editorial notícies entrevista reportatge mercantic el siglo cafè belgrado cocktails
Associació Cultural El Siglo Mercantic C/ Rius i Taulet, 120 08173 Sant Cugat del Vallès info@elsiglo.cat No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, així com la difusió per qualsevol mitjà sense permís previ de l’editor. Redacció: MG.net Distribució gratuïta 3.000 exemplars Dipòsit Legal: B-26609-2014 Butlletí bimestral : Maig / Juny 2015 La informació d’aquesta publicació pot estar subjecte a canvis posteriors a la seva publicació ( maig 2015 )
Editorial
VINTAGE Un moble restaurat de 60 anys espera amo en un magatzem del Mercantic mentre les feres ferotges del màrketing venen fum Vintage™ a cada racó que tingui més de quatre jardineres juntes dins la ciutat comtal. Un pastisser se’n fa creus de com una magdalena ha passat a ser muffin, i de muffin a cupcake, i de com a cada anglicisme que passa, apujada de preu empeny. A ull nu, costa separar el gra de la palla, i en aquesta primavera del vintage, costa saber destriar la fulla perenne dels mercats caducifolis, que més aviat broten com fongs i desapareixen al dia següent. Varietés, per tenir una idea de la competència, visita sovint aquests aplecs d’intel·lectuals de referents estètics mutants, i en les ratlles anteriors ens hem reptat a fer-ne un dibuix caricaturesc i que ens perdonin. No ens malinterpreteu. Mercantic, tribuna des de la que s’escriu Varietés, és permeable a totes aquestes tendències i les adopta dins del que cap en el recinte. El mercat és continent i alhora contingut. Una essència. Mercantic és el flea market permanent més gran del país. Mercantic era el vintage abans del Vintage™,
molt abans de #LoVintage. Abans que es buidés de contingut a allò clàssic, que les històries que hi ha al darrere d’una peça antiga perdessin rellevància. Això no passa al Mercantic, que segueix sent un lloc de trobada de brocanters i artesans que fan de la qualitat i el reús el segell inconfusible. On prevalen els valors. Aquí, #LoVintage es troba amb el ‘Heritage’, el vintage és patrimoni Mercantic. Per això, sense perdre de vista l’origen, es pot permetre mirar cap a nous temps des de la tradició i adoptar-los com a seus. El 18 i 19 d’abril es va estrenar el Food Market, un pas endavant de Mercantic i dels restauradors de la ciutat per oferir gastronomia de qualitat i complementar la oferta del vintage market. Es va inaugurar sense complexes i cimentat sobre els pilars sòlids de les sinergies locals i una vocació d’oferir qualitat als visitants. L’oferta de Kitsune, La Raphaela, Somewhere i La Burgueseria se sumen als perennes Xiringuito, Siglo i Cafè Belgrado per donar la tercera pota al Vintage i la Cultura amb majúscules, oferint gastronomia i assentant el Mercantic cap al futur. Benvinguts!
Var i e t é s V -3-
Notícies
Vintage g Market,, cada cap p de setmana al Mercantic El Mercantic ha arribat a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat per restringir el trànsit de l’avinguda Graells tots diumenges del mes. L’ocupació de la via pública ja era habitual en diumenges de descarregada. El canvi es deu a que el Vintage Fest ha estat reemplaçat pel Vintage Market, activitat que engloba també el mercat de parades de menjar fixes d’establiments de la ciutat de gastronomia jove i fresca –Food Market-. Aquest canvi obeeix a continuu l’increment de para-
distes i public assistent al recinte, fet que ha provocat el canvi i l’acord amb l’Ajuntament, que veu en el Vintage Market un important accelerador del turiste i els visitants a la vila durant els caps de setmana. Amb aquesta actualització d’horaris i plantejaments Mercantic oferta alguna cosa més que antiguitats alhora que les potencia, extenent el Vintage Market a cada cap de setmana.
La renovació afecta també al web del Mercantic El web del Mercantic, amb l’afany d’emmirallar-se millor amb la realitat 2.0 que ens envolta i mostrar una fotografia més exacta i útil del recinte, ha renovat la seva web de dalt a baix. El nou lloc presenta un disseny actual, més intuïtiu i on es poden trobar tots els comerços presents al reciente amb un enfoc fotogràfic molt mes treballat i dinàmic. Una altra novetat es que el web també aixopluga els restaurants i sales del Mercantic, com Cafè Belgrado, El Xiringuito o El Siglo Mercantic i tota la seva programació.
www.mercantic.com -4-
Notícies
Somewhere Cafè, campions p de Catalunya de Cafè Ivette Vera, baristaa de Somewhere Cafè, s’ha proclamat la millor baristaa del país. Una de les parades protagonistes del Food Markett té aquest cafè campió que també podeu trobar al centre de la ciutat. Vera representarà Catalunya a la Final Nacional el pròxim mes d’octubre. El X Campionat de Baristes de Catalunya es va celebrar el passat 24 d’abril a Reus i va estar organitzat per Fórum Café. El campionat va comptar amb la col·laboració especial del Gremi de Torradors de Catalunya i empreses torrefactores catalanes, a més d’altres vinculades amb el sector del cafè. Vera, encarregada també de l’establiment santcugatenc, va superar als campions i subcampions baristes de les quatre províncies catalanes després d’haver quedat primera en el Campionat de Barcelona d’aquest any i d’haver guanyat el subcampionat de 2013. Un cafè que podeu trobar en el nostre recinte del Mercantic a la parada del Somewhere del Food Market.
www.somewherecafe.com
El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç uneixen forces
El Gremi de Restauradors i Sant Cugat Comerç han signat un acord de col·laboració per unir forces. En negociacions des de fa mesos, les dues entitats han rubricat un conveni de col·laboració, pel qual es fixaran objectius comuns i tiraran endavant activitats de manera conjunta. Aquest seria el primer pas per, en un futur, estudiar la possibilitat d’integrar restaurants i comerços sota l’entitat Sant Cugat Comerç i Restauració.
Foto cedida: cugat.cat
La presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez, ha confirmat aquesta situació i n’explica els avantatges: “Anant junts, podem arribar més lluny i fer més feina”. El president del Gremi de Restauradors de Sant Cugat, Xavier Vendrell, ha destacat que les dues associacions tenen molts punts en comú, fet que motiva aquest conveni. Vendrell també assegura que conjuntament poden treballar millor per la ciutat. -5-
Notícies
Reinauguració del Via Pré Aires de renovació a l’hostaleria de la ciutat En els darrers anys, locals emblemàtics de la ciutat, com El Mesón, Café Belgrado, Via Pré, etc... han passat a mans de nous propietaris, als quals s’hi han sumat locals nous de gran qualitat gastronòmica com La Burgueseria, Kitsune, Somewhere o Sugoi entre d’altres. Aquesta renovació dins l’hostaleria santcugatenca s’origina en els canvis del temps i també de tendència en el sector professional de la restauració. La voluntat de joves residents a la ciutat d’agafar símbols necessitats d’innovació per deixar-hi una petja més fresca certament dinamitzant el gremi. El darrer, Via Pré Pizzeria – Trattoria, ha estat adquirit pel hostaler Adrià Ferrer, mestre pizzer, que agafa les regnes de la pizzeria degana de la ciutat, inaugurada el 1978. Malgrat els galons daa vant el forn, Ferrer ha decidit cedir la cuina al xef Jaume Girona per ser ell “damunt del tracte amb el client” i de passada oferir una carta que vagi “més enllà d’una pizzeria”, i que ofereix cuina italiana d’alt nivell sumada a la pizza d’autor que aporta ell. Ferrer va ser a les ordres del mestre pizzer de més renom al país, Fabián Martín. La Via Pré oferirà una carta “curta però ben cuidada, amb aires més moderns però sense defugir la tradició que ens marca un local amb 38 anys d’història.
https://www.facebook.com/ViaPrePizzeriaTrattoria
Music For Food i Cafè Belgrag do recapten aliments solidaris El passat dia 8 de maig es va celebrar un concert solidari al Cafè Belgrado a càrrec de The Band – Play and Enjoyper recaptar aliments. El grup és el creadorr del programa Music For Food, segell sota el que distribueixen els quilos de menjar que recullen arreu on fan concerts. Amb un repertori seleccionat per l’ocasió i una banda excepcional, The Band va oferir un xou per als assistents, que van batre el rècord de pes d’aliments en un concert en sala. El passat abril The Band va fer un recapte d’aliments al Vallparc, on va aconseguir recaptar més de 2500 quilos de menjar per ajudar a les famílies amb necessitat. L’ànima del projecte Darrer de The Band i Music for Food hi ha Luis Rotellar, conegut empresari santcugatenc i apassionat de la música. Guitarrista i bateria aficionat, ha aconseguit engrescar a músics professionals per a la causa, en la qual ell col·labora de
manera altruista. La bona resposta al Cafè Belgrado ha animat als organitzadors a dur a terme una reedició del concert a la propera tardor, amb més espai per recaptar aliments i amb convidats especials damunt l’escenari.
-6-
Notícies
5 anys y de la David Mengual Free Spirits Big Band La Big Band resident d’El Siglo Mercantic compleix cinc anys d’història amb tres discs d’estudi i la crítica a la butxaca. Nascuda per iniciativa de l’associació Jazzenviu, qui va contactar amb David Mengual a la primavera de 2010, es va escindir de l’associació per explorar nous camps del jazz. 15 musics joves liderats per Mengual que han obtingut en dues ocasions el premi Enderrock de la crítica en la categoria de jazz, el darrer amb el seu treball Vertebratss (2014) La Free Spirits transita còmodament entre les etiquetes més dispars del gènere i ho fa amb solvència. Un projecte d’avantguarda en el jazz del país, que mira a Europa sense complexes. I que s’ha gestat a Sant Cugat, entre la Casa de Cultura i El Siglo Mercantic. Els seus integrants són músics que en el decurs de vida de la banda han esdevingut professionals, però que mantenen el projecte per amor a l’art, ja que amb prou feines en reben retribució.
El Siglo: 22 de Maig i 20 de Juny
TEDx Sant Cugat g repeteix p a El Siglo per la seva segona edició Les xerrades TED, mundialment conegudes, presenten esdeveniments organitzats localment, però sota la signatura de la marca. Els santcugatenc Jordi Serrano lidera l’equip que organitza les xerrades a la ciutat, i que ha triat tornar El Siglo per l’edició 2015, el proper 28 de maig. El segon any de TEDxSant Cugat tracta, principalment, de les segones oportunitats. Tindrà de ponents destacats a Raül Romeva, exeurodiputat , Gemma Campo, catedràtica Con-à de Con servació-Restauració o la història de Dory Sontheimer, filla de supervivents de l’holocaust.
Consulteu C lt preus a www.Tedxsantcugat.com Td t gt
El Siglo g Mercantic arriba a un acord amb l’Escola Fusió L’Escola Fusió passa a ocupar un dels dissabtes al mes al Siglo, a fi de mostrar les activitats que s’hi fan. La institució ha dut diversos espectacles als concerts-vermut del Siglo dels dissabtes: des de rock fusió, a quartets de saxos, passant per una Big Band de 25 músics, que va fer quedar petit l’escenari de la llibreria més musical de la ciutat. Fusió és una escola de música i dansa situada al carrer Avinguda de Gràcia numero 20 de Sant Cugat. En el seu pla d’es-
tudis hi figura un lema, que l’alumne gaudeixi per sobre de tot i aprengui gaudint. Com el seu nom indica, Fusió combina també estudis de dansa i música dins l’escola i la seva directora, Gemma Navarra, explica que fan de l’aprenentatge per a majors d’edat una de les activitats “més gratificants”. Fusió actua al Siglo el 18 d’abril, 30 de maig i 13 de juny.
-7-
L’ L’entrevista
El
NORD Oriol Saltor És un dels tres integrants d’El Nord, amb el seu germà Jaume a l’altra guitarra i el reusenc Xavi Sánchez – excomponent de Mai Toquem Junts- a la veu. Mentre ultimen els detalls del seu disc de debut, el guitarrista santcugatenc, g , un terçç del grup g p jja dissolt de La Porta dels Somnis, s’asseu amb Varietés per explicar el seu nou projecte, que durà al Siglo Mercantic el proper 21 de maig.
D’on surt El Nord i què us porta a ajuntar-vos per a aquest projecte? El Xavi, el cantant, és manager i ens havia fet de representant a La Porta dels Somnis; va ser allà on ens vam conèixer, quan ens va agafar la contractació. Ell té carrera en solitari, amb tres discs i havia format part d’un grup que es deia Mai Toquem Junts. En aquella època ja ve-
-8-
L’entrevista
iem que ens enteníem bé quan parlàvem de música, que teníem les mateixes influències musicals. I al plegar de La Porta dels Somnis vam pensar: per què no comencem un projecte nou? Quines són aquestes influències comunes de les quals parles?
cinc anys fent versions plegats. Passats tots aquests anys, després de tant de temps tocant junts (gairebé 3 cops a la setmana), quan veus que poses un final tangible al projecte, encara que fos una acústic pel diari La Vanguardia, no pots evitar tenir una sensació de satisfacció per haver fet la feina bé, per haver aconseguit arribar a la gent. I la idea que sap greu que allò s’acabi, clar. Són etapes.
Rock americà típic, el que ha sonat més, amb grups com ara Bon Jovi o cantants com Brian Adams. Música molt rockera, però amb una vessant molt pop; o sigui, amb un punt comercial però rockera. El rock americà per excellència, amb el qual els tres ens sentim molt còmodes, i una mica és l’estil que aportem sobre la taula.
Són etapes, i ara comenceu amb El Nord: què ens trobarem al Siglo Mercantic el 21 de Maig (21:30h)?
En el panorama radiofònic actual no s’escolta rock a la ràdio, això us espanta?
El Nord El Siglo Mercantic | 21 de maig | 21:30h
Farem uns quants temes nostres i també alguna versió. Farem dos sets, un d’acústic i un altre d’elèctric, on ensenyarem i experimentarem què és El Nord per primera vegada.
S’escolta poca música rock, fins i tot poca música pop, tot el que s’allunyi del folk no se sent massa a la ràdio. Música en català, és clar, perquè amb les influències que venen de fora les coses canvien. Però no estem espantats. Nosaltres pensem que pot sonar perquè, si La Porta dels Somnis ha sonat molt, això també podria sonar, per bé que tingui una empremta més rock. Ara, en ser el projecte que nosaltres volíem fer, el fet que surti a la ràdio és secundari. Si després ho posen, doncs fantàstic; però en cas de que no, no farem una altra cosa perquè el projecte és aquest.
Ja teniu el disc a punt o encara esteu donant pinzellades? Ho tenim tot gravat pel que fa a guitarres i veu, però ens falta el baix, alguns teclats i les segones veus. El baixista és també en Xavi, pel que es veu a les fotos? En estudi no, grava les parts de baix en Pol Barbé, també santcugatenc. D’aquesta manera en Xavi es pot centrar més en la veu durant la gravació. Hem preferit que se’n fes càrrec algú com en Pol, que és músic de sessió professional , d’estudi i està avesat a gravar. En canvi, pel que fa als directes si que tocarà el baix el mateix Xavi. La bateria en el disc les posa en Norman Cilento. El darrer concert de La Porta el vau fer a la primavera a Sant Cugat, quines sensacions vau tenir en veure que s’acabava el projecte amb més èxit (fins ara) de la vostra carrera? Home, és que són molts anys. Tingues en compte que fa deu anys que vam treure el primer disc. Però ja portàvem -9-
Reportatge
FOOD M La que fins ara havia estat zona de food trucks i caravanes al Mercantic, just davant de la terrassa, s’ha fusionat en una instal·lació d’stands permanents de ferro i fusta, al més pur estil Mercantic. Les instal·lacions acullen el bo i millor de la gastronomia local. El Food Market es va inaugurar el passat cap de setmana del 18 i 19 d’abril, i va comptar amb la presència dels locals Kitsune, Somewhere, LaBurgueseria, El Xiringuito, El Cafè Belgrado i La Raphaela. Amb una oferta variada, que va del sushi de qualitat al brunch novaiorquès, passant per la cuina mediterrania. Aquesta àrea té com a objectiu complementar la oferta fins ara només comercial del Vintage Market, el mercat d’antiguitats i objectes vintage que promou el recinte del Mercantic.
L’èxit de públic fa ampliar l’horari L’horari previst el cap de setmana de la inauguració era de les 10 del matí a les tres del migdia, però la contínua afluència de gent al Mercantic va fer allargar els horaris ambdós dies, malgrat la pluja que va fer acte de presència el diumenge 19. Tot i una inclemència puntual del temps, els restauradors i organitzadors van fer una lectora positiva de l’acte i es donarà continuïtat al Food Market, amb horaris ampliats segons les necessitats dels assistents.
- 10 -
Reportatge
MARKET Un passeig pel Food Market Kitsune
Un sushi-ya d’altíssima qualitat
La Raphaela
Smoothies, creps i gelats
Somewhere
food market
El Xiringuito – Cafè Belgrado
Cuina mediterrània que es menja amb els dits
Tots els dissabtes i diumenges al Mercantic. Dissabtes fins les 00.00 h.
La Burgueseria
facebook/foodmarketsantcugat
El més pur brunch novaiorquès, amb el fish and chips britànic,bagel de roast beef i el millor cafè
Burgers premium de vedella de primera qualitat i galta esqueixada de porc.
- 11 -
Mercantic
LA PUNTUAL
Evasionistes d’avui Evasionistes d’avui d’avu d’ av i ina ina inaugura el mes d’abril a La Puntual. Es tracta d’una exposició itinerant que uneix l’obra de set joves artistes. Comissariada per Ilaria Termolino, neix de la seva tesi Catalogna surrealista dagli anni Venti a oggi. Generazioni a confront,o presentada el juliol del 2014 a la Universitat Sapienza de Roma. La comissària posa en relació l’obra d’Helena Aguilar, Adrià Ciurana, Cristian Herrera, Nil Nebot, Adrián Pino, Joana Rhein i Tura Sanz amb el llenguatge desenvolupat a mitjans del segle passat pel grup artístic Dau al Set. Jugant amb l’absurd, l’atzar, la ironia, la provocació i la màgia, els Evasionistes d’avui creen un món imaginari a la manera que ho varen fer Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Joan Brossa, Joan Josep Tharrats o el filòsof Arnau Puig , tots ells membres del grup Dau al Set. Termolino no deixa de banda la figura d’Amèlia Riera, nascuda el 1934, i que és una de les poques figures femenines que representen l’informalisme a Catalunya i una de les principals promotores dels Salons Femenins d’Art Actual i fundadora del Cicle d’art d’avui. A més, aquest any se li ha concedit el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.
fensa la comissària. “Comparteixen la mateixa idea entorn de l’art, la identitat cultural i la nacional i una forta influència surrealista.” Aquesta exposició es pot visitar fins al 19 d’abril, de dimecres a diumenge entre les 10:00 i les 14.00 hores. A més a més, al llarg de la mostra s’aniran executant diverses activitats: d’entrada, us anunciem que parel dia 16 d’Abril la Joana Rhein, performerr i artista participant en la mostra oferirà un espectacle a la sala de El Siglo, al mateix Mercantic. L’entrada serà gratuïta i oberta a tots els públics.
Pròximes exposicions: el 26 d’abril inaugurem la mostra de la Marta Domingo, artista que té el taller a La Puntual. La nit del 23 de maig La Puntual formarà part de La Nit de l’Art de Sant Cugat amb exposició i celebració a la sala i una intervenció al centre de la vil·la.
Lapuntual.org
“La mostra vol donar a conèixer la relació entre dos mons aparentment llunyans, els artistes d’ahir i els d’avui”, de- 12 -
El Siglo
recomacions literàries De la llibreria El Siglo “Weekend d’estiu a Nova York” Pla, Josep. Destino, 1999. Amb aquest llibre de viatges trobem una vegada més el Pla viatger, aquell vell europeu cansat de guerres que arriba a Nova York via l’Havana després d’un llarg viatge per mar amb un vaixell petroler. Sorprèn l’actualització del llibre –tot i tenir més de mig segle de vida– i la reflexió que ens ofereix l’autor sobre la condició i vida americans. La televisió omnipresent és una de les coses que més sorprèn a Pla, que tot i que reconeix que la programació televisiva té poc interès, amb un bon whisky i una butaca còmoda pot ser una de les delícies del nostre temps. “Qué diablos es Catalunya?” Capmany, Maria Aurèlia. Temas de hoy, 1990. Aquest no és un dels llibres més importants de la Maria Aurèlia Capmany. Està escrit per explicar a lectors no catalans què és Catalunya. Més enllà del seu contingut, el més interessant d’aquest llibre és el context que el va originar. S’explica que la Maria Aurèlia estava passant una situació de penúries econòmiques, i va decidir escriure un llibre en 15 dies. I aquest llibre és el resultat de l’empresa. Aquest fet mostra, per una banda, la gran capacitat narrativa de l’autora, i per l’altra, la rendibilitat econòmica que es pot treure dels temes polítics d’estar per casa. “Como emplear el péndulo” Radiquiro. Autor desconegut. Editorial desconeguda. Any desconegut. Aquesta petita publicació es una meravella de misteri. Es el típic material imprès que podem trobar en exclusiva a la llibreria del Siglo. No està firmat ni hi consta cap editorial. És una carpeta amb un conjunt de quatre làmines que exemplifiquen quatre esquemes, quatre figures gràfiques que il·lustren com fer servir el pèndul. I prou. D’on deu venir? Qui ho ha editat? De quin any és? Són un seguit d’interrogants que obren la porta de l’especulació i que possiblement només podrem saber gràcies a l’ajuda del pèndul en qüestió. - 13 -
Mercantic
la caixa de ritmes
marcel duchamp
La botiga de vinils del mercantic
gran exposició a la puntual
Duchamp acceptava firmar còpies dels seus ready mades fetes per algú altre. D’aquesta manera, tal com ens explica Xavier Aballí en la conferència Les capses de Marcel Duchamp, permetia una major difusió de la seu treball alhora que trencava amb la idea de l’artista com a productor de la seva pròpia obra.
Charlie Parker With Strings
En aquesta línia, s’ha presentat la Gran Exposició de Marcel Duchamp a la Koob Gallery, instal·lada a la llibreria del Siglo. En ella podem veure una caixa més de Duchamp, -la caixa de Ferrero Rocher- possiblement l’última que va realitzar, que conté reproduccions d’algunes de les seves obres més cèlebres. Aquestes es despleguen per dins la sala d’exposicions, fins a omplir una altra capsa, la Koob Gallery.
Per entendre el Jazz de mitjans del segle passat cal passar invariablement per dues figures: Charlie Parker i Norman Granz, que es troben en el disc destacat de La Caixa de Ritmes: “Charlie Parker With Strings, supervised by Norman Granz”
Una sala d’exposicions portàtil, lleugera i plena de pols. Durant la inauguració de l’exposició el comissari va oferir una interessant conferència on feia un repàs per totes les capses de Duchamp, i i tot seguit va acabar presentant-ne l’última.
Tothom coneix Charlie Parket, o si més no li sona el seu nom. El Saxofonista de Kansas és una de les figures més influents del jazz clàssic, personatge controvertit i turmentat per les addiccions (tot i que, per altra banda, eren habituals en l’escena jazzística nord-americana) va castigar el seu cos fins a morir als 34 anys a causa de diverses mamalties coronàries i de la cirrosi. Eclèctic i innovador en l’ús d’harmonies, Parker és considerat el creador del contrafactum, variacions sobre la melodia que va permetre als musics de jazz improvisar, i una variació de la progressió d’acords en els dotze compassos del blues que encara a dia d’avui es fa servir i que va adoptar el sobrenom de Parker, “‘Bird changes”. Norman Granz, el nom desconegut de la portada, és una altra de les figures crucials pel naixement del jazz dels 50. Granz va ser productor de gairebé tot el jazz gravat en l’època, fins al punt de crear un segell propi, “Supervised by Norman Granz”. El productor, natural de Los Angeles, va permetre a Parker realitzar un dels seus somnis, tocar jazz amb una forr mació de corda, que resulta en el disc estrella de la Caixa de Ritmes del mes. Un altre disc del catàleg de la botiga relacionat dins la collecció és “Norman Granz’s Jazz at the Philarmonic Vol 9” - 16 -
Mercantic
CICLES SAGETA Abillat amb una samarreta del grup de power metal Blind Guardian i rere unes ulleres de muntura rodona hi ha Jordi Puig, l’ànima darrera de Sageta Cicles, la botiga de bicicletes del Mercantic, a la caseta número 23. Sageta és el nom de la seva pròpia línia de bicicletes de la qual ha acabat dos models recentment. A més d’arreglar les que els clients n’hi portin a restaurar, Puig ha decidit oferir vehicles neo-retro, com li va suggerir un dels primers clients. Tant encertada li va semblar la idea, que ara també es dedica a restaurar, bicicletes d’estètica vintage però amb components nous. Davant de l’imponent aspecte de les bicicletes Sageta, la primera pregunta es fa sola. Ja t’hi dedicaves a arreglar bicicletes? «No, jo era mecànic de cotxes. Vaig estar 35 anys treballant de mecànic, dels quals vaig tenir 15 anys un taller propi, que vaig tancar, a Lliça de Vall.» Puig és natural de Sabadell, «però fill de Mollet del Vallès.» Com que el coneixia la gent de la comarca, va ser més fàcil obrir la seva empresa a Lliçà. Quan va anar-se atipant de la mecànica de cotxes, i les despeses de lloguer del taller van disparar-se, va decidir tancar. «Vaig trobar a través d’un amic una feina on treballava per a ell, però no cobrava». El cervell darrera de Sageta es va trobar amb el panorama al qual tanta gent ha de fer front: resulta que de mecànic, als seus 52 anys, ja no el volien. «Sempre havia pensat que si les coses m’anessin malament sempre podia anar-me’n d’empleat a un taller.» Fa cosa d’un any, el maig passat, Puig va començar la seva estada al Mercantic «venent ulleres de sol vintage.» Va ser-hi fins setembre, provant sort. Fins que un dia va anar a Celrà i va comprar un parell de bicis. «Vaig pensar, les repassaré una mica.» La venda de la primera bici no es va fer esperar. I se li va encendre una bombeta. «Els vaig demanar al Mercantic si tenien alguna caseta per llogar, i com buscaven algú precisament per bicicletes vintage...»
La parada número 23s és plena de bicicletes antigues. Entre la pròpia marca Sageta i les restaurades, així com projectes per restaurar que li porten els mateixos clients, - 17 -
Sageta ha pres els seus primers passos. «Estem venent bicis restaurades, el 50% son bicicletes franceses clàssiques dels 70-80 alguna holandesa.» Per què bicis? «Va ser fruit del fet que em passava els diumenges fent això.» També ens confessa que per ell és una facilitat comparant-ne la mecànica amb un cotxe. «És relaxant. No tenen complicacions ni secrets, és com jugar.» Mentre mira un dels projectes que un dels seus clients li ha encomanat, una BH vermella per a nens, comenta: «Porten la seva primera i bici i volen que la seva filla també aprengui anar-hi amb ella». Jugar.
CICLES SAGETA Exposició i venda de bicicletes clàssiques. Restauració per la posterior venda, i restauració per comanda , reparació. Venda de recanvis, i complements ciclistes vintage CONTACTE: T: +34 653 963 331 Jordi Puig e-mail: ciclessageta@gmail.com
Programació El Siglo
CÒMICS
El programa «Còmics», gravat a El Siglo, s’estrena a TV3 «Còmics» repassa els grans moments de les carreres dels protagonistes convidats que apareixen per cada edició del é la vocació de convertir-se en una programa. «Còmics» té sèrie patrimonial sobre els grans genis de l’humor a Catalunya, com Eugenio, La Trinca, Pepe Rubianes, Mary Santpere, Gila, Rosa Maria Sardà, Joan Capri o Tricicle. La productora Lavinia va ser qui va contactar amb El Siglo Mercantic per a dur a terme el rodatge a les seves instal·lacions, que van començar la passada tardor i han acabat aquesta mateixa primavera. L’estètica de cabaret del Siglo l’ha fet paisatge protagonista del programa, que s’emetrà cada dimecres en horari prime time. «Còmics» és humor, entreteniment i divulgació. El to del programa és d’un gran rigor de fons per sostenir un contingut divertit i amb moltes sorpreses. No té un rerefons nostàlgic, sinó més aviat de tendresa i d’admiració. Els espectadors hi descobriran aspectes inèdits sobre els protagonistes, s’acostaran als que els van conèixer de més a prop i compartiran vivències i impressions amb personalitats conegudes que els van fer gaudir com a espectadors.
És Àngel Llàcer qui durà el fil narratiu del programa. Llàcer canta, actua, entrevista i es desplaça a localitzacions exteriors per conversar amb personatges relacionats amb els protagonistes de cada episodi. El format combina els gèneres d’entreteniment de plató i de docuxou. Dins del Siglo s’hi van rodar situacions en cinc localitzacions diferents: l’escenari, la barra de bar, el backstage, els camerinos i el piano de Manu Guix, que està instal·lat enmig del públic i de cara a l’escenari.
«Còmics» ha portat a El Siglo convidats com: Josep Maria Gay de Liébana, Helena Garcia Melero, Bernat Soler, Antoni Bassas o Pilar Rahola, entre altres, protagonitzaran alguns moments insòlits. I artistes, actors o humoristes com Lloll Bertran, Carlos Latre, Joel Joan, Clara Segura, Peyu, Toni Albà, Mònica Glaenzel, Joan Carlos Ortega, Jango Edwards, Pep Plaza, Manel Fuentes, Boris Izaguirre, Tomeu Penya, Aina Clotet o Leo Bassi.
- 18 -
Programació El Siglo
QUIETUD SALVATGE Júlia Barceló és la Marta, protagonista de la interpretació del text de Terra Baixa que fa Aleix Aguilà. La Companyia Solitària és una formació jove que comparteix la filosofia de fer un teatre que es puguin retroalimentar dels seus coneixements com a grup, els seus caràcters i el seu humor, un aspecte que esdevé imprescindible. Treballen en la recerca d’un llenguatge compromès, poètic i sense efectismes. Per ells, la companyia és un laboratori on cada projecte és un procés d’experimentació i de creixement professional. Quietud Salvatge arrenca durant la nit decisiva per Marta. Sebastià –l’amo de les persones que treballen les seves terres- ha descobert les intencions de Marta d’escapar amb Manelic -el pastor-, i Manelic, les de Sebastià per seguir tenint sotmesa a Marta utilitzant-lo a ell. El seu matrimoni ha estat una farsa per tal que l’amo pugui cobrar unes hisendes i saldar un deute. Ara, Marta, dins el
molí, és presonera dels pagesos que, seguint les ordres de Sebastià, l’han separat de Manelic i l’han tractat com un gos i l’han fet fora de casa seva. Malgrat ser conscients de la injustícia i la maldat de Sebastià, no són capaços d’enfrontar-s’hi i reculen atemorits, submisos, per seguir les seves instruccions: impedir que Marta escapi amb el pastor que ha fugit -camp a través- després d’un dur enfrontament amb Sebastià. Els instints més primaris s’han deslligat i corren desbocats per la terra baixa. Aquí comença Quietud Salvatge, una adaptació lliure de “Terra Baixa”. Amb una Marta que estava a un pas de ser lliure i dirigint-se a aquells que la retenen per acusar-los d’espectadors passius de la tragèdia que han permès durant tots aquests anys. El Siglo Mercantic 31 de Maig 19h | Reserva d’entrades info@elsiglo.cat
- 19 -
Programació El Siglo
COCHAMBRE Un dels grups de versions amb el directe més espatarrant de tot l’estat. Així són els Hotel Cochambre, que repassen èxits amb contundència pròpia d’una banda de rock d’estadi, sense fer-te parar de ballar ni un segon. La banda juga amb el seu nom, i asseguren que els van desnonar del citat hotel i que ells, que hi treballaven de conserge i de mossos d’equipatge, no els va quedar més remei que desafiar l’atur i carregar-se de valor per interpretar les cançons dels hostes de l’hotel pel qual treballaven, que malgrat no tenir cap estrella, ha donat claus d’habitació a la plana major del rock mundial.
geografia espanyola des de 2000, quan es van estrenar a la Sala Bikini de Barcelona.
Amb aquest argument i uns vestits de personal d’hotel, els Cochambre han donat el 110% de si mateixos en cada un dels gairebé 2000 concerts que han ofert per tota la
El Siglo Mercantic 5 de Juny 8 euros amb consumició de cervesa o refresc Compra d’entrades: El Siglo Mercantic
Hotel Cochambre visita El Siglo Mercantic el proper 5 de Juny amb una entrada de 8 euros amb consumició de cervesa o refresc. Una oportunitat única de veure els Hotel Cochambre amb els matisos d’una sala petita d’ambient immillorable i amb tota la frescor del millor grup de versions del país.
- 20-
Programació El Siglo
Josep Julien és
és, juntament amb el nostre perdedor, l’altra protagonista del relat. Amb gran audàcia l’autor converteix un pinxo de baixa estofa, que acaba de sortir viu de miracle d’un tiroteig, en un cavaller medieval a la recerca d’un greal impossible i enamorat d’una damisel·la que, evidentment, acabarà significant la seva perdició. Com només passa als grans creadors, McPherson aconsegueix que assaborim el plat que ens serveix sense que en cap moment sentim el soroll de la cuina; així, la temàtica existencial de la peça ens és servida amb aparent lleugeresa, de manera que el receptors de la funció riuen i s’emocionen amb les desventures del protagonista mentre són colpejats a traïció per l’enorme càrrega de profunditat que, sempre d’amagat, els trasllada.
L’actor:
En el transcórrer de l’hora i deu minuts que dura el muntatge, presenciem una obra en clau de road movie i monòleg interior que teix un relat sobre els (tot sovint) ambigus conceptes del bé i el mal. El protagonista del Bon lladre cerca la redempció en una fugida cap endavant, a estones tràgica i a estones còmica, però sempre entendridora. A través d’una història aparentment senzilla el veiem provant d’escapar del seu destí i fracassant invariablement, enredat en la teranyina en què s’ha convertit la seva existència. Finalment cap dels seus recursos seran suficients per a eludir el pes del passat, un passat que avança constantment en la seva desesperada carrera impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida, aquí magistralment materialitzat en el fred i torrencial Shannon. Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce
Josep Julien, actor català de teatre, cinema i televisió, és també autor de diversos textos teatrals pels quals ha rebut nombrosos premis. Ha estat a les mans de directors com Manel Dueso, Àlex Rigola, Lurdes Barba, Josep Maria Mestres, David Selvas, Joan Lluís Bozzo o Javier Daulte, entre d’ altres. Ha treballat també en sèries televisives com Sitges, Secrets de família, Lluna de mel, La Riera, El cor de la ciutat, Ell i ella, Cuéntame o Amar es para siempre. Al 2006 va guanyar el Premi Octubre de teatre. També ha guanyat el premi de la Fundació Romea i el 50 aniversari de Crèdit d’Andorra.
El Bon Lladre Monòleg 23 d’Abril, 20:30h | Taquilla inversa
- 21 -
Programació El Siglo
Claris Big g Band La Claris Big Band neix l’any 2011 amb la finalitat de crear r un espai integrador de trobada musical, on es puguin compartir nous projectes i experiències viscudes pels seus membres. La banda té un format d’ensemble i està constituïda per instruments de vent, majoritàriament saxofons, prou atípica pel seu elevat nombre. El repertori que podrem veure en el Siglo Mercantic és lligat al món del jazz, fonamentalment del swing i de la música
per a big band, com Count Basie, Benny Carter, Thad Jones, George Gershwin, Duke Ellington, però sense renunciar a altres sonoritats com el funk (Herbie Hanckock, Stevie Wonder, R&B (George Benson), o la música popular. Sempre amb arr ranjaments propis. La Claris Big Band ha tocat en escenaris destacats com l’Auditori «Victoria dels Àngels» de Sant Cugat del Vallés, la Nau Ivanow i el Teatre GESPA de Barcelona, entre d’altres.
Cold Hands El Siglo Mercantic us convida a un concert-vermut singular a càrrec d’Aitor Albarracín (Barcelona, 1991) guitarrista i cantant, i de la pianista i compositora Marta Cascales (Barcelona, 1992). plegats formen Cold Hands, un duet que versiona les cançons que més els mouen (sense deixar de buscar l’espai per crear les seves pròpies cançons) en un projecte musical obert a incorporar sons i ritmes que vénen amb l’aprenentatge. Dos músics joves que van fer girar caps el passat 28 de març en el seu debut a
la sala el Siglo, i que els ha valgut per guanyar-se una residència en els Concerts-Vermut de dissabte. Els propers 11 d’abril, 2 de maig i 27 de juny hi podreu trobar, sobretot, calidesa, intensitat, i proximitat en versions de grups majoritàriament de parla anglesa d’arrel estatunidenca. Bright Eyes, Wilco, Johhny Cash, Pearl Jam, Elliott Smith, Neutral Milk Hotel o Amy Winehouse són només alguns dels noms que sentireu sempre amb un punt de personalitat i adaptació als instruments que hi ha al damunt de l’escenari.
- 22 -
Programació El Siglo
Monica Guech La cantant catalana nascuda a Liverpool, Monica Guech, porta el seu Soul i Pop en format acústic al Siglo Mercantic el proper 26 d’abril. La intèrpret es troba immersa en la presentació del disc Soulove, gravat a principis d’any a Barcelona, després del seu pas per la primera edició del programa La Voz, el 2012.
el 2009, decideix emprendre la seva carrer en solitari amb composicions pròpies. Aquell mateix any grava el seu primer videoclip del single ‘Loving’. Es al 2010 quan participa en r diversos concursos de cantautors a nivell nacional que la porten a presentar-se al programa Destino Eurovisión, on actua a diverses gales televisives.
Guech va realitzar els seus estudis musicals de piano i tècnica vocal en el Conservatori del Liceu Modern de Barcelona. Després de participar en diversos tourss amb Cors de Gospel
Debuta en el món del dance de la mà del DJ i productor Quique Tejada el 2011, i és el 2012 quan és escollida per participar en la primera edició de La Voz, apadrinada per Rosario Flores.
- 23 -
ÚLTIMA
DE LA TEMPORADA
20€
Cafè Belgrado
MANUELA & ROLL BAND Manuela Paz i Diego Valenzuela són les ànimes darrere Manuela & Roll Band, un grup de supermusics que es dedica a oferir un repertori de versions. Aquest grup visita el Cafe Belgrado el proper 27 de juny, amb la resta de formació de luxe integrada per Nicolás Quinteros als teclats, David Marroquín al baix i Pablo Santíz a la bateria.
assolir un notable èxit i notorietat. Aquesta primavera ha publicat el seu primer disc, Algo Nuevo, que presentarà a la tardor a El Siglo Mercantic. Quinteros, teclista de la banda, ha estat músic de sessió per notables artistes de primer nivell, com Uli Jon Roth o Vinnie Moore.
Manuela & Roll Band ofereixen un directe on mesclen el pop actual amb clàssics del rock i el funk, com Amy Winehouse, No Doubt, Pink, Bruno Mars, U2, Jamiroquai, The Police o Maroon 5. Paz també es una de les primeres participants del programa La Voz, on va
- 28 -
6 de Juny, Cafè Belgrado
00.00 H
AFTER WORK CAFÈ BELGRADO
Cocktails Cock Co ckta taililss
DE QUÈ ESTÀ FET UN BON CÒCTEL? perr Ma pe Marr Calpena, Calp Ca l en ena, a, p periodista erio er io odi d st sta a i ba bart bartender rtten e de derr aunaodoscopas.com auna au naod na od dos osco c pa co p s. s.co com m
qquee fa fa que quuee unn còctel còctel sigui sigui un un bon bon còctel? còc còct òct c el? l? ParParrPa Què éss el qu c p més co més del passat: paassa sat: t els còctels còcte cò ctels ls eren, ereen,, en els seus s us se tim un cop inicis ini cis i , una una n manera manera de d fer feer més més agradables agrrada a ble bless les les medicines, med edici i nes ici nes, inicis, per aquesta aquest aqu estaa raó raó ó molts mollts d’ells d’e ’ells l partien lls parti pa rtien rti en d’una d’una d’u na fórmula fórmul fór mulaa molt mul molt l i per bàsica que que consistia cons cons o ist istia ia en un destil·lat, destil des til·la til ·lat, ·la t, aigua, aigua, i un amarg amaarg bàsica med medici edici c nal al, potser potsser amb am quelcom quelc qu elcom o que om ue hoo endolcís endol en d cís dol ís per per tal tal medicinal, d arro d’a rrodon rro don onirir nee el e gus st. d’arrodonir-ne gust. Pe tant, taant, nt en primera p im pr imera ime ra instància, ins in nstàn tàn ància c , allò cia allò ò que que fa fa que que un u còc ò tel Per còctel sigui bo só ón uuns n bon ns bonss ingr iingredients: ngredi edi dient ents: ent s: hi ha una un im mpor portan tantt sigui són important dif i erè erènnc ncia en en el el preparat prep r ara aratt amb amb suc sucss naturals naturralss i des natu de til·la til ·lats ts diferència destil·lats b s a aquell bon aquel aq uell fet fet amb sucs s cs de regust su regust u metàl·lic metàl me tàl·li ·liic i artificial, artifi ar tifi ficia ial, ia l l, bons allò que que vulgarment vulg ulgarm arment arm ent s’ en s’ano anomen ano m a “garrafón”. men “garraf “gar rafón” ón”.. Com Com pas passa pa s sa i allò s’anomena els vins, vins inn , la la temperatura temp temp pera raatur turaa de de servei servei serv ei és important. imp mport orr ant. ort ant nt. Hi Hi amb els còctel còc te s que que es beuen beuen calents calent cal entss -com -com l’hivernal l’hiv l’ hivern ern rnal al i bastant bast astant ant ha còctels primig pri mig geni en Hot Hot ToddyTodd oddyy- i d’altres d’altre d’al tress que que es beuen beuen freds, fre reds, dss, pe pperò rò primigeni rarame rar ament ntt enn trobem trobem que que es es consumeixin consume cons umeixi ixinn a temperatura tempe te mperat ratura ura rarament amb mbien ien nt. ambient. Cal pe pensa pensar nsarr que que qua quan uann el el còc ccòcòc-tel tr trans transcendeix anscen cendei deixx els els seus seus orígens orígen orí genss tterapèutics erapèu era pèutic ti s i entra tic entra de ple al alss bars, bars,, el bars el gel gel és enencaraa un car un pproducte roduct rod uctee de de luxe lluxe; uxe;; el el seu ús és un va valor alor lo af afegit fegi egitt qque ue al pri princi principi ncipi nci p no pi n és é a l’abast l’ab ’abast ast dee tot tothom o hom (cal (cal pensar p sar pen s que que al seg ssegle le XIX es van vaan bastir bastir bast i ir veritables ver erita itable bless imperis impe impe mperis ris comerciri c mer co mee ci ci-als en entor entorn tornn ddel el tra transport r nsp sport o de ort ge de zo gel zones nes fredes frede fr edess del del plaplannetaa a d’ net d’alt al res més alt més càlides, càli à des des,, d’altres o jus on justam tament ent el gel geel era era més justament nnecessari nec essari ess ari i val valora orat). t). La co coc cvalorat). cocteleria teleri tel eriaa arte aartesana rtesan sanaa recupera recuper recu peraa ar el ge ara gell pica ppicat icatt o tallat, talla ta llat, t, que en man manss dels dels ba bartenders barte rtende nde d rs r japonesos japone jap onesos sos o pr pren en for formes me cames capricioses pricio pri cioses ses i inusitades, inu usit sitade a s, com ade ara esferes, esfer es feres, es, però però en general genera gen erall
com compta ompta pta am aambb el el gran gran de desav desavantatge sav a anttatg atgee de de la la impr iimprecisió mpreci ecisió sió a l’h l’hora hora d preparar de prepar pre parar ar combinats. com mbin nats ats.. I és é qu quee en en gran gran r mesura, mesur me sura, a, la mixomixoomix log logia o ia és l’art l’art de controlar contro con tro olar la di dilució diluc lució ió del ge gel. l. Els còctels còcte cò ctels ls freds freds que combinen combi co mbinen nen sobretot sobre so bretot tot licors licor li corss i esperits esper es perits its see solen solen e barrejar b rej bar r ar amb un unaa cull ccullera ullera era en e unn va vass mesclador, mesclad mesc lador, or, mentre men e tre t que quue llaa ccococ-oc ttelera tel era es reserva reser re ser e va per aquells aquell aqu ellls comb ccombinats ombina omb i tss ina on s’h s’han an de fer fer ho homogenis mogeni mog eniss sucs ssucs, ucs c , ous, ous, u o altres alt l res ingredients ingre in gredie dients nts de de diferents difere dif erents ere nt textures. nts textu te xtures re . I res falta f fal fa lta t refredar-los ref e red redarar-los los tots. tot s. Mas Massa sa est estona ona a amb la cullera culle cu llera ra i la la coctelera, coctel coc telera era,, i quedaran queda qu edaran ran diluïts. diluït dil uït ï s. Massa Massa poc pocaa i no no esta eestaran sta t ran freds. f eds fr eds.. Finss que apareix popularitza F Fin que no apa aparei reixx i es po popul pulari aritza tza z el gel gel iindustrial ndustr ndu strial ial all (i, (, (i més productes m és tard, tard, les neveres), never ne veres) es),, el el gel gel i la la neu neu són pr produ oducte ctees si si no no aquesta prioritzava de lux luxee sí sí cars cars i escassos, escass esc assos, os, i per aq aques uesta ta raó es pr prior iorritz itzava ava ffer-los fer -los servir servi se rv r per rvi per a la la conservació cons onserv erv r aciió dels dels aliments, alime al iments nts t , més més que a creació aquest article l cre la creaci acióó de de begudes begudes begu des (q (que, ue, en e aq aques ues e t ccas as sí, er eren en un art r icl iclee reservat reserv res er at a ben erv ben poc pocs). s) s). llibres receptes principis Si mirem mirem els ll llibr ibres es de rec recept eptes es de pri inci ncipis pis de dell segl ssegle eglee XX, XX “bocins” solen sol en requerir requer req uerrir que qu a la coctelera coctel coc tel e era es po posin sin “b “boci ocins” ns” de ge gel existeix glaçons: (no ex exist isteix eix el terme terme glaçó, glaçó gl açó,, perq pperquè erquè uè no hi ha gla glaçon çons: s: el que picat). hi ha és gel pi picat cat). ). Qua Quann més més tar tardd sorg ssorgeixin orgeix eixin in les batedobated ba tedoapareixeran còctels res in iindustrials, dustri dus t als tri als,, als als any anyss 30, 30, tam també bé apa aparei reixer xeran an els cò còcte ctels ls “frozen”, gelats. “froze “fr ozen”, n”, o gel gelats ats.. ingredients importants, I si si els els ing ingred redien ients ts són im impor portan tants, ts, ta també mbé ho són les proporcions. aquest cocteleria diferent porcio por cions. ns. Pe Però, rò, en aq aques uestt sent ssentit, entit, it, la co cocte cteler le ia no n es e difere ent n bones, a la la gastronomia gastron gast ronomi omiaa en en gene ggeneral: eneral ral:: n’hi n’hi ha de bo bones ne , ddolentes olentes i ole entremitjos. totss els tot els tons tons de de gris gris en entre tremit itjos jos. I ai això xò no és tot. Com em Bretau, còctel va dir una una vegada vegada vega da el bartender barten bar tender der Francisco Franc Fr ancisc iscoo Bret B e au, au “e “el ccòct òc el consisteix en sí és nom només é el 50% 50%.. La La feina fein einaa de de bartender bartend bart en er con o sistei eixx a com fer qu quee la la gent gent e su surti rti mé méss feli ffeliç el ç del de bar a de co om hhii ha ha entr eentrat”. nt at” t .
- 30 30 -
Cocktails
Cafè Belgrado presenta -1 PART DE BACARDI -1/2 P PART DE MARTINI BIANCO -1/2 P PART DE MARTINI ROSSO - UN TOC DE DE FRANGELICO SUC DE 1/2 TA TARONJA DE 1/2 LLIMONA
SHAKE A LA CÒCTELERA Servir am mb gel picat en got ample sii amb es s posible ibl i ““ro odajita” d ji ” de d lima li per d decorar “rodajita” ca anyeta de color..... i a gaudir! canyeta
- 31 -