Geografia d'Espanya. Batxilerat by Empar Gallego

Geografia d’Espanya. Segon curs de batxillerat. Florida Secundària. Catarroja (València) TREBALL EN GRUP DELS TEMES 4. Naturalesa i Recursos Hídrics 5. Naturalesa i mediambient 6. Els espais agraris QUÈ - Cada grup, format per 3 persones, elaborarà una presentació d’una part dels continguts d’un dels temes. - La presentació s’exposarà a l’aula a la resta de companys.. - El dia de l’exposició, el grup tindrà fetes dues fotocopies de la presentació, en blanc i negre i amb dos documents per full: - una fotocopia serà per al propi grup, per tal de prendre notes de les correccions necessàries; una vegada fetes les correccions, la presentació es publicarà en el bloc del grups i en el bloc dels alumnes de Florida per a que estiga a l’abast dels companys - l’altra fotocòpia a la profe per tal d’avaluar el treball

CÓM Les fonts - La font d’informació dels continguts per a la presentació serà la que proporciona el llibre de text i les que es proporcionen en L’ANNEX d’aquest document La presentació haurà de contindre obligatòriament: - Títol i index - Aut@rs i curs - Esquema/mapa conceptual, amb les línies i fletxes conectores oportunes entre els conceptes - Les idees importants de cadascú dels apartats, no més de 2-3 idees per diapositiva - Definició dels conceptes importants en el lloc adequat - Mapes que representen els continguts, amb la descripció oportuna - Gràfics. Almenys un serà d’elaboració pròpia a partir de les taules estadístiques del propi llibre o les que es proporcionen en l’ ANNEX. - Imatges, fotografíes per a il.lustrar els continguts, amb l’oportuna descripció. També es podrà incorporar un vídeo. Disseny - Homogeneïtat - Fons, color i tamany de la lletra que facilite la visualització al ser projectada a l’aula

TEMPS - Disposarem de dues sessions de l’horari a l’aula de Geografia: - una al principi per assignar a cada grup el contingut, que es farà pel sistema insaculatori, enumerant prèviament els grups.; una altra serà la sessió prèvia a les exposicions per tal d’atendre dubtes. - Disposarem de tres sessions a l’aula dels ordinadors per tal de anar fent la presentació i buscar el material. - Disposarem d’una sessió de la classe de la professora d’Informàtica per tal d’aclarir les qüestions tècniques (gràfics en excel, etc) -Cada grup acabarà el treball fora de les classes lectives per tal de començar a exposar el dia 18 de Gener

AVALUACIÓ Els criteris de correcció seran els descrits a l’apartat CÓM, així com la valoració de l’exposició en el domini dels continguts de tots i cadascú dels membres del grup.

ÀNIM i A LA FEINA TEMA 4 NATURALESSA I RECURSOS HÍDRICS 1. - Les causes de la diversitat hídrica - Els vessants hidrogràfics. Les característiques 2. - Els recursos hídrics - Els usos de l’aigua - Balanç hídric - Les solucions 3. - Els factors de la diversitat del paisatge - El paisatge i la vegetació: l’Espanya humida l’Espanya seca: el litoral mediterrani 4. - El paisatge i la vegetació: l’Espanya seca: mediterrani interior l’Espanya àrida Illes Canàries 5. - L’anàlisi i comentari del règim fluvial d’un riu. Els hidrogrames

TEMA 5 NATURALESA I MEDIAMBIENT 6. - La degradació i contaminació dels sòls: l’erosió i desertificació els canvis en els usos del sòl la contaminació dels sòls - Els residus sòlids urbans 7. - La contaminació atmosfèrica - La contaminació de les aigues 8. - La degradació de la vegetació - La protecció dels espais naturals (sols I) - Els parcs naturals (sols I i II)

TEMA 6 ELS ESPAIS AGRARIS 9. - Els usos primaris del sòl. Ús agrari. Ús ramader - Les causes de la diversitat dels paisatges agraris 10. - Tipus de paisatges agraris 11. - Les tendències actuals del sector agrari - Els problemes i les solucions dels espais rurals

ANNEX AMB INSTRUCCIONS D’EXERCICIS I DOCUMENTS PER A FER ELS GRÀFICS I MAPES GRUP 1 - Fer un gràfic amb la capacitat en Hm3 dels embassaments amb les dades de la pàgina 99 GRUP 2 -

Fer un gràfic amb les dades d’aquesta taula (els valors són Hm3). Cal convertir en percentatges l’aigua embalsada per conca hidrogràfica de la taula següent Fer una mapa de coropletes per representar els percentatges en un mapa mut de conques hidrogràfiques que podreu trobar en Internet, millor sense color També podreu buscar en Internet un mapa del Balanç hídric: conques amb superávit i conques amb déficit d’aigua

GRUP 3 -

Incloure pregunta d’exercici de la PAU:

1. En el document 1 trobem descrites les principals característiques ecològiques de quatre de les espècies arbòries més corrents d’Espanya: el faig, el pi blanc, l’alzina i la surera. En el document 2 trobem quatre mapes que mostren les quatre àrees de distribució de les dites espècies. Indiqueu cada mapa de distribució a quina espècie de les comentades correspon i explica les raons en que fonamenteu la decisió. DOCUMENT 1 El faig (Fagus sylvatica) és una espècie arbòria que suporta malament la calor i exigix una gran humitat en l’aire, i li són favorables les boires i les rosades estiuenques. S’adapta tant a sòls calcaris com als silicis. L’alzina (Quercus ilex) és un arbre que creix lentament i que pot arribar a altures de fins a 20 m. Les seues fulles de color mat són xicotetes i coriàcies, és a dir, amb una espessa cutícula per a evitar l’evaporació per la radiació solar. Té un sistema d’arrels molt potent, per a aprofitar al màxim les escasses precipitacions, des de poc més de 300 mm fins als 2000 mm anuals. Sol trobar-se dominant sobre sòls calcaris encara que també pot desenvolupar-se sobre sòls silicis i margosos. La surera (Quercus suber), del mateix genere que l’alzina, resulta un poc més exigent en humitat que aquella, i no és estrany que puguen aparèixer juntes en un mateix lloc. És menys resistent a les gelades i a la sequera, i necessita d’entre 600 i 1000 mm anuals i sol situar-se entre les isotermes de 14 i 17º C, i es troba, per tant, en àrees amb hiverns relativament suaus. No la trobarem mai sobre sòls calcaris, preferint clarament els àmbits silicis, és a dir, es troba sobre sòls més àcids. El pi blanc (Pinus halepensis) és de les quatre espècies presentades la menys exigent en aigua (menys de 250 mm anuals) i el podem trobar sobre tot tipus de sòls, i és dominant sobre els sòls pobres desenvolupats sobre materials calcaris. És l’espècie arbòria dominants sobre les vessants seques de les terres baixes, apareix entre el nivell del mar i els 1.000 m d’altitud, ja que no suporta bé els freds hivernals molt rigorosos.

100

GRUP 5 -

Incloure qüestions d’exercicis de la PAU sobre RÈGIMS FLUVIALS:

1. Amb el suport del gràfic que representa el cabal d'un riu, assenyaleu quin tipus de règim fluvial presenta i quins són les seues principals característiques 3 Módulo 243'91 m3/s

0 G

2. Tres dels principals règims fluvials a Espanya són el nival, el pluvial mediterrani i el pluvial oceànic. Relacioneu aquests tres règims amb les gràfiques presentades en el document i justifiqueu adequadament la resposta. 2,5

A B C

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0 E

GRUP 6 - fer un mapa de coropletes de la incidència de l’erosió de Comunitats Autónomes amb les dades de la taula de la pàgina 125 GRUP 7 - fer un gràfic de les majors empreses emissores de CO2 amb les dades d’emissions verificades amb les dades de la taula de la pàgina 131 GRUP 8 - Incloure qüestions d’exercicis de la PAU sobre els incendis: 1. A la taula que apareix en el document 1 es presenta la proporció de superfície cremada en el major incendi forestal entre 1991-2004 respecte al total de superfície forestal en cada comunitat autònoma. Representeu correctament en el mapa adjunt aquesta informació. COMUNIDAD AUTÓNOMA Andalucía Aragón Asturias (Principado de) Canarias Cantabria Castilla-La Mancha Castilla-León Cataluña Comunidad Valenciana Extremadura Galicia Illes Balears La Rioja (La) Madrid (Comunidad de) Murcia (Región de) Navarra País Vasco

Proporción de superficie quemada en el mayor incendio forestal entre 1991-2004 respecto al total de superficie forestal (en tanto por mil) 14’22 14’20 6’00 54’01 3’12 9’92 3’20 18’20 41’27 9’39 2’73 16’00 1’16 4’47 102’60 4’47 1’47

fer un gràfic de l’evolució de la superficie ENP sobre la superfície total amb les dades de la taula de la pàgina 137

GRUP 9 -

fer qüestions de l’exercic de la PAU:

A partir de les dades del document 1 i sobre el mapa annex, construïu un mapa de coropletes amb les dades del percentatge de regadiu sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU). DOCUMENT 1 / DOCUMENTO 1 Distribució de la superfície de regadiu/Distribución de la superficie de regadío 1.

Amb les dades de la taula del document 3, calculeu els percentatges que les superfícies de les xicotetes i grans explotacions suposen en el total espanyol en cada un dels anys, i representeu-los en una gràfica.. Atenent els valors de la taula, assenyaleu els principals problemes del sector agrari espanyol.

DOCUMENT 3 / DOCUMENTO 3 Resultats de l’enquesta sobre l’estructura de les explotacions agrícolas/Resultados de la encuesta sobre la estructura de las explotaciones agrícolas (2005)

Tamaño (miles de ha). Superficie < 5 ha Superficie > = 50 ha Total explotaciones Mano de obra (miles de personas) Índice de precios percibidos

1990

1993

1995

1997

971 86 1593 2707. 35

804 92 1383 2429. 99

706 647 97 98 1277 1208 2384. 2328.3 79 5 100 93.9

2000

2003

740 626 99 99 1287 1140 2253. 2128.5 71 8 85.8 82.9

GRUP 10 -

Fer un gràfic amb les dades de la taula Tipus de reg en Espanya, 2005, de la pàg 159

GRUP 11 -

Fer un gràfic amb les dades de la taula Distribució de la despesa pública total associat a fons de la UE per a programes de Desenvolupament rural Fer un gràfic amb les dades de la procedència pàgina 167