Robados
Carlos Pazos Carlos Pazos (Barcelona, 1949) té una singular, brillant i dilatada trajectòria que el Premio Nacional de Artes Plásticas de 2004 no fa més que confirmar, a l’igual que l’exposició No me digas nada, que va organitzar el MACBA i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, tres anys més tard, al 2007. Aquesta exposició presenta dues sèries fotogràfiques i un vídeo de l’artista en què les emocions es focalitzen en el seu ego. “Les meves constants són jo més jo”, afirma ell mateix. Efectivament, al 1975, Carlos Pazos va decidir crear-se a ell mateix amb la sèrie fotogràfica Voy a hacer de mi una estrella, amb la que a la idea d’exhibir-se va ajuntar el jo personal al jo estrella. Amb l’altra sèrie, Robados (2009), que dóna títol a l’exposició, Pazos recupera aquest alter ego, però ara ja és una estrella en hores baixes, durant unes vacances a l’illa de Bali, que persegueixen els paparazzi. L’exposició acaba amb el vídeo inèdit, No rewind, filmat a la mateixa illa de Bali. És el punt final d’aquest relat expositiu on es mostra la continuïtat en el temps, l’espai i la memòria d’una de les obres primeres i més emblemàtiques d’aquest autor de pràctiques conceptuals, que transcendeix, però, amb la seva singularitat.
Centre d’Art Torre Muntadas. Del 4 de febrer al 3 d’abril Inauguració: divendres 4, a les 19 hores Visita - xerrada a càrrec de l’artista Carlos Pazos: dissabte 12 de febrer, a les 18 hores Visites comentades per a grups, cal concertar dia i hora (a torremuntadas@elprat.cat o al tel. 93 478 22 37)
7.000 exemplars · www.elprat.cat Número 167 · El Prat de Llobregat · Exemplar gratuït
febrer11
Teatro Español Teatre Romea
La Lección
Text: Eugène Ionesco. Traducció: Juan V. Martínez Luciano Direcció: Joan Maria Gual. Ayudantia de direcció: Cristina Raventós Intèrprets: Manel Barceló, Maica Barroso i Itziar Miranda Una jove de 18 anys busca un professor per ampliar els seus estudis de batxillerat. L’acció avança a mesura que la relació de poder entre el professor i l’alumna creix en tensió. Eugène Ionesco, mestre del teatre de l’absurd, amb aquesta segona obra, vol demostrar que és capaç d’escriure respectant les clàssiques unitats de lloc, temps i acció, però donant al llenguatge un camí absolutament diferent a l’utilitzat per la major part dels dramaturgs dels anys 50. El realment absurd aquí no és el text, sinó la pròpia vida. El joc del poder que es manifesta en diversos mètodes de dominació, humiliació, repressió i possessió que a partir de l’educació poden aconseguir la total anul·lació de la persona.
Teatre Modern. Diumenge 27, a les 19 hores. Entrada: 12 €