Xavier Schelling i del Alcázar Preparador Físic i Entrenador Assistent de l’Assignia Manresa Soci número 3594
Preparació Física
Prevenció de lesions II
Conèixer l’equip i les característiques de l’esport Als factors que predisposen a patir una lesió comentats a l’article anterior (edat, sexe, estat emocional, salut, alimentació, hidratació, descans, indumentària, equipaments i ambient), hi hem d’afegir dos factors interns: les lesions prèvies i els desequilibris (estructurals o funcionals) del jugador, i un factor extern: les característiques de l’esport.
Prevenció específica
Prevenció
Readaptació a la competició
Readaptació
Readaptació a l’entrenament
Curació Biològica
Estabilització activa
Coneixent l’equip: lesions prèvies i desequilibris. Tenint en compte que la principal causa de lesió és la recaiguda, o la lesió d’un teixit anteriorment lesionat (recidiva), ja sigui a nivell lligamentós (com el lligament creuat anterior -LCA- del genoll2 o el lligament lateral extern -LLE- del turmell3) o a nivell muscular4 (com els isquiotibials, els bessons o els adductors), el primer que hauríem de fer, quan comencem una nova temporada, és conèixer els antecedents del nostre equip: saber les lesions que ha patit cada jugador i avaluar possibles desequilibris (estructurals i/o funcionals). Un cop coneixem les lesions prèvies del jugador, hem de saber que tot procés de recuperació comporta una progressió temporal i metodològica, per tal d’evitar o de reduir, la possibilitat de recaiguda (veieu Figura 1). Aquest cicle presenta una darrera fase, tan important com la pròpia curació biològica dels teixits, que s’obvia freqüentment: la prevenció específica. Pel que fa a l’avaluació dels desequilibris, diferenciem entre dos tipus: estructurals i funcionals. • El desequilibri estructural, que es dona quan l’asimetria és deguda a que les estructures (os, lligament, múscul...) presenten mides o formes significativament diferents del normal. Per exemple, que la mida del fèmur dret sigui 2 cm més curt que l’esquerra.
8 | Preparació Física
Recuperació funcional Repòs relatiu Moment lesiu Figura 1. Fases en la readaptació d’una lesió (per veure l’explicació de cada fase veieu Romero i Tous , 20101).
• El desequilibri funcional, que es dona quan l’asimetria és per compensar alguna cosa, és a dir, inicialment no existia, però al llarg del temps el cos l’ha generat per tal de ser més eficient o per evitar una posició o gest dolorós. Per exemple, quan trobem una “falsa” cama esquerra curta, però no per diferència de mides de les seves estructures, sinó perquè el maluc està “aixecat” de la banda esquerra per escurçament del quadrat lumbar i debilitat del gluti esquerre. La diferència entre un i altre desequilibri és que l’estructural té poca solució des del punt de vista físic (caldrà posar una alça a la cama curta), però la funcional es pot reduir mitjançant l’entrenament: reeducant la postura/funcionalitat (estirant la musculatura escurçada i reforçant la debilitada). En qualsevol dels casos és bo ser coneixedor de tot desequilibri per tal de poder actuar amb previsió. Cóm s’aconsegueix la reeducació, mereix un article sencer per a cada cas. Un altre tipus de desequilibri funcional el trobem a nivell d’una mateixa articulació, comparant la musculatura agonista amb l’antagonista. Un exemple senzill d’entendre pot ser la relació Quàdriceps–Isquiotibials.
• La musculatura agonista és la responsable de realitzar el moviment efectiu. Per exemple, a nivell del genoll, el quàdriceps és el múscul efectiu en el moment d’impulsar-se per fer un esprint o en el moment de fer un xut. • La musculatura antagonista és la que permet fer el moviment efectiu estabilitzant l’articulació i frenant en el moment oportú (si aquesta musculatura no ha pogut frenar el gest, ho acabaran de fer les estructures passives de l’articulació: lligaments, càpsula i ossos/cartílags). Per exemple, a nivell del genoll, els isquiotibials són els músculs que frenen l’extensió del genoll i recullen el peu cap al cul quan fem un esprint o els que eviten que la tíbia, el peroné i el peu surtin disparats endavant en el moment del xut. En aquest punt hem de destacar la importància dels músculs frenadors, doncs és frenant com es donen les lesions musculars (en excèntric). Un desequilibri funcional en la relació agonista-antagonista, on el múscul que claudica és l’antagonista (“el frenador”), és motiu més que probable de lesió.
Disposar d’una musculatura preparada per frenar tots els gestos, i fer-ho de forma ràpida i eficient, és clau per un rendiment esportiu òptim. Conclusió: hem de millorar la força excèntrica de la musculatura frenadora: isquiotibials, bessons, adductors i quàdriceps. Per altra banda, de vegades ens entabanem a tractar el focus de dolor muscular (músculs hipertònics o contracturats), per exemple en una lumbàlgia, mitjançant massatge i analgèsics, quan el que hauríem de fer és trobar la causa real d’aquell estat de sobrecàrrega i solucionar-lo: una contractura muscular per un excés de càrrega d’entrenament es soluciona, i s’evita, dosificant correctament l’entrenament, però l’aparició periòdica d’una contractura, per exemple a nivell lumbar, pot ser un símptoma d’una afectació a un altra zona del cos: l’espatlla, el turmell, el genoll, etc.
en un mateix espai i en una situació de col·laboració–oposició, i per tant, els xocs i les lluites poden ser presents en qualsevol dels patrons esmentats i a qualsevol intensitat. Sabent tot això, ja tenim algunes preguntes sobre les que podem començar a reflexionar: 1.
Els estudis d’anàlisi de patrons de moviment (time motion) en basquetbol ens diuen que és un esport intermitent
imprevisible7, és a dir, que no presenta patrons periòdics; que durant un partit, es donen al voltant de 1000 accions, de les que 44 són salts (majoritàriament a dues cames), i on es canvia de gest cada 2-3 s8. S’observa una densitat mitja de joc de 1:1 (15 s treball : 15 s descans)9 i s’estableix que les accions intenses oscil·len entre 2 i 5 s10, predominant les de 2 s8. La densitat d’accions màximes és 1:10 (2-3 s treball : 20-30 s descans)11. A mesura que avança el partit s’observa que es redueix la freqüència d’accions d’alta intensitat, probablement motivat per la acumulació de fatiga12. Aquests valors poden veure’s influenciats significativament pel sexe13, el nivell del jugador12, la posició de joc8 i l’estil de joc12. En l’estudi dels tipus de gest, trobem que un jugador pot estar: parat, caminant, trotant, corrent moderat, corrent ràpid, fent un esprint, desplaçant-se lateralment lent, desplaçant-se lateralment moderat, desplaçant-se lateralment ràpid, desplaçant-se lateralment esprint, saltant, girant. D’això s’extreu també: accelerant, aterrant i canviant de direcció. Per últim, afegirem que tot aquests patrons es donen
Bibliografia.
6.
Coneixent l’esport: característiques del basquetbol. Les característiques de cada esport determinen les exigències fisiològiques, físiques i psicològiques. De la mateixa manera, cada modalitat esportiva presentarà una incidència de lesió (epidemiologia) característica5, ja sigui per la zona anatòmica afectada (mà, colze, espatlla, esquena, maluc, genoll, peu...) o pel teixit afectat (os, múscul, lligament, cartílag o tendó)6. La boxa, la natació, l’hoquei patins i el basquetbol presenten una epidemiologia de lesions diferent i requereixen especificitat a l’hora de la prevenció.
1.
2.
3.
4.
5.
Romero-Rodriguez D, Tous J. Prevención de lesiones deportivas. Claves para un rendimiento deportivo óptimo. Madrid: Médica Panamericana, 2010. Louw Q, Grimmer K, Vaughan C. Knee movement patterns of injured and uninjured adolescent basketball players when landing from a jump: a case-control study. BMC Musculoskelet Disord 2006;7:22. Malliaropoulos N, Ntessalen M, Papacostas E, et al. Reinjury after acute lateral ankle sprains in elite track and field athletes. Am J Sports Med 2009;37(9):1755-1761. Orchard J, Best TM, Verrall GM. Return to play following muscle strains. Clin J Sport Med 2005;15(6):436-441. Garrido RP, Pérez J, González M, et al. Epidemiología de las lesiones deportivas atendidas en urgencias. Emergencias 2009;21:5-11.
7.
8.
9.
10.
Bahr R, Maehlum S. Lesiones deportivas. Diagnóstico, tratamiento y rehabilitación. Madrid: Médica Panamericana, 2004. Apostolidis N, Nassis GP, Bolatoglou T, et al. Physiological and technical characteristics of elite young basketball players. J Sports Med Phys Fit 2003;44(2):157-163. Ben Abdelkrim N, El Fazaa S, El Ati J. Time-motion analysis and physiological data of elite under-19-year-old basketball players during competition. Brit J Sport Med 2007;41(2):69-75. Papadopoulos P, Schmidt G, Stafilidis S, et al. The characteristics of de playing and break times of a basketball game. en 7th Annual congress of the ECSS. 2002. Athens, Greece. Hoffman JR, Maresh CM, Physiology of basketball, en Exercise and sport science, WE GarrentyDT Kirkendall, Editores. 2000. Philadelphia: Lippicott Williams & Wilkins. p. 733-744.
2.
3.
4.
Quins gestos del basquetbol són més lesius? Els aterratges a una o dues cames i els canvis de direcció (pel possible valg dinàmic de genoll i la lesió del LCA, en un futur article en parlarem), el pas de caiguda defensiu (per repetició de frenades a nivell dels adductors), les acceleracions o esprints (per la frenada amb isquiotibials a cada gambada). En quin moment del partit creus que pot haver-hi més lesions? Als primers minuts de joc (inici 1r i 3r quart), per un mal escalfament, i als darrers minuts de partit (final 4t quart) per una acumulació de fatiga. A nivell físic, en què es diferencien principalment homes i dones? Els homes presenten millors nivells de força en general i de força excèntrica en particular. A més intensitat i agressivitat més possibilitat de lesió. On és el límit?. Aquesta resposta la deixo a criteri de cada entrenador.
Bé, aquí acabem aquest article, esperem que hagi quedat clara la importància de conèixer l’equip i les exigències físiques del nostre esport abans de dissenyar qualsevol protocol de prevenció de lesions o escalfament. En propers articles comentarem algunes lesions en particular i com abordar-les. 11.
Ben Abdelkrim N, Castagna C, Jabri I, et al. Activity profile and physiological requirements of junior elite basketball players in relation to aerobic–anaerobic fitness. J Strength Cond Res 2010;24(9):2330–2342 12. Ben Abdelkrim N, Castagna C, El Fazaa S, et al. The effect of players’ standard and tactical strategy on game demands in men’s basketball. J Strength Cond Res 2010;24(10):2652–2662. 13. Matthew D, Delextrat A. Heart rate, blood lactate concentration, and time– motion analysis of female basketball players during competition. J Sports Sci 2009;27(8):813 - 821.
Preparació Física | 9