bona nit, prat! té nassos però dir un pregó no és tan senzill com sembla. perquè el pregó no pot ser avorrit, llarg, massa incendiari. aleshores, carai, hem de procurar la provocació (allò que surt per boca i que en sentir-ho et deixa una mica turulato). així, doncs, ens adonem que no cal dir un pregó, el que cal és dirvos que la nostra ciutat ha dʼaprofitar aquestes jornades que tot just comencen per reivindicar-nos com un col·lectiu –el prat– que no creu en lʼestat anti-natura de les coses; un col.lectiu que per sempre més ha de lluitar per un entorn que contempli a totes les persones que hi convivim… sí, a totes! el primer de tot: hem de saber si tenim el cos per a festes…a continuació, hem de veure quin programa de festes tenim… o sigui a qui ens porten enguany, no us sembla?... però el més important –canti qui canti– és que la autèntica festa va per dintre i s´encomana; per cert, posats a encomanar, a provocar, caldria fins i tot provocar el riure, la conya i les ganes de desbarrar dels nostres representants municipals que també els hi fa falta per escampar la boira...com tothom!!! no és sinó un pretexte, qualsevol festa major, per ajuntar-nos, ajuntar-nos una mica més que de costum i fer gresca amb serenor, disbauxa i celebració de poble perquè ara més que mai cal acció: trobar-nos amb lʼaltre, el veí, per transformar la realitat!
1