Escola Girona

Page 1

Aula de Ciències amb suport TIC • 13/2/2007 al 15/5/2007 • CEIP El Pla (Girona) Diari del curs Girona(dimarts)

Centre de Documentació i Experimentació en Ciència i Tecnologia Formador: Enric García egarci54@xtec.cat http://xtec.es/~egarci54/ Diari: http://xtec.es/~egarci54/diaris/diari%20girona.ppt


2a AULA DE CIÈNCIES

CONTINGUT 1.- Presentació de cada participant: nom, escola, treball En el centre,…Calendari. Heu rebut, s’ha instal.lat l’aula de ciències? 2.- Full d’avaluació inicial de la pròpia pràctica: treball individual, contrast en petit grup, posada en comú en gran grup. 3.-Power de presentació de l’Aula de Ciències? Com treballar-la? 4.- Activitat: “les bossetes preguntones”

5.- Presentació del maquinari: mostrar eines 6.-Web CDECT: http://www.xtec.net/cdec/ -Fórum http://www.xtec.net/cdec/actuals/tics.htm - adreça oculta http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_infprim.htm

- descàrrega de manuals

PRIMERA SESSIÓ 08.02.2007

MATERIAL

Temps aprox 10’

Full de reflexió individual 1

20’

Power de presentació

15’

http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_in fprim.htm

Bossetes amb fessols i xuxes amb una pregunta, 2 per grup, fulls per respondre Connexió a Internet

40’

15’ 20’


REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA Pretén captar la integració de la persona amb les seves experiències personals i les seves experiències a la pràctica de l’aula connectant-les amb els coneixements teòrics per tal de millorar la pràctica docent mitjançant la reflexió.

Reflexió inicial individual Contrast en petit grup

Posta en comú de tot el grup

Reflexionar: mirar endarrera sobre la propia actitud, valors, coneixements aplicats en una situació concreta d’aula. Aprenetatge interactiu: el procés de reflexió individual ha d’estar enriquit per la interacció mutua dels demés membres de la seva comunitat d’aprenentatge.


Propietats de la matèria Diseccions Electricitat, circuits Aigua

Projecte hort, Estudis de vegetals

ACTIVITATS DE CIÈNCIES QUE N’ESTIC MÉS SATISFET/A

Comparació de pesos: balances Llum, ombra

L’entorn: bosc de ribera

Estem més satisfets quan incloem activitats experimentals


Grups reduits

Formació, recursos didàctics I optimització del maquinari

Organització del centre

Objectiu del curs

Experimentació i manipulació Treure conclusions i Aplicar-les a la vida quotidiana

Proposta del grup Per millorar La pràctica docent A l’aula de ciències

Il.lusionar al claustre, Fer de guies, de coordinadors de l’aula de ciències


PREGUNTES D’INTERÈS CIENTÍFIC

ESTRUCTURA

DINÀMICA

Què hi ha?

Com passa?

Què és?

Com canvia?

FUNCIONAMENT Què passaria si...? Com t'expliques que...?

Per què?

Preguntar com en lloc de què dona peu a l’activitat experimental


“Bossetes preguntones” Com sóc per fora? Observació, classificació,textures, Sentits, colors,simetries, comparacions Com puc canviar? Aigua, sol, terra, pas del temps, Triturar, cobertures Som iguals? Semblances, diferències, característiques, classificació Sóc viu? La mongeta sí, el sucre no però s’obté d’un ésser viu

Com sóc per dins? Propietats de materials, Capes, definir colors, simetries En què em convertiré? Cuinades(aliment), planta, germinació… Activitats plàstiques, matemàtiques De què estic fet? Llegums, hidrats de C, proteïnes, gelatines, sucres, colorants, espècies… Com era abans? Tots els ingredients i les llavors han sigut éssers vius


Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular PENSAR

FER Observar,identificar,classificar, experimentar,..

COMUNICAR

Parlar, dibuixar,gesticular, elaborar maquetes, escriure,..


WEB del CDECT http://www.xtec.net/cdec/ Pàgina amb la presentació i accés al forum http://www.xtec.net/cdec/actuals/tics.htm

Adreça oculta: manuals lupa i ecodad, bibliografia, … http://www.xtec.net/cdec/ocults/material_infprim.htm


2a AULA DE CIÈNCIES

SEGONA SESSIÓ 08.02.2007

CONTINGUT

MATERIAL

Temps aprox

1.- Acabar de donar informació internet Repasar la sessió anterior. Què vols que sigui per a tu l’aula de ciències? 2.- Fer, pensar i comunicar. Les plantes, estudi de la mongeta 3.-Experimentació de la mongeta seca i remullada. Captura de tres imatges amb la mongeta seca i tres amb la remullada. Seleccionar una de cada amb un comentari. Captura d’imatges, àlbum i carpeta d’imatges 4.-Avaluació de l’activitat 5.- Acompanyament: Article:” Dialogar sobre lo esencial: una propuesta de trabajo en la classe de ciències…” Màrquez i Pedreira Manuals: Imprimir-los

PW Diari

20’

PW Aida

20’

Lupa, lupa binocular i càmara Motic

60’

Fulls d’avaluació

10’

Ho trobareu a l’adreça oculta

10’


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Amb la lupa binocular i la càmera motic hem vist com la pell seca no és ben fina, sinó que té certa rugositat que no és perceptible ni al tacte ni a simple vista


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Aquí hem vist l’inici i/o origen de la nova planta


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Aquesta esquerda a la mongeta remullada, creiem que ha aparegut perquè la planta ha “xuclat” matèria del cotil.ledó


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Al treure la pell a la mongeta remullada, també hem vist esquerdes a la seva superfície exterior


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Es veuen molt bé les fulles amb els seus nervis i l’arrel. Al final de l’arrel s’hi veu un “futur pèl absorbent”


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Es veu el germen de la mongeta seca i de la mongeta remullada. estan obertes per la meitat.


MONGETA SECA , MONGETA REMULLADA

Hem pogut observar la radícula quan hem obert la mongeta remullada, que estava més desenvolupada que en la seca


2a AULA DE CIÈNCIES

TERCERA

SESSIÓ 08.02.2007

CONTINGUT

MATERIAL

Temps aprox

1.- Posta en comú de l’observació de la mongeta seca i la mongeta remullada. Comentari sobre la lectura. Possibilitats de continuar amb la recerca. Informació: Les plantes. Com començar la feina? 2.- Adreça oculta: Procediments de la ciència

Diari Dimarts-Girona

15’

Doc. Procediments de la ciència

10’

3.-a)Fireta. Motic: Capturar i editar, àlbum, exportar Per a què li serveix la terra a la planta? Per a què li serveix la flor a la planta? b)Fireta. Autocaptura. Sèrie d’imatges i fes video. Captura i exportació Com fa la flor de paper per obrir-se? c)Fireta. Captura de video. Captura i exportació Com reacciona el cargol davant un medi humit? d)Fireta. Comptem llenties sense comptar-les totes Quantes llenties hi ha? e)Fireta. L’aire, allò que no es veu Pots inflar l’ampolla? f)Fireta. L’aire, allò que no es veu. Què passa quan no hi ha aire? 4.- Valoració de la sessió i feina per les sessions no presencials

Lupa Bi, Motic, grapat de sorra o de terra i flors

90’

Flor de papel. Desitjos

Cargols, càpsula petri

Llenties, proveta, balança, regle… Globus, ampolla de plàstic, conti adhesiva Pot de buit, xuxes, globus…

15’


Model general de treball a l’aula

IDEES-CLAU DE LA CIÈNCIA

TEORIES CIENTÍFIQUES

Evolució de les idees aplicant el pensament i l’activitat científics

realitat

IDEES DELS NENS I NENES


L’evolució de les idees Evolució de les idees: aplicant pensament i activitat científics Generar evidències

Comunicar

contrast

Avaluar evidències Inferir a partir d’indicis

Usar aparells

Observar

Dissenyar i aplicar experiments

Recollir mostres

Mesurar

Consultar dades

Fer càlculs

etc...

Establir relacions causals Interpretar (relacionar evidències i teoria)

etc...

Generar idees, models, fets, teories

Plantejar-se preguntes Representar dades (gràfics, mapes, models 3D)

Fer prediccions

Formular hipòtesis

etc...


Procediments propis de la ciència Procediments

Processos científics

Habilitats intel·lectuals que caracteritzen les metodologies científiques

Tècniques científiques Habilitats psicomotores que permeten observar o recollir informació


PROCEDIMENTS PROPIS DE LES CIÈNCIES: PROCESSOS OBSERVAR • Observar • Comparar • Identificar semblances i diferències • Mesurar • Agrupar • Ordenar • Classificar • Fer estimacions PLANTEJAR QÜESTIONS • Identificar problemes relacionats amb la ciència • Buscar la informació sobre el tema • Definir preguntes per ser comprovades FORMULAR HIPÒTESIS • Plantejar una resposta possible que ha de ser provada IDENTIFICAR VARIABLES • Identificar les variables que poden afectar la variable dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta.

EXPERIMENTAR • Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada • Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball • Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el disseny de la investigació • Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el disseny COMUNICAR • Presentar un informe • Discutir • Argumentar • Justificar • Resumir • Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics, taules, ...) • Elaborar respostes/conclusions INTERPRETAR LA INFORMACIÓ • Trobar relacions • Fer prediccions • Extrapolar i interpolar • Inferir (deduir) • Formular models


PROCEDIMENTS PROPIS DE LES CIÈNCIES: TÈCNIQUES REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA • Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre, termòmetre, interfície, ... • Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura: balança, dinamòmetre, lupa, ... • Tècniques de mesura indirecta • Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant referències, ...

REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS • Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit • Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ...

REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS • Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, ...

REFERENTS AL TREBALL DE CAMP • Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació • Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al camp: bosses, capses, pots, ... • Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts • Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs de camp

REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI • Realització de muntatges senzills • Ús i conservació del material de vidre REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ • Tècniques per recollir i conservar mostres • Construcció i manteniments d’hàbitats • Tècniques de conservació d’aliments REFERENTS A LA DISSECCIÓ • Manipulació correcta de tisores, cubetes, ...

REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA • Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids • Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ...

REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES • Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres, revistes, TIC, ...) • Preparació i realització d’enquestes • Representació de la informació en gràfics, taules i quadres • Redacció d’informes • Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació


SEGONA AULA DE CIÈNCIES

CONTINGUT 1.“ Kit de material” comprovar !! pciencia@xtec.cat 2. 3.Comentar activitats/experiències de les sessions No Presencials. 4.Comentar l’article: Article:” Dialogar sobre lo esencial: una propuesta de trabajo en la classe de ciències…” Màrquez i Pedreira 5.ECODAD Recorregut pels principals aspectes tècnics de la interfície i del programa Ecodad Mesura instantànea, Mesura única i Mesura remota Activitats pràctiques. Aclariment de dubtes 5.-Propera lectura: “Les idees científiques dels nens i l’ensenyament de les ciències a l’escola primària” (el podeu trobar a l’adreça oculta i imprimir-lo a l’escola) 6.-Visita a la adreça oculta (veure novetats) 7.- Propera sessió: Feina per fer a l’escola : Obtenció de dades al propi centre (Mesura remota:freqüència i temps) Farem maquetes: Eina útil per treballar el model d’ésser viu a l’aula

QUARTA SESSIÓ I CINQUENA

MATERIAL

Temps apro

10’ 10 15

Maquinari (interfície ECODAD) manual

80’

15’ Power: La nutrició de les plantes 5’


2a AULA DE CIÈNCIES

24/04/2007

SISENA SESSIÓ

CONTINGUT

MATERIAL

1.Parlar de les dificultats que hagim tingut amb les interficies i aprendre a descarregarles. 2.- Power el cos Rosa M Pujol 3.- Presentar alguns exemples de maquetes fetes per alumnes del cicle mitjà 4.- Fer maquetes, repartir preguntes

Interfícies i ordenadors Power de presentació Material de rebuig, tisores, ganivet, cel·lo... (...gestio d’aula... ) Fragment article de N eus Sanmartí

5.6.78.-

Exposició a la resta del grup. Parlar de les dificultats... Representar mab el cos una bona activitat Els models que hem de treballar a l’escola

9- Lectura : “LES IDEES CIENTÍFIQUES DELS INFANTS, L’ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES A L’ESCOLA DE PRIMARIA” JORDI MARTI http://xtec.es/~egarci54/diaris/doc/quesaben%20eks%20nens.pdf

http://xtec.es/~egarci54/diaris/doc/models.doc

Temps apro

5’ 15’ 5’ 40’ 30’ 10’


Com penso que sóc per dins?

Com sóc per fora?

Com ho fan els aliments dins els budells per passar a la sang ?

ESPAI

FORA

Macro Meso Micro

DINS INTERACCIONS CANVIS REGULACIONS

TEMPS Ara Abans Després

Com era? Com sóc? Com seré? Què entra dins del meu cos? Què surt del meu cos cap en fora?

Què passa dintre del meu cos perquè entrin unes coses i en surtin d’altres?

Rosa M. Pujol


ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU

COM SÓN QUÈ FAN

COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUEM

EL QUÈ

MODEL MATÈRIA

MODEL SISTEMES FÍSICS

MODEL UNIVERSPLANETA TERRA


ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU

COM SÓN QUÈ FAN

LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …

COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M

ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)

EL QUÈ

ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI

MODEL MATÈRIA

MODEL SISTEMES FÍSICS

MODEL UNIVERSPLANETA TERRA


ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU

MODEL MATÈRIA

COM SÓN QUÈ FAN

LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …

PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …

COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M

ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)

ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -

EL QUÈ

ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI

MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES

MODEL SISTEMES FÍSICS

MODEL UNIVERSPLANETA TERRA


ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU

MODEL MATÈRIA

MODEL SISTEMES FÍSICS

COM SÓN QUÈ FAN

LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …

PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …

L’ESTRUCTURA LES REGULARITATS TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA

COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUE M

ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)

ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -

TENINT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN, COM INTERACCIONEN (LLEIS)

EL QUÈ

ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI

MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES

SISTEMES MECÀNICS SISTEMES ELÈCTRICS SISTEMES ÒPTICS

MODEL UNIVERSPLANETA TERRA


ELS MODELS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA MODEL D’ÉSSER VIU

MODEL MATÈRIA

MODEL SISTEMES FÍSICS

MODEL UNIVERSPLANETA TERRA

COM SÓN QUÈ FAN

LA SEVA ESTRUCTURA QUÈ FAN DIVERSITAT EVOLUCIÓ CICLE DE LA VIDA …

PROPIETATS CANVIS TIPUS CICLE …

L’ESTRUCTURA LES REGULARITATS TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA

ESTRUCTURA CANVIS L’EVOLUCIÓ CARACTERÍSTIQUES DELS COMPONENTS

COM HO FEM: HO IMAGINEM HO EXPLIQUEM

ES NODREIXEN (intercanvien matèria i energia amb el medi) ES RELACIONEN (capten estímuls i donen resposta) ES REPRODUEIXEN (provenen dels progenitors, formats per cèl.lules)

ESTÀ FORMAT PER PARTÍCULES MOLTES I MOLT PETITES. UNIDES MÉS O MENYS FORTAMENT MÉS O MENYS ORDENADES. QUE ES CONSERVEN EN ELS CANVIS QUE ES MOUEN + O -

TENINT EN COMPTE LES FORCES QUE ACTUEN, COM INTERACCIONEN (LLEIS)

A PARTIR D’IMAGINAR UN MODEL DE FUNCIONAMENT DE L’UNIVERS I DEL PLANETA TERRA

EL QUÈ

ANIMALS VERTEBRATS I INVERTEBRATS PLANTES AMB FLOR O SENSE FONGS ÉSSER HUMÀ MICROORGANISMES ELS ÉSSERS VIUS EN UN MEDI

MATERIALS I RESIDUS: AIGUA, AIRE, PAPER, PLÀSTIC, METALLS, ROQUES, ALIMENTS, COMBUSTIBLES

SISTEMES MECÀNICS SISTEMES ELÈCTRICS SISTEMES ÒPTICS

EL SISTEMA SOLAR LES ROQUES:EL SÒL ELS EMBOLCALLS QUE FORMEN LA TERRA: ATMOSFERA HIDROSFERA LITOSFERA (PART SÒLIDA)

(A partir del quadre de la Neus Sanmartí, Departament de Didàctica de les Ciències UAB)


Com passen “les coses� de la sang als ronyons


Per a què li serveix l’arrel a la planta?


2a AULA DE CIÈNCIES

SETENA SESSIÓ 12.04.2007

CONTINGUT

MATERIAL

Temps aprox

1.- Comentar les lectures. Què ens pot aportar a l’hora de treballar les ciències a l’aula? 2.- Model matèria

Power Neus Sanmartí

60’

3.- El model matèria a partir d’un envàs de tetrabric

Tetrabric, tisores, velcro

30’

4.- L’aigua, una matèria essencial

Comptegotes, clips

20’

5.- L’aire, allò que existeix i no es veu

Gots, embuts, xeringes, globus

20’

8.- L’aigua i la pressió de l’aire

20’


Finalitat: Ajudar els nens i nenes a construir un model que els sigui Ăştil per interpretar les propietats dels materials i els seus canvis i per fer prediccions (i que vagi evolucionant al llarg de la vida)


Model per explicar el comportament de la matèria Els materials els reconeixem i els utilitzem per les seves propietats característiques. Poden estar formats per una substància o moltes. Quan 2 o més substàncies interaccionen, poden donar lloc a noves substàncies o no. La matèria (els elements, la massa…) es conserva a través dels canvis. Ho expliquem imaginant que el material està format per partícules, moltes i molt petites, unides més o menys fortament, més o menys ordenades, que es conserven en els canvis, que es mouen més o menys… (estructura)


Model matèria Matèria FORA Condicions P, T… ESCALA Supra/ macro/ micro DINS

Energia

Informació

TEMPS Interaccions

Sistema material Estructura

Canvis


El model ens serveix per explicar com és i com canvia qualsevol tipus de material “Residus”, aire, aigua, paper, vidre, combustibles, plàstics, metalls, aliments i restes orgàniques, roques, fusta, adobs, medicaments, materials de construcció, de neteja, “nous materials” …


2a AULA DE CIÈNCIES

VUITENA SESSIÓ 15.05.2007

CONTINGUT

MATERIAL

Temps aprox

1.- Què hem treballat durant el curs?. Una visita al nostre diari del curs

Pw “Diari de Granollers”

25’

2.- Exercici de metacognició

Pràctica Reflexiva

20’

3.- Volem transmetre al claustre el “què és això de l’aula de ciències?”

Pw del CDECT

20’

4.- Què podem fer amb el material convencional arribat al centre?

Aportacions del grup

5.- Avaluació telemàtica 6.- Comiat

Ordinadors http://www.xtec.net/cdec/formacio/p agines/aulesTIC_07.htm


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.