MONUMENT INFANTILPare Mar, Mare Terra

Cos Central I Remat

Un món que gira, Els infantils demanem ajuda, Som a temps, De salvar la natura.

Un preciós matrimoni, En aquesta falleta s’han casat, Donant una vida d’amor Al nostre planeta que hem destrossat.

Ella és la mare Terra, I ell el pare Mar, Que criden amb dolor Per veure el món que hem deixat.

Ell rei de la mar Plora desconsolat Per veure el nostre Pantalà Fet ruïnes i enrocat.

És el símbol del nostre poble, Que està afonat, La història del Port Que ningú ha rescatat.

I ell es preocupa molt Si parlem de mar, Perquè no hi ha fi al problema De la platja d’Almardà.

Una nova plataforma, Una nova associació, Els veïns d’Almardà Junts per una solució.

Reclama amb força

Que s’arregle el passeig marítim. Perquè fa vergonya I els polítics fan el mínim.

Ella és mare Terra, Regina de les nostres terres, Ella és sobirana, De Sagunt, el Port i el seu terme.

Des de el Pla del Bou, Fins als camps de Menera, Passant per la muntanya de Romeu, Que és una desfeta.

I és que Lafarge La muntanya hi ha destrossat, I a la mare Terra De pena la fa plorar.

Tot en esta vida Són diners i comissions, Dona igual la naturalesa I la gran contaminació.

La seua filla Atmosfera No pot ni respirar I fa olor a taronja Per tota la ciutat.

Siga l’hora que siga, Si vols berenar, Obri ve les finestres I taronja menjaràs.

I si parlem de gasos, Tenim molt prop la regasificadora, Que el dia que rebente No quedarà ni l’església de Begonya.

La bonica Antàrtida És la mascota familiar I es desgela a poc a poc Com els pressupostos municipals.

I és que són uns pirates, No hi ha diners per al món salvar, El nostre Ajuntament Prefereix en llums de Nadal gastar. (Ironia).

Pot recapacitar i entendre Que no es poden fer paelles a Gilet

I al costat de la muntanya el foc encendre.

I ell està explicant al ser humà, Amb amor i comprensió, Hem de ser acurats

I no fer un perillós foc.

ESCENA 3

Som una ciutat molt bruta, En això som guanyadors, Està tot ple de fem, Els carrers fan pudor.

ESCENA 1

Al fons de la mar, No parem de netejar, Com si de la SAG es tractara Amb un contracte similar.

El fons marí està prou brut I no hi ha acord Entre govern i la SAG I està tot ple de pols.

Estes boniques xiquetes Amb la granera amaguen el fem, De la poques reformes Que fan al Grau Vell.

ESCENA 2

Fins al més bonic dels macacos

I és que és un problema, Un problema molt preocupant, Bandera blava a la platja I negra per al vianants.

Femer són els carrers, Pudor amb la calor, Pareix que el Port Està en un etern Festardor.

Estem al delta del riu I de foc no podem deixar de parlar,

I és que cada dos mesos Es bota foc el canyar.

ESCENA 4

Dos xiquets molt simpàtics Donen a la naturalesa protecció

Amb el seu gos guàrdia

Per donar-li molt d’amor. no