El dipòsit controlat de la Vall d en Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a l àrea metropolitana de Barcelona 1974-2006
El dipòsit controlat de la Vall d en Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a l àrea metropolitana de Barcelona 1974-2006
Continguts
Pròleg | pàg. 13
Un espai metropolità recuperat | pàg. 15
1. Els orígens | pàg. 16 1.1. El destí de la brossa abans dels setanta | pàg. 18 1.2. La decisió de construir un nou abocador | pàg. 24 Articles d opinió | pàg. 30
2. El compromís de tancament | pàg. 34 2.1. Els precedents del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals | pàg. 36
2.2. El dipòsit en la planificació ambiental metropolitana | pàg. 42 2.3. El canvi de paradigma en la gestió dels residus | pàg. 46 Articles d opinió | pàg. 55
6Foto: PV/BP
3. La gestió sostenible | pàg. 64
3.1. L aprofitament energètic del biogàs | pàg. 66 3.2. El tractament dels lixiviats | pàg. 72 3.3. L experiència pilot de disposició en bales | pàg. 78 Articles d opinió | pàg. 82
4. La integració en el Parc del Garraf | pàg. 84
4.1. El projecte de restauració paisatgística | pàg. 86 4.2. El control i manteniment postclausura | pàg. 94 Articles d opinió | pàg. 97
Cronologia | pàg. 102
Traduccions | pàg. 112
1. Castellano | pàg. 114 2. English | pàg. 140
Pròleg
José Cuervo
President de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona En els darrers trenta anys, la cura i el respecte per l entorn han passat d ocupar poc més que els peus de pàgina de qualsevol programa polític a esdevenir-ne un dels eixos fonamentals, amb una dotació important de recursos destinats a gestionar-los i a cercar noves maneres de valoritzar els residus i minimitzar-ne l impacte. La conscienciació ambiental, els nous reptes sorgits arran de les conseqüències d anys de planificació nul·la i l augment demogràfic han estat determinants en aquest canvi global. La història del dipòsit controlat de la Vall d en Joan reflecteix l evolució conceptual, política i tècnica dels models de tractament que han estat aplicats a l àrea metropolitana durant les tres últimes dècades. Mentre que l abocament i la incineració eren inicialment els únics sistemes de gestió, actualment han quedat relegats als últims esglaons de la jerarquia de tractament de residus, reservant-los només als materials no recuperables o no recollits selectivament. Tot i l augment continuat del volum de residus municipals i la dificultat de trobar emplaçaments finalistes dins el propi territori, el 30 de desembre de 2006 l últim camió carregat de residus municipals buidava el seu contingut al dipòsit, complintse d aquesta manera el compromís de tancament. Aquesta mesura, que ha representat un esforç sense precedents, ha estat possible gràcies a l ús de tecnologies capdavanteres combinades amb la més ferma voluntat política i complicitat dels ciutadans.
L Entitat del Medi Ambient (EMA) ha estat l instrument emprat pels ajuntaments per canalitzar les actuacions metropolitanes en matèria ambiental. Sota les premisses del consens i la transparència informativa, els ajuntaments i l EMA han estat capaços de transformar l antic model de gestió en un feix de línies estratègiques clares i definides. Altres instal·lacions que daten també dels anys setanta han estat clausurades o fins i tot substituïdes per infraestructures de recuperació de residus, fent evident l espectacular evolució cap a les actuals polítiques ambientals. El tancament del dipòsit controlat de la Vall d en Joan marca, per tant, un punt d inflexió definitiu. Sembla clara la desaparició definitiva dels abocadors generalistes, la primera i més evident conseqüència de la metamorfosi de la conscienciació ambiental de la nostra societat. El present i el futur de la gestió de residus ens porten a cercar respostes múltiples i transversals, gestionades a la llum dels valors i principis de la cultura de la sostenibilitat. La recerca de noves solucions i l intercanvi de tècniques i experiències amb altres ciutats d arreu del món ens situen en una posició privilegiada. La implicació dels responsables polítics i la corresponsabilització ciutadana assegura l aprofitament d aquestes sinergies, amb la fita inequívoca i irrenunciable de garantir la millor qualitat del nostre entorn metropolità.
3Foto: PV/BP
13
3Foto: PV/BP
Garraf 2007 Un espai metropolità recuperat El 31 de desembre de 2006 constitueix una data històrica per a l àrea metropolitana de Barcelona des del punt de vista ambiental i social. La clausura del dipòsit controlat del Garraf que ha dut a terme l Entitat del Medi Ambient, després de tres dècades de funcionar a ple rendiment, consolida la implantació d un model metropolità de gestió dels residus sòlids urbans basat en els principis emergents de la cultura de la sostenibilitat: la recuperació, la reutilització, el reciclatge i la valorització dels materials i fraccions aprofitables, en detriment de la disposició definitiva de recursos que no han finalitzat encara el seu període de vida útil. La restauració del dipòsit del Garraf, iniciada l any 2001, ha estat fruit de l esforç col·lectiu i culmina un procés engegat durant els anys noranta amb el compromís de tancament i l aprovació, el 1997, del Programa Metropolità, on es posaven les bases d aquest canvi de paradigma en matèria de gestió de residus municipals. Amb el tancament de les instal·lacions del dipòsit també s aconsegueix recuperar un indret de gran valor en el sistema natural del massís del Garraf, la Vall d en Joan, reintegrant-lo paisatgísticament i reconvertint-lo en un nou espai metropolità de lleure ciutadà que, amb el temps, esdevindrà un excel·lent instrument d educació i sensibilització ambiental sobre el cicle dels residus urbans. L any 2007 comença, doncs, una nova etapa de la història ambiental de l àrea metropolitana de Barcelona. Tot un repte.