| 27
AVUI
DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DEL 2010
Arrenca el Mercat de Música Viva de Vic
CULTURA ESPECTACLES
‘Transversal’, una coproducció amb la Porta Ferrada, obre les jornades
Localitzen la partitura de l’òpera ‘Così fan tutte’
L’Autònoma fa la troballa de la cèlebre obra de Mozart a la Biblioteca de Catalunya
Premis Literaris de Girona 2010
El Bertrana premia Agnès Rotger per la vida novel·lada de l’afganesa Nàdia Ghulam i concedeix per primer cop una menció especial, per al gironí Xevi Sala
Una història real Eva Vàzquez GIRONA
Fa quatre anys, Nàdia Ghulam Destgir (Kabul, 1985), una noia afganesa que havia quedat greument desfigurada en la infància per l’explosió d’una bomba, va arribar a Catalunya a través d’una ONG perquè pogués ser operada de les seves lesions. Acabava així una etapa duríssima de la seva vida, marcada per les seqüeles de la metralla, per la guerra i per la instauració del règim talibà, durant el qual havia esquivat la invisibilitat a què eren condemnades les dones suplantant la identitat d’un germà mort i així poder treballar i mantenir la seva família. L’estratagema va costar-li la pèrdua de la pròpia identitat, però li va permetre sobreviure durant deu anys disfressada de noi i reforçar el seu convenciment que la llibertat era un somni realitzable. Va ser llavors, acabada d’arribar a Catalunya, que va conèixer la periodista i editora Agnès Rotger, amiga de la família que l’havia acollit, i va començar a escriure’s, lentament, en llargues i pacients converses, la història d’El secret del meu turbant, l’obra que ahir va ser proclamada guanyadora de la 43a edició del Prudenci Bertrana de novel·la dels Premis Literaris de Girona.
Nàdia Ghulam (a l’esquerra) i Agnès Rotger, coautores d’‘El secret del meu turbant’, ahir a Girona ■ MANEL LLADÓ
Agnès Rotger (Badalona, 1973) no ha volgut atribuir-se el mèrit exclusiu d’un llibre que de fet
La valenciana Pepa Úbeda guanya el Palol de poesia i Sam Abrams, el Rahola d’assaig
signa com a coautora, perquè afirma que Nàdia Ghulam, amb el relat de la seva vida, que ja havia inspirat també el film de l’afganès Siddiq Darmak Osama (2003), “ha contribuït a la redacció de la novel·la des del primer minut”. Rotger, autora fins ara d’uns quants manuals sobre la maternitat (Vull ser mare, Vull adoptar o Viatjar amb nens), va veure de seguida el potencial litera-
ri d’aquest “drama de lluita i superació”, però admet que al principi va tenir dificultats per comprendre el context d’un país que li era estrany, fins que Nàdia Ghulam, per ajudar-la a acostar-s’hi, va parlar-li del teatre, de la música, de les frases fetes de la seva cultura. Escriure El secret del meu turbant, que Columna publicarà el 25 de novembre, ha estat per Rotger “un repte
tant literari com personal”, perquè “no es tracta de presentar els talibans com els dolents de la història ni de centrar-ho tot en la repressió de la dona”, sinó de mostrar els efectes d’una situació política terrible en una persona real”. Nàdia Ghulam va desitjar que la ficció sobre la seva vida serveixi perquè els joves no es rendeixin davant les dificultats. “Jo sempre vaig lluitar per la meva lli-
bertat, per poder estudiar i ser lliure, abans hauria mort que renunciar-hi”, va afirmar aquesta noia de 25 anys que justifica amb una senzillesa desarmant la seva extraordinària proesa: “Com que sempre he viscut en guerra, estimo la pau; com que sempre he estat condemnada a la reclusió, estimo la llibertat.” Per primera vegada en la història dels Premis Literaris de Girona, el jurat del Bertrana va recomanar la creació d’una menció especial per a Les causes perdudes, la primera novel·la del periodista i director adjunt d’El Punt Xevi Sala, que planteja l’ambivalència del mal a través d’un mestre amb antecedents de pederàstia que és acusat de la violació i assassinat d’una alumna. El premi Palol de poesia va ser per a la valenciana Pepa Úbeda, amb La meua frontera, i el Rahola d’assaig se’l va endur el crític i traductor Sam Abrams per Llegir Maragall, ara. El Mapa Literari 2.0 de la xarxa Espais Escrits i la geografia literària d’Endrets, de la Universitat de Vic, van compartir el premi Lletra de pàgines web sobre literatura catalana, i Els Amics de les Arts van recollir el Cerverí a la millor lletra de cançó en votació popular per Reykjavik. El Cerverí per a lletra inèdita i el Muntaner de literatura juvenil van ser declarats deserts. ■