SALM DE L'AVARÍCIA Madamme i Bisbe Fa segles el fill de Maria va predir que abans passaria pel buit de l'agulla un camell que un ric no entres al diví altell. El camell arribat el dia va deixar a tot el món sorprès: va empènyer una mica i fent via s'escolà pel buit com si res. En veure l'exemple, els demés camells varen dir amb un somrís: au, apleguem tots els diners i conquerim el paradís! Els avars i els cobdiciosos cada vespre sopen joiosos al cap de la taula de Déu. Els camells, des de dalt, s'ho miren. Les gents des del terra sospiren: què va voler dir el fill de Déu?
LECTURA (Pujol, VIII: 1-7) Bisbe I els camells anaren passant, un per un, pel forat de l'agulla, amb una sorprenent facilitat. Amb uns pocs estiraments en tingueren prou per escolar-se, elàstics, i saltar relluents de l'altra banda. I fou tal la desbandada, que ben aviat els deserts de l'ample món en quedaren buits, de camells... que tots s'havien afanyat a ocupar poltrona als paradisos (fiscals o celestials, això fou el de menys). En quedaren uns pocs d'aquesta banda, això sí, de vells i encarcarats, que serviren d'esbargiment per a la massa atònita, assedegada de justícia. Els tancaven en zoos, els feien escarni en vistoses cavalcades, i de tant en tant els sotmetien a interrogatoris de tercer grau, amb l'esperança d'esbrinar què hauria volgut dir el redemptor amb allò que “és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu”, si arribats