Aula de Ciències amb suport TIC • 13/2/2007 al 15/5/2007 • CEIP El Pla (Girona) Diari del curs Girona(dimarts)
Centre de Documentació i Experimentació en Ciència i Tecnologia Formador: Enric García egarci54@xtec.cat http://xtec.es/~egarci54/ Diari: http://xtec.es/~egarci54/diaris/diari%20girona.ppt
2a AULA DE CIÈNCIES
CONTINGUT 1.- Presentació de cada participant: nom, escola, treball En el centre,…Calendari. Heu rebut, s’ha instal.lat l’aula de ciències? 2.- Full d’avaluació inicial de la pròpia pràctica: treball individual, contrast en petit grup, posada en comú en gran grup. 3.-Power de presentació de l’Aula de Ciències? Com treballar-la? 4.- Activitat: “les bossetes preguntones”
5.- Presentació del maquinari: mostrar eines 6.-Web CDECT: http://www.xtec.net/cdec/ -Fórum http://www.xtec.net/cdec/actuals/tics.htm - adreça oculta http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_infprim.htm
- descàrrega de manuals
PRIMERA SESSIÓ 08.02.2007
MATERIAL
Temps aprox 10’
Full de reflexió individual 1
20’
Power de presentació
15’
http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_in fprim.htm
Bossetes amb fessols i xuxes amb una pregunta, 2 per grup, fulls per respondre Connexió a Internet
40’
15’ 20’
REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA Pretén captar la integració de la persona amb les seves experiències personals i les seves experiències a la pràctica de l’aula connectant-les amb els coneixements teòrics per tal de millorar la pràctica docent mitjançant la reflexió.
Reflexió inicial individual Contrast en petit grup
Posta en comú de tot el grup
Reflexionar: mirar endarrera sobre la propia actitud, valors, coneixements aplicats en una situació concreta d’aula. Aprenetatge interactiu: el procés de reflexió individual ha d’estar enriquit per la interacció mutua dels demés membres de la seva comunitat d’aprenentatge.
Propietats de la matèria Diseccions Electricitat, circuits Aigua
Projecte hort, Estudis de vegetals
ACTIVITATS DE CIÈNCIES QUE N’ESTIC MÉS SATISFET/A
Comparació de pesos: balances Llum, ombra
L’entorn: bosc de ribera
Estem més satisfets quan incloem activitats experimentals
Grups reduits
Formació, recursos didàctics I optimització del maquinari
Organització del centre
Objectiu del curs
Experimentació i manipulació Treure conclusions i Aplicar-les a la vida quotidiana
Proposta del grup Per millorar La pràctica docent A l’aula de ciències
Il.lusionar al claustre, Fer de guies, de coordinadors de l’aula de ciències
PREGUNTES D’INTERÈS CIENTÍFIC
ESTRUCTURA
DINÀMICA
Què hi ha?
Com passa?
Què és?
Com canvia?
FUNCIONAMENT Què passaria si...? Com t'expliques que...?
Per què?
Preguntar com en lloc de què dona peu a l’activitat experimental
“Bossetes preguntones” Com sóc per fora? Observació, classificació,textures, Sentits, colors,simetries, comparacions Com puc canviar? Aigua, sol, terra, pas del temps, Triturar, cobertures Som iguals? Semblances, diferències, característiques, classificació Sóc viu? La mongeta sí, el sucre no però s’obté d’un ésser viu
Com sóc per dins? Propietats de materials, Capes, definir colors, simetries En què em convertiré? Cuinades(aliment), planta, germinació… Activitats plàstiques, matemàtiques De què estic fet? Llegums, hidrats de C, proteïnes, gelatines, sucres, colorants, espècies… Com era abans? Tots els ingredients i les llavors han sigut éssers vius
Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular PENSAR
FER Observar,identificar,classificar, experimentar,..
COMUNICAR
Parlar, dibuixar,gesticular, elaborar maquetes, escriure,..
WEB del CDECT http://www.xtec.net/cdec/ Pàgina amb la presentació i accés al forum http://www.xtec.net/cdec/actuals/tics.htm
Adreça oculta: manuals lupa i ecodad, bibliografia, … http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_infprim.htm
2a AULA DE CIÈNCIES
SEGONA SESSIÓ 08.02.2007
CONTINGUT
MATERIAL
Temps aprox
1.- Acabar de donar informació internet Repasar la sessió anterior. Què vols que sigui per a tu l’aula de ciències? 2.- Fer, pensar i comunicar. Les plantes, estudi de la mongeta 3.-Experimentació de la mongeta seca i remullada. Captura de tres imatges amb la mongeta seca i tres amb la remullada. Seleccionar una de cada amb un comentari. Captura d’imatges, àlbum i carpeta d’imatges 4.-Avaluació de l’activitat 5.- Acompanyament: Article:” Dialogar sobre lo esencial: una propuesta de trabajo en la classe de ciències…” Màrquez i Pedreira Manuals: Imprimir-los
PW Diari
20’
PW Aida
20’
Lupa, lupa binocular i càmara Motic
60’
Fulls d’avaluació
10’
Ho trobareu a l’adreça oculta
10’
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Amb la lupa binocular i la càmera motic hem vist com la pell seca no és ben fina, sinó que té certa rugositat que no és perceptible ni al tacte ni a simple vista
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Aquí hem vist l’inici i/o origen de la nova planta
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Aquesta esquerda a la mongeta remullada, creiem que ha aparegut perquè la planta ha “xuclat” matèria del cotil.ledó
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Al treure la pell a la mongeta remullada, també hem vist esquerdes a la seva superfície exterior
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Es veuen molt bé les fulles amb els seus nervis i l’arrel. Al final de l’arrel s’hi veu un “futur pèl absorbent”
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Es veu el germen de la mongeta seca i de la mongeta remullada. estan obertes per la meitat.
MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA
Hem pogut observar la radícula quan hem obert la mongeta remullada, que estava més desenvolupada que en la seca
2a AULA DE CIÈNCIES
TERCERA
SESSIÓ 08.02.2007
CONTINGUT
MATERIAL
Temps aprox
1.- Posta en comú de l’observació de la mongeta seca i la mongeta remullada. Comentari sobre la lectura. Possibilitats de continuar amb la recerca. Informació: Les plantes. Com començar la feina? 2.- Adreça oculta: Procediments de la ciència
Diari Dimarts-Girona
15’
Doc. Procediments de la ciència
10’
3.-a)Fireta. Motic: Capturar i editar, àlbum, exportar Per a què li serveix la terra a la planta? Per a què li serveix la flor a la planta? b)Fireta. Autocaptura. Sèrie d’imatges i fes video. Captura i exportació Com fa la flor de paper per obrir-se? c)Fireta. Captura de video. Captura i exportació Com reacciona el cargol davant un medi humit? d)Fireta. Comptem llenties sense comptar-les totes Quantes llenties hi ha? e)Fireta. L’aire, allò que no es veu Pots inflar l’ampolla? f)Fireta. L’aire, allò que no es veu. Què passa quan no hi ha aire? 4.- Valoració de la sessió i feina per les sessions no presencials
Lupa Bi, Motic, grapat de sorra o de terra i flors
90’
Flor de papel. Desitjos
Cargols, càpsula petri
Llenties, proveta, balança, regle… Globus, ampolla de plàstic, conti adhesiva Pot de buit, xuxes, globus…
15’
Model general de treball a l’aula
IDEES-CLAU DE LA CIÈNCIA
TEORIES CIENTÍFIQUES
Evolució de les idees aplicant el pensament i l’activitat científics
realitat
IDEES DELS NENS I NENES
L’evolució de les idees Evolució de les idees: aplicant pensament i activitat científics Generar evidències
Comunicar
contrast
Avaluar evidències Inferir a partir d’indicis
Usar aparells
Observar
Dissenyar i aplicar experiments
Recollir mostres
Mesurar
Consultar dades
Fer càlculs
etc...
Establir relacions causals Interpretar (relacionar evidències i teoria)
etc...
Generar idees, models, fets, teories
Plantejar-se preguntes Representar dades (gràfics, mapes, models 3D)
Fer prediccions
Formular hipòtesis
etc...
Procediments propis de la ciència Procediments
Processos científics
Habilitats intel·lectuals que caracteritzen les metodologies científiques
Tècniques científiques Habilitats psicomotores que permeten observar o recollir informació
PROCEDIMENTS PROPIS DE LES CIÈNCIES: PROCESSOS OBSERVAR • Observar • Comparar • Identificar semblances i diferències • Mesurar • Agrupar • Ordenar • Classificar • Fer estimacions PLANTEJAR QÜESTIONS • Identificar problemes relacionats amb la ciència • Buscar la informació sobre el tema • Definir preguntes per ser comprovades FORMULAR HIPÒTESIS • Plantejar una resposta possible que ha de ser provada IDENTIFICAR VARIABLES • Identificar les variables que poden afectar la variable dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta.
EXPERIMENTAR • Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada • Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball • Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el disseny de la investigació • Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el disseny COMUNICAR • Presentar un informe • Discutir • Argumentar • Justificar • Resumir • Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics, taules, ...) • Elaborar respostes/conclusions INTERPRETAR LA INFORMACIÓ • Trobar relacions • Fer prediccions • Extrapolar i interpolar • Inferir (deduir) • Formular models
PROCEDIMENTS PROPIS DE LES CIÈNCIES: TÈCNIQUES REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA • Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre, termòmetre, interfície, ... • Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura: balança, dinamòmetre, lupa, ... • Tècniques de mesura indirecta • Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant referències, ...
REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS • Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit • Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ...
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS • Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, ...
REFERENTS AL TREBALL DE CAMP • Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació • Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al camp: bosses, capses, pots, ... • Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts • Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs de camp
REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI • Realització de muntatges senzills • Ús i conservació del material de vidre REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ • Tècniques per recollir i conservar mostres • Construcció i manteniments d’hàbitats • Tècniques de conservació d’aliments REFERENTS A LA DISSECCIÓ • Manipulació correcta de tisores, cubetes, ...
REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA • Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids • Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ...
REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES • Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres, revistes, TIC, ...) • Preparació i realització d’enquestes • Representació de la informació en gràfics, taules i quadres • Redacció d’informes • Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació
SEGONA AULA DE CIÈNCIES
CONTINGUT 1.“ Kit de material” comprovar !! pciencia@xtec.cat 2. 3.Comentar activitats/experiències de les sessions No Presencials. 4.Comentar l’article: Article:” Dialogar sobre lo esencial: una propuesta de trabajo en la classe de ciències…” Màrquez i Pedreira 5.ECODAD Recorregut pels principals aspectes tècnics de la interfície i del programa Ecodad Mesura instantànea, Mesura única i Mesura remota Activitats pràctiques. Aclariment de dubtes 5.-Propera lectura: “Les idees científiques dels nens i l’ensenyament de les ciències a l’escola primària” (el podeu trobar a l’adreça oculta i imprimir-lo a l’escola) 6.-Visita a la adreça oculta (veure novetats) 7.- Propera sessió: Feina per fer a l’escola : Obtenció de dades al propi centre (Mesura remota:freqüència i temps) Farem maquetes: Eina útil per treballar el model d’ésser viu a l’aula
QUARTA SESSIÓ I CINQUENA
MATERIAL
Temps apro
10’ 10 15
Maquinari (interfície ECODAD) manual
80’
15’ Power: La nutrició de les plantes 5’
2a AULA DE CIÈNCIES
24/04/2007
SISENA SESSIÓ
CONTINGUT
MATERIAL
1.Parlar de les dificultats que hagim tingut amb les interficies i aprendre a descarregarles. 2.- Power el cos Rosa M Pujol 3.- Presentar alguns exemples de maquetes fetes per alumnes del cicle mitjà 4.- Fer maquetes, repartir preguntes
Interfícies i ordenadors Power de presentació Material de rebuig, tisores, ganivet, cel·lo... (...gestio d’aula... ) Fragment article de N eus Sanmartí
5.6.78.-
Exposició a la resta del grup. Parlar de les dificultats... Representar mab el cos una bona activitat Els models que hem de treballar a l’escola
9- Lectura : “LES IDEES CIENTÍFIQUES DELS INFANTS, L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES A L’ESCOLA DE PRIMARIA” JORDI MARTI http://xtec.es/~egarci54/diaris/doc/quesaben%20eks%20nens.pdf
http://xtec.es/~egarci54/diaris/doc/models.doc
Temps apro
5’ 15’ 5’ 40’ 30’ 10’
Com penso que sóc per dins?
Com sóc per fora?
Com ho fan els aliments dins els budells per passar a la sang ?
ESPAI
FORA
Macro Meso Micro
DINS INTERACCIONS CANVIS REGULACIONS
TEMPS Ara Abans Després
Com era? Com sóc? Com seré? Què entra dins del meu cos? Què surt del meu cos cap en fora?
Què passa dintre del meu cos perquè entrin unes coses i en surtin d’altres?
Rosa M. Pujol
ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU
COM SÓN QUÈ FAN
COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUEM
EL QUÈ
…
MODEL MATÈRIA
MODEL SISTEMES FÍSICS
MODEL UNIVERSPLANETA TERRA
ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU
COM SÓN QUÈ FAN
LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …
COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M
ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)
EL QUÈ
ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI
MODEL MATÈRIA
MODEL SISTEMES FÍSICS
MODEL UNIVERSPLANETA TERRA
ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU
MODEL MATÈRIA
COM SÓN QUÈ FAN
LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …
PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …
COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M
ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)
ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -
EL QUÈ
ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI
MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES
MODEL SISTEMES FÍSICS
MODEL UNIVERSPLANETA TERRA
ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU
MODEL MATÈRIA
MODEL SISTEMES FÍSICS
COM SÓN QUÈ FAN
LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …
PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …
L’ESTRUCTURA LES REGULARITATS TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA
COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M
ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)
ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -
TENINT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN, COM INTERACCIONEN (LLEIS)
EL QUÈ
ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI
MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES
SISTEMES MECÀNICS SISTEMES ELÈCTRICS SISTEMES ÒPTICS
MODEL UNIVERSPLANETA TERRA
ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU
MODEL MATÈRIA
MODEL SISTEMES FÍSICS
MODEL UNIVERSPLANETA TERRA
COM SÓN QUÈ FAN
LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …
PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …
L’ESTRUCTURA LES REGULARITATS TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA
ESTRUCTURA CANVIS L’EVOLUCIÓ CARACTERÍSTIQUES DELS COMPONENTS
COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUEM
ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)
ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -
TENINT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN, COM INTERACCIONEN (LLEIS)
A PARTIR D’IMAGINAR UN MODEL DE FUNCIONAMENT DE L’UNIVERS I DEL PLANETA TERRA
EL QUÈ
ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI
MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES
SISTEMES MECÀNICS SISTEMES ELÈCTRICS SISTEMES ÒPTICS
EL SISTEMA SOLAR LES ROQUES:EL SÒL ELS EMBOLCALLS QUE FORMEN LA TERRA: ATMOSFERA HIDROSFERA LITOSFERA (PART SÒLIDA)
(A partir del quadre de la Neus Sanmartí, Departament de Didàctica de les Ciències UAB)
Com passen “les coses� de la sang als ronyons
Per a què li serveix l’arrel a la planta?
2a AULA DE CIÈNCIES
SETENA SESSIÓ 12.04.2007
CONTINGUT
MATERIAL
Temps aprox
1.- Comentar les lectures. Què ens pot aportar a l’hora de treballar les ciències a l’aula? 2.- Model matèria
Power Neus Sanmartí
60’
3.- El model matèria a partir d’un envàs de tetrabric
Tetrabric, tisores, velcro
30’
4.- L’aigua, una matèria essencial
Comptegotes, clips
20’
5.- L’aire, allò que existeix i no es veu
Gots, embuts, xeringes, globus
20’
8.- L’aigua i la pressió de l’aire
20’
Finalitat: Ajudar els nens i nenes a construir un model que els sigui Ăştil per interpretar les propietats dels materials i els seus canvis i per fer prediccions (i que vagi evolucionant al llarg de la vida)
Model per explicar el comportament de la matèria Els materials els reconeixem i els utilitzem per les seves propietats característiques. Poden estar formats per una substància o moltes. Quan 2 o més substàncies interaccionen, poden donar lloc a noves substàncies o no. La matèria (els elements, la massa…) es conserva a través dels canvis. Ho expliquem imaginant que el material està format per partícules, moltes i molt petites, unides més o menys fortament, més o menys ordenades, que es conserven en els canvis, que es mouen més o menys… (estructura)
Model matèria Matèria FORA Condicions P, T… ESCALA Supra/ macro/ micro DINS
Energia
Informació
TEMPS Interaccions
Sistema material Estructura
Canvis
El model ens serveix per explicar com és i com canvia qualsevol tipus de material “Residus”, aire, aigua, paper, vidre, combustibles, plàstics, metalls, aliments i restes orgàniques, roques, fusta, adobs, medicaments, materials de construcció, de neteja, “nous materials” …
2a AULA DE CIÈNCIES
VUITENA SESSIÓ 15.05.2007
CONTINGUT
MATERIAL
Temps aprox
1.- Què hem treballat durant el curs?. Una visita al nostre diari del curs
Pw “Diari de Granollers”
25’
2.- Exercici de metacognició
Pràctica Reflexiva
20’
3.- Volem transmetre al claustre el “què és això de l’aula de ciències?”
Pw del CDECT
20’
4.- Què podem fer amb el material convencional arribat al centre?
Aportacions del grup
5.- Avaluació telemàtica 6.- Comiat
Ordinadors http://www.xtec.net/cdec/formacio/p agines/aulesTIC_07.htm