PREPARACIÓ FÍSICA ESTRUCTURADA (I). NIVELLS D'APROXIMACIÓ

Page 1

Revista ACEB N4_3.qxd

14/1/10

10:12

Página 18

Xavier Schelling i del Alcázar Preparador Físic i Entrenador Ajudant del Suzuki Manresa Soci número 3594

PREPARACIÓ FÍSICA ESTRUCTURADA (I)

NIVELLS D’APROXIMACIÓ En el bàsquet modern s'ha donat un increment evident en l'exigència física de la competició, tant pels canvis en el reglament com per l'evolució tàctica. Això fa necessària una condició física per part del jugador acord amb aquestes necessitats, tant per optimitzar les seves capacitats físiques potencials i rendir al nivell exigit, com per reduir al mínim les probabilitats de lesionar-se.

Coordinació són capacitats “facilitadores” per optimitzar les diferents manifestacions (Figura 1).

Una preparació física adient hauria de permetre que un jugador estigui disponible el màxim de sessions d'entrenament possibles i que ho faci el més a prop possible del seu potencial físic màxim. A més, aquest rendiment físic ha de beneficiar aspectes relacionats amb el joc, i no tant sols aixecar més pes en press banca o en 1/2 squat, per exemple. El present article, és la primera part d'un total de dues, que pretén reflectir el mètode de treball del Suzuki Manresa per desenvolupar la preparació física de l'equip. En aquest primer article assentarem les bases en que es fonamenta el mètode i en el segon desenvoluparem una sessió tipus per mostrar aquest mètode de forma pràctica. Les bases del mètode. El nostre mètode es basa en 4 premisses: • Mitjà i no finalitat. La preparació física en el bàsquet (com en la majoria d'esports d'equip) s'ha d'entendre com un mitjà per millorar el rendiment de l'equip, però mai com una finalitat en sí mateixa. • Optimització del temps. Aprofitar les sessions físiques per desenvolupar i aplicar els principis filosòfics o els valors de l'equip que no poden ser entrenats analíticament en cada sessió tècnico-tàctica d'equip. • Complexitat/Especificitat. El bàsquet és molt complex, tècnicament i tàcticament, però també físicament. Hem de simplificar-lo per poder-lo entrenar i plantejar una progressió en la complexitat/especificitat de les tasques, tal i com faríem per ensenyar un element tècnic. • La Força. La Força és l'element principal dins de la preparació física del jugador, la Resistència i la Velocitat són diferents manifestacions d'aquesta i la Flexibilitat i la

18

Preparació Física Estructurada (I)

Figura 1. Capacitats físiques (Tous, 1999)

Estructura del mètode. El nostre mètode és una adaptació de la proposta del grup de Paco Seirul·lo (FC Barcelona), Gerard Moras (INEFC de Barcelona) i Julio Tous (Universitat de Barcelona), on es proposa un desglossament del joc en Continguts i Àrees de treball i una progressió en l'entrenament d'aquests continguts en funció de l'especificitat, l'Orientació (Taula 1). Desglossament: • Àrea: capacitat física que representa un punt en comú entre diferents elements tècnics i que és representativa de diferents situacions que es donen en el joc (Salt, Lluita, Desplaçament, etc.). • Contingut: habilitat tècnica del joc que té relació amb una o més àrees (Tir en suspensió, Equilibri al poste mig, Pas de caiguda, etc.). Orientació: • General: Situacions on es treballen tot tipus de manifestacions de força, a velocitats i amb recorreguts molt variables, que no són específics del bàsquet (1/2 squat, lunge lateral amb barra).


Revista ACEB N4_3.qxd

14/1/10

10:12

Página 19

Taula 1. Exemples de relacions entre Continguts i Àrees en basquetbol. • Dirigit: Els exercicis han de tenir relació amb els moviments que es donen en el gest tècnic a desenvolupar (contingut) (pas de caiguda frenat amb una goma, sessió tècnica individual per superar bloquejos indirectes perseguint, etc.). • Especial: A la tasca dirigida se li afegirà un component decisional, on el jugador, a més de desenvolupar la força específica del gest, haurà de prendre una o dos decisions. Podem treballar amb més d'un jugador (adversaris/companys) (decidir perseguir o retallar el bloqueig indirecte en funció de la pilota i la posició del bloqueig).

• Nivell I: Podríem associar-lo als exercicis més clàssics de peses, però que haurien de presentar relació amb algun gest tècnic del bàsquet. Càrrega alta. (Press banca inclinat, 1/2 Squat a 2 temps, etc.). Orientació Dirigida: • Nivell II: L'exercici ha d'imitar un gest tècnic però amb una petita sobrecàrrega (Salts amb llast, Desplaçaments amb goma, Passada amb pilota medicinal, etc.).

• Competitiu: Treball en situació real de joc o simulació, premiant o reforçant el contingut a desenvolupar. (5c5 o 4c4 premiant amb un punt les bones defenses de bloquejos indirectes).

• Nivell III: Podríem relacionar-lo amb una sessió tècnica individual on hem de garantir que les repeticions siguin correctes. Sense presa de decisions o decisions molt senzilles que no condicionin l'execució. Podem diferenciar sessions molt analítiques del gest, més globals o d'aplicació.

A aquesta proposta, Moras aporta els Nivells d'aproximació, que representen sots-nivells d'especificitat dins l'orientació. La major o menor especificitat ve determinada per la similitud de l'exercici amb la realitat del joc (Taula 2).

Orientació Especial: • Nivell IV: A l'exercici de N. III li afegirem presa de decisió amb 1, 2 o 3 opcions conegudes prèviament pel jugador. Són situacions simulades senzilles.

Orientació General: • Nivell 0- (no orientat): Treball de la musculatura que no està implicada en el gest tècnic de forma primordial (antagonistes, estabilitzadors o fixadors). Poden ser exercicis complementaris i/o compensatoris.

Orientació Competitiu: • Nivell V: Entrenaments complexos o de joc real.

• Compensatoris: Exercicis que treballen grups musculars no inclosos a l'exercici principal de la sessió i que, a més, redueixen l'agressivitat d'aquests exercicis, és a dir, compensen “l'agressió” de l'exercici principal. (Rotadors d'espatlla, Glutis, Abdominals, Oblics, Transvers, Estiraments en general, etc.). • Complementaris: Exercicis que treballen grups musculars secundaris dins el gest tècnic. Moltes vegades exercicis monoarticulars o analítics. (Bíceps, Tríceps, Peronés, Tibials, etc.). • Nivell 0+ (orientat): Exercicis que treballen la musculatura principal d'un gest tècnic (agonistes, assisteixen al moviment), però de forma inespecífica, diferents velocitats, recorreguts i càrregues. (Quàdriceps amb tirant musculador - Excèntric -, Pectoral amb plataforma vibratòria, etc.)

Preparació Física Estructurada (I)

19


Revista ACEB N4_3.qxd

14/1/10

10:12

Página 20

Aquesta metodologia ens permet distribuir coherentment el treball en funció de l'etapa on es trobi el jugador (planificació plurianual), predominant les orientacions més generals en etapes formatives i més específiques en etapes de rendiment. Però també ens facilitarà estructurar els tipus de microcicles (setmanes) dins d'una mateixa temporada (planificació anual). A microcicles “competitius” emprarem tasques més específiques o especials, i a microcicles de “construcció de l'equip” predominaran tasques més generals o dirigides. Un cop establerta la progressió d'especificitat, haurem de triar, previ anàlisi del joc, els elements tècnics (continguts)

que volem treballar, per exemple: estabilitat en el poste mig, explosivitat en el pas de caiguda, salt en 2 temps per llançar, etc. Aquests continguts, són situacions que es donen en el joc però que podrien descriure's en un llistat etern. Per tant, i adaptant la proposta de Seirul·lo i col., agafem les Àrees de treball (punts en comú de diferents continguts) com a punt de partida, que són: Lluita, Desplaçament (d'acceleració o de frenada, lateral o frontal), Salt (a 1 o 2 cames) i Llançament. Aquesta agrupació no és tancada; un contingut és una habilitat tècnica que pot relacionar-se amb una o més àrees (Taula 3) (per a més informació veure Moras, G. 1994. “La preparación integral en el Voleibol”, Paidotribo).

Taula 2. Orientació i Nivells d'aproximació. Adaptat de Moras, G (1994) i Seirul·lo, F (1998)

20

Preparació Física Estructurada (I)


Revista ACEB N4_3.qxd

14/1/10

10:12

Página 21

Taula 3. Exemple d'un contingut amb dues àrees de treball i estructurat per nivells d'aproximació. Adaptat de Moras, G (1994).

Coaching i psicologia esportiva per al bàsquet Seminaris d’habilitats de coaching per a entrenadors Serveis de coaching personal Assessoria psicològica


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.