ITINERARI URBÀ: CONEGUEM LA CIUTAT
AJUNTAMENT
L’actual ajuntament substituí a l’antiga casa consistorial aixecada cap a el 1730 i va ser enderrocada entre 1904 i 1905 a causa de les queixes de les diverses autoritats pel seu estat ruïnós. La façana principal és d’estil neogòtic. La sala de plens manté la seva estructura original. Va ser construït l’any 1905 sota la direcció de l’arquitecte municipal Joan Feu Puig.
TEATRE MODERN Nascut originàriament com a cinema. S’aixeca sobre l’antiga Sala La Moderna, un dels locals d’esbarjo més populars des de començaments del segle XX. El nou Modern, emprat també com a local de varietats, va ser expropiat després de la Guerra Civil i fins a la inauguració de la cripta l’any 1948 s’hi van fer els oficis religiosos. Tornà a funcionar com a cinema fins a l’any 1985, en què tancà definitivament les seves portes. L’any 1991 va ser adquirit per l’Ajuntament que el va destinar a teatre. MERCAT MUNICIPAL
Edifici de 1921 aixecat sota la direcció de l'arquitecte municipal Antoni Bartra Boada. Té una façana principal a la Plaça de la Vila i dues naus laterals que el comuniquen amb el carrer del Centre i el d'Ignasi Iglésias. El contractista de l'obra va ser el mestre d'obres Artur Monés i Company.Les ampliacions, retardades per la Guerra Civil, es van realitzar entre 1934 i 1944 per la banda d'Ignasi Iglésias i entre el 1937 i 1944 pel carrer del Centre.
FONT DELS GALLS Obra de l’arquitecte Imma Jansana. Es va inaugurar l’any 1995 inspirada en les crestes dels gall Raça Prat (potablaves). De pedra artificial i pintada. Substitueix a l’antiga font dels galls que va ser inaugurada l’any 1959, amb motiu de l’establiment de la xarxa d’aigua potable a la població.
TORRE MUNTADAS Antiga torre d’estiueig adquirida per la família Muntadas, fundadors de la "España industrial" l’any 1885. Aquell mateix any, el constructor barceloní Lluís de Miguel i Roca acabava l’edifici. L’edifici estarà en mans de la família Muntadas fins a la seva expropiació, al final de la Guerra Civil, quan va ser ocupada per la Falange. Va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1947 per dedicar-la a activitats culturals. L’edifici ha tingut diversos usos: seu del periòdic Prat, biblioteca, tallers d’arts plàstiques... Des del 1977 es va inaugurar a la planta baixa la Sala d’Art Josep Bages i des de 1980 a les golfes hi té la seva seu el grup teatral Kaddish. TORRE BALCELLS Edifici construït entre els anys 1850 i 1860 del qual es desconeix l’autoria. Adquirit per Joan Vallbona, l’edifici passa l’any 1906 als seus néts , Josep, Francesc, Enric i Ventura Balcells, de qui agafà el nom. Els propietaris, residents a Barcelona, l’utilitzaren com a torre d’estiueig tot i que a la finca es feien activitats agrícoles i ramaderes. L’any 1969 va ser adquirida per l’Ajuntament, que el destinarà a Casal Municipal de Cultura, que hi afegirà una sala-teatre a l’ala Oest. L’edifici ha estat seu social de diverses entitats. Actualment és la seu principal de l'Escola Municipal de Música del Prat. CASES D’EN PUIG Les Cases d’en Puig són el conjunt d’habitatges més antic del Prat de Llobregat. La seva edificació data de l’any 1784. Eren cases austeres, amb les parets de pedra del Garraf, amb bigues de fusta i teulada de teules àrabs. A l’entrada hi havia la sala, que feia de cuina i menjador, amb una gran llar de foc. Passant per sota de l’escala, es trobava una altra estança on dormien els galls i les gallines i on hi havia la comuna. Al pis de dalt hi havia una peça al davant per als dormitoris i, al darrera, una sala que feia de graner i de dormitori ocasional. Les Cases d’en Puig són un referent en la memòria col lectiva del Prat.
benvinguts El 19 d’abril del 1979, els primers ajuntaments democràtics començaven a caminar i deixaven enrere la dictadura. Enguany, celebrem els 30 anys d’aquesta important fita, amb la convicció que la transformació que el Prat ha viscut durant aquest període no hagués estat possible sense la il·lusió, el treball i les aportacions de tota la ciutadania. Per això volem que el primer acte commemoratiu d’aquesta celebració sigui la Jornada de Portes Obertes a l’Ajuntament: perquè aquest edifici, amb més de 100 anys d’història, ha estat el lloc de trobada i de diàleg de generacions de pratencs i pratenques que estimaven la ciutat i treballaven per millorar-la, i d’altres persones i entitats que, per raons molt diverses, s’hi han acostat. Com en Jaume Sisa ens deia en la cançó “Qualsevol nit pot sortir el sol”: “Benvinguts, passeu, passeu ...”. Lluís Tejedor L’alcalde
La Casa de la Vila L’edifici de la Casa de la Vila va fer-se sota el govern local presidit per Josep Ferrer Rosell, l’any 1905. Aixecat en el mateix solar que ocupava l’edifici vell, construït cap al 1730, va ser dissenyat per l’arquitecte Joan Feu i Puig i les obres van ser executades pel mestre d’obres Albert Feu Guilera. El cost total de les obres va ascendir a 43.000 pessetes (uns 258 euros) i l’Ajuntament s’endeutà durant anys per poder fer front a les despeses. Amb els anys, s’hi van anar fent reformes, algunes de poc volum i altres que afectaren el conjunt de l’edifici. Amb la darrera remodelació, l’any 2002, es van eliminar les barreres arquitectòniques i es va fer accessible per a tothom.
quE en podeu visitar? El vestíbul Les grans portes de fusta de la casa de la Vila, com el 1905, donen pas al vestíbul, punt de rebuda de la institució a la ciutadania. Aquest vestíbul, que manté la seva aparença original i dóna accés a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana, està presidit pel Rotllà i la Griselda, els dos gegants històrics del Prat, construïts l’any 1954.
L’escala d’accés al saló de plens Construïda el 1928, com a accés noble al saló de plens, va ser feta de marbre blanc pel mestre marbrista Josep Dalmau. L’obra incloïa una balustrada feta de pilastrons, que van ser substituïda en la reforma del 2002. A l’escala poden veure’s els retrats de Ferran Puig Gibert, Jaume Casanovas Parellada, Manuel Bertrand i del Coronel Sanfeliu.
El vitrall del finestral de l’escala principal L’any 1941, el mestre vidrier Josep Prat va instal·lar els vitralls de l’escala principal. Era la culminació d’un llarg encàrrec, iniciat l’any 1931, que es va veure aturat per raons pressupostàries i per la Guerra Civil. Els motius del vitrall són al·legories de l’activitat econòmica del Prat d’aquells anys: el comerç i la indústria, en els laterals, i l’agricultura, en el cos central.
El saló de plens El saló de plens, reformat i modernitzat l’any 2002, manté alguns dels elements decoratius antics. Les parets laterals estan coronades per uns vitralls amb els escuts de les quatre províncies catalanes, que permetien el pas de la llum natural a la sala. Els finestrals que donen accés al balcó estan presidits per dues representacions d’antics escuts municipals, un d’ells amb les imatges dels patrons de la ciutat. Tots aquests vitralls, del 1928, són obra de Josep Prat. Les làmpades del sostre, construïdes l’any 1948, van ser dissenyades per l’arquitecte municipal Joaquim de Moragas, i el treball de forja es va fer al taller del pratenc Joan Blanco Galimany. En el saló de plens es reuneixen, de manera ordinària el primer dimecres de cada mes, els 25 regidors i regidores que integren el Ple municipal, presidits per l’alcalde.
El Ple municipal té, entre d’altres, la competència per aprovar el pressupost anual del municipi, les ordenances fiscals, els reglaments municipals i també té la facultat de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern municipal.
La sala de reunions de la Junta de Govern Local La Junta de Govern Local és l’òrgan que assisteix l’alcalde i adopta acords en els assumptes que li delegui l’alcalde o el Ple municipal. La formen l’alcalde, que n’és el president, i un nombre de regidors designats per ell que no pot superar un terç del total. Es reuneix, habitualment, de manera ordinària cada dilluns.
El despatx de l’alcalde És el lloc on l’alcalde treballa habitualment.
La sala dels vitralls Els vitralls d’aquesta sala, corresponen al mateix període que els del saló de plens, el 1928. Aquesta sala ha tingut diferents usos, i en aquell moment era el despatx de l’alcalde.
La sala de premsa i el rellotge El rellotge de l’edifici, del qual es pot veure la maquinària des de la sala de premsa, es va instal·lar a la casa consistorial, l’any 1944, per suplir les funcions del que hi havia hagut al campanar del temple parroquial i que va desaparèixer amb la destrucció del conjunt durant la Guerra Civil. El rellotge, inaugurat el Nadal d’aquell any, va ser costejat per l’Ajuntament i l’antiga Hermandad Sindical de Labradores.
50 anys de gegants al Prat. Casal Municipal de Cultura. Del 21 de maig al 26 de juny del 2004
Associaci贸 Gegantera Recreativa El Prat