TESTAMENT DE SA MAJESTAT LA REINA DE LA LUXÚRIA Ara us contarem la història del regnat de la Luxúria. No ha durat una centúria, només set dies de glòria.
Així comença el relat dels set dies del regnat: Escolteu-nos ben callats perquè estem encostipats.
Hem demanat un rescat per una Quaresma magra, perquè ens diuen que heu buidat les farmàcies de viagra.
Dijous Després de cridar el pregó comença la festa grossa, primer s’amorra al porró i es desfoga amb una mossa.
La reina ha fet un espasme i els excessos ha pagat. La vida se li ha escapat amb un colossal orgasme. Ens diuen que fins la monja s’ha ventilat la sotana i el capella, ple d’ufana, s’ha enamorat d’un canonge. La madam ha fet l’agost. L’alcalde diu que ha fet figa en aquell estret congost que té al cul la seva amiga. El general s’ha trencat el sabre en plena envestida i el guàrdia s’ha disgustat quan s’ha comparat la mida. El notari, molt honrat, ha custodiat les minutes i, ara, quan haurem plegat, diu que ens portarà de putes.
Es passa la nit bevent i alternant amb nois i noies, es distreu amb el jovent i espanta totes les toies. Quan surt el sol, o després, ha perdut del tot el rumb: va fent esses i és a punt de matar-la un Pratexprés. El conductor es diu Manel i es fa apòstol de seguida. Sempre li serà fidel perquè li salvà la vida. Divendres El divendres la ressaca no l’espanta, va a esmorzar al pati de l’artesà, després buida la petaca. Quan es fa de nit arrasa com si s’acabés el món, un xicot que es diu Ramón, al final se l’endú a casa.