POESIA A Mireia Hoyo i Martínez

Hui et faré una poesia per enaltir-te, xiqueta, emulant un gran poeta del qual tu ets la besneta.

Dolça nineta fallera nascuda al sud d’Aragó, al pit portes nostra banda amb orgull i amb il·lusió

De mirada encisadora, de somriure sense igual, sona la teua dolçaina al ritme del nostre tabal.

Esportista de nivell, sempre al costat del baló, tant se val si és de futbol com si és el de voleibol.

S’ajunten grans tradicions dins del teu grandíssim cor, que batega per València sospirant per Aragó.

Perquè ets rosa valenciana i clavell aragonés, ets la serra terolenca i la flor del taronger.

Ets la plaça de la Verge i les Torres de Serrans, ets la plaça del “Torico” i la història dels Amants.

Pólvora, llum i soroll fan vibrar el teu gran cor: arriba la primavera i el mes de març ja està prop.

Gaudeix del teu gran regnat al costat del meu germà: no et pots perdre cap detall d’aquest, sens dubte, gran any.

Perquè ets enguany sobirana d’una enorme comissió, gran responsabilitat, com també és un gran honor.

I així, sense tremolar, mes en llàgrimes d’emoció, cridaré que dels infantils tu ets la fallera major!