Festival Barcelona by Encuentros Málaga

FINAL REPORT WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004

MEMÒRIA FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT BARCELONA 2004

FMJB > 08/08/04

14 /08/04

MEMORIA FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD BARCELONA 2004

COMPTE RENDU FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004

MemĂ˛ria del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

MEMÒRIA

DEL

FESTIVAL MUNDIAL DE LA

JOVENTUT

BARCELONA

2004 Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

© Festival Mundial de la Joventut 2004 Secretaria Tècnica Plaça Cardona, 1-2, baixos info@festivaljoventut.org www.festivalmundialjoventut.org Disseny i maquetació Faino Comunicació Correcció lingüística Antoni Estévez Traducció Tradtec S.L. Impressió Nom Dipòsit legal B-xxxxx-2005 ISBN

ÍNDEX

CONTENTS

1. PRESENTACIÓ 2. ELS FESTIVALS MUNDIALS DE LA JOVENTUT:

7 11

1. NTRODUCTION 2. WORLD YOUTH FESTIVALS:

ORÍGENS I HISTÒRIA

ORIGINS AND HISTORY

Què són els Festivals Mundials de la Joventut?

What are World Youth Festivals?

Els objectius d’un Festival

The Objectives of the Festival

Naixement i primeres edicions

Creation of the Festival and First Editions

3. EL FESTIVAL A BARCELONA

3. THE FESTIVAL IN BARCELONA

Presentació de la candidatura a Panamà

Presentation of the Candidacy in Panama

El comitè organitzador

The Organizing Committee

Comitè Internacional Preparatori

The International Preparatory Committee

Comitè Nacional Preparatori

The National Preparatory Committee

L’oportunitat del Fòrum

The Opportunity of the Forum

Un Festival adaptat als nous temps

A Festival Adapted to Today’s World

La imatge

The Image

Les noves tecnologies

New Technologies

Sostenibilitat i accessibilitat

Sustainability and Accessibility

El ﬁnançament

Financing

L’equip humà

The Human Team

L’organització catalana

Catalan Organization

Els cooperants

Cooperators

4. COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

4. COMMUNICATION AND DISSEMINATION

Un manual per conèixer i participar

A Manual for Learning and Participating

La web del Festival

The Festival Website

El gabinet de premsa

The Press Ofﬁce

Una motxilla imprescindible

The Essential Backpack

El diari del Festival

The Festival Newspaper

5. INFRAESTRUCTURES I RECURSOS

5. INFRASTRUCTURE AND RESOURCES

Els espais del Festival El càmping

The Festival Spaces

El transport local

The Campground

Els àpats

Local Transport

El sistema d’acreditacions

Meals The Accreditation System

7 11

6. EL PROGRAMA

Eixos de debat i estructura

6. THE PROGRAMME

Structure and Topics for Debate

Els 4 pilars i les 10 columnes

4 Pillars and 10 Columns

Tres programes en un

Three Programmes in One

El programa central, la columna vertebral

The Central Programme: The Backbone of the Festival

La inauguració Les ponències centrals

The Opening Ceremony

Dia Internacional de la Joventut

Central Programme Conferences

Les 141 preguntes

International Youth Day

La Fira

141 Questions

Les nits del Festival

The Fair

La cloenda

Nights at the Festival

El Programa autogestionat, un model de

The Closing Ceremony

The Self-Organized Programme: A Model

participació

of Participation

Posada en marxa del procés de participació Selecció de propostes

Starting Up the Participation Process

Mostra d’entitats

Selection of Proposals

Construcció del programa

The Youth-Association Fair

El Programa paral·lel: coneixent el territori

Building the Programme

Visites per Barcelona

The Parallel Programme: Getting to Know

Visites per Catalunya

Catalonia Tours of Barcelona

7. LA PARTICIPACIÓ

Tours of Catalonia

Una participació diversa i solidària

7. PARTICIPATION

La mobilització cap el Festival El Fons de Solidaritat

Participation Based on Diversity and Solidarity

El procés d’inscripció

Getting Ready for the Festival

The Solidarity Fund

8. ANNEXOS

The Registration Process

Annex 1. Activitats programa autogestionat Activitats organitzades per associacions juvenils

8. APPENDICES

Activitat organitzades per institucions de l’àmbit

Appendix 1. Activities in the Self-Organized

de la joventut

Programme

Activitats organitzades per plataformes regionals

Activities Organized by Youth Associations

de joventut i organitzacions internacionals

Activities Organized by Institutions Working in

Annex 2. Equip de treball del Festival Mundial de

the Area of Youth

la Joventut Barcelona 2004

Activities Organized by Regional Youth Platforms and International Youth Organizations Appendix 2. Working Team of the World Youth Festival Barcelona 2004

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

PRESENTACIÓ INTRODUCTION

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

1 7

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

les teves mans tens la memòria

del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004, un esdeveniment que va ser el punt de trobada de més de 8.000 joves vinguts de tot d’arreu del planeta entre els dies 8 i 14 d’agost. Sobre els eixos del desenvolupament sostenible, la globalització, la diversitat cultural i les condicions per la pau, el Festival va ser un espai de trobada on els i les assistents van posar en comú les seves experiències i els seus plantejaments. La llarga tradició que a Catalunya té el moviment associatiu juvenil - més de 25 anys d’història avalen la nostra feina - i la capacitat que aquest té per organitzar grans esdeveniments, van ser el motor que va impulsar el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a presentar la candidatura per acollir la tercera edició del Festival Mundial de la Joventut. Alhora, les relacions internacionals també tenen un pes important entre les entitats juvenils catalanes i, per tant, era una bona oportunitat per demostrar que el moviment associatiu juvenil fa una feina molt important que sovint no és prou reconeguda. La coordinació amb les associacions juvenils internacionals i amb les plataformes regionals (el Comitè Internacional Preparatori) va suposar un pas endavant en la nostra feina i en la nostra capacitat de col·laboració, però

va suposar també donar un nou impuls a la coordinació internacional del moviment associatiu juvenil. Una coordinació que entenem fonamental no només per celebrar els Festivals, sinó per garantir que els i les joves associats d’arreu del planeta es coordinin de manera habitual. Esperem que tot el que aquí expliquem serveixi per conèixer què ha estat el Festival per a aquells que no hi van assistir, i que pugui servir d’eina de treball per a aquells que hagin d’organitzar una trobada d’aquestes característiques. Amb aquesta memòria volem explicar com, des del moviment associatiu juvenil català, ens vam organitzar i coordinar per tal de fer que el Festival fos un espai de trobada per a joves, majoritàriament associats, on ningú més que els mateixos joves en tinguessin el control. Volem presentar el que va signiﬁcar per a nosaltres el Festival i volem, de manera molt especial, donar les gràcies a aquells (persones, entitats i institucions) que van fer possible el Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004. En nom del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, només em queda desitjar-te que aquesta memòria et sigui d’utilitat.

Alícia Fernàndez i Marí Presidenta Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

n your hands is the ﬁnal report on the World Youth Festival Barcelona 2004, an event that brought together more than 8000 young people from all over the world between 8 and 14 August. Organized around a structure designed to explore sustainable development, globalization, cultural diversity and the conditions for peace, the Festival was a meeting point where participants shared their experiences and approaches. Catalonia’s 25-year history of active participation in the youth-association movement and its capacity for organizing major events were the driving forces that encouraged the Barcelona Youth Council and the National Youth Council of Catalonia to present Barcelona’s candidacy for the third edition of the World Youth Festival. International relations play an important role in Catalan youth organizations and the Festival therefore provided a good opportunity to demonstrate that the work done by the youth-association movement is very important, though it often does not receive the acknowledgement it deserves. Coordinating with the international youth associations and regional platforms (i.e. the International Preparatory Committee) represented a major step forward for us in our work and as collaborators at this level, and it also

gave new impetus to the international coordination of the youth-association movement. We understand this coordination to be fundamental, not only for holding Festivals, but also to guarantee ongoing coordination between young people the world over. We hope the contents of this report will give those who were not able to attend a good idea of what the Festival was actually like, and that it will be a useful tool for anyone who has to organize an event of this kind in the future. In this report, the members of the Catalan youthassociation movement explain how the Festival was organized and coordinated to make it a meeting place for young people (mostly members of youth associations), where no one but the young people themselves were in control. We want you to know just what the Festival meant to us, and would like to give our very special thanks to everyone (individuals, associations and institutions) who helped to make the World Youth Festival Barcelona 2004 a reality. On behalf of the National Youth Council of Catalonia, I hope you will ﬁnd this report useful. Alícia Fernàndez i Marí President Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

> 1 PRESENTACIÓ | 1 INTRODUCTION

arcelona, capital de Catalunya, un petit país mediterrani amb història mil·lenària i una llengua pròpia, el català que, tot i la manca de reconeixement internacional, és una llengua parlada per 10 milions de persones a 4 estats europeus. Catalunya i Barcelona han estat i són encara una terra de pas i d’acollida, sense renunciar a una identitat nacional pròpia, hem estat i estem oberts a idees, cultures i persones d’arreu del món. Un tret característic del nostre país és la vitalitat i la força que hi tenen la societat civil i el moviment associatiu. Convé recordar que aquesta societat civil ha jugat un paper fonamental en la lluita per la recuperació i la consolidació de les llibertats democràtiques en la història recent del nostre país. La gent jove barcelonina també participa en les seves pròpies associacions (organitzacions de diferent naturalesa: sindical, cultural, educativa, estudiantil, política, d’ecologisme, paciﬁsme o d’altres tipus). La mateixa celebració de la tercera edició del Festival Mundial de la Joventut a Barcelona va ser la prova i el resultat de l’entusiasme i el compromís de totes aquestes associacions. Va ser una trobada mundial però, com es pot comprovar en aquesta memòria, va ser també la suma de molts projectes d’implicació

local. Aquest Festival haurà estat un èxit si els seus efectes tenen ressò a l’entorn local dels i de les joves d’un barri, de Nova Delhi, d’un poble de la costa del Carib o d’una illa del Pacíﬁc. La implicació de la gent jove comença al poble o al barri i d’aquest nivell (fent xarxa, coordinant-nos i federant-nos) hem d’arribar a canviar el món. És en aquest àmbit que la cooperació internacional juga un paper fonamental per generar espais de transformació social. La participació de joves d’arreu del món, no únicament representant els països, sinó simbolitzant també la gran diversitat de gent jove que hi ha al món, així com de països i llengües que hi van ser presents, va ser tot un exemple clar de la diversitat del Festival. Si bé no podem oblidar-nos també d’altres tipus de diversitats, com ara la de capacitats, d’ideologies, d’orientacions sexuals, de creences o d’opcions de vida. Aquesta riquesa extraordinària ens ha de servir per conviure i aprendre els uns dels altres. És evident que aquesta va ser una de les claus de la trobada. Barcelona és una ciutat cada cop més diversa en aquest sentit. Sense cap dubte la vivència multicultural del Festival va ser un exemple més que ens ha donat idees i eines per afrontar el repte de la immigració, entre d’altres. En representació del Consell de la Joventut

de Barcelona, plataforma local que aplega totes les associacions juvenils de la ciutat, volem agrair la feina de preparació i organització del Festival. Al llarg de tres anys, les associacions del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i del Consell de la Joventut de Barcelona hem treballat per construir aquest esdeveniment des de la independència i l’autonomia manifesta del Moviment Associatiu Juvenil. També volem agrair les plataformes continentals i les grans organitzacions internacionals implicades, ja que sense elles hauria estat impossible garantir la pluralitat en tots els sentits. Així mateix, moltíssimes gràcies a totes i tots els que hi van participar, cooperar, organitzar, col·laborar... tant aquells i aquelles que van venir de prop com els que ho van fer de ben lluny. Per sobre de tot el que més volíem és que aquesta experiència esdevingués inoblidable i que contribuís a donar sentit al nostre compromís per construir un món millor, i un món millor vol dir un món més just, més solidari; en deﬁnitiva, un món que camini cap a una globalització justa. Fabian Mohedano President Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

arcelona is the capital of Catalonia, a small nation on the Mediterranean with over a thousand-year history. It has its own language, Catalan, which is spoken by 10 million people in four European countries, though it is not ofﬁcially recognized on an international scale. Catalonia and Barcelona have always been frequented by travellers, who are generally received with a warm welcome. Without renouncing their national identity, the inhabitants of Catalonia have always been open to ideas, cultures and individuals from all parts of the world. A characteristic of our nation is the strength and vitality of its civil society and association movement. It should not be forgotten that this same civil society played a fundamental role in the struggle to win back and consolidate democracy and freedom in Catalonia’s not-too-distant past. Barcelona’s younger generations also participate in their own associations of all kinds (trade unions, cultural, educational and student organizations, and political, environmental and peace movements, among others). And, in fact, the third edition of the World Youth Festival was proof and the result of the enthusiasm and commitment of all these associations. It was an international meeting, but, as you

will see from this report, it was also the result of many projects that were more local in scope. The Festival will certainly have been a success if its effects are felt among the young people in the neighbourhoods of New Delhi, the villages on the Caribbean and the islands in the Paciﬁc. It is in such villages and neighbourhoods that young people’s involvement must begin (by forming networks, coordinating activities and joining forces), and it is at this level that we must change the world. International cooperation plays an important role in creating places where social transformation can take place. The participation of young people from around the world (not only in terms of the countries represented, but also symbolizing the wide diversity of the young people in the world) and the countries and languages that could be seen and heard were all clear examples of the Festival’s diversity. We should not, however, overlook other kinds of diversity, such as those that involve skills, ideology, sexual orientation, religious beliefs and lifestyle alternatives. We must make full use of this vast richness to live with and learn from others, and it is clear that this was one of the key strengths of our Festival. Barcelona is becoming increasingly more diverse. And the multicultural experience of the Festival is an example that has given us

ideas and tools to face the challenges of such contemporary issues as immigration. On behalf of the Barcelona Youth Council, the local platform that represents all the city’s youth associations, we would like to thank everyone involved in preparing and organizing the Festival. The associations of the National Youth Council of Catalonia and the Barcelona Youth Council worked for three years to prepare the event, based on the independence and self-determination of the youth-association movement. We also want to thank the platforms on each continent and the major international organizations that were involved. Without them, it would have been impossible to guarantee the plurality of the event. Many thanks also to everyone from near and far who participated, cooperated, organized and collaborated. What we intended above all was to make this an unforgettable experience that would give more meaning to our commitment to build a better world, a world with more justice and solidarity; a world that can move towards a globalized society where the emphasis is on fairness.

Fabian Mohedano President Barcelona Youth Council (CJB)

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

a prop d’un any i mig la Secretaria Tècnica del Festival assumia el repte d’organitzar el Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004. Aleshores un equip de 5 persones heretàvem part de la feina feta per molts d’altres. Durant més de dos anys s’havia treballat per aconseguir la candidatura del Festival per a Barcelona, per tenir el suport necessari de les institucions i per signar un acord de col·laboració amb el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. A la Secretaria Tècnica li tocava posar en marxa la maquinaria per organitzar l’esdeveniment més important del moviment associatiu juvenil. S’havia de definir l’estructura del programa i els recursos necessaris per dur-lo a terme, dissenyar i posar en marxa el procés de participació, elaborar material per difondre aquest procés i el conjunt del Festival arreu del món, dissenyar i construir el campament que acolliria els delegats i delegades, aconseguir i organitzar un equip internacional de cooperants, definir i posar en marxa el sistema d’inscripció i acreditació, planificar els

early a year and a half ago, the Festival’s Technical Secretariat took on the challenge of organizing the World Youth Festival Barcelona 2004. At that time, a team of five of us inherited part of the work done by many others who, for over two years, had been working on Barcelona’s candidacy for the Festival, obtaining the necessary support from institutions and signing a collaboration agreement with the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004. It then became the Technical Secretariat’s turn to start up the machinery to organize the most important event of the youth-association movement. Our many tasks included defining the programme’s structure and the resources that would be needed to carry out the event, designing and implementing the participation process, preparing material to make people throughout the world aware of the event and inform them about the Festival, designing and setting up the campground where delegates would stay, obtaining and organizing an international team of cooperators, defining and putting into practice the registra-

equips de treball necessaris durant el desenvolupament de l’esdeveniment, crear un Fons de Solidaritat per ajudar els i les joves amb menys recursos per assistir al Festival, arribar a acords de col·laboració amb institucions i, el que era més important, aconseguir la màxima participació de joves associats i associades d’arreu . Tot això, és clar, seguint les directrius polítiques del Comitè Nacional Preparatori i de forma coordinada amb el Comitè Internacional Preparatori (IPC). L’organització d’un Festival Mundial de la Joventut implica la mobilització de persones amb idees, sensibilitats i coneixements diferents i també molta il·lusió, creativitat i ﬂexibilitat. Això és el que han aportat les més de 400 persones que al llarg d’aquests quatre anys han col·laborat d’una manera o altra en l’organització d’aquest Festival. A tots i totes el meu sincer agraïment i reconeixement, i d’una forma especial a l’equip de la secretaria tècnica. Però els protagonistes d’aquest esdeveniment són els més de 8.000 joves que van arribar a Barcelona procedents de 130 països amb l’objectiu de compartir amb els al-

tres el treball i els projectes de cadascuna de les entitats que representaven. També hi van ser, encara que no físicament, tots aquells que per diverses circumstàncies no van poder participar-hi. I és que el treball fet durant aquest temps es va veure de sobres compensat per la vostra participació i implicació: moltisimes gràcies a tots i totes. Aquesta memòria vol deixar constància de la feina feta des que el 2001 es va presentar la candidatura de Barcelona a Panamà ﬁns al tancament de la tercera edició del Festival, i de tot el que va succeir del 8 al 14 d’agost durant la celebració del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004. Desitgem també que aquesta memòria serveixi per a l’organització de futures edicions del Festival que estem segurs reforçaran el paper del moviment associatiu juvenil mundial.

tion and accreditation system, planning the work teams that would be needed during the event itself, creating a Solidarity Fund to help young people with fewer resources attend the Festival, signing collaboration agreements with institutions and, more importantly, obtaining the maximum participation of young-association members from all over the world. Of course, all this was done following the policy guidelines of the National Preparatory Committee (NPC) and in coordination with the International Preparatory Committee (IPC). Organizing a World Youth Festival entails working with people who have different ideas, perceptions and skills, but also great enthusiasm, creativity and ﬂexibility. This is what more than 400 people contributed by collaborating in one way or another during the four years the Festival was being organized. My sincere thanks and acknowledgement go to all of them and, very specially, to the Technical Secretariat team. However, the real protagonists of this event were the more than 8000 young people who came to Barcelona from 130 countries with the aim of sharing in the work and projects

of each of the associations they represented. And we must not forget all the people who, for one reason or another, could not attend, but were with us in spirit. All our work was more than compensated by your participation and involvement: many, many thanks to all of you. The idea behind this report is to provide a record of the work done since 2001, when Barcelona’s candidacy was presented in Panama, up to the time the third edition of the Festival was brought to a close, and of everything that happened between 8 and 14 August during the World Youth Festival Barcelona 2004. We hope the report will also prove to be useful when organizing future editions of the Festival, which we are conﬁdent will strengthen the role of the world youth-association movement.

Gràcies per tot i ﬁns sempre

Inés Giralt Josa Directora Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004

Thank you, once more, for everything.

Inés Giralt Josa Director World Youth Festival Barcelona 2004

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

ELS FESTIVALS MUNDIALS DE LA JOVENTUT: ORÍGENS I HISTÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVALS: ORIGINS AND HISTORY

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

2 11

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

ELS FESTIVALS MUNDIALS DE LA JOVENTUT: ORÍGENS I HISTÒRIA

WORLD YOUTH FESTIVALS: ORIGINS AND HISTORY

QUÈ SÓN ELS FESTIVALS MUNDIALS DE LA JOVENTUT?

WHAT ARE WORLD YOUTH FESTIVALS?

Els Festivals Mundials de la Joventut són esdeveniments de caràcter mundial que agrupen a joves d’organitzacions juvenils de diferents països amb la missió de discutir els principals reptes de la gent jove. Els festivals són també un espai de trobada i de coneixement de la feina que duen a terme organitzacions juvenils de tot el món fent possible contactes per a futurs projectes conjunts, aprenent noves idees, tècniques, maneres de fer.

World Youth Festivals are international events that attract young people from youth organizations in different countries with the aim of discussing the main challenges faced by young people. Festivals also provide an opportunity to meet the members of youth organizations from all over the world and ﬁnd out about the work they do. These contacts are useful for planning joint projects, and sharing ideas, methods and ways of life.

Des de l’òptica del coneixement mutu i de la reivindicació, els festivals mundials són una eina de consolidació del moviment associatiu juvenil (MAJ) en el terreny mundial, amb la consolidació de les xarxes i les organitzacions internacionals. Són també un espai idoni per a conèixer i millorar estratègies de cooperació internacional.

From the perspective of getting to know each other and taking a joint stand on important issues, world festivals are a tool for consolidating the youth-association movement at the world level because they strengthen international networks and organizations. They also provide an ideal opportunity for becoming familiar with and improving international cooperation strategies.

Des del 1998 les diferents edicions del Festival han esdevingut referència per al moviment associatiu juvenil en temes com l’educació per al desenvolupament, la cooperació juvenil internacional, les condicions de vida dels joves, la realitat dels diferents pobles o les desigualtats socials.

Since 1998, the different editions of the Festival have provided a reference point for the youth-association movement on issues such as education for development, international youth cooperation, young people’s living conditions, the real situation of different peoples and social inequality.

ELS OBJECTIUS D’UN FESTIVAL

THE OBJECTIVES OF THE FESTIVAL

Un Festival és un espai basat en la democràcia, la laïcitat, la pluralitat, la igualtat, la llibertat i el respecte. Un espai compromès, reivindicatiu, innovador, divertit, crític i constructiu on l’intercanvi i la convivència esdevenen factors clau per a garantir un aprenentatge personal i la formació de gent jove a les organitzacions juvenils.

The Festival is a space based on democracy, plurality, equality, freedom and respect. It is a committed, assertive, innovative, fun, critical and constructive space where exchange and living together become key factors that help ensure young people from youth organizations experience personal growth and receive training.

En aquest sentit un Festival té els següents objectius:

The Festival has the following objectives:

≥ Enfortir el rol social dels i les joves, fent visible la seva contribució al desenvolupament de la societat i les seves demandes socials.

≥ To strengthen the role of young people in society by publicizing their contribution to societal development and their social demands.

≥ Potenciar les estructures i xarxes juvenils associatives en l’àmbit regional, nacional i internacional.

≥ To promote youth-association structures and networks at the regional, national and international levels.

≥ Fomentar la solidaritat global en la lluita per les reivindicacions comunes i la recerca de la justícia social.

≥ To encourage global solidarity in the struggle to achieve common goals and the ﬁght for social justice.

≥ Promoure i incrementar la interlocució entre el món associatiu juvenil i les administracions i institucions.

≥ To boost contact between the youth-association movement and public administrations and institutions.

≥ Fomentar la cooperació internacional com a canal per a enfortir el paper de la gent jove a la societat.

≥ To advocate international cooperation as a channel for strengthening young people’s role in society.

≥ Potenciar la capacitat de treball conjunt en la diversitat ideològica i cultural, intercanviant idees, experiències i projectes al voltant dels quatre pilars del Festival: globalització, desenvolupament sostenible, diversitat cultural i condicions de la pau.

≥ To promote the ability to work together on ideological and cultural diversity, and exchange ideas, experiences and projects based on the four pillars of the Festival: globalization, sustainable development, cultural diversity and the conditions for peace.

≥ Promoure el reconeixement social i polític del moviment associatiu juvenil com a pilar en l’enfortiment de la democràcia.

≥ To promote social and political recognition of the youth-association movement as a way of strengthening democracy.

> 1 ELS FESTIVALS MUNDIALS DE LA JOVENTUT: ORÍGENS I HISTÒRIA | WORLD YOUTH FESTIVALS: ORIGINS AND HISTORY

NAIXEMENT I PRIMERES EDICIONS

CREATION OF THE FESTIVAL AND FIRST EDITIONS

Les plataformes regionals de joventut de tot el món es coordinen a través del Global Cooperation Coordination Commitee (GCCC) –fundat el 1997 i encara en fase de consolidació1– per tal de cooperar i treballar conjuntament en temes d’acció global que afecten la gent jove. A ﬁ de fer visible el rol del moviment associatiu juvenil en la transformació del món que l’envolta i per a facilitar i reforçar la seva coordinació en l’àmbit global, el GCCC decideix organitzar els festivals mundials de la joventut.

Regional youth platforms from all over the world are coordinated through the Global Cooperation Coordination Committee (GCCC), which was founded in 1997 and is still in a phase of consolidation . The GCCC provides a context through which youth platforms can cooperate and work together by taking global action on issues affecting young people. With the aim of publicizing the role of the youth-association movement in the transformation of the world around us and facilitating and strengthening coordination at the international level, the GCCC made the strategic decision to organize World Youth Festivals.

La primera edició del Festival té lloc a Portugal, l’agost de 1998, coincidint amb la primera conferència mundial de ministres de joventut, organitzada des de les Nacions Unides en el marc de l’Exposició Universal de Lisboa. L’organització d’aquesta primera edició recau en les plataformes regionals de joventut i el Consell Nacional de Joventut de Portugal com a responsable local. En aquesta primera edició, caracteritzada per la pluralitat ideològica i geogràﬁca, es treballa especialment per a aconseguir engegar amb força la coordinació global

1 Actualment, el GCCC està format per les següents plataformes regionals: African Youth Network, Arab Youth Union, Asian Students Association, Asian Youth Council, Caribbean Federation of Youth, European Youth Forum, Foro Latinoamericano de la Juventud, Paciﬁc Youth Council i Pan-African Youth Movement.

The first edition of the Festival was held in Portugal in August 1998. It coincided with the first International Conference of Ministers for Youth, organized by the United Nations within the framework of the Universal Exposition in Lisbon. The organization of this first edition was handled by the regional youth platforms with the help of the National Youth Council of Portugal as the host association. In the first edition, characterized

The GCCC is currently made up of the following regional platforms: African Youth Network, Arab Youth Union, Asian Students Association, Asian Youth Council, Caribbean Federation of Youth, European Youth Forum, Latin American Youth Forum, Paciﬁc Youth Council and Pan-African Youth Movement.

Ivan

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

d’entitats juvenils. L’èxit obtingut, amb més de 6.000 participants de tot el món així com un bon nombre d’organitzacions, va fer pensar en una segona edició. El juliol de l’any 2001 té lloc la segona edició a Panamà, organitzada per un Comitè Internacional Preparatori i en el terreny local pel Consejo nacional de la Juventud de Panamá, Youth for Development and Cooperation (YDC) i el Ministerio de Juventud, Familía, Niñez y Adolescencia de Panamá. Tot i que el nombre de participants va ser menor que a Portugal, es va aconseguir reunir més de 3.000 joves d’arreu del món en una antiga base militar americana, fruit d’un procés que en certa manera reivindicava el dret dels panamenys a decidir el seu futur.

by ideological and geographic plurality, a special effort was made to promote the global coordination of youth associations. The success of the Festival, with more than 6000 participants from all over the world and a great many organizations, made it possible to consider organizing a second edition. In July 2001, the second edition was held in Panama and was organized by the International Preparatory Committee and, at the local level, by the National Youth Council of Panama, Youth for Development and Cooperation (YDC) and the Ministry for Youth, Women, Children and the Family of Panama. Although the number of participants was lower than in Portugal, more than 3000 young people from all over the world met at an old American military base, as the result of a process to stake a claim for the people of Panama to decide their own future.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

EL FESTIVAL A BARCELONA THE FESTIVAL IN BARCELONA

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

3 15

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

EL FESTIVAL A BARCELONA

THE FESTIVAL IN BARCELONA

PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA A PANAMÀ

PRESENTATION OF THE CANDIDACY IN PANAMA

La participació del teixit associatiu juvenil català als festivals ha estat històricament destacada. Tant en els festivals mundials de la joventut i els estudiants (FMJE) organitzats des de l’any 1947 per les joventuts i els estudiants progressistes i demòcrates en l’àmbit internacional, com en els darrers festivals mundials de la joventut organitzats pel GCCC. Tradicionalment, les delegacions catalanes als festivals han estat equips forts i cohesionats, que han fet una gran feina per tal de representar les entitats juvenils catalanes. Aquesta feina va ser especialment visible a l’edició de Panamà, on, tal com les entitats havien acordat a les assemblees del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) l’any xxxx, es va donar a conèixer la proposta d’organitzar la tercera edició del Festival Mundial de la Joventut a Barcelona. D’aquesta manera, els consells van obrir per primera vegada un procés de candidatura per a la celebració d’un festival mundial de la joventut.

Tot i la bona acollida de la candidatura catalana per part d’entitats d’arreu del món, el procés de decisió va durar un any. Finalment, el juny del 2002, els membres del GCCC reunits a Barcelona van aprovar la candidatura per a la celebració de la tercera edició del Festival a Barcelona l’agost de 2004. En aquesta reunió és van constituir el Comitè Internacional Preparatori (IPC) i el Comitè Nacional Preparatori (NPC) per a aquest Festival.

EL COMITÈ ORGANITZADOR > Comitè

Internacional Preparatori (IPC)

El GCCC és el responsable de constituir per a cada edició del Festival un Comitè Internacional Preparatori (IPC) que serà el responsable polític de l’esdeveniment. Per a l’edició de Barcelona l’IPC va estar format per les plataformes regionals juvenils, el Comitè Nacional Preparatori i, per primera vegada, també per grans organitzacions internacionals juvenils. A més, es va decidir incorporar a l’organització Youth for Development and Cooperation (YDC) en qualitat de responsable de l’organització en l’àmbit local de la darrera edició del Festival per poder comptar, d’aquesta manera, amb la seva experiència. Fins a ﬁnals del 2003 es va treballar per a aconseguir la incorporació del màxim nombre de plataformes regionals de joventut i organitzacions internacionals juvenils en l’IPC, per a garantir al màxim la diversitat de participació. Finalment l’IPC va quedar constituït per:

The Catalan youth-association movement’s participation in youth festivals has historically been noteworthy. This is true with regard to the World Festivals of Youth and Students (WFYS) organized since 1947 by the World Federation of Democratic Youth at the international level, as well as the more recent youth festivals organized by the GCCC. Catalan delegations to these festivals have traditionally been strong and united, and have done a great job representing Catalan youth associations. This work was particularly visible at the Festival in Panama, where the proposal was made of holding the third edition of the World Youth Festival in Barcelona, as had been agreed at the Assemblies of the National Youth Council of Catalonia (CNJC) and the Youth Council of Barcelona (CJB) in xxxx. For the ﬁrst time, these councils began a process of submitting a candidacy to hold a world youth festival. Despite the good reception of the Catalan candidacy by associations from all over the world, the decision-making process lasted a year. Finally, in June 2002, the members of the GCCC met in Barcelona to approve the candidacy to host the third edition of the Festival in Barcelona in August 2004. At that meeting, the International Preparatory Committee (IPC) and the National Preparatory Committee (NPC) were created for the Festival.

THE ORGANIZING COMMITTEE > The

International Preparatory Committee (IPC)

The GCCC is in charge of creating an International Preparatory Committee (IPC) for each edition of the Festival. The IPC is responsible for the policies of the event. For the Barcelona edition, the IPC was made up of regional youth platforms, the National Preparatory Committee and, for the ﬁrst time, major international youth organizations. Moreover, the decision was made to include Youth for Development and Cooperation (YDC), the organization responsible for preparing the previous edition of the Festival at the local level, to gain access to input on their experience. Work was done until the end of 2003 to bring the maximum number of regional youth platforms and international youth organizations into the IPC to guarantee the maximum amount of diversity in terms of participation. In the end, the IPC was made up of:

> 3 EL FESTIVAL A BARCELONA | 3 THE FESTIVAL IN BARCELONA

©Ivan

Plataformes regionals de joventut

Regional Youth Platforms

• African Youth Network (RAJ–AYN)

• Arab Youth Union (AYU)

• Asian Students Association (ASA)

• Asian Youth Council (AYC)

• European Youth Forum (YFJ)

• Foro Latino Americano de la Juventud (FLAJ)

• Paciﬁc Youth Council (PYC)

• Pan-African Youth Movement (MPJ–PYM)

Organitzacions juvenils internacionals

International Youth Organizations

• International Federation of Liberal Youth (IFLRY)

• International Union of Socialist Youth (IUSY)

• World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS)

• World Organisation of the Scout Movement (WOSM)

• Youth for Development and Cooperation (YDC)

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

L’IPC es reuneix periòdicament i pren les decisions respecte als aspectes claus de l’esdeveniment: el model de participació, continguts del programa, procés d’inscripció, quotes d’inscripció, etc.

The IPC met periodically to make decisions about key aspects of the event, such as the participation form, programme content, and registration procedures and fees.

> Comitè

> The

Nacional Preparatori (CNP)

National Preparatory Committee (NPC)

Per fer possible la preparació i execució del Festival sobre el terreny és necessària la constitució d’un Comitè Nacional Preparatori (CNP) que està format per l’organització o les organitzacions encarregades de dur a terme cada edició i que al mateix temps forma part del Comitè Internacional. El que fa aquest Comitè es executar els acords presos en les reunions de l’IPC i el seguiment diari de l’organització de l’esdeveniment.

To make preparation and execution of the Festival possible at the local level, it is necessary to set up a National Preparatory Committee (NPC), made up of the organization or organizations responsible for implementing each edition and which also form part of the IPC. The NPC puts the resolutions passed by the IPC into practice and monitors the day-to-day running of the event.

En aquesta tercera edició, el Comitè Nacional Preparatori (CNP) estava format pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), juntament amb el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 (Fòrum) com a partenaire principal.

In the third edition, the National Preparatory Committee was made up of the National Youth Council of Catalonia (CNJC) and the Barcelona Youth Council (CJB), together with the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004 (Forum) as the main partner.

L’OPORTUNITAT DEL FÒRUM

THE OPPORTUNITY OF THE FORUM

Al mateix temps que el CNJC i el CJB es plantejaven l’organització de la tercera edició del Festival, començava a prendre forma a Barcelona un nou projecte d’abast internacional que es proposava fomentar el diàleg al voltant dels grans temes de debat del segle XXI: el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

While the CNJC and the CJB were considering organizing the third edition of the Festival, a new international project began to take shape in Barcelona designed to generate dialogue about the main issues of the 21st century: the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004.

La possibilitat de vincular el Festival amb el Fòrum es va perﬁlar, en aquell moment, com una excel·lent oportunitat per a © Fòrum Barcelona 2004 /Jordi Canyameres

At that time, the possibility of creating a link between the Festival and the Forum revealed itself as an excellent opportunity to gain financial backing for the organization of the World Youth Festival without putting the limited resources of the youth associations in jeopardy. Although collaboration with the Forum began with the organization’s support of the Catalan delegation in Panama, the negotiations to decide on the collaboration agreement did not begin until the candidacy was approved in June 2002. During this process, it became necessary to make specific decisions about the Forum’s financial and logistics support of the Festival, as well as the independence of the IPC when it came to defining and coordinating the content of the event. Conversations concluded eight months later, after the organization had received approval for some of its main claims, such as ensuring that suitable lodging near the venue would be made available for all the participants in the WYFB 2004. The Forum did not agree, however, to making this campground a permanent facility that could be used to make up for one of the things Barcelona currently lacks: affordable tourist accommodation in the city, a claim made by the local and national association movement before and during the Festival. The main undertakings of the agreement signed in March 2003 were:

> 3 EL FESTIVAL A BARCELONA | 3 THE FESTIVAL IN BARCELONA

afrontar econòmicament l’organització d’un Festival Mundial de la Joventut sense hipotecar els limitats recursos de què disposen les entitats juvenils. Tot i que la col·laboració amb el Fòrum es va iniciar amb el suport a l’organització de la delegació catalana a Panamà, les negociacions per a determinar l’acord de col·laboració no van començar fins després d’aprovar-se la candidatura, el juny de 2002. Durant aquest procés, calia concretar el suport financer i logístic del Fòrum al Festival i la independència per part del Comitè Internacional Preparatori per definir i coordinar els continguts de l’esdeveniment. Les converses es van tancar vuit mesos més tard, després d’aconseguir incorporar-hi algunes de les principals reivindicacions de l’organització, principalment disposar d’allotjament per a tots i totes les participants del FMJB 2004 en condicions i a prop del recinte. Al calaix, però, va quedar la possibilitat de convertir aquest espai en un càmping permanent que resolgués les mancances d’un turisme assequible a la ciutat, una reivindicació que el moviment associatiu local i nacional va fer conèixer abans i durant el Festival.

Construïm el món! ¡Construyamos el mundo! Let’s build the world Construisons le monde!

Els principals acords recollits en el conveni, signat el març del 2003, són: • Reconeixement explícit del lideratge del Festival per part del Comitè Internacional Preparatori. • Independència en la deﬁnició dels continguts i del programa del Festival per part de l’IPC. • Quotes d’inscripció variables segons el país de procedència, acordades amb l’IPC. • Finançament a càrrec del Fòrum de: - l’allotjament dels participants en un càmping prop del recinte totalment equipat i adaptat; - l’alimentació (esmorzar, dinar i sopar) de tots els participants; - el transport local dels participants, i - el suport en l’aparell organitzatiu de l’esdeveniment (recursos humans, materials, viatges i reunions del Comitè Internacional Preparatori). • Ús dels espais del recinte, en exclusiva l’Auditori i el Centre de Convencions.

• Explicit recognition of the International Preparatory Committee as the organizers of the Festival. • The IPC’s complete independence with regard to deﬁning the Festival content and programme. • Variable registration fees depending on the country of origin, as agreed with the IPC. • Forum ﬁnancing of: - accommodation for participants at a fully equipped and adapted campground near the venue. - full board (breakfast, lunch and dinner) for all participants. - local transport for participants. - organizational support for the event (human resources, material, travel expenses and meetings of the International Preparatory Committee). • The use of spaces at the venue, as well as exclusive use of the Auditorium and the Convention Centre.

UN FESTIVAL ADAPTAT ALS NOUS TEMPS

A FESTIVAL ADAPTED TO TODAY’S WORLD

La imatge

The image

Per tal de donar a conèixer el Festival de Barcelona calia dissenyar un logotip que fos la síntesi de l’esperit de l’esdeveniment, una imatge impresa dels objectius i del sentit del Festival, entès com un procés participatiu amb passat i futur. L’estrella de color ataronjat es va convertir, d’aquesta manera, en la imatge del Festival des de la presentació de la candidatura

To make people aware of the Festival in Barcelona, it was necessary to come up with a logo that reﬂected the spirit of the event, a printable image that summarized the objectives and meaning of the Festival, understood as a participatory process with a past and a future. The orange star became the image of the Festival starting with the presenta-

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

a Panamà l’any 1998 ﬁns a la celebració de l’esdeveniment l’agost del 2004. Es pot aﬁrmar que el logo juntament amb el lema «Construïm el món!» va esdevenir una referència per a les associacions, institucions i joves d’arreu del món que van participar en el procés de construcció i execució del Festival.

tion of the candidacy in Panama in 1998 until the event was held in August 2004. The logo and the slogan “Let’s Build the World!” became reference points for associations, institutions and young people from all over the world that participated in the process of building and implementing the Festival.

Les noves tecnologies

New technologies

A ﬁ de fer possible una participació àmplia i diversa calia garantir i facilitar la informació del Festival a joves dels cinc continents. Per aconseguir-ho es va decidir treballar en quatre idiomes oﬁcials: català, castellà, anglès i francès, als quals se sumaria l’àrab sempre que fos possible. Aquestes van ser les llengües utilitzades en tots els materials de promoció i de comunicació abans i durant el Festival. De la mateixa manera, es va treballar per a aconseguir traducció al major nombre d’idiomes en les activitats que es van dur a terme durant l’esdeveniment.

To ensure participation was as far-reaching and diverse as possible, it was necessary to guarantee and facilitate information on the Festival to young people all over the world. The decision was therefore made to work in four ofﬁcial languages: Catalan, Spanish, English and French. Arabic would be included whenever possible. These were the languages used in all the promotional and communication material issued before and during the Festival. In the same way, an effort was made to translate the activities carried out during the event into the greatest number of languages.

També per a garantir la comunicació amb els cinc continents, així com una difusió del Festival en la xarxa, es decideix fer una aposta clara per les noves tecnologies, tot i mantenint les opcions més convencionals (material en paper) per a aquelles persones i entitats que no hi tenien accés.

Another way of guaranteeing communication with the entire world and disseminating news about the Festival over the Internet was making use of new technologies, while maintaining the most conventional options (material on paper) for those people and associations that did not have access to new technologies.

Sostenibilitat i accessibilitat

Sustainability and accessibility

El Festival es va proposar des del primer moment aplicar mo-

From the very beginning, the Festival proposed applying mod-

> 3 EL FESTIVAL A BARCELONA | 3 THE FESTIVAL IN BARCELONA

dels de sostenibilitat i accessibilitat en el seu funcionament. Aquest objectiu es va fer visible, entre d’altres elements, en el got del Festival: tots i totes els i les participants van rebre un got de plàstic reutilitzable per a les consumicions que es fessin durant tot l’esdeveniment i, d’aquesta manera, reduir el volum de residus. Quant a l’accessibilitat, es va facilitar l’accés a les instal·lacions del recinte així com a l’allotjament a persones amb mobilitat reduïda.

els of sustainability and accessibility in its operations. This objective was manifested in the Festival glass, among other things: all participants received a reusable plastic glass to be used for all their drinks during the event with the aim of reducing waste. In terms of accessibility, work was done to ensure the venue and lodging facilities were accessible to people with reduced mobility.

EL FINANÇAMENT

FINANCING

Des del primer moment, es va fer evident que el Festival necessitava fonts de finançament pròpies i alternatives a les que habitualment disposa el moviment associatiu juvenil per les grans dimensions de l’esdeveniment. Un finançament que, d’una banda, no havia d’afectar ni hipotecar els recursos destinats a les entitats juvenils i, d’una altra, no havia d’influir en la independència del Festival.

Due to the size of the event, it was clear right from the start that the Festival needed both standard financing and alternatives to the financing sources regularly available to the youthassociation movement. Such financing, however, should not affect the resources earmarked for youth associations or put them in jeopardy. Nor should it have an influence on the independence of the Festival.

Els dos consells de la joventut van trobar en el Fòrum un promotor que podia satisfer aquestes premisses, ja que estava disposat a ﬁnançar una part molt important de l’esdeveniment deixant que fos l’organització (l’IPC) qui prengués les decisions relatives al desenvolupament del Festival.

The two youth councils felt that the Forum could be a promoter that would meet these needs, given that it was prepared to ﬁnance a signiﬁcant part of the event and allow the IPC to make its own decisions regarding how the Festival was carried out.

L’acord amb el Fòrum va suposar el ﬁnançament del 85% del pressupost de l’esdeveniment. Les següents administracions i institucions van aportar el 15% restant del pressupost del Festival: • Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya • Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona • Secretaria de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya • Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya • Obra Social de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, “La Caixa” A més de la Secretaria General de Joventut i la Regidoria de Joventut, altres institucions i organismes van col·laborar en l’organització del Festival amb contraprestacions especíﬁques, com ara la participació en el Programa Paral·lel o en la difusió de l’esdeveniment a través de la seva xarxa de contactes:

The agreement reached with the Forum covered 85% of the Festival budget. The following public administrations and institutions contributed the remaining 15%: 21

• Secretariat General for Youth of the Catalan Government • Department of Youth of Barcelona City Council • Secretariat for International Relations of the Catalan Government • Department of Social Welfare of the Catalan Government • Charitable Trust of Caixa de Pensions i Estalvis “La Caixa” Savings Bank of Barcelona In addition to the Secretariat General for Youth and the Department of Youth, other institutions and organizations participated in the organization of the Festival by making speciﬁc contributions, participating in the Parallel Programme or publicizing the event through their network of contacts: • Girona City Council

• Ajuntament de Girona

• Casa Asia

• Casa Àsia

• Barcelona Football Club

•Futbol Club Barcelona

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

L’EQUIP HUMÀ >

L’organització catalana

THE HUMAN TEAM > Catalan

organization

A l’hora de dissenyar el model d’organització del Festival es va veure la necessitat de crear una estructura tècnica i també política –de presa de decisions– pròpia, per tal de poder mantenir l’activitat ordinària dels dos consells.

When designing the organizational model of the Festival, it was necessary to create a technical and decision-making political structure to be able to maintain the regular activity of the two local councils.

Per a la presa de decisions es va crear una comissió delegada formada per representants del secretariats dels dos consells i la directora del Festival. Aquesta comissió va ser l’encarregada de prendre les decisions polítiques que més tard executava l’equip tècnic.

A delegated decision-making committee was created, made up of representatives of the secretariats of the two councils and the Festival director. This committee was in charge of making the policy decisions that would then be implemented by the technical team.

El dia a dia del Festival va estar organitzat per un equip format per cinc persones que, al mateix temps, va comptar amb el suport de les oﬁcines tècniques, dels membres dels secretariats dels dos consells, així com d’altres voluntaris i voluntàries d’entitats juvenils catalanes que es van anar incorporant progressivament a l’organització de l’esdeveniment.

Day-to-day Festival activities were organized by a team made up of ﬁve people who also received support from the technical ofﬁces and members of the secretariats of the two councils, as well as volunteers from different Catalan youth associations who gradually joined in the organization of the event.

En aquest sentit, cal destacar el paper de les entitats juvenils catalanes com a peces fonamentals en l’organització durant tot el procés. Si la seva implicació ja es va fer evident en la promoció de la candidatura de Barcelona a Panamà, formant la delegació catalana, va ser encara més signiﬁcativa durant el procés de construcció de la tercera edició amb tasques de difusió tant en l’àmbit local, nacional, com internacional. Va ser durant la celebració del Festival que van esdevenir peces imprescindibles en l’organització i es van implicar en tasques com: les acreditacions, les inscripcions o el manteniment de la convivència al càmping. >

Els cooperants

Worth highlighting is the role of Catalan youth associations as fundamental participants in the organization throughout the process. Their participation as part of the Catalan delegation was evident in the promotion of Barcelona’s candidacy in Panama and became even more signiﬁcant during the process of building the third edition. Their work involved publicizing the Festival at the local, national and international levels. During the Festival itself, Catalan youth associations formed an essential part of the organization through their involvement in such tasks as accreditations, registrations and maintaining order at the campground.

> Cooperators

Objectius i model

Objectives and model

L’objectiu de crear un equip internacional de cooperants per al FMJB 2004, una novetat respecte a edicions anteriors, era el de comptar amb la col·laboració d’un nombre de joves de tot el món que poguessin desenvolupar un rol actiu en l’organització i la gestió del Festival i que, alhora, poguessin gaudir de l’experiència d’estar involucrats en un esdeveniment internacional.

The objective of creating an international team of cooperators for the WYFB 2004 was a new one compared to previous editions. The aim was to be able to count on the collaboration of a number of young people from all over the world who could take an active role in Festival organization and management while enjoying the experience of being involved in an international event.

En el model de participació voluntària del FMJB 2004 es proposava construir un equip de cooperants que tingués com a objectiu promoure l’associacionisme juvenil. Un equip on es barregessin joves procedents d’associacions amb joves individuals, que amb l’experiència viscuda es veiessin motivats a esdevenir, en el futur, membres d’associacions juvenils. De la mateixa manera, es va vetllar perquè les tasques deﬁnides per a l’equip de cooperants no suposessin en cap cas la suplència de llocs de treball. Així doncs, l’experiència d’aquests i aquestes joves com a cooperants es va plantejar com una possibilitat de participació activa en l’organització de l’esdeveniment i una oportunitat de viure el Festival des de dintre, a més de participar en el conjunt d’activitats.

The WYFB 2004 model of voluntary participation proposed building a team of cooperators whose main objective was to promote the youth-association movement. The team would be made up of a mixture of young people from associations and young people who were not members so the experience could provide them with motivation to join youth associations in the future. An effort was also made to ensure the tasks deﬁned for the team of cooperators never destroyed paying jobs. The experience of these young people as cooperators was approached as a chance for active participation in the organization of the event and an opportunity to see the Festival from the inside while participating in Festival activities.

> 3 EL FESTIVAL A BARCELONA | 3 THE FESTIVAL IN BARCELONA

Vies de procedència

Different ways of becoming a cooperator

L’equip de cooperants del Festival es va configurar a partir de quatre programes diferenciats que van requerir tractaments específics però que alhora van garantir la diversitat de procedència, de perfil i de motivació dels seus integrants.

The team of Festival cooperators was created through four different programmes with speciﬁc procedures to guarantee diversity in terms of the country of origin, background and motivation of the members.

• Entitats juvenils dels dos consells. 143 joves procedents d’entitats juvenils, membres dels dos consells organitzadors i dels consells de les Illes Balears i del País València, amb qui el CNJC té un lligam especial a través del marc de treball conjunt Triangle Jove, van formar part de l’equip de cooperants. Des de les diferents entitats es van incorporar tots aquells i totes aquelles joves que volien implicar-se en el Festival més enllà de ser mers participants. Les tasques que van dur a terme van ser les més relacionades amb aspectes relatius a la ciutat i el país (informació, programa paral·lel, acreditacions, etc.). • Servei de Voluntariat Europeu (SVE) del Programa Joventut de la Comissió Europea. El Festival, per les seves característiques, es va acollir a l’anomenada Acció 2 –Servei de Voluntariat Europeu del Programa Joventut-, que li permetia allotjar 60 joves voluntaris procedents de diverses organitzacions juvenils d’arreu d’Europa. La crida per contactar les possibles organitzacions d’enviament, encarregades de buscar i seleccionar els participants, es va fer entre totes les entitats membres del Fòrum

• Youth associations in the two councils. 143 young people from youth associations, members of the two organizing councils and the councils of the Balearic Islands and the Autonomous Community of Valencia (with which the CNJC has a special connection within the working framework of the Triangle Jove group) formed part of the team of cooperators. The different associations worked to include all the young people who expressed an interest in getting involved in the Festival above and beyond merely participating in the activities. The work done by these cooperators was related to the areas of the city and Catalonia (information, parallel programme, accreditations, etc.). • The European Voluntary Service (EVS) of the European Commission’s Youth Programme. Due to its characteristics, the Festival took advantage of Action 2, the Youth Programme’s European Voluntary Service, which allowed it to take on 60 volunteers from different youth organizations operating throughout Europe.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Europeu de la Joventut. Finalment, es va comptar amb les següents organitzacions: Associació Mundial de Noies Escoltes (World Organisation of Girl Guides and Girl Scouts) – WAGGGS (regió europea), Organització Mundial del Moviment Escolta (World Organisation of the Scout Movement) – WOSM (regió europea), Young Romanian Europeans (Romania), Euroyouth 2002 (Bulgària), Youth Action for Peace – YAP (Romania i Itàlia) i el Servei de Voluntariat Europeu de l’Ajuntament de Torí (Itàlia). Cal destacar que el projecte del Festival es va acollir al Servei de Voluntariat Europeu com a experiència pilot del Programa Joventut, ja que les seves característiques eren especíﬁques i diferents de les dels projectes que normalment hi prenen part: es tractava d’un gran esdeveniment internacional d’una durada limitada en què participaven 60 joves, un nombre inusual de cooperants en el funcionament normal de l’SVE. • Camps de treball subvencionats per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. A través de la Fundació Josep Carol, el Festival va sol·licitar a la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya la subvenció per a dur a terme dos camps de treball en el marc de l’esdeveniment: un d’autonòmic (per a tot l’Estat espanyol) i un d’internacional. Els camps de treball són activitats adreçades a joves que combinen la participació voluntària en un projecte de servei a la comunitat amb la participació en activitats de lleure i d’interrelació sociocultural. En aquest cas, els cooperants van assumir tasques relacionades amb l’àrea de comunicació i de suport als participants del Festival.

The different organizations that could send volunteers and that were responsible for recruiting participants were contacted by all the member associations of the European Youth Forum. Finally, the following organizations contributed volunteers: the World Organization of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS, European region), the World Organization of the Scout Movement (WOSM, European region), Young Romanian Europeans (Romania), Euroyouth 2002 (Bulgaria), Youth Action for Peace (YAP, Romania and Italy) and the European Voluntary Service of the Turin City Council (Italy). It should be pointed out that the Festival project made use of the European Voluntary Service as a pilot experience of the Youth Programme, given that the Festival’s characteristics were speciﬁc and different from the projects the EVS generally participated in: the Festival was a major international event that would last a limited period of time and where 60 young people would participate, an unusual number of cooperators in terms of EVS operations. • Working camps subsidized by the General Secretariat for Youth of the Catalan Government. Through the Josep Carol Foundation, the Festival applied to the Secretariat General for Youth of the Catalan Government for a subsidy to cover two working camps within the framework of the event: a local camp (for all of Spain) and an international camp. These working camps are activities targeted at young people that combine volunteer participation in a community-service project with participation in leisure and socioculturalinteraction activities. In this case, the cooperators took part in tasks related to the areas of communication and support for Festival participants.

> 3 EL FESTIVAL A BARCELONA | 3 THE FESTIVAL IN BARCELONA

• Suport Ciutadà - Fòrum Barcelona 2004. La quarta via de procedència dels cooperants del FMJB 2004 va ser el projecte de Suport Ciutadà del Fòrum 2004, que proposava un model de voluntariat molt similar al del Festival. L’objectiu era implicar joves no associats en les activitats del FMJB 2004 i fer-los partícips d’aquest esdeveniment organitzat des del moviment associatiu juvenil.

Procedència dels cooperants

• Forum Barcelona 2004 Citizen Support. The fourth source of WYFB 2004 cooperators was the Forum 2004 Citizen Support Project, which proposed a volunteer model very similar to that of the Festival. The objective was to get young people who were not members of youth associations involved in the activities of the WYFB 2004 and encourage them to participate in this event organized by the youth-association movement.

Total number of Cooperators

314

Associations in Catalonia, the Autonomous Community of Valencia and the Balearic Islands

143

European Voluntary Service

Local and international working camps

Citizen Support of the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004

Country of origin of cooperators Germany Austria Belgium Belarus Bosnia and Herzegovina Brazil Bulgaria Catalonia Chile Czech Republic

Denmark France Netherlands Hungary Ireland Iceland Italy Japan Kenya Mexico Poland

Portugal Romania Slovakia Slovenia Spain Sweden Turkey United Kingdom United States Venezuela

La formació i les tasques

Training and work

Els cooperants van participar en diferents sessions de formació, impartides amb la col·laboració de l’entitat Alternativa Jove abans de l’inici del Festival, per conèixer tant l’espai físic com les característiques de l’organització de l’esdeveniment. Per la seva banda, el grup procedent del Programa SVE va assistir a les sessions de formació que estableix com a obligatòries la Comissió Europea i que tenen un contingut especíﬁc.

The cooperators participated in different training sessions provided before the Festival began, in collaboration with the association Alternatives for Young People to ensure the cooperators were familiar with the actual site and the organizational characteristics of the event. The EVS group also participated in the obligatory training sessions with speciﬁc content organized by the European Commission.

Els i les cooperants del Festival van treballar en tres gran àrees: programa, comunicació i càmping, repartits en funció de la via de procedència i dels perﬁls i disponibilitat de cadascun. Alguns es van implicar en tasques de convivència del càmping, d’altres en l’elaboració del diari del Festival i del documental, d’altres es van fer càrrec d’atendre els participants en punts d’informació i també de donar suport a l’organització de les sales on es feien les activitats en el programa autogestionat. També van participar en les activitats del programa paral·lel.

The Festival cooperators worked in three main areas: programme, communication and the campground. This work was distributed depending on the source, background and availability of each one. Some participated at the campground, others helped prepare the Festival newspaper and a documentary, and still others took charge of providing information to participants at the information booths and offering support to the organization wherever the activities of the self-organized programme were held. They also participated in the activities of the parallel programme.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

El principal espai de convivència de l’equip va ser el càmping, on hi estaven allotjats pràcticament la totalitat del grup. També es va habilitar una sala com a oﬁcina del cooperant on es podien comunicar amb els responsables de l’àrea i on se’ls donava a conèixer els torns de treball, que en cap cas van superar les cinc hores diàries.

Els resultats, a la xarxa Cal dir que els primers resultats d’aquesta experiència es van deixar veure immediatament després del Festival: per iniciativa dels cooperants es van posar en marxa diverses pàgines web que els han permès continuar en contacte malgrat trobar-se en racons del món allunyats. Al mateix temps, s’han convertit en un espai per a la discussió, l’intercanvi d’experiències i un punt de partida de nous projectes. Alguns dels cooperants que van prendre part en el programa com a joves individuals s’han incorporat, després, en associacions juvenils.

The team’s main cohabitation area was the campground, where practically the entire group had its lodgings. A Cooperators’ Ofﬁce was also set up where cooperators could talk with the area heads and receive their work schedules, which were never more than ﬁve hours a day.

The results: on the net The initial results of this experience were made available immediately after the Festival ended: under the initiative of the cooperators, different websites were created so they could stay in contact despite the physical distance that separated them. These sites have also become spaces for discussion, exchanging experiences and a starting point for new projects. And some of the cooperators who participated in the programme as young people not connected with youth associations have since joined one.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ COMMUNICATION AND DISSEMINATION

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

4 27

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ Un manual per conèixer i participar L’1 d’octubre del 2003 va començar el procés de participació del Festival. Es va posar en marxa, d’aquesta manera, un dels processos clau per a la comunicació de l’esdeveniment, amb els següents objectius: donar a conèixer el Festival, promoure la implicació de les organitzacions juvenils de tot el món en la «construcció» de l’esdeveniment (programa autogestionat), aconseguir una identiﬁcació amb la trobada i obtenir el reconeixement del Festival com a procés i esdeveniment a tenir en compte en l’agenda internacional de polítiques de joventut. Finalment, es proposava assolir la participació en el Festival d’un nombre representatiu i divers d’associacions juvenils d’arreu i entre 8.000 i 10.000 joves, principalment associats i associades de tot el món.

COMMUNICATION AND DISSEMINATION A manual for learning and participating On 1 October 2003 the Festival-participation process began. One of the key mechanisms for communicating the event was set in motion with the following objectives: to make people aware of the Festival, to encourage youth organizations from all over the world to get involved in the “construction” of the event (the self-organized programme), to help people identify with the event and to ensure the Festival was recognized as a process and an event to be borne in mind on the international agenda of youth policies. Finally, it was proposed that the Festival should attract a number of representative, diverse youth associations from around the world and between 8000 and 10,000 young people, mainly members of youth associations.

L’eina principal per a aconseguir aquests objectius va ser el Manual de Participació: un llibret de format àgil i amb la informació concisa i bàsica per a conèixer el Festival i les instruccions per a implicar-se en el procés de participació. El Manual anava acompanyat d’un CD-ROM on es podia trobar la ﬁtxa a emplenar per totes les entitats que volguessin proposar activitats per al programa autogestionat. Al Manual es van sumar altres eines, com ara els fulletons desplegables, els adhesius, els pòsters, les carpetes...

The main tool for achieving these objectives was the Participation Manual, a booklet with a streamlined format and short and concise information on the Festival with instructions on how to get involved in the participation process. The Manual came with a CD-ROM with a form to be ﬁlled out by any association that wanted to propose activities for the self-organized programme. Other tools were used besides the Manual, such as brochures, stickers, posters and folders.

La web del Festival

The Festival website

A finals de novembre del 2003 es va posar en marxa la web del Festival en els quatre idiomes oficials i més endavant també es va incorporar la traducció a l’àrab. La web va esdevenir l’espai de referència, tal com es constata en el nombre de visites setmanals que van arribar fins a les 30.000, per donar a conèixer el Festival, així com per consultar dates, terminis i condicions respecte a la participació i la inscripció. En la difusió i l’impuls de la web va ser clau l’edició del butlletí electrònic El Festival al dia, de periodicitat entre mensual i quinzenal, enviat també en els quatre idiomes oficials a una base de dades de prop de 4.000 persones.

The Festival website was inaugurated at the end of 2003 in the four official languages of the Festival. Texts in Arabic were added at a later date. As reflected by the number of hits per week, which reached the high mark of 30,000, the website became a point of reference for finding out about the Festival, checking information, consulting the terms and conditions for participation and registering. The e-newsletter What’s Happening at the Festival, which was initially sent out monthly and then every two weeks in the four official languages to nearly 4000 people, helped increase awareness of the website.

> 4 COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ | 4 COMUNICATION AND DISSEMINATION

El gabinet de premsa

The press ofﬁce

Durant els mesos previs a la celebració del Festival, la tasca del gabinet es va concentrar en l’enviament de notes de premsa al voltant del procés de construcció de l’esdeveniment, en la inserció d’articles d’opinió en diaris de referència i rodes de premsa puntuals. També es va fomentar i facilitar el tractament informatiu del Festival per part de les entitats juvenils i les publicacions especialitzades en joves amb articles tipus sobre l’esdeveniment.

In the months running up to the Festival, work at the press ofﬁce was focused on issuing press releases related to the process of building the event, writing opinion articles for key newspapers and holding press conferences. Information was also provided to youth associations and articles on the event were prepared for publications aimed at young people.

En la celebració de l’esdeveniment, l’equip de comunicació va intensiﬁcar les accions adreçades als mitjans de comunicació, que es van concretar en: organització de dues rodes de premsa diàries, una trobada diària amb els mitjans per resumir la jornada anterior i avançar els actes principals del dia (del 9 al 13 d’agost), convocatòries a activitats centrals del Festival, notes de premsa i visites guiades al càmping amb mitjans de comunicació. Representants del Comitè Nacional Preparatori i del Comitè Internacional Preparatori van actuar com a portaveus del Festival davant dels mitjans de comunicació, així com també van prendre part en la coordinació de les accions dutes a terme durant l’esdeveniment. La presència als mitjans de comunicació va ser molt intensa entre els dies 3 i 16 d’agost. L’expectació va ser molt alta i es

While the event was being held, the communication team intensiﬁed its actions aimed at the media. These actions included organizing two press conferences a day, holding a daily meeting with the media to summarize the previous day’s events and provide information on the main events of the current day (from 9 to 13 August), inviting the media to attend the main Festival activities, issuing press releases and taking media representatives on guided tours of the campground. Representatives of the National Preparatory Committee and the International Preparatory Committee acted as media spokespeople of the Festival and also helped coordinate the action taken during the event. The media coverage was very intense from 3 to 16 August. Expectation was very high among the many representatives of Catalan, Spanish and international publications and more than 300 articles were published on the event.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

va aconseguir una important i destacada presència del Festival als mitjans de comunicació nacionals, estatals i també internacionals, amb més de 300 articles publicats.

Una motxilla imprescindible Totes les persones que van participar en el Festival com a delegats o delegades van rebre una motxilla amb material útil durant el Festival: el programa d’activitats, els tiquets de menjar que es podien intercanviar en els establiments indicats, un got de plàstic reutilitzable pensat per minimitzar els residus; la samarreta corporativa del Festival, una llibreta dissenyada conjuntament amb la Generalitat de Catalunya amb consells i informació sobre malalties de transmissió sexual, que incloïa un preservatiu, un mapa i informació pràctica sobre Barcelona.

El diari del Festival

El Diari del Festival, que també va tenir versió digital gràcies a l’acord amb el diari electrònic VilaWeb, va esdevenir una eina d’informació per als delegats i delegades. La publicació, editada amb la col·laboració del rotatiu català El Punt i l’entitat Diomira, es va donar a conèixer amb un número zero el juny del 2004 pensat per presentar el Festival a la societat civil catalana i disposar d’una eina més de comunicació amb les entitats acollidores de la tercera edició de l’esdeveniment. Del 8 al 14 d’agost es van editar 10.000 exemplars de cada número, dels set números restants que es repartien cada matí entre els delegats i les delegades. El continguts es van escriure en quatre idiomes (català, anglès, castellà i francès) i amb una especial atenció per l’actualitat del dia a dia, però també amb articles de fons encarregats a alguns dels ponents del programa central i experts en algun dels quatre eixos del Festival, així com una enquesta diària als participants. ©

Foto motxila

The essential backpack Everyone who participated in the Festival as delegates received a backpack with material that would be useful during the Festival: the activity programme, meal tickets that could be exchanged at the indicated establishments, a reusable plastic glass designed to reduce waste, the Festival T-shirt, a booklet prepared in conjunction with the Catalan Government with advice and information on sexually transmitted diseases, a condom, a map and practical information about Barcelona.

The Festival newspaper The Festival newspaper, El Diari del Festival, also came out in an online version thanks to an agreement with the enewspaper VilaWeb and became another way for delegates to get more information about the Festival. The publication was printed and put on line with the collaboration of the Catalan daily El Punt and the Diomira Association. The ﬁrst issue came out in June 2004 with the aim of presenting the Festival to Catalan society and providing another way of communicating with the associations that would be hosting the third edition of the event. From 8 to 14 August, 10,000 copies were printed of each issue for distribution to the delegates. The content was written in four languages (Catalan, English, Spanish and French) and special attention was paid to day-to-day activities. In-depth articles also appeared by some of the speakers in the Central Programme and experts on the four pillars of the Festival, and each day delegates were asked to participate in a short survey.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

INFRAESTRUCTURES I RECURSOS INFRASTRUCTURE AND RESOURCES

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

5 31

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

INFRAESTRUCTURES I RECURSOS

INFRASTRUCTURE AND RESOURCES

ELS ESPAIS DEL FESTIVAL

THE FESTIVAL SPACES

L’activitat principal del Festival va tenir lloc a les instal·lacions de nova creació ubicades en el recinte del Fòrum Barcelona 2004, amb l’excepció del càmping, situat a tocar del recinte i d’accés restringit als delegats i les delegades que s’hi allotjaven.

The main Festival activities took place on the premises of the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004, except for the campground, which was located nearby. Access to the campground was restricted to the delegates staying there.

L’Auditori. Amb capacitat per a 3.200 persones, va ser l’escenari de les conferències diàries del Programa Central i, també, de la inauguració i de la cloenda.

The Auditorium. With seating for 3200 people, the Auditorium was the location of the daily conferences in the Central Programme, as well as the opening and closing ceremonies.

Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB). Es va convertir en el centre neuràlgic del programa autogestionat del Festival, repartit en 18 sales tècnicament equipades amb capacitats de 75 fins a 500 persones. En concret, es va comptar en totes les sales amb pantalla i projector per a presentacions, ordinadors amb accés a Internet i reproductor de CD/DVD, micròfons fixos i sense fils, i vídeo. En la planta baixa s’hi van ubicar els punts d’informació i atenció dels programes autogestionat i paral·lel, el centre de recollida del material i de l’intercanvi de tiquets dels àpats, així com un espai habilitat amb accés gratuït a Internet. En una gran sala, també a la planta baixa d’aquest edifici, es va instal·lar la mostra d’entitats.

International Convention Centre of Barcelona (CCIB). The CCIB became the base for the self-organized programme, which was distributed in 18 rooms with capacities ranging from 75 to 500 people. The technical equipment in each room included a screen and projector for presentations, computers with an Internet connection and a CD-ROM/DVD player, standard and cordless microphones and a VCR. The ground ﬂoor housed the information and service points of the self-organized and parallel programmes, as well as the centre for collecting material and exchanging meal tickets and an area set up with computers with a free Internet connection. The youth-association fair was held in a large room on the ground ﬂoor of the CCIB.

Escenaris exteriors. La part exterior del recinte del Fòrum també va ser escenari d’algunes de les activitats del programa autogestionat. Així, a la Haima es van habilitar dos espais per dur a terme tallers, sobretot d’expressió corporal i d’arts plàstiques. Per a concerts, obres de teatre i d’altres actuacions relacionades amb les arts escèniques es va comptar amb l’espai anomenat Speakers’ Corner, a banda de l’Escenari de les

Outdoor venues. The outdoor area of the Forum was also the location of some of the activities in the self-organized programme. The Haima tent was prepared to hold workshops, especially on corporal expression and the plastic arts. A space next to the Shadow Stage (a small stage with basic equipment) known as Speaker’s Corner and a marquee with a small platform expressly set up outside the CCIB were used for concerts, plays and other performances related to the scenic arts. Other © Fòrum Barcelona 2004

> 5 INFRAESTRUCURA I RECURSOS | 5 INFRASTRUTCURE AND RESOURCES

Ombres –escenari de petit format i equipament bàsic– i d’una carpa amb una petita tarima que es va habilitar expressament a l’exterior del CCIB. D’altres espais exteriors on també es van dur a terme activitats del programa autogestionat són: la paret dels grafﬁti, dedicada exclusivament a tallers de graﬁts, i l’escenari de la Fotovoltaica.

EL CÀMPING Un dels espais clau de convivència del Festival va ser el càmping, especialment habilitat per als participants de l’esdeveniment, a quinze minuts a peu del recinte i a primera línia de mar amb capacitat per a 7.560 persones. El campament va ser concebut com un espai de descans i de convivència entre joves d’arreu del món i aquest va ser-ne el resultat: més que un allotjament qualsevol, va esdevenir un escenari més on posar en pràctica els ideals que durant el dia es discutien als nombrosos debats, tallers i seminaris del Festival. Per tal de facilitar la instal·lació dels delegats i delegades a mesura que anaven arribant des de diferents parts del món, el càmping va obrir les portes el 6 d’agost, dos dies abans de l’inici oﬁcial de l’esdeveniment. Es va tancar deu dies després, el 16 d’agost, deixant també dos dies de marge per a la sortida dels i de les participants després de la cloenda del Festival. Els participants es van allotjar en tendes de 30 persones cadascuna, equipades amb lliteres triples. El càmping comptava amb les següents instal·lacions necessàries per a l’estada dels delegats i delegades, adaptades també per a persones amb diﬁcultats de mobilitat:

outdoor sites where activities in the self-organized programme were held included the grafﬁti wall, dedicated exclusively to grafﬁti workshops, and the photovoltaic terrace stage.

THE CAMPGROUND One of the living spaces at the Festival was the campground for the people participating in the event. It was set up near the beach, about fifteen minutes away from the Festival venue on foot and had a capacity of 7560 people. The campground was conceived as a space for rest and cohabitation for young people from all over the world and that was precisely the result. But more than just a place to stay, it became another venue for putting into practice the ideals discussed during the day at the many Festival debates, workshops and seminars. The campground was opened on 6 August (two days before the official opening of the event) so delegates could be assigned to a tent and settle in as they arrived from different parts of the world. It was closed ten days later, on 16 August, and once again the delegates were given two extra days after the Festival had ended to clear out of the campground. Participants were lodged in tents housing 30 people each, equipped with triple bunk beds. The campground had the following facilities for the delegates, all of which were adapted for people with reduced mobility: - A Red Cross first-aid station open 24 hours a day. - Recycling containers distributed throughout the site for separating waste.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

- A daily cleaning service for the common facilities (toilets and showers) and rubbish collection. - The ground was watered down twice a day to keep it cool. - An information booth at each of the four entries to the campground. - A loudspeaker system for announcements. - Lockers, a checkroom and a lost-property ofﬁce.

Living together Between 6 and 16 August, a Festival organizing team, with the support of a group of cooperators, was responsible for ensuring the campground operated smoothly and peacefully. A private security team worked 24 hours a day in perfect coordination with the team responsible for the campground. Tents were assigned in accordance with what the participants had indicated on the registration form: lodging only with men, only with women or mixed. Arrangements were also made to ensure people with reduced mobility could lodge with the people accompanying them.

LOCAL TRANSPORT Delegates were able to access the Festival venue using public transport (metro, bus or train) from any place in the city of Barcelona and outlying areas. The organization provided each group of participants staying in a tent with two unlimited-ride transport tickets.

To facilitate transport of all the people arriving in Barcelona by train and from Barcelona airport, a shuttle-bus service was set up to take delegates to the campground from the closest station to the Festival (Sant Adrià del Besòs), with a stop in front of the entrance to the Festival venue. The shuttle service operated every 30 minutes from 6 am to midnight from 6 to 8 August. After dropping off the participants at a temporary parking lot near the campground, coaches were parked in different specially prepared parking areas.

MEALS Registration for the WYFB 2004 included all meals from 8 August (the day the Festival was inaugurated) to 14 August (closing day). Participants could choose from a wide range of food that respected the diversity of their eating habits and diets (vegetarian, Kosher, Halal, etc.). Breakfast was distributed each day in a biodegradable bag at the entrance to the Festival venue and consisted of a sandwich, fruit juice and a piece of fruit. The delegates ate lunch and dinner at more than twenty sites distributed throughout the Festival venue by exchanging their meal ticket for a full meal. Foto1: © Fòrum Barcelona 2004/Fina Lunes // Foto 2: © Federació ECOM Foto 3: © Fòrum Barcelona 2004/Pasqual Gorriz

> 5 INFRAESTRUCURA I RECURSOS | 5 INFRASTRUTCURE AND RESOURCES

- un punt de primers auxilis de la Creu Roja, obert les 24 hores del dia; - contenidors de recollida selectiva repartits per tot el recinte; - servei de neteja diària de les instal·lacions comunes (lavabos i dutxes) i de recollida d’escombraries; - regat del terreny, dues vegades al dia, per pal·liar la calor; - un punt d’informació a cadascuna de les 4 entrades del càmping; - sistema de megafonia per fer avisos; - servei de consigna i d’objectes perduts.

Convivència Entre el 6 i el 16 d’agost un equip de l’organització del Festival, amb el suport d’un grup de cooperants, es va encarregar de garantir el bon funcionament i la convivència del càmping. A més, per vetllar per la seguretat es va comptar amb el suport d’un equip de vigilància privada, durant les 24 hores del dia, en perfecta coordinació amb l’equip responsable del càmping. L’assignació de tendes va respectar la tria feta en la inscripció: allotjar-se només amb homes, només amb dones o indiferent, i mobilitat reduïda, per la qual cosa aquests participants podien allotjar-se en la mateixa tenda que els seus o les seves acompanyants. 35

EL TRANSPORT LOCAL L’accés amb transport públic al recinte des de qualsevol punt de la ciutat de Barcelona i rodalies estava garantit a través del servei de metro, autobusos i tren. L’organització va facilitar dues targetes de transport amb viatges il·limitats per cada grup de participants allotjats en una mateixa tenda. Per facilitar el transport de totes les persones que arribessin a Barcelona en tren o des de l’aeroport de Barcelona es va organitzar un servei d’autobús llançadora que cobria el trajecte des de l’estació de tren de Sant Adrià del Besòs, la més propera, fins al càmping, amb una parada davant l’entrada del Fòrum. Aquest servei va funcionar des del 6 fins al 8 d’agost, des de les 6 del matí fins a les 12 de la nit i amb una freqüència de 30 minuts. Els autocars van comptar amb diverses zones d’aparcament especialment habilitades, un cop fet el “desencotxament” dels participants en una zona d’aparcament temporal al costat del càmping.

ELS ÀPATS La quota d’inscripció al FMJB 2004 va incloure, tots els àpats des del 8 d’agost, dia en què s’inaugurava el Festival, ﬁns al dia 14, coincidint amb la seva cloenda. L’oferta d’àpats respectava la diversitat de règims alimentaris dels participants (vegetarià, kosher, jalal, etc.). © Fòrum Barcelona 2004/Agustí Argelich

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

L’esmorzar es repartia cada matí, a l’entrada del recinte en una bossa biodegradable que contenia un entrepà variat, un suc de fruites i una peça de fruita. Els delegats dinaven i sopaven en més de vint espais de que disposava dins del recinte, intercanviant el tiquet de menjar per un menú complet.

EL SISTEMA D’ACREDITACIONS Els delegats i les delegades del Festival van disposar d’un doble sistema d’acreditació, per tal de garantir la seguretat i el control del registre d’inscrits. Aquest sistema diferenciava l’accés a la zona on se celebraven les activitats programades (acreditació Festival) i l’accés al Càmping (acreditació Càmping), ja que no tots els delegats i les delegades hi estaven allotjats. Amb l’objectiu d’agilitar el procés i evitar aglomeracions, les acreditacions es van començar a lliurar el dia 6 d’agost, dos dies abans de l’inici oﬁcial i en un horari ampli. En el cas especíﬁc de l’acreditació del càmping es va mantenir un servei de gairebé 24 hores entre els dies 6 i 9 d’agost .

THE ACCREDITATION SYSTEM In order to guarantee security and control of registration, a double accreditation system was set up for Festival delegates. This system made it necessary to have one accreditation to enter the area where the programmed activities were held (Festival accreditation) and another to enter the campground (campground accreditation), given that not all the delegates stayed at the campground. With the aim of speeding up the process and avoiding long queues, the organizers began issuing accreditations full time on 6 August, two days before the ofﬁcial inauguration of the event. In the case of campground accreditations, service was virtually available 24 hours a day from 6 to 9 August.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

EL PROGRAMA THE PROGRAMME

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

6 37

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

EL PROGRAMA

THE PROGRAMME

EIXOS DE DEBAT I ESTRUCTURA

STRUCTURE AND TOPICS FOR DEBATE

> Els

4 pilars i les 10 columnes

L’any 2001, la proposta de candidatura de la ciutat de Barcelona, de la mà del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) i del Consell de Joventut de Barcelona (CJB), per a acollir el III Festival Mundial de la Joventut, anava ja lligada amb una proposta de continguts basada en quatre eixos, tots ells aspectes indispensables per als continguts del Festival: ≥ ≥ ≥ ≥

Globalització Desenvolupament sostenible Diversitat cultural Condicions per a la pau

Dels 4 pilars se’n van derivar 10 columnes, les quals responen en certa manera al que seria la base d’una política de joventut, ja que consideren tant l’individu com la comunitat des del nivell més local ﬁns a l’àmbit global. També tenen en compte les esferes prioritàries d’acció del Programa d’Acció Mundial per a l’any 2000 i més enllà, aprovat a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1996. 38

El fet de concretar els 4 pilars en 10 columnes responia a l’objectiu d’establir un llistat de temàtiques per a poder tractar des d’una perspectiva juvenil i fer un especial èmfasi en la participació juvenil i les polítiques de joventut. Per deﬁnir-les, també es va tenir en compte aplegar-les sota diferents blocs, i referir-se així a diferents qüestions. Les quatre primeres columnes fan referència a les condicions de vida, entenent que l’educació, el treball, la salut o la igualtat condicionen diferents nivells de participació i implicació de la gent jove en la construcció de la seva societat. Quatre columnes més permeten encabir quines són, de local a global, les reivindicacions que té la gent jove, les propostes d’acció en diferents esferes per a aportar el seu granet de sorra al món que volem. Finalment, les dues últimes esmenten algunes de les eines de què disposen els i les joves per tal de garantir que la implicació juvenil tingui resultats. Condicions de vida, condicions de participació Educació. Procés continuat al llarg de la vida, com a individu i com a membre de la societat. Reconeixement i complementarietat: formal (escola i universitat), no formal (món associatiu) i informal (família, medi, amics). Educació pública per a tothom... Treball. Drets laborals i llibertat sindical. Formació al llarg de la vida. Polítiques públiques contra la precarietat. Atur i pobresa. Treball i explotació infantil. Oportunitats d’autoocupació... Salut. Polítiques preventives i globals. Drogues. Sexualitat, planiﬁcació familiar, VIH i sida. Desnutrició. Accés a una sanitat pública. Medicaments genèrics...

Pillars and 10 Columns

In 2001, the candidacy proposal submitted by the National Youth Council of Barcelona (CNJC) and the Barcelona Youth Council (CJB) for the city of Barcelona to hold the 3rd World Youth Festival was structured around four main topics that were essential in terms of the Festival content: ≥ ≥ ≥ ≥

Globalization Sustainable development Cultural diversity Conditions for peace

These 4 pillars were worked on in conjunction with 10 columns, to be used as the basis of a youth policy, given that they address the individual and the community from the local to the global level. They also bear in mind the priority areas of action of the World Programme of Action for Youth to the Year 2000 and Beyond, approved by the United Nations General Assembly in 1996. The use of the 4 pillars and 10 columns responds to the aim of generating a list of topics examined from the perspective of young people, with special emphasis on youth participation and youth policies. When they were deﬁned, these columns were also arranged in groups to provide another structure for analysis. The ﬁrst four columns refer to conditions of life, with the understanding that education, employment, health and equality affect the different levels of participation and involvement of young people in the construction of their society. Four other columns express the issues young people feel strongly about at the local and global levels, with proposals for action in different areas to contribute towards creating the world we want. Finally, the last two columns refer to some of the tools available to ensure the involvement of young people produces effective results.

Conditions of life, conditions of participation Education. A life-long process as an individual and a member of society. Recognition of the complementary nature of different forms of education: formal (school and university), non-formal (association movement) and informal (family, environment, friends). Public education for all. Employment. Labour rights and trade-union freedom. Continuous training throughout professional life. Public policies against a precarious job market. Unemployment and poverty. Child labour and exploitation. Opportunities for selfemployment. Health. Global, preventive policies. Drugs. Sexuality, family planning, HIV and AIDS. Malnutrition. Access to public healthcare. Generic drugs.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

Igualtat. Polítiques per a promoure la igualtat de gènere, d’orientació sexual, cultural, d’edat, etc. Condició de pau: «Tots iguals, tots diferents». Reconeixement dels drets individuals i col·lectius...

Equality. Policies to promote equality in terms of gender, sexual orientation, culture, age group, etc. Conditions for peace. All different, all equal. Recognition of individual and group rights. From local to global, the world we want

De local a global, el món que volem Distribució desigual de la riquesa. Diferències Nord-Sud i Quart Món. Consum responsable i comerç just. Fam. Desenvolupament sostenible. Mercats financers, comerç internacional i sistema fiscal mundial... Desenvolupament sostenible. Consum responsable. Comerç just i cooperació per al desenvolupament. Energies renovables. Gestió dels recursos. La democràcia econòmica. La renda bàsica... Diversitat cultural. Convivència i interculturalitat. Moviments migratoris. Drets culturals i lingüístics. Les identitats... Pau. Prevenció i gestió de conflictes. Construcció de la pau. Educació per la pau. Violència estructural. Violència de gènere. Llibertat ideològica, de pensament, d’informació, d’expressió... Eines per a la transformació social Ciutadania activa. Accés als drets civils, socials i polítics, i el seu exercici. Promoció de la participació juvenil i mobilització. Integració de les persones amb discapacitats. Moviments socials i xarxes associatives. Polítiques de joventut...

Unequal distribution of wealth. North-South and Fourth World gaps. Responsible consumption and fair trade. Hunger. Sustainable development. Financial markets, international trade and a world tax system. Sustainable development. Responsible consumption, fair trade and cooperation for development. Renewable energies. Resource management. Economic democracy. Minimum income. Cultural diversity. Living together and intercultural learning. Migratory movements. Cultural and linguistic rights. Identities. Peace. Conﬂict prevention and management. Building peace. Education for peace. Structural violence. Gender-based violence. Ideological freedom, freedom of thought, information and expression. Tools for social transformation Active citizenship. Access to and exercise of civil, social and political rights. Promotion of youth participation and mobilization. Integration of the disabled. Social movements and association networks. Youth policies.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Democràcia. Dèﬁcit democràtic actual. Nous canals de participació a escala local, regional, nacional i internacional. Transparència de les institucions. Com governar globalment.

Democracy. Current democratic deﬁcit. New channels of participation at the local, regional, national and international levels. Institutional transparency. Global governance.

> Tres

> Three

programes en un

El programa del Festival es va dividir en tres parts, complementàries entre elles, que conﬁguraven d’aquesta manera un programa obert que permetia la simultaneïtat d’activitats diverses en diferents espais. L’elaboració del programa va comptar amb la implicació de diversos actors socials, ja fossin associacions juvenils, partners institucionals o organitzacions internacionals. El programa central incloïa les conferències marc al voltant dels quatre eixos, la inauguració, la cloenda, el Dia Internacional de la Joventut, la programació de concerts, la Fira i la Mostra d’Entitats. El programa autogestionat constituïa el gruix d’activitats proposades per associacions juvenils de tot el món i institucions que treballen en l’àmbit de la joventut. El programa paral·lel va consistir en petits itineraris, vinculats en la majoria de casos amb projectes associatius, per Barcelona i excursions i visites per a visitar alguns pobles i ciutats de Catalunya. 40

Programmes in One

The Festival programme was divided into three complementary parts that constituted a programme with an open format so a wide range of activities could be organized in different physical spaces. Many different social players were involved in drawing up the programme, including youth associations, institutional partners and international organizations. The Central Programme consisted of the framework conferences structured around the four main pillars, the opening and closing ceremonies, International Youth Day, the concert programme, the Fair and the youth-association fair. The Self-Organized Programme was made up of the activities proposed by youth associations and institutions from all over the world that work with young people. The Parallel Programme consisted of short itineraries in Barcelona, linked for the most part to youth-association projects, and excursions and sightseeing in different locations in Catalonia.

THE CENTRAL PROGRAMME: THE BACKBONE

EL PROGRAMA CENTRAL, LA COLUMNA VERTEBRAL

OF THE FESTIVAL

El Programa Central va esdevenir el ﬁl conductor per a seguir les grans línies de debat al voltant dels quatre pilars del Festival, així com també l’espai on encabir els actes de tipus

Following the progress of the Central Programme became the best way to stay abreast of the major areas of debate on the four pillars of the Festival. The Central Programme included

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

més institucional. Així doncs, el programa central estava conﬁgurat pels actes d’obertura i cloenda, les conferències centrals al voltant dels quatre eixos del Festival, la celebració del Dia Internacional de la Joventut, la programació de les 141 preguntes, la programació diària de concerts i altres activitats lúdiques, i la Fira.

most of the institutional events, the opening and closing ceremonies, the main conferences on the four pillars of the Festival, the celebration of International Youth Day, the 141 questions programme, the daily concerts and other leisure activities, and the Fair.

LA INAUGURACIÓ

THE OPENING CEREMONY

La tarda del diumenge 8 d’agost va tenir lloc la multitudinària celebració de l’obertura del Festival a l’Auditori, una immensa sala, amb capacitat per a més de 3.000 persones, que es va omplir de gom a gom. L’acte va començar amb el passi d’un documental molt visual, amb imatges del procés de preparació, al llarg de tres anys, i del Festival anterior, a Panamà, i va continuar amb els missatges de benvinguda de Fabián Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona, i Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, com a representants del Comitè Nacional Preparatori, que van agrair la conﬁança dipositada en el moviment associatiu juvenil català per a organitzar un esdeveniment tan crucial per a l’associacionisme de joventut a escala global.

On the afternoon of Sunday, 8 August, the Festival’s massively attended opening ceremony was held in the Auditorium, and the immense 3000-capacity space was ﬁlled to the rafters. The ceremony started off with a highly visual documentary containing images of the previous World Youth Festival in Panama and the three-year preparatory process for the Barcelona Festival. It continued with welcome messages from the representatives of the National Preparatory Committee, Fabián Mohedano, President of the Barcelona Youth Council, and Alícia Fernández, President of the National Youth Council of Catalonia. They thanked everyone for the trust placed in the Catalan youth-association movement to organize such a crucial event for the world youth-association movement.

Giacomo Filibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut, que representava el Comitè Internacional Preparatori, va recordar, entre aplaudiments, les desenes de joves de països africans que no hi assistiren perquè se’ls havia denegat el visat, i Maria Helena Henriques-Mueller, coordinadora de Joventut de la UNESCO, va animar els i les participants a eliminar la distància política amb els marginats i a lluitar contra la violència.

The representative of the International Preparatory Committee, Giacomo Filibeck, President of the European Youth Forum, reminded the audience, amidst general applause, that dozens of young people from African countries were unable to attend the Festival because they had been denied a visa, and Maria Helena Henriques-Mueller, Coordinator of UNESCO’s Youth Coordination Unit, encouraged the participants to eliminate the political distance with marginalized members of society and to ﬁght against violence.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Joan Clos, alcalde de Barcelona, va agrair als i les assistents la seva imprescindible aportació i va elogiar la gent jove que dedica una gran part del seu temps a l’associacionisme. Per tancar l’acte, Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, va parlar de participació i capacitat de transformació social, i va finalitzar afirmant que aquells que prenen les decisions governamentals han de ser capaços d’aprendre dels i les joves associats. Una breu actuació dels Castellers de Barcelona, fent una metàfora física del lema del Festival, «Construïm el món!», va enlairar un pilar de 4 acompanyats pel so de les gralles i va donar pas a l’acte final d’inauguració: 16 joves de tots els continents van avançar des del fons de la sala fins a l’escenari, cada un amb una immensa bola del món enlairada sobre el cap, i al crit d’«el món és a les vostres mans!» van llançar les boles del món cap al públic de l’Auditori i van donar pas a una explosió d’il·lusió i alegria, amb ritme intercultural, que convertí la cloenda en una festa. Com a mostra d’una part de la cultura popular catalana: correfocs, diables, gralles, tabalers i més castells van rebre els i les particiapants a la sortida de l’Auditori, i, ja a la nit, el grup Cheb Balowsky va fer el concert de benvinguda, amb música rai i de fusió.

Joan Clos, the Mayor of Barcelona, thanked the Festival participants for their contribution and praised the young people who dedicate so much of their time to the association movement. To close the event, Ernest Benach, Speaker of the Parliament of Catalonia, spoke about participation and the capacity for social transformation. He ended his speech by saying that those making governmental decisions have to be able to learn from young association members. A brief performance by the Castellers of Barcelona1, with a symbolic representation of the Festival slogan (Let’s Build the World!), raised a four-person tower to the sound of the gralles, which provided the segue into the final act of the inauguration ceremony: 16 young people from all over the world emerged from the back of the auditorium and ran down to the stage carrying huge globes of the world over their heads and shouting, “The world is in your hands!”. They then tossed the globes into the audience, which created a multicultural outburst of optimism and joy to the rhythm of the music and turned the end of the ceremony into a party. When the members of the audience emerged from the Auditorium it was dark outside, the perfect moment to be offered a demonstration of Catalan popular culture with a correfoc firecracker and sparkler exhibition and the participation of diables (people dressed as devils who participate in the correfoc by waving sparklers and lighting firecrackers), gralles, drummers and more castells. The Cheb Balowsky Group then gave a welcome concert featuring rai and world music. 1 Castells

is a tradition in Catalonia that involves the construction of human towers. They are built during popular festivals to the tune of popular instruments such as the gralla (plural: gralles), a double-reed wind instrument. The world of the castellers (the people who build castells) is an activity created by and for the people (there are many groups of castellers) with the participation of people of all ages and conditions to create something together: the castell. Foto 1 i 2: © Ivan

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

PONÈNCIES CENTRALS

CENTRAL PROGRAMME CONFERENCES

Mitjançant les conferències es pretenia situar les grans línies de debat de l’esdeveniment a través de les paraules de ponents de reconeixement internacional i del públic assistent. Una trentena de ponents d’arreu del món, representants de diverses organitzacions i institucions internacionals hi van participar per a parlar de diferents temàtiques relacionades amb els quatre pilars: la globalització, la pau, el desenvolupament sostenible i la diversitat cultural, fent especial èmfasi en el paper que juguen els i les joves en la construcció de la societat.

The purpose of the conferences was to provide a chance for internationally renowned speakers and the audience to express their thoughts on the major lines of debate highlighted by the event. More than thirty speakers from around the world representing a wide range of international organizations and institutions debated different issues related to the four pillars: globalization, peace, sustainable development and cultural diversity, with special emphasis placed on the role played by young people in the construction of society.

Es va dedicar un dia a cadascun dels quatre pilars, amb dues conferències per dia: al matí una taula rodona de caràcter més ideològic i a la tarda panells de projectes i experiències, especialment del món associatiu juvenil, per a compartir bones pràctiques i conèixer diferents iniciatives d’arreu del món; i tots dos models van preveure la participació activa del públic. A l’hora de dissenyar cada un dels vuit panells, es va tenir com a objectiu aconseguir la màxima diversitat i pluralitat en tots els sentits, és a dir: geogràﬁca, de gènere, de perspectiva política, etc. Amb tot, aquesta situació desitjada no va ser possible en tots els casos. 9 D’AGOST – DIVERSITAT CULTURAL Dia Internacional dels Pobles Indígenes Panell del matí: «Efectes de la mobilitat i protecció de les persones migrades» Modera: Rey Asys, membre de l’Associació d’Estudiants d’Àsia (ASA)

One day was spent on each of the four pillars, with two conferences scheduled per day: the morning session consisted of a roundtable where a more ideological approach was taken to the issues, whereas the afternoons were given over to panel discussions and presentations of speciﬁc projects and experiences, especially of the youth-association movement. The aim was to spread the word about good practices so people could learn about different initiatives taken in different places around the world. The general public was strongly encouraged to participate in both the morning and afternoon sessions. When choosing the people to sit on the eight panels, the aim was to achieve the greatest diversity and plurality in every sense, i.e. diversity in terms of geography, gender, political perspective, etc., though it was not always possible. 9 AUGUST 2004 – CULTURAL DIVERSITY International Day of the World’s Indigenous People Morning session: “The effect of mobility and the protection of migrants”

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Moderator: Rey Asys, member of the Asian Students Association (ASA). Interculturality versus multiculturality: the key to coexistence Arunabha Ghosh, Consultant to the United Nations Development Programme's Human Development Report Ofﬁce. Equality and recognition of social, economic, civil, cultural and political rights and obligations Phyllis Holmen, Director of the Georgia Legal Services Program. Former member of the ABA Standing Committee on Legal Aid and Indigent Defendants. Cultural Diversity and Migration: Differential Effects on Youth Tomás Jiménez Araya, Regional representative of the United Nations Population Fund (UNFPA).

Report © Ivan

Interculturalitat versus multiculturalitat, la clau de la convivència 44

Arunabha Ghosh, assessor de l’oficina de l’Informe de Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Igualtat i reconeixement de drets i deures socials, econòmics, civils, culturals i polítics Phyllis Holmen, directora del Programa de Serveis Legals de Geòrgia. Exmembre del Comitè Permanent de l’ABA per a l’Assistència Jurídica Gratuïta. Diversitat cultural i migracions: efectes diferencials sobre joves Tomás Jiménez Araya, representant regional del Fons de Població de les Nacions Unides. Crònica Els ponents van destacar el paper dels i les joves com a receptors i transmissors de la multiculturalitat, baluard de la pau al món. Arunabha Ghosh va explicar que cap a l’any 1960 hi havia 76 milions de persones que vivien fora del seu país, a l’any 2000 la xifra va augmentar fins als 175 milions d’emigrants. Amb aquesta xifra a la mà, va evidenciar que els corrents migratoris són inevitables i que, per tant, cal saber gestionar-los de la manera més eficient. Ghosh també va fer constar que malgrat els controls fronterers, la mobilitat segueix augmentant, i que en aquest sentit, dels 10 països que reben més immigrants, només 3 pertanyen al grup de països desenvolupats. Sobre els fluxos migratoris, va ressaltar que Europa hauria de duplicar la seva població per mantenir l’ocupació, assegurant que la millor recepta de la llibertat cultural és que les persones tinguin moltes

The speakers highlighted the role of young people as receivers and transmitters of the multicultural phenomenon, which is one way of forging peace in the world. Arunabha Ghosh explained that in 1960 there were 76 million people living outside their own countries, whereas by 2000, the figure had increased to 175 million. She used these figures to argue that migratory waves are inevitable and that we should therefore learn to manage them as efficiently as possible. Ghosh also stated that mobility continues to increase despite border controls and that of the ten countries receiving the most immigrants, only three belong to the group of developed countries. With regard to migratory flows, she said that Europe would have to double its population to maintain employment, and stated that the best recipe for cultural freedom is for people to have many identities and not have to give up any of them. Ghosh went on to say that the so-called clash of civilizations was a fallacy and that societies are not homogeneous, but are based on cultural diversity. Phyllis Holmen spoke about the protection of children without valid documents in the United States and stated that they should have full social rights, based on legislation that protects young undocumented immigrants. According to Holmen, these children, who come mainly from Mexico, Puerto Rico and Guatemala, are the greatest sufferers of social exclusion. She said it was necessary to examine the different dimensions of migration, understand the complex reasons behind it, and grasp the notion that immigration is not a problem of control and should therefore not be used as a scapegoat for problems in countries receiving immigrants. Finally, Tomás Jiménez, from the United Nations Population Fund, reminded the audience that there are 5000 ethnic groups in the world that need to be preserved. He also argued that cultural diversity is the heritage of humanity and a factor of development that young people will have to make possible.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

identitats sense renunciar-ne a cap. Va manifestar que el xoc de civilitzacions és una fal·làcia i va afirmar que les societats no són homogènies i que es fonamenten en la diversitat cultural. Phyllis Holmen va parlar sobre la protecció dels infants sense documentació als EUA i va reclamar que puguin disposar de tots els drets socials, amb una legislació que protegeixi els menors immigrats sense documentació. Aquests, que provenen de Mèxic, Puerto Rico i Guatemala, segons Holmen són els qui més pateixen les conseqüències de l’exclusió, i va afirmar que cal examinar les diferents dimensions de la migració i entendre la interrelació de causes que la provoquen, així comprendrem que la immigració no és un problema de control, i que, per tant, no s’ha de tractar la immigració com a cap de turc dels problemes dels nostres països. Finalment, Tomás Jiménez, del Fons de Població de les Nacions Unides, va recordar que al món hi ha 5.000 grups ètnics que cal preservar, i va reivindicar la diversitat cultural com un patrimoni de la humanitat i un factor de desenvolupament que els i les joves han de fer possible. També va subratllar la importància de les persones immigrades en l’economia, tant dels seus països d’origen com d’estada, informant que la seva contribució a l’economia global fou de 88.000 milions de dòlars l’any 2002. Per aquest motiu, va demanar que les polítiques d’immigració siguin racionals, creatives, compassives i cooperatives, i que els països d’arribada entenguin que els immigrants vulguin integrar-s’hi preservant la seva identitat. Jiménez va afegir que el diàleg intercultural és la millor garantia per a la pau i la diversitat cultural, i va concloure afirmant que els i les joves, que són gairebé 1.200 milions a tot el món, són i seran els receptors i transmissors de la diversitat cultural. Panell de la tarda: «El moviment associatiu juvenil en l’educació per la interculturalitat i el respecte» Modera: Jeannine Daniels, membre del Consell de la Joventut del Pacífic (PYC)

He highlighted the important effects immigrants have on the economy, both in their countries of origin and where they live: their contribution to the global economy in 2002 was $88 billion dollars. For this reason, he stated that immigration policies should be rational, creative, compassionate and cooperative, and that the countries welcoming immigrants should understand that immigrants want to join the new culture and also preserve their own identity. Jiménez added that intercultural dialogue is the best guarantee for peace and cultural diversity and concluded by affirming that young people (a total of nearly 1.2 billion throughout the world) are and will be the receivers and transmitters of cultural diversity. Afternoon session: “The youth-association movement and education for cross-cultural exchange and respect” Moderator: Jeannine Daniels, member of the Pacific Youth Council (PYC). Institutional youth programmes, the case of the United Nations Office for Indigenous Peoples Julian Burger, Director of the United Nations Office for Indigenous Peoples. Youth organizations and intercultural learning in areas of conflict Adli Daana, Secretary General of the International Palestinian Youth League (IPYL). The situation of young Gypsy/Romany people in Europe Alexandra Raykova, President of the Forum of European Roma Young People (FERYP).

Programes de joventut institucionals, l’exemple de l’Oficina per als Pobles Indígenes de les Nacions Unides Julian Burger, director de l’Oficina per als Pobles Indígenes de les Nacions Unides. Organitzacions juvenils i aprenentatge intercultural en àrees de conflicte Adli Daana, secretari general de l’IPYL (International Palestinian Youth League). Situació de la joventut gitana/roma a Europa Alexandra Raykova, presidenta del Fòrum Europeu de Joves Roma (FERYP). Crònica Julian Burger, director de l’Oficina per als Pobles Indígenes de les Nacions Unides, va explicar com el Programa de Beques Indígenes permet a joves líders de diferents comunitats minoritàries de tot el món formar-se durant sis mesos en Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

organismes internacionals per a després poder organitzar-se a la seva terra d’origen i defensar els seus drets col·lectius. Quaranta-cinc d’aquests joves líders van estar participant al Festival, realitzant diverses activitats, com una conferència de joves indígenes i tallers diaris sobre diferents temàtiques. Per la seva banda, Adli Daana, secretari general de la International Palestinian Youth League, va explicar el cas concret del treball d’una entitat juvenil en una zona de conflicte. Daana va denunciar que els joves són els més afectats pel conflicte entre Israel i Palestina (mobilitat restringida, universitats tancades, escoles convertides en bases militars, un 70% d’atur..., a més de ser objectiu clar de l’exèrcit israelià) i va denunciar la impossibilitat de treballar amb la gent jove, de fer-los ciutadans actius i d’oferir-los esperança si abans no se soluciona d’arrel aquest conflicte armat. En paraules del secretari de l’IPYL, «si no s’apliquen mesures per a aturar la violència, tota aquesta gent esdevindrà bombes vivents». Daana va acabar reflexionant al voltant de la qüestió sobre el temps que serà necessari per a rehabilitar aquesta generació i aconseguir que visquin d’una manera normal.

Per últim, Alexandra Raykova, presidenta del Fòrum Europeu de Joves Roma/Gitanos, va parlar de les discriminacions que pateixen els i les joves d’ètnia gitana a tot Europa (formació, ocupació, habitatge, participació en la vida econòmica i política, atenció sanitària, etc.), sobretot si són noies i viuen a l’Europa central i oriental, ja que llavors ni tan sols tenen possibilitat d’emancipar-se. Segons Raykova, el principal problema del jovent roma és la manca de perspectives, fet que provoca que no se sentin motivats, per exemple per anar a l’escola, i va acabar explicant que els reptes de futur d’aquest col·lectiu passen per l’educació formal i no formal, així com per promoure i garantir la seva participació social. 10 d’AGOST – GLOBALITZACIÓ Panell del matí: «Democràcia global? Maneres de governar i institucions. Anàlisi de les institucions mundials: proposta de reforma per a unes estructures més democràtiques» Modera: Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. La situació de la democràcia en el món actual Albert Garrido, exredactor en cap d’Internacional d’El Periódico de Catalunya. Professor de la UPF. Enfortint el rol de les Nacions Unides Fatma Alloo, fundadora de la Tanzania Media Women’s Association (TAMWA). Fons Monetari Internacional, Banc Mundial i Organització Mundial del Comerç

Report Julian Burger, Director of the United Nations Office for Indigenous Peoples, explained how the Indigenous Fellowship Programme allows young leaders of different minority communities all over the world to receive training for six months in international organizations so they can go back, organize their community and defend their collective rights. Forty-five of these young leaders participated in different Festival activities, such as the conference of young indigenous people and daily workshops on different topics. In his paper, Adli Daana, Secretary General of the International Palestinian Youth League, explained the specific case of the work of a youth organization in an area of conflict. Daana denounced the fact that young people are the ones most affected in the conflict between Israel and Palestine (restricted mobility, closed universities, schools converted into military bases, 70% unemployment, etc., besides being clear targets of the Israeli army). He also criticized the inability to work with young people, help them become active citizens or offer them hope until the root problems of the armed conflict are solved. In the words of the Secretary General of the IPYL, “if measures are not applied to stop the violence, all these people will become living time bombs”. Daana finished his paper by reflecting on how long it will take to rehabilitate the members of this generation and help them live in a normal way. Finally, Alexandra Raykova, President of the Forum of European Roma Young People, spoke about the discrimination suffered by young gypsies throughout Europe (training, employment, housing, participation in economic life and politics, healthcare, etc.), especially if they are young women and live in Central and Eastern Europe, because they do not even have a chance of becoming independent in those regions. According to Raykova, the main problem of young gypsies is the lack of a future, which strips them of motivation for such activities as attending school. She concluded her paper by explaining that the challenges this group will face in the future involve formal and non-formal education, as well as promoting and guaranteeing their participation in society. 10 AUGUST 2004 – GLOBALIZATION Morning session: “Global democracy? Governance and institutions. Analysis of world institutions: proposed reform for more democratic structures" Moderator: Alícia Fernández, President of the National Youth Council of Catalonia. The situation of democracy in the world today

Roberto Pérez del Castillo, ambaixador de la delegació permanent de l’Uruguai a les Nacions Unides.

Albert Garrido, former editor of El Periódico de Catalunya’s International Section and professor at Pompeu Fabra University.

Comunicació i informació, el seu impacte global

Strengthening the role of the United Nations

Alí Lmrabet, Periodista i exeditor dels setmanaris marroquins prohibits Demain Magazine / Douman.

Fatma Alloo, Founder of the Tanzania Media Women’s Association (TAMWA).

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

The International Monetary Fund, World Bank and World Trade Organization Roberto Pérez del Castillo, Ambassador of the permanent delegation of Uruguay to the United Nations. The global impact of communication and information Ali Lmrabet, Journalist and former editor of the banned Moroccan weeklies Demain Magazine and Douman. Report

Crònica Roberto Pérez del Castillo va afirmar que els organismes internacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç no s’han de tancar, però si reformar, ja que, segons va dir, tot i que es van crear amb objectius lloables, sembla que finalment s’han doblegat a interessos particulars. Al seu parer, el Fons Monetari Internacional és l’organisme que ha comès més errors perquè ha basat els seus plantejaments en el Consens de Washington, que advoca per l’austeritat fiscal, la privatització i la liberalització dels mercats, i això ha conduït els països més pobres a la misèria. Respecte al Banc Mundial, Pérez del Castillo també va ser molt crític, afirmant, entre d’altres consideracions, que concedeix préstecs amb un alt interès quan l’FMI li dóna el vistiplau. En canvi, de l’OMC va dir que, d’entre aquestes tres, és la institució més democràtica, ja que promou marcs de negociació sense categories, on cada país té el mateix pes. Per acabar, va assegurar que en la reformulació d’aquestes organitzacions seria imprescindible la participació dels països en desenvolupament, unes avaluacions independents dels programes que fan, canviar la seva ideologia perquè no es basin únicament en el mercat i establir una major transparència i un diàleg fluid amb la societat civil.

Roberto Pérez del Castillo stated that international organizations such as the World Bank, the International Monetary Fund (IMF) and the World Trade Organization (WTO) should not be shut down, but reformed. Pérez del Castillo said that though these organizations were created with admirable objectives in mind, they seem to have given in to private interests. The IMF has committed the most errors of the three because it has based its approach on the Washington Agreement, which advocates tax austerity and the privatization and deregulation of markets, which has led the poorest countries in the world down the road to destitution. Pérez de Castillo was also very critical with regard to the World Bank when he stated that the bank grants loans at high interest rates when the IMF gives its approval, among other considerations. Of the three organizations, the WTO is the most democratic, given that it promotes hierarchy-less frameworks for negotiation, where each country has equal weight. He ﬁnished up by saying that the participation of developing countries will be essential when these organizations are reformed, and that this reform should involve the independent evaluation of programmes, a shift in ideology away from market factors alone, greater transparency and ﬂuid dialogue with civil society. Albert Garrido provided a global vision of world democracy by reviewing the situation on different continents and focusing on East-West relations and the United States government. Garrido stated that, since 9/11, the American government has used © Ivan

Albert Garrido va donar una visió global de la democràcia al món, repassant els diferents continents i centrant-se en les relacions Orient–Occident, i es va referir al govern dels EUA. Va assegurar que des de l’11–S (11 de setembre de 2001), el govern nord-americà s’ha aferrat a la seguretat per justiﬁcar la retallada de les llibertats jurídiques. També va afegir que la posterior invasió de l’Iraq ha provocat un desprestigi de la democràcia en tots els sentits, perquè s’ha comprovat que la Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

guerra no es feia en nom d’aquest valor, sinó, al cap i a la fi, i en paraules de Garrido, «per repartir-se el pastís del petroli». Fatma Alloo, precursora de moviments feministes a Tanzània i en l’àmbit global, va voler recordar que el neocolonialisme encara assetja l’Àfrica, referint-se a la «colonització mental» feta per Occident sobre 2.000 milions de persones a qui s’ha dit que formen part de països subdesenvolupats. Alloo va reivindicar el paper de les societats africanes i es va referir als conflictes i situació actual de diversos països, però va deixar clar que l’Àfrica és el continent més ric del món pels seus recursos naturals, assegurant que si hi ha guerres a la zona del Congo o al Sudan no és per motius ètnics sinó pel control dels diamants o de l’urani. Alí Lmrabet, periodista marroquí empresonat durant 8 mesos per publicar una caricatura del rei Mohamed VI, va advertir que no hi ha cap país àrab democràtic i que justament es pot fer servir el procés de la globalització, especialment en el camp de la informació i la comunicació, perquè hi hagi un major flux informatiu i de debat i per pressionar els països absolutistes a abandonar aquestes formes i promoure sistemes més democràtics. Panell de la tarda: «Ciutadania global: la participació juvenil i l’associacionisme juvenil» Modera: Mads-Erik Schionnemann, membre del Fòrum Europeu de la Joventut El rol dels delegats joves en l’Assemblea General de les Nacions Unides 48

Kirsten Hagon, delegada jove d’Austràlia a l’Assemblea General de les Nacions Unides.

homeland security to justify cutting back on legal freedom. He also added that the subsequent invasion of Iraq has caused democracy to lose prestige in every way, because it has been shown that the war was not started on behalf of democracy, but, ultimately, in Garrido’s words, “to split up the petroleum pie”. Fatma Alloo, an early defender of women’s rights in Tanzania and the world, reminded her audience that neo-colonialism still has a stronghold in Africa. She referred to the “mental colonization” carried out by the West which involves telling 2 billion people they are from underdeveloped countries. Alloo argued in favour of the role of African societies and described the armed conﬂicts and current situations in different countries. But she made it clear that Africa is the richest continent on the globe in terms of natural resources, and that the wars in the area of the Congo and Sudan did not break out for ethnic reasons, but to control the diamond and uranium markets in those countries. Alí Lmrabet, a Moroccan journalist who was imprisoned for eight months for publishing a caricature of King Mohamed VI, stated that there is not one democratic Arab country in the world. He added that the globalization process can be useful, particularly in the area of information and communication, to provide for a greater ﬂow of information and debate and to put pressure on absolutist governments so they abandon this method and promote more democratic systems. Afternoon session: “Global citizenship: the participation of young people and the youth-association movement” Moderator: Mads-Erik Schionnemann, member of the European Youth Forum. © Fòrum Bacelona

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

Ciutadania activa, participació política i consciència de ciutadania

The role of the youth delegates in the General Assembly of the United Nations

Eduard Vallory, periodista i politòleg, expresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

Kirsten Hagon, Australian youth delegate to the General Assembly of the United Nations.

De local a global: la importància de la participació local, les xarxes globals i la cooperació regional

Active citizenship, political participation and civic consciousness

Alexandre Youssef, regidor de Joventut de São Paulo, Brasil, membre del Moviment dels Sense Terra .

Eduard Vallory, Journalist and political scientist, former President of the National Youth Council of Catalonia (CNJC).

Organitzacions juvenils, moviments socials i institucions, una oposició o una complementarietat? Pau Solanilla, assessor tècnic de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu. Expresident del Fòrum Europeu de la Joventut Crònica Kirsten Hagon va començar la seva intervenció afirmant que les Nacions Unides han demanat la implicació de la gent jove perquè s’adonen que la seva participació és necessària, i va considerar que això ja és un pas important. Es va referir bàsicament a la participació, en el terreny individual, de persones joves com a membres de les delegacions de representants dels diversos estats membres de l’ONU, i a xarxes basades en individus, sense estructura pròpiament dita. Per acabar, d’una banda va reiterar que els i les joves continuen sent escoltats només en part, però, d’altra banda, va posar damunt la taula que l’ONU ha aprovat algunes resolucions en matèria de joventut. Eduard Vallory va parlar de la participació política de la gent jove, referint-se a la implicació social a través d’associacions juvenils i a fer política en el seu sentit més ampli. Així, va manifestar que els governs cada cop semblen més allunyats de la problemàtica social perquè la ciutadania comprova que no pot resoldre els seus problemes, i per aquest motiu recorren a les associacions. Tanmateix, va lamentar que si bé és cert que cada cop més gent participa en manifestacions, no s’involucren en associacions que lluitin per resoldre les seves mancances. També va diferenciar entre la política que incideix en el poder, exemplificada en els partits polítics, i la política que incideix en la societat, que es visualitza en l’associacionisme de participació i els moviments socials. Alexandre Youssef va iniciar la seva intervenció amb l’opinió que hi ha un nou concepte de participació juvenil, independent, informal i diferent a la participació política tradicional, afirmant que, tot i així, encara hi ha certs prejudicis que neguen el dret a participar i el respecte cap a algunes pràctiques juvenils. A parer seu, cal aconseguir que es respectin els diferents plantejaments que existeixen i les noves formes de participació que ha trobat el jovent, i va afegir que hi ha poca entesa entre els polítics formals i aquells que no fan les coses com ells volen, per la qual cosa cal que els polítics formals reconeguin la capacitat associativa juvenil. Pau Solanilla va parlar de la manca de confiança que hi ha cap a la classe política, afirmant que cal recuperar la passió

From local to global: the importance of local participation, global networks and regional cooperation Alexandre Youssef, Councillor for Youth of São Paulo City Council, Brazil, member of the Landless Workers’ Movement (MST). Youth organizations, social movements and institutions: opposition or complementarity? Pau Solanilla, Technical Advisor to the European Parliament’s Committee on Foreign Affairs, former President of the European Youth Forum. Report Kirsten Hagon began her paper by affirming that the United Nations called for the participation of young people because it was aware that their participation was necessary, which is a major step forward. She spoke about the individual participation of young people as members of delegations of countries belonging to the UN and networks, with no specific structure, based on individual input. She finished her paper by lamenting the fact that only part of what young people say is listened to, but was optimistic about the resolutions on youth passed by the UN. Eduard Vallory spoke about young people’s participation in politics, involvement in society through youth associations and being political in the broadest sense. Vallory stated that governments seem to be increasingly further removed from social problems because voters are aware that their problems are not solved, which is why they often join associations. He said that more people now participate in demonstrations against specific government actions, but regretted the fact that more people do not get involved in associations that are working to find solutions to these same problems. Vallory stressed the importance of differentiating between politics focused on power, as exemplified by political parties, and politics based on society, as can be seen in the participatory association movement and social movements. Alexandre Youssef began his paper by expressing the opinion that there is a new concept of youth participation that is independent, informal and different from traditional participation in politics. He went on to say, however, that a certain amount of prejudice still exists in that some young people are denied the right to participate and some youth practices are not respected. According to Youssef, it is necessary for the different

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

a l’esfera pública per lluitar contra l’ordre establert. També va manifestar que a vegades des de les associacions es tendeix a cremar els ponts que els uneixen a la política, i que, per tant, cal trobar actors que gestionin el poder de manera diferent a com ho fan els polítics. Així mateix, va advertir que cal substituir el G-7 actual per un format de 7 regions integrades en el món, alhora que va manifestar que fan falta xarxes més ben organitzades per a poder seure a la mateixa taula que les institucions formals i poder participar conjuntament. Per acabar, Solanilla va aﬁrmar que cal construir nous ponts entre les associacions i les institucions per tal que la globalització no sigui només un èxit per a uns quants. L’informe Lugano Representació teatral basada en el text original de Susan George. A partir del títol del llibre L’informe Lugano (1999) de Susan George, un dels símbols de l’alterglobalització, la companyia de teatre La Trilateral va reﬂexionar sobre el respecte dels drets humans, la pau i la solidaritat. 11 D’AGOST – DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Panell del matí: «L’eradicació de la pobresa: cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i l’eradicació de la pobresa» Modera: Emil Kirjas, president de la Federació Internacional de Joves Liberals (IFLRY) Anàlisi de la situació actual de la distribució de la riquesa i perspectives de futur en l’eradicació de la pobresa Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo), responsable del programa Fam Zero del Brasil. El rol dels mercats financers, del comerç internacional i d’un possible sistema fiscal mundial Daniel Titelman, representant de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL), Comissió Regional de les Nacions Unides. Equilibri entre el desenvolupament econòmic i el respecte pel medi ambient Ramon Folch, doctor en Biologia, assessor de la UNESCO en programes mediambientals. Crònica Frei Betto va obrir la conferència sobre l’eradicació de la pobresa amb l’afirmació que cada dia moren 100.000 persones de fam, 30.000 de les quals són infants, i va advertir que aquesta esfereïdora xifra evidencia el fracàs del capitalisme, i no pas del socialisme, en el desenvolupament sostenible del planeta. En aquest sentit, va afirmar que som molt lluny del món humà que somniàvem. Després de fer aquesta radiografia mundial, es va centrar en el cas del seu país, el Brasil, un dels països de l’Amèrica Llatina més castigats pel llast de la misèria. En concret, va parlar del programa Fam Zero, que s’està aplicant

approaches and new forms of participation proposed by young people to be respected, and added that formal politicians do little to try to understand other politicians who do things differently. It is therefore necessary for formal politicians to acknowledge the capacity of the youth-association movement. Pau Solanilla spoke about politicians’ lack of trust and affirmed that it is necessary to regain passion in the public sphere to fight against the status quo. He also stated that associations sometimes tend to burn the bridges that connect them with politics, thus making it necessary to find players who are able to manage power in a different way from politicians. Solanilla also warned that the current G7 should be replaced by an organization representing the 7 regions of the world. He also said that we need better organized networks to be able to sit down at the same table as formal institutions and negotiate with them. To conclude, Solanilla stated that we need to build new bridges between associations and institutions so that globalization is not successful for just a small few. The Lugano Report A play based on an original text by Susan George. Based on the book The Lugano Report (1999) by Susan George, one of the symbols of the alter-globalization movement, La Trilateral theatre company reflected on respect for human rights, peace and solidarity. 11 AUGUST – SUSTAINABLE DEVELOPMENT Morning session: “The eradication of poverty: international cooperation for sustainable development and the eradication of poverty” Moderator: Emil Kirjas, President of the International Federation of Liberal Youth (IFLRY). Analysis of the present situation regarding the distribution of wealth and future prospects for the eradication of poverty Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo), Head of the Zero Hunger Programme in Brazil. The role of the financial markets, international commerce and a possible world tax system Daniel Titelman, Representative of the Economic Commission for Latin America (CEPAL), a United Nations regional commission. Balance between economic development and respect for the environment Ramon Folch, Doctor of Biology, adviser to UNESCO on environmental programmes. Report Frei Betto opened the conference on the eradication of poverty by saying that more than 100,000 people die each day of hunger, 30,000 of whom are children. He warned that this appalling figure is proof of the failure of capitalism (and not so-

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

des de l’arribada de Lula da Silva al govern brasiler i que pretén acabar amb la fam en els propers anys. Va voler deixar clar que no es tracta d’un programa assistencialista sinó d’una política de caire públic que mira de conscienciar socialment la població, afegint que les beques de fam que atorga el govern van acompanyades d’un programa de salut, alfabetització i escolarització. Daniel Titelman va manifestar el contrasentit que suposa que la manca de mobilitat laboral no es correspongui amb la mobilitat de capital incessant del continent, assegurant que la volatilitat del mercat fa que els països en desenvolupament siguin els grans afectats quan es produeix una recessió econòmica. Per a Titelman, cal regular els ﬂuxos de capital i reorientar els organismes internacionals com a primeres mesures per a aturar les desigualtats entre Nord i Sud. Ramon Folch va combinar la seva intervenció amb la projecció d’imatges sobre la sostenibilitat. A parer seu, és imprescindible un rejoveniment intel·lectual, instaurar la joventut de les idees per tal de capgirar la destrucció inexorable del planeta, i per això va exigir als governants que prioritzin el respecte ambiental en les seves polítiques, ja que l’escalfament del planeta és un fet, una realitat que no es pot amagar. En aquest sentit, va reclamar que s’engegui el Tractat de Kyoto, que va qualiﬁcar com un «document de mínims que només busca que no empitjorin les coses, tornar a com estàvem fa uns 12 anys». Per acabar, va recordar que el problema de la sostenibilitat és de tot el planeta i que no ens hem de limitar tan sols a tenir cura del medi ambient, sinó a aconseguir un món sense guerres, refugiats ni pobresa. Panell de la tarda: «Les associacions juvenils i la cooperació per al desenvolupament» Modera: Fabián Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona.

cialism) in the sustainable development of the planet. He said we are very far from the human world we dreamed of. Before providing his evaluation of the world situation, he focused on his own country, Brazil, one of the Latin American countries most affected by poverty. He specifically spoke about the Zero Hunger Programme, which has been in operation since Lula da Silva was elected President of Brazil and attempts to end the problem of hunger. Frei Betto made it clear that it is not a programme designed to provide assistance, but a public policy whose aim is to make people aware of the situation. The government’s hunger grants are provided in conjunction with healthcare, literacy and education programmes. Daniel Titelman drew attention to the contradiction whereby people have difficulty moving from South and Central America to North America to work while capital constantly moves freely in the region. He said that market volatility means that developing countries are the ones most affected when economic recessions occur. According to Titelman, the first measures to be taken to reduce differences between North and South include regulating capital flows and having international organizations focus on different issues. Ramon Folch combined his paper with an audiovisual presentation on sustainability. According to Folch, it is essential for intellectuals to take a younger perspective and for youthful ideas to be accepted in order to shift the current course of the inexorable destruction of the planet. To achieve this, government leaders must make the environment a priority in their policies, given that global warming is a reality that cannot be swept under the rug. He called for the Kyoto Treaty to be put into effect. He referred to the document as “a set of minimum requirements that merely seeks to prevent the situation from getting worse and to go back to the way things were twelve years ago”. To conclude, Folch reminded the audience that the problem of sustainability is one that affects the entire planet

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Món urbà i món rural: relacions i model de desenvolupament agrari sostenible Mario Ciccioli, secretari nacional de Joventut de la Federació Agrària Argentina. Presentació del projecte del Centre Nord-Sud del Consell de Europa Marcos Andrade, coordinador de l’Àrea de Joventut del Centre Nord-Sud del Consell d’Europa. Polítiques d’ocupació juvenil Regina Monticone, coordinadora del Projecte Xarxa d’Ocupació Juvenil a l’Organització Internacional del Treball

and does not merely involve taking care of the environment, but achieving a world without wars, refugees or poverty. Afternoon session: “Youth associations and cooperation for development” Moderator: Fabián Mohedano, President of the Barcelona Youth Council. Urban world and rural world: relations and model of sustainable agricultural development Mario Ciccioli, National Youth Secretary of the Argentine Agricultural Federation.

Cooperació en salut

Presentation of the project of the North-South Centre of the Council of Europe

Hany Abdul Wahab Abdul Monem, representant de l’Organització Mundial del Moviment Escolta. WOSM.

Marcos Andrade, Youth Coordinator for the North-South Centre of the Council of Europe. Youth-employment policies

Crònica

Mario Ciccioli va demanar canviar les actituds i començar a pensar en un món on tots hi guanyem, va advertir que si seguim així, un món millor no és possible, i va assenyalar que la joventut som part del present, existim, vivim en el present els problemes, però hem de plantejar quin món volem per a demà. Fent referència a l’Argentina, va comentar que es produeixen aliments per a 300 milions d’habitants, i que, tot i que al seu país només hi ha 37 milions de persones, hi ha 20 milions de persones per sota de la línia de la pobresa i cada dia moren 100 nens de fam i de malalties. Així mateix, va denunciar que el 10% dels productors són propietaris del 90% de les terres. Per la seva part, Marcos Andrade va insistir en la importància del Festival Mundial de la Joventut com una experiència magníﬁca, per tot el que s’hi podia compartir. Va reivindicar que aquesta trobada també la conformen els que no hi han pogut ser, aﬁrmant que quan comencem a fer les coses junts, començarem a ser més forts. Va insistir en la importància de les associacions juvenils en la construcció d’una nova arquitectura mundial, i va assegurar que en el Festival es reinterpreten conceptes, es comparteixen realitats diferents, es discuteixen idees per a crear experiències col·lectives, i això ajuda a transformar la realitat del futur. Així mateix, Hany Abdul Wahab Abdul Monem va comentar que hi ha 28 milions d’escoltes al món i va aclarir que tot i cooperar en temes de salut, no és un moviment d’infermers, ja que no s’encarreguen de curar malalties en sentit estricte, sinó de garantir un desenvolupament humà en diverses àrees. Centrat en això, va explicar el moviment per lluitar contra l’estigmatització dels malalts, i treballar per conscienciar les persones per a la prevenció de malalties. Regina Monticone, coordinadora del Projecte Xarxa d’Ocupació Juvenil de l’Organització Mundial del Treball va mostrar algunes xifres sobre la participació juvenil en l’ocupació i va alertar que l’any 2015 més de 600 milions de joves buscarien feina. Igualment es va referir a la circumstància que el jovent té tres vegades més possibilitats de quedar en atur que els seus avantpassats, i que prop de 60 milions de joves al món ocupen llocs de treball

Regina Monticone, Coordinator of the Youth Employment Network Project at the International Labour Organization. Cooperation in health Hany Abdul Wahab Abdul Monem, Representative of the World Organization of the Scout Movement (WOSM). Report Mario Ciccioli said that attitudes need to change so people can imagine a world where everybody wins. If things continue as they are, a better world will not be possible. Ciccioli stressed that young people are part of the present; we exist and face up to the problems of today, but we should decide what kind of world we want for tomorrow. In reference to Argentina, Ciccioli said that food is produced for 300 million people, but there are actually only 37 million. And yet 20 million people live under the poverty level and 100 children die of hunger and disease every day. Ciccioli criticized the fact that 10% of the agricultural producers own 90% of the land. In his paper, Marcos Andrade insisted on the importance of the World Youth Festival as a magnificent experience because of everything that would be shared. He argued that the event was also made up of the people who could not attend and stated that when we start doing things together, we start being stronger. Andrade stressed the importance of youth associations in the construction of a new world architecture and went on to say that the Festival provides the opportunity to reinterpret concepts, share different realities, and discuss ideas for creating group experiences, all of which can help transform the reality of the future. Hany Abdul Wahab Abdul Monem said there are 28 million Scouts in the world and clarified that, though it cooperates on health issues, Scouting is not a nursing movement, in that Scouts do not cure diseases in the strictest sense, but they do guarantee human development in different areas. With this introduction, Abdul Monem explained that the Scout movement fights against the marginalization of people with diseases and works to raise awareness about disease prevention.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

perillosos. Explicant els projectes de la Xarxa d’Ocupació Juvenil per a treballar en la formació, igualtat d’oportunitats i creació de nous llocs de treball, i a tall de conclusió, es va preguntar si el mercat de treball està preparat per als i les joves. 12 D’AGOST – PARTICIPACIÓ JUVENIL I POLÍTIQUES DE JOVENTUT Dia Internacional de la Joventut (Vegeu Dia Internacional de la Joventut) 13 D’AGOST – CONDICIONS DE LA PAU Panell del matí: «La Pau: dret i/o responsabilitat» Modera: Enzo Amendola, Unió Internacional de Joves Socialistes (IUSY) Prevenció i resolució de conﬂictes

Regina Monticone, Coordinator of the International Labour Organization’s Youth Employment Network Project, shared some ﬁgures about youth participation in employment and warned that by 2015 more than 600 million young people will be looking for work. She also referred to the circumstance that young people have three times more possibilities of becoming unemployed than their parents did at their age, and that 60 million young people work in dangerous jobs. Monticone described the Youth Employment Network’s projects for working on training, equal opportunities and the creation of new jobs. She concluded by posing the question of whether the job market was ready for young people. 12 AUGUST – YOUTH PARTICIPATION AND YOUTH POLICIES International Youth Day (See International Youth Day section)

Alec Reid, mediador en el conﬂicte d’Irlanda del Nord. Armament i militarisme

13 AUGUST – CONDITIONS FOR PEACE

Gemma Xarles, associada del Programa d’Investigació del PNUD. Excoordinadora de la campanya «Adéu a les armes» a Intermón-Oxfam.

Morning session: “Peace: a right and/or a responsibility” Moderator: Enzo Amendola, International Union of Socialist Youth (IUSY).

Cultura de Pau: el cercle viciós de la violència i les situacions de postconﬂicte Adriana Rodríguez, representant de Viva la Ciutadania de Colombia. Drets i llibertats: la democràcia com a condició de pau i de convivència Alma Sahbaz, directora de l’Oﬁcina d’Informació Pública a l’Alt Representant per a Bòsnia i Herzegovina.

Prevention and resolution of conﬂicts Alec Reid, Mediator in the Northern Ireland conﬂict. Arms and militarism Gemma Xarles, Programme Research Associate, United Nations Development Programme (UNDP) and former coordinator of Intermon-Oxfam’s “A Farewell to Arms” campaign. © Ivan

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Crònica Reid, que va actuar de mediador en el conflicte d’Irlanda del Nord, va donar algunes de les claus per a assolir la pau a partir de la seva experiència personal. La primera lliçó que considera haver après, i que va exposar, és que la pacificació ha d’anar lligada a la dignitat de l’ésser humà perquè no es vulnerin els Drets Humans, afegint que aquesta dignitat és el principi moral de la pau perquè es fonamenta sobre el principi de la justícia. La segona lliçó que va transmetre va ser que el diàleg és l’única eina per a la resolució pacífica d’un conflicte, deixant clar que la primera condició per la pau és escoltar l’altre perquè pugui exposar les seves impressions. Al llarg de la seva intervenció va insistir en repetides ocasions que és a través del diàleg que poden trobar-se punts de confluència entre les dues parts. Adriana Rodríguez va explicar que hi ha 25.000 morts a l’any a Colòmbia a causa de la violència, i que el 97% d’aquests assassinats queden impunes. Va denunciar que l’alt grau de violència té el seu origen en grups paramilitars –amb el suport del govern–, guerrilles i grups organitzats de delinqüents, que s’han aferrat al narcotràfic per a autofinançar-se. Rodríguez va afirmar que considera que la política del president colombià Álvaro Uribe d’acabar amb aquests grups per mitjà de les armes no és encertada, perquè els conflictes tenen una arrel social, i com Alec Reid, va insistir en la necessitat imperiosa de diàleg per tal de resoldre el conflicte.

Alma Sahbaz va relatar que el retorn de bona part dels dos milions de refugiats bosnians ha permès que el país torni a ser el mirall de la multiculturalitat d’antuvi, però va advertir que la pau encara no està assegurada, tot i que hagin passat vuit anys des del final de la guerra, i que, per tant, el retorn s’ha de basar en el respecte i en la fi de la violència. Finalment, Gemma Xarles va donar xifres sobre el negoci de les armes al món, facilitant l’esgarrifosa dada de la despesa militar mundial a l’any, xifrada en 780.000 milions de dòlars, una xifra amb la qual s’aturaria, per exemple, la fam al món. Així mateix, va descobrir que curiosament els cinc països que exporten més armes són aquells que formen el Consell de Seguretat de les Nacions Unides: França, Rússia, Xina, Regne Unit i EUA, afirmant en concret d’aquest últim, que exporta el 45% de l’armament mundial. Xarles també va lamentar que molts països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es gastin 22.000 milions de dòlars a l’any en armament, una xifra quatre cops per sobre del necessari per a escolaritzar tots els infants del món. Alhora, va reconèixer que molts d’ells malvenen els seus recursos a països desenvolupats a canvi d’armament, com és el cas d’Angola, Sudan o Sierra Leone. Per acabar, va criticar durament el secretisme de la indústria armamentística, amb l’afirmació que moltes empreses participen en el «pastís militar» per mitjà de sucursals fictícies. Panell de la tarda: «Les associacions de joventut construint la pau» Modera: Makento Lopes, Unió Panafricana de la Joventut (PYU) Educació per a la pau a través del guiatge i l’escoltisme: «Un bilió de joves treballant per la pau durant cent anys»

Culture of Peace: the vicious circle of violence and postconflict situations Adriana Rodríguez, Representative of Viva la Ciudadanía de Colombia (Long Live Citizenship in Colombia). Rights and freedoms: democracy as a condition for peace and coexistence Alma Sahbaz, Director of the Public Information Office of the High Representative for Bosnia and Herzegovina. Report Alec Reid, who acted as a mediator in the conflict in Northern Ireland, used his personal experience to provide some insight into the peace process. The first lesson he said he had learned was that the peace movement must be linked to human dignity so that human rights are not trodden on. He added that this dignity is the moral principle of peace because it is based on the principle of justice. The second lesson Reid shared was that dialogue is the only way to find a peaceful solution to a conflict: the first condition for peace is the need to listen while the other person voices his or her views. During his paper, Reid mentioned repeatedly that dialogue can help the parties discover what they have in common. Adriana Rodríguez explained that 25,000 people die violent deaths per year in Colombia and that 97% of these deaths go unsolved. She said that the escalation of violence is caused by the action of paramilitary groups (with the government’s support), guerrillas and groups of organized criminals that use drug trafficking as a form of finance. Rodríguez stated that she

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

believes Colombian President Álvaro Uribe’s policy of armed conflict to do away with these groups is a mistake, given that these conflicts have social roots. Like Alec Reid, she said there was an imperious need for dialogue as the way to solve conflicts. Alma Sahbaz explained that the return of most of the two million Bosnian refugees has allowed the country to become the example of a multicultural society it once was. She was reticent to affirm, however, that peace was solidly entrenched in the country, despite the fact that the war ended eight years ago. According to Sahbaz, the return of the refugees must be based on respect and on the end of violence.

Danielle Belanger, representant de l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes – WAGGGS Shana McElroy, representant de l’Organització Mundial del Moviment Escolta – WOSM Moviments de resistència a l’Afganistan Sahar Saba, representant de RAWA, Associació de Dones Revolucionàries de l’Afganistan. Procés de pau al País Basc Fernando Arzallus, representant d’Elkarri, moviment social pel diàleg i la pau al País Basc. Crònica La representant de l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) Danielle Belanger, va fer un recorregut històric analitzant l’impacte d’aquest moviment en les societats al llarg de tot el segle XX. Belanger va destacar concretament el paper de les dones en la resolució de conﬂictes i en la recerca de la pau, fent una referència especial a les dones africanes, de qui va aﬁrmar que saben defensar-se en la vida, Belanger va apuntar que en aquest procés de construcció de la pau té una especial importància l’educació, ja que és l’única forma de crear la base duradora d’aquesta pau. En aquest sentit, va distingir entre l’educació formal i la no formal, molt centrada en l’educació en valors, i on l’escoltime i el guiatge han estat capdavanters. Va tancar la seva aportació elogiant el Festival Mundial de la Joventut com un lloc de trobada, que dóna peu al diàleg intercultural i millora la comprensió de l’altre.

Finally, Gemma Xarles provided some figures on the weapons business in the world, including the hair-raising detail that annual world military spending amounts to Ð780 billion, an amount that could easily be put to work to stop world hunger. Xarles revealed that the five countries that export the most weapons are curiously those that make up the United Nations Security Council: France, Russia, China, the United Kingdom and the United States. The US alone exports 45% of all the weapons in the world. Xarles also lamented the fact that many countries in Africa, Asia and Latin America spend $22 billion a year on weapons, a figure that is four times higher than the amount needed to educate all the children in the world. She also pointed out that many of these countries sell off their natural resources to developed countries in exchange for weapons, as is the case of Angola, Sudan and Sierra Leone. Xarles concluded by harshly criticizing the excessive secrecy surrounding the weapons industry by affirming that many companies participate in the “military pie” through fictitious corporate branches. Afternoon session: “Youth associations building world peace” Moderator: Makento Lopes, Pan-African Youth Union (PYU). Education for peace through the guide and scout movements: “a billion young people working for peace for a hundred years” Danielle Belanger, Representative of the World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS). Shana McElroy, Representative of the World Organization of the Scout Movement (WOSM). Resistance movements in Afghanistan Sahar Saba, Representative of the Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA). The peace process in the Basque Country Fernando Arzallus, Representative of Elkarri, a social movement for dialogue in the Basque Country.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Per altra part, Shana McElroy va definir la pau no com l’absència de guerra, sinó com un procés dinàmic de col·laboració entre estats i pobles basat en el respecte i la igualtat dels drets humans i la llei. Va insistir en la necessitat d’escoltar-se per tal d’acabar amb els estereotips, i «trobar un terreny comú per a la pau». Sahar Saba, va començar per acotar que al seu país la paraula pau no té cap tipus de significat, afirmant que ella només recorda la destrucció i la guerra. i va explicar que RAWA, organització fundada el 1977, que efectua tasques de reconstrucció social i intenta educar les persones en la no-violència i en la tolerància, continua actuant de manera submergida, en un perill constant, fins i tot de ser assassinades. Segons l’opinió de Saba, els grups extremistes utilitzen l’islam per a justificar actes contra les dones i els nens; han creat una societat més salvatge. I va afirmar que a l’Afganistan la pau no tindrà sentit si no es posa fi al fonamentalisme i s’implanta la democràcia i la justícia. D’altra banda, Fernando Arzallus va apuntar que actualment són una mica més optimistes pel què fa a la solució del conflicte basc. Va explicar alguns moments històrics del conflicte i va assenyalar que ETA defineix tesis independentistes mitjançant la violència, la qual cosa encara fa que el problema sigui més difícil. Segons la seva opinió, al País Basc existeixen diferents grans problemes: el polític i de convivència, el de la violència i el de les respostes antidemocràtiques; i hi ha quatre factors que continuen influint de manera negativa en la possible solució del conflicte: la violència i amenaça d’ETA, la il·legalització de Batasuna, la dificultat per a mantenir un

Report Danielle Belanger, the representative of the World Association of Girl Guides and Girl Scouts (WAGGGS), provided an historic overview by analyzing the impact of the WAGGGS movement on different countries throughout the 20th century. She specifically highlighted the role of women in the resolution of conflicts and the search for peace, and made special mention of African women, who she said knew how to defend themselves in life. Belanger pointed out that education plays a special role in the peace-building process, given that it is the only way to create the long-term basis for peace. She went on to distinguish between formal education and non-formal education, which is focused on teaching values and is where the Scout and Guide movements have led the way. Belanger ended her paper by praising the World Youth Festival as a meeting point that provides a context for intercultural dialogue and for understanding others just a little bit better. In her paper, Shana McElroy defined peace not as the absence of war, but as a dynamic process of collaboration between countries and peoples based on respect and equal human and legal rights. She stressed the need to listen to be able to do away with stereotypes and “find a common place for peace”. Sahar Saba began her paper by pointing out that in her country, the word peace has no meaning because all she can remember is destruction and war. She explained that RAWA, founded in 1977, works to rebuild society and teach people non-violence and tolerance, but continues to work clandestinely with its members in constant danger of death. According to Saba, ex-

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

diàleg articulat i sostingut, i la manca d’una metodologia que comparteixin tots els elements que envolten el conﬂicte. No obstant això, va assenyalar que hi ha noves condicions que ho faciliten, com l’arribada al poder dels socialistes i el fet que estiguin disposats a dialogar, la manca d’un suport popular a la violència d’ETA, els debats oberts que tenen lloc a Catalunya i al País Basc i la nova disposició per constituir una mesa de partits. Va acabar insistint que al País Basc no hi sobra absolutament ningú ni cap ideologia política, i que per això Elkarri advoca a favor del pluralisme, de la creació de grups de participació social i d’una reunió d’experts a solucionar conﬂictes internacionals.

> Dia

internacional de la joventut

Una mica d’història El Dia Internacional de la Joventut, el 12 d’agost, va ser instaurat per la 54a sessió de l’Assemblea de les Nacions Unides el 1999 mitjançant la resolució A/RES/54/120, Polítiques i programes involucrant els i les joves, la qual recull, així, tant la proposta feta el 1991 per joves en la primera sessió del Fòrum Mundial de Joventut del Sistema de Nacions Unides, com especialment la petició de la Conferència Mundial de Ministres de Joventut, reunits a Lisboa l’agost del 1998, al mateix temps que se celebrava la primera edició del I Festival Mundial de la Joventut. Es va declarar aquesta diada especialment per a propòsits promocionals i de ﬁnançament i per a donar suport a les associacions juvenils. Des d’aleshores, s’ha fet progressivament més evident la necessitat que hi ha a tot el planeta de tractar la joventut com un període vital, amb les especiﬁcitats que socialment ha anat adquirint i la diversitat de situacions que hi ha arreu del món. L’any 2000 Nacions Unides va fer la primera observança del Dia Internacional de la Joventut, on establia què era la diada i què volia conscienciar, especialment entre la gent jove, i informava sobre el Programa Mundial d’Acció per a la Joventut per a l’Any 2000 i més enllà. Aquest programa, adoptat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 1995, crida a l’acció en 10 prioritats: educació, ocupació, fam i pobresa, salut, medi ambient, abús d’estupefaents, delinqüència juvenil, activitats de lleure, noies i dones joves i la plena i efectiva participació dels i les joves en la societat i en la presa de decisions. A més, també fa recomanacions d’accions per a implementar el Programa en l’àmbit nacional, regional i global. Des de llavors, Nacions Unides celebra aquesta data amb la tria d’un tema concret relacionat amb la joventut, sobre el qual el secretari general fa una declaració. A més a més, dóna suport a iniciatives, d’àmbit regional, nacional o local, d’organitzacions que volen seguir la celebració de Nacions Unides. El 2001 va versar sobre la llluita contra la sida i contra la desocupació, el 2002 es va referir al paper de la gent jove en l’acció per al desenvolupament sostenible i l’any passat va tenir com a tema principal l’ocupació juvenil i la necessitat de crear ocupació «decent i productiva». El 2004, Nacions Unides tria el tema de la joventut en una societat intergeneracional, celebrant el 10è aniversari de l’Any Internacional de la Família.

tremist groups have made society more savage and use Islam to justify actions against women and children. She said that in Afghanistan peace will not make sense if it does not involve the end of fundamentalism and the advent of democracy and justice. Fernando Arzallus opened his paper by saying that he and his colleagues were currently a little more optimistic about the solution of the conflict in the Basque Country. He provided a short history of the conflict and pointed out that ETA defends the use of violence to achieve independence, which makes the problem even more difficult. According to Arzallus, there are a number of problems in the Basque Country: political problems, the inability of different groups to get along, violence and antidemocratic responses. He also said there were four factors that continue to have a negative influence on a possible solution to the conflict: the violence and threat of ETA, the illegalization of the Batasuna political party, the difficulty of maintaining a coherent, sustained dialogue, and the lack of methodology that addresses all the issues in the conflict. However, Arzallus said that new factors have facilitated progress, such as the fact that the Socialist party won the last national election and is open to dialogue, the lack of popular support for the violence of ETA, the debates held in Catalonia and the Basque Country and the new interest in setting up a committee made up of members of the political parties to negotiate the issues. Arzallus concluded by saying that there is room for all political ideologies in the Basque Country, which is why Elkarri advocates pluralism, the creation of groups that participate in social affairs and a meeting of experts on solving international conflicts.

> International

Youth Day

A little background International Youth Day, held on 12 August each year, was first established by the 54th session of the United Nations Assembly in 1999 through resolution A/RES/54/120 on Policies and Programmes Involving Youth, which includes the proposal made by young people in 1991 at the first session of the World Youth Forum of the United Nations System, as well as the request of the World Conference of Ministers Responsible for Youth that met in Lisbon in August 1998 while the first edition of the World Youth Festival was being held. International Youth Day was declared specifically for the purpose of promotion and finance and to support youth associations. Since it was first established, it has gradually become more evident that there is a need at the international level to treat youth as a vital period in life, bearing in mind the specific status it has acquired in today’s society and the wide range of situations that exist throughout the world. The year 2000 marked the first time International Youth Day was celebrated. The United Nations established the purpose of the day and what people needed to become aware of, especially young people. It also provided information on the World Programme of Action for Youth to the Year 2000 and Beyond. This programme, adopted by the UN General Assembly in 1995, set

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

El 12 d’agost de 2004, una diada especial Atesa la coincidència del dia 12 d’agost del 2004 amb el Festival, el Comitè Internacional Preparatori decideix organitzar una celebració especial. Amb la col·laboració del Punt Focal en Joventut de les Nacions Unides i de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el moviment associatiu juvenil pren la batuta per a la commemoració internacional d’aquesta diada, centrant-la en els dos eixos transversals de tot el programa del Festival: la participació juvenil i les polítiques de joventut. En aquest context, el Dia Internacional de la Joventut va tenir unes característiques pròpies que el van fer destacar dins del programa del Festival. D’una banda, dins del programa central de conferències, se’n van organitzar tres, en comptes de les dues programades pels quatre pilars, amb un format una mica diferent. D’altra banda, a la tarda va tenir lloc una marxa que commemorava el 4t Dia Internacional de la Joventut fent una simbolització plena de vitalitat del lema del Festival: «Construïm el món!». Les conferències

Les conferències, repartides en tres panells, van tenir com a temes comuns a tots tres la participació juvenil i les polítiques de joventut, partint de les condicions de vida de la gent jove arreu del món i de l’anàlisi de com aquestes condicionen les seves possibilitats d’implicació i participació a la societat. Seguint amb això, diferents governs de països de tots els continents van explicar la seva política de joventut, i, ﬁnalment, representants del moviment associatiu juvenil, tant el d’àmbit nacional com l’internacional, van parlar de la importància d’establir xarxes i plataformes entre les associacions, però també amb les institucions amb les quals dialoguen. El Punt Focal en Joventut de Nacions Unides i la Secretaria General de Joventut van contribuir especialment per a poder convidar ponents de contrastada experiència en aquests camps. De forma excepcional, es va poder comptar amb la intervenció del secretari general adjunt de les Nacions Unides per a la Comunicació i la Informació Pública, Shashi Tharoor, que va inaugurar la celebració del Dia Internacional de la Joventut amb un missatge oﬁcial de l’ONU adreçat tant a la gent jove com als responsables d’elaborar polítiques adreçades a la joventut.

up 10 priority areas for action: education, employment, hunger and poverty, health, the environment, drug abuse, juvenile delinquency, leisure activities, girls and young women, and the full and effective participation of young people in society and decision-making. It also made recommendations for action to implement the programme on the international, national and regional levels. Since then, the UN celebrates International Youth Day each year by choosing a specific youth-related issue, about which the Secretary General issues a declaration. It also offers support to the national, regional and local initiatives of organizations interested in helping the UN celebrate the day. In 2001, the issue was the fight against AIDS and unemployment; in 2002, it was the role of young people in action for sustainable development; and last year it was the employment of young people and the need to create “decent and productive” jobs. In 2004, to commemorate the 10th anniversary of International Family Year, the UN chose the issue of youth in an intergenerational society. 12 August 2004: A Special International Youth Day Given the fact that 12 August coincided with the Festival, the International Preparatory Committee decided to organize a special celebration. With the collaboration of the UN’s Focal Point on Youth and the Secretariat General for Youth of the Catalan government, the youth-association movement focused the international commemoration on the two themes expressed throughout the Festival programme: youth participation and youth policies. In this context, the specific features of International Youth Day assumed a prominent place in the Festival programme: in the Central Programme, three conferences with a slightly different format were organized instead of the two held on each of the four pillars. In the afternoon, a march was held to commemorate the 4th International Youth Day and to provide a symbolic representation of the Festival slogan: “Let’s build the world!”. The conferences

Missatge oﬁcial de l’ONU – Convidat especial: Shashi Tharoor, secretari general adjunt de les Nacions Unides per a la Comunicació i la Informació Pública.

Distributed in three sessions, each of the conferences discussed youth participation and youth policies, based on the living conditions of young people around the world and analysis of how these conditions affect the chances they have of getting involved and participating in society. Different national government representatives from all over the world then described their youth policies and, ﬁnally, national and international representatives of the youth-association movement spoke of the importance of setting up networks and platforms of associations, which should also include the institutions they deal with. The UN’s Focal Point on Youth and the Secretariat General for Youth made a special contribution to be able to invite speakers with proven experience in these ﬁelds.

Efectes de les desigualtats socials en les oportunitats per a la gent jove / Exclusió social en l’àmbit mundial: com afecta la gent jove?

The Festival was particularly lucky to receive Shashi Tharoor, UN Under-Secretary-General for Communications and Public Information, who inaugurated the celebration of International

12 D’AGOST – PARTICIPACIÓ JUVENIL I POLÍTIQUES DE JOVENTUT Realitat juvenil i condicions de participació de la gent jove Modera: Íngrid Llopart, Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

Andy Furlong, sociòleg, especialista en joventut. Autor del capítol d’«Ocupació juvenil» de l’Informe sobre joventut 2003 de les Nacions Unides. La globalització i els seus efectes en la joventut Lorenzo Cachón, sociòleg. Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Complutense de Madrid. Joventut en una societat que envelleix Bob Huber, Responsable de la Secció d’Afers Generacionals i Integració. Departament d’Afers Econòmics i Socials de les Nacions Unides (UNDESA) Crònica Shashi Tharoor, secretari general adjunt de les Nacions Unides per a la Comunicació i la Informació Pública va obrir la celebració del Dia Internacional de la Joventut fent referència a la commemoració del 10è aniversari de l’Any Internacional de la Família. Va assegurar que la participació de la gent jove en la presa de decisions és una prioritat a l’agenda de les Nacions Unides i que el gran repte és construir una societat global, interdependent i tolerant que es fonamenti en la solidaritat intergeneracional. En referència a l’aspecte intergeneracional de la societat, va afirmar que en un parell de dècades caldrà sostenir tant els fills com els pares, i va demanar que la gent jove es prepari per complir aquestes responsabilitats i es beneficiï de les possibilitats que tenen ara. Per la seva part, el sociòleg Andy Furlong, autor del capítol d’ Ocupació juvenil de l’Informe sobre Joventut de Nacions Unides,

Youth Day with an ofﬁcial message from the UN addressed to young people and those responsible for drawing up youth-related policies. 12 AUGUST – YOUTH PARTICIPATION AND YOUTH POLICIES The reality of youth and conditions of participation of young people Moderator: Íngrid Llopart, Secretariat General for Youth of the Catalan government. Ofﬁcial message from the United Nations read by special guest: Shashi Tharoor, UN Under-Secretary-General for Communications and Public Information. The effects of social inequalities on opportunities for young people / Social exclusion on a world scale: how does it affect young people? Andy Furlong, Sociologist specializing in youth. Author of the “Youth Employment” chapter of the UN’s 2003 World Youth Report. Globalization and its effects on young people Lorenzo Cachón, Sociologist. Faculty of Political Science and Sociology. Complutense University of Madrid. Young people in a society that is getting older Bob Huber, Chief of the Generational Issues and Integration Section. United Nations Department of Economic and Social Affairs (UNDESA).

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

va advertir que, tot i que a molts països la disminució de la desocupació es pren com a dada d’eliminació de desigualtats, cal tenir en compte que existeixen noves formes de desigualtat en la mateixa ocupació, com l’existència d’una feina precària i fragmentada, i denunciava que la desocupació juvenil és tres vegades superior a la dels adults. Amb xifres de desocupació i sobreexplotació laboral, va aﬁrmar que la joventut, actualment la generació més gran de joves de tota la història de la humanitat (1.200 milions de joves al món), segueix sent un col·lectiu marginat en la presa de decisions, alhora que és víctima de les injustícies socials. Així ho va descriure quan va aﬁrmar que el treball és el bressol de les desigualtats entre el jovent, i va evidenciar que el fet que la desocupació juvenil arribi al 40% requereix una actuació política urgent, i més si es té en compte que el 70% dels nous contractes per a joves d’entre 14 a 25 anys són de caràcter temporal.

En la seva intervenció, Bob Huber, Responsable de la Secció d’Afers Generacionals i Integració de les Nacions Unides, tornava a incidir en l’aspecte intergeneracional de la societat i va recordava que en només 20 anys els majors de 60 anys serien més que els joves, fet que suposarà un important envelliment de la població. Va enunciar algunes de les conseqüències que aquest fet tindrà en la generació actual de joves, com la manca de treballadors, que pot repercutir, per exemple, en les pensions de les persones jubilades. Un dels seus missatges principals va ser reivindicar que cal generar ponts intergeneracionals que desmuntin els estereotips per assolir una societat per a tots, on cadascú tingui el seu lloc. Per últim, Lorenzo Cachón, sociòleg de la Universitat Complutense de Madrid, va reivindicar que no es parli de la joventut com un col·lectiu homogeni, perquè no és el mateix ser un jove a Noruega, país que ocupa el primer lloc en desenvolupament humà en el món, que a Sierra Leone. A més a més de les raons geogràfiques, va mantenir que l’origen social dels joves fonamenta la seva desigualtat i, per tant, el seu accés a les oportunitats. Així, va establir una dicotomia entre els joves de classe burgesa i els que provenen de la classe obrera, afirmant que aquests últims són els que estan més exposats a ser exclosos socialment. D’altra banda, va afirmar que els immigrants que arriben a Europa són la nova classe obrera i que calen polítiques públiques per a garantir la igualtat d’accés a les oportunitats. Polítiques nacionals de joventut, exemples concrets Modera: Eduard Vallory, periodista i politòleg, expresident del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) Marta Rosàs, Secretària General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Hernán Solano Venegas, Viceministre de Joventut de Costa Rica. Bam Aquino, President de la Comissió Nacional de Joventut de Filipines. Olli Saarela, Cap de la Divisió de Joventut, Ministeri d’Educació de Finlàndia. Daniël van Vuuren, Membre del comissariat de la Comissió Nacional de Joventut de Sud-Àfrica.

Report Shashi Tharoor, UN Under-Secretary-General for Communications and Public Information, opened the commemoration of International Youth Day by referring to the 10th anniversary of International Family Day. He stated that young people’s participation in decision-making is a priority on the agenda of the UN and that the great challenge is to build a global, interdependent and tolerant society based on intergenerational solidarity. In reference to the intergenerational aspect of society, Tharoor stated that in a few decades it will be necessary to support one’s children and one’s parents, and warned young people that they should get ready to comply with these responsibilities and enjoy their current situation. In his paper, Andy Furlong, author of the chapter on youth employment of the UN’s 2003 World Youth Report, pointed out that, although a reduction in unemployment is seen in many countries as a sign of the elimination of inequalities, it should be borne in mind that there are new forms of inequality in employment, such as the existence of jobs that offer no job security and fragmented employment. Furlong criticized the fact that there are three times as many unemployed young people as adults, and presented ﬁgures on unemployment and overexploitation on the job market which showed that young people (the current generation of young people is the largest in the history of humanity at 1.2 billion worldwide) are the victims of social injustice and continue to be marginalized when it comes to decision-making. According to Furlong, the job market is a breeding ground of inequality for young people, as shown by youth unemployment ﬁgures as high as 40%, and this calls for urgent political action, especially because 70% of new contracts for young people between the ages of 14 and 25 are temporary ones.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

Crònica Bam Aquino, president de la Comissió Nacional de Joventut de Filipines, va comentar que, al seu país, una enquesta feta el 2004 va donar com a resultat que els problemes que més amoïnen els joves són la drogoaddicció, l’ocupació i la sanitat, i només en un percentatge escàs es va manifestar preocupació pel benestar nacional, de la comunitat, del país, o pel patriotisme. Tot i que entenia que aquests temes no eren una prioritat, Aquino va expressar la seva confiança que la minoria es converteixi en massa crítica que impliqui la majoria, i va fer referència a la tradició de participació política dels joves a Filipines, recordant que en la guerra d’independència contra Espanya tots els líders eren joves. Saarela va explicar que el Pla de desenvolupament de la joventut, a mig termini, és un programa que s’executarà del 2005 al 2010, i que l’esforç principal està en intentar descentralitzar les polítiques juvenils al màxim, portant-les als municipis i a les comunitats, i en implicar els i les joves en la seva execució. Per la seva part, Daniël Van Vuuren, membre de la Comissió Nacional de Joventut de Sud-àfrica, va assegurar que una forma de mesurar el progrés d’una nació és com tracta aquesta els seus joves. Posant un especial èmfasi en el rol dels i les joves en la transformació social, va recordar que cap a la meitat dels anys setanta van ser els joves negres els que van decidir que calia canviar la societat. Marta Rosàs, secretària general de Joventut del Govern de Catalunya, va acotar que les polítiques de joventut han de ser integrals, coherents i interdepartamentals, va afirmar que són molt necessàries, perquè és durant la joventut quan es dissenyen els projectes de vida de les persones. Com un punt cabdal, va recalcar que no es pot fer política de joventut sense tenir en compte el jovent, especialment mitjançant la interlocució amb un consell nacional de joventut que sigui representatiu, democràtic i independent de l’Administració. Xarxes de participació juvenil: el rol de l’associacionisme en el desenvolupament Modera: Hernán Pedraza, president del Fòrum Llatinoamericà de la Joventut (FLAJ) Relació entre institucions i associacions de joventut: oportunitats i dificultats

Bob Huber, Chief of the UN’s Generational Issues and Integration Section, discussed the intergenerational aspect of society and reminded the audience that in only 20 years, there will be more people over 60 than young people in the world, a clear sign of an ageing population. Huber pointed out some of the consequences this will have on the current generation of young people, such as the fact that there will be fewer workers enrolled with the Social Security and therefore fewer payments being made to cover the pensions of retired people. One of his most important ideas was that we have to build bridges between generations that do away with stereotypes in order to create a society with room for everyone. Finally, Lorenzo Cachón, a sociologist at Complutense University of Madrid, said we should not speak of young people as a homogeneous group because being young in Norway (the world leader in terms of human development) is not the same as being young in Sierra Leone. Besides geographic reasons, young people’s social origins also determine their degree of inequality and, as a result, their lack of access to opportunities. Cachón thus set up a dichotomy between middle-class and working class young people, and said that the latter are those most likely to be marginalized by society. He also stated that the immigrants that come to Europe are the new working class and that public policies are needed to ensure everyone has the same opportunities. National youth policies: speciﬁc examples Moderator: Eduard Vallory, Journalist and political scientist, former President of the National Youth Council of Catalonia (CNJC). Marta Rosàs, Secretary General for Youth of the Catalan government. Hernán Solano Venegas, Vice-Minister for Youth of Costa Rica. Bam Aquino, President of the Philippines National Youth Commission. Olli Saarela, Head of the Youth Division of Finland’s Ministry of Education. Daniël van Vuuren, Member of the National Youth Commission of South Africa. Report

Les organitzacions juvenils en l’àmbit internacional

Bam Aquino, President of the Philippines National Youth Commission, stated that a 2004 survey in his country showed that the problems that concern young people the most are drug addiction, employment and health, and only a very small percentage was concerned about patriotism or the wellbeing of the community or the country. Though he understood these issues were not priorities, Aquino expressed his belief that the minority would become a critical mass that would eventually get the majority involved. He also mentioned the tradition of the participation of young people in politics in the Philippines and said that in the war for independence against Spain, all the leaders were young.

Fabiola Canavessi, representant de l’Associació Mundial de Noies Escoltes (WAGGGS).

Olli Saarela explained that Finland’s Youth Development Plan is still only halfway completed and will be implemented from

Martín Sabbatella, alcalde de Morón, Argentina. Plataformes d’àmbit nacional: la interlocució amb el govern per al desenvolupament de polítiques de joventut Raimon Goberna, expresident del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC). Plataformes regionals i la cooperació global Giacomo Filibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ).

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Crònica Sabbatella va ratiﬁcar la necessitat d’enfortir els vincles entre l’Estat i les organitzacions juvenils per potenciar la intervenció social, aﬁrmant que l’objectiu principal de les polítiques de joventut a Amèrica Llatina ha de ser fer dels i les joves subjectes de dret i garantir la igualtat, per tal d’aconseguir societats lliures, justes i solidàries. Parlant del paper que els Estats han de jugar, va reclamar que aquests s’obrin a la participació de tothom, i molt especialment a les organitzacions que expressen els interessos dels diversos sectors de la comunitat. Raimon Goberna, expresident del CNJC, va parlar de la importància de comptar amb estructures nacionals per tal d’aplegar en una plataforma el moviment associatiu juvenil, i així, de forma coordinada, donar més força a la interlocució de l’associacionisme amb el Govern i l’Administració, especialment quan aquest es planteja l’elaboració de polítiques de joventut. Parlant del cas de Catalunya, va explicar la implicació que ha tingut el CNJC com a principal impulsor del Pla Nacional de Joventut que va ser aprovat el 7 de novembre de 2000 pel Govern de la Generalitat i presentat el 27 de novembre de 2001 al Parlament de Catalunya.

Giacomo Filibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut, va explicar la composició i el funcionament d’aquesta plataforma paneuropea, posant especial èmfasi en el fet que hi queden representades desenes de milions de gent jove de tot el continent europeu. A més a més, va parlar de com en l’àmbit global les diferents estructures regionals que existeixen a l’Àfrica, Àsia, al Pacífic i a Llatinoamèrica, es coordinen entre elles en l’organisme que s’anomena GCCC –Comitè de Cooperació i Coordinació Global. Fabiola Canavessi, representant de l’Associació Mundial de Noies Escoltes, va explicar el funcionament d’aquesta organització internacional, present arreu del planeta, i va evidenciar que es treballa tant en el terreny molt local, com el nacional i l’internacional, amb la intenció de crear, sempre, vincles entre tots. També es va referir a la coordinació entre diverses organitzacions internacionals a fi de tenir una resposta coordinada també en l’àmbit global. Marxa del 4t Dia Internacional de la Joventut Prenent el lema de «Construïm el món!», l’organització es va proposar dur a terme una manifestació reivindicativa i festiva a ritme de batucada que servís com a metàfora del lema del Festival, fent un especial èmfasi en les actituds proactives i positives i evidenciant la pluralitat i la riquesa que es deriva de la diferència. A més a més, essent l’emancipació i l’autonomia juvenil dos temes d’urgent actualitat, justament per la dificultat dels i les joves per a emancipar-se en tots els sentits, la marxa va ser també una metàfora del camí a recórrer cap a l’emancipació. Aquesta marxa va consistir en una caminada sota una gran pancarta amb el lema del Festival, que va travessar prop de quilòmetre i mig del recinte, des del Centre de Convencions fins a l’escenari a sota de la Placa Fotovoltaica. Durant el dia, la delegació catalana havia facilitat diversos materials (teles,

2005 to 2010. The main aim will be to decentralize youth policies as much as possible so they are applied at the municipal and regional levels so young people can get involved in their implementation. Daniël van Vuuren, a member of the National Youth Commission of South Africa, said that one way of measuring the progress of a nation is to examine how it treats its young people. Van Vuuren stressed the role of young people in the transformation of society and pointed out that in the mid-1970s young black people decided to change society. Marta Rosàs, Secretary General for Youth of the Catalan government, said that youth policies should be cross-cutting, coherent and interdepartmental. She also said they were very necessary because people’s life projects are designed when they are young. As the most important point, Rosàs also stressed that youth policies cannot be drawn up without consulting young people, especially a group such as the National Youth Council, which is representative, democratic and independent from the government. Youth participation networks: the role of the association movement in development Moderator: Hernán Pedraza, President of the Latin American Youth Forum (FLAJ) Relations between institutions and youth associations: opportunities and difﬁculties Martín Sabbatella, Mayor of Morón, Argentina. National platforms: dialogue with the government for the development of youth policies Raimon Goberna, Former President of the National Youth Council of Catalonia (CNJC). Regional platforms and global cooperation Giacomo Filibeck, President of the European Youth Forum (YFJ). International youth organizations in the international arena Fabiola Canavessi, Representative of the World Association of Girl Guides (WAGGGS). Report Martín Sabbatella said that links between the government and youth organizations need to be strengthened in order to encourage social involvement, and stated that the main objective of youth policies in Latin America has been to give young people legal rights and to guarantee the equality that results in free, fair and committed societies. With regard to the role played by the government, he said the administration should be open to participation from everyone, especially the organizations that express the interests of different community groups. Raimon Goberna, former President of the CNJC, spoke about the importance of having national structures that group the

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

youth association movement in one platform for coordinated negotiation with the government, especially on matters such as drawing up youth policies. In the case of Catalonia, Goberna explained the CNJC’s involvement as the main promoter of the National Youth Plan, passed on 7 November 2000 by the Catalan government and presented on 27 November 2001 to the Parliament of Catalonia. Giacomo Filibeck, President of the YFJ, explained the composition and operations of this pan-European platform and placed special emphasis on the fact that it represents millions of young people throughout Europe. He also spoke about how different regional organizations in Africa, Asia, the Paciﬁc and Latin America are working together in the Global Cooperation Coordination Committee (GCCC). Fabiola Canavessi, representative of the WAGGGS, explained the workings of this international organization, which is present throughout the world, and emphasized the fact that it works on the local, national and international levels with the constant aim of creating links between all three. She also referred to coordination with different international organizations as the way to produce a coordinated global response.

pintures, etc.) per tal que la gent pogués expressar lliurement desitjos i reivindicacions amb pancartes, i altres enginys, al llarg del recorregut. La marxa es va tancar amb un taller obert a tothom. Centenars de teles blanques distribuïdes pel terra en una gran esplanada, i, entre elles, diversos pots de pintura de molts colors, esperaven la implicació col·lectiva per construir un mural gegant fet amb les aportacions de tothom. Missatges, símbols i desitjos, especialment referits a la pau i la convivència, sota el ritme de música hip-hop i de fusió, van omplir l’esplanada; així es culminava la posada en escena del lema del festival, i es feia una metàfora de la pluralitat i la diversitat que enriqueix el planeta.

LES 141 PREGUNTES Cada vespre, a l’espai de les «141 preguntes», amb un escenari acollidor i capacitat per a unes 300 persones, es va comptar amb la presència d’una persona –sovint de projecció internacional– que responia a una pregunta plantejada de forma col·loquial. La pregunta es conﬁgurava com un punt d’arrencada d’un diàleg entre un o una periodista –qui moderava– i ponents vinculats al programa del Festival, amb la intenció d’implicar el públic. Totes les preguntes van tenir en comú el fet que tractaven de temàtiques molt actuals i no sempre especíﬁcament juvenils, però que afecten també la gent jove. Les «141 preguntes», un espai permanent de la programació del Fòrum al llarg dels seus 5 mesos, es va convertir en un espai plenament programat pel Festival del 8 al 14 d’agost; tot i així, va conservar la interrelació amb el públic i els i les participants del Festival es barrejaven amb els i les assistents

March on the 4th International Youth Day With the slogan “Let’s build the world!”, the organization proposed holding a demonstration of protest and celebration to the rhythm of drums to provide a physical representation of the Festival slogan, with special emphasis on proactive and positive attitudes and presenting the plurality and richness derived from difference. Moreover, because youth emancipation and independence are two urgent topics today, given young people’s difﬁculties in emancipating themselves in every respect, the march was also a symbolic representation of the road to be taken towards emancipation. With signs bearing the Festival slogan, the march wound its way for 1½ kilometres through the Festival grounds from the Convention Centre to the photovoltaic terrace stage. During the day, the Catalan delegation had provided the participants with different materials (cloth, paint, etc.) so people could freely express their opinions and protest with signs and other means during the march. The march ended with a workshop everyone was invited to attend. Hundreds of white pieces of cloth were spread out on the ground and different buckets of paint of many colours were used to create a giant mural made with everyone’s input. The participants ﬁlled the area with hip-hop and world music and drew messages, symbols and expressions of their desire for peace and understanding. It was the implementation of the slogan of building the world and a symbol of the plurality and diversity that enrich the planet.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

al Fòrum. El resultat, amb la intervenció contínua del públic, va ser un espai de convivència –amb força projecció exterior– que va donar molta visibilitat a temàtiques relacionades amb el paper de la gent jove i la construcció de les nostres societats. 8 agost – Joves palestins i israelians: el mur, ens està canviant la vida? Persona convidada: Adli Daana (1969, Palestina), secretari general de la Lliga Juvenil Internacional de Palestina, una organització independent –no governamental– fundada l’any 1997, que ofereix els seus serveis al poble palestí per a ajudar a crear una societat jove, en tots els sentits. Els seus membres tenen entre 15 i 35 anys, potencien les relacions internacionals i els seus postulats es basen en la llibertat d’expressió, el pluralisme, la diversitat cultural i el respecte pel medi.

Adli Daana va condemnar la política i la construcció del mur de Cisjordània per part del govern israelià de Sharon, va aﬁrmar que el mur «no té cap raó de ser perquè és il·legal, tal com ha reconegut internacionalment el Tribunal de l’Haia. El mur divideix el país, les famílies, la possibilitat de l’educació per als infants. El mur impedeix fer una vida normal als palestins i té greus conseqüències sobre la nostra economia. Amb el mur, 380.000 persones estan aïllades». Daana va explicar que el mur divideix el poble palestí en tres aspectes: mentalment, físicament i econòmicament. Pel que fa a l’economia, va dir que el mur impedeix que el 70% dels palestins, que es dedica a l’agricultura, pugui continuar amb aquesta activitat. Físicament, no permet la lliure circulació dels palestins, especialment dels joves, ja que per creuar el mur cal una autorització que expedeix l’exèrcit hebreu, i el 90% de les sol·licituds són denegades. Psicològicament, Daana aﬁrmà que el mur està provocant «la depressió i la isolació dels palestins», i que © Fòrum Barcelona 2004/Eva Guillamet

141 QUESTIONS Each afternoon, the area set aside for the “141 Questions” programme (a cosy stage with a 300-person capacity) welcomed a different guest, often of international renown, to respond to an informal question. These questions were used as a starting point for a dialogue between a journalist acting as moderator and speakers linked to the Festival programme. The audience was also encouraged to participate. All the questions involved current affairs and, though they were not necessarily all youthrelated issues, they were ones that affected young people. “141 Questions” was a permanent part of the Forum programme in its ﬁve months of operation. The World Youth Festival took over the space from 8 to 14 August and maintained interaction with the audience while Festival participants mingled with Forum visitors. With the constant involvement of the audience, the format provided a context for coexistence and sharing and brought a great deal of visibility and projection to issues related to the role of young people and the construction of society.

8 August – Young Palestinians and Israelis: Is the wall changing our lives? Guest: Adli Daana (1969, Palestine), Secretary General of the International Palestinian Youth League, an independent non-governmental organization founded in 1997 that offers its services to the Palestinian people to help create a young society in every sense. The League members are aged between 15 and 35 and are interested in promoting international relations. The organization’s principles are based on freedom of expression, pluralism, cultural diversity and respect for the environment. Adli Daana condemned the policy and construction of the wall in the West Bank by Ariel Sharon’s Israeli government and said that “the wall has no purpose because it is illegal, as recognized by the International Court of Justice in The Hague. The wall divides the country, families and the possibility of educating children. The wall prevents Palestinians from leading a normal life and has a serious effect on our economy. With the wall, 380,000 people are isolated”. Daana explained that the wall divides the Palestinian people in three ways: mentally, physically and economically. In terms of the economy, Daana said that the wall prevents 70% of Palestinians, who work as farmers, to continue with their livelihood. Physically, the wall does not allow Palestinians to move freely, especially young people, given that special authorization from the Israeli army is required and 90% of applications are rejected. Psychologically, Daana said that the wall is causing “the depression and isolation of the Palestinian people”, and that, according to a study by the International Palestinian Youth League, 90% of the websites visited by young Palestinians in Internet cafés in the city of Hebron are about how to emigrate, especially to countries such as Canada, Sweden and Australia.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

segons un estudi de la mateixa Lliga Juvenil Internacional de Palestina, el 90% de les pàgines d’Internet visitades pels joves palestins als cibercafès de la ciutat d’Hebron són pàgines sobre com emigrar a l’estranger, especialment a països com ara Canadà, Suècia o Austràlia. 9 agost – Podem ser indígenes al segle XXI? Volem ser-ho? Persones convidades: Noemí Gómez (1977, Mèxic), educadora, membre de la comunitat de San Marcos Móctum i Jimai Montiel (1977, Veneçuela), advocat indígena, membre del poble wayuu. Modera Julian Burger, responsable de l’oﬁcina dels pobles indígenes de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, es va reﬂexionar amb aquestes tres persones convidades sobre què vol dir ser indígena, si es pot ser indígena en un món globalitzat i quins reptes tenen al davant aquestes comunitats. Noemí Gómez i Jimai Montiel, membres de poblacions indígenes de Mèxic i Veneçuela, responent a les preguntes tant de Burger com del públic, van denunciar que els Estats els neguen el ple reconeixement. A més, van coincidir a subratllar que mai perdran la seva identitat: «som indígenes des que naixem i morirem sent-ho ». Noemí Gómez va reivindicar el dret a «proclamar que els pobles indígenes existeixen, i a exigir una educació de qualitat bilingüe i intercultural». Jimai Montiel va assenyalar que, arribat el moment, els moviments indígenes saben fer-se sentir, «tal com es va demostrar a l’Equador, on van tombar el president». Tots dos ponents es van manifestar a favor d’un desenvolupament responsable que tingui en compte la biodiversitat i els drets dels pobles indígenes, i el responsable de Nacions Unides va reiterar el compromís d’aquesta institució amb les comunitats indígenes d’arreu del món.

9 August – Can we be indigenous in the 21st century? Do we want to? Guests: Noemí Gómez (1977, Mexico), teacher, member of the San Marcos Móctum community, and Jimai Montiel (1977, Venezuela), indigenous lawyer, member of the Wayuu community. Moderator: Julian Burger, Director of the Ofﬁce for Indigenous Peoples of the UN’s High Commissioner for Human Rights. On the International Day of the World’s Indigenous Peoples, the topic for discussion among the three guests was what it meant to be indigenous, whether or not it is possible to be indigenous in a globalized world, and the challenges faced by these communities. Noemí Gómez and Jimai Montiel, members of indigenous communities in Mexico and Venezuela, responded to the questions posed by Burger and the audience. They criticized the fact that governments deny them full recognition and both stressed that they would never lose their identity: “We have been indigenous since we were born and will continue to be indigenous until we die”. Noemí Gómez vindicated the right to “proclaim that indigenous peoples do exist, and to demand quality bilingual and intercultural education”. Jimai Montiel pointed out that, when the time comes, the indigenous movements would make themselves heard “just as they proved in Ecuador, where they overthrew the president.” Both speakers expressed their support for responsible development that takes into account biodiversity and the rights of indigenous peoples, and Burger repeated the UN’s commitment to the indigenous communities around the globe.

10 agost – Joves a Irlanda del Nord: com viuen el conflicte? Què hi poden fer? Persona convidada: Alec Reid, (1931, Irlanda) ha viscut majoritàriament a Irlanda del Nord, capellà que ha lluitat durant més de 30 anys per la pau al seu país. Va ser un dels artífexs dels acords de Divendres Sant que van segellar la pau entre catòlics i protestants de l’Ulster. Ara treballa tambe al País Basc. Alec Reid va manifestar que cal transmetre als joves el principi que, per molt difícil que sembli, tots els conflictes tenen sortida. Va subratllar que el diàleg necessita conceptes clars, mentalitats basades en el respecte a la dignitat humana i en la defensa dels drets que ens han estat atorgats, i després de reiterar que cal dialogar perquè cap conflicte es resol amb l’ús de les forces armades, Reid, conegut també com el «Gandhi irlandès», va dir que les autoritats israelianes i l’administració dels Estats Units haurien de parlar, respectivament, amb els líders dels terroristes suïcides i amb Bin Laden. A més d’afirmar que la mediació per la pau hauria de ser una Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

carrera universitària, Reid va destacar que la dinàmica per a la resolució dels conflictes precisa de les veus femenines. Responent a una pregunta sobre les semblances i les diferències que hi ha entre els casos d’Euskadi i d’Irlanda del Nord, i atès que en l’actualitat també treballa al País Basc, Alec Reid va recordar que fins fa poc el Govern espanyol no havia volgut discutir res i va afirmar que ETA no té cap justificació perquè les reivindicacions es poden fer des del Parlament autònom. En referència al procés de pau a Irlanda del Nord va vaticinar que la violència no tornarà als carrers i que el país serà el més pròsper d’Europa d’aquí a 50 o 60 anys, quan els unionistes perdin la por a identificar-se «massa prop dels nacionalistes», els quals han d’ajudar-los fent que se sentin més segurs. Pel que fa al paper que juga la gent jove irlandesa, va dir que el 95% dóna suport al procés de pau. Afirmant que la gent jove serà l’eix de la societat futura, va demanar-los que apliquin el llegat que se’ls ha lliurat, entenent què és la pau i quina ha estat la història que tenen al darrere, i que assimilin els principis que resolen els conflictes perquè no tornin a repetir-se els errors del passat. 11 agost – Nacions Unides: què fem per comptar amb la confiança dels joves?

Persona convidada: Shashi Tharoor, (1956, Regne Unit), secretari general adjunt de Comunicació i Informació Pública de Nacions Unides. Va passar la seva joventut a Bombai i a Calcuta. Des de 1978 ha treballat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (l’ACNUR), primer a Ginebra i Singapur i actualment a Nova York. Ha escrit tres novel·les: Ryot, La gran novel·la de l’Índia, i Show Business, una novel·la satírica sobre el negoci del cinema a l’Índia Shashi Tharoor va manifestar que la principal tasca de l’ONU és aconseguir que els joves heretin un món millor, i que per assolir aquest objectiu és necessari lluitar per canviar les desigualtats i ser conscients que estem en un món injust. Afirmant que entenia les queixes dels joves idealistes, i en resposta a les crítiques dels joves assistents a l’acte que van qualificar l’ONU de «secretaria nord-americana», o que van dubtar de la seva eficàcia, Tharoor els va demanar que no deixin de banda l’ONU malgrat totes les seves imperfeccions i els va demanar que entenguin que l’idealisme s’ha de combinar amb el realisme: «Animo tots els joves a pensar que Nacions Unides és l’única solució possible». Tharoor va recordar que el Consell de Seguretat no va donar suport als EUA quan van demanar autorització per iniciar la guerra de l’Iraq, i va reiterar que l’ONU, tot i els casos de Corea el 1952 i de Kuwait el 1991, «no ha existit per autoritzar guerres i sí per aturar-les». Així, va destacar que l’ONU tracta diàriament més de 100 temàtiques distintes per ajudar a resoldre les situacions de conflicte que sorgeixen en un món injust, i es va referir a les missions de l’ONU a Timor Oriental, l’Afganistan, el Congo, Sierra Leone i Rwanda, com a exemples de la seva tasca de suport i ajuda «tot i que els mitjans de comunicació només parlin de l’Iraq». Responent a una altra pregunta, va reconèixer que el dret de

10 August – Young people in Northern Ireland: how do they experience the conflict? What can they do? Guest: Alec Reid (1931, Ireland), a priest who has lived most of his life in Northern Ireland and has fought for more than 30 years for peace. He was one of the people who helped broker the Good Friday Agreement that brought peace to Catholics and Protestants in Northern Ireland. He is now working in the Basque Country. Alec Reid said it was necessary for young people to receive the message that all conflicts have a solution, no matter how difficult they may seem. According to Reid, for dialogue to take place, concepts have to be clear, and attitudes should be based on respect for human dignity and the defence of the rights we have been granted. He also said it was necessary to set up a dialogue because no conflicts are solved through the use of the armed forces. Known as the “Irish Ghandi”, Reid encouraged the Israelis to speak with the leaders of the suicide bombers and the Americans to begin talks with Bin Laden. Reid also said that peace studies should be a university degree and stressed that the dynamics of conflict resolution call for female voices. In response to a question about the similarities and differences between the cases of the Basque Country and Northern Ireland, and given that he is currently working in the Basque Country, Reid reminded the audience that the Spanish government had not been interested in negotiating anything until recently and stated that ETA has no justification because their demands could be made from the Basque Parliament. In reference to the Northern Ireland peace process, Reid said that violence would not return to the streets and that the country would be the most prosperous in Europe in 50 or 60 years when Unionists lose their fear of “identifying too closely with the Nationalists”, who will have to help the Unionists feel safer. Regarding the role of young people in Northern Ireland, Reid said that 95% support the peace process. After stating that young people will be the backbone of the society of the future, Reid asked them to apply the legacy they have been provided with by understanding what peace is and what their own history has been about. He also asked them to embrace the principles that resolve conflicts so the errors of the past do not happen again. 11 August – How can young people’s confidence in the United Nations be reinforced? Guest: Shashi Tharoor (1956, United Kingdom), UN UnderSecretary-General for Communications and Public Information. Tharoor spent his childhood in Mumbai and Calcutta. Since 1978 he has worked for the Office of the High Commissioner for Refugees (UNHCR), first in Geneva and Singapore and now in New York City. He has written three novels: Riot, The Great Indian Novel and Show Business, a satirical look at India’s Bollywood film industry. Shashi Tharoor said that the main task of the UN is to ensure that young people inherit a better world, and to achieve this

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

vet difícilment serà suprimit, i va admetre que els EUA van acumulant un deute històric pel que fa a les quotes que li pertoquen satisfer en els pressupostos ordinaris. Va repetir que l’ONU s’ha declarat a favor de la condonació del deute extern tot i que les decisions últimes les han de prendre el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Tharoor va ﬁnalitzar la seva intervenció reiterant que entre tots es pot aconseguir que aquest món funcioni, i va aﬁrmar que «l’ONU no va ser dissenyada per portar aquest món al cel, sinó per salvar-lo dels inferns».

12 agost – Joves: consumidors o agents de canvi? Persona convidada: Pau Solanilla (1970, Catalunya), president del Fòrum Europeu de la Joventut entre el 1998 i el 2000, exsecretari de relacions internacionals del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i, en l’actualitat, assessor tècnic de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu, membre del grup socialista europeu.

aim, it is necessary to ﬁght to change inequality and be aware that the world is unfair. After saying that he understood the complaints of young idealists, Tharoor responded to the criticism of the young people attending the event who referred to the UN as a “secretariat of the United States” and doubted its effectiveness by requesting that they not give up on the UN despite all its imperfections. He said that idealism must go hand in hand with realism: “I urge all young people to think of the United Nations as the only possible solution”. Tharoor reminded the audience that the UN Security Council did not give its support to the United States when it requested authorization to begin the war in Iraq and reiterated that, despite the cases of Korea in 1952 and Kuwait in 1991, the UN “does not exist to authorize wars, but to stop them”. He stressed that the UN deals with more than 100 different issues a day to help resolve the conflict situations that arise in an unfair world, and highlighted the UN missions in Eastern Timor, Afghanistan, the area of the Congo, Sierra Leone and Rwanda as examples of the work it does to support and help “even though the media only talks about Iraq”.

Solanilla va destacar que malgrat que tothom parla de la importància de la gent jove, poques vegades se’ls dóna la paraula. Va denunciar els prejudicis que provoquen les maneres de vestir o d’expressar-se i, després de recordar que els joves són lluny dels llocs on es prenen les decisions que inﬂueixen en la societat, va lamentar que els mitjans de comunicació gairebé mai no s’ocupen dels joves si no és per relacionar-los amb violència, alcohol o drogues.

In response to another question, Tharoor acknowledged that the right to veto will not be done away with and admitted that the United States has accumulated record debt levels in terms of its contributions to the ordinary budget. He repeated the UN’s agreement to cancel foreign debt, but said that the ultimate decision had to be taken by the International Monetary Fund and the World Bank.

Després d’assenyalar que el consum també és riquesa, productivitat o creació de llocs de treball, Pau Solanilla va afegir que, al mateix temps, «és una manifestació cultural» que permet mostrar la identitat de cadascú. Esmentant el model

Tharoor ended by repeating that with everyone’s input the world will work better and said that the “UN was not designed to turn the world into heaven, but to save it from becoming an inferno”.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

de consum actual i afirmant que «els joves són víctimes del capitalisme de ficció», on regnen l’ambigüitat, la uniformitat cultural, Internet i la virtualitat, i prevalen l’aparença a costa del benestar psíquic, va apuntar dues qüestions molt interessants. D’una banda, que el consum pot esdevenir la palanca per canviar les coses i influir en les multinacionals, ja que els i les joves són capaços d’aconseguir que les empreses prestin atenció a les seves demandes. D’altra banda, va insistir que caldria promoure un comerç coherent i crear un observatori sobre el consum, afirmant que tenir prou informació per saber per què optes per una cosa i no per una altra és un element clau de la llibertat. Va qualificar de ridícul l’euro per habitant que la UE destina al capítol d’informació i joventut, ja que cal tenir en compte que les voluntats polítiques es demostren en els pressupostos. En l’apartat de les autocrítiques, va admetre que els i les joves haurien de ser més actius, afirmant que un dels dèficits és la manca de perseverança. Per acabar, Pau Solanilla va demanar a les institucions que tinguin més voluntat política per obrir-se i, així, prendre el risc que la gent participi realment en la construcció del futur, subratllant que la ciutadania i l’administració hem de compartir instruments. © Fòrum Barcelona 2004/Agustí Argelich

13 agost – Brasil: exemple per acabar amb la fam del món?

Persona convidada: Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo; 1944, Brasil), religiós d’esquerres molt proper a la teoria de l’alliberament, ha lluitat sempre per la justícia social des de diversos àmbits. Va estar a la presó en diverses ocasions durant la Dictadura, i col·laborà amb l’organització guerrillera Acción Libertadora Nacional (ALN). A més de periodisme, ha estudiat teologia, filosofia i antropologia. Ha publicat una cinquantena de llibres. Actualment es dedica a la política activa, i és una de les persones més properes al president Lula, amb qui ha posat en marxa un dels programes «estrella» del seu mandat: el programa Fam Zero. Frei Betto va respondre que la pobresa del seu país és incompatible amb qualsevol intent d’exportar algun exemple, sobretot pel fet que al Brasil hi ha 50 milions de persones amenaçades per la desnutrició crònica, i va explicar les tres bases sobre les quals es basa el programa Fam Zero, un programa no assistencialista, sinó d’inclusió social: massiva política de transferència de rendes, polítiques estructurals i educació popular; i amb un pressupost de cinc mil milions de dòlars. Va assenyalar que ja hi ha quatre milions de famílies que compten amb la butlleta d’alimentació i que s’espera arribar a 6,5 milions al desembre del 2004, que és més de la meitat de les famílies que pateixen el problema de la fam. Admetent que no confia en cap gir social que provingui del Fons Monetari Internacional (FMI), va subratllar que el govern de Lula hi manté un diàleg crític i que negocia un nou acord, necessari, segons va dir, per «evitar la tomba». Quant a polítiques estructurals, va anomenar, entre d’altres, el programa de capacitació familiar, i va comentar que les famílies beneficiàries de Fam Zero han de mantenir escolaritzats els

12 August – Young people: consumers or agents of change? Guest: Pau Solanilla (1970, Catalonia), President of the European Youth Forum from 1998 to 2000, former Secretary for International Relations of the National Youth Council of Catalonia. He is currently a Technical Advisor to the European Parliament’s Committee on Foreign Affairs and a member of the Socialist Group in the European Parliament. Solanilla said that although everyone speaks about the importance of young people, they are not often given the chance to speak. He criticized the prejudice caused by the way people dress or express themselves and then reminded the audience that young people are kept away from influential decisionmaking centres. Solanilla regretted the fact that the media almost never discusses young people except to connect them with violence, drinking and drugs. After pointing out that consumer activity is wealth, productivity and job creation, Solanilla added that it is also “a cultural manifestation” that allows individuals to express their identity. He referred to the current model of consumer habits by stating that “young people are the victims of fictitious capitalism”, where ambiguity, cultural uniformity, the Internet and virtual reality reign supreme, and where appearances take precedence over psychological wellbeing. He also made two very interesting points. The first was that consumer habits can be used as a tool for social change and to influence multinationals, so that young people can make companies pay attention to their demands. Solanilla’s second point involved promoting coherent trade and the creation of a consumer-affairs observatory to ensure people have enough information to know why it makes sense to choose one thing over another, which is another key to freedom.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

seus fills menors de quinze anys i seguir un programa de salut. Respecte a l’educació popular, Betto va incidir en la importància que les persones tinguin consciència ciutadana i descobreixin la seva capacitat d’emprendre una activitat econòmica. Frei Betto va criticar el malbaratament alimentari al Brasil, on segons ell la mateixa màquina de l’Estat està pensada per al 10% de la població rica, afirmant que al Brasil, tots els mesos es llença a les escombraries una quantitat de menjar que podria alimentar 35 milions de persones. Recordant que cada 24 hores moren cent mil persones de gana, trenta mil de les quals són menors de cinc anys, va fer el símil de xifres en comparar-ho amb la caiguda diària de deu torres bessones plenes de nens, i va denunciar la poca mobilització que això origina, afirmant que l’única explicació que hi troba és que la fam és l’única causa de mort precoç que fa distincions de classe. 14 agost – Dels talibans a la postguerra: com viuen les dones joves a l’Afganistan? Persona convidada: Sahar Saba (1973, Afganistan), representant de l’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan (RAWA), és una de les deu persones més buscades pels fonamentalistes jehadis i talibans de l’Afganistan. Viatja amb nom fals i encara que habitualment oculta la cara darrere d’un vel, va decidir aparèixer al descobert davant dels centenars de persones que omplien l’escenari. Tanmateix, Saba va demanar als mitjans que cobrien la sessió que no difonguessin la imatge de la seva cara per motius de seguretat. Sahar Saba va denunciar la duresa de la vida de les dones a l’Afganistan després del règim talibà, i va explicar que moltes dones joves se suïciden i d’altres són segrestades. Va confirmar, per tant, que la situació de la dona a l’Afganistan no és

Solanilla referred to the amount the EU spends on News and Youth as ridiculous (Ð1 per inhabitant), and said that a government’s budget is an expression of its political will. He was also critical of young people when he admitted that they should be more active and that one of their defects was their lack of perseverance. To end his discussion, Solanilla asked institutions to be more open and to take the risk of encouraging people to play a real part in the construction of the future. He also emphasized that citizens and the administration should share the same tools. 13 August – Brazil: an example of how to eradicate world hunger? Guest: Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo; 1944, Brazil), a leftist priest who shares some of the beliefs of Liberation Theology, has fought for social justice in many different areas. He was imprisoned on several occasions during the dictatorship in Brazil and collaborated with the guerrilla organization National Liberating Action (ALN). Besides journalism, he has studied theology, philosophy and anthropology. He has published more than 50 books and is currently active in politics. He is one of the people closest to President Lula, with whom he has started up one of the “star” programmes in the President’s current policy: the Zero Hunger Programme. Frei Betto said that the poverty of his country makes it an unsuitable example, especially if it is borne in mind that 50 million people in Brazil are threatened with chronic malnutrition. Betto went on to explain the structure of the Zero Hunger Programme, which is not an aid programme, but one designed to create social inclusion: massive income-transfer programmes, structural policies and popular education; and a $5-billion budget. According to Frei Betto, four million families are already receiving funding for food and by December 2004 this number is expected to reach 6.5 million, more than half of the families suffering from hunger. Frei Betto admitted he has no faith in a policy change from the International Monetary Fund (IMF) and stressed that the Lula administration has maintained a critical dialogue with the IMF and that it will negotiate a new agreement to “avoid death”. With regard to structural policies, Frei Betto mentioned the family programme and stressed the fact that families receiving aid from the Zero Hunger Programme have to ensure their children stay in school until they are at least 15 and follow a health programme. In terms of popular education, Betto cited the importance of citizen awareness and of people discovering they are capable of starting up an economic activity. Frei Betto was critical of the amount of food that is wasted in Brazil, where the government machinery is designed to serve the rich 10% of the population. According to Betto, the amount of food thrown away every month in Brazil could feed 35 million people. After mentioning that every 24 hours 100,000 people in the world die of hunger, 30,000 of whom are under the age of 5, Betto said it was like witnessing the collapse of ten twin towers full of children every day, and criticized the lack of

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

la d’una dona alliberada. Saba va denunciar que encara avui fan servir el burca per anar pel carrer o sortir per televisió i va declarar que la realitat és ben diferent a com surt en la premsa escrita després de l’11-S, i quan s’aﬁrma que la vida hi ha millorat. Pel que fa a la celebració d’unes properes eleccions representatives a l’Afganistan, Saba va dubtar que siguin gaire democràtiques mentre continuï l’acció dels jehadis i els fonamentalistes, que, segons ella, només parlen amb les armes. Va explicar com aquests amenacen totes les persones que no voten a favor seu i va afegir que sense la participació de les dones no podrà avançar la democratització de l’Afganistan. En resposta a una pregunta del públic sobre com es pot ajudar a millorar la situació de la dona a l’Afganistan, Saba va explicar que amb 1 Ð, que representa ben poc econòmicament per a un occidental, l’associació a la qual pertany –RAWA– pot garantir l’escolarització d’un nen durant un mes. Aquesta entitat, tal com va explicar Saba, lluita des de la clandestinitat per aconseguir una major conscienciació de la societat afganesa respecte del problema de la discriminació de la dona, i va acabar amb la reivindicació que els homes han d’entendre que les dones tenen les mateixes capacitats que ells i que tothom ha de tenir els mateixos drets socials i polítics.

70 © Fòrum Barcelona 2004/Carme

interest this fact seems to generate. The sole explanation he is able to find is that hunger is the only cause of premature death that makes class distinctions. 14 August – From Taliban to postwar: how do young women in Afghanistan live? Guest: Sahar Saba (1973, Afghanistan), representative of the Revolutionary Association of the Women of Afghanistan (RAWA), is on the ten most-wanted list of Jehadi and Taliban fundamentalists in Afghanistan. She uses a false name and, though she generally does not expose her face, decided to remove her veil to speak to the hundreds of people at the session. However, she asked the members of the media not to publish her photograph for reasons of security. Sahar Saba denounced the harshness of the life led by Afghanistan women since the fall of the Taliban regime and explained that many young women commit suicide and others are kidnapped. These facts confirm the fact that the situation of women in Afghanistan is far from that of women living in freedom. Saba said that many women still wear a burka when they leave their homes or appear on television and stated that the situation is very different from how it has been presented in the press since 9/11 and when it is affirmed that life has improved.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

LA FIRA Per tal de donar més visibilitat al Festival i la tasca de les associacions juvenils d’arreu del món, es va optar per utilitzar un espai a l’exterior del CCIB, dotat de 22 expositors mòbils en forma de vagoneta. Aquesta estructura permetia a les entitats mostrar projectes i materials diversos, tant als participants del Festival com al conjunt dels visitants del Fòrum. En concret, van poder disposar-ne els membres del Comitè Internacional Preparatori i també les institucions, tant nacionals com internacionals, que participaren al Festival. El canvi de lloc, per causes alienes a l’organització del Festival, d’alguns dels espais on va tenir lloc l’esdeveniment –com ara la Mostra i el Programa Autogestionat– van fer que ﬁnalment la Fira quedés força allunyada del centre neuràlgic de les activitats del Festival. És per això que, en els primers dies de celebració del Festival, es va donar l’opció a les entitats presents a la Fira a reubicar-se a l’espai de la Mostra d’Entitats, situada al Centre de Convencions on tenien els seus expositors la resta d’associacions juvenils.

LES NITS DEL FESTIVAL L’organització va voler garantir un espai lúdic diari als vespres i nits, que permetés als i les participants tenir una oferta d’oci nocturn des de les 20 h ﬁns a les 2 h de la matinada. Així, a través d’una variada oferta de concerts, es va aconseguir una representació diversa de procedències culturals i geogràﬁques, responent, d’aquesta manera, a interessos i inquietuds molt plurals. Els concerts van tenir lloc en diferents espais del mateix recinte, essencialment en dos escenaris i en una plaça situada sota la Placa Fotovoltaica on es va concentrar l’oferta de DJ’s. Aquest espai, compartit amb els visitants del Fòrum, es va convertir en un escenari real d’intercanvi i convivència entre participants del Festival i altres joves, tant de la ciutat com turistes, que durant la setmana del Festival van poder entrar els vespres al recinte pagant una entrada reduïda, fet que va incrementar la visibilitat de l’associacionisme juvenil.

With regard to the coming election in Afghanistan, Saba doubted it would be democratic as long as the action of the Jehadis and the fundamentalists continued. According to Saba, these groups only know how to dialogue with weapons. She described how these groups threaten anyone who does not vote for them and added that without the participation of women, the democratization of Afghanistan will not progress. In response to a question from the audience about how women’s situation can be improved in Afghanistan, Saba explained that with Ð1 (which represents very little for someone from the West), her organization (RAWA) could guarantee the education of a child for one month. According to Saba, RAWA ﬁghts clandestinely to make Afghan society more aware of the problem of the discrimination of women. Saba ended by advocating that men try to understand that women have the same abilities as they do and that everyone has the same social and political rights.

THE FAIR In order to generate more interest in the Festival and the work done by youth associations all over the world, the decision was made to use a space outside the International Convention Centre of Barcelona (CCIB), equipped with 22 mobile stands set up on light trucks. This structure allowed the associations to display their projects and materials to Festival participants and Forum visitors. The members of the International Preparatory Committee and all the national and international institutions participating in the Festival had stands. The change in location of some of the event activities (such as the Youth-Association Fair and the Self-Organized Programme) for reasons beyond the Festival organization’s control, meant that the Fair was located quite a distance from the centre of Festival activities. For this reason, in the ﬁrst few days of the Festival, the organizations participating in the Fair were offered the option of moving to the Youth-Association Fair in the Convention Centre, where the other youth associations had their stands.

NIGHTS AT THE FESTIVAL Els grups i cantants que van passar pel Festival van ser els següents: > Cheb Balowski D’origen català, combinen el toc espanyol amb l’àrab i les inﬂuències franceses, i no fan només música rai, sinó que van molt més enllà en la fusió de ritmes. > Mártires del Compás El principi és el ﬂamenc, però passen per qualsevol part del món musical. Canten sevillanes billy, rock i rap que s’abracen a la música ètnica, a la bossa… > Kajeem Adaptant el reggae en tot moment i en tota forma, Kajeem barreja harmoniosament ragga, reggae i soul per aconseguir un nou so, i segellen, així, la reconciliació entre les ar-

A special effort was made to set aside time for leisure activities for participants each afternoon and evening from 8 pm to 2 am. The varied concert programme provided a representative selection of music from different cultures and geographic areas to respond to the many tastes and interests of such a multicultural group. The concerts were held on two different stages near the photovoltaic panel while DJs mixed tunes in the open space under the panel. This photovoltaic terrace area was shared with Forum visitors and became a real site of exchange and mingling of cultures between Festival participants and other young tourists and people from Barcelona. During the week of the Festival, special evening tickets to the Forum went on sale at reduced rates, which livened up the nights at the Forum and increased the visibility of the youth-association movement.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

rels místiques del reggae de la dècada dels 70 i el so digital dels nostres dies. > Kevin Johansen Argentí, juga amb molts ritmes i elements de les Amèriques, des de la cumbia, passant per la milonga i el son cubà, i a la vegada els manipula amb un so «gairebé» pop. > Sidy Samb Cantant i percussionista senegalès, canta alguns temes en mandé i wòlof, en quan ofereix el seu costat més africà, i altres en castellà, quan imprimeix el seu segell a cançons pop. > Gerard Quintana Músic i compositor català, interpreta cançons amb una barreja àmplia d’estils, però tots tenen com a denominador comú la veu i la força d’aquest cantautor en plena maduresa. > Adrià Puntí La seva música va més enllà de les paraules i els sons, busca arrels, experimenta amb els sons, el seu concepte musical engloba tot tipus de manifestació artística. > Ty Aquest MC britànic d’origen nigerià incorpora el seu personal rap a l’hipnotisme de l’afrobeat. El seu hip-hop és molt participatiu, divertit i honest.

> Marc Parrot Músic curiós que regira els calaixos de l’electrònica, rebusca a l’armari del pop-rock més inquiet i observa les individualitats iconoclastes de les darreres dècades. > Fundación Toni Manero Sense renunciar a la diversió, representada aquí pel demolidor “Fonky Macarrón”, i aquest gest de complicitat al Brasil de Jorge Ben i Banda Black Río que és el disco-samba “Nights Over Asland”, el supergrup barceloní ens recorda que, tradicionalment, el funk ha retratat la realitat més immediata i s’ha erigit com una eina de denúncia. > Orishas El seu primer àlbum va ser una explosiva bomba de hiphop a l’estil cubà, amb el qual el món va descobrir Orishas. El trio presenta orgullós en el seu segon enregistrament, Emigrante, una altra vitamínica mostra de com fusionar rap i son, rítmica funk i clau cubana, amb prodigiosa naturalitat.

LA CLOENDA El Festival es va cloure el 14 d’agost amb un acte de cloenda que va tenir lloc a l’Auditori. Igual que a l’obertura, la cerimònia va comptar amb una combinació d’elements que van de les intervencions oficials i els agraïments, fins a les actuacions musicals, entre les quals cal destacar la presentació oficial de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), dirigida per Salvador Brotons i formada per 86 joves músics dels Països Catalans.

The following groups and singers performed at the Festival: > Cheb Balowski This group of Catalan origin combines Spanish and Arab music with notable French influences. Not just another rai band, their mix of rhythms goes even further. > Mártires del Compás Flamenco is first, but this group can also sound like it comes from just about anywhere in the musical world. They sing rockabilly sevillanas, world-music rock and rap, bossa nova and more. > Kajeem Kajeem explores the many facets of reggae. He harmoniously mixes ragga, reggae and soul to create a new sound that reconciles reggae’s 1970s mystical roots with today’s digital sounds. > Kevin Johansen An Argentinian who explores many rhythms and musical elements of the Americas, from the cumbia to the milonga and the Cuban son, filtered through a sound akin to pop. > Sidy Samb This Senegalese singer and percussionist sings his African-style songs in the Mandinga and Wolof languages, but sings his pop songs in Spanish. > Gerard Quintana A Catalan musician and composer in his prime who interprets songs in many styles but always with the same powerful voice. > Adrià Puntí Puntí’s music goes beyond words and sounds; in his search for his roots, he experiments with sounds. His concept of music includes all kinds of artistic expression.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

L’actuació de l’Orquestra, que va interpretar un recull popular balear per donar la benvinguda, va ser la visualització d’un projecte nascut amb motiu del Festival i integrat com una activitat més del programa. Així doncs, el concert va ser la culminació d’una setmana d’assaig conjunt de la qual en van ser testimonis els i les delegades del Festival. Un vídeo resum dels vuit dies a Barcelona i la projecció de les dades més rellevants del Festival van donar lloc als parlaments de Xavier Florensa, regidor de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, i Marta Rosàs, secretaria general de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Florensa i Rosàs, en representació dels governs de Barcelona i Catalunya respectivament, van agrair tant l’esforç del teixit associatiu juvenil català, com el treball que dia a dia realitzen els centenars d’organitzacions juvenils que hi eren presents. Inés Giralt, directora del Festival, va parlar en nom del Comitè Nacional Preparatori, referint-se a l’esforç i la il·lusió d’haver acollit l’organització de la tercera edició, i Jeannine Daniel, membre del Consell de Joventut del

> Ty This British MC of Nigerian origin spices up his own personal rap with a hypnotic afrobeat. His hip-hop is highly participatory, fun and genuine. > Marc Parrot An interesting musician who digs through the history of pop-rock for rare gems from iconoclastic performers of yesteryear. > Fundación Toni Manero Without giving up on fun, represented here by the group’s powerhouse rendition of “Fonky Macarrón” and that gesture of complicity with the Brazil of Jorge Ben and Banda Black Rio that is the disco-samba piece “Nights Over Asland”, this Barcelona super group reminds us that funk has traditionally chronicled its most immediate surroundings and has emerged as a true vehicle for protest. > Orishas Their ﬁrst CD was an explosion of Cuban-style hip-hop that gave the world its ﬁrst taste of Orishas. The trio is proud to present its second CD, Emigrante, another powerful example of how to mix rap and son, funk and Cuban rhythms with a prodigiously natural touch.

THE CLOSING CEREMONY The Festival ended on 14 August with a closing ceremony held in the Auditorium. As occurred with the opening, the ceremony was a combination of official speeches, acknowledgements and musical performances, including the official presentation of the Orchestra of Young People from Catalan-Speaking Regions (OJIPC), directed by Salvador Brotons and made up of 86 young musicians from Catalan-speaking regions. The Orchestra’s performance, which included a selection of songs from the Balearic Islands, was the manifestation of a project that was begun in honour of the Festival and became another activity on the programme. The concert was the culmination of a week of rehearsals witnessed by many of the Festival delegates. A video was shown that summarized the eight days in Barcelona, and was followed by a slide show of the Festival in figures and speeches by Xavier Florensa, Councillor for Youth of Barcelona City Council, and Marta Rosàs, Secretary General for Youth of the Catalan government. Florensa and Rosàs, on behalf of the governments of Barcelona and Catalonia, praised the work done by the Catalan youth-association movement, as well as the constant day-to-day efforts of the hundreds of youth organizations that attended the event. Inés Giralt, Director of the Festival, spoke on behalf of the National Preparatory Committee about the pleasure and work involved in organizing the third edition of the Festival, and Jeannine Daniel, a member of the International Preparatory Committee, highlighted the role of the international youth-association movement. Her speech was followed by the presentation of a message that contained the ideas discussed Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Pacífic, va fer-ho en representació del Comitè Internacional Preparatori, remarcant el paper del moviment associatiu juvenil mundial i donant pas a la presentació d’un missatge que recollia les idees tractades durant el Festival al voltant de les deu temàtiques de debat. Per acabar, l’actuació artística de Color Dansa, amb un espectacle de teatre musical que barrejava tant l’estètica com els ritmes de hip-hop i flamenc, va donar pas a la fotografia final. Un espectacle d’animació de carrer, ja fora de l’Auditori, amb acròbates, foc i música, va començar a escalfar l’ambient per a la darrera nit del Festival, amb el multitudinari concert dels cubans Orishas.

EL PROGRAMA AUTOGESTIONAT, UN MODEL DE PARTICIPACIÓ

El Festival té entre els principals objectius la creació d’un espai de trobada i llibertat perquè les persones de diversos indrets del planeta posin en comú les seves propostes i visions del món, i facin partícips dels seus projectes altres joves i associacions juvenils que hi puguin estar interessats. La participació activa i protagonista de joves d’arreu també es va traduir en la posada en marxa d’un procés de participació per a la deﬁnició del programa de l’esdeveniment obert a associacions de joves de tot el món i a institucions que treballen en l’àmbit de la joventut. La promoció de la participació de joves provinents d’associacions juvenils va ser prioritària en el procés de construcció del Festival, per tal d’aconseguir la seva participació activa i protagonista en el disseny del programa a través de la proposta d’activitats per al programa autogestionat. El programa autogestionat va constituir el gruix més important d’activitats del Festival: centenars d’organitzacions de tot el món, ja fos de l’àmbit local, nacional, regional o internacional, van organitzar centenars d’activitats. Tallers, conferències, exposicions, teatre, taules rodones, dansa, música, arts plàstiques i escèniques i seminaris van omplir diferents franges horàries al llarg dels 7 dies, tant en espais coberts com a l’aire lliure, per a grups de 10 a 4.000 persones. > Posada

en marxa del procés de participació

El procés de participació, obert a associacions juvenils de tot el món i institucions de l’àmbit de la joventut, es posa en marxa l’octubre del 2003 amb l’obertura del termini per a la presentació d’activitats. L’èxit de la convocatòria, que aconsegueix la implicació de centenars d’associacions de tot el món, fa que el Comitè Internacional Preparatori decideixi allargar el tancament del procés de rebuda de propostes ﬁns a ﬁnals d’abril del 2004. D’aquesta manera es pretenia facilitar la participació a associacions de diferents parts del món i garantir la diversitat del programa. Hi van participar tant associacions juvenils de tot el món com, per primera vegada i seguint exactament el mateix procés,

Fotos: © Ivan

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

during the Festival on the ten topics of debate. The ceremony ended with the group Color Dansa, whose musical theatre performance blended hip-hop with flamenco. And then it was time for the final group photograph. A street-theatre group performed outside the Auditorium doing acrobatics that combined fire and music to warm up the crowd for the massively attended concert by the Cuban group Orishas.

THE SELF-ORGANIZED PROGRAMME: A MODEL OF PARTICIPATION One of the main objectives of each Festival is to provide a space where people from different parts of the world can freely come together and share their proposals and worldviews with other young people and youth associations. Active participation with the focus on young people from all over the world was the goal behind the participatory process of deﬁning the programme of an event for youth associations and institutions that work in the area of youth from all over the world. The promotion of the participation of young people from youth associations was a priority in the process of building the Festival, and they were called on to participate actively in the design of the programme through the activities proposed for the Self-Organized Programme. The Self-Organized Programme contained the lion’s share of the Festival activities: hundreds of local, regional, national and international organizations from all over the world organized hundreds of activities. For seven days, workshops, conferences, exhibitions, theatre performances, seminars, roundtables, dance, music and the plastic and scenic arts ﬁlled the different outdoor and indoor venues, with seating from anywhere from 10 to 4000 people.

> Starting

up the participation process

The participation process was open to youth associations and institutions that work in the area of youth from all over the world starting in October 2003, when it was announced that proposals for activities could be sent to the organizing committee. The overwhelming response from hundreds of associations from all over the world led the International Preparatory Committee to extend the deadline for submitting proposals until April 2004. The aim was to facilitate the participation of associations from different parts of the world and guarantee the diversity of the programme. The Self-Organized Programme was open to youth associations from the world over and, for the ﬁrst time and following the same process, to institutions that work in the area of youth1. The associations were usually national in scope and were organized through a youth council, but many local and international associations also attended. (See Appendix)

Foto1: © Fòrum Barcelona 2004/Joan A. Roca de Viñals

The process began with the publication of the Participation Manual, a booklet with instructions and descriptions of the

Foto 2: © Fòrum Barcelona 2004/Agustí Argelich // Foto 3: © Ivan

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

també institucions que treballen en l’àmbit de la joventut1. Les associacions eren sobretot d’àmbit nacional, organitzades a través d’un consell de joventut, però també hi va haver moltes associacions locals, i unes quantes d’internacionals. (vegeu l’annex) El procés es va iniciar amb la publicació del Manual de participació, un llibret d’instruccions, amb descripcions del Festival, que contenia un CD-ROM amb el Manual i un model ﬁtxa per a proposar una activitat. A més de la seva distribució en paper, el seu contingut es podia trobar a la pàgina web, cosa que va facilitar enormement la distribució. També es promou la participació a través del butlletí electrònic, del qual l’IPC també en fa difusió. > Selecció

Festival that also contained a CD-ROM with the text of the Manual, as well as a form to be ﬁlled out by associations interested in proposing an activity. Besides the format on paper, the manual could also be consulted on the Festival website, which greatly facilitated distribution. Participation was also encouraged through the e-newsletter, which was also distributed by the International Preparatory Committee. > Selection

The parameters for accepting proposals were very broad and open. Proposals had to meet the following conditions: - they had to be made by a youth association or an institution working in the area of youth, preferably in a coordinated way on the national or international level.

de propostes

- they had to respect the principles of the Festival (democracy, secularity, respect, plurality, equality).

Els paràmetres d’admissió de propostes són molt amplis i oberts. Les propostes han de complir les següents condicions: - que provingui o bé d’una associació juvenil o bé d’una institució que treballi en el camp de la joventut, preferiblement de forma coordinada a escala nacional o internacional; - que respecti els principis que regeixen el Festival (democràcia, laïcitat, respecte, pluralitat i igualtat); i, - que la ﬁtxa estigui degudament emplenada, amb la tria d’una de les 10 columnes temàtiques, la selecció del format de l’activitat, i detallant tots els requeriments tècnics, els objectius, la metodologia, etc.

Les ﬁtxes d’activitat s’envien per correu electrònic a la Secretaria Tècnica del Festival, i aquesta n’avalua la viabilitat i posa en contacte entitats que volen organitzar activitats similars. A més, les organitzacions tenen l’opció de disposar d’un estand informatiu a la Mostra d’Entitats. > Mostra

d’Entitats

La Mostra d’Entitats es concep com un espai d’intercanvi associatiu entre els centenars d’organitzacions presents al Festival. Un espai per exposar-hi projectes, tríptics, publicacions i altres materials de difusió de forma permanent durant tot l’esdeveniment. En el Festival, la Mostra va esdevenir un espai de relació entre les diferents entitats, un bon lloc on fer contactes, conèixer propostes concretes i, també, per a visualitzar la diversitat del moviment associatiu juvenil mundial representat al Festival. 1

En el terreny de les institucions internacionals cal destacar la implicació activa de diferents agències i organismes de les Nacions Unides, tant en el programa autogestionat com en el programa central: la UNESCO, el Punt Focal en Joventut de les Nacions Unides, dues oﬁcines de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides (Drets Humans i Refugiats) per als Drets Hum,ans, el Fons de Població de l’ONU i la UN Works Programme; així com la participació de la Direcció General IV –de Joventut, Esports, Educació i Cultura- del Consell d’Europa, del Banc Mundial i de la Xarxa d’Ocupació Juvenil -depenent de l’Organització Internacional del Treball.

of proposals

- the form had to be completely ﬁlled out, have one of the 10 thematic columns ticked and an activity format selected, and it had to include a list of the technical requirements, objectives, methodology, etc. The activity forms were sent by email to the Technical Secretariat of the Festival, which evaluated the feasibility of the proposal and contacted associations that wanted to organize similar activities. The associations were also given the option of having a stand in the Youth-Association Fair. > The

Youth-Association Fair

The Youth-Association Fair was conceived as a space for exchange among the hundreds of youth associations attending the Festival. The space was open during the entire event and was used to present projects and distribute brochures, publications and other informative material. The Youth-Association Fair became an area of the Festival where different associations could meet and talk. It was a great place to make contacts, learn about speciﬁc proposals and get an idea of the diversity of the world youth-association movement represented at the Festival.

Among the international institutions, it is worth highlighting the active involvement of the different United Nations agencies and organizations that took part in the Self-Organized and Central Programmes: UNESCO, the Focal Point on Youth, two ofﬁces of UN High Commissioners (Human Rights and Refugees), the Population Fund and the “UN Works” Programme. Other institutions that participated included the Council of Europe’s Directorate General IV – Youth, Sports, Education and Culture, the World Bank and the Youth Employment Network, which forms part of the World Trade Organization.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

> Construcció

del programa

> Building

the programme

El programa autogestionat era una graella en blanc que es va anar omplint amb propostes de tot tipus. Es van rebre prop de 600 propostes d’activitats, de les quals se’n van acceptar totes les que complien els requisits esmentats. Els temes més proposats van ser la ciutadania activa i la implicació social i política de la gent jove, el desenvolupament sostenible en un món globalitzat -regit moltes vegades per les relacions econòmiques- i la construcció de la pau -tenint un paper principal en totes elles l’educació.

The Self-Organized Programme was a blank page that was gradually ﬁlled with all kinds of proposals. The organization received nearly 600 activity proposals and all the ones that fulﬁlled the above requirements were accepted. The most commonly proposed topics were active citizenship and the involvement of young people in society and politics, sustainable development in a globalized world (often governed by economic relations) and the construction of peace. Education played a key role in all the proposals.

Durant el Festival, les sales del Centre Internacional de Convencions de Barcelona (CCIB) s’omplen d’activitats de tot tipus, i també els diversos espais exteriors: al voltant de la Haima, a l’escenari de les ombres i a l’escenari de la Carpa -al costat del CCIB.

During the Festival, all kinds of activities ﬁlled the rooms of the International Convention Centre of Barcelona (CCIB) and many spaces outside the CCIB, such as the area around the Haima, the Shadow Stage and the Marquee Stage adjacent to the CCIB.

Diferents associacions juvenils duen a terme les seves activitats, una única vegada o repetint-la, i hi estableixen contactes. Cada participant busca el seu espai i construeix la seva agenda. A més, des d’un principi, es preveu la possibilitat per a les organitzacions de joventut d’improvisar activitats un cop dins del Festival. És per això que cada vespre, de 19 a 21 h, es posen diverses sales a la seva disposició. La tipologia d’activitats és molt diferent, hi ha qui fa servir les pantalles de plasma i el servei de traducció i hi ha qui prefereix fer un taller amb paper d’embalatge i un joc interactiu, mentre d’altres es dediquen a explicar contes dins d’una obra de teatre

Different youth associations presented their activities once or more than once and made contacts with other young people. All the participants were responsible for choosing the space and setting up their own agenda. It had also been planned that youth associations would be able to improvise and organize activities once the Festival had begun. Different rooms were made available for these activities every evening from 7 to 9 pm. Many different kinds of activities were organized. Some made use of plasma screens and simultaneous translation while others preferred to organize workshops such as the one that used wrapping paper for an interactive game. Others told stories or performed a play. And in the break between activities,

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

i més enllà, als passadissos, dues entitats acorden establir un conveni de cooperació. I és que el programa autogestionat és el cor del Festival, amb diversitat d’espais i simultaneïtat de temps, les persones intercanvien i aprenen, parlen i escolten. Annex: Llista d’entitats participants i títol de la seva activitat

EL PROGRAMA PARAL·LEL: CONEIXENT EL TERRITORI El Comitè Nacional Preparatori va organitzar un seguit d’activitats per a donar a conèixer l’entorn social i natural tant de la ciutat de Barcelona com de Catalunya, i ho va fer seguint uns criteris que combinaven la cultura, l’oci, el coneixement del teixit associatiu i la vessant social. Es va optar per un model, doncs, que no fos merament turístic, sinó que buscava la implicacio d’actors locals a diferents parts del territori. A més a més, s’oferia de forma gratuïta a tots els participants, per tal de garantir una igualtat de possibilitats en l’accés a aquest programa. Les diferents activitats i sortides es van repetir en els diferents dies del Festival, i cada dia es van omplir amb èxit les 150 places ofertades. Es va comptar amb el suport d’un grup de cooperants que es va encarregar d’acompanyar grups de joves de tot el món per diferents recorreguts de Barcelona, Girona, Vic i delta de l’Ebre. 78

A més a més, es van crear itineraris, tant de dia com de nit, per la ciutat de Barcelona, sobre els quals l’oﬁcina d’atenció del Programa Paral·lel va donar informació.

the members of still other associations closed the negotiations on a cooperation agreement. The Self-Organized Programme was the heart of the Festival, with many activities happening at the same time in many different locations: a space where people could exchange ideas, learn, speak and listen. Appendix: List of associations participating and the title of their activities

THE PARALLEL PROGRAMME: GETTING TO KNOW CATALONIA The National Preparatory Committee organized a set of activities to make people aware of the social and natural context of the city of Barcelona and Catalonia. The Committee based the activities on the criteria of culture, leisure, knowledge of the association community and the social context. The idea was not simply to take participants sightseeing, but to seek the involvement of local players from different locations in Catalonia. These activities were offered free of charge to all delegates so everyone had the chance to participate in the programme. The different activities and outings were repeated during the Festival and the response was excellent: all of the 150 places made available for each activity were ﬁlled. The programme received the support of a group of cooperators who took charge of accompanying groups of young people from all over the world to different places in Barcelona, Girona, Vic and the Ebro River delta. Itineraries were also created for exploring Barcelona by day or by night and information was provided by the Parallel Programme ofﬁce.

> 6 EL PROGRAMA | 6 THE PROGRAMME

> Visites

per Barcelona

> Tours

Projecte de cooperació de la Fundació Escolta Josep Carol i Escoltes Catalans: recorregut pel districte històric de Barcelona, Ciutat Vella. No va ser un recorregut habitual ni turístic, ja que es van visitar els diversos punts on Escoltes Catalans realitza camps de treball de rehabilitació de pisos degradats. Així es va poder conèixer la realitat del centre històric des d’un punt de vista social. • Visita del 10 d’agost • Grup de 25 persones

of Barcelona

Cooperation project of the Josep Carol Scout Foundation and Escoltes Catalans: a tour of Barcelona’s historic Ciutat Vella district, but not in the traditional sightseeing sense. The itinerary made stops at deteriorating buildings where the Catalan Scout group was doing refurbishing work. This approach gave visitors a taste of the historic centre from a social perspective. • Date: 10 August • 25 people

Ajuntament de Barcelona: Visita a l’edifici gòtic seu de l’Ajuntament de Barcelona, visita a les estances de caràcter històric (Saló de Cent i d’altres) i explicació, durant el recorregut, de la història i transcendència política de l’Ajuntament de Barcelona. • Visites del 9 al 14 d’agost, ambdós inclosos • Grups de 25 persones per visita Parlament de Catalunya: visita a l’edifici del Parlament i recorregut per les estances de més valor simbòlic i polític, explicació, durant el recorregut, de la història i transcendència política del Parlament de Catalunya. • Visites del 9 al 13 d’agost, ambdós inclosos • Grups de 25 persones per visita Palau de la Generalitat de Catalunya: visita a l’edifici històric de la Generalitat, seu del Govern de Catalunya. Visita a les estances de caràcter històric i als patis interiors, i explicació, durant el recorregut, de la història i transcendència política de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona City Hall: Tour of the Gothic building that houses Barcelona City Council, including historic rooms (Saló de Cent and others), with explanations of the history and political importance of Barcelona City Council. • Dates: 9-14 August • Groups of 25 people Parliament of Catalonia: tour of the Parliament building and rooms with the most symbolic and political value, with explanations of the history and political importance of the Parliament of Catalonia. • Dates: 9-13 August • Groups of 25 people Palau de la Generalitat de Catalunya: tour of the historic building of the headquarters of the Catalan government. Tour of the historic rooms and inner courtyards, with explanations of the history and political importance of the Catalan government.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

• Dates: 13-14 August • Groups of 50 people Facilities of Football Club Barcelona: Barça Museum and the club’s sports facilities (including Camp Nou). • Dates: 9-14 August • Groups of 70 people

> Tours

of Catalonia

Ebro River Delta: tour of the delta in Southern Catalonia. Tour of the natural park and presentation given by the Platform for the Defence of the Ebro, a platform created to raise social awareness about protecting the environment and explain the situation of the proposed National Water Plan and the ecological balance of the area.

• Visites el 13 i 14 d’agost • Grups de 50 persones per visita 80

Instal·lacions del Futbol Club Barcelona: Museu del Barça i instal·lacions esportives del club (inclòs el Camp Nou) • Visites del 9 al 14 d’agost, ambdós inclosos • Grups de 70 persones per visita >

Visites per Catalunya

Delta de l’Ebre: visita a la desembocadura del riu Ebre, al sud de Catalunya. Visita del parc natural i xerrada a càrrec de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, una plataforma de mobilització social en defensa del territori natural, per explicar la problemàtica entorn de la proposta del Pla Hidrològic Nacional i l’equilibri ecològic de la zona. Girona: visita al casc antic i el Call Jueu, per conèixer la història i les influències de diferents cultures que han configurat el que és avui aquesta ciutat. Es tractava de facilitar una reflexió entorn del fenomen de la immigració i com es pot treballar millor la interculturalitat. Vic: visita al Mercat tradicional i del Consell Local de Joventut «Tangram» per conèixer un exemple de plataforma associativa local i comprendre les característiques de la participació local a Catalunya, quins impediments troba i intercanviar experiències entre els participants.

Girona: tour of the city’s Old Quarter and Jewish Quarter to become familiar with the history and inﬂuence of the different cultures that have thrived in this city throughout its history. The idea was to encourage visitors to reﬂect on the phenomenon of immigration and how to work more effectively in an intercultural society. Vic: tour of the traditional market and “Tangram”, the local youth council, to learn about an example of a local association platform and understand the features of local participation in Catalonia and the barriers it comes up against, and to share experiences among participants.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

PARTICIPACIÓ PARTICIPATION

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

7 81

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

LA PARTICIPACIÓ

PARTICIPATION

UNA PARTICIPACIÓ DIVERSA I SOLIDÀRIA

PARTICIPATION BASED ON DIVERSITY AND SOLIDARITY

A l’hora de parlar de la participació en el III Festival, l’IPC va prioritzar, en tot moment, l’objectiu de garantir una participació diversa per sobre del volum o la quantitat de participants ﬁnals. D’aquesta manera, calia facilitar l’accés al Festival de persones de tots els continents, creant o afavorint els mecanismes necessaris per a aconseguir-ho.

When addressing the issue of participation in the 3rd World Youth Festival, the International Preparatory Committee (IPC) made it one of its chief priorities to guarantee that participation was based on the diversity of the participants rather than the mere number of those attending. This objective made it necessary to ensure that people from all over the world could attend the Festival and to create the mechanisms required so this could happen.

Des d’un principi es parla de dos nivells de participació, ja que el Comitè Internacional Preparatori decideix obrir el Festival no només a joves provinents d’associacions juvenils, de 16 a 30 anys, sinó també a persones a títol individual, en tots els casos sempre majors d’edat. L’objectiu és promoure la implicació a través de l’associacionisme juvenil, és a dir, fer que joves no implicats en associacions s’acostin a aquesta realitat i esdevinguin persones compromeses que canalitzen les seves inquietuds a través de la participació associativa. La inscripció, quotes i condicions

A l’hora d’establir el preu de la inscripció, es va optar per una inscripció solidària, per tal que els i les joves de països amb més recursos paguessin amb la seva inscripció una part de la quota dels participants de països amb menys recursos. D’aquesta manera l’IPC va acordar establir el preu en funció del país de procedència, a partir de l’índex de desenvolupament humà establert el 2003 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Prenent aquesta divisió com a referència, s’estableix que els delegats de països amb

Right from the start there was talk of two levels of participation, given that the IPC decided to open the Festival not only to young people aged 16 to 30 from youth associations, but also to young people of legal age who were not members of youth associations. The objective was to encourage young people not involved in youth associations to get to know this reality and become committed people who take action about the issues that concern them through participation in associations. Registration, fees and conditions When establishing the registration price, the decision was made to create a registration system based on solidarity, whereby the registration fee paid by young people from countries with more resources would help compensate for the lower registration fee paid by young people from countries with fewer resources. The IPC therefore established a price based on each participant’s country of origin in conjunction with the Human Development Index issued in 2003 by the United Nations Develop-

> 7 PARTICIPACIÓ | 7 PARTICIPATION

un índex alt pagarien una inscripció de 200 euros, els d’índex mitjà 100 euros i els d’índex baix 25 euros. Atès que en el moment d’establir les quotes es va utilitzar la divisió fixada pel PNUD l’any 2003, l’única disponible i elaborada amb dades del 2001, amb el vistiplau de Nacions Unides es va decidir que deu països considerats amb índex alt pel PNUD fossin tractats finalment com a països d’índex mitjà (vegeu taula a l’annex xxx) El preu de la inscripció incloïa l’allotjament en el càmping del 6 al 16 d’agost, tots els àpats (esmorzar, dinar i sopar) del 8 al 14 d’agost, el material del delegat i l’entrada al recinte Fòrum on van tenir lloc les activitats del Festival i d’altres activitats pròpies del Fòrum (exposicions, teatre, etc.). També es va disposar d’una entrada d’un dia sencer, especialment dissenyada per als joves catalans, per a facilitar la màxima participació. Amb la col·laboració de la Secretaria General de Joventut es van organitzar autocars des de diferents punts de la geografia catalana amb joves associats que van visitar el Festival durant un dia.

ment Programme (UNDP). Using this classiﬁcation system as a reference, it was established that delegates from countries with a high index would pay a registration fee of Ð200, those with a medium index would pay Ð100 and those with a low index would pay Ð25. Given that the 2003 UNDP list was used to establish the fees and that this list was the only one available and had been drawn up using 2001 data, the UN gave its approval to move ten countries from the high index to the medium index (see table in Appendix xxx). The registration price included lodging at the Festival campground from 6 to 16 August, all meals (breakfast, lunch and dinner) from 8 to 14 August, Festival material for each delegate and access to all Festival activities and many Forum activities (exhibitions, theatre performances, etc.). A special one-day ticket was also created especially for young Catalan delegates to facilitate their participation as much as possible. With the collaboration of the Secretariat General for Youth, special coaches were hired to take members of youth associations from all over Catalonia to the Festival for a one-day visit.

LA MOBILITZACIÓ CAP AL FESTIVAL

GETTING READY FOR THE FESTIVAL

Per tal d’assolir les quotes de participació desitjades era necessària la implicació de les associacions d’arreu del món amb una participació activa en el procés de difusió i de construcció del Festival, així com en la celebració de l’esdeveniment.

In order to reach the desired participation level, it was necessary to get associations from all over the world actively involved in the process of making people aware of and building the Festival, and actively involved in the event itself.

Aquesta tasca va estar liderada pels comitès nacionals preparatoris, en molts casos dirigits pel mateix consell nacional del país, que es van fer càrrec de la feina local de promoció i preparació de l’esdeveniment. Al mateix temps, aquests comitès estaven coordinats per la plataforma regional juvenil.

This job was handled primarily by the National Preparatory Committees in each country, in many cases led by the country’s national youth council, which took charge of the work of promoting and preparing the event at the local level. The National Preparatory Committees were, in turn, coordinated by their regional youth platforms.

La difusió del Festival va requerir també la presència de representants del Comitè Internacional Preparatori i del Comitè Nacional Preparatori a Catalunya en grans esdeveniments de joves i d’altres que aglutinaven organitzacions properes a la naturalesa i els objectius del Moviment Associatiu Juvenil (MAJ). Els viatges tenien com a objectiu aconseguir un alt grau de diversitat de procedència dels participants, així com mantenir un contacte directe amb les associacions i implicarles en el procés de mobilització. Per fer-ne la difusió, crear els comitès nacionals preparatoris i preparar la participació de les entitats en el Festival calia dotar a les plataformes amb menys recursos del ﬁnançament necessari. D’aquesta manera, l’IPC va acordar que aquelles plataformes que necessitessin recursos per a la mobilització presentarien una proposta detallada de les accions a fer i dels recursos necessaris a la Secretaria Tècnica. Un cop rebudes el Comitè Nacional Preparatori juntament amb El Fòrum Europeu de la Joventut (plataforma amﬁtriona que no necessitava recursos addicionals) es va encarregar de fer la distribució dels recursos disponibles, concretament al Foro Latinoamericano de la Juventud (FLAJ), Asia Students Association (ASA) i African Youth Network (AYN).

The representatives of the International Preparatory Committee and the National Preparatory Committee of Catalonia also spread the word about the Festival by attending major youth events and other events that attracted similar organizations with the same objectives as the youth-association movement. The objective of these visits was to ensure the Festival participants came from many different places and to maintain direct contact with associations to encourage their participation in the awareness campaign. To put these awareness campaigns into place, create the National Preparatory Committees and prepare for the participation of the associations in the Festival, it was necessary to make sure the platforms with fewer resources had the ﬁnancing they needed. The IPC resolved that any platform that needed resources to raise awareness in their region could submit a detailed proposal to the Technical Secretariat of the action to be taken and the resources required. Once all the proposals were received, the Catalan National Preparatory Committee, together with the European Youth Forum (the host regional platform, which did not need additional funding), distributed these resources. Finally, after reviewing the proposals submit-

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

EL FONS DE SOLIDARITAT Un dels reptes de l’organització del FMJB 2004 era el d’aconseguir una representació diversa de joves dels cinc continents i especialment d’aquells amb menys possibilitats econòmiques. Per tal de garantir-ho, i seguint l’exemple de l’edició de Portugal, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) creen el Fons de Solidaritat del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004. Es va acordar que els recursos recaptats pel Fons de Solidaritat es destinarien exclusivament a pagar bitllets i inscripcions dels delegats i de les delegades amb menys recursos. Per fer la selecció dels delegats el Comitè Nacional Preparatori donaria prioritat als següents aspectes: • Tenir una edat compresa entre els 16 i els 30 anys. • Ser membre d’una associació juvenil. • Provenir d’un país amb preu d’inscripció mitjà (100 euros) o baix (25 euros). • Ser la primera vegada que participa en un Festival Mundial de la Joventut. • No haver-hi cap altre delegat o delegada del seu país. • Que l’entitat a la qual pertany el delegat o la delegada realitzi una activitat en el programa autogestionat. 84

ted, the organization granted funding to the following regional platforms: Latin American Youth Forum (FLAJ), Asian Students Association (ASA) and the African Youth Network (AYN).

THE SOLIDARITY FUND One of the challenges faced by the organization of the WYFB 2004 was ensuring that young people from all over the world effectively attended the Festival, especially those that might not have been able to afford it. Following the example of the edition of the Festival in Portugal, the National Youth Council of Catalonia (CNJC) and the Barcelona Youth Council (CJB) created the Solidarity Fund of the World Youth Festival Barcelona 2004. It was agreed that the resources collected by the Solidarity Fund would be used exclusively to pay for the travel tickets and/or registration fees of delegates with fewer resources. In order to choose the delegates that would receive this aid, the National Preparatory Committee of Catalonia gave priority to the following points: • Age between 16 and 30 • Member of a youth association • From a country with a medium registration fee (Ð100) or a low one (Ð25) • First time participating in a World Youth Festival • No other delegates from the recipient’s country would be attending the Festival

Per tal d’aconseguir el màxim de recursos es va decidir que les aportacions als Fons de Solidaritat eren voluntàries, no es va establir una xifra mínima, i es podien fer al Fons o directament a les delegacions. Una vegada establerts els criteris d’aportació i de distribució del Fons de Solidaritat es va fer la difusió a la majoria de les institucions i organitzacions catalanes vinculades a l’àmbit juvenil i/o de cooperació. Finalment, el Fons de Solidaritat va comptar amb les aportacions de les següents entitats i institucions: • Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat • Ajuntament de la Llagosta • Ajuntament de les Masies de Voltregà

• The association the delegate belonged to would present an activity in the self-organized programme In order to collect the maximum amount of money for the Solidarity Fund, it was decided that contributions the Fund would be voluntary and no minimum amount was established. Moreover, contributions could be made to the Fund itself or directly to one of the delegations. Once the contribution and distribution criteria of the Solidarity Fund were established, most of the Catalan institutions and organizations linked to youth and/or cooperation were informed about the Fund. The Solidarity Fund received contributions from the following organizations and institutions:

• Ajuntament de Matadepera

• Hospitalet de Llobregat City Council

• Ajuntament de Mataró

• La Llagosta City Council

• Ajuntament de Molins de Rei

• Les Masies de Voltregà City Council

• Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos

• Matadepera City Council

• Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola

• Mataró City Council

• Ajuntament de Sant Joan Despí

• Molins de Rei City Council

• Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

• Santa Margarida i els Monjos City Council

> 7 PARTICIPACIÓ | 7 PARTICIPATION

• Ajuntament de Torelló

• Sant Salvador de Guardiola City Council

• Ajuntament de Vic

• Sant Joan Despí City Council

• Àrea Metropolitana de Barcelona

• Sant Feliu de Llobregat City Council

• Diputació de Barcelona

• Torelló City Council

• Fons Català de Cooperació

• Vic City Council

• Fundació Lluís Carulla

• The Metropolitan Area of Barcelona

• Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona

• Barcelona Provincial Council

• Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya • Secretaria de Relacions Internacionals de la Generalitat de Catalunya • Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Gràcies al Fons de Solidaritat i als acords amb el Fòrum, el Festival Mundial de la Joventut va finançar 4.032 de les 8.021 inscripcions. Amb aquest fons també es va finançar el transport fins al Festival de més de 100 joves.

• Catalan Cooperation Fund • Lluís Carulla Foundation • Department of Citizen Participation, Solidarity and Cooperation of Barcelona City Council • Secretariat for Foreign Cooperation of the Catalan government • Ministry for International Relations of the Catalan government • Secretariat General for Youth of the Catalan government Thanks to the Solidarity Fund and the agreements with the Universal Forum of Cultures, the World Youth Festival ﬁnanced 4032 of the 8021 registration fees. The Fund was also used to ﬁnance the travel expenses of more than 100 young people.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

EL PROCÉS D’INSCRIPCIÓ

THE REGISTRATION PROCESS

La inscripció es va obrir el 12 d’abril de 2004 i es va tancar el 14 d’agost de 20041. El procés es va seguir principalment a través del formulari electrònic, disponible a la pàgina web del Festival, i el pagament es podia fer amb targeta de crèdit o per transferència bancària. Aquest sistema permetia triar, també, entre la inscripció individual o per delegació, fet que facilitava la tasca a les entitats que van participar amb un nombre important de delegats i delegades. També es va facilitar la inscripció per altres vies, bàsicament el fax, i el pagament in situ per evitar les elevades despeses en les transferències des de determinats països.

Registration started on 12 April 2004 and ended on 14 August 20041. Most people registered using the e-form available on the Festival website and paid by credit card or bank transfer. With this system, delegates could either register as an individual or register their entire delegation, which made the process easier for larger organizations with many delegates. It was also possible to register in other ways, such as by fax. Many delegates paid when they arrived to avoid the high bank charges in some countries.

Les xifres d’inscripció El Festival va comptar finalment amb la participació de 8.021 delegats procedents de 130 països, incloent aquí els membres del comitè organitzador, els cooperants, els ponents, els convidats i els 767 inscrits per a un sol dia. Lamentablement, un nombre considerable de joves no van poder participar finalment en el Festival a causa de la denegació de visat. Aquest fet va dificultar aconseguir la diversitat desitjada en un primer moment, ja que els principals afectats van ser joves residents a països de l’Àfrica, de Llatinoamèrica i Àsia.

Registration ﬁgures In the end, 8021 delegates from 130 countries participated in the Festival. This included the members of the organizing committee, cooperators, speakers, guests and the 767 people with one-day passes. Unfortunately, a considerable number of young people could not participate in the Festival because they were denied a visa. This made it difﬁcult to achieve the diversity originally planned, given that most of the people affected were from Africa, Latin America and Asia. The origin of the participants was distributed as follows:

Finalment, la procedència dels participants es va repartir de la següent manera:

42% of the delegates were women and 58% were men. The average age was 27. El 42% eren dones i el 58% homes. La mitjana d’edat va ser de 27 anys.

L’èxit aconseguit va obligar a tancar la inscripció amb dret a càmping quinze dies abans de començar el Festival, ja que s’havia assolit la màxima ocupació.

The overwhelming response made it necessary to close registration for the campground ﬁfteen days before the Festival began, given that the maximum occupancy level had been reached.

> 7 PARTICIPACIÓ | 7 PARTICIPATION

ANNEXOS APPENDICES

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

8 87

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Activitats organitzades per associacions juvenils.1 / Actividades organizadas por asociaciones juveniles.1 Activities organized by youth associations1 / Activités organisées par des associations de jeunes.1 Organització Organización Organization Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal Tema Principal Main Topic Thème principal

30 sous réseau ( -30 sub network)

Construïm les nostres coneixences junts I / Construyamos juntos nuestros conocimientos I / Let’s Build Our Knowledge Together I/ Construisons nos connaissances ensemble I

Canadà / Canadá / Canada / Canada

Educació / Educación / Education / Éducation

Activ Arte

Projecte Activ Arte / Proyecto Activ Arte / Activ Arte Project / Projet Activ Arte

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

African Youth Network for Sustainable Development

Nepad i les prioritats dels joves / Le Nepad y las prioridades de los jóvenes / Nepad and youth priorities / Nepad et les priorités de la jeunesse

Algèria / Argelia / Algeria / Algérie

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

AFS Programas interculturales

Tallers d’educació intercultural/ Talleres de educación intercultural / Intercultural Education Workshops / Ateliers d’éducation interculturelle

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Educació / Educación / Education / Éducation

Agence ivoirienne pour la promotion des arts et du spectacle

El paper de la música en la construcció de la pau: el cas de Costa d’Ivori / La función de la música en la construcción de la paz: el caso de Costa de Marﬁl / The Role of Music in Building Peace: The Case of Ivory Coast / Le rôle de la musique dans l’édiﬁcation de la paix : le cas de la Côte d’Ivoire

Costa d’Ivori / Costa de Marﬁl / Ivory Coast / Côte d’Ivoire

Pau / Paz / Peace / Paix

ALLIANSI National Youth Council of Finland

Globalització / Globalización / Globalization / Mondialisation

Finlàndia / Finlandia / Finland / Finlande

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Almosagbal for Youth Training

La pau al Sudan / Paz en Sudán / Peace in Sudan / La paix au Soudan

Sudan / Sudán / Sudan / Soudan

Educació / Educación / Education / Éducation

AMAL-Youth Empowerment Skills

Augmentar la conscienciació sobre el VIH/sida i les habilitats pràctiques de la vida a través del foment de les capacitats per part de les organitzacions juvenils / Aumentar la concienciación sobre las aptitudes para la vida y el sida a través de la capacitación de las organizaciones de jóvenes / Increased awareness on Life Skills and HIV/AIDS through capacity building of youth organizations / Accroître la sensibilisation aux compétences pour la vie et au VIH/SIDA par le biais des organisations de jeunes

Pakistan / Pakistán / Pakistan / Pakistan

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Asociación Arte Contemporáneo Blitz

Vídeo – Instal·lació - Performance / Vídeo – Instalación – Performance / Video - Installation - Performance / Vidéo – Installation– Performance

Espanya / España / Spain / Espagne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Asociación de Guías y Scouts de Costa Rica

Desenvolupament d’habilitats en la joventut/ Desarrollo de habilidades en la Juventud / Coeducation Using the Guides & Scouts Method / La mixité selon la méthode des Guides et des Scouts

Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica

Educació / Educación / Education / Éducation

Asociación de Jóvenes Cristianos de Costa Rica

Prevenció del suïcidi i conductes autodestructives en joves / Prevención del suicidio y conductas autodestructivas en jóvenes / Preventing Suicide and Self-Destructive Behavior Among Youth / Prévention du suicide et des conduites autodestructrices chez les jeunes

Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica

Salut / Salud / Health / Santé

Asociación Española de Kinball Sport

Kimboleando 2004. Descobreix aquesta innovadora eina educativa / Kimboleando 2004. Descubre esta innovadora herramienta educativa / Kimboleando 2004. Discover this Innovative Educational Tool / Kimboleando 2004. Découvrez cet outil éducatif innovant !

Espanya / España / Spain / Espagne

Educació / Educación / Education / Éducation

Asociación intercultural Jóvenes del Mundo

Enquesta d’Escala de Valors i Manifest per la Pau / Encuesta de Escala de Valores y Maniﬁesto por la Paz / Survey on Value Scales and Manifesto for Peace / Enquête d’échelle de valeurs et manifeste pour la paix

Espanya / España / Spain / Espagne

Pau / Paz / Peace / Paix

Asociación Juvenil Brújula

Educació per a la salut: un projecte per a (re)aprendre a fumar / Educación para la salud: un proyecto para (re)aprender a fumar / Education for Health: A Project for Learning to Smoke (Differently) / Éducation pour la santé : (ré)apprendre à fumer

Espanya / España / Spain / Espagne

Salut / Salud / Health / Santé

Asociación Juvenil Brújula

Participació ciutadana: implicacions de les associacions juvenils en els fòrums de participació / Participación ciudadana: Implicaciones de las asociaciones juveniles en los foros de participación / Citizens Participation: Implications of Youth Associations on Participation Forums / Participation citoyenne : implications des associations de jeunes dans les forums sur la participation

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

1 Moltes de les activitats es van repetir més d’un cop. / Muchas de las actividades se repitieron más de una vez. Many of these activities were repeated more than once. / Bon nombre des activités ont été répétées à plusieurs dates.

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Asociación Rural de Jóvenes del Paraguay

Coneixent el Paraguai rural / Conociendo el Paraguay rural / Getting to Know Rural Paraguay / Découvrir le Paraguay rural

Paraguai / Paraguay / Paraguay / Paraguay

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Associação Ser Humano

Cicle d’estudis sobre el web Central Hip Hop(1) / Ciclo de estudios sobre la web Central Hip Hop (1) / Cycle of Studies on the Central Hip-hop website (1) / Cycle d’études sur le Web Central Hip Hop (1)

Brasil / Brasil / Brazil / Brésil

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Associação Ser Humano

Cicle d’estudis sobre el web Central Hip Hop(2) / Ciclo de estudios sobre la web Central Hip Hop (2) / Cycle of Studies on the Central Hip-hop website (2) / Cycle d’études sur le Web Central Hip Hop (2)

Brasil / Brasil / Brazil / Brésil

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Associação Ser Humano

Llançament del lloc web internacional / Lanzamiento de la website internacional / Launching the International Website / Lancement du site Web international

Brasil / Brasil / Brazil / Brésil

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS)

Projecte d’educació sexual i prevenció de la sida en joves i adolescents / Proyecto de educación sexual y prevención del sida en jóvenes y adolescentes / Sex Education Project and AIDS prevention among Young People and Adolescents / Projet d’éducation sexuelle et de prévention du sida chez les jeunes et les adolescents

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Salut / Salud / Health / Santé

Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial-AEJGE

Conèixer Guinea Equatorial, excolònia espanyola a l’Àfrica Negra / Conocer Guinea Ecuatorial, ex colonia española en el África Negra / Getting to know Equatorial Guinea, a former Spanish colony in sub-Saharan Africa / Découverte de la Guinée-Équatoriale, ancienne colonie espagnole d’Afrique subsaharienne

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Associació WAFAE

Immigració, comunicació i cooperació / Inmigración, comunicación y cooperación / Immigration, Communication and Cooperation / Immigration, communication et coopération

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Association ALAMAL pour le développement culturel et social

Diversitat cultural i immigració dins i fora de les fronteres / Diversidad cultural e inmigración dentro y fuera de las fronteras / Cultural Diversity and Immigration within and beyond borders / Diversité culturelle et immigration au dedans et au dehors des frontières

Marroc / Marruecos / Morocco / Maroc

Repartiment desigual de la riquesa - Reparto desigual de la riqueza - Unequal distribution of wealth - Répartition inégale de la richesse

Association de la vocation et de l’éducation sociale (A.V.E.S.)

Agafeu la iniciativa / Tomad la iniciativa / Take the Initiative / Prenez l’initiative !

Marroc / Marruecos / Morocco / Maroc

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Association jeunesse Anti Clivage

Taller: experiència de la formació de mediadors escolars en un context multicultural / Taller: experiencia de la formación de los mediadores escolares en un contexto multicultural / Workshop: Experience of Training School Mediators in a Multicultural Context / Atelier : expérience de formation des médiateurs scolaires dans un contexte multiculturel

Txad / Chad / Republic of Chad / Tchad

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active Pau / Paz / Peace / Paix

Autoridades Indígenas de Colombia, AICO

Cosmovisió de l’ètnia pasto (comunitat indígena de Nariño) / Cosmovisión de la etnia pasto (comunidad indígena de Nariño) / The World View of the Pasto Ethnic Group (Indigenous Community of Nariño) / Cosmovision de l’ethnie Pasto (communauté indigène de Nariño)

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: joc de rol sobre interculturalitat / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: juego de rol sobre interculturalidad / Youth and Today’s Labor Challenges: Role-playing Game on Interculturality / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : jeu de rôle sur l’interculturalité

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya), Stuc (Escòcia), CISL (Itàlia)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el model del sindicalisme juvenil / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: el modelo del sindicalismo juvenil / Youth and Today’s Labor Challenges: The Youth Unionism Model / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : le modèle du syndicalisme des jeunes

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya), Stuc (Escòcia), CISL (Itàlia)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: el treball de les persones joves / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: el trabajo de las personas jóvenes / Youth and Today’s Labor Challenges: Young People’s Jobs / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : le travail des jeunes

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya), Stuc (Escòcia), CISL (Itàlia)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: la pobresa de les persones joves / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: la pobreza de las personas jóvenes / Youth and Today’s Labor Challenges: Poverty Among Youth / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : la pauvreté chez les jeunes

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya), Stuc (Escòcia), CISL (Itàlia)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: models de formació / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: modelos de formación / Youth and Today’s Labor Challenges: Training Models / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : modèles de formation

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

AVALOT (Joves d’UGT), DGB-Jugend (Alemanya), Stuc (Escòcia), CISL (Itàlia)

El jovent davant dels reptes d’avui en el món del treball: salari mínim interprofessional i renda bàsica / La juventud ante los retos de hoy en el mundo del trabajo: salario mínimo interprofesional y renta básica / Youth and Today’s Labor Challenges: Minimum Wage and Basic Income / Les jeunes face aux déﬁs actuels du monde du travail : salaire minimum interprofessionnel et salaire de base

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Treball / Trabajo / Employment / Travail

Bel Horizon de Santa Cruz

Coneixement del patrimoni cultural i arqueològic a Oran / Conocimiento del patrimonio cultural y arqueológico de Orán / Knowledge of the Cultural and Archeological Heritage of Oran / Connaissance du patrimoine culturel et archéologique à Oran

Algèria / Argelia / Algeria / Algérie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Boys Scouts of Liberia (National Scoutmaster Committee on Youth Programs)

Estratègies per desenvolupar un pla mundial per al VIH/sida / Estrategias para desarrollar un plan mundial sobre el sida / Strategies for developing a global plan on HIV/AIDS / Stratégies pour développement d’un plan global contre le VIH/SIDA

Libèria / Liberia / Liberia / Liberia

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Brahma Kumaris World Spiritual University (BKWSU)

Tu pots canviar el món: taller per a l’autosuﬁciència, la pau interior i la pau mundial / Tú puedes cambiar el mundo: taller para la autocapacitación, la paz interior y la paz mundial / You can change the world: a workshop for self empowerment, inner peace and world peace / Vous pouvez changer le monde : atelier sur l’autonomisation, la paix intérieure et la paix dans le monde

Regne Unit / Reino Unido / United Kingdom / Royaume-Uni

Educació / Educación / Education / Éducation

Brothership

El poble tàrtar de Crimea, la seva cultura i el seu estatus actual dins Ucraïna / Tártaros de Crimea, cultura y situación actual en Ucrania / The Crimean Tartar people, their culture and current status in Ukraine / Le peuple tartare de Crimée, sa culture et son statut actuel en Ukraine

Ucraïna / Ucrania / Ukraine / Ukraine

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

California Student Sustainability coalition

L’educació per a la vida sostenible / Educación para la vida sostenible / Education for sustainable living / Éducation pour un mode de vie durable

Estats Units / Estados Unidos / United States / États-Unis

Educació / Educación / Education / Éducation

Casa de la Juventud del Ayuntamiento de Paterna

Taller sobre el Programa educatiu d’educació per a la participació: juguem a ser una associació / Taller sobre el Programa Educativo de Educación para la Participación: Juguemos a ser una asociación / Workshop on the Educational Program of Education for Participation: Let’s Pretend to Be an Association / Atelier sur le programme éducatif pour la participation : jouons à être une association

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Casa de la Juventud del Ayuntamiento de Paterna

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

CEMENS, cercle d’étudiants en médecine natifs du sud

Desenvolupament, cultura i salut / Desarrollo, cultura y salud / Development, Culture and Health / Développement, culture et santé

Camerun / Camerún / Cameroon / Cameroun

Salut / Salud / Health / Santé

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (Associació de Planiﬁcació Familiar de CAT i Balears) CJAS

Formar-se com a agent de salut / Formarse como agente de salud / Training as a Health Agent / Se former en tant qu’agent de santé

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Salut / Salud / Health / Santé

Centro de Estudos ou Memória de Juventude ( CEMJ / Brasil)

La lluita de la joventut brasilera: de l’impeachment del president Collor (1992) a les manifestacions contra la guerra a Iraq (2003) / La lucha de la juventud brasileña: Del impeachment del presidente Collor (1992) a las manifestaciones contra la guerra en Irak (2003) / Struggles of Brazilian Youth: From the Impeachment of President Collor (1992) to Protests against the War in Iraq (2003) / La lutte de la jeunesse brésilienne : de la mise en accusation du président Collor (1992) aux manifestations contre la guerre en Irak (2003)

Brasil / Brasil / Brazil / Brésil

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Centro de Investigaciones Aplicadas S.C.

Projecció per a una infantesa sense addiccions / Proyección por una niñez sin adicciones / Projection for Childhood without Addictions / Projection pour une enfance sans dépendances

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Chantiers sociaux marocains: section de Rabat

Diversitat cultural (voluntariat i intercanvi cultural dels joves) / Diversidad cultural (voluntariado e intercambio cultural de jóvenes) / Cultural Diversity (Volunteering and Cultural Exchange Among Youth) / Diversité culturelle (volontariat et échanges culturels entre jeunes)

Marroc / Marruecos / Morocco / Maroc

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

City of Bradford-Metropolitan District Council

Tallers sobre igualtat / Talleres sobre la igualdad / Equality workshops / Ateliers sur l’égalité

Regne Unit / Reino Unido / United Kingdom / Royaume-Uni

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

CLAJ, Comunidad Latinoamericana de Juventudes. Sede Perú

Traginant a la Ciutat dels Morts / Trajinando en la Ciudad de los Muertos / On the Go in the City of the Dead / Allées et venues dans la Ville des morts

Perú / Perú / Peru / Pérou

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Club Culture et Technologie - CCT

Una vida comunitària / Una vida en comunidad / A Communal Life / Une vie communautaire

Burkina Faso / Burkina Faso / Burkina Faso / Burkina Faso

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

CNJ (Conselho Nacional de Juventude)

Perdona...Aquest conflicte és teu? Un aproximació intercultural a la resolució de conflictes i l’educació per a la pau - Perdona....¿Es tuyo este conflicto? Una aproximación intercultural a la resolución de conflictos y la educación para la paz - Excuse me...Is this your conflict? An Intercultural approach to conflict resolution and education for peace / Pardon... Il te concerne ce conflit ? Une approche interculturelle de la résolution des conflits et de l’éducation pour la paix

Portugal / Portugal / Portugal / Portugal

Pau / Paz / Peace / Paix

Colectivo Canario Irvene

Col·lectiu canari Irvene: Contemporánea (projecció d’imatges) / Colectivo canario Irvene: Contemporánea (proyección de imágenes) / Video Projections by the Colectivo Canario Irvene Association from the Canary Islands: Contemporánea / Collectif canarien Irvene : Contemporaine (projection d’images)

Espanya / España / Spain / Espagne

Educació / Educación / Education / Éducation

Comenius University Faculty of Management

Taller sobre el dret dels infants a l’educació d’acord amb la Convenció dels Drets dels Infants de les Nacions Unides dins un món en procés de globalització i d’integració regional / Taller sobre los derechos del niño a la educación según la Convención de la ONU sobre los Derechos del Niño en la era de la globalización contemporánea y la integración regional / Workshop on rights of child for education according to the UN Convention on the Rights of Child in the era of contemporary ongoing globalization and regional integration / Atelier sur les droits de l’enfant à l’éducation selon la Convention de l’ONU sur les droits de l’enfance à l’ère de la mondialisation et de l’intégration régionale

Eslovàquia / Eslovaquia / Slovakia / Slovaquie

Educació / Educación / Education / Éducation

Comisión de Juventud de la Confederación Nacional de Sordos de España (CNJ-CNSE)

Coneixent la joventut sorda. Cultura i identitat / Conociendo a la juventud sorda. Cultura e identidad / Getting to Know Deaf Youth: Culture and Identity / Connaître les jeunes sourds. Culture et identité

Espanya / España / Spain / Espagne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Comité Nacional de la Comunidad Bahá’í de España

Qui està escrivint el futur? / ¿Quién está escribiendo el futuro? / Who is Writing the Future? / Qui est en train d’écrire le futur ?

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Comunicando sentidos

Mitjans de comunicació juvenils per a la pau, experiències a Colòmbia / Medios de comunicación juveniles para la paz, experiencias en Colombia / Youth Media for Peace: Experiences in Colombia / Moyens de communications pour la paix, animés par des jeunes: expériences en Colombie

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Pau / Paz / Peace / Paix

Confederación de Centros Juveniles don Bosco de España

Alternatives educatives en el temps lliure dels nois i de les noies / Alternativas educativas en el tiempo libre de los jóvenes y las jóvenes / Educational Alternatives for Youth Leisure Time Activities / Alternatives éducatives dans le temps libre des jeunes

Espanya / España / Spain / Espagne

Educació / Educación / Education / Éducation

Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes CANAE – Unión Nacional de Estudiantes Sirios

Els Alts del Golan (vídeo fòrum) / Los Altos de Golán (video fórum) / The Golan Heights (video forum) / Les hauts du Golan (vidéo forum)

Espanya / España / Spain / Espagne

Pau / Paz / Peace / Paix

Consejo de la Juventud de España (CJE)

Diferents experiències en l’educació per a la participació / Diferentes experiencias en la educación para la participación / Different Experiences in Education for Participation / Diverses expériences dans l’éducation pour la participation

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consejo de la Juventud de España (CJE)

Marcs de concepció de les polítiques de joventut com a polítiques integradores / Marcos de concepción de las políticas de juventud como políticas integradoras / Conception Frameworks of Youth Policies as Integrating Policies / Cadres de conception des politiques jeunesse comme politiques intégrantes

Espanya / España / Spain / Espagne

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Consejo de la Juventud de España (CJE)

Pressupostos i gestió participativa / Presupuestos y gestión participativa / Budgets and Participatory Management / Budgets et gestion participative

Espanya / España / Spain / Espagne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consejo de la Juventud de España (CJE)

Prevenció de l’exclusió social des de la participació juvenil / Prevención de la exclusión social desde la participación juvenil / Prevention of social exclusion through youth participation / Prévention de l’exclusion sociale par le biais de la participation des jeunes

Espanya / España / Spain / Espagne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Organització / Organización Organization / Organisation

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Consejo Nacional de la Juventud de Guatemala

Guatemala, cap a un país en pau / Guatemala, hacia un país en paz / Guatemala, Towards a Country at Peace / Le Guatemala, vers un pays en paix

Guatemala / Guatemala / Guatemala/ Guatemala

Pau / Paz / Peace / Paix

Consejo Nacional de la Juventud de Guatemala

Guatemala, pulmó de la humanitat / Guatemala, pulmón de la humanidad / Guatemala, Fresh Air for Humanity / Le Guatemala, poumon de l’humanité

Guatemala / Guatemala/ Guatemala/ Guatemala

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Consejo Nacional de la Persona Joven de Costa Rica

Llei general de la persona jove i polítiques públiques per a la persona jove a Costa Rica / Ley general de la persona joven y políticas públicas para la persona joven en Costa Rica / General Law on Youth and Public Policies on Young People in Costa Rica / Loi générale sur les jeunes et politiques publiques pour les jeunes au Costa Rica

Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consejo Nacional de la Persona Joven de Costa Rica

Ocupació juvenil. Una experiència d’èxit. Programa Construyendo Alternativas Juveniles: atenció integral per a la inserció laboral / Empleo juvenil. Una experiencia exitosa. Programa Construyendo Alternativas Juveniles: atención integral para la inserción laboral / Youth Employment: A Successful Experiment. Construyendo Alternativas Juveniles Program: Integral Job Placement Assistance / L’emploi des jeunes. Une expérience couronnée de succès. Programme Construyendo Alternativas Juveniles : priorité donnée à l’insertion professionnelle

Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica / Costa Rica

Treball / Trabajo / Employment / Travail

Consejo Nacional de los Jóvenes. Asociación civil ﬁlial del Estado de México

El finançament a organitzacions civils juvenils / La financiación a organizaciones civiles juveniles / Funding Youth Civil Organizations / Le financement d’organisations civiles de jeunes

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Consejo Nacional de los Jóvenes. Asociación civil ﬁlial del Estado de México

Experiències i reptes de la participació política juvenil a Llatinoamèrica: cap a la creació d’una agenda comuna / Experiencias y retos de la participación política juvenil en América Latina: rumbo a la creación de una agenda común / Experiences and Challenges of Youth Political Participation in Latin America: Towards the Creation of a Common Agenda / Expériences et déﬁs de la participation politique des jeunes en Amérique Latine : vers la création d’un agenda commun

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consejo Nacional de los Jóvenes. Asociación civil ﬁlial del Estado de México

Lleis nacionals de joventut: exercici comparat / Leyes nacionales de juventud: ejercicio comparado / National Youth Laws: Comparative Exercise / Lois nationales sur la jeunesse : exercice comparé

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Observació electoral internacional. Conferència / Observación electoral internacional. Conferencia / International Electoral Observation—Conference / Observation électorale internationale. Conférence

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Observació electoral internacional. Taller / Observación electoral internacional. Taller / International Electoral Observation— Workshop / Observation électorale internationale. Atelier

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Youth Planet i Congrés d’autoritats locals i regionals (CLRAE) del Consell d’Europa

Xarxes de participació juvenil a escala local: models i reptes / Redes de participación juvenil en el ámbito local: modelos y retos / Youth Participation Networks on the Local Level: Models and Challenges / Réseaux de participation des jeunes au niveau local : modèles et déﬁs

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Coordinació rural de Catalunya i Foyers Rurauxs

Taula rodona: Ruralitat i joves / Mesa redonda: Ruralismo y jóvenes / Round Table: The Rural Environment and Youth / Table ronde: ruralité et jeunes

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Educació / Educación / Education / Éducation

Cordon africain pour le Développement et le Renforcement des Aptitudes (CADRA)

El Quadern dels Proverbis del FMJB 2004 / El cuaderno de los proverbios del FMJB 2004 / Journal of Proverbs of the World Youth Festival – Barcelona 2004 (FMJB 2004) / Le Cahier des proverbes du WYFB 2004

Camerun / Camerún / Cameroon / Cameroun

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Cordon africain pour le Développement et le Renforcement des Aptitudes (CADRA)

Joventut mundial i diàleg intergeneracional / Juventud mundial y diálogo intergeneracional / World Youth and Inter-Generational Dialogue / Jeunesse mondiale et dialogue intergénérationnel

Camerun / Camerún / Cameroon / Cameroun

Educació / Educación / Education / Éducation

Corporación Ambiental SIE

Joves en la configuració del Sud com a territori / Jóvenes en la configuración del sur como territorio / Youth in the Configuration of the South as a Territory / Les jeunes dans la configuration du sud en tant que territoire

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Corporación Cultural El Cartel

Cultura política juvenil de la generació del Chavo / Cultura política juvenil de la generación del Chavo / Youth Political Culture from the Chavo Generation / Culture politique des jeunes de la génération de Chavo

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Corporación Cultural El Cartel

Cultura dels mitjans: sistema multimedial / De media cultura: Sistema Multimedial / Media culture: multimedia system / Culture des médias : système multimédia

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

CPI Centre Promotor de la Imatge, S.A.

Caps rapats (pel·lícula) / Cabezas rapadas (película) / Skinheads (ﬁlm) / Skinheads (ﬁlm)

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Educació / Educación / Education / Éducation

Creu Roja Joventut Catalunya

Compte amb la teva salut! / ¡Ojo con tu salud! / Take care of your health! / Attention à votre santé !

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Salut / Salud / Health / Santé

Creu Roja Joventut Catalunya

Taller de medi ambient / Taller de medio ambiente / Environment workshop / Atelier « Evironnement »

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Salut / Salud / Health / Santé

Croix - Rouge Jeunesse (Croix-Rouge Congolaise)

Prevenció del VIH-SIDA en entorn jove i lluita contra l’estigmatització i la discriminació de les persones que viuen amb el VIH-SIDA / Gestió de les crisis de la febre hemorràgica del virus EBOLA / Prevención del VIH-SIDA en ambientes jóvenes y lucha contra la estigmatización y la discriminación contra las personas infectadas por el VIH-SIDA / Gestión de las crisis de la ﬁebre hemorrágica del virus del Ébola / Preventing HIV / AIDS among Youth and the Struggle against Stigmatization and Discrimination against People Living with HIV / AIDS. Managing Outbreaks of the Viral Hemorrhaging Fever EBOLA / Prévention du VIH/SIDA en milieu jeune et lutte contre la stigmatisation et la discrimination contre les personnes vivant avec le VIH/SIDA / Gestion des crises de la ﬁèvre hémorragique à virus EBOLA

República del Congo / República del Congo / Republic of Congo / République du Congo

Salut / Salud / Health / Santé Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Czech Children Press Agency

Internet: una oportunitat per als joves de tot el món / Internet: una oportunidad para los jóvenes en todo el mundo / Internet: an opportunity for youth all over the world / Internet : une opportunité pour les jeunes dans le monde entier

República Txeca / República Checa / Czech Republic / République Tchèque

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Czech Red Cross Youth

Comunicació: reconèixer la diversitat cultural i personal / Comunicación, reconocimiento de la diversidad cultural y personal / Communication: recognizing cultural and personal diversity / Communication, reconnaissance de la diversité culturelle et personnelle

República Txeca / República Checa / Czech Republic / République Tchèque

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Delegación de Juventud del Ayuntamiento de Jerez

Taula rodona del Graffiti / Mesa redonda del Graffiti / Graffiti round table / Table ronde sur les graffitis

Espanya / España / Spain / Espagne

Educació / Educación / Education / Éducation

Departamento de Investigaciones de la Universidad Central de Colombia – DIUC

Seminari internacional d’investigadors en joventut: nous reptes, noves mirades / Seminario internacional de investigadores en juventud: nuevos retos, nuevas miradas / International Seminar of Researchers on Youth: New Challenges, New Perspectives / Séminaire international de recherche sur la jeunesse : nouveaux déﬁs, nouveaux regards

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

DONA, Joves Nacionalistes per a la Igualtat

La dona aquí i al món / La mujer aquí y en el mundo / Women Here and Throughout the World / La femme ici et dans le monde

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Pau / Paz / Peace / Paix

Elkarri, Movimiento Social por el Diálogo y el Acuerdo

La gestió i transformació de conflictes en el món / La gestión y transformación de conflictos en el mundo / Management and Transformation of Conflicts in the World / La gestion et la transformation des conflits dans le monde

Euskadi / Euskadi / Euskadi (Basque Country) / Pays Basque

Pau / Paz / Peace / Paix

Elkarri, Movimiento Social por el Diálogo y el Acuerdo

Mètode dels 3 torns. Metodologia de diàleg i escolta per a la resolució de conflictes / Método de los 3 turnos. Metodología de diálogo y escucha para la resolución de conflictos / The 3 Turns Method: Methodology for Dialoguing and Listening to Resolve Conflicts / Méthode des 3 tours. Méthodologie de dialogue et d’écoute pour la résolution de conflits

Euskadi / Euskadi / Euskadi (Basque Country) / Pays Basque

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

ESAUC, Estudiantes de Sociología y Agronomía de la Universidad de Caldas

El que és local en el centre d’occident de Colòmbia, lectures des dels joves, una perspectiva de Colòmbia produïda a la província / Lo local en el centro de occidente de Colombia; lecturas desde los jóvenes, una perspectiva de Colombia producida en la provincia / The Local in Central Western Colombia, Youth Readings, Colombia as Seen in the Province / Une perspective de la Colombie depuis la province (centre ouest) – Lectures faites par les jeunes

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Escoltes Catalans- EC i Esplais Catalans -ESPLAC

La laïcitat, entesa cultural / La laicidad, entendimiento cultural / Laicism—Cultural Understanding / La laïcité, entente culturelle

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Escoltes Catalans-EC

Dibuixa el teu món / Dibuja tu mundo / Draw Your World / Dessinez votre monde !

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Pau / Paz / Peace / Paix

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Escuela de animación juvenil (convenio cooperación CJB)

Taller d’enfortiment i construcció de xarxes juvenils per al desenvolupament de la pau (dansa, teatre i poesia) / Taller de fortalecimiento y construcción de redes juveniles para el desarrollo de iniciativas de paz (danza, teatro y poesía) / Workshop on Reinforcing and Building Youth Networks for Developing Peace Initiatives (Dance, Theater and Poetry) / Atelier de renforcement et de construction de réseaux de jeunes pour le développement d’initiatives pour la paix (danse, théâtre et poésie)

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Escuela de Artes y Diseño Gráﬁco. Facultad de Arquitectura y Arte de la Universidad de los Andes

Exposició de llibres d’artistes / Exposición de libros de artistas / Exhibition of Books on Artists / Exposition de livres d’artistes

Veneçuela / Venezuela / Venezuela / Venezuela

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Escuela de Comunicación Social y Periodismo. Universidad Pontiﬁcia Bolivariana

Projecte de recerca audiovisual « La Cinquena Opció » (procés de pau a l’Índia, població propera a Bucaramanga) / Proyecto investigación audiovisual «La Quinta Opción» (proceso de paz en La India, población cercana a Bucaramanga) / Audiovisual Research Project: “The Fifth Option” (Peace Process in a Town near Bucaramanga, Colombia, called La India) / Projet de recherche audiovisuelle « La Cinquième Option » (processus de paix en Inde, localité proche de Bucaramanga)

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Eureka Club

La tolerància i la convivència pacífica / La tolerancia y la convivencia pacífica / Tolerance and Peaceful Coexistence / La tolérance et la coexistence pacifique

Guatemala / Guatemala/ Guatemala/ Guatemala

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Euskadiko Gazteriaren Kontseilua – Consejo de la Juventud de Euskadi

Mitjans de comunicació i persones joves a Euskadi / Medios de comunicación y personas jóvenes en Euskadi / The Media and Young People in Euskadi (Basque Country) / Médias et jeunesse au Pays basque

Euskadi / Euskadi / Euskadi (Basque Country) / Pays Basque

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Federación Mujeres Jóvenes

Taller: Prevenció de violència de gènere / Taller: Prevención de violencia de género / Workshop: Preventing Gender Violence / Atelier sur la prévention de la violence de genre

Espanya / España / Spain / Espagne

Educació / Educación / Education / Éducation

Féderation de Jeunes Marocains, Section de la Wilaya de Fes

Taller d’animació i solidaritat per als animadors d’ONG e joventut / Taller de animación y solidaridad para los animadores de ONG de juventud / Workshop for activities and solidarity for activity organizers at youth NGOS / Atelier d’animation et de solidarité pour les animateurs des ONG de jeunesse

Marroc / Marruecos / Morocco / Maroc

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Femmes Handicapées Motrices pour la Promotion de l’Art

Zola (La veu dels Sense Veu) / Zola (la voz de los Sin Voz) / Zola (The Voice of the Voiceless) / Zola (La voix des Sans voix)

República del Congo / República del Congo / Republic of Congo / République du Congo

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesse

Fil Mondial

Joventut i desenvolupament / Juventud y desarrollo / Youth and Development / Jeunesse et développement

Mauritània / Mauritania / Mauritania / Mauritanie

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Fondation Paul Gerin-Lajoie

Les associacions informals per al desenvolupament: el cas de la Caravana de lectura a Say (associació canadenca-nigeriana després de recórrer la francofonia) / La cooperación informal para el desarrollo: el caso de la Caravana de la Lectura en Say (cooperación canadiense-nigeriana surgida de la competición virtual Courir la francophonie) / Informal Partnerships for Development: The Case of the Bookmobile at Say (Quebec-Nigeria Partnership Through “Courir la francophonie”) / Les partenariats informels pour le développement : le cas de la Caravane de lecture à Say (partenariat québéco-nigérien issu de Courir la francophonie)

Canadà / Canadá / Canada / Canada

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Foro juvenil

Equitat entre homes i dones: una condició per a la pau / Equidad entre varones y mujeres: una condición para la paz / Equity Between Men and Women: A Condition for Peace / Egalité entre hommes et femmes : une condition pour la paix

Uruguai / Uruguay / Uruguay / Uruguay

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Forum Nazionale dei Giovani

Participació dels joves, des de la implicació local ﬁns a la representació internacional: el cas italià / Participación de los jóvenes, desde la implicación local hasta la representación internacional: el caso italiano / Youth participation from local involvement to international representation: the Italian case / La participation des jeunes, de l’implication locale à la représentation internationale : le cas de l’Italie

Itàlia / Italia / Italy / Italie

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Freedom Support Act Future Leaders Exchange Alumni Vogograd Association

Seminari sobre la subvenció i posada en marxa de projectes dedicats a la comunitat / Seminario sobre la subvención y puesta en marcha de proyectos dedicados a la comunidad / Grant Writing and Community-Oriented Projects Implementation Seminar / Séminaire sur la subvention et la mise en place des projets communautaires

Rússia / Rusia / Russia / Russie

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Fundació Catalunya Segle XXI

Cap a un altre món possible: Com regular democràticament els mercats financers? / Hacia otro mundo posible: ¿Cómo regular democráticamente los mercados financieros? / Towards another possible world: How to democratically regulate financial markets / Vers un autre monde possible : comment réguler démocratiquement les marchés financiers ?

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Fundació Catalunya Segle XXI

Consulta Justícia Global - Cap a un altre món possible: Com finançar les necessitats vitals bàsiques del Sud? / Hacia otro mundo posible: ¿Cómo financiar las necesidades vitales básicas del sur? / Towards another possible world: How to finance the basic vital needs of the South / Vers un autre monde possible : Comment financer les besoins vitaux de base du sud ?

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Fundació Catalunya Segle XXI

Consulta Justícia Global - Cap a un altre món possible: Com posar el comerç internacional al servei del desenvolupament? / Hacia otro mundo posible: ¿Cómo poner el comercio internacional al servicio del desarrollo? / Towards another possible world: How to make international commerce work for development / Vers un autre monde possible : comment mettre le commerce international au service du développement ?

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Fundació Privada Aplicació

El lloc on visc: Atles de la Diversitat Cultural / El lugar donde vivo: Atlas de la Diversidad Cultural / Where I Live: Atlas of Cultural Diversity / Le lieu où l’on vit : atlas de la diversité culturelle

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Fundación Hillel Argentina

Tzedaka (justícia social, justicia social, Social Justice, justice sociale)

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Fundación Multidisciplinaria de Espacio Abierto Sin Fronteras, A.C.

El carrer, un risc; nosaltres, una resposta / La calle, un riesgo; nosotros, una respuesta / The Street is a Risk—We Answer Back / La rue, un risque. Nous, une réponse

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Fundación Multidisciplinaria de Espacio Abierto Sin Fronteras, A.C.

Integració i difusió de la poesia en les activitats de les ONG juvenils / Integración y difusión de la poesía en las actividades de las ONG juveniles / Integration and Dissemination of Poetry in the Activities of Youth NGOs / Intégration et diffusion de la poésie dans les activités des ONG de jeunes

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Fundación para el desarrollo cuiyos tian shee “unidos hermanos” A.C.

L’herència mil·lenària de la medicina tradicional a la Sierra Mazateca d’Oaxaca, Mèxic / La herencia milenaria de la medicina tradicional en la Sierra Mazateca de Oaxaca, México / The CenturiesOld Heritage of Traditional Medicine at Sierra Mazateca in Oaxaca, Mexico / L’héritage millénaire de la médecine traditionnelle dans la Sierra Mazateca de Oaxaca au Mexique

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Fundación Secretariado General Gitano

La ciutadania activa i la participació social de la joventut gitana: reptes i desaﬁaments / La ciudadanía activa y participación social de la juventud gitana: retos y desafíos / Active citizenship and social participation of Gypsy youth: challenges and opportunities / La citoyenneté active et la participation sociale de la jeunesse gitane: enjeux et déﬁs

Espanya / España / Spain / Espagne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Fundación Triángulo Juventud

Drets de joves lesbianes, gais i bisexuals en el món / Derechos de jóvenes lesbianas, gays y bisexuales en el mundo / The Rights of Young Lesbians, Gays and Bisexuals in the World / Droits des jeunes lesbiennes, gays et bisexuels dans le monde

Espanya / España / Spain / Espagne

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Fundación Triángulo Juventud

Lesbianes, gais i bisexuals en el setè art / Lesbianas, gays y bisexuales en el séptimo arte / Lesbians, Gays and Bisexuals in the Seventh Art / Lesbiennes, gays et bisexuels dans le septième art

Espanya / España / Spain / Espagne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Génération positive

Ivori cultura / Cultura de marﬁl / Ivory Coast Culture / Culture ivoirienne

Costa d’Ivori / Costa de Marﬁl / Ivory Coast / Côte d’Ivoire

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Gente Nueva

El canvi és a les teves mans / El cambio está en tus manos / Change Lies in Your Hands / Le changement est entre vos mains

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Gente Nueva

Joves al servei de la vida i de la pau / Jóvenes al servicio de la vida y de la paz / Young People Serving Life and Peace / Les jeunes au service de la vie et de la paix

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Globelink

Parlament de la Joventut / Parlamento de la Juventud / Youth Parliament / Parlement de la Jeunesse

Bèlgica / Bélgica / Belgium / Belgique

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Grass Roots and Shoots Nigeria

Joves que converteixen el món en un lloc millor / Jóvenes que hacen del mundo un lugar mejor / Youth making the world a better place / La jeunesse rend le monde meilleur

Nigèria / Nigeria / Nigeria / Nigeria

Educació / Educación / Education / Éducation

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Group of youth textile artists “Perspective”

Els problemes de l’educació artística contemporània i les seves solucions / Problemas y soluciones de la educación del arte contemporáneo / Problems and solutions of contemporary art education / Enseignement de l’art contemporain : problèmes et solutions

Ucraïna / Ucrania / Ukraine / Ukraine

Democràcia - Democracia Democracy - Démocratie

Grup d’Advocats Joves (GAJ)

Accés a la justícia dels desafavorits / Acceso de los desfavorecidos a la justicia / Access to Justice for the Underprivileged / Accès des personnes défavorisées à la justice

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Grup d’Advocats Joves (GAJ)

Noves fórmules de protecció del mediambient / Nuevas fórmulas de protección del medioambiente / New Formulas for Protecting the Environment / Nouvelles formes de protection de l’environnement

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Salut / Salud / Health / Santé

Lideratge i gestió juvenil. Model de desenvolupament juvenil / Liderazgo y gestión juvenil. Modelo de desarrollo juvenil / Youth Leadership and Management: A Model of Youth Development / Leadership et gestion par les jeunes – modèle de développement de la jeunesse

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Solucionar els problemes dels infants i els joves al segle XXI / La solución del problema de los niños y jóvenes en el siglo XXI / Solving the problems of children and young people in the 21st century / Résoudre le problème des enfants et des jeunes au XXIe siècle

Nigèria / Nigeria / Nigeria / Nigeria

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

IIPSOCULTA A.C.

La casa de tots / La casa de todos / Everyone’s Home / La maison de tous

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Independent Artists

D’Orient a Occident / De Oriente a Occidente / From East to West / D’Est en Ouest

Bòsnia i Hercegovina / Bosnia-Herzegovina / Bosnia and Herzegovina / Bosnie Herzégovine

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Iniciativa de Mujeres por la Paz – IMP Colombia (Mujer y País)

Incloent Me...Nos...Te / Incluyendo Me... Nos... Te / Including Me... Us...You / Avec moi… nous… toi

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Instituto de Alta Costura, Diseño y Moda de Michoacán

La diversitat cultural i ètnica: un immens univers d’opcions per integrar-nos, conèixer-nos i vestir-nos / La diversidad cultural y étnica: un inmenso universo de opciones para integrarnos, conocernos y vestirnos / Cultural and Ethnic Diversity: An Immense Universe of Options for Integrating, Knowing and Dressing Ourselves / La diversité culturelle et ethnique : une inﬁnité de possibilités de s’intégrer, de se connaître et de se vêtir

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Instituto de Desarrollo y Crédito Cooperativo

Paper de la joventut cooperativista de la República Dominicana en la reducció de la pobresa / Rol de la juventud cooperativista de la República Dominicana en la reducción de la pobreza / The Role of Youth in the Cooperative Movement of the Dominican Republic in Reducing Poverty / Rôle de la jeunesse coopérativiste de la République Dominicaine dans la réduction de la pauvreté

República Dominicana / República Dominicana / Dominican Republic / République Dominicaine

Treball / Trabajo / Employment / Travail

Instituto Michoacano de la Juventud

Causes i efectes de la migració juvenil a Mèxic / Causas y efectos de la migración juvenil en México / Causes and Effects of Youth Migration in Mexico / Causes et effets de la migration des jeunes au Mexique

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Internacional Juvenil

Estrall juvenil / Diezmo juvenil / Youth Tithe / Dîme de la jeunesse

Perú / Perú / Peru / Pérou

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

International Centre of Youth political integration in cooperation with AIESEC

Diàleg obert: joves d’Ucraïna i de Rússia (joc de simulació) / Diálogo abierto: jóvenes de Ucrania y Rusia (juego de simulación) / Open dialogue: youth from Ukraine and Russia (Simulation game) / Dialogue ouvert. La jeunesse d’Ukraine et de Russie (jeu de simulation)

Rússia / Rusia / Russia / Russie

Pau / Paz / Peace / Paix

Israel Palestine Center for Research and Information (IPCRI)

Aprofundir en la realitat de l’Orient Mitjà des de la perspectiva dels joves / Explorar la realidad en Oriente Medio: una perspectiva de la juventud / Exploring the reality in the Middle East: A youth perspective / Explorer la réalité au Moyen Orient : La perspective des jeunes

Israel / Israel / Israel / Israël

Educació / Educación / Education / Éducation

Jeunesse du Monde Canada

Jeunesse Canada Monde: preparar una nova generació de ciutadans del món / Jeunesse Canada Monde: preparando una nueva generación de ciudadanos y ciudadanas del mundo / Jeunesse Canada Monde: Preparing a New Generation of Citizens of the World / Jeunesse Canada Monde : préparer une nouvelle génération de citoyens du monde

Canadà / Canadá / Canada / Canada

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Grupo GEA

Hello Tomorrow

Activitat / Actividad / Activity / Activité

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Jóvenes en Construcción

La Línea, un recorregut per dins i per fora de la cultura i la història llatinoamericana. La trama històric-cultural del dret i de l’inrevés. La Línea, un recorrido por el adentro y por el afuera de la cultura y de la historia latinoamericana. La trama histórico-cultural al derecho y al revés. / La línea: A journey inside and outside Latin Amreican culture and history. History and culture: inside and out./ La Línea, un parcours à l’intérieur et à l’extérieur de la culture et de l’histoire latino-américaine. La trame historique et culturelle à l’endroit et à l’envers

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Jóvenes por la Inclusión y el Desarrollo Comunitario

Construint el futur: una ullada al nostre futur i proposta d’opcions per gaudir-ne. Polítiques públiques impulsades des de la joventut / Construyendo el porvenir: un vistazo a nuestro futuro y propuesta de opciones para su disfrute. Políticas públicas impulsadas desde la juventud / Building the Future: A Glance at Our Future and Proposed Options for Enjoying it. Public Policies Promoted by Youth / Construire l’avenir : un coup d’œil sur notre futur et options pour pouvoir en proﬁter. Politiques publiques lancées par les jeunes

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Jóvenes por la Paz

Abril: La Trinchera del Honor (Presentació del documental / Presentación del documental / Presentation of the documentary / Présentation du documentaire)

República Dominicana / República Dominicana / Dominican Republic / République Dominicaine

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Jóvenes por la Paz. República Dominicana

L’experiència de la República Dominicana en la promoció del servei voluntari juvenil / La experiencia de la República Dominicana en la promoción del Servicio Voluntario Juvenil / The Experience of the Dominican Republic in Promoting Voluntary Youth Service / L’expérience de la République Dominicaine dans la promotion du service volontaire des jeunes

República Dominicana / República Dominicana / Dominican Republic / République Dominicaine

Educació / Educación / Education / Éducation

Jóvenes Tejedores de Sociedad

Mans Joves que s’expressen / Manos Jóvenes que se expresan / Young expressive hands / De jeunes mains qui s’expriment

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Joventut d’esquerra republicana de Catalunya (Jerc)

Agressions al territori i mobilitzacions populars / Agresiones al territorio y movilizaciones populares / Aggressions Against the Territory and Popular Protest / Agressions du territoire et mobilisations populaires

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Joventut d’esquerra republicana de Catalunya (Jerc)

Globalització i independència / Globalización e independencia / Globalization and Independence / Mondialisation et indépendance

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Joventut d’esquerra repúblicana de Catalunya (Jerc)

Inmigració i independència, projectes oposats? / Inmigración e independencia, proyectos opuestos?/ Immigration and Independence, Opposed Projects? / Immigration et indépendance, projets opposés?

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Joventut Nacionalista de Catalunya

Nacions sense Estat: identitat versus globalització / Naciones sin Estado: identidad versus globalización / Stateless Nations: Identity versus Globalization / Nations sans État : identité vs mondialisation

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesse

Joventut Socialista de Catalunya

La solidaritat com a eix principal de la globalització / La solidaridad como eje principal de la globalización / Solidarity as the Principal Axis of Globalization / La solidarité comme axe principal de la mondialisation

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesse

Joventut Socialista de Catalunya

Pau i drets humans / Paz y derechos humanos / Peace and Human Rights / La paix et les droits de l’homme

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Educació / Educación / Education / Éducation

Joves Cambres de Catalunya

Seminari de procediments parlamentaris / Seminario de procedimientos parlamentarios / Seminar on Parliamentary Procedures / Séminaire sur les procédés parlementaires

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Junior Chamber Russia

En el camí cap a l’harmonia / Hacia la armonía / On the way to harmony / Sur le chemin de l’harmonie

Rússia / Rusia / Russia / Russie

Educació / Educación / Education / Éducation

Juventud del 26 de marzo

La joventut i l’internacionalisme / La juventud y el internacionalismo / Youth and Internationalism / La jeunesse et l’internationalisme

Uruguai / Uruguay / Uruguay / Uruguay

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Kaza de la participación

Cadàver exquisit: trobada d’identitats / Cadáver exquisito: encuentro de identidades / Cadavre exquis : une rencontre entre identités

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Les Francas de Foix, secteur Jeunesse

Cinefòrum. Documental cinematogràﬁc: L’exclusió i l’homosexualitat en l’entorn rural / Cineforum. Documental cinematográﬁco: La exclusión y la homosexualidad en el medio rural / Cinema Forum. Film Documentaries: Exclusion and Homosexuality in the Rural Milieu / Forum cinématographique. Documentaire : l’exclusion et l’homosexualité en milieu rural

França / Francia / France / France

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Joves gais i lesbianes a Mèxic. Un projecte ciutadà / Jóvenes gays y lesbianas en México. Un proyecto ciudadano / Young Gays and Lesbians in Mexico: A Citizen Project / Jeunes gays et lesbiennes au Mexique. Un projet citoyen

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Salut / Salud / Health / Santé

Taller sobre el VIH/sida per als joves del camp en un marc internacional / Taller sobre el sida para jóvenes del campo en un escenario internacional / HIV/AIDS workshop for rural youth in an international setting / Atelier VIH/SIDA pour la jeunesse rurale à l’échelle internationale

Sierra Leone / Sierra Leone / Sierra Leone / Sierra Leone

Salut / Salud / Health / Santé

Medsin UK

Fomentar el comerç just. La relació entre salut i comerç / Promoción del comercio justo. La relación entre la salud y el comercio / Promoting fair trade. The relationship between health and trade / Promouvoir le commerce équitable. Le lien entre la santé et le commerce

Regne Unit / Reino Unido / United Kingdom / Royaume-Uni

Salut / Salud / Health / Santé

Medsin UK

Salut en la societat mundial / La salud en la sociedad mundial / Health in global society / La santé dans une société mondialisée

Regne Unit / Reino Unido / United Kingdom / Royaume-Uni

Salut / Salud / Health / Santé

Medsin UK

Student Stop AIDS (campanya / campaña / campaign / campagne)

Regne Unit / Reino Unido / United Kingdom / Royaume-Uni

Pau / Paz / Peace / Paix

Mesa de Concertación Juvenil Argentina (MCJA)

Organitzacions juvenils argentines / Organizaciones juveniles argentinas / Argentine Youth Organizations / Organisations argentines de jeunes

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Mesa de Concertación Juvenil Argentina (MCJA) – Mesa de Concertación Juvenil de Morón – Mesa de Concertación Juvenil de la Ciudad de Buenos Aires

Plataformes locals i nacionals: treball en conjunt / Plataformas locales y nacionales: trabajo en conjunto / Local and National Platforms: Working Together / Plates-formes locales et nationales : travail en commun

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Mesa de Concertación Juvenil Argentina y Dirección Nacional de Juventud

Estat, societat civil i joventut / Estado, sociedad civil y juventud / Government, civil society and youth / État, société civile et jeunesse

Argentina / Argentina / Argentina / Argentine

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Ministry of Youth and Sport - YMCA

La diversitat cultural i la política de joventut de Kosovo per al 2004 / La diversidad cultural y la política de juventud de Kosovo para 2004 / Cultural diversity and youth policy of Kosovo for 2004 / Diversité culturelle et politique jeunesse au Kosovo en 2004

Kosovo / Kosovo / Kosovo / Kosovo

Educació / Educación / Education / Éducation

Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

Educar les emocions / Educar las emociones / Educating Emotions / Éduquer les émotions

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Mouvement Malien pour la Promotion de la Jeunesse (CNJ)

La cultura de la pau i la ciutadania: l’experiència de Mali / La cultura de la paz y la ciudadanía: la experiencia de Mali / The culture of peace and citizenship: The Malian Experience / La culture de la paix et de la citoyenneté : l’expérience du Mali

Mali / Mali / Mali / Mali

Pau / Paz / Peace / Paix

Moviment per la Pau

Cinema-Fòrum: Bombes / Cine-Fórum: Bombas / Cinema-Forum: Bombs / Forum cinématographique : Bombies

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity Diversité culturelle

Movimiento Causa Nueva

El rescat dels valors culturals en l’era global / El rescate de los valores culturales en la era global / Rescuing Cultural Values in the Global Era / La sauvegarde des valeurs culturelles dans l’ère globale ?

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Movimiento Causa Nueva

L’escassetat d’aigua com a problema de seguretat nacional i internacional / La escasez de agua como problema de seguridad nacional e internacional / Water Shortage as a National and International Security Problem / La rareté de l’eau, problème de sécurité nationale et internationale

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Movimiento de Jóvenes por la Paz y la Democracia

Joves construint ciutadania / Jóvenes construyendo ciudadanía / Youth Building Citizenship / Jeunes construisant la citoyenneté

Guatemala / Guatemala / Guatemala / Guatemala

Educació / Educación / Education / Éducation

Movimiento Estudiantil Alfa y Omega

Grup Alfa y Omega: agent de canvi al segle XXI / Grupo Alfa y Omega: Agente de cambio s. XXI / Alpha and Omega Group: Agent for Change in the 21st Century / Le groupe Alfa y Omega : agent de changement du XXIe siècle

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Salut / Salud / Health / Santé

Movimiento nacional por la Defensa del Derecho a la Salud y la Seguridad Social

Llançament proposta: moviment mundial per la defensa del dret a la salut i a la seguretat social / Lanzamiento propuesta: movimiento mundial por la defensa del derecho a la salud y la seguridad social / Launching a Proposal: World Movement in Defense of the Right to Health and Social Security / Lancement d’une proposition : mouvement mondial pour la défense des droits à la santé et à la sécurité sociale

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Organització / Organización Organization / Organisation Letra S, Sida, Cultura y Vida Cotidiana A.C. Life Circle

Activitat / Actividad / Activity / Activité

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Movimiento Tinku Juvenil

Els impactes de l’ALCA / Los impactos del ALCA / The Impacts of FTAA / Les impacts de l’ALCA

Bolívia / Bolivia / Bolivia / Bolivie

Igualtat / Igualdad / Equality Égalité

Mujeres Jóvenes

La situació actual de la dona jove a Espanya / La situación actual de la mujer joven en España / The current situation of young women in Spain / Situation actuelle des jeunes femmes en Espagne

Espanya / España / Spain / Espagne

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Mujeres Jóvenes por México, A.C.

Dones joves rurals per al desenvolupament i el progrés dels nostres pobles. Desenvolupament sostenible / Mujeres jóvenes rurales por el desarrollo y avance de nuestros pueblos. Desarrollo sostenible / Young Rural Women for the Development and Advancement of Our Towns: Sustainable Development / Jeunes femmes du milieu rural pour le développement et la progression de nos villages. Développement durable

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació - Educación Education - Éducation

National Loyalty Academy, Ltd.

Aconseguir la teva feina ideal / Conseguir el trabajo soñado / Obtaining your dream job / Trouver le travail dont vous rêvez

Estats Units d’Amèrica / Estados Unidos de América/ United States of America / États-Unis d’Amérique

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

National Loyalty Academy, Ltd.

Ensenyar els joves a muntar el seu propi negoci / Enseñar a los jóvenes a iniciar sus propias empresas / Teaching youths how to start their own businesses / Enseigner aux jeunes à créer leur propre entreprise

Estats Units d’Amèrica / Estados Unidos de América/ United States of America / États-Unis d’Amérique

Treball / Trabajo / Employment Travail

National Youth Council of Moldova (CNTM), Belarus (RADA), Ukraine (VUSMO) and Georgia (NCYOG)

Cooperació juvenil a l’Europa de l’Est: InterAction for YOUth (InterAcció per als Joves / per a Tu) / Cooperación de jóvenes de la Europa del Este: InterAction for YOUth (InterAcción para los Jóvenes / para Ti) / Eastern European Youth Cooperation - InterAction for YOUth / Coopération de la Jeunesse européenne – InterAction for YOUth

República de Moldàvia / República de Moldavia / Republic of Moldova / République de Moldavie

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

National Youth Council of Switzerland

Capacitació de les dones joves perquè puguin participar a la vida política mitjançant la tutoria / Capacitación de las mujeres jóvenes para la participación en la vida política a través de la tutoría / Empowerment of young women for political participation through mentoring / Renforcement de l’autonomie des jeunes femmes en vue de leur participation à la politique

Suïssa / Suiza / Switzerland / Suisse

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity Diversité culturelle

National Youth Organization

Taller, taula rodona sobre la globalització / Taller, mesa redonda sobre la globalización / Workshop, round table discussion on globalization / Atelier, table ronde sur la mondialisation

Pakistan / Pakistán / Pakistan / Pakistan

Pau / Paz / Peace / Paix

Nepal Students Union

Joventut i violència al Nepal / Juventud y violencia en Nepal / Youth and violence in Nepal / Jeunesse et violence au Népal

Nepal / Nepal / Nepal /Népal

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Nepal Youth Council

La democràcia al Nepal / La democracia en Nepal / Democracy in Nepal / La démocratie au Népal

Nepal / Nepal / Nepal /Népal

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Nexes interculturals de joves per Europa

Introducció als drets humans: treballant amb compàs el manual dels drets humans per a joves / Introducción a los derechos humanos: trabajando con compás el manual de los derechos humanos para jóvenes / Introduction to Human Rights: Working Through the Manual of Human Rights for Youth in Depth / Introduction aux droits de l’homme : approfondissement du manuel des droits de l’homme appliqué aux jeunes

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Igualtat / Igualdad / Equality Égalité

NGO League of Volunteers

Augmentar les capacitats dels joves a través de la participació en el desenvolupament sostenible de la societat civil / Aumentar la capacidad de los jóvenes a través de la participación en el desarrollo sostenible de la sociedad civil / Raising youth capacity for participation in civil society / Stimuler les jeunes en les faisant participer au développement durable de la société civile

Kirguizistan / Kirguizistán / Kyrgyzstan / Kirghizstan

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Nigeria Youth Organization (NYO)

Els joves i els reptes de la globalització: fomentar la integració global a través de la cultura / Los jóvenes y los retos de la globalización: promover la integración mundial a través de la cultura / Youth and the challenges of globalization: promoting global integration through culture / La jeunesse et les déﬁs de la mondialisation : promouvoir l’intégration globale par la culture

Nigèria / Nigeria / Nigeria / Nigeria

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity Diversité culturelle

Organización Nacional de Juventud del Partido Liberal colombiano

La joventut vista a través del cinema / La juventud vista a través del cine / Youth Seen Through Cinema / La jeunesse vue au travers du cinéma

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Democràcia / Democracia Democracy / Démocratie

Pakistan National Youth Council

Fomentar el lideratge juvenil / Desarrollo del liderazgo de jóvenes / Developing youth leadership / Stimuler le leadership des jeunes

Pakistan / Pakistán / Pakistan / Pakistan

Democràcia / Democracia Democracy / Démocratie

Palestinian Youth Forum for Development (PYFD)

Foment de les habilitats creatives dels joves palestins / Desarrollo de las habilidades creativas de la juventud palestina / Developing the creative abilities of the Palestinian youth / Développer la créativité de la jeunesse palestinienne

Palestina / Palestina / Palestine / Palestine

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship Citoyenneté active

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

100

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Partnership for Sustainable Development

Com fomentar la cultura del voluntariat juvenil d’una manera sostenible / Cómo movilizar la cultura de jóvenes voluntarios de un modo sostenible / How to mobilize mixed-culture youth volunteers in a sustainable way / Comment mobiliser le volontariat des jeunes de façon durable

Nepal / Nepal / Nepal /Népal

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Programa presidencial de Derechos Humanos y Derecho Internacional Humanitario (Proyecto de Cultura en DH)

Reflexions sobre la construcció d’una cultura de drets humans amb joves / Reflexiones sobre la construcción de una cultura de derechos humanos con jóvenes / Reflections on the Construction of a Culture of Human Rights with Youth / Réflexions sur la construction d’une culture des droits de l’homme avec les jeunes

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Igualtat / Igualdad / Equality Égalité

Proyecto Aprendo, Me Divierto y Sigo Viviendo

Cercle màgic / Círculo mágico / Magic Circle / Cercle magique

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Igualtat / Igualdad / Equality Égalité

Proyecto Aprendo, Me Divierto y Sigo Viviendo

Identitats lesbianes, gais i bisexuals a Mèxic, realitat que s’oblida / Identidades lésbicas, gays y bisexuales en México, realidad que se olvida / Lesbian, Gay and Bisexual Identities in Mexico, a Reality that is Forgotten / Identités lesbiennes, gays et bisexuelles au Mexique, une réalité oubliée

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Proyecto Aurora

Deconstruint l’homogeneïtat: l’educació i la pedagogia en el reconeixement de la diversitat cultural / Deconstruyendo la homogeneidad: la educación y la pedagogía en el reconocimiento de la diversidad cultural / Deconstructing Homogeneity: The Role of Education and Pedagogy in the Recognition of Cultural Diversity / Déconstruire l’homogénéité : l’éducation et la pédagogie dans la reconnaissance de la diversité culturelle

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Proyecto Código de Acceso

Projecte de comunicació Código de Acceso / Proyecto de comunicación Código de Acceso / Código de Acceso Communications Project / Projet de communication : Código de Acceso

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Proyecto Kalathos

Construcció de l’imaginari social sobre el conflicte armat colombià / Construcción del imaginario social sobre el conflicto armado colombiano / Constructing the Social Imagination on the Colombian Armed Conflict / Construction de l’imaginaire social sur le conflit armé colombien

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Pau / Paz / Peace / Paix

Puppetry Arts Center

El paper dels joves en el procés de desenvolupament d’un país dividit per la guerra (distribució desigual de la riquesa) / La función de la juventud en los procesos de desarrollo en un país devastado por la guerra (destribución desigual de la riqueza) / The role of youth in the developmental process in a war-torn country (unequal distribution of wealth) / Le rôle de la jeunesse dans le processus de développement dans un pays déchiré par la guerre(répartition inégale des richesses)

Sierra Leone / Sierra Leone / Sierra Leone / Sierra Leone

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesse

RADA; Belarussian Union of Youth and Children’s Public Associations; NYC

L’anell únic / El anillo único / The One Ring / L’anneau

Bielorússia / Bielorrusia / Belarus / Biélorussie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

RADA; Belarussian Union of Youth and Children’s Public Associations; NYC

Trobar el valor per dir « M’importa » és el primer pas cap a la conciliació / Encontrar el coraje para decir «Me preocupa» es el primer paso para la paciﬁcación / Finding the courage to say “I care” is the ﬁrst step toward peacemaking / Trouver le courage de dire « ces’t important pour moi » est le premier pas sur le chemin de paix

Bielorússia / Bielorrusia / Belarus / Biélorussie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Red Jóvenes en torno al lago

Projecte « Autogestió Productiva Juvennil » /Proyecto « Autogestión Productiva Juvenil » / Productive Self management of youth / Projet: autogestion productive des jeunes

Paraguai / Paraguay / Paraguay / Paraguay

Treball / Trabajo / Employment / Travail

Rescue Mission:Planet Earth, Peace Child International

Formació de promotors mediambientals i instruments per al desenvolupament dels projectes d’acció / Formación de promotores ambientales y herramientas para el desarrollo de proyectos de acción / Training for environmental promoters and tools for the development of action projects / Formation de défenseurs de l’environnement et création d’outils pour le développement de projets d’action

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Scottish Youth Parliament

Ciutadans actius: « Què pots fer » / Ciudadanía activa: « Qué puedes hacer » / Active Citizenship: “What you can do” / Citoyenneté active : « Ce que vous pouvez faire »

Escòcia / Escocia / Scotland / Écosse

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Sentidos e sensações

Parlem de sexe! / ¡Hablemos de sexo! / Let’s Talk About Sex / Parlons de sexe !

Portugal / Portugal / Portugal / Portugal

Salut / Salud / Health / Santé

Slovenian Youth Association

Conferències fraudulentes: compte amb les que són perilloses / Conferencias fraudulentas: cuidado con las que son peligrosas / Fraudulent conferences – Be aware of the dangerous / Conférences frauduleuses - Prenez garde au danger

Eslovènia / Eslovenia / Slovenia / Slovénie

Educació / Educación / Education / Éducation

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Students Federation of Thailand

Joventut i migració / Juventud y migración / Youth and Migration / Jeunesse et migration

Tailàndia/Tailandia/Thailand/Tailande

Igualtat / Igualdad /Equality / Égalité

The Association for Child Education (TAFCE)

Taller sobre l’estratègia de la reeducació laboral per a noies / Taller de estrategias de defensa de la reeducación laboral de las chicas / Girls’ labor reeducation advocacy strategy workshop / Atelier de stratégies pour la défense de la rééducation professionnelle des ﬁlles

Gàmbia / Gambia / Gambia / Gambie

Educació / Educación / Education / Éducation

The Nigerian Civil Society initiative for the world youth festival

Polítiques juvenils per al desenvolupament sostenible: una panacea per a la pau i el desenvolupament nacional / Políticas de juventud para el desarrollo sostenible: una panacea para la paz y el desarrollo nacional / Youth Policies for Sustainable Development: A panacea for Peace and national Development / Les politiques jeunesse pour le développement durable : la panacée pour la paix et le développement national

Nigèria / Nigeria / Nigeria / Nigeria

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Train2sustain

train2sustain: una iniciativa per educar els joves en el desenvolupament sostenible / train2sustain: una iniciativa para la Educación de Jóvenes en el Desarrollo Sostenible / train2sustain: Youth Sustainable Development Education Initiative / train2sustain: une initiative pour éduquer les jeunes en matière de développement durable

Bòsnia i Hercegovina / Bosnia-Herzegovina / Bosnia and Herzegovina / Bosnie Herzégovine

Educació / Educación / Education / Éducation

UJ-SARIO, Consejo de la Joventut de España y Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

VI Conferència Internacional de Solidaritat amb la Joventut Sahrauí. Grups de treball / VI Conferencia Internacional de Solidaridad con la Juventud Saharaui. Grupos de Trabajo / 6th International Conference of Solidarity with Saharawi Youth. Working Groups / VIe Conférence internationale de solidarité avec la jeunesse Sahraoui. Groupes de travail.

Sàhara Occidental / Sahara Occidental / Western Sahara / Sahara Occidental

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

UJ-SARIO, Consejo de la Juventud de España y Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

VI Conferència Internacional de Solidaritat amb la Joventut Sahrauí. Introducció / VI Conferencia Internacional de Solidaridad con la Juventud Saharaui. Introducción / 6th International Conference of Solidarity with Western Saharan Youth: Introduction / VIe conférence internationale de solidarité avec la jeunesse Sahraoui. Introduction

Sàhara Occidental / Sahara Occidental / Western Sahara / Sahara Occidental

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

UNESCO Students’ Club, Kiev National Linguistic University

La recerca transcultural com a estil de vida / La investigación intercultural como estilo de vida / Cross-cultural research as a way of life / La recherche interculturelle comme style de vie

Ucraïna / Ucrania / Ukraine / Ukraine

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

UNESCO Students’ Club, Kiev National Linguistic University

Maons: fer els fonaments per poder construir els moviments nacionals de les associacions estudiantils de la UNESCO / Ladrillos: poner los cimientos para la creación de movimientos nacionales de las asociaciones de estudiantes de la UNESCO / Bricks: laying the foundation for building up national movements of UNESCO student clubs / Briques : construire les fondations des mouvements nationaux des clubs universitaires Unesco

Ucraïna / Ucrania / Ukraine / Ukraine

Educació / Educación / Education / Éducation

União Nacional dos Estudantes

Conferència sobre educació de grau superior al Brasil i a l’Amèrica Llatina / Conferencia sobre educación de grado superior en Brasil y América Latina / Conference on Higher Education in Brazil and Latin America / Conférence sur l’enseignement supérieur au Brésil et en Amérique latine

Brasil / Brasil / Brazil / Brésil

Educació / Educación / Education / Éducation

Unió de Joves

Nacionalisme. Sentiment d’arrelament al territori / Nacionalismo. Sentimiento de pertenencia al territorio / Nationalism: Sentiments of Belonging to a Territory / Nationalisme. Sentiment d’appartenance au territoire

Catalunya / Cataluña / Catalonia / Catalogne

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

Unión Democrática de Estudiantes de Secundaria (UDES-MODEP)

La situació de l’educació en el context de la globalització / La situación de la educación en el contexto de la globalización / The Situation of Education in the Context of Globalization / La situation de l’éducation dans le contexte de la mondialisation

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

UNIRED – Red Universitaria para la Prevención y Atención de Desastres

«No facis un desastre»: taller per a la sol·licitud i la utilització de subministraments per joves universitaris en cas de desastre / « No hagas un desastre »: Taller para la solicitud y manejo de suministros por jóvenes universitarios en caso de desastre / “Don’t Create a Disaster”: Workshop for Young University Students to Request and Manage Supplies in Cases of Disaster / « Ne fais pas de catastrophe » atelier sur la demande et la gestion des vivres par des jeunes universitaires en cas de catastrophe naturelle

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Universidad de Morelia

Ponència sobre periodisme i formació social mexicana / Ponencia sobre periodismo y formación social mexicana / Presentation on Journalism and Social Training in Mexico / Exposé sur le journalisme et la formation sociale mexicaine

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Educació / Educación / Education / Éducation

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

101

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Organització / Organización Organization / Organisation

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Procedència / Procedencia Origin / Provenance

Tema principal / Tema Principal Main Topic / Thème principal

Universidad Distrital Francisco de Caldas

L’educació virtual (e-learning) com a vehicle per a la democratització del coneixement a Llatinoamèrica: el cas Colòmbia / La educación virtual (e-learning) como vehículo para la democratización del conocimiento en Latinoamérica: el caso de Colombia / Virtual Education (E-Learning) as a Vehicle for Democratizing Knowledge in Latin America: The Case of Colombia / L’éducation virtuelle (elearning) comme moteur de démocratisation de la connaissance en Amérique latine : le cas de la Colombie

Colòmbia / Colombia / Colombia / Colombie

Educació / Educación / Education / Éducation

Universidad Iberoamericana Puebla

Ponència sobre la recerca i el desenvolupament d’una pròtesi mioelèctrica / Ponencia sobre la investigación y desarrollo de una prótesis mioeléctrica / Presentation on Research and Development of a Myoelectric Prosthesis / Exposé sur la recherche et le développement d’une prothèse myoélectrique

Mèxic / México / Mexico / Mexique

Salut / Salud / Health / Santé

Yaroslavl regional organization of Russian Union of Youth (YRO RUY)

Persones i estereotips / Personas y estereotipos / People and stereotypes / Les gens et les stéréotypes

Rússia / Rusia / Russia / Russie

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Yohana Development

Conservació mediambiental per al desenvolupament socioeconòmic dels joves (taller) / Conservación ambiental para el desarrollo socioeconómico de la juventud (taller) / Environmental conservation for the socioeconomic development of youth (Workshop) / Protection environnementale pour le développement socio-économique de la jeunesse (atelier)

Uganda / Uganda / Uganda / Ouganda

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Youth in Action

Diversitat: intercanvi i integració / Diversidad: intercambio e integración / Diversity - Exchange and Integration / Diversité : échange et intégration

Sèrbia i Montenegro / Serbia y Montenegro / Serbia and Montenegro / Serbie et Monténégro

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Youth Planet

Consells i parlaments dels joves en qüestió: l’impacte sobre la comunitat social / Consejos y parlamentos de la juventud en cuestión: el impacto sobre la comunidad local / Youth Councils and Parliaments at Issue: Impact on the Local Community / Conseils et parlements de jeunes en question : impact sur la communauté locale

França / Francia / France / France

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Youth Planet

Consells i parlaments dels joves en qüestió: conclusió amb 3 testimonis / Consejos y parlamentos de la juventud en cuestión: conclusión con tres testimonios / Youth Councils and Parliaments at Issue: Conclusion with 3 Witnesses / Conseils et parlements de jeunes en question : conclusion avec 3 témoins

França / Francia / France / France

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Youth Planet

Consells i parlaments dels joves en qüestió: les relacions amb els escollits locals / Consejos y parlamentos de la juventud en cuestión: las relaciones con los representantes locales / Youth Councils and Parliaments at Issue: Relations with Local Political Representatives / Conseils et parlements de jeunes en question : les rapports avec les élus locaux

França / Francia / France / France

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

102

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Activitats organitzades per institucions que treballen en l’àmbit de la joventut. Actividades organizadas por instituciones que trabajan en el ámbito de la juventud.1 Activities organized by institutions working in the area of youth Activités organisées par des institutions travaillant dans le domaine de la jeunesse. Institució / Institución Institution / Institution

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Tema principal / Tema Principal / Main Topic / Thème principal

Secretaria General de Joventut: Calidoscopi grup Tanger 2003

Interculturalitat en l’educació no formal / Interculturalidad en la educación no formal / Interculturality in non-formal education / Interculturalité dans l’éducation non formelle

Educació / Educación / Education / Éducation

UN Division for Social Policy and Development, Youth Programme

Kit d’eines de Nacions Unides: “avalueu la vostra política nacional per a la joventut” / Kit de herramientas de Naciones Unidas: “evaluad vuestra política nacional para la juventud” / United Nations toolkit: “evaluate your national youth policy” / Kit d’outils des Nations Unies : « évaluez la politique jeunesse de votre pays »

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

UN Division for Social Policy and Development, Youth Programme

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

UN Works Programme, United Nations Department of Public Information

Què està passant? Documental de 30 minuts i panell de debat sobre la forma de trencar l’espiral d’intolerància i violència a Irlanda del Nord / ¿Qué está pasando? Documental de 30 minutos y panel de debate sobre la forma de romper la espiral de intolerancia y violencia en Irlanda del Norte / What’s Going On? 30-min. ﬁlm and discussion panel about breaking the cycle of intolerance and violence in Northern Ireland / Que se passe-t-il? Documentaire de 30 minutes et panel de discussion sur la façon d’enrayer la spirale d’intolérance et de violence en Irlande du Nord

Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO Youth Section

Adolescents afectats per conflictes armats / Adolescentes afectados por conflictos armados / Adolescents affected by armed conflict / Adolescents affectés par des conflits armés

Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO Youth Section

Combatre la discriminació racial / Combatir la discriminación racial / Fighting against racial discrimination / Lutter contre la discrimination raciale

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

UNESCO Youth Section

Combatre la violència als esports / Luchar contra la violencia en el deporte / Fighting against violence in sports / Lutter contre la violence dans le sport

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section

Desarmant la violència / Desarmando la violencia / Desarming violence / Désarmons la violence

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

UNESCO Youth Section

Educant en àrees en conflicte/ Educando en áreas de conflicto/ Educating in conflict areas / Éducation dans les zones de conflit

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section

El VIH/sida en el llenguatge de la cultura / El VIH/sida en el lenguaje de la cultura / HIV/AIDS in the language of culture / VIH/SIDA dans le langage de la culture

Salut / Salud / Health / Santé

Els joves enfront de la violència de sexes / Jóvenes frente a la violencia de género / Youth facing gender violence / Les jeunes face à la violence de genre

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Indiferència intergeneracional: una forma de violència / Indiferencia intergeneracional: una forma de violencia / Intergenerational indifference: a form of violence / Indifférence intergénérationnelle : une forme de violence

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section

International Youth: xarxa internacional de joves per a la construcció de la pau / Red Internacional de Jóvenes para la Construcción de la Paz / International Youth Network for Peace Building / Réseau international de la jeunese pour la construction de la paix

Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO Youth Section

Mitjans de comunicació populars / Medios de comunicación populares / Grassroots media / Les médias populaires

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesses

UNESCO Youth Section

Obrint espais / Abriendo espacios / Making room / Ouvrir des espaces

Educació / Educación / Education / Éducation Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO Youth Section

Primera plenària: la percepció de la violència com a llenguatge quotidià a la realitat dels joves / Primera plenaria: la percepción de la violencia como lenguaje cotidiano en la realidad de los jóvenes / Plenary one: Perception of violence as a daily language in youth reality / Première session plénière : la perception de la violence au quotidien

UNESCO Youth Section

Programa de la segona part / Programa de la segunda parte / Second part of the program / Programme de la seconde partie

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section UNESCO Youth Section

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

103

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Institució / Institución Institution / Institution

104

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Tema principal / Tema Principal / Main Topic / Thème principal

UNESCO Youth Section

Quarta plenària: llenguatges alternatius a la violència / Cuarta plenaria: lenguajes alternativos a la violencia / Fourth plenary: Alternative languages to violence / Quatrième session plénière : langages alternatifs à la violence

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section

Segona plenaria: la violència i els mitjans de comunicació / Segunda plenaria: la violencia y los medios de comunicación / Plenary two: Violence and media / Deuxième session plénière : la violence et les médias

Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO Youth Section

Tercera plenària: l’expressió a través de la violència com a substitut de la comunicació / Tercera plenaria: la expresión a través de la violencia como sustitutivo de la comunicación / Plenary three: violent expression as a substitute for communication / Troisième session plénière : expression par la violence au lieu de la communication

Educació / Educación / Education / Éducation

UNESCO Youth Section

Tornar al bon camí / Volver al camino correcto / Back on the right track / Retour sur le droit chemin

Repartiment desigual de la riquesa / Reparto desigual de la riqueza / Unequal distribution of wealth / Répartition inégale de la richesses

UNESCO Youth Section

Violència a la ràdio / La violencia en la radio / Violence on the radio / La violence à la radio

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

UNESCO Youth Section

Violència quotidiana en el món real dels joves / Violencia cotidiana en la realidad de los jóvenes / Daily violence in youth reality / Violence quotidienne dans la réalité des jeunes

Pau / Paz / Peace / Paix

UNESCO-International Music Council

The Language and the Impact of Hip Hop Culture / Estilo Hip Hop (Pel·lícula / Película / Movie / Film)

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

UNFPA - United Nations Population Fund

VIH/SIDA i Diversitat Cultural: Un diàleg entre Nord i Sud - HIV/SIDA y Diversidad Cultural: Un diálogo entre Norte y Sur - HIV/AIDS and Cultural Diversity: A Dialogue between North and South / VIH/sida et diversité culturelle : un dialogue Nord/Sud”

Salut / Salud / Health / Santé

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Anti-Discrimination Unit

Tots contra el racisme! / ¡Todos contra el racismo! / Stand up against racism! / Tous contre le racisme !

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Pobles indígenes i desenvolupament sostenible / Pueblos indígenas y desarrollo sostenible / Indigenous peoples and sustainable development / Les peuples autochtones et le développement durable

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Pobles indígenes i discriminació / Pueblos indígenas y discriminación / Indigenous peoples and discrimination / Les peuples autochtones et la discrimination

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Pobles indígenes i la recerca d’un món en pau / Pueblos indígenas y la búsqueda de un mundo en paz / Indigenous peoples and the search for a peaceful world / Les peuples autochtones et la quête d’un monde en paix

Pau / Paz / Peace / Paix

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Pobles indígenes: educació, treball i salut / Pueblos indígenas: educación, trabajo y salud / Indigenous peoples: Education, employment and health / Peuples autochtones : éducation, travail et santé

Educació / Educación / Education / Éducation

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Pobles indígenes: Qui som i què volem? / Pueblos indígenas: ¿Quiénes somos y qué queremos? / Indigenous peoples: Who are we and what do we want? / Peuples autochtones : Qui sommes-nous ? Que voulons-nous ?

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

UNHCHR, Ofﬁce of the High Commissioner for Human Rights, Indigenous Ofﬁce

Conferència sobre la joventut indígena / Conferencia sobre la juventud indígena / Indigenous Youth Conference / Conférence sur la jeunesse autochtone

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

World Bank

Grup de debat sobre el desenvolupament sostenible i el Banc Mundial / Grupo de debate sobre el desarrollo sostenible y el Banco Mundial / Sustainable Development Discussion Group with the World Bank / Groupe de débat sur le développement durable et la Banque mondiale

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

World Bank

Desenvolupament sostenible / Desarrollo sostenible / Sustainable development / Développement durable

Youth Employment Network

Els joves com a agents de canvi en un panorama laboral ple de reptes: descobrir el potencial dels joves / Los jóvenes como agentes del cambio en un panorama laboral difícil: abrir el potencial de los jóvenes / “Talkin’bout our generation”: a panel discussion on youth employment / Les jeunes comme agents de changement dans e panorama compliqué de l’emploi : stimuler le potentiel des jeunes

Treball / Trabajo / Employment / Travail

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Activitats organitzades per plataformes regionals de joventut i organitzacions juvenils internacionals. Actividades organizadas por plataformas regionales de juventud y organizaciones juveniles internacionales.1 Activities organized by regional youth platforms and international youth organizations. Activités organisées par des plates-formes régionales et des organisations internationales de jeunes. Institució / Institución Institution / Institution

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Tema principal / Tema Principal / Main Topic / Thème principal

Asian Students Association

Àsia en crisi. Resolució del conflicte i construcció de la pau / Asia en crisis. Resolución del conflicto y construcción de la paz / Asia in crisis. Conflict resolution and peace building / L’Asie en crise. Résolution du conflit et construction de la paix.

Educació / Educación / Education / Éducation

Asian Students Association

Sessió plenària I: L’impacte de la globalització en l’educació: hi ha alternativa? Conferència internacional / Sesión plenaria I: El impacto de la globalización en la educación: ¿existe alternativa? Conferencia internacional / Plenary Session I: The impact of globalization on education: is there an alternative? International conference / Session plénière I : impact de la mondialisation sur l’éducation : y a-t-il une alternative ? Conférence internationale.

Educació / Educación / Education / Éducation

Asian Students Association

Sessió plenària II: L’impacte de la globalització en l’educació: hi ha alternativa? Conferència internacional / Sesión plenaria II: El impacto de la globalización en la educación: ¿existe alternativa? Conferencia internacional / Plenary Session II: The impact of globalization on education: is there an alternative? International conference / Session plénière II : impact de la mondialisation sur l’éducation : y a-t-il une alternative ? Conférence internationale.

Educació / Educación / Education / Éducation

Brahma Kumaris World Spiritual University

The Quiet Room (meditació) / The Quiet Room (meditación) / The Quiet Room (meditation) / The Quiet Room (méditation)

Pau / Paz / Peace / Paix

EFIL and World Association of Girl Guides Girl Scouts (WAGGGS)

Voluntariat i lideratge / Voluntariado y liderazgo / Volunteerism and leadership / Volontariat et Direction

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Euro-Mediterranean Youth Platform

Finançament per a activitats juvenils internacionals a Europa i el Mediterrani Financiación para actividades juveniles internacionales en Europa y en el Mediterránio / Funding for International Youth Activities in Europe and the Mediterranean / Financement des activités internationales des jeunes en Europe et dans les pays méditerranéens

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

European Confederation of Youth Clubs (ECYC)

Més que paraules! / ¡Más que palabras! / More than words! / Bien plus que des mots !

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

European Educational Exchanges - YFU

Vidres de colors (comprensió intercultural) / Colored Glasses (entendimiento intercultural) / Colored Glasses (intercultural understanding) / Lunettes colorées (compréhension interculturelle)

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

European Peer Training Organization (EPTO)

Educació igualitària: els joves per la diversitat / Educación entre iguales: jóvenes por la diversidad / Peer education: youth for diversity / L’éducation par des pairs : la jeunesse pour la diversité

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

European Youth Forum (YFJ)

Cooperació juvenil regional / Cooperación regional de jóvenes / Regional Youth Cooperation / Coopération régionale des jeunes

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

European Youth Forum (YFJ) - Pool of Trainers

Noves formes de participació dels joves en la societat / Nuevas formas de participación de los jóvenes en la sociedad / Contemporary forms of participation by young people in society / Formules modernes de participation des jeunes dans la société

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Foro Latinoamericano de la Juventud (FLAJ) and Consejo de la Juventud de España (CJE) and European Youth Forum (YFJ)

10 anys de cooperació / 10 años de cooperación / 10 years of cooperation / 10 ans de coopération

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Global Youth Action Network (GYAN)

Chat the planet / Chat the planet / Chat the planet / Chat the planet

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

Global Youth Action Network (GYAN)

Dia mundial del voluntariat juvenil / Día mundial del voluntariado juvenil / Global Youth Service Day / Journée mondiale du volontariat jeunesse

Pau / Paz / Peace / Paix

Glocal Youth Parliament of the Glocal Forum

Conflictes i construcció de la pau a través dels nostres ulls: audiovisual de Glocal Youth sobre la construcció de la pau / El conflicto y la construcción de la paz a través de nuestros ojos: película sobre la construcción de la paz de Glocal Youth / Conflict and peacebuilding through our eyes: film on Glocal Youth peacebuilding / Conflit et construction de la paix vus par nous : documentaire sur la construction de la paix par Glocal Youth

Democràcia / Democracia / Democracy / Démocratie

International Federation of Liberal Youth (IFLRY)

Campament d’estiu: Nacions petites en l’era de la globalització / Campamento de verano: Las naciones pequeñas en la era de la globalización / Summer camp: Small nations in the era of globalization / Chantier d’été : les petites nations à l’ère de la mondialisation

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Moltes de les activitats es van repetir més d’un cop. / Muchas de las actividades se repitieron más de una vez. Many of these activities were repeated more than once. / Bon nombre des activités ont été répétées à plusieurs dates.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

105

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

Institució / Institución Institution / Institution

106

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Tema principal / Tema Principal / Main Topic / Thème principal

International Union of Socialist Youth (IUSY) and European Community Organization of Socialist Youth (ECOSY)

Cooperació regional: com trobar socis d’altres regions i treballar amb ells / Cooperación regional: cómo encontrar socios de otras regiones y trabajar con ellos / Regional cooperation: How to ﬁnd and work with partners from other regions / Coopération régionale : comment trouver des partenaires d’autres régions et travailler avec eux

Educació / Educación / Education / Éducation

International Union of Socialist Youth (IUSY) and European Community Organization of Socialist Youth (ECOSY)

Educació gratuïta a tot el món: un dret, no un privilegi / Educación libre en todo el mundo: un derecho, no un privilegio / Free education all over the world: a right, not a privilege / Éducation gratuite dans le monde entier : un droit et non un privilège

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

International Union of Socialist Youth (IUSY) and European Community Organization of Socialist Youth (ECOSY)

Pau i drets humans / Paz y derechos humanos / Peace and Human Rights / La paix et les droits de l’homme

Educació / Educación / Education / Éducation

International Youth Parliament - Oxfam Community Aid Abroad

Les nostres arrels, el nostre futur / Nuestras raíces, nuestro futuro / Our roots, our future / Nos racines, notre futur

Educació / Educación / Education / Éducation

Junior Chamber International (JCI)

Seminari de lideratge / Seminario de liderazgo / Seminar on Leadership / Séminaire sur le leadership

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Minorities of Europe

Intercanvi de cultures (MoE, Minories d’Europa) / Intercambio de culturas (MoE, Minorías de Europa) / MoE: Swapping Cultures / Échange de cultures (MoE, Minorités d’Europe)

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

Desenvolupament d’idees per a grans documentals / Desarrollo de ideas para grandes documentales / Creating ideas for great documentaries / Création d’idées pour de grands documentaires

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

Cultura per a la Joventut (projecció) / Cultura para la juventud (proyección) / Culture for Youth (Projection) / Culture pour la Jeunesse (projection)

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

El debat a la UNESCO sobre la noció de diversitat cultural / El debate en la UNESCO sobre la noción de diversidad cultural / The Debate at UNESCO on the Notion of Cultural Diversity / Le débat à l’Unesco sur la notion de diversité culturelle

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

La diversitat cultural pel que fa al cinema: una noció universal per a la joventut? / La diversidad cultural en materia de cine: ¿una noción universal para la juventud? / Cultural Diversity in Cinema: A Universal Notion for Youth? / La diversité culturelle en matière de cinéma : une notion universelle pour la jeunesse ?

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

Eines per sobreviure en un món internacional / Herramientas para sobrevivir en un mundo internacional / Tools for surviving in an international world / Outils de survie dans un monde international

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

NISI MASA

El cinema com a eina per desenvolupar una identitat cultural /El cine como herramienta para desarrollar una identidad cultural / Cinema as a tool for building cultural identity / Le cinéma comme outil d’élaboration de l’identité culturelle

Educació / Educación / Education / Éducation

Organizing Bureau of the European School Student Union (OBESSU)

Educació cultural i igualtat entre sexes / Educación cultural e igualdad de género / Cultural Education and gender equality / Éducation culturelle et égalité des sexes

Educació / Educación / Education / Éducation

Tejo (world organization of young esperantists)

Comunicació internacional i drets lingüístics de les persones / Comunicación internacional y derechos lingüísticos de las personas / International communication and language as human rights / Communication internationale et droits linguistiques des hommes

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

UBUNTU - Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil

El paper de les organitzacions juvenils en la reforma del sistema d’institucions internacional / El papel de las organizaciones juveniles en la reforma del sistema de instituciones internacional / The Role of Youth Organizations in Reforming the System of International Institutions / Le rôle des organisations de jeunes dans la réforme du systèmedes institutions internationales

Pau / Paz / Peace / Paix

World Association of Girl Guides Girl Scouts (WAGGGS) - Europe Region

El dret a viure en pau / El derecho a vivir en paz / The right to live in peace / Le droit de vivre en paix

Pau / Paz / Peace / Paix

World Association of Girl Guides Girl Scouts (WAGGGS) - Europe Region

Els nostres drets, les nostres responsabilitats / Nuestros derechos, nuestras responsabilidades / Our rights, our responsibilities / Nos droits, nos responsabilités

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

World Association of Girl Guides Girl Scouts (WAGGGS) - Europe Region

Què significa per a tu la igualtat entre sexes? / Igualdad de género, ¿qué significa para ti? / Gender equality: What does it mean to you? / Égalité des sexes : qu’est-ce que cela signifie pour vous ?

Ciutadania activa / Ciudadanía activa / Active citizenship / Citoyenneté active

World Organization of the Scout Movement (WOSM)

Com poden els joves crear unes relacions de cooperació justes? / ¿Cómo pueden crear los jóvenes un partenariado justo? / How can youth organizations create fair partnerships / Comment les jeunes peuvent-ils créer des partenariats justes ?

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

> 8 ANNEXOS | 8 APPENDICES

Institució / Institución Institution / Institution

Tema principal / Tema Principal / Main Topic / Thème principal

Activitat / Actividad / Activity / Activité

Young European Federalists

Activitat d’aprenentatge intercultural / Actividad de aprendizaje intercultural / Intercultural learning activity / Activité d’apprentissage interculturel

Young Women from Minorities “WFM” / Minorities of Europe “MOE”

Participació de joves de grups minoritaris: una perspectiva global / Participación de jóvenes de minorías, una perspectiva global / Minority youth participation: a global perspective / La participation des jeunes issus des minorités : une perspective globale

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Youth Network for Peace

Opinions sobre els problemes dels joves en la construcció de la pau i recomanacions /Opiniones sobre los problemas de los jóvenes en la construcción de la paz y recomendaciones / Position papers on problems of youth: peace building and recommendations / Opinions sur les problèmes rencontrés par les jeunes lors de la construction de la paix et recommandations

Diversitat cultural / Diversidad cultural / Cultural diversity / Diversité culturelle

Youth of European Nationalities (YEN)

Igualtat / Igualdad / Equality / Égalité

Taller sobre minories i majories / Taller sobre minorías y mayorías / Workshop on minorities and majorities / Atelier sur les minorités et les majorités

EQUIP DE TREBALL DEL FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT BARCELONA 2004

APPENDIX. WORKING TEAM OF THE WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004

L’equip de treball durant el Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004 (FMJB 2004) va estar format per l’equip tècnic del Festival, el secretariat i l’equip tècnic del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), el secretariat i l’equip tècnic del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), l’equip tècnic del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (CAJB) -espai cogestionat per l’Ajuntament de Barcelona i el CJB- i per altres persones vinculades als dos Consells.

The working team during the World Youth Festival Barcelona 2004 (WYFB 2004) was made up of the Festival Technical Team, the Secretariat and Technical Team of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), the Secretariat and Technical Team of the Barcelona Youth Council (CJB), the Technical Team of the Casal Social Centre for Barcelona Youth Associations (CAJB), a centre jointly managed by Barcelona City Council and the CJB and other people connected to the two Councils. 107

Les següents persones van formar part de l’equip de treball durant el FMJB 2004:

The following people formed part of the WYFB 2004 working team: • Inés Giralt Josa, Directora FMJB 2004

• Anna Albareda i Sanz, Responsable secretaria administrativa CNJC

• Mª Mercè Cornudella i Lamarca, Directora de programes CNJC

• Sílvia Aldavert Garcia, Tècnica CAJB

• Lluís Coromines i Garcia, Gerent CAJB

• Raimon Goberna i Cabanyes, Conseller delegat FMJB 2004 i President CNJC 2003

• Miquel Àngel Aragon i Brailoff, Vocal CJB

• Mar Cots Sastre, Vocal CJB

• Daniel Gómez i Teixido, Vocal CJB

• Jordi Arcarons i Rabadà, Secretari CJB i Secretari CNJC 2001

• Oscar Esteban i Pagan, Vicepresident CNJC i Vicepresident segon CNJC 2003

• Elena González i Vidal, Auxiliar administrativa CNJC

• Glòria Arquillo Gayubas, Administració FMJB 2004

• Erika Fabregat Muñoz, Secretaria Tècnica CJB

• Laia Herrera i Pujol, Tècnica de Drets Civils i Dona Jove CJB

• Gerard Birbe i Estrada, Gerent CNJC

• Antonio Félix de Castro, Tècnic Triangle Jove CNJC-CJIB-CJCV

• Juanma Holgado Barua, Tècnic CAJB

• Lara Cáceres Terán, Directora de Programes CJB

• Alícia Fernàndez i Marí, Presidenta CNJC

• María Carreras Godall, suport a Programes CNJC

• Julià Fernàndez i Olivares, Secretari CNJC

• Carola Castellà Josa, Tècnica de Participació Territorial i Associacionisme Educatiu CJB

• Lluís Ferrer González-Solís, Tècnic de Sostenibilitat i d’Estudiants CJB • Joan Ramon Ferrer Guix, Gerent CJB

• Albert Company i Bolós, representant extern del CNJC al FMJB 2004 i Vicepresident primer CNJC 2003

• Marina Gallés i Clarà, Secretària CNJC i Secretària CNJC 2003

• Lola Collboni i Cuadrado, exdirectora de Programes CJB

• Laura Garcia Jordan, Responsable de Comunicació i Difusió FMJB 2004 i Cap de Comunicació CNJC 2003

• Elena Jiménez i Botias, Responsable de Programa FMJB 2004 • Ares Jové Renon, Tècnica de Cooperació Internacional i Salut CJB • Marta Lecumberri Puig, Responsable d’Operacions i Logística FMJB 2004 • Lorena Martos Nieto , Cap de Comunicació CJB • Ignasi Mercadé i Estil·les, Secretari CNJC • Josan Minguela Brunat, Tècnic CAJB

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2004 - MEMÒRIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - FINAL REPORT

• Fabian Mohedano i Morales, President CJB i Responsable secretaria administrativa CNJC 2002 • Caroline Monteil, suport a Operacions i Logística FMJB 2004 • Anna Morero Beltran, Tècnica de l’Agència de Relacions Internacionals CAJB • Clara Múñoz i Cirici, Administradora CJB • Marc Oliveras i Palahí, Vice-president CJB • Cristina Pellicer Gil, suport a Programa FMJB 2004 • Montse Perals i Tresserra, Tècnic territorial CNJC • Àngels Piedrola i Gómez, Secretària CNJC • Gonzalo Plata i Jiménez, Secretari CNJC • Raquel Reyes i Raventós, Tècnica de relacions internacionals CNJC • Eduard Richard Simón, Tècnic CAJB • Alícia Romero i Llano, Secretària CNJC i Secretària CNJC 2003 • Jaume Soler i Rios, Secretari CNJC • Xavier Tedó, Cap de comunicació CNJC • Frida Sánchez Giménez, Tècnica de l’Assessoria de Subvencions CAJB • Laura Valls i Renau, Gerent CJB 2002 • Eugeni Villalbí i Godes, Vocal CJB • Joffre Villanueva i Beltrán, President CJB 2003 • Ramon Villena Garcia, Tècnic de Web i Administració de Sistemes CJB

El Festival va ser possible també gràcies a la feina que des de l’any 2001 van fer altres membres dels secretariats i els equips tècnics del CNJC, del CJB i del CAJB: The Festival was also made possible by the work done since 2001 by other members of the secretariats and technical teams of the CNJC, the CJB and the CAJB: • Neus Alberich González, Tècnica d’Educació en el Lleure CJB 2003 • Josep Alias Priego, Tècnic Territorial CNJC 2001 • Estel Andreu Le Jeune, Responsable secretaria administrativa CNJC 2003 • Noemí Ayguasenosa i Soro, Secretària

CNJC 2001

• Mireia Martínez Gil, Secretària CNJC 2003

• Marc Balañac i Moradillo, Secretari CNJC 2001

• Verònica Martínez Paris, Directora CAJB 2001

• Jordi Bosch i de Borja, Gerent CNJC 2003

• Pep Martorell i Rodon, Secretari CNJC 2003

• Dolors Camats Luis, Presidenta CNJC 2001 • Rocío Campaña Cara, Secretari CNJC 2003 • Laura Cardús Font, Informadora CAJB 2001 • Vanessa Casanovas i Michel, Tècnica Internacional CNJC 2002 • Carme Castello Manau, Secretaria Tècnica CJB 2001 • Eva Castillo Gimeno, Tècnica de Drets Civils CJB 2003

• Jordi Mas i Herrero, Secretari CNJC 2002 • Núria Monsalve Aliana, Secretaria CJB 2001 • Roger Morales i Puig, Tècnic de Drets Civils CJB 2003 • Daniel Moreno Morcillo, Vocal CJB 2002 • Daniel Muntané Izquierdo, Tècnic d’Educació en el Lleure CJB 2001 • Pere Oleguer Ros i Farré, Vocal CJB 2001

• Gerard Coll I Planas, Tècnic Territorial CNJC 2003

• Yolanda Olmos i Andreu, Vicepresidenta 2a CNJC 2002

• Marc Faustino Vidal, Secratari CNJC 2003

• Mònica Palet i Montero, Vocal CJB 2003

• Robert Juan Francés, Tècnic del Viver d’Associacions CJB 2003

• Montse Pont Sabata, Assessora de Subvencions CAJB 2003

• Susanna Galí Garreta, Informadora CAJB 2001

• Jordi Puigneró Salvia, Vocal CJB 2002

• Albert Garcia Catalan, Cap de Comunicació CNJC 2001 • Helena García i Reàdigos, Tècnica de Cooperació Internacional, Dona Jove i Salut CJB 2003 • Xavi Gimeno i Guinart, Vocal CJB 2003

• Andrés Querol Muñoz, Vicepresident CJB 2002 • Elena Rahola Pairo, Responsable secretaria administrativa CNJC 2001 • Albert Sancho Masip, Vicepresident CNJC 2001

• Oriol Illa i Garcia, President CNJC 2002

• Anna Sellarés i Cirach, Tècnica del Viver d’Associacions CJB 2001

• Mónica Genestar i Fiol, Cap de Comunicació CJB 2003

• Núria Serrano i Ventós, Assessora de Relacions Internacionals CAJB 2003

• Ernest Gutiérrez Garcia, Auxiliar Administratiu CNJC 2002

• Jordi Solé i Aleu, President CJB 2001

• Marina Jarque Fernández, Directora de programes CNJC 2002 • Laura Jiménez Gual, Directora de programes CNJC 2001 • Assumpció Laïlla i Jou, Administradora CJB 2002

• Arsènia Torao i Compe, Secretària CNJC 2002 • Jordi Urpí Gausachs, Informador CAJB 2001 • Víctor Valls i Andrés, Administrador CJB 2001 • David Zapata i Cardona, Vocal CJB 2003

• Gabriel Losada Garcia, Tècnic de Drets Civils CJB 2001 • Laura López i Alonso, Secretària CJB 2003 • Gabriel Losada García, Tècnic de drets Civils CJB 2003 • Xavier Martín i Palomas, Secretari CNJC 2002

A tots i totes moltes gràcies Thank you all very much for you hard work.

> 1 PRESENTACIÓ | 1 PRESENTATION

MEMORIA

DEL

FESTIVAL MUNDIAL DE LA

JUVENTUD

BARCELONA

2004 Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

109

ÍNDICE

SOMMAIRE

1. PRESENTACIÓN

111

1. PRÉSENTATION

111

2. LOS FESTIVALES MUNDIALES DE LA JUVENTUD: ORÍGENES E HISTORIA ¿Qué son los festivales mundiales de la juventud? Los objetivos de un Festival Nacimiento y primeras ediciones

114

2. LES FESTIVALS MONDIAUX DE LA JEUNESSE : ORIGINES ET HISTORIQUE Que sont les festivals mondiaux de la jeunesse ? Objectifs Naissance et premières éditions

115

3. EL FESTIVAL EN BARCELONA Presentación de la candidatura en Panamá El comité organizador

116

3. LE FESTIVAL À BARCELONE Présentation de la candidature de Barcelone à Panama Comité d’organisation Comité international préparatoire (CIP) Comité national préparatoire (CNP) Le Festival et le Forum Un festival adapté aux temps nouveaux Logo Nouvelles technologies Durabilité et accessibilité Financement Équipe L’organisation catalane Les bénévoles

117

4. COMUNICACIÓN Y DIFUSIÓN Un manual para conocer y participar La web del Festival El gabinete de prensa Una mochila imprescindible El diario del Festival

120

4. COMMUNICATION ET DIFFUSION Manuel de participation Site Internet Service de presse Un sac à dos indispensable Journal du Festival

121

5. INFRAESTRUCTURAS Y RECURSOS Los espacios del Festival El camping El transporte local Las comidas El sistema de acreditaciones

122

5. INFRASTRUCTURES ET RESSOURCES Espaces Camping Transport local Repas Accréditations

123

6. EL PROGRAMA Ejes de debate y estructura Los 4 pilares y las 10 columnas Tres programas en uno El programa central, la columna vertebral La inauguración Ponencias centrales Día Internacional de la Juventud Las 141 preguntas La Feria Las noches del Festival La clausura El Programa autogestionado, un modelo de participación Puesta en marcha del proceso participativo Selección de propuestas Muestra de entidades Construcción del programa El Programa paralelo: conociendo el territorio Visitas por Barcelona Visitas por Cataluña

124

6. PROGRAMME Axes de débat et structure Les 4 piliers et les 10 colonnes Trois programmes en un Le programme central : la colonne vertébrale du Festival Inauguration Conférences Journée internationale de la Jeunesse Les 141 questions L’Espace stands Les nuits du Festival Clôture Le programme autogéré : un modèle de participation Lancement du processus de participation Sélection des propositions Salon des entités Élaboration du programme Le programme parallèle : à la découverte du territoire Visites de Barcelone Visites de la Catalogne

125

7. LA PARTICIPACIÓN Una participación diversa y solidaria La movilización hacia el Festival El Fondo de Solidaridad El proceso de inscripción

142

7. PARTICIPATION Diversité et solidarité Mobilisation Fonds de solidarité Processus d’inscription

143

Comité Internacional Preparatorio Comité Nacional Preparatorio

La oportunidad del Fórum Un Festival adaptado a los nuevos tiempos La imagen Las nuevas tecnologías Sostenibilidad y accesibilidad La ﬁnanciación El equipo humano La organización catalana Los cooperantes

87 8. ANEXOS Anexo 1. Actividades del programa autogestionado Actividades organizadas por asociaciones juveniles Actividades organizadas por instituciones del ámbito de la juventud Actividades organizadas por plataformas regionales de juventud y organizaciones internacionales Anexo 2. Equipo de trabajo del Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004

8. ANNEXES 87 Annexe 1. Activités du programme autogéré Activités organisées par des associations de jeunes Activités organisées par des institutions travaillant dans le domaine de la jeunesse Activités organisées par des plates-formes régionales et des organisations internationales de jeunes Annexe 2. Équipe du Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004

> 1 PRESENTACIÓN | PRESENTATION

ienes en tus manos la memoria del Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004, un acontecimiento celebrado entre los días 8 y 14 de agosto que sirvió de punto de encuentro a más de 8.000 jóvenes procedentes de todos los rincones del planeta. Sobre los ejes del desarrollo sostenible, la globalización, la diversidad cultural y las condiciones para la paz, el Festival fue un espacio de reunión en el que los asistentes pusieron en común sus experiencias y planteamientos. La larga tradición del movimiento asociativo juvenil en Cataluña -más de 25 años de historia avalan su trabajo- y su capacidad para organizar grandes acontecimientos fueron el motor que impulsó al Consell de la Joventut de Barcelona y al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a presentar la candidatura para acoger la tercera edición del Festival Mundial de la Juventud. Asimismo, las relaciones internacionales también tienen un peso importante entre las entidades juveniles catalanas y, por tanto, ésta era una buena oportunidad para demostrar que el movimiento asociativo juvenil lleva a cabo una labor muy importante que a menudo no obtiene el reconocimiento que merece. La coordinación con las asociaciones juveniles internacionales y con las plataformas regionales (el Comité Internacional Preparatorio) signiﬁcó un paso adelante en nuestro trabajo y en nuestra capacidad de colaboración, pero también supuso un nuevo

ous avez dans les mains le compte rendu du Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004, un événement qui a réuni, du 8 au 14 août, plus de 8 000 jeunes de tous les coins de la planète. Axé sur le développement durable, la mondialisation, la diversité culturelle et les conditions de la paix, le Festival a été pour ses participants un espace de rencontre, un lieu de mise en commun d’expériences et de façons d’envisager le monde. La longue tradition d’implication des catalans dans le mouvement associatif des jeunes - un engagement démontré par plus de 25 années d’histoire - et la capacité de ce mouvement à organiser de grands événements ont été le moteur qui a incité le Conseil de la Jeunesse de Barcelone et le Conseil National de la Jeunesse de Catalogne à présenter la candidature de Barcelone pour accueillir la troisième édition du Festival Mondial de la Jeunesse. Les relations internationales jouant un rôle important dans

impulso a la coordinación internacional del movimiento asociativo juvenil, una coordinación que consideramos fundamental no solo para celebrar los festivales, sino también para garantizar que los jóvenes asociados de todo el mundo estén coordinados de forma habitual. Esperamos que lo que se explica en esta memoria sirva para dar a conocer qué fue el Festival a todos los que no pudieron asistir y, asimismo, pueda valer como herramienta de trabajo para los que tengan que organizar un encuentro de estas características. Con esta memoria pretendemos explicar cómo, desde el movimiento asociativo juvenil catalán, nos organizamos y coordinamos para que el Festival fuera un espacio de encuentro para jóvenes, en su mayoría pertenecientes a asociaciones, donde nadie más que los propios jóvenes tuviera el control. Queremos presentar lo que signiﬁcó para nosotros el Festival y, de forma muy especial, dar las gracias a todos aquellos (personas, entidades e instituciones) que hicieron posible el Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004. En nombre del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, solo me queda desear que esta memoria te sea de utilidad. 111

Alícia Fernàndez i Marí Presidenta Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

les organisations catalanes de jeunes, cette occasion offrait également la possibilité de démontrer que le mouvement associatif des jeunes réalise une tâche essentielle, qui n’est bien souvent pas reconnue à sa juste valeur. La coordination avec les associations internationales de jeunes et les plates-formes régionales (Comité international préparatoire) a constitué un grand pas en avant pour notre tâche et notre capacité de collaboration, et a fourni un nouvel essor à la coordination internationale du mouvement associatif des jeunes, une coordination que nous jugeons fondamentale, non seulement dans le cadre des festivals, mais aussi à l’échelle plus quotidienne de la collaboration entre les membres des associations de jeunes du monde entier. Nous espérons que ce compte rendu sera un instrument de découverte du Festival pour ceux qui n’y ont pas participé et un outil de travail utile pour ceux qui devront un jour

organiser une rencontre de ce type. Notre objectif est ici d’expliquer comment le mouvement associatif des jeunes catalans a procédé, tant du point de vue de l’organisation que de la coordination, pour convertir le Festival en un espace de rencontre conçu pour les jeunes, pour la plupart membres d’associations, et dirigé par ces jeunes. Nous avons également voulu y exposer ce qu’a signiﬁé pour nous le Festival et remercier tout particulièrement les personnes, entités et institutions grâce auxquelles le Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004 a pu avoir lieu. Il ne me reste plus, au nom du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne, qu’à souhaiter que ce compte rendu vous soit utile.

Alícia Fernàndez i Marí Présidente Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC)

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

arcelona es la capital de Cataluña, una pequeña región mediterránea con una historia milenaria y un idioma propio, el catalán que, pese a la falta de reconocimiento internacional, es una lengua hablada por diez millones de personas en cuatro estados europeos. Sin renunciar a una identidad nacional propia, Cataluña y Barcelona han sido y siguen siendo tierra de paso y de acogida, y siempre han estado abiertas a ideas, culturas y personas de todo el mundo. Un rasgo característico de esta tierra es la vitalidad y la fuerza que tienen la sociedad civil y el movimiento asociativo. No hay que olvidar que esta sociedad civil ha desempeñado un papel fundamental en la lucha por la recuperación y la consolidación de las libertades democráticas en la historia reciente de España. Los jóvenes barceloneses también participan en sus propias asociaciones (organizaciones de distinta naturaleza: sindical, cultural, educativa, estudiantil, política, ecologista, paciﬁsta o de otro tipo). La propia celebración de la tercera edición del Festival Mundial de la Juventud en Barcelona fue la prueba y el resultado del entusiasmo y compromiso de todas estas asociaciones. El Festival fue un encuentro mundial, pero como se puede comprobar en esta memoria, también fue la suma de muchos proyec-

112

arcelone est la capitale de la Catalogne, petit pays méditerranéen doté d’une histoire millénaire et de sa propre langue, le catalan, qui bien que peu reconnu à l’échelle internationale est une langue parlée par 10 millions de personnes dans 4 États européens. Sans renoncer à leur identité, la Catalogne et Barcelone ont été et sont aujourd’hui encore des terres de passage et d’accueil, ouvertes aux idées, aux cultures et aux personnes du monde entier. La vitalité et la force de la société civile et du mouvement associatif sont des traits caractéristiques de la Catalogne. Il convient là de rappeler que cette société civile a joué un rôle fondamental dans la lutte pour la récupération et la consolidation des libertés démocratiques dans l’histoire récente de notre pays. La jeunesse barcelonaise participe elle aussi à cette société par le biais de ses propres associations (de différentes natures : syndicales, culturelles, éducatives, étudiantes, politiques, écologistes, paciﬁques, etc.). La célébration à Barcelone de la troisième édition du Festival Mondial de la Jeunesse en est la preuve. Elle est le fruit de l’enthousiasme et de l’engagement de toutes ces associations. Comme vous le constaterez dans ce compte rendu, le Festival a non seulement été une rencontre mondiale, mais aussi la somme d’un grand nombre de projets d’implication

tos de implicación local. Este Festival podrá considerarse un éxito si sus efectos tienen repercusión en el entorno local de los jóvenes de un barrio de Nueva Delhi, de un pueblo de la costa del Caribe o de una isla del Pacíﬁco. La implicación de los jóvenes empieza en su pueblo o en su barrio y desde este entorno (creando una red, coordinándonos y federándonos) hay que conseguir cambiar el mundo. En este sentido, la cooperación internacional desempeña un papel fundamental a la hora de generar espacios de transformación social. La participación de jóvenes de todo el mundo, no solo como representantes de sus países sino también como símbolo de la pluralidad de la juventud mundial, así como el gran número de lenguas y países que estuvieron presentes, fue un claro ejemplo de la gran diversidad del Festival. No obstante, no hay que olvidar que esta diversidad existe también a otros niveles: capacidades, ideología, orientación sexual, creencias y opciones de vida. Esta riqueza extraordinaria debe servir para convivir y aprender unos de otros, y es evidente que fue una de las claves del encuentro. En ese sentido, Barcelona es una ciudad cada vez más diversa. Sin lugar a dudas, la vivencia multicultural del Festival fue un ejemplo más que nos ha aportado ideas y herramientas para afrontar, entre otros, el reto de la inmigración.

En nombre del Consell de la Joventut de Barcelona, plataforma local que agrupa a todas las asociaciones juveniles de la ciudad, quiero agradecer la labor de preparación y organización del Festival. Durante tres años, las asociaciones del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya y del Consell de la Joventut de Barcelona hemos trabajado para construir este acontecimiento desde la independencia y la autonomía maniﬁesta del movimiento asociativo juvenil. También quiero mostrar mi agradecimiento a las plataformas continentales y a las grandes organizaciones internacionales implicadas, ya que sin ellas habría sido imposible garantizar la pluralidad en todos los sentidos. Asimismo, muchísimas gracias a todos los participantes, cooperantes, organizadores y colaboradores, a los que vinieron de cerca y a los que lo hicieron desde muy lejos. Deseábamos sobre todo que esta experiencia fuera inolvidable y contribuyera a dar sentido a nuestro compromiso por construir un mundo mejor; y un mundo mejor quiere decir un mundo más equitativo y más solidario, en deﬁnitiva, un mundo que camine hacia una globalización justa.

locale. Il pourra être considéré comme un succès si ses effets sont perceptibles dans l’environnement local des jeunes d’un quartier de New Delhi, d’un village de la côte Caraïbe ou d’une île du Paciﬁque. L’implication des jeunes commence dans les villages ou les quartiers et c’est depuis ce niveau (en créant un réseau, en nous coordonnant et en nous fédérant) que nous devons parvenir à changer le monde. C’est dans ce domaine que la coopération internationale joue un rôle fondamental pour générer des espaces de transformation sociale. La participation de jeunes du monde entier représentant leurs pays respectifs et symbolisant la grande diversité de la jeunesse mondiale ont constitué, avec les langues et les pays présents, un parfait exemple de la diversité du Festival. Mais il ne faut pas oublier que cette diversité existe aussi à d’autres niveaux : capacités, idéologies, orientations sexuelles, croyances ou options de vie. Cette richesse extraordinaire doit nous servir pour cohabiter et apprendre les uns des autres. Cela a bien évidemment été l’un des éléments clés de cette rencontre. La diversité de Barcelone ne cesse de croître. L’expérience de vécu multiculturel qu’a été le Festival a constitué pour nous une source supplémentaire d’idées et d’outils pour faire face à différents déﬁs, dont celui de l’immigration.

Au nom du Conseil de la Jeunesse de Barcelone, plate-forme locale regroupant toutes les associations de jeunes de la ville, j’aimerais remercier tous ceux qui ont contribué à la préparation et à l’organisation du Festival. Tout au long de ces trois années, les associations du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne et du Conseil de la Jeunesse de Barcelone ont travaillé à la préparation de cet événement avec l’indépendance et l’autonomie manifeste du Mouvement associatif des jeunes. Je voudrais également remercier les platesformes continentales et les grandes organisations internationales impliquées, sans lesquelles il aurait été impossible de garantir la pluralité, dans tous les sens du terme. Merci aussi à toutes celles et à tous ceux, originaires d’horizons géographiques proches ou très lointains, qui ont participé, coopéré, organisé, collaboré... au Festival. Nous souhaitions avant tout que cette expérience soit inoubliable et qu’elle contribue à donner un sens à notre engagement pour bâtir un monde meilleur, c’est-à-dire un monde plus juste, plus solidaire ; en déﬁnitive, un monde en marche vers une mondialisation juste.

Fabian Mohedano Presidente Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Fabian Mohedano Président Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB)

> 1 PRESENTACIÓN | PRESENTATION

ace casi un año y medio la Secretaría técnica del Festival asumía el reto de organizar el Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004. En aquel momento, un equipo de cinco personas heredábamos parte de la labor realizada por un numeroso grupo que, durante más de dos años, se había esforzado por conseguir la candidatura del Festival para Barcelona, recabar el apoyo necesario de las instituciones y firmar un acuerdo de colaboración con el Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004. A la secretaría técnica le correspondía poner en marcha la maquinaria para organizar el acontecimiento más importante del movimiento asociativo juvenil. Había que definir la estructura del programa y los recursos necesarios para llevarlo a cabo, diseñar y poner en funcionamiento el proceso de participación, elaborar el material para la difusión de este proceso y del conjunto del Festival por todo el mundo, diseñar y construir el campamento que acogería a los delegados, conseguir y organizar un equipo internacional de cooperantes, definir y poner en marcha el sistema de inscripción y acreditación, planificar los equipos de tra-

bajo necesarios durante la celebración del acontecimiento, crear un Fondo de Solidaridad para que los jóvenes con menos recursos pudieran asistir al Festival, llegar a acuerdos de colaboración con instituciones y, lo más importante, conseguir la máxima participación de jóvenes asociados de todo el mundo. Todo ello, por supuesto, siguiendo las directrices políticas del Comité Nacional Preparatorio y de forma coordinada con el Comité Internacional Preparatorio. La organización de un Festival Mundial de la Juventud implica la movilización de personas con ideas, sensibilidades y conocimientos distintos y requiere mucha ilusión, creatividad y ﬂexibilidad. Esto es precisamente lo que han aportado las más de 400 personas que a lo largo de estos cuatro años han colaborado de una forma u otra en la organización de este Festival. A todos ellos, y en especial al equipo de la secretaría técnica, quiero expresarles mi más sincero reconocimiento y agradecimiento. Pero los verdaderos protagonistas de este acontecimiento fueron los más de 8.000 jóvenes que acudieron a Barcelona procedentes de 130 países, con el objetivo de compar-

tir con los demás los trabajos y proyectos de cada una de las entidades que representaban, y también todos aquellos que por distintos motivos no pudieron asistir físicamente al Festival. Y es que vuestra participación e implicación compensó con creces el trabajo realizado durante todo este tiempo: muchísimas gracias a todos. Esta memoria quiere dejar constancia de la labor realizada desde la presentación de la candidatura en Panamá en el año 2001 hasta la clausura de la tercera edición del Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004, y de todo lo que sucedió del 8 al 14 de agosto durante su celebración. Asimismo, deseamos que esta memoria sirva para la organización de futuras ediciones del Festival, que con toda seguridad reforzarán el papel del movimiento asociativo juvenil mundial. Gracias por todo y hasta siempre.

Inés Giralt Josa Directora

Festival Mundial de la Juventut Barcelona 2004

113

l y a près d’un an et demi, le Secrétariat technique du Festival relevait le défi d’organiser le Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004. Une équipe de 5 personnes héritait d’une partie des tâches jusqu’alors exécutées par un effectif bien plus nombreux. Pendant plus de deux ans, les organisateurs ont travaillé à l’approbation de la candidature de Barcelone, à l’obtention du soutien nécessaire de la part des institutions et à la signature d’un accord de collaboration avec le Forum Universel des Cultures Barcelone 2004. Le Secrétariat technique a pris la relève, avec pour objectif de mettre la machine en route pour organiser l’événement le plus important du mouvement associatif des jeunes. Il fallait définir la structure du programme et les ressources nécessaires à son exécution, concevoir le processus de participation et le mettre en marche, élaborer le matériel nécessaire à la diffusion de ce processus et de l’ensemble du Festival dans le monde entier, concevoir et aménager le camping qui devait accueillir les délégués, former et organiser une équipe internationale de bénévoles, définir le système d’inscription et d’accréditation et le mettre en marche, pla-

nifier les équipes de travail qui devaient intervenir pendant le Festival, créer un Fonds de solidarité pour aider les jeunes disposant de peu de ressources à y assister, conclure des accords de collaboration avec les institutions et, enfin et surtout, obtenir une participation massive des jeunes membres d’associations du monde entier. Tout cela bien entendu en suivant les directives politiques du Comité national préparatoire (CNP) et en coordination avec le Comité international préparatoire (CIP). L’organisation d’un Festival Mondial de la Jeunesse implique la mobilisation de personnes ayant des idées, une sensibilité et des connaissances différentes, mais aussi beaucoup d’enthousiasme, de créativité et de flexibilité. C’est ce qu’ont apporté les plus de 400 personnes qui, tout au long de ces quatre années, ont collaboré d’une manière ou d’une autre à l’organisation de ce Festival. À toutes et à tous, et en particulier à l’équipe du Secrétariat technique, mes remerciements les plus sincères. Mais les véritables protagonistes de cet événement ont été les plus de 8 000 jeunes originaires de 130 pays, qui sont venus à Barcelone pour partager avec les autres le

travail et les projets de chacune des entités qu’ils représentaient, et toutes celles et tous ceux qui, pour diverses raisons, n’ont pu se rendre au Festival. Le travail effectué pendant toute la phase de préparation a été largement compensé par votre participation et votre implication : un grand merci à toutes et à tous. Nous aimerions par ce compte rendu laisser une trace du travail réalisé, depuis la présentation de la candidature de Barcelone à Panama en 2001 jusqu’à la clôture de la troisième édition du Festival, et de tout ce qui s’est passé du 8 au 14 août, pendant le Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004. Nous espérons également que ce compte rendu sera utile aux organisateurs des futures éditions du Festival qui, nous en sommes certains, contribueront à renforcer le rôle joué par le mouvement associatif mondial des jeunes. À toutes et à tous, merci !

Inés Giralt Josa Directrice Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

LOS FESTIVALES MUNDIALES DE LA JUVENTUD: ORÍGENES E HISTORIA ¿QUÉ SON LOS FESTIVALES MUNDIALES DE LA JUVENTUD? Los festivales mundiales de la juventud son eventos de carácter internacional que agrupan a jóvenes de organizaciones juveniles de diferentes países para discutir sobre los principales retos de la juventud. Los festivales también son un espacio de encuentro y de conocimiento del trabajo que realizan organizaciones de jóvenes de todo el mundo que posibilita el establecimiento de contactos para futuros proyectos conjuntos y el aprendizaje de nuevas ideas, técnicas y formas de hacer las cosas. Desde el punto de vista del conocimiento mutuo y la reivindicación, los festivales mundiales son una herramienta de consolidación del movimiento asociativo juvenil (MAJ) en el ámbito mundial mediante el fortalecimiento de las redes y las organizaciones internacionales. Son también un espacio idóneo para conocer y mejorar las estrategias de cooperación internacional. Desde 1998 las diferentes ediciones del festival han servido de referencia para el movimiento asociativo juvenil en campos como la educación para el desarrollo, la cooperación juvenil internacional, las condiciones de vida de los jóvenes, la realidad de los diferentes pueblos o las desigualdades sociales.

LOS OBJETIVOS DE UN FESTIVAL

114

Un festival es un espacio basado en la democracia, la laicidad, la pluralidad, la igualdad, la libertad y el respeto. Un espacio comprometido, reivindicativo, innovador, divertido, crítico y constructivo donde el intercambio y la convivencia se convierten en factores clave para garantizar un aprendizaje personal y la formación de jóvenes en las organizaciones juveniles. En este sentido, un festival tiene los siguientes objetivos: ≥ Reforzar el rol social de los jóvenes, haciendo patente su contribución al desarrollo de la sociedad y sus demandas sociales. ≥ Potenciar las estructuras y redes juveniles asociativas en el ámbito regional, nacional e internacional. ≥ Fomentar la solidaridad global en la lucha por las reivindicaciones comunes y la búsqueda de la justicia social. ≥ Promover e incrementar la interlocución entre el mundo asociativo juvenil y las administraciones e instituciones. ≥ Fomentar la cooperación internacional como canal para fortalecer el papel de los jóvenes en la sociedad. ≥ Potenciar la capacidad de trabajo conjunto en la diversidad ideológica y cultural, intercambiando ideas, experiencias y proyectos en torno a los cuatro pilares del festival: globalización, desarrollo sostenible, diversidad cultural y condiciones para la paz. ≥ Promover el reconocimiento social y político del movimiento asociativo juvenil como pilar en el fortalecimiento de la democracia.

NACIMIENTO Y PRIMERAS EDICIONES Las plataformas regionales de juventud de todo el mundo se coordinan a través del Global Cooperation Coordination Commitee (GCCC) –fundado en 1997 y todavía en fase de consolidación 1 – para cooperar y trabajar conjuntamente en temas de acción global que afectan a los jóvenes. Para hacer visible el papel del movimiento asociativo juvenil en la transformación del mundo que le rodea y facilitar y reforzar su coordinación en el ámbito mundial, el GCCC decide organizar los festivales mundiales de la juventud. La primera edición del festival tiene lugar en Portugal en agosto de 1998, coincidiendo con la primera conferencia mundial de ministros de juventud, y es organizada desde las Naciones Unidas en el marco de la Exposición Universal de Lisboa. La organización de esta primera edición recae en las plataformas regionales de juventud y en el Consejo Nacional de la Juventud de Portugal como responsable local. En esta primera edición, caracterizada por la pluralidad ideológica y geográﬁca, se trabaja especialmente para poner en marcha con fuerza la coordinación global de entidades juveniles. El éxito obtenido, con la participación de más de 6.000 jóvenes de todo el mundo y de un buen número de organizaciones, hace pensar en una segunda edición. En julio de 2001 tiene lugar la segunda edición en Panamá, organizada por un Comité Internacional Preparatorio y, en el ámbito local, por el Consejo nacional de la Juventud de Panamá, Youth for Development and Cooperation (YDC) y el Ministerio de la Juventud, la Mujer, la Familia y la Niñez de Panamá. Aunque el número de participantes fue menor que en Portugal, se consiguió reunir a más de 3.000 jóvenes de todo el mundo en una antigua base militar americana, un emplazamiento que, en cierta manera, era una reivindicación del derecho de los panameños a decidir sobre su futuro.

1 Actualmente, el GCCC está formado por las siguientes plataformas regionales: African Youth Network, Arab Youth Union, Asian Students Association, Asian Youth Council, Caribbean Federation of Youth, European Youth Forum, Foro Latinoamericano de la Juventud, Paciﬁc Youth Council y Pan-African Youth Movement..

> 1 LOS FESTIVALES MUNDIALES DE LA JOVENTUD: ORÍGENES E HISTORIA | LES FESTIVALS MONDIAUX DE LA JEUNESSE: ORIGINES ET HISTORIQUE

LES FESTIVALS MONDIAUX DE LA JEUNESSE : ORIGINES ET HISTORIQUE QUE SONT LES FESTIVALS MONDIAUX DE LA JEUNESSE ? Les festivals mondiaux de la jeunesse sont des événements de portée mondiale qui regroupent les membres d’organisations de jeunes de différents pays pour discuter des principaux déﬁs auxquels les jeunes se voient confrontés. Ces festivals permettent également aux jeunes de se rencontrer, de se familiariser avec le travail de leurs organisations respectives, de nouer des contacts en vue de futurs projets communs et de découvrir de nouvelles idées, techniques et manières de faire. Du point de vue de la connaissance mutuelle et de la revendication, les festivals mondiaux sont un outil de consolidation du mouvement associatif des jeunes à l’échelle mondiale, car ils renforcent les réseaux et les organisations internationales. Ils constituent également un espace idéal pour découvrir et améliorer les stratégies de coopération internationale. Depuis 1998, les différentes éditions du Festival sont devenues une référence pour le mouvement associatif des jeunes dans différents domaines : lien éducation-développement, coopération internationale entre jeunes, conditions de vie des jeunes, réalité des différents peuples et inégalités sociales.

OBJECTIFS Le Festival est un espace basé sur la démocratie, la laïcité, la pluralité, l’égalité, la liberté et le respect. C’est un espace engagé, revendicatif, innovateur, amusant, critique et constructif, où les échanges et la cohabitation sont les facteurs-clés de l’apprentissage personnel et de la formation des jeunes dans les associations qui les regroupent. Dans ce sens, les objectifs du Festival sont les suivants : ≥ Renforcer le rôle social des jeunes en révélant leur contribution au développement de la société et leurs exigences sociales. ≥ Renforcer les structures et les réseaux associatifs de jeunes à l’échelle régionale, nationale et internationale. ≥ Favoriser la solidarité globale dans la lutte pour les revendications communes et la recherche de la justice sociale. ≥ Promouvoir et accroître le dialogue entre le monde associatif des jeunes et les administrations et institutions. ≥ Favoriser la coopération internationale en tant que canal permettant de renforcer le rôle des jeunes dans la société. ≥ Renforcer la capacité de travail en commun dans la diversité idéologique et culturelle par l’échange d’idées, d’expériences et de projets autour des quatre piliers du Festival : la mondialisation, le développement durable, la diversité culturelle et les conditions de la paix. ≥ Promouvoir la reconnaissance sociale et politique du mouvement associatif des jeunes en tant que pilier du renforcement de la démocratie.

NAISSANCE ET PREMIÈRES ÉDITIONS Pour expliquer la naissance du Festival Mondial de la Jeunesse, il faut remonter à 1997, année de création du Comité de coordination et de coopération globale (CCCG) - aujourd’hui en phase de consolidation1 -, chargé de coordonner les plates-formes régionales de la jeunesse du monde entier pour faciliter leur coopération dans le cadre d’actions mondiales portant sur des thèmes concernant les jeunes. C’est pour révéler le rôle du mouvement associatif des jeunes dans la transformation du monde et faciliter et renforcer sa coordination à l’échelle mondiale que le GCCC a décidé d’organiser les festivals mondiaux de la jeunesse. La première édition du Festival s’est tenue au Portugal en 1998, parallèlement à la première conférence mondiale des ministres de la Jeunesse organisée par les Nations Unies à l’occasion de l’Exposition Universelle de Lisbonne. Les platesformes régionales de la jeunesse et le Conseil National de la Jeunesse du Portugal se sont chargées de l’organisation de cette première édition au niveau local. Caractérisé par la pluralité idéologique et géographique, le Festival de Lisbonne a mis l’accent sur une véritable coordination mondiale des associations de jeunes. Son succès, qui s’est traduit par la présence de plus de 6 000 participants et d’un grand nombre d’organisations, a mené le GCCC à penser à une deuxième édition. C’est en juillet 2001, à Panama, qu’a eu lieu cette deuxième édition organisée par un Comité international préparatoire et, au niveau local, par le Conseil National de la Jeunesse de Panama, le réseau Jeunesse pour le développement et la coopération (YDC) et le ministère de la Jeunesse, la Femme, la Famille et l’Enfance de Panama. Bien qu’ayant accueilli moins de participants que le Festival de Lisbonne, cette deuxième édition a réuni plus de 3 000 jeunes du monde entier sur une ancienne base militaire nord-américaine, un emplacement symbolique revendiquant en quelque sorte le droit des panaméens à décider de leur avenir.

Le GCCC est actuellement composé des plates-formes régionales suivantes : Réseau africain de la Jeunesse, Union arabe de la Jeunesse, Association des Étudiants asiatiques, Conseil de la Jeunesse asiatique, Fédération de la Jeunesse des Caraïbes, Forum européen de la Jeunesse, Forum latino-américain de la Jeunesse, Conseil de la Jeunesse du Paciﬁque et Mouvement panafricain de la Jeunesse.

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

115

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

EL FESTIVAL EN BARCELONA PRESENTACIÓN DE LA CANDIDATURA EN PANAMÁ La participación del tejido asociativo juvenil catalán en los festivales ha sido siempre especialmente destacada, tanto en los festivales mundiales de la juventud y los estudiantes (FMJE), organizados desde el año 1947 por las juventudes y estudiantes progresistas y demócratas en el ámbito internacional, como en los últimos festivales mundiales de la juventud organizados por el GCCC. Tradicionalmente, las delegaciones catalanas en los festivales han sido equipos fuertes y cohesionados que han hecho un gran trabajo en representación de las entidades juveniles de esta comunidad. Este trabajo fue especialmente visible en la edición de Panamá, donde, tal como las entidades habían acordado en las asambleas del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) y del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) en el año XXX, se dio a conocer la propuesta de organizar en Barcelona la tercera edición del Festival Mundial de la Juventud. De esta forma, los consejos abrieron por primera vez un proceso de candidatura para la celebración de un Festival Mundial de la Juventud. A pesar de la buena acogida de la candidatura catalana por parte de las entidades de todo el mundo, el proceso de decisión se prolongó un año. Finalmente, en junio de 2002, los miembros del GCCC reunidos en Barcelona aprobaron la candidatura para la celebración de la tercera edición del Festival en Barcelona en agosto de 2004. En esta reunión se constituyeron el Comité Internacional Preparatorio (IPC) y el Comité Nacional Preparatorio (NPC) para este acontecimiento.

116 EL COMITÉ ORGANIZADOR > Comité Internacional Preparatorio (IPC)

El GCCC es el responsable de constituir para cada edición del Festival un Comité Internacional Preparatorio (IPC) que será el responsable político del evento. Para la edición de Barcelona, el IPC estuvo formado por las plataformas regionales juveniles, el Comité Nacional Preparatorio y, por primera vez, también por grandes organizaciones internacionales juveniles. Además, se decidió incorporar en la organización a la asociación Jóvenes para el Desarrollo y la Cooperación (YDC) en calidad de responsable de la organización a nivel local de la última edición del Festival para poder contar con su valiosa experiencia. Hasta finales de 2003 se trabajó para conseguir la incorporación al IPC del máximo número de plataformas regionales de juventud y organizaciones internacionales juveniles, con el fin de garantizar al máximo la diversidad de participación. Finalmente el IPC quedó constituido por: Plataformas regionales de juventud • Red Africana de la Juventud (RAJ–AYN) • Unión de la Juventud Árabe (AYU) • Asociación de Estudiantes de Asia (ASA) • Consejo Asiático de la Juventud (AYC) • Foro Europeo de la Juventud (YFJ) • Foro Latino Americano de la Juventud (FLAJ) • Consejo de la Juventud del Pacífico (PYC) • Movimiento Panafricano de la Juventud (MPJPYM) Organizaciones juveniles internacionales • Federación Internacional de Jóvenes Liberales (IFLRY) • Unión Internacional de Jóvenes Socialistas (IUSY) • Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas (WAGGGS)

• Organización Mundial del Movimiento Escolta (WOSM) • Jóvenes para el Desarrollo y la Cooperación (YDC) El IPC se reúne periódicamente para tomar las decisiones oportunas respecto a los aspectos fundamentales del evento: modelo de participación, contenidos del programa, proceso de inscripción, cuotas de inscripción, etc. > Comité Nacional Preparatorio (CNP)

Para hacer posible la preparación y ejecución del Festival sobre el terreno es necesaria la constitución de un Comité Nacional Preparatorio (CNP), que está formado por la organización u organizaciones encargadas de llevar a cabo cada edición y que al mismo tiempo forma parte del Comité Internacional. Este Comité ejecuta los acuerdos alcanzados en las reuniones del IPC y se encarga del seguimiento diario de la organización del evento. En esta tercera edición, el Comité Nacional Preparatorio (CNP) estaba formado por el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) y el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), junto con el Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004 (Fórum) como asociado principal.

LA OPORTUNIDAD DEL FÓRUM Al mismo tiempo que el CNJC y el CJB se planteaban la organización de la tercera edición del Festival, en Barcelona, empezaba a tomar forma un nuevo proyecto de alcance internacional que se proponía fomentar el diálogo en torno a los grandes temas de debate del siglo XXI: el Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004. En ese momento, se vio que la posibilidad de vincular el Festival con el Fórum era una excelente oportunidad para afrontar económicamente la organización de un Festival Mundial de la Juventud sin hipotecar los limitados recursos de las entidades juveniles. Aunque la colaboración con el Fórum se inició con el apoyo a la organización de la delegación catalana en Panamá, las negociaciones para determinar el acuerdo de colaboración no empezaron hasta después de aprobarse la candidatura, en junio de 2002. Durante este proceso, había que concretar la ayuda financiera y logística del Fórum al Festival y la independencia del Comité Internacional Preparatorio para definir y coordinar los contenidos del acontecimiento. Las conversaciones se cerraron ocho meses después, tras conseguir algunas de las principales reivindicaciones de la organización, principalmente la de disponer de alojamiento en condiciones y cerca del recinto para todos los participantes del FMJB 2004. Sin embargo, en el tintero quedó la posibilidad de convertir este espacio en un camping permanente que resolviera las carencias de alojamiento asequible en la ciudad, una reivindicación que el movimiento asociativo local y nacional dio a conocer antes y durante el Festival. Los principales acuerdos recogidos en el convenio, firmado en marzo de 2003, fueron: • Reconocimiento explícito del liderazgo del Festival por parte del Comité Internacional Preparatorio. • Independencia del IPC en la definición de los contenidos y el programa del Festival. • Cuotas de inscripción variables según el país de procedencia, acordadas junto con el IPC. • Financiación a cargo del Fórum de: - el alojamiento de los participantes en un camping totalmente equipado y adaptado cerca del recinto; - la alimentación (desayuno, comida y cena) de todos los participantes; - el transporte local de los participantes, y

- el apoyo al aparato organizativo del evento (recursos humanos, materiales, viajes y reuniones del Comité Internacional Preparatorio). • Uso de los espacios del recinto, en particular del Auditorio y el Centro de Convenciones.

UN FESTIVAL ADAPTADO A LOS NUEVOS TIEMPOS La imagen

Para dar a conocer el Festival de Barcelona, había que diseñar un logotipo que sintetizara el espíritu del acontecimiento, una imagen impresa de los objetivos y del sentido del Festival entendido como un proceso participativo con pasado y futuro. De este modo, la estrella de color anaranjado se convirtió en la imagen del Festival desde la presentación de la candidatura en Panamá en 1998 hasta la celebración del acto en agosto de 2004. Sin lugar a dudas, el logotipo, junto con el lema “¡Construyamos el mundo!”, se convirtió en una referencia para las asociaciones, instituciones y jóvenes de todo el mundo que participaron en la construcción y ejecución del festival.

Las nuevas tecnologías

Para hacer posible una amplia y diversa participación, había que garantizar y facilitar la información del Festival a los jóvenes de los cinco continentes. Para ello, se decidió trabajar en cuatro idiomas: catalán, castellano, inglés y francés, a los que se sumaría el árabe siempre que fuera posible. Estas fueron las lenguas oﬁciales utilizadas en todos los materiales de promoción y comunicación antes y durante el Festival. Asimismo, se trabajó para conseguir la traducción al mayor número de idiomas en las actividades realizadas durante el evento. Para garantizar la comunicación con los cinco continentes y la difusión del Festival en la red, se decidió realizar una clara apuesta por las nuevas tecnologías, manteniendo a la vez las opciones más convencionales (material en papel) para las personas y entidades que no tenían acceso a estas tecnologías.

Sostenibilidad y accesibilidad

La Organización se propuso desde el primer momento aplicar modelos de accesibilidad y sostenibilidad en su funcionamiento. De este modo, y con el ﬁn de reducir el volumen de residuos, en el Festival se entregaba a los participantes un vaso de plástico reutilizable para todas las bebidas que consumieran durante el evento. En lo que respecta a la accesibilidad, se facilitó el acceso a las instalaciones del recinto y del alojamiento a las personas con movilidad reducida.

LA FINANCIACIÓN Desde el primer momento fue evidente que, dadas las importantes dimensiones del evento, era necesario contar con fuentes de financiación propias y con fondos alternativos a los recursos habituales del movimiento asociativo juvenil. Una financiación que, por una parte, no debía hipotecar los recursos destinados a las entidades juveniles y que, por otra, no debía influir en la independencia del Festival. Los dos consejos de la juventud encontraron en el Fórum un promotor que satisfacía ambas premisas ya que estaba dispuesto a financiar una parte muy importante del acto dejando que fuera la organización (el IPC) quien tomara las decisiones relativas al desarrollo del Festival. El acuerdo supuso la financiación por parte del Fórum del 85% del presupuesto del Festival. El 15% restante fue aportado por las administraciones siguientes: • Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña

> 2 EL FESTIVAL EN BARCELONA | 2 LE FESTIVAL À BARCELONE

LE FESTIVAL À BARCELONE PRÉSENTATION DE LA CANDIDATURE DE BARCELONE À PANAMA Les associations catalanes de jeunes ont toujours participé de manière active aux différents festivals, qu’il s’agisse des festivals mondiaux de la jeunesse et des étudiants (FMJE) organisés depuis 1947 par les jeunes et les étudiants progressistes et démocrates ou des derniers festivals mondiaux de la jeunesse organisés par le CCCG. L’un des points forts des délégations catalanes présentes dans les festivals est sans conteste la cohésion. Leur volonté et leur capacité à représenter les entités catalanes de jeunes se sont particulièrement manifestées lors de l’édition de Panama, au cours de laquelle, conformément à la décision prise lors des assemblées du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC) et du Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB) en xxxx, elles ont proposé que le troisième Festival Mondial de la Jeunesse ait lieu à Barcelone. Il s’agissait là de la première candidature présentée par ces conseils pour la tenue d’un Festival Mondial de la Jeunesse. Bien que la candidature catalane ait reçu un accueil favorable de la part d’entités du monde entier, le processus de décision a duré un an. C’est en juin 2002 que les membres du CCCG réunis à Barcelone ont ﬁnalement décidé que la capitale catalane accueillerait la troisième édition du Festival en 2004. Le Comité international préparatoire (CIP) et le Comité national préparatoire (CNP) ont également été créés lors de cette réunion.

COMITÉ D’ORGANISATION > Comité international préparatoire (CIP)

Le Comité international préparatoire (CIP) est l’organe qui porte la responsabilité politique du Festival. Il est nommé par le CCCG lors de chaque édition. Outre les plates-formes régionales de jeunes et le Comité national préparatoire, le CIP du Festival Mondial de la Jeunesse de Barcelone comptait également et pour la première fois parmi ses membres des représentants de grandes organisations internationales de jeunes. Étant donné son expérience en tant que responsable de l’organisation de la précédente édition du Festival à l’échelle locale, l’association Jeunesse pour le développement et la coopération (YDC) a elle aussi rejoint le CIP. Jusqu’à fin 2003, les organisateurs se sont efforcés d’intégrer au Comité international préparatoire le plus grand nombre possible de platesformes régionales de la jeunesse et d’organisations internationales de jeunes pour garantir la diversité de la participation. Le CIP définitif était constitué des organismes suivants : Plates-formes régionales de la jeunesse • Réseau africain de la Jeunesse (RAJ–AYN) • Union arabe de la Jeunesse (AYU) • Association des Étudiants asiatiques (ASA) • Conseil de la Jeunesse asiatique (AYC) • Forum européen de la Jeunesse (YFJ) • Forum latino-américain de la Jeunesse (FLAJ) • Conseil de la Jeunesse du Pacifique (PYC) • Mouvement panafricain de la Jeunesse (MPJ–PYM) Organisations internationales de jeunes • Fédération internationale de la Jeunesse libérale (IFLRY) • Union Internationale de la Jeunesse Socialiste (IUSY)

• Association Mondiale des Guides et des Éclaireuses (AMGE) Organisation Mondiale du Mouvement Scout (OMMS) • Jeunesse pour le développement et la coopération (YDC) Les décisions relatives à différents aspects-clés du Festival (modèle de participation, contenu du programme, processus d’inscription, tarifs, etc.) sont du ressort du CIP de chaque édition, qui se réunit régulièrement. > Comité national préparatoire (CNP)

Le Comité national préparatoire (CNP) prend en charge la préparation et le déroulement du Festival sur le terrain. Il est composé de membres de la ou des organisations chargées de chaque édition et fait partie du CIP. Le Comité national préparatoire est responsable de la mise en application des décisions prises lors des réunions du CIP et du suivi quotidien de l’organisation du Festival. Le CNP de cette troisième édition du Festival était composé de membres du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC) et du Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB), le Forum Universel des Cultures Barcelone 2004 étant le partenaire principal.

LE FESTIVAL ET LE FORUM Alors que le CNJC et le CJB examinaient la possibilité d’organiser la troisième édition du Festival, un nouveau projet de portée internationale ayant pour objectif de favoriser le dialogue sur les grands thèmes de débat du XXIe siècle commençait à prendre forme à Barcelone : le Forum Universel des Cultures Barcelone 2004. Sur le moment, la possibilité de lier le Festival au Forum a semblé être une excellente idée pour faire face, du point de vue financier, à l’organisation du Festival Mondial de la Jeunesse sans hypothéquer les ressources limitées dont disposaient les associations de jeunes. Bien que le Forum ait fourni son soutien au Festival dès la présentation du projet par la délégation catalane à Panama, les négociations concernant l’accord de collaboration n’ont commencé qu’après approbation de la candidature de Barcelone, en juin 2002. Ce processus devait permettre de concrétiser le soutien financier et logistique que le Forum apporterait au Festival et l’indépendance dont disposerait le Comité international préparatoire pour définir et coordonner son contenu. Les entretiens se sont achevés huit mois plus tard, après accord sur une partie des principales revendications de l’organisation portant essentiellement sur la possibilité d’héberger tous les participants du FMJB 2004 dans de bonnes conditions et à proximité de l’enceinte. La conversion de cet espace en un camping permanent pour remédier au manque d’infrastructures touristiques abordables dont souffre la ville, une revendication exprimée par le mouvement associatif local et national avant et pendant le Festival, a par contre été rejetée. Les principaux points de cet accord, signé en mars 2003, étaient les suivants : • la reconnaissance explicite de l'autorité du CIP ; • la reconnaissance de l'indépendance du CIP quant au contenu et au programme du Festival ; • l'application de tarifs variables, convenus avec le CIP, selon le pays d'origine des participants ; • le financement des services suivants par le Forum : - l’hébergement des participants dans un camping entièrement aménagé et adapté aux personnes à mobilité réduite, situé à proximité de l’enceinte ;

- les repas (petit-déjeuner, déjeuner et dîner) de tous les participants ; - le transport local des participants ; - le soutien à l’organisation du Festival (personnel, matériel, voyages et réunions du Comité international préparatoire). • l'utilisation des espaces de l'enceinte, et en particulier de l'auditorium et du centre de conventions.

UN FESTIVAL ADAPTÉ AUX TEMPS NOUVEAUX Logo

Pour promouvoir le Festival de Barcelone, il était nécessaire de concevoir un logo qui reﬂète son esprit, une représentation graphique des objectifs et de la signiﬁcation du Festival dans sa dimension participative et son existence passée et future. De la présentation de la candidature de Barcelone à Panama en 1998 à la clôture du Festival en août 2004, l’étoile orange a été le logo du Festival. Jointe à la devise « Construisons le monde ! », elle est devenue une référence pour les associations, les institutions et les jeunes du monde entier qui ont participé à la préparation et au déroulement du Festival.

Nouvelles technologies

Pour garantir l’ampleur et la variété de la participation, il était essentiel que les jeunes des cinq continents puissent consulter les informations concernant le Festival. Pour ce faire, le matériel de promotion et de communication utilisé avant et pendant le Festival a été publié dans ses quatre langues ofﬁcielles - le catalan, l’espagnol, l’anglais et le français -, et parfois en arabe. Les organisateurs se sont également efforcés de traduire dans le plus grand nombre de langues possible les activités organisées dans le cadre du Festival. Conscient des avantages offerts par les nouvelles technologies pour faciliter la communication avec les cinq continents et la diffusion des informations, le Festival a néanmoins utilisé des supports traditionnels (matériel sur papier) pour que les personnes et entités n’ayant pas accès à Internet puissent les consulter.

Durabilité et accessibilité

Dès le début, le Festival a basé son fonctionnement sur des modèles de durabilité et d’accessibilité. Cette volonté s’est manifestée, entre autres, par la fourniture d’un verre en plastique réutilisable à tous les participants, qui pouvaient le conserver pendant toute la durée du Festival, aﬁn de réduire le volume de déchets généré. Les installations de l’enceinte et les sites d’hébergement étaient par ailleurs accessibles aux personnes à mobilité réduite.

FINANCEMENT Étant donné sa dimension, dès le début il était clair que le Festival aurait besoin de fonds propres et de sources de financement autres que celles dont dispose habituellement le mouvement associatif des jeunes. Ce financement ne devait ni grever, ni hypothéquer les ressources destinées aux associations de jeunes et ne devait pas non plus nuire à l’indépendance du Festival. Les deux conseils de la jeunesse ont trouvé dans le Forum un promoteur susceptible de répondre à ces exigences, car il était disposé à financer une grande partie du Festival tout en laissant au CIP le soin de prendre les décisions relatives à son déroulement. L’accord conclu avec le Forum impliquait le financement de 85 % du budget du Festival. Les administrations et institutions suivantes ont fourni

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

117

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

• Regiduría de Juventud del Ayuntamiento de Barcelona • Secretaría de Relaciones Internacionales de la Generalitat de Cataluña • Departamento de Bienestar Social de la Generalitat de Cataluña • Obra Social de la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona, “La Caixa” Además, la Secretaría General de Juventud y la Regiduría de Juventud, otras instituciones y organismos colaboraron en la organización del Festival con contraprestaciones especíﬁcas, como la participación en el Programa Paralelo o en la difusión del acontecimiento a través de su red de contactos: • Ayuntamiento de Girona • Casa Asia • Fútbol Club Barcelona

EL EQUIPO HUMANO > La organización catalana

118

A la hora de diseñar el modelo organizativo del Festival, se vio la necesidad de crear una estructura técnica y una estructura política -de toma de decisiones- para mantener la actividad ordinaria de los dos consejos. Para la toma de decisiones se creó una comisión delegada formada por representantes de los secretariados de ambos consejos y la directora del Festival. Esta comisión se encargó de tomar las decisiones políticas que posteriormente ejecutaba el equipo técnico. El día a día del Festival estuvo organizado por un equipo de cinco personas que, al mismo tiempo, contó con el apoyo de las oﬁcinas técnicas, los miembros de los secretariados de los dos consejos y otros voluntarios de entidades juveniles catalanas que se fueron incorporando progresivamente a la organización del evento. En este sentido cabe destacar el papel de las entidades juveniles catalanas como piezas fundamentales en la organización de todo el proceso. Si su implicación ya se hizo evidente en la promoción de la candidatura de Barcelona en Panamá, con la formación de la delegación catalana, aún fue más signiﬁcativa durante la construcción de la tercera edición, en la que llevaron a cabo tareas de difusión tanto en el ámbito local y nacional como en el internacional. Durante la celebración del Festival se convirtieron en piezas imprescindibles de la organización, y se implicaron en tareas como las acreditaciones, las inscripciones o el mantenimiento de la convivencia en el camping. > Los cooperantes

Objetivos y modelo

El objetivo de crear un equipo internacional de cooperantes para el FMJB, una novedad respecto a ediciones anteriores, era el de contar con la colaboración de jóvenes de todo el mundo que pudieran desempeñar un papel activo en la organización y gestión del Festival y que, a su vez, disfrutaran de la experiencia de implicarse en un acontecimiento internacional. El modelo de participación voluntaria del FMJB 2004 se proponía reunir un equipo de cooperantes que tuviera como objetivo promover el asociacionismo juvenil. Un equipo en el que, junto con los jóvenes miembros de asociaciones, también colaboraran jóvenes a título individual que, tras la experiencia vivida, tal vez se sintieran motivados a convertirse en miembros de asociaciones juveniles. Asimismo, se veló por que las tareas establecidas para el equipo de cooperantes no supusiesen en ningún caso la reducción de puestos de trabajo. Así, la experiencia de estos jóvenes como cooperantes se planteó como una posibilidad de participación

activa en la organización y una oportunidad de vivir el Festival desde dentro, además de participar en el conjunto de actividades.

Vías de procedencia

El equipo de cooperantes del Festival se configuró a partir de cuatro programas diferenciados que requirieron tratamientos específicos pero que al mismo tiempo garantizaron la diversidad de procedencia, de perfil y de motivación de sus integrantes. • Entidades juveniles de los dos consejos. 143 jóvenes procedentes de entidades juveniles, miembros de los dos consejos organizadores y de los consejos de las Islas Baleares y de la Comunidad Valenciana, con el que el CNJC tiene un vínculo especial a través del marco de trabajo conjunto Triangle Jove, formaron parte del equipo de cooperantes. Desde las diferentes entidades se incorporaron todos aquellos jóvenes que querían implicarse en el Festival más allá de la mera participación. Las labores que este grupo llevó a cabo fueron las relacionadas con aspectos relativos a la ciudad y al país (información, programa paralelo, acreditaciones, etc.). • Servicio de Voluntariado Europeo (SVE) del Programa Juventud de la Comisión Europea. El Festival, por sus características, se acogió a la llamada Acción 2 –Servicio de Voluntariado Europeo del Programa Juventud-, que le permitía albergar a 60 jóvenes procedentes de diversas organizaciones juveniles de toda Europa. La llamada para contactar con organizaciones que colaboraran en seleccionar y enviar voluntarios se hizo entre todas las entidades miembros del Foro Europeo de la Juventud. Finalmente, se contó con las siguientes organizaciones: Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas - WAGGGS (región europea), Organización Mundial del Movimiento Escolta – WOSM (región europea), Jóvenes europeos de Rumania (Rumania), Euroyouth 2002 (Bulgaria), Jóvenes por la Paz – YAP (Rumania e Italia) y el Servicio de Voluntariado Europeo del Ayuntamiento de Turín (Italia). Cabe destacar que el proyecto del Festival se acogió al Servicio de Voluntariado Europeo como experiencia piloto del Programa Juventud, ya que sus características eran específicas y diferentes de las de los proyectos en los que habitualmente participan: se trataba de un gran acontecimiento internacional de duración limitada al que se incorporaron 60 jóvenes, un número inusual de cooperantes en el funcionamiento normal del SVE. • Campos de trabajo subvencionados por la Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña. A través de la Fundación Josep Carol, el Festival solicitó a la Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña una subvención para llevar a cabo dos campos de trabajo en el marco del evento: uno autonómico (para todo el Estado español) y uno internacional. Los campos de trabajo son actividades dirigidas a jóvenes que combinan la participación voluntaria en un proyecto de servicio a la comunidad con la participación en actividades de ocio y de interrelación sociocultural. En este caso, los cooperantes asumieron tareas relacionadas con el área de comunicación y apoyo a los participantes del Festival. • Apoyo Ciudadano - Fórum Barcelona 2004. La cuarta vía de procedencia de los cooperantes del FMJB 2004 fue el proyecto de Apoyo Ciudadano del Fórum 2004, que proponía un modelo de voluntariado muy similar al del Festival. El objetivo era implicar a jóvenes no asociados en las actividades

del FMJB 2004 y hacerlos partícipes de este evento organizado desde el movimiento asociativo juvenil.

Número total de cooperantes:

314

Entidades de Cataluña, Comunidad Valenciana e Islas Baleares Servicio de Voluntariado Europeo

143 60

Campos de trabajo autonómico e internacional

Apoyo Ciudadano del Fórum de las Culturas Barcelona 2004

Procedencia de los cooperantes Alemania Austria Bélgica Bielorrusia Bosnia y Herzegovina Brasil Bulgaria Cataluña Chile Dinamarca

Eslovaquia Eslovenia España Estados Unidos Francia Reino Unido Holanda Hungría Irlanda Islandia Italia

Japón Kenia México Polonia Portugal República Checa Rumania Suecia Turquía Venezuela

La formación y las tareas

Antes del inicio del Festival, para conocer tanto el espacio físico como las características de la organización del acontecimiento, los cooperantes participaron en diferentes sesiones de formación, impartidas con la colaboración de la entidad Alternativa Jove. Por su parte, el grupo procedente del Programa SVE asistió a las sesiones de formación que establece como obligatorias la Comisión Europea y que tienen un contenido específico. Los cooperantes del Festival trabajaron en tres grandes áreas: programa, comunicación y camping, repartidos en función de la vía de procedencia y de los perfiles y disponibilidad de cada uno. Algunos se implicaron en tareas de convivencia del camping, otros en la elaboración del diario del Festival y del documental, otros se hicieron cargo de atender a los participantes en puntos de información y también de apoyar a la organización de las salas donde se llevaban a cabo las actividades del programa autogestionado. También participaron en las actividades del programa paralelo. El principal espacio de convivencia del equipo fue el camping, en el que se alojaba prácticamente la totalidad del grupo. También se habilitó una sala como oficina del cooperante donde se podían comunicar con los responsables del área y donde se les daban a conocer los turnos de trabajo, que en ningún caso superaban las cinco horas diarias.

Los resultados, en la red

Cabe destacar que los primeros resultados de la experiencia se conocieron inmediatamente después del Festival: por iniciativa de los cooperantes se pusieron en marcha diversas páginas web que les han permitido seguir en contacto a pesar de encontrarse en rincones del mundo muy alejados. Al mismo tiempo se han convertido en un espacio para la discusión y el intercambio de experiencias, y un punto de partida de nuevos proyectos. Algunos de los cooperantes que participaron en el programa a título individual se han incorporado después a asociaciones juveniles.

> 2 EL FESTIVAL EN BARCELONA | 2 LE FESTIVAL À BARCELONE

les 15 % restants : • Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne ; • Conseil de la Jeunesse de la mairie de Barcelone ; • Secrétariat aux Relations internationales de la Généralité de Catalogne ; • Département de Bien-être social de la Généralité de Catalogne ; • Fonds d'œuvres sociales de la banque « La Caixa ». Outre le Secrétariat général à la Jeunesse et le Conseil de la Jeunesse, d’autres institutions et organismes ont collaboré à l’organisation du Festival sous forme de contreparties spéciﬁques telles que la participation au Programme parallèle ou la diffusion du Festival via leurs réseaux de contacts : • la mairie de Gérone ; • le consortium public « Casa Àsia » ; • le « Futbol Club Barcelona ».

ÉQUIPE > L’organisation catalane

Lors de la conception du modèle organisateur du Festival, il est apparu que celui-ci devait impérativement disposer de sa propre structure technique, mais aussi politique (de prise de décision) pour que les deux conseils puissent continuer à exercer leurs activités courantes. Suite à cette constatation, une commission déléguée formée de représentants du secrétariat des deux conseils et de la directrice du Festival a été créée. Cette commission était chargée de prendre les décisions politiques qui étaient ensuite exécutées par l’équipe technique. Le quotidien du Festival a été organisé par une équipe constituée de cinq personnes qui bénéﬁciaient du support des bureaux techniques, des membres des secrétariats des deux conseils et de bénévoles membres d’associations catalanes de jeunes qui ont été progressivement intégrés à l’organisation du Festival. Il convient là de souligner l’importance de ces associations qui ont joué un rôle primordial dans l’organisation pendant toute la durée du processus. Si leur implication, déjà évidente lors de la promotion de la candidature de Barcelone à Panama puisqu’elles formaient la délégation catalane, s’est avérée encore plus signiﬁcative pendant le processus de construction du Festival, au cours duquel elles ont exécuté des tâches de diffusion à l’échelle locale, nationale et internationale, elles sont devenues indispensables à l’organisation pendant le déroulement du Festival en prenant part à différentes tâches liées aux processus d’accréditation et d’inscription, et à la cohabitation dans le camping. > Les bénévoles

Objectifs et modèle

L’objectif de la création d’une équipe internationale de bénévoles - une nouveauté par rapport aux éditions précédentes - était de pouvoir bénéficier de la collaboration d’un certain nombre de jeunes du monde entier susceptibles de participer activement à l’organisation et à la gestion du Festival tout en acquérant une expérience significative dans l’organisation d’un événement international. Le modèle de participation choisi par le FMJB 2004 était basé sur la formation d’une équipe de bénévoles dont l’objectif serait de promouvoir l’associationnisme des jeunes, une équipe regroupant des jeunes issus d’associations et des jeunes intervenant à titre individuel que cette expérience motiverait à rejoindre des associations. Le Festival a par ailleurs veillé à ce que le fait de confier certaines tâches à l’équipe de bénévoles n’implique en aucun cas une réduction du

nombre de postes de travail. L’expérience de ces jeunes bénévoles a donc été envisagée comme une possibilité de participer activement à l’organisation du Festival et de vivre cet événement de l’intérieur, tout en participant à l’ensemble des activités.

Provenance

Les bénévoles du Festival provenant de quatre types d’organismes, les tâches confiées aux différents membres de l’équipe ont dû faire l’objet d’une répartition spécifique, ce qui présentait l’avantage de garantir la diversité d’origine, de profil et de motivation des participants. • Associations de jeunes des deux conseils : 143 jeunes provenant d’associations membres du CNJC et du CJB, et des conseils des Baléares et de la communauté autonome de Valence, avec lesquels le CNJC forme l’espace de collaboration Triangle Jove (Triangle Jeune), ont souhaité s’impliquer dans le Festival au-delà de la simple participation. Ils se sont chargés de tâches liées à la ville et à la région (information, programme parallèle, accréditation, etc.). • Service volontaire européen (SVE) du programme Jeunesse de la Commission européenne : étant donné ses caractéristiques, le Festival a pu bénéficier de l’Action 2 – Service volontaire européen - du programme Jeunesse de la Commission européenne et accueillir ainsi 60 bénévoles provenant de différentes organisations de jeunes d’Europe. Toutes les entités membres du Forum européen de la Jeunesse ont participé à l’établissement de contacts avec les structures d’envoi chargées de rechercher et de sélectionner les participants. Le Festival a ainsi bénéficié de la collaboration des structures suivantes : Association Mondiale des Guides et des Éclaireuses (AMGE Europe), Organisation Mondiale du Mouvement Scout (OMMS Europe), Jeunes européens de Roumanie, Euroyouth 2002 (Bulgarie), Action Jeunesse pour la Paix (AJP Roumanie et Italie) et département chargé du Service volontaire européen de la mairie de Turin (Italie). Il convient de souligner que l’accueil de bénévoles par le Festival dans le cadre du Service volontaire européen a constitué une expérience pilote du programme Jeunesse en raison de la particularité de ses caractéristiques qui différaient considérablement de celles des projets habituellement proposés : il s’agissait d’un important événement international d’une durée limitée auquel participaient 60 jeunes, un nombre inhabituel de bénévoles pour un projet de SVE. • Chantiers de travail subventionnés par le Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne : le Festival a sollicité une subvention auprès du Secrétariat général à la Jeunesse de Catalogne, par le biais de la Fondation Josep Carol, pour mener à bien deux chantiers de travail dans le cadre du Festival : le premier pour toute l’Espagne et le second international. Les chantiers de travail sont des activités qui s’adressent aux jeunes et combinent la collaboration bénévole à un projet de service dont le bénéficiaire est la communauté et la participation à des activités de loisirs et d’interaction socioculturelle. Dans ce cas, les bénévoles ont effectué des travaux liés à la communication et des tâches de support aux participants du festival. • Soutien citoyen - Forum Barcelone 2004 : le Soutien citoyen du Forum 2004 a constitué la qua-

trième source de bénévoles du FMJB 2004. Ce projet proposait un modèle de bénévolat similaire à celui du Festival. Il s’agissait d’impliquer des jeunes ne faisant pas partie d’associations dans les activités du FMJB 2004 et de les faire participer à cet événement organisé par le mouvement associatif des jeunes. Nombre total de bénévoles :

314

Associations catalanes, de la communauté de Valence et des Baléares

143

Service volontaire européen

Chantiers de travail (Espagne et international)

Soutien citoyen - Forum Universel des Cultures Barcelone 2004

Provenance des bénévoles Allemagne Autriche Belgique Belarus BosnieHerzégovine Brésil Bulgarie Catalogne Chili Danemark

Slovaquie Slovénie Espagne États-Unis France Royaume Uni Hollande Hongrie Irlande Islande Italie

Japon Kenya Mexique Pologne Portugal République Tchèque Roumanie Suède Turquie Venezuela

La formation et les tâches

Avant que le Festival ouvre ses portes, les bénévoles ont participé à différentes sessions de formation organisées en collaboration avec l’association Alternativa Jove (Alternative jeunesse) et destinées à leur présenter l’espace physique et les caractéristiques de l’organisation du Festival. Les jeunes intervenant dans le cadre du SVE ont quant à eux assisté à des séances de formation obligatoires dont le contenu, spécifique, est défini par la Commission européenne. Les bénévoles du Festival ont travaillé dans trois grands domaines (programme, communication et camping) selon leur provenance, leur profil et la disponibilité de chacun. Certains d’entre eux ont centré leurs activités sur la cohabitation dans le camping, d’autres sur l’élaboration du Journal du Festival et du documentaire, et d’autres encore sur la fourniture de renseignements aux participants dans les points d’information et le support à la gestion des salles où se déroulaient les activités du programme autogéré. Ils ont également participé aux activités du programme parallèle. Les bénévoles se retrouvaient essentiellement au camping, où presque tout le groupe était logé. Ils disposaient également d’un bureau où ils pouvaient communiquer avec les responsables et consulter la composition des équipes et leurs horaires de présence qui n’ont jamais dépassé cinq heures par jour.

Les résultats sur Internet

Les premiers résultats de cette expérience ont été visibles immédiatement après le Festival : à l’initiative des bénévoles, diverses pages Web ont été créées pour leur permettre de rester en contact malgré la distance entre leurs pays d’origine. Ces sites sont devenus des espaces de discussion et d’échange d’expériences, et des points de départ pour de nouveaux projets. Des bénévoles qui ont participé au programme à titre individuel ont par ailleurs rejoint des associations de jeunes.

Construïm el món ! · ¡ Construyamos el mundo ! · Let’s build the world · Construisons le monde !

119

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

COMUNICACIÓN Y DIFUSIÓN UN MANUAL PARA CONOCER Y PARTICIPAR El 1 de octubre de 2003 empezó el proceso de participación del Festival, y se puso en marcha uno de los procedimientos clave para la comunicación del evento con los siguientes objetivos: dar a conocer el Festival, promover la implicación de las organizaciones juveniles de todo el mundo en su “construcción” (programa autogestionado), conseguir una identiﬁcación con el encuentro y obtener el reconocimiento del Festival como proceso y evento a tener en cuenta en la agenda internacional de políticas de juventud. Finalmente, se proponía conseguir la participación en el Festival de un número representativo y diverso de asociaciones juveniles y de entre 8.000 y 10.000 jóvenes, principalmente asociados de todo el mundo. La herramienta principal para lograr estos objetivos fue el Manual de participación, un libreto de formato ágil y con la información concisa y básica para conocer el Festival y las instrucciones para implicarse en el proceso de participación. El Manual iba acompañado de un CD-ROM que incluía la ﬁcha que debían rellenar todas las entidades que quisieran proponer actividades para el programa autogestionado. Al Manual se sumaron otras herramientas, como folletos desplegables, adhesivos, pósters, carpetas…

LA WEB DEL FESTIVAL

120

A finales de noviembre de 2003 se puso en funcionamiento el sitio web del Festival en los cuatro idiomas oficiales y más adelante se incorporó la traducción al árabe. La web se convirtió en el espacio de referencia, como constata el número de visitas semanales, que llegó a 30.000, para dar a conocer el Festival, así como para consultar fechas, plazos y condiciones sobre la participación y la inscripción. En la difusión y el impulso de la web fue un factor clave la edición del boletín electrónico El Festival al día, de periodicidad entre mensual y quincenal, enviado también en los cuatro idiomas oficiales a una base de datos de unas 4.000 personas. Semana

Visitas

Del 29/03 al 04/04

13.031

Del 05/04 al 11/04

9.104

Del 12/04 al 18/04

19.820

Del 19/04 al 25/04

27.412

Del 26/04 al 02/05

18.333

Del 03/05 al 09/05

14.026

Del 10/05 al 16/05

12.495

Del 17/05 al 23/05

14.708

Del 24/05 al 30/05

17.278

Del 31/05 al 06/06

19.037

Del 07/06 al 13/06

21.241

Del 14/06 al 20/06

24.135

Del 21/06 al 27/06

24.036

Del 28/06 al 04/07

29.279

Del 05/07 al 11/07

23.689

Del 12/07 al 18/07

29.523

Del 19/07 al 25/07

21.853

Del 26/07 al 01/08

26.402

Del 02/08 al 08/08

36.324

EL GABINETE DE PRENSA Durante los meses previos a la celebración del Festival, la labor del gabinete se centró en el envío de notas de prensa sobre el proceso de construcción del evento, la inserción de artículos de opinión en periódicos de referencia y la organización de ruedas de prensa puntuales. También se fomentó y facilitó el tratamiento informativo del Festival por parte de las entidades juveniles y las publicaciones especializadas en jóvenes con artículos tipo sobre el acontecimiento. A lo largo de la celebración del evento, el equipo de comunicación intensiﬁcó las acciones dirigidas a los medios de comunicación, que se concretaron en la organización de dos ruedas de prensa diarias, una reunión diaria para resumir la jornada anterior y anunciar los actos principales del día (del 9 al 13 de agosto), convocatorias a actividades centrales del Festival, notas de prensa y visitas guiadas al camping. Representantes del Comité Nacional Preparatorio y del Comité Internacional Preparatorio actuaron como portavoces del Festival ante los medios de comunicación, y también participaron en la coordinación de las acciones realizadas durante el evento. La presencia en los medios de comunicación fue especialmente intensa entre los días 3 y 16 de agosto. La expectación era muy alta y se consiguió una importante y destacada presencia del Festival en los medios nacionales, estatales, e incluso internacionales, con la publicación de más de 300 artículos.

UNA MOCHILA IMPRESCINDIBLE Todas las personas que participaron en el Festival como delegadas recibieron una mochila con material útil: el programa de actividades, los tickets de comida que podían cambiarse en los establecimientos indicados, un vaso de plástico reutilizable pensado para minimizar los residuos, la camiseta corporativa del Festival y una libreta diseñada conjuntamente con la Generalitat de Cataluña con consejos e información sobre enfermedades de transmisión sexual, que incluía un preservativo, un mapa e información práctica sobre Barcelona.

EL DIARIO DEL FESTIVAL El Diari del Festival, que también tuvo versión digital gracias al acuerdo con el periódico electrónico VilaWeb, se convirtió en una herramienta de formación para los delegados. La publicación, editada con la colaboración del rotativo catalán El Punt y la entidad Diomira, se dio a conocer en junio de 2004 con un número cero pensado para presentar el Festival a la sociedad civil catalana y disponer de una herramienta más de comunicación con las entidades acogedoras de la tercera edición del evento. Del 8 al 14 de agosto se editaron 10.000 ejemplares de cada número, que se repartían por la mañana entre los delegados. Los contenidos se escribieron en cuatro idiomas (catalán, inglés, castellano y francés), con especial atención a los acontecimientos del día a día, pero también con artículos de fondo encargados a algunos de los ponentes del programa central y a los expertos en alguno de los cuatro ejes del Festival. Asimismo se llevó a cabo una encuesta diaria a los participantes.

> 3 COMUNICACIÓN Y DIFUSIÓN | 3 COMMUNICATION ET DIFUSION

COMMUNICATION ET DIFFUSION

SERVICE DE PRESSE

Le mécanisme de participation au Festival a été lancé le 1er octobre 2003. Cette date a marqué le début de l’un des processus-clés de la communication, dont les objectifs étaient de promouvoir l’implication des associations de jeunes du monde entier dans la « construction » de cette rencontre (programme autogéré), de faire en sorte que les jeunes s’identiﬁent au Festival et que celui-ci soit reconnu en tant que processus et événement à part entière dans l’agenda international des politiques Jeunesse. En termes de participation, il s’agissait de réunir un grand nombre d’associations de jeunes du monde entier et de 8 000 à 10 000 jeunes, en grande partie membres de ces associations. Le principal outil utilisé pour atteindre ces objectifs a été le Manuel de participation, un livret au format pratique regroupant des informations concises, essentielles pour comprendre le Festival, et des instructions concernant le processus de participation. Le Manuel de participation était accompagné d’un CDROM contenant une ﬁche à remplir par toutes les entités désirant proposer des activités dans le cadre du programme autogéré. Des dépliants, adhésifs, posters, dossiers, etc. sont venus s’adjoindre à ce manuel.

Pendant les mois antérieurs au Festival, la tâche du service de presse a essentiellement consisté à envoyer des communiqués relatifs au processus de construction du Festival, à insérer des articles d’opinion dans des journaux de référence et à organiser des conférences de presse. Il a également favorisé le traitement informatif du Festival de la part des associations de jeunes et des publications spécialisées en leur fournissant des articles types. Pendant toute la durée du Festival, le service de presse a intensiﬁé les actions destinées aux médias : deux conférences de presse par jour, une rencontre quotidienne avec les médias pour résumer le contenu de la journée précédente et fournir un aperçu des principaux événements du jour (du 9 au 13 août), invitations aux activités centrales du Festival, communiqués de presse et visites guidées du camping avec des journalistes. Les représentants du Comité national préparatoire et du Comité international préparatoire sont intervenus en tant que porte-parole du Festival auprès des médias et ont également participé à la coordination des actions menées à terme pendant le Festival. Le Festival a été très présent dans les médias, notamment du 3 au 16 août. L’attente étant particulièrement élevée, il a occupé une place de choix dans les médias régionaux, nationaux et internationaux, avec plus de 300 articles publiés.

SITE INTERNET

UN SAC À DOS INDISPENSABLE

Le site Internet du Festival a été mis en service fin novembre 2003, dans les quatre langues officielles, l’arabe ayant été ajouté ultérieurement. Comme le démontre sa fréquentation hebdomadaire, qui a atteint jusqu’à 30 000 visiteurs, ce site est devenu l’espace de référence du Festival, tant pour en découvrir les détails que pour consulter les dates ou les termes et conditions de participation ou d’inscription. Le bulletin électronique, intitulé L’actualité du Festival, a joué un rôle essentiel dans la diffusion et l’essor du site. Publié de 1 à 2 fois par mois, il a été envoyé, dans les quatre langues officielles, à près de 4 000 personnes référencées dans une base de données.

Toutes les personnes qui ont participé au Festival en tant que délégués se sont vu offrir un sac à dos contenant le programme des activités, des tickets repas qu’ils pouvaient échanger dans les établissements indiqués, un verre en plastique réutilisable pour minimiser les déchets, le T-shirt du Festival, une brochure - conçue en collaboration avec la Généralité de Catalogne - contenant des conseils et des informations sur les maladies sexuellement transmissibles et accompagnée d’un préservatif, un plan et des informations pratiques sur la ville de Barcelone.

MANUEL DE PARTICIPATION

Semaine

Nombre de visiteurs

du 29/03 au 04/04

13 031

du 05/04 au 11/04

9 104

du 12/04 au 18/04

19 820

du 19/04 au 25/04

27 412

du 26/04 au 02/05

18 333

du 03/05 au 09/05

14 026

du 10/05 au 16/05

12 495

du 17/05 au 23/05

14 708

du 24/05 au 30/05

17 278

du 31/05 au 06/06

19 037

du 07/06 au 13/06

21 241

du 14/06 au 20/06

24 135

du 21/06 au 27/06

24 036

du 28/06 au 04/07

29 279

du 05/07 au 11/07

23 689

du 12/07 au 18/07

29 523

du 19/07 au 25/07

21 853

du 26/07 au 01/08

26 402

du 02/08 au 08/08

36 324

JOURNAL DU FESTIVAL Le Journal du Festival, également disponible en version numérique grâce à l’accord conclu avec le quotidien électronique VilaWeb, s’est avéré un outil d’information particulièrement utile pour les délégués. Publié en collaboration avec le quotidien catalan El Punt et l’association de jeunes Diomira, le Journal du Festival a été conçu pour présenter le Festival à la société civile catalane et disposer d’un outil supplémentaire de communication avec les entités qui ont accueilli cette troisième édition. Son numéro zéro a été publié en juin 2004. Du 8 au 14 août, 10 000 exemplaires de chacun des numéros ont été distribués chaque matin aux délégués. Rédigé en quatre langues (catalan, anglais, espagnol et français), le contenu du Journal du Festival mettait particulièrement l’accent sur l’actualité au jour le jour, mais incluait également des articles de fond écrits par les conférenciers du programme central et des experts dans l’un des thèmes formant les quatre piliers centraux du Festival, ainsi que les résultats d’une enquête quotidienne menée auprès des participants.

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

121

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

INFRAESTRUCTURAS Y RECURSOS LOS ESPACIOS DEL FESTIVAL Las actividades principales del Festival tuvieron lugar en las instalaciones de nueva creación ubicadas dentro del recinto del Fórum Barcelona 2004, con excepción del camping, situado junto al recinto y de acceso restringido a los delegados que se alojaban allí. El Auditorio. Con capacidad para 3.200 personas, fue el escenario de las conferencias diarias del Programa Central así como de la inauguración y la clausura. Centro de Convenciones Internacionales de Barcelona (CCIB). Se convirtió en el centro neurálgico del programa autogestionado, que se repartía en 18 salas con capacidad para entre 75 y 500 personas y equipadas con pantalla y proyector para presentaciones, ordenadores con acceso a Internet y reproductor de CD/DVD, micrófonos ﬁjos e inalámbricos, y aparatos de vídeo. En la planta baja se ubicaron los puntos de información y atención de los programas autogestionado y paralelo, el centro de recogida del material y de cambio de tickets por comidas, y un espacio habilitado con acceso gratuito a Internet. La muestra de entidades se instaló en una gran sala situada también en la planta baja del ediﬁcio.

122

Escenarios exteriores. La parte exterior del recinto del Fórum también fue escenario de algunas de las actividades del programa autogestionado. Así, en la Haima se habilitaron dos espacios para talleres, sobre todo de expresión corporal y de artes plásticas. Para conciertos, obras de teatro y otras actuaciones relacionadas con las artes escénicas, se contó con el espacio llamado Speakers’ Corner, al lado del Escenario de las Sombras –escenario de pequeño formato y con equipamiento básico- y de una carpa con una pequeña tarima que se instaló expresamente en el exterior del CCIB. Otros espacios exteriores habilitados para actividades del programa autogestionado fueron la pared de los grafﬁti, dedicada exclusivamente a talleres de este tipo de pintura, y el escenario de la Placa Fotovoltaica.

EL CAMPING Uno de los espacios clave de convivencia del Festival fue el camping, con capacidad para 7.560 personas, que había sido especialmente habilitado para los participantes del evento a quince minutos a pie del recinto y en primera línea de mar. El campamento fue concebido como un espacio de descanso y de convivencia para jóvenes de todo el mundo pero, más que un simple alojamiento, se convirtió en otro escenario donde poner en práctica los ideales que durante el día se discutían en los diversos debates, talleres y seminarios del Festival. Para facilitar la instalación de los delegados a medida que iban llegando desde diferentes partes del mundo, el camping abrió sus puertas el 6 de agosto, dos días antes del inicio oﬁcial del evento, y se cerró diez días después, el 16 de agosto, dejando también dos días de margen para la partida de los participantes tras la clausura del Festival. Los participantes se alojaban en tiendas equipadas con literas triples y con una capacidad para 30 personas. Asimismo, el camping contaba con las instalaciones necesarias para la estancia de los delegados, todas ellas adaptadas para personas con diﬁcultades de movilidad. Entre otros servicios se ofrecía: - un punto de primeros auxilios de la Cruz Roja,

abierto las 24 horas del día; - contenedores de recogida selectiva de residuos repartidos por todo el recinto; - servicio de limpieza diaria de las instalaciones comunes (lavabos y duchas) y de recogida de basuras; - riego del terreno, dos veces al día, para paliar el calor; - un punto de información en cada una de las 4 entradas del camping; - sistema de megafonía; - servicio de consigna y de objetos perdidos.

Convivencia

Entre el 6 y el 16 de agosto un equipo de la organización del Festival, con el apoyo de diversos cooperantes, se encargó de garantizar el buen funcionamiento y la convivencia del camping. Asimismo, para velar por la seguridad se contó con el apoyo de un equipo de vigilancia privada las 24 horas del día, en perfecta coordinación con el equipo responsable del camping. La asignación de tiendas se hizo en función de lo que los participantes habían elegido en el momento de la inscripción: alojamiento solo de hombres, solo de mujeres o indiferente. También existía una opción para personas con movilidad reducida, que les permitía alojarse en la misma tienda que sus acompañantes.

EL TRANSPORTE LOCAL El acceso al recinto en transporte público desde cualquier punto de la ciudad de Barcelona y cercanías estaba garantizado por el servicio de metro, de autobuses y de tren. La organización facilitó dos tarjetas de transporte con un número ilimitado de viajes para cada grupo de participantes alojados en una misma tienda. Para facilitar el transporte de aquellas personas que llegaban a Barcelona en tren o en avión, se organizó un servicio de autobús lanzadera que cubría el trayecto desde la estación de tren de Sant Adrià del Besòs, la más cercana, hasta el camping, con parada también a la entrada del recinto del Festival. Este servicio de autobuses (cada 30 minutos) funcionó del 6 al 8 de agosto, desde las 6 de la mañana hasta las 12 de la noche. Los autocares, una vez que todos los participantes se habían apeado en la zona de estacionamiento temporal situada junto al camping, podían aparcar en las diversas zonas especialmente habilitadas al efecto.

LAS COMIDAS La cuota de inscripción en el FMJB 2004 incluía todas las comidas desde el 8 de agosto, día de la inauguración del Festival, hasta el día 14, coincidiendo con la clausura. La oferta de comidas respetaba la diversidad de regímenes alimenticios de los participantes (vegetariano, kosher, halal, etc.). El desayuno, que consistía en un bocadillo, un zumo y una pieza de fruta, se repartía cada mañana a la entrada del recinto del Festival en una bolsa biodegradable. Para comer y cenar, los delegados podían acudir a los más de veinte espacios del recinto a cambiar el ticket de comida por un menú completo.

EL SISTEMA DE ACREDITACIONES Los delegados del Festival disponían de un doble sistema de acreditación para garantizar la seguridad y el control del registro de inscritos. Este sistema diferenciaba entre el acceso a la zona donde se celebraban

las actividades programadas (acreditación Festival) y el acceso al camping (acreditación Camping), ya que no todos los delegados estaban alojados allí. Con el objetivo de agilizar el proceso y evitar aglomeraciones, las acreditaciones empezaron a entregarse el 6 de agosto, dos días antes del inicio oﬁcial, con amplios horarios de atención. En el caso especíﬁco de la acreditación del camping, se mantuvo un servicio de casi 24 horas entre los días 6 y 9 de agosto.

> 4 INFRAESTRUCTIURAS Y RECURSOS | 4 INFRASTRUCTURES ET RESSOURCES

INFRASTRUCTURES ET RESSOURCES ESPACES Les principales activités du Festival ont eu lieu dans les nouvelles installations situées dans l’enceinte du Forum Barcelone 2004. Le camping, dont l’accès était réservé aux délégués qui y étaient hébergés, se trouvait juste à côté de cette enceinte. Auditorium : doté d’une capacité de 3 200 personnes, cet espace a accueilli les conférences quotidiennes du programme central, ainsi que les cérémonies d’inauguration et de clôture. Centre de conventions internationales de Barcelone (CCIB) : centre névralgique du programme autogéré du Festival, le CCIB possède 18 salles d’une capacité comprise entre 75 et 500 personnes, toutes équipées d’un écran et d’un projecteur pour les présentations, ainsi que d’ordinateurs avec accès à Internet et lecteur de CD/DVD, de micros fixes et sans fil, et de magnétoscopes. Les points d’information et d’accueil du programme autogéré et du programme parallèle, ainsi que le centre de collecte du matériel et d’échange des tickets repas se trouvaient au rezde-chaussée, qui disposait aussi d’un espace d’accès gratuit à Internet. Une grande salle, située au même niveau, accueillait le Salon des entités. Espaces extérieurs : quelques-unes des activités du programme autogéré se sont déroulées à l’extérieur, toujours dans l’enceinte du Forum. Deux espaces ont été aménagés dans la Haima pour accueillir des ateliers, essentiellement d’expression corporelle et d’arts plastiques. Pour les concerts, pièces de théâtre et autres spectacles liés aux arts de la scène, le Festival disposait d’un espace appelé Speakers’ Corner situé à côté de la scène des Ombres (petite scène équipée du strict nécessaire) et d’une tente abritant une petite estrade. D’autres espaces extérieurs tels que le mur des graffitis, exclusivement consacré à un atelier de graffitis, et la scène du Panneau photovoltaïque ont accueilli des activités du programme autogéré.

CAMPING Le camping a été l’un des principaux espaces de cohabitation du Festival. Spécialement aménagé pour les participants et situé à quinze minutes à pied de l’enceinte, en bordure de mer, il pouvait accueillir 7 560 personnes. Conçu comme un espace de repos et de cohabitation entre jeunes du monde entier, le camping est devenu bien plus qu’un site d’hébergement ; il s’est transformé en un espace supplémentaire de mise en pratique des idéaux abordés lors des nombreux débats, ateliers et séminaires du Festival. Pour faciliter l’installation des délégués venant de tous les coins du monde, le camping a ouvert ses portes dès le 6 août, soit deux jours avant l’inauguration ofﬁcielle du Festival. Il a fermé le 16 août pour laisser aux délégués deux jours de marge après la clôture du Festival. Les participants ont été logés dans des tentes de 30 places contenant 10 rangées de 3 lits superposés. Le camping était adapté aux personnes à mobilité réduite et équipé de tous les services nécessaires : - point de premier secours de la Croix Rouge, ouvert 24 heures sur 24 ; - conteneurs de collecte sélective répartis dans toute l’enceinte ; - nettoyage quotidien des installations communes

(lavabos et douches) et collecte des ordures ; - arrosage du terrain deux fois par jour en raison de la chaleur ; - points d’information situés aux 4 entrées du camping ; - notiﬁcation par mégaphone ; - service de consigne et bureau des objets trouvés.

livrées le 6 août, soit deux jours avant l’inauguration ofﬁcielle du Festival, et les horaires d’attention aux délégués ont été étendus. Le service de délivrance des accréditations Camping est resté ouvert pratiquement 24 heures sur 24, du 6 au 9 août.

Cohabitation

Du 6 au 16 août, des membres du comité d’organisation du Festival ont veillé, avec le soutien d’un groupe de bénévoles, au bon fonctionnement du camping et à la cohabitation. Une équipe de surveillance privée a en outre veillé 24 heures sur 24 à la sécurité, en parfaite coordination avec les responsables du camping. L’assignation des tentes a été effectuée en fonction du choix exprimé lors de l’inscription - tentes uniquement occupées par des hommes, uniquement occupées par des femmes ou indifférent - et des difﬁcultés de déplacement des participants (les personnes à mobilité réduite pouvant ainsi être logées avec ceux/ celles qui les accompagnaient).

TRANSPORT LOCAL Les participants pouvaient accéder à l’enceinte du Festival depuis n’importe quel point de la ville de Barcelone et de ses environs grâce aux transports publics (métro, autobus et train). Les organisateurs ont en outre remis à chaque groupe de participants logés dans une même tente deux cartes de transport pour un nombre illimité de voyages. Pour faciliter le transport de toutes les personnes arrivant à Barcelone en train ou en avion, un service de navette passant toutes les 30 minutes a été mis en place entre la gare de Sant Adrià del Besòs (la plus proche) et le camping, avec un arrêt à l’entrée de l’enceinte du Festival. Ce service a fonctionné du 6 au 8 août, de 6 heures du matin à minuit. Les autocars disposaient de plusieurs zones spécialement aménagées sur lesquelles ils pouvaient stationner après avoir débarqué les participants sur une zone de stationnement temporaire située à côté du camping.

REPAS L’inscription au FMJB 2004 incluait tous les repas, du 8 août (jour d’inauguration du Festival) au 14 août (jour de clôture), les organisateurs ayant veillé à respecter la diversité de l’alimentation des participants : végétarienne, casher, halal, etc. Le petit-déjeuner était distribué tous les matins à l’entrée de l’enceinte du Festival. Fourni dans un emballage biodégradable, il contenait un sandwich, un jus de fruit et un fruit. Les délégués pouvaient déjeuner et dîner dans plus de vingt espaces répartis dans l’enceinte, où il leur sufﬁsait d’échanger leurs tickets repas contre un menu complet.

ACCRÉDITATIONS Tous les délégués n’étant pas logés au camping, un double système d’accréditation a été mis en place pour garantir la sécurité et assurer le suivi des personnes inscrites. Ce système permettait de différencier l’accès à la zone où se déroulaient les activités programmées (accréditation Festival) et l’accès au camping (accréditation Camping). Pour accélérer le processus et réduire les ﬁles d’attente, les accréditations ont commencé à être dé-

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

123

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

EL PROGRAMA EJES DE DEBATE Y ESTRUCTURA > Los 4 pilares y las 10 columnas

124

En el año 2001, la propuesta de candidatura de la ciudad de Barcelona, de la mano del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) y del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), para acoger el III Festival Mundial de la Juventud iba ligada a una propuesta de contenidos basada en cuatro ejes, todos ellos aspectos indispensables para los contenidos del Festival: ≥ Globalización ≥ Desarrollo sostenible ≥ Diversidad cultural ≥ Condiciones para la paz Los cuatros pilares se trabajaron junto con diez columnas que, de algún modo, responden a lo que sería la base de una política de juventud, ya que tienen en cuenta tanto al individuo como a la comunidad, desde el nivel más local hasta el ámbito global. También tienen en consideración las esferas prioritarias de los Programas de Acción Mundial aprobadas por la Asamblea General de las Naciones Unidas en 1996 para el año 2000 y siguientes. El hecho de concretar los cuatro pilares en diez columnas respondía al objetivo de establecer un listado de temas para tratarlos desde una perspectiva juvenil y poner un énfasis especial en la participación de los jóvenes y en las políticas de juventud. Para definirlas también se decidió agruparlas en diferentes bloques y referirse así a diversas cuestiones. Las cuatro primeras columnas hacen referencia a las condiciones de vida, partiendo de la base de que la educación, el trabajo, la salud o la igualdad condicionan distintos niveles de participación e implicación de los jóvenes en la construcción de su sociedad. Otras cuatro columnas incluyen, desde la perspectiva local hasta la global, las reivindicaciones de los jóvenes, las propuestas de acción en varias esferas para aportar su granito de arena y lograr el mundo que todos deseamos. Por último, en las dos restantes se mencionan algunas de las herramientas de que disponen los jóvenes para garantizar que su implicación obtenga resultados. Condiciones de vida, condiciones de participación Educación. Proceso que se desarrolla a lo largo de la vida, como individuos y como miembros de la sociedad. Reconocimiento y complementariedad: formal (escuela y universidad), no formal (mundo asociativo) e informal (familia, entorno y amigos). Educación pública para todos... Trabajo. Derechos laborales y libertad sindical. Formación a lo largo de la vida. Políticas públicas contra la precariedad. Desempleo y pobreza. Trabajo y explotación infantil. Oportunidades de autoempleo... Salud. Políticas preventivas y globales. Drogas. Sexualidad, planificación familiar, VIH y SIDA. Desnutrición. Acceso a una sanidad pública. Medicamentos genéricos... Igualdad. Políticas para promover la igualdad de género, de orientación sexual, cultural, de edad, etc. Condición para la paz: “Todos iguales, todos diferentes”. Reconocimiento de los derechos individuales y colectivos... De local a global, el mundo que queremos Distribución desigual de la riqueza. Diferencias Norte-Sur y Cuarto Mundo. Consumo responsable y comercio justo. Hambre. Desarrollo sostenible. Mercados financieros, comercio internacional y sistema fiscal mundial... Desarrollo sostenible. Consumo responsable. Comercio justo y cooperación para el desarrollo. Ener-

gías renovables. Gestión de los recursos. La democracia económica. La renta básica... Diversidad cultural. Convivencia e interculturalidad. Movimientos migratorios. Derechos culturales y lingüísticos. Las identidades... Paz. Prevención y gestión de conﬂictos. Construcción de la paz. Educación para la paz. Violencia estructural. Violencia de género. Libertad ideológica, de pensamiento, de información, de expresión... Herramientas para la transformación social Ciudadanía activa. Acceso a los derechos civiles, sociales y políticos y su ejercicio. Promoción de la participación juvenil y movilización. Integración de las personas con discapacidades. Movimientos sociales y redes asociativas. Políticas de juventud... Democracia. Déﬁcit democrático actual. Nuevos canales de participación a escala local, regional, nacional e internacional. Transparencia de las instituciones. Cómo gobernar globalmente. > Tres programas en uno

El programa del Festival se dividió en tres partes, complementarias entre sí, que conﬁguraban un programa abierto que permitía la simultaneidad de actividades diversas en diferentes espacios. La elaboración del programa contó con la implicación de distintos actores sociales, ya fueran asociaciones juveniles, socios institucionales u organizaciones internacionales. El programa central incluía las conferencias marco en torno a los cuatro ejes, la inauguración, la clausura, el Día Internacional de la Juventud, la programación de conciertos, la Feria y la Muestra de Entidades. El programa autogestionado constituía el grueso de las actividades propuestas por asociaciones juveniles de todo el mundo e instituciones que trabajan en el ámbito de la juventud. El programa paralelo consistió en pequeños itinerarios (vinculados en su mayoría con proyectos asociativos) por Barcelona y excursiones y visitas a algunos pueblos y ciudades de Cataluña.

EL PROGRAMA CENTRAL, LA COLUMNA VERTEBRAL El programa central fue el hilo conductor para seguir las grandes líneas de debate en torno a los cuatro pilares del Festival, así como el espacio que enmarcó los actos de tipo más institucional. Así pues, el programa central estaba conﬁgurado por los actos de inauguración y clausura, las conferencias centrales en torno a los cuatro ejes del Festival, la celebración del Día Internacional de la Juventud, la programación de las 141 preguntas, la programación diaria de conciertos y otras actividades lúdicas, y la Feria.

LA INAUGURACIÓN La tarde del domingo 8 de agosto tuvo lugar la multitudinaria celebración de la apertura del Festival en el Auditorio, una inmensa sala con capacidad para 3.000 personas que se llenó completamente. El acto se inició con el pase de un documental muy visual con imágenes de la preparación, a lo largo de tres años, del Festival anterior celebrado en Panamá, y continuó con los mensajes de bienvenida de Fabián Mohedano, presidente del Consell de la Joventut de Barcelona, y Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Juventud de Catalunya, como representantes del Comité Nacional Preparatorio, que agradecieron la conﬁanza depositada en el movimiento asociativo juvenil catalán para la organización de un acontecimiento tan crucial para el asociacionismo de juventud a escala global.

Giacomo Filibeck, presidente del Foro Europeo de la Juventud, representando al Comité Internacional Preparatorio, recordó entre aplausos a las decenas de jóvenes de países africanos que no pudieron asistir porque se les había denegado el visado; y Maria Helena Henriques-Mueller, coordinadora de Juventud de la UNESCO, animó a los participantes a eliminar la distancia política con los marginados y a luchar contra la violencia. Joan Clos, alcalde de Barcelona, agradeció a los asistentes su imprescindible aportación y elogió a los jóvenes que dedican gran parte de su tiempo al asociacionismo. Para cerrar el acto, Ernest Benach, presidente del Parlamento de Cataluña, habló de participación y capacidad de transformación social, y finalizó afirmando que los que toman las decisiones gubernamentales han de ser capaces de aprender de los jóvenes asociados. En una breve actuación, los Castellers de Barcelona 1, como metáfora física del lema del Festival “¡Construyamos el mundo!”, levantaron un pilar de cuatro acompañados por el sonido de grallas y dieron paso al acto final de inauguración: 16 jóvenes de todos los continentes avanzaron desde el fondo de la sala hasta el escenario, levantando cada uno una inmensa bola del mundo sobre la cabeza, y al grito de “¡El mundo está en vuestras manos!” lanzaron las bolas del mundo al público del Auditorio y dieron paso a una explosión de ilusión y alegría, con ritmo intercultural, que convirtió el evento en una fiesta. Como muestra de una parte de la cultura popular catalana, correfuegos, diablos, grallas, timbaleros y más castells recibieron a los participantes a la salida del Auditorio y, ya por la noche, el grupo Cheb Balowsky ofreció el concierto de bienvenida con música rai y fusión.

PONENCIAS CENTRALES Con las conferencias se pretendía deﬁnir las grandes líneas de debate del acontecimiento a través de las palabras de ponentes de reconocimiento internacional y del público asistente. Una treintena de ponentes de todo el mundo, representantes de varias organizaciones e instituciones internacionales, participaron hablando de diversos temas relacionados con los cuatro pilares: la globalización, la paz, el desarrollo sostenible y la diversidad cultural, poniendo un énfasis especial en el papel que desempeñan los jóvenes en la construcción de la sociedad. Se dedicó un día a cada uno de los cuatro pilares, con dos conferencias por día: por la mañana una mesa redonda de carácter más ideológico y por la tarde paneles de proyectos y experiencias, especialmente del mundo asociativo juvenil, para compartir buenas prácticas y conocer distintas iniciativas de todo el mundo; y ambos modelos contaron con la participación activa del público. En el diseño de cada unos de los ocho paneles se pretendía conseguir la máxima diversidad y pluralidad en todos los sentidos, es decir: geográﬁca, de género, de perspectiva política, etc. Con todo, no fue posible conseguir este objetivo en todos los casos.

1 Los castells (castillos) es una tradición catalana que consiste en la construcción de una especie de torres humanas que se erigen en ﬁestas populares, al ritmo de instrumentos populares como la gralla. El mundo casteller es una actividad que nace del pueblo, se desarrolla entre el pueblo (existen muchísimos grupos castellers) y reúne a gente de todas las edades y condiciones para hacer la obra conjunta: el castell

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

PROGRAMME AXES DE DÉBAT ET STRUCTURE > Les 4 piliers et les 10 colonnes

Dès 2001, la candidature de la ville de Barcelone présentée par le Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC) et le Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB) en vue de l’organisation du IIIe Festival Mondial de la Jeunesse était liée à une proposition de contenu basée sur quatre axes : ≥ mondialisation ; ≥ développement durable ; ≥ diversité culturelle ; ≥ conditions de la paix. De ces 4 piliers sont nées 10 colonnes, qui répondent en quelque sorte à ce qui serait la base d’une politique jeunesse puisqu’elles prennent en considération à la fois l’individu et la communauté, du niveau le plus local au niveau mondial. Elles tiennent également compte des sphères d’action prioritaires du Programme d’action mondial pour la Jeunesse à l’horizon 2000 et au-delà, approuvé par l’Assemblée générale des Nations Unies en 1996. La division des 4 piliers en 10 colonnes avait pour but de dresser une liste de thèmes pouvant être traités du point de vue des jeunes et de mettre l’accent sur leur participation et les politiques jeunesse. Ces colonnes ont également été définies de manière à pouvoir être regroupées en plusieurs blocs en fonction des thèmes sous-jacents. Les quatre premières colonnes étaient consacrées aux conditions de vie, étant entendu que l’éducation, le travail, la santé et l’égalité conditionnent le niveau de participation et d’implication des jeunes dans la construction de leur société. Les quatre suivantes englobaient, du niveau local au niveau mondial, les revendications des jeunes et les propositions d’actions grâce auxquelles ils estiment pouvoir contribuer dans différents domaines au monde qu’ils souhaitent. Les deux dernières colonnes étaient consacrées aux outils dont disposent les jeunes pour s’assurer que leur implication porte ses fruits. Conditions de vie, conditions de participation Éducation. Continuité du processus pendant toute la vie, en tant qu’individu et en tant que membre de la société. Reconnaissance et complémentarité : formelle (école et université), non formelle (monde associatif) et informelle (famille, milieu, amis). Éducation publique pour tous... Travail. Droit du travail et liberté syndicale. Formation pendant toute la vie. Politiques publiques contre la précarité. Chômage et pauvreté. Travail et exploitation des enfants. Possibilités d’auto-emploi... Santé. Politiques préventives et politiques mondiales. Drogues. Sexualité, planification familiale, VIH et sida. Dénutrition. Accès à la santé publique. Médicaments génériques... Égalité. Politiques visant à promouvoir l’égalité des genres, des orientations sexuelles, des cultures, des âges, etc. Conditions de la paix : « Tous différents, tous égaux ». Reconnaissance des droits individuels et collectifs... Du local au mondial, le monde tel que nous le voulons Répartition inégale des richesses. Différences NordSud et quart-monde. Consommation responsable et commerce équitable. Faim. Développement durable. Marchés financiers, commerce international et système fiscal mondial... Développement durable. Consommation responsable. Commerce équitable et coopération pour le développement. Énergies renouvelables. Gestion des ressources. Démocratie économique. Revenu minimum...

Diversité culturelle. Cohabitation et interculturalité. Mouvements migratoires. Droits culturels et linguistiques. Identités... Paix. Prévention et gestion des conﬂits. Construction de la paix. Éducation pour la paix. Violence structurelle. Violence de genre. Liberté idéologique, de pensée, d’information, d’expression... Outils de transformation sociale Citoyenneté active. Accès aux droits civils, sociaux et politiques, et exercice de ces droits. Promotion de la participation des jeunes et mobilisation. Intégration des personnes handicapées. Mouvements sociaux et réseaux associatifs. Politiques jeunesse... Démocratie. Déﬁcit démocratique actuel. Nouveaux canaux de participation à l’échelle locale, régionale, nationale et internationale. Transparence des institutions. Gouvernance. > Trois programmes en un

Le programme du Festival a été divisé en trois parties complémentaires formant un ensemble ouvert permettant d’organiser simultanément différentes activités dans plusieurs espaces. Divers acteurs sociaux - associations de jeunes, partenaires institutionnels et organisations internationales - ont participé à l’élaboration du programme. Le programme central incluait les conférences cadres ayant trait aux quatre axes, les cérémonies d’inauguration et de clôture, la Journée internationale de la Jeunesse, des concerts, les activités se déroulant dans l’Espace stands et le Salon des entités. Le programme autogéré regroupait l’essentiel des activités proposées par des associations de jeunes du monde entier et des institutions intervenant dans le domaine de la jeunesse. Le programme parallèle était constitué de petits itinéraires dans la ville de Barcelone, la plupart du temps liés à des projets associatifs, ainsi que d’excursions et de visites de villes et villages de Catalogne.

LE PROGRAMME CENTRAL : LA COLONNE VERTÉBRALE DU FESTIVAL Le programme central était à la fois le ﬁl conducteur qui menait aux grands axes de débat des quatre piliers du Festival et le cadre destiné à accueillir les événements revêtant un caractère institutionnel. Il incluait donc les cérémonies d’ouverture et de clôture, les conférences centrales ayant trait aux quatre axes du Festival, les activités organisées à l’occasion de la Journée internationale de la Jeunesse, les « 141 questions », des concerts quotidiens, diverses activités de loisirs et celles prévues dans l’Espace stands.

INAUGURATION La cérémonie d’ouverture du Festival s’est déroulée dans l’après-midi du 8 août dans l’Auditorium, une immense salle qui afﬁchait complet malgré sa capacité de 3 000 personnes. Cette cérémonie a débuté par la projection d’un documentaire portant sur la préparation du FMJB 2004, ainsi que sur l’édition précédente du Festival, à Panama. Fabián Mohedano, président du Conseil de la Jeunesse de Barcelone, et Alícia Fernández, présidente du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne, tous deux représentants du Comité national préparatoire, ont ensuite souhaité la bienvenue aux participants et exprimé leur reconnaissance pour la conﬁance placée dans le mouvement associatif catalan des jeunes pour l’organisation d’un événement aussi crucial pour les associations de jeunes du monde entier.

Giacomo Filibeck, président du Forum européen de la Jeunesse et représentant du Comité international préparatoire a rappelé, au milieu des applaudissements, que des dizaines de jeunes africains étaient absents car ils n’avaient pas pu obtenir de visa, et Maria Helena Henriques-Mueller, directrice de la section Jeunesse de l’UNESCO, a encouragé les participants à faire disparaître la distance politique avec les marginalisés et à lutter contre la violence. Joan Clos, maire de Barcelone, a remercié les participants de leur apport, indispensable, et a félicité les jeunes qui consacrent une grande partie de leur temps aux associations. Pour clore cette cérémonie, Ernest Benach, président du Parlement de Catalogne, a parlé de participation et de capacité de transformation sociale, et a conclu en afﬁrmant que ceux qui prennent les décisions gouvernementales doivent être capables d’apprendre des jeunes membres des associations. Les Castellers1 de Barcelone ont ensuite érigé, au son des gralles, une tour humaine composée de 4 personnes, métaphore physique de la devise du Festival, « Construisons le monde ! », puis ont laissé la place à la dernière partie de la cérémonie d’inauguration : 16 jeunes de tous les continents portant chacun un immense globe terrestre à bout de bras se sont avancés du fond de la salle et ont rejoint la scène. Au cri de « le monde est entre vos mains ! », ils ont lancé ces globes au public de l’Auditorium et ont provoqué ainsi, sur toile de fond interculturel, une explosion de joie qui a converti la ﬁn de cette cérémonie en une véritable fête. Diverses expressions typiques de la culture populaire catalane telles que des correfocs - « courses au feu » au cours desquelles des personnes déguisées en diables lancent des pétards sur la foule qui tente de leur échapper -, des joueurs de gralles et de timbales, et des castellers ont accueilli le public à sa sortie de l’Auditorium. Le soir, les participants se sont retrouvés au son de la musique raï-fusion au concert du groupe Cheb Balowsky.

CONFÉRENCES L’objectif des conférences était de déﬁnir les grandes lignes de débat du Festival en donnant la parole à des orateurs de renommée mondiale et au public. Une trentaine de conférenciers du monde entier, représentant diverses organisations et institutions internationales, y ont parlé de différents thèmes liés aux quatre piliers - mondialisation, paix, développement durable et diversité culturelle - en mettant l’accent sur le rôle joué par les jeunes dans la construction de la société. Une journée a été consacrée à chacun de ces quatre piliers, avec deux conférences par jour : le matin, une table ronde à caractère plus idéologique, et l’après-midi des panels de projets et d’expériences émanant notamment du monde associatif des jeunes et visant à favoriser le partage de bonnes pratiques et la découverte d’initiatives de différents pays, le tout avec la participation active du public. L’objectif visé lors de la conception de chacun de ces huit panels était d’atteindre une diversité et une pluralité maximales, tant du point de vue géographique que de celui du genre, de la perspective politique, etc. Ce but n’a malheureusement pas pu être atteint dans tous les cas. 1 Les castells (châteaux) sont des pyramides humaines présentes dans toutes les fêtes populaires de Catalogne. Érigées au son d’instruments populaires comme la gralla (instrument à vent traditionnel), elles réunissent des personnes de tous les âges et de toutes les conditions pour créer un édiﬁce commun : le castell. Il existe en Catalogne de nombreux groupes de castellers, composés d’habitants d’un même village ou d’un même quartier.

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

125

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

9 DE AGOSTO - DIVERSIDAD CULTURAL Día Internacional de los Pueblos Indígenas Panel de la mañana: “Efectos de la movilidad y protección de las personas migradas” Modera: Rey Asys, miembro de la Asociación de Estudiantes de Asia (ASA) Interculturalidad versus multiculturalidad, la clave de la convivencia Arunabha Ghosh, asesor de la oﬁcina del Informe de Desarrollo Humano del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. Igualdad y reconocimiento de derechos y deberes sociales, económicos, civiles, culturales y políticos Phyllis Holmen, directora del Programa de Servicios Legales de Georgia. Ex miembro del Comité Permanente del ABA para la Asistencia Jurídica Gratuita. Diversidad cultural y migraciones: efectos diferenciales sobre los jóvenes Tomás Jiménez Araya, representante regional del Fondo de Población de las Naciones Unidas.

126

Crónica Los ponentes destacaron el papel de los jóvenes como receptores y transmisores de la multiculturalidad, baluarte de la paz en el mundo. Arunabha Ghosh explicó que en 1960 había 76 millones de personas que vivían fuera de su país, y en el año 2000 la cifra había aumentado hasta los 175 millones de inmigrantes. Con estas cifras, puso de relieve que las corrientes migratorias son inevitables y que, por lo tanto, hay que saber gestionarlas de la forma más eficaz. Ghosh también hizo constar que a pesar de los controles fronterizos, la movilidad sigue aumentando y que, en este sentido, de los diez países que reciben más inmigrantes, solo tres pertenecen al grupo de países desarrollados. Sobre los flujos migratorios, resaltó que Europa tendría que duplicar su población para mantener el empleo, y aseguró que la mejor receta para la libertad cultural es que las personas tengan varias identidades sin renunciar a ninguna de ellas. Asimismo manifestó que el choque de civilizaciones es una falacia y afirmó que las sociedades no son homogéneas y que se basan en la diversidad cultural. Phyllis Holmen habló sobre la protección de los niños indocumentados en Estados Unidos y reclamó que puedan disponer de todos los derechos sociales, así como de una legislación que proteja a los menores inmigrantes sin papeles. Estos provienen de México, Puerto Rico y Guatemala y, según Holmen, son los que más sufren las consecuencias de la exclusión. Asimismo afirmó que hay que examinar las distintas dimensiones de la migración y comprender la interrelación de causas que la provocan. De este modo entenderemos que la inmigración no es un problema de control y que, por lo tanto, no debe tratarse como cabeza de turco de los problemas de nuestros países. Por último, Tomás Jiménez, del Fondo de Población de las Naciones Unidas, recordó que en el mundo hay 5.000 grupos étnicos que debemos preservar, y reivindicó la diversidad cultural como patrimonio de la humanidad y como factor de desarrollo que los jóvenes deben hacer posible. También destacó la importancia de los inmigrantes en la economía, tanto de sus países de origen como de los de acogida, e informó de que en el año 2002 su aportación a la economía global fue de 88.000 millones de dólares. Por ese motivo, pidió que las políticas de inmigración sean racionales, creativas, compasivas y cooperativas, y que los países de llegada entiendan que los inmigrantes quieran integrarse preservando su identidad. Jiménez añadió que el diálogo intercultural es la mejor garantía para

la paz y la diversidad cultural, y concluyó afirmando que los cerca de 1.200 millones de jóvenes de todo el mundo son y serán los receptores y transmisores de la diversidad cultural. Panel de la tarde: “El movimiento asociativo juvenil en la educación para la interculturalidad y el respeto” Modera: Jeannine Daniels, miembro del Consejo de la Juventud del Pacífico (PYC) Programas de juventud institucionales: el ejemplo de la Oficina para los Pueblos Indígenas de las Naciones Unidas Julian Burger, director de la Oficina para los Pueblos Indígenas de las Naciones Unidas. Organizaciones juveniles y aprendizaje intercultural en áreas de conflicto Adli Daana, secretario general de la IPYL (Liga Internacional de Jóvenes Palestinos). Situación de la juventud gitana/roma en Europa Alexandra Raykova, presidenta del Foro Europeo de Jóvenes Roma (FERYP). Crónica Julian Burger, director de la Oficina para los Pueblos Indígenas de las Naciones Unidas, explicó como el Programa de Becas Indígenas permite a jóvenes líderes de distintas comunidades minoritarias de todo el mundo formarse durante seis meses en organismos internacionales para después poder organizarse en su país de origen y defender sus derechos colectivos. Cuarenta y cinco de estos jóvenes líderes participaron en el Festival realizando diversas actividades, como una conferencia de jóvenes indígenas y talleres diarios sobre diferentes temas Por su parte, Adli Daana, secretario general de la Liga Internacional de Jóvenes Palestinos, explicó el caso concreto del trabajo de una entidad juvenil en una zona de conflicto. Daana denunció que los jóvenes son los más afectados por el conflicto entre Israel y Palestina (movilidad restringida, universidades cerradas, escuelas convertidas en bases militares, un 70% de desempleo..., además de ser un claro objetivo del ejército israelí) y denunció la imposibilidad de trabajar con los jóvenes, de convertirlos en ciudadanos activos y de ofrecerles esperanza si antes no se soluciona de raíz este conflicto armado. En palabras del secretario del IPYL, “si no se aplican medidas para detener la violencia, toda esta gente se convertirá en bombas vivientes”. Daana acabó reflexionando sobre la cuestión del tiempo que será necesario para rehabilitar a esta generación y conseguir que vivan de una manera normal. Por último, Alexandra Raykova, presidenta del Foro Europeo de Jóvenes Roma/Gitanos, habló de la discriminación que sufre la juventud de etnia gitana en toda Europa (formación, empleo, vivienda, participación en la vida económica y política, atención sanitaria, etc.), sobre todo si son chicas y viven en Europa central y oriental, ya que entonces ni tan solo tienen posibilidades de emanciparse. Según Raykova, el principal problema de la juventud roma es la falta de expectativas, hecho que provoca que no tengan motivación, por ejemplo, para ir al colegio; y acabó explicando que los retos del futuro de este colectivo pasan por la educación formal y no formal, así como por promover y garantizar su participación social. 10 DE AGOSTO - GLOBALIZACIÓN Panel de la mañana: “¿Democracia global? Formas de gobernar e instituciones. Análisis de las instituciones mundiales: propuesta de reforma para unas estructuras más democráticas”

Modera: Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. La situación de la democracia en el mundo actual Albert Garrido, ex redactor jefe de Internacional de El Periódico de Catalunya. Profesor de la UPF. Fortalecimiento del rol de las Naciones Unidas Fatma Alloo, fundadora de la Asociación de Mujeres de los Medios de Comunicación de Tanzania (TAMWA). Fondo Monetario Internacional, Banco Mundial y Organización Mundial del Comercio Roberto Pérez del Castillo, embajador de la delegación permanente de Uruguay en las Naciones Unidas. Comunicación e información, su impacto global Ali Lmrabet, Periodista y ex-editor de los semanarios marroquíes prohibidos Demain Magazine / Douman. Crónica Roberto Pérez del Castillo afirmó que los organismos internacionales como el Banco Mundial, el Fondo Monetario Internacional o la Organización Mundial del Comercio no se han de cerrar pero sí reformar ya que, aunque se crearon con objetivos muy loables, parece que finalmente se han doblegado a intereses particulares. En su opinión, el Fondo Monetario Internacional es el organismo que ha cometido más errores porque ha basado sus planteamientos en el Consenso de Washington, que aboga por la austeridad fiscal, la privatización y la liberalización de los mercados, y estas condiciones han conducido a los países más pobres a la miseria. Respecto al Banco Mundial, Pérez del Castillo también fue muy crítico y afirmó, entre otras cosas, que concede préstamos con un alto interés cuando el FMI le da el visto bueno. En cambio, respecto a la OMC dijo que es la más democrática de estas tres instituciones, ya que promueve marcos de negociación sin categorías, en los que todos los países tienen el mismo peso. Para finalizar, aseguró que en la reformulación de estas organizaciones sería imprescindible la participación de los países en vías de desarrollo, las evaluaciones independientes de los programas que hacen, cambiar su ideología para que no se basen únicamente en el mercado y establecer una mayor transparencia y un diálogo fluido con la sociedad civil. Albert Garrido aportó una visión global de la democracia en el mundo repasando los diferentes continentes y, centrándose en las relaciones Oriente-Occidente, se refirió al gobierno de EE.UU. Aseguró que desde el 11-S (11 de septiembre de 2001), el gobierno norteamericano se ha aferrado a la seguridad para justificar el recorte de libertades jurídicas. También añadió que la posterior invasión de Irak ha provocado un desprestigio de la democracia en todos los sentidos, porque se ha comprobado que la guerra no se hacía en nombre de este valor sino, al fin y al cabo, y en palabras de Garrido, “para repartirse el pastel del petróleo”. Fatma Alloo, precursora de movimientos feministas en Tanzania y en todo el mundo, quiso recordar que el neocolonialismo aún acecha a África, refiriéndose a la “colonización mental” llevada a cabo por Occidente sobre 2.000 millones de personas a las que se les ha dicho que pertenecen a países subdesarrollados. Alloo reivindicó el papel de las sociedades africanas y se refirió a los conflictos y a la situación actual de diversos países, pero dejó claro que África es el continente más rico del mundo por sus recursos naturales, y aseguró que si hay guerras en la zona del Congo o en Sudán no es por motivos étnicos sino por el control de los diamantes o del uranio.

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

9 AOÛT – DIVERSITÉ CULTURELLE Journée internationale des populations autochtones Panel de la matinée : « Les effets de la mobilité et la protection des migrants» Modérateur : Rey Asys, membre de l’Association des étudiants asiatiques (ASA) Interculturalité versus multiculturalité, la clé de la cohabitation Arunabha Ghosh, conseiller du bureau du Rapport mondial sur le développement humain du Programme des Nations Unies pour le Développement. Égalité et reconnaissance des droits et devoirs sociaux, économiques, civils, culturels et politiques Phyllis Holmen, directrice du Programme de services juridiques de l’État de Géorgie (USA). Exmembre du comité permanent de l’Association du barreau américain (ABA) pour l’assistance juridique gratuite.

à 88 milliards de dollars en 2002. Pour ces raisons, il a insisté sur le fait que les politiques d’immigration doivent être rationnelles, créatives, compatissantes et coopératives, et que les pays d’accueil doivent comprendre que les immigrants veulent s’intégrer tout en préservant leur identité. Il a ajouté que le dialogue interculturel est la meilleure garantie de paix et de diversité culturelle et a conclu en afﬁrmant que les jeunes, qui sont près de 1,2 milliards dans le monde, sont et seront les récepteurs et les transmetteurs de cette diversité culturelle. Panel de l’après-midi : « Le mouvement associatif de jeunes dans l’éducation pour l’interculturalité et le respect» Modératrice : Jeannine Daniels, membre du Conseil de la Jeunesse du Paciﬁque (PYC) Programmes jeunesse institutionnels, l’exemple du bureau pour les populations autochtones des Nations Unies Julian Burger, directeur du bureau pour les populations autochtones des Nations Unies.

Diversité culturelle et migrations : effets différentiels sur les jeunes Tomás Jiménez Araya, représentant régional du Fonds des Nations Unies pour la population.

Organisations de jeunes et apprentissage interculturel dans les zones de conﬂits Adli Daana, secrétaire général de la Ligue internationale de la jeunesse palestinienne (IPYL).

Chronique Les orateurs ont mis en relief le rôle joué par les jeunes dans la réception et la transmission de la multiculturalité, rempart de la paix dans le monde. Arunabha Ghosh a précisé que le nombre d’immigrants était passé de 76 millions en 1960 à 175 millions en l’an 2000. Ces chiffres en main, il a expliqué que les courants migratoires étaient inévitables et qu’il fallait les gérer le plus efficacement possible. Il a également souligné que la mobilité continue à augmenter malgré les contrôles frontaliers et que seuls 3 des 10 pays qui accueillent le plus d’immigrants appartiennent au groupe des pays développés. À propos des flux migratoires, il a indiqué que pour conserver l’emploi, l’Europe devait doubler sa population, et a affirmé que le fait de posséder de nombreuses identités et de ne renoncer à aucune d’entre elles constituait la meilleure garantie de liberté culturelle. Le conseiller du bureau du Rapport mondial sur le développement humain a également déclaré que le choc des civilisations est un leurre, que les sociétés ne sont pas homogènes et qu’elles reposent sur la diversité culturelle. Phyllis Holmen a parlé de la protection des enfants sans papiers aux États-Unis et a insisté sur la nécessité pour eux de disposer de tous les droits sociaux, d’où l’importance de la création de lois protégeant les mineurs immigrés sans papiers. Selon la directrice du Programme de services juridiques de l’État de Géorgie, les enfants originaires du Mexique, de Porto Rico et du Guatemala sont ceux qui souffrent le plus des conséquences de l’exclusion. Pour Phyllis Holmen, il nous faut analyser les différentes dimensions de la migration et comprendre l’interrelation entre ses causes ; nous découvrirons ainsi qu’il ne s’agit pas d’un problème de contrôle et que l’immigration ne doit donc pas servir de tête de turc aux problèmes de nos pays. Tomás Jiménez a rappelé qu’il existe dans le monde 5 000 groupes ethniques qu’il faut préserver et a souligné que la diversité culturelle est un patrimoine de l’humanité et un facteur de développement sur lequel les jeunes doivent veiller. Le représentant régional du Fonds des Nations Unies pour la population a également souligné l’importance des immigrés dans l’économie de leur pays d’origine et dans celle de leur pays d’accueil, et a précisé que leur contribution à l’économie mondiale s’est élevée

Situation de la jeunesse gitane/rom en Europe Alexandra Raykova, présidente du Forum des jeunes roms européens (FERYP). Chronique Julian Burger, directeur du bureau pour les populations autochtones des Nations Unies, a expliqué comment le Programme de bourses en faveur des autochtones permet à de jeunes leaders de différentes communautés minoritaires du monde entier de suivre une formation de six mois au sein d’organismes internationaux, puis de retourner dans leur pays d’origine et d’y défendre leurs droits collectifs. Quarante-cinq jeunes leaders ont participé au Festival et y ont réalisé diverses activités telles qu’une conférence de jeunes autochtones et des ateliers quotidiens portant sur différents thèmes. Adli Daana a pour sa part évoqué le cas précis du travail effectué par une association de jeunes dans une zone de conflit. Le secrétaire général de la Ligue internationale de la jeunesse palestinienne a insisté sur le fait que les personnes les plus touchées par le conflit israélo-palestinien sont les jeunes (mobilité réduite, universités fermées, écoles transformées en bases militaires, 70 % de chômage..., et cibles de l’armée israélienne). Il a également dénoncé l’impossibilité de travailler avec les jeunes, d’en faire des citoyens actifs et de leur donner de l’espoir tant que ce conflit armé n’aura pas été résolu à la base. Selon ses propres termes, « en l’absence de l’application de mesures permettant de mettre fin à la violence, tous ces gens deviendront des bombes vivantes». Adli Daana a terminé son exposé sur une réflexion sur le temps qu’il faudra à cette génération pour se rétablir et pouvoir vivre normalement. Alexandra Raykova a parlé quant à elle des discriminations dont souffrent les jeunes gitans dans toute l’Europe (formation, emploi, logement, participation à la vie économique et politique, soins sanitaires, etc.), surtout lorsqu’il s’agit de jeunes femmes et qu’elles vivent en Europe centrale ou orientale, car elles n’ont alors même pas la possibilité de s’émanciper. De l’avis de la présidente du Forum des jeunes roms européens, le principal problème des jeunes roms est le manque de perspectives, qui nuit à leur motivation, ne serait-ce que pour aller à l’école. Alexandra Raykova a conclu en expliquant que les défis du futur de ces jeunes passent par l’éducation

formelle et non formelle, ainsi que par la promotion et la garantie de leur participation sociale. 10 AOÛT – MONDIALISATION Panel de la matinée : « Démocratie globale ? Gouvernance et institutions. Analyse d’institutions mondiales : propositions de réforme pour des structures plus démocratiques» Modératrice : Alícia Fernández, présidente du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC). La situation de la démocratie dans le monde actuel Albert Garrido, ex-rédacteur en chef du service international du quotidien El Periódico de Catalunya. Professeur à l’Université Pompeu Fabra (UPF). Renforcer le rôle des Nations Unies Fatma Alloo, fondatrice de l’Association tanzanienne des femmes dans les médias (TAMWA). Fonds monétaire international, Banque mondiale et Organisation mondiale du commerce Roberto Pérez del Castillo, ambassadeur de la délégation permanente de l’Uruguay aux Nations Unies. Communication et information : impact à l’échelle mondiale Ali Lmrabet, journaliste et ex-éditeur des hebdomadaires marocains interdits Demain Magazine et Douman. Chronique Roberto Pérez del Castillo a déclaré que, bien que fondés dans un but louable, les organismes internationaux tels que la Banque mondiale (BM), le Fonds monétaire international (FMI) et l’Organisation mondiale du commerce (OMC) semblent s’être finalement pliés à des intérêts particuliers. Il est d’avis qu’il convient non pas de les faire disparaître, mais de les réformer. Le Fonds monétaire international est pour lui l’organisme qui a commis le plus d’erreurs car il a basé son action sur le Consensus de Washington, qui plaide en faveur de l’austérité fiscale, de la privatisation et de la libéralisation des marchés, ce qui a conduit les pays les plus pauvres à la misère. Roberto Pérez del Castillo a également été très critique vis-à-vis de la Banque mondiale en affirmant entre autres qu’elle ne concède des prêts - à fort taux d’intérêt - qu’après accord du FMI. De ces trois institutions, l’ambassadeur de la délégation permanente de l’Uruguay aux Nations Unies juge que l’OMC est la plus démocratique car elle favorise la création de cadres de collaboration dans lesquels chaque pays a le même poids. Pour terminer, il a assuré que pour réformer ces organisations, il conviendrait d’y inclure la participation des pays en voie de développement, une évaluation indépendante des programmes qu’elles mettent en œuvre, un changement de vision idéologique pour qu’elles cessent de se baser uniquement sur le marché, une transparence accrue et un dialogue fluide avec la société civile. Albert Garrido a fourni une vision globale de la démocratie dans le monde, continent par continent. Centrant ses propos sur les relations Orient–Occident, il a parlé des États-Unis et a assuré que, depuis le 11 septembre 2001, le gouvernement nord-américain prétexte la sécurité pour restreindre les libertés juridiques. Il a ajouté que l’invasion ultérieure de l’Irak a jeté le discrédit sur la démocratie, car il a été démontré que, loin de se faire en son nom, la guerre avait en fin de compte pour but, selon les propres termes d’Albert Garrido, « de se partager le gâteau pétrolier ». Précurseur des mouvements féministes en Tanzanie et à l’échelle internationale, Fatma Alloo a rappelé

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

127

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

Ali Lmrabet, periodista marroquí que estuvo ocho meses en prisión por publicar una caricatura del rey Mohamed VI, advirtió que no hay ningún país árabe democrático y que precisamente la globalización se puede utilizar, especialmente en el campo de la información y la comunicación, para que haya un mayor ﬂujo informativo y de debate y para presionar a los países absolutistas para que abandonen estas formas y promuevan sistemas más democráticos. Panel de la tarde: “Ciudadanía global: la participación juvenil y el asociacionismo juvenil” Modera: Mads-Erik Schionnemann, miembro del Foro Europeo de la Juventud El rol de los delegados jóvenes en la Asamblea General de las Naciones Unidas Kirsten Hagon, delegada joven de Australia en la Asamblea General de las Naciones Unidas. Ciudadanía activa, participación política y conciencia de ciudadanía Eduard Vallory, periodista y politólogo, ex presidente del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). De local a global: la importancia de la participación local, las redes globales y la cooperación regional Alexandre Youssef, regidor de juventud de São Paulo, Brasil, miembro del Movimiento de los Trabajadores Rurales Sin Tierra (MST). Organizaciones juveniles, movimientos sociales e instituciones: ¿oposición o complementariedad? Pau Solanilla, asesor técnico de la Comisión de Asuntos Exteriores del Parlamento Europeo y ex presidente del Foro Europeo de la Juventud.

128

Crónica Kirsten Hagon comenzó su intervención apuntando que las Naciones Unidas ha pedido la implicación de los jóvenes porque se da cuenta de que su participación es necesaria, y consideró que esto ya era un paso importante. Se refirió básicamente a la participación, a título individual, de personas jóvenes como miembros de las delegaciones de representantes de los diversos estados miembros de la ONU, y a las redes basadas en individuos sin estructura propiamente dicha. Para finalizar señaló que, si bien era cierto que los jóvenes solo eran escuchados en parte, la ONU había aprobado algunas resoluciones en materia de juventud. Eduard Vallory habló de la participación política de los jóvenes, refiriéndose a la implicación social a través de asociaciones juveniles y a hacer política en su sentido más amplio. En este sentido, manifestó que los gobiernos parecen cada vez más alejados de la problemática social porque los ciudadanos comprueban que no pueden solucionar sus problemas y, por ese motivo, recurren a las asociaciones. Sin embargo, lamentó que, aunque es cierto que cada vez más personas participan en manifestaciones, no se implican en asociaciones que luchen para resolver sus carencias. También destacó la diferencia entre la política centrada en el poder, ejemplificada en los partidos políticos, y la política que incide en la sociedad, que se materializa en el asociacionismo de participación y en los movimientos sociales. Alexandre Youssef inició su intervención exponiendo su opinión de que existe un nuevo concepto de participación juvenil, independiente, informal y diferente a la participación política tradicional, y afirmó que, aun así, todavía quedan ciertos prejuicios que niegan el derecho a participar y el respeto hacia algunas prácticas juveniles. En su opinión, hay que conseguir que se respeten los diferentes planteamientos que existen y las nuevas formas de participación que ha

encontrado la juventud, y añadió que hay una falta de entendimiento entre los políticos formales y los que no hacen las cosas como ellos quieren, y que es necesario que los políticos formales reconozcan la capacidad asociativa juvenil. Pau Solanilla habló de la falta de confianza en la clase política, y afirmó que hay que recuperar la pasión en la esfera pública para luchar contra el orden establecido. Asimismo explicó que a veces desde las asociaciones se tiende a quemar los puentes que las unen a la política, y que hay que encontrar actores que gestionen el poder de una forma diferente a como lo hacen los políticos. También advirtió de hay que cambiar el G-7 actual por un formato de 7 regiones integradas en el mundo, y apuntó que se necesitan redes mejor organizadas para poder sentarse en la misma mesa con las instituciones formales y poder trabajar conjuntamente. Para finalizar, Solanilla afirmó que hay que construir nuevos puentes entre las asociaciones y las instituciones para que la globalización no sea únicamente un éxito para unos pocos. El informe Lugano Representación teatral basada en el texto original de Susan George. A partir del título del libro El informe Lugano (1999) de Susan George, uno de los símbolos de la alterglobalización, la compañía de teatro La Trilateral reflexionó sobre el respeto de los derechos humanos, la paz y la solidaridad. 11 DE AGOSTO – DESARROLLO SOSTENIBLE Panel de la mañana: “La erradicación de la pobreza: cooperación internacional para el desarrollo sostenible y la erradicación de la pobreza” Modera: Emil Kirjas, presidente de la Federación Internacional de Jóvenes Liberales (IFLRY). Análisis de la situación actual de la distribución de la riqueza y perspectivas de futuro en la erradicación de la pobreza Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo), responsable del programa Hambre Cero de Brasil. El papel de los mercados financieros, del comercio internacional y de un posible sistema fiscal mundial Daniel Titelman, representante de la Comisión Económica para América Latina (CEPAL), Comisión Regional de las Naciones Unidas. Equilibrio entre el desarrollo económico y el respeto por el medio ambiente Ramon Folch, doctor en Biología, asesor de la UNESCO en programas medioambientales. Crónica Frei Betto abrió la conferencia sobre la erradicación de la pobreza apuntando que cada día mueren de hambre 100.000 personas, de las cuales 30.000 son niños, y advirtió que esta escalofriante cifra pone en evidencia el fracaso del capitalismo, y no del socialismo, en el desarrollo sostenible del planeta. En este sentido, afirmó que aún estamos muy lejos del mundo humano que soñábamos. Después de hacer esta radiografía mundial, se centró en el caso de su país, Brasil, uno de los países de América Latina más castigados por el lastre de la miseria. En concreto, habló del programa Hambre Cero, que se está aplicando desde la llegada de Lula da Silva al gobierno brasileño y que pretende acabar con el hambre en los próximos años. A este respecto, quiso dejar claro que no se trata de un programa asistencialista sino de una política de carácter público que pretende concienciar socialmente a la población, y añadió que las

becas de hambre que concede el gobierno van acompañadas de un programa de salud, alfabetización y escolarización. Daniel Titelman puso de manifiesto el contrasentido que supone que las dificultades de movilidad laboral no se correspondan con la incesante movilidad de capital del continente, y aseguró que la volatilidad del mercado hace que los países en vías de desarrollo sean los más afectados cuando se produce una recesión económica. Para Titelman, hay que regular los flujos de capital y reorientar los organismos internacionales como primeras medidas para acabar con las desigualdades entre Norte y Sur. En su intervención, Ramon Folch se valió de la proyección de imágenes sobre la sostenibilidad. En su opinión, es imprescindible un rejuvenecimiento intelectual, instaurar la juventud de las ideas para detener la destrucción inexorable del planeta. Para ello, exigió a los gobernantes que prioricen el respeto ambiental en sus políticas, ya que el calentamiento del planeta es un hecho, una realidad que no se puede ocultar. En este sentido, reclamó la aplicación del Tratado de Kyoto, que calificó como “un documento de mínimos que sólo pretende que no empeoren las cosas, volver a como estábamos hace unos 12 años”. Para terminar, recordó que la sostenibilidad afecta a todo el planeta y no se ha de limitar a respetar el medio ambiente, sino que también es necesario un mundo sin guerras ni refugiados ni pobreza. Panel de la tarde: “Las asociaciones juveniles y la cooperación para el desarrollo” Modera: Fabián Mohedano, presidente del Consell de la Joventut de Barcelona. Mundo urbano y mundo rural: relaciones y modelo de desarrollo agrario sostenible Mario Ciccioli, secretario nacional de juventud de la Federación Agraria Argentina. Presentación del proyecto del Centro Norte-Sur del Consejo de Europa Marcos Andrade, coordinador del Área de Juventud del Centro Norte-Sur del Consejo de Europa. Políticas de ocupación juvenil Regina Monticone, coordinadora del proyecto Red de Empleo Juvenil de la Organización Internacional del Trabajo. Cooperación en salud Hany Abdul Wahab Abdul Monem, representante de la Organización Mundial del Movimiento Escolta (WOSM). Crónica Mario Ciccioli pidió que cambien las actitudes y que empecemos a pensar en un mundo en el que ganemos todos. Advirtió que si seguimos así, no será posible un mundo mejor, y apuntó que la juventud somos parte del presente, existimos y vivimos los problemas en el presente, pero tenemos que plantear qué mundo queremos para mañana. En referencia a Argentina, comentó que en ese país se producen alimentos para 300 millones de personas y que, aunque solo tiene 37 millones de habitantes, 20 millones están por debajo de la línea de la pobreza y cada día mueren 100 niños de hambre o por enfermedades. Asimismo, denunció que el 10% de los productores son propietarios del 90% de las tierras. Por su parte, Marcos Andrade destacó la importancia del Festival Mundial de la Juventud como una magnífica experiencia por todo lo que ofrecía para compartir. Asimismo afirmó que en este encuentro también participan todos aquellos que no han podido estar presentes, y afirmó que cuando empezamos a hacer las cosas juntos, empezamos a ser más fuer-

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

que le néo-colonialisme assiégeait encore l’Afrique, faisant ainsi allusion à la « colonisation mentale » de 2 milliards de personnes auxquelles l’Occident a inculqué qu’elles appartenaient à des pays sousdéveloppés. Fatma Alloo a revendiqué le rôle des sociétés africaines et est revenue sur les conflits et sur la situation actuelle dans divers pays. Elle a aussi rappelé clairement que, par ses ressources naturelles, l’Afrique est le continent le plus riche du monde, et a assuré que les conflits des Grands Lacs et du Soudan ne sont pas dus à des raisons ethniques, mais à une volonté de contrôle des diamants et de l’uranium. Ali Lmrabet, journaliste marocain emprisonné pendant 8 mois pour avoir publié une caricature du roi Mohamed VI, a affirmé qu’il n’existait aucun pays arabe démocratique et que le processus de mondialisation peut être utilisé, particulièrement dans le domaine de l’information et de la communication, pour augmenter le flux d’informations, favoriser le débat, faire pression sur les pays dans lesquels règne l’absolutisme pour qu’ils abandonnent cette forme de pouvoir et pour promouvoir des systèmes plus démocratiques. Panel de l’après-midi : « Citoyenneté globale : la participation et l’associationnisme des jeunes » Modérateur : Mads-Erik Schionnemann, membre du Forum européen de la Jeunesse Le rôle des jeunes délégués à l’Assemblée générale des Nations Unies Kirsten Hagon, jeune déléguée de l’Australie à l’Assemblée générale des Nations Unies. Citoyenneté active, participation politique et conscience de citoyenneté Eduard Vallory, journaliste et politologue, exprésident du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC). Du local au mondial : l’importance de la participation locale, les réseaux mondiaux et la coopération régionale Alexandre Youssef, conseiller à la Jeunesse de la ville de Sao Paolo (Brésil) et membre du Mouvement des travailleurs ruraux sans terre (MST). Organisations de jeunes, mouvements sociaux et institutions : antagonisme ou complémentarité ? Pau Solanilla, conseiller technique de la Commission des affaires extérieures du Parlement européen et ex-président du Forum européen de la Jeunesse. Chronique Kirsten Hagon a débuté son intervention en affirmant que les Nations Unies se sont aperçus que la participation des jeunes était nécessaire et ont en conséquence demandé que les jeunes s’impliquent, ce qui représente un important pas en avant. La jeune déléguée de l’Australie à l’Assemblée générale des Nations Unies a mis l’accent sur la participation individuelle des jeunes en tant que membres des délégations de représentants des différents États membres de l’ONU et sur les réseaux basés sur des individus, sans véritable structure. Pour terminer, elle a insisté sur le fait que les jeunes continuent à n’être écoutés que partiellement tout en soulignant que l’ONU a approuvé quelques résolutions en matière de jeunesse. Eduard Vallory a parlé de la participation politique des jeunes, et notamment de leur implication sociale par le biais d’associations et de leur engagement politique au sens le plus large du terme. De l’avis du journaliste, les gouvernements semblent de plus en plus éloignés de la problématique sociale car les citoyens s’aperçoivent que l’Administration ne peut résoudre leurs problèmes et ont recours à des associations. Il a déploré que, bien que de plus en plus

nombreux à participer aux manifestations, les gens ne s’impliquent pas dans les associations qui luttent pour résoudre les carences. Il a également différencié la politique axée sur le pouvoir, telle qu’elle existe dans les partis politiques, et la politique basée sur la société, telle qu’elle existe dans les associations participatives et les mouvements sociaux. De l’avis d’Alexandre Youssef, conseiller à la Jeunesse de la ville de Sao Paolo, bien qu’il existe un nouveau concept de participation de la jeunesse, indépendant, informel et différent de la participation politique traditionnelle, il reste encore des préjugés qui nient le droit à la participation et le respect de certaines pratiques des jeunes. Il a ajouté qu’il convenait de faire en sorte que les différentes façons d’envisager les choses et les nouvelles formes de participation découvertes par les jeunes soient respectées. Pour conclure, il a affirmé que l’entente entre les politiciens formels et ceux qui font les choses différemment est très limitée et qu’il est nécessaire que les politiciens formels reconnaissent la capacité associative des jeunes. Pau Solanilla a parlé du manque de confiance qui existe vis-à-vis de la classe politique et a affirmé qu’il fallait faire renaître la passion dans la sphère publique pour lutter contre l’ordre établi. Du point de vue du conseiller technique de la Commission des affaires extérieures du Parlement européen, les associations ayant parfois tendance à couper les ponts avec la politique, il est nécessaire de trouver des acteurs capables de gérer le pouvoir d’une manière autre que celle appliquée par les politiciens. Il a également affirmé qu’il convenait de remplacer le G7 actuel par un ensemble de 7 régions intégrées dans le monde et a souligné que nous manquions de réseaux bien organisés susceptibles de s’asseoir à la même table que les institutions formelles et d’apporter leur participation. Pour terminer, Pau Solanilla a souligné la nécessité de jeter de nouveaux ponts entre les associations et les institutions pour que la mondialisation ne soit pas un uniquement un succès pour quelques-uns. Le rapport Lugano Pièce de théâtre d’après le texte original de Susan George. En se basant sur l’ouvrage de Susan George, Le rapport Lugano (1999), l’un des symboles de l’altermondialisme, la compagnie de théâtre La Trilateral a proposé aux participants une réflexion sur le respect des droits de l’homme, la paix et la solidarité. 11 AOÛT – DÉVELOPPEMENT DURABLE Panel de la matinée : « L’éradication de la pauvreté : coopération internationale pour le développement durable et l’éradication de la pauvreté ». Modérateur : Emil Kirjas, président de la Fédération internationale de la Jeunesse libérale (IFLRY) Analyse de la répartition actuelle des richesses et perspectives d’éradication de la pauvreté Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo), responsable du programme Faim zéro au Brésil. Le rôle des marchés financiers, du commerce international et d’un éventuel système fiscal mondial Daniel Titelman, représentant de la Commission économique pour l’Amérique latine (CEPAL), Commission régionale des Nations Unies. Équilibre entre développement économique et respect de l’environnement Ramon Folch, docteur en biologie, conseiller de l’UNESCO en matière de programmes environnementaux.

Chronique Frei Betto a ouvert la conférence sur l’éradication de la pauvreté en rappelant que 100 000 personnes, dont 30 000 enfants, meurent chaque jour de faim, un chiffre effroyable qui, de son point de vue, met en évidence l’échec du capitalisme -et non du socialismedans le développement durable de la planète. Dans ce sens, Frei Betto a souligné que nous sommes très loin du monde humain dont nous rêvions. Après cette radiographie mondiale, il s’est penché sur le cas de sa terre d’origine, le Brésil, l’un des pays les plus touchés par le poids de la misère. Il a plus précisément parlé du programme Faim zéro, appliqué depuis l’arrivée de Lula au gouvernement et dont l’objectif est d’éradiquer la faim au cours des prochaines années. Frei Betto a insisté sur le fait qu’il ne s’agit pas d’un programme d’assistance, mais d’une politique à caractère public visant à sensibiliser la population du point de vue social. Il a ajouté que les bourses familiales versées au titre de ce programme par le gouvernement sont accompagnées d’un programme de santé, d’alphabétisation et de scolarisation. Daniel Titelman a souligné les difficultés de mobilité professionnelle que rencontrent les habitants du continent sud-américain et le contraste que cela suppose par rapport à la mobilité incessante du capital nord-américain. Il a également assuré que la volatilité du marché fait que les pays en voie de développement sont les plus touchés en cas de récession économique. Pour le représentant de la Commission économique pour l’Amérique latine, les premières mesures à prendre pour remédier aux inégalités Nord-Sud doivent consister en une régulation des flux de capital et en une réorientation des organismes internationaux. Ramon Folch a combiné paroles et images sur la durabilité. De l’avis du conseiller de l’UNESCO, le monde requiert un rajeunissement intellectuel et l’instauration d’idées jeunes pour inverser le mouvement de destruction inexorable de la planète. Il a exigé des gouvernants qu’ils donnent la priorité au respect de l’environnement dans leurs politiques, car le réchauffement de la planète est un fait, une réalité qu’il est impossible de nier. Dans ce sens, il a réclamé la mise en application du Traité de Kyoto, qu’il a qualifié de « document fixant des minimums et dont le seul but est d’éviter que les choses s’aggravent, de nous faire revenir à l’état dans lequel nous nous trouvions il y a 12 ans ». Pour conclure, il a rappelé que la durabilité nous concerne tous, qu’elle ne se limite pas au respect de l’environnement, mais inclut l’absence de guerres, de réfugiés et de pauvreté. Panel de l’après-midi : « Les associations de jeunes et la coopération pour le développement » Modérateur : Fabián Mohedano, président du Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB). Monde urbain et monde rural : relations et modèle de développement agraire durable Mario Ciccioli, secrétaire national à la Jeunesse de la Fédération agraire argentine (FAA). Présentation du projet de Centre Nord-Sud du Conseil de l’Europe Marcos Andrade, coordinateur dimension Jeunesse du Centre Nord-Sud du Conseil de l’Europe. Politiques d’emploi jeunes Regina Monticone, coordinatrice du projet Réseau pour l’emploi des jeunes de l’Organisation internationale du travail (OIT). Coopération en matière de santé Hany Abdul Wahab Abdul Monem, représentant de l’Organisation Mondiale du Mouvement Scout (OMMS).

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

129

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

tes. Insistió en la importancia de las asociaciones juveniles en la construcción de una nueva arquitectura mundial, y aseguró que en el Festival se reinterpretan conceptos, se comparten realidades diferentes y se discuten ideas para crear experiencias colectivas, y todo ello ayuda a transformar la realidad del futuro. Asimismo, Hany Abdul Wahab Abdul Monem comentó que en el mundo hay 28 millones de escoltas, y aclaró que aunque estos cooperan en temas de salud, no es un movimiento de enfermeros, ya que no se encargan de curar enfermedades en sentido estricto sino de garantizar un desarrollo humano en diversas áreas. A este respecto, explicó el movimiento para luchar contra la estigmatización de los enfermos y concienciar a las personas sobre la prevención de enfermedades. Regina Monticone, coordinadora del proyecto Red de Empleo Juvenil de la Organización Internacional del Trabajo mostró algunas cifras sobre la participación juvenil en el empleo, y alertó de que en el año 2015 más de 600 millones de jóvenes buscarían trabajo. Asimismo apuntó la circunstancia de que la juventud tiene el triple de posibilidades de quedar en paro que generaciones anteriores, y que cerca de 60 millones de jóvenes en el mundo ocupan puestos de trabajo peligrosos. Explicando los proyectos de la Red de Empleo Juvenil para la formación, la igualdad de oportunidades y la creación de nuevos puestos de trabajo, y a modo de conclusión, se preguntó si el mercado de trabajo está preparado para los jóvenes. 12 DE AGOSTO – PARTICIPACIÓN JUVENIL Y POLÍTICAS DE JUVENTUD Día Internacional de la Juventud (Ver Día Internacional de la Juventud)

130

13 DE AGOSTO – CONDICIONES PARA LA PAZ Panel de la mañana: “La paz: derecho y/o responsabilidad” Modera: Enzo Amendola, Unión Internacional de Jóvenes Socialistas (IUSY). Prevención y resolución de conflictos Alec Reid, mediador en el conflicto de Irlanda del Norte. Armamento y militarismo Gemma Xarles, asociada del Programa de Investigación del PNUD. Ex coordinadora de la campaña “Adiós a las armas” de Intermón-Oxfam. Cultura de paz: el círculo vicioso de la violencia y las situaciones de postconflicto Adriana Rodríguez, representante de Viva la Ciudadanía de Colombia. Derechos y libertades: la democracia como condición de paz y de convivencia Alma Sahbaz, directora de la Oficina de Información Pública del Alto Representante para Bosnia y Herzegovina. Crónica Partiendo de su experiencia personal, Reid, que actuó de mediador en el conflicto de Irlanda del Norte, dio algunas de las claves para conseguir la paz. La primera lección que dijo haber aprendido es que la pacificación debe ir ligada a la dignidad del ser humano para que no se vulneren los Derechos Humanos, a lo que añadió que esta dignidad es el principio moral de la paz porque se basa en el principio de la justicia. La segunda lección que transmitió fue que el diálogo es la única herramienta para la resolución pacífica de un conflicto, y dejó claro que la primera condición para la paz es escuchar al otro para que pueda exponer sus

impresiones. A lo largo de su intervención insistió en repetidas ocasiones que es a través del diálogo como pueden encontrarse puntos de confluencia entre las dos partes. Adriana Rodríguez explicó que en Colombia mueren 25.000 personas cada año a causa de la violencia, y que el 97% de estos asesinatos quedan impunes. Denunció que el alto grado de violencia tiene su origen en grupos paramilitares –con el apoyo del gobierno–, guerrillas y grupos organizados por delincuentes que se han aferrado al narcotráfico para autofinanciarse. Rodríguez afirmó que considera desacertada la política del presidente colombiano, Álvaro Uribe, de acabar con estos grupos por medio de las armas, porque los conflictos tienen una raíz social, y como Alec Reid, insistió en la necesidad imperiosa de diálogo para resolver el conflicto. Alma Sahbaz explicó que el regreso de gran parte de los dos millones de refugiados bosnios ha permitido que el país vuelva a ser como antaño espejo de la multiculturalidad, pero advirtió que la paz aún no está asegurada, aunque hayan pasado ocho años desde el final de la guerra, y que el regreso debe basarse en el respeto y el fin de la violencia. Por último, Gemma Xarles aportó cifras sobre el negocio de las armas en el mundo y facilitó el escalofriante dato del gasto militar mundial en un año, que se eleva a 780.000 millones de dólares, una cifra con la que se remediaría, por ejemplo, el hambre en el mundo. Asimismo, descubrió que, curiosamente, los cinco países que exportan más armas son los que forman el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas: Francia, Rusia, China, Reino Unido y EE.UU., y afirmó que éste último concretamente exporta el 45% del armamento mundial. Xarles también lamentó que muchos países de África, Asia y América Latina se gasten 22.000 millones de dólares al año en armamento, una cifra cuatro veces superior a la necesaria para escolarizar a todos los niños del mundo. Al mismo tiempo, reconoció que muchos de ellos malvenden sus recursos a países desarrollados a cambio de armamento, como en el caso de Angola, Sudán o Sierra Leone. Para finalizar, criticó duramente el secretismo de la industria armamentística, afirmando que muchas empresas participan en el “pastel militar” por medio de sucursales ficticias. Panel de la tarde: “Las asociaciones de juventud construyendo la paz” Modera: Makento Lopes, Unión Panafricana de la Juventud (PYU). Educación para la paz a través de la guía y el escultismo: “Un billón de jóvenes trabajando por la paz durante cien años” Danielle Belanger, representante de la Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas – WAGGGS. Shana McElroy, representante de la Organización Mundial del Movimiento Escolta – WOSM. Movimientos de resistencia en Afganistán Sahar Saba, representante de RAWA, Asociación de Mujeres Revolucionarias de Afganistán. Proceso de paz en el País Vasco Fernando Arzallus, representante de Elkarri, movimiento social para el diálogo y la paz en el País Vasco. Crónica La representante de la Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas (WAGGGS), Danielle Belanger, hizo un recorrido histórico analizando el impacto de este movimiento en las sociedades a lo largo de todo el siglo XX. Belanger destacó concretamente el papel de las mujeres en la resolución de conflictos

y en la búsqueda de la paz, e hizo especial referencia a las mujeres africanas, de las cuales destacó su capacidad para defenderse en la vida. Belanger apuntó que en este proceso de construcción de la paz tiene una importancia especial la educación ya que es la única forma de crear una base duradera para esta paz. En este sentido, distinguió entre la educación formal y la no formal, esta última muy centrada en los valores humanos, en los que el escultismo y la guía han sido precursores. Cerró su intervención elogiando el Festival Mundial de la Juventud como lugar de encuentro, que da pie al diálogo intercultural y mejora la comprensión del otro. Por otra parte, Shana McElroy definió la paz no como la ausencia de guerra, sino como un proceso dinámico de colaboración entre estados y pueblos basado en el respeto y la igualdad de los derechos humanos y la ley. Insistió en la necesidad de escucharnos unos a otros para acabar con los estereotipos y “encontrar un terreno común para la paz”. Sahar Saba, comenzó su intervención apuntando que en su país la paz no tiene ningún significado y que ella solo recuerda la destrucción y la guerra. Explicó que RAWA, organización fundada en 1977, que lleva a cabo una labor de reconstrucción social e intenta educar a las personas en la no-violencia y en la tolerancia, continúa actuando en la sombra debido a un peligro constante, incluso de ser asesinadas. Según Saba, los grupos extremistas utilizan el islam para justificar actos contra mujeres y niños, y han creado una sociedad más salvaje. Afirmó asimismo que en Afganistán la paz no tendrá sentido si no se pone fin al fundamentalismo y se instaura la democracia y la justicia. Por otra parte, Fernando Arzallus apuntó que actualmente son algo más optimistas en lo que respecta a la solución del conflicto vasco. Explicó algunos momentos históricos del problema y señaló que ETA defiende sus tesis independentistas mediante la violencia, lo cual dificulta aún más la solución del conflicto. En su opinión, en el País Vasco existen diversos problemas importantes: el político y de convivencia, el de la violencia y el de las respuestas antidemocráticas; y hay cuatro factores que siguen influyendo de forma negativa en la posible solución del conflicto: la violencia y la amenaza de ETA, la ilegalización de Batasuna, la dificultad para mantener un diálogo articulado y sostenido, y la falta de una metodología compartida por todos los elementos inmersos en el conflicto. No obstante, señaló que hoy se dan nuevas condiciones que facilitan una salida, como la llegada al poder de los socialistas y el hecho de que estén dispuestos a dialogar, la falta de apoyo popular a la violencia de ETA, los debates abiertos que tienen lugar en Cataluña y el País Vasco y la nueva disposición de construir una mesa de partidos. Finalizó insistiendo que en el País Vasco no sobra absolutamente nadie ni ninguna ideología política y que, por tanto, Elkarri aboga por el pluralismo, por la creación de grupos de participación social y por la reunión de expertos en solucionar conflictos internacionales. > Día internacional de la juventud

Un poco de historia El Día Internacional de la Juventud, el 12 de agosto, fue instaurado por la 54ª sesión de la Asamblea de las Naciones Unidas en 1999, mediante la resolución A/RES/54/120, sobre políticas y programas que implican a los jóvenes, que recoge tanto la propuesta presentada en 1991 por jóvenes asistentes a la primera sesión del Foro Mundial de la Juventud del Sistema de las Naciones Unidas como, especialmente, la petición de la Conferencia Mundial de Ministros de Juventud, reunidos en Lisboa en agosto de 1998, al mismo tiempo que se celebraba la primera edición del Festival Mundial de la Juventud. La celebración de este día se estableció especialmente con ﬁnes promocionales y

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

Chronique Mario Ciccioli, secrétaire national à la Jeunesse de la Fédération agraire argentine, a insisté sur la nécessité de changer d’attitude et de commencer à penser à un monde profitable à tous sous peine de nous voir dans l’impossibilité de l’améliorer. Il a également signalé que les jeunes font partie du présent, existent et vivent les problèmes dans le présent, mais doivent aussi se demander dans quel monde ils souhaitent vivre demain. Dans le cas particulier de l’Argentine, il a expliqué que le pays produit des aliments pour 300 millions d’habitants, alors que la population n’en compte que 37 millions, et que malgré cela, 20 millions de personnes vivent en dessous du seuil de pauvreté et 100 enfants meurent chaque jour de faim et de maladie. Il a également souligné que 10 % des producteurs sont propriétaires de 90 % des terres. Marcos Andrade a pour sa part insisté sur l’importance du Festival Mondial de la Jeunesse, une expérience unique pour tous ceux qui ont pu la partager. Il a également rappelé le rôle joué par les personnes qui n’ont pas pu participer à cette rencontre. De l’avis du coordinateur dimension Jeunesse du Centre NordSud du Conseil de l’Europe, les jeunes seront plus forts à partir du moment où ils commenceront à faire les choses ensemble. Il a également insisté sur le rôle des associations de jeunes dans la construction d’une nouvelle architecture mondiale et a souligné qu’en offrant à ses participants la possibilité de réinterpréter des concepts, de partager des réalités différentes et de discuter d’idées permettant de créer des expériences collectives, le Festival contribuait à transformer la réalité future. Hany Abdul Wahab Abdul Monem a tout d’abord précisé que le mouvement scout compte 28 millions d’adhérents dans le monde et que, bien qu’il collabore à des tâches liées à la santé, il ne s’agit pas d’une association d’infirmiers ; son véritable but n’est pas de soigner les malades, mais de garantir le développement des personnes dans différentes régions. Cela étant dit, le représentant de l’OMMS a expliqué les actions entreprises par le mouvement scout en faveur de la lutte contre la stigmatisation des malades et de la sensibilisation des personnes à la prévention des maladies. Regina Monticone a fourni quelques chiffres sur la participation des jeunes à l’emploi et a lancé une véritable mise en garde en affirmant qu’en 2015, plus de 600 millions de jeunes seront à la recherche d’un emploi. La coordinatrice du Réseau pour l’emploi des jeunes a également souligné que la probabilité qu’ont les jeunes d’être au chômage est aujourd’hui trois fois plus élevée que du temps de leurs parents et que près de 60 millions de jeunes dans le monde exercent un travail dangereux. Revenant sur les projets du Réseau pour l’emploi des jeunes en matière de formation, d’égalité des chances et de création de nouveaux postes de travail, Regina Monticone a conclu en s’interrogeant sur l’adéquation du marché du travail aux jeunes. 12 AOÛT – PARTICIPATION DES JEUNES ET POLITIQUES JEUNESSE Journée internationale de la Jeunesse (Voir la rubrique Journée internationale de la Jeunesse) 13 AOÛT – CONDITIONS DE LA PAIX Panel de la matinée : « La paix : droit et/ou responsabilité » Modérateur : Enzo Amendola, Union internationale des jeunesses socialistes (IUSY) Prévention et résolution des conflits Alec Reid, médiateur du conflit d’Irlande du Nord. Armement et militarisme Gemma Xarles, associée du projet de recherche du

Programme des Nations Unies pour le Développement (PNUD). Ex-coordinatrice de la campagne « Adieux aux armes » d’Intermón-Oxfam. Culture de paix : le cercle vicieux de la violence et les situations post-conflit Adriana Rodríguez, représentante de l’association Viva la Ciudadanía (Colombie). Droits et libertés : la démocratie en tant que condition de paix et de cohabitation Alma Sahbaz, directrice du Bureau d’information publique du Haut Représentant pour la BosnieHerzégovine. Chronique Alec Reid, qui est intervenu en tant que médiateur dans le conflit d’Irlande du Nord, s’est basé sur son expérience personnelle pour fournir quelquesunes des clés susceptibles de mener à la paix. La première leçon qu’il considère avoir apprise est que la pacification doit être liée à la dignité de l’être humain et ne pas porter atteinte aux droits de l’homme. Il a tenu à ajouter que cette dignité est le principe moral de la paix, car elle est basée sur le principe de la justice. La seconde leçon qu’il a tirée de son expérience est que le dialogue est le seul outil de résolution pacifique des conflits - il a là souligné avec force que la première condition de la paix est d’écouter l’autre pour lui permettre d’exposer ses impressions -. Tout au long de son intervention, Alec Reid a insisté à plusieurs reprises sur le fait que c’est par le dialogue que les parties peuvent trouver des points de convergence. Adriana Rodríguez, représentante de l’association Viva la Ciudadanía, a expliqué que la violence tue chaque jour 25 000 personnes en Colombie et que 97 % de ces assassinats restent impunis. Elle a précisé que cette violence extrême puise ses sources dans les groupes paramilitaires – avec le support du gouvernement , dans les guérillas et dans les groupes organisés de délinquants dont le financement repose sur le trafic de stupéfiants. De l’avis d’Adriana Rodríguez, la politique du président colombien, qui consiste à utiliser les armes pour en finir avec ces groupes, n’est pas appropriée car ces conflits ont une origine sociale. Comme Alec Reid, elle a insisté sur la nécessité absolue de dialoguer pour résoudre les conflits. Alma Sahbaz a débuté son intervention en déclarant que, grâce au retour d’une grande partie des deux millions de réfugiés bosniaques, le pays avait retrouvé sa multiculturalité d’antan. La directrice du Bureau d’information publique du Haut Représentant pour la Bosnie-Herzégovine a néanmoins souligné que, bien que huit ans se soient écoulés depuis la fin de la guerre, la paix n’est pas encore assurée, et que le retour des réfugiés doit être basé sur le respect et la fin de la violence. Gemma Xarles a quant à elle fourni des chiffres terrifiants sur le commerce des armes dans le monde. Elle a expliqué que les dépenses militaires mondiales s’élèvent à 780 milliards de dollars par an, montant qui permettrait entre autres d’éradiquer la faim dans le monde. Elle a également précisé que, curieusement, les cinq principaux pays exportateurs d’armes sont ceux qui composent le Conseil de Sécurité des Nations Unies : la France, la Russie, la Chine, le Royaume Uni et les États-Unis (qui exportent 45 % de l’armement mondial). Gemma Xarles a également déploré que des pays d’Afrique, d’Asie et d’Amérique latine dépensent 22 milliards de dollars par an en armement, soit quatre fois le montant nécessaire pour scolariser tous les enfants du monde. Elle a reconnu que bon nombre de ces pays - par exemple l’Angola, le Soudan ou la Sierra Leone - mévendent leurs ressources à des pays développés en échange d’armement. Pour terminer, Gemma Xarles a durement critiqué le secret qui entoure l’industrie de l’armement en affirmant

que de nombreuses entreprises profitent du « gâteau militaire » par le biais de succursales fictives. Panel de l’après-midi : « Les associations de jeunes qui bâtissent la paix » Modérateur : Makento Lopes, Union panafricaine de la Jeunesse (UPJ) L’éducation pour la paix par le scoutisme : « un milliard de jeunes au service de la paix pendant cent ans » Danielle Belanger, représentante de l’Association mondiale des guides et éclaireuses (AMGE) Shana McElroy, représentante de l’Organisation mondiale du mouvement scout (OMMS) Mouvements de résistance en Afghanistan Sahar Saba, représentante de l’Association révolutionnaire des femmes afghanes (RAWA). Le processus de paix au Pays basque Fernando Arzallus, représentant d’Elkarri, mouvement social pour le dialogue et la paix au Pays basque. Chronique La représentante de l’Association mondiale des guides et éclaireuses (AMGE), Danielle Belanger, a exposé l’historique du mouvement et analysé son impact sur la société tout au long du XXe siècle. Elle a entre autres expliqué le rôle des femmes dans la résolution des conflits et la recherche de la paix, et en particulier celui des femmes africaines, dont elle a affirmé qu’elles savent se défendre dans la vie. Danielle Belanger a également souligné l’importance de l’éducation dans le processus de construction de la paix, car c’est le seul moyen de créer la base durable de cette paix. Dans ce sens, elle a distingué éducation formelle et éducation non formelle, très axée sur l’acquisition de valeurs et dont le scoutisme a été un précurseur. La représentante de l’AMGE a terminé en faisant l’éloge du Festival Mondial de la Jeunesse comme lieu de rencontre facilitant le dialogue interculturel et la compréhension de l’autre. Shana McElroy a quant à elle défini la paix non pas comme l’absence de guerre, mais comme un processus dynamique de collaboration entre les États et les peuples, basé sur le respect et l’égalité des droits de l’homme, et sur la loi. La représentante de l’OMMS a insisté sur la nécessité de s’écouter mutuellement pour en finir avec les stéréotypes et « trouver un terrain commun pour la paix ». Sahar Saba a commencé son intervention en indiquant qu’en Afghanistan, le mot paix n’avait aucun sens, et en affirmant qu’elle-même n’avait d’autre souvenir que de destruction et de guerre. Elle a ensuite précisé que la RAWA, association fondée en 1977 et qui se consacre à des tâches de reconstruction sociale et tente d’éduquer les personnes à la non-violence et à la tolérance, continue à agir clandestinement, en s’exposant à des dangers constants pouvant aller jusqu’à l’assassinat. Du point de vue de la représentante de l’Association révolutionnaire des femmes afghanes, les groupes extrémistes utilisent l’Islam pour justifier leurs actes vis-à-vis des femmes et des enfants, et ont ainsi créé une société plus sauvage. Pour Sahar Saba, la paix en Afghanistan n’aura de sens qu’à partir du moment où le fondamentalisme aura disparu et où la démocratie et la justice règneront. Fernando Arzallus s’est penché sur le conflit basque à propos duquel il a déclaré être un peu plus optimiste. Le représentant d’Elkarri a exposé quelques-uns des moments-clés du conflit et a expliqué que les thèses indépendantistes soutenues par l’organisation séparatiste basque ETA compliquent les choses. De l’avis de Fernando Arzallus, le Pays basque est confronté à différents problèmes - politique,

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

131

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

de ﬁnanciación y para apoyar a las asociaciones juveniles. Desde entonces se ha ido evidenciando cada vez más la necesidad en todo el planeta de tratar la juventud como un periodo vital, con las especiﬁcaciones que socialmente ha ido adquiriendo y la diversidad de situaciones que existen en todo el mundo. En el año 2000 Naciones Unidas convocó la primera edición del Día Internacional de la Juventud, donde estableció en qué consistía este día y de qué pretendía concienciar, especialmente a los jóvenes, e informaba sobre el Programa Mundial de Acción para la Juventud para el año 2000 y siguientes. Este programa, adoptado por la Asamblea General de Naciones Unidas en 1995, llama a la acción en diez cuestiones prioritarias: educación, ocupación, hambre y pobreza, salud, medio ambiente, abuso de estupefacientes, delincuencia juvenil, actividades de ocio, chicas y mujeres jóvenes y la plena y efectiva participación de los jóvenes en la sociedad y en la toma de decisiones. Además hace recomendaciones de acciones para implantar el Programa en el ámbito nacional, regional y global. Desde entonces, Naciones Unidas celebra esta fecha escogiendo un tema concreto relacionado con la juventud, sobre el cual el secretario general realiza una declaración. Asimismo da su apoyo a iniciativas de ámbito nacional, regional o local de organizaciones que quieren participar de la celebración de Naciones Unidas. La edición de 2001 giró en torno a la lucha contra el SIDA y contra el desempleo; la del 2002 trató sobre el papel de los jóvenes para el desarrollo sostenible, y el año pasado el tema principal fue el empleo juvenil y la necesidad de crear puestos de trabajo “decentes y productivos”. Para 2004, Naciones Unidas escogió el tema de la juventud en una sociedad intergeneracional, celebrando el 10º aniversario del Año Internacional de la Familia.

132

El 12 de agosto de 2004, un día especial En vista de la coincidencia del día 12 de agosto de 2004 con el Festival, el Comité Internacional Preparatorio decidió organizar una celebración especial. Con la colaboración del Punto Focal en Juventud de las Naciones Unidas y de la Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña, el movimiento asociativo juvenil tomó la batuta en la conmemoración internacional de este día, centrándola en los dos ejes transversales de todo el programa del Festival: la participación juvenil y las políticas de juventud. En este contexto, el Día Internacional de la Juventud tuvo unas características propias que lo hicieron destacar dentro del programa del Festival. Por una parte, dentro del programa central de conferencias se organizaron tres en lugar de las dos programadas para los cuatro pilares y con un formato un poco diferente. Asimismo, por la tarde tuvo lugar una marcha que conmemoraba el 4º Día Internacional de la Juventud con una metáfora viva del lema del Festival: “¡Construyamos el mundo!”. Las conferencias Las conferencias repartidas en tres paneles tuvieron como temas comunes la participación juvenil y las políticas de juventud, y analizaron cómo las condiciones de vida de la gente joven de todo el mundo determinan sus posibilidades de implicación y participación en la sociedad. En esta línea, diferentes gobiernos de países de todos los continentes explicaron su política de juventud y, por último, representantes del movimiento asociativo juvenil, tanto del ámbito nacional como del internacional, hablaron de la importancia de establecer redes y plataformas entre las asociaciones, pero también con las instituciones con las que dialogan. El Punto Focal en Juventud de Naciones Unidas y la Secretaría General de Juventud contribuyeron especialmente para poder invitar a ponentes de contrastada experiencia en estos campos.

De forma excepcional se pudo contar con la intervención del secretario general adjunto de las Naciones Unidas para la Comunicación y la Información Pública, Shashi Tharoor, que inauguró la celebración del Día Internacional de la Juventud con un mensaje oficial de la ONU dirigido tanto a los jóvenes como a los responsables de elaborar políticas para la juventud. 12 DE AGOSTO – PARTICIPACIÓN JUVENIL Y POLÍTICAS DE JUVENTUD Realidad juvenil y condiciones de participación de la gente joven Modera: Íngrid Llopart, Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña. Mensaje oficial de la ONU – Invitado especial: Shashi Tharoor, secretario general adjunto de las Naciones Unidas para la Comunicación y la Información Pública. Efectos de las desigualdades sociales en las oportunidades para los jóvenes / Exclusión social en el ámbito mundial: cómo afecta a la gente joven Andy Furlong, sociólogo, especialista en juventud. Autor del capítulo “Ocupación juvenil” del Informe sobre juventud 2003 de las Naciones Unidas. La globalización y sus efectos en la juventud Lorenzo Cachón, sociólogo. Facultad de Ciencias Políticas y Sociología, Universidad Complutense de Madrid. Juventud en una sociedad que envejece Bob Huber, responsable de la Sección de Asuntos Generacionales e Integración. Departamento de Asuntos Económicos y Sociales de las Naciones Unidas (UNDESA). Crónica Shashi Tharoor, secretario general adjunto de las Naciones Unidas para la Comunicación y la Información Pública abrió la celebración del Día Internacional de la Juventud refiriéndose a la conmemoración del 10º aniversario del Año Internacional de la Familia. Aseguró que la participación de los jóvenes en la toma de decisiones es una prioridad en la agenda de las Naciones Unidas y que el gran reto es construir una sociedad global, interdependiente y tolerante basada en la solidaridad intergeneracional. A este respecto afirmó que en dos décadas habrá que mantener tanto a los hijos como a los padres, y pidió que los jóvenes se preparen para cumplir estas responsabilidades y aprovechen las posibilidades que se les ofrecen ahora. Por su parte, el sociólogo Andy Furlong, autor del capítulo de “Ocupación juvenil” del Informe sobre juventud 2003 de las Naciones Unidas, advirtió que, aunque en muchos países la reducción del desempleo se interpreta como un dato de eliminación de la desigualdad, hay que tener en cuenta que existen nuevas formas de desigualdad en el propio empleo, como la existencia de un trabajo precario y fragmentado, y denunció que el paro juvenil es tres veces superior al de los adultos. Con cifras de desempleo y sobrexplotación laboral, afirmó que la juventud, actualmente la generación más numerosa de jóvenes de toda la historia de la humanidad (1.200 millones en todo el mundo), sigue siendo un colectivo marginado en la toma de decisiones y, al mismo tiempo, víctima de las injusticias sociales. En este sentido, definió el trabajo como la cuna de las desigualdades entre la juventud, y puso de relieve que el hecho de que el paro juvenil llegue al 40%, requiere una actuación política urgente, y más aún teniendo en cuenta que el 70% de los nuevos contratos para jóvenes de entre 14 y 25 años es de carácter temporal.

En su intervención, Bob Huber, responsable del Departamento de Asuntos Económicos y Sociales de las Naciones Unidas, volvía a incidir en el aspecto intergeneracional de la sociedad, y recordó que en solo 20 años habría más personas mayores de 60 que jóvenes, lo que supone un importante envejecimiento de la población. Asimismo enunció algunas de las consecuencias de este hecho en la generación actual de jóvenes, como la falta de trabajadores, que puede repercutir, por ejemplo, en las pensiones de las personas jubiladas. Uno de sus mensajes principales fue el de la necesidad de crear puentes intergeneracionales que acaben con los estereotipos para conseguir una sociedad para todos en la que cada uno tenga su sitio. Por último, Lorenzo Cachón, sociólogo de la Universidad Complutense de Madrid, pidió que no se hable de la juventud como un colectivo homogéneo, porque no es lo mismo ser un joven de Noruega, país que ocupa el primer lugar del mundo en desarrollo humano, que de Sierra Leone. Además de las diferencias geográficas, sostuvo que el origen social de los jóvenes determina su desigualdad y, por lo tanto, su acceso a las oportunidades. Así, estableció una dicotomía entre los jóvenes de clase burguesa y los de clase obrera, y afirmó que estos últimos son los que están más expuestos a ser excluidos socialmente. Por otra parte, afirmó que los inmigrantes que llegan a Europa son la nueva clase obrera y que se necesitan políticas públicas que garanticen la igualdad de acceso a las oportunidades. Políticas nacionales de juventud, ejemplos concretos Modera: Eduard Vallory, periodista y politólogo, ex presidente del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Marta Rosàs, secretaria general de Juventud de la Generalitat de Cataluña. Hernán Solano Venegas, viceministro de Juventud de Costa Rica. Bam Aquino, presidente de la Comisión Nacional de Juventud de Filipinas. Olli Saarela, jefe de la División de Juventud, Ministerio de Educación de Finlandia. Daniël van Vuuren, miembro de la Comisión Nacional de Juventud de Sudáfrica. Crónica Bam Aquino, presidente de la Comisión Nacional de Juventud de Filipinas, comentó que una encuesta realizada en 2004 en su país reflejaba que los problemas que más preocupan a los jóvenes son la drogadicción, el empleo y la sanidad, y solo un porcentaje escaso manifestó preocupación por el bienestar nacional, de la comunidad o el país, o por el patriotismo. No obstante, aunque comprendía que estos temas no eran prioritarios, Aquino expresó su confianza en que la minoría se convierta en masa crítica que implique a la mayoría, e hizo referencia a la tradición de participación política de los jóvenes en Filipinas, recordando que en la guerra de independencia contra España todos los líderes eran jóvenes. Saarela explicó que el Plan de Desarrollo de la Juventud es un programa a medio plazo que se llevará a cabo entre 2005 y 2010 y cuyo esfuerzo principal será intentar descentralizar al máximo las políticas juveniles, haciéndolas llegar a los municipios y comunidades, e implicar a los jóvenes en su ejecución. Por su parte, Daniël van Vuuren, miembro de la Comisión Nacional de Juventud de Sudáfrica, apuntó que una forma de medir el progreso de una nación es ver cómo ésta trata a sus jóvenes. Haciendo hincapié en el papel de los jóvenes en la transformación social, recordó que a mediados de los años setenta fueron los jóvenes negros los que decidieron que había que cambiar la sociedad. Marta Rosàs, secretaria general de Juventud del Gobierno de Cataluña, afirmó que las políticas de juven-

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

cohabitation, violence et réponses antidémocratiques - et quatre facteurs continuent à exercer une influence négative sur une éventuelle résolution du conflit : la violence et la menace représentée par ETA, la mise hors-la-loi du parti Batasuna, la difficulté de maintenir un dialogue articulé et soutenu, et l’absence d’une méthodologie englobant tous les facteurs du conflit. Le représentant d’Elkarri a néanmoins déclaré que de nouveaux éléments tels que l’arrivée des socialistes au pouvoir et le fait qu’ils sont disposés à dialoguer, le peu de soutien populaire recueilli par la violence d’ETA, les débats ouverts qui ont lieu en Catalogne et au Pays basque, et les nouvelles dispositions favorables à la création d’un espace de dialogue entre les partis devraient faciliter cette tâche. Fernando Arzallus a conclu en insistant sur le fait qu’aucun individu, aucune idéologie politique n’est de trop au Pays basque, et que c’est la raison pour laquelle Elkarri plaide en faveur du pluralisme, de la création de groupes de participation sociale et d’une réunion d’experts spécialisés dans la résolution des conflits internationaux. > Journée internationale de la Jeunesse

Un peu d’histoire La Journée internationale de la Jeunesse (12 août) a été instaurée en 1999 par la résolution A/RES/54/120 intitulée « Politiques et programmes mobilisant les jeunes », adoptée lors de la 54ème session de l’Assemblée des Nations Unies. Cette résolution répondait à la fois à la proposition faite en 1991 par les jeunes lors de la première session du Forum Mondial de la Jeunesse organisé par le système des Nations Unies et à celle de la Conférence mondiale des ministres de la Jeunesse réunis à Lisbonne en août 1998, parallèlement à la célébration du premier Festival Mondial de la Jeunesse. Cette journée a été créée à des fins promotionnelles, de financement et de soutien aux associations de jeunes. Depuis lors, il est devenu de plus en plus évident qu’il était nécessaire de traiter les années de jeunesse comme une période vitale, en tenant compte des spécificités acquises du point de vue social et de la diversité des situations existant dans le monde. Lors de la première Journée internationale de la Jeunesse, qui s’est déroulée en l’an 2000, les Nations Unies ont défini son contenu, ainsi que ses objectifs en matière de sensibilisation, surtout chez les jeunes, et ont fait le lien avec le Programme d’action mondial pour la Jeunesse à l’horizon 2000 et au-delà. Ce programme, adopté par l’Assemblée générale des Nations Unies en 1995, comportait 10 domaines prioritaires : éducation, emploi, faim et pauvreté, santé, environnement, abus de stupéfiants, délinquance juvénile, loisirs, situation des jeunes filles et des jeunes femmes, et participation effective des jeunes à la société et aux prises de décisions. Il incluait également des recommandations d’actions en vue de la mise en œuvre du Programme à l’échelle nationale, régionale et mondiale. Depuis lors, les Nations Unies associent chaque année à cette journée un thème précis lié à la jeunesse et qui donne lieu à une déclaration de la part du secrétaire général. L’ONU soutient également les initiatives, de portée locale, régionale ou nationale, des organisations qui souhaitent célébrer cette journée. En 2001, la Journée internationale de la Jeunesse était axée sur la lutte contre le sida et le chômage ; en 2002, elle était centrée sur le rôle des jeunes dans les actions pour le développement durable et en 2003 sur l’emploi des jeunes et la nécessité de créer des emplois « décents et productifs». En 2004, année coïncidant avec le 10ème anniversaire de l’Année internationale de la Famille, les Nations Unies ont choisi pour thème « Les jeunes dans une société intergénérationnelle ». Le 12 août 2004 : une journée spéciale Le 12 août coïncidant avec le Festival, le Comité

international préparatoire a décidé d’organiser une célébration spéciale. Avec la collaboration du point focal Jeunesse des Nations Unies et du Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne, le mouvement associatif des jeunes a tenu les rênes de la commémoration internationale de cette journée et l’a centrée sur les deux axes transversaux de l’ensemble du programme du Festival : la participation des jeunes et les politiques jeunesse. Dans ce contexte, la Journée internationale de la Jeunesse a acquis ses propres caractéristiques au sein du programme du Festival. Une troisième conférence, au format légèrement différent, est venue s’ajouter, dans le cadre du programme central, aux deux conférences initialement prévues pour les quatre piliers, et une marche symbolisant avec toute la vitalité de ses participants la devise « Construisons le monde ! » du Festival a été organisée pour fêter la 4ème Journée internationale de la Jeunesse. Les conférences Les conférences, réparties en trois panels, avaient toutes pour thèmes communs la participation des jeunes et les politiques jeunesse, en partant des conditions de vie des jeunes dans le monde et de l’analyse de la façon dont elles conditionnent leurs possibilités d’implication et de participation à la société. Différents gouvernements de pays de tous les continents ont ainsi expliqué leur politique jeunesse et des représentants du mouvement associatif des jeunes, tant au niveau national qu’international, ont montré l’importance de la création de réseaux et de plates-formes entre les associations, mais aussi avec les institutions avec lesquelles elles dialoguent. Le point focal Jeunesse des Nations Unies et le Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne ont particulièrement contribué à la présence de conférenciers expérimentés dans ces domaines. Fait exceptionnel, le secrétaire général adjoint à la communication et à l’information des Nations Unies, Shashi Tharoor, a inauguré la Journée internationale de la Jeunesse en adressant un message ofﬁciel de l’ONU aux jeunes et aux responsables chargés d’élaborer les politiques jeunesse. 12 AOÛT – PARTICIPATION DES JEUNES ET POLITIQUES JEUNESSE Réalité de la jeunesse et conditions de participation des jeunes Modératrice : Íngrid Llopart, Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne. Message ofﬁciel de l’ONU – Invité spécial : Shashi Tharoor, secrétaire général adjoint à la communication et à l’information des Nations Unies. Effets des inégalités sociales sur les possibilités offertes aux jeunes / Exclusion sociale à l’échelle mondiale : effets sur les jeunes Andy Furlong, sociologue, spécialiste de la jeunesse. Auteur du chapitre « Emploi » du Rapport mondial sur la jeunesse 2003 des Nations Unies. La mondialisation et ses effets sur la jeunesse Lorenzo Cachón, sociologue. Faculté des sciences politiques et de sociologie de l’Université Computense de Madrid. La jeunesse dans une société vieillissante Bob Huber, responsable de la division Questions générationnelles et intégration. Département des affaires économiques et sociales de l’ONU (DAES). Chronique Shashi Tharoor a inauguré la 4ème Journée internationale de la Jeunesse en rappelant qu’elle coïncidait avec le 10ème anniversaire de l’Année

internationale de la Famille. Il a assuré que la participation des jeunes aux prises de décisions était une priorité dans l’agenda des Nations Unies et que le défi que nous devons relever consiste à créer une société mondiale, interdépendante et tolérante basée sur la solidarité intergénérationnelle. Revenant sur l’aspect intergénérationnel de la société, le secrétaire général adjoint à la communication et à l’information des Nations Unies a affirmé que dans vingt ans, il faudra soutenir aussi bien les enfants que les parents. Il a demandé que les jeunes se préparent à assumer ces responsabilités et à ce qu’ils tirent parti des possibilités qui leur sont offertes aujourd’hui. Andy Furlong, auteur du chapitre « Emploi » du Rapport mondial sur la jeunesse 2003 des Nations Unies, a affirmé que, bien que dans de nombreux pays la diminution du chômage soit considérée comme un facteur de réduction des inégalités, il existe, dans l’emploi lui-même, de nouvelles formes d’inégalités telles que la précarité et la fragmentation. Chiffres de chômage et de surexploitation en mains, le sociologue a affirmé que le chômage est trois fois plus élevé chez les jeunes que chez les adultes et que la jeunesse actuelle, qui est la plus grande génération de jeunes de toute l’histoire de l’humanité (1,2 milliards de jeunes dans le monde), continue à être tenue à l’écart des prises de décisions et est victime d’injustices sociales. Assurant que le travail est le berceau des inégalités dont souffrent les jeunes, il a souligné que leur taux de chômage, qui s’élève à 40 %, requiert une intervention politique urgente, surtout si l’on tient compte du fait que 70 % des nouveaux contrats proposés aux jeunes âgés de 14 à 25 ans sont des contrats temporaires. Bob Huber a lui aussi insisté sur l’aspect intergénérationnel de la société. Il a rappelé que dans 20 ans, les personnes âgées de plus de 60 ans seront plus nombreuses que les jeunes, ce qui impliquera un important vieillissement de la population. Le responsable de la division Questions générationnelles et intégration du département des affaires économiques et sociales de l’ONU a précisé que ce vieillissement aura des conséquences sur la génération actuelle des jeunes et entraînera entre autres une diminution de la population active, qui risque de se répercuter sur les revenus des retraités. L’un des principaux messages de Bob Huber a été la nécessité de générer des ponts intergénérationnels capables d’abolir les stéréotypes pour créer une société pour tous, dans laquelle chacun a sa place. Lorenzo Cachón a quant à lui insisté sur le fait que la jeunesse n’est pas un ensemble homogène, car être jeune en Norvège, pays qui occupe la première place de l’indice de développement humain dans le monde, et être jeune en Sierra Leone sont deux réalités totalement différentes. Le sociologue a affirmé que les inégalités, et donc l’accès aux opportunités, reposent non seulement sur l’origine géographique des jeunes, mais aussi sur leur origine sociale. Il a ainsi établi une dichotomie entre les jeunes de la classe bourgeoise et les jeunes de la classe ouvrière, ceux-ci étant les plus exposés à l’exclusion sociale. Lorenzo Cachón a également déclaré que les immigrants qui viennent vivre en Europe forment la nouvelle classe ouvrière et qu’il est nécessaire de créer des politiques publiques garantissant l’égalité des chances. Politiques nationales de jeunesse, exemples concrets Modérateur : Eduard Vallory, journaliste et politologue, ex-président du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC). Marta Rosàs, secrétaire générale de la Jeunesse de la Généralité de Catalogne. Hernán Solano Venegas, vice-ministre de la Jeunesse du Costa Rica. Bam Aquino, président de la Commission Nationale de la Jeunesse des Philippines. Olli Saarela, chef de la division Jeunesse du

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

133

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

tud han de ser integrales, coherentes e interdepartamentales, y apuntó que son muy necesarias porque es durante la juventud cuando se diseñan los proyectos de vida de las personas. Como aspecto principal, recalcó que no puede hacerse política de juventud sin tener en cuenta a los jóvenes, y que es imprescindible el diálogo con un Consejo Nacional de Juventud que sea representativo, democrático e independiente de la Administración. Redes de participación juvenil: el rol del asociacionismo en el desarrollo Modera: Hernán Pedraza, presidente del Foro Latinoamericano de la Juventud (FLAJ). Relación entre instituciones y asociaciones de juventud: oportunidades y diﬁcultades Martín Sabbatella, alcalde de Morón, Argentina. Plataformas de ámbito nacional: la interlocución con el gobierno para el desarrollo de políticas de juventud Raimon Goberna, ex presidente del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Plataformas regionales y cooperación global Giacomo Filibeck, presidente del Foro Europeo de la Juventud (YFJ). Las organizaciones juveniles en el ámbito internacional Fabiola Canavessi, representante de la Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas (WAGGGS).

134

Crónica Sabbatella ratificó la necesidad de reforzar los vínculos entre el Estado y las organizaciones juveniles para potenciar la intervención social, y afirmó que el objetivo principal de las políticas de juventud en América Latina debe ser el hacer de los jóvenes sujetos de derecho, y garantizar la igualdad para conseguir sociedades libres, justas y solidarias. Respecto al papel que los Estados deben desempeñar, reclamó que estos se abran a la participación de todos, y muy especialmente de las organizaciones que expresan los intereses de los diversos sectores de la comunidad. Raimon Goberna, ex presidente del CNJC, habló de la importancia de contar con estructuras nacionales para reunir en una plataforma al movimiento asociativo juvenil, y así, de forma coordinada, dar más fuerza al diálogo del asociacionismo con el Gobierno y la Administración, especialmente cuando se plantea la elaboración de políticas de juventud. Respecto al caso de Cataluña, explicó la implicación del CNJC como principal impulsor del Plan Nacional de Juventud aprobado el 7 de noviembre de 2000 por el Gobierno de la Generalitat y presentado el 27 de noviembre de 2001 en el Parlamento de Cataluña. Giacomo Filibeck, presidente del Foro Europeo de la Juventud, explicó la composición y funcionamiento de esta plataforma paneuropea, poniendo un énfasis especial en el hecho de que estén representadas decenas de millones de jóvenes de todo el continente europeo. Asimismo, habló sobre cómo las diferentes estructuras regionales que existen en África, Asia, el Pacífico y Latinoamérica se coordinan entre ellas en un organismo denominado GCCC –Comité de Cooperación y Coordinación Global. Fabiola Canavessi, representante de la Asociación Mundial de Chicas Guías y Chicas Escoltas, explicó el funcionamiento de esta organización internacional, presente en todo el mundo, y destacó que se trabaja tanto en un ámbito muy local, como en el nacional y el internacional, siempre con el fin de crear vínculos entre todos. Asimismo apuntó la importancia de una coordinación entre diversas organizaciones interna-

cionales para obtener una respuesta coordinada también en el ámbito global. Marcha del 4º Día Internacional de la Juventud Con el lema “¡Construyamos el mundo!”, la organización se propuso llevar a cabo una manifestación reivindicativa y festiva a ritmo de batucada que sirviese como metáfora del lema del Festival, poniendo un énfasis especial en las actitudes proactivas y positivas, y evidenciando la pluralidad y la riqueza que se deriva de la diferencia. Además, puesto que la emancipación y la autonomía juvenil son dos temas de imperiosa actualidad, precisamente por la diﬁcultad de los jóvenes para independizarse en todos los sentidos, la marcha fue también una representación simbólica del camino a recorrer hacia la emancipación. Esta marcha consistió en una caminata bajo una gran pancarta con el lema del Festival, que recorrió cerca de un kilómetro y medio del recinto, desde el Centro de Convenciones hasta el escenario situado bajo la Placa Fotovoltaica. Durante el día, la delegación catalana había facilitado diversos materiales (telas, pinturas, etc.) para que los asistentes pudieran expresar libremente sus deseos y reivindicaciones con pancartas y otros ingenios a lo largo del recorrido. La marcha se cerró con un taller abierto a todos. Centenares de telas blancas extendidas por el suelo en una gran explanada y, entre ellas, botes de pintura de muchos colores, esperaban la implicación colectiva para construir un mural gigante con las aportaciones de todo el mundo. Mensajes, símbolos y deseos, especialmente referentes a la paz y la convivencia, al ritmo de música hip-hop y fusión, llenaron la explanada; así culminaba la puesta en escena del lema del Festival, y se representaba una metáfora de la pluralidad y la diversidad que enriquece el planeta.

LAS 141 PREGUNTAS Cada noche, dentro del espacio de las “141 preguntas”, en un escenario acogedor con capacidad para unas 300 personas, se contó con la presencia de un invitado -a menudo de proyección internacional- que respondía a una pregunta planteada de forma coloquial. La pregunta era el punto de partida de un diálogo entre un o una periodista -que moderaba- y diversos ponentes vinculados al programa del Festival, y su objetivo era hacer participar al público. Todas las preguntas tenían como característica que trataban de temas muy actuales y no siempre especíﬁcamente juveniles pero que afectan también a los jóvenes. Las “141 preguntas”, un espacio permanente de la programación del Fórum a lo largo de sus 5 meses de existencia, se convirtió en una actividad totalmente programada para el Festival del 8 al 14 de agosto. No obstante, conservó la interrelación con el público, y los participantes del Festival se mezclaron con las personas asistentes al Fórum. El resultado, gracias a la intervención constante del público, fue un espacio de convivencia -con gran proyección exterior- que puso especialmente de relieve temas relacionados con el papel de los jóvenes y la construcción de nuestras sociedades. 8 de agosto – Jóvenes palestinos e israelíes: ¿el muro nos está cambiando la vida? Invitado: Adli Daana (1969, Palestina), secretario general de la Liga Internacional de Jóvenes Palestinos, una organización independiente –no gubernamental– fundada en 1997, que ofrece sus servicios al pueblo palestino para ayudar a crear una sociedad joven, en todos los sentidos. Sus miembros tienen entre 15 y 35 años, potencian las relaciones internacionales, y sus postulados se basan en la libertad de expresión, el pluralismo, la diversidad cultural y el respeto al medio ambiente.

Adli Daana condenó la política y la construcción del muro de Cisjordania por parte del gobierno israelí de Sharon, y afirmó que el muro “no tiene razón de ser porque es ilegal, tal como ha reconocido internacionalmente el Tribunal de la Haya. El muro divide el país y las familias y dificulta la posibilidad de educación para los niños. El muro impide a los palestinos llevar una vida normal y tiene graves consecuencias en nuestra economía. Con el muro, 380.000 personas están aisladas”. Daana explicó que el muro divide al pueblo palestino mentalmente, físicamente y económicamente. En lo que respecta a la economía, dijo que el muro impide que el 70% de los palestinos, que se dedica a la agricultura, pueda continuar con esta actividad. Físicamente, no permite la libre circulación de los palestinos, especialmente de los jóvenes, ya que para cruzar el muro se necesita una autorización expedida por el ejército hebreo, y el 90% de las solicitudes son denegadas. Psicológicamente, Daana afirmó que el muro está provocando “la depresión y el aislamiento de los palestinos” y que, según un estudio de la propia Liga Internacional de Jóvenes Palestinos, el 90% de las páginas de Internet visitadas por los jóvenes de Palestina en los cibercafés de la ciudad de Hebrón son páginas sobre cómo emigrar al extranjero, especialmente a países como Canadá, Suecia o Australia. 9 de agosto – ¿Podemos ser indígenas en el siglo XXI? ¿Queremos serlo? Personas invitadas: Noemí Gómez (1977, México), educadora, miembro de la comunidad de San Marcos Móctum, y Jimai Montiel (1977, Venezuela), abogado indígena, miembro del pueblo wayuu. Modera Julian Burger, responsable de la oficina de los pueblos indígenas del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos. Coincidiendo con el Día Internacional de los Pueblos Indígenas, se hizo una reflexión con los tres invitados sobre qué significa ser indígena, si se puede ser indígena en un mundo globalizado y qué retos se les presentan a estas comunidades. Noemí Gómez y Jimai Montiel, miembros de poblaciones indígenas de México y Venezuela, en respuesta a las preguntas tanto de Burger como del público, denunciaron que los Estados les niegan el reconocimiento pleno. Asimismo coincidieron en subrayar que nunca perderán su identidad: “somos indígenas desde que nacemos y moriremos siéndolo”. Noemí Gómez reivindicó el derecho a “proclamar que los pueblos indígenas existen, y a exigir una educación de calidad bilingüe e intercultural”. Jimai Montiel señaló que, llegado el momento, los movimientos indígenas saben hacerse oír, “tal como se demostró en Ecuador, donde derrocaron al presidente”. Ambos ponentes reclamaron un desarrollo responsable que tenga en cuenta la biodiversidad y los derechos de los pueblos indígenas; y el responsable de Naciones Unidas reiteró el compromiso de esta institución con las comunidades indígenas de todo el mundo. 10 de agosto – Jóvenes de Irlanda del Norte: ¿cómo viven el conflicto? ¿Qué pueden hacer? Persona invitada: Alec Reid (1931, Irlanda), sacerdote que ha vivido principalmente en Irlanda del Norte, y que ha luchado durante más de 30 años por la paz en su país. Fue uno de los artífices de los acuerdos de Viernes Santo que sellaron la paz entre católicos y protestantes del Ulster. Ahora trabaja en el País Vasco. Alec Reid afirmó que hay que transmitir a los jóvenes el principio de que, por muy difícil que parezca, todos los conflictos tienen salida. Subrayó que el diálogo necesita conceptos claros, mentalidades basadas

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

ministère finlandais de l’Éducation. Daniël van Vuuren, membre de la Commission Nationale de la Jeunesse d’Afrique du Sud. Chronique À titre d’introduction, Bam Aquino a déclaré que, selon une enquête effectuée en 2004, les problèmes qui préoccupent le plus les jeunes Philippins sont la toxicomanie, l’emploi et la santé ; seul un pourcentage infime d’entre eux affirme se soucier du bien-être national, de la communauté et du patriotisme. Bien que conscient que ces thèmes ne constituent pas une priorité nationale, le président de la Commission Nationale de la Jeunesse des Philippines a déclaré avoir confiance en la transformation de cette minorité en une masse critique impliquant la majorité, et a souligné la longue tradition de participation politique des jeunes Philippins en rappelant que les leaders de la guerre d’indépendance contre l’Espagne étaient des jeunes. Olli Saarela, chef de la division Jeunesse du ministère finlandais de l’Éducation, a expliqué que le Plan finlandais de développement de la jeunesse est un plan à moyen terme, qui couvre la période 2005-2010. Il a précisé que les principaux efforts seront axés sur la décentralisation des politiques jeunesse en faveur des municipalités et des communautés, et sur l’implication des jeunes dans l’exécution de ce plan. Daniël van Vuuren, membre de la Commission Nationale de la Jeunesse d’Afrique du Sud, a pour sa part assuré que l’on peut mesurer les progrès effectués par une nation à la manière dont elle traite ses jeunes. Insistant particulièrement sur le rôle des jeunes dans la transformation sociale, il a rappelé qu’au milieu des années 70, ce sont les jeunes noirs qui ont décidé qu’il fallait changer la société sud-africaine. De l’avis de Marta Rosàs, les politiques jeunesse doivent être intégrales, cohérentes et interministérielles, et sont nécessaires car c’est pendant la jeunesse que s’élaborent les projets de vie. La secrétaire générale de la Jeunesse de la Généralité de Catalogne a mis l’accent sur l’impossibilité de faire de la politique jeunesse sans tenir compte des jeunes et sur la nécessité de dialoguer avec un conseil national de la jeunesse représentatif, démocratique et indépendant de l’Administration. Réseaux de participation des jeunes : le rôle des associations en matière de développement Modérateur : Hernán Pedraza, président du Forum latino-américain de la Jeunesse (FLAJ) Relations entre les institutions et les associations de jeunes : possibilités et difficultés Martín Sabbatella, maire de Morón, Argentine. Plates-formes nationales : le dialogue avec les autorités pour l’élaboration de politiques jeunesse Raimon Goberna, ex-président du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC). Plates-formes régionales et coopération mondiale Giacomo Filibeck, président du Forum européen de la Jeunesse (YFJ). Les organisations de jeunes au niveau international Fabiola Canavessi, représentante de l’Association Mondiale des Guides et des Éclaireuses (AMGE). Chronique Martín Sabbatella a souligné la nécessité d’affermir les liens entre l’État et les organisations de jeunes pour renforcer l’intervention sociale. Le maire de Monrón a également affirmé que les politiques jeunesse d’Amérique latine doivent avoir pour principal objectif de faire des jeunes des sujets de droits et de garantir l’égalité pour créer des sociétés

libres, justes et solidaires. Revenant sur le rôle des États, Martín Sabbatella a souligné qu’ils doivent s’ouvrir à la participation de tous et en particulier des organisations qui expriment les intérêts des différents secteurs de la communauté. Raimon Goberna, ex-président du CNJC, a quant à lui insisté sur l’importance de disposer de structures nationales pour regrouper le mouvement associatif des jeunes au sein d’une plate-forme et donner ainsi plus de force au dialogue coordonné des associations avec le gouvernement et l’Administration, en particulier dans le cadre de l’élaboration de politiques jeunesse. Dans le cas particulier de la Catalogne, Raimon Goberna a expliqué que le CNJC a été le principal moteur du Plan national pour la Jeunesse, approuvé le 7 novembre 2000 par le gouvernement de Catalogne et présenté officiellement le 27 novembre 2001 au Parlement de Catalogne. Giacomo Filibeck a parlé du Forum européen de la Jeunesse, qu’il préside. Il a exposé la composition et le fonctionnement de cette plate-forme paneuropéenne et a insisté sur le fait que des dizaines de millions de jeunes de l’ensemble du continent européen y sont représentés. Il a également expliqué comment s’effectue la coordination des différentes structures régionales qui existent en Afrique, en Asie, dans le Pacifique et en Amérique latine au sein du Comité de coordination et de coopération globale (CCCG). Fabiola Canavessi, représentante de l’Association Mondiale des Guides et des Éclaireuses (AMGE), a expliqué comment fonctionne cette organisation internationale présente sur toute la planète et a précisé qu’elle s’efforce, tant au niveau local que national et international, de créer des liens entre tous. Elle a également insisté sur la collaboration qui existe entre différentes organisations internationales pour obtenir aussi une réponse coordonnée à l’échelle mondiale. Marche de la 4ème Journée internationale de la Jeunesse La manifestation revendicative et festive qui s’est déroulée sur un rythme de batucada, sous la devise « Construisons le monde ! » du Festival, a mis l’accent sur les attitudes proactives et positives, et sur la pluralité et la richesse qui naissent de la différence. L’émancipation et l’autonomie des jeunes (et les difficultés qu’ils éprouvent à s’émanciper, dans tous les sens du terme) étant des thèmes d’actualité, la marche de la 4ème Journée internationale de la Jeunesse a également été une métaphore du long chemin qui mène vers l’émancipation. Surplombée par une grande pancarte portant la devise du Festival, cette marche a traversé l’enceinte sur près d’un kilomètre et demi, du centre de conventions à la scène du Panneau photovoltaïque. La délégation catalane avait préalablement fourni du matériel (tissus, peinture, etc.) aux participants pour qu’ils puissent exprimer librement leurs désirs et leurs revendications sur des pancartes ou d’autres supports tout au long du parcours. La marche s’est terminée par un atelier ouvert à tous. Des centaines de toiles blanches réparties sur le sol en une grande esplanade et des pots de peintures de couleurs diverses avaient été mis à la disposition de tous pour créer une énorme fresque collective. Des messages, des symboles et des souhaits, essentiellement liés à la paix et à la cohabitation, ont rempli l’esplanade sur fond de hip-hop et de fusion. C’est par ce symbole de la pluralité et de la diversité qui enrichissent la planète qu’a pris fin la marche de la 4ème Journée internationale de la Jeunesse.

LES 141 QUESTIONS L’espace des « 141 questions », d’une capacité de 300 personnes, a accueilli chaque après-midi une

personnalité, souvent de renommée mondiale, chargée de répondre à une question posée de manière simple et directe. Cette question constituait le point de départ d’un dialogue entre un journaliste (modérateur) et des orateurs intervenant dans le programme du Festival dans le but d’impliquer le public. À signaler que toutes les questions posées avaient un point commun : elles concernaient toutes des thèmes très actuels qui, même s’ils n’avaient pas spécifiquement trait aux jeunes, touchaient aussi les jeunes. Lieu permanent de programmation du Forum pendant 5 mois, l’espace des « 141 questions » est devenu, du 8 au 14 août, un lieu entièrement consacré aux activités du Festival. Il a néanmoins conservé son attrait pour les visiteurs du Forum, qui y ont retrouvé les participants du Festival. Cette interrelation et l’intervention continue du public ont fait de l’espace des « 141 questions » un lieu de cohabitation, à forte projection extérieure, donnant une grande visibilité aux thèmes liés au rôle des jeunes et à la construction de nos sociétés. 8 août – Jeunes Palestiniens et Israéliens : le mur change-t-il notre vie ? Invitée : Adli Daana (1969, Palestine), secrétaire général de la Ligue internationale de la jeunesse palestinienne (IPYL), organisation indépendante -non gouvernementale- fondée en 1997, qui offre ses services au peuple palestinien pour l’aider à créer une société jeune, dans tous les sens du terme. Ses membres, âgés de 15 à 35 ans, veulent renforcer les relations internationales et ses postulats sont basés sur la liberté d’expression, le pluralisme, la diversité culturelle et le respect de l’environnement. Adli Daana a condamné la politique du gouvernement israélien de Sharon et la construction du mur de Cisjordanie. Il a affirmé que le mur « n’a aucune raison d’être car, comme l’a reconnu le Tribunal de La Haye, il est illégal. Il divise le pays et les familles, et nuit aux possibilités d’éducation offertes aux enfants. Le mur empêche les Palestiniens de mener une vie normale et a de graves conséquences sur notre économie. Avec le mur, 380 000 personnes sont isolées ». De l’avis d’Adli Daana, le mur divise le peuple palestinien de trois manières : économiquement, physiquement et psychologiquement. Du point de vue économique, il empêche 70 % des palestiniens, qui se consacrent à l’agriculture, de poursuivre leurs activités ; du point de vue physique, il empêche la libre circulation des palestiniens, et plus particulièrement des jeunes, car pour passer de l’autre côté du mur, il est nécessaire de disposer d’une autorisation délivrée par l’armée israélienne et 90 % des autorisations sont refusées ; du point de vue psychologique, il provoque « une situation dépressive et l’isolement des palestiniens ». Selon une étude de la Ligue internationale de la jeunesse palestinienne, 90 % des sites Internet visités par les jeunes palestiniens dans les cybercafés de la ville d’Hébron sont des sites qui expliquent comment émigrer à l’étranger, en particulier à des pays comme le Canada, la Suède ou l’Australie. 9 août – Est-il possible d’être un autochtone au XXIe siècle ? Est-ce que nous voulons être des autochtones ? Invités : Noemí Gómez (1977, Mexique), éducatrice, membre de la communauté de San Marcos Móctum et Jimai Montiel (1977, Venezuela), avocat autochtone appartenant au peuple Wayuu. Modérateur : Julian Burger, directeur du bureau pour les populations autochtones du Haut Commissariat des Nations Unies pour les droits de l’homme. À l’occasion de la Journée internationale des populations autochtones, les participants ont réfléchi, avec ces trois invités, à la signification du mot autochtone. Ils se sont interrogés sur la possibilité d’être autochtone dans un monde globalisé et sur

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

135

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

en el respeto a la dignidad humana y en la defensa de los derechos que nos han sido otorgados. A continuación, después de reiterar que hay que dialogar porque ningún conflicto se resuelve con el uso de las fuerzas armadas, Reid, conocido también como el “Gandhi irlandés”, dijo que las autoridades israelíes y la administración de los Estados Unidos deberían hablar respectivamente con los líderes de los terroristas suicidas y con Bin Laden. Además de afirmar que la mediación para la paz debería ser una carrera universitaria, Reid destacó que la dinámica para la resolución de los conflictos precisa de las voces femeninas. En respuesta a una pregunta sobre las semejanzas y diferencias que existen entre los casos de Euskadi y de Irlanda del Norte, y puesto que actualmente también trabaja en el País Vasco, Alec Reid recordó que hasta hace poco el Gobierno español no había querido discutir nada, y afirmó que ETA no tiene justificación alguna porque las reivindicaciones se pueden hacer desde el parlamento autónomo. En referencia al proceso de paz en Irlanda del Norte vaticinó que la violencia no volverá a las calles y que el país será el más próspero de Europa dentro de 50 o 60 años, cuando los unionistas pierdan el miedo a situarse “demasiado cerca de los nacionalistas”, que deberían ayudarlos haciendo que se sientan más seguros. En lo que respecta al papel que desempeñan los jóvenes irlandeses, dijo que el 95% apoya el proceso de paz. Afirmó también que la gente joven será el eje de la sociedad futura, y les pidió que apliquen el legado que se les entrega, que comprendan qué es la paz y cuál es la historia que queda atrás, y que asimilen los principios que resuelven los conflictos para que no vuelvan a repetirse los errores del pasado.

136

11 de agosto – Naciones Unidas: ¿qué hacemos para contar con la confianza de los jóvenes? Persona invitada: Shashi Tharoor, (1956, Reino Unido), secretario general adjunto de Comunicación e Información Pública de Naciones Unidas. Pasó su juventud en Bombay y Calcuta. Desde 1978 ha trabajado para el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados (ACNUR), primero en Ginebra y Singapur y actualmente en Nueva York. Ha escrito tres novelas: Riot, La gran novela india y Show Business, una novela satírica sobre el negocio del cine en la India. Shashi Tharoor manifestó que la tarea principal de la ONU es conseguir que los jóvenes hereden un mundo mejor, y que para conseguir este objetivo es necesario luchar para cambiar las desigualdades y ser conscientes de que estamos en un mundo injusto. Afirmando que comprendía las quejas de los jóvenes idealistas, y en respuesta a las críticas de los jóvenes asistentes al acto que calificaron la ONU de “secretaría norteamericana”, o que dudaron de su eficacia, Tharoor les pidió que no dejaran de lado a la ONU, a pesar de sus imperfecciones, y les pidió que comprendieran que el idealismo debe combinarse con el realismo: “Animo a todos los jóvenes a pensar que Naciones Unidas es la única solución posible”. Tharoor recordó que el Consejo de Seguridad no apoyó a EE.UU. cuando pidió autorización para iniciar la guerra de Irak, y reiteró que la ONU, a pesar de los casos de Corea en 1952 y de Kuwait en 1991, “no existe para autorizar guerras sino para detenerlas”. En este sentido, destacó que la ONU trata diariamente más de 100 temas diferentes para ayudar a resolver las situaciones de conflicto que surgen en un mundo injusto, y mencionó las misiones en Timor Oriental, Afganistán, el Congo, Sierra Leone y Ruanda como ejemplos de su tarea de apoyo y ayuda, “aunque los medios de comunicación únicamente hablen de Irak”. En respuesta a otra pregunta, reconoció que el dere-

cho de veto difícilmente será suprimido, y admitió que EE.UU. está acumulando una considerable deuda en lo que respecta a las cuotas que debe satisfacer según los presupuestos ordinarios. Repitió que la ONU se ha declarado a favor de la condonación de la deuda externa, aunque la decisión final deben tomarla el Fondo Monetario Internacional y el Banco Mundial. Tharoor finalizó su intervención reiterando que entre todos podemos conseguir que este mundo funcione, y afirmó que “la ONU no fue diseñada para llevar este mundo al cielo sino para salvarlo de los infiernos”. 12 de agosto – Jóvenes: ¿consumidores o agentes de cambio? Persona invitada: Pau Solanilla (1970, Cataluña), presidente del Foro Europeo de la Juventud entre 1998 y 2000, ex secretario de relaciones internacionales del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya y actualmente asesor técnico de la Comisión de Asuntos Exteriores del Parlamento Europeo y miembro del grupo socialista europeo. Solanilla destacó que, aunque todos hablan de la importancia de los jóvenes, pocas veces se les concede la palabra. Denunció los prejuicios que provocan las formas de vestir o de expresarse y, después de recordar que los jóvenes están alejados de los puestos en los que se toman las decisiones que influyen en la sociedad, lamentó que los medios de comunicación casi nunca se ocupen de los jóvenes más que para relacionarlos con la violencia, el alcohol o las drogas. Después de señalar que el consumo también es riqueza, productividad y creación de puestos de trabajo, Pau Solanilla añadió que, a la vez, “es una manifestación cultural” que permite mostrar la identidad de cada uno. Hablando del modelo de consumo actual, afirmó que “los jóvenes son víctimas de un capitalismo de ficción” en el que reina la ambigüedad, la uniformidad cultural, Internet y la virtualidad, y en el que prevalece la apariencia a costa del bienestar psíquico, y apuntó dos cuestiones muy interesantes: por una parte, que el consumo puede llegar a ser la palanca para cambiar las cosas e influir en las multinacionales, ya que los jóvenes son capaces de conseguir que las empresas presten atención a sus demandas. Por otra, insistió en que habría que promover un comercio coherente y crear un observatorio sobre el consumo, y afirmó que tener la información suficiente para saber por qué optas por una cosa y no por otra es un elemento clave de la libertad. Calificó de ridícula la cantidad de un euro por habitante que la UE destina al capítulo de información y juventud, ya que hay que tener en cuenta que las voluntades políticas se demuestran en los presupuestos. En el apartado de las autocríticas, admitió que los jóvenes deberían ser más activos, y afirmó que uno de sus defectos es la falta de perseverancia. Para finalizar, Pau Solanilla pidió a las instituciones que tengan más voluntad política para abrirse y aceptar el riesgo de que los ciudadanos participen realmente en la construcción del futuro, subrayando que la ciudadanía y la administración han de compartir instrumentos. 13 de agosto – Brasil: ¿ejemplo para acabar con el hambre en el mundo? Persona invitada: Frei Betto (Carlos Alberto Libânio Christo; 1944, Brasil), religioso de izquierdas muy próximo a la teoría de la liberación, ha luchado siempre por la justicia social desde diversos ámbitos. Estuvo en prisión en varias ocasiones durante la Dictadura, y colaboró con la organización guerrillera Acción Libertadora Nacional (ALN). Además de periodismo, ha estudiado teología, filosofía y antropología. Ha publicado

una cincuentena de libros. Actualmente se dedica a la política activa y es una de las personas más cercanas al presidente Lula, con el que ha puesto en marcha uno de los programas “estrella” de su mandato: el programa Hambre Cero. Frei Betto respondió que la pobreza de su país es incompatible con cualquier intento de exportar algún ejemplo, sobre todo por el hecho de que en Brasil hay 50 millones de personas amenazadas por la desnutrición crónica. A continuación explicó las tres premisas en las que se basa el programa Hambre Cero, un plan no asistencialista sino de inclusión social que cuenta con un presupuesto de cinco mil millones de dólares: política masiva de transferencia de rentas, políticas estructurales y educación popular. Asimismo, señaló que ya hay cuatro millones de familias que cuentan con el cupón de alimentación y que en diciembre de 2004 se espera llegar a 6,5 millones, más de la mitad de las que sufren el problema del hambre. Admitiendo que no confía en ningún giro social que provenga del Fondo Monetario Internacional (FMI), subrayó que el gobierno de Lula mantiene con este organismo un diálogo crítico y que negocia un nuevo acuerdo, necesario, en su opinión, para “evitar la tumba”. En lo que respecta a políticas estructurales, mencionó, entre otras, el programa de capacitación familiar, y comentó que las familias beneficiarias de Hambre Cero deben mantener escolarizados a sus hijos menores de quince años y seguir un programa de salud. En cuanto a la educación popular, Betto destacó la importancia de que las personas tengan conciencia ciudadana y descubran su capacidad para emprender una actividad económica. Frei Betto criticó el despilfarro alimentario de Brasil, donde, desde su punto de vista, la propia máquina del Estado está pensada solo para el 10% rico de la población. Denunció también que en su país todos los meses se tira a la basura una cantidad de comida con la que se podría alimentar a 35 millones de personas. Recordando que cada 24 horas mueren de hambre cien mil personas, treinta mil de las cuales son menores de cinco años, hizo un símil de cifras equiparándolas con la caída diaria de diez Torres Gemelas llenas de niños, y denunció la poca movilización que esto genera, afirmando que la única explicación que encuentra es que el hambre es la única causa de muerte precoz que hace distinciones de clase. 14 de agosto – De los talibanes a la posguerra: ¿cómo viven las mujeres jóvenes en Afganistán? Persona invitada: Sahar Saba (1973, Afganistán), representante de la Asociación Revolucionaria de Mujeres de Afganistán (RAWA), es una de las diez personas más buscadas por los fundamentalistas jehadis y talibanes de Afganistán. Viaja con nombre falso y aunque habitualmente oculta la cara tras un velo, decidió aparecer al descubierto ante los centenares de personas que llenaban el escenario. No obstante, pidió a los medios de comunicación que cubrían la sesión que no difundiesen la imagen de su cara por motivos de seguridad. Sahar Saba denunció la dureza de la vida de las mujeres en Afganistán después del régimen talibán, y explicó que muchas mujeres jóvenes se suicidan y muchas otras son secuestradas, y confirmó, por tanto, que la situación de la mujer en Afganistán no es la de una mujer liberada. Saba denunció que actualmente aún utilizan el burka para salir a la calle o aparecer en televisión y declaró que la realidad es muy diferente de la imagen que pretende dar la prensa escrita después del 11-S o cuando se afirma que la vida en el país ha mejorado. En lo que respecta a la celebración de las próximas elecciones representativas en Afganistán, Saba dudó de que pudieran ser democráticas mientras continúe

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

les défis que ces communautés vont devoir affronter. En réponse aux questions qui leur ont été posées par Julian Burger et par le public, Noemí Gómez et Jimai Montiel, membres de populations autochtones du Mexique et du Venezuela, ont dénoncé le fait que les États refusent de les reconnaître pleinement. Ils se sont également accordés à souligner qu’ils ne perdront jamais leur identité : « nous sommes nés autochtones et nous mourrons autochtones ». Noemí Gómez a revendiqué le droit « à proclamer que les populations autochtones existent et à exiger une éducation bilingue et interculturelle de qualité ». Jimai Montiel a signalé que, le moment venu, les mouvements autochtones savent démontrer qu’ils existent : « nous l’avons vu en Équateur, où ils ont renversé le président ». Les deux invités se sont déclarés favorables à un développement responsable tenant compte de la biodiversité et des droits des populations autochtones. Julian Burger a quant à lui réitéré l’engagement des Nations Unies vis-à-vis des communautés autochtones du monde entier. 10 août – Les jeunes en Irlande du Nord : comment vivent-ils le conflit ? Que peuvent-ils faire ? Invité : Alec Reid (1931, Irlande), prêtre irlandais ayant vécu essentiellement en Irlande du Nord et ayant lutté pendant plus de 30 ans pour la paix dans son pays. Il a été l’un des artisans des accords dits du « Vendredi Saint », qui ont scellé la paix entre catholiques et protestants en Ulster, et travaille actuellement aussi au Pays basque. Alec Reid a tout d’abord affirmé qu’il fallait transmettre aux jeunes un principe essentiel, à savoir que si difficile que cela puisse paraître, tous les conflits peuvent être résolus. Il a souligné que le dialogue nécessitait des concepts clairs et des mentalités basées sur le respect de la dignité humaine et la défense des droits qui nous ont été octroyés. Après avoir insisté sur l’importance du dialogue, car aucun conflit ne peut être résolu par l’usage des armes, le prêtre, surnommé le « Gandhi irlandais », a déclaré que les autorités israéliennes et l’Administration des États-Unis devraient parler avec les leaders des terroristes suicides et avec Ben Laden. Après avoir déclaré qu’il devrait exister une formation universitaire de médiateur de paix, Alec Reid a insisté sur l’importance des voix féminines dans la dynamique de résolution des conflits. En réponse à une question sur les points communs et les différences entre le cas de l’Euskadi et celui de l’Irlande du Nord, et étant donné qu’il travaille actuellement aussi au Pays basque, Alec Reid a rappelé que, jusqu’il y a peu, le gouvernement espagnol avait toujours refusé de discuter. Il a ajouté que, les revendications pouvant être présentées par le parlement autonome, ETA n’avait aucune justification. À propos du processus de paix en Irlande du Nord, il a affirmé être persuadé que la violence avait définitivement déserté les rues et que d’ici à 50 ou 60 ans, lorsque les unionistes ne craindront plus de se juger « trop proches des nationalistes », qui doivent eux-mêmes aider les unionistes à se sentir plus sûrs, le pays sera le plus prospère d’Europe. Pour ce qui est du rôle joué par les jeunes, Alec Reid a déclaré que 95 % d’entre eux soutiennent le processus de paix. Convaincu que les jeunes seront l’axe de la future société, il leur a demandé d’appliquer l’héritage qui leur a été légué en réfléchissant à ce qu’est la paix et à l’histoire qu’ils ont derrière eux, et d’assimiler les principes qui permettent de résoudre les conflits pour éviter de répéter les erreurs du passé. 11 août – Nations Unies : que faisons-nous pour bénéficier de la confiance des jeunes ? Invité : Shashi Tharoor, (1956, Royaume Uni), secrétaire général adjoint à la communication et à l’information des Nations Unies. Shashi Tharoor a passé sa jeunesse à Mumbai et à Calcutta, et a commencé à travailler au Haut

Commissariat des Nations Unies pour les réfugiés (HCR) en 1978, tout d’abord à Genève et à Singapour, et enfin à New York. Il est l’auteur de trois romans : « L’émeute », « Le Grand Roman indien » et « Show Business », roman satirique sur le milieu du cinéma en Inde. Shashi Tharoor a déclaré que la principale tâche de l’ONU était de faire en sorte que les jeunes héritent d’un monde meilleur et que pour atteindre cet objectif, il était de nécessaire de lutter contre les inégalités et d’être conscients du fait que nous vivons dans un monde injuste. Après avoir affirmé qu’il comprenait les reproches des jeunes idéalistes et en réponse aux critiques des jeunes participants qui ont qualifié l’ONU de « secrétariat nord-américain » ou ont mis l’efficacité de l’organisme en doute, Shashi Tharoor leur a demandé de ne pas mettre l’ONU à l’écart, malgré toutes ses imperfections, et de comprendre que l’idéalisme doit s’accompagner de réalisme : « J’encourage tous les jeunes à considérer les Nations Unies comme la seule solution possible ». Shashi Tharoor a rappelé que le Conseil de sécurité n’a pas soutenu les États-Unis lorsqu’ils ont demandé l’autorisation de partir en guerre contre l’Irak, et a réaffirmé que, malgré les cas de la Corée en 1952 et du Koweït en 1991, l’ONU « n’a pas été créée pour autoriser les guerres, mais pour les arrêter ». Il a souligné que l’ONU traite quotidiennement plus de 100 thèmes pour aider à résoudre les situations de conflit qui surgissent dans un monde injuste, et a cité, à titre d’exemples de missions menées par l’ONU et « bien que les médias ne parlent que de l’Irak », les tâches d’aide et de support qu’elle réalise au Timor oriental, en Afghanistan, dans la République démocratique du Congo, en Sierra Leone et au Rwanda. En réponse à une autre question, il a reconnu qu’il serait difficile de supprimer le droit de veto et a admis que les États-Unis accumulent une dette historique en ce qui concerne la quote-part qu’ils doivent verser au titre des budgets ordinaires. Il a répété que l’ONU s’est prononcée en faveur de l’annulation de la dette externe, mais que la décision finale est du ressort du Fonds monétaire international et de la Banque mondiale. Shashi Tharoor a terminé son intervention en réaffirmant que, tous ensemble, nous pouvons faire en sorte que ce monde fonctionne et a conclu en déclarant que « l’ONU n’a pas été conçue pour mener ce monde au ciel, mais pour le sauver de l’enfer ». 12 août – Les jeunes : consommateurs ou agents de changement ? Invité : Pau Solanilla (1970, Catalogne), président du Forum européen de la Jeunesse de 1998 à 2000, ex-secrétaire des relations internationales du Conseil National de la Jeunesse de Catalogne, actuellement conseiller technique de la Commission des affaires extérieures du Parlement européen, membre du groupe socialiste européen. Pau Solanilla a signalé que, bien que tout le monde parle de l’importance des jeunes, ils n’ont que peu souvent l’occasion de prendre la parole. Il a dénoncé les préjugés auxquels ils se heurtent, que ce soit en ce qui concerne la manière de s’habiller ou de s’exprimer. Après avoir rappelé que les jeunes sont éloignés des lieux où se prennent les décisions qui ont une influence sur la société, il a regretté que les médias ne s’occupent que rarement des jeunes, si ce n’est pour les lier à la violence, à l’alcool et aux drogues. Après avoir souligné que la consommation est elle aussi synonyme de richesse, de productivité et de création d’emplois, Pau Solanilla a ajouté qu’il s’agissait également d’une « expression culturelle » mettant en évidence l’identité de chacun. Affirmant à propos du modèle de consommation actuel que « les jeunes sont victimes du capitalisme-fiction », où règnent l’ambiguïté, l’uniformité culturelle, Internet et la virtualité, et où l’apparence prévaut

aux dépens du bien-être psychique, il a abordé deux thèmes très intéressants. Il a d’une part affirmé que la consommation peut devenir le levier qui permettra de changer les choses et d’agir sur les multinationales, car les jeunes peuvent faire en sorte que les entreprises tiennent compte de leurs demandes, et a d’autre part insisté sur l’importance de la promotion d’un commerce cohérent et de la création d’un observatoire de la consommation, car l’un des éléments-clés de la liberté est de disposer de suffisamment d’informations pour savoir pourquoi faire un choix plutôt qu’un autre. Jugeant que les budgets sont le reflet de la volonté politique, Pau Solanilla a qualifié de ridicule l’euro par habitant que l’UE destine à l’information et à la jeunesse. Dans le chapitre des autocritiques, il a admis que les jeunes devraient être plus actifs et que l’un de leurs défauts est le manque de persévérance. Pour terminer, Pau Solanilla a demandé que les institutions fassent preuve d’une plus grande volonté politique d’ouverture et acceptent de prendre le risque que les gens participent réellement à l’élaboration de leur avenir, et a souligné que les citoyens et l’Administration doivent utiliser des instruments communs. 13 août – Le Brésil : un exemple pour en finir avec la faim dans le monde ? Invité : Frei Betto (Carlo Alberto Libânio Christo - 1944, Brésil). Ce dominicain de gauche proche de la théorie de la libération a toujours lutté pour la justice sociale dans différents domaines. Emprisonné à plusieurs reprises pendant la dictature, il collabore avec la guérilla Action de libération nationale (ALN). Outre le journalisme, il a étudié la théologie, la philosophie et l’anthropologie, et a publié une cinquantaine de livres. Il se consacre actuellement à la politique active et est l’une des personnes les plus proches du président du Brésil, Lula, avec lequel il a mis en place l’un des programmes phares de son mandat : le programme Faim zéro. À la question de savoir si le Brésil pouvait servir d’exemple pour en finir avec la faim dans le monde, Frei Betto a répondu que la pauvreté de son pays était incompatible avec toute exemplarité de ce genre, surtout lorsque l’on sait qu’au Brésil, 50 millions de personnes sont menacées de dénutrition chronique. Il a expliqué les trois piliers sur lesquels se base le programme Faim zéro, un programme non pas d’assistance, mais d’inclusion sociale : une politique de transfert massif des revenus, une politique structurelle et d’éducation populaire, et un budget de 5 millions de dollars. Il a souligné que 4 millions de familles disposent déjà d’une carte alimentaire et qu’il espère que ce chiffre atteindra 6,5 millions en décembre 2004, soit plus de la moitié du nombre de familles qui souffrent de la faim au Brésil. Reconnaissant qu’il ne misait pas sur un virage social de la part du Fonds monétaire international, Frei Betto a souligné que le gouvernement de Lula avait engagé un dialogue critique avec le FMI et qu’il négociait un nouvel accord, nécessaire pour « échapper à la tombe ». En ce qui concerne les politiques structurelles, Frei Betto a mentionné entre autres le programme de sensibilisation familiale et a signalé que les familles bénéficiaires du programme Faim zéro doivent s’engager à ce que leurs enfants âgés de moins de quinze ans aillent à l’école et participent à un programme d’éducation sanitaire. Pour ce qui est de l’éducation populaire, Frei Betto a souligné qu’il est important que chacun ait une conscience citoyenne et découvre sa propre capacité à exercer une activité économique. Frei Betto a critiqué le gaspillage alimentaire qui existe au Brésil où il affirme que la machine d’État elle-même est conçue pour 10 % de la population riche et que la quantité de nourriture jetée aux ordures chaque mois pourrait nourrir 35 millions de personnes. Rappelant que 100 000 personnes, dont

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

137

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

la acción de los jehadis y los fundamentalistas, los cuales, en su opinión, solo saben hablar con las armas. Explicó cómo estos amenazan a todos aquellos que no voten a su favor y añadió que sin la participación de las mujeres no podrá avanzar la democratización de Afganistán. En respuesta a una pregunta del público sobre cómo se puede ayudar a mejorar la situación de la mujer en Afganistán, explicó que tan solo con 1Ð, que representa muy poco económicamente para un occidental, la asociación a la que pertenece -RAWA- puede garantizar la escolarización de un niño durante un mes. Esta entidad, explicó Saba, lucha desde la clandestinidad para conseguir una mayor concienciación de la sociedad afgana respecto al problema de la discriminación de la mujer. Para ﬁnalizar, añadió que los hombres deben comprender que las mujeres tienen las mismas capacidades que ellos y que todo el mundo debe tener los mismos derechos sociales y políticos.

LA FERIA

138

Con el fin de hacer más visible el Festival y la tarea de las asociaciones juveniles de todo el mundo, se optó por utilizar un espacio en el exterior del CCIB dotado de 22 expositores móviles en forma de camioneta. Esta estructura permitía a las entidades mostrar sus proyectos y materiales diversos, tanto a los participantes del Festival como al conjunto de los visitantes del Fórum. En concreto, pudieron hacer uso de la misma los miembros del Comité Internacional Preparatorio y también las instituciones nacionales e internacionales que participaron en el Festival. El cambio de ubicación, por causas ajenas a la organización del Festival, de algunos de los espacios en los que tuvo lugar el acontecimiento -como la Muestra y el Programa Autogestionado- hicieron que finalmente la Feria quedara bastante alejada del centro neurálgico de las actividades del Festival. Por ese motivo, durante los primeros días de celebración, se ofreció a las entidades presentes en la Feria la posibilidad de reubicarse en el espacio de la Muestra de entidades, situada en el Centro de Convenciones, donde tenían sus expositores el resto de asociaciones juveniles. LAS NOCHES DEL FESTIVAL La organización quiso garantizar un espacio lúdico diario de tarde y noche que permitiese a los participantes disfrutar de una oferta de ocio desde las 8 de la tarde hasta las 2 de la madrugada. Así, a través de una amplia oferta de conciertos, se consiguió una variada representación de diversas procedencias culturales y geográficas que respondía a intereses e inquietudes muy plurales. Los conciertos se realizaron en diferentes espacios del mismo recinto, principalmente en dos escenarios y en una plaza situada bajo la Placa Fotovoltaica, en la que se concentró la oferta de DJ. Este espacio, compartido con los visitantes del Fórum, se convirtió en un escenario real de intercambio y convivencia entre los participantes del Festival y otros muchos jóvenes, tanto de la ciudad como turistas, que durante la semana del Festival pudieron acceder al recinto por la noche a un precio reducido, lo que permitió potenciar la visibilidad del asociacionismo juvenil. Los grupos y cantantes que pasaron por el Festival fueron los siguientes: > Cheb Balowski De origen catalán, combinan el toque español con el árabe y las influencias francesas, y no hacen solo música rai sino que van mucho más allá en la fusión de ritmos. > Mártires del Compás

El principio es ﬂamenco pero recorren cualquier parte del mundo musical. Cantan sevillanas billys, rock y rap que se abrazan a la música étnica, a la bossa… > Kajeem Adaptando el reggae en todo momento y en todas su formas, Kajeem mezcla armoniosamente ragga, reggae y soul para conseguir un nuevo sonido, y de este modo sellan la reconciliación entre las raíces místicas del reggae de la década de los setenta y el sonido digital de nuestros días. > Kevin Johansen Este argentino juega con muchos ritmos y elementos de las dos Américas, desde la cumbia hasta el son cubano pasando por la milonga, y los combina con un sonido “casi” pop. > Sidy Samb Cantante y percusionista senegalés, canta algunos temas en mandé y wòlof, lenguas en las que ofrece su cara más africana, y otros en castellano, en los que imprime su sello a canciones pop. > Gerard Quintana Músico y compositor catalán, interpreta canciones con una amplia mezcla de estilos que tienen como denominador común la voz y la fuerza de este cantautor en plena madurez. > Adrià Puntí Su música va más allá de las palabras y los sonidos, busca raíces, experimenta con los sonidos, su concepto musical engloba todo tipo de manifestación artística. > Ty Este MC británico de origen nigeriano incorpora su personal rap al hipnotismo del afrobeat. Su hip-hop es muy participativo, divertido y honesto. > Marc Parrot Músico curioso que revuelve los cajones de la electrónica, rebusca en el armario del pop-rock más inquieto y observa las individualidades iconoclastas de las últimas décadas. > Fundación Toni Manero Sin renunciar a la diversión, representada aquí por el demoledor tema Fonky Macarrón, y ese guiño de complicidad al Brasil de Jorge Ben y Banda Black Río que es el disco-samba Nights Over Asland, el supergrupo barcelonés nos recuerda que, tradicionalmente, el funk ha retratado la realidad más inmediata y se ha erigido como herramienta de denuncia. > Orishas Su primer álbum fue una bomba de hip-hop al estilo cubano con el que el mundo descubrió Orishas. El trío presenta orgulloso su segundo trabajo, Emigrante, otra vitamínica muestra de cómo fusionar rap y son, rítmica funk y estilo cubano, con prodigiosa naturalidad.

LA CLAUSURA El Festival fue clausurado el 14 de agosto con un acto celebrado en el Auditorio. Como en la inauguración, la ceremonia contó con una combinación de elementos que iban desde las intervenciones oficiales y los agradecimientos, hasta las actuaciones musicales, entre los que cabe destacar la presentación oficial de la Orquesta de Jóvenes Intérpretes de los Países Catalanes (OJIPC), dirigida por Salvador Brotons y formada por 86 jóvenes músicos de los Países Catalanes. La actuación de la orquesta, que interpretó un repertorio de piezas populares baleares para dar la bienvenida, fue la culminación de un proyecto nacido con motivo del Festival e integrado como una actividad del programa. Así pues, el concierto fue el broche final de una semana de ensayos conjuntos de la que fueron testigos los delegados del Festival.

Un vídeo resumen de los ocho días en Barcelona y la proyección de los datos más relevantes del Festival dieron paso a las palabras de Xavier Florensa, regidor de Juventud del Ayuntamiento de Barcelona, y Marta Rosàs, secretaria general de Juventud de la Generalitat de Cataluña. Florensa y Rosàs, en representación de los gobiernos de Barcelona y Cataluña, respectivamente, agradecieron tanto el esfuerzo de las asociaciones juveniles catalanas como el trabajo que día a día realizan los centenares de organizaciones juveniles que estaban presentes. Inés Giralt, directora del Festival, habló en nombre del Comité Nacional Preparatorio, y destacó el esfuerzo y la ilusión de haber acogido la organización de la tercera edición; Jeannine Daniel, miembro del Consejo de la Juventud del Pacífico, y en representación del Comité Internacional Preparatorio, subrayó el papel del movimiento asociativo juvenil mundial y dio paso a la presentación de un mensaje que recogía las ideas tratadas durante el Festival en torno a los diez temas de debate. Para finalizar, la actuación artística de Color Dansa, con un espectáculo de teatro musical que mezclaba tanto la estética como los ritmos de hip-hop y flamenco, dio paso a la fotografía final. Un espectáculo de animación callejera, ya fuera del Auditorio, con acróbatas, fuego y música, empezó a calentar el ambiente para la última noche del Festival con el multitudinario concierto de los cubanos Orishas.

EL PROGRAMA AUTOGESTIONADO, UN MODELO DE PARTICIPACIÓN Uno de los objetivos principales del Festival era la creación de un espacio de encuentro y libertad para que personas de diversos lugares del planeta pusieran en común sus propuestas y visiones del mundo, e hicieran partícipes de sus proyectos a otros jóvenes y asociaciones juveniles que pudieran estar interesados. La participación activa y el protagonismo de los jóvenes de todo el mundo se materializó en la puesta en marcha de un proceso para la elaboración del programa del acontecimiento abierto a las asociaciones de jóvenes de todos los países y a instituciones que trabajan en el ámbito de la juventud. En el proceso de construcción del Festival fue prioritario conseguir que los jóvenes procedentes de las diferentes asociaciones juveniles participaran activamente y como protagonistas en el diseño del programa a través de su propuesta de actividad para el programa autogestionado. El programa autogestionado fue la parte más importante de las actividades del Festival: centenares de organizaciones de todo el mundo, ya fueran de ámbito local, nacional, regional o internacional, organizaron cientos de actividades. Talleres, conferencias, exposiciones, teatro, mesas redondas, danza, música, artes plásticas y escénicas y seminarios llenaron las diferentes franjas horarias a lo largo de los siete días, tanto en espacios cubiertos como al aire libre, para grupos desde 10 hasta 4.000 personas. > Puesta en marcha del proceso participativo

El proceso de participación, abierto a asociaciones juveniles de todo el mundo e instituciones del ámbito de la juventud, se puso en marcha en octubre de 2003 con la apertura del plazo para la presentación de actividades. El éxito de la convocatoria, que consiguió la implicación de cientos de asociaciones de todo el mundo, hizo que el Comité Internacional Preparatorio decidiera ampliar el plazo de admisión de propuestas hasta ﬁnales de abril de 2004. De este modo se pretendía facilitar la participación a asociaciones de distintas partes del mundo y garantizar la diversidad del programa.

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

30 000 enfants âgés de moins de 5 ans, meurent chaque jour de faim, il a comparé ces chiffres à l’effondrement quotidien de dix tours jumelles pleines d’enfants et a dénoncé le peu de mobilisation que cela génère, la seule explication qu’il puisse y trouver étant que la faim est la seule cause de mort précoce qui tient compte de la différence de classe. 14 août – Des talibans à la post-guerre : comment les jeunes femmes vivent-elles en Afghanistan ? Invitée : Sahar Saba (1973, Afghanistan), représentante de l’Association révolutionnaire des femmes afghanes (RAWA). Sahar Saba est l’une des dix personnes les plus recherchées par les fondamentalistes jihadistes et talibans d’Afghanistan. Elle voyage sous un nom d’emprunt et bien qu’elle cache généralement son visage derrière un voile, elle a décidé d’apparaître à visage découvert devant les centaines de personnes présentes à cette session. Pour des raisons de sécurité, elle a néanmoins demandé aux médias qui couvraient cet événement de ne pas diffuser d’image de son visage. Sahar Saba a dénoncé les conditions de vie des femmes en Afghanistan après la chute du régime taliban. Elle a expliqué que de nombreuses jeunes femmes se suicident et que d’autres sont séquestrées, et a confirmé qu’en Afghanistan, la situation de la femme n’est pas celle d’une femme libérée. Sahar Saba a affirmé qu’aujourd’hui encore, les femmes portent la burka lorsqu’elles sortent dans la rue ou apparaissent à la télévision, et a déclaré que la réalité est tout à fait différente de ce qui se lit dans la presse écrite depuis l’après 11 septembre et de ce qui se dit lorsque l’on affirme que l’on y vit mieux. À propos de la prochaine tenue d’éventuelles élections représentatives en Afghanistan, Sahar Saba a mis en doute leur caractère démocratique tant que les jihadistes et les fondamentalistes qui, selon elle, ne connaissent pas d’autres arguments que les armes, poursuivront leur action. Elle a expliqué comment ils menacent toutes les personnes qui ne votent pas pour eux et a ajouté que, sans la participation des femmes, la démocratisation de l’Afghanistan ne pourra avancer. En réponse à une question concernant la manière d’améliorer la situation de la femme en Afghanistan, Sahar Saba a répondu qu’avec 1 €, ce qui est bien peu pour un occidental, l’association à laquelle elle appartient - la RAWA - peut assurer la scolarisation d’un enfant pendant un mois. Comme l’a expliqué Sahar Saba, la RAWA lutte, dans la clandestinité, pour sensibiliser la société afghane à la discrimination dont souffrent les femmes. La représentante de la RAWA a conclu en déclarant que les hommes doivent comprendre que les femmes ont les mêmes capacités qu’eux et que chacun doit bénéficier des mêmes droits sociaux et politiques.

L’ESPACE STANDS Pour donner plus de visibilité au Festival et aux tâches effectuées par les associations de jeunes du monde entier, les organisateurs ont décidé d’utiliser un espace situé à l’extérieur du CCIB et doté de 22 stands mobiles, montés sur pick-up. Grâce à cette structure, les participants du Festival et l’ensemble des visiteurs du Forum ont pu découvrir les projets et le matériel exposé par les associations membres du Comité international préparatoire et les institutions nationales et internationales qui participaient au Festival. Une partie des espaces dans lesquels devaient se dérouler certaines activités telles que le Salon des entités et le programme autogéré ayant, pour des raisons étrangères à la volonté des organisateurs, été déplacés, l’Espace stands était ﬁnalement relativement éloigné du centre névralgique du Festival. Les organisateurs ont donc décidé, dans les jours qui ont suivi l’ouverture du FMJB 2004, d’offrir aux

associations et institutions concernées la possibilité de s’installer dans l’espace réservé au Salon des entités, situé dans le centre de conventions, où se trouvaient les stands des autres associations de jeunes.

LES NUITS DU FESTIVAL De 20 heures à 2 heures du matin, les participants ont pu assister à différents concerts organisés à leur intention. En choisissant des musiques d’origines culturelles et géographiques variées, les organisateurs ont souhaité répondre aux intérêts pluriels des participants. Les concerts ont eu lieu dans différents espaces de l’enceinte du Festival, essentiellement sur deux scènes et sur une place située sous le Panneau photovoltaïque et destinée plus particulièrement aux DJ. Ces espaces, accessibles aux visiteurs du Forum, se sont transformés en de véritables lieux d’échange et de cohabitation entre les participants du Festival et d’autres jeunes -habitants de la ville ou touristesqui ont bénéficié d’un tarif d’entrée réduit pendant la semaine du Festival, ce qui a contribué à une plus grande visibilité des associations de jeunes. Les groupes et chanteurs suivants se sont produits pendant le Festival : > Cheb Balowski. D’origine catalane, ce groupe marie une composante espagnole à l’arabe et à des influences françaises pour créer une musique qui n’est pas uniquement raï, mais va bien au-delà de la fusion des rythmes. > Mártires del Compás. Au début, du flamenco, puis un voyage qui nous mène dans tous les coins du monde musical. Ils chantent des sévillanesrockabilly, du rock et du rap qui se fondent à la musique ethnique, à la bossa… > Kajeem. Déclinant le reggae sous toutes ses formes, Kajeem mélange harmonieusement ragga, reggae et soul pour créer un son nouveau et marquer ainsi la réconciliation entre les racines mystiques du reggae des années 70 et le son numérique d’aujourd’hui. > Kevin Johansen. De la cumbia au son cubain en passant par la milonga, ce musicien argentin combine de nombreux rythmes et éléments issus du continent américain, et les assortit de composantes « plutôt » pop. > Sidy Samb. À la fois chanteur et percussionniste, ce musicien sénégalais chante des thèmes en mandingue et en wolof pour révéler son côté le plus africain, et d’autres en espagnol pour imposer son style à des morceaux pop. > Gerard Quintana. Les chansons de ce compositeur catalan mélangent les styles, mais se retrouvent autour d’un dénominateur commun : la voix et la force d’un musicien au sommet de son art. > Adrià Puntí. Sa musique va au-delà des paroles et des sons. Elle cherche des racines, utilise des sonorités expérimentales et crée un concept musical qui rassemble tous les types d’expressions artistiques. > Ty. Ce MC britannique d’origine nigérienne intègre son rap personnel aux rythmes hypnotiques de l’afrobeat. Il propose un hip-hop entraînant, amusant et sans détours. > Marc Parrot. Ce musicien curieux fouille dans les tiroirs de l’électronique et dans l’armoire du poprock le plus inquiet et est attentif aux personnalités iconoclastes des dernières décennies. > Fundación Toni Manero. Sans renoncer au divertissement, incarné par le désarmant « Fonky Macarrón » et ce geste de complicité avec le Brésil de Jorge Ben et de Banda Black Río qu’est le morceau disco samba « Nights Over Asland », le super groupe barcelonais nous rappelle qu’à l’origine, le funk décrivait la réalité

la plus immédiate avant de devenir un outil de protestation. > Orishas. Leur premier album a été une vraie bombe hip-hop à la cubaine : le monde découvrait Orishas. Ils présentent aujourd’hui avec ﬁerté leur deuxième disque, « Emigrante », autre exemple vitaminé de rap couplé au son, au funk et aux sonorités cubaines avec un naturel stupéﬁant.

CLÔTURE La cérémonie de clôture qui a marqué la fin du Festival s’est déroulée le 14 août dans l’Auditorium. Comme l’inauguration, elle a donné lieu à des interventions officielles, des remerciements et différents spectacles musicaux, dont la présentation officielle de l’Orchestre de jeunes interprètes des pays catalans (OJIPC), composé de 86 jeunes musiciens des pays catalans et dirigé par Salvador Brotons. L’OJIPC s’est présenté en interprétant un recueil de musiques populaires des Baléares. Fruit d’une semaine de répétitions intégrées aux activités du Festival, ce concert a été le point d’orgue d’un projet de travail commun dont les participants du Festival ont été témoins. Une vidéo résumant les huit journées de Festival et la projection des données les plus significatives ont illustré les interventions de Xavier Florensa, conseiller à la Jeunesse de la mairie de Barcelone, et de Marta Rosàs, secrétaire générale de la Jeunesse de la Généralité de Catalogne. Au nom des autorités locales et régionales, Xavier Florensa et Marta Rosàs ont remercié le tissu associatif des jeunes catalans pour ses efforts et les centaines d’organisations de jeunes présentes au Festival pour leur travail. Intervenant au nom du Comité national préparatoire, Inés Giralt, directrice du Festival, a signalé les efforts et la joie qu’a supposé l’organisation de la troisième édition du Festival. Après avoir souligné, au nom du Comité international préparatoire, le rôle du mouvement associatif mondial des jeunes, Jeannine Daniel, membre du Conseil de la Jeunesse du Pacifique, a laissé la place à la présentation d’un message regroupant les idées concernant les dix thèmes de débat traités pendant le Festival. Pour terminer, Color Dansa a ouvert la voie à la photo finale avec un spectacle de théâtre musical alliant esthétique et rythmes hip-hop et flamenco, alors qu’à l’extérieur de l’Auditorium, un spectacle de rue combinant acrobaties, feu et musique attendait les participants et chauffait l’ambiance de la dernière nuit du festival en vue du concert du groupe cubain Orishas.

LE PROGRAMME AUTOGÉRÉ : UN MODÈLE DE PARTICIPATION L’un des principaux objectifs du Festival était la création d’un espace de rencontre et de liberté où les personnes de divers horizons géographiques puissent mettre en commun leurs propositions et visions du monde, et partager leurs projets avec d’autres jeunes et associations de jeunes susceptibles de s’y intéresser. La participation active des jeunes du monde entier s’est également traduite par leur participation à l’élaboration du programme de cette manifestation, un processus ouvert aux associations de jeunes du monde entier et aux institutions intervenant dans le domaine de la jeunesse. Le Festival a encouragé en priorité la participation des membres d’associations de jeunes à la préparation du Festival en leur demandant de participer activement à l’élaboration du programme par le biais de propositions d’activités pour le programme autogéré. Le programme autogéré a constitué l’essentiel des

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

139

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD 2004 - MEMORIA / FESTIVAL MONDIAL DE LA JEUNESSE BARCELONE 2004 - COMPTE RENDU

140

En este programa participaron tanto asociaciones juveniles de todo el mundo como, por vez primera y siguiendo exactamente el mismo proceso, instituciones que trabajan en el campo de la juventud2. Las asociaciones eran sobre todo de ámbito nacional, organizadas a través de un consejo de juventud, pero también participaron asociaciones locales y algunas asociaciones internacionales (ver anexo). El proceso se inició con la publicación del Manual de participación, un libreto de instrucciones con descripciones del Festival, que incluía también un CD-ROM adjunto con el texto del manual y un modelo de ﬁcha para proponer una actividad. Además de su distribución en papel, su contenido podía encontrarse en la página web, lo que facilitó enormemente su distribución. También se animó a la participación a través del boletín electrónico, que también difundió el Comité Internacional Preparatorio.

pante buscó su espacio y construyó su agenda. Además, desde el principio se previó la posibilidad de que las organizaciones de juventud pudieran improvisar actividades una vez dentro del Festival. Para ello se pusieron a su disposición diversas salas, cada tarde de 19 a 21h. Las actividades fueron de muy diversos tipos. Algunos utilizaron las pantallas de plasma y el servicio de interpretación, otros preﬁrieron hacer un taller con papel de embalar y un juego interactivo, y hubo quien se dedicó a explicar cuentos dentro de una obra de teatro. Más allá, en los pasillos, dos entidades acordaron establecer un convenio de cooperación. Y es que el programa autogestionado fue el corazón del Festival. En una diversidad de espacios y con simultaneidad en el tiempo, las personas intercambiaban y aprendían, hablaban y escuchaban.

Selección de propuestas Los criterios de admisión de propuestas eran muy amplios y abiertos. Las propuestas debían cumplir las condiciones siguientes: - provenir de una asociación juvenil o de una institución que trabajara en el campo de la juventud, preferiblemente de forma coordinada a escala nacional o internacional; -respetar los principios que regían el Festival (democracia, laicidad, respeto, pluralidad e igualdad); y, -que la ﬁcha hubiera sido debidamente rellenada, con la elección de una de las diez columnas temáticas, la selección del formato de la actividad y con una explicación detallada de todos los requisitos técnicos, los objetivos, la metodología, etc.

EL PROGRAMA PARALELO: CONOCIENDO EL TERRITORIO

Las ﬁchas de actividad se enviaban por correo electrónico a la secretaría técnica del Festival, y ésta evaluaba su viabilidad y ponía en contacto a entidades que querían organizar actividades similares. Además, las organizaciones tenían la posibilidad de disponer de un stand informativo en la Muestra de entidades. > Muestra de entidades

La Muestra de entidades se concibe como un espacio de intercambio asociativo entre los cientos de organizaciones presentes en el Festival. Un espacio para exponer proyectos, trípticos, publicaciones y otros materiales de difusión de forma permanente durante todo el acontecimiento. En el Festival, la Muestra se convirtió en un espacio de relación entre las diferentes entidades, un buen lugar para establecer contactos y conocer propuestas concretas, y también para observar la diversidad del movimiento asociativo juvenil mundial representado en el Festival. > Construcción del programa

El programa autogestionado era una parrilla en blanco que fue llenándose con propuestas de todo tipo. Se recibieron cerca de 600 propuestas de actividades, de las cuales se aceptaron todas las que cumplían los requisitos mencionados. Los temas más propuestos fueron la ciudadanía activa y la implicación social y política de los jóvenes, el desarrollo sostenible en un mundo globalizado -regido muchas veces por las relaciones económicas- y la construcción de la paz con el papel preponderante de la educación en todos ellos. Durante el Festival se realizaron actividades de todo tipo en las salas del Centro de Convenciones Internacional de Barcelona (CCIB) y también en los distintos espacios exteriores: alrededores de la Haima, del escenario de las sombras y del escenario de la Carpa, junto al CCIB. Diferentes asociaciones juveniles llevaron a cabo sus actividades una sola vez o en repetidas ocasiones, y establecieron importantes contactos. Cada partici-

El Comité Nacional Preparatorio organizó una serie de actividades para dar a conocer el entorno social y natural tanto de la ciudad de Barcelona como de Cataluña. Y lo hizo siguiendo unos criterios que combinaban la cultura, el ocio, el conocimiento del tejido asociativo y la vertiente social. Se optó por un modelo que no fuera meramente turístico sino que buscara la implicación de actores locales en diferentes partes del territorio. Además, el acceso a este programa se ofreció de forma gratuita con el ﬁn de garantizar la igualdad de posibilidades a todos los participantes. Las distintas actividades y salidas se repitieron en los diferentes días del Festival, y cada día fueron ocupadas las 150 plazas disponibles. La organización contó con la colaboración de varios cooperantes que se encargaron de acompañar a grupos de jóvenes de todo el mundo por los diferentes recorridos de Barcelona, Girona, Vic y el delta del Ebro. Asimismo, se organizaron diversos itinerarios, de día y de noche, por la ciudad de Barcelona sobre los que la oﬁcina de atención del Programa Paralelo se encargaba de dar información.

cio histórico de la Generalitat, sede del Gobierno de Cataluña. Visita a las estancias de carácter histórico y a los patios interiores y explicación de la historia y trascendencia política de la Generalitat de Cataluña durante el recorrido. - Visitas el 13 y 14 de agosto - Grupos de 50 personas Instalaciones del Fútbol Club Barcelona: Museo del Barça e instalaciones deportivas del club (incluido el Camp Nou) - Visitas del 9 al 14 de agosto, ambos incluidos - Grupos de 70 personas > Visitas por Cataluña

Delta del Ebro: visita a la desembocadura del río Ebro, al sur de Cataluña. Visita al parque natural y charla a cargo de la Plataforma en Defensa del Ebro, una plataforma de movilización social en defensa del territorio natural, para explicar la problemática en torno al Plan Hidrológico Nacional y el equilibrio ecológico de la zona. Girona: visita al casco antiguo y al barrio judío, para conocer la historia y las influencias de las distintas culturas que han ido configurando la ciudad actual. El objetivo de la visita era promover la reflexión en torno al fenómeno de la inmigración y sobre cómo trabajar mejor la interculturalidad. Vic: visita al mercado tradicional del Consejo Local de Juventud, “Tangram”, para conocer un ejemplo de plataforma asociativa local, comprender las características de la participación local en Cataluña y qué impedimentos encuentra, e intercambiar experiencias entre todos los participantes.

> Visitas por Barcelona

Proyecto de cooperación de la Fundación Escolta Josep Carol y Escoltas Catalanes: recorrido por Ciutat Vella, el distrito histórico de Barcelona. No fue un recorrido habitual ni turístico ya que se visitaron los diversos puntos en los que los Escoltas Catalanes realizan campos de trabajo de rehabilitación de pisos deteriorados. De este modo se dio a conocer la realidad del centro histórico desde un punto de vista social. - Visita el 10 de agosto - Grupo de 25 personas Ayuntamiento de Barcelona: visita al edificio gótico del Ayuntamiento de Barcelona, visita a las estancias de carácter histórico (Salón de Ciento y otras) y explicación de la historia y trascendencia política del Ayuntamiento de Barcelona durante el recorrido. - Visitas del 9 al 14 de agosto, ambos incluidos - Grupos de 25 personas Parlamento de Cataluña: visita al edificio del Parlamento y recorrido por las estancias de mayor valor simbólico y político, y explicación de la historia y trascendencia política del Parlamento de Cataluña durante el recorrido. - Visitas del 9 al 13 de agosto, ambos incluidos - Grupos de 25 personas Palacio de la Generalitat de Cataluña: visita al edifi-

2 En el ámbito de las instituciones internacionales cabe destacar la implicación activa de diversas agencias y organismos de las Naciones Unidas, tanto en el programa autogestionado como en el programa central: la UNESCO, el Punto Focal en Juventud de las Naciones Unidas, dos oﬁcinas del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, el Fondo de Población de la ONU, y el Programa “La ONU trabaja”; así como la participación de la Dirección General IV -de Juventud, Deportes, Educación y Cultura- del Consejo de Europa, del Banco Mundial y de la Red de Empleo Juvenil, que depende de la Organización Internacional del Trabajo.

> 5 EL PROGRAMA | 5 PROGRAMME

activités du Festival : des centaines d’organisations de tous les coins de la planète et de portée locale, régionale, nationale ou internationale, ont organisé de nombreuses activités. Ateliers, conférences, expositions, pièces de théâtre, tables rondes, danse, musique, arts plastiques et arts de la scène se sont succédés pendant toutes les franges horaires de ces 7 jours, dans des lieux couverts ou des espaces à l’air libre pouvant accueillir des groupes de 10 à 4 000 personnes. > Lancement du processus de participation

Le processus de participation, ouvert aux associations de jeunes du monde entier et aux institutions travaillant dans le domaine de la jeunesse, a débuté en octobre 2003 avec l’établissement du délai de présentation des activités. Le succès remporté par cette démarche, qui s’est traduite par l’implication de centaines d’associations du monde entier, a mené le Comité international préparatoire à repousser la date limite de réception des propositions à la ﬁn du mois d’avril 2004 pour faciliter la participation d’associations de tous les continents et garantir la diversité du programme. Des associations de jeunes du monde entier y ont participé, mais aussi, pour la première fois et selon le même processus, des institutions intervenant dans le domaine de la jeunesse2. Les associations, essentiellement nationales, mais également issues en grand nombre de la sphère locale et en nombre plus réduit de la sphère internationale (voir annexex), étaient chapeautées par le conseil de la jeunesse correspondant. La première étape du processus a constitué en la publication du Manuel de participation, un livret d’instructions sur CD-ROM fournissant des informations sur le Festival et accompagné de la ﬁche à remplir par les entités désirant proposer des activités. Le contenu de ce manuel était disponible en version papier, mais aussi sur le site Internet du Festival, ce qui a grandement facilité sa distribution. Un bulletin électronique, distribué par l’IPC, a également été créé pour promouvoir la participation.

Sélection des propositions Bien que les paramètres d’admission aient été très vastes et très ouverts, les propositions devaient répondre aux exigences suivantes : - Elles devaient émaner d’une association de jeunes ou d’une institution travaillant dans le domaine de la jeunesse, de préférence placée sous une coordination nationale ou internationale. - Elles devaient respecter les principes régissant le Festival (démocratie, laïcité, respect, pluralité et égalité). - Elles devaient être accompagnées de la ﬁche dûment remplie : choix de l’une des 10 colonnes thématiques, sélection d’un format d’activité et indication des besoins techniques, des objectifs, de la méthodologie, etc. Les ﬁches d’activité devaient être envoyées par courrier électronique au secrétariat technique du Festival, qui évaluait la viabilité de la proposition et contactait les entités qui souhaitaient organiser des activités similaires. Les organisations avaient également la possibilité de disposer d’un stand d’information au Salon des entités. > Salon des entités

Conçu comme un espace d’échange associatif entre les centaines d’organisations présentes au Festival et comme un espace d’exposition permanente de projets, triptyques, publications et matériel de diffusion, le Salon des entités est resté ouvert pendant toute la durée du Festival. Il est devenu un point de rencontre et de contact privilégié pour les entités, mais aussi un

lieu idéal pour découvrir des propositions concrètes et une vitrine de la diversité du mouvement associatif mondial des jeunes représenté au Festival. > Élaboration du programme

La grille du programme autogéré, entièrement vide au début, s’est progressivement meublée de propositions de toutes sortes. Le secrétariat technique a reçu plus de 600 propositions d’activités et a accepté toutes celles qui répondaient aux exigences ﬁxées. Les thèmes les plus souvent abordés, thèmes dans lesquels l’éducation joue un rôle essentiel, ont été la citoyenneté active et l’implication sociale et politique des jeunes, le développement durable dans un monde globalisé (bien souvent régi par les relations économiques) et la construction de la paix. Pendant toute la durée du Festival, les salles du Centre international de conventions de Barcelone (CCIB) et les différents espaces extérieurs (alentours de la Haima, scène des Ombres et scène du Chapiteau, située près du CCIB) ont accueilli des activités de toutes sortes. Les différentes associations de jeunes y ont mené à bien leurs activités, une ou plusieurs fois selon des cas, et y ont établi des contacts. Chaque participant pouvait choisir un espace et organiser sa journée en fonction de ses centres d’intérêt. Dès le début, les organisations intervenant dans le programme autogéré ont en outre eu la possibilité d’improviser chaque soir des activités dans différentes salles, qui leur étaient réservées de 19 heures à 21 heures. La typologie de ces activités était très variée : alors que certaines d’entre elles impliquaient l’utilisation de technologies sophistiquées (écrans à plasma, traduction simultanée, etc.), d’autres se contentaient de moyens plus simples. Atelier sur le recyclage du papier d’emballage, jeu interactif, pièce de théâtre, accord de coopération conclu au détour d’un couloir, le programme autogéré a incontestablement été le cœur du Festival, un cœur marqué par la diversité des espaces et la simultanéité dans le temps, et où les personnes ont échangé des idées, appris, parlé et écouté.

LE PROGRAMME PARALLÈLE : À LA DÉCOUVERTE DU TERRITOIRE Pour permettre aux participants de découvrir l’environnement social et naturel de la ville de Barcelone et de la Catalogne, le Comité national préparatoire a organisé un ensemble d’activités combinant culture, loisirs, connaissance du tissu associatif et versant social. Il a donc choisi un modèle non pas uniquement touristique, mais impliquant la participation des acteurs locaux des différentes parties du territoire. Pour garantir l’égalité des possibilités d’accès à ce programme, ces activités étaient gratuites pour tous les participants. Les différentes activités et visites se répétaient à différentes dates pendant le Festival et les 150 places disponibles chaque jour ont toutes été occupées. Le programme parallèle a bénéﬁcié du support de bénévoles chargés d’accompagner les groupes de jeunes lors de leur visite des villes de Barcelone, Gérone et Vic, et du delta de l’Èbre. Ces activités englobaient également des itinéraires diurnes et nocturnes dans la ville de Barcelone. Les informations concernant ces itinéraires étaient disponibles auprès du bureau d’information du Programme parallèle. > Visites de Barcelone

Projet de coopération de la Fondation scout Josep Carol et des Scouts catalans : parcours dans le quartier historique de Ciutat Vella de Barcelone.

Loin d’être un itinéraire habituel et touristique, ce parcours permettait de visiter les différents lieux dans lesquels se déroulent les chantiers de réhabilitation de logements organisés par les Scouts catalans. Cet itinéraire a permis à de nombreux jeunes de découvrir la réalité du centre historique de la ville du point de vue social. - Date : 10 août - Groupe de 25 personnes Mairie de Barcelone : visite du bâtiment gothique abritant la mairie de Barcelone. Visite des salles présentant un intérêt historique (Saló de Cent, etc.) et explication de l’historique et de l’importance politique de la mairie de Barcelone. - Dates : du 9 au 14 août - Groupes de 25 personnes Parlement de Catalogne : visite du bâtiment abritant le Parlement et des salles présentant une grande valeur symbolique et politique ; explication de l’historique et de l’importance politique du Parlement de Catalogne. - Dates : du 9 au 13 août - Groupes de 25 personnes Palais de la Généralité de Catalogne : visite du bâtiment abritant la Généralité, siège du gouvernement de Catalogne. Visite des salles présentant un intérêt historique et des patios intérieurs. Explication de l’historique et de l’importance politique de la Généralité de Catalogne. - Dates : 13 et 14 août - Groupes de 50 personnes Installation du « Futbol Club Barcelona » : visite du musée du Barça et des installations sportives du club (stade inclus). - Dates : du 9 au 14 août - Groupes de 70 personnes > Visites de la Catalogne

Delta de l’Èbre : excursion dans l’embouchure de l’Èbre, fleuve situé dans le Sud de la Catalogne. Visite du Parc naturel et rencontre avec des membres de la Plate-forme de défense de l’Èbre (plate-forme de mobilisation sociale pour la protection du territoire naturel) pour expliquer aux participants l’équilibre écologique de cette zone et les sensibiliser au problème posé par le Plan hydrologique national. Gérone : visite du vieux quartier et du quartier juif. Découverte de l’histoire et de l’influence des différentes cultures qui ont fait de cette ville ce qu’elle est aujourd’hui. Cette visite ouvrait la voie à une réflexion sur l’immigration et sur une manière plus appropriée de gérer l’interculturalité. Vic : visite du marché traditionnel et du Conseil local de la Jeunesse (« Tangram »). Occasion pour les participants de découvrir un exemple de plate-forme associative locale, de comprendre les caractéristiques de la participation locale en Catalogne et les obstacles qu’elle rencontre, et d’échanger leurs expériences.

2 Dans le domaine des institutions internationales, il convient de signaler l’implication active de différentes agences et différents organismes des Nations Unies, tant dans le programme autogéré que dans le programme central (UNESCO, point focal Jeunesse des Nations Unies, bureaux du Haut Commissariat des Nations Unies pour les droits de l’homme et les réfugiés, Fonds des Nations Unies pour la population et programme «L’ONU travaille»), ainsi que la participation de la DG IV (Jeunesse, Sports, Éducation et Culture) du Conseil de l’Europe, de la Banque mondiale et du Réseau pour l’emploi des jeunes, qui dépend de l’Organisation internationale du travail.

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

141

FESTIVAL MUNDIAL DE LA JOVENTUD 2004 - MEMORIA / WORLD YOUTH FESTIVAL BARCELONA 2004 - REPORT

LA PARTICIPACIÓN UNA PARTICIPACIÓN DIVERSA Y SOLIDARIA A la hora de hablar de la participación en el III Festival, el Comité Internacional Preparatorio tuvo como prioridad en todo momento el garantizar una participación diversa más que el número de participantes ﬁnal. Por tanto, se debía facilitar el acceso al Festival a personas de todos los continentes, creando o favoreciendo los mecanismos necesarios para conseguirlo. Desde un principio se habló de dos niveles de participación, ya que el IPC decidió que el Festival estuviera abierto no solo a jóvenes de entre 16 y 30 años, pertenecientes a asociaciones juveniles, sino también a personas interesadas en participar a título individual, siempre que fueran mayores de edad. El objetivo era promover la implicación a través del asociacionismo juvenil, es decir, hacer que los jóvenes no pertenecientes a ninguna asociación se acerquen a esta realidad y se conviertan personas comprometidas que canalizan sus inquietudes a través de la participación asociativa.

142

La inscripción: cuotas y condiciones En cuanto al precio de la inscripción, se fijó una cuota solidaria para que los jóvenes de países con más recursos pagasen con su inscripción parte de la cuota de los participantes de países con menos recursos. Por consiguiente, el IPC acordó fijar el precio en función del país de procedencia a partir del índice de desarrollo humano establecido en 2003 por el Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD). Tomando esa clasificación como referencia, se estableció que los delegados de países con un índice alto pagasen una inscripción de 200 euros, los de índice medio 100 euros, y los de índice bajo 25 euros. Dado que en el momento de fijar las cuotas se utilizó la clasificación establecida por el PNUD en 2003, la única disponible y elaborada con datos de 2001, se decidió, con el visto bueno de Naciones Unidas, que diez países considerados por el PNUD como países de índice alto fueran tratados finalmente como países de índice medio (ver tabla en el anexo xxx). El precio de la inscripción incluía alojamiento en el camping del 6 al 16 de agosto, todas las comidas (desayuno, comida y cena) del 8 al 14 de agosto, el material del festival para cada delegado y la entrada al recinto del Fórum, donde tuvieron lugar las actividades del Festival y otras actividades propias del Fórum (exposiciones, teatro, etc.). También se creó una entrada de un día, diseñada especialmente para los jóvenes catalanes, para facilitar la máxima participación. Con la colaboración de la Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña, se pusieron varios autocares al servicio de jóvenes asociados que desde diferentes puntos de la geografía catalana visitaron el Festival durante un día.

LA MOVILIZACIÓN HACIA EL FESTIVAL Para conseguir las cuotas de participación deseadas se necesitaba la implicación de las asociaciones de todo el mundo, con una participación activa tanto en el proceso de difusión y construcción del Festival como durante su celebración. Esta tarea estuvo liderada por los Comités Nacionales Preparatorios, en muchos casos dirigidos por el propio Consejo Nacional del país, que se hicieron cargo de la labor local de promoción y preparación del acto. A su vez, estos Comités estaban coordinados por la plataforma regional juvenil. La difusión del Festival también requirió la presencia de los representantes del Comité Internacional Preparatorio y del Comité Nacional catalán en grandes

acontecimientos de jóvenes u otros eventos que aglutinaban a organizaciones cercanas a la naturaleza y a los objetivos del movimiento asociativo juvenil. El objetivo de los viajes era conseguir un alto grado de diversidad en la procedencia de los participantes, así como mantener contacto directo con las asociaciones para su implicación en el proceso de movilización. Para difundirlo, crear los Comités Nacionales Preparatorios y preparar la participación de las entidades en el Festival, había que dotar de la ﬁnanciación necesaria a las plataformas con menos recursos. Así, el IPC acordó que las plataformas que necesitaran recursos para la movilización presentasen una propuesta detallada de las acciones que debían llevar a cabo y de los recursos que necesitaban a la Secretaría Técnica. Una vez recibidas las propuestas, el Comité Nacional Preparatorio catalán junto con el Foro europeo de la Juventud (plataforma anﬁtriona sin necesidad de recursos adicionales) distribuirían los recursos. Finalmente, después de la presentación de las propuestas, se concedieron recursos a las plataformas Foro Latinoamericano de la Juventud (FLAJ), Asociación de Estudiantes de Asia (ASA) y Red Africana de la Juventud (RAJ-AYN).

EL FONDO DE SOLIDARIDAD Uno de los retos de la organización del FMJB 2004 era el de conseguir una representación diversa de jóvenes de los cinco continentes, especialmente de aquellos con menos posibilidades económicas. Para garantizarlo, y siguiendo el ejemplo de la edición de Portugal, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) y el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) crearon el Fondo de Solidaridad del Festival Mundial de la Juventud Barcelona 2004. Se acordó que los recursos recaudados por el Fondo de Solidaridad se destinarían exclusivamente a pagar el viaje y/o las inscripciones de los delegados con menos recursos. Para seleccionar a estos delegados, el Comité Nacional Preparatorio catalán dio prioridad a los siguientes aspectos: • Tener una edad comprendida entre los 16 y los 30 años. • Ser miembro de una asociación juvenil • Proceder de un país con un precio de inscripción medio (100 euros) o bajo (25 euros) • Que fuera su primera participación en un Festival Mundial de la Juventud • Que no hubiera ningún otro delegado de su país • Que la entidad a la que pertenecía el delegado realizara una actividad en el programa autogestionado.

• • • • • • •

Ayuntamiento de Torelló Ayuntamiento de Vic Área Metropolitana de Barcelona Diputación de Barcelona Fondo Catalán de Cooperación Fundación Lluís Carulla Regiduría de Participación Ciudadana, Solidaridad y Cooperación del Ayuntamiento de Barcelona • Secretaría de Cooperación Exterior de la Generalitat de Cataluña • Secretaría de Relaciones Internacionales de la Generalitat de Cataluña • Secretaría General de Juventud de la Generalitat de Cataluña Gracias al Fondo de solidaridad y a los acuerdos con el Fórum, el Festival Mundial de la Juventud ﬁnanció 4.032 de las 8.021 inscripciones y el viaje de más de 100 jóvenes.

EL PROCESO DE INSCRIPCIÓN El periodo de inscripciones se inició el 12 de abril de 2004 y se cerró el 14 de agosto de 20041. La mayoría de los participantes se inscribió a través del formulario electrónico, disponible en la página web del Festival, y el pago se podía hacer con tarjeta de crédito o por transferencia bancaria. Este sistema también permitía escoger entre la inscripción individual o por delegación, lo que simpliﬁcó la tarea a las entidades que participaron con un número importante de delegados. También se facilitó la inscripción por otras vías, sobre todo por fax, y el pago al llegar a Barcelona para evitar los elevados gastos de las transferencias desde determinados países.

Las cifras de inscripción

El Festival contó ﬁnalmente con la participación de 8.021 delegados procedentes de 130 países, incluidos los miembros del comité organizador, los cooperantes, los ponentes, los invitados y los 767 inscritos para un solo día. Lamentablemente, un número considerable de jóvenes no pudo participar en el Festival porque se les denegó el visado. Este hecho repercutió en la diversidad deseada en un primer momento, ya que los principales afectados fueron jóvenes residentes en África, Asia y Latinoamérica. Finalmente la procedencia de los participantes se repartió del siguiente modo: Región

Para conseguir el máximo de recursos se decidió que las aportaciones al Fondo de Solidaridad fueran voluntarias, sin una cifra mínima establecida, y se pudieran hacer al Fondo o directamente a las delegaciones. Una vez ﬁjados los criterios de aportación y distribución del Fondo de Solidaridad, se difundieron en la mayoría de instituciones y organizaciones catalanas vinculadas al ámbito juvenil y/o de cooperación. Finalmente, el Fondo de Solidaridad contó con aportaciones de las siguientes entidades e instituciones: • • • • • • • • • •

Ayuntamiento de L’Hospitalet de Llobregat Ayuntamiento de La Llagosta Ayuntamiento de Les Masies de Voltregà Ayuntamiento de Matadepera Ayuntamiento de Mataró Ayuntamiento de Molins de Rei Ayuntamiento de Santa Margarida i els Monjos Ayuntamiento de Sant Salvador de Guardiola Ayuntamiento de Sant Joan Despí Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat

Porcentaje (aprox.)

Cataluña

10%

España

30%

Resto de Europa

33%

Norteamérica Caribe Latinoamérica

1% 1% 11%

Asia

África

Oceanía TOTAL

1% 100%

El 42% eran mujeres y el 58% hombres. La media de edad fue de 27 años.

El éxito logrado obligó a cerrar la inscripción con derecho a camping quince días antes del inicio del Festival, ya que se alcanzó la ocupación máxima.

> 6 LA PARTICIPACIÓN | 6 PARTICIPATION

PARTICIPATION DIVERSITÉ ET SOLIDARITÉ Dès le lancement du processus de participation au IIIe Festival, le Comité international préparatoire a considéré que la diversité devait avoir priorité sur le nombre de participants et en a fait l’un de ses objectifs. Pour atteindre ce but, il convenait de faciliter la participation de personnes de tous les continents, et de créer ou de favoriser les mécanismes nécessaires. Dès le début aussi, il a été question de deux niveaux de participation, car le CIP souhaitait ouvrir le Festival non seulement aux jeunes membres d’associations âgés de 16 à 30 ans, mais aussi à toutes les personnes majeures désirant y participer à titre individuel. Cette décision avait pour objectif de promouvoir l’associationnisme des jeunes, c’est-à-dire de faire en sorte que les jeunes non membres d’associations découvrent cette réalité de plus près et s’engagent plus activement en canalisant leurs préoccupations par le biais de la participation associative. Inscription : prix et conditions Le calcul du prix de l’inscription a lui aussi fait l’objet d’un choix basé sur la solidarité en ce sens que les jeunes des pays les plus riches ont contribué à payer l’inscription de ceux des pays les plus pauvres. Pour fixer le prix en fonction du pays d’origine des délégués, le CIP s’est basé sur l’index de développement humain (IDH) établi en 2003 par le Programme des Nations Unies pour le Développement (PNUD). Le prix définitif a été fixé à 200 euros pour les pays à index élevé, à 100 euros pour les pays à index moyen et à 25 euros pour les pays à index faible. Étant donné que la seule référence disponible pour le calcul des prix était l’IDH de 2003, établi à partir de données de 2001, le CIP a finalement décidé, avec l’approbation des Nations Unies, de considérer deux des pays figurant parmi les pays à index élevé comme des pays à index moyen (voir annexe xxx). L’inscription incluait l’hébergement au camping du 6 au 16 août, les repas (petit-déjeuner, déjeuner et dîner) du 8 au 14 août, le matériel relatif au Festival et l’entrée à l’enceinte du Forum, qui accueillait la programmation du Festival et d’autres activités propres au Forum (expositions, théâtre, etc.). Le CIP a également décidé de mettre en vente des entrées valables pendant une journée à l’intention des jeunes catalans pour favoriser leur participation au Festival. Un service de transport par autocar reliant Barcelone à différents points de la Catalogne a été mis en place en collaboration avec le Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne pour les membres d’associations de jeunes qui souhaitaient passer une journée au Festival.

MOBILISATION Pour atteindre le niveau de participation souhaité, il était nécessaire que les associations du monde entier contribuent activement aux processus de diffusion et de construction du Festival, et à son déroulement. Cette tâche a été conﬁée aux Comités nationaux préparatoires, bien souvent sous la direction du Conseil National de la Jeunesse correspondant, qui était quant à lui chargé de la promotion et de la préparation locale du Festival. Ces comités étaient également coordonnés par la plate-forme régionale de la jeunesse. La diffusion du Festival a aussi impliqué la participation de représentants du Comité international préparatoire et du Comité national de Catalogne à de grandes rencontres de jeunes et à des événements regroupant des organisations dont la nature et les objectifs étaient proches de ceux du mouvement associatif des jeunes.

Ces voyages avaient pour objectifs de favoriser la diversité d’origine des participants et de nouer des contacts directs avec les associations en vue de leur implication dans le processus de mobilisation. Pour assurer la diffusion du Festival, créer les comités nationaux préparatoires et préparer la participation des entités, il convenait de fournir des ressources aux plates-formes ne disposant pas des moyens financiers nécessaires. Le CIP a donc décidé que les plates-formes qui avaient besoin de ressources pour la mobilisation devaient présenter au Secrétariat technique une proposition détaillée des actions à mener et des moyens financiers nécessaires, et que le Comité national préparatoire de Catalogne et le Forum européen de la Jeunesse (plate-forme d’accueil ne nécessitant pas de ressources) décideraient de leur répartition. Après examen des propositions, les plates-formes suivantes ont bénéficié de cette aide : Forum latino-américain de la Jeunesse (FLAJ), Association des étudiants asiatiques (ASA) et Réseau africain de la Jeunesse (RAJ/AYN).

Mairie de Torelló Mairie de Vic Communauté urbaine de Barcelone Députation de Barcelone Fonds catalan de coopération Fondation Lluís Carulla Conseil de la Participation citoyenne, de la Solidarité et de la Coopération de la mairie de Barcelone • Secrétariat à la Coopération extérieure de la Généralité de Catalogne • Secrétariat aux Relations internationales de la Généralité de Catalogne • Secrétariat général à la Jeunesse de la Généralité de Catalogne Grâce au Fonds de solidarité et aux accords conclus avec le Forum, le Festival Mondial de la Jeunesse a pu ﬁnancer 4 032 inscriptions (sur un total de 8 021). Les contributions au fonds ont également permis de payer le voyage de 100 jeunes.

FONDS DE SOLIDARITÉ

Le processus d’inscription a débuté le 12 avril 2004 et s’est terminé le 14 août 20041. La majorité des participants se sont inscrits par voie électronique grâce au formulaire disponible sur le site Internet du Festival, le paiement pouvant être effectué par carte de crédit ou par virement bancaire. Ce système a également permis de différencier les inscriptions individuelles et celles des délégations, ce qui a facilité la tâche des entités qui souhaitaient inscrire un grand nombre de délégués. Les personnes intéressées pouvaient aussi s’inscrire par d’autres voies, essentiellement par fax, et régler sur place pour éviter d’avoir à payer les frais de virements, très élevés dans certains pays.

L’un des défis auxquels les organisateurs du FMJB 2004 se sont trouvé confrontés consistait à assurer une représentation diverse de jeunes des cinq continents, et en particulier de ceux ne disposant pas de moyens financiers. Pour y parvenir, le Conseil National de la Jeunesse de Catalogne (CNJC) et le Conseil de la Jeunesse de Barcelone (CJB) se sont inspirés de la première édition du Festival, qui s’était déroulée au Portugal, et ont créé le Fonds de solidarité du Festival Mondial de la Jeunesse Barcelone 2004. Il a été convenu que les ressources issues de ce fonds seraient exclusivement destinées au paiement du voyage et de l’inscription des délégués les plus pauvres. Pour sélectionner les destinataires de ce fonds, le Comité national préparatoire de Catalogne a décidé de donner la priorité : • Aux délégués âgés de 16 à 30 ans. • Aux délégués membres d’une association de jeunes. • Aux délégués originaires d’un pays à index moyen (inscription 100 euros) ou faible (inscription 25 euros). • Aux délégués participant pour la première fois à un Festival Mondial de la Jeunesse. • Aux délégués qui étaient les seuls représentants de leur pays. • Aux délégués appartenant à une entité réalisant une activité dans le cadre du programme autogéré. Pour obtenir un maximum de ressources, il a été convenu que les apports au Fonds de solidarité seraient volontaires, qu’aucun montant minimum ne serait fixé et que les versements pouvaient être effectués auprès du Fonds de solidarité ou directement auprès des délégations. Les critères d’apport et de répartition du Fonds de solidarité ayant été fixés, ils ont été communiqués aux institutions et organisations catalanes travaillant dans le domaine de la jeunesse et/ou de la coopération. Les entités et institutions suivantes ont finalement contribué au Fonds de solidarité : • • • • • • • • • •

Mairie de L’Hospitalet de Llobregat Mairie de La Llagosta Mairie de Les Masies de Voltregà Mairie de Matadepera Mairie de Mataró Mairie de Molins de Rei Mairie de Santa Margarida i els Monjos Mairie de Sant Salvador de Guardiola Mairie de Sant Joan Despí Mairie de Sant Feliu de Llobregat

• • • • • • •

PROCESSUS D’INSCRIPTION

Les inscriptions en chiffres

Le Festival a ﬁnalement accueilli 8 021 participants de 130 pays. Ces chiffres incluent les membres du comité d’organisation, les bénévoles, les conférenciers, les invités et les 797 personnes inscrites pour une seule journée. Un grand nombre de jeunes n’ont malheureusement pas pu participer au Festival car ils se sont vu refuser leur visa. Cela a nui à la diversité qui était initialement l’objectif du Festival car les principaux concernés étaient des jeunes résidant dans des pays d’Afrique, d’Amérique latine et d’Asie. Le tableau ci-dessous montre la répartition des participants par provenance : Région

Pourcentage approximatif

Catalogne

10%

Espagne

30%

Reste de l’Europe

33%

Amérique du Nord

Caraïbes

Amérique latine

11%

Asie

Afrique

Océanie

TOTAL

100%

42 % des participants étaient des femmes et 58 % des hommes, et leur moyenne d’âge était de 27 ans.

1 Étant donné le nombre de demandes, l’inscription avec hébergement au camping a dû être fermée quinze jours avant l’inauguration du Festival car le camping était complet.

Construïm el món! · ¡Construyamos el mundo! · Let’s build the world · Construisons le monde!

143