TESTAMENT DE SA MAJESTAT LA REINA DE LA LUXÚRIA Ara us contarem la història del regnat de la Luxúria. No ha durat una centúria, només set dies de glòria.
Així comença el relat dels set dies del regnat: Escolteu-nos ben callats perquè estem encostipats.
Hem demanat un rescat per una Quaresma magra, perquè ens diuen que heu buidat les farmàcies de viagra.
Dijous Després de cridar el pregó comença la festa grossa, primer s’amorra al porró i es desfoga amb una mossa.
La reina ha fet un espasme i els excessos ha pagat. La vida se li ha escapat amb un colossal orgasme. Ens diuen que fins la monja s’ha ventilat la sotana i el capella, ple d’ufana, s’ha enamorat d’un canonge. La madam ha fet l’agost. L’alcalde diu que ha fet figa en aquell estret congost que té al cul la seva amiga. El general s’ha trencat el sabre en plena envestida i el guàrdia s’ha disgustat quan s’ha comparat la mida. El notari, molt honrat, ha custodiat les minutes i, ara, quan haurem plegat, diu que ens portarà de putes.
Es passa la nit bevent i alternant amb nois i noies, es distreu amb el jovent i espanta totes les toies. Quan surt el sol, o després, ha perdut del tot el rumb: va fent esses i és a punt de matar-la un Pratexprés. El conductor es diu Manel i es fa apòstol de seguida. Sempre li serà fidel perquè li salvà la vida. Divendres El divendres la ressaca no l’espanta, va a esmorzar al pati de l’artesà, després buida la petaca. Quan es fa de nit arrasa com si s’acabés el món, un xicot que es diu Ramón, al final se l’endú a casa.
El sol els troba en pilotes, tal com van arribar al món, ella no en recorda el nom i a ell, això, li passa amb totes.
Cap al tard, quan tanquen portes, les troba seguretat, escorregudes, mig mortes, tancades a l’excusat.
Dissabte A la rua de dissabte és una bèstia salvatge els pobres nois que recapta els deixa fets compostatge.
Dimarts El dimarts ja és mig difunta escura gots pel carrer, aquest glop és el darrer diu a tothom qui pregunta.
S’equivoca amb tots els premis i accepta tots els suborns. Ella escalfa tots els forns i s’encarrega que et cremis.
Ja té els ulls desorbitats. Ha deixat un escamot d’amants tots esquarterats apilats al fons d’un clot.
I quan arriba a la Capsa no sap si es nit o si és dia; desencadena una orgia fins que la penya es col·lapsa.
Arriba al sopar d’alforja que munten els Tot pel Ball en surt amb un empatx d’all la reina que tot ho engorja.
Diumenge Quan surt el sol de diumenge es desperta al calabós. Es lleva clamant revenja i demana per fer un mos. Es lliga un mosso d’esquadra que li obre el forrellat, al carrer el poble es desmadra i el mosso es fa del ramat. El mosso es diu José Vargas i s’ha quedat sense feina, plora llàgrimes amargues quan pensa en la seva reina.
Dimecres Dimecres ja no respira, ha mort passat mitjanit i el seu poble compungit ja li prepara la pira. Tots hem vingut a la plaça per escoltar el testament. Ara haureu de parar esment, que el llegirem sense traça. Tristos, no ens surten els mots. Sogres, consoleu els gendres, renaixerà de les cendres per fer-nos millors a tots.
Dilluns El dilluns, reviscolada, se’n va al ball de la gent gran, com s’anima la gentada! Els vells, que els joves no hi van.
Testament Per Salvem l’Artesà les meves calces brutes. Són per entapissar la llotja de les putes.
Ja s’arrapa amb una vella en un d’aquests d’agarrat, i ella aviat tanca l’orella al seu marit esguerrat.
Pel regidor de cultura una figa madura. Ja veurà que és mel pura el suquet que supura.
Per la poli local un pot de vaselina veureu que és cosa fina i així mai no fa mal.
I pel president d’ara un mapa ben plegat que potser el Llobregat ençà no sap on para.
No em malinterpreteu, mantingueu la ment neta, amb això engreixareu la vostra bicicleta.
Ah, sí, pel Pedro Sánchez la llonganissa dura. Que vagi rosegant durant la investidura.
Al alcalde un espant i aquest llibre d’història que es distregui esperant la porta giratòria
Pels fans de l’Espanyol Tinc el meu mocador Serà millor consol Que un nou entrenador
Pels d’Amazon tinc un paquet de condons que vagin repartint sense tocar els collons Pels viatgers pacients del metro, una revista. Arribareu contents: se us cansarà la vista. Pels governs europeus la pudor dels meus peus i prou de disbarats amb tots els refugiats. Per a les ments calentes tota l’aigua de l’Ebre perquè a les parts pudentes els hi baixi la febre.
Pels Víduos i solters Us deixo els meus calers Barra lliure al Ribiera On tota cuca es fera Per les joves i velles El meu consolador Que’ls hi tregui les penes Si no hi ha res millor Per tots els de la plaça Ampolles de xampany Una ressaca grassa Fins que torni Carnaval