Theknos187

OCTUBRE 2014

NÚMERO 187

Theknos C O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S G R A D U AT S I ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA

doctorats industrials: l’r+d+i amb segell universitari “en l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència” Pilar carrasquer, professora de sociologia de la uAB

Amb perfil propi Anudal industrial, SL

VOTA ELS CAPITANS DEL TEU EQUIP ELECCIONS A LES JUNTES RECTORES DE LES COMISSIONS Participa en l’elecció de la teva Junta Rectora.

Consulta el calendari electoral de cada Comissió: www.enginyersbcn.cat/comissions/eleccions

www.enginyersbcn.cat Consell de Cent 365, 08009 Barcelona T 934 961 420, ebcn@ebcn.cat

segueix-nos:

ObSERVAtORI dega@ebcn.cat @miqueldarnes

C

És l’hora del compromís

com a col·legiats compromesos amb el col·legi i la professió, ara també ens cal un compromís extraordinari amb el país. Som membres d’un collegi català i hem de saber que segurament els propers mesos seran dels més transcendents de la història recent de catalunya. Ara és el moment que hem de pensar en el nostre futur com a poble. Primer de tot, som conscients que no tots els col·legiats comparteixen aquest sentiment de pertinença, o potser sí, que el comparteixen, però no estan d’acord amb el procés polític actual. Ho entenem i ens fem càrrec que no tothom aprovarà la nostra posició, però estem convençuts que representa la de la majoria del col·lectiu. també volem recordar que en el nostre programa electoral manifestàvem, d’una manera clara i inequívoca, el convenciment que el futur del col·legi, de la professió i del país són indestria-

NÚMERO 187

octubre 2014

Estem convençuts que el futur del Col·legi, de la professió i del país són indestriables

bles, i que per tant, seguiríem de prop els esdeveniments de catalunya i hi participaríem.

I això és el que hem fet, fem i continuarem fent.

Som un dels 3.000 signants, com a consell de col·legis, del Pacte nacional pel dret a decidir, integrat per entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials, etc. Vam participar en l’acte: “el món professional amb el Dret a Decidir” i hem organitzat un cicle de conferències que amb el nom de “Visions de la catalunya del futur” pretén situar-nos en àmbits com l’economia, l’empresa, l’energia i la indústria. creiem que seria un error, en nom d’una pretesa neutralitat i de la fal·làcia de no “ficar-se en política”, de separar la professió dels professionals, perquè els professionals no som éssers aïllats, sinó que vivim i treballem en un territori on hi ha un teixit empresarial, una activitat industrial, una política energètica, unes directrius econòmiques, etc., que depenen, en gran manera, de les estructures polítiques d’aquest territori. Per tant, com a professionals establerts a catalunya, creiem que hem de poder decidir si volem continuar com

fins ara o bé si volem un canvi d’escenari. escrivim aquestes línies a 8 d’octubre, quan el decret de la consulta ha estat impugnat pel govern de l’estat davant del tribunal constitucional, tot i que el govern català continua endavant amb els preparatius per poder votar el 9-N. cal recordar que la consulta, aprovada pel Parlament, un dels més antics d’europa atès que data del 1283, genera un consens del 80% de la població, que el 97% dels ajuntaments catalans hi donen suport i que cada cop són més les veus internacionals que la reclamen.

Amb tot, no sabem si finament s’acabarà votant o no, ja que la incertesa plana en l’ambient. en qualsevol cas, estem convençuts que tard o d’hora s’acabarà imposant la raó i el sentit comú i, o bé el 9-N o bé més endavant, acabarem votant per decidir el nostre futur com a poble. n

Miquel Darnés i cirera | Degà

Theknos C O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S G R A D U AT S I ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA

EN PORtADA: Doctorats industrials:

La foneria Funcosa, de Manresa, participa del Pla de doctorats industrials de la Generalitat. Durant tres anys, tutelarà el projecte de doctorat d’una estudiant de la UPC, en col·laboració amb aquesta universitat.

l’R+D+i amb segell universitari “En l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència” Pilar Carrasquer, professora de sociologia de la UAB

Amb perfil propi Anudal Industrial, SL

THeKNOS 187 octubre De 2014

3

SUMARI

OPINIÓ Una tardor millor que l’anterior, però complexa

07

EN SEGONS Pla de doctorats industrials: coneixement, innovació i creixement

08

14

15

26

28

29

32

06

Comissions Comissió d’Energia

RETRAT PROFESSIONAL Jordi Ribas

INNOVACIÓ Manteniment d’instal·lacions tèrmiques amb gas

16

20

Pilar Carrasquer Professora de sociologia a la UAB

EN PORTADA

sostenibilitat Onades convertides en electricitat

INFORMACIÓ PROFESSIONAL Notícies d’interès sectorial

Doctorats industrials: l’R+D+i amb segell universitari

jack ristol

MARC JAVIERRE

ENTREVISTA

article tècnic Sistemes d’impermeabilització en un túnel mitjançant mètodes d’injecció

INFORMACIÓ COL·LEGIAL Notícies d’ENGINYERS BCN

Pilar Carrasquer és una investigadora experta de la situació laboral i del perfil sociolaboral de les dones a Espanya i Catalunya. D’idees clares, Carrasquer afirma que encara persisteix la segregació laboral femenina, principalment en les enginyeries, i que no li agrada el concepte de conciliació laboral i familiar. Prefereix parlar, diu, de “polítiques d’organització del treball”.

La Generalitat va engegar, el 2013, el Pla de doctorats industrials, en col·laboració amb dotze universitats catalanes, per impulsar projectes d’investigació a empreses.

Tutelats per l’empresa, i durant tres anys, els doctorands desenvoluparan el seu projecte professional amb els mitjans que li ofereix la universitat. Tres d’aquests nous doctorands ens expliquen la seva experiència.

Consell editorial: Jordi Artiga, Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Marta Martí, Ricard Nogués, M. Cinta Pastor i Montserrat Vila. Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.), www.sapienspublicacions.cat. Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard Birbe,gbirbe@sapienspublicacions.cat. Tel.: 936 347 612. Col·laboracions en aquest número: Anna Carrió, Jèssica Casulà, Joaquim Elcacho, Jordi Garriga, Jordi Goula, David Jiménez, Oriol Lladó, Pere Rodríguez, David Roman, Cristina Sáez. Imatges: Agbar, Arxiu Josep Ma. Cuyàs, BASF, Cover Blubber, Xavier Corbella, Marc Javierre, Oriol Nin, Jack Ristol, Sea Electric Waves, Sàpiens i Smart Flexibility. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68 - 08009 Barcelona. Tel.: 932 725 430, rpique@ebcn.cat. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona. Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, comunicacio@ebcn.cat. DL: B-35390-67. ISBN: 11370017 © Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a ebcn@ebcn.cat. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (PEFC) de 100 grams i de 171 grams per a la coberta.

OCT.

36

FUNCIONEM JUNTS Observatori per a la igualtat

37

PREGUNTES FREQÜENTS Manca de pagament de l’empresa i no-assistència al lloc de treball

43

40

EMPRESA Anudal Industrial, SL

indústria.cat Corderia Ribó

44

46

enginyers 2.0 El butlletí electrònic

ESTIGUES AL DIA Activitats, idees i novetats en l’entorn de la tecnologia

AGENDA #agendaEBCN

Nov.

31 d’octubre Visita a les instal·lacions TMB: tecnologia dels autobusos híbrids i elèctrics Els assistents coneixeran de primera mà la societat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), així com les infraestructures associades als vehicles híbrids i elèctrics i la cotxera del Triangle de TMB. Organitzada per la Comissió de Medi Ambient i Seguretat i per la Comissió d’Energia, tindrà lloc de 10 a 12.45 h, a la Cotxera del Triangle (Jaume Brossa, s/n).

4 de novembre La igualtat d’oportunitats i de salari a l’empresa Continuant amb el treball endegat pel projecte Funcionem Junts, aquesta jornada serà impartida per tres professionals amb una llarga experiència: Anna Pujol, Carme Bufí i Sylvain Loubradou, que ens exposaran la seva experiència en el món laboral des del punt de vista de gènere. A les 19 h, a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

10, 11, 12, 13, 17, 18, 19 i 20 de novembre SolidWorks nivell avançat

L’ENQUESTA DEL WEB Confieu en el vot electrònic per als processos electorals?

Una àmplia majoria dels enquestats confien en el vot telemàtic.

4% 26 %

El Col·legi organitza aquest curs sobre l’eina de treball SolidWoks, pensada per a la solució integral de disseny en 3D. Per a realitzar aquesta activitat cal que l’alumne hagi cursat el curs “Fonaments de SolidWorks” o, en el seu defecte, tenir nocions de modelatge en 3D. La inscripció als cursos inclou una llicència d’educació per a fins no laborals durant dotze mesos. De 15.30 a 19.30 h en format línia remot mitjançant la plataforma Webex.

13 de novembre Autoprotecció i espectacles. Estat actual dels decrets 82/2010 i 112/2010 En aquesta jornada, proposada per la Comissió de Plans d’Autoprotecció i Protecció Civil, es farà una valoració de l’aplicació dels decrets 82/2010 i 112/2010. L’activitat tindrà lloc de 10 a 12 h, a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

70 % SÍ 26 % NO 4 %

NS/NC

70 % TOTAL de VOTS: 96

La pregunta del mes Veieu bé que el Govern encareixi peatges i aparcaments a Barcelona en episodis de contaminació ambiental elevada?

Opineu a www.enginyersbcn.cat

17 de novembre Debat tècnic: complicitat i relació entre l’administració local i els professionals de l’enginyeria En el marc de l’Any del Manteniment, ENGINYERS BCN presenta aquest debat tècnic sobre la complicitat entre l’administració local i els enginyers on, de la mà de quatre ponents del sector de transports, serveis i innovació, parlaran de la relació amb els professionals del camp de l’enginyeria.

El debat serà moderat per Pere Rodríguez, coordinador de l’Any del Manteniment del Col·legi, i tindrà lloc de 9.30 a 14 h a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

Consulteu l’agenda d’activitats completa a www.enginyersbcn.cat/agenda

THEKNOS 187 octubre DE 2014

OPINIÓ Jordi Goula l Economista @jordigoula

Una tardor millor que l’anterior, però complexa

S

Sense cap mena de dubte, l’ensurt, econòmicament parlant, d’aquest estiu ens ha vingut de l’exterior. De primer, Itàlia va entrar en recessió i els altres dos grans, Alemanya i França, van mostrar uns símptomes preocupants d’estancament. A Espanya, mentrestant, el creixement s’ha accelerat —hem estat el país que ha crescut més en el segon trimestre— gràcies, sobretot, a una empenta inesperada del consum intern.

De fet, les nostres empreses

oriol nin

6

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

ja s’havien adonat del canvi de papers (demanda interna i externa) en notar una certa debilitat de les comandes externes i ja sabien que els mesos anteriors les exportacions no havien tingut l’alegria d’un temps enrere.

Europa, doncs, s’ha mogut, en l’últim tram estiuenc, entre la por de l’estancament i de la deflació (preus que baixen), que s’han convertit en la preocupació més gran de les autoritats de la majoria de països. Les pregàries al

Banc Central Europeu (BCE) perquè actués van fer, finalment, efecte. El 4 de setembre el seu president, Mario Draghi, anunciava de sorpresa i amb solemnitat que deixava els tipus oficials del BCE en el 0,05%, a sota dels tipus dels EUA i del Japó!, i que a partir d’octubre es dedicaria a comprar actius dels bancs amb diners nous acabats de fabricar —ara se’n diu quantitative easing— amb l’objectiu que hi hagi més diners per deixar a les empreses i els particulars. Va parlar d’un límit de 500.000 milions d’euros, però... Evidentment, va transcendir que la decisió no va ser unànime, i es pot pensar que els alemanys i els holandesos es van haver d’oposar a aquesta pluja de diners, que, presumptament, començarà a regar els camp de l’eurozona a partir de l’octubre. En definitiva, ha fet el que ja havien fet els bancs centrals dels EUA, el Japó i Anglaterra, amb uns resultats millors, fins ara, en l’activitat econòmica que no pas, amb l’immobilisme del BCE. activar l’economia Aquesta mesura té dos efectes immediats: l’un, anima les borses, perquè els inversors preveuen que hi haurà més liquiditat, i l’altre, debilita l’euro, perquè creix l’estoc de bitllets i el seu preu és menor. Deixant al marge

la borsa, que està subjecta a un conjunt de problemes geopolítics molt grans, és molt important que l’euro baixi uns esglaons respecte al dòlar. en escriure aquestes ratlles, ja ha començat a baixar.

Fins a on? D’una banda, es tracta d’exportar més fàcilment fora de la zona euro, cosa que ha de generar més activitat als països que ho facin, i aquests, al seu torn, importaran de països intracomunitaris. Per tant, busquem despertar l’activitat.

I queda un tercer punt que és un objectiu i un desideràtum. es faciliten diners als bancs comprant-los actius perquè en deixin a les empreses i als particulars. Ho faran?

Aquest és el gran interrogant. en política monetària apujar els tipus garanteix sempre una activitat econòmica menor, però abaixar els tipus no.

Això ho aprenen els alumnes d’econòmiques amb l’exemple del burro i la corda. Quan apuges els tipus (estires la corda), el crèdit baixa i l’activitat frena (el burro ve cap a tu), però quan els abaixes (deixes anar corda), ningú no garanteix que aquests diners acabin en l’economia productiva (no pots obligar el burro a anar-se’n).

La majoria d’analistes han vist bé les mesures del bce, però tampoc no han dubtat a qualificar-les d’escasses, tardanes i poc efectives. Més val que s’equivoquin, perquè el bce ja ha gastat la seva munició. Als bancs, ara els toca fer els deures concedint crèdit; a les autoritats comunitàries, donar una mica més d’aire a les economies relaxant el dèficit públic, i als governs, animar l’economia mitjançant la inversió i facilitant la creació d’ocupació. en definitiva, ens espera una tardor millor que la passada, però complexa… n

EN SEGONS

Pla de doctorats industrials: coneixement, innovació i creixement econòmic i social el nombre de doctors que produeixen les universitats catalanes s’incrementa anualment, igual que als principals països del nostre entorn. tradicionalment, en el nostre cas, les universitats i els centres públics de recerca en són el destí principal, mentre que el sector privat, generalment, és el secundari; només el 15% dels doctors treballa en empreses.

Així mateix, per assolir un creixement econòmic i social sostenible es requereixen dos elements principals en l’actual economia del coneixement: el capital humà amb la formació adequada i la innovació en processos, productes i serveis. Aquests elements s’originen, en gran manera, a les universitats i als centres de recerca, que en molts casos se situen en la primera línia mundial. Per tant, s’han de millorar els mecanismes de transferència amb els entorns empresarials per aprofitar aquesta posició capdavantera del nostre sistema de recerca i, més precisament, del nostre sistema de formació en recerca i innovació. en aquest context neix el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de catalunya, el qual s’ha inspirat en

experiències internacionals reeixides i consolidades.

L’element essencial del Pla és el projecte de doctorat industrial. És un projecte de recerca estratègic d’una empresa que es desenvolupa en col·laboració amb un grup de recerca reconegut per la Generalitat de catalunya i que genera una tesi doctoral en una universitat del sistema universitari català. el projecte de doctorat industrial és un instrument

El projecte de recerca d’una empresa es desenvolupa en col·laboració amb un grup de recerca reconegut per la Generalitat per unir la formació de capital humà d’alt valor afegit amb la recerca i la innovació empresarials. en conclusió, el Pla de doctorats industrials vol contribuir a millorar la competitivitat i la internacionalització del teixit industrial català formant doctors i futurs referents en innovació en el marc d’un projecte d’universitat i empresa. n

Antonio Huerta Director acadèmic del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de catalunya catedràtic de la uPc etS d’enginyers de camins, canals i Ports

THeKNOS 187 octubre De 2014

7

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Programa Reempresa, nou model d’emprenedoria i de creixement empresarial

8

reempresa és una iniciativa per la qual un nou emprenedor, el reemprenedor, pren el testimoni en la gestió d’una empresa que ja hi és comprant-la del tot per continuar l’activitat, amb la qual cosa salvaguarda el patrimoni empresarial individual i collectiu, i la fa créixer sense haver de passar per la fase de crear-la. el mecanisme possibilita la compra dels actius i passius d’una empresa que ja hi és al seu propietari, el cedent, i mantenir l’activitat, els llocs de treball i el ritme de funcionament sense entrebancs per a l’entorn empresarial proper. Aquest relleu també evita la pèrdua de capital econòmic i de coneixement especialitzat, a més de molts actius intangibles, com els contactes o la posició de mercat, incloent-hi els hàbits de compra dels clients, que porten a la devaluació dels actius tangibles.

El nou emprenedor compra l’empresa, però manté l’activitat, els llocs de treball i el funcionament THeKNOS 187 octubre De 2014

reemPreSA, AVui diA els darrers estudis ens mostren que durant els deu anys vinents més de 120.000 empreses i 258.000 treballadors es podran involucrar en aquest procés, i reempresa pretén oferir-los l’oportunitat de participar en un mercat estructurat en què l’oferta i la demanda es conjuminin, un mercat d’oportunitats en què els reemprenedors potencials adquireixin aquestes empreses per donar-hi continuïtat, per aportar-hi una línia renovadora d’actuació i millorar i reorientar els negocis. reempresa és una iniciativa de col·laboració entre els sectors públic i privat. unes institucions i entitats d’arreu de catalunya s’han adherit al centre de reempresa de catalunya per facilitar la transmissió d’empreses dintre dels seus àmbits d’actuació i consolidar un mercat capaç de millorar la competitivitat.

Per aquest motiu, es treballa per incorporar el col·legi com a col·laborador del centre, el qual podrà fer partícip d’aquest mercat els professionals i les empreses del seu entorn. reSuLTATS AcONSeGuiTS reempresa és el mercat de microempreses, i de petites i mitjanes empreses, i és totalment multisectorial. Des de la seva creació l’any 2011, el centre de reempresa de catalunya ha intervingut en més de 260

El Col·legi treballa per col·laborar amb el Centre de Reempresa de Catalunya, creat el 2011 operacions amb la següent distribució sectorial: el 37,46% en el sector del comerç, el 27,90% en el de serveis, el 18,45% en el de l’hostaleria, i el 16,19% en el de la indústria. tot això ha permès mantenir més de 1.000 llocs de treball i generar més de dotze milions d’euros d’inversió induïda. Durant aquest període, s’han incorporat al mercat més de 1.600 empreses cedents i més de 2.000 reemprenedors potencials. respecte al motiu de cessió de l’empresari cedent, al començament es va crear el servei perquè s’havia detectat que durant els anys vinents hi haurà un gran volum de jubilacions entre els empresaris. tot i això, ens hem adonat que només el 30% de les empreses que s’adrecen a reempresa volen vendre per aquest motiu. reempresa és un mercat d’oportunitats on hi ha propietaris de comerços i de petits tallers que venen l’empresa per un canvi de professió, per un canvi de domicili o inclús per motius personals o de malaltia.

eLS SecTOrS deLS reemPreNedOrS curiosament, si preguntem a emprenedors que volen crear un negoci des de zero, una start-up, segurament en un 99% dels casos indicaran que volen emprendre en el sector de serveis i del comerç. en canvi, atesa la possibilitat d’adquirir una empresa consolidada amb una posició de mercat real que facilita l’estudi de la seva viabilitat i que ja té tots els permisos i llicències vigents, hem descobert que fins a un 17% dels reemprenedors que hem atès volen comprar una empresa amb procés, amb producte: una empresa industrial. n Més informació al marketplace www.reempresa.org

el col·legi i la cecot signen un acord de col·laboració

el 4 de setembre, el degà del col·legi, Miquel Darnés, i el president de la patronal cecot, Antoni Abad, van signar un conveni de col·laboració per difondre reempresa. Aquest acord facilitarà que els col·legiats rebin assessorament, tant els empresaris que cedeixen el seu negoci com els emprenedors disposats a donar-hi continuïtat. n

El bàsquet és més que no pas cistelles i partits.

Són les persones que comparteixen l’esforç, que s’emocionen amb una nova jugada i que troben en aquest esport l’energia per continuar.

I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

#BasketLover

d’esquerra a dreta, Albert colomer, director del centre de reempresa de catalunya; miquel darnés, degà del col·legi; Antoni Abad, president de la cecot i del centre de reempresa de catalunya, i marta martí, gerent del col·legi.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Nou servei gratuït Garantia per a la cobertura de l’ARC entre la formalització de l’encàrrec professional i el control col·legial de la documentació tècnica

En la pòlissa de l’assegurança de responsabilitat civil professional (ARCP) subscrita pel Col·legi, s’exigeix el control col·legial de determinades feines professionals perquè estiguin cobertes.

10

Les feines professionals sobre les quals s’exigeix aquest control són: projecció/disseny, direcció facultativa i certificació en l’àmbit ambiental, espectacles públics o activitats recreatives, en matèria d’incendis, qualsevol classe d’obra i en matèria de seguretat industrial a les instal·lacions.

Arran de la directiva de serveis, l’Administració va implantant els procediments d’intervenció administrativa de la declaració responsable i la comunicació prèvia, presentades pels titulars un cop executades les actuacions fixades en el projecte tècnic i un cop emès el certificat final.

En aquest règim d’actuació, la pràctica habitual és que la intervenció de l’ETI s’iniciï amb l’assessorament inicial, es desenvolupi amb instruccions, esquemes o plànols durant l’execució de l’obra o instal·lació i acabi amb un projecte tècnic i l’emissió d’un certificat final.

Atès que els riscos derivats de l’actuació professi-

THEKNOS 187 octubre DE 2014

onal hi són des de l’inici de la intervenció professional i abans no acabi el procés, per protegir el col·legiat com a assegurat, cal notificar al Col·legi l’inici de la seva intervenció professional en els casos descrits anteriorment (declaració responsable o comunicació prèvia del titular).

NOTIFICACIÓ D’INTERVENCIÓ PROFESSIONAL (NIP)

A aquest efecte, el Col·legi ha donat d’alta un nou servei anomenat Notificació d’Intervenció Professional (disponible a la plataforma Tecnovisat 4 només amb signatura digital).

El procediment que han de seguir els col·legiats adherits a la pòlissa subscrita pel Col·legi consisteix en els passos següents: — Comunicació de l’inici de la intervenció professional mitjançant el nou procés. Queden cobertes les reclamacions que hi pot haver respecte a l’actuació del col·legiat fins que no es redacti el document tècnic corresponent o el certificat final (servei gratuït).

— Un cop acabada la redacció del projecte, documentació tècnica o certificat final, el col·legiat ha d’efectuar el preceptiu

Aquest servei està disponible a la plataforma Tecnovisat 4, amb signatura digital control col·legial als efectes del condicionant de la pòlissa amb el cost corresponent, com fins ara.

— En cas que la intervenció professional del col·legiat acabi abans de l’emissió del projecte o del document tècnic corresponent (per la designació d’un altre tècnic pel client, per la renúncia del col·legiat a l’encàrrec professional, etc.), el col·legiat ha de fer una altra notificació en què hi hagi la data i el motiu de l’acabament de l’encàrrec (servei gratuït).

La Notificació d’Intervenció Professional és un docu· ment instrumental per a la cobertura de l’ARCP mentre es fan les actuacions pro· fessionals, i no substitueix l’obligació del control col· legial, que s’ha de fer als efectes de la cobertura de la pòlissa de responsabilitat civil professional subscrita pel Col·legi. n

Nova APP per consultar ofertes de feina ENGINYERS BCN ha creat l’aplicació perquè els col·legiats portin a la butxaca les ofertes de feina per a enginyers.

A partir d’aquest mes d’octubre està disponible l’aplicació del servei de l’SSP - borsa de treball del collegi per a dispositius mòbils i tauletes amb sistemes operatius d’IoS i Android.

La nova APP permetrà a tots els col·legiats fer accions tal com es fan actualment a la web: — Veure les seves dades personals a la borsa de treball.

— consultar les ofertes de treball publicades.

— Filtrar les ofertes per paraula clau, especialitat demanada i nivell sol·licitat d’experiència.

— Veure les ofertes en les quals està inscrit i saber l’estat de les candidatures en tot moment.

— Inscriure’s a les ofertes afegint un currículum guardat a la fitxa de la

Nom

Col·legiat

La nova aplicació està disponible per a dispositius mòbils i tauletes amb sistemes operatius IOS o Android.

borsa de treball.

— consultar els currículums guardats.

— Veure les notícies destacades de la borsa de treball. com a funcions noves s’hi ha afegit la possibilitat de veure el nombre de candidats inscrits a

cada oferta i marcar les ofertes com a preferides per inscriure’s més tard i així enviar la candidatura adaptant el cV i la carta de presentació.

Aviat introduirem actualitzacions que afegiran l’opció de rebre notificacions, entre més millores. n

Us animem a fer ús de la nova aplicació tant si esteu cercant feina com si, tot i ja estar treballant, voleu estar informats de les demandes del mercat laboral.

www.sprintcopy.com

8-14_vf.indd 11

11

Còrsega, 546 08025 Barcelona T. 934463900 · sp@sprintcopy.com

10/10/14 11:30

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Advertiment: nous aspectes del procediment de sol·licitud iit Arran de la implementació del sistema d’habilitació d’entitats col·laboradores, cal tenir present els següents punts en el procediment de tramitació dels Informes d’Idoneïtat Tècnica (IIT) per a la sol·licitud dels permisos o llicències d’obres davant l’Ajuntament de Barcelona.

Cost d’obtenció de l’Informe d’Idoneïtat Tècnica

12

A data d’avui i mentre no s’aprovin definitivament les noves ordenances fiscals per part de l’Ajuntament de Barcelona, cap entitat habilitada per l’Ajuntament de Barcelona per a la realització dels IIT pot cobrar una quantia associada a la tasca de revisió documental i emissió del corresponent IIT. Fins a aquell moment, el cost d’obtenció de l’es· mentat informe es reper· cuteix en les taxes que tot

Les entitats habilitades per l’Ajuntament per a realitzar els IIT no poden cobrar per la revisió i l’emissió de l’IIT THEKNOS 187 octubre DE 2014

ciutadà ha de satisfer amb la sol·licitud del seu per· mís d’obres (l’Ajuntament no assumeix cap cost). Per tant, qualsevol publicitat d’una entitat col·laboradora que indueixi a ciutadans o professionals a entendre que ofereix aquest servei de forma gratuïta, ho està fent amb intenció de captar nova clientela i no s’adequa a la realitat.

A partir de l’entrada en vigor de les noves ordenances fiscals, cada entitat comunicarà els seus preus per l’obtenció de l’Informe d’Idoneïtat Tècnica en base a una forquilla preestablerta pel mateix Ajuntament tal com s’estableix al Decret d’alcaldia de 27 de desembre de 2013, sobre la regulació del sistema d’habilitació de funcionament de les entitats col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona.

Terminis de revisió per als Projectes

Amb la finalitat de poder millorar la qualitat del nostre servei, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona ha reforçat el seu Departament Tècnic per tal de poder escurçar al màxim els terminis de revisió dels projectes.

Així doncs, s’ha aconseguit que dels quinze dies hàbils establerts al Decret d’alcaldia per a l’elaboració

El Col·legi ha reforçat el Departament Tècnic per escurçar els terminis de revisió dels projectes dels Informes d’Idoneïtat Tècnica, actualment s’estigui informant en un termini aproximat d’uns tres dies.

Cobertures dels riscos associats als projectes d’obra

Per a aquells col·legiats que estiguin adherits a la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil professional que té subscrita el Col·legi, cal recordar que el seu condicionant exigeix el control col·legial (mitjançant el visat, el registre de verificació documental o, en el seu cas, l’Informe d’Idoneïtat Tècnica) de determinats treballs professionals per tal que aquests estiguin coberts.

Els projectes d’obres així com les documentacions tècniques que s’han de realitzar per a l’obtenció del permís o llicència d’obres de les diverses actuacions recollides a l’ORPIMO, entren dins el rang de treballs que requereixen control col·legial. n

Concert de la Diada a l’Ateneu Barcelonès

Amb l’Ateneu Barcelonès ple de gom a gom, el dia 10 de setembre es va fer el concert de la Diada organitzat per ENGINYERS BCN. L’acte es va iniciar amb unes paraules de la vicedegana, M. Cinta Pastor, i del degà, Miquel Darnés. Tot seguit

Mònica Castilla, com a secretària dels jurats, va llegir les actes dels premis de pintura i fotografia, organitzats per les comissions d’Enginyers Jubilats, i Cultura i Esport, respectivament. El primer premi del concurs de pintura va ser atorgat a Marina Pañella per la seva

obra titulada Veles a la mar i lliurat pel president de la comissió corresponent, Josep Maria Segarra. El guanyador del premi de pintura va ser Jordi Romagosa per l’obra titulada La muntanya ens vigila. El president de la comissió corresponent, Josep Maria Aguilà, va ser qui li va lliurar el premi.

El grup Bernat Font Trio va fer gaudir els assistents d’unes interpretacions jazzístiques plenes de ritme i emoció. L’acte va acabar amb el cant Els segadors pels assistents.

En acabar l’acte es va gaudir d’un refrigeri al jardí de l’Ateneu, on els col·legiats van poder departir i retrobar-se després de l’estiu. n

Guanyadors dels premis de pintura i fotografia organitzats per les comissions del Col·legi.

13

Ofrena floral a Rafael Casanova El dia 11 de setembre, Miquel Darnés, com a degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, va participar en la tradicional ofrena floral al mo-

nument de Rafael Casanova amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. L’ofrena, com és habitual, es va fer amb més col·legis professionals catalans de l’àmbit tècnic. n

Miquel Darnés, degà del Col·legi, durant la celebració de la Diada.

La teva assegurança de salut des de 36,98 € al mes i ara... un smartphone DE REGAL i el teu f ill un any i mig GRATIS

Truca’ns !

* Prima mitjana any 2014 calculada per a una família de 5 membres (pare de 39 anys, mare de 38 anys, fills de 10, 7 i 5 anys), residents a Barcelona, que té contractada l’assegurança A-S Total i als quals s’apliquen els descomptes vigents.

Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona T. 93 414 36 00 www.mgc.es | mgc@mgc.es

COMISSIONS Les comissions són el cor del Col·legi; organitzen activitats, visites, proposen conferències...

Els col·legiats poden tractar-hi les qüestions professionals, a més de ser un lloc de trobada d’enginyers.

Trobareu més informació de cada comissió i el formulari d’inscripció a www.enginyersbcn.cat/comissions

Comissió d’Energia: nova comissió tècnica del Col·legi L’Àrea de Treball d’Energia, que fins ara ha fet la seva activitat sota l’aixopluc de la Comissió de Medi Ambi· ent, Energia i Seguretat, passa a ser la setena comis· sió tècnica del Col·legi.

14

El mes de juliol, la Junta de Govern va acordar de convertir l’Àrea de Treball d’Energia de la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat en comissió tècnica independent.

Per tant, la Comissió de Medi Ambient, Energia i Seguretat passa a anomenar-se Comissió de Medi Ambient i Seguretat, i té les dues àrees de treball restants: la de Gestió Mediambiental, Legislació i Vectors Ambientals, i la de Prevenció de Riscos Laborals i Seguretat Industrial.

L’Àrea d’Energia ha anat tenint una activitat pròpia d’una comissió, tant pel que fa a les propostes d’activitats, el nombre de reunions i els projectes duts a terme com pel nombre de membres actius. Amb aquesta decisió, doncs, la Junta de Govern vol reconèixer l’Àrea d’Energia com a comissió per tal de donar-li un nou impuls i tot el seu suport.

Enguany la Comissió també començarà a tenir com a membres els nous graduats en enginyeria de l’energia.

THEKNOS 187 octubre DE 2014

Durant les reunions de la Comissió podreu assabentar-vos de la legislació relacionada amb el sector energètic, així com proposar conferències, estudis o projectes relacionats amb l’eficiència, les

energies renovables, la cogeneració, el mercat energètic, el transport, la distribució d’energia, etc.

No ho dubteu: si encara no en sou membres, inscriviu-vos-hi! n

Primera reunió i presentació del Congrés ENERCAT

Amb motiu de la inauguració formal de la Comissió, el 25 de setembre es va fer la primera reunió. El degà, Miquel Darnés, va adreçar unes paraules de suport a la Comissió, va esperonar els assistents a seguir treballant amb la mateixa intensitat i va proposar activitats, jornades, conferències, etc.

Posteriorment, el presidentde la Comissió, Ricard Santeugini, va introduir la presentació del Congrés ENERCAT, que va

fer Joaquim Coromines, president de l’associació organitzadora.

La reunió va acabar amb una conferència informal sobre energies renovables acompanyada d’un pica-pica. Va fer l’exposició el col·legiat Albert Bagué, que va presentar breument l’autoconsum i la tecnologia termofotovoltaica amb aerotèrmia. Aquesta presentació va resultar molt interessant i va suscitar unes quantes preguntes dels membres de la Comissió. n

retrat professional

“Assessoro empreses sobre com poden invertir en el medi ambient” Jordi Ribas,

enginyer tècnic industrial col·legiat, consultor mediambiental i agricultor ecològic Anna Carrió l Text i foto

L’enginyer agricultor Amb molt d’enginy, en Jordi es va tirar de cap a l’agricultura i va canviar la corbata pel barret de palla per dedicar-se al cultiu de microverdura, flors comestibles, germinats i plantes aromàtiques, que decoren els plats de molts xefs de la comarca del Maresme. L’agricultura i l’enginyeria treballen en harmonia en la feina diària d’en Jordi. n

Decidit a demostrar que un producte ecològic pot ser d’alta qualitat, en Jordi es va llançar a l’aventura de cultivar sense productes químics.

“El plantejament de l’agricultura ecològica és que la terra sigui sana”, explica. “Busquem maneres noves de fer les coses perquè l’agricultura té uns patrons molt establerts”, afegeix.

Al Jordi sempre li ha agradat desmuntar coses i remenar-les. Tot i que a la família hi havia tradició pagesa, l’enginyeria tècnica va ser un camí natural que va seguir quan va acabar la formació

Tecnologia i enginyeria han estat els elements clau per engegar el projecte de cultiu de microverdures

professional de mecànica.

Un cop a la universitat, mentre elaborava el projecte de final de carrera, va començar a treballar a Industrias Cafor, SA, una empresa de peces d’automoció i estampació de peces metàl·liques situada a Teià, com a responsable de qualitat. Set anys després va entrar a treballar a Industrias del Tubo y del Remache, SA, també situada a Teià, on va tenir l’oportunitat de fusionar el departament de qualitat, el de medi ambient i el de manteniment per agilitzar la feina relacionada amb l’ISO. ornitòleg i fotògraf La seva afició a la fotografia i als ocells el va dur a formar-se com a ornitòleg i com a naturalista. Les seves fotos fins i tot apareixen en alguns llibres locals sobre la comarca. La crisi va fer que l’empresa hagués de tancar, i en Jordi va aprofitar els dos anys que va ser a l’atur per

elaborar un pla d’empresa d’una consultoria mediambiental. Els seus coneixements com a ornitòleg i naturalista també són la base de la seva activitat actual com a consultor mediambiental. “Intentem assessorar les empreses sobre com poden invertir en el medi ambient”, explica.

Al cap de mig any, va engegar el projecte de cultivar microverdura, com el tomàquet pometa, i flors comestibles, com la borraina, per al sector de l’hostaleria.

Actualment compta amb la col·laboració de dos socis, un dels quals és la seva parella, comunicadora audiovisual que s’encarrega d’assessorar escoles i altres centres en cuina natural. “Darrere de tot això hi ha una part molt important d’investigació, de desenvolupar tecnologia i de recerca”, ens explica, i és que “com que tens la formació d’enginyer, no pots estar quiet i procures saber per què passen les coses”, conclou. n

THEKNOS 187 octubre DE 2014

15

Pilar carrasquer és sociòloga, membre de l’institut del Treball de la uAB i del centre d’estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i del Treball.

l’enginyeria “la segregació laboral En l’àmbit de

“

es dóna amb més

freqüència Jordi Garriga l Text

Marc Javierre l Fotografia

Parlant amb Pilar Carrasquer, una investigadora experta de la situació laboral i del perfil sociolaboral de les dones a Espanya i Catalunya, ens queda ben clar que desfer els clixés és la part més difícil en aquest àmbit. D’idees clares, Carrasquer afirma que encara persisteix la segregació laboral femenina, principalment en les enginyeries, i que no li agrada el concepte de conciliació laboral i familiar. Prefereix parlar, diu, de “polítiques d’organització del treball”.

Q Quin panorama tenim avui a casa nostra si parlem del principi d’igualtat en la negociació col·lectiva?

Quant a la difusió de la igualtat necessària d’oportunitats, som en una situació d’espera tant a Catalunya com a Espanya. En part, aquest fet és degut a la crisi. Cal tenir present que la Llei d’igualtat es va aprovar el 2007. Aleshores es va fer visible el problema, però va arribar la crisi.

De primer hi va haver molta embranzida, però avui les actuacions són més petites. Per altra banda, la reforma de la negociació col·lectiva tampoc no ajuda, perquè posa el focus en uns altres problemes.

Però ha estat important de prendre consciència que la negociació col·lectiva és una eina per actuar a favor de la igualtat d’oportunitats. La Llei d’igualtat va remarcar el paper de les empreses, no solament el de les polítiques

d’ocupació, de manera que ha posat el problema a l’agenda dels actors socials laborals.

Què li sembla el registre de plans d’igualtat que ha engegat el Departament d’Empresa i Ocupació? És una forma excel·lent de fer visibles els plans d’igualtat, però va molt a poc a poc.

Encara és d’hora.

Ens trobem en una fase d’estancament del problema?

Sí, és així. S’han engegat actuacions amb un abast potser més petit. Però el fet és l’escassa presa de consciència social. Amb tot, la igualtat d’oportunitats no és un problema econòmic. Al meu parer, hi ha un aspecte que ho dificulta encara més, i és la situació mateixa del mercat laboral. Avui hi ha poca continuïtat laboral i, amb vista al futur, si es consolida la situació de crisi, amb un model

d’ocupació de baix cost, hi tenim a fer poca cosa.

Què en pensa de l’anomenat ‘gap’ femení, la diferència entre l’expedient acadèmic i la pèrdua de talent laboral de les dones?

Em preocupa, perquè això respon a dos fenòmens paral·lels, però amb unes conseqüències mútues. D’una banda, tenim la segregació ocupacional vertical, l’anomenat sostre de vidre, que afecta les dones. És un sostre laboral que no es veu, però que hi és. Això implica que havent-hi igualtat de nivell acadèmic, el desenvolupament laboral i de projecció professional es profundament desigual entre els homes i les dones. L’altre fenomen és que tant a Catalunya com a Espanya cada vegada hi ha més dones que acudeixen a la universitat, cosa que provoca que augmenti el gap femení o pèrdua de talent.

THEKNOS 187 octubre DE 2014

17

ENTREVISTA

ciatives, com és el cas de tot el que enguany fa ENGINYERS BCN, que em semblen molt interessants.

18

Què cal fer per anar superant aquest sostre de vidre?

Moltes coses. Moltes. Perquè, deixant a part el sostre de vidre, també veiem que els homes i les dones ocupen espais diferents pel que fa als àmbits laborals.

Els homes es dediquen molt més a tasques que tenen a veure amb les enginyeries, mentre que les dones s’ocupen de tot allò que té a veure amb la cura de les persones. Sobre aquesta qüestió hi ha infinitat d’estudis parcials, com els de la sociòloga María Angeles Durán, i altres informes europeus, coordinats per l’economista Francesca Bettio. L’Instituto de la Mujer també ens aporta dades clarificadores sobre la cura informal de persones dependents, una tasca majoritàriament femenina, que equival a més d’un 4% del PIB espanyol i representaria un 9% de l’ocupació laboral a l’Estat espanyol.

Aquesta és una pauta que veiem a tot Europa, tot i que amb matisos importants. Es tracta d’una identificació cultural i social que és molt a prop d’allò que es consideren “esferes femenines” i

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

també a l’inrevés. Canviar això no és fàcil. Calen actuacions molt bàsiques, a les escoles, als llibres de text, a les joguines...

Accions en el moment de la construcció de valors.

En l’àmbit de les enginyeries ja fa temps que es fa un esforç per obtenir talent femení...

Sí. Ja fa temps que veiem que en l’àmbit del que podem anomenar —i que se m’entengui— oficis industrials “bruts”, que mostren estereotips masculins, es fa un esforç important per aconseguir talent femení per a les matriculacions a les universitats i a les escoles de formació professional, però en canvi, en uns altres camps, com per exemple la medicina, en què actualment sobretot hi ha més dones, ara tot just comencen. La feina s’ha de fer en totes les direccions.

I com està la segregació laboral femenina en el cas concret de les enginyeries?

Doncs, malauradament, són la part principal de la segregació laboral. Amb tot, hi ha ini-

Què li sembla més remarcable del que fa el Col·legi?

Trobo molt interessants tres coses. En primer lloc, les actuacions destinades a una visibilització més gran del problema que cal afrontar, és a dir, donar veu a les dones que ja exerceixen i que demostren que “no passa res”. En segon lloc, tot allò que té a veure amb la formació lligada amb la igualtat, destinada tant a les dones com als, diguem-ne, empresaris. I, en tercer lloc, donar a conèixer el paper dels professionals amb relació a aquest problema, fer-lo emergir per poder identificar situacions en què les persones afectades no són conscients del problema. Si això ho traslladem a un context més global, aquestes tres línies d’actuació han de ser els eixos.

Cal buscar models positius i demostrar que és possible. En la visibilització i la formació hi ha més feina per fer. S’han de treballar els elements que enforteixin el canvi necessari.

Per on haurien d’anar unes bones polítiques de conciliació laboral i familiar, quan pensem en l’embaràs, la maternitat, la cura dels fills...?

Ui! Aquí anem al cor del problema! Començaré per dir que a mi, el concepte de conciliació laboral i familiar no m’agrada.

Jo prefereixo parlar de polítiques d’organització del treball.

Expliqui-m’ho...

Quan parlem de conciliació laboral i familiar, parlem d’acon-

“Són molt remarcables les actuacions del Col·legi per donar veu a les dones professionals i per a una formació lligada amb la igualtat” seguir que les dones puguin treballar sense perdre el seu rol a la llar. Tot allò que té a veure amb ser mare, ser pare, la cura dels nens, la baixa natalitat, etc., vol una anàlisi molt profunda. Per tant, tractem la qüestió a l’inrevés. Hem de veure què passa en països com els nòrdics. Allà, per començar, veiem que hi ha permisos de paternitat més llargs i que els pares en demanen. També veiem que hi ha més nens, més escoles bressol i més formes distintes d’organitzar el treball. Per altra banda, ens adonem que als països del sud d’Europa, essencialment Espanya i Itàlia, s’imposa el concepte que “no es poden tenir fills”.

I això, a què respon? És evident que hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé.

Aquí les polítiques de conciliació van destinades a les dones.

A més, tenim jornades laborals molt llargues i poc eficaces, lligades al clixé, que no ens traiem de sobre, segons el qual la cura de la família, i la intendència, va a càrrec de les dones. Per tant, fan falta unes polítiques diferents d’organització del treball. Aquesta és la clau. Aquí, en general, el panorama no és gaire bo. Tenim els sistemes més dolents d’Europa d’aten-

ció a la cura diària. Des de les escoles bressol fins a la Llei de la dependència. Cal afrontar tot això, però traslladar-ho a les petites i mitjanes empreses potser és més difícil.

Per a una pime les baixes laborals són complicades...

Un cop més, tot respon a clixés. Per exemple, si comparem el paper de les empreses quan era obligatori el servei militar amb el paper que tenen quan afronten una baixa de maternitat, veiem una gran diferència. A les empreses, el fet que un treballador anés a fer la mili no semblava preocupar-los gaire quant al temps perdut. En canvi, sembla que es fan molts escarafalls a la maternitat, no pas pel moment de la baixa, sinó per tot el que ve després, és a dir, la cura i la intendència. Tot el que té a veure amb la cura, des de les malalties fins a les activitats extraescolars, recau en les dones, i això és el que realment cal canviar.

Fa falta un canvi cultural?

Sí, segurament. Està calculat que avui les dones del sud d’Europa treballen una mitjana de 65 hores la setmana, si sumem la feina laboral i la feina de casa. Hi ha una clara diferència entre el sud i el nord d’Europa. De fet, les meves col·legues europees em pregunten: “Què us passa amb els homes del sud?”.

Aquesta és la gran pregunta, i per això calen polítiques de coresponsabilitat, no de conciliació que l’únic que pretenen és mantenir l’status quo.

Per a una major igualtat laboral entre homes i dones,

què han de fer les empreses, l’Administració, els homes i les dones?

Les empreses han de superar la por del risc i l’Administració ha d’aplicar polítiques de coresponsabilitat i d’organització del treball. Les dones han d’aprendre a obrir l’espai domèstic als homes, la qual cosa implica una certa pèrdua de poder. I els homes s’han d’implicar en la coresponsabilitat d’una manera molt més activa i real. n

LA PREGUNTA DE LA VICEDEGANA Ha millorat la qualitat laboral femenina en els darrers anys?

Continua havent un alt nivell de segragació laboral femenina. Vertical i horitzontal, tant des del punt de vista jeràrquic de les empreses com pel que fa a la classe de feina que es té. Tot respon a clixés molt arrelats.

Un 89,9% de les persones que fan feines domèstiques són dones, segons les dades recollides el segon trimestre de 2014 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i, només un 22% dels càrrecs directius a l’Estat espanyol són ocupats per dones, com indica l’informe Women in Business 2014 de l’empresa Grant Thornton. Per aquest fet a Europa hom es planteja imposar una quota obligatòria de presència de dones en empreses de l’Íbex. n

THEKNOS 187 octubre DE 2014

19

===

Llicenciada en QuĂ­mica per la UB, Anna Regordosa realitza el projecte de doctorat industrial a la foneria manresana Funcosa.

doctorats industrials: l’r+d+i amb segell universitari ANNA cArriÓ l text

jAcK riSTOL l Fotografia

L’any 2013 la Generalitat de catalunya va engegar el Pla de doctorats industrials, en col·laboració amb dotze universitats públiques i privades catalanes, per impulsar projectes d’investigació a empreses. Tutelats per l’empresa, i durant tres anys, els doctorands desenvoluparan el seu projecte professional amb els mitjans que li ofereix la universitat. Tres d’aquests nous doctorands ens expliquen la seva experiència.

M Miguel Àngel Galarza va arribar de caracas a barcelona fa tres anys. es va graduar com a enginyer electrònic a la universitat Simón bolívar de Veneçuela i, després de treballar en una empresa americana d’automatització industrial, va decidir emprendre un camí nou i es va matricular a la universitat Politècnica de catalunya (uPc) per estudiar un màster en telemàtica. Dos anys després es va assabentar del Pla de doctorats industrials.

“Vaig començar a mitjan setembre i ara fa just un any que l’estic fent”, ens explica. el Miguel Àngel forma part del Pla pilot que acull projectes d’r+D+i en l’àmbit de l’enginyeria civil, l’enginyeria química, les tecnologies de la informació i les comunicacions, la meteorologia i el sector farmacèutic, entre més camps, i ha pogut compaginar la seva formació

acadèmica a la uPc amb la seva trajectòria professional desenvolupant un projecte per a SeAt. “Avui en dia el mercat destinat als seveis mòbils creix molt, sobretot en el sector de l’automoció”, explica, “i el meu projecte està enfocat a investigar com es poden integrar tots els serveis que t’ofereix un dispositiu mòbil al cotxe per millorar la qualitat de l’experiència del conductor”. el doctorat dura tres anys. Durant el primer any, tots els doctorands dediquen els seus esforços a investigar per assentar el seu projecte, i tant la universitat com l’empresa faciliten tota mena d’eines per fer-ho possible. en aquest sentit, la Generalitat de catalunya dóna suport econòmic a aquests projectes en dues modalitats: cofinançament, modalitat en què l’empresa es compromet a contractar

el doctorand, i ajut específic, una opció vàlida per a aquelles empreses que no poden assumir els costos de contractació o per a aquells estudiants de doctorat que no poden dedicar-se exclusivament al projecte. en aquesta última modalitat, la universitat adopta un paper rellevant a l’hora d’assumir part dels costos del doctorat. en total suposa 22.060 euros anuals (66.180 per projecte). un cop superada aquesta primera etapa, avaluada per un jurat que decideix la viabilitat del projecte, els dos anys següents serveixen per desenvolupar-lo.

FiNANÇAmeNT Segons dades de l’equip del Pla de doctorats industrials, l’esquema de finançament de la Generalitat de catalunya es basa en diversos conceptes. Per al tutor de l’empresa —persona respon-

THeKNOS 187 octubre De 2014

21

EN PORTADA

L’estudiant participa de manera activa en el desenvolupament i execució de projectes de recerca en el sector privat coordinats per universitats catalanes.

22

sable del projecte de recerca a l’empresa— la Generalitat aporta 7.200 euros anuals (21.600 per projecte). La borsa de mobilitat facilita la internacionalització dels doctorands i doctorandes, que disposen d’una ajuda per part de la Generalitat de 6.600 euros per projecte (2.200 euros anuals) per assistir a congressos i seminaris d’interès, i per realitzar estades en altres seus de l’empresa a l’estranger o entorns acadèmics d’excel· lència internacional. En aquesta línia, la Generalitat finança els preus públics de la matrícula al programa de doctorat. Això es tradueix en 1.872 euros per projecte (624 euros anuals). Entre aquests conceptes, també hi ha el finançament al grup de recerca: 7.200 euros anuals per cobrir despeses de la universitat.

Addicionalment la Generalitat finança i coordina 30 hores de les 60 que els doctorands industrials han de realitzar en competències transversals com gestió de

THEKNOS 187 octubre DE 2014

projectes, emprenedoria, habilitats directives, protecció dels resultats derivats de la recerca, etc.

CATALUNYA, PIONERA EN RECERCA Durant l’acte de presentació del Pla de doctorats industrials que es va celebrar el mes de juny de l’any 2013 i que van organitzar la Secretaria d’Universitats i Recerca, les universitats públiques i privades i el món empresarial, Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca, va declarar que “Catalunya torna a ser pionera en recerca.

Hem assolit un nivell d’excel· lència en coneixement i tenim una base industrial potent.

Si tot això ho enfoquem bé, els propers anys podem fer un gran salt tecnològic i convertir-nos en una potència en aquest àmbit”. L’any 2013 es van crear 64 projectes en els quals van participar 58 empreses i un total de 10 universitats de Catalunya, segons dades de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Investigadors industrials Les inquietuds de Miquel Sallés, president de la foneria manresana Funcosa (Fundería Condals, SA), per millorar la qualitat metal·lúrgica de l’empresa van fer que Anna Regordosa, llicenciada en Química a la Universitat de Barcelona (UB), pogués fer el doctorat. El projecte que desenvolupa té per objectiu millorar el procés metal·lúrgic per poder millorar la qualitat de les peces. “L’empresa en surt beneficiada perquè la doctorand té un desenvolupament personal i professional gràcies al doctorat i ens ajuda a aplicar millor els processos de l’empresa”, assegura Eduard Sallés, tutor de l’Anna a l’empresa. “Vam demanar a la seva catedràtica com podíem continuar la col·laboració amb la universitat, i va sorgir l’oportunitat que l’Anna fes el doctorat industrial. Però les tasques que tenia dins l’empresa no eren compatibles amb el doctorat; llavors la companyia va crear un nou departament de metal·lúrgia que ho va permetre”, afegeix.

En el Pla de doctorats industrials hi participen quatre agents: l’empresa, la universitat, l’estudiant i l’Administració. Per a una empresa, incorporar un doctorand suposa poder treballar amb investigadors d’alt nivell científic, accedir a equipaments d’última generació, així com millorar la seva competitivitat i internacionalització.

L’empresa també gaudeix de deduccions fiscals en l’impost sobre societats i bonificacions en

les cotitzacions de la Seguretat Social. La flexibilitat amb què l’empresa i la universitat plantegen un projecte és molt beneficiosa per al doctorand, que pot aprofitar els mitjans que la universitat li posa a l’abast i l’experiència pràctica que ofereix l’empresa. Durant els tres anys que dura el doctorat, l’estudiant participa de manera activa en el desenvolupament i l’execució de projectes de recerca en el sector privat coordinats per universitats líders de Catalunya en l’àmbit del coneixement, com la UB, la UPC o la Universitat Ramon Llull, entre d’altres.

Això li permet adquirir co-

Incorporar un doctorand suposa per a l’empresa treballar amb investigadors d’alt nivell científic i millorar la competitivitat neixement i les habilitats necessàries per fer-se una carrera professional en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació en

la indústria, i assistir a congressos i fer estades en unes altres universitats o centres de recerca per tirar endavant el projecte.

“Un investigador industrial ha de treballar pensant en objectius i saber treballar sota pressió. Ha de ser creatiu, i tenir unes bases sòlides en la seva àrea de coneixement i no tenir por d’experimentar”, diu Aldo Gerardo Arriaga. L’Aldo va llicenciar-se a Mèxic l’any 2008 en Enginyeria Mecatrònica. Allà va treballar per a un parell d’empreses que no l’omplien professionalment; així que va començar a investigar i es va assaben-

Compromís i benefici de l’empresa participant en el Pla de doctorats industrials Les empreses que participen al Pla de doctorats industrials es comprometen a contractar el doctorand per un període de tres anys amb dedicació exclusiva al desenvolupament del projecte de recerca, i amb una retribució mínima de 66.000 euros per projecte (quantitat a la qual cal afegir les quotes corresponents de la Seguretat Social).

Al sou del doctorand o doctoranda industrial se li poden aplicar deduccions fiscals en l’impost de societat, ja que es dedica en exclusiva al projecte i es tracta d’una activitat de recerca o desenvolupament, àmbit on més deducció es poden aplicar. Recentment s’ha aprovat una normativa que, en determinats casos, permet compatibilitzar aquesta deducció del salari amb una bonificació a la Seguretat Social (40% de les quotes a la Seguretat Social per contingències comunes).

A la vegada, cal tenir en compte que tot projecte de recerca no només té el cost de personal, sinó que també hi ha costos de

materials, equipaments, subministraments, fungibles, inventariables, etc., que dins l’empresa els assumeix la pròpia companyia, però quan el doctorand està a la universitat, els assumeix el grup de recerca.

Aquests costos també són susceptibles de deduccions fiscals en l’Impost de societats. compatibilitat amb altres ajuts L’equip del Pla de doctorats industrials destaca que els 7.200 euros anuals (21.600 euros per any i projecte) que atorga la Generalitat en concepte de tutoria de l’empresa són compatibles amb la resta d’ajuts, perquè no es destinen al salari del doctorand. “Es tracta d’un tret diferencial del nostre esquema de finançament”, asseguren, perquè aquests diners són previstos per al seguiment i tutorització del projecte per part del responsable, no pel doctorand, i això permet emprar altres fonts de finançament per les despeses del projecte. n

THEKNOS 187 octubre DE 2014

23

EN PORTADA

Estudiant i tutor, a l’empresa Funcosa, analitzen les dades obtingudes en la recerca per millorar el procés metal·lúrgic i la qualitat de les peces.

24

tar del màster europeu en Mecatrònica i Micromecatrònica (EU4M), un pla d’estudis que es desenvolupava en diferents països com Espanya, França o Alemanya.

El va començar, de primer a França i després el va continuar a Espanya, concretament a Gijón, i quan planificava el projecte de final de màster, el coordinador del màster li va parlar del doctorat industrial. “Vaig llegir la informació i vaig pensar: ‘Això sembla molt més interessant que no pas el que estic a punt d’acceptar’”. I s’hi va llençar de cap.

De seguida va entrevistar-se amb Marcos Arroyo, el seu director de tesi a la UPC, i després amb Norma Pérez, la seva tutora actual a l’empresa on desenvolupa el projecte, Igeotest, situada a Figueres, especialista en geotècnia sostenible.

“Em va sorprendre que no hi hagués gaire competència tenint en compte que el projecte era molt interes-

THEKNOS 187 octubre DE 2014

sant”. Així, doncs, el van escollir. Va aconseguir que el treball de final de màster fos sobre el disseny d’un simulador que posteriorment utilitzaria en el doctorat.

“El Pla de doctorats industrials és una gran opció per a tothom que vulgui seguir avançant acadèmicament i professionalment, i al final del projecte, si no tens l’opció de quedar-te a l’empresa, tens més anys d’experiència útil”, assegura. No és el cas de l’Aldo, perquè, segons ens explica la Norma, “tenim la intenció de continuar comptant amb ell un cop hagi acabat el doctorat en un lloc rellevant i de molta importància per al futur de l’empresa”. transferència tecnològica Catalunya té un sistema universitari de primer ordre que durant els darrers deu anys ha generat innovació amb una repercussió mundial, ha format persones

que són a l’avantguarda del coneixement i té equipaments i instal·lacions capdavanteres. L’objectiu per als deu anys vinents és assegurar la transferència d’aquesta tecnologia i de tot el coneixement que ha generat per afavorir el desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

“Les universitats i els centres públics de recerca són el destí principal dels nous doctors, mentre que el sector privat generalment és l’objectiu secundari.

Només el 15% del personal doctor treballa en empreses”, destaca Antonio Huerta, director del Pla de doctorats industrials.

En aquest sentit, aquest pla és un programa que busca enfortir el teixit industrial català potenciant la competitivitat i la internacionalització de les empreses, retenir talent i posar a l’abast dels estudiants de doctorat les eines per fer possibles projectes

d’R+D+i en una empresa.

Les universitats potencien els mecanismes de transferència de coneixement entre elles i l’empresa, i contribueixen al desenvolupament econòmic del país. A més, accedeixen al know-how i a les necessitats actuals de les empreses i estableixen relacions sòlides amb les organitzacions de tots els sectors industrials.

Norma Pérez és la responsable dels projectes d’R+D d’Igeotest i coordina les activitats entre les empreses col·laboradores, les universitats i l’empresa ma-

teixa. Tot i que el seu paper és sobretot organitzatiu, és tutora especialitzada en el projecte que realitza l’Aldo i assegura que aquest “aporta el coneixement d’una disciplina aliena a la nostra empresa i ens ha servit com a ajuda per desenvolupar equips que, altrament, haurien estat molt més complexos.”

Tot i que a Catalunya el Pla és en una fase molt inicial i els doctorands que hi participen formen part del Pla pilot, a Europa fa temps que es va implantar amb èxit. La investigació

és bàsica per a la competitivitat de països com França, que té el pla doctorat industriel, i Dinamarca, que té un sistema semblant al català en què tots els doctorands acaben incorporant-se a les empreses sense deixar de banda la investigació.

“S’han de millorar els mecanismes de transferència amb els entorns empresarials per aprofitar aquesta posició capdavantera del nostre sistema de recerca i, més precisament, del nostre sistema de formació en recerca i innovació”, conclou Antonio Huerta. n

Pas a pas per a les empreses interessades 1. CAL OMPLIR EL FORMULARI Està disponible al web del Pla (http:// doctoratsindustrials.gencat.cat). Cal enviar una còpia electrònica a la bústia de correu del Pla i un original de paper signat per totes les parts a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). En aquest formulari hi consten les dades de l’empresa, el tipus de projecte i els requisits que han de complir els candidats. En aquesta fase també es tria la modalitat del finançament: cofinançament o ajut específic.

2. PUBLICACIÓ DEL PROJECTE La Generalitat de Catalunya publica al web el projecte de doctorat industrial durant almenys vint dies naturals perquè les persones interessades puguin presentar-hi una candidatura emplenant l’apartat del formulari corresponent.

3. VALORACIÓ DE CANDIDATS La comissió formada per les parts signants del conveni de col·laboració selecciona la persona candidata que compleixi els requisits específics del projecte de doctorat industrial, hagi estat admesa en el programa

de doctorat corresponent de la universitat d’acord amb la normativa legal vigent i tingui una nota mitjana de l’expedient acadèmic igual o superior a 6,5.

4. ACTA DE SELECCIÓ Un cop acabat el procés de selecció, la comissió ha d’elaborar una acta de selecció amb els criteris de selecció, les dades i signatura dels membres de la comissió de selecció, la llista prioritzada de les persones candidates que indiqui la persona candidata seleccionada, la puntuació individual de totes les persones i la certificació que la persona candidata seleccionada compleix el requisit de la nota mitjana de l’expedient acadèmic.

5. SOL·LICITUD DE L’AJUT Durant el període establert, l’empresa pot presentar la sol·licitud mitjançant l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT). Per fer-ho, ha de presentar el formulari normalitzat amb totes les dades i quatre còpies escanejades: del conveni de col·laboració, de l’acta de selecció, dels certificats acadèmics i del document d’admissió. n

THEKNOS 187 octubre DE 2014

25

SOSTENIBILITAT

Onades convertides en electricitat El mar és una font inesgotable d’energia. Tot i així, a la pràctica no és fàcil de convertir, per exemple, el moviment de les onades en electricitat. A l’Estat espanyol, gairebé una vintena d’iniciatives privades i públiques miren d’aprofitar aquesta energia renovable.

El prototipus W200 d’Undigen, a les Canàries, i la planta de Mutriku, al País Basc, són dos casos d’èxit. A Catalunya, els projectes han topat amb la manca de recursos.

Joaquim Elcacho l comunicaciencia.cat

L’empresa catalana Sea Electric Waves ha instal·lat una petita planta pilot en un dic del port de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Se+A Electric Waves

26

Flotant a poc més d’una milla marina de la costa nordest de Gran Canària, el dispositiu W200 té l’aparença d’una gran boia metàl·lica de color groc. L’interior, però, conté un convertidor singular d’energia de les onades amb un sistema de generació lineal de 200 kW de potència. El W200 és el primer prototipus funcional d’Undigen, un projecte de demostració en alta mar d’un sistema innovador de

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

generació de l’electricitat per la força de les onades desenvolupat íntegrament a Espanya. L’aparell flotant és format per tres components principals: una màquina elèctrica concebuda expressament per a aquesta aplicació — els promotors no en donen gaires detalls per qüestions de patents—, els convertidors electrònics de potència i el sistema de control.

Undigen és un consorci publicoprivat format per CIEMAT, Plataforma Oceánica de Canarias, Fomento de Construcciones y Contratas i Wedge Global. El W200 d’Undigen es troba en la fase de proves des del mes de març i, si tot funciona correctament, pot ser el primer pas per a la instal·lació del primer sistema per generar energia elèctrica de les ones connectat a la xarxa elèctrica de les Canàries.

Uns 2.000 km més al nord, al nou dic de protecció del port de Motrico (Guipúscoa) hi ha, des del juliol del 2011, la primera central d’energia de les ones connectada a la xarxa elèctrica a Espanya. La central de Motrico és un projecte de l’Ente Vasco de la Energia i va ser construïda per l’empresa escocesa Wavegen. La instal· lació està integrada en l’estructura del dic, on es van construir 16 grans cambres per les quals entra i surt el corrent d’aire generat pel moviment de les onades. Un turbogenerador instal·lat a cada una d’aquestes cambres produeix electricitat amb una potència instal·lada total de 296 kW. La planta de Motrico i el W200 d’Undigen són dos exemples entre una vintena de projectes en funcionament o en una fase avançada d’experimentació al conjunt de l’Estat per aprofitar el moviment de les onades.

Dissortadament, Catalunya té, en aquest camp, una experiència molt limitada —vegeu-ne un exemple al requadre adjunt.

L’Estudio del potencial de energía de las olas en España, un document elaborat el 2010 per l’Institut

A l’Estat hi ha una vintena de projectes en funcionament o en una fase avançada de proves

Catalunya: pocs projectes i pocs recursos L’any 2011 l’empresa catalana Sea Electric Waves va instal·lar, en un dels dics exteriors del port de Sant Feliu de Guíxols, una petita planta pilot per produir electricitat aprofitant el moviment de les ones. El sistema utilitzat per aquesta empresa, que té la seu a Parets del Vallès, es basa en el principi de columna d’aigua oscil· lant, semblant a l’utilitzat a la planta de Motrico i en més centrals del Regne Unit.

Xavier Tous, un dels promotors del projecte, explica que la iniciativa va sorgir d’un projecte d’emprenedoria d’un grup d’estudiants d’ESADE, experts en medi ambient, enginyeria i qüestions legals.

La prova pilot va tenir bons resultats, però els promotors no van aconseguir prou suport per portar aquell projecte a port.

José Luis Villate, president d’Ocean Energy Systems, explica que Catalunya té investigadors, centres de recerca i empreses tecnològiques de primer nivell, però en el camp de l’aprofitament de la força de les ones “és evident que hi ha moltes altres zones del litoral que ofereixen més possibilitats d’aprofitament”. n

d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria per encàrrec de l’IDAE, destacava que Galícia, amb una potència mitjana d’entre 40-45 kW/m en diverses fondàries marines, “és la zona del litoral espanyol que presenta els valors més elevats de potencial per aprofitar l’energia de les ones, seguida de Cantàbria i la façana nord de les illes Canàries”. interès empresarial Els recursos potencials en l’aprofitament del moviment de les ones i els avenços ràpids en la tecnologia d’aquest sector tenen un reflex directe en el nombre creixent d’empreses

interessades a posar a punt els seus projectes. Així, la secció marina de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA), una entitat d’àmbit estatal, està formada per prop d’una vintena de companyies espanyoles o delegacions de multinacionals amb la seu a Espanya.

La retallada dràstica de les primes per a la producció d’electricitat amb fonts renovables que ha imposat durant els dos últims anys el Govern central i la falta d’un marc legislatiu clar i estable en aquests àmbits també perjudica els projectes de desenvolupament de noves instal·lacions per aprofitar l’energia de les ones. n

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

27

INNOVACIÓ Amb la col·laboració de:

I la participació de:

Manteniment d’instal·lacions tèrmiques amb gas El manteniment legal vetlla per complir la legislació en matèria de seguretat i prevenció de riscos en instal·lacions tèrmiques de gas. Un bon servei de revisió i reparació dels aparells de gas és el primer pas per assegurar el benestar, la higiene i la seguretat tant de les persones com dels espais de feina.

ANNA CARRIÓ l www.annacarrio.com

28

En un procés industrial, a més de tenir els mecanismes adequats de manteniment per assegurar el bon funcionament dels processos i la seguretat de les persones que hi treballen, hi ha una sèrie de tasques de manteniment motivades per la seguretat que cal complir i que corresponen al manteniment legal. manteniment legal Aquest tipus de manteniment engloba totes les activitats que depenen de les disposicions legals i no depenen del poder de decisió del propietari, ni del contractista de manteniment ni dels fabricants d’equips, com són la documentació administrativa, el control i la supervisió de les condicions mínimes de seguretat en instal·lacions i persones, i el respecte al medi ambient.

Aquestes activitats varien d’un país a un altre, perquè és impossible d’establir un sol model de gestió. Però tot i la importància d’aquesta

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

classe de manteniment, no queda recollida a la norma UNE-EN-13306 sobre manteniment, encara que pot considerar-se inclòs en el manteniment preventiu.

Habitualment, els equips sotmesos al manteniment legal en una planta industrial són les instal·lacions elèctriques, els aparells de pressió, les instal·lacions contra incendis, els aparells elevadors, l’emmagatzematge de productes químics, les instal·lacions petrolíferes, els equips i els llocs de treball, les instal·lacions tèrmiques en edificis, les instal·lacions de gas, els accidents majors i la contaminació ambiental. revisió periòdica Pel que fa a les instal·lacions tèrmiques en edificis, el reglament estableix les exigències d’eficiència energètica i seguretat que han de complir per atendre la demanda de benestar i higiene de les persones, i fixa els criteris i les inspeccions

periòdiques que s’hi han de fer. És important disposar d’un bon servei de revisió i reparació de la instal·lació i dels aparells de gas. El Reglament d’instal·lacions tèrmiques d’edificis (RITE) estableix la necessitat d’una revisió periòdica de la caldera i un servei de manteniment preventiu anual. Dins l’àmbit de les instal·lacions tèrmiques, les condicions tècniques i les garanties dels processos amb gas queden fixades en el Reglament de distribució i ús de combustibles gasosos amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns.

Actualment, totes les companyies distribuïdores i comercialitzadores de gas, tant en entorns industrials de treball com en entorns més urbans, tenen diferents classes de manteniment en la seva oferta de serveis per garantir un funcionament correcte i detectar possibles anomalies a través de les inspeccions. n

ARTICLE TÈCNIC

Sistemes d’impermeabilització en un túnel mitjançant mètodes d’injecció En el procés per construir infraestructures de túnels, ens trobem en situacions diferents en funció del terreny, la localització o efectes diversos que ens duen a establir protocols diferents d’actuació per combatre d’una manera ràpida i eficaç la filtració d’aigua en el túnel.

Departament Tècnic de New Dry Impermeabilitzacions, SL.

Avui dia, trobem en el mercat productes i sistemes d’injecció d’una tecnologia avançada que s’adapten a qualsevol situació i que permeten crear pràcticament “un vestit a la mida” per a cadascuna de les situacions possibles en l’obra. Aquests productes i sistemes, juntament amb l’experiència de les empreses aplicadores, possibiliten solucions reeixides per a tots els problemes d’entrades d’aigua en l’execució de les obres de túnels.

New Dry Impermeabilizacions, SL, empresa aplicadora homologada de productes de BASF Construction Chemicals España, dedicada a la impermeabilització i al segellament de tota mena de vies d’aigua, així com a la reparació estructural de formigó i reforç estructural, pretén explicar els diferents usos i l’abast de la injecció de resina, com també les formes d’actuar a l’hora de dur a terme l’execució i els seus mètodes.

Injeccions de resina L’excavació d’un túnel implica un risc pel que fa a

La via d’entrada d’aigua subterrània es pot controlar mitjançant injeccions de resina, abans o després de l’excavació.

29 les condicions del terreny inesperat. Un dels riscos és arribar a una gran quantitat d’aigua del terreny a altes pressions. Els cabals menors d’aigua subterrània també poden causar problemes al túnel o als voltants.

Les filtracions d’aigua són la raó més freqüent per la qual s’injecta el terreny circumdant d’un túnel. La via d’entrada d’aigua subterrània pot ser controlada mitjançant preinjeccions, abans de l’excavació, o postinjeccions, després de l’excavació.

La manca de consolidació del terreny i/o el terreny inestable del túnel és una altra possible raó per a l’ús dels mètodes d’injecció. Un

terreny pobre i inestable pot millorar si s’omple la discontinuïtat injectant-hi materials que ofereixin una resistència i una adhesió suficients. Per tant, les injeccions de túnels poden

Impermeabilització mitjançant injecció de resina.

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

ARTICLE TÈCNIC

Escumants de poliuretà.

30

diferenciar-se de la següent manera: — Preinjecció d’excavació, en què les perforacions es fan al començament de l’excavació del túnel cap al terreny i la resina s’injecta i es deixa reaccionar abans de continuar avançant. A vegades, la preinjecció es pot executar des de la superfície, principalment per a túnels poc profunds, amb accés lliure al terreny de superfície sobre el túnel.

L’execució d’aquesta classe d’injecció permet l’execució de trams de túnel en terrenys amb condicions desfavorables.

— Postinjecció d’excavació, en què la perforació i la injecció es duen a terme en algun lloc interior al llarg de la zona ja excavada del túnel, cosa que millora la salubritat de l’estructura, la durabilitat i la seguretat, i permet el correcte funcionament i la conservació posterior de l’estructura.

Alguns dels punts crítics on es fa aquesta classe d’injeccions són : • Juntes entre mòduls de pantalla • Juntes de dovella • Taps de dovella • Juntes fredes • Filtracions diverses en zoClasse de resina Escumant de poliuretà d’1 comp.* Escumant de poliuretà 2 comp.

D’urea silicats Resina acrílica *Components

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

Vies d’aigua x

nes adjacents al túnel (sortides emergència, accessos, pous...)

• Petites reparacions de l’estructura.

Humitats Consolidació

Farciment Esquerdes/ Sistema Expansió de cavitats fissures d’injecció

x

x

x

x

x x

Classes de resina La resina no curada és líquida quan entra en contacte amb l’aigua. El seu component reactiu i dependent de la temperatura, la quantitat emprada d’accelerador, la viscositat o la naturalesa fan la seva funció segons els requisits exigits.

Hi ha diferents classes de resina, com dèiem més amunt. Entre aquestes classes destaquem: — Escumant de poliuretà d’un component, que reacciona amb l’aigua del terreny, ideal per combatre la penetració d’aigua de manera ràpida i eficaç. En els casos més complexos, es combina amb sistemes drenants i catalitzadors que permeten variar els temps de reacció i les expansions.

Es requereix una bomba d’alta pressió per utilitzar-ne.

— Escumant de poliuretà de dos components, en què la reacció es forma barrejant els components en relació 1:1. És ideal per combatre la penetració d’aigua de manera ràpida i eficaç, així com l’estabilització de sòls poc competents.

Es requereix una bomba bicomponent per aplicar-ne.

x

x

1 comp.

De 0 a 30

x

2 comp.

De 0 a 25

x x

1-2 comp.

1 comp.

De 0 a 20 0

Referència d’obra.

— D’urea silicats de dos components, en què la reacció no escumejant es forma barrejant els components en relació 1:1. És ideal per a la consolidació i estabilització de roques fracturades, terrenys sorrencs i poc competents i bloqueig de vies d’aigua. Es requereix una bomba bicomponent per aplicar-ne.

— La resina acrílica, de viscositat molt baixa, bona penetrabilitat i alta reactivitat. Idònia per al segellament de fissures i la reparació de revestiments de formigó prefabricat i túnels de maons i maçoneria.

Classes d’injectors — Injectors superficials: es fan servir específicament per a la injecció de fissures/esquerdes on no calgui una pressió elevada i en situacions de poca profunditat de penetració del material. És un sistema no gens destructiu per a l’estructura. Es col·loquen per adherència del mateix injector sobre la zona a segellar mitjançant adhesius epoxi d’alta resistència amb una distribució aproximada de 4-5 unitats per mil·lilitre. Segons l’ús que se’n faci i la funció que tinguin, es determinen el diàmetre i el material adequat.

— Injectors interns: se’n fa un ús molt ampli a causa de la gran varietat de diàmetres i longituds.

Permeten injeccions en què calen una pressió elevada i una profunditat de penetració del material a curta i mitjana distància. Els injectors es col·loquen fent perforacions que asseguren la intersecció amb la zona a segellar per a una fixació mecànica posterior i una injecció a alta pressió del material.

— Llances d’injecció: tot i tenir una gran varietat de diàmetres i longituds, es fan servir sobretot en la injecció d’extradós de túnels i en terrenys. Permeten injeccions en què calguin una pressió elevada i una profunditat de penetració del material a llarga distància. Els injectors es col·loquen fent perforacions que assegurin la intersecció amb la zona a segellar per a la fixació mecànica posterior i la injecció a alta pressió del material. n

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

31

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Campanya per defensar els professionals col·legiats i el visat dels treballs tècnics Els presidents i degans de 23 organitzacions i col·legis professionals, entre els quals hi ha el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, s’han adherit conjuntament a una campanya favorable a la qualitat i als professionals col·legiats.

32

Els col·legis i associacions professionals fan una labor en favor de la societat i els ciutadans de gran importància, atès que regulen l’activitat dels professionals, ordenen l’exercici de la professió respectiva, verifiquen el compliment dels requisits legals, actuen disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats i associats. protecció del ciutadà i l’usuari Un dels mecanismes de més efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals tècnics és el visat, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna garantia d’integritat, habilitació, cobertura de responsabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació. Aquesta validació dels treballs professionals mitjançant el visat no suposa un cost important en l’encàrrec global al professional i està subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos

THEKNOS 187 octubre DE 2014

que efectivament es produeixen en realitzar-lo. Per al professional, sotmetre’s a la validació d’una entitat com és un col·legi o una associació professional és un element clar de diferenciació respecte als seus competidors que li permet demostrar de manera certificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat de la seva feina.

A partir d’aquests criteris, els col·legis professionals de l’àmbit tècnic han elaborat coordinadament una campanya adreçada a la societat, les administracions locals, autonòmiques i estatals, i també als profes-

Per al professional, la validació del seu treball és un element de diferenciació respecte dels competidors

sionals per explicar detalladament els valors abans exposats i sensibilitzar-los sobre els avantatges importants que els comporten i a un cost molt baix.

Aquesta campanya es durà a terme a partir d’octubre amb accions divulgatives conjuntes dels col·legis i associacions implicades i també de cadascuna de les entitats, que a través dels seus propis mitjans i accions de comunicació adaptaran la informació referent a l’exercici professional en els diferents àmbits i sectors d’activitat.

Amb aquesta campanya divulgativa, les organitzacions professionals proposen a la societat, les administracions i els mateixos professionals que optin perquè els treballs dels professionals siguin validats pels col·legis a fi de garantir veritablement la professionalitat, la revisió documental, la cobertura de la responsabilitat i la mediació, així com evitar l’intrusisme i la mala praxi.

Els col·legis i les associacions professionals vetllen

La campanya vol explicar a la societat la importància que els treballs professionals estiguin validats pels col·legis

perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional, garanteixen el compliment de la bona pràctica i les obligacions deontològiques de la professió que ordenen i representen, i impulsen la promoció i el desenvolupament professional en benefici de la societat. professionalitat i qualitat garantida Per aquest motiu, i en vista de la liberalització progressiva del mercat, defensen la figura del professional competent i el dret de la societat de contractar amb garanties un tècnic competent i competitiu que tingui la formació adequada i l’habilitació necessària per dur a terme encàrrecs professionals.

Per això consideren que contractar un professional col·legiat que visa els seus treballs dóna més garantia de professionalitat i qualitat. n

Entitats adherides a la campanya: • Enginyers Agrònoms de Catalunya • Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya • Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona • Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Girona • Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida • Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona • Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre • Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya • Col·legi d’Arquitectes de Catalunya • Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya • Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs/Delegació de Catalunya • Enginyers Industrials de Catalunya • Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona • Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona • Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú • Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials i Graduats de Manresa • Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya • Enginyers en Informàtica de Catalunya • Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya • Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació • Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya

Amb el suport dels organismes següents: • Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya • Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

THEKNOS 187 octubre DE 2014

33

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El nou model de factura d’electricitat David jiménez l Cap dels Serveis Tècnics del Col·legi

El 23 de maig de 2014 es va aprovar la Resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines per la qual s’estableix el contingut mínim i el model de factura d’electricitat.

34

L’objecte principal d’aquesta resolució és establir el contingut i el format de la factura que les comercialitzadores de referència (COR) hauran de remetre als consumidors acollits al PVPC i als que, tot i no poder estar acollits al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), transitòriament no disposin d’un contracte de subministrament en el mercat lliure.

També disposa el contingut mínim obligatori i un format voluntari de les factures que les COR hauran de remetre als consumidors amb dret a PVPC acollits a l’oferta de preu fix anual, així com les que remetin les comercialitzadores en mercat lliure amb subministraments en BT fins a 15 kW de potència contractada.

Els annexos I, II i III de la Resolució fan referència, respectivament, als models de factura per als consumidors acollits al PVPC, per als consumidors acollits al bo social i per als consumidors sense dret al PVPC que transitòriament no disposin d’un contracte de subministrament en el mercat lliure.

Pel que fa als annexos IV i V contenen, respectivament, la proposta de format

THEKNOS 187 octubre DE 2014

per als consumidors amb dret a PVPC acollits a l’oferta de preu fix anual i la proposta per als consumidors en mercat lliure amb subministrament en BT fins a 15 kW de potència contractada.

La Resolució divideix els apartats de la factura en lletres de la a a la j i dóna una explicació detallada de cada una (vegeu la imatge).

Aquest article s’ocupa, bàsicament, del model de l’annex I (factura per al PVPC), perquè és la classe més freqüent de tarifa. Com a apartats o àrees importants per llegir la factura i entendre’n el contingut es destaquen les següents: APARTAT c) Aquest apartat és important, atès que ens dóna la primera noció de la part de la factura que està associada al terme fix del subministrament i de la part variable (el consum real que s’ha produït durant el període facturat). A banda dels impostos aplicats (IVA, electricitat) i del cost del lloguer de l’equip —si escau—, en aquest apartat també hi surt el descompte o recàrrec aplicat segons que el consumidor tingui un bo social o, si no, sigui un consumi-

dor sense dret a PVPC que transitòriament no disposi de contracte en el mercat lliure.

APARTATS e) i f) L’apartat e) mostra la comptabilització del consum efectuat durant els períodes de referència, que han de quedar clarament identificats, així com si la lectura és real o estimada. Com a punt destacable d’aquest apartat per als consumidors acollits al PVPC, cal destacar la nota amb asterisc, on s’ofereix la possibilitat de comprovar si el consum facturat és correcte mitjançant una eina habilitada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a la seva pàgina web, que permet simular la facturació de cada subministrament introduint les dades que siguin necessàries.

L’apartat f) especifica la classe de contracte recollint si el subministrament està acollit a la discriminació horària —indica el nombre de períodes en cas afirmatiu— i si la facturació es fa d’acord amb el perfil mitjà del període facturat o es fa per facturació directa del consum real horari. Igualment, diu si el subministra-

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 131

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

Núm. 131

Viernes 30 de mayo de 2014

a)

DESTINO DEL IMPORTE DE LA FACTURA

DATOS DE LA FACTURA DE ELECTRICIDAD

IMPORTE FACTURA:

COMERCIALIZADORA

FACTURA RESUMEN

c)

Por potencia contratada Por energía consumida

XX,XX €

xx,xx € xx,xx €

Dña./D. ……

Calle ….. nº ….. xxxxx (……..)

xx,xx € Impuestos aplicados

d)

XXh – XXh

xxx kWh

xxx kWh

xxx kWh

xxx kWh

xxx kWh

Xxx kWh

xxx kWh

xxx kWh

xxx kWh

(*) Para confirmar que su consumo está bien facturado, introduzca los datos de consumo en el periodo, fechas de lectura y potencia contratada (marcados en color) en la herramienta publicada en la página web de la Comisión Nacional de Competencia y los Mercados www.cnmc.es

Coste de redes de transporte y distribución Otros costes regulados (incluida la anualidad del déficit)

h)

Importe por margen de comercialización fijo: xx kW * xx €/kW y año * (xx/365) días ………………………………

ESPACIO RESERVADO PARA EL GRÁFICO REPRESENTATIVO DE LA EVOLUCIÓN DE CONSUMO

xx,xx €

Facturación por energía consumida: Comprende dos conceptos: la facturación por peaje de acceso (resultado de multiplicar los kWh consumidos en el periodo de facturación por el precio del término de energía del peaje de acceso) y la facturación por coste de la energía (resultado de multiplicar los kWh consumidos por el precio del término del coste horario de energía del PVPC).

Su consumo medio diario en el periodo facturado ha sido de xx,xx €.

Su consumo medio diario en los últimos 14 meses ha sido de xx,xx €.

Su consumo acumulado del último año ha sido de xx,xx kWh.

Importe por peaje de acceso: xx kWh * xxxx €/kWh ………………………………………………………

xx,xx €

Importe por coste de la energía: xx kWh * xxxx €/kWh …………………………………………….………

xx,xx €

Subtotal

xx,xx €

Impuesto de electricidad: Impuesto especial al tipo del x,xxx % sobre el producto de la facturación de la electricidad suministrada multiplicada por el coeficiente xxx.

DATOS DEL CONTRATO

Impuesto electricidad (xx,xx * xx,xx * x,xxx %)

f)

Código unificado de punto de suministro CUPS: XXXXXXX Atención al cliente (nombre empresa COR): 900.xxx.xxx (gratuito) Reclamaciones (nombre COR): 900.xxx.xxx clientes@xxxxxxxxx.es Averías y Urgencias (nombre empresa distribuidora): 900.xxx.xxx (gratuito) Dirección postal reclamaciones (nombre COR): xxxxx Para reclamaciones sobre el contrato de suministro o facturaciones podrá dirigirse a la Consejería xx (órgano competente en materia de energía) de la Comunidad Autónoma de XXX en el teléfono 9x.xxx.xxx o a través de su página web www.xx.es.

Adicionalmente, en el caso de tratarse de una persona física, podrá dirigirse a la Consejería de xx (órgano competente en materia de consumo) de la Comunidad Autónoma de xxx en el teléfono 9x.xxx.xxx o a través de su página web www.xx.es.

Asimismo, podrá acudir a la entidad de resolución alternativa de litigios xxxxxx en el teléfono 9x.xxx.xxx.”

Espacio reservado para datos de cuenta bancaria u otras formas de pago

xx,xx €

Alquiler de equipos de medida y control. Precio establecido que se paga por el alquiler de equipos de medida y control.

Alquiler de equipos de medida y control (xx días * xx,x €/día) xx,xx € Subtotal otros conceptos

xx,xx €

Importe total

xx,xx €

Impuesto de aplicación: Impuesto xxx al tipo del xx%.

Impuesto (xx%) TOTAL IMPORTE FACTURA

xx% s/ xx,xx

xx,xx € XX,XX €

Precios de los términos del peaje de acceso publicados en (disposición normativa).

PVPC calculado según Real Decreto xxxx (disposición normativa).

Margen de comercialización fijo publicado en (disposición normativa).

Precio de los equipos de medida y control establecido en (disposición normativa).

cve: BOE-A-2014-5655

Titular: Dña. ….

NIF: XXXXXXXXE Dirección de suministro: C/….. , XXX TIPO DE CONTRATO: PVPC con discriminación horaria de xxx periodos.

TIPO DE CONTADOR: Con/sin contador inteligente efectivamente integrado en el sistema de telegestión.

Facturación con perfil promedio del periodo de facturación /Facturación por consumo real horario.

Peaje de acceso: XXX Potencia contratada: XXX kW Referencia del contrato de suministro (nombre empresa COR): xxxxx Referencia del contrato de acceso (nombre empresa distribuidora): xxxxxx Fecha final contrato: xx de (mes) de xxxx (renovación anual automática) Fecha emisión factura: xx de (mes) de xxxx

cve: BOE-A-2014-5655

Inscripción en el Registro Mercantil de (ciudad). Lomo XXXX Folio XX Hoja BXX-XXXX

Lectura anterior (real/estimada) (xx-mes-xxxx) Lectura actual (real/estimada) (xx-mes-xxxx) Consumo en el periodo (*)

Consumo en el periodo xxx

XXh -XXh

xx,xx € xx,xx €

Facturación por potencia contratada: Comprende dos conceptos: la facturación por peaje de acceso (resultado de multiplicar los kW contratados por el precio del término de potencia del peaje de acceso y el número de días del periodo de facturación) y la facturación por margen de comercialización fijo.

Importe por peaje de acceso: xx kW * xxxx €/kW y año * (xx/365) días ………………………… xx,xx €

e)

Consumo en el periodo xxx

renovables,

DETALLE DE LA FACTURA

INFORMACIÓN DEL CONSUMO ELÉCTRICO

XXh - XXh

Incentivos a las energías cogeneración y residuos

A los importes indicados en el diagrama debe añadirse, en su caso, el importe del alquiler de los equipos de medida y control

XX,XX €

Consumo en el periodo xxx

xx,xx €

xx,xx € xx,xx € Costes regulados Coste de producción de electricidad y margen de comercialización

Impuesto electricidad xx,xx € Alquiler equipos de medida y control xx,xx € Impuesto aplicado (XX %) xx,xx € TOTAL IMPORTE FACTURA

g)

El destino del importe de su factura, XX,XX euros, es el siguiente:

b b)

Nº factura: XXXXXXXX Periodo de consumo: xx de (mes) de xxxx a xx de (mes) de xxxx Fecha de cargo/fecha límite de pago: xx de (mes) de XXXX

Denominación empresa comercializadora de referencia CIF: Domicilio social:

Sec. I. Pág. 41192

Sec. I. Pág. 41191

ANEXO I

LOGOTIPO

Viernes 30 de mayo de 2014

35 ment disposa d’un comptador intel·ligent integrat en un sistema de telegestió.

Així mateix, cal destacar que en aquest camp apareix la potència contractada.

Aquesta informació és primordial, perquè afecta molt el terme fix de la factura. Si la potència contractada pel titular de la instal·lació és superior al seu consum habitual, pagarà un fix a cada factura per una energia que no consumeix (per als subministraments segons el REBT-2002, cal tenir presents els mínims exigits pel reglament).

APARTAT h) Aquest és un apartat important, atès que detalla els càlculs a partir dels quals

s’obtenen les quantitats dels imports totals reflectits a l’apartat c).

Tal com es veu a la imatge, hi apareixen desglossats els conceptes de factu· ració per potència contra· ctada [peatge d’accés (terme de potència) + marge de comercialització], facturació per energia consumida [peatge d’accés (terme d’energia) + cost de l’energia], lloguer d’equips de mesura i impostos.

APARTAT g) Per acabar, cal destacar l’apartat g), en què es desglossa la destinació de l’import de la factura. Tal com ja es va explicar a l’article anterior, queda palès que el percentatge més gran

d’aquest import es destina als anomenats costos re· gulats: l’incentiu per a les energies renovables, la cogeneració i els residus; el cost de la xarxa de transport i distribució; el pagament per capacitat-cicles combinats; el cost del servei de gestió de la demanda d’interrompilibilitat, i uns altres costos regulats en què s’inclou l’anualitat del dèficit.

Val a dir que els peatges vigents d’accés són els continguts a l’Ordre IET/107/2014, per la qual es revisen els peatges d’accés d’energia elèctrica per a 2014 fins a l’aprovació i l’aplicació efectiva de l’ordre ministerial que els revisi. n

THEKNOS 187 octubre DE 2014

dones enginyeres. resultats de l’enquesta d’opinió Amb l’objectiu de saber què pensen les enginyeres del Col·legi sobre diferents àmbits de la “conciliació” de la vida personal i laboral, es va elaborar una enquesta adreçada a totes les dones col·legiades que contenia preguntes referents a l’entorn professional, personal, familiar i social, tal com us avançàvem al darrer número de la revista.

36

Les respostes i els suggeriments que ens han aportat serviran per saber les necessitats i els interessos de les enginyeres, i dotar de contingut útil el projecte Funcionem Junts. els resultats de l’enquesta són força representatius pel que fa a l’edat i la situació de les participants. com a conclusió general se n’extreu que la majoria de dones que han respost consideren útil el projecte esmentat, motiu que engresca eNGINYerS bcN a seguir treballant amb els col·legiats i les col·legiades per avançar cap a la conciliació. el col·lectiu de dones del col·legi és un grup que a l’enquesta es mostra molt actiu tant laboralment com fora de la feina, i que participa activament en tasques socials i culturals (associacions de veïns, AMPA, centres culturals, etc.). un dels objectius de Funcionem Junts és augmentar la presència i la implicació de les dones enginyeres en les activitats del col·legi. Si es valora la “visibilitat” com a eina indispensable per demostrar a la feina o en qualsevol altre àmbit que

som capaces de tirar endavant els nostres projectes, s’ha de tenir present que eNGINYerS bcN és un molt bon lloc per posar-ho en pràctica. cal donar les gràcies a totes les persones que van dedicar una estona a respondre l’enquesta. també cal agrair-los la seva sinceritat i franquesa a l’hora de contestar la totalitat de qüestions, així com haver fet aportacions i reflexions a través dels comentaris. n

La igualtat d’oportunitats i de salari a l’empresa el col·legi organitza, el 4 de novembre a les 19 h a la sala d’actes del col·legi, una taula rodona amb tres ponents representants de tres visions sobre la igualtat d’oportunitats de la dona a l’empresa, que ens aportaran eines i motivació per créixer professionalment. Sylvain Loubradou, com a home que ha experimentat el cas de l’empresa VeNcA i la incorporació de la dona a llocs de responsabilitat dins de l’empresa; Anna

THeKNOS 187 octubre De 2014

Pujol, com a enginyera (entre moltes altres coses) i professional inquieta a qui no espanten els canvis, i carme Dufí com a enginyera en càrrecs de direcció d’una empresa química, amb una gran experiència en gestió empresarial. tres visions fruit de l’experiència positiva sobre igualtat d’oportunitats de la dona a l’empresa.

Posteriorment a la taula rodona, s’obrirà un debat sobre el tema amb els assistents. n

PREGUNTES FREQÜENTS SERVEI D’ASSESSORAMENT jurídic

La manca de pagament de l’empresa no justifica la no-assistència al lloc de treball El fet que l’empresa degui el salari a un treballador no justifica que aquest decideixi no anar a treballar. Ho considera una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries (STSJ Astúries de 25/04/2014) que avala l’acomiadament procedent d’un treballador que es va absentar del seu lloc de treball durant dies sense cap causa justificada.

Val a dir que l’incompliment esmentat del treballador pot donar lloc a l’extinció legítima del seu contracte de treball sempre que l’incompliment tingui característiques de gravetat i culpabilitat, com s’especifica a l’article 54.1 de l’Estatut dels treballadors, així com que es tracti d’una de les conductes que genèricament es

descriuen a l’article esmentat, entre les quals hi ha les faltes repetides i injustificades d’assistència o la manca de puntualitat a l’hora d’arribar a la feina.

El tribunal asturià va donar la raó a l’empresa dient que, si bé l’incompliment empresarial en el pagament del salari podia justificar l’exercici per al treballador d’una acció d’extinció contractual amb indemnització a l’empara de l’article 50 de l’Estatut dels treballadors, això no permet desvirtuar els efectes establerts legalment i convencionalment per a les manques d’assistència injustificades al lloc de treball, i per tant, el treballador ha de continuar les seves tasques associades al seu lloc de treball. n

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Assessorament Jurídic d’ENGINYERS BCN a www.enginyersbcn.cat

THEKNOS 187 octubre DE 2014

PUBLIREPORTATGE

S’obre la convocatòria als Premis Lamp Lighting Solutions 2015 A la dreta, premiats i jurats de l’última edició dels Premis Lamp Lighting.

38

Contents de la consolidació d’aquests premis internacionals del sector de la il· luminació —la darrera edició vam rebre 608 projectes de 52 països—, tornem a la càrrega amb una nova edició amb moltes ganes de premiar la bona il·luminació i amb un jurat d’admirar.

Mark Major, Kai Piippo, Douglas Leonard, Anne Bureau, Emma Cogswell, Anupama Kundoo, Juan Carlos Sancho i Ignasi Bonjoch seran els encarregats de seleccionar: — Premi il·luminació exterior arquitectònic: projectes d’il·luminació per a una obra exterior realitzada, com monuments, façanes, marquesines o instal·lacions esportives (8.000 €).

— Premi il·luminació d’interiors: projectes d’il· luminació per a espais interiors realitzats, com restaurants, museus, comerços, sales d’exposició, edificis singulars o oficines (8.000 €).

— Premi il·luminació urbana i paisatge: projectes d’il·luminació per a espais urbans realitzats, com pla-

THEKNOS 187 octubre DE 2014

ces, rotondes, avingudes, carrers, parcs o ponts.

(8.000 €).

— Premi students proposals: la temàtica d’aquesta edició és light and darkness; projectes d’il· luminació tant d’interiors com d’exteriors en què tinguin un paper clau en la forma i l’espai no solament la llum, sinó també l’ombra i la foscor, de manera que revelin textures i superfícies, creïn ambients i caràcter: hotels, zones urbanes, paisatges, catedrals, esglésies, aeroports, botigues, restaurants, etc.

Només s’accepten projectes d’idees, que no hagin estat realitzats (2.000 €).

Aquest concurs premia els projectes que han resolt de forma excel·lent la il·luminació arquitectònica d’un espai exterior o interior i hagin creat una relació positiva entre l’arquitectura, l’interiorisme, el paisatgisme i la il·luminació.

Aquests premis valoren la creativitat, la innovació i la sostenibilitat dels projectes d’il·luminació sense importar el fabricant o la marca dels llums emprats en el projecte.

Si ets lighting designer, arquitecte, urbanista, interiorista, enginyer, paisatgista o estudiant, t’animem a presentar el teu projecte!

A més, en aquesta 6a edició hi ha una novetat. Amb motiu de l’Any Internacional de la Llum 2015, declarat per la UNESCO, el life of light premiarà amb un reconeixement un professional del sector per una vida dedicada a la il·luminació. Perquè sabem que hi ha apassionats de la llum i que sense ells el sector no podria haver evolucionat a passos de gegant, i volem donar-los les gràcies.

Si ets membre d’una associació, d’una fundació, d’una entitat del sector, t’animem a presentar el teu candidat a aquest reconeixement life of light. n

Recorda-ho: el període de la inscripció i lliurament de projectes va del 15 de setembre de 2014 al 31 de gener de 2015. Si tens cap dubte, pots consultar les FAQ a la nostra web o plantejar-nos-el per Facebook (Facebook - Premis Lamp Lighting Solutions), per correu electrònic (premios@lamp.es) o per telèfon (+34 93 736 68 39).

PUbLIREPORtAtGE

Qualsevol protecció garanteix la seguretat dels béns i de les persones?

La presència molt important de dispositius electrònics a les instal·lacions ens obliga a una selecció correcta de les proteccions diferencials amb l’objectiu de protegir amb una seguretat total els béns i sobretot les persones.

L’eficàcia dels sistemes de protecció és qüestionada per la presència de dispositius electrònics, perquè trobem no solament derivacions a terra o fuites a 50 o 60 Hz segons quin sigui el sistema, sinó moltes fuites a freqüències més altes, i fuites de corrent continu.

D’altra banda, un altre aspecte important en l’eficiència de les proteccions és el comportament en casos de fuites de corrent continu, que poden originar-se, principalment, en càrregues trifàsiques amb electrònica de potència, encara que també

poden produir-se en certes càrregues monofàsiques. en són exemples típics les varia-cions de velocitat, convertidors de cA a cc, sistemes d’alimentació ininterrompuda, vehicles elèctrics o ascensors (vegeu la fig. 1).

Les fuites de corrent continu als sitemes de protecció diferencial poden comportar una ineficiència total de les proteccions si no són del tipus adequat. encara que aquestes fuites poden ser menys nocives per al cos humà, en combinació amb fuites de corrent altern i polsant poden suposar el bloqueig o encegament de la protecció diferencial, la qual cosa fa que el tret es produeixi amb un corrent superior a aquell en què s’ha de realitzar, de manera que no es pot garantir la protecció segura de les

càrrega monofàsica

TiPuS de PrOTecciÓ diFereNciAL Les proteccions diferencials més usuals en les instal·lacions són del tipus A, Ac i b (vegeu la figura 2). els diferencials del tipus Ac només són capaços de detectar fuites de corrent altern de freqüència industrial (50/60 Hz). en països com Suïssa o Alemanya no es poden instal·lar aquests tipus de diferencial, i és obligatori d’instal·lar, com a mínim, diferencials del tipus A, que és capaç de mesurar fuites polsants.

No obstant això, l’existència de càrregues amb fuites en contínua és més gran, fet que fa necessari utilitzar diferencials del tipus b. n Francesc Fornieles responsable de mercats. divisió de gestió energètica i qualitat de xarxa

Figura 1. Fuites de corrent continu

esquema tipus

persones i dels equips de les instal·lacions.

corrent de fuita IF

Figura 2. Tipus de protecció diferencial segons l’iec. p

carrega trifàsica

T H e KTNHOeSK1N8O5SJ 1 u8L7I ooLc- t Au Gb or Se t De 2014

39

EMPRESA

Amb perfil propi Anudal Industrial, SL

L’empresa Anudal va ser pionera en el disseny i la fabricació d’un producte metal·lúrgic de gran consum que conviu, ocult, amb tots nosaltres: els escaires i les unions per a tancaments d’alumini. A més, lidera amb força aquest camp a l’Estat espanyol. david roman i xavi corbella l eltecnigraf.wordpress.com

L’empresa badalonina ha ampliat la producció d’escaires (a la imatge) amb la d’accessoris de tota mena per al sector dels tancaments.

40

Lleuger, estable i durador, l’alumini extrudit s’ha convertit en una matèria primera habitual a les portes, les finestres i el mobiliari. La unió entre les diferents peces és tota una ciència, invisible als ulls del profà, aplicada en l’interior dels perfils per assegurar unions sòlides i ajustos acurats.

En les beceroles d’aquesta tècnica, per resoldre angles i unions en T o encreuats cada taller tenia el seu

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

procediment, més o menys depurat i de resultats desiguals, fins que Juan Ramón Hernampérez, tècnic comercial del ram, va protagonitzar una seqüència emprenedora d’èxit assegurat: va identificar el problema, hi va trobar una bona solució i la va posar en pràctica. Amb la seva dona, Ana Núñez, fundà Anudal (Ana Núñez Uniones de Aluminio) en un petit taller a Badalona, des del qual es va començar a

comercialitzar un producte que permetia unir perfils de forma ràpida, econòmica i neta. La unió i l’escaire d’alumini, els cargols de cap cònic especial i la punxonadora per foradar els perfils es van escampar a poc a poc pels tallers del sector. “Autèntica enginyeria de Sòria!”, recorda Hernampérez, actual president, natural de Sòria i arribat a Catalunya a principi dels setanta.

“Vaig idear un sistema sen-

zill i enginyós. De primer servíem el veí; després, els tallers del barri, a l’Hospitalet, a Tarragona... i 25 anys després hem arribat al Brasil. Som els reis de l’escaire i la unió!”. Aquests elements van ser l’origen de l’empresa i continuen formant el gros de la producció d’Anudal, tot i que el domini de la tècnica i la visió empresarial han fet ampliar el ventall de productes amb accessoris per a mobiliari, material per a premuntatges i accessoris de tota mena per al sector dels tancaments.

Una mostra del tarannà inquiet de l’empresa són la línia de productes per a la instal·lació d’horts solars —“fa uns quants anys hi vam treballar molt, però ara està una mica aturat per efecte de les noves lleis sobre les energies renovables”, afirma l’empresari— i la línia de producte modular per construir camps de pàdel, “un sector en el qual penso que vam arribar una mica tard”. Les mecanitzacions especials en sèrie són una altra branca del negoci que permet a Anudal treure partit del nodrit parc de maquinària que té.

Preparats i ben situats Anudal ocupa cinc naus que fan 9.300 m2 al polígon Pomar de Dalt. A la dedicada al tallat i la mecanització dels perfils s’arrengleren 38 talladores amb bancada d’alimentació automàtica que treballen incansables per omplir les caixes de transport que es desplacen per una cinta transportadora

Juan Ramón Hernampérez, president d’Anudal, va fabricar i comercialitzar, el 1986, un producte que permetia unir perfils de forma ràpida, econòmica i neta.

controlada automàticament i que abasteix, segons els requeriments de cada peça, les estacions de desgreixatge, mecanització i muntatge.

La gestió lògica de les ordres de producció és possible gràcies al sistema MES (manufacturing execution system), que controla a temps real la

Una fàbrica moderna, amb fililals al Brasil i Colòmbia, i amb un fort valor ètic i social: un 30% dels treballadors tenen alguna discapacitat

producció, els processos i les tasques que duen a terme les màquines. L’ordre i la neteja generals no passen desapercebuts quan es recorren les dependències de l’empresa badalonina: “Complim les cinc S escrupolosament i tenim la certificació ISO 9001”, afirma Enric March, responsable de planificació. “Tenim 68 famílies de producte i més de 3.200 referències que fabriquem en lots que poden arribar a 150.000 peces. És imprescindible treballar amb ordre.” I afirma: “L’utillatge i les màquines automàtiques que fem servir es dissenyen i fabriquen al nostre taller, equipat com pocs i amb operaris especialitzats”.

La inversió que va suposar aixecar una fàbrica moderna i automatitzada ha estat fonamental per superar la crisi que afecta tan profundament la construc-

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

41

EMPRESA

La punxonadora manual Una petita màquina d’accionament manual continua sent un referent a Anudal. Es tracta de la punxonadora que els tallers fan servir per foradar els perfils i ajustar-los als escaires i a les unions. Fet —com no podria ser d’una altra manera!— de perfils extrudits i mecanitzats, aquest accessori, imprescindible per a l’execució amb garanties de tota classe de tancaments, empra matrius intercanviables per adaptar-se a les diferents famílies de productes. Es va presentar en el saló Construmat de 1987, i aviat en va derivar una versió d’accionament pneumàtic.

La petita punxonadora continua amb una salut mecànica envejable: l’obertura a nous mercats en països amb una economia emergent ha brindat una segona joventut a una màquina que reflecteix l’esperit d’Anudal: un producte senzill, eficaç i enginyós. n

42

Hernampérez remarca que el mercat ha fet evolucionar la forma de treballar: “Vam començar fent grans sèries de poques referències. Ara fabriquem el mateix nombre d’unitats totals, però sumant milers de referències diferents. En aquestes condicions només pots ser competitiu en preu i varietat amb unes instal·lacions com les nostres. Per això potenciem l’oficina tècnica, on no donem l’abast perquè col· laborem estretament amb els clients, una estratègia que a ells els permet crear un producte propi, i a nosaltres, subministrar-los els complements”. Les idees són clares en aquesta empresa, inquieta i amb vocació social —un 30% dels treballadors de la plantilla tenen alguna discapacitat física, psíquica o sensorial— que proclama sense complexos els seus valors: innovació, qualitat, servei, ètica i acció social. n

Fitxa de l’empresa

Aquesta màquina serveix per foradar els perfils i ajustarlos als escaires i a les unions.

Senzilla, eficaç i enginyosa.

Anudal Industrial, SL Activitat: empresa dedicada al disseny i la fabricació d’escaires, unions i accessoris per a tancaments d’alumini.

ció. Així ho explica Hernampérez: “Tenim una fàbrica moderna, flexible i competitiva. Hem superat la crisi i no dubto que tirarem endavant. Com ho hem fet? De l’única forma possible: gastant diners per obrir mercat a l’exterior, que és el doble de car que fer-ho aquí. Co-

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

lòmbia i el Brasil, on Anudal ha establert una fàbrica per proveir el mercat local, han suposat un gran esforç, i ara comencem a donar els primers fruits: ja exportem més del 50% de la producció.

A Espanya hi ha competència, però vam ser pioners i tenim experiència i marca”.

Treballadors: 42 Any de fundació: 1986

Av. del Conflent, 100 Pol. Ind. Pomar de Dalt 08915 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 02 72 Fax 93 395 48 07 ventas@anudal.com www.anudal.com

INDúStRIA.CAt

corderia ribó

corders a la vora del mar La corderia es va desenvolupar a badalona durant el segle XVIII com a activitat artesana, relacionada, principalment, amb la pesca. entre els petits tallers que van créixer i mecanitzar-se en destaquen tres per la magnitud que van assolir: les corderies Garriga, Domènech i ribó. totes tres es van establir a l’eixample de llevant, projectat a final del segle XIX i amb què es va ordenar el creixement de badalona als extrems costaners de la ciutat. De tota aquesta indústria puixant desapareguda es conserva l’edifici principal de la corderia ribó, amb una façana ornamentada amb motius propis d’aquest sector i que llueix uns vistosos mosaics de l’artista Lluís bru i Salelles. De la corderia Domènech, enderrocada recentment, se n’han conservat els mosaics, també obra del mateix artista. n

text: David roman Fotografies: David roman (color); arxiu Josep Ma. cuyàs (b/n)

+

Per saber-ne més: ●

Localització: carrer de Pomar de Baix, Badalona (a l’inici de la carretera N-II), on s’alça la Corderia Ribó. La curiosa façana de l’edifici es construí pels volts de 1920.

El projecte el signà Joan Maymó, tot i que els entesos l’atribueixen a Joan Amigó, que no podia signar obres particulars a Badalona pel fet de ser-ne l’arquitecte municipal. Un curiós rastre d’una indústria potent antany que mereix una visita a la part nord-est de Badalona, a 100 metres escassos del mar.

●

Museu de Badalona. Diverses publicacions han donat informació referent als corders a la ciutat.

43

La façana de l’edifici principal de la corderia ribó, a Badalona, llueix vistosos mosaics de l’artista Lluís Bru i Salelles.

THeKNOS 187 octubre De 2014

Enginyers 2.0

La bona salut d’un vell conegut, el butlletí electrònic ORIOL LLADÓ l www.oriolllado.cat

Les newsletters, avui. Tenen sentit? A continuació us presentem les diferents solucions que hi ha al mercat per fer dels butlletins electrònics una eina atractiva i eficient.

44

Vivim temps de titulars llampants i rodons que no sempre s’ajusten, però, a la realitat. Potser heu llegit, o algú us ho ha dit amb un punt de suficiència, que el correu electrònic ha mort i que les xarxes socials i el seu bategar incessant l’han convertit en una relíquia del sistema; que ja no es tracta d’enviar, sinó de compartir; que el TL és el nou inbox, i que Twitter, com el vídeo amb la ràdio, ha mort el correu electrònic.

EINA DE PRIMER ORDRE

Tanmateix, la realitat és ben tossuda. La ràdio continua ben viva, i també el correu electònic, que es reivindica com una eina apropiada per al màrqueting del petit empresari i professional. El correu electrònic presentat en forma de butlletí electrònic continua sent una eina de difusió i interacció comercial de primer ordre. És un sistema avalat per algunes xifres consistents: el prestigiós Radicati Group calcula que els quatre

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

anys vinents el nombre de comptes de correu electrònic creixerà prop d’un 30%. Actualment al món hi ha 2.500 milions d’usuaris de correu electrònic. És un canal en què els dispositius mòbils es van imposant com a instruments de lectura i interacció.

A l’Estat uns 27 milions de persones el fan servir, segons Mailify, les quals envien 2.100 milions de missatges diaris, i es bloquegen uns 1.500 missatges en els filtres contra el correu brossa.

Un 70% dels missatges que es reben a l’Estat espanyol poden ser considerats no volguts (spam). Aquest continua sent un dels grans problemes d’aquest mitjà, perquè la gestió d’aquests missatges comporta perills i pèrdua de temps. No és menys cert, però, que les operadores principals tenen uns filtres cada vegada més potents i eines de gestió i classificació dels correus, un aspecte en el qual ha excel·lit Gmail i el seu sistema de safates intel·ligents.

D’altra banda, diferents estudis confirmen que el màrqueting per correu electrònic té uns nivells de conversió molt interessants i que el sistema encara és preferit per un percentatge molt alt d’usuaris. comunicació directa

El correu electrònic ens permet tenir una comunicació directa i personal amb el nostre client i ens ofereix bones opcions de personalització visual si sistematitzem enviaments regulars de butlletins. En aquest cas, cal tenir en compte cinc qüestions: – Destinatari: tenir una llista actualitzada i ben estructurada de destinataris amb tota la informació que puguem obtenir per segmentar la llista. L’obtenció de la informació ha de complir els requisits legals.

– Disseny: cal assegurar-se que el butlletí tingui un disseny (maqueta i imatge gràfica) que asseguri una lectura fàcil d’acord amb la imatge corporativa de l’empresa.

– Programa: tenir un programa que ens asseguri un sistema fiable i segur d’enviaments.

– Enviaments: elaborar un protocol intern que determini l’estructura i la freqüència dels enviaments.

– Redacció: definir un redactor de continguts o una persona responsable dels enviaments. consells per fer un bon butlletí

1. Assegureu-vos d’enviar un butlletí adaptat als dispositius mòbils (telèfon intel·ligent i tauleta) quant al disseny i la programació. Cada vegada hi ha més gent que repassa el correu amb aquests aparells.

Decideixen des d’on accedeixen al vostre contingut, no pas vosaltres.

2. Incloeu un enllaç direc· te al butlletí en html per mirar directament al navegador al principi del missatge a fi d’assegurar-vos una bona visió en cas que alguna cosa no acabi de funcionar. No hi carregueu gaires imatges i eviteu incorporar-hi els formats flash i pdf, amb una lectura restringida o més complicada per a mòbil.

3.

Penseu a posar botons al butlletí per permetre compartir-lo i enviar-lo a amics i assegurar-ne la difusió. Les xarxes socials són aliades del màrqueting per correu electrònic.

4.

Sigueu austers en la redacció del contingut i limiteu-vos al màxim tot modulant les expec-

tatives, el que expliqueu que veneu i el que veneu realment.

No abuseu de les fórmules pròpies del correu brossa: excés d’exclamacions i utilització de paraules com gratis, important, urgent.

Utilitzeu-les només quan pagui la pena.

5. Treballeu l’assumpte del butlletí buscant una crida a l’acció i posant l’accent en el valor afegit o el servei que ofereix l’empresa.

6.

Situeu els elements

El correu electrònic, presentat en forma de butlletí, continua sent una eina de difusió i interacció comercial més importants de la comunicació al prin· cipi del butlletí, com una piràmide invertida, per aconseguir que els missatges clau arribin, fins i tot si el lector decideix no llegir fins al final.

7. La campanya no acaba quan envieu la comu· nicació: repasseu quina ràtio d’obertura de correu, clics i conver-

sió (vendes, subscripcions, inscripcions) ha generat el butlletí.

Administreu amb pru· 8. dència els enviaments (un a la setmana o un al mes, segons l’empresa). Tanmateix, feu trameses només si teniu novetats a explicar.

9.

Envieu el butlletí no· més a les persones que s’hi han inscrit i situeu en el mateix butlletí un enllaç funcional i immediat de cancel·lació.

Incloeu-hi, igualment, un formulari per posar-se en contacte amb el responsable de l’enviament i un accés a la política de privacitat.

10. Trieu bé l’eina d’envi· ament: a) Mailchimp és molt utilitzada per petites empreses i professionals, és fàcil de gestionar i molt intuïtiva. Permet crear formularis, enviaments segmentats i estadístiques (mitjançant la integració amb l’Analyitics de Google). b) Campaign Monitor és una eina més destinada a grans empreses i agències. c) Podeu utilitzar connectors o complements que s’ajustin al vostre sistema d’edició (Wordpress, Drupal). d) Podeu tenir una eina feta ad hoc, si bé en aquest cas caldrà reservar una partida en el pressupost de comunicació i garantir un bon manteniment i actualització. n

T H E K N O S 1 8 7 OCTUBRE D E 2 0 1 4

45

LA màQuiNA de VAPOr |

Text: Cristina Sáez (cristinasaez.wordpress.com)

Museu de les Aigües

Proposem una experiència perquè els petits i els grans descobriu junts una obra d’enginyeria de principi del segle XX. Es tracta de la màquina de vapor que forma part de la sala d’electricitat del Museu Agbar de les Aigües.

La visita, que es fa cada diumenge i els dies festius en aquest museu si-

tuat a Cornellà de Llobregat, ensenya el funcionament de l’aparell tèrmic.

En aquestes sessions els menuts coneixeran des de la manera com gira el volant d’inèrcia i el regulador de Watt fins al sistema amb què es mouen les vàlvules i els pistons de la màquina de vapor. n

AGbAR

EN FAMíLIA

EStIGUES AL DIA

Si esteu interessats a adquirir un equip de Cover Blubbler, sapigueu que és disponible al portal web thinkgeek.com.

Inclou quatre peces de mides diferents, que van de 3 a 12 polzades de diàmetre, cadascuna d’un color diferent. n

COVER bLUbbER

Aquest embolcall permet emmagatzemar els aliments a la nevera o al congelador. En canvi, no és resistent a la calor; per tant, no proveu de posar-lo al rentaplats, perquè potser deixarà de ser reutilitzable. El fet que s’hagi de rentar a mà és un petit inconvenient... Evidentment, tampoc no pot anar al microones.

Aquestes cobertures són ideals per a la fruita, perquè l’aïlla de l’oxidació.

Però també podeu utilitzar-les per tancar una llauna de refresc inacabada i mantenir-ne el gas, o tapar un pot de pintura mentre no el feu servir.

SeNSe mOure’S deL SOFà taller

SmArT FLexiBiLiTY

Tal i com el nom apunta, aquest és un taller que permet conèixer —sense moure’s del sofà— una altra ciutat de Catalunya. El 29 de novembre és el torn de Girona i Barcelona, on els infants de 6 a 10 anys d’aquestes poblacions podran conèixer-les a través de connexions virtuals.

Servint-se i aprenent de les noves tecnologies, els participants es convertiran en turistes a la recerca de semblances i diferències entre les ciutats, estudiant la seva història, estructura, models de creixement i altres singularitats. El taller és gratuït i per participar-hi cal inscriure’s a activitatsculturals@coac.net. n

Una rajola que converteix l’energia mecànica dels vianants en electricitat (a la imatge) o una persiana que controla la temperatura dels espais interiors de manera que s’hi pugui reduir l’ús de l’aire condicionat. Són algunes de les propostes que trobarem a l’edifici Disseny Hub Barcelona.

“Smart Flexibility” és una exposició organitzada per Materfad que mostra fins a 25 aplicacions d’estructures intel·ligents i materials capaços de sensibilitzar-se i adaptar-se a l’entorn segons les condicions climàtiques, acústiques i lluminoses.

Fins al 16 de novembre la podeu visitar per descobrir les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies avançades amb projectes d’arreu del món. n SMARt FLEXIbILIty

NENS

46

Acabes de dinar i arriba aquell moment de mandra en què toca posar ordre...

Com guardaries la pinya que ha sobrat de les postres?

Cover Blubbler proposa una manera acurada i neta d’endreçar els aliments.

Es tracta d’un plàstic elàstic que s’ajusta a les formes dels productes per tal de segellar-los hermèticament i protegir-los un cop encetats. Aquesta goma adherent s’adapta tant a les formes rodones com a les quadrades, i la cosa més interessant de tot és que... es pot reutilitzar!

EXPOSICIÓ

PRODUCtES

cOVer BLuBBer | ordre a la cuina

THeKNOS 187 octubre De 2014

estructures intel·ligents

EL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS, UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀ CONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE

QUALITAT

FORMACIÓ

PROFESSIONALITAT OCUPACIÓ INNOVACIÓ RESPONSABILITAT

Els col·legis i les associacions professionals són les institucions que vetllen perquè els professionals exerceixin la seva feina d’acord amb l’exigència i responsabilitat que els demanen els ciutadans i l’Administració. Treballen i ofereixen les eines perquè els seus col·legiats i associats puguin garantir la millor qualitat, innovació i sostenibilitat.

Amb el visat o el certificat d’actuació professional els col·legis certifiquen la competència i responsabilitat dels seus col·legiats.

A més de garantir una bona pràctica professional, és una garantia per al tècnic, per a l’obra, l’Administració i per als usuaris finals.

Amb el professional que visa els seus treballs, t’estalviaràs problemes, temps i diners. Hi sortiràs guanyant.

Informa’t als col·legis i les associacions professionals.

Amb el suport de:

Bas铆lica de Santa Maria del Mar

Concert de Nadal 2014

Cor infantil Amics de la Uni贸 Josep Vila Jover, Director

12 de desembre de 2014 a les 20.30 h Invitacions: a la recepci贸 del Col路legi a partir del 10 de novembre.

Per consultes: 934 96 14 20