| Cultura i Espectacles | 35
EL PUNT DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DEL 2010
Premis Literaris de Girona 2010
Sobre el mal i la redempció Eva Vàzquez GIRONA
Com que les bases no preveuen la proclamació de cap finalista, Xevi Sala no tindrà retribució econòmica per Les causes perdudes, però Columna, atenent el prec del jurat del Bertrana, ha confirmat que publicarà també aquesta novel·la valenta sobre un pederasta que acara el lector a l’ambivalència del mal. Ambientada al ”pati de darrere” de Girona, entre la Font de la Pólvora (tot i que mai és esmentat pel seu nom) i Salt, Les causes perdudes tracta d’un mestre de Barcelona amb inclinacions pederastes que és desterrat a un dels barris més marginals de Girona per expiar les seves faltes. Fins que un dia apareix assassinada i violada una de les seves alumnes. Xevi Sala (La Bisbal d’Empordà, 1965), director adjunt
Maragall és nostre Sam Abrams creu que no hi hagut un accés modern al literat
L’autor planteja un homenatge als mestres, encara que sigui amb un “heroi defectuós”
E. V. GIRONA
Xevi Sala s’ha posat a la pell d’un pederasta per examinar la frontera difusa entre el bé i el mal. ■ MANEL LLADÓ
d’El Punt i autor d’un assaig dedicat justament a la Font de la Pólvora (A l’altre barri, 2003), ha volgut escriure una novel·la sobre la ratlla difusa entre el bé i el mal: “El mal absolut no existeix. Fins i tot un pederasta, un ésser fastigós, té la seva humanitat i pot donar mostres de bondat.” Sala, que ha afrontat el repte de narrar la història en primera persona, assumint el punt de vista d’“un personatge antipà-
tic que parla de la seva atracció per les nenes a vegades fins i tot en un to poètic”, adverteix que no ha pretès escriure cap tractat de pederàstia, sinó més aviat sobre l’heroisme silenciós dels mestres, “encara que sigui per mitjà d’un heroi defectuós”, i sobre “el dret de tota persona a la redempció”. En aquest procés, tindrà el seu paper un advocat que, a mesura que el feia aparèixer en el llibre, Sala
s’adonava que anava prenent els trets del desaparegut Sebastià Salellas, de manera que va acabar integrant-lo a la trama sense cap emmascarament.“És l’únic personatge real de la novel·la”, va dir l’escriptor, que en certa manera ha pres el títol de l’advocat gironí: “Ell, que abraçava totes les causes amb la màxima radicalitat, solia dir que no existien les causes perdudes, sinó només causes pendents”. ■
Un cant als desheretats La valenciana Pepa Úbeda guanya el premi Palol amb ‘La meua frontera’ Xavier Castillón GIRONA
“En català es pot parlar molt bé dels desheretats d’arreu del món”, deia ahir Pepa Úbeda (Carcaixent, Ribera Alta, 1953), guanyadora del 33è premi Miquel de Palol de poesia amb l’obra La meua frontera. “La meua frontera no és cap frontera”, afegia aquesta autora, col·laboradora habitual de l’edició digital d’El Punt del País Valencià, que amb aquest
poemari ha volgut recordar tots els “desheretats”, sense pensar en fronteres: les víctimes de la Guerra Civil; els morts de la seva pròpia família, però també aquells que pateixen en qualsevol lloc del món. Ella els coneix bé, com a gran viatgera que visita sovint països com ara Nicaragua i el Salvador. Pintora, gravadora i il·lustradora, professora de català i gestora cultural, Pepa Úbeda també va guanyar l’any passat el premi Benet Ribas, dels Recull de Blanes, amb Varador de sorra. “És un orgull guanyar premis a les comarques on es parla millor el català”. ■
“Maragall és nostre”, va exclamar Sam Abrams amb l’apassionament que el caracteritza quan va defensar la modernitat d’un poeta que, segons ell, “l’arqueologia literària del món acadèmic ha escatimat als nous lectors”. Llegir Maragall, ara, 31è Premi Carles Rahola d’assaig, és una proposta de lectura de l’autor de La vaca cega sense els prejudicis que fan flaquejar bona part dels clàssics catalans i adreçat a tota mena de lectors, “des d’un jubilat fins a un hiperespecialista” en l’obra del poeta. Assagista, poeta, crític literari i traductor, Sam Abrams (Beckley, Virgínia de l’Oest, 1952), que ja va participar activament en els actes de l’Any Maragall el 2006, va dir que el seu assaig era “una invitació a llegir Maragall des de l’actualitat”, sense empobrir-lo amb recerques històriques com per exemple si l’Oda a Espanya tracta sobre la pèrdua de les colònies d’ultramar. “Maragall també ens parla avui, perquè és molt més que el producte de la seva època”, va dir l’assagista, que va comparar el seu cas amb el de Shakespeare, que “s’entén
L’assagista i poeta Sam Abrams ■ MANEL LLADÓ
perfectament sense haver d’explicar les disputes per la successió de la monarquia a l’època isabelina”. L’apropiació indeguda de Maragall ha propiciat també, al seu parer, la propagació d’unes idees equivocades sobre el poeta, presentant-lo com “un escriptor intuïtiu, innocent i conservador”; al contrari, Abrams el considera “intel·ligent, heterodox, modern i absolutament genial”. En el seu llibre reconstrueix la imatge de Maragall “poema a poema i llibre a llibre”, una lectura arran de la qual assegura haver localitzat “només dos poemes deficients”. Sobre la seva actualitat, va dir que un vers de l’Oda a Espanya està servint d’icona dels moviments independentistes. ■
Premi Lletra a Endrets.cat X.C. GIRONA
Pepa Úbeda ahir a l’hotel Nord 1901 ■ MANEL LLADÓ
“Estructurar literàriament el país”. Aquest és l’objectiu del projecte Endrets (Geografia literària dels Països Catalans), que ahir va rebre ex aequo amb Espais Escrits el premi Lletra al millor web de
literatura en català. Van recollir el premi Llorenç Soldevila i Richard Samson, que dirigeixen el projecte des de la Universitat de Vic. Aquesta geografia té dos formats diferents: deu llibres o guies i la seva plasmació digital al portal Endrets (www.endrets.cat). ■