Cannabis

Treball Monogràfic El cànnabis, vulgarment anomenada herba o maria, és una espècie herbàcia que pertany a la familia de les cannabàcies. Rica en propietats psicoactives, fibres vegetal i olis essencials i de llavors de cànem, ha estat cultivada des dels inicis de l'agricultura, originalment al continent asiatic i posteriorment introduïda a altres països. La cannabis sátiva: es una planta que puede llegar a medir unos seis metros de altura en las condiciones más favorables; es un vegetal dióico, es decir, que tiene plantas macho y hembra que crecen por separado.

En ambients humits segrega una gran quantitat de resina, que les fa apegaloses al tacte, per la qual cosa es diu que pot ser un mecanisme de defensa enfront de la humitat ambiental. El sexe de la planta es diferència per l'examen de les flors, les masculines poden apreciar-se a simple vista i s'agrupen en xanglots, i les femenines són quasi invisibles i s'agrupen en espigues. El fruit "cañamones", té forma globular, d'uns cinc mil·límetres de diàmetre, que s'empra per a l'alimentació de les aus, i per a l'extracció d'oli. Esta planta té al voltant de seixanta components, entre ells està el THC (tetrahidrocannabinol) , que és el component més conegut i amb major psicoactividad. La major part d'estos components es troba en les flors, de la planta femella, els fulls i les tiges presenten menys quantitat. El cultiu clandestí ha desenrotllat varietats fins ara desconegudes, denominades de forma genèrica "sinsemilla". Estes varietats tenen molta major quantitat percentual de cannabinoles que les cultivades de forma tradicional o silvestre. Totes les parts d'esta planta contenen en major o menor proporció THC; esta quantitat depén de múltiples factors, especialment de la forma de recol·lecció i de cultiu. Els cigarrets de marihuana consumits en els anys 70 contenien ens 5-30 mil·ligrams de THC, aproximadament; actualment, a causa de la varietat de la planta i la forma de cultiu, pot aconseguir fins als 150 mil·ligrams o el doble si parlem de la resina, la qual cosa suposa, entre 5-10 vegades més de contingut psicoactiu per cada cigarret de marihuana.

En funció de la part consumida i la seua forma d'elaboració, podem classificar els derivats del cannabis en tres grups que són: Marihuana: preparat amb fulls seques i flors, que conté entre 6 i 14% de THC (actualment de vegades pot superar este percentatge).

– Haixix: preparat de resina segregada per la planta de cannabis o bullint esta planta. Les tonalitats que presenta poden variar depenent de l'origen de la planta (verd fosc tirant a marró al Marroc, negre del Líban i Mig Orient, i negre com a brea a Nepal) . Conté entre un 15 i un 30% de THC, depenent de la varietat.

– Oli d'haixix: preparat per mitjà de la destil·lació de la planta en dissolvents orgànics.

Depenent de la tècnica i dels aparells empleats en la destil·lació pot arribar a aconseguir un 65% de contingut de THC. Morfologia És una planta herbàcia anual dioica, alta y erecta (pot arribar fins a 5 metres d'estatura). Està recoberta de pels. Presenta peus masculins i femenins. Les seues fulles són fines, d'un intens aroma, llargament pediculades, alternes i palmades; amb 3 a 11 folíols dentats, de 7-12 cm de llarg. On neix cada fulla, podem trobar-hi dues estípules. Les flors de Cannabis Sativa no tenen calze ni corol·la diferenciats. Les flors masculines es disposen en panícules de 23-40 cm de llarg, tenen un periant amb 5 tèpals lliures, 5 estams opsats als tèpals i una mica més curts que aquest. Les flors són sèssils, amb periant sencer (no es divideixen en tèpals); l'ovari té un sol òvul i dos estigmes. En ambdós casos són de color verdós i extreuen una resina que les fa oloroses i enganxifoses al tacte.

Aquesta resina pot recobrir totalment la planta, sent dura i quebrantaditzada.Les inflorescències es troben en les axil·les de les fulles superiors o al final de les branques, amb bràctees herbàcies i

gladuloses. Les inflorescències masculines són remificades, laxes i amb moltes flors. Les femenines, en canvi, són denses però amb poques flors (de 5 a 8). El fruit és un aqueni amb una sola llavor, ovoide, amb una mica comprimit. És de color blanc o verdós tenyit de púrpura i es troba tancat al periant. Les llavors, globulars, fan aproximadament 2 mm de diàmetre.

Farmacologia Droga o òrgan de la planta utilitzat com a medicinal: Únicament la subunitat florida de les flors femenines dessecades en l'àmbit medicinal. Encara que totes les parts de les plantes d'ambdós sexes contenen substàncies psicoactives, les majors concentracions d'aquests compostos es troben en els brots florits de les plantes femenines, les quals contenen en concentracions eleveades una substància anomenada tetrahidrocannabidol (THC) Composició química: La principal substància psicoactiva trobada és el THC. En estat pur, té l'aspecte de cristalls a baixes temperatures, i es torna viscós i enganxifós al calfar-lo. El THC és poc soluble en aigua, però es dissol fàcilment en la majoria de dissolvents orgànics com l'etanol o d'altres lipofílics. Es troba majoritàriament en els peus de les plantes femenines, en especial en la resina secretada pels tricomes presents en les bràctees i bractèoles que envolten l'ovari. El seu efecte farmacològic és eñ resultat de la seua vinculació amb els recptors específics de cannabinol situats al cervell i a tot el cos. Probablement sigui la seua afinitat amb les substàncies lipofíliques el que fa que el THC s'adherisca a la membrana se les cèl·lules, principalment neuronals. A part del THC hi podem trobar flavonoides, colina, carbonat de calci, alcaloides i olis essencials.

Farmacocinètica La duración de los efectos de esta sustancia es más prolongada y de menos intensidad cuando se ingiere, que cuando se fuma, debido a que la velocidad de absorción por vía respiratoria es más rápida que por vía digestiva. La cantidad exacta absorbida por vía pulmonar depende de numerosos factores, entre los que destacamos: la velocidad con que se fuma, la profundidad y el volumen de la inhalación y el tiempo que la persona retiene la espiración después de inhalar.L'aparició dels efectes i la seua duració varien segon l'administració: Fumada: Poden apareixer als pocs minuts i duren entre 1 i 2 hores Ingerida: Apareixen en 2 hores i poden duran moltes hores.

Debut al consum fumat es produïx un augment del volum i freqüència cardíaca, que pot presentar risc afegit persones que patixen malalties cardiovasculars. Si el consum és oral, es pot produir intoxicació deguda a la mescla amb altres productes alimentaris o a la quantitat de substància utilizada.

Efectes Físics Sequetat de boca, augment de gana, relaxació muscular, dilatació de bronquis, injecció conjuntival, somnolència i analgèsia moderada, marejos, baixada de pressió arterial, falta de coordinació, taquicàrdia i tos seca. Si la dosi és elevada es produïx l'efecte contrari Efectes neuropsicològics Deshinibició, relaxació, hilaritat, major memòria visual, modificació i intensificació de les sensacions, ansietat, atacs de pànic, disminució de l'atenció, la concentració i la memòria. Entre aquests, seríen els efectes gratificants els que crearien la dependència, per altra banda no molt intensa, i que per vèncer-la podrien ser útils els tractaments psicoteràpics. Darrerament s'ha establit el mecanisme d'alteració de la memòria. Pot precipitar l'aparició de simptomes psicòtics a persones susceptibles de patir-los i, a més, acció euforitzant, amb tendència a la rialla fàcil, alteració del

sentit del temps o la seqüència dels esdeveniments, pot aparéixer despersonalització, fuga d'idees, i alteracions de la memòria, augmenta la percepció de colors i de sons. A dosi més elevades pot aparéixer estat de pànic, al·lucinacions i psicosi de tipus paranoide o esquizofrènic (psicosi per consum) Possibles efectes terapèutics Per a poder fer estudis controlats s'ha hagut de recorrer a l'administració en forma oral o parenteral; ja que nos poden ser realitzats de les formes més habituals de consum (inhalada, tot fumant) per la impossibilitat d'emmascarar l'efecte amb cap placebo. A més, la presa inhalada, de tota la planta, comporta tres limitacions de possible d'ús: edat pediàtrica, manca d'hàbit de fumar i malaltia pulmonar (habitualment l'obstructiva crònica o qualsevol que cursi amb insuficiencia respiratoria o hiperactivitat bronquial). L'efecte més conegut és l'antiemetic (afavoreix la desaparicio de les nausees i el vomit) en malalts de cancer sotmessos a tractaments de quimioterapia. Aquestes propietats antivomitives son atribuides a la presencia de Thc, el qual el seu us per via oral esta aprovat als Estats Units per la FDA. Tambe te un efecte orexein (capacitat d'aumentar la gana); aplicada als malalts de SIDA, els quals poden millorar el seu estat d'aprimament. Hi ha iniciat un protocol per a tractament de malalts de SIDA. Te un efecte analgesic, acompanyat directament de l'efecte sedatiu; calen mes estudis ben dissenyats per valorar la utilitat real en el tractament agut (dolor neuropàtic en pacients oncologics, migranya) Forma de consum Fumada o inhalada: la forma habitual de consum de cannabis és fumat, mesclat amb tabac (haixix) o només (marihuana) en forma de cigarret, cridats porro, canut, petardo.. també es pot fumar en pipes curtes i amb cazueleta ampla crides hachicheros. Una altra forma de consum és amb pipes de saló crides "argilas". El peu d'estes pipes és un recipient on es col·loca líquid a fi de humidificar el fum perquè no danye la gola.

Oral o ingerida: la resina és introduïda en els aliments elaborant pastissos, caramels, etc, de vegades els fulls i les tiges són utilitzats per a l'elaboració de productes destinats al consum alimentari (truites, empanadas...)

Quines conseqüències té a llarg termini?

Es poden arribar a produir tres tipus de conseqüències degudes a un consum excessiu y/o continuat del cannabis o de qualsevol dels seus derivats. Complicacions psicològiques: dosi elevades poden donar lloc a l'aparició de psicosi tòxica aguda, caracteritzada per ansietat, deliris paranoides o de persecució i idees de suïcidi, sol estar acompanyada de pànic, paranoia, depressió i desorientació en el temps i en l'espai. Esta complicació al ser produïda pel consum sol tindre una duració d'entre un i onze dies, sempre supeditats a l'abstinència de la substància. Complicacions físiques: l'ús prolongat pot produir complicacions cròniques que afecten: al sistema respiratori, provocant irritació bronquial i pulmonar; al sistema endocrí, ginecomastia (tumors en els òrgans sexuals) , reducció de la quantitat i qualitat de l'esperma en els hòmens. El consum durant l'embaràs fa que es produzca disminució en el pes del xiquet de bolquers, i un increment de les possibilitats de naixements amb malformacions. Síndrome amotivacional: l'ús continuat i crònic de la marihuana s'ha associat amb esta síndrome, caracteritzat per: apatia, frustració fàcil, pèrdua d'eficàcia al desenrotllar treballs, falta de concentració, i una falsa idea de productivitat elevada. Les persones que patixen esta síndrome, tendixen a ser menys compatibles i socials amb els familiars i amics, comportar-se de forma més independent i menys involucrats en el treball o les institucions convencionals, es comporten de forma més problemàtica en el compliment de les regles i costums socials i solen tindre major tolerància cap a les conductes socialment desviades. Açò de vegades, li produïx problemes judicials y/o socials.

Legislació Com ocorre amb les altres drogues, el consum de cannabis "en llocs, vies, establiments o transports públics, així com la tinença il·lícita, encara que no estiguera destinat al tráfico", està previst en la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana com "infracción grave". Pot, per tal consideració, ser sancionat amb multa d'entre 300,51EUR (50.000 ptes.) i 30.050,61EUR (5 milions de ptes.) Es preveu la possibilitat de suspendre les sancions "si l'infractor se sotmet a un tractament de deshabituació en un centre o servici degudament acreditat, en la forma i pel temps que reglamentàriament es determine". El Codi Penal espanyol no fa referència al consum de drogues, ni públic ni privat. Contempla únicament aquelles conductes relacionades amb la comercialització de les drogues i amb la seguretat viària. En interpretació del Codi Penal, els Tribunals de Justícia no consideren el cannabis dins de les "drogas que causen greu dany a la salud". Per tal motiu, la pena mínima per als que la cultiven, elaboren, trafiquen, promoguen, afavorisquen o faciliten el seu consum, o ho posseïsquen amb tals fins, serà d'un a tres anys de presó, i la multa "del tant al duplo" del valor de la droga. Respecte a la conducció de vehicles de motor davall la influència de qualsevol tipus de droga, el Codi Penal establix una pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a 12 mesos i, si és el cas, treballs en benefici de la comunitat de 30 a 90 dies i, en tot cas, privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors d'1 a 4 anys.