aprendre i explorar nous camins. Mirades a un món amb final, un final proper i cruel. Dures decisions precipitades que ens precipiten cap a un precipici sense fons, mirades sense fons. Sal i pebre, foc i fum, carrerons obscurs sense llum vides llargues mortes per un resum.

- Cercles que tanquen i envolten vides sense sentit. Sempre al centre d’un cercle, sempre fent el mateix camí, encerclant el cercle, un cercle sense fi, com podrem sortir? Idees rotundes, ànimes rectes i fermes obren les portes del nostre destí, un destí no escrit un destí que podem crear jo i tu, tu amb mi. Junts com la pluja i l’arc de Sant Martí, colors diferents units per un mateix fil.