RETRAT PROFESSIONAL
M. INMACULADA MAROÑO INSUA
ENGINYERA TÈCNICA INDUSTRIAL ESPECIALITZADA EN TÈXTIL, COORDINADORA DE SEGURETAT I SALUT
Col·legiada 21.783 Text: Jordi Garriga
“SI UNA COSA DEFINEIX ELS ENGINYERS ÉS LA CAPACITAT I RAPIDESA EN LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES DIARIS”
U
na lluitadora. Aquest és l’adjectiu que millor descriu la protagonista del Retrat d’aquest mes. Perquè el recorregut professional de la Inma és, realment, el recorregut vital d’una persona que ha hagut de lluitar fort per superar tots els entrebancs. I, sens dubte, aquesta és la millor lliçó per entendre que qualsevol trajectòria professional és fruit de l’esforç. “Jo he treballat de cambrera, de dependenta i com a becària adjunta de direcció al Departament de Presa de Decisions de l’aleshores Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT)”, comença explicant la Inma. Tot i que és de Ferrol, Galícia, no és gens casual la seva feina a l’EUETIT, ja que, com ens explica “la meva intenció era poder realitzar la carrera d’Enginyeria Tècnica Industrial Tèxtil, i sabia que la millor facultat on poder realitzar-la era la de Terrassa”. I aquí és on va estudiar, tot deixant
de banda la facultat que tenia més a prop, la de Béjar, a Salamanca. VIA CRUCIS LABORAL El cas és que l’any 2009, quan estava acabant el projecte final de carrera i començava un màster superior en prevenció de riscos laborals, va ser contractada per una empresa d’enginyeria i Prevenció de Riscos Laborals com a coordinadora de seguretat i salut (CSS), però a causa de la crisi, l’any següent la van acomiadar. Després d’això va tornar a Ferrol. Allà, ella i el seu home van treballar en feines diferents, tot per tirar endavant la família, fins que, el mateix any, rebria una trucada d’una empresa de Catalunya per treballar com a tècnica en prevenció de riscos laborals (PRL). “Malgrat la distància, vam agafar el cotxe per fer l’entrevista, i em van contractar. Estàvem molt contents, però quan faltaven dos dies per passar el període de prova, em van acomiadar de nou.” I, novament, maletes i viatge, però aquest cop es van dirigir cap a Alacant,
d’on és el seu home. Allà les coses tampoc no milloren, de manera que de nou es traslladen a Ferrol, on cal tornar a adaptar-se i agafar qualsevol feina per tirar endavant.
“M’encanta la feina que faig cada dia, tot i que no ha estat fàcil trobar l’estabilitat professional” Finalment, “el maig del 2018 em van tornar a trucar d’R+P, SL. Hi havia de nou un lloc vacant a la delegació de Barcelona i em van preguntar si m’interessava. La meva resposta, és clar, va ser que sí. Primer, perquè m’encanta la feina que exerceixo cada dia; segon, perquè havia tingut molt bons companys i els segueixo tenint, i tercer, perquè tant en la meva comarca com a la meva comunitat autònoma no he tingut la sort que he pogut tenir a Catalunya”. l
FINALMENT, UNA ENGINYERA CONSOLIDADA
Avui, la Inma està contenta amb la seva situació a Catalunya, on, finalment, desenvolupa amb normalitat la seva activitat professional com a enginyera. “El meu treball diari és fixar les disposicions mínimes que garanteixen la seguretat i salut dels treballadors en les obres de construcció i aconseguir la millora de les condicions de treball mitjançant el control de l’actuació de l’empresari, per així reduir els nivells d’accidentalitat a les obres.” Explica que si una cosa defineix els enginyers és “la capacitat i rapidesa en la resolució de problemes diaris”; per això li agrada creure que amb la seva tasca com a CSS “puc deixar el meu granet de sorra pel que fa a seguretat, és a dir, que es compleixi amb les mesures adequades per evitar accidents. El més complicat és, en ocasions, fer entendre que la normativa que s’ha implantat a nivell de PRL per a l’execució de les activitats en obra és per la mateixa seguretat del treballador, en concret quan em trobo amb treballadors que fa anys que treballen en la construcció. Sobretot costa en el món de la construcció, un món que ha estat sempre un món d’homes”.
Juliol-agost 2020 Theknos
21
