XXXV Pixant fora de lloc... per

Àlex Agulló i Guerra

Abans de continuar la mampresa encetada el darrer pixant, unes informacions prèvies: el dia 30 de gener les escoles celebren, des de l’any 1964, el DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau); no celebren el dia de la Pau. També les darreres dècades, es barregen dos conceptes que no són el mateix: parlem de Cultura de Pau o/i de Cultura de la Pau. Pensar en els antònims ajuda a clarificar tots dos conceptes: L’antònim de Cultura de la Pau seria cultura de la guerra, mentre que l’antònim de Cultura de Pau seria cultura de la violència; concepte que és molt més ampli que la simple referència bèl·lica, doncs més enllà de les guerres, les situacions de violència estan presents per onsevol cada dia. Recapitulant: si no treballem per un món on la no-violència ens indique el camí per on transitar és perquè no volem. Disposem d’un grapat de dies/recordatori remarcant diferents tipus de violència contra les persones o contra el medi. I més d’un que específicament parlen de la PAU i la NO-VIOLÈNCIA:

- L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 2007, va declarar el dia 2 d’octubre, aniversari del naixement de Mahatma Gandhi, com DIA INTERNACIONAL DE LA N0VIOLÈNCIA.

- La mateixa Assemblea General, l’any 2001, va marcar el dia 21 de setembre com DIA INTERNACIONAL DE LA PAU. Aquesta data, indicada com un dia sense conflictes bèl·lics, va ser escollida per coincidir amb la que fa servir l’ONU per la seua Assemblea General Anual.

- El DENIP fou una proposta de Llorenç Vidal: docent, poeta i pacifista. La va ubicar tot aprofitant l’aniversari de la mort de Gandhi.

Així que per dies, recordatoris i situacions no serà. Si no ens impliquem més en eixa aposta per la CULTURA DE PAU, si institucions i ciutadania ens obstinem en mirar cap a un altre costat, caldria que ens ho férem mirar.

¿O és normal i positiu pensar que la despesa militar de l’estat espanyol arribe als 75,7 milions d’euros cada dia? (Informe 59 del CENTRE DELÀS)

¿O que, en plena pandèmia (2022), la despesa militar mundial haja superat els dos bilions de dòlars?

Per algunes persones sembla com una pàssia gratificant. Tan sols cal veure els rostres de satisfacció del personal present en el darrer Saló de Defensa i Seguretat (EUROSATORY) celebrat durant el mes de juny de 2022 a París. La participació espanyola, un total de 27 empreses, i la resta, tractant de fer caixa aprofitant la guerra a Ucraïna per a desfer-se de tot l’excedent acumulat o per a provar noves armes que maten més i millor.

Aquesta guerra acabarà algun dia i la descomunal indústria bèl·lica continuarà la seua producció d’armament que, on siga i quan siga, necessitarà vendre-la per continuar el negoci.

Possibilitat que, ni de lluny, es planteja cap país del nostre entorn i molt menys els grans beneficiaris: La Xina, amb una inversió de 293.000 milions de dòlars (el 14% de la despesa mundial) i especialment els Estats Units amb més de 800.000 milions de dòlars (un 38% de la despesa mundial); les seues intencions futures venen clarament determinades en constatar un increment del 24% en investigació i desenvolupament de tecnologia relacionada amb la guerra.

És cert que el negoci anava minvant des de la caiguda del mur de Berlín (1989), però va començar a repuntar a partir de la destrucció de les Torres Bessones (Nova York, 2001); casualment des d’aleshores els conflictes bèl·lics, amb forta implicació occidental, han anat encadenant-se:

- Guerra d’Afganistan (2001)

- Invasió o guerra a l’Iraq (2003)

- “L’estat Islàmic” a l’Iraq i la seua expansió

- Guerra civil a Síria (2011)

- Conflicte a Crimea (2014)

- Guerra a Ucraïna (2022)

¿I després d’Ucraïna què? Si la dinàmica bèl·lica no continua, el negoci armamentista pot tornar a decaure i les opcions globals no van per eixe camí.

El que esmentava al final del darrer pixant: Aturar i redreçar aquesta realitat és impossible. Tan impossible com assegurar la supervivència del planeta amb aquestes perspectives.

Així que entre un impossible i altre, preferisc continuar treballant per la CULTURA DE PAU i posicionarme contra l’ús de la violència, i encara més, contra aquella que pretén mantenir els privilegis de la gent poderosa.

I reprenent el filet del tema, acabava el darrer escrit parlant de la necessitat de refundació de l’ONU: El món del 2023 res té a veure amb el del 1945; dels 51 països fundadors s’ha passat a 193 estats i dos observadors permanents: La Ciutat del Vaticà i l’estat de Palestina.

Controlada per un Consell de Seguretat, com únic estament amb capacitat de dictar resolucions que han d’obeir tots els països, la seua capacitat d’actuació està molt limitada, doncs cadascun dels seus membres permanents pot vetar qualsevol resolució. A més a més, és habitual l’incompliment de qualsevol d’aquestes normes d’obligat acompliment per part dels poderosos o dels seus aliats: com les violacions de l’estat d’Israel envers l’estat palestí, amb 26 resolucions; o el cas de Marroc amb el Sàhara Occidental. També des de l’any 1992, l’Assemblea General demana la desaparició del bloqueig econòmic que, des de 1962, està exercint els Estats Units contra Cuba. La darrera votació amb 185 vots a favor, dues abstencions i dos vots en contra, va ser vetada, com totes les anteriors, pels EUA.

Fan que pensar que entre els membres permanents del Consell de Seguretat no n’hi haja cap país musulmà, cap africà, cap centre o sudamericà, o que, més d’un centenar de països més la Xina, aprofiten els dies de cada Assemblea General per reunir-se i anar generant complicitats al marge de l’ONU i dels països més poderosos.

Continuar apostant per la desaparició de l’armament com a eina per afrontar conflictes no vol dir aspirar que eixe miracle es produirà de hui per a demà. Eixa quimera va indefectiblement lligada a un procés llarg i complicat. També està al nostre abast la possibilitat d’acurtar el període de desaparició de l’arsenal bèl·lic tal com el coneixem ara: simplement que una o dues persones comencen a prémer determinats botons nuclears; simplement que per error, o intencionadament, algun “terrorista” informàtic encete una macabra partida a un joc letal; simplement que l’evolució d’un determinat conflicte armat vaja pujant d’intensitat; simplement...

És així de simple, o de complicat, però personalment preferisc fer-li costat a gent com la de FUNDIPAU i similars que treballen per fer-nos creure que la quimera no violenta és possible. I que per anar pujant esglaons d’eixe empinat camí hi ha fites a anar aconseguint. També utòpiques, però una miqueta menys, com per exemple les que arreplega el document CAP A UNA CULTURA DE PAU.

Entre els 25 arguments que esmenta el document podem llegir que:

6. La violència és ineficaç: no resol els conflictes, només els tapa

8. Si en algun moment la guerra podia considerar-se un mal menor, avui en dia és, amb tota seguretat, un mal major

9. L’obsessió per la seguretat crea inseguretat

10. El concepte exclusivament militarista de la seguretat és car i ineficaç

11. La fabricació i el comerç d’armes alimenta i fa més greus els conflictes

12. La pau és un concepte positiu, que cal construir. La pau no és només absència de guerra.

15. De la inversió militar cap a la inversió en desenvolupament social

16. De la investigació per la guerra cap a la investigació per la pau

18. De la solució cap a la prevenció dels conflictes

19. Dels exèrcits ofensius als exèrcits defensius

20. De la seguretat particular cap a la seguretat compartida

21. Perfeccionament de l’estructura i del funcionament de l’ONU

22. Control de la fabricació i el comerç d’armes

25. L’educació per la pau a tota la població en el camí de la instauració d’una cultura de pau

L’esquerra anirà dividida a alcoi a les municipals

per Jaume Brotons, veí d’Alcoi./

No ha estat una sorpresa, la dificultat endèmica de l'esquerra a posar-se d'acord per no anar fraccionada a una cita electoral, és una constant a la política i en el cas d'Alcoi encara més.

Pel que està transcendint de les negociacions, al final les forces a l'esquerra del Partit Socialista aniran fragmentades el 28 de maig.

No ha estat possible una entesa, primer ho va fer Compromis, la seva Assemblea Local va decidir anar per separat. Els resultats per a la col·liació nacionalista són incerts, ja que el 2019 va retrocedir un regidor passant de tres a dos, resultats que eren inesperats per a la formació. Les enqüestes actuals tampoc aclareixen que passarà amb els nacionslites, ja que a nivell autonòmic l'abraçada de l'ós" dels socialistes, el desgast al Govern del Botànic, i el cas Oltra poden passar factura.

Respecte a les altres dues formacions, Podem i Guanyar Alcoi i tot i que estan juntes a nivell Autonòmic i Estatal i en moltes poblacions aniran de la mà a les locals, i també ho faran de nou a les eleccions autonòmiques ia les Nacionals de Novembre , però así a la nostra Ciutat no hi ha manera que s'entenguin.

El 2019, el resultat va ser dolent, dos regidors cadascuna de les formacions, i per a sorpresa de Podem va obtenir més vots que l'Agrupació Municipalista. Quan es va plantejar llavors fer primàries conjuntes per elegir candidats a les locals, Podem es va negar (les seves primàries només van participar 199 simpatiants, mentre que amb Guanyar ho van fer més de 400 persones) el que hauria portat a despenjar els candidats de Podem en unes primàries conjuntes i els de Podem van apostar per anar sols i no els va anar malament del tot.

A l'hora de negociar una candidatura conjunta per a les locals d'aquest any, Podem Alcoi volia fer prevaler el resultat últim electoral (150 vots més que Guanyar) i que la seva candidata encapçale la llista i no fer cap primàries conjuntes amb Guanyar, per por de ser minoria.

El desconeixement de la candidata de Podem a nivell local i l'experiència política del candidat de Guanyar feia difícil la negociació per el qui tenía que anar primer en la llista independentment del result de 2019. Obtenir el primer lloc li atorga a un, ser la imatge i la veu en la campanya electoral de la col·liació, ser el portaveu municipal etc, és un lloc molt desitjat.

Hi havia molts temes per dilucidar en la negociació, aixi com es prenien les decisions, si al Grup Municipal, a Assemblees conjuntes o separades de cada partit, tema econòmic de la coalició, etc. Podem no vol ni parlar de primàries conjuntes per al primer lloc de la llista, ni tampoc Assemblees conjuntes per prendre decisions un cop comenci la legislatura a caminar, sempre amb el tema númeric de fons a la seua formació, que li dóna desavantatges a nivell Assembleari. Guanyar per la seva banda és conscient de la mobilització que provoca a nivell Assembleari ja que té el suport d'Esquerra Unida, i que sempre ha tingut quadres militants i un cert pes electoral local.

En definitiva no es posen d'acord en gairebé cap punt de la negociació i al final en surt beneficiat el Partit Solcialista que veurà més a prop la majoria absoluta tan desitjada, ja que per a l'elector progressista veure a tota l'esquerra fragmentada presentar-se a les eleccions serà un punt de desmobilització electoral i per descomptat una nova fragmentació del vot com el 2019, encara que no sabem quin serà el resultat en aquesta ocasió, les tres formacions es juguen fins i tot estar representades al Consistori, si alguna o varies no treuen ni un sol regidor, pot ser la desaparició a nivell local d'aquesta Formació.

Esperem la campanya electoral i el vot el 28 de Maig, que casi segur será acudir a un nou fracàs de l'esquerra, per l'enrocament de les posicions moltes vegades personals i per falta d'una visió de futur de la Ciutat per damnut de tot, que hauria pogut albergar un canvi a la política local, amb un bon previsible resultat, que hagués servit de contrapès a l'hegemonia del partit socialista i la seva política.

Disfresses, música i ball al Carnestoltes d’Alcoi

Una setmana més tard del que és habitual, Alcoi ha celebrat aquesta divertida festa amb una desfilada que va començar al Partidor i que va finalitzar al carrer Sant Llorenç, donant pas a la discomòbil organitzada a la plaça de Dins

BR | Alcoi./ En la vesprada de 25 de febrer els carrers del centre d’Alcoi van acollir la desfilada de Carnestoltes, la qual va comptar a amb una gran participació, especialment dels ballets de la ciutat, ja que tots ells van aportar espectacle a aquest esdeveniment. També es va comptar amb la presència d’un dels grups de gent gran, concretament els del centre social ubicat a la plaça d’Espanya, o amb un grup d’alumnat dels cursos de seguretat viària organitzat per la Policia Local d’Alcoi. La cercavila, que va començar a El Partidor, es va iniciar a les18:30h, i va anar per Sant Nicolau, la plaça d’Espanya, finalitzant a Sant Llorenç, donant pas a la gran festa que s’havia preparat a la plaça de Dins, amb discomòbil, i en la qual van poder gaudir grans i menuts.

La Sarga torna a acollir les visites guiades gratuïtes

Es podran fer durant tots els diumenges des del mes de febrer fins a novembre, en quatre torns

BR | Alcoi./ Des del dia 5 de febrer, La Sarga ha tornat a rebre al públic per a les jornades de portes obertes i les visites guiades gratuïtes, per a poder conéixer millor aquest emblemàtic jaciment arqueològic d’Alcoi, i ho farà fins al mes de novembre. Les reserves es poden fer a través de http://www.lasargareservas.com

La ruta s’inicia en l’Abric III (a l’interior de la tanca metàl·lica), al qual s’accedeix pel sender. Des de l’aparcament del Mes de la Cova al punt de trobada amb el guia hi ha una distància de 600 metres (10 minuts). Es prega acudir amb l’antelació suficient per a poder fer la visita de manera adequada. Aquesta és una oportunitat d’aprendre i delectar-se amb el nostre patrimoni històric, que a més a més forma part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO i que, any rere any, rep a un important contingent de visitants, tan escolars, turistes o investigadors que arriben a superar les 2.000 visites anuals. Per això, aquest és un enclavament molt rellevant de patrimoni cultural i turístic.

La Sarga va ser inclòs en 1998 en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica. A més, els abrics i el seu entorn de protecció estan declarats Bé d’Interés Cultural. És un jaciment d’art rupestre postpaleolític que es troba dins del terme municipal d’Alcoi. La tutela i gestió del jaciment estan a càrrec del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó. En els seus abrics estan representats tres dels horitzons artístics prehistòrics de la façana oriental de la península Ibèrica: Macroesquemàtic, Llevantí i Esquemàtic.