SALM DE L'AVARÍCIA Madamme i Bisbe Fa segles el fill de Maria va predir que abans passaria pel buit de l'agulla un camell que un ric no entres al diví altell. El camell arribat el dia va deixar a tot el món sorprès: va empènyer una mica i fent via s'escolà pel buit com si res. En veure l'exemple, els demés camells varen dir amb un somrís: au, apleguem tots els diners i conquerim el paradís! Els avars i els cobdiciosos cada vespre sopen joiosos al cap de la taula de Déu. Els camells, des de dalt, s'ho miren. Les gents des del terra sospiren: què va voler dir el fill de Déu?
LECTURA (Pujol, VIII: 1-7) Bisbe I els camells anaren passant, un per un, pel forat de l'agulla, amb una sorprenent facilitat. Amb uns pocs estiraments en tingueren prou per escolar-se, elàstics, i saltar relluents de l'altra banda. I fou tal la desbandada, que ben aviat els deserts de l'ample món en quedaren buits, de camells... que tots s'havien afanyat a ocupar poltrona als paradisos (fiscals o celestials, això fou el de menys). En quedaren uns pocs d'aquesta banda, això sí, de vells i encarcarats, que serviren d'esbargiment per a la massa atònita, assedegada de justícia. Els tancaven en zoos, els feien escarni en vistoses cavalcades, i de tant en tant els sotmetien a interrogatoris de tercer grau, amb l'esperança d'esbrinar què hauria volgut dir el redemptor amb allò que “és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu”, si arribats
el moment els havia de resultar tan planer. Els camells imputats es miraven els captors amb ulls senils, poc interessats en els matisos de l'inefable, mentre els més, reviscolats per l'aire alpí de la impunitat paradisíaca, es miraven de cua d'ull els noticiaris tot jugant a fer bombolles amb els mocs dels seus narius. Paraula de l'honorable.
PROVERBIS PER ALS FELIGRESOS Sigueu de la confraria de l'estalvi: no doneu ni presteu ni cinc i si ho feu, que sigui pels guanys, escanyeu deutors i veïns.
No doneu ni la merda que cagueu. I si us ve un torçó a l'aire lliure fins a ser a cobert aguanteu: per no donar, no doneu ni un somriure.
No mengeu per no cagar. Tot guardeu-ho al païdor, que és vostre i s'ha de guardar! Així us sentireu millor..
Sigueu més estrets que l'abril. Que sigui tot per a vosaltres: que no quedi res per als altres. Ompliu el sac i lligueu-lo amb cordill.
Sigueu de puny estret, mai de màniga ample, qui és generós és un ximplet. Si déu va crear l'or, bé l'heu d'honrar.
Feu cent nusos al diner: penseu bé abans de gastar, i més si és per regalar. Hi ha seny en estalviar.