Àlbum de Cromos de Ripollet by EMA PUBLICACIONS

P A

ÀLBUM DE CROMOS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA VILA

LA UNIÓ DE BOTIGUERS DE RIPOLLET

VINT ANYS DE SUPORT A LA VIDA COMERCIAL DE RIPOLLET Ja hem fet vint anys. Portem dues dècades treballant per una cultura comercial pròpia, convençuts que el model mediterrani de comerç és part de la nostra història i és el nostre futur. La Unió de Botiguers de Ripollet es va crear amb la il·lusió de treballar per al comerç i per al desenvolupament del nostre poble. Volem celebrar l aniversari de l entitat amb aquest àlbum. Us proposem que gaudiu amb una passejada pels diferents barris de Ripollet, de Tiana-Pont Vell a Pinetons-Torrent. Fent el recorregut podreu comprovar que en els darrers 150 anys la nostra vila ha canviat molt. El material que us presentem és molt més que una campanya, és una recopilació de material històric.

Les institucions, les entitats i els fotògrafs ens han ajudat en la recerca de material i documentació. Hem d agrair la inestimable col·laboració de Pere Padró i Miquel Gallego, que ens han cedit material del seu arxiu personal. L historiador Ramon Martos Calpena ha redactat la introducció. També han estat molts els qui han proporcionat fotografies familiars per ajudar-nos a dibuixar el mapa de la memòria de Ripollet. Per descomptat, hem d agrair a la Comissió de la UBR el temps i la feina que han dedicat a convertir aquest projecte en una realitat. Desitgem que amb aquest àlbum gaudiu de llocs i de carrers plens d història. Esperem que el coneixement del nostre passat ens ajudi a projectar-nos cap al futur. Unió de Botiguers de Ripollet (UBR)

P A S

BAZAR I OBJECTES DE REGAL C/ Nou, 50 - Ripollet Tel. 93 586 47 60

1-2. Ripollet, 1870. S observa l antic campanar de l església. El poble tenia una població de 1.443 habitants. Encara no s havia construït el convent de les germanes dominiques. MM

Introducció històrica

Els primers vestigis d ocupació humana de l espai que avui coneixem com a Ripollet daten de l era neolítica, uns 2.500 anys abans de Crist. L any 1929, a la zona de la Bòbila d en Padró (Can Tiana) es va descobrir una necròpolis amb diverses troballes, tant d esquelets com d alguns materials, que van permetre identificar l època a la qual corresponien. A la zona del parc dels Pinetons, l any 2007 s han trobat restes de ceràmica i estris corresponents a l edat del bronze, 800-1200 aC i, encara que s ha d estudiar més a fons, aquesta darrera aportació, desconeguda fins avui, és F5 un fil de connexió important pel que fa al poblament humà de l espai ripolletenc perquè si hi van haver ibers també hi van haver romans, encara que actualment el vestigi més proper es trobi a Cerdanyola. Segons referències escrites, Ripollet és un poble mil·lenari. L any 982, el nom Palatio Auzido, actual Ripollet, apareix en dos documents del Cartulari de Sant Cugat referents a unes permutes de terres. El 986, un altre document del mateix Cartulari confirma la cessió d alous (terres lliures) al monestir de Sant Cugat i fa referència a l església de Sant Esteve, que queda sota l òrbita d aquest monestir. Així doncs, tot fa pensar que cap a finals del segle X es consolida una població estable que configurarà l inici de l espai urbà de Ripollet. Rambla de Sant Jordi, 106 - Ripollet El 985, Barcelona i les seves rodalies varen sofrir Tel. 93 592 24 50 una forta ràtzia sarraïna a mans del cabdill Almansor, que va derrotar el comte Borrell al Pla de Matabous (al peu del turó de Montcada), es va estendre per Bar3. Nucli antic durant els anys trenta. Destaca la masia de Can Clos, un edifici documentat des del segle XVII. EMA celona i tot el Vallès i va assaltar el monestir de Sant Cugat. Segons uns documents de l època, en aquells fets d armes hi van participar Ramon Bernat de Ripollet, Guillem de Ripollet, Guillem de Vallescà de Ripollet i Pere de Ripollet, els primers ripolletencs dels quals en tenim notícia. L economia d aquest període girava al voltant del riu i d algunes masies del terme. L existència de molins fariners i de batans està documentada ja en el segle X, així com el conreu de la vinya, cabdal per a l economia local fins a mitjan segle XX. Algunes masies com la Mata (després Can Tiana), la Farigola (zona de l actual Baricentro), que ha existit fins no fa gaire, i d altres ens

Don Pepito Sport

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

mostren un Ripollet de cases disperses. En un document del 1421 hi consten un total de 14 fogatges (cases habitades) o 60-70 habitants. Els molins paperers, que tindran una gran importància per a la indústria local, comencen a aparèixer a finals del segle XVII, principis del XVIII. El degà és el molí d en Ginestar o d en Masachs, que va funcionar fins a finals del segle XX. D altres com el molí d en Xec o d en Barneda; el d en Buxó o d en Calvet, del qual se n conserva la xemeneia en el parc del mateix nom, a la carretera de Santiga, o el d en Coll o d en Font, que és del 1753, són també d aquest període. L agricultura d horta al costat del riu, el conreu de la vinya i les petites indústries papereres i tèxtils conformen la base econòmica de la població ripolletenca fins a finals del XIX. El 1553, la població experimentà un creixement força important. Va passar dels 14 fogatges o cases habitades del 1421, als 27 (110 habitants, aproximadament). El 1717, després de la guerra de Successió, se censen 36 fogatges amb un total de 136 persones. L any 1802, el poble tenia 624 habitants però, arran de la guerra de la Independència espanyola, el poble fou abandonat en moltes ocasions pels continus atacs francesos i quedà destruït en bona mesura. Posteriorment, les guerres carlines també faran estralls a la vila i s obre el segle XX amb 1.501 habitants, l any 1901. El riu no només ens ha donat el nom. Al llarg de la història ha estat una font de vida per al poble. Ha regat els horts, ha fet funcionar Rambla de Sant Jordi, 20 - Ripollet els molins paperers i ha proporcionat pedra i sorra per a la construcció. Tel. 93 580 31 19 Fins a mitjan segle XX, el poble vivia de cara al riu. Alhora, les seves crescudes eren un problema per als horts, les comunicacions i els

Complements · Bijuteria · Regals

6. Cotxe patrulla de la Policia Municipal, 1973. CC

C/ Padró, 34 - Ripollet Tel. 93 692 46 47 4. Moneda de curs legal republicana emesa per l Ajuntament de Ripollet. Se n va fer un tiratge de 10.000 unitats. AMG

Rambla de Sant Andreu, 8 - Ripollet Tel. 93 591 29 51 - Tel./Fax 93 591 29 51 - Mòbil 630 66 16 73 www.alutoldo.com - info@alutoldo.com

5. En primer terme, els carrers Nou i Anselm Clavé. AMG

habitatges propers. Les diferents avingudes del riu provocaren una relació d amor i odi que culminà el setembre de 1962 amb una gran riuada. Això va obligar a ampliar la llera i una part dels horts es va perdre. Aquest fet, juntament amb els abocaments incontrolats de les indústries del voltant, ha convertit el riu, que té un cabal minso amb crescudes puntuals, típic del Mediterrani, en un corrent d aigua bruta. Un cop acabada la seva funció econòmica, només una recuperació ecològica del riu i el seu entorn pot retornar la mirada dels ripolletencs al riu. A finals del segle XVIII, l Ajuntament va instal·lar, en una finca que hi havia al seu costat, un hostal, taverna, fleca i tenda de queviures i aiguardent que es mantindrà fins a mitjan segle XIX. Potser, aquesta és la primera iniciativa per a establir de forma fixa un lloc per a comprar productes. L establiment tenia una forma contractual molt definida. Un cop l any, la seva gerència sortia a concurs i s adjudicava al millor candidat. Fins aleshores, i fins ben entrat el segle XX, els marxants i els mercats propers foren la base de les compres i dels intercanvis comercials. L arribada del tren a Cerdanyola, el 1855, amplia la comunicació entre les poblacions del Vallès Occidental i obre les possibilitats de moviment de persones i mercaderies. Aquest fet és un bon impuls per a establir comerços estables. A finals del segle XIX, el mercat es feia setmanalment, cada diumenge. Tenia un paper molt important per abastar el poble i facilitar l accés a la compra de mercaderies difícils de trobar, alhora que era un lloc de trobada dels vilatans i altres persones arribades de les rodalies. A finals del segle XIX i principis del XX, el petit comerç de Ripollet comença a engegar. Els petits pagesos que cultiven vinya funden el Celler Cooperatiu o Sindicat Agrícola de Ripollet. El famós arquitecte modernista, especialista en cellers, Cèsar Martinell, fou l encarregat de construir l edifici. Malauradament, fou enderrocat

P A S

quan es construí l actual autopista, el 1973. El Celler es posà en marxa el 1923 amb 162 socis. Podríem considerar que fou una primera agrupació de productors petits que va permetre que fossin competitius en el mercat. Els anys 30, l Ajuntament republicà impulsà i creà, amb certs problemes i pressions, el mercat de vendre, i donà així una resposta a les noves i a les futures necessitats de creixement, de control sanitari i de lliure competència. Fins als anys 80, aquesta plaça serà un dels llocs més importants per a comprar-hi queviures i altres productes comercials, sobretot des que va esdevenir el nucli on se situà el mercat, durant força anys. L arribada d uralita, el 1914, fa que hi hagi un primer canvi poblacional. Arriben els primers immigrants, procedents majoritàriament d Almeria (42% de l emigració total dels anys 30). Aquest creixement influirà força en la impulsió del comerç ja que dels 1.443 habitants del 1875 es passa als 3.324 del 1930. Entre 1920 i 1930 s estructura una primera xarxa de petites botigues de venda al detall, que cobreixen les noves demandes. La població mantindrà un creixement estable, malgrat les pèrdues produïdes per la guerra civil. El 1950 hi havia 3.736 habitants. És a partir dels anys 60 quan el poble tindrà un creixement exponencial que, de ben segur, així com a principis dels anys 20, influirà força en l alça del petit i mitjà comerç. Els 3.736 habitants dels anys 50 esdevenen 20.159 l any 1970. En general, amb l emigració sempre sorgeix l oportunitat per a crear nous negocis i fa possible el creixement del comerç i el poble. L any 1969 tenim a la vila 117 tendes dedicades a la venda de productes alimentaris, 23 de tèxtil, 18 de productes químics i farmacèutics, 7 de pell i sabates, entre altres, d un total de 230 comerços donats d alta; un nombre prou important per a l època.

C/ Palau Ausit, 1 - Ripollet Tel. 93 691 26 56

7. Salvador Mañosa vol dedicar aquesta obra als afectats d asbestosi provocada per l amiant de la Uralita. © J.R. Urbano

P A S

C/ Balmes, 20-22 - Ripollet Tel. 93 580 55 68

8. Família Verdaguer a Can Grabat, al carrer del Duc de Tetuan, 1920. CS L entramat urbà seguirà el desenvolupament històric que, d una forma ràpida, us hem presentat. L Església conformarà al seu voltant el primer nucli urbà, concretament a la part nord, que s anirà configurant a partir del segle XI. És la zona que avui coneixem com a nucli antic o barri xinès (abans en deien xinu ). L arribada del tren va impulsar el creixement de la zona de Tiana, i del camí que porta de Ripollet a l estació en naixerà el carrer de l Estació que, juntament amb altres del voltant, forma el nucli de la part fronterera amb Cerdanyola. El posterior creixement vindrà dels carrers Padró, Nou, Afores, Calvari, la plaça 11 de Setembre, la rambla Sant Jordi i el seu entorn, que es van començar a construir cap a finals del segle XIX, principis del XX, com a prolongació de carrers ja iniciats o nous, però formant part d un cert entramat urbà definit. Aquest entramat urbà s anirà consolidant fins als anys 60 quan, amb la forta arribada de la immigració, apareixen les construccions verticals i es creen nous barris com Can Mas, Sant Andreu, Sant Lluís o Maragall, com a més importants, fins arribar a l actual situació urbana. A partir dels anys 80 del

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

segle XX, principis del XXI, es va urbanitzar el que quedava d espai natural i de conreus residuals de vinya, com tot l espai dels Pinetons i la part dreta de la carretera de Santiga. Aquest fet, pràcticament deixà el nostre terme, de 4,39 km, ocupat en la seva totalitat. D aquell espai inicial dels temps neolítics (30002500 aC) amb què començàvem aquesta introducció, fins a l actual configuració de la vila, un munt de persones i formes de vida hi han passat i hi han viscut. Us convidem, doncs, a través d aquest àlbum de fotos, a fer una petita excursió visual i virtual pels carrers, per les imatges, pels racons desapareguts i a viatjar en el temps amb la vostra imaginació per adonar-vos que tot està relacionat i el que som avui és fruit del que vàrem ser i fer. Que us ho passeu bé! Ramon Martos i Calpena

Galeries Mercacentre, local 15 08291 Ripollet Tel. 93 580 28 87

9. Can Masachs des del campanar de Ripollet, durant la nevada de 1962. CS

bolsos Rambla de Sant Jordi, 5 - Ripollet Tel. 93 586 31 59

C/ Padró, 78 - Ripollet Tel. 93 580 13 71

C/ Casanovas, 16 - Ripollet Tel./fax 93 580 95 72 www.braseriaripollet.com

C/ Afores, 22 - Ripollet Tel. 93 692 25 38

10-11-12-13. Vista aèria de Ripollet, anys setanta. En primer terme, els terrenys de la granja militar al Martinet i el polígon industrial Cadesbank, que ocupa bona part del que havia estat l horta del Ripoll. AMG F9

P A S

Can Tiana Pont Vell C/ Calvari, 25 08291 Ripollet Tel. 93 580 55 44

14. Collaret neolític exposat al Museu d Història de Sabadell amb altres restes trobades a la Bòbila Padró. EMA-MHS

Ctra. de Santiga, 92 - Ripollet Tel. 93 580 72 37 15. Festa a la font de Can Tiana, amb l actuació del Cor Humorístic La Sirena. 1898. AV

CALL

FORN DE PA I DEGUSTACIÓ

C/ Padró, 11 - Ripollet Tel. 93 691 53 52 16. L hostal de Can Ramonet, els orígens del qual es remunten al segle XVI, era parada obligatòria per als traginers. EMA F10

C/ Calvari, 101 - Ripollet Tel. 93 580 86 48

17. Font del Petricó. 1905. CA

CAN TIANA-PONT VELL

Horaris: Dimarts i dimecres, de 9.30 a 13h De dimarts a divendres, de 16 a 20h El primer i el tercer dissabte de mes, de 17 a 20h El primer i el tercer diumenge de mes, d 11 a 14h

Rambla de Sant Jordi, 76 - Ripollet Tel. 93 691 77 02

Carrer del Molí d en Rata, 1. Ripollet Telèfon 93 594 60 57

18. El 1753 hi havia uns 11.000 pollancres de diferents varietats a la riba del riu Ripoll. AMG

21. A la Bòbila Padró es produïa maons fins a 1982. S hi va trobar dos enterraments neolítics a principi del segle XX. APP

Carreter Felip GESTORIA

Rambla de Sant Jordi, 61 - Ripollet Tel. 93 594 60 14 19. Horta del riu Ripoll,1905. El pont de ferro (a l esquerra) es va instal·lar el 1894. AMG

CENTRE CULTURAL Rambla de Sant Jordi, 2-4 - Ripollet Tel. 93 586 30 27 20. El 1910, el pont de pedra va substituir el pont de ferro per facilitar la circul·lació de vehicles. CA

F11

22. Els nous habitatges del carrer de la Verge de Montserrat que van acollir l onada migratòria dels seixanta, 1968. AAR

P A S

F12

CLÍNICA DENTAL

VIRGEN DEL PILAR C/ Calvari, 167 - Ripollet Tel. 93 691 89 28 23. Carretera que unia les dues ribes del riu Ripoll, 1957. A l esquerra, el Celler Cooperatiu. APP

Ntra. Sra. dels Àngels, 17 - Ripollet Tel. 93 594 44 90 25. El Celler Cooperatiu (1923), propietat del Sindicat Agrícola de Ripollet, es va enderrocar el 1973 per construir l autopista. EG

Clínica Veterinària

CLÍNICA DENTAL

Dr. J.ROIGÉ ADELL C/ Montcada, 35 - Ripollet Tel. 93 692 90 05 24. Benedicció de la nova ambulància adquirida per la Mancomunitat Cerdanyola-Ripollet, 1972. CC

Plaça de l Onze de Setembre, 7 bis - Ripollet Tel. 93 580 71 67 26. Banda de música de la Creu Roja, principi dels anys quaranta. Sortia en processó en dies com el Corpus. CS

CAN TIANA-PONT VELL

Productos de: Peluquería - Belleza - Instalaciones

MODA JOVE C/ Pau Casals, 36 - Ripollet - Tel. 93 580 96 76

27. Carretera de l Estació, anys setanta. Una vorera pertany a Ripollet i l altra a Cerdanyola. EG

C/ Padró, 39 - Ripollet Tel. 93 580 33 44 www.creusmoda.com 29. A la fàbrica Uralita (1907) van arribar a treballar 700 persones. Va ocupar bona part de la immigració dels anys trenta. CF

ARTÍCULOS INFANTILES Y LENCERÍA

Rambla de Sant Jordi, 120 - Ripollet Tel. 93 691 11 35

Rambla de Sant Jordi, 21 - Ripollet - Tel. 93 692 13 20

28. Santiago Piñol ha estat el fotògraf habitual de les Festes de la Tardor, el premi de fotografia de les quals du el seu nom. PS

30. Des de davant del CAP II, inaugurat el 1985, es llencen els focs d artifici de les Festes de la Tardor. © Santiago Piñol

F13

P A S

Maragall Sociedad Anónima

EXPOSICIÓN Y OFICINAS Rambla de Sant Jordi, 28 - Ripollet Tel./Fax 93 580 92 99 cristaleria_lloreda_sa@yahoo.es

Rambla de Sant Jordi, 89 - Ripollet Tel. 93 594 68 19

31-32. Carrer Padró i terrenys de l actual carrer de Maragall, a principi del segle XX. El 1896, un veí es queixava del mal estat del carrer i demanava a l alcalde que s ho anés a mirar una nit de fosca i que hagi plogut tot el dia, sense bastó ni fanal . EMA

SABATERIES

DEMETA C/ Padró, 53 - Ripollet Tel. 93 580 37 68 33. Terrenys que actualment ocupen els carrers de Maragall i Balmes. En primer terme, edificis del carrer Padró. AMG F14

C/ Padró, 34 - Ripollet Tel. 93 691 88 05 34. En els terrenys més propers al riu es trobaven els molins fariners, paperers o drapers de Ginestar, Masachs o Font. APP

MARAGALL

F15

C/ Sant Jaume, 2 - Ripollet Tel. 93 580 87 99 35. Parc de M. Lluïsa Galobart, 1994. Ocupa els terrenys de l antiga torre d estiueig de Can Galobart (1878). © Miquel Alba

Rambla de Sant Jordi, 119 - Ripollet Tel. 93 691 17 49 37. Can Barceló, 1995. Única explotació agrícola a la zona després de la construcció del carrer de Maragall. JP

CENTRE DE FITNESS C/ Palau Ausit, 5 - Ripollet Tel. 93 692 18 36

C/ Nou, 11 - Ripollet Tel. 93 594 99 82 www.elarcadelasabiduria.org

36. Pistes de petanca utilitzades pel Club Petanca Maragall en el parc del riu Ripoll, 2001. © Miquel Alba

38. Una filla d Enric Galobart, M. Lluïsa, morta en un part múltiple, dóna nom al parc del carrer de Maragall. © Miquel Alba

P A S

F16

BAR - CAFETERIA - GRANJA - GELATERIA

Rambla dels Pinetons, 7 - Ripollet - Tel. 93 692 08 43 el.capricho.iberico2@ya.com

Rambla de Sant Andreu, 15 - Ripollet Tel. 659 02 54 46

arreglaments en roba

Rambla de Sant Esteve, 11 08291 Ripollet Tel. 936925228

Venta de artículos de mercería, medias, ropa íntima... Galeries Mercacentre, local 8 - Ripollet Tel. 93 691 75 52

39-40-41-42. Can Masachs, 2002. Construïda per la família propietària del Molí d en Ginestar, situat al costat, la casa va ser abandonada l any 1979 quan va tancar el molí paperer. El remodelat edifici és actualment la seu de l Ajuntament. © Miquel Alba

LES RIUADES I LA NEVADA DE 1962

F17

C/ Fontanella, 16 - Ripollet Tel./fax 93 691 84 32 - Mòbil 680 41 35 55 electro_m_quintana@hotmail.com 43. Riuada del 25 de setembre de 1962. Hi va haver 12 morts i els danys econòmics van ser molt importants. ES

F18

Rambla de Sant Jordi, 21 - Ripollet Tel. 93 692 66 78 44. La Guàrdia Civil, la caserna de la qual es trobava a Tiana, va col·laborar en les tasques de recuperació. CA

Plaça de Palau Ausit, 6, local 3 - Ripollet Tel. 93 594 23 04 - Fax 93 594 23 05

45. El pont de pedra, molt afectat pels aiguats del setembre, va caure per la riuada d unes setmanes després. ES

C/ Anselm Clavé, 10-12 - Ripollet Tel./fax 93 692 92 02 46. La recuperació després de la riuda no va ser fàcil. Va haver-hi 118 sol·licituds de subvenció a fons perdut. ES

P A S

Tabacs, timbres Articles de fumador i regals Cava de cigars

ESTANC SOLÁ EL NÚM. 1

C/ Nou, 6 - Ripollet Tel. 93 692 15 79 47. La nevada de 1962 va començar la nit de Nadal i va durar fins al dia de Sant Esteve. UBR

Finques Ripollet

Grup Immobiliari FR

Rambla de Sant Jordi, 36 - Ripollet Tel. 93 691 00 55 48. Camí de Can Tiana, 1962. En alguns punts de la vila es va acumular un metre de neu. JD

50. Entrada a Ripollet per la carretera de Barcelona, 1962. Ripollet va quedar incomunicat. AMC

Rambla de Sant Jordi, 10 - Ripollet Tel. 93 692 49 02 49. Quan encara eren presents els efectes de la riuada de tres mesos abans, la nevada va tornar a mobilitzar la població. OG

51. Nevada de 1962, amb el pont provisional instal·lat per l exèrcit després de les riuades. AMG

CAN MAS

Can Mas

F19

FORN DE PA GUINARDÓ II C/ Pizarro, 8 - Ripollet Tel. 635 67 30 51

C/ Nou, 33 - Ripollet Tel. 93 692 63 47

52. Autobús de l empresa L Esportiva, que feia el recorregut entre les estacions de Mas Rampinyo i Cerdanyola, 1934. JG

54. Masia de Can Mas. El rètol anuncia la parcel·lació de la finca, un projecte iniciat el 1922 per Joan Gallarda. JG

Rambla de Sant Esteve, 4 Tel. 93 692 02 73

53. La bassa de Can Mas, situada al costat de la font, era un espai de lleure per a molts habitants de Ripollet. JG

55. Cases de Can Tombarella. La urbanització va començar amb l obertura de nous carrers. JG

P A S

Rambla de Sant Jordi, 33 - Ripollet Tel. 93 580 89 79

P A S

Rambla de Sant Andreu, 9A - Ripollet Tel. 93 691 92 73

56. Granja militar al Martinet. L exèrcit va adquirir la finca el 1930. Hi va instal·lar una guarnició militar i, el 1942, la granja. JG

58. Verema al Mas Duran. A Ripollet, el raïm era de les varietats pansalet (70%), garnatxa, rosaci i sumoll. AV

FRUTERÍA Y ALIMENTACIÓN C/ Casanovas, 13 - Ripollet Telèfon 647 21 23 98

C/ Pau Casals, 20 baixos - Ripollet Tel. 936924662

57. Can Mas, anys trenta. Els nous propietaris, Josep Encesa i altres, havien iniciat les obres de parcel·lació de la finca. JG

59. Carrer de Sant Pol, 1962. Els carrers de la zona tenen referències gironines per l origen del propietari de Can Mas. JG

F21

F20

Rambla de Sant Jordi, 12 - Ripollet Tel. 93 591 00 62 gorina-roca@hotmail.com 60. Edificis del carrer de Sant Jaume, 1988. Es van construir per acollir l onada migratòria dels anys seixanta. © Miquel Alba F22

GASSÓ-VARGAS

Gassó-Vargas

61. Terrenys del Camí de la Serra, 1988, abans de la construcció del vial. Era un espai d esbarjo i passeig. © Miquel Alba

GUSTEMS DROGUERIA-PERFUMERIA

Rambla de Sant Jordi, 11 - Ripollet Tel. 93 691 64 02 62. Abans de la urbanització, només hi havia el camp de futbol Industrial i algunes cases d autoconstrucció. © Miquel Alba

Rambla de Sant Jordi, 88-90 - Ripollet Tel. 93 691 83 68

63. Creu de terme, 1967. Marcava el límit habitat del poble i estava situada al costat del cementiri. JAO F24

F23

F25

P A S

F26

hidrogen

CASUALS, JEANS I MARQUES | UNISEX C/ Padró, 15 - Ripollet Tel. 93 594 89 29 64. Escola Tatché i Pol, 1988. Construïda als anys setanta, va acollir també l Escola d Adults durant els vuitanta. © Miquel Alba

E S T U D I C/ Cervantes, 1 - Ripollet Tel. 93 592 18 18 65. Urbanització dels terrenys del Pla Gassó-Vargas, 1988. EMA

F O T O G R À F I C

Rambla de Sant Jordi, 84 - Ripollet Tel. 93 591 00 30 67. Les cases unifamiliars del Pla Gassó-Vargas van acabar envoltant el camp de futbol Industrial. © Miquel Alba

C/ Padró, 45 - Ripollet Tel. 93 692 69 37

66. El cementiri, situat fins a aleshores als afores de Ripollet, queda integrat dins el nucli urbà. © Miquel Alba

68. Fins a la urbanització dels terrenys, la zona era utilitzada com a pastura dels ramats d ovelles. © Miquel Alba

CENTRE

Centre

F27

Rambla de Sant Andreu, 9 B 08291 Ripollet Tel. 93 580 70 79

Rambla de Sant Jordi, 75 - Ripollet Tel. 93 691 99 27 lallardelnen@hotmail.com

69. Actual plaça de l Onze de Setembre i façana del carrer de l Estrella, 1929. La font central s havia instal·lat l any anterior. APP

70. El Mercat es va construir durant la II República i va estar en funcionament fins al 1983. © Miquel Alba

F28

71. Interior del Mercat, dies abans del tancament. Les parades es van traslladar a la plaça de Pere Quart. © Miquel Alba

P A S

F29

EL BAR DEL CENTRE CULTURAL Rambla de Sant Jordi, 2 - Ripollet Tel. 93 691 67 33

LA ROTONDA TAPAS Galeries Mercacentre, local 1 - Ripollet Tel. 93 691 67 33

72. Centre Parroquial, l any de la seva inauguració,1925. Aquest espai va esdevenir el centre de la vida social. JC

F30

74. Cal Ros, un dels comerços més emblemàtics, obert fins a 1987, a l actual plaça de l Onze de Setembre. APP

C/ Calvari, 65 - Ripollet Tel. 93 692 17 76

Rambla de Sant Esteve, 33 - Ripollet Tel. 93 692 26 69 localdc@mixmail.com

73. Milionaris per un dia, 1998. La Unió de Botiguers va tancar en el Centre Cultural una exitosa campanya. © Joan Serrano

75. El 1891 es decideix la construcció d un nou escorxador, a la cantonada rambla de Sant Jordi i carrer Padró. © Miquel Alba

CENTRE

C/ Cot, 13 - Ripollet Tel. 93 691 88 06

Rambla de Sant Jordi, 102 Galeries Mercacentre, local 9 Ripollet Tel. 93 691 87 16

C/ Pau Casals, 27 - Ripollet Tel. 93 594 84 40

76-77-78. La rambla de Sant Jordi s ha convertit en l espai central de les activitats ciutadanes. Els gegants de Ripollet, en Pere i l Elisenda, es van construir el 1988. Els seus noms es van decidir en una votació popular. © Joan Serrano

C/ Cervantes, 3 B 08291 Ripollet Tel. 93 580 69 50 C/ Calvari, 44 - Ripollet Tel. 93 692 08 67 79. Equip del CF Ripollet, 1952. Al darrere, l envelat de Festa Major que s aixecava a l actual rambla de Sant Esteve. AFR

Av. Creu Roja, 23 - Ripollet Tel. 93 692 20 79 80. Dansa infantil, 1964. El ball per als nens es programava habitualment el dilluns de Festa Major. LN

81. Camp de futbol, 1976. Situat a la rambla de Sant Esteve, ara hi ha el Mercat Municipal. © Miquel Alba

Rambla de Sant Esteve, 14 - Ripollet Tel. 93 692 50 62 82. Bar del Centre Parroquial, Festa Major dels anys cinquanta. El vermut era una de les activitats més tradicionals. ACP

P A S

F31

C/ Palau Ausit, 1, local 7 - Ripollet Tels. 93 586 54 04 - 696 82 64 54 - 685 80 02 63

C/ Palau Ausit, 3, local 8 - Ripollet Tel. 93 580 55 99

83. Actual parc d Anselm Clavé, 1968. Durant els anys setanta es coneixia popularment com parc del Sr. José. CC

84. Rambla de Sant Jordi, 1970. Estrena de la nova il·luminació. A la dreta, el parc dels Mestres. CC

MINI MONDO M ODA

F32

INFANTIL

Rambla de Sant Jordi, 74 - Ripollet Tel. 93 586 42 02 85. Alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques, al carrer de Montcada, 1968, en la processó de Corpus. MG

CENTRE

BAZAR · ARTÍCULOS DE REGALO

Rambla de Sant Jordi, 75-77 - Ripollet Tel. 93 591 28 53 86. Can Font, 1962. La torre de pedra es va construir el 1926 entre els actuals carrers de Balmes i del Molí. AR

Rambla de Sant Jordi, 126 - Ripollet Tel. 93 692 83 35 88. Rondalla Sant Gabriel, any 1967. Dirigida per Rafael Arrébola, la tuna estava formada per uns cinquanta nens. MV

Plaça de l Onze de Setembre, 22 - Ripollet Tel. 93 580 40 44

87. Carrer del Doctor Bergós, anys setanta. El camí conduïa al bosc conegut com de la Sintermental. © Miquel Petit

F33

C/ Calvari, 64 - Ripollet Tel. 93 692 17 81

89. Font del carrer de Fontanella, 1957. Actualment és el parc de Gaudí, al costat del cementiri. PS

P A S

Nucli antic

F34

C/ Calvari, 42 - Ripollet Tel. 93 692 43 96 90. Vista de l església i la rectoria, anys noranta. La taulada que corona l antic campanar ja és l actual. EMA

Rambla de Sant Esteve, 13 - Ripollet Tel. 93 586 53 43 92. Els primers documents que certifiquen l existència de l església de Ripollet són de l any 986. EB

C/ Rocabruna, 26 - Ripollet Tel. 93 592 18 21 Rambla Sant Jordi, 45 - Ripollet Tel. 93 580 64 09

C/ Pau Casals, 35 - Ripollet Tel. 93 692 15 56

91. Festa de benedicció de la senyera de l Orfeó de Ripollet, 1919. El cor va ser fundat per Pere Artigas. JC

93. Actual plaça de la Constitució, final dels anys seixanta. L edifici que hi ha en primer terme seria aviat oficines municipals. CC

NUCLI ANTIC

MUNIB CARNICERÍA Nutrición y Dietética C/ Sarrià de Ter, 4 - Ripollet Tel. 666 03 95 21

C/ Padró, 59 - Ripollet Tel. 93 692 74 58

94-95. Carrer d Isabel la Catòlica, a principi de segle XX. L Ajuntament ja s havia traslladat a l edifici que va ocupar durant tot el segle. Ripollet és vila des del 20 de juny de 1894 per un decret d Isabel II. JC

F35

Rambla de Sant Andreu, 1 - Ripollet Tel. 93 592 20 48 www.nensinenes.com

96. La Vanguardia va informar el 6 de juliol de 1933 de l acte de benedicció de l estendard del Club Ciclista Ripollet. LV

Rambla de Sant Andreu, 1-3 Ripollet Tel. 93 580 58 52 Fax 93 691 91 42 pi@nonellicanals.com

97. Retaule barroc que presidia l altar major de l església fins a l esclat de la Guerra Civil, l any 1936. APP

F36

P A S

F37

OFISISTEM, S.C.C.L. C/ Tamarit, 34 - Ripollet Tel. 93 580 64 67

98. Corpus al carrer del Calvari, anys cinquanta. Els homes eren els protagonistes de la processﾃｳ. LN

99. Capella de Corpus al carrer del Calvari, 1963. Els diferents altars seguien lﾂ段tinerari de la processﾃｳ. RM

ONDINAUTO Av. Riu Ripoll, 35 - Ripollet Tel. 93 586 37 40

F38

100. Processﾃｳ de nenes amb uniforme en el carrer dels Afores, 1958. El vel blanc era obligatori. MG

NUCLI ANTIC

C/ Rizal, 1 Ripollet Tel. 93 594 02 65

101. Un dia de passeig al carrer de Montcada, anys cinquanta. LN

103. Societat Coral El Vallès, 1927. L entitat més antiga de Ripollet celebra aquest any el 130è aniversari. ACV

F39

JOYERÍA - RELOJERÍA TA L L E R P R O P I O

C/ Ntra. Sra. dels Àngels, 5 Ripollet Tel. 93 692 78 61

102. Farmàcia Boquet, instal·lada l any 1901 en l actual número 17 del carrer d Anselm Clavé. EB

F40

P A S

PASTISSERIA

Rambla de Sant Jordi, 100 - Ripollet Tel. 93 586 58 14

C/ Calvari, 5 - Ripollet Tel. 93 692 18 06

104-105. Carrer d Anselm Clavé, 1930-1935. Era un dels sis carrers que formaven el nucli inicial del poble, segons un cens de 1700. JC

PCT RIPOLLET

PERFUMERIA HERI

C/ Nord, 11, local - Ripollet Tel. 93 580 00 23

Rambla de Sant Jordi, 21 08291 Ripollet - Tel. 93 691 11 32

106. Rodatge de la pel·lícula El Baldiri de la costa, amb Joan Capri, a la botiga Modes Conxita, al carrer del Calvari,1967. LN

107. Carrer d Anselm Clavé, 1970. L Estanc Solà i Bolsos Cisa havien obert el 1916 i 1922, respectivament. © Miquel Petit

F41

F42

NUCLI ANTIC

C/ Nou, 36 - Ripollet Tel. 93 580 31 50 - Fax 93 580 62 53 info@puntdepartida.es

F43

109. Carrer del Calvari, 1905. Va ser la via principal de comunicació del municipi durant anys. AMG

F44

PERRUQUERIA PERFUMERIA

Galeries Mercacentre, local 13 - Ripollet Tel. 93 691 76 53

108. Mosaic de Josep M. Brull situat a la cantonada dels carrers d Anselm Clavé i Padró. EMA

F45

P A S

P A S F46

PAPERERIA · LLIBRES JOGUINES

C/ Rizal, 1-D - Ripollet Farmàcia de guàrdia al tel. 93 586 30 04

Rambla de Sant Jordi, 122 Ripollet Tel. 93 692 64 29

110. Carrer del Calvari, anys vint. Amb els pontets se salvaven els desguassos del carrer quan no hi havia clavegueram. FV

112. Carrer de l Estrella, des del carrer del Calvari, 1955. Al fons, jardins de l actual plaça de l Onze de Setembre. CP

PERRUQUERS HOME-DONA

Rambla de Sant Jordi, 62 - Ripollet Tel. 93 691 42 65

C/ Cervantes, 3 - Ripollet Tel. 93 592 05 06 111. Noies durant la Festa Major, anys vint. La imatge evidencia la moda de l època. MC

113. Cicles Dou, al carrer del Calvari, 1930. El negoci de venda de làmpades va substituir el 1945 el de bicicletes. FD

NUCLI ANTIC

F47

Rambla de Sant Jordi, 28 - Ripollet Tel. 93 691 67 02 114. Colla de gitanes davant del Cafè de Dalt, 1901. La colla de gitanes de Ripollet es va desfer entre 1985 i 2004. AV

Rambla de Sant Esteve, 10 - Ripollet Tel. 93 692 40 99 116. Carrer del Sol, a principi de segle XX. El carrer es va obrir el 1830. L edifici del fons és el Casino de Dalt. AMG

F48

Galeries Mercacentre - Ripollet Tel. 93 580 01 88 115. Durant la Festa de la Vellesa, els néts acompanyaven els avis a les diferents activitats de la jornada. JC

P A S

Can Clos

F49

Rambla de Sant Esteve, 12 - Ripollet Tel. 93 692 69 87

C/ Pau Casals, 36 - Ripollet Tel. 93 692 92 51

119. Molí d en Rata i terrenys dels voltants, 1936. A l esquerra, la carretera de Santiga travessa camps i vinyes. AR

C/ Padró, 37 - Ripollet Tel. 93 691 34 61

C/ Tamarit, 43, local 2 - Ripollet Tel. 93 692 45 38

118. Era de Can Font, 1954, on es batia el gra de bona part dels pagesos de Ripollet. RF

120. Torre de la Sínia, 1936. Els terrenys corresponen a la zona on actualment hi ha el Poliesportiu. AR

CAN CLOS

C/ Ntra. Sra. de Montserrat, 46, baixos D - Ripollet Tel. 669 29 37 86

C/ Sarrià de Ter, 2 - Ripollet Tel. 93 594 78 45

121. Molí d en Rata, 1965. L any 1957, el molí fariner havia deixat de funcionar i l activitat se cenyia al conreu de terres. CS

124. Vinyes properes al Molí d en Rata. Al fons, Cal Queixalista, una torre d estiueig a l actual carrer dels Afores. AV

Rambla de Sant Jordi, 95 - Ripollet Tel. 93 592 08 70 122. Terrenys propers al Poliesportiu Municipal, 1994, quan l activitat agrícola a la població era escassa. EMA

C/ Nou, 38 - Ripollet Tel. 93 594 83 06

ELE CT R ODO MÉ S T I COS , S . L .

Rambla de Sant Esteve, 14 - Ripollet Tel. 93 580 63 73 - Fax 93 580 77 86

C/ Montcada, 61 - Ripollet Tel. 93 691 04 13 - Fax 93 592 18 41 tinsal@terra.es 126. Concurs d arrossegament, Festa Major 2006. © Joan Serrano

F50

F51

P A S

Pinetons-Torrent

F52

F53

C/ Cervantes, 1 - Ripollet Tel. 93 692 13 54 128. La major part de les vinyes de Ripollet es distribuïen en petites parcel·les d explotació familiar. Anys vint. LN

frutas y verduras

C/ Pau Casals, 49 - Ripollet Tel. 695 827 813

Rambla de Sant Jordi, 122 - Ripollet Tel. 93 692 64 29

127. Carretera de Santiga, 1959. El carro era el vehicle més adequat per desplaçar-se fins a la vinya. CS

129. Vinyes properes als Pinetons. Les portadores, en primer terme, eren una eina fonamental en la verema. JD

PINETONS -TORRENT

F54

F55

CO NS U LT O R E S

F I N AN CI EROS

Rambla de Sant Jordi, 28 - Ripollet Tel. 902 20 20 80 Tel. 93 594 99 99 - Fax 93 591 07 07 www.viahipotecaria.com info@viahipotecaria.com 130. Camí de la vinya de Can Font, 1954. A Ripollet es conreava blat, llegums, cànem, patates, blat de moro, raïm i hortalisses. RF

132. Pavelló Municipal d Esports, des de l actual carrer de Federico García Lorca, 1968. JAO

AGÈNCIA ASOCIADA

C/ Salut, 17 - Ripollet Tel. 93 691 49 61 - Fax 93 692 21 34 Mòbil 610 45 28 78

Carrer de Monturiol, 57, bxos. Ripollet Telèfon 93 692 55 96 133. Laureà Tatché i Pol i el Cor Infantil de la Societat Coral El Vallès en els Pinetons, anys quaranta. AV

P A S

Animales de compañía y accesorios C/ Ntra. Sra. dels Àngels, 20 - Ripollet Tel. 93 594 00 44 wolfanimals@hotmail.com

C/ Pau Casals, 30 B - Ripollet Tels. 93 691 25 15 - 658 869 185 134. Inauguració del Pavelló Municipal d Esports, 1970, a càrrec dels alumnes del Germans Gabrielistes. AAR

F56

Rambla de Sant Jordi, 78 - Ripollet Tel. 93 692 55 51 137. Piscina pública, 1971. La primera piscina oberta a Ripollet estava situada al costat del Pavelló Municipal d Esports. CC

WHIM

Rambla de les Vinyes, 12, local 6 - Ripollet Tel. 93 594 70 39

135. Club Patinatge Ripollet, 1972. Fundat aquest mateix any, Joan Abad en va ser president d honor. FC

C/ Montcada, 7-9 - Ripollet Tel. 93 692 53 71 138. Troballes arqueològiques al parc dels Pinetons, 2007. Les restes pertanyen a l Edat de Bronze (800-1100 aC). AAR

F57

BASES

BASES PER PARTICIPAR EN LA PROMOCIÓ "RIPOLLET, PAS A PAS" 1. El joc és obert a les persones majors de 18 anys que comprin a les botigues associades a la Unió de Botiguers de Ripollet. 2. Les botigues participants en el joc es distingiran perquè disposaran del cartell de la promoció 3. La campanya comença el 15 de novembre de 2007 i s'acaba el 20 d'abril de 2008. 4. La promoció consisteix en completar un àlbum de 138 cromos, amb fotografies de Ripollet de diferents èpoques. 5. L'àlbum de cromos es podrà aconseguir en qualsevol botiga de la Unió de Botiguers, on s'hagi realitzat una compra mínima establerta per la botiga corresponent. 6. Els cromos es podran aconseguir, gratuïtament i sense necessitat de realitzar cap compra, a cadascun dels establiments participants, que s identificaran amb un cartell amb la imatge de la portada de l àlbum. A cada casella de l'àlbum de cromos figurarà la botiga on es podrà recollir el cromo corresponent. 7. Les persones que completin l'àlbum entraran en un sorteig de 4 televisors de plasma, que se celebrarà en l'espai de la Unió de

Botiguers durant la festa de Sant Jordi a la Rambla. Els titulars dels establiments associats a la Unió de Botiguers no poden participar en aquesta promoció. 8. Per participar en el sorteig caldrà presentar l'àlbum complet i el DNI en l'espai de la Unió de Botiguers, abans de les 13.30 hores del 20 d'abril de 2008. La Unió de Botiguers atorgarà un número per al sorteig a cada persona i anotarà les seves dades personals. Només s'acceptarà un participant per cada domicili. 9. El sorteig es farà el 20 d'abril de 2008, a les 14 hores, a l'espai de la Unió de Botiguers. 10. Els guanyadors del sorteig es donaran a conèixer a través dels mitjans de comunicació locals i de totes les botigues participants en la promoció. 11. Les persones guanyadores es compromet a participar en les activitats de promoció que realitzi la Unió de Botiguers. 12. La Junta de la Unió de Botiguers resoldrà qualsevol cas no previst en aquestes bases. El fet de participar en la promoció implica l'acceptació de les seves bases.

RELACIÓ D IMATGES QUE ACOMPANYEN ELS CROMOS PORTADA. Pont de pedra sobre el riu i església de Ripollet. 1912. BC F1. Pàg. 2. Xavier Dubà, president de la Unió de Botiguers de Ripollet (1987-1991), i Pere Riera, president de la UBR (1993-1998), en el lliurament del premi de la campanya de Nadal de 1987. UBR F2. Pàg. 2. Miquel Querol, president de la UBR (1998-2002), i altres membres de la Junta reben el Premi de la Generalitat de Catalunya a la Iniciativa Comercial de l Any 1998, amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol. UBR F3. Pàg. 2. Joan Serrano, actual president de la UBR, amb José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, i Juan Parralejo, alcalde de Ripollet, en el Centre Cultural, l any 2007. UBR F4. Pàg. 2. Mercedes Ruiz, presidenta de la UBR (20022005), en la signatura del conveni d adhesió de la UBR a la campanya És el nostre comerç. Deixa t estimar , amb Jaume Angerri, director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya. UBR F5. Pàg. 3. Segell municipal (1700-1852). MM F6. Pàg. 4. Marca d aigua del paperaire Ricart. Segle XVIII. MM F7. Pàg. 5. Segell municipal (1852-1894). MM F8. Pàg. 5. Carrer del Calvari, anys trenta. A la imatge es pot veure, al fons, Can Martorell; a l esquerra, Cal Biel, Can Mistre, Cal Doctor Figarola i Cal Panxa; a la dreta, Ca l Ametller, casa natal del pintor Andreu Solà. AMG F9. Pàg. 6. Església de Ripollet, 1905. EMA F10. Pàg. 7. Part de darrere d una casa del carrer de la Verge de Montserrat. El carrer de Sant Sebastià encara no existia. El caminet portava a les fonts del Petricó i de Tiana. CA F11. Pàg. 8. Torre de Ca na Joana, 1919. Tot i emplaçar-se en el terme municipal de Montcada i Reixac, era un lloc de passeig per als veïns de Ripollet. BC F12. Pàg. 9. Treballadors del Celler Cooperatiu, 1952. El Celler comptava amb una plantilla fixa que s incrementava durant l època de collita. AMG F13. Pàg. 10. Els Quatre Cantons, a l actual carretera N-150, anys trenta. WW F14. Pàg. 11. Horta del riu Ripoll, 1919. La casa de la dreta és Can Minguella, propietat de Maria Torras, filla adoptiva de Ripollet des de 1895. Són els terrenys ocupats actualment pels pisos coneguts com a vermells. BC F15. Pàg. 12. Restes de Can Galobart abans de la construcció del parc del carrer de Maragall, 1988. En la primera urbanització del parc es va conservar una de les façanes de la casa, la que donava al carrer Padró, que es va enderrocar en la següent remodelació. © Miquel Alba F16. Pàg. 13. Ripollet, 1915. La imatge mostra alguns dels edificis més emblemàtics de la zona. D esquerra a dreta: Can Roqueta vell, Can Buxó-Gassó i el convent de les germanes dominiques, que s havia construït l any 1893. EMA F17. Pàg. 14. Els diaris de l època de les riuades van recollir a bastament la magnitud de la tragèdia. AA F18. Pàg. 14. La xifra de morts durant la riuada a Ripollet s ha fixat en 14 persones: vuit van ser enterrades en un funeral conjunt i les altres van ser declarades desaparegudes. APP

F19. Pàg. 16. La primera fàbrica tèxtil a Ripollet va ser La Llana (1846). A la imatge, treballadores tèxtils al Martinet, uns anys més tard. RF F20. Pàg. 17. Tot i estar prohibit durant el franquisme, els veïns de la zona de Can Mas celebraven cada any el Carnaval a la masia. JG F21. Pàg. 17. Concurs de Migas, 1992. Se celebra cada mes de març, al parc del Primer de Maig. © Miquel Alba F22. Pàg. 17. La farga del Martinet es va construir l any 1785. Són els edificis situats a l esquerra de la imatge. JG F23. Pàg. 18. La primera seu de la Peña Flamenca La Macarena estava en una casa del carrer de Sant Andreu. APM F24. Pàg. 18. PERI Gassó-Vargas, 1987. El promotor principal de la urbanització d aquests terrenys va ser l Institut Català del Sòl (INCASOL) de la Generalitat de Catalunya. EMA F25. Pàg. 18. El parc de Norbert Fusté pren el nom de qui va ser alcalde de Ripollet durant uns mesos de 1995. EMA F26. Pàg. 19. Dipòsit d aigua construït al costat del cementiri, 1995. EMA F27. Pàg. 20. Ballada de sardanes a l actual plaça de l Onze de Setembre, principi del segle XX. JC F28. Pàg. 20. Botiga Ca la Caterina, a la plaça de l Onze de Setembre, 1950. CC F29. Pàg. 21. Mariners del destructor Henley, de la VI Flota dels Estats Units, aprenen a beure en porró després del partit que van perdre contra el CB Ripollet, 1952. ACP F30. Pàg. 21. Actual plaça de l Onze de setembre, 1915-20. APP F31. Pàg. 23. Alumnes del col·legi públic de Ripollet, l actual CEIP Anselm Clavé, amb la mestra Rosa, 1930. L escola s havia construït l any 1914. RF F32. Pàg. 23. Molí de vent, 1986. El molí, construït el 1896, feia pujar l aigua a la Bòbila Padró (1853), situada a l actual plaça del Molí, a la zona coneguda com a Torrent de Ceranova. Quan la Bòbila es va traslladar a Tiana (1907) el molí es va usar per regar les terres de conreu dels voltants. © Miquel Alba F33. Pàg. 24. Torre de l Argentera, 1990. Construïda durant el primer terç de segle XX, va ser adquirida per l Ajuntament a principi dels vuitanta. Actualment, després d una remodelació que l ha canviada profundament, està ocupada per l Oficina de Treball de la Generalitat. © Miquel Alba F34. Pàg. 25. Ajuntament de Ripollet, 1910. La casa en primer terme acollia l Ajuntament des de 1856. Fins a aleshores, i per una concessió municipal, l edifici era hostal, taverna, fleca, botiga de queviures i d aiguardent. AMG F35-36. Pàg. 26. La Festa de Sant Antoni Abat se celebra des del segle XIX. Mossèn Josep M. Mora (2000) i mossèn Francesc (1956) han estat alguns dels darrers capellans que l han celebrada. © Joan Serrano i MC F37. Pàg. 27. Corpus, 1959. Era una de les festes més importants i antigues, tot i que les catifes florals no apareixerien fins a la meitat del segle XX. Anteriorment, els carrers es decoraven amb ginesta recollida el dia abans en els camps propers. APP F38. Pàg. 27. Cerimònia de benvinguda a mossèn Josep

Llaveries a la parròquia de Ripollet, 1957. APP F39. Pàg. 28. Cal Xell, anys trenta. L establiment, situat entre els carrers Nou i Anselm Clavé, era un dels bars de l època. MC F40. Pàg. 28. Cal Magre, al final del carrer d Isabel la Catòlica, anys trenta. Era un dels límits del nucli urbà en aquella època. A la dreta, el primer dipòsit d aigua de Ripollet, la part inferior del qual encara es conserva. AMG F41. Pàg. 29. Botiga Ca la Sona, 1927. Situada a la cantonada dels carrers Nou i Anselm Clavé, va ser un dels primers comerços de queviures de Ripollet. JD F42. Pàg. 29. Avi i néta, al carrer del Calvari, 1923. LN F43. Pàg. 30. Festa de Sant Cristòfor, patró dels conductors, 1959. CP F44. Pàg. 30. Calçats Miquel Querol, 1950. L únic identificador de la botiga és l espardenya que penja darrere la porta. Calçats Miquel Querol va obrir l any 1928. MQ F45. Pàg. 30. Carrer dels Afores, 1905. L última casa, a l esquerra, és Cal Queixalista. APP F46. Pàg. 31. Passatge dels Corbs, 1996. El carreró, un dels espais més antics de Ripollet, encara manté l estructura medieval. AAR F47. Pàg. 32. Carrer del Calvari, 1905. Les persones de la dreta se situen on actualment es troba la benzinera. En el cim del Turó de Montcada s aprecia la silueta de l ermita que el coronava. EMA F48. Pàg. 32. Alumnes del col·legi Germanes Dominiques, 1928. MG F49. Pàg. 33. Ripollet vist des del Molí d en Rata, 1988. © Miquel Alba F50. Pàg. 34. Can Masachs, 1988. Actualment és la seu de la Policia Local de Ripollet. © Miquel Alba F51. Pàg. 34. Pisos del sindicat, 1992. Construïts per acollir els damnificats de la riuada de 1962, finalment van ser ocupats per persones que vivien a les barraques de Montjuïc el 1965. EMA F52. Pàg. 35. Família a la vinya, principi de la dècada dels anys seixanta. Les vinyes ocupaven, l any 1880, el 50% de la superfície total de Ripollet. Una part important d aquestes terres (84%) eren parcel·les molt petites, d entre 1 i 2 ha. CP F53. Pàg. 35. Treballant la vinya, 1975. Aquestes terres properes als Pinetons van ser conreades fins als anys vuitanta. © Miquel Alba F54. Pàg. 36. Construcció de l escola pública Josep M. Ginesta, 1973. CC F55. Pàg. 36. Torre del Senyor Jaume, 1970. Propietat del doctor Jaume Lacoma, va ser enderrocada per construir l escola pública Josep M. Ginesta. © Miquel Petit F56. Pàg. 37. Equip de minibàsquet del Col·legi Sant Esteve, 1966. El jugador de bàsquet Joan Creus, el ripolletenc més universal, és el segon nen ajupit de l esquerra. El pavelló d esports municipal porta el seu nom des de 2007. A la mateixa filera, el seu germà Jordi, que també va ser jugador professional. MV F57. Pàg. 37. Habitatges del Pla Torrent, 1995. © Miquel Alba

P A S

Durant la fira Ripostock, en el mes de març de 2008, hi haurà un intercanvi gratuït de cromos

Edita

Patrocina

Edició

Família Call (FC), Maria Canals (MC), Josep M. Cisa (JC), Joan Diviu (JD), Família de Frederic Dou (FD), Escursell Germans (EG), Estanc Solà (ES), Ferreteria Vilalta (FV), Rosa Font (RF), Odelin Garro (OG), Montserrat Gorina (MG), Josep Grau (JG), Família Lozano-Navinés (LN), Rosa Mas (RM), Jordi Planas (JP), Carme Porta (CP), Miquel Querol (MQ), Albert Ramon (AR), Consol Serra (CS), Paco Soria (PS), Juan Antonio Orive (JAO), Montserrat Vargas (MV), Anna Verdaguer (AV) Publicacions Aldana, Carme. Memòries d un barri de frontera (CA) Casanova, Elisenda i Fondevila, M. Àngels. Patrimoni contemporani: Descobrir Ripollet (CF) Mogas, Manuel. Històries de Ripollet (MM)

Producció

Continguts, recull d imatges i maquetació EMA Publicacions Assessorament històric en la identificació d imatges Pere Padró

Procedència de les imatges

Arxius particulars Arxiu Centre Parroquial (ACP), Arxiu EMA Publicacions (EMA), Arxiu Club Futbol Ripollet (AFR), Arxiu La Vanguardia (LV), Arxiu Miquel Gallego (AMG), Arxiu Peña Flamenca La Macarena (APM) Arxiu Pere Padró (APP), Arxiu Societat Coral El Vallès (ACV), Arxiu Unió de Botiguers (UBR), www.weblandia.com (WW) Arxius públics Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Arxiu Municipal (AMC), Ajuntament de Ripollet (AAR), Biblioteca de Catalunya. Fons Fotogràfic Salvany (BC), Museu d Història de Sabadell (MHS) Fotògrafs © Miquel Alba, Miquel Petit, Santiago Piñol, Joan Serrano, J.R. Urbano Moltes de les fotografies d aquest àlbum procedents de col·leccions particulars van ser fetes per Francesc Escursell i Bartalot Col·leccions particulars Ángel Acín (AA), Ernest Boquet Jiménez (EB), Ca la Caterina (CC),

Textos

Introducció històrica © Ramon Martos Peus de fotografia © EMA Publicacions Impressió Todograf, SCCL Dipòsit legal B-36787-2007 Queda expressament prohibida, sota les sancions establertes per la llei, la reproducció total o parcial d'aquesta obra sense l'autorització escrita dels titulars del copyright, tant si és feta per reprografia o per tractament informàtic com per qualsevol altre mitjà o procediment.

BOTIGUES QUE COL·LABOREN AMB ELS PREMIS D AQUESTA PROMOCIÓ

ELECTRODOMÉSTICOS, S.L.

Rambla de Sant Jordi, 21 - Ripollet Tel. 93 692 66 78

Rambla de Sant Esteve, 14 - Ripollet Tel. 93 580 63 73 - Fax 93 580 77 86

C/ Montcada, 61 - Ripollet Tel. 93 691 04 13 - Fax 93 592 18 41

Aquest àlbum de cromos és un obsequi de la Unió de Botiguers de Ripollet amb motiu del seu 20è aniversari. Podeu trobar els cromos en els establiments on veieu el cartell identificador de la campanya