3 minute read
ENGINYERIA PER LA IGUALTAT
Les enginyeres es reivindiquen
El món de l’enginyeria segueix sent molt masculí i la presència de dones encara sorprèn. Però la situació està canviant. Hi ha una nova generació d’enginyeres que han decidit fer un pas endavant, i les empreses comencen a veure que en la diferència hi ha l’oportunitat.
Advertisement
“A les obres has de demostrar que ets la millor perquè quan prens una decisió sempre hi ha algú que te la qüestiona pel fet de ser dona”, explica Esther Jimeno, project manager del departament d’Incendis i Obres de Tandem HSE, una consultoria i enginyeria de seguretat industrial i medi ambient. Jimeno va estudiar Arquitectura Tècnica i es va incorporar a l’equip de Tandem HSE el juliol passat. Reconeix que a la carrera potser sí que hi ha més dones, però “quan entres al mercat laboral, t’adones que la majoria dels professionals són homes”.
Tandem HSE és una excepció al sector perquè a l’empresa hi ha gairebé paritat quant a homes i dones. A més, són elles les que tenen càrrecs executius. “Tenim un gran equip de dones amb molt potencial, molt professionals, que equilibren perfectament l’equip i que estan molt valorades”, explica Cristina Fontanet, responsable de Comunicació i Màrqueting de Tandem HSE. “Som una enginyeria i consultoria mediambiental i estem especialitzats en tot el que és el sector industrial, que encara està molt dominat pels homes, però des que vaig entrar a l’empresa el 2018 he vist com tot anava canviant, perquè les noves generacions estan fent un canvi de mentalitat”.
El director general de l’empresa, Sergi Carreras, constata que, en els darrers anys i de manera natural, la situació ha canviat. “La política principal de Tandem HSE ha estat fomentar el talent jove, siguin homes o dones. Amb 60 anys, jo puc tenir una visió més antiquada de les coses, però soc una persona de mires molt obertes. Els meus socis tenen 32 anys i això ha propiciat la igualtat, que, potser, a mi no em sortia de manera innata”.
Laura Peña forma part de l’equip de Tandem a l’oficina tècnica com a enginyera dels projectes de seguretat industrial. Va acabar el màster el 2020 i va entrar fa un any i mig al mercat laboral. Va estudiar Enginyeria Química a la Universitat Politècnica de València, on la proporció de nois i noies era similar. Considera que ha tingut les mateixes oportunitats de trobar feina que els seus companys, però considera que encara hi ha reticències a les fàbriques quan ets dona i jove. “Encara falta que una generació es jubili perquè les coses s’entenguin d’una altra manera i sigui tan vàlid que aparegui jo en una obra com un home”, diu.
I quins avantatges té un equip paritari? Fontanet creu que “tenim punts de vista molt diferents i estem més pendents dels detalls; som molt precises, ens agrada ser molt metòdiques i aportem molta qualitat a la feina, professionalitat i molt equilibri a l’equip”. Tot i que “el més important és que hi hagi varietat d’opinions. En el treball en equip, cadascú aporta el que sap, les seves idees, i això enriqueix el conjunt”, raona Peña. “Les dones
són més racionals i empàtiques, veuen les coses des d’altres punts de vista”, reconeix Carreras, tot i que també considera que els equips no només han de ser paritaris, sinó heterogenis en edat i coneixements. “La combinació de gent jove, talent, innovació i experiència dona molt bons resultats”, conclou.
Cristina Fontanet
Sergi Carreras
Laura Peña
Esther Jimeno
EQUIPS EQUILIBRATS QUANT A EDATS I GÈNERES. AQUESTA ÉS LA CLAU DEL BON FUNCIONAMENT
ENCARA SÓN POQUES
Segons les Nacions Unides, les dones continuen representant només el 28% dels llicenciats en enginyeria, i a Catalunya la presència femenina en graus d’enginyeria encara està per sota del 30%, i en alguns casos, com ara en Informàtica o Telecomunicacions, no arriba ni al 20%. A la UPC, per exemple, en el curs 2019-2020 només el 26,3% de l’alumnat era femení, un percentatge que s’ha mantingut estable durant les últimes dues dècades. l