Theknos 207 - Octubre 2016 by enginyersbcn

P-

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Resultats de la Junta General Extraordinària

P-

SOSTENIBILITAT Europa vigila la Terra des de l’espai

P-

EMPRESA

GPA Innova, SL, orfebreria i enginyeria

207 - OCTUBRE 2016

ARREU DEL MÓN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES CATALANES

01 TK207 portada ok.indd 1

03/10/16 22:33

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte Expansió

Plus PRO

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat* Document Publicitari. Data d'emissió: Octubre 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

-----------------------------------------------------------------------------------

comissions d’administració i manteniment.

+ 1%

de devolució en els principals rebuts domiciliats i sobre les compres amb targeta de crèdit en comerços d’alimentació.(1)

3% TAE

de remuneració

en compte sobre els 10.000 primers euros, en cas de tenir saldos en estalvi-inversió superiors a 30.000 euros.(2)

----------------------------------------------------------------------------------Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

El compte Expansió Plus PRO requereix de la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos.Oferta vàlida, a partir del 26 de setembre de 2016. *Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. 1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escoles bressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars, col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes a crèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en els establiments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. Mínim de 5 euros i fins a 50 euros al mes. 2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anterior de: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BS Fons Gran Selecció. No es té en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què els titulars siguin intervinents. Sí que es té en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit és el pres proporcionalment per a cada cotitular. No es remuneren els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO. En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es fa al 0 % per aquest concepte. Rendibilitat: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0 % TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919 % TIN, 1,9910 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència 12 (mensual); interessos liquidats en l’any: 291,90 euros.

02-03 TK207 publi - observatori.indd 2

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHA BNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNB DFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFH JCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFH MMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNH EAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNH MNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAO APBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBD HHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH

01/10/16 22:22

OBSERVATORI

a Miquel Darnés Degà dega@ebcn.cat @miqueldarnes

ENGINYERS EUROPEUS DE PLE DRET

---

l marc europeu de qualificacions (EQF) determina clarament que els enginyers graduats s’enquadren en el nivell 6, juntament amb la resta de titulacions europees equivalents a enginyer. Així, doncs, no hi ha d’haver cap motiu perquè els graduats en enginyeria no puguin accedir al grup A de l’Administració pública, fins ara reservat als enginyers de segon cicle. D’altra banda, tot i que els enginyers tècnics tenim reconeguda la correspondència amb el títol d’enginyer de grau, hi ha una prohibició absurda que no ens permet presentar-nos al grup A, contra la qual s’està treballant. En aquest sentit, ENGINYERS BCN dóna resposta a les consultes constants que formulen els interessats, les empreses, o bé les mateixes universitats, sobre, per exemple, les atribucions professionals de la titulació corresponent o les correspondències amb les antigues titulacions. Aquestes consultes funcionen com a termòmetre de les expectatives, les inquietuds o els dubtes dels nous graduats, però també indiquen un cert desconeixement de la situació per part de tots els agents. El Col·legi està fent un seguiment especial dels processos selectius de les administracions públiques en llocs de treball relacionats amb l’enginyeria, atès que s’està constatant que en els processos del grup A, subgrup A1, s’exigeix exclusivament la titulació d’enginyer de segon cicle —tot i que en molts casos encara demanen erròniament “enginyers superiors”—, fet que deixa indegudament de banda els graduats en enginyeria. Aquesta pràctica no és conforme a la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, l’article 76 de la qual estableix que el títol exigible per a l’accés al grup A és el grau universitari i que la distinció dels subgrups A1 i A2 s’efectua exclusivament per raó del nivell de responsabilitat de les funcions a desenvolupar i no per raó de la titulació.

El Tribunal Suprem ha manifestat, en la sentència de la sala tercera de 9 de març de 2016, que la titulació de grau universitari és l’única que es pot exigir per optar al grup A (A1 o A2) de la funció pública, sempre que no existeixi una llei que exigeixi una altra titulació diferent, per a la qual cosa hi haurà d’haver un justificació. D’aquesta manera, s’ha de deixar d’aplicar la disposició transitòria tercera de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic que estableix que, fins que no es generalitzi la implantació dels graus, s’aplicaria el sistema antic en què només tenien accés al subgrup A1 els titulats enginyers de segon cicle. ENGINYERS BCN està formulant els recursos administratius i les accions judicials pertinents en defensa dels drets dels graduats en enginyeria perquè els siguin reconeguts tal com exigeix la legislació vigent. Resulta força desesperant veure la lentitud amb què s’apliquen els canvis normatius i el desconeixement que tenen algunes administracions de les noves titulacions i de les seves correspondències. Cal fer molta pedagogia i estar-hi molt a sobre, però aquesta és una de les nostres funcions, la defensa de la professió, que no deixarem de fer ja que és la nostra obligació i el nostre compromís. ●

LA TITULACIÓ DE GRAU ÉS L’ÚNICA EXIGIBLE PER OPTAR AL GRUP A (A1 O A2) DE LA FUNCIÓ PÚBLICA

L’economia catalana s’internacionalitza i les empreses augmenten les seves vendes a l’estranger. Principalment ho fan les grans companyies, però en els darrers anys també han començat a fer-ho les petites i mitjanes empreses, empeses per la necessitat de sortir de la crisi o convençudes que el futur empresarial està en obrir-se al món.

HA NB FH FH NH NH AO BD PH

Octubre 2016

02-03 TK207 publi - observatori.indd 3

04/10/16 22:34

#207 Consell editorial: Miquel Darnés, M. Cinta Pastor, Jordi Artiga, Ricard Nogués, Marta Martí, Montserrat Vila i Rubén Cabús.

Jaume Gurt, director d’Organització i Desenvolupament de Persones a Shibsted i director general d’Infojobs.

La internacionalització de l’economia catalana.

Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, SCCL) www.sapienspublicacions.cat Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard Birbe gbirbe@sapienspublicacions.cat Tel.: 936 347 612 Col·laboracions en aquest número: Albert Bagué, Rubén Cabús, Miquel Darnés, José M. Domínguez, Joaquim Elcacho, Rosa García, Jordi Garriga, Jordi Goula, Martin Greedy, Carles Marqués, Paula Mateu, Eva Mestres, Judit Obón, Cristina Olmos, David Roman, Cristina Sáez, Gemma Urgell, Sandra Vicente i Laura Villanueva. Imatges: Pablo Axpe, Xavier Corbella, Oriol Cusola (UPC), Javier Guerrero, MIT, Thinkstock, Marta Torrent, Xkelet, Correcció lingüística: Anna Serra i Laura Llahí. Disseny i maquetació: Glup&co. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68. 08009 Barcelona Tel.: 932 725 430, rpique@ebcn.cat Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365. 08009 Barcelona. Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, comunicacio@ebcn.cat DL: B-35390-67 ISSN edició impresa: 2340-292X ISSN edició electrònica: 2385-5207 © Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a ebcn@ebcn.cat. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (PEFC).

ENTREVISTA

05 11 12 16 17 28

EN PORTADA OPINIÓ Ens tornem a endeutar

INFORMACIÓ COL·LEGIAL Resultat de la Junta General Extraordinària ENTREVISTA A ENGINYERES Judith Tello, professora de cicle formatiu de grau superior COMISSIONS Comissió d’Exercici Lliure, un espai d’unió entre companys RETRAT PROFESSIONAL M. Lluïssa Castillo, prejubilada i voluntària INFORMACIÓ PROFESSIONAL Perfils professionals de l’enginyer

32 33 36 38 40 42 44 46

PREGUNTES FREQÜENTS Què pretén regular la norma ISO 45001? ARTICLE TÈCNIC Les comunicacions i el cablejat de la indústria 4.0 SOSTENIBILITAT Els satèl·lits europeus més avançats controlen el canvi climàtic INNOVACIÓ La robòtica i l’automatització en la indústria 4.0 EMPRESA GPA Steros Innovative, SL, orfebreria i enginyeria DISSENY INDUSTRIAL Els interruptors Ibiza, d’André Ricard ENGINYERS 2.0 Eines per desenvolupar i gestionar projectes en línia ESTIGUES AL DIA Activitats, idees i novetats a l’entorn de la tecnologia

Theknos Octubre 2016

04-05 TK207 Sumari + opinió.indd 4

05/10/16 16:02

OPINIÓ

Jordi Goula Economista @jordigoula

ENS TORNEM A ENDEUTAR

“L

a nostra economia no està en funcions, funciona bé”. Amb aquest joc de paraules —referit als polítics i a l’economia— el professor Emilio Ontiveros, catedràtic d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Madrid, resumia en una frase el que està passant a l’economia estatal. Per primera vegada en molts anys, els organismes privats d’anàlisi de conjuntura i les grans institucions públiques internacionals coincideixen en un punt: l’economia va a un ritme més ràpid del previst, i, per això, han decidit augmentar les previsions de creixement. Això suposa un fet singular, si tenim en compte que tant l’FMI com l’OCDE han rebaixat les previsions de creixement mundial. En cert sentit, doncs, anem a contracorrent. El segon trimestre ha estat crucial per a aquest canvi d’actitud. D’una banda, el consum privat ha superat amb escreix les estimacions prèvies, i, de l’altra, les exportacions també han tingut un comportament molt positiu —sobretot, el sector de l’automòbil— fins al punt que l’aportació externa al total del creixement de l’economia ha tornat a terreny positiu. És cert que les importacions —amb menor creixement del que es preveia, a causa del petroli i les matèries primeres— han jugat a favor d’aquest punt, però això no hauria d’entelar de cap manera l’esforç realitzat pels empresaris per vendre més a l’exterior. La pregunta que es fan molts especialistes és d’on surten els diners per al consum, ja que, si bé és cert que la creació d’ocupació és important en nombre, no ho és en qualitat ni en salari, la qual cosa implica un augment del poder adquisitiu més aviat minso. Probablement, els diners surten de tots aquells que havien estalviat durant la crisi “per si de cas” i ara veuen l’horitzó més clar. D’aquí ve l’important creixement de compres de béns duradors, sobretot automòbils. És l’explicació més plausible, però, al seu torn, obre un altre interrogant. Quanta corda li queda, a aquest fons addicional d’estalvi? S’està acabant? La

Oriol Nin

CREIX LA CONFIANÇA I ES TORNA A COMPRAR, PERÒ MÉS COTXES QUE HIPOTEQUES

resposta no la sabem, però hi ha un segon aspecte a tenir en compte: el crèdit al consum a un preu molt baix, fins al punt que, des del novembre de l’any passat, el creixement interanual mitjà de les noves operacions ha superat el 30% fins a assolir el 48,6% a l’abril, cosa que apunta que la tendència positiva s’ha mantingut en el segon trimestre del 2016. Les llars es tornen a endeutar, però ja no tant en hipoteques com en la compra de béns. No és correcte parlar de “bombolla”, perquè som molt lluny dels nivells d’abans de la crisi, però s’ha tornat a assentar la confiança entre les famílies. Potser pel pes que té el crèdit en el creixement actual, els mateixos especialistes que han augmentat les previsions de creixement per a aquest any, les han rebaixat per al pròxim… ● Octubre 2016

04-05 TK207 Sumari + opinió.indd 5

03/10/16 22:22

SERVEIS D’ENGINYERS BCN

Club EBCN: gaudeix d’un espai únic. Fes-te’n soci! En aquest número de la revista THEKNOS us parlem d’un dels serveis més nous del Col·legi: el Club EBCN. Es tracta d’un espai polivalent i exclusiu per a col·legiats i precol·legiats, inaugurat el novembre de l’any passat, i que cada cop s’utilitza més. El Club EBCN vol ser un espai modern i acollidor on els col·legiats i precollegiats se sentin com a casa. Per això, s’hi poden fer activitats socials i professionals de tot tipus, com ara una reunió de feina, gaudir d’un cafè amb companys enginyers o assistir a la presentació d’un llibre. Durant aquest 2016 s’han programat un total de 44 activitats en un club que suma nous socis cada setmana. El Club és un espai polivalent preparat per acollir un gran ventall d’activitats. Un cop per trimestre s’hi porta a terme El cafè amb el degà, una bona oportunitat per conversar amb Miquel Darnés sobre les problemàtiques i reptes que viu el món de l’enginyeria, així com per fer-li arribar propostes per millorar el Col·legi. El Club també s’ha convertit en un espai ideal per celebrar actes, com ara el primer Dia

de la Dona Enginyera o la presentació de l’equip e-Tech Racing. També són habituals en aquest espai tertúlies i conferències sobre temes d’interès per als nostres col·legiats, com ara l’obsolescència programada, la conciliació familiar i laboral, la tasca d’Enginyers sense Fronteres o l’addicció als smartphones. El Club també ha acollit la presentació de diverses publicacions tècniques i una xerrada per poder resoldre dubtes sobre el funcionament i les competències en matèria de prevenció de riscos laborals. A banda d’organitzar activitats puntuals, en aquest espai també s’ha engegat un cicle de casos d’èxit, en què enginyers de renom comparteixen amb el públic la seva trajectòria professional, i que va iniciar-se amb el pèrit Josep Maria Milián en una sala plena

El pèrit Josep Maria Milián va inaugurar al juliol el cicle de casos d’èxit del Club EBCN. 6

Les noves impressores 3D ja han arribat al Club EBCN Des del passat 10 d’octubre, el Club ja disposa de les impressores 3D que van fabricar a la primavera un grup de col·legiats i precol·legiats a Hangar Barcelona, a proposta de la Comissió de Disseny Industrial. Ara, aquestes impressores ja es troben al Club EBCN per tal que els col·legiats i precol·legiats puguin imprimir peces de plàstic biodegradables i molt resistents. Gràcies a elles, es podran imprimir peces de plàstic, fet que permetrà estalviar temps i diners en els processos de prototipatge.

Col·legiats i precol·legiats fabricant les impressores 3D.

d’assistents. Però ENGINYERS BCN també ha volgut des del primer dia que el nou Club EBCN fomenti la vida social dels seus col·legiats. Per això, en aquest espai s’han organitzat activitats sobre alimentació afrodisíaca i qualitat de vida o un interessant taller de gintònics, per citar-ne alguns exemples. A més, el Club EBCN ha organitzat també activitats fora del local, com ara un taller d’impressores 3D o una visita exclusiva per a socis al Museu Egipci de Barcelona. Els socis també poden plantejar les seves propostes a través del correu clubebcn@ebcn.cat. COM FER-SE SOCI? El Club EBCN és un espai gratuït, però és indispensable formalitzar el registre com a soci. Per fer-ho, cal dirigir-se a la recepció del Col·legi i emplenar una butlleta. En aquest mateix moment es registrarà l’empremta digital que donarà accés autònom a la sala. Tota la informació relativa al Club EBCN, així com el catàleg complet d’activitats es pot consultar al web www. enginyersbcn.cat/clubEBCN. l

Theknos Octubre 2016

06-07 TK207 Serveis Club + diada.indd 6

04/10/16 22:36

Èxit de l’acte social celebrat a Vic, el primer del Col·legi fora de la ciutat de Barcelona El concert de jazz de l’osonenc Marc Vernis Trio va seduir els 150 assistents a l’auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu.

Unes 150 persones es van reunir a la capital d’Osona, a l’auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, el 9 de setembre per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió, el Concert de la Diada es va traslladar a Vic, un fet que demostra la voluntat del Col·legi d’apropar-se als enginyers del territori del nostre àmbit d’influència i d’establir sinergies amb altres organismes i institucions del territori, com, en aquest cas, la Universitat de Vic, que va ser present a l’acte.

El degà, Miquel Darnés, presenta l’acte acompanyat per la vicedegana, M. Cinta Pastor.

Els guanyadors dels concursos de Pintura i Fotografia amb els representants de les comissions organitzadores: Cultura i Esports i Enginyers Jubilats.

Miquel Darnés, degà del Col·legi, va anunciar que el grup de treball d’Osona, al qual es compromet a donar suport personalment perquè tiri endavant, posarà les bases d’una futura delegació a la comarca, una fita que també es vol repetir en altres comarques de la demarcació de Barcelona. Els assistents al Concert de la Diada van poder gaudir d’un concert de jazz del grup Marc Vernis Trio, formació osonenca integrada per Franco Molinari (contrabaix), Joan Carmelis Aguerri (bateria) i Marc Vernis (piano). Durant l’acte també es van donar a conèixer els noms

dels guanyadors dels concursos organitzats pel Col·legi. Josep Ramírez ha estat el guanyador del premi del concurs de Fotografia i Arts Plàstiques, organitzat per la Comissió de Cultura i Esports, amb la imatge Recerca. El treball guanyador del concurs de Pintura, organitzat per la Comissió d’Enginyers Jubilats, ha estat el de Marina Pañella, amb l’obra Bufet. L’acte va finalitzar amb un refrigeri, una bona ocasió per retrobar-se i saludar els premiats i la resta de col·legiats assistents. l Podeu veure el vídeo a: www.enginyersbcn.cat/videos

Octubre 2016

06-07 TK207 Serveis Club + diada.indd 7

03/10/16 22:23

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Presència activa d’ENGINYERS BCN al nou Campus Diagonal-Besòs de la UPC El Col·legi assisteix a la inauguració de les noves instal·lacions, on acaba d’estrenar oficina

La vicedegana, Maria Cinta Pastor, va ser la representant del Col·legi en l’acte d’inauguració de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, celebrat el passat 14 de setembre. A la cerimònia hi van assistir nombroses personalitats, entre elles, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Aquest curs acadèmic 2016-2017 s’ha estrenat a Catalunya amb un nou espai universitari d’innovació i coneixement: el Campus Diagonal-Besòs, un espai que neix amb la voluntat d’esdevenir un altre pol referent de la UPC en docència, recerca i innovació en l’àmbit de l’enginyeria industrial, especialment en les tecnologies química, de materials, biomèdica i d’energia. El tret de sortida oficial a aquestes noves instal·lacions va produir-se el passat 14 de setembre en un acte que va reunir el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el rector de la UPC, Enric Fossas, entre altres personalitats. La vicedegana del Col·legi, M. Cinta Pastor, va ser l’encarregada de representar ENGINYERS BCN.

La nova Escola d’Enginyeria de Barcelona Est ha iniciat el curs acadèmic amb 3.500 estudiants.

El curs acadèmic a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la UPC, motor principal del nou Campus, va iniciar-se el 19 de setembre amb uns 3.500 estudiants de grau, màster i doctorat, i uns 400 docents i investigadors. Ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, ja en terme municipal de Sant Adrià de Besòs, l’EEBE vol esdevenir un centre acadèmic d’alta qualitat en l’àmbit de l’enginyeria per a la indústria del segle xxi, capaç d’actuar com a agent de transformació, en col·laboració amb el teixit socioeconòmic del país, i amb una clara vocació internacional. L’EEBE neix a partir de l’EUETIB —l’antiga escola del carrer Urgell, instal·lada en el recinte de la Dipu-

La vicedegana del Col·legi va saludar les personalitats presents a l’acte.

tació de Barcelona—, un centre que fins a la seva integració a la UPC depenia del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB), i d’una part de l’activitat docent i de recerca vinculada als àmbits de l’enginyeria química i de materials que fins ara es portaven a terme a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Al capdavant de la direcció de l’EEBE hi ha el professor i catedràtic Luis Miguel Llanes. EL COL·LEGI JA TÉ OFICINA A L’EEBE Com no podia ser d’una altra manera, el Col·legi hi té una presència activa, tal com s’ha fet fins ara a l’EUETIB. Per això, ENGINYERS BCN disposa d’una oficina situada a la planta –1, al costat de la Biblioteca, amb accés directe des de l’interior de l’edifici i des del parc central del Campus. En aquest espai es continuarà treballant per donar a conèixer els serveis que ofereix la corporació entre els futurs enginyers, així com donar-los suport quan ho necessitin i poder fer de vincle entre la universitat i els professionals de l’enginyeria. El nou Campus té 150.000 m2 de superfície potencial per edificar, dels quals actualment s’han construït 53.000 m2, i consta de tres edificis dedicats a la docència i la recerca. ●

Theknos Octubre 2016

08-09 TK207 notis.indd 8

03/10/16 22:25

L’èxit de la campanya “Porta un company” anima el Col·legi a perllongar-la fins al 31 d’octubre El Col·legi ha decidit ampliar fins al 31 d’octubre la campanya “Porta un company” perquè més col·legiats se’n puguin beneficiar. Recordem que els col·legiats que recomanin la col·legiació a nous enginyers reben un regal (un rellotge Garmin o un maletí Roncato), mentre que els nous col·legiats tenen els drets d’entrada gratuïts. La campanya segueix un dels objectius bàsics del Pla estratègic 2015-2017 d’ENGINYERS BCN: incrementar la col·legiació per aconseguir més massa crítica, i, per tant, fer més fort el nostre Col·legi. Els interessats a acollir-se a aquesta promoció han d’omplir la butlleta de

participació i entregar-la a la seu del Col·legi amb les dades de contacte pròpies i les del nou col·legiat. Trobareu

més informació d’aquesta campanya i la butlleta per participar-hi a www. enginyersbcn.cat/promocio ●

La Guia de professionals del Col·legi estrena una nova imatge

I, EL VISAT DEL COL·LEG UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀ

Guia de professionals

ESSIONAL

CONFIA EN UN PROF RESPONSABLE

QUALITAT SEGURETAT GARANTIA

RESPONSABILITAT PROFESSIONALITAT FORMACIÓ i i certifica la competència Amb el visat el Col·leg de garantir seus col·legiats. A més responsabilitat dels a per al ional, és una garanti una bona pràctica profess i per als usuaris finals. istració l’Admin tècnic, per a l’obra, , t’estalviaràs que visa els seus treballs Amb el professional Hi sortiràs guanyant. problemes, temps i diners.

La revista THEKNOS d’aquest mes d’octubre ve acompanyada d’una nova edició del díptic informatiu de la Guia de professionals del Col·legi, que estrena una nova imatge adaptada a la campanya de comunicació “Contacta, connecta, comparteix”. Recordem que la Guia és una eina pràctica, clara i fàcil d’utilitzar per a aquells professionals que busquen un enginyer. El díptic

també inclou informació sobre els certificadors d’eficiència energètica i el Servei de Visats del Col·legi. La Guia de professionals té actualment més de 900 professionals col·legiats inscrits, repartits en 139 municipis catalans, i preparats per fer més de 600 feines diferents. Particulars i empreses que necessitin contractar els serveis d’un d’aquests enginyers

poden accedir a la Guia a través del web www. enginyersbcn.cat/guia. La recerca es fa per àmbit geogràfic, camp d’activitat (acústica, dictàmens i peritatges, disseny industrial...) i concepte (obrir un negoci, projectes d’instal·lacions, importar un vehicle...). Recordem que els col·legiats interessats a aparèixer a la Guia poden activar el servei a través de l’àrea privada del web. ●

www.enginyersbcn.cat segueix-nos:

Barcelona Consell de Cent 365, 08009 .cat T 934 961 420, ebcn@ebcn

t elcollegiconnecta.ca

Octubre 2016

08-09 TK207 notis.indd 9

03/10/16 22:25

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

20-20-20: ENGINYERS BCN celebrarà els vint anys d’història, de seu col·legial i de THEKNOS El Col·legi de Barcelona ja fa vint anys que camina sol, després de la segregació del Col·legi de Catalunya en sis col·legis, a causa d’una greu crisi institucional. Aquesta efemèride, però, no és l’única que celebrem enguany. També se celebren els vint anys d’ENGINYERS BCN a la seu de Consell de Cent, i la revista que teniu a les mans també compleix dos decennis d’existència. ACTE FESTIU EL 17 DE NOVEMBRE Per celebrar-ho, el Col·legi ha organitzat un acte festiu el proper 17 de novembre. Xavier Theros, cronista de la ciutat de Barcelona, farà una conferència a la sala d’actes del Col·legi sobre la història i les curiositats d’aquest emblemàtic edifici, que ha tingut diver-

sos propietaris i usos durant els darrers tres segles. Es tracta d’informació recopilada per Theros gràcies a una gran feina de recerca i que ara podrà conèixer tothom. Part d’aquesta informació quedarà plasmada en un llibret dissenyat especialment per a l’ocasió, i que s’entregarà als assistents a l’acte en forma d’obsequi. A més, aquells col·legiats que ho desitgin podran fer una visita guiada a la seu col·legial a les 18.30 h. L’acte de celebració dels 20-20-20 finalitzarà amb un refrigeri. ● Per inscriure’s a la visita guiada (18.30 h): ebcn@ebcn.cat Per inscriure’s a la conferència (19 h): www.enginyersbcn. cat/agenda

Gaudeix de la vida la resta és cosa nostra La teva assegurança de salut des de 38,97 € al mes * * Prima mitjana per persona per a l’any 2016 calculada per a una família de 5 membres (pare de 39 anys, mare de 38 anys, fills de 10, 7 i 5 anys), residents a Barcelona, que té contractada l’A-S Total i a la qual s’apliquen els descomptes vigents.

Theknos Octubre 2016

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona - T. 93 414 36 00 | www.mgc.es | mgc@mgc.es

10-11 TK207 20 anys seu + Guia / campanya.indd 10

03/10/16 22:26

S’aprova la reforma dels Estatuts amb un augment espectacular de la participació La proposta de reforma d’Estatuts presentada per la Junta de Govern es va aprovar el passat 29 de setembre amb el “sí” del 81,55% dels col·legiats participants en aquesta votació, que va batre xifres de participació rècord gràcies a l’estrena de la votació telemàtica. Tal com s’ha anat explicant a través de la revista theknos i del web del Col·legi, la proposta de reforma d’Estatuts presentava quatre grans novetats: un nou model de governança, canvis al règim electoral, la creació de demarcacions i un nou procediment sancionador. La proposta de la Junta de Govern es va aprovar el 29 de setembre per una àmplia majoria: el 81,55 % dels col·legiats (318 vots) que van participar en la votació van donar-li suport. Un 10,77 % hi va votar en contra (42 vots) i un 7,69 % dels

Bosch inside. Eficiencia que funciona.

col·legiats participants va abstenir-se (30 vots). UN FET HISTÒRIC Aquesta va ser la primera Junta General on es va poder votar de manera telemàtica, “un fet històric”, segons va destacar el degà Miquel Darnés. Les dades demostren que els col·legiats van aprofitar aquesta possibilitat tecnològica, i és que gràcies als 364 vots telemàtics (el 93,3 % sobre el total), la participació total va enfilar-se fins als 390 vots. Es tracta d’un augment espectacular

El “sí” a la reforma va obtenir 318 vots, entre presencials i telemàtics.

de la participació, del 680%, tenint en compte que en els últims quatre anys la participació mitjana a juntes generals ordinàries i extraordinàries havia estat de 50 col·legiats. Gràcies a aquesta reforma d’Estatuts aprovada, a partir d’ara el període de votació telemàtica per escollir els càrrecs de la Junta de Govern s’amplia a tres dies, un més que fins ara, i es podrà començar a treballar en la creació de les futures delegacions. La reforma també farà possible un nou model de governança més àgil i eficaç i la creació d’un consell assessor. La Junta General Extraordinària va ser seguida per videostreaming per unes 40 persones. La sessió va ser presenciada per un notari que va certificar la validesa del procés de votació telemàtica.●

Confíe en los expertos y en las tecnologías orientadas al futuro para mayor eficiencia y rentabilidad. El uso eficiente de la energía es un factor clave para mantener la competitividad. Ya sea para la industria, los negocios, instituciones privadas y públicas o las empresas de suministros energéticos, le ayudamos a encontrar la solución óptima ajustada a sus necesidades. Nuestra gama de productos varía desde la producción de calor en sistemas de calderas industriales de vapor, agua caliente y sobrecalentada. Los altísimos estándares de calidad y amplios servicios ofrecidos por Bosch garantizan la durabilidad, la rentabilidad y el funcionamiento sostenible de su instalación.

www.bosch-industrial.com

ys,

Octubre 2016

10-11 TK207 20 anys seu + Guia / campanya.indd 11

04/10/16 15:10

ENTREVISTES A ENGINYERES

Judith Tello, enginyera tècnica industrial electrònica, col·legiada 15.389

“A Terrassa érem tres noies d’un total de 100 estudiants”

Judith Tello dóna classes al Cicle Formatiu de Grau Superior d’Electricitat en un institut.

La revista THEKNOS inicia en aquest número un cicle d’entrevistes a dones enginyeres, una proposta de la Comissió Funcionem Junts. En aquest espai coneixerem diverses col·legiades, però sobretot descobrirem l’experiència de les dones en el món de l’enginyeria, un àmbit amb una gran presència d’homes. Judith Tello és la primera protagonista d’aquesta secció. formatius de grau mitjà algun cop sí que he sentit algun comentari, ja que se’ls fa estrany que una dona els doni classe. Tot i això, s’han anat adaptant.

Judith Tello és enginyera per casualitat. Quan anava a l’institut va tenir clar que volia estudiar disseny i moda, però els seus pares van recomanar-li cursar enginyeria tèxtil per tenir més oportunitats laborals. Finalment, a la universitat, va descobrir que l’electrònica era el que més li agradava. Actualment, treballa com a professora en un institut, donant classes a cicles formatius. Com recorda aquells anys a Terrassa? Éreu moltes noies? Van ser uns anys fantàstics. A classe érem tres noies d’un total de 100 estudiants, parlo dels anys noranta... La relació amb els meus companys i els professors va ser molt bona. No recordo haver tingut problemes, només alguna situació incòmoda amb algun professor masclista i que semblava no recordar que a classe també hi havia noies. Elles, per cert, portaven a la sang això de ser enginyeres. Quins van ser els seus primers passos al món laboral? Vaig començar treballant en un laboratori de qualitat. Després, vaig canviar de registre i me’n vaig anar a treballar a un teatre, on m’encarregava de la il·luminació. De fet, vaig acabar sent la responsable dels muntatges d’il·luminació del Liceu. Era dur, ja que treballava tots els caps de setma12

na i les nits de molts dies feiners, però m’agradava molt i m’omplia, tot i que també em cremava. Fa cinc anys vaig decidir fer un canvi: iniciar-me en el món de la docència. Imagino que és un sector amb força respecte envers la dona... Sí, entre els professors no hi ha problemes ni distincions. En som unes quantes; al departament d’electricitat de l’Institut Rambla Prim de Barcelona som cinc dones. En canvi, a l’IES Mollet era l’única professora del meu departament. Quan he donat classes de Tecnologia a l’ESO, no he tingut cap problema. A cicles, en canvi, la cosa canvia. És el meu segon any fent classes a un cicle formatiu de grau superior d’electricitat, on no hi ha cap alumna. Entre els alumnes de cicles TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL • Primera feina en un laboratori de qualitat. • Va ser responsable dels muntatges d’il·luminació del Liceu. • Actualment és professora d’institut.

Algun cop ha patit alguna discriminació a la feina pel fet de ser dona? Per sort, no ha passat sovint. Quan treballava els estius algun cop no m’havien volgut agafar per ser una dona malgrat ser la millor candidata. De fet, un cop, l’empresa s’ho va rumiar molt abans de seleccionar-me ja que no veien gaire clar que una dona pogués assumir aquella feina. M’ho van confessar temps després. En el món del teatre, cap problema! Sap greu que, a vegades, les dones hàgim de demostrar el doble que un home. Considera que les dones enginyeres aporten valors i qualitats diferents de les que aporta un home enginyer? La visió de les dones és diferent de la dels homes. Per mi, que hi hagi barreja és el més positiu, i tampoc no veuria eficient un grup format únicament per enginyeres. Quan he treballat més còmoda és quan he estat en equips compensats. Les visions diferents d’homes i dones enriqueixen sempre qualsevol projecte. La conciliació familiar és un dels temes que més preocupa el sector femení. Com el viu? Jo no sóc mare, però durant aquests anys de feina he vist companyes enginyeres amb por de comunicar als seus caps que estaven embarassades. I també he vist com algunes dones han vist truncada la seva carrera després de tenir fills. Ens queda molt camí per recórrer en aquest camp. l

Theknos Octubre 2016

12-13 TK207 Entrevista FJ + Joves enginyers.indd 12

03/10/16 22:29

JOVES ENGINYERS

El programa de precol·legiació del Col·legi inicia una nova etapa ENGINYERS BCN aposta fermament per les noves generacions d’enginyers i enginyeres i vol impulsar la seva pertinença i participació al Col·legi. I és que una professió forta necessita un col·legi fort, i, per això, és important tenir en compte els joves, que prendran el relleu en les properes dècades. UN PONT CAP AL MÓN LABORAL El Col·legi està a prop dels estudiants en l’etapa final dels seus estudis, un moment molt important en què han de bastir ponts amb el món laboral, coneixent els que seran companys de professió i estar al dia de l’actualitat del món de l’enginyeria i la indústria, la tecnologia i el seu funcionament. Actualment, s’està obrint una nova etapa per als estudis d’enginyeria, en gran mesura arran de la reforma de Bolonya, la fusió de l’EET i l’ETSEIAT en el nou Campus de Terrassa (UPC), la nova Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE-UPC) i les no-

ves maneres de treballar promogudes per altres escoles com l’EUSS, amb el seu Engineering by doing, o el Tecnocampus de Mataró i l’Escola d’Enginyeria d’Igualada, que van millorar les instal·lacions fa poc temps. Això ha portat el Col·legi a adaptar-se als nous temps i renovar el seu programa de precol·legiació, per tal que els estudiants de darrer curs (amb més de 180 crèdits ECTS superats) puguin gaudir dels serveis de qualitat que ofereix ENGINYERS BCN. El Col·legi vol fer un pas més enllà, i, per això, fomentarà que els precollegiats tinguin un pes més important a les comissions, i, a més, es dissenyaran activitats especialment adreçades a les seves necessitats. D’aquesta manera, aquests joves tindran noves eines per poder incorporar-se a l’exercici de l’enginyeria. També es continuarà ampliant l’abast de la Borsa de treball del Collegi, que inclou ofertes de pràctiques i convenis de cooperació educativa. l

Molt bon paper de l’equip e-Tech Racing a la Formula Student Spain 2016 A finals d’agost, l’equip de l’EUETIB va competir al Circuit de Catalunya-Barcelona amb el monoplaça elèctric Ev-A, del qual ENGINYERS BCN és patrocinador. Enguany, setanta equips inscrits, de catorze països diferents, van participar en el prestigiós campionat internacional. L’equip va deixar-se la pell per competir a les proves estàtiques i dinàmiques. Els integrants de l’equip e-Tech Racing de l’EUETIB.

Inicialment van superar totes les revisions tècniques del vehicle i van defensar totes les proves estàtiques, business, cost i design. Posteriorment, l’Ev-A va haver d’enfrontar-se a proves dinàmiques, on va tenir alguns problemes de potència, que es van resoldre amb èxit. Finalment, l’equip es va classificar per primera vegada a l’Endurance, la prova final de la competició. Malgrat els esforços i la il·lusió del grup, un trencament mecànic a la volta 18 (de 26) va frustrar el seu objectiu. Tot i aquest final agredolç, l’equip e-Tech Racing va demostrar el seu talent, valentia i esforç. D’altra banda, l’e32 de l’equip ecoRacing de Terrassa va convertirse en el primer classificat espanyol de la competició en la categoria de vehicles elèctrics. l

“Tenir un peu al món de l’empresa és molt enriquidor” “Sóc estudiant del grau en Enginyeria de l’Energia a l’EUETIB, un nou grau que té un pla d’estudis correcte, ben plantejat, amb una estructura temàtica adient i una metodologia eficaç. Tanmateix, i com passa sovint amb les coses noves, encara convindria fer-li alguns petits retocs. La meva experiència a la universitat està sent molt positiva, i és que estic adquirint coneixements generals sobre el funcionament dels sistemes energètics, tocant temes de mecànica, electricitat i electrònica. A més, m’agrada que es promogui l’interès dels estudiants per les noves tecnologies i que s’ofereixi la possibilitat de cursar optatives molt interessants. A vegades, es fa pesat per tantes classes pràctiques (desenvolupament de projectes, treballs, exercicis amb programari i eines de simulació...), però he de reconèixer que són hores ben invertides, ja que adquirir coneixements amb aquesta metodologia d’aprenentatge més pràctica és molt efectiu. Pel que fa a la relació Universitatempresa, tenir un peu al món empresarial està sent molt enriquidor per a mi. Us ho recomano a tots. Estic fent projectes de gestió energètica a Applus, i la veritat és que està sent una gran oportunitat per iniciar el meu camí laboral, aplicar la teoria que he après a les aules, guanyar confiança en mi mateix, desenvolupar habilitats i noves tasques, millorar la comunicació, la redacció, prendre decisions, tenir més iniciativa... La veritat és que hi surts guanyant, sí o sí.” Xavi Velázquez, precol·legiat 55.711

Octubre 2016

12-13 TK207 Entrevista FJ + Joves enginyers.indd 13

03/10/16 22:29

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

MISCEL·LÀNIA COL·LEGIAL

Llorenç Macías Domínguez, col·legiat 2.190 En Llorenç es va graduar com a pèrit industrial electricista l’any 1957. Actualment, té 80 anys i continua en actiu. És membre del Col·legi des de fa més de 50 anys. Inicialment va treballar quatre anys com a tècnic comercial, a Guerin, el distribuïdor més important d’aparells elèctrics d’aquell temps. Les perspectives de promoció no li van semblar suficients, i, per això, l’any 1961 va decidir posar en marxa un negoci propi: Sation. Macías explica que aleshores els emprenedors no tenien el suport ni les possibilitats de formarse que tenen ara, però, tanmateix, va dedicar grans esforços i molt d’entusiasme

per aconseguir-ho. Tot i així, no n’hi va haver prou, i les dificultats per gestionar una empresa van portar-lo a patir durant anys, amb moltes pèrdues econòmiques i molts obstacles. El col·legiat va apostar llavors per la formació dels seus treballadors, i per la seva, amb el convenciment que només una bona gestió permetria portar l’empresa a números verds. A partir de llavors, tot va canviar. L’assistència a fires estrangeres, primer com a visitants i després com a expositors, va fer que s’iniciessin en el món de l’exportació, i, fins i tot, en Llorenç i els seus socis van obrir una empresa filial a prop de París. Sation va adquirir un cert prestigi com a enginyeria dedicada al projecte i a la construcció d’aparells per produir aigua pura i ultrapura d’aplicació a diversos sectors. Als 58 anys, i després de dirigir l’empresa durant 33 anys, en Llorenç va rebre l’oferta d’una empresa americana, que es va quedar amb la propietat de la seva empresa, mantenint el personal. Ell hi va seguir treballant fins que es va jubilar. Però allà no va acabar la seva carrera professional. Aquest col·legiat ha volgut continuar en actiu, i, per això, l’any 2001 es va

“Apostar per la meva formació i la dels meus treballadors va ser clau per salvar l’empresa” incorporar a Secot, fent de voluntari sènior d’orientació empresarial. Fa xerrades a Barcelona Activa, a diversos ajuntaments, centres educatius i institucions a través de l’Escola Secotbcn d’Emprenedors, organisme que actualment dirigeix i que té 25 professors, que alhora són socis. Amb aquesta nova faceta, utilitza la seva experiència d’empresa per assessorar nous emprenedors que vulguin crear un nou negoci o bé petites empreses que estiguin passant per un mal moment. El seu desig és ajudar de manera gratuïta persones que hagin passat per experiències similars a les que ell ha viscut.

BORSA DE TREBALL El mercat de treball s’activa! I tenim dades que ho demostren... Durant el primer semestre d’aquest any s’han publicat a la Borsa de treball del Col·legi

VOLEM SABER DE TU Col·legiat, col·legiada, aquest espai és per a tu. Tens una feina nova? Un projecte d’enginyeria? Una idea de negoci per compartir? Has rebut un premi?... Al Col·legi volem saber com et va professionalment. Amb aquest objectiu, t’animem a fer-nos arribar les teves novetats a comunicacio@ebcn.cat El Consell editorial de THEKNOS es reserva el dret de publicar les informacions que ens arribin per a aquest apartat.

més de 100 noves ofertes mensuals. De fet, durant els primers sis mesos de l’any s’han registrat 687 ofertes publicades, que suposa un 17,6% més respecte del mateix període de l’any passat. A més, continua baixant el nombre d’inscrits per cada oferta de feina. Aquest 2016, la mitjana és de 14 candidats per oferta, dada lleugerament inferior als 15,3 inscrits per oferta de l’any passat. Cal tenir en compte que l’any 2013 eren 27 les persones que, de mitjana, s’apuntaven a cada oferta, el doble que ara.

Voleu treballar a l’estranger? Si teniu la intenció de treballarde fora del territori espanyol és important que feu un estudi del país al qual us agradaria anar: quins costums i tradicions té, el clima, el sistema sanitari... D’altra banda, haureu de calcular quines despeses tindreu i quin és el nivell de vida d’aquest indret (preu de l’alimentació, de l’habitatge, del transport, etc.). Sense cap mena de dubte, Internet és una eina molt bona per trobar tota aquesta informació, però des del Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) us recomanem dos enllaços: EURES (ec. europa.eu/eures/public/ es/homepage), el portal de feina en el qual es pot trobar ofertes de feina i informació sobre les tendències del mercat de treball a nivell europeu, i ENIC NARIC (www.enicnaric.net), on es pot trobar informació sobre temes d’actualitat en la mobilitat acadèmica i professional internacional i sobre els procediments per al reconeixement de títols estrangers.

Theknos Octubre 2016

14-15 TK207 Món collegial.indd 14

01/10/16 22:34

Apunteu-vos a les ofertes de feina amb un CV personalitzat És important tenir un currículum que inclogui tota la informació rellevant per al lloc de feina al qual es vol optar. Les empreses valoren molt positivament que el CV sigui clar, que estigui ben estructurat i que permeti consultar de manera ràpida i còmoda quins són l’experiència, la formació i els coneixements del candidat. A banda d’adaptar el CV a cada oferta de feina, cal tenir en compte que les empreses valoren negativament que un candidat s’apunti a totes les ofertes de feina sense discriminació i amb el mateix currículum. Per això, és recomanable adaptar el CV a cada candidatura. Si teniu dubtes sobre com fer la vostra recerca de feina, voleu modificar el vostre CV o voleu que us revisin la carta de presentació, entre altres qüestions, no dubteu a contactar amb el SOPP.

BENEFICIS DEL COL.LEGIAT El Col·legi signa un conveni de col·laboració amb la Fundació Gas Natural Fenosa El degà, Miquel Darnés, i Martí Solà, director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, van signar al setembre un conveni de col·laboració. A partir d’ara es duran a terme actuacions coordinades en l’àmbit de la promoció i la formació en el camp de l’estalvi i l’eficiència energètica, l’ús racional de l’energia i altres matèries relacionades amb el medi ambient i l’energia. A més, també es preveuen accions dirigides a promocionar la internacionalització de la petita i mitjana empresa. Aquesta col·laboració serà visible en l’organització de seminaris conjunts, la distribució de material divulgatiu i la difusió d’activitats d’ambdós organismes. A més, els col·legiats (amb un acompanyant)

El degà, Miquel Darnés, amb el director general de la Fundació Gas Natural Fenosa, Martí Solà.

podran visitar gratuïtament el Museu del Gas que la Fundació té a Sabadell. Podeu consultar més avantatges i descomptes amb entitats col·laboradores a www. enginyersbcn.cat/descomptes

AGENDA DEL 26 D’OCTUBRE A L’1 DE MARÇ Curs bàsic de prevenció i seguretat en matèria d’incendis El curs tractarà de reglamentacions, normes, guies i instruccions tècniques. També ajudarà a saber interpretar i analitzar qüestions tècniques sobre prevenció i seguretat en cas d’incendi als edificis per tal de formar personal tècnic expert en aquest camp. El curs prepara per a l’accés a l’examen oficial de certificació tècnica de nivell bàsic de Prevenció i Seguretat en cas d’Incendi. Organitzat per ENGINYERS BCN i el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i

Enginyers de l’Edificació de Barcelona (CAATEEB). Dimecres, de 16 a 20 h CAATEEB (Bon Pastor, 5)

14, 15, 21, 22 I 23 DE NOVEMBRE Disseny i càlcul d’instal·lacions d’energia solar tèrmica Formació adreçada al desenvolupament d’estudis i projectes d’energia solar tèrmica, principalment d’aigua calenta sanitària (habitatges, vestuaris, establiments industrials, etc.). A banda del disseny i el dimensionament d’aquestes instal·lacions, el curs també tractarà de la legalització i el registre administratiu d’aquests projectes.

De 17 a 21 h Tecnoespai (Bailèn, 68)

22 DE NOVEMBRE Curs de pressupostos i plecs de condicions tècniques L’objectiu del curs és formar els assistents en la confecció de pressupostos elementals amb el programa TCQ 2000. Inicialment es revisen punt per punt els aspectes bàsics a tenir en compte, i, a la segona part, es posen en pràctica els coneixements adquirits amb un exercici real. De 9.30 a 18 h Tecnoespai (Bailèn, 68)

DEL 24 D’OCTUBRE A L’1 DE DESEMBRE Curs d’auditors energètics

Adreçat a professionals

que vulguin dedicar-se a les auditories energètiques. Inclou una part teòrica —on es desenvoluparan qüestions fonamentals que cal tenir presents durant tot el procés d’execució d’una auditoria, basades en els patrons que estableix el Reial Decret 56/2016— i un mòdul dedicat a casos pràctics d’auditories energètiques en la indústria, el sector terciari i els edificis singulars. Horari de tarda-vespre A l’aula de la 3a planta del Col·legi

Informació i inscripcions a: www.enginyersbcn.cat/ agenda

Octubre 2016

14-15 TK207 Món collegial.indd 15

01/10/16 22:34

COMISSIONS

COMISSIÓ D’EXERCICI LLIURE

Un espai multidisciplinari, d’unió i suport entre companys La Comissió d’Exercici Lliure està formada per més de 100 enginyers, professionals que treballen en camps molt diversos de l’enginyeria dins l’exercici lliure: llicències d’activitats, direcció d’obra, obres, disseny d’instal·lacions, baixa tensió, eficiència energètica, acústica i coordinació de seguretat i salut, entre d’altres. Per això, la Comissió convida tots els col·legiats que es dediquin a l’exercici lliure —ja sigui fent alguna d’aquestes tasques o d’altres— a ser partícips d’aquest grup. COMPARTIR EXPERIÈNCIES I DUBTES Els integrants de la Comissió d’Exercici Lliure es reuneixen el primer dimecres de cada mes a partir de les 19 h a la seu del Col·legi amb tres objectius principals. En primer lloc, els membres de la Comissió comparteixen experiències i dubtes amb altres companys (consultes tècniques, pràctiques o jurídiques, que es deriven als Serveis Jurídics del Col·legi). En segon lloc, les reunions també serveixen per

Alguns dels col·legiats que integren la Comissió d’Exercici Lliure.

estar al dia de la normativa vigent. El tercer objectiu és promoure i organitzar jornades, xerrades i cursos que puguin interessar als membres de la Comissió per tal de desenvolupar-se professionalment. Per exemple, durant aquest últim any ha promogut

una xerrada sobre acústica aplicada a activitats i un curs de càlcul d’estructures. D’aquesta manera, el Col·legi pot ser un excel·lent espai d’unió i suport entre companys, així com una eina útil de creixement professional per als seus col·legiats. ●

Molt bona acollida de la V Jornada d’Innovació i Recerca Docent a la Universitat i a l’Ensenyament Secundari L’activitat, organitzada per la Comissió d’Ensenyament, va tenir lloc el passat 15 de setembre i va reunir més d’una trentena de persones. El degà, Miquel Darnés, va assegurar en la seva presentació que la innovació a l’educació és “la gran oblidada” i que calen sistemes d’aprenentatge innovadors per tal que els enginyers adquireixin de manera més eficient les competències que requereixen. ENTREGA D’UN IPAD AL MILLOR TREBALL DE FI DE MÀSTER A continuació, el president de la Comissió d’Ensenyament, Gustau Miranda, va presentar les ponències de diversos alumnes del Màster

Els estudiants van presentar els treballs de fi de màster.

de Formació del Professorat de Secundària. Un a un van defensar els treballs de fi de màster, tot explicant les experiències que s’han portat a terme a l’aula. Finalment, el jurat va decidir que l’alumne guanyador fos Salvador Guardiola, pel treball

Disseny i impressió 3D amb fins socials a l’assignatura de tecnologia de 4t d’ESO mitjançant l’aprenentatge i el servei, que va rebre un iPad de regal. En la categoria de professors, el premi va ser per a Marc Sibila, pel treball Instrònics: Makers a l’aula. El centre educatiu on treballa aquest professor va rebre un projector com a obsequi. La jornada va finalitzar amb una xerrada de Rosa Vela, professora i coordinadora del Grup de Recerca en Intervenció Educativa per als Alumnes d’Altes Capacitats, que forma part de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).

Theknos Octubre 2016

16-17 TK207 comissió + retrat profesional.indd 16

05/10/16 13:42

RETRAT PROFESSIONAL

MARIA LLUÏSA CASTILLO PREJUBILADA I VOLUNTÀRIA A L’ASSOCIACIÓ VAE (VOLUNTARIS EN ASSESSORIA EMPRESARIAL). ENGINYERA TÈCNICA EN QUÍMICA INDUSTRIAL. Col·legiada 24.640 Text Sandra Vicente

“L’ENGINYERIA ÉS UN MÓN QUE NO REGALA RES, I MENYS A UNA DONA”

“M

’encantava la meva feina però passava moltes hores fora de casa, compaginant horaris amb les filials que l’empresa tenia a la Xina i a Amèrica..., i quan em van oferir prejubilar-me vaig acceptar-ho, però, de cop, la casa em queia a sobre. Havia de tornar a fer coses”. Així parla Maria Lluïsa Castillo del primer mes després de la seva sortida laboral, ara fa tres anys. Aquesta enginyera química industrial va deixar un món que li “encantava” per entrar a un que també la fascina: el voluntariat. “Primer de tot, sóc mainadera de néts i nebots”, diu, però a banda d’això, també col·labora en la comissió d’acollida de l’Espai Gent Gran del Centre Cívic de Sagrada Família i dóna classes

“HE TROBAT MÉS DESIGUALTATS A L’HORA DE COMPAGINAR FEINA I FAMÍLIA QUE A L’ESPAI LABORAL”

de francès i informàtica. Però potser la feina que més l’omple actualment és la que desenvolupa a VAE (Voluntaris en Assessoria Empresarial). És un grup de directius prejubilats i jubilats que aconsellen pimes i emprenedors: “Molts fan un màster d’alt nivell, que està molt bé, però hi ha coses que només l’experiència dóna”, afirma. Forma part de l’equip de treball de l’àrea industrial, però també està molt vinculada a les finances: “No en sóc especialista, però m’encanta estar-ne aprenent ara; és una cosa que espero no deixar de fer”. PETITES DECISIONS, GRANS CANVIS Castillo va començar la seva vida laboral poc després de sortir de la facultat. Va compaginar els estudis amb l’esport, com a saltadora de trampolí i plataforma: “No era la típica empollona, però se’m donava bé, i quan vaig acabar la carrera volia estudiar més”. Va provar al Químic de Sarrià, però va preferir l’ETSEIB, on tampoc no va continuar ja que va trobar feina a la que seria casa seva

durant els següents onze anys: Freudenberg, SA, una empresa alemanya dedicada als teixits no teixits. Es va caracteritzar per ser polifacètica: va començar a control de qualitat, al laboratori, i va trigar un mes a compaginar-ho amb la investigació. Poc després, i “sense voler”, va acabar al departament de compres, fet que la va portar, gairebé per casualitat, a la seva nova feina. “Un dia, vaig trobar una oferta al diari, i, tot i que no tenia ganes de canviar, tenia curiositat per com respondria el mercat davant d’una persona amb la meva experiència i formació”. Però, finalment, el que va començar com un joc va acabar donant lloc a un ambient de feina “fantàstic”, on li donaven unes possibilitats de promoció difícils a Freudenberg. Així, Lucta, SA, la va acollir durant els 26 anys següents, com a cap de compres. “El sector dels perfums era meravellós, però molt diferent del que jo coneixia.” Per això li va costar adaptar-se al nou ritme: era la primera a arribar i l’última a marxar. “Fins i tot m’enduia la feina a casa i l’acabava en pijama”, recorda. ●

“A LES DONES ENS HAN DONAT RESPONSABILITATS, PERÒ NO POSSIBILITATS DE PROMOCIÓ” Castillo recorda la disparitat de gènere: “Per cada vuit homes directius només hi havia una directiva. Se’ns donaven responsabilitats, però no possibilitats de promoció”. Ella va fer la seva feina sense “viure mai cap discriminació, però el handicap hi era”. On sí que el va viure va ser a casa: “Vaig trobar més desigualtats a l’hora de compaginar feina i família que a l’espai laboral”, afirma. La seva experiència amb filials de tot el món li ha fet veure que és un problema global: “La incompatibilitat de feina i família a Alemanya, el tradicionalisme xinès o el masclisme de certs països de Llatinoamèrica” li van mostrar que l’enginyeria és un món que no regala res, “i molt menys a una dona”.

Octubre 2016

16-17 TK207 comissió + retrat profesional.indd 17

03/10/16 22:50

ENTREVISTA

JAUME GURT

DIRECTOR D’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE PERSONES A SCHIBSTED ESPANYA I DIRECTOR GENERAL D’INFOJOBS

“La situació del mercat laboral és òptima per als enginyers” Saber què ens fa vibrar més enllà del salari és un bon punt de partida per buscar feina, i trobar-la. Ho diu Jaume Gurt, director general d’Infojobs i bon coneixedor de les dinàmiques del mercat laboral. Des de la seva doble vessant professional, Gurt treballa per reduir l’atur però també perquè el treball sigui una font de felicitat. I això no és fàcil en una realitat en què els salaris encara són molt baixos, les jornades laborals molt llargues i en què hi ha quatre milions d’aturats. Tot i això, Gurt assegura que els enginyers ho tenen bé, “amb unes eines de base tècnica boníssimes que els donen un gran avantatge professional”. Text Jordi Garriga l Fotografia Marta Torrent

PERFIL Enginyer de telecomunicacions i PDD (Programa de Desenvolupament Directiu) a l’IESE. El 2002 s’incorpora a Infojobs com a director comercial i el 2010 és nomenat director general. Des del gener de 2016 és també director d’Organització i Desenvolupament de persones a Schibsted Spain, empresa amb 700 treballadors formada per les marques InfoJobs, fotocasa, vibbo, coches.net i milanuncios.

Vostè es va incorporar a Infojobs en plena crisi. Un moment complicat, no? Sí, era un moment complex. El nostre és un negoci indexat segons ofertes laborals, i era un moment en què el nostre producte gairebé va desaparèixer. Vam tenir una baixada d’un 70%. De sobte, hi havia un desequilibri molt fort entre les ofertes de treball, que és la nostra font de riquesa, i els llocs de feina que es demanaven. Alhora, pel que fa a la mateixa empresa, hi havia un canvi d’accionistes. Era un moment de transició important que afectava molt les persones de dins l’empresa. També hi havia manca d’informació per part dels governants, que fins ben bé el 2012 no van reconèixer l’abast de la crisi. La gent, doncs, venia a treballar amb molta incertesa. No estava preparada per a aquella crisi. Han canviat molt les coses en aquests sis anys? Com veu avui el mercat laboral?

El que ha passat és que s’ha incrementat el nombre de contractants. Tenim uns dotze milions de persones registrades, i, d’aquestes, uns tres milions i mig són actives, en el sentit que han deixat currículum. Estem veient un canvi positiu. Hi ha un nombre creixent de feines i ens estem apropant als nivells de 2008. Un altre factor, no menys important, és el de l’eficiència del portal i que es reflecteix en els més de 800.000 contractes que es van fer l’any passat a través nostre, i això de mica en mica va creixent. Es pot afirmar que hi ha feina, però no n’hi ha per a tothom. Tot i que ens estem apropant a les xifres de 2008, cal recordar que el 2008 hi havia un 6 % d’atur, i que ara és del 21 %. El seu objectiu en entrar a Infojobs era impulsar una cultura empresarial basada en la felicitat, l’alegria i el desenvolupament de les persones per imaginar nous productes i

Theknos Octubre 2016

18-21 TK207 Entrevista.indd 18

01/10/16 22:37

“Es pot afirmar que hi ha feina, però no n’hi ha per a tothom. Tot i que ens estem apropant a les xifres de 2008, cal recordar que aleshores hi havia un 6% d’atur, i que ara és del 21%”

Octubre 2016

18-21 TK207 Entrevista.indd 19

01/10/16 22:37

ENTREVISTA

“A l’hora de buscar feina el meu primer consell és conèixer-se a un mateix. Saber en què ets bo i en què pots créixer” el currículum visual, etcètera. Després, aquesta cultura de la felicitat i del treball en positiu l’estem duent de portes enfora. És la nostra manera d’entregar a la societat la nostra experiència. En general, es tracta de generar noves oportunitats i vincles diferents, i amb aquests objectius hem creat serveis per a col·lectius concrets, com ara majors de 45 anys, dones o joves. També hem engegat un eix més personalitzat encarat a reafirmar l’autoestima, la confiança o la preparació per a possibles entrevistes de feina. I tot, sempre, parlant molt de la felicitat. Avui, què aconsellaria a una persona que busca feina per primera vegada? El primer consell és conèixer-se un mateix. Saber què et fa vibrar més enllà del salari. Saber en què ets bo i en què pots créixer. D’altra banda, avui, a l’hora de buscar feina és molt important saber idiomes. El món s’està fent petit. També és important saber que tot allò que té a veure amb la tecnologia té futur. Els perfils més demanats avui en dia i en els quals hi ha menys competència són aquells relacionats amb la programació, l’anàlisi, el big data, el cloud, etcètera.

establir noves relacions entre clients i proveïdors. Aquests objectius, que considero vitals si es vol aconseguir un bon ambient de treball, afectaven les dues dimensions de l’empresa, és a dir, el personal propi i els usuaris del portal. El que no tens, no ho pots oferir. Com explicava, el 2009 la nostra 20

facturació havia caigut en picat, de manera que necessitàvem ser innovadors. D’entrada, la nostra feina va ser de portes endins. Vam emprendre la imposició d’una cultura de la felicitat que impregnés el nostre àmbit de treball alhora que vam fer una gran tasca de creació de nous productes, com un nou portal d’emprenedoria,

I com està el mercat laboral per als enginyers? També està en una situació òptima. Els enginyers tenen un gran avantatge professional, i és que són molt adaptables. Tenen unes eines de base tècnica boníssimes, i a partir d’aquí, una gran capacitat per adquirir noves habilitats. El meu consell, però, és que si tenen aquest perfil, potser l’únic que els falta és la part més anímica quant a lideratge d’equips. La part més humanista és, potser, l’únic punt dèbil.

Theknos Octubre 2016

18-21 TK207 Entrevista.indd 20

01/10/16 22:37

DADES DEL MERCAT LABORAL A L’ESTAT ESPANYOL - 2015 Augmenta el nombre de vacants en un 27% El 25% de les vacants demanen perfils amb formació professional i el 21% amb títol universitari Catalunya és la comunitat autònoma que registra un major creixement de vacants. Un 37% més respecte al 2014 Font: Informe Infojobs ESADE. Estado del mercado laboral en España (mayo 2016)

Què li aconsella a un enginyer que s’ha quedat sense feina i que, potser, ja té més de 45 anys? L’edat és un factor clau. A partir dels 42 o 45 anys buscar feina es fa molt difícil. Hi ha dos mercats laborals: el de la gent que treballa i que va saltant d’un lloc a l’altre cercant una millora, i el de la gent que ha sortit del cercle laboral actiu. Tot sovint, quan s’està en aquest segon grup, una de les primeres coses és estar disposat a reduir força les expectatives salarials. És difícil donar consells, però una sortida és l’emprenedoria. És una bona combinació unir gent jove que emprèn i gent gran que posa el punt de seny i experiència. Hi ha plataformes que ho promouen, com el Bizbarcelona. Què és, doncs, més determinant, la falta d’experiència o l’edat? L’edat, sens dubte. I això és preocupant, perquè ara està entrant al mercat la generació de menor natalitat. D’altra banda, l’entrada al món labo-

ral de les generacions més joves també està provocant un desequilibri cultural i organitzatiu molt important en el món empresarial. S’està començant a experimentar un xoc important en la manera d’entendre com han de funcionar les organitzacions. S’estan trencant les relacions jeràrquiques, els estils de lideratge, la participació en les decisions, la cerca de felicitat en el lloc de treball... Els joves d’avui no responen a l’‘ordeno y mando’. Volen sentir-se partícips, i els directius ho han de tenir en compte si volen una bona salut en el si de les seves organitzacions. Què aconsellaria a un enginyer que vol negociar el seu salari, o bé promocionar-se dins d’una empresa? La meva visió és que una empresa és un lloc on això ha de passar perquè sí. Si tenim en compte el temps que dediquem a la feina, si no som feliços a la feina, podem ser feliços en la nostra vida? Avui, per exemple, estem veient com en els sectors tecnològics la gent és molt promíscua a l’hora de saltar d’una feina a l’altra. Això és un handicap per a les empreses, i només es pot solucionar amb un canvi de cultura empresarial. Com afecten els nous títols universitaris, també d’enginyeries, al mercat laboral? Al mercat, aquest efecte encara no es nota. Però suposo que d’una manera o altra afectarà. El que veiem és que, al final, les titulacions que acaben arribant a un nínxol concret són les que es dediquen a un sector concret. Ara, el mercat encara va per davant de les formacions específiques. En aquest sentit, si una cosa bona tenen els enginyers és una capacitat molt potent per reinventar-se. La capacitat de formació contínua la tenen gairebé a l’ADN. Cal estar preparat per renovar-se cada dia. Per la visió panoràmica que us ofereix el portal, creu que realment la dinàmica laboral està canviant i que podem considerar que s’està començant a sortir de la crisi? Jo crec que no hem sortit de la crisi. No estem veient en cap sector un impuls de futur realment potent. Tot és encara molt orgànic i tenim quatre milions de persones a l’atur.

EL FOCUS “Si no som feliços a la feina, podem ser feliços a la nostra vida?” Aquesta pregunta marca el full de ruta de tot el que fa Jaume Gurt, director general d’Infojobs i expert en organització i desenvolupament de persones. I amb aquest lema per bandera, Gurt proclama la cultura de la felicitat i del treball en positiu. No dubta a afirmar que és possible treballar en una empresa, ser feliç, somniar, desenvolupar-se i tenir èxit, i aposta per crear espais de desenvolupament humà i professional que facilitin la creativitat, la confiança entre les persones, la transparència, el treball en equip i el lideratge de cada individu en l’organització. Gurt, però, també és realista i sap que ser feliços no donarà feina als aturats, que encara són molts, però és una bona recepta, si més no, per anar a cercar-la.

A més, ens hem acostumat a tenir grans sectors amb un nivell salarial al llindar de la pobresa, i a exigir jornades de més de deu hores sense pagar les hores extres. Creem llocs de treball? Sí, però, anem cap a una societat més equilibrada i tranquil·la? No. l

“Els joves d’avui no responen a l’”ordeno i mando”. Volen sentirse partíceps, i els directius ho han de tenir en compte si volen una bona salut en el si de les seves organitzacions” Octubre 2016

18-21 TK207 Entrevista.indd 21

01/10/16 22:37

EN PORTADA

Quan el mercat és el món sencer

Creixen les vendes a l’exterior de les empreses catalanes Ningú no dubta de com d’importants han estat les vendes a l’exterior perquè l’economia catalana i l’espanyola superessin la crisi. Però economistes i empreses coincideixen que la internacionalització és una tendència de fons que implica cada cop més companyies, i que enforteix les vendes i el creixement econòmic del país.

atalunya va tancar l’any 2015 amb un nou rècord de les exportacions. Les vendes de les empreses catalanes a altres països van ascendir a 63.838 milions d’euros, un 6,1% més que l’exercici anterior. Es convertia així en el cinquè any consecutiu en què les exportacions catalanes marcaven una fita històrica. Els sectors que més hi van contribuir van ser l’automòbil, els béns d’equipament i els productes químics. A escala estatal, tot i no ser tan altes, les dades anaven en la mateixa direcció. Al llarg del 2015, les empreses espanyoles van vendre a fora un 4,3% més que l’any anterior. També, en aquest cas, es confirma la tendència dels darrers anys a un augment considerable de les exportacions. D’aquestes xifres s’extreu que el pes de les exportacions sobre el PIB, tant en el cas català com en l’espanyol, està per sobre del 30%. És a dir, 22

aquestes representen més d’un terç de la riquesa del país. Són unes magnituds que, segons Joan Tristany, director general d’AMEC (Associació Multisectorial d’Empreses Exportadores), demostren que la internacionalització de la nostra economia està consolidada, que tenim una economia internacionalitzada. Tristany remarca, a més, que la internacionalització ha estat un factor clau en la sortida de la crisi. Moltes vegades hem sentit com economistes i governants coincidien en l’opinió

Les vendes de les empreses catalanes a altres països van créixer el 2015 un 6,1% més que l’any anterior

que les exportacions i el negoci a l’exterior han contrarestat la caiguda de la demanda nacional en els anys de major debilitat econòmica a Catalunya i l’Estat espanyol. I no només ho reflecteixen les dades macroeconòmiques. Són moltes les empreses que reconeixen que les vendes a l’exterior els han permès superar una difícil època de caiguda de les vendes al mercat espanyol. En resum, la internacionalització ha estat una taula de salvament. Més enllà d’això, ha estat responsable dels primers símptomes de millora. El creixement de les exportacions en els darrers anys és resultat, fonamentalment, del creixement de les vendes a l’exterior de les empreses que ja estaven presents en altres mercats. De fet, les exportadores regulars, aquelles que han venut a l’exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva, van créixer el 2015 un 3% fins a les 16.422 companyies. Això

Thinkstock

Text Paula Mateu

Theknos Octubre 2016

22-27 TK 207 En portada.indd 22

01/10/16 22:38

Thinkstock

Iquaest quias earum aut ut rem volluptat quaes ma cum nobit id et vellis eum am, ut od estotas simus. Tibus esti

22-27 TK 207 En portada.indd 23

Setembre 2016

01/10/16 22:38

EN PORTADA

punts sobre 10 és la nota que l’Associació Multisectorial d’Empreses Exportadores (AMEC) posa a la solidesa de la internacionalització de l’economia espanyola el 2015. Es puntua a partir de diferents indicadors. El repte marcat és arribar a 8 punts l’any 2020.

67%

de les empreses d’AMEC preveu aplicar l’estratègia d’incrementar la inversió en promoció internacional al llarg de 2016. vol dir, per tant, que la internacionalització de l’empresa catalana i espanyola no és flor d’un dia i que el creixement de les exportacions no respon només a un esprint fet per les empreses durant la crisi per compensar la caiguda de les vendes a l’Estat espanyol, sinó que és una tendència més de fons. Malgrat estar convençut d’això, el director general d’AMEC reconeix que l’exemple de les empreses que han superat la crisi gràcies al seu negoci internacional pot fer que altres es plantegin l’opció d’internacionalitzar-se. Això és el que, segons diu, acostuma a passar després d’un període com aquest. El director general d’AMEC deixa clar que la internacionalització és un procés que “s’ha de fer bé”. Amb això vol dir que no és només una qüestió de bona voluntat, sinó que exigeix fer un procés de reflexió i tenir mètode. “No pots anar a un mercat que et sembla que funcionarà sense estudiar abans on tindràs més oportunitats”, afirma. A més, segons diu, internacionalitzar-se requereix també tenir capacitat d’inversió tant econòmica com de temps i personal. “És una carrera de fons”, conclou Tristany, que convida les empreses que es plantegen aquest pas a no desesperar-se ni ser mas24

PRENDRE LA DECISIÓ Quan van pensar a sortir a l’estranger, els responsables de l’empresa d’encofrats per a la construcció Alsina van tenir clar des del principi que, efectivament, estaven davant d’una carrera de fons. La llavor de tot es va posar cap a l’any 1999, quan la companyia celebrava el cinquantè aniversari en un moment de creixement exponencial de l’activitat. El sector de la construcció estava en plena ebullició i aquesta companyia, com a proveïdor per a les obres, n’experimentava en pròpia pell les conseqüències. Però tenien clar que allò no podia durar molts més anys. I, just quan les coses els anaven més bé, es van començar a plantejar com es podien reinventar. Una de les opcions era replicar el seu model de negoci —el lloguer d’encofrats per a la construcció— a altres països. Així doncs, van començar un procés de reflexió amb la intenció d’esbrinar si els seus productes i serveis encaixarien a altres mercats. Quan es van convèncer que sí, van pensar quins podrien ser aquests mercats. Segons Jaume Alsina, responsable del negoci internacional de la companyia, van estar

gairebé dos anys estudiant vint grans urbs de tot el món per veure on tenia més sentit implantar-se. Alsina assegura que el projecte va requerir molta preparació i inversió, a més d’haver de destinar molt talent de l’empresa, fet que, segons recorda, va generar tensions. S’ha de pensar que això es feia mentre el negoci espanyol funcionava a ple rendiment i la internacionalització representava una incertesa. Per tant, la direcció d’Alsina va haver de fer molta pedagogia a la mateixa empresa perquè s’entengués que es feia un esforç molt gran amb vistes al futur. Vist des de l’actualitat, l’experiència no ha fet sinó donar la raó als que van decidir prendre la iniciativa. Alsina té disset filials a quatre continents i factura 75 milions d’euros, el 75% dels quals provenen de mercats internacionals. Segons Alsina, la internacionalització ha suposat “la supervivència” per a l’empresa. “El mercat residencial espanyol s’ha ensorrat i, si ens haguéssim quedat quiets, ara no existiríem”, assegura. “I, si haguéssim decidit marxar després, no hauríem pogut fer el procés correctament”, afegeix. Alsina té clar que un projecte d’aquest tipus s’ha de fer “quan tens la bossa plena” perquè, si no, tothom està massa pendent del retorn, hi ha massa pressió, “i així les coses no surten igual”.

EVOLUCIÓ DEL COMERÇ MUNDIAL 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0%

2011

2012

CREIXEMENT DEL COMERÇ MUNDIAL EXPORTACIONS EN ECONOMIES DESENVOLUPADES EXPORTACIONS EN ECONOMIES EN DESENVOLUPAMENT

2013

2014

2015

La desacceleració de les economies emergents i en desenvolupament, de caràcter més acusat del previst, ha donat lloc a un escenari on les exportacions de les economies desenvolupades tenen un dinamisme superior al de les economies en desenvolupament.

Font: Informe AMEC. Coyuntura 2015. Perspectivas 2016 (INE, 2015)

6,44

sa impacients amb els resultats. En aquest sentit, recorda que, per a una empresa, els inicis són lents. Així que, afegeix, no ens ha d’estranyar que un altre pas important com és el de la internacionalització també ho sigui.

Theknos Octubre 2016

22-27 TK 207 En portada.indd 24

01/10/16 22:38

LES COSES, CLARES Quan una persona s’expatria, o sigui, marxa a un altre país per treballar per a una empresa d’aquí, hi ha un document fonamental que ha de recollir tots els aspectes relacionats amb aquesta expatriació. José Miguel Mestre, advocat de Sagardoy Abogados, SL, considera que aquest és un punt crític. En el document ha de quedar clar, segons ell, el període de duració de l’expatriació, les condicions, les remuneracions, les cobertures, etc., i també quines circumstàncies poden donar lloc al retorn. “Nosaltres aconsellem deixar-ho tot ben lligat, perquè després et pots trobar circumstàncies inesperades”, apunta. Segons l’advocat, els principals interessos per al treballador quan l’expatrien estan relacionats amb aspectes humans: on viuran, a quins col·legis podran portar els seus fills, quina cobertura sanitària tindran… Mestre anima les empreses a posar les coses fàcils als treballadors que envien a l’estranger en aquests aspectes. Els han de convèncer, diu, que l’expatriació és un salt qualitatiu, tant a nivell professional com pel que fa a les condicions.

Per tant, experts i empreses coincideixen que no s’han de fer les passes massa ràpid. S’ha de reflexionar sobre si és viable internacionalitzar un negoci i també sobre quins mercats poden respondre millor. Però el procés de preparació no acaba aquí. L’advocat de Sagardoy i expert en expatriacions José Miguel Mestre recomana a les empreses que tinguin en compte des del principi els treballadors que lideraran el projecte. En aquest sentit, afirma que, quan escullen un país on implantar-se, no han de pensar només en aspectes de negoci o fiscals, sinó que també n’han de valorar d’altres com ara la seguretat per als treballadors de la companyia que s’hagin de traslladar. “Tot el temps que una empresa inverteixi a pensar abans, menys maldecaps suposarà més endavant”, declara Mestre.

Hi ha més empreses que venen a l’exterior i, entre aquestes, n’hi ha més de petites i mitjanes

DE MIDES I SECTORS Tradicionalment, han estat les grans empreses les que han portat el pes de les exportacions catalanes i espanyoles. El gruix de les vendes

EN SEGONS

Joan R. Rovira Cap d’Estudis Econòmics Cambra de Comerç de Barcelona

LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA: UN PROCÉS CONSTANT El procés d’internacionalització de l’empresa catalana continua de manera constant. La crisi patida els darrers anys, si bé ha abocat moltes empreses al tancament, també ha suposat un impuls important en els seus processos de transformació, i la internacionalització ha estat un d’aquests canvis estructurals que han dut a terme. Fa decennis que Catalunya és una potència exportadora en relació amb el seu PIB i una economia molt oberta. El 1987, un 0,27% de les exportacions mundials provenien de Catalunya i actualment aquest percentatge se situa al voltant del 0,40%. UNA PRIORITAT PER A LES EMPRESES Són molts els factors que han influït en aquesta evolució tan favorable, però cal tenir-ne en compte especialment un parell: d’una banda, la gran empenta i visió de futur dels nostres empresaris, que en circumstàncies favorables i no tan favorables han considerat l’exportació de béns i serveis una prioritat per a l’empresa; i, de l’altra, la tasca de promoció de les exportacions que han fet totes les institucions implicades (cambres de csomerç, ACCIÓ, ICEX, patronals, etc.), que ha permès que l’empresa disposi de serveis i programes específics, alguns de transversals i d’altres de fets a mida, com l’Export Manager in Company de la Cambra de Barcelona, per assolir els seus objectius. L’OBERTURA A L’EXTERIOR ÉS EL FUTUR En un món cada cop més globalitzat i interconnectat, el futur de les empreses està en l’obertura a l’exterior, i Catalunya, que tradicionalment venia a la UE gairebé dos terços del total exportat, està diversificant cada vegada més els mercats objectius. L’Amèrica Llatina és una de les àrees geogràfiques amb més projecció, i on s’han creat programes sectorials a mida per a mercats emergents, com el Pla País Perú.

Octubre 2016

22-27 TK 207 En portada.indd 25

01/10/16 22:38

EN PORTADA

CAT

a l’exterior les continuen fent grans companyies dels sectors automobilístic i químic. El Pla d’acció internacional (PAI) del Consell General de Cambres de Catalunya incideix en el fet que només 100 empreses concentren el 46,8% del total de les exportacions a Catalunya. En el cas de l’Estat espanyol, el percentatge és inferior, del 37,5%. Això indica que un dels reptes pendents de l’economia catalana i espanyola és que les pimes s’afegeixin també al carro de la internacionalització. Amb tot, Tristany assenyala que moltes ja ho han fet en els darrers anys i el perfil dels actors de la internacionalització és cada cop més plural. De fet, l’Índex de solidesa de la internacionalització (ISI) que elabora AMEC a partir de l’anàlisi de diferents factors que hi contribueixen positivament o negativament constata que la solidesa de la internacionalització de l’economia espanyola el 2015 ha estat un 3,7% major que el 2014, gràcies, entre altres coses, a l’aportació positiva dels indicadors de concentració empresarial i de pimes exportadores. És a dir, hi ha més empreses que venen a l’exterior i, entre aquestes, n’hi ha més de petites i mitjanes.

Pel que fa als sectors, Tristany identifica els que estan més exposats a la competència internacional com els que s’han atrevit més a internacionalitzar-se. Per contra, les empreses que venen productes i serveis de proximitat han estat més reticents. Però és que, en el seu cas, diu, la internacionalització potser no té sentit. Entre el primer grup es troba Circutor. Aquesta empresa, fundada l’any 1973 i especialitzada en la fabricació i la distribució de productes

EVOLUCIÓ DEL PES DE LES EXPORTACIONS SOBRE EL PIB

% EXPORTACIONS / PIB

Font: Informe AMEC. Coyuntura 2015. Perspectivas 2016 (INE, 2015)

35%

32,5% 33,1% 28,8%

30% 25%

24,7%

25,7%

21,9%

22,7%

20% 15%

95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15

(P)

+3,2%

CREIXEMENT DEL PIB

+3,7%

DEMANDA NACIONAL

-0,5%

SECTOR EXTERIOR

i solucions per a l’eficiència energètica, va crear un departament per a les vendes fora del mercat espanyol ja l’any 1983. El responsable d’exportació de la companyia, Fran Carretero, lliga la decisió d’internacionalitzar-se amb el fet que Circutor és una empresa orientada a la tecnologia que destina gran part dels seus beneficis a generar valor a través de la recerca i el desenvolupament de productes i sistemes: “Per fer sostenible aquesta inversió constant en R+D, es va veure de seguida la necessitat d’aprofitar les economies d’escala, ja que el mercat espanyol no era suficient per amortitzar aquesta despesa. Les necessitats d’expandir-se i créixer van fer ràpidament necessari orientar-se als mercats internacionals”. “L’exportació ens ha aportat un aprenentatge continu, ha ampliat les oportunitats, ha afavorit la innovació per crear nous productes i serveis, i ha segmentat els riscos”, assenyala

L’expatriat ha de ser un bon professional, amb coneixement d’idiomes, capacitat d’adaptació i lideratge i visió de negoci

Theknos Octubre 2016

22-27 TK 207 En portada.indd 26

01/10/16 22:38

PERÍODE 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015* 12 últ. mesos*

Carretero, que es mostra convençut que, de retruc, ha retroalimentat el mercat domèstic. Actualment, l’empresa ven a més de 100 països en els cinc continents. Circutor, que factura 120 milions d’euros i té 800 treballadors, té agents comercials propis a quatre països i filials a uns altres cinc, a més de tenir oficines de representació a dos països més i acords comercials estratègics en un parell més. REPTES DE FUTUR Malgrat reconèixer que la catalana i l’espanyola són economies internacionalitzades, el director general d’AMEC creu que hi ha camí per recórrer i capacitat de millora. AMEC,

LA IMPORTÀNCIA DELS RECURSOS HUMANS

en l’ISI, posava un 6,44 de nota a la solidesa de la internacionalització de l’economia espanyola el 2015. Aquesta puntuació —calculada, com s’ha dit, a partir de l’anàlisi de diferents indicadors— representa una millora del 3,7% respecte el 2014, i de més d’un 8% en relació amb el 2010. L’objectiu que ha marcat AMEC, i que l’associació creu possible assolir, és que l’any 2020 s’arribi al nivell de 8 punts sobre 10.

la importància de disposar de les persones més adients per fer el procés. I quines són aquestes persones? A les sessions d’aquesta jornada es van mencionar el coneixement d’idiomes, la El director general de l’Associació capacitat d’adaptació als canvis culturals Multisectorial d’Empreses Exportadores, o la visió de negoci com a competències Joan Tristany, es mostra convençut que que han de tenir, preferentment, les les persones i el talent tenen molt a dir persones que han de pilotar el projecte en el procés d’internacionalització d’una d’una empresa a un altre país. empresa. Per això, l’associació va dedicar L’advocat expert en expatroacions el seu Fòrum d’enguany a aquesta José Miguel Mestre hi coincideix. qüestió. Experts i directius d’empreses Segons creu, un expatriat ha de tenir una bona formació en idiomes, ser un internacionalitzades van debatre sobre

MILLONS € 185.023 189.227 159.889 186.780 215.230 226.114 235.814 240.581 250.241 250.614

Segons Joan Tristany, ajudaria a aconseguir aquesta fita el fet de disposar d’una estratègia de país, amb participació pública i privada, i amb dites marcades a curt, mitjà i llarg termini. Els plans, diu, haurien de ser més concrets, amb més participació privada. “I, és clar, haurien d’anar acompanyats d’una dotació i assignació de recursos públics d’acord amb aquests plans”, puntualitza Tristany. Segons la seva opinió, hi ha altres elements de millora i estan relacionats amb les barreres a la internacionalització. Aquestes corresponen a circumstàncies que són desfavorables a les exportadores espanyoles en relació amb els seus competidors; per exemple, els terminis de consecució de visats o les traves portuàries. ●

bon professional, tenir coneixements i habilitats relacionades amb el negoci de la companyia, versatilitat, polivalència, capacitat d’adaptació i una ment oberta. “Hi influeixen tant elements professionals com una part humana”, afirma. A l’empresa Alsina han confiat, segons el seu directiu Jaume Alsina, en persones “aventureres”, gent a qui agradés viatjar, conèixer altres països i afrontar nous reptes, a més de tenir visió de negoci i il·lusió de formar part de l’equip.

Octubre 2016

22-27 TK 207 En portada.indd 27

Font: Informe mensual de comercio exterior (enero 2016). Ministerio de Economía y Competitividad

DADES EN € DEL COMERÇ EXTERIOR

01/10/16 22:38

PERFILS PROFESSIONALS DE L’ENGINYER

Tècnic comercial, el més buscat Si es pregunta a un grup d’estudiants d’enginyeria, quan encara estan a la universitat, on es veuen treballant al cap d’uns anys, la resposta probablement no serà unànime. El departament tècnic d’una empresa, el ENGINYERS d’R+D, una feina per TÈCNICS compte propi de tipus COMERCIALS tècnic... El que 2015: segurament pocs diuen és que s’imaginen dins de l’estructura d’un departament comercial. No sol ser la primera resposta. No obstant això, si se’ls posen al davant les xifres d’ocupació d’aquest perfil, potser sí que considerarien l’opció. Els enginyers tècnics comercials van molt buscats per les empreses. És el perfil que més ofertes de feina va acumular a la Borsa de treball del Col·legi el 2015. També és en el que més va créixer el nombre d’ofertes, un 11,1% fins a les 141. I sembla que aquest any serà similar perquè les dades fins al

LES PERSONES QUE RESPONEN A AQUEST PERFIL TROBEN FEINA FÀCILMENT, I ELS SOUS SÓN ELEVATS mes de juny indiquen que l’augment respecte als sis primers mesos de 2015 va ser de l’11,6%. UNA TENDÈNCIA A L’ALÇA La tendència a l’alça en la demanda de comercials, i específicament d’engi-

Perfil amb més ofertes de feina acumulades a la Borsa de treball del Col·legi

També creix, en un 11%, el nombre d’ofertes per a aquest perfil, i s’arriba fins a les 141* (*dades del SOPP)

nyers tècnics comercials, la corrobora Dídac Gaudó, de la consultora de recursos humans especialitzada en selecció de personal D&M. Gaudó explica que es tracta d’un perfil molt sol·licitat per les empreses i tampoc no hi ha tants enginyers que s’hi dediquin. El resultat d’això és que les persones que responen a aquest perfil troben feina fàcilment i, a la vegada, els sous són elevats. Segons diu, el fenomen s’accentua en el cas dels que poden treballar en departaments internacionals. Per a aquests, comenta, les empreses estan oferint els salaris més alts. UN PERFIL DE COMERCIAL PER A CADA EMPRESA Des del Servei d’Ocupació i Promoció Professional del Col·legi (SOPP), ex-

Theknos Octubre 2016

28-29 TK206 perfils.indd 28

04/10/16 22:47

El tècnic comercial és la persona amb els coneixements tècnics necessaris per aportar solucions als clients

Es busquen tècnics comercials amb: ✔ bona formació tècnica ✔ visió de negoci ✔ visió comercial ✔ bon tracte amb els clients ✔ idiomes ✔ actitud proactiva

pliquen que, en funció de l’empresa, el perfil comercial que busqui una companyia pot ser molt diferent. Així, una empresa pot sol·licitar un enginyer comercial per estar a l’oficina tècnica fent pressupostos i comparacions de preus, de manera que l’únic contacte que tingui amb els proveïdors sigui per telèfon, o bé pot buscar un perfil per visitar els clients i aportar solucions tècniques a les seves necessitats.

Pel que fa a les competències, Gaudó assegura que es busquen persones que, a més de tenir la formació tècnica, siguin proactives, tinguin visió de negoci i comercial, i bon tracte amb els clients. Si també saben idiomes —l’anglès és gairebé indispensable, diu—, tenen moltes possibilitats d’aconseguir feina al departament comercial d’alguna empresa. La consultora de Gaudó té clients fonamentalment de l’àmbit indus-

trial. Per tant, venen productes i serveis amb component tècnic. “Els agrada que els seus comercials siguin enginyers perquè poden atendre millor els clients”, afirma. En aquest sentit, les empreses creuen que un enginyer els sabrà explicar el producte o servei a l’hora de vendre’l i podrà resoldre els dubtes tècnics que li plantegin els clients. Tot plegat, una ajuda per vendre més i per fidelitzar els clients. ●

EN PRIMERA PERSONA “Si la persona que se’t presenta a vendre una cosa no parla el mateix idioma que tu, no anem bé” Josep Puigcerver, col·legiat 11.360 El col·legiat Josep Puigcerver treballa des de fa anys en departaments comercials. “El preu sempre importa, però, quan es tracta d’un producte tècnic, les especificacions tècniques són molt importants. Per això és cabdal que un comercial les entengui bé i les sàpiga explicar al client”, afegeix Puigcerver per justificar perquè moltes empreses contracten

enginyers com a comercials. Aquest enginyer creu que un tècnic comercial ha de saber escoltar el client —“si una persona va amb la lliçó apresa però no escolta, és difícil que la venda arribi a bon port”—, poder-se entendre amb el seu interlocutor —“han de parlar el mateix idioma”— i saber destacar les millors qualitats tècniques del producte. Puigcerver va començar treballant en un departament tècnic, però aviat va veure que li

agradava més la interacció amb la gent que no pas treballar sol. Així és que, un temps més tard, va començar a treballar en un departament comercial dins del mateix sector i, des de llavors, s’ha mogut d’empresa i sector, però no d’àmbit. “Sempre m’ha agradat molt interactuar”, admet. “De les preguntes del client, sempre s’aprèn molt i és un procés que acaba enriquint el producte”, conclou.

Octubre 2016

28-29 TK206 perfils.indd 29

01/10/16 22:39

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

ENGINYERS BCN publica el primer estudi de perfils professionals de l’enginyeria del sector industrial L’informe ha estat elaborat pel Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) del Col·legi i explica quins són els principals llocs de treball que poden ocupar els enginyers, quines responsabilitats tenen, les seves funcions principals i les retribucions mitjanes, entre altres qüestions. L’estudi, inèdit fins ara en el món de l’enginyeria industrial, categoritza un total de 24 perfils professionals diferents, dels quals es desglossen les responsabilitats que té cadascun d’ells, les funcions del lloc de treball, si es requereixen coneixements específics (programari informàtic i normatives, per exemple) àmbits específics poden treballar. A més, s’indica la retribució salarial mitjana de cadascun dels perfils, calculada a partir de les ofertes de feina publicades a la Borsa del treball del Col·legi

A través d’aquest codi QR accedireu a l’informe complet elaborat pel SOPP.

ELS 24 PERFILS • Tècnic/a comercial • Instal·lacions • Projectes mecànics (mecanitzats) • Gestió d’obres • Gestió d’energies renovables • Gestió energètica • Producció industrial • Qualitat • Riscos laborals

• Medi ambient • Desenvolupament de producte • Assistència tècnica/ postvenda • Manteniment instal·lacions • Manteniment maquinària • Automatització i robòtica

durant l’any 2015. És un gran treball de recopilació de dades efectuat pel SOPP, i que ha volgut agrupar i sintetitzar en 24 categories la gran versatilitat professional dels enginyers de l’àmbit industrial. A tall d’exemple, aquest informe permet saber quines són les respon-

• R+D+I • Logística • Enginyer/era de compres • Peritatges industrials • Inspeccions • Docència • Tècnic/a municipal • Enginyer/a biomèdic • Patents

sabilitats d’un enginyer/a biomèdic, el sou mitjà d’un enginyer que es dediqui a la docència o quins perfils professionals poden tenir els enginyers que treballen en logística. L’informe es pot consultar a www. enginyersbcn.cat/borsa-treball ●

Les primeres fitxes del renovat Manual de seguretat contra incendis es presentaran el proper 8 de novembre al Col·legi Per problemes d’agenda, la presentació del Manual prevista per al 20 d’octubre s’ha trasllat al 8 de novembre. Durant l’acte, que tindrà lloc a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365) a les 18.30 h, el degà, Miquel Darnés, Laia Liébana, vocal de la Junta, i Òscar

Rosique, president de la Comissió de Seguretat contra Incendis i Emergències, donaran a conèixer les quatre fitxes del primer capítol del renovat Manual, dedicat a la protecció passiva: 1.1 Reacció al foc, 1.2 Resistència al foc, 1.3 Sectorització i 1.4 Estabilitat al foc.

Després d’aquesta presentació, es farà un debat tècnic sobre la situació actual de la protecció passiva contra incendis. En finalitzar l’acte, els col·legiats podran accedir a les fitxes a través de l’àrea privada del web del Col·legi. Inscripcions a: www.enginyersbcn.cat/agenda ●

Theknos Octubre 2016

30-31 TK207 sopp.indd 30

01/10/16 22:40

350 noves empreses van confiar en la Borsa de treball del Col·legi per publicar les seves ofertes de feina durant l’any 2015 Una enquesta feta a les empreses usuàries de la Borsa durant l’any passat revela que un 98 % de les empreses recomanarien a altres companyies fer-la servir. Actualment, ja són 1.335 les empreses que cerquen enginyers/eres a través d’ENGINYERS BCN. L’any 2015 el Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) del Col·legi va gestionar un total de 1.165 ofertes de feina, un 40,8 % més respecte de l’any anterior. Això ha estat possible gràcies a la recuperació econòmica, però també a l’increment de noves empreses que han fet servir la Borsa de treball. I és que durant l’any 2015, 350 empreses han publicat per primera vegada una oferta de feina a la Borsa de treball del Col·legi, un fet que confirma el potencial d’aquest servei, que ja fan servir 1.335 empreses. L’esforç del personal

del SOPP i el boca-orella han estat factors determinants per aconseguir aquestes dades excel·lents. El Servei és molt conegut entre els col·legiats, però també és important que ho sigui entre les empreses que poden donar feina als nostres enginyers. Una enquesta feta a les empreses usuàries de la Borsa durant l’any passat revela que els cercadors d’Internet (21,4 % de les empreses enquestades) i les recomanacions (20,2 %) —ja siguin d’un conegut, un col·laborador del Col·legi, una altra empresa o els mateixos col·legiats— són les

principals fonts per conèixer aquest servei. L’enquesta també aporta una altra dada significativa: el 98 % de les empreses recomanen a altres empreses que facin servir la Borsa de treball d’ENGINYERS BCN, un fet que demostra que aquest servei és efectiu i eficient per a les empreses. Finalment, i amb l’objectiu de millora contínua del servei, a l’enquesta les empreses han pogut presentar les seves propostes per tal de millorar el servei. Un 20,6 % d’aquestes han felicitat el SOPP pel servei que ja ofereixen avui dia i no han destacat cap aspecte que calgui millorar, mentre que la resta han proposat majoritàriament noves funcionalitats a la plataforma web. Actualment ja s’està estudiant la viabilitat de dur a terme aquestes millores.

Per què l’energia obre camins? Perquè les ciutats amb models d’estalvi energètic ajuden el nostre medi ambient. Per això, Endesa incentiva l’autoproducció d’electricitat i l’ús d’il·luminació eficient en carrers i edificis. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

endesa.com

30-31 TK207 sopp.indd 31 Tecknos_195x140_S&S_Endesa2016_Smartcity_MP_AD_CAT.indd 1

Octubre 2016

05/10/16 15/6/16 23:11 10:52

PREGUNTES FREQÜENTS

Què pretén regular la norma ISO 45001? La nova ISO 45001, relativa als requisits del sistema de gestió de seguretat i salut en el treball, parteix de l’OHSAS 18001, que establia els requisits mínims de les millors pràctiques en gestió de seguretat i salut en el treball, destinats a permetre que una organització controli els seus riscos per a la seguretat i salut en el treball. La norma s’ha dissenyat per tal d’ajudar les empreses d’arreu del món a garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors i no suposarà l’anul·lació automàtica de l’OSHAS 18001. Actualment està en fase d’elaboració per part d’un comitè tècnic ISO i previsiblement es publicarà el 2017 si es compleix el calendari previst i si se superen els períodes de votació per països. L’objectiu és intentar reforçar i homogeneïtzar la prevenció de riscos laborals en

els països membres de l’ISO TC/283 —Occupational health and safety management systems— de què l’Estat espanyol forma part.

L’ISO 45001 s’aplicarà a qualsevol organització, independentment de la seva tipologia o naturalesa, posant un major èmfasi en el context de l’organització i reforçarà el paper de l’alta direcció en el lideratge del sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball. A més a més, la norma atorga un paper destacat als treballadors en el sistema de gestió de la seguretat i salut de l’empresa. D’altra banda, cal dir que la norma s’ha redactat de manera que es faciliti la seva alineació i compatibilitat amb altres normes de gestió de l’empresa com l’ISO 9001 de qualitat o l’ISO 14001 de gestió mediambiental. ●

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Assessorament Jurídic a www.enginyersbcn.cat/ preguntes-frequents-SJ

Theknos Octubre 2016

32-35 TK207 preguntes frequents - article tecnic.indd 32

01/10/16 22:42

ARTICLE TÈCNIC

Ralf Moebus, cap de Product Management i Automation a Lapp Group, en una de les instal·lacions de fabricació modular dels projectes d’indústria 4.0 en què participa Lapp Group.

Les comunicacions i el cablejat de la indústria 4.0 La indústria 4.0 té com a objectiu ser més competitius i adaptar-se al context global digital d’avui dia. Això no es pot portar a terme sense implementar comunicacions d’alt rendiment. Parlem de la comunicació d’extrem a extrem: des del producte, la línia de producció fins al sistema de gestió d’inventari, i també del diàleg entre proveïdors i clients. Aquesta “hiperconnectivitat” afecta finalment el mitjà de transmissió, que és un dels elements clau que garanteix la fiabilitat del sistema, i que, per tant, també ha d’adaptar-se a les noves tendències tecnològiques derivades d’aquesta revolució industrial.

Text Laura Villanueva, Business Development Manager a Lapp Group España

El context econòmic actual comporta la necessitat d’incrementar la competitivitat dels nostres productes industrials. En un món cada cop més globalitzat, la competitivitat industrial europea s’ha vist significativament debilitada en comparació, per exemple,

amb certs països d’economies nacionals emergents. Per minimitzar els efectes d’aquesta pèrdua de competitivitat progressiva i en un entorn cada cop més digitalitzat, la indústria europea està introduint noves tecnologies per adaptar-se a aquests canvis, les quals s’han englobat sota el nom d’indústria 4.0. Tradicionalment, el focus de millora competitiva s’ha basat en la millora productiva de la fabricació en massa de productes industrials, però

aquest camí ja no té recorregut en el context actual. Avui dia, la millora competitiva, i, per tant, la Indústria 4.0, s’enfoca cap a la fabricació de productes fets a mida segons les necessitats específiques de cada client i en quantitats reduïdes. Sempre, però, buscant l’eficiència i l’equilibri de costos per tal de poder mantenir-se en el mercat. Aquest és un dels objectius de la transformació industrial que es busca amb la nova revolució. A continuació, es mencionen les Octubre 2016

32-35 TK207 preguntes frequents - article tecnic.indd 33

01/10/16 22:42

ARTICLE TÈCNIC

piràmide de comunicacions tendeix a desaparèixer. PROTOCOLS IP I CABLEJAT ADEQUAT Actualment, les xarxes basades en protocols IP són l’elecció preferent en les comunicacions industrials i estan reemplaçant els busos tradicionals. El mitjà de transmissió més utilitzat en les instal·lacions fixes és el cable de coure basat en Ethernet. Aquest tipus de cablejat té com a avantatge que s’instal·la de manera ràpida, senzilla i garanteix una comunicació estable i fiable. Els tipus més habituals existents són els de cables Ethernet de dos i quatre parells. L’avantatge dels cables de dos parells és que tenen un cost més reduït, també en la connexió. En canvi, si es necessiten ràtios de transmissió per sobre de 100 Mbit/s, cal emprar les solucions de quatre parells. La classificació de les categories també ens ajuda a determinar el tipus: Cat. 5 arriba fins a 100 Mbit/s i Cat. 6A fins a 10 Gbit/s. Les solucions de cablejat Ethernet són l’elecció habitual de les noves fàbriques intel·ligents. Lapp Group disposa d’un ampli rang de productes per als diferents busos de comunicació existents amb les marques de cables de comunicacions i fibra òptica ETHERLINE®, UNITRONIC® i HITRONIC® i cobreix totes les condicions que es donen habitualment a la indústria, com, per exemple, temperatures elevades, resistència a químics i olis, moviments repetitius, torsions, etc.

transformacions necessàries dels sistemes de fabricació actuals i la repercussió que tenen pel que fa al cablejat i a la connexió elèctrica. FLEXIBILITAT DELS PROCESSOS INDUSTRIALS Primerament, s’ha de dotar els processos d’una major flexibilitat que permeti portar a terme les modificacions de procés necessàries per poder fabricar els diferents productes ajustats a les necessitats de cada client amb la major agilitat possible. Aquesta flexibilitat es pot aconseguir si es dota el procés de fabricació d’un determinat grau de modularitat. És justament el binomi flexibilitat/ modularitat el que ajudarà els nostres processos de fabricació a minimitzar els temps de planificació i de posada en marxa, i a mantenir la competitivitat. 34

XARXA ÚNICA I TRANSMISSIÓ DE DADES ELEVADA En les noves fàbriques, cada cop hi ha un nombre més gran d’elements connectats a la xarxa en l’entorn de producció, fet que provoca que hi hagi una transmissió de dades cada cop més elevada. Alguns d’aquests elements són els sistemes de sensors intel·ligents, càmeres industrials i lectors RFID, per exemple. De manera general, i també a causa de la modularitat, actualment hi ha una tendència a la descentralització d’elements, com, per exemple, els motors. Tot i això, aquests elements també estan connectats i van informant del seu estat i situació a la xarxa. La tendència, a les noves fàbriques, és que hi hagi una única xarxa troncal on tothom i tots els elements tinguin accés a la informació, és a dir, que la part intermèdia de la coneguda

TENDÈNCIA EN CONNECTORS La selecció d’un connector adequat també és important per poder tenir una xarxa fiable. Els connectors RJ45 i M12 són els estàndards per als protocols Ethernet. El tipus RJ45 s’utilitza a l’armari elèctric, mentre que l’M12 és una solució robusta per al seu ús en camp. Depenent de la velocitat de dades, l’M12 ha de tenir una codificació diferent: codificació D per a 100 Mbit/s i codificació X per assolir els 10 Gbit/s. El connector M8 també entrarà en joc en un futur i serà l’opció idònia per estalviar espai i per arribar fins a elements menys accessibles a les instal·lacions. CONDICIONS DIVERSES I MÉS SEVERES El cablejat de comunicacions que s’ha d’instal·lar en aquestes aplicacions industrials ha de tenir un grau de robustesa superior al cablejat tradicional d’oficina tipus LAN, ja que les casuístiques que es poden donar en les diferents àrees de fabricació poden interferir en la integritat dels cables. Alguns exemples són: moviment continu, temperatures elevades, presència de químics i/o olis,

Theknos Octubre 2016

32-35 TK207 preguntes frequents - article tecnic.indd 34

01/10/16 22:42

abrasió, espurnes, etc. Així, doncs, els cables escollits han d’estar dissenyats amb materials d’aïllament i coberta adients, a més de tenir construccions especials per poder suportar totes aquestes condicions. LA COMPATIBILITAT ELECTROMAGNÈTICA I LA IMPORTÀNCIA DE LES PANTALLES Els cables de comunicació utilitzats han de tenir un alt grau d’apantallament per tal de minimitzar els efectes CEM deguts a possibles pertorbacions conduïdes i/o radiades, provinents d’altres cables i de dispositius aliens o del mateix sistema. Les pertorbacions poden afectar seriosament el rendiment del mateix sistema de fabricació. La recomanació és que els cables tinguin doble apantallament: — Trenat de coure estanyat d’alt percentatge de cobertura (mínim un 80% de cobertura), el qual dota el cable de protecció enfront de pertorbacions de naturalesa de baixa freqüència. — Encintat d’alumini, que protegeix de les pertorbacions d’alta freqüència. Amb cables de doble apantallament dotem el sistema de la màxima protecció CEM.

Lapp Group ofereix solucions de posada a terra amb superfície de contacte de 360° amb la pantalla en connectors EPIC® i premsaestopes SKINTOP®, que, en combinació amb els seus cables apantallats amb cobertura superior al 80%, ofereixen una solució segura davant de les pertorbacions electromagnètiques.

La qualitat de les pantalles dels cablejats, així com els sistemes per posar-los a terra, no haurien de li-

Cable ETHERLINE® TORSION Y Cat. 6A, el primer cable del mercat que accepta una transmissió de fins a 10 Gbit/s i moviments de torsió que es donen, per exemple, a la robòtica, gràcies al seu especial disseny constructiu.

Cable ETHERLINE® HEAT 6722 Cat.7, que suporta temperatures de fins a +105 °C, molt superior als +60 °C dels cables d’oficina o els habituals + 80 °C de l’entorn industrial normal.

mitar-se només als cables de comunicació i s’haurien de fer extensius a altres elements de potència per tal de no pertorbar, tal com s’ha indicat. Un altre factor important és la resistència elèctrica entre les pantalles i la seva col·locació a terra. Aquesta ha de ser la més baixa possible i amb la major superfície de contacte. Una pantalla retorçada i connectada a un punt no és suficient en el moment que utilitzem aparells electrònics i dispositius cada cop més sensibles. MINIATURITZACIÓ DELS ELEMENTS Un altre aspecte destacable relatiu al cablejat és que, amb l’addició de nous elements sensorials en entorns d’indústria 4.0, els cables estaran sotmesos a radis de curvatura menors. En aquesta línia, s’han hagut de desenvolupar productes com el cable ETHERLINER® EC, que presenta una distribució de conductors en estrella en comptes de parells trenats. Aquesta nova distribució de conductors possibilita un disseny de producte acabat amb un diàmetre exterior inferior, que arriba fins als 5 mm de diàmetre exterior, i permet radis de curvatura encara més accentuats que garanteixen la transmissió correcta de les dades. ● Octubre 2016

32-35 TK207 preguntes frequents - article tecnic.indd 35

01/10/16 22:42

SOSTENIBILITAT

Europa vigila la Terra des de l’espai

European Space Agency

Els estudis sobre el canvi climàtic es converteixen en una prioritat per als satèl·lits més avançats

La ciutat de Barcelona vista des del satèl·lit Sentinel-2A.

Els satèl·lits artificials s’han convertit en plataformes perfectes per a l’observació i la vigilància del medi ambient a la superfície terrestre. Els estudis sobre el canvi climàtic i els efectes que té sobre les masses de gel, els oceans o la vegetació són ara una prioritat per als programes espacials més moderns. Europa lidera una d’aquestes iniciatives a través del programa Copèrnic.

JOAQUIM ELCACHO Periodista especialitzat en medi ambient i ciència comunicaciencia.cat 36

Bona part de la superfície de Groenlàndia continua sent de color blanc pràcticament tot l’any però el canvi climàtic està reduint a un ritme preocupant el volum d’aigua gelada que cobreix aquesta gran illa. Entre els anys 2011 i 2014, per exemple, es va

registrar a Groenlàndia una pèrdua d’aproximadament un bilió de tones de gel. Aquest balanç publicat el passat mes de maig a la revista Geophysical Research Letters ha estat possible gràcies a les dades aconseguides pels científics amb el satèl·lit Cryosat-2, posat en òrbita el 2010 per l’Agència Espacial Europea (ESA), i un bon exemple de l’interès europeu per l’observació de la Terra des de l’espai, amb una atenció especial al canvi climàtic i les conseqüències que implica. El Cryosat-2 és un dels satèl·lits associats al programa europeu Copèrnic, dissenyat per coordinar la cada vegada més nombrosa flota de satèllits que proporcionen informació

Theknos Octubre 2016

36-37 TK207 Sostenibilitat.indd 36

01/10/16 22:43

precisa, actualitzada i de fàcil accés sobre medi ambient, canvi climàtic i seguretat ciutadana (molt útils en situacions com el recent terratrèmol d’Itàlia).

El satèl·lit Sentinel-2A està en òrbita des de juny de 2015.

ELS SATÈL·LITS SENTINEL RECULLEN DADES SOBRE LA CONTAMINACIÓ MARINA, L’ESTAT DELS BOSCOS O L’EROSIÓ DEL SÒL perfície terrestre, les 24 hores del dia i siguin quines siguin les condicions meteorològiques. Entre molts altres objectius, aquesta parella de satèllits recull dades del gel marí àrtic, la

European Space Agency

EL PROGRAMA COPÈRNIC Està liderat per la Comissió Europea (CE), en col·laboració amb l’ESA, i té com a principals instruments d’observació els satèl·lits de la sèrie Sentinel, a banda d’una vintena de satèl·lits associats. El Sentinel 1A, llançat a l’espai amb èxit el 3 d’abril de 2014, i el Sentinel 1B, en òrbita des del passat 26 d’abril, treballen de manera conjunta en la captació d’imatges per radar de la sucontaminació marina (per exemple, els abocaments de petroli), l’estat dels boscos, la disponibilitat d’aigua i l’erosió del sòl. El Sentinel-2A, en òrbita des del 23 de juny de 2015, és el primer d’una parella de satèl·lits d’òrbita polar que oferiran imatges òptiques d’alta resolució sobre vegetació, sòl, zones costaneres i superfície dels mars i oceans. La sèrie Sentinel-3, encara pendent dels primers llançaments, disposarà dels instruments més moderns per mesurar el nivell del mar i la temperatura terrestre i oceànica. A partir del 2017, està

previst que entrin en funcionament els satèl·lits de les sèries Sentinel-4 i Sentinel-5, que vigilaran en especial la qualitat de l’aire, la capa d’ozó, la radiació solar i el canvi climàtic. ELS SATÈL·LITS DEL FUTUR Les previsions actuals indiquen que cap al 2020, el programa Copèrnic es completarà amb els satèl·lits Sentinel-6, que substituiran els actuals Jason i Cryosat, amb un altímetre de radar per proporcionar més precisió en les observacions dels oceans i les masses de gel. ●

CATALUNYA TAMBÉ ES POSA EN ÒRBITA Un coet xinès, model LM-2D, va llançar el passat 15 d’agost des de la base de Jiuquan el nanosatèl·lit 3Cat-2, el primer aparell dissenyat i desenvolupat a Catalunya que surt a l’espai. Dins d’aquest petit cub (de només 24,4 × 34,5 × 10 cm) s’inclouen quatre equips per a estudis i experiments cientificotecnològics. La càrrega útil principal és el reflectòmetre PYCARO, dissenyat per comparar un senyal directe procedent de sistemes de navegació per satèl·lit —com ara un GPS— amb el mateix senyal que s’ha reflectit a la Terra. Amb aquesta mena de radar biestàtic es podran obtenir dades d’altimetria oceànica, l’estat del mar i la humitat del terreny, entre altres aplicacions d’observació de la Terra. El 3Cat-2 incorpora

també el seguidor estel·lar Mirabilis, un magnetòmetre experimental i un potent compressor de dades desenvolupat per l’empresa DAPCOM, una empresa derivada (spin-off) de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Barcelona. El primer nanosatèl·lit dissenyat i desenvolupat a Catalunya, i també el primer de la sèrie del NanoSat Lab de la UPC, duu el nom de 3Cat1 però encara no ha sortit a l’espai. El llançament d’aquest petit enginy estava previst per a l’estiu del 2015, a bord d’un coet SpaceX Falcon 9 FT, però els problemes tècnics, retards i accidents en els vehicles d’aquesta empresa dels Estats Units no permeten garantir encara la data de sortida a l’espai d’aquest nanosatèl·lit català.

De manera paral·lela, els experts de la UPC treballen, en aquest cas en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en el desenvolupament del tercer equip de la sèrie. El 3Cat-3 podria estar llest per sortir a l’espai el 2020.

UPC_3Ca

Octubre 2016

36-37 TK207 Sostenibilitat.indd 37

01/10/16 22:43

INNOVACIÓ

En un entorn global, els productes i serveis viatgen arreu del planeta, gairebé sense fronteres. Les diferències en el cost de la manufactura entre països, són, en molts casos, abismals. La qualitat entre països, també, però tot es va reduint. Albert Bagué i Carles Marqués membres de la Comissió d’Energia PTC

Avui a ningú li estranya veure com el pes de la nostra indústria ja no és, ni de bon tros, el que va ser. Queden lluny aquells anys en què les empreses que fabricaven i muntaven peces del sector de l’automòbil havien de tenir nombroses plantilles de soldadors i pintors, per donar uns acabats als vehicles d’una qualitat molt inferior a la d’avui dia. Eren feines, d’altra banda, amb uns riscos professionals associats i uns costos humans elevadíssims, actualment inassolibles. La robòtica i l’automatització van eliminar aquestes feines duríssimes i que tenien conseqüències molt dures per als que les feien. Com gairebé sempre, els costos de l’automatització s’han abaratit i, de retruc, també els costos de producció. Per

Thinkstock

La robòtica i l’automatització en la indústria 4.0

tant, les feines fàcilment automatitzables, repetitives i/o de baix valor, o bé s’han traslladat o bé s’han modernitzat. No hi ha una altra manera de sobreviure en un mercat competitiu, on el client o usuari final decideix moltíssimes vegades en funció del cost final. La visió artificial, la gran gamma de sensors i actuadors existents en el mercat, el fàcil i econòmic accés al maquinari i al programari, fins i tot de codi i maquinari lliure, promouen, afavoreixen i ajuden a impulsar la robòtica i l’automatització de tasques. També ha nascut el concepte de robòtica col·laborativa (robots que ajuden les persones a ser més productives). Evidentment, aquests avenços no estan lliures de polèmica. Però també és cert que, fa trenta anys, pocs imagi-

LA GRAN GAMMA DE SENSORS EXISTENTS EN EL MERCAT I EL FÀCIL ACCÉS AL PROGRAMARI IMPULSEN LA ROBÒTICA

naven que el sector de la informàtica ocuparia tantíssima gent com ho fa ara, ni que estaria introduïda a gairebé tots els sectors com passa avui dia. Moltes persones la veien com una amenaça i no com una oportunitat. A la darrera reunió de Davos, ja es van posar sobre la taula els possibles efectes d’aquests canvis. Un dels projectes més clars era el de Google, concretament, el de vehicles sense conductor, tot i que encara falten anys perquè sigui una realitat. A Davos també es va parlar, potser alegrement, sobre la intel·ligència artificial, de la qual encara estem bastant lluny. Els canvis “substancials” sempre han generat posicions enfrontades. És un clàssic. La qüestió és, com sempre, saber el que realment volem com a individus i com a societat. Quantes feines hi ha, avui dia, que no es fan pel cost humà que tenen? Ja tenim, per exemple, un robot comercial que aspira el terra, i, anant més lluny hem vist que a Mart no hi han arribat els homes, però sí, en canvi, els robots dissenyats i construïts per humans. Quin cost tindria perdre una persona a l’espai? I a la Terra? Infinit? ●

Hi participen:

Amb el suport de:

Hi col·laboren:

Theknos Juliol-agost 2016

38-39 TK207 innovacio - publirepor socomec.indd 38

01/10/16 22:46

PUBLIREPORTATGE

Noves tecnologies per a l’eficiència energètica El conjunt normatiu existent avui en dia fa que calgui aplicar plans d’eficiència energètica. No només la recent obligació de la realització d’auditories energètiques segons el Reial decret 56/2016, transposició de la Directiva 2012/27/UE d’eficiència energètica, sinó, per exemple, la certificació ISO 50001 que estableix la necessitat de tenir una organització preparada, amb una estratègia definida que controli els seus consums energètics i la seva possible reducció. Per això són necessaris els sistemes de mesura i monitorització d’energia. SISTEMA DE MESURA MODULAR Socomec, empresa amb una llarga experiència en el disseny i la fabricació d’equips de mesura, proposa un nou sistema de mesura modular multipunt que trenca amb la tecnologia actual. El sistema Diris Digiware representa un avanç respecte als clàssics comptadors d’energia i analitzadors de xarxa. En Diris Digiware, la mesura s’ha di-

Mesura

Centralització

Anàlisi

SOCOMEC PROPOSA UN NOU SISTEMA DE MESURA MODULAR MULTIPUNT, EL DIRIS DIGIWARE, DE MUNTATGE FÀCIL I INTUÏTIU vidit en diferents parts, visualització i interface, mesura de tensió i mesura de corrent, amb un sistema de connexió a prova d’errors, de muntatge fàcil i intuïtiu. Aquest disseny presenta les característiques següents: • Precisió elevada en un ampli rang de mesura. • Reducció del nombre de transformadors de corrent • Sistema Plug&Play. • Sistema compacte que redueix l’espai d’instal·lació. • Reducció dràstica del temps i cost de muntatge respecte d’un sistema convencional. • Reducció del cost del punt de mesura per a l’ús compartit de funcions.

ANÀLISI DE L’ENERGIA La utilització de la passarel·la G-50 amb el software Webview, sense cap tipus d’ajust necessari, permet la visualització dels consums per sectors, usos i càrregues, i facilita la funció del gestor energètic. Independentment que es tracti d’una sola instal·lació, o de centres de consum distribuïts, G-50 i Webview, treballant com a màster o esclau, mostra de manera fàcil i senzilla on, com i en què s’està consumint l’energia. Socomec, amb aquesta tecnologia innovadora, ajuda el gestor energètic a definir i realitzar accions d’eficiència energètica i a reduir els costos d’energia de les instal·lacions. ●

Més informació: www.socomec.es Octubre 2016

38-39 TK207 innovacio - publirepor socomec.indd 39

01/10/16 22:46

EMPRESA Kit professional Murua, amb els accessoris i líquids necessaris per polir or, plata i or blanc.

Orfebreria i enginyeria GPA Innova En el context actual de pèrdua de teixit industrial, la creació d’una empresa dedicada íntegrament a l’economia productiva amb un producte de disseny i factura propis és, a més d’una raresa, una bona notícia. Aquest és el cas de GPA Innova, una petita empresa dedicada al disseny, la fabricació i la venda de màquines de polir per a la indústria de la joieria.

DAVID ROMAN Col·legiat 17.588 Comunicador XAVI CORBELLA Col·legiat 16.151 Fotògraf www.eltecnigraf.cat

Al capdavant de GPA Innova, hi breguen diàriament dos joves enginyers tècnics mecànics, l’Arnau Garrell i en Pau Sarsanedas. Els visitem tot just quan acaben d’inaugurar la seva nova seu al barri de Vallcarca, un condensat de productivitat on l’aprofitament de l’espai vertical i l’ordre són màxims, i on conviuen en harmonia fabril el magatzem, les expedicions, els bancs de proves i muntatge i les oficines. TECNOLOGIA A CANVI DE CONEIXEMENTS Era l’any 2013 quan Sarsanedas va acceptar l’encàrrec de desenvolupar una màquina per industrialitzar un nou mètode d’electropoliment de joies. Va dur a terme el projecte sense abandonar la seva ocupació com a enginyer en el sector ferroviari i en col·laboració amb Garrell, company de feina. La solvència demostrada pel tàndem d’enginyers va propiciar un segon encàrrec, i, després, un ter-

cer. Familiaritzats amb la tècnica i la maquinària del ram, i davant de la impossibilitat de combinar les dues ocupacions, van plantejar un tracte al seu client: l’obtenció dels drets per utilitzar la nova tecnologia en una màquina de disseny propi, a canvi d’una rebaixa substancial en el preu del projecte següent. L’acord es va plasmar amb claredat i Sarsanedas, Garrell i dos nous socis van deixar les respectives feines, van constituir la societat limitada Steros GPA Innovative i es van posar a treballar immediatament en el que seria un nou concepte de màquina de polir: de petit format, fàcil d’utilitzar gràcies a l’ús de l’electrònica, i amb una estètica acurada per captar l’atenció d’orfebres i petits tallers. Després de tres mesos d’intens treball, el primer prototip es posava en marxa, i, passat el període de proves, van començar a treballar en el model de producció. Va rebre el nom

L’EMPRESA NEIX EL 2013 AMB LA CREACIÓ DE MURUA, UN NOU CONCEPTE DE MÀQUINA POLIDORA DE METALL

Theknos Octubre 2016

40-41 TK207 Empresa.indd 40

01/10/16 22:47

de Murua, i es va presentar a la fira de Vicenza el gener de 2015. En el procés de gestació i posada a punt de la màquina, una etapa d’incertesa, moltes despeses i escassos ingressos, dos dels socis van abandonar el projecte, i Garrell i Sarsanedas van continuar com els únics responsables. LA IMPRESCINDIBLE ACTIVITAT COMERCIAL Si fer un bon producte és difícil, sovint encara ho és més vendre’l. A GPA Innova en són conscients, i per això han invertit molts recursos humans i econòmics a promocionar la Murua. Les demostracions a les fires i les reunions amb possibles distribuïdors han estat vitals per assentar l’empresa. Garrell viatja mentalment d’una punta a l’altra del globus, recordant els països on els ha dut l’activitat comercial: “A Vicenza vam contactar amb el que ara és el nostre distribuïdor per als EUA. Vam visitar-los a Albuquerque per iniciar la col·laboració, i d’allí vam anar a la fira

Muntatge dels capçals, on hi ha la part motriu i de control electrònic de la Murua.

Muntatge del cos de la màquina de polir, que conté el mecanisme d’accionament alternatiu dels raspalls.

de Bombai, on vam fer els principals contactes a l’Àsia: Cambodja, Corea del Sud, Hong Kong, el Japó, Tailàndia... Vam passar-nos tot el 2015 i part del 2016 d’una punta a l’altra del món, i ara podem dir orgullosos que hi ha 150 Murua donant servei a tallers de joieria, des de Xile fins al Japó. Una màquina pensada i feta aquí, de la qual el 90% de la producció s’exporta a l’estranger”. GPA Innova s’ha anat adaptant a l’increment de l’activitat empresarial: s’han incorporat a l’equip inicial un responsable de producció, una administrativa encarregada de l’activitat exportadora, un tercer enginyer electrònic, i un tècnic comercial que ha ajudat a descarregar la intensa agenda de viatges de Garrell (ara centrat en la direcció industrial, producció, compres i qualitat), i Sarsanedas (que es dedica a dirigir l’àrea comercial). L’AVENTURA D’ESDEVENIR EMPRESARI Què ha estat el més difícil per arribar fins aquí? Garrell no dubta: “Tot allò relacionat amb el funcionament empresarial: control de despeses, estocs, gestió econòmica en general... Per a això no teníem la formació necessària i ens ha calgut assessorament extern. Hem rebut molts consells i hem fet el que hem cregut més convenient”. “Aguantar durant l’etapa de posada en marxa ha estat el més difícil —apunta Sarsanedas—. Per sort, quan ens ha calgut, hem aconseguit finançament, mitjançant bancs o ajudes particulars”.

GPA STEROS INNOVATIVE, SL Empresa dedicada al disseny i la producció de maquinària per al poliment de joies Any de fundació: 2013 Nombre de treballadors: 6 Nombre d’ETIS: 3 C/ Gomis, 52-54, local 2 08023 Barcelona Tel. 931 256 536 info@gpainnova.com www.muruagold.com

La Murua ja és un producte madur. Les màquines venudes funcionen gairebé sense incidències i l’empresa vol consolidar els mercats que tants esforços ha costat obrir. Mentrestant, a Vallcarca continuen desenvolupant nous projectes. “No parem —apunta Sarsanedas—. Una empresa com la nostra demana moltíssima dedicació. La ignorància ens va fer ser molt valents... no sabíem on ens ficàvem!”. ●

UN ELECTROPOLIMENT ESPECIAL L’electropoliment convencional poleix el metall mitjançant un procés electrolític en un bany àcid. Com que es tracta d’un medi líquid, arrenca material en tota la superfície i arrodoneix les arestes de les peces. El 2005, el tècnic Marc Sarsanedas i l’empresa barcelonina MEFID van desenvolupar una innovadora

tecnologia basada en l’acció d’uns raspalls en un bany de base mineral amb partícules en suspensió. L’acció combinada, mecànica i electrolítica, actua en la part exterior de les irregularitats i aconsegueix mantenir arestes i caires gairebé intactes, amb la qual cosa s’obté un poliment de gran perfecció. Respecte al poliment manual,

els avantatges són múltiples: reducció de la mà d’obra, recuperació de gairebé tot el metall erosionat en el càtode i un acabat més acurat en racons i cavitats. La Murua utilitza la tecnologia de MEFID amb un sistema patentat de disposició i actuació dels raspalls. Es fabrica en versions diferents, adaptades al poliment de plata, or o or blanc.

Octubre 2016

40-41 TK207 Empresa.indd 41

01/10/16 22:47

DISSENY INDUSTRIAL

L’extensa sèrie Ibiza es va fabricar originalment amb material plàstic blanc i negre. Aviat s’hi va afegir també el color xampany, molt al gust de l’època. Actualment, tan sols es produeix en color blanc.

L’eslògan “caràcter Ibiza” promocionava la nova sèrie de BJC, amb un catàleg que mirava de fer realçar l’elegància i la modernitat del disseny d’André Ricard.

PER SABER-NE MÉS

INTERRUPTORS “IBIZA”

Disseny a escala humana

DAVID ROMAN Col·legiat 17.588 Comunicador Imatges: Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona 42

Elegants i de gran simplicitat formal, els mecanismes Ibiza són presents al mercat des de fa més de quaranta anys. André Ricard (Barcelona, 1929) és l’autor d’aquest reeixit disseny, del qual la firma de material elèctric BJC va iniciar la producció el 1974. En la sèrie Ibiza el comandament ocupa gairebé tot l’exterior

del mecanisme, fet que en facilita l’accionament mitjançant el tacte. Els caires arrodonits fan més agradable el contacte amb aquesta eina quotidiana que Ricard, sempre mirant d’humanitzar els seus dissenys, va intentar fer tan silenciosa com fos possible per adequar-la a les habitacions amb nens. l

www.bjc.es: pàgina web de BJC amb informació bàsicament tècnica. La firma rubinenca presenta la veterana sèrie Ibiza com “l’evolució més mediterrània”. André Ricard, dissenyador (Ediciones del Serbal, 1994). Josep Corredor-Matheos conversa amb el dissenyador barceloní i fa un repàs gràfic exhaustiu a la seva obra i trajectòria en el món del disseny. Europeana.eu: aquest portal posa a l’abast de professionals, docents i particulars el ric patrimoni cultural d’Europa. Els mecanismes Ibiza hi tenen una entrada molt completa.

Theknos Octubre 2016

42-43 TK 207_disseny industrial-publi reportatge.indd 42

01/10/16 22:48

PUBLIREPORTATGE

Etiqueta energètica d’equips de calefacció i ACS: més informació per al consumidor Text José M. Domínguez Cerdeira Responsable de Prescripció. Direcció de Gestió de Mercats. Gas Natural Distribució, SDG Des del passat 26 de setembre de 2015, d’acord amb els reglaments UE 811/2013 i 812/2013, els equips generadors de calor per a la calefacció i la producció d’aigua calenta sanitària, excepte aquells que facin servir combustibles sòlids, hauran d’exhibir, en el seu procés de comercialització, unes etiquetes que aportin una infor-

Exemple d’una etiqueta de sistema.

mació normalitzada sobre el consum d’energia, i quan correspongui, altra informació complementària sobre altres recursos o impactes essencials, de manera que els consumidors puguin escollir productes més eficients. Els generadors que facin servir combustibles sòlids tindran aquesta obligació a partir de l’1 d’abril de

2017, d’acord amb el Reglament UE 1187/2015. OBJECTIU: 20% D’INCREMENT EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA L’objectiu d’aquesta obligació (que ja ens resulta quotidiana en altres productes que també consumeixen energia, com són els rentaplats, les rentadores o els frigorífics) resulta de l’aplicació de la Directiva 2010/30/UE, de 19 de maig de 2010, que vol orientar l’elecció del consumidor en l’adquisició de nous equips cap a aquells que tinguin un consum menor d’energia i altres recursos essencials durant la seva utilització. Així, es contribueix a complir l’objectiu de la Unió Europea d’incrementar un 20% l’eficiència energètica. Aquesta exigència es concretarà, en aquest tipus d’equips, fins a una potència màxima de 70 kW, en l’obligació que, en tot el seu procés de comercialització, haurà d’incorporar-se de manera visible una etiqueta d’aparell i que, en el moment de la instal·lació, el subministrador o instal·lador haurà d’aportar al consumidor una etiqueta de sistema, on s’avaluï l’eficiència conjunta de l’aparell amb tots els elements addicionals que també s’instal·lin, com són els sistemes solars tèrmics, els termòstats i acumuladors o els generadors auxiliars en el cas d’equips híbrids. En definitiva, el que es pretén és que el consumidor pugui disposar d’un barem fàcilment comprensible que li permeti comparar solucions tecnològicament diferents per poder prendre la millor decisió en termes de consum energètic. En aquest entorn, els equips destinats a aquesta finalitat i que fan servir el gas natural com a font d’energia, tant calderes de condensació com es-

calfadors instantanis d’aigua calenta o bombes de calor a gas, ja siguin d’absorció o bé de compressió, destaquen pel seu baix consum, és a dir, gran eficiència, una energia econòmica en comparació amb altres opcions habituals, com el gasoil i l’electricitat. En definitiva, cal millorar l’eficiència energètica en la cobertura de les nostres necessitats, i les etiquetes energètiques orientaran el consumidor en la seva decisió de compra. Realitzar aquesta cobertura amb sistemes que fan servir gas natural com a energia en millora l’eficiència, la rendibilitat i la facilitat d’assumir la inversió inicial, i constitueixen una solució òptima. l

Exemple d’una etiqueta d’aparell.

www.gasnaturaldistribucion.com Octubre 2016

42-43 TK 207_disseny industrial-publi reportatge.indd 43

01/10/16 22:48

ENGINYERS 2.0

Com desenvolupar projectes o esquemes Eines per a gestionar-los en línia La gestió de projectes és una de les tasques principals i habituals en molts àmbits del mercat laboral actual. En el camp dels enginyers i altres professionals de formació tècnica, la gestió i el desenvolupament de projectes són clau per al desenvolupament professional. En aquest article abordarem algunes de les eines que existeixen actualment per poder gestionar projectes en línia.

GEMMA URGELL Periodista i consultora de comunicació estratègica www.gemmaurgell.com

El mot projecte prové del llatí proiectus, que deriva de proiicere, que significa ‘dirigir alguna cosa cap endavant’. Per això, les definicions de projecte giren al voltant d’un esquema, programa o pla que es fa abans de donar forma definitiva a alguna cosa. Un projecte és, doncs, una intervenció deliberada i planificada per part d’una persona o un grup que desitja generar canvis favorables a una situació determinada per aconseguir uns objectius concrets.

ELEMENTS CLAU

Es tracta de buscar una solució intel·ligent: una idea, inversió o tecnologia per aplicar i solucionar un problema, una necessitat. Hi ha projectes en camps molt diversos: alimentació, economia, tecnologia, salut, etc. Són elements clau els objectius que volem assolir, el temps que tenim per desenvolupar la iniciativa, així com el pressupost.

2 3

ETAPES

Tot projecte presenta unes etapes concretes: identificació i diagnòstic, formulació i disseny, execució, evolució i resultats.

QUÈ, QUI, COM

A l’hora de planificar un projecte cal determinar què cal fer, qui fa què, quants i quins recursos hi haurà per desenvolupar les tasques. Per tant, sovint, un projecte requereix un treball en equip, i amb la tecnologia idònia, l’organització i comunicació del grup poden ser més senzilles, i, evidentment, un ajut clau per automatitzar les diferents fases. Partim de la base que qualsevol programa dedicat a la gestió de projectes ha d’ajudar a gestionar i monitorar els elements següents: tasques, persones, despeses i documentació del projecte. A més, és important que l’eina també disposi d’un espai col·laboratiu. Hi ha moltes aplicacions en línia per poder gestionar projectes. Aquí us en destaquem algunes: MICROSOFT PROJECT És una de les eines més utilitzades, amb moltes prestacions. Té una gran varietat de plantilles personalitzables molt intuïtives, permet fer rèpliques de projectes, etc. També permet crear diferents tipus d’usuaris amb dife-

GANTT CHART AND PERT CHART Diagrama de Gantt

The Gantt chart is a simple time graph which is very effective for project planning and evaluation. Each bar on the graph represents a project task and the horizontal axis shows time. The left-hand column lists the tasks to do. A PERT chart shows the information as a kind of web, with a start node from which all the tasks emerge. Unlike the Gantt chart, it shows the relation between the tasks. Experts recommend using PERT charts for large products with heavy dependency, while Gantt is best used for less complex projects.

Theknos Octubre 2016

44-45 TK207 Enginyers 2.0.indd 44

01/10/16 22:48

rents nivells d’accés. Situa cada acció en un calendari, facilitant que, amb els gràfics que incorpora, com diagrames de Gantt, es pugui controlar clarament com es gestiona el temps. També permet compartir documents en línia. Cal pagar la llicència per poder-lo usar. PROJECTLIBRE A diferència de Microsoft Project, aquesta eina és de codi obert. Continua la tasca engegada per la desapareguda Openproj, la primera alternativa sense cap cost de llicència. Ha tingut una gran acceptació a tot el món. Fun-

ciona de manera similar a Microsoft Project: intuïtiva, amb funcionalitats molt completes. S’erigeix com la versió gratuïta i lliure del gegant Microsoft. Com diu el seu lema, “ProjectLibre does to MS Projecte what Google Docs did to MS Word”.

UN PROGRAMA DEDICAT A LA GESTIÓ DE PROJECTES HA D’AJUDAR A MONITORAR LES TASQUES, LES PERSONES, LES DESPESES I LA DOCUMENTACIÓ

TRELLO És una eina eficaç per gestionar projectes i treballs en equip. És molt customitzable, es poden organitzar els projectes en diferents panells, de-

signar tasques i calendaritzar. A més, compartir documents amb Trello és senzill ja que és compatible amb Dropbox i Google Drive per adjuntar arxius a les tasques, i el calendari de tasques pot ser un Google Calendar. És gratuït però també té una versió de pagament amb més opcions. També per al mòbil. GANTTPROJECT És un programa gratuït però requereix la instal·lació a l’ordinador. La

seva característica principal és que pot crear, modificar i imprimir diagrames de Gantt complicats, que també es poden convertir en PDF o HTML. També serveix per crear diagrames de Pert. És un programari de codi obert i també és compatible amb Microsoft Project. ASANA Aplicació web també destinada a la gestió de projectes i que és fruit dels creadors de Facebook. Està pensada especialment per al treball en equip,

organitzat per espais de treball que permet tenir diversos projectes per separat. Es poden adjuntar arxius de Dropbox, Google Drive i del propi ordinador. Cal destacar que cada projecte té un espai propi per a la comunicació amb la resta de l’equip. És accessible també des de qualsevol mòbil.

BASECAMP És de les més populars i usades i, justament, aquest 2016 n’acaben de treure la nova versió. És una eina molt intuïtiva, amb un escriptori molt gràfic on es mostren alhora tots els projectes i clients, amb les seves tasques noves o pendents. També té versió mòbil. ● Octubre 2016

44-45 TK207 Enginyers 2.0.indd 45

01/10/16 22:48

ESTIGUES AL DIA

SALUT

XKELET • Fèrula impresa en 3D L’invent Xkelet (xkelet.com), mereixedor del premi Red Dot Design Award 2016 a la categoria de Life science and medicine, millorarà la qualitat de vida de molts lesionats. Dos catalans han dissenyat una fèrula impresa en 3D que permet curar ossos trencats. A través de l’aplicació XKApp per

a iPad el metge escaneja la part afectada del cos i envia a produir una fèrula feta a mida. El fet de no utilitzar guix permet banyar-se, que la pell respiri, evita possibles inflamacions de la part afectada i es va més lleuger, ja que pesa uns 150 grams. Sortirà al mercat al 2017 i podrà tractar fins al 80% de les lesions d’ossos més comunes.

CRISTINA SÁEZ Periodista especialitzada en ciència @saez_cristina www.cristinasaez. wordpress.com

BIOTECNOLOGIA DE MATERIALS

Oriol Cusola, del grup d’investigació CELBIOTECH (UPC Terrassa), ha creat un producte per fabricar paper impermeable. Es tracta d’un compost aquós que permet modificar la superfície de productes paperers d’una manera simple, utilitzant mètodes biotecnològics i respectuosos amb el medi ambient. Les empreses que apliquin aquest producte podran fabricar paper impermeable sense els reactius químics tradicionals que dificulten el procés de reciclatge. Aquest compost es fixa a la superfície amb una sola aplicació i en

GRUP D’INVESTIGACIÓ CELBIOTECH Paper impermeable

modifica instantàniament les propietats, de manera que no s’ha de parar la cadena de producció. Per això, la innovació d’Oriol Cusola pot ser molt significativa en aquest sector industrial.

INNOVACIÓ

MATERFAD Centre de Materials de Barcelona

Materfad és un centre d’investigació de nous materials. S’hi ofereixen serveis d’assessorament i cursos de formació per a universitats, empreses, dissenyadors, industrials, enginyers i arquitectes. El coneixement exhaustiu de Materfad permet que puguin detectar materials i tecnologies d’un determinat sector, com ara la biotecnologia, amb potencialitat de ser aplicats en un altre àmbit, com, per exemple, el tèxtil o la construcció. El Col·legi té signat un conveni de col·laboració amb aquest centre i els col·legiats gaudeixen de descomptes en els serveis. Podeu consultar www.enginyersbcn.cat/descomptes

MOBILIARI

BRICKBOX Prestatgeria versàtil Amb el concepte de caixes muntades una sobre de l’altra com si fossin totxanes es pot arribar a crear des d’una llibreria a un armari o un moble separador d’ambients. Es tracta d’un sistema d’emmagatzematge modular compost per caixes de fusta que permet fer el moble a mida. El que fa d’aquest projecte, dissenyat i patentat per Antxon Salvador, una idea especial és que cada peça és també una caixa amb nanses i es poden desmuntar i transportar sense haver-les de buidar primer. Les BrickBox (brickbox.es), fetes amb fustes de boscos europeus controlats, estan fabricades a Espanya.

Theknos Octubre 2016

46-47 TK207 estiguesaldia_publi.indd 46

03/10/16 22:31

elcollegiconnecta.cat

COMMISIONS

COL · L A BOR A COMMISIONS

Eleccions a les juntes rectores de les comissions

COMMISIONS

Participa en l’elecció de la teva Junta Rectora. Consulta el calendari electoral de cada Comissió: www.enginyersbcn.cat/eleccionscomissions

46-47 TK207 estiguesaldia_publi.indd 47

04/10/16 15:09

AF-anunci Theknos-escolania_TT.pdf

05/10/16

13:57

CMY

46-47 TK207 estiguesaldia_publi.indd 48

05/10/16 15:32