ENGINYERIA PER LA IGUALTAT

Per què cal celebrar el Dia de la Dona Enginyera?

El 23 de juny és, des de 2014, el Dia Internacional de la Dona en l’Enginyeria. Sabent això, ens preguntem quins són els motius per celebrar-lo. La situació ha millorat o ha empitjorat amb els anys? Què s’hauria de fer per arribar a la paritat?

1 2 3

© Smithsonian Institution / Viquipèdia © The Royal Library / Viquipèdia

La invisibilitat femenina a la ciència ve de lluny. Al segle xix els llibres no documentaven les dones científiques de l’època.

Els “dies de” es commemoren, normalment, per conscienciar la ciutadania, per generar un clima de debat entorn d’una causa. És el que volia aconseguir la Women’s Engineering Society quan, ara fa set anys, va convertir el 23 de juny en el Dia Internacional de la Dona en l’Enginyeria. De motius, no en faltaven, ni aleshores, ni ara.

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Quan ampliem el focus i mirem les dades no només de l’enginyeria, sinó també de l’àmbit científic, comprovem que la paritat és gairebé una realitat. Segons dades de l’Eurostat, dels quinze milions de científics i enginyers que hi ha a l’Estat espanyol, el 49,3% són dones, més de vuit punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Aquestes dades han millorat amb els anys: el 2002, la situació era un 11% per sota del que tenim ara. I si analitzem què passa molt abans, a l’escola, les estadístiques també són favorables: segons va publicar el març el Ministeri d’Educació i Formació Professional de l’Estat espanyol, el 48,5% de les alumnes de quart de primària asseguren que les ciències els agraden “molt”, un punt per sobre dels nois.

Tot i que, com veiem, hi ha dades per a l’esperança, la realitat és que les enginyeries són encara l’assignatura pendent quan parlem d’igualtat a les STEM (l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). De fet, només el 29% dels estudiants d’enginyeria, indústria i construcció a l’Estat espanyol són dones (només és un punt per sobre de la mitjana mundial). La plataforma Womenalia assenyala, més concretament, que l’absència de matriculades és notable a les enginyeries mecàniques i elèctriques. I aquí tots hi sortim perdent: el Fons Monetari Internacional (FMI) diu que una participació equitativa de dones i homes en el mercat de treball dispararia el PIB fins a un 34%.

‘NO MÉS MATILDAS’

Si hi ha una qüestió en què els experts coincideixen quan expliquen per què hi ha aquesta desigualtat és en la falta de referents. L’assaig La dona com a inventora, de Matilda Joslyn Gage (foto 2), va denunciar, per primera vegada, el prejudici en contra de reconèixer els assoliments de les dones científiques, els quals sovint s’atribueixen als seus col·legues masculins. Això va succeir l’any 1883 i avui ja es coneix com l’efecte Matilda, gràcies a la feina de la historiadora científica que va encunyar aquest terme, Margaret W. Rossiter, un segle més tard. Va ser després que dediqués tota la vida a buscar noms perduts de dones científiques no documentades en els llibres. En la seva recerca, va observar que aquest patró d’invisibilitat femenina es repetia a la ciència de manera constant. La prova és que noms de gran rellevància científica com Barbara McClintoc (foto 1) o Inge Lehmann (foto 3) són poc coneguts per al ciutadà mitjà. No és el cas d’Albert Einstein o Thomas Edison. Aquest 2021, l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT) va llançar la campanya a les xarxes socials #NoMoreMatildas, amb l’objectiu d’evitar que aquest efecte es continués reproduint. A l’àmbit internacional, les dones són menys d’un terç dels investigadors, però no en seran més fins que no els traiem els pals de les rodes. l