bona nit, prat! té nassos però dir un pregó no és tan senzill com sembla. perquè el pregó no pot ser avorrit, llarg, massa incendiari. aleshores, carai, hem de procurar la provocació (allò que surt per boca i que en sentir-ho et deixa una mica turulato). així, doncs, ens adonem que no cal dir un pregó, el que cal és dirvos que la nostra ciutat ha dʼaprofitar aquestes jornades que tot just comencen per reivindicar-nos com un col·lectiu –el prat– que no creu en lʼestat anti-natura de les coses; un col.lectiu que per sempre més ha de lluitar per un entorn que contempli a totes les persones que hi convivim… sí, a totes! el primer de tot: hem de saber si tenim el cos per a festes…a continuació, hem de veure quin programa de festes tenim… o sigui a qui ens porten enguany, no us sembla?... però el més important –canti qui canti– és que la autèntica festa va per dintre i s´encomana; per cert, posats a encomanar, a provocar, caldria fins i tot provocar el riure, la conya i les ganes de desbarrar dels nostres representants municipals que també els hi fa falta per escampar la boira...com tothom!!! no és sinó un pretexte, qualsevol festa major, per ajuntar-nos, ajuntar-nos una mica més que de costum i fer gresca amb serenor, disbauxa i celebració de poble perquè ara més que mai cal acció: trobar-nos amb lʼaltre, el veí, per transformar la realitat!
1
el poble és lʼimportant a les manifestacions (siguin quines siguin). la idea de poble, lʼacte de fer poble és el vehicle que ens porta al futur. i el futur, amics, és ara mateix… son aquests dies de festa… el sempreavui que és això de viure. som nosaltres plegats, poble i ciutat i plaça amb la paraula, els responsables del que vivim i de com volem viure. cal celebrar aquesta claredat de pensament per tal de no desbocar la bèstia del demà. per aixó no hem de cedir mai davant les trampes del poder. si no volem fer un pas enrere tenim la obligació de commemorar la vida com es mereix: amb coratge i passió. oi que se assemblen una mica les paraules “bèstia” i “festa”…? perquè els nostres artefactes de vida també són les paraules, paraules que s'ens incorporen dilatant la xarxa dels dies, paraules per practicar la indignació, tant punyent ara, i també la festa, com avui, aquí, a la nostra plaça, a la vostra plaça. una festa ha d'ésser una mica bèstia però la bèstia sʼha de poder acaronar, sinó malament rai... lʼànima de les persones sap que no nʼhi ha trets de sortida, no volem cap mena de tret que assenyali a un altre cos. la festa no ha d'ésser marcada per cap calendari sinó que lʼhem de sentir com un fet permanent.
2
cal sentir i saber, tan sols, que els cossos, els nostres, els de tots, tenen dins capacitats insospitades per fer tasques ferotgement humanes i engrescadores… sempre! segur que tots hem dit algun cop: aquesta vida és un poema...quan estàvem decebuts per les contrarietats; per sort, tenim lʼoportunitat de canviar-li el sentit a lʼexpressió: la vida és un poema, sí, però perquè és emocionant i és encoratjadora i és tot el que tenim i cal aprofitar-la; i la poesia, com la vida, és un gènere absolutament majoritari, fins i tot més que un barça - madrid! la nostra tasca, avui és dir-vos que ha dʼhaver poesia capaç de mirar la desesperança i no abaixar la guàrdia. per això tots som poetes, som ciutadans, i els versos són la nostra manera dʼunir-nos a la vida, perquè “No digas que No. Sí puedes cambiar el mundo. Escribo. Escribo poemas. Éstas son mis piedras, parte de ellas. Piensa en las tuyas, y recuerda: brazo, mano, piedras, pero, sobre todo, el gesto”. Perquè el gest ens uneix, el gest de viure i escriure, per intentar entendre el món, per canviar-lo la poesia –com acció que ens convoca– no es altra cosa que sentir que un és viu i que pot incidir positivament en el sentiment dels altres i de les coses que encarem… poesia és el fet quotidià que dóna entitat ètica per fer actes de goig i responsabilitat… és el que anomenem lʼobrar impecable de somriure per els altres és com una cistella plena d'energies que ens han d'empènyer a aconseguir allò que volem. Sembla senzill, però ens cal decisió: per 3
respectar totes les formes de vida que respiren al nostre voltant; decisió per donar un cop de mà a aquells batecs més febles, per tal que reprenguin la extraordinària circumstància d´ésser vius… el prat és generós. doncs ho hauríem de ser més encara. i la festa major és una oportunitat per demostrar-ho. hem de tenir valentia d'arriscar-nos a estar junts, perquè de res serveix una dent fora de la boca, ni un dit fora de la mà. En cada carrer de la nostra ciutat hi ha partícules de tot el que encara ens queda per estimar i resistir. generositat amb un mateix i amb lʼaltre perquè ens ho mereixem, solidaritat festiva amb els altres perquè, dimonis, jo sóc lʼaltre! aleshores, hem de fulminar qualsevol espurna que surti de la por. el prat no es un poble que convisqui amb la por. tampoc la poesia. fa temps que va sortir a fora dels palaus i de les acadèmies i vessa a peu de carrer, com ara, aquesta nit. ens cal doncs, coratge i passió, però també paciència i força de denúncia davant d´un món indigne, amb tota la força expansiva de la paraula lliure. així mateix El Prat som un munt de veus que volem dir les coses pel seu nom, i tal com raja...agafar les injustícies pels collons!!! bé, amics i amigues, aprofitem la festa perquè mai sentim que estem tristos i que, si ho sentim alguna vegada, que sapiguem que no estem sols. al costat nostre el veí ens donarà alegria… i escriurem junts un poema que sigui pont, riu navegable, foguera en nit freda.
4
escolteu, que lʼalegria encara és gratis… i ja sabem què fer amb les coses gratis… donar alegria ho és, gaudir-ne de la festa, tenir els ulls, la boca i els cossos sandungueros resulta del tot imprescindible!!! tal com deien els nostres requetebessavis, els vells poetes llatins de l´antiga Roma: carpe diem, gaudim tots del moment! així que, estimat prat, que comenci la festa major i que no acabi mai! visca la festa major del prat!!! Sopa de Poetes, 23 de Setembre 2011
5