Revista digital

CRÈDITS Continguts, infografisme i disseny de seccions: Álvaro Agustín, Marta Aldea, Marina Benete, Pedro Fernández, Pablo García, Nazarena Gómez, Sara Gómez, Irene Llamas, Wendolyn Martín, Carlos Pérez, Brunella Picasso, Paula Pinto, Anna Romera, Natalia Ruiloba, Rafael Ruiz, Victoria Sierra, Álex Silva, Alba Tejero, Iván Valverde i Sergi Vidal.

Disseny general i maquetació: Ferran Sanz Disseny de la portada: Marcos Aparicio, César Rodríguez i Neus Grifell Direcció: Ferran Sanz Agraïments: Als professors Neus Grifell i Jordi Colell, pel seu inestimable ajut, bon treball, criteri, amabilitat i esperit col·laborador, i en general a totes les professores, professors, departaments i alumnat que han col·laborat en aquesta edició i també a tots aquells i aquelles que, d’una manera o d’una altra, han mostrat interès pel nostre treball i ens han donat suport al llarg d’aquestes setmanes.

EDITORIAL Benvingudes i benvinguts a un nou número de L’Heura, la revista del nostre centre, la que culmina el primer trimestre lectiu del present curs i que és el preludi de les festes nadalenques.

Enguany ens correspon a nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO de la promoció 2011-2012, sota la direcció del nostre professor Ferran Sanz, la seva edició i esperem estar a l’altura dels companys que ens han precedit. Des d’aquí enviem precisament una salutació afectuosa als que han fet possible la revista fins ara, especialment al professor del departament de català Jordi Colell, ànima de la publicació des dels seus inicis.

Durant el trimestre hem treballat força per oferir-vos uns continguts que esperem que us agradin, amb temes relacionats amb el nostre Institut i temes que no ho són tant, però pensem que us seran igualment interessants quan els llegiu.

Alhora, hem après a buscar informació, a saber preguntar, a saber redactar notícies, reportatges, etc. la qual cosa ens ha obert els ulls i ens ha mogut a interessar-nos més encara per la realitat que ens envolta.

Ep! Un advertiment: la revista no és només nostra, és de tot el centre; tothom ha d’estar implicat en ella, i tot i que nosaltres som els que la portem endavant, està sempre oberta a les col·laboracions d’alumnes, professors i personal d’administració i serveis.

Aprofitem l’avinentesa per agrair-vos a tots els que heu col·laborat en aquest número el vostre interès i la vostra dedicació, i de passada, aprofitem també per desitjar-vos a tots unes bones festes nadalenques i un any 2012 genial, ple d’èxits en tots els sentits (notes acadèmiques incloses) i de somnis complerts.

Gràcies per llegir-nos. Esperem que gaudiu amb aquesta Heura i que la feu vostra perquè està feta per a tots els membres de la comunitat educativa de l’Institut Mediterrània de Castelldefels.

L’equip de redacció

Portada: creació de Neus Grifell a partir del cartell guanyador del concurs de la Festa Major d’Hivern, fet pels alumnes Marcos Aparicio i César Rodríguez, 2n B1.

Pablo, Pedro, Sergi, Carlos, Álex, Rafa, Álvaro, Ivan, Sara, Nazarena, Wendy, Marina, Alba, Brunella, Paula, Anna, Natalia, Irene, Vicky, Marta i Ferran.

SUMARI Editorial i crèdits de la revista Bon any acadèmic, gran cap de setmana Els sentiments en la coeducació Parlem d’ensenyament?

Llibres contra ordinadors El batxillerat, a fons Augment d’alumnat al centre Nivell educatiu baix a Catalunya?

El baix rendiment escolar Enquesta sobre el bulling El projecte 1 x 1 Entrevista a la professora Susanna Vigo Entrevista a la professora Carme Ramiro Temps de lleure Halloween Festa Major d’Hivern 2011 Nadal a Castelldefels Un arbre de Nadal «matemàtic» Laia, una triatleta al centre

pàg. 2 pàg. 4 pàg. 8 pàg. 11 pàg. 12 pàg. 13 pàg. 14 pàg. 15 pàg. 16 pàg. 19 pàg. 18 pàg. 20 pàg. 21 pàg. 22 pàg. 24 pàg. 24 pàg. 25

Alexis Sánchez tria... pàg. 25 Activitats extraescolars pàg. 26 Els nostres alumnes escriuen Carla González pàg. 27 Naiara Salazar pàg. 28 Grup de mediació pàg. 29 L’aparador de Halloween pàg. 30 Els nostres profes escriuen Joel Bagur (*) pàg. 31 Pere R. Aguiló pàg. 32 Col·laboracions Jornades de Cooperació pàg. 33 Depart. d’experimentals pàg. 34 Multiculturalitat Com es diu en català? pàg. 37 Le Hip-Hop pàg. 38 Telèfons d’interès pàg. 39 Ambient sonor al centre pàg. 40 (*) Amb il·lustracions de Joan Vázquez

BON ANY ACADÈMIC... ...GRAN CAP DE SETMANA El cap de setmana 17 al 19 de setembre uns quants alumnes d’ESO i batxillerat vam anar al Delta de l’Ebre com a premi per haver aconseguit els millors expedients acadèmics de cada nivell, durant el curs passat. En total vam ser onze sense comptar els professors acompanyants, que eren dos: la Rosa Llop i el Ferran Sanz.

Vam sortir divendres 17 a les 9:00 del matí de l’institut amb autocar després de fer-nos una foto de grup i vam arribar cap a les 11:00 a l’alberg, situat als afores de la població de Deltebre.

L’entrada de la instal·lació era gran i els sostres estaven pintats amb paisatges de la flora i la fauna típics de la zona, però malgrat això, l’edifici ens va decebre una mica. Seguidament vam deixar les maletes en una sala -perquè encara no estaven netes totes les habitacions- i vam aprofitar per esmorzar.

Feia molt de sol i molta calor i no teníem ganes de caminar. Durant el viatge de tornada ens vam parar en un altre punt d’informació, dins d’un museu, i vam veure un documental sobre la zona, molts ens estàvem començant a dormir. Al sortir del lloc vam veure un institut i ens vam adonar que la porta estava plena de bicicletes, i ens va resultar curiós d’observar: això volia dir que els estudiants anaven a l’escola en aquest mitjà de transport.

A l’arribar a l’alberg ens van donar les habitacions, que eren de gran mida: en una estaven els nois i en l’altra les noies, que cabíem justes. Després vam anar a dinar, i es podia triar entre paella i amanida russa de primer, i peix o llom de segon; de postres hi havia préssec o gelat. Ens vam asseure tots junts en una taula.

Posàvem molt menjar i molts ens vam deixar una mica. Durant tot el dinar només van parlar els professors perquè encara no hi havia gaire confiança, ja que eren docents que fins ara no havíem tingut cap de nosaltres. Aquell matí havia estat força avorridot per a tots, però per la tarda la cosa es va animar.

En sortir d’allà, vam començar a prendre contacte amb el lloc i ens vam dirigir cap a un punt d’informació proper perquè ens expliquessin activitats que es podien fer per la zona; els Després d’inprofessors ens formar-nos vam ho van transdecidir d’anar a metre: estàla piscina munivem bastant cipal del poble, allunyats de ja que no es tot i la platja podien fer gaiquedava a uns Imatge del riu Ebre, a prop de la seva la desembocadura... res més coses, vuit quilòmei per sort estatres. Adéu al pla d’anar a la platja que tots va al costat de l’alberg. Va ser força curiós teníem! Vam decidir, tot seguit, anar a fer un tomb comprovar que l’edifici també acollia vàries pel poble, i vam arribar al riu Ebre, on ens vam consultes i les sales del CAP del poble. Vam trobar un ruc lligat a un arbre i vam estar passar als vestuaris i al sortir-ne, vam entrar observant-lo mentre sèiem per tal de descansar. dins del recinte on eren les piscines –una de

4

Foto de grup dels participants en aquesta sortida lúdica. Començant per dalt, d’esquerra a dreta: Carla, Joan, Dani, Alba, Celia, Irene, Carla, Anna i Lidia; baix: Ferran, Rosa, Mireia i Sara. vuit carrils, una altra més petita i menys fonda i un allargat jacuzzi- vam comprovar que la instal·lació era força completa: a dalt hi havia un gimnàs, i vam decidir que al dia següent aniríem a fer una mica d’exercici. A estones passàvem a la piscina gran, però la major part de la tarda la vam passar al jacuzzi explicant anècdotes i rient junts. A l’acabar, ja tard, ens vam dirigir a l’alberg per dutxar-nos i després sopar; teníem pensat de sortir per la nit, ja que a la recepció ens havien explicat que hi havia un concert en una plaça i que pels voltants també hi havia bars musicals per a la nostra edat.

Però a l’acabar de sopar –també hi havia per triar dos plats de primer i dos de segon- les noies vam anar a l’habitació i vam començar a xerrar i xerrar. Al principi només estàvem nosaltres, però desprès van vindre els nois i vam estar una bona estona tractant diversos temes. La confiança entre nosaltres anà creixent i vam començar a conèixer-nos millor. Finalment, ens vam decidir a sortir al «pati» de l’alberg, on hi havia uns joves en una taula de fusta que estaven cantant mentre que un d’ells tocava la guitarra. Després vam sortir, a veure què ens oferia el poble.

A mesura que anàvem caminant per aquells carrers deshabitats no vèiem res de diferent, no hi havia ni música ni concert, i l’únic que vam

trobar obert va ser un bar amb una terrassa on hi havia gent asseguda prenent begudes i amb música de fons, però allà no hi havia pista de ball ni ningú ballant, i per tant, en vista de l’èxit de la nostra expedició, vam decidir tornar a l’alberg. Aquella colla d’amics seguia allà i ara se’ls hi havia afegit un que tocava la flauta i tots cantaven i saltaven; semblava que era on hi havia més ambient. Els professors van decidir anar-se’n a dormir i nosaltres vam seure en rotllana a la pista de bàsquet, a prop dels que cantaven, i fins i tots ens van dir que anéssim i que proposéssim una cançó, però nosaltres ens vam quedar allà. La majoria teníem son, així que ens vam anar a dormir.

Al dia següent la cosa va canviar. Després de preguntar preus i condicions, vam llogar unes bicicletes perquè volíem anar a la platja. Vam trigar gairebé una hora en arribar a bon trot, amb Ferran al capdavant fent de guia, i amb tot el sol que ens queia a sobre, però quan per fi vam arribar a una platja desèrtica i per a nosaltres sols i ens vam començar a banyar, alguns van començar a notar com els punxava quelcom sota l’aigua: «Ai!, que m’ha picat alguna cosa!» deien.

Semblaven crancs, segons la seva opinió.

Jo vaig decidir ficar-me una mica només i sortirhi de seguida. Quan portàvem vint minuts

5

aproximadament a la platja, la Rosa Llop va venir –havia anat a fer una exploració del terreny- i ens va explicar que li havien dit que allò no era una platja en condicions i que per tant no era aconsellable banyar-nos, que aniríem a una altra que estava molt a prop, a deu minuts; així que vam agafar les bicicletes i vam seguir pedalejant, i el temps corrent, però a la platja no arribàvem.

Desprès de mitja hora per camins desconeguts vam anar a parar a prop de la desembocadura del riu Ebre, on hi havia botiguetes i posava un cartell que informava que encara en faltaven 3 o 4 quilòmetres.

seguir pedalejant, i al cap de pocs minuts vaig veure com el Ferran queia de sobte a un camp d’arròs mentre cridava: «aaaaahh!». En un primer moment em vaig quedar estranyada, ja que vaig veure com la bici s’anava torçant cap a l’esquerra fins a caure. Tothom es va parar i dos del grup el van ajudar a sortir. Estava tot ple de fang i contusionat, però en veure que el propi Ferran estava bé i que somreia, vam començar tots a riure. La bicicleta també estava força tacada, però el millor va ser quan em van dir que mirés cap a l’altre costat: hi havia una casa i al jardí, que no tenia tanca, una senyora gran havia vist tota l’escena i mirava de tapar-se la boca amb la mà procurant no riure. Va ser boníssim.

Buf! Ja no ens donava temps de seguir, s’havia fet tard i havíem de començar a tornar per arribar a l’hora a l’alberg, tornar les bicicletes -les El Ferran li va dir que havia havíem llogat només mig diasigut un petit accident i que i dinar. Abans vam aprofitar si seria tan amable de deixar per comprar aigua en un que es rentés una mica. La restaurant, ja que no ens dona, molt amable, va afirmar quedava. Els dos únics nois amb el cap rient i el va ruixar del grup, completament amb una mànega, traient-li tot assedegats, es van comprar el fang. Després, el propi una ampolla de litre i mig Ferran també va ruixar la cadascun però va resultar bicicleta que per sort només Imatge del grup gaudint de l’estona que no tenien motxilla per tenia fang i prou. Vam passar de platja al Delta de l’Ebre portar-les i Ferran es va una bona estona plena de oferir per portar-les a una bossa que duia el riallades i de comentaris mentre el Ferran ens Ferran amb un llibre, la seva càmera de fotos i explicava que allò havia passat per intentar el periòdic.. Greu error! agafar la bossa que queia pel moviment de la bici, i quan es va veure amb les dues mans Vam seguir el nostre camí de tornada, envoltats agafant la bossa i ninguna portant la bici, va de nou a dreta i esquerra per camps d’arròs ser massa tard, es va desestabilitzar i va caure encara per segar, amb el Ferran de nou fent de al camp d’arròs. guia. El profe, després d’una estona, va deixar la bossa a un dels nois, que li havia demanat de La dona li va donar una altra bossa de plàstic dur-la una mica, perquè tingués la conducció més per ficar les coses, perquè l’altra estava fàcil; aleshores vam sentir un cop: «poom!» completament inservible, li vam donar les «Pareu, pareu!» van dir des de darrere. La bossa gràcies i ens vam anar. A l’arribar a l’alberg vam s’havia trencat de sobte! Estava tot escampat deixar les bicicletes, el Ferran es va anar a pel terra i la càmera, per desgràcia, es va dutxar, i el altres vam seure en una taula espatllar. El Ferran ho tornar a ficar tot en la cansats, suats i sobretot amb mal de cul. mateixa bossa de plàstic i l’agafà ell de nou; amb Després vam anar a dinar. Les ganes d’anar al una mà sostenia la bossa, sobre el propi manillar gimnàs s’havien esvaït –ja havíem fet prou de la bici, i amb l’altra conduïa la bicicleta. Vam exercici- així que ens passaríem tota la tarda al

6

jacuzzi descansant. Abans d’anar a la piscina vam passar per un supermercat que hi havia a prop i vam comprar unes patates i llaminadures per a la nit, ja que vam pensar en fer un picapica tots junts perquè era l’últim dia.Efectivament, vam passar la tarda al jacuzzi, com el dia anterior, reposant forces. En acabar vam anar a sopar a l’alberg i al cap d’una estona vam començar el pica-pica. Ens vam seure en cercle en una pista i vam posar el menjar al mig. Vam estar parlant i rient fins tard i alguns volien anar-se’n a dormir, mentre que uns altres vam anar a una sala de l’alberg per jugar a cartes.

Quan ja no ens aguantàvem dempeus vam decidir anar al llit, però no va ser fins passada una estona, que vam estar parlant i fent bromes,

que ens vam adormir. El matí següent marxàvem, així que a l’aixecar-nos vam fer les maletes, vam esmorzar i vam estar una estona per l’alberg esperant que vingués l’autocar. Abans d’acomiadar-nos ens vam tornar a fer una foto de grup, i després vam agafar el vehicle i vam marxar cap a Castelldefels, on vam arribar al voltant de les dues de la tarda enmig d’un cel gris i la pluja que començava a caure.

En definitiva l’experiència va ser positiva, tant per a professors com per a alumnes, vam passar estones divertides en molt bona companyia, i esperem poder tornar a viure aventures semblants a les d’enguany el proper curs!

Irene Llamas, 4t A1

PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE 7

ELS SENTIMENTS EN LA COEDUCACIÓ...

El passat dimecres 16 tots els alumnes de 4A2 vam realitzar una redacció consistent en expressar dos sentiments personals per a l’assignatura de català.

L’activitat consistia en escollir-ne dos i escriure el seu significat acompanyat d’exemples de la teva vida personal.

La professora, Eva Romagosa, una vegada va tenir corregides totes les redaccions, va exposar els resultats i vam pensar que en general es podia esbrinar si la redacció era d’un noi o una noia segons els sentiments escollits, ja que els nois acostumaven a escriure sobre sentiments més

dirigits als esports i a temes més físics, i les noies sobre sentiments més profunds com l’amor o l’enyorança. Després de plantejar-nos si veritablement els nois i les noies tenim diferents sentiments, vam arribar a la conclusió que no és així, ja que un noi també pot estar enamorat i sentir enyorança o qualsevol altre sentiment, però la diferència és que a ells els costa més expressar-los i donarlos a conèixer. Realment tots, nois i

els sentiments

noies, sentim les mateixes coses...

Els alumnes de 4t A2

ENYORANÇA Una de les ocasions en què tinc la sensació d´enyorança és quan la meva àvia és al poble.

Tots els anys marxa de Barcelona cap a l´abril i no la torno a veure fins l´agost (quan jo hi vaig) i des de l´agost no ens veiem fins ben arribat Nadal. Un altre moment on tinc aquesta sensació és quan la meva mare (és mestra) marxa de colònies amb els seus alumnes al voltant de tres o quatre dies, i, tot i que ja sóc gran, sempre la trobo a faltar en algun moment. Per últim dir que tinc aquest sentiment en acabar les vacances d´estiu, quan he de tornar a Castelldefels ja que deixo enrere els meus amics del poble i totes les situacions i vivències que hem compartit.

8

ENYORANÇA L´enyorança és el nom que rep el conjunt de sensacions i sentiments que tinc en pensar en ell, el meu avi. Des de fa un any i pocs mesos que només tinc el seu record. Vaig haver de passar un procés de negació, un de dol i ara ve el de l´acceptació i l´enyorança. En aquests moments en mirar la seva fotografia tinc un sentiment de tristesa que es podria dir que va lligat amb l´enyorança. Són una barreja de sensacions: ràbia, impotència, decepció i el més clar i identificat entre tots els sentiments és la tristesa, la tristesa de saber que mai més podré tornar a veure aquells ulls blaus, aquell somriure que feia que tot cobrés sentit, que mai més podré tornar a sentir aquell petó de bona nit al meu front. Tots aquests sentiments, sensacions i moments provoquen en mi el plor quan tornen al meu record.

AMOR L’Amor és el sentiment més bonic i més estrany del món. Pot aparèixer a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Al principi tot pot començar amb una mirada, una paraula, un petó... Potser al principi no ho acceptes però de mica en mica et fixes cada vegada més en una persona, penses en ella i et comences a enamorar. Tot és bonic, estàs content i et sembla que la vida és bella.

Però hi haurà algun dia que tot passarà.

Algun dia en què ja no estaràs enamorat, pot ser que t’enamoris d´una altra persona o que t’hagin rebutjat o bé que hagis tallat. És en aquest moment quan pots estar pitjor, els pitjors moments de la vida, i tot el que pensaves que abans era bonic ara es torna lleig i ho veus tot negre. És per això que l´amor pot ser el sentiment més bonic i pur, però no serà per sempre. En algun moment, no se sap quan, tot s´acabarà.

9

AMOR Sento amor cada cop que miro als ulls de la meva mare, aquells ulls tan blaus com la mar i tan bonics com el cel. O més. Sempre que estic malament és ella qui em fa sentir bé, i l’estimo més que res al món sencer. Sento amor cada cop que una persona que estimo em fa un gest carinyós, cada cop que una persona que estimo em dona una abraçada o un petó, o simplement em diu com estic de maca avui. Sento amor quan estic rodejada de la gent que estimo i veritablement m’importa. I sobretot quan aquesta gent em fa sentir igual que jo a ells, estimada.

IMPOTÈNCIA Tinc la sensació d´impotència quan em trobo davant d’una injustícia, tant si m´afecta directament com si no i no puc fer res al respecte per ajudar qui sigui.

També sento impotència quan em recriminen alguna cosa que no ha estat culpa meva, però no em puc queixar ja que la persona que m´ho està recriminant té més poder que jo. Aquesta sensació també es repeteix quan tinc la necessitat de plorar i no ho aconsegueixo, i això produeix molta impotència, ja que plorar és una forma d´eliminar tots els sentiments negatius o angoixes, i al no poder plorar són molt difícils d´ eliminar.

10

FELICITAT Són moltes les coses que em fan feliç, però sens dubte la que més feliç em fa és estar amb les meves amigues.

Amb elles m´ho passo molt bé, perquè sempre estem fent les boges. És molt agradable saber que hi ha gent que t´estima encara que potser no us haguéssiu conegut mai.

La família és diferent, és la que t´ha tocat i no en pots escollir una altra.

Però el fet de poder tenir una bona relació amb una altra persona fins al punt de considerar-la una segona família em fa molt feliç.

També em fa feliç la música.

M´encanta cantar i tocar la guitarra, i transmetre els meus sentiments a través d´aquests dos intruments, és una cosa que m´omple de debò, fins i tot més que la companyia d´alguna persona que m´estimo.

LLIBRES CONTRA ORDINADORS Des del curs passat, 2010-2011, l’Institut Mediterrània va canviar llibres per ordinadors amb el programa de l’Educat 1x1. Tot i que realment el canvi no va ser total, sí que en certa manera es va deixar de banda la utilització tradicional dels llibres per a utilitzar com a suport prioritari l’editorial de Teide a la majoria de les matèries, excepte l’anglès que utilitzaria Virtusbooks.

Aprofitant la innovació de l’era de l’ Internet, es van col·locar pissarres digitals que van suplantant les de guix, amb una torre i un projector, i a més a més es va facilitar un ordinador portàtil a cada alumne, que pagaven les famílies al 50%.

Al ser un nou projecte hi va haver moltes dificultats al primer trimestre ja que havia problemes de connexió, les editorials no presentaven tots els temes o el format no era l’adequat.

.

Vs

parlem d’ensenyament

A més, van augmentar les distraccions a classe ja que els alumnes es ficaven a pàgines que no hi estaven permeses o passaven el temps jugant. Tot i que molta gent pensa que la nova forma d’estudi informàtic es el futur, hi ha part de l’alumnat i del professorat que segueix pensant que la forma més adequada per tenir una bona educació són els llibres en paper.

La gent que està a favor dels ordinadors pensa que amb aquest sistema es dona l’oportunitat de fer recerques més extenses i per tant, adquirir més coneixements a través d’una via més ràpida i amb diferents suports visuals i auditius. D’altra banda, la gent que està en contra pensa que això serà la porta a més suspesos, ja que l’alumnat podrà ficarse en pàgines inadequades i que els distrauran. A més, pensen que alentirà la programació de curs pels problemes de connexió, la falsa informació i la possible pèrdua d’aquesta per diferents problemes que poden sorgir.

Wendolyn Martín, 4rt A3

11

parlem d’ensenyament

EL BATXILLERAT El batxillerat és una etapa de formació acadèmica postobligatòria que té dos cursos i prepara l’alumnat per a la seva incorporació a estudis posteriors, tant professionals com universitaris. Normalment es cursa entre els 16 i els 18 anys, però és oberta a persones de qualsevol edat. Està organitzat en tres modalitats, que són: arts, ciències i tecnologia i humanitats i ciències socials.

Aquest article està pensat especialment pels companys que cursen quart enguany i que encara no tenen clar el que volen fer l’any vinent. Esperem ajudar-los en la seva tria lliure.

La modalitat d’arts és per a totes aquelles persones interessades en els fenòmens artístics, caracteritzats per la sensibilitat, l’expressió i la creativitat; tot i que no necessàriament amb un perfil d’intèrpret entorn del món audiovisual, les arts gràfiques, el disseny, el patronatge, els mitjans de comunicació, la publicitat, les arts escèniques, la producció i gestió d’empreses del sector cultural o l’animació cultural i social. Segons la modalitat que es triï en aquest batxillerat les assignatures que es duran a terme seran: Cultura audiovisual, Dibuix artístic i tècnicI i II, Disseny, Història de l’art, Tècniques d’expressió graficoplàstica; en la via d’arts plàstiques, imatge i disseny. Si pel contrari l’alumna tria cursar el batxillerat d’arts escèniques, música i dansa, les assignatures seran totes les següents: Anàlisi musical I i II, Anatomia aplicada, Arts escèniques, Cultura audiovisual, Història de la Música i de la Dansa, Llenguatge i Pràctica musical, Literatura Universal, Literatura Catalana i finalment Literatura Castellana.

12

El batxillerat de ciències i tecnologia està pensat per a totes aquelles persones a les quals els agraden les ciències experimentals, les matemàtiques, tots els estudis científicosanitaris, els aspectes relacionades amb el món dels processos tecnològics, els materials, instruments, aparells i algunes màquines que es fans servir per els béns i serveis de la nostra societat.. Les diverses assignatures que inclou aquest batxillerat són: Biologia I i II, Ciències de la terra i del

medi ambient I i II, Dibuix tècnic I i II, Electrotècnia, Física i Química I i II, Matemàtiques I i II i per últim, Tecnologia Industrial I i II.El batxillerat social i humanístic, és per els alumnes que els interessen els estudis literaris i lingüístics, la filosofia, les manifestacions culturals, les ciències socials, jurídiques, polítiques i econòmiques, la gestió i administració pública, la comunicació, les relacions públiques, la publicitat, el turisme i altres serveis d’oci. Les assignatures que acull aquest batxillerat són: Economia, Economia de l’empresa I i II, Geografia, Grec I i II i Història de l’art.

Irene Llamas, 4t A1, i Marta Aldea, 4t B

parlem d’ensenyament

+ ALUMNAT AL CENTRE! Aquest any 2011-2012 ha augmentat molt el nombre d’alumnes a l’Institut Mediterrània.

Un dels professors d’aquest centre ens comenta que ell creu que la gent fins ara no s’ha adonat que la situació laboral està en un període de crisi i que l’educació és molt important. Altres cursos, l’institut Mediterrània ha tingut un nombre més baix d’alumnes i hi ha hagut un nombre més alt a altres instituts d’aquest poble, mentre que aquest any no hi ha tantes places per a tots els nois i noies que es volen matricular. A més, molts alumnes d’altres instituts volen estudiar a aquest institut i estan esperant que hi hagi alguna plaça lliure.

Tot i tenir vuit-cents alumnes en un mateix institut, i amb això de les retallades, els professors segueixen fent el seu treball.

Penses que és un repte per a ells? Han de tenir en compte que de tenir 24 alumnes per aula han passat a uns 30 per cada classe?

Quin és el perquè d’aquest canvi?

Opinio és que és favorable perquè això vol dir que la família confia en nosaltres, confien en el centre, i a més a més ens garanteixen tenir un bona matrícula i un bon nivell al batxillerat. Està programat que si hi ha més gent, augmentarà el nombre de classes.

Perquè hi ha un increment de nombre d’alumnes a la primària des de fa anys; la natalitat va créixer degut a la immigració i també del benestar econòmic, i va augmentar la demografia. Hi havia més alumnes matriculats a la primària i llavors l’administració o havia de fer més centres o incrementaven més línies a cada centre. Aquí hem augmentat considerablement les línies d’alumnes.

El nombre d’alumnes d’un professor fa temps que és d’uns 30, no és que ara hi hagi més alumnes a classe també. L’ideal seria tenir un màxim de 24, però hem de fer grups de 30 per classe.

Quina és la seva opinió global sobre aquest augment?

Nazarena Gomez, 4rt A3

Que hi hagi més alumnes és més favorable o és menys favorable? I en quines situacions?

Fins un cert punt és més favorable i el millor és que ensenyem a més gent; és favorable perquè així hi haurà mes gent al batxillerat, o sigui que és millor.

Als professors els ha perjudicat a la seva feina?

No els ha perjudicat perquè és independent perquè tenen un nombre d’hores, cada professor ha de fer 19 hores de classe, és una formula matemàtica.

13

Nivell educatiu baix a Catalunya?

Segons l’informe PISA realitzat entre el 2006 i el 2009 a totes les comunitats autònomes d’Espanya, Catalunya té un nivell mitjà en l’educació i més aviat alt respecte la resta de les altres comunitats.

Ens centrarem en el conjunt de les comunitats que tenen el nivell més alt; la del País Basc, Madrid, La Rioja, Castella i Lleó, Navarra i Catalunya i en les diferents parts: la comprensió lectora, les competències en matemàtiques i per últim, en les competències en ciències.

Respecte a la comprensió lectora, totes les comunitats esmentades es troben per sobre de la mitja de l’OCDE. Catalunya es manté en la tercera posició, i per darrere estan La Rioja, Navarra i el País Basc en aquest ordre; el primer és Madrid i el segon Castella i Lleó.

En les competències en matemàtiques les primeres són: Castella i Lleó, Navarra, el País Basc, La Rioja, Madrid i en últim lloc es troba Catalunya, tot i que per sobre de la mitjana de l’OCDE. Finalment, en la competència de ciències, Catalunya es troba per sota de la mitja de la OCDE

parlem d’ensenyament

però per sobre del País Basc. Castella i Lleó, La Rioja, Navarra i Madrid, es troben en les primeres posicions en l’ordre establert.

Malgrat això, un article de El País del 26 d’octubre del 2011 s’afirma clarament que les estadístiques de Catalunya van ser manipulades pel Departament d’Educació de la Generalitat.

Què és el programa i l’informe PISA? El Programa PISA és un programa per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de diferents països, l’aplicació de la qual és coordinada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L’avaluació es fa mitjançant la realització per part dels estudiants de proves estàndards i els resultats de l’anàlisi d’aquestes proves és publicat en l’informe PISA. El propòsit del programa és provar i comparar el rendiment escolar arreu del món per tal de millorar el mètodes i sistemes educatius.

L’estudi -diuenva excloure el 6% del total d’ estudiants, per tant hi havia 150 estudiants menys que l’any 2006. L’OCDE no permet treure més del 5% dels alumnes per estar malalts en el moment de fer la prova o pel fet de no dominar la llengua vehicular, en aquest cas el català.

Respecte els alumnes immigrants, la prova PISA va recollir l’11’2% davant el percentatge del 17’5% existent. Els alumnes de 4t d’ESO, amb major nivell educatiu que els de 3r, van estar sobrerepresentats examinant al 76’7% havent-hi un 62’5% real. El Govern de Catalunya ha reaccionat i ha fet revisar els criteris aplicats a la prova PISA.

Irene Llamas, 4t A1 14

El baix rendiment escolar

parlem d’ensenyament

Actualment, està comprovat que els estudiants baixen el rendiment quan entren a l’ESO. Principalment, es produeix quan porten més de dos anys dins del centre, i aleshores passen a utilitzar-se termes com el «fracàs escolar» per augmentar i fer més gran un problema que cada vegada es més greu. Però tot l’anomenat «fracàs escolar» es deu a les mateixes causes? No, per suposat.

Les causes del baix o mal rendiment escolar solen ser diverses. Alguns estudiants necessiten més temps per assolir els continguts i assimilar la informació; d’altres no. Hi ha alumnes que tenen seriosos problemes per treballar en activitats que requereixen processar molta informació, com per exemple les matemàtiques o totes les llengües o només algunes.

Mandra, esgotament, distracció fora de l’escola, esports, falta de motivació, diferents xarxes socials, fins i tot l’ambient que hi ha entre la gent que l’envolta, ja siguin amics o la seva família, són algunes causes fàcils i comunes perquè els adolescents es distreguin i no compleixin amb els objectius fixats. En aquest cas cal una estructuració i planificació dels estudis correcta, i una voluntat per treure els cursos que falla en molts alumnes en el sistema educatiu actual. Cal treballar més a classe però sobretot a casa, que és la base de tot.

Entre els nens i adolescents que, per un motiu o un altre, no avancen en l’aprenentatge escolar, hi ha casos molt diferents: distints tipus de memòria, atenció, percepció, processos lingüístics, diferents idiomes materns. Aquestes són les característiques que presenta un alumne de l’ESO abans de l’anomenat «fracàs escolar», i no estic parlant de cap tipus de deficiència mental ni trastorns del nen, que això va a part i pot agreujar la situació, sinó de nens que no avancen en l’aprenentatge escolar. A més, hi ha motius que encara estan per saber i que fomenten l’abandonament escolar.

Hi ha solucions al fracàs escolar....

Victoria Sierra, 4t A3

15

parlem d’ensenyament

PARLEM DE... EL BULLING L’assetjament escolar, més conegut pel nom anglès de bullying o bulling, es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i persistent una o més persones del seu entorn escolar o acadèmic. El perjudici va associat a anul·lar l’autoestima i la personalitat de l’individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora i destructiva.

Com a alumnes, ens interessa el tema, i per a aquesta edició de L’HEURA hem volgut investigar al seu voltant, sota les indicacions del nostre professor i director de la revista, en Ferran, elaborant unes enquestes i passant-les a diferents grups i després traient conclusions.

L’objectiu del treball de camp ha estat esbrinar fins a quin punt els alumnes tenen consciència del problema i les seves causes, què fan quan això passa, com ho resolen, i sobretot donar informació per evitar que aquest problema es converteixi en una realitat en el cas dels que per sort no ho han patit mai. També cal dir que hem centrat la investigació en els segons d’ESO (2n A1, A2, A3 i 2n B2) perquè ja porten un any en el centre i vam pensar que estan en una edat en què aquest fenomen es dóna més a sovint. Entre les preguntes que hem fet als alumnes figuren si se senten inferiors o superiors a d’altres companys, si han patit algun cas de bulling, si s’havien arribat a barallar per defensar-se, si quan els ha passat ho han comunicat als professors, pares, tutors, etc. La valoració que fem de la feina feta és positiva, i tot i que ha costat una mica desxifrar les dades i treure conclusions, ens ha agradat l’experiència.

Tot seguit, podreu trobar una sèrie de gràfiques i comentaris del conjunt d’alumnes de segon on donem els resultats esmentats. I ja sabeu, si us passa un cas de bulling, cal que el comuniqueu sense falta. Esperem que el treball us sigui útil...

16

2n A1 d’ESO En aquesta classe, la gran majoria dels alumnes (vinti-set de trenta) han negat sentir-se inferiors a un altre company de classe, tot i que vint-i-vuit d’aquests trenta sí que pensen que hi ha gent que se sent superior a d’altres companys. Tres alumnes de trenta possibles diuen que han sofert bulling algun cop i dinou afirmen haver-se barallat per defensar-se. Tot i aquestes xifres, tan sols vuit alumnes ho han explicat als seus pares o tutors. Divuit estudiants han vist alguna vegada algun cas de bulling (més de la meitat) tot i que la immensa majoria pensa que aquest fet no s’hauria de produir (vint-i-nou de trenta).

2n A2 d’ESO En aquesta classe, la totalitat dels alumnes han negat sentir-se inferiors a un altre company de classe tot i que divuit d’aquests vint-i- vuit sí que pensen que hi ha gent que se sent superior a d’altres companys. Vuit de vint-i-vuit possibles diuen haver sofert bulling algun cop i nou afirmen haver-se barallat per defensar-se.

Tot i aquestes xifres, tan sols sis alumnes ho han explicat als seus pares o tutors. Divuit estudiants han vist alguna vegada algun cas de bulling tot i que la immensa majoria, com al grup anterior, també pensa que no s’hauria de produir (vint-i-sis de vint-i-vuit)

parlem d’ensenyament

2n A3 d’ESO En aquesta classe, la gran majoria dels alumnes (vinti-dos de vint-i-tres) han negat sentir-se inferiors a un altre company de classe tot i que setze d’aquests vint -i- tres sí que pensen que hi ha gent que se sent superior a altres companys. Tres alumnes de vint-itres possibles han sofert bulling algun cop i nou afirmen haver-se barallat per defensar-se. Tot i aquestes xifres, tan sols set alumnes ho han explicat als seus pares o tutors. Setze estudiants han vist alguna vegada algun cas de bulling tot i que pràcticament tots pensen que aquest fet no s’hauria de produir (vint-i-dos de vint-i-tres) A mode de conclusió podem destacar vàries qüestions: en primer lloc, que les dades extretes en tots els grups són molt similars, i això demostra que al nostre centre no hi ha casos flagrants de bulling, tot i que puntualment es pot produir algun cas.

En segon lloc, que sobre el bulling hi ha bastant informació, però quan passa no sempre es comunica, així que falta en molts casos conscienciar els alumnes que quan els passi un cas d’assetjament s’ha de donar el pas i dir el que ocorre a pares, professors, tutors, etc. Si això falla no es pot actuar a temps i el problema pot fer-se més gros.

2n B2 d’ESO En aquesta classe, la majoria dels alumnes (deu de tretze) han negat sentir-se inferiors a un altre company de classe tot i que nou d’aquests tretze si que pensen que hi ha gent que se sent superior a altres companys. Un alumne dels tretze possibles ha sofert bulling algun cop i quatre afirmen haver-se barallat per defensar-se. En aquest grup es donen algunes respostes incoherents perquè hi ha hagut més alumnes que denuncien que els han passat coses que els que diuen que els hi han passat. Pràcticament tots pensen que no s’hauria de produir (onze de dotze)

Per últim, destacar que avui dia encara es veu la baralla com a mode de resoldre els conflictes, i es confia poc en la paraula i en la dialèctica. Hem d’aconseguir resoldre més problemes amb la mediació que hi ha a l’Institut i que funciona molt bé.

I acabarem amb una cita: «no feu a ningú allò que no us agradaria que us fessin a vosaltres. Respecteu i sereu respectats». Si tothom complíssim aquesta norma, tot funcionaria molt millor.

Rafa Ruiz i Álex Silva, 4t A2

17

«No em penedeixo d’haver estudiat Anglès» Susanna Vigo, professora d’anglès de l’Institut Mediterrània, ens dóna l’oportunitat de fer-li una entrevista per conèixer-la més a fons.

Hola Susanna, per començar, volem donar-te les gràcies per accedir a què et fem aquesta entrevista.

Comencem. P: Ets professora d’anglès, però quins altres possibles oficis tenies en ment abans d’estudiar?

R: Quan era petita, el meu pare em deia que havia de ser professora de francès perquè ell és d’origen francès, i aleshores me’n vaig anar a França per estudiar, tot i que després vaig estudiar anglès perquè tenia més sortides laborals.

P: Quins estudis tens, doncs?

R: Sóc professora de francès i d’anglès.

P: En quin centre vas estudiar?

R: Vaig fer batxillerat a l’Institut de la Seu d’Urgell i després vaig anar a la Universitat de Barcelona (UB).

P: A part del que et deia el teu pare sobre ser professora, vas tenir alguna influència més en el teu entorn per estudiar idiomes?

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345

«He donat classes al tennista Carles Moyà»

P: Et va costar acabar la carrera?

R: No, em va resultar fàcil, perquè he estudiat el que des de sempre em va agradar.

R: Sí. Com us he dit abans, el meu pare era francès però és que a més, el meu avi era professor d’aquest mateix idioma.

P: Quines van ser la teva millor nota a un examen i la pitjor?

P :Quin va ser el teu primer treball fora del teu ofici actual?

R: La meva nota més alta va ser el 10 i la més baixa va ser un 4 aproximadament.

R: Sempre m’he dedicat a l’ensenyament.

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345 123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345

«També sóc professora de francès, jo»

18

P: On va ser el teu primer treball que vas tenir relacionat amb el teu ofici?

R:He treballat a molts llocs: primer a una escola privada, també vaig fer alguna substitució. També

vaig fer classes a una empresa, a una acadèmia d’idiomes i fins i tot vaig donar classes particulars a Carles Moyà i amics tennistes del seu entorn.

parlem d’ensenyament

P: Tens alguna anècdota divertida en els teus inicis com a professora? Quina?

R: Clar que en tinc, n’hi ha diverses anècdotes que podria contar, ja que fa molt de temps que faig classe, però serien massa llargues.

P: Has viatjat alguna vegada per treball? On? R: Si, he hagut de fer alguns viatges amb alumnes: a Londres, Àmsterdam, París, Suïssa...

P: Te’n penedeixes d’haver estudiat tant?

R: No, en cap moment, ho passo molt bé i m’agrada molt estar amb els meus alumnes i tenir contacte amb la gent jove.

P: T’estan afectant les retallades?

R: A tots ens afecta, als primers a vosaltres els alumnes. En l’escola pública tots acabem afectats.

P: Has anat a alguna manifestació?

QUÈ PASSA AMB L’1 x 1?

Des de fa dos anys van començar a quasi tots els centres d’Espanya amb el projecte 1x1, i a Catalunya es va desenvolupar des del principi.

El projecte es tracta que en comptes de treballar i d’estudiar amb llibres de paper els alumnes estudien i treballen amb un ordinador portàtil.

Però s’ha constatat que, des que es va iniciar aquest projecte, les notes acadèmiques han baixat bastant.

Quan des de l’administració es van adonar de l’augment del fracàs escolar, aquest any els nens i nenes d’alguns dels centres han tornat als llibres de paper, que coexisteixen amb els ordinadors Jo crec que es van implantar els llibres digitals perquè a part de voler ser el país més avançat en la tecnologia, també és perquè molts pares es queixaven perquè havien de

R: Sí, de tota mena.

P: Què faries per solucionar els problemes actuals?

R: Per a qualsevol govern ha d’haver prioritat en l’ensenyament i la sanitat, s’hauria de poder arreglar fàcilment. El problema és que els polítics tenen altres interessos econòmics, politics, socials...

P: Estàs contenta amb la gent que tens al voltant al teu treball?

pagar molt en material escolar i perquè els seus fills duien massa pes a la motxilla. Ara molts dels estudiants es fan la pregunta de perquè hem hagut de comprar un ordinador si després han tornat amb els llibres.

Marta Aldea, 4t B

R: Sí, estic en el millor institut, amb la millor gent i els millors alumnes. Jo estic molt a gust. M’agrada el funcionament d’aquest centre.

P: Per acabar, què t’ha semblat aquesta entrevista?

R: M’ho he passat molt bé, he estat molt a gust i els periodistes heu sigut molt amables amb mi.

Moltes gràcies, esperem que tot et vagi bé i segueixis donant classe durant molt temps. Un petó

Àlex Silva i Rafa Ruiz, 4t A2 19

«Penso que puc transmetre als meus alumnes bona actitud davant la vida» Avui, tenim el privilegi d’entrevistar una de les docents de l’IES Mediterrània, la professora de ciències de la naturalesa Carmen Ramiro. L’hem escollida perquè va ser una de les nostres professores del primer cicle i guardem un bon record seu.

P: Parlem de la teva primera classe com a professora. Com va ser?

R: Amb nervis. Al col·legi de pràctiques em va tocar el primer mes una classe de vuitè i amb el director del centre davant, que semblava Don Quixot; era molt seriós, i per tant vaig passar molts nervis. Però després va acabar sent com el meu pare i jo encantada.

P: Normalment, amb els anys es perd la passió per la feina. Com aconsegueixes que et segueixi agradant el teu treball?

P: Hola Carme, com estàs?

R: Penso que puc transmetre molt als meus alumnes, no només amb la matèria, sinó que també amb l’actitud davant la vida, valors... i això ho faig amb més entusiasme que transmetent els purs coneixements.

R: Gràcies a Déu, actualment em trobo bé.

P: Començarem amb una pregunta evident: quan vas descobrir la teva vocació?

R: Volia ser infermera i especialitzar-me en psiquiatria, volia ajudar. No vaig poder entrar a l’hospital que m’interessava i per a no perdre el curs vaig començar magisteri. Després vaig fer psicologia i d’aquesta manera podia fer d’una altra manera el que jo volia fer, ajudar els que més ho necessitaven. Ara mateix m’alegro d’haver-ho fet.

«Volia ser infermera i especialitzar-me en psiquiatria»

P: Què canviaries de l’institut?

R: M’agradaria que els pares s’involucressin més i valoressin els esforços dels professors per tal de caminar junts. Si més no som col·laboradors davant l’educació dels seus fills.

P: I de l’educació en general?

R: Que des de tots els estaments es tractés d’inculcar als alumnes uns valors imprescindibles com a persones i fer-los veure la necessitat del seu propi esforç. Tot es pot aconseguir treballant.

P: I si no haguessis pogut ser professora, què t’agradaria haver sigut, a part d’infermera?

P: Volem acabar amb una pregunta agradable: quin és el teu millor record com a professora?

R: En aquell època no volia ser altra cosa, només infermera, amb l’especialitat de psiquiatria.

R: Trobar-me pel carrer alumnes que em donen una abraçada i em diuen que es recorden de mi, i que em diuen pel meu nom després de molts anys.

P: Estudiar la carrera deu ser complicat. Et va costar molt aconseguir-ho?

R: No, no em va costar gaire, la veritat.

20

«Tot es pot aconseguir treballant»

Ivan Valverde, 4t A4, i Àlvaro Agustín, 4t A2

HALLOWEEN temps de lleure...

La nit del 31 d’octubre, la nit de Halloween, és per a molts una nit màgica, plena de supersticions i mites. Per a altres, no es més que una excusa per sortir de festa disfressats a divertir-se. El més normal i característic d’aquesta nit és veure les disfresses i decoracions de color negre i taronja, els colors de la nit i de la carbassa, així com moltes persones disfressades de bruixes, esperits o fins i tot amb vestits i tratges més terrorifics.

Aquesta festa fa referència a la festa tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que ràpidament es va estendre per tot el món gràcies a la influència de la cultura i costums anglosaxons. Antigament es creia que en aquella nit les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Avui dia, en la nit tradicional nord-americana de Halloween, els nens es disfressen de carbasses, fantasmes, bruixes, vampirs, mòmies o monstres i surten als carrers amb l’objectiu de demanar dolços i sorpreses casa per casa, a veure què els hi donen.

I si no els hi donen, li fan alguna broma alguna entremaliadura.

Entre les típiques paraules que els nens pronuncien trobem aquestes: «truc o tracte».

Si les persones escullen «tracte» els hi donaran llaminadures però si escullen «Truc» els nens els hi gasten una broma com per exemple, llançar ous o escuma d’afaitar contra la porta.

A casa nostra aquesta nit es diu «la nit de tots els sants» i la festa en si és més el dia 1 de novembre que la nit anterior. En aquesta data, les persones recorden als seus familiars morts i els hi porten flors al cementiri.

Cada any que passa aquesta nit tradicional està més arrelada a la nostra societat i al nostre país.

Aquest any, per exemple, s’ha celebrat una festa de Halloween a la nostra ciutat, en concret al Frederic Mompou.

Alba Tejero Estevez, 4rt A3 21

FESTA MAJOR...

La Festa Major d’Hivern de la nostra ciutat, edició de 2011, ja ha tingut lloc i nosaltres en destaquem les principals activitats que heu pogut gaudir amb els amics o amb els familiars.

La programació va començar divendres 25 de novembre, quan es va realitzar l’encesa oficial dels llums de Nadal a la plaça de l’Església; a l’acte va actuar la coral infantil «Ventijol», acompanyada pel Quartet «Assai».

temps de lleure...

Plaça de l’Església, tot organitzat per la Xarxa d’Espectacles Infantils amb la col·laboració de l’Ajuntament de la nostra ciutat. També a les 12 h. es va borir el mercat de productes nadalencs i a partir de les 13 h. es va narrar El conte d’en Fumera, a la plaça de l’Església, amb gran assistència dels més petits de cada casa; En fumera és un personatge enviat pels Reis Mags per controlar si es porten bé els nens.

Més tard, seguint amb Dissabte 3 de Desembre el mateix diemcres dia 7, es va fer, a les 18 h. la Cartell guanyador del concurs municipal de la es va representar a les mostrarà de figures de Festa Major, fet pels alumnes de 2n B1 d’aquest 17 h. l’espectacle de institut: Marcos Aparicio i César Rodríguez diables de la comarca, carrer Els pastors i que va comptar amb la l’ajudant dels Reis, a la participació del grup de Diables «Bram de foc» Plaça de l’Església, també amb una gran (Abrera), Diables de Sant Boi, Diables de afluència de públic, ja que el temps Casablanca, Ball de Diables de Cornellà acompanyava i ha acompanyat durant tots els (Enforcat), Xibarri (Sta. Coloma de Cervelló), Companyia General del Foc (Gavà), Diables de Viladecans, Diables de Corbera (Penya del Corb), Diablots d’Olesa, i Diables de l’Agrupació de Cultura Popular Castelldefels, a la pl. de l’Església. Va ser emocionant!

Per dimecres 7 de desembre, estava previst el començament, a les 11 h., de la Cercavila Nadalenca des de la Plaça de l’Església (no va ser puntual, va iniciar-se amb un petit retard), i també a partir de la mateixa hora, d’11 a 13 h. va haver-hi un interessant taller de titelles al carrer d’Arcadi Balaguer, cantonada amb la 22

Els castellers no poden faltar a la Festa Major d’Hivern, sempre tenen moltíssima acceptació i seguiment.

...D’HIVERN 2011

dies de festa. A les 17 h. també, però per un altre tipus de públic, en aquest cas la gent gran, s’havia organitzat un Ball de Festa Major i una xocolatada, al Centre Frederic Mompou.

L’entrada era gratuïta i molta gent va gaudir d’aquest entreteniment. Faltava encara un espectacle per completar la jornada: a partir de les 18 h. la Plaça de l’Església va tornar a ser la protagonista amb la representació de l’espectacle de carrer On va l’Estel?, que també va comptar amb força públic.

Passant ja al dia 8, dijous, la jornada la van obrir d’hora, a les 8.30 h., els grallers «Maricel» de Sitges, l’Escola de Grallers de Sitges, la de Castelldefels i el grup de Sac de Gemecs i Flabiol de Vilanova i la Geltrú. L’actuació central la van fer a la plaça de l’Església, on van arribar procedents de la Plaça de l’Estació i a través de l’avinguda de Santa Maria. Per tancar la jornada i les festes, encara faltaven dos actes més: a les 19 h. va tenir lloc una nova Cercavila pels carrers del centre, a càrrec de l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels. Van sortir de la Plaça de l’Església

temps de lleure...

amb el següent recorregut: c/ Arcadi Balaguer, c/ Dr. Ferran, Avgda. Constitució, c/ Dr. Barraquer, c/ Bisbe Urquinaona, c/ Santiago Rusiñol, c/ Pintor Serrasanta i arribada de nou a la Pl. de l’Església. Finalment, per rematar tan complit programa d’actes, a les 20.30 h. s’esdevingué un concert de música clàssica, a càrrec de l’Associació Musical de Castelldefels, al Teatre Plaza. L’entrada era gratuïta, però calia recollir l’entrada a la taquilla el mateix dia de la funció. No cal dir que les entrades es van esgotar, assolint un important èxit l’acte.

Enguany, la Festa Major d’hivern ha estat marcada per un fet: el nostre Institut n’ha estat protagonista, en certa manera, ja que com ja sabeu el concurs municipal que convoca l’Ajuntament per elegir un cartell representatiu el van guanyar dos alumnes del nostre centre, concretament Marcos Aparicio i César Rodríguez, que van a 2n B1. El cartell no només l’heu vist a la pàgina anterior, sinó que ha estat motiu de portada per la seva importància. A l’honor de ser el cartell que ha estat present a tot Castelldefels al llarg de totes les celebracions s’ha sumat el premi econòmic, 200 euros, i l’assistència d’aquests dos alumnes a un sopar per fer-los entrega de la distinció.

Des d’aquí els donem l’enhorabona!

Pablo García i Carlos Pérez, 4t A2 23

NADAL A CASTELLDEFELS El Nadal és una època molt esperada per tothom, ja que es gaudeixen de moltes festes i celebracions.

Castelldefels no es queda curt, ja que guarneix els carrers amb llums i organitza moltes activitats relacionades amb el Nadal. La primera activitat de Nadal ja s’ha fet, és una alegre i animada fira, que ha tingut lloc del 5 al 8 de desembre, coincidint amb la Festa Major d’hivern que se celebra aquí.

temps de lleure...

A la fira es poden trobar molt productes nadalencs artesanals manufacturats per ciutadans de Castelldefels o per altres artesans. Després, el dia 19 de desembre, hi ha el concert de Nadal, amb l’actuació de la coral Cantiga. El dia 24 de desembre gaudim de la visita del Pare Noel a l’Ajuntament, perquè els nens puguin demanar-li regals. La nit de cap d’any la gent es reuneix a la plaça de l’església i esperen ansiosos les campanades per poder començar un nou any, ple de noves oportunitats, de salut i felicitat. Uns dies després arriba el dia més esperat pels infants, la cavalcada de reis. Durant aquest acte, tots els nens intenten donar la seva carta de Nadal als patges reials i agafar un bon sac de carmels. A l‘acabar totes les festivitats, arriba el torn dels escombriaires, que recullen el confeti i objectes decoratius dels carrers. I l’any vinent, més!

Pedro Fernandez, 4t A2, i Sergi Vidal, 4t A1

UN ARBRE DE NADAL MATEMÀTIC!!!!

El nostre centre ha decidit muntar un arbre de Nadal una mica especial. Els professors de plàstica i matemàtiques juntament amb la participació d’alumnes de tot l’ institut han aconseguit fabricar un triangle Sierpiñski. A partir d’una plantilla, l’alumnat formava un triangle i el decoraven amb tòpics del Nadal. El disseny d’aquest arbre es una idea agafada d’un altre centre, però bastant més elaborat. Per acabar el projecte ha fet falta uns dos mesos aproximadament. Per muntar el triangle de Sierpiñski calen tres simples passos: 1) a partir d’un triangle, s’uneixen els punts mitjans dels seus costats, dividint el triangle inicial en quatre triangles; 2) S’elimina el triangle interior i 3) en cada un dels tres triangles que queden es procedeix a fer el pas 1. El gràfic és aquest:

24

Esports

UNA NOVA TRIATLETA El dia 9 de octubre es va disputar l’última triatló de la temporada a Vilanova i la Geltrú.

Al centre tenim una alumna que ha disputat la competició, Laia Martín, que ha obtès l’ honor de ressaltar entre les tres primeres, quedant així per sobre de 30 participants i pujant per tant al pòdium. En aquesta triatló

es van disposar les tres proves bàsiques (natació: 250 metres/ bicicleta: 20 kilòmetres/ running: 5 quilò-metres). Hem tingut el plaer de parlar amb ella i fer-li unes preguntes: Com et sents després d’haver fet pòdium en la teva primera triatló? Molt contenta, i amb ganes de tornar a participar-hi.

Tens alguna mania abans o després de cada cursa? Doncs la veritat és que no, només em poso nerviosa.

Segueixes algun tipus de dieta, o prens algun menjar abans de córrer?

Doncs no segueixo cap tipus de dieta, però quan queda una setmana em començo a preparar fisicament i també mentalment per a la cursa.

Pedro Fernández, 4t A2, i Sergi Vidal, 4t A1

Laia Martin, alumna de 4t A3 del nostre centre, pujant al podi d’una triatló en tercer lloc

Si voleu seguir-la podeu entrar al seu blog: http://nuevatriatleta.blogspot.com/

ALEXIS SÁNCHEZ TAMBÉ TRIA CASTELLDEFELS L’estiu passat, el Futbol Club Barcelona va fitxar un jugador d’origen xilè, procedent de l’equip italià Udinese (on va ser el millor jugador de la lliga Calcio A).El jugador nou de l’ equip blaugrana ja sabia el que volia des del primer moment: viure en un lloc tranquil.

Alexis Sánchez, mostrant la samarreta del Futbol Club Barcelona d’aquesta temporada

En el seu contracte, aquest jugador va deixar especificat que volia viure en la part sud de la costa barcelonesa, en una casa a prop del mar, on hi ha establerts o hi ha hagut diferents jugadors del conjunt blaugrana. Un dels millors jugadors del món com Lionel Messi hi viu, i també Ronaldinho hi va viure. Alexis Sánchez va voler ubicar-se en un lloc tranquil, per a concentrar-se quasi amb exclusivitat per triomfar en el «millor equip del món».

Aquest jugador va néixer a Tocopilla (Xile) el dia 19 de desembre del 1988. És internacional amb la selecció del seu país i l’any passat va ser considerat «jugador amb futur més brillant» per la FIFA. El seu fitxatge pel FC Barcelona costà 26 milions d’euros més 11 més en variables (si guanya els títols esperats).

Carlos Pérez de la Fuente, 4t A2 25

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS A continuació, us informarem de les activitats extraescolars que es realitzen al centre:

Esports ESPORTIVES

ntre e c al

Futbol: es duu a terme dilluns i dimecres per la tarda.

Badminton: es realitza dimarts i dijous per la tarda Escacs: té lloc dimecres per la tarda Lligues de pati (futbol i tennis taula): són cada dilluns i dimecres, durant la mitja hora del pati

TOTS ELLS ES MOUEN.... I TU?

Respecte el Hip hop i el Streat Dance, es fan en dies alterns i segons la demanda. Cal consultar-ho als responsables.

Per a més informació, podeu preguntar-li a Carles Pèrez, professor d’Educació Física.

Cal destacar que aquestes activitats es duen a terme amb l’ajuda de col·laboradors de l’Ajuntament de Castelldefels, i també gràcies a la iniciativa i dedicació de Carles Pèrez com a promotor i de tots els alumnes que participen per donar vida als diferents projectes.

NO ET QUEDIS PARAT. PARTICIPA!

Si voleu fer alguna de les anteriors activitats, ja ho sabeu; simplement heu de contactar amb aquest profe, que encara hi ha places lliures i tothom hi té cabuda! Ànim!

Natàlia Ruiloba, 4t A1, i Sara Gómez, 4t A2 26

EL GIMNÀS DEL CENTRE...

ELS NOSTRES ALUMNES... ...ESCRIUEN Es diu Carla Gonzàlez Borràs, va néixer a Manresa, a la comarca del Bages. Li agrada la poesia des de petita, però va ser en primària quan va començar a escriure. Li agradaria participar en concursos però sempre s’oblida d’apuntar-se.

En el seu temps lliure li agrada escriure més que fer qualsevol cosa. Als seus pares els agrada que tingui interès per escriure i intentaran publicar un llibre que esta escrivint. El llibre tracta sobre un professor de música que desapareix i els alumnes decideixen buscar-lo.

Acadèmicament, és una noia molt aplicada i treu molt bones notes,els professors l’han felicitat moltes vegades

pels seus treballs. Escriu en qualsevol moment d’inspiració i on sigui, no té un tema en concret, escriu el que sent cada moment. De petita li explicava històries a la seva mare i ella les escrivia per ensenyarles-hi quan fos gran. El dia de la mare li va dedicar una poesia, que és la que teniu a continuació.

Natàlia Ruiloba, 4t A1 i Brunella Picasso, 4t A3

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 La meva mare 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Hi havia una vegada, 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 en un país meravellós, 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 una dona que vivia 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 a bell mig d’un bosc frondós.

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Era una dona amable, 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 simpàtica i bondadosa.

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Dues paraules la descrivien: 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Simplement meravellosa.

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Uns creien que era una bruixa, 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 una fada, o una deessa.

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 Altres creien que era nimfa 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 i els enlluernava la seva bellesa.

1234567890123456789012345678901 1234567890123456789012345678901 27

ELS NOSTRES ALUMNES... ...ESCRIUEN Es diu Naiara Salazar i va néixer el 9 de febrer del 1999. Escriu des que era petita, i ja en el seu col·legi escrivia poemes i històries que a van fer guanyar diversos premis. La seva mare és molt lectora i la incita a llegir en el seu temps lliure, quan no surt a donar una volta amb els seus amics. En la seva casa parlen català i prefereix llegir llibres en aquesta llengua.

Tot i això, prefereix veure una pel·lícula abans que llegir un llibre; la seva pel·lícula preferida és «Avatar». Al seu tiet li ha dedicat un poema per felicitar-lo en el seu 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123 1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123

LA POSTA DE SOL

El cel està pintat per un pintor, té groc, té taronja, té tot.

El sol té son i ha de dormir

tota la gent contenta pel matí.

La posta de sol reflexa el mar, el mar és brillant i reflexant, tothom diu:

-Oh sol, oh sol, tú sempre tan generós!

El sol és content, és feliç, de tanta amistat,

quina pena per la nit,

la posta de sol ja no és aquí.

28

aniversari, igual que a la seva millor amiga.

Naiara va a primer d’ESO, és molt aplicada en els estudis, i gràcies a que llegeix molt, les seves notes no baixen del 8 i destaca molt en el seus treballs. Ara mateix no fa cap activitat extraescolar però ha fet bàsquet, futbol, handbol, volei, natació y tir amb arc, tot per desconnectar una mica dels estudis. De major vol ser periodista o zoòloga. El poema que teniu a continuació el va escriure quan tenia només set anys...

Sara Gómez, 4t A2, i Paula Pinto, 4t A3

ELS NOSTRES ALUMNES ...ESCRIUEN Hola, sóc Úrsula, altrament coneguda com la madrastra de la Blancaneus. Quan era petita, vivia al Regne de les Flors, un lloc bonic i agradable, envoltat de jardins i boscos. El rei tenia un fill de la mateixa edat que jo, jo el coneixia perquè era molt guapo, però ell mai s’havia fixat en mi. Durant uns anys la meva família es va traslladar a viure a la ciutat i jo vaig haver de deixar els meus amics i coneguts, i a aquell príncep tan guapo... al Regne de les Flors. Quan vaig complir 30 anys vaig tornar-hi, però algunes coses ja no eren iguals... El rei havia mort i ara regnava aquell príncep tan guapo. Els meus amics em van informar de les últimes novetats: el príncep era vidu i tenia una filla de 16 anys. Això volia dir que ara jo tenia una oportunitat...? D’una banda aquell príncep m’havia tornat boja tota la vida i de l’altra era massa jove per estar sol sense cap dona que l’estimés.

No m’ho vaig pensar dos cops, em vaig presentar a palau i li vaig dir clarament al nou rei: «M’agrades, i voldria passar la resta de la meva vida amb tu». El rei va al·lucinar, però em va confessar que sempre li havia agradat molt. No hi havia cap impediment, ens casaríem molt aviat i passaríem la resta de la vida junts, però... hi havia una cosa a tenir en compte, el rei tenia una filla una mica «choni», amb un «novio» molt «cani». Sovint anaven de «botellón», feien curses il·legals pel centre de la ciutat i portaven la música a tot volum, molestant a tothom. Tot i tenir un nom molt dolç, Blancaneus, era un dimoni de criatura.

Un cop casats, el rei i jo ens vam proposar redreçar aquesta noia, però no ens en vam sortir. Ella continuava sortint de festa dia sí, dia també, organitzant saraus per tot el regne i gastant cada vegada més i més diners.

En una d’aquestes aventures que corria, Blancaneus va tenir un accident de quad molt a prop d’on vivien els 7 nans que eren els cuidadors del bosc. En va sortir il·lesa però ens va tenir molt preocupats perquè va estar molts dies desapareguda. Vaig enviar un policia de confiança a veure si la trobava, però va fracassar. Vaig haver d’anar-hi jo mateixa, doncs coneixia el bosc com si fos casa meva.

Vaig anar directament a la casa dels nans, ells segur que sabrien on estava Blancaneus, i així va ser. La vaig veure fent de minyona dels nans, netejant, escombrant i cuinant a canvi de no res... o d’alguna cosa poc legal... Em sembla que aquests nans s’havien tornat una mica delinqüents des que vaig marxar del Regne de les Flors! Els nans no em deixaven treure la Blancaneus de casa seva, així que em vaig disfressar de vella perquè no em reconeguessin, i vaig idear un pla: injectaria un somnífer en una poma, la hi donaria a la Blancaneus i me l’enduria d’allà, tot i que ella no volia marxar perquè els nans li havien rentat el cervell.

El somnífer va resultar massa potent i a més, barrejat amb totes les substàncies il·legals que Blancaneus duia al cos, la va fer caure en un somni tan gran, que no vaig ser capaç de despertar-la. Llavors vaig avisar al servei d’urgències del CAP més proper i allà mateix la van reanimar fent-li la respiració boca a boca. Des d’aquell moment, però, la Blancaneus em té mania, m’odia i em detesta, perquè pensa que la volia matar, quan en realitat la vaig salvar d’aquells nans traficants i delinqüents. La cosa no millora amb la gent del poble; des d’aquell dia, se m’ha quedat la reputació de bruixa vella i malvada...

Els alumnes de 2n d’ESO del crèdit de Mediació. Curs 2011-2012

29

ELS NOSTRES ALUMNES... ...ESCRIUEN APARADOR DE HALLOWEEN Hola! sóc un alumne de Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) i us volia explicar el procediment del primer aparador muntat aquest curs, l’aparador de “Halloween”.

Per a veure quin aparador havíem de muntar, vam fer diferents grups cadascun va fer un esbós en una caixa de sabates. Va resultar guanyador el grup 3.

Ràpidament ens vam posar mans a l’obra per acabar l’aparador a temps.

Michael Jackson. Per a la decoració de la part superior vam tallar un cartró rodó i el vam pintar simbolitzant la lluna,també hi vam penjar telaranyes i ratpenats.Vam construir un cartell i en el fons vam dibuixar bruixes i fantasmes.

La meva opinió és que, per a ser el primer aparador que hem muntat, tampoc no ens ha sortit tan malament, oi?

Més, o menys el temps que hem necessitat per a muntar la caixa i després l’aparador ha estat d’unes dues setmanes.

Tots ens hem hagut d’organitzar en grups perquè cadascú fes una part de l’aparador i poder-lo acabar amb fluïdesa.

Al principi un grup va haver de prendre mesures de l’aparador per a fer tot el material a mida. Seguidament vam posar el fons amb una doble capa simbolitzant unes muntanyes.

Les llums de dalt les vam cobrir amb celofana perquè fes un altre efecte del color de la llum.

Després vam pujar tot el material que havíem d’utilitzar a l’aparador i allí vam ubicar cada cosa al seu lloc. Per al terra vam portar sorra de la platja, fulles seques i pinassa del pati.

També vam muntar una làpida per a simbolitzar les làpides de Bob Marley, John Lennon i

30

TU TAMBÉ POTS ESCRIURE A L’HEURA! ANIMA’T I PARTICIPA-HI! ENVIA’NS ELS TEUS ESCRITS AL NOSTRE CORREU ELECTRÒNIC:

l’heura@hotmail.com O CONTACTA AMB ELS MEMBRES DE L’EQUIP DE REDACCIÓ...

ELS NOSTRES PROFES... ...ESCRIUEN «That until the basic human rights are equally guaranteed to all without regard to race, dis a war» Bob Marley, War El fil de veu agònic d’una filleta en una guerra africana qualsevol.

El cruixir matinal dels ossos d’un pres en una cel·la de Soto del Real.

El brunzir del mosquit que distreu un poeta amagat no podem dir on.

Poder infame dels tirans sense miraments calcigant la dignitat i la vida.

Doble llenguatge doble moral doble sedàs mateixos crims diverses condemnes.

Interrogatoris perillosos i tots els silencis posteriors a les comissaries dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Que et fotin un gec d’hòsties per ser diferent.

Que la por et paralitzi perquè ara et llevaran la vida, tot.

Que alguns versos costin sang (*) Joel Bagur

Il·lustració: Joan Vázquez, 2n A2 (*) Aquest poema es va publicar a Tots els éssers. Poetes de Menorca pels Drets Humans. Amnistia Internacional, Menorca 2007

31

ELS NOSTRES PROFES... ...ESCRIUEN Ben aviat comença l’eix a girar, i allà on altres s’extraviaren em troba la corda del camí.

En tombar el cap a la dreta ja no em dol la pedalada: us estimo pares, i seran també vostres aquests revolts que dibuixen del meu cicle el destí.

La coïssor als besssons em revela meandres d’asfalt, il.lusió de laberint resolt.

M’avisa que, de tant proper, el castell d’Eramprunyà no consola les llàgrimes del vent.

Només les calcàries roques perduren entre esquitxos de ginesta i romaní.

Efímeres ombres d’alguns pins, fragància dolça que la farigola amaga, ignoreu la suor de la meva pell, mirall on llampega aquest aire de foc, filtre que tenyeix de sang el gres de les pedres que em guaiten amb ulls descomunals.

Potser a Begues m’espera el cim, però, i després? Els pedals no entenen d’aturades ni repòs.

Agradós o desplaent, el ritme m’empeny a continuar, potser fins el fonoll de les vores i els pàmpols d’Avinyonet, potser fins que els genolls udolin fiblades d’eterna espiral.

Pere R. Aguiló

32

aquest poema, original de Pere Aguiló, va ser recitat a les Jornades de Cooperació explicades a la pàgina següent...

S N O I C RA O B A L COL· REPRESENTANTS DE L’INSTITUT MEDITERRÀNIA PARTICIPEN EN UN ACTE DINTRE DE LES JORNADES DE COOPERACIÓ El dia 15 d’octubre, alumnes i professors de l’Institut Mediterrània van participar activament en un acte celebrat a la Biblioteca Municipal, un espectacle poètico-musical que va gaudir d’una gran afluència de públic.

Relacionat amb el tema d’enguany a les Jornades, la sostenibilitat del mediambient, els alumnes Chiara Fusaro, Fiama Castro, Ana Mª Stancu, Sina López, Carla González i Pau Jurado van recitar conjuntament el poema «Pare» (lletra de la famosa cançó de Joan Manuel Serrat) i la professora Mª Jesús Ibar va participar en les veus i el professor Pere R. Aguiló va recitar un poema original seu, que hem inserit a la pàgina anterior.

Pare,

Pare,

digueu-me què

el bosc ja no és el bosc.

li han fet al riu

Pare,

que ja no canta.

abans de que no es faci fosc

Rellisca com un barb

ompliu de vida el rebost.

mort sota un pam

Sense llenya i sense peixos, pare,

d’escuma blanca.

ens caldrà cremar la barca,

Pare,

llaurar el blat per les enrunes, pare

el riu ja no és el riu.

i tancar amb tres panys la casa

Pare,

i deia vostè,

abans que torni l’estiu amagui tot el que és viu.

pare, si no hi ha pins

Pare,

no es fan pinyons

digueu-me què

ni cucs, ni ocells.

li han fet al bosc

Pare,

que no hi ha arbres.

on no hi ha flors

A l’hivern

no es fan abelles,

no tindrem foc

cera, ni mel.

ni a l’estiu lloc

Pare,

on aturar-nos.

que el camp ja no és el camp.

Pare,

Redacció

demà del cel plourà sang.

El vent ho canta plorant.

Pare, ja són aquí...

Monstres de carn amb cucs de ferro.

Pare, no, no tingeu por, digueu que no, que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra.

Pare, deixeu de plorar

Els alumnes participants, en el transcurs de l’acte...

que ens han declarat la guerra.

33

NS O I C A R O B A L · COL ACTIVITATS DEL DEPARTAMENT D’EXPERIMENTALS amb motiu de la commemoració de l’Any internacional de la Química Aquest any 2011, s’ha celebrat l’Any internacional de la Química. El motiu d’aqueta celebració ha estat el centenari de la concessió del premi Nobel de Química a Madame Curie. Per aquest motiu i aprofitant la setmana de la Ciència el nostre departament ha realitzat les següents activitats: assistència a conferències relacionades amb la Ciència amb alumnes de batxillerat, exposició de diferents treballs realitzats per alumnes del 1r cicle d’ESO, exposició de fotografies d’observacions fetes amb microscopi de preparacions realitzades al laboratori pels alumnes i construcció d’una taula periòdica gegant per exposar-la a l’entrada de l’Institut.

Pel que fa a aquest últim projecte, en la seva construcció hi ha col·laborat els alumnes de 3r D’ESO i els alumnes de 4t d’ESO de l’itinerari científic. La Taula està feta amb capses de cartró. Pel la part de davant hi ha el símbol dels diferents elements, el seu número atòmic i el nom en català, castellà i el nom etimològic. Un petit forat permet veure la part posterior de la capsa, on apareixen escrites diferents utilitats de l’element i una fotografia relacionada amb una d’aquestes utilitats. Els elements apareixen en dos colors: el verd pels metalls i el groc pels no metalls i finalment, a sobre de la taula periòdica, hi ha una poesia del físic-poeta David Jou. (segueix a la pàgina 36)

Fotografia de com ha quedat, a l’entrada del centre, la taula periòdica elaborada pels alumnes de tercer d’ESO del nostre centre 34

S N O I C A R O B A COL·L LA TAULA PERIÒDICA Mireu-los: a la dreta, els gasos nobles -en vermell, com els diumenges, com els dies de descans, perquè refusen combinar-se i són tranquils i desvagats-; dalt de tot, com dues torres isolades, l’hidrogen i l’heli,els grans dominadors del contingut de l’Univers - potser fóra més lògic posar-los com a arrels que com a cúpules, ja que són això: origen, fonament, arrel celest -; sota d’ells, sis pisos més i, com dos sòtans, els lantànids i els actínids; al sisè pis, les oficines de la vida - el carboni, el nitrogen i l’oxigen, tan fecunds: boscos i atmosferes, energies enterrades -; al cinquè - seguim baixant- tota la sorra de les platges i els deserts - el silici- i la sal de tots els mars - el clor, el sodi i el magnesi -; al quart pis, el calci i el potassi - que amb el sodi del cinquè flueixen en els nervis com els somnis- i també, com una porta infranquejable, el ferro.

A partir d’ell, tot s’ha format amb violència, en grans explosions de supernoves : el coure del quart pis, la plata del tercer i, en el segon, l’or i el mercuri -fascinants- i el plom i el bari, tan densos.

Al primer pis, la brasa encara crema: el radi - i l’urani en el seu sòtan -, radioactius, com si volguessin recordar-nos el tumult eixordador del seu origen.

Al darrer sòtan predomina l’artifici: els àtoms són molt breus, un joc d’enginy que dura el temps de guanyar un nom i que es desfà - ja no fan cap falta: són una fatiga que el món no sap ben bé com suportar.

Mireu-los: aquí, els maons del món, arrenglerats en pisos, en prestatges, repetint regularment propietats, delatant una estructura més profunda, ja no pas matèria eterna i immutable, sinó història en els estels, rastres de tempteigs, edificis de nivells i subnivells , núvols d’incerteses, flors combinatòries.

Venim de més enllà d’aquestes peces, anem no sabem on, però quin goig, haver pogut comprendre rere d’elles la bellesa d’una lògica del món!

David Jou

35

S N O I C A R O B A COL·L Pel que fa a les observacions microscòpiques, al llarg del primer trimestre els alumnes de 3r d´ESO, ja sigui a l’optativa de microrganismes o a la classe de ciències experimentals vam fer unes preparacions i amb elles s´han elunes fotografies que podem veure a l´exposició que hem posat al vestíbul de l´institut.

Podem contemplar imatges de: antibiogrames, microrganismes que tenim a les mans tot i que pensem que estan netes, els amiloplasts (bosses de midó) de la patata, els microorganismes que tenim a l´aire de l´aula, els pèls o tricomes de la fulla d´olivera i del kiwi, els bacteris del iogurt i les cèl.lules vegetals de l´Elodea (planta aquàtica). Aquí en teniu una petita mostra d’algunes, esperem que us agradi!

Departament d’experimentals

36

escherichia coli 1000x

protozous en una gota d’aigua

bosses de midó dins cèl·lules de patata 100x

bacillus cereus 1000x

bacteris de l’aire d’una aula qualsevol 100x

LLENGÜES

SAPS DIR-HO EN CATALÀ?

La paraula retortijón es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera és xaró, mequetrefe és manefla i tirachinas és tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen estranyes. La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s’hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d’entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa.

Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.

Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota. El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau, que en català, encara que sembli estrany, també existeix. Com també existeix donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada - en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant o una bona barra.

Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu, txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh!

Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejarse, com si quedés malament dir d’acord, desori, poca-soltada o desentendre’s. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets.

de tijereta? Fer una tisorada. No és que vulgui fer-me el setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques o carota, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment.

També n’hi ha moltes d’aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de ‘ara que ho dius, sí que la sabia’: Estribillo/tornada, atiborrarse/ ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendres’ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se’ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o crepó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya. En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l’empobrim. De consol, sempre ens quedarà el ‘Déu n’hi do’, que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir. Si ens estiméssim més la nostra llengua i no ens la deixéssim contaminar tant pel castellà, a Catalunya, li lluiria més el pèl (otro gallo le cantaría) Redacció

Com es diu pujar en una subhasta? Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt

37

LLENGÜES

LE HIP HOP Beaucoup de gens pensent que le hip hop est

Moi, une fille de 15 ans, c’est la troisième

un rythme musical, alors qu’en fait c’est une

année que je danse du Hip Hop. Au début je

culture qui tient non seulement la musique,

n’aimais pas trop cette danse, mais petit à

sinon aussi la danse, l’art, le mouvement, le

petit j’ai appris et j’ai commencé à aimer.

dialecte, la religion, la philosophie, les

Maintenant je crois que le Hip Hop a beaucoup

vêtements et les expressions.

de manière de se danser, et que dans le hip

Le Hip Hop est né avec le mouvement noir dans l’ère de l’esclavage dans les communautés afro-américaines aux

hop il y a des sous-styles, c’est-à-dire qu’il y a le Hip Hop lyrique, le Hip hop pure, «le hip hop de rue», etc.

États-Unis, ils expriment les

difficultés

que

passaient les Noirs, le racisme, les humiliations et les outrages commis par les personnes de race blanche entre eux. À la fin de 1960 dans les quartiers pauvres de New York,

le

Bronx

et

Brooklyn, afro-américain et latino-américain, ont commencé les premières manifestations de la culture Hip Hop. Le Rap forme des groupes et la peinture des graffitis

Actuellement je danse du Hip Hop avec trois

sur les murs.

copines. Dans ces trois années que j’en ai fait,

Aujourd’hui le hip-hop a beaucoup de définitions. Il y a des gens qui disent que c’est uniquement un style de musique, des autres qui disent que c’est un style de danse,etc.

Actuellement le Hip Hop se danse surtout dans la rue, cela permet aux jeunes de se réunir et de passer un moment agréable ensemble.

38

j’ai pu danser le Hip Hop lyrique et le hip hop pure, normal, et selon moi je préfère le lyrique, et je crois que c’est plus facile à apprendre.

J’espère pouvoir continuer à danser et à apprendre.

Karen Sevillano, 4t A1

TELÈFONS D’INTERÈS

Aquests telèfons ens podrien interessar a l’hora de alguna activitat extrascolar o quan passi alguna emergència. Són els següents: - Ajuntament de Castelldefels:

936

651

150

- Policia Local:

092 // 936 360 320

- Ambulàncies (24 hores):

061 // 902 111 444

- Bombers de Gavà:

085 // 936 628 350

- Casal de Joves Kasal:

936

657

950

- Urgències:

902

111

444

- Centre de Mediació i Convivència (CMCC):

936

342

111

- Centre de Mediació Federic Monpou:

936

364

144

- Comissaria dels mossos d’esquadra:

936

647

113

- Turisme de Castelldefels:

936

352

742

- Oficina d’atenció a ciutadania:

936

651

150

- Oficina d’informació a la Ciutadania:

936

652

308

- Patronat municipal d’esports:

936

641

054

- Punt d’informació juvenil:

936

657

950

- Teatre Plaza Castelldefels:

936

651

150

39

AMBIENT SONOR DEL CENTRE - Què és això de posar música a la sirena?

- Sí, hi ha una possibilitat de fer-ho...

Al nostre institut s’ha procedit a la substitució de la tradicional sirena entre classe i classe per música. El motiu seria que «s’ha arribat a la conclusió que el timbre perfora les oïdes i revoluciona en excés els alumnes i els professors. En canvi, si canviem el timbre per música, tenim la possibilitat de relaxar-nos i no alterar-nos» en paraules de la profe de música Cristina Montañés.

L’objectiu que s’ha pretés aconseguir és que es tregui la sirena perquè no impacti tant el seu soroll, i també tenir un so diferent a cada hora. En aquest sentit, si algun alumne vol proposar alguna melodia o cançó, ha de parlar amb la pròpia Cristina Montañes.

Cal remarcar, a més a més, que el nostre és el primer institut dels tres que hi ha a Castelldefels que fa aquest canvi del timbre a la melodia.

L’opinió de Cristina és la següent:

40

«Creiem que si posem música la gent es distreu amb ella i llavors ni empenta ni crida al llarg del passadís.

Al principi del dies de prova vam tenir problemes, perquè el programa no identificava bé l’horari. A més, a molts alumnes no els hi agrada la selecció musical que hi havíem fet, però tres d’ells van venir a dir-me que aquesta m ú s i c a clàssica era molt «xula».

La idea principal, doncs, és eliminar el timbre i ampliar el gust musical de tots els membres de la nostra comunitat educativa.»

Nazarena Gómez, 4t A3