Revista Telecos 47

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

47 setembre 2009

Parallamps PDCE

El millor aliat de la torre de telecomunicacions

23

Lluís Jofre, coordinador del programa 08 EnginyCat: ‘Reculen les enginyeries que ofereixen menys retorn social’ El valor del dividend digital

26

TLC47-p.02 a 03 ok

15/9/09

14:31

Página 2

Sumari

ANY 15

NÚMERO 47

09/2009

Sumari Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) València, 84, local 1 bis 08015 BARCELONA T. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat Consell de Direcció: Miquel Ramírez, degà del COETC Carles Martín, president de l’ACET Guillermo Canal, gerent del COETC/ACET Comunicació i Publicitat: Mari Campaña mari.campana@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Projecte de disseny i maquetació: Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat) Fotografia i imatges: Ricard Novellas i Flickr Col·laboradors: Jaume Anguera Alfred Causi Jordi Duch José Manuel Huidobro Joan L. Pijoan Joan Melià Alberto Moleiro Manuel Moralejo Juan Diego Otero Josep Pegueroles Carles Puente Lorena Robles Ángel Rodríguez Joan Soler Miguel Soriano Joan Sorribes Juan Vera Jordi Vergés Fotomecànica i impressió: Cevagraf, s.c.c.p.

Dipòsit legal: B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

02

Pàg.

Editorial: A les portes d’una època de canvis

3

Destacats: Els ‘telecos dels CEI hi diuen la seva Llum verd als comptes i pressupostos del COETC Presa de possessió de la nova Junta Rectora del COETC Distesa jornada anual del Grup EP ‘La Nit’ més televisiva Sant Gabriel ens porta a Ca l’Aranyó El projecte DOCET aterra a Barcelona Visita guiada al ‘data center’ de Nexica

4 5 5 5 6 6 6 6

Entrevista: Lluís Jofre, coordinador del programa EnginyCat: “Reculen les enginyeries que ofereixen menys retorn social”

8

Tecnologia: Gestió telemàtica de recursos hídrics (i II Part)

14

Mirador: Antenes miniatura FM per a terminals mòbils

18

El millor aliat de la torre de telecomunicacions

23

El valor del dividend digital

26

‘Management’: Comunicacions d’empresa, competitivitat i regulació

30

Ofertes comercials i serveis: Conveni de col·laboració amb Nexica

34

‘Inter nos’: Telemedicina sense fronteres

36

Calidoscopi: La televisió irromp a Catalunya

37

Publicacions

42

Tribuna: Balanç, objectius i reptes

43

TLC47-p.02 a 03 ok

15/9/09

14:31

Página 3

Editorial

A les portes d’una època de canvis

l passat 19 de juny el Boletín Oficial del Estado publicava el projecte de Llei Òmnibus, relatiu al lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici professional, donant pas, d’aquesta manera, al corresponent tràmit parlamentari.

L’objectiu d’aquesta llei és transposar al dret espanyol la directiva europea de Serveis en el Mercat Interior (Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006).

E

No hi ha dubte que aquesta és una reforma important ja que afecta a un total de 47 normes estatals, entre les quals hi ha les relacionades amb l’exercici professional i els col·legis professionals (Llei de Col·legis Professionals 2/1974 de 13 de febrer, modificada parcialment per les Lleis 74/1978 de 26 de desembre i 7/1997 de 14 d’abril), que veuen reforçada la seva posició i funcions, i al mateix temps, qüestionada l’obligatorietat de col·legiar-se i de visar els treballs professionals.

No obstant, davant la importància dels aspectes relacionats amb la col·legiació i el visat, l’un i l’altre es desenvoluparan posteriorment en una normativa específica. En aquest sentit, el Col·legi està implicat en diverses actuacions (conjuntament amb altres col·legis professionals), per aconseguir un redactat de la norma que tingui en compte les qüestions de qualitat i responsabilitat que impliquen l’exercici professional.

Si l’actual situació econòmica i la implantació efectiva de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ja plantegen un seguit d’incerteses de cara al futur, ara l’adequació a la Directiva de Serveis ens situa directament a les portes d’una època de canvis. És el moment d’obrir un període de reflexió sobre el paper dels col·legis professionals en la societat actual i d’aprofitar-ho per modernitzar les institucions.

Resum de les reformes dels col·legis professionals plantejades en el projecte de Llei Òmnibus 1. S’eliminen les restriccions a la publicitat dels serveis professionals.

2. S’eliminen les restriccions, regulades fins ara pels col·legis, a l’exercici simultani de dues o més professions.

3. Se suprimeixen tràmits, com ara l’obligació de comunicar l’exercici de la professió fora del territori del col·legi d’inscripció.

4. Els barems orientatius d’honoraris s’admeten únicament en el cas de col·laboració amb l’Administració de Justícia, a efectes de la taxació.

5. Una futura llei determinarà quines professions estaran subjectes a la col·legiació obligatòria. Fins llavors, continuarà vigent el model actual.

6. La sol·licitud de visat col·legial dels treballs professionals serà voluntària, excepte si ho exigeix un Reial Decret. Fins que no es promulgui, continuarà vigent el sistema actual.

7. Es preveu que la quota d’inscripció o col·legiació no podrà superar en cap cas els costos associats a la tramitació de la inscripció.

8. S’estableix l’obligació que els col·legis comptin amb un servei d’atenció als usuaris i als col·legiats que tramiti i resolgui les seves reclamacions.

9. Els col·legis disposaran dels mitjans necessaris per a la tramitació per via telemàtica de les sol·licituds de col·legiació.

10. Els col·legis hauran de publicar una memòria anual sobre la pròpia gestió econòmica i la seva actuació disciplinària en defensa dels interessos dels consumidors.

COETC/ACET

03

TLC47-p.04 a 07 ok

15/9/09

12:27

Página 4

Destacats

Els ‘telecos’ dels CEI hi diuen la seva Els ‘telecos’ participants en els I Campionats Esportius Intercol·legials no en tenen cap dubte: els CEI han estat una experiència profitosa i enriquidora, que a més estan disposats a repetir. Set d’ells ho expliquen així.

Joan Casellas – Futbol sala. Aquests primers campionats m’han recordat la meva experiència en això de compartir nits futboleres rematades amb bocata i cervesa, de quan practicava el futbol dels ‘telecos’ universitaris. De fet, tots dos ambients són molt semblants i segurament ho seran cada vegada més, així que els components de l'equip d'aquesta competició es vagin impregnant d’aquells records llunyans.

Alfred Causi – Futbol sala. Esports i gent magnífica, això és el que ens hem trobat en els Campionats Esportius Intercol·legials (CEI). No haurem quedat primers, però hem construït un equip de persones capaç de ser-ho. Esperem que en la pròxima edició siguem més i millors i així poder fer un equip de futbol o de qualsevol altre esport tant potent com la nostra professió.

Xavier Cortés – Tennis. Els primers CEI ens han aportat dues coses molt importants: una, l’oportunitat de conèixer d'altres companys de diferents àmbits en un ambient distès; l'altra, el sentiment de pertànyer a un col·lectiu professional i humà. Enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa i ens veiem l'any que ve.

Meritxell Bosch – Futbol sala. El que he trobat més a faltar en aquests primers campionats ha estat la participació femenina, almenys en futbol sala. On són totes les noies que jugaven a futbol sala amb mi quan estudiàvem? Companyes, a veure si us animeu i fem aviat el nostre campionat!

Jordi Vergés – Tennis.

D’aquests primers campionats cal destacar l’èxit organitzador per part de tots

els col·legis professionals. A més, el nivell dels participants va ser molt alt. Això obliga a tots els ‘telecos, de cara a la segona edició, a posar-nos les piles, és a dir, a entrenar-nos de valent!

Marcos Rodríguez – Futbol sala. La trajectòria de l’equip de ‘telecos’ de futbol-sala va ser clarament ascendent, amb l’objetiu clar d’aconseguir la nostra primera victòria. No vam poder assolir-la però ho tornarem a intentar l’any que ve amb més ganes i energia, i esperem que també amb algun o altre fitxatge estrella.

Carles Salvadó – Futbol sala.

Jugar a futbol amb els meus companys ‘telecos’ de professió…. Les

telecomunicacions i l’esport, són compatibles? Jo creia que no massa, però la il·lusió i el coratge de la Mari i companyia, em van convèncer del contrari. No vam guanyar cap partit, però vam guanyar salut, vam perdre uns quilets de greix i... vàrem acabar demostrant que... no són massa compatibles l’esport i les ‘telecos’. Demostració: el trencament del turmell de la nostra portera (mai em perdonaré haver-la forçat a jugar) la qual, uns mesos després del darrer partit, encara no toca de peus a terra.

04

TLC47-p.04 a 07 ok

15/9/09

12:27

Página 5

dos únics punts de l’ordre del dia restaven pendents d’apro-

Llum verd als comptes i pressupostos del COETC

vació des de l’Assemblea General Ordinària del passat 4 de maig, que no va acceptar la forma en què es va presentar el tancament econòmic de l’exercici del 2008 ni el plantejament

Per unanimitat de l’Assemblea General Extraordinària

de distribució pressupostària per al 2009. En aquell moment, el principal punt de disconformitat van ser les partides destinades a la compra i adequació del local adquirit el juliol del

L

’Assemblea General Extraordinària del COETC, cele-

2008. Per tot plegat, la Junta Rectora es va veure obligada a

brada el passat 6 de juliol, va aprovar els comptes del

convocar la posterior Assemblea Extraordinària per presentar

2008 i les partides pressupostàries per al 2009, i ho

de nou la informació econòmica, detallant i diferenciant clara-

va fer per unanimitat dels 25 col·legiats assistents. Aquests

ment les quantitats relacionades amb el local.

Distesa jornada anual del Grup EP

Presa de possessió de la nova Junta Rectora del COETC

E

l passat dia 6 de juliol va prendre possessió la nova Junta Rectora del COETC, proclamada el mes de juny

E

l Grup de l'Exercici de la Professió (EP) del COETC va celebrar el passat dia 1 de juliol una distesa jornada anual que va aplegar una trentena de col·legiats, reunits

a la mateixa seu del COETC i a l’entorn d’una taula de ponents

anterior per la Mesa Electoral després de la revisió

formada pel coordinador del Grup EP, Joan Mª Ribes, el gerent

pertinent de l’única candidatura presentada. Els membres de

del COETC/ACET, Guillermo Canal, i també per Josep Vilà i

la nova Junta, el mandat de la qual es mantindrà al llarg dels

Xavier Edo. A més d’ells quatre, qui també es va adreçar als

propers quatre anys, són:

assitents fou el propi degà del COETC, Miquel Ramírez, que va

Degà: Miquel Ramírez Martín

prendre la paraula en l’inici de l’acte per donar la benvinguda

Vicedegà: Carles Martín Badell

als congregats.

Tresorer: Joan Solé Viñas

El prolegomen inaugural de la jornada va donar pas a la

Secretari: Ramon Palacio León

intervenció de Joan Mª Ribes. En la seva exposició va presentar

Vocal 1: Pedro Vicente del Fraile

les conclusions del VI Congreso de Ingenieros, celebrat el mes

Vocal 2: Joan Mª Ribes Artigas

de maig a Màlaga, i va abordar també el tema de la nova norma-

Vocal 3: Antoni Brey Rodríguez

tiva sobre ICT's. A continuació, Josep Vilà, va fer una presen-

Vocal 4: Jordi López Benassat

tació centrada en l’eficiència energètica, i al seu torn, Xavier

Vocal 5: Domingo Ruiz Estopiñan

Edo, va dissertar sobre el desplegament de la fibra òptica fins

Vocal 6: Gonzalo Bonhomme Altable

a la llar (FTTH). Finalment, Guillermo Canal va fer una breu intro-

Vocal 7: Jaume Xarrié Sánchez

ducció sobre la Llei Òmnibus, que afecta a tots els col·legis

Vocal 8: Xavier Peiró Esteban

professionals en més o menys grau.

Vocal 9: Joaquín Tomás Vidal

El colofó de la jornada va posar-lo un aperitiu, servit com

Vocal 10: Joan Carles Samaranch Pineda

sempre amb la intenció que els assistents gaudissin d’una estona

Vocal suplent: Joaquim Sin Giménez

final de conversa i debat informals sobre els temes plantejats.

05

TLC47-p.04 a 07 ok

15/9/09

12:27

Página 6

Destacats

Sant Gabriel ens porta a Ca l’Aranyó

‘La Nit’ més televisiva l proper dijous 1 d’octubre, el nostre col·lectiu celebrarà la

om ja és habitual en aquestes dates, des del ACET/COETC

E

estem treballant amb molta il·lusió en la propera Nit de

cació, amb una jornada que ens portarà a visitar les instal·lacions

les Telecomunicacions, que en la seva quinzena edició brillarà

del nou Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu

de manera molt especial amb l’ajut del tema central escollit per

Fabra (UPF), situat a l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó del

a l’ocasió: l’evolució de la televisió. Es tracta d’un fet de gran

Poblenou, al bell mig del districte tecnològic del 22@. Ens aquest

trascendència que ha marcat els hàbits socioculturals de tota

periple ens acompanyaran el rector de la UPF, Josep Joan Moreso,

la població del planeta i que ara, a més, és a punt d’arribar al

i el director de l’Escola Superior Politècnica de la mateixa univer-

moment històric de la culminació de l’encesa digital, prevista

sitat, Alejandro Frangi. Tothom que s’hi vulgui inscriure ho pot

per al mes d’abril del 2010.

fer enviant un correu electrònic a inscripcio@telecos.cat

C

festa de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomuni-

Amb la intenció de subratllar l’enorme significació tecnològica d’aquest instant, ‘La Nit’ comptarà, d’una banda, amb la participación destacada del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), i de l’altra, la pròpia gala tindrà un format televisiu que,

El projecte DOCET aterra a Barcelona

a més d’integrar tots els ingredients que any rere any l’han posi’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació

Catalunya i Espanya, també hi afegirà nous components capaços

L

d’aportar el toc d’innovació i creativitat necessaris per convertir-

passat la segona reunió del projecte europeu DOCET, concebut

la en una trobada única.

amb la finalitat d’establir un sistema d’homologació de qualifi-

cionat com l’esdeveniment de referència del sector TIC a

de Barcelona (ETSETB) va acollir a finals del mes de juny

Per tot plegat, no dubtem que la XV Nit, més enllà de perfilar-

cacions universitàries en enginyeria TIC. Concretament, es tracta

se com la millor ocasió per al retrobament dels seus protago-

de crear un model equiparable al sistema docent anglosaxó

nistes habituals: professionals, personalitats, guardonats, patro-

(CDIO) i al de qualificació europeu (EQF), basat en el resultat de

cinadors, empreses i institucions del nostre sector, serà també

l’aprenentatge en diferents àmbits d’actuació, com ara les capa-

la més televisiva de les catorze edicions acumulades.

citats, les habilitats i els coneixements. La reunió de Barcelona, en què van participar, per part de l’ACET, Guillermo Canal, Josep Bosch i Alfred Causi, va servir per avançar en el consens sobre diferents temes de debat amb altres grups i per aprofundir en el sistema CDIO (aprofitant l’avinentesa d’una reunió de la Comissió Internacional d’aquesta organització que es feia aquests mateixos dies a la capital catalana, i en la qual la ETSETB ha demanat formalment d’integrar-se). Finalment, els assistents també van participar en la jornada ‘Fòrum de debat Enginyeria 2020’ organitzada per Enginycat, sobre el futur professional dels enginyers.

Visita guiada al ‘data center’ de Nexica l ‘data center’ de Nexica, un dels més moderns d’Europa

E

va guiar-les el teleco Sergi Morales, que a més d’explicar de

i el primer i únic homologat amb la certificació ‘Blade

manera molt didàctica el funcionament del centre de dades

Ready’ de APC-MGE, de tot l’Estat, ja no té cap secret per

en línia, també va resoldre els dubtes plantejats per la vintena

als col·legiats que van visitar-lo en dues ocasions consecu-

d’assistents. Per correspondre a la bona acolllida dispensada

tives programades per als dies 17 i 18 del passat mes de juny.

a aquesta activitat, es preveu programar altres jornades de

Totes dues visites reservades en exclusiva per al nostre col·lectiu

visita de cara a l’últim trimestre de l’any.

06

TLC47-p.04 a 07 ok

15/9/09

12:27

Pรกgina 7

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Página 8

Entrevista

‘Reculen les enginyeries que ofereixen menys retorn social’

A

cabar amb el dèficit de 12.500 enginyers que

aquest dèficit aproximat de 12.500 professionals. Doncs bé,

pateix Catalunya enfront de la mitjana de la UE-

si quan estàvem en camí d’aconseguir-ho, les xifres de nous

25, i que podria arribar als prop de 25.000 l’any

graduats comencen a disminuir i això passa quan la resta de

2015, és un repte a l’abast del programa EnginyCat

països europeus segueixen completant la seva modernització

o bé ultrapassa les potencialitats d’aquesta iniciativa?

laboral, llavors és clar que la diferència relativa –dèficit– amb

Bé, en primer lloc cal contextualitzar aquestes dades. En els

Europa començaria a créixer, quan fins ara ha anat disminuint

darrers 10-15 anys, Catalunya ha generat un nombre de graduats

gradualment. Per tant, només si es manté aquest dèficit anual,

en enginyeria que, en termes relatius, està en sintonia amb la

llavors sí que es podria arribar a la xifra de 25.000 l’any 2015,

mitjana dels països europeus i això ha permès una modernit-

tal com s’apuntava al començament.

zació ràpida i intensa del país en molts sectors. En aquest sentit podríem dir, doncs, que les xifres de nous graduats han estat

Què cal fer, doncs, per intentar retallar aquest dèficit?

adequades a les necessitats. Quan en canvi mirem el nombre

Acabar amb aquest dèficit és un repte que està al nostre abast

total de professionals que exerceixen actualment en els dife-

si lluitem amb eficàcia en diferents fronts: el de recuperar l’in-

rents sectors del teixit econòmic i ho comparem en termes rela-

terès i el nombre de vocacions pels estudis d’enginyeria, tal

tius (professionals per milió d’habitants) amb les xifres euro-

com ja s’està insinuant a alguns països europeus avançats

pees, veiem que estem encara lleugerament per sota. Això és

com Alemanya; el d’aconseguim millorar la preparació cien-

així perquè cal, com a mínim, tota una generació de 30 anys

tífica dels nostres joves, i molt especialment de les dones; i el

per normalitzar el conjunt del teixit laboral, i és aquí on es detecta

de modernitzar els nostres currículums universitaris millorant

08

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Página 9

Lluís Jofre, coordinador del programa EnginyCat

‘El sistema d’educació superior s’ha d’orientar cap a coneixements més propers a les necessitats socials i industrials’

Des de finals de l’any passat, la Generalitat impulsa el programa EnginyCat, amb l’objectiu de donar resposta a la davallada creixent de vocacions tècnico-científiques en general i d’enginyeria en particular. Al seu capdavant hi ha l’enginyer de telecomunicació Lluís Jofre, que proposa la “modernització i diversificació del sistema educatiu”.

substancialment el nombre de joves que es graduen en els

cost tant en les xifres de percentatge de graduats com en el

temps previst –en aquests moments acaben només la meitat

temps necessari per finalitzar els estudis.

dels estudiants que comencen.

Quines receptes li semblarien més idònies per combatre El ‘Global Information Technology Report’ que elabora

les deficiències d’arrel estructural del sistema educatiu

cada any el World Economic Forum i l’escola de negocis

català i espanyol?

INSEAD de París, posa de manifest en la seva darrera

Sense ser un expert en educació en general, penso que les

edició, que la pitjor feblesa espanyola és la relacionada

receptes passarien per modernització i diversificació del sistema.

amb el sistema educatiu, tant l’elemental i professional

A nivell d’ensenyament obligatori s’ha de fer un esforç per

com l’universitari. Es pot dir, doncs, que EnginyCat s’en-

reforçar els coneixements fonamentals i a nivell post-obliga-

fronta a un greu problema d’arrel estructural?

tori, per la diversificació. El sistema d’educació superior (profes-

És veritat que mentre el nostre sistema educatiu ha fet un

sional i universitari) s’ha de modernitzar orientant-lo cap a

esforç gegantí per generalitzar-se i arribar a percentatges molt

coneixements més propers a les necessitats socials i indus-

més grans de la població, això ha suposat en molts casos

trials, i s’ha de diversificar i re-equilibrar, augmentant les forma-

haver de pagar un preu elevat en qualitat dels continguts. Els

cions d’orientació professional per arribar a les mitjanes euro-

resultats de dades contrastades com ara les proves PISA que

pees i emfasitzant alhora unes docències universitàries avan-

es fan cada tres anys demostren que Espanya i Catalunya

çades i de prou capacitat per competir a nivell internacional.

estan per sota de la mitjana en termes absoluts i que la tendència relativa tampoc no és bona. En termes relatius, es graduen

En quina mesura creu que empitjora també el pronòstic

un 20% menys d’estudiants de secundària i el nombre de

d’èxit del programa EnginyCat, el fet que, segons el darrer

graduats en formació professional és la meitat de la mitjana

informe PISA, menys d’un de cada 20 joves espanyols de

europea. La formació universitària no pot deixar de ser, en

15 anys assoleix un coneixement elevat en ciències (al

part, un reflex d’aquesta situació.

mateix nivell de Mèxic i Turquia), enfront de la proporció

Pel que fa a la formació en enginyeria, cal subratllar tant la llarga

de gairebé un de cada 5 de Finlàndia?

tradició d’aquesta educació a casa nostra (tan pública com

Aquest és, efectivament, el preu que hem pagat per l’intens crei-

privada), com l’esforç recent (dels darrers 30 anys), de creació

xement del sistema, que potser ha posat un èmfasi molt gran

d’una ‘nova escola d’enginyeria’ puntera en coneixement i d’alt

en assegurar la socialització i que ara sens dubte s’hauria de

nivell d’internacionalització, que han fet que els nostres graduats

posar també en assegurar l’adquisició de coneixements. Aquí

en enginyeria hagin estat capaços de donar una gran embran-

cal dir que s’ha de recuperar els nivells d’alta qualitat, i que,

zida a la modernització del nostre país i assoleixin un notable

encara que això requereixi temps, també és veritat que tenim

reconeixement d’abast europeu i internacional. Això s’ha acon-

les estructures i el professorat que, amb les reorientacions neces-

seguit, però, i tal i com dèiem abans, pagant el peatge d’un alt

sàries cap a la diversificació, haurien de ser capaços de fer-ho.

09

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Página 10

Entrevista

Més complicitat entre les escoles d’enginyeria i les empreses

Lluís Jofre,

Com han de tendir a ser les escoles tècniques i els centres que formen

coordinador del programa EnginyCat

els enginyers? Com han de vincular-se a les empreses? Quin component de recerca han d’assumir?

Les escoles han de tendir a ser organismes cada vegada més hibridats amb

Què caldria fer per estimular l'afany

el seu entorn professional local i amb l’entorn tecnològic internacional. Les

científic i generar un corrent de simpatia

escoles han d’orientar-se a tenir un major impacte simultàniament a nivell local

de les noves generacions per les cièn-

i a nivell internacional, i tenim bons exemples en les escoles de negocis. Però

cies i les tècniques experimentals,

això només serà possible amb un nivell de complicitat entre les Escoles d’en-

l'avenç de les quals és l'única garantia

ginyeria i les empreses molt més intens que l’existent actualment.

de desenvolupament futur?

Els joves són curiosos per naturalesa i hem d’aprofitar aquest fet enfrontant-los

mancances del sistema educatiu i del

Quines mesures específiques con-

a reptes i temàtiques que els cridin l’atenció.

desinterès generalitzat per la ciència

templa el programa EnginyCat per

Per això, però, necessitem, d’una banda,

i la tecnologia, quins altres factors

combatre’ls?

reforçar la seva capacitat per manegar

propicien aquesta davallada?

EnginyCat és una iniciativa del Departament

els conceptes científics bàsics amb natu-

Quan es mira de més a prop el fenòmens

d’Innovació, Universitats i Empresa a

ralitat i per l’altra obrir-los els ulls als grans

de la reculada s’observen característi-

través del Comissionat per a Universitats

reptes que tenim plantejats en termes

ques més específiques que cal tenir en

i Recerca i que s’executa a través de la

de salut, energia i recursos naturals. La

compte. Els estudis d’enginyeria reque-

Fundació Catalana er a la Recerca i la

ciència i la tècnica han de ser abordats

reixen un esforç important que, tot i que

Innovació (FCRI), i compta amb la col·labo-

i viscuts en el dia a dia de tots els nivells

en molts casos puguin tenir components

ració intensa de diferents institucions entre

acadèmics, i molt especialment els més

vocacionals, també és veritat que s’as-

les quals cal destacar als Col·legis i

inicials, com aspectes que contribueixen

sumeixen amb més claredat si es veu un

Asociacions professionals d’enginyers.

decisivament i positivament al nostre

retorn social (que pot ser en forma de

El programa es planteja actuar en tres

desenvolupament personal o social, com

qualitat de la feina, salaris, reconeixement

fronts concrets que són el de la creació

ho fan la música o la literatura.

social...) que compensi l’esforç realitzat.

de vocacions a nivell pre-universitari (la

En aquest sentit, veiem que aquelles

guia dels estudis d’enginyeria, vídeos

Què més s’amaga darrera de la recu-

professions i especialitats de l’enginyeria

explicatius de les enginyeries, les sessions

lada en el nombre d’enginyers titulats

en què aquest retorn social és menor o

d’exposició a la tècnica a secundària que

a Catalunya? És a dir, a banda de les

més inconcret la reculada és més forta.

aquest any arribarà a més de 20.000 estu-

Paper clau dels col·legis professionals d’enginyeria Quin paper han de tenir els col·legis professionals d’enginyeria en el nou escenari derivat del procés de Bolonya?

En tot aquest procés els col·legis professionals hi poden tenir un paper transcendent a diferents nivells. Per una part han de ser capaços d’anticipar-se en la identificació dels grans reptes socials i en la proposta d’alternatives viables i a partir d’aquí han de contribuir a definir i explicar socialment el paper dels enginyers en la resolució d’aquests grans reptes. Aquest missatge ha d’arribar als diferents agents socials i molt especialment als joves i als educadors prescriptors d’aquests joves en la seva etapa de construcció de vocacions. En segon lloc, han d’interaccionar d’una manera enriquidora i no limitadora amb els responsables acadèmics de les escoles d’enginyeria. Els col·legis professionals i les escoles d’enginyeria han de saber mirar i donar respostes conjuntes al repte Enginyeria 2020. Per últim, han de contribuir de manera decisiva en tot el procés de clarificació i millora de la inserció professional. Hem de procurar que els graduats dels tres nivells: professional, tècnic i superior, trobin un encaix professional que els faci valorar positivament la seva professió i que els animi a seguir aprenent i formantse al llarg de tota la seva vida professional.

10

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Página 11

Bona perspectiva de les enginyeries a mig termini Quin impacte s’espera que tingui el procés de Bolonya en la recuperació de les enginyeries a mig termini?

Un dels objectius del procés de Bolonya és l’orientació de la formació universitària, i en aquest cas de la formació d’enginyeria, cap a l’adquisició de competències necessàries pel desenvolupament i l’inserció professional. En paral·lel, el procés que estem vivint de reestructuració econòmica està posant en valor les formacions sòlides com les enginyeries. Tot això ens porta a concloure que les enginyeries tenen una bona perspectiva a mig termini en la mesura però en que siguin capaces de definir clarament el seu rol professional i encaixar-lo amb la resolució dels problemes que la societat interpreta com importants.

diants per curs, les colònies d’estiu o bé

desplegament d’aquestes competèn-

Pel que fa a l’acció centrada en l’en-

l’acte de reconeixement als 100 joves

cies. Cal esmentar aquí també que el nou

caix entre oferta i demanda profes-

premiats en ciència i enginyeria a Catalunya),

pla d’estudis ha de preparar als nostres

sionals, quin nivell de protagonisme

en la modernització dels estudis universi-

graduats per aprendre a aprendre i així

creu que caldria donar a la implan-

taris en enginyeria (Enginyeria 2020 i beques

poder-se mantenir actualitzat al llarg de

tació de l’anomenada ‘Targeta blava’

EnginyCat) i en la millora de les condicions

la vida. Si aquest aspecte és important

europea, aprovada per l’Eurocambra,

en què es produeix la inserció professional

pel conjunt d’ensenyament universitaris,

per atreure treballadors qualificats?

(la preparació pel disseny i la innovació).

ho és molt més pels ensenyaments de

Crec sincerament que Catalunya i Espanya

Això s’està fent a través de 9 mesures de

base tecnològica i molt especialment per

estan en disposició de fer front a les neces-

gran abast i que venen a complementar

uns estudis con els d’enginyeria de tele-

sitats d’enginyers de bon nivell en l’àmbit

les actuacions que diferents universitats,

comunicació amb un ritme molt intens

de les telecomunicacions, i que en tot cas

col·legis professionals i institucions ja estan

de renovació dels coneixements.

el que podria aportar la ‘mobilitat blava’

desplegant en els darrers anys.

són treballadors qualificats a nivell de Sobre la iniciativa de les ‘Jornades inter-

formació professional.

Parlem de l’acció centrada en l’impuls

nacionals de bones pràctiques docents’,

a la modernització curricular de les

quines conclusions destacaria de la

Quin volum potencial de demanda

enginyeries per adaptar-les amb major

primera sessió de debat ‘Enginyeria

d’enginyers generaran les empreses

precisió a les demandes del mercat.

2020: fòrum de debat internacional’ que

ubicades a Catalunya, a Espanya i a

Quin resultat concret cal esperar

es va fer el mes de juny passat?

la resta d’Europa, en els propers 10

d’aquesta embranzida modernitza-

La primera és que les preocupacions que

anys, i de quin nivell de formació:

dora en el cas de l’Enginyeria de

tenim a casa nostra en quant a les orien-

professional, tècnic, superior?

Telecomunicació i quin reflex hauria

tacions futures en la formació de l’engin-

La previsió és que de mitjana, i durant els

de tenir en el seu pla d’estudis adaptat

yeria són compartides per les escoles d’en-

propers 10 anys, es produeixi un creixe-

a les directrius de l’Espai Europeu

ginyeria de països punters com ara els

ment en la demanda de professionals de

d’Educació Superior (EEES)?

Estats Units, Dinamarca o el Regne Unit.

la tecnologia d’un 3% anual en el conjunt

Penso que tenim uns estudis d’Enginyeria

La segona és que hem de preparar als

dels tres nivells. La demanda de nivells

de Telecomunicació que cobreixen molt

nostres joves enginyers per ser capaços

superiors serà més gran als sectors emer-

bé la telecomunicació, però haurien de

de contextualitzar la seva tasca profes-

gents i d’alt valor afegit, i la de nivells

reforçar la pota d’enginyeria en aspectes

sional en el marc dels grans reptes socials:

professionals serà més significada en els

com ara el disseny, l’empresa, la creati-

l’energia, la salut, l’educació, la mobilitat,

sectors més convencionals, mentre que

vitat, la gestió de grups, etc. La moder-

etc. La tercera és que el disseny i l’orien-

la demanda de tècnics serà sostinguda

nització curricular emmarcada en l‘EEES

tació a l’innovació i empreneduria han de

al conjunt dels sectors. Mentre que aquesta

hauria de trobar els mecanismes de

ser un fil conductor en la seva formació.

tendència serà la mitjana a nivell europeu,

11

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Página 12

Entrevista Lluís Jofre, coordinador del programa EnginyCat

Curriculum vitae Nascut a Mataró el 1956, Lluís Jofre Roca és doctor enginyer de telecomunicació (col. núm. 2.058) per l’ETSETB-UPC. El 1979 va començar a treballar a la UPC, primer com a investigador, després com a professor titular d’universitat (1982) i del 1989 com a catedràtic. Ha estat professor visitant a diferents universitats estrangeres i actualment és coordinador de diversos cursos de la European School of Antennas. En l’àmbit acadèmic treballa en temes de radiocomunicacions i en l’àmbit de la gestió acadèmica ha estat director de l’ETSETB (1989-1994), vicerrector de la UPC (19942000), director del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya (1998-2000) i director de la Fundació Catalana per a la Recerca (2002-04).

Interaccionar socialment com els arquitectes Quins coneixements, valors i aptituds haurien de tenir els enginyers del segle XXI? Més científics o més emprenedors? Més orientats al disseny o al càlcul?

El enginyers del segle XXI han de tenir una base de coneixement científic sòlid per entendre els nous principis i suports materials en què es basaran les tecnologies futures –pensem només en les comunicacions quàntiques–, han de tenir una bona capacitat de síntesi, de proposar solucions socialment acceptables i dissenyar solucions realistes tan tècnicament com econòmicament. Necessitem la projecció a cada país dependrà en

doncs uns nous enginyers que, per entendre’ns, dissenyin com els actuals

gran mesura de l’estructura del teixit

enginyers i que interaccionin socialment com els actuals arquitectes.

econòmic que el país vagi generant.

profesionals de l’Enginyeria de

‘Cal fer més visible la professió a nivell social i polític’

Telecomunicació en la societat actual

Quines particularitats concretes ha de tenir el protagonisme tant del

del segle XXI?

Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC)

El nivell de desenvolupament i actualit-

com de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET),

zació de la professió d’enginyer de tele-

en el nou escenari que dibuixa l’EEES?

comunicació ha estat molt intens al llarg

Des d’EnginyCat el que cada cop sembla més important és la visibilitat social

dels darrers 30 anys i segurament aquesta

de la professió d’enginyer de telecomunicació. A Catalunya aquesta professió

mateixa intensitat continuarà al mateix

ha aconseguit una presència social significada dins dels àmbits més professio-

ritme en la renovació de conceptes i

nals. Això ha passat en el que podríem dir la durada temporal d’una generació

tecnologies, perquè es tracta d’una de

(aproximadament 30 anys). Com a professió ara s’hauria de fer un pas més i

les característiques més emblemàtiques

aconseguir una visibilitat de la professió a nivell més social i polític. La professió

d’aquesta professió i que cal emfasitzar

ha de trobar el seu discurs breu i socialment entenedor. L’enginyeria de teleco-

des de la convicció que l’enginyeria de

municació contribuirà de manera decisiva a millorar les comunicacions i així faci-

telecomunicació sabrà donar resposta,

litar la mobilitat de les persones, però sens dubte també contribuirà de forma

tal com ha fet sempre, als reptes més

decisiva a la modernització de l’educació i de la sanitat, a millorar la competiti-

complexes que tenim sobre la taula.

vitat de les nostres empreses, a fer unes infraestructures més segures i un trans-

Quina valoració fa del paper dels

port més sostenible, i potser fins i tot a crear un sector econòmic amb pes al J. Duch

12

nostre país, i tot això s’ha de poder visualitzar socialment.

TLC47-p.08 a 13 ok

15/9/09

14:39

Pรกgina 13

TLC47-p.14 a 17 ok

15/9/09

12:34

Página 14

Tecnologia

Gestió telemàtica de recursos hídrics (i II Part) Xarxa telemàtica de control de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre Les dues últimes fases previstes per a la posada en marxa del projecte de xarxa telemàtica de control de recursos hídrics, impulsat per la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Esquerra de l’Ebre, fan referència a la seva topologia i al sistema automàtic de control capaç de garantir el subministrament a tots els usuaris i assegurar al mateix temps un ús eficaç i eficient de l’aigua. n cop fet l’inventari i el model de simulació

totes les subxarxes d’adquisició de dades situades en els punts

corresponents a la Fase 1, que permet esta-

crítics al llarg de la geografia del canal, calia que fos d’abast

blir els punts crítics de mesura i la ubicació del

supramunicipal. A més, la manca d’una infraestructura de

centre de control de la xarxa telemàtica, es

xarxa fixa preexistent feia convenient l’adopció d’una tecno-

dóna pas a la Fase 2, centrada en la seva

logia inalàmbrica. D’acord amb aquestes premisses, es van

tecnologia i topologia. Es parteix de la base que en qualsevol

considerar tres opcions: xarxa telefònica mòbil, radioenllaços

xarxa de sensors es distingeixen tres tipus de nodes: sensors,

UHF i radioenllaços WiMAX.

U

agregadors i estacions base, cadascun dels quals poden ser

Pel que fa a la primera, amb una mínima inversió la xarxa

fixos o estàtics. Els nodes sensors, normalment de tamany

telefònica mòbil pot enviar dades des de l’agregador fins al

reduït i alimentats per bateria són els encarregats de captar

centre de control però disposa de poca amplada de banda.

les variables desitjades i d’encaminar-les cap a la seva desti-

Al seu torn, els enllaços UHF de curta o llarga distància, per

nació. Alguns d’aquests nodes poden fer funcions de recopi-

bé que són d’ús molt corrent en telemetria per a la comuni-

lació intermèdia de dades, de manera que la informació recap-

cació de dades des d’un dispositiu sensor fins a un centre de

tada no arriba al destí tal com s’ha generat en el sensor sinó

control, requereixen no només d’inversió en antenes emis-

de manera agregada, fet que redueix tant l’amplada de banda

sores i receptores des dels punts de mesura fins al lloc d’ubi-

total per a l’obtenció de les dades com la potència necessària

cació del centre de control, sinó també de llicències de trans-

per a la seva emissió fins al següent node. D’aquesta tasca

missió, i a més no aporten gran amplada de banda. Finalment,

s’encarreguen els agregadors. Finalment, les estacions base

la tecnologia WiMAX, de moment encara poc utilitzada per

són components amb capacitat ampliada i més recursos en

aplicacions específiques de telemetria, també requereix d’una

quant a bateria i comunicacions. Usualment, actuen com a

inversió en infraestructura, però sí que en canvi ofereix una

‘gateways’ entre els nodes sensors i l’usuari. D’acord amb

gran amplada de banda i pot actuar en banda lliure.

aquest esquema, la xarxa es va dividir en dues parts, corres-

Després de valorar els avantatges i els inconvenients de

ponents a les subxarxes d’adquisició de dades i de transport.

cadascuna de les tecnologies, es va decidir desplegar una xarxa troncal basada en radioenllaços WiMAX a través de tot

a) Subxarxa de transport Com que la subxarxa de transport havia d’interconnectar

14

el recorregut lineal del canal. Cadascuna de les estacions base de les àrees de mesura disposa també addicionalment d’un

TLC47-p.14 a 17 ok

15/9/09

12:34

Página 15

Figura 1. Topologia de la xarxa desplegada

mòdem GSM/GPRS com a canal redundant. La solució apor-

De bon començament es va preveure que tots els sensors

tada permet interconnectar les diferents seus de la Comunitat

oferissin la possibilitat de comunicar-se mitjançant el protocol

de Regants dins del Delta de l’Ebre i afegeix la possibilitat de

802.11, per poder compatibilitzar qualsevol comunicació dins

videovigilància a la xarxa de reg com a valor afegit.

de l’àrea d’adquisició de dades. Addicionalment, s’hi van incor-

En la Figura 1 s’observa la topologia de la xarxa desple-

porar càmeres de videovigilància per tenir un control visual de

gada. L’empresa encarregada d’instal·lar-la, Eurona [Eurona],

les instal·lacions del canal. L’ús de l’esmentat protocol 802.11

va utilitzar equipaments Skypilot. La connectivitat de les dife-

permet oferir connectivitat a les zones properes a les estacions

rents estacions base donen cobertura a un conjunt de sensors

base i ampliar els paràmetres de mesura. Com a requeriment

(subxarxes d’adquisició de dades que formen una xarxa

addicional es van reprogramar els dispositius sensors per acon-

mallada sense fils (‘xarxes mesh’). Això permet l’activació i

seguir integritat i autenticitat de les dades provinents dels sensors.

recuperació automàtiques de nodes en cas de fallides i l’en-

La introducció d’aquests serveis de seguretat comportà la

rutament dinàmic. En el cas de zones amb cobertura de

programació de mecanismes criptogràfics adequats als nodes

més d'una estació base, es contempla la distribució de

sensors. La xarxa va servir de camp de proves per a la definició

càrrega entre les diferents estacions.

de mecanismes de seguretat adequats en xarxes de sensors, un dels camps de recerca de més actualitat ara com ara.

b) Subxarxa d’adquisició de dades Inicialment, es van desplegar quatre subxarxes d’ad-

Fase 3: Sistema automàtic de control

quisició de dades: capçalera, a l’Assut de Xerta, partidor 1

Un cop desplegada la infraestructura de xarxa i els equi-

(primera derivació de fluxes hídrics), partidor 2 (segona deri-

paments de captura de dades, es desenvolupà el centre de

vació de fluxes hídrics) i Consorci d’Aigües de Tarragona

control. El component principal del Sistema automàtic de

(CAT), on es troba la derivació d’aigua cap al minitransva-

control és el motor de càlcul hidràulic que, a partir de les

sament a Tarragona. Actualment està en fase d’estudi l’am-

dades recollides pels sensors i emmagatzemades a la base

pliació a dues subxarxes més: de subministrament de La

de dades, és capaç de determinar les accions a realitzar sobre

Pedrera i desguassos. Les subxarxes desplegades actual-

els automatismes del canal per garantir un cert cabal en un

ment estan formades per dispositius sensors de nivell i

punt determinat del canal.

cabalímetres. Es treballa indistintament tant amb disposi-

Dues premisses molt importants del centre de control

tius que envien les dades directament a l’estació base com

eren la homogeneïtzació de tots els sistemes de mesura en

amb sensors multisalt. Es disposa també indistintament

un únic format i la capacitat d’accedir a la informació des de

tant de dispositius amb alimentació directa a la xarxa elèc-

qualsevol punt de la Comunitat de Regants. Amb aquest

trica com de dispositius autònoms amb bateria i presta-

doble objectiu, es va dissenyar i desenvolupar una eina de

cions limitades. Les diferents subxarxes les ha instal·lades

captura de dades basada en protocol IP, que facilita i dóna

l’empresa Riegosalz [Riego].

transparència a la interconnexió dels nodes sensors amb el

15

TLC47-p.14 a 17 ok

15/9/09

12:34

Página 16

Tecnologia Gestió telemàtica de recursos hídrics (i II Part)

Esquema simplificat de connectivitat IP

servidor central, independentment de les diferents tecnolo-

donaran els cabals circulants per a cadascuna de les deriva-

gies de transmissió intermèdies: 802.11 i WiMAX. A més,

cions, com sol·licitar un determinat cabal per a les derivacions

afavoreix l’escalabilitat, en la mesura que permet incorporar

i calcular la posició i recorregut necessaris de les comportes.

a la xarxa qualsevol dispositiu amb suport IP. El servidor central

Actualment, només es permet la monitorització amb sensors

també disposa d’un mòdem GPRS per capturar les dades

i el càlcul de recorregut de les comportes amb l’eina de control.

provinents del canal redundant. Pel que fa al tipus de progra-

L’activació dels motors de les comportes encara s’ha de fer

mari utilitzat en el Sistema automàtic de control, es va optar

‘in situ’. De tota manera, s’està estudiant la possibilitat d’ha-

pel software lliure (un desenvolupament basat en sistema

bilitar el canal de retorn per poder donar les instruccions de

operatiu Linux) i per un gestor de base de dades MySQL per

recorregut des del mateix centre de control. Aquesta fase futura,

a l’emmagatzematge de dades.

tanmateix, requerirà d’un esforç extra per dotar de mecanismes

Val a dir també que tota la comunicació es fa a través de

robustos de seguretat a la xarxa.

la xarxa pròpia de la comunitat amb adreçament privat. Per complir amb l’especificació d’ubiqüitat es va programar un mòdul de gestió web sobre Apache. El mòdul de gestió,

Aplicació col·lateral per a plans d’emergència

programat en PHP i Python, permet, d’una banda, accedir

Les primeres proves ja van demostrar la utilitat del projecte,

i controlar les dades de monitorització i control des de qual-

però encara no podien evitar que es qüestionés la necessitat

sevol punt al que doni cobertura la xarxa privada, i de l’altra,

d’incorporar serveis de valor afegit com ara la videovigilància

posa a disposició una part d’aquesta informació amb IP

o l’ús de tecnologia WiMAX (en comptes de les radiocomuni-

pública, de manera que es pot accedir a un entorn de gestió

cacions UHF). Afortunadament, els primers passos correspo-

amb funcionalitats restringides des de qualsevol punt d’accés

nents a les fases ressenyades van propiciar diferents circums-

a Internet.

tàncies favorables a les decisions preses. Una d’especialment

Pel que fa al Sistema web de gestió automàtica i control,

rellevant, a efectes de donar resposta a situacions d’emer-

la interfície gràfica permet una navegació de dos tipus: a través

gència, es va posar de manifest arran de la decisió presa l’any

d’un menú d’opcions o bé de mapa geogràfic (utilitza plug-in

2008, d’extracció, tractament, transport i abocament, en un

de Google Maps) dels punts actuals de mesura o subxarxes

dipòsit controlat, de les prop de 700.000 tones de residus

de captació de dades. Cadascun d’aquests punts dóna infor-

contaminats localitzats al pantà de Flix. El risc que planteja

mació gràfica i textual de l’històric i valor actual dels paràme-

l’operació per a tots els municipis que s’abasteixen de l’Ebre,

tres que mesuren els sensors. S’hi ha incorporat la imatge de

aigües avall de Flix, tant per a usos domèstics com rurals, els

la càmera de vídeo de la zona de mesura. Des de l’apartat

obligava a disposar d’un pla d’emergència en cas de conta-

d’administració i control es dóna accés gràfic als diferents

minació del riu que garantís, d’una banda, que els elements

punts de mesura sota control. L’eina permet tant la introducció

tòxics no arribessin a la població o camps de conreu, i d’altra,

de dades teòriques de nivells de làmina d’aigua que ens

que es disposés de reserva suficient per a ús domèstic en cas

16

TLC47-p.14 a 17 ok

15/9/09

12:34

Página 17

Components WiMAX desplegats en la part baixa del canal i exemples d’equipament WiMAX

que l’aigua d’aquest tram de l’Ebre no es pugui consumir.

Tot això no només va reforçar la importància dels sensors de nivell i cabals per conèixer l’estat del canal sinó el que és més important, per detectar la presència de contaminants a la capçalera del canal i poder activar una ràpida actuació (tancar comportes) amb l’objectiu d’evitar la contaminació de tot l’hemidelta esquerra de l’Ebre. A més, si es té en compte que el consorci d’aigües de Tarragona agafa l’aigua del canal

Josep Pegueroles Vallés Doctor enginyer de telecomunicació Col·legiat núm. 12.810

per abastir el camp de Tarragona, la protecció de la infraestructura del minitransvasament davant d’episodis de contaminació passa a ser prioritari.

El disseny actual de la xarxa telemàtica de monitorització i control del canal de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre permet no només incorporar els dispositius necessaris a un cost marginal sinó que amb la incorporació futura del telecontrol es podrà aïllar el canal d’un eventual riu conta-

Juan Vera del Campo Doctorand del departament d’Enginyeria Telemàtica de la UPC

minat en menys de 4 hores (la meitat del temps que triguen els contaminants en arribar de Flix a la capçalera del canal), tot tancant el canal i emmagatzemant l’aigua interna per al subministrament de la població.

Resumint, el projecte que hem descrit és un exemple real d’aplicació de les xarxes de sensors a la gestió de recursos hídrics i demostra l’elevat potencial d’aquestes xarxes tant per a la gestió eficient dels recursos hídrics, objectiu primigeni del

Joan Soler Guitart Doctor enginyer agrònom.

Professor associat UPC

projecte, com per a la protecció del medi ambient i d’infraestructures crítiques, mitjançant la seva aplicació col·lateral per fer front plans d’emergència. A més, posa de manifest el caràcter multidisciplinar inherent de les aplicacions de xarxes de sensors.

Referències [Eurona] http://www.eurona.net [Riego] http://www.riegosalz.com

Miguel Soriano Ibáñez Doctor enginyer de telecomunicació.

Investigador associat del CTTC

17

TLC47-p.18 a 22 ok

15/9/09

12:36

Página 18

Mirador

Frente a la problemática que plantean los receptores de FM en cuanto a su integración en el interior de los dispositivos móviles, junto al resto de antenas de telefonía e inalámbricas, se expone aquí una solución de base científica. Se fundamenta en el proyecto de investigación ‘Antenas miniatura FM para terminales móviles’, galardonado en la 29 edición de la convocatoria anual ‘Ingenieros de Telecomunicación 08!’.

Antenas miniatura FM para terminales móviles os dispositivos electrónicos están en permanente desarrollo. Los móviles

L

son un claro ejemplo de ello, derivado de la tendencia a incorporar la máxima cantidad de servicios integrados en un espacio ínfimo, por lo que se plantea el gran inconveniente de la disputa permanente por el espacio físico exis-

tente en su interior. Y es que un terminal inalámbrico de telefonía (móvil o PDA) ya no es sólo un teléfono, sino también una cámara digital de alta resolución, un navegador con accesos a Internet de alta velocidad (3G), una agenda electrónica, un receptor GPS, un reproductor de MP3 o MP4, un sintonizador de radio, etc.

Por lo demás, la gran mayoría de fabricantes de teléfonos móviles tienden a evolucionar sus terminales hacia modelos más compactos. Lo hacen integrando las antenas de 2G, 3G, GPS, WiFi, WLAN o Bluetooth dentro de una misma estructura. Aun así hay una excepción: la antena de radio FM. La mayoría de dispositivos móviles incluyen el servicio de radio FM, y en todos ellos la antena de la radio es externa (utilizando como antena el cable de audio de los auriculares), lo que impide escuchar la radio con unos auriculares wireless (de tipo ‘Headsets Bluetooth’), y obliga por tanto a conectarlos con cable.

Objetivos del proyecto La mayoría de las antenas actuales que funcionan en la banda de FM (88 MHz108 MHz) son de tamaño eléctrico comparable a la longitud de onda, normalmente en la frecuencia central del ancho de banda que se quiere recibir. Para que una Tabla 1. Parámetros electromagnéticos del dieléctrico con el que se diseña una réplica del cuerpo humano para realizar las simulaciones teóricas de interacción. Los cálculos se han efectuado mediante la ecuación (1) a la frecuencia central de FM, 98 MHz. Cada componente se ha ponderado en proporción a su cantidad en el cuerpo humano.

18

antena sea resonante, concretamente en la frecuencia central del margen de FM

TLC47-p.18 a 22 ok

15/9/09

12:36

Página 19

Figura 1. Evolución temporal del progreso de miniaturización de los prototipos diseñados y simulados con el programa IE3D. Reduciendo ligeramente la eficiencia de radiación se ha conseguido disminuir 20 veces el tamaño inicial de la antena hasta llegar al prototipo final, de tan sólo 30 x 10 x 1 mm3.

(98 MHz), se necesita una longitud física

tran los mismos resultados con medidas

una buena solución. Para solventar este

de antena del orden de un cuarto de

experimentales de potencia recibida en un

inconveniente, se investiga en antenas

longitud de onda. Una antena conven-

escenario en espacio libre, y en otro, en

miniatura de forma que se pueda obtener

cional receptora de FM de estas carac-

contacto con el cuerpo humano. El tercer

una eficiencia suficiente como para recibir

terísticas mide aproximadamente unos

objetivo del trabajo es conseguir un proto-

la señal de FM y poder demodularla correc-

75 cm. Es por esta razón que actual-

tipo demostrador de la antena FM lo sufi-

tamente. La idea se centra en diseñar

mente los receptores de FM son externos

cientemente miniaturizado como para poder

una antena no resonante de reducidas

y no se integran en el interior del dispo-

integrarse en un dispositivo móvil.

dimensiones que mediante una red de

sitivo junto al resto de antenas de telefonía e inalámbricas.

adaptación con alto factor de calidad (Q)

Simulaciones

se pueda reajustar a su punto de reso-

Frente a esta problemática, el primer

Desde hace muchos años, las antenas

objetivo del proyecto se ha centrado en

convencionales de FM se han construido

El uso de software electromagnético

investigar diferentes técnicas para diseñar

mediante antenas comparables a un cuarto

es especialmente útil ya que permite

e implementar una antena de radio FM de

de la longitud de onda (λ/4), aproximada-

analizar el comportamiento de las antenas

reducidas dimensiones capaz de recibir

mente 75 cm de longitud. Aunque su

de una forma sencilla y sistemática antes

un buen nivel de potencia, y que permita

comportamiento sea excelente, ésta no

de proceder a la elaboración de proto-

demodular una señal de audio de buena

es una buena solución cuando el objetivo

tipos. En la Figura 1, que ilustra un resumen

calidad. Estas técnicas se centran en el

deseado es construir una plataforma de

del trabajo llevado a cabo en el proyecto

diseño de antenas miniatura, cuyo tamaño

móvil integrada con todos sus receptores

y de su evolución hacia una antena minia-

es muy reducido comparado con su longitud

de telefonía (inalámbricos o FM) integrados

tura, se observa los diseños de los proto-

de onda. El segundo objetivo del trabajo

en su interior. Para encontrar una solución,

tipos simulados e implementados y sus

es estudiar la interacción que produce el

el primer paso es comprimir toda la longitud

características más importantes.

cuerpo humano sobre la antena FM dise-

del cable de una antena de FM dentro del

ñada, primero en el campo teórico y después

espacio reservado del teléfono. A conse-

en el experimental. Basado en el mode-

cuencia de su compresión en un espacio

Después de la investigación y simu-

lado tridimensional de un cuerpo humano,

tan reducido (pistas muy delgadas y muy

lación de los conceptos, se inicia la cons-

y mediante un simulador electromagné-

próximas entre sí), los resultados de eficiencia

trucción de los prototipos y la realización

tico comercial basado en el método de

de radiación (ηr) y de ancho de banda (BW)

de las medidas de potencia recibida. Vistos

los momentos, se predice en el campo

empeoran considerablemente debido a

los resultados de eficiencia y anchos de

teórico el comportamiento de su eficiencia

las elevadas pérdidas óhmicas. En defini-

banda en las simulaciones, se han reali-

cuando la antena esté en contacto con el

tiva, empaquetar todo el hilo de una antena

zado las medidas de potencia recibida

cuerpo humano. A continuación se demues-

de FM en un espacio muy reducido no es

para distintos prototipos y en distintos

nancia de 98 MHz. [ver art. 1 y 2]

Prototipos y medidas

19

TLC47-p.18 a 22 ok

15/9/09

12:36

Página 20

Mirador Antenas miniatura FM para terminales móviles

escenarios (entre ellos, se han realizado medidas de potencia en el estadio del

Figura 2.

Camp Nou, lugar donde miles de aficionados utilizan receptores de FM para seguir

Las simulaciones se han efectuado para

cuerpo humano sobre una antena de

los partidos). Todas las medidas se han

la estructura humana de pie con la antena

FM es un estudio complejo y que requiere

comparado con los valores de referencia

FM cogida con la mano, y para la estruc-

estudiar multitud de casos. Las simu-

del monopolo de 75 cm. Para garantizar

tura humana en posición sentada con la

laciones obtenidas del conjunto cuerpo

que los resultados de una sola extracción

antena de FM puesta en modalidad pocket

humano de pie más prototipo de antena

son correctos, se ha efectuado un estudio

(en el bolsillo). Una vez simulados los casos

FM indican un aumento significativo de

de variabilidad del entorno, calculando la

anteriores, y con los prototipos construidos,

la eficiencia de radiación (25% a 105

desviación típica en el escenario de medida.

se han realizado las mismas pruebas pero

MHz) respecto a los resultados obte-

con medidas de potencia experimentales,

nidos en la simulación solamente del

es decir, con personas físicas.

prototipo de antena FM en espacio libre

Interacción Para entender la interacción que produce

En la Figura 2 se muestran las estruc-

(2% a 105 MHz). El cuerpo actúa como

el cuerpo humano en una antena de FM,

turas diseñadas con el simulador IE3D en

una extensión de la longitud de la antena

se ha modelado una estructura dieléctrica

forma de cuerpo humano que han sido útiles

aumentando en 10 dB su eficiencia a

en forma de cuerpo humano de 1,78 m de

para simular de forma teórica la interacción

lo largo del BW de FM. [ver art. 3]

altura y 70 Kg de peso. Puesto que toda

del efecto del cuerpo humano sobre las

estructura dieléctrica diseñada en un simu-

antenas de FM (estudio cronológicamente

lador electromagnético requiere definir unos

anterior a la fabricación de los prototipos).

La necesidad actual de dispositivos

parámetros electromagnéticos que dependen

La presencia del cuerpo humano

móviles de reducidas dimensiones capaces

de la frecuencia, se ha realizado un estudio

actúa de forma muy positiva en el rendi-

de ofrecer multitud de servicios, ha impli-

Tabla 1). para definir su valor aproximado (T

miento de la antena. La interacción del

cado una gran inversión en dinero y

Aplicabilidad

Mejor proyecto final de carrera El coautor del presente artículo, Jordi Vergés, ingeniero de telecomunicación por la Universidad Ramon Llull, recibió de manos del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunición (COIT) y Vodafone el Premio Fundación Vodafone al ‘Mejor proyecto final de carrera en comunicaciones móviles avanzadas y nuevos servicios de movilidad’, otorgado en reconocimiento a su proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’. La ceremonia de entrega de este galardón, el pasado 17 de junio, tuvo lugar con ocasión de la XXIX Convocatoria de Premios ‘Ingenieros de Telecomunicación 08!’, organizada por el COIT y por la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación (AEIT), con el objetivo de reconocer el trabajo investigador y el esfuerzo innovador en el sector de ‘Telecomunicaciones y Sociedad de la Información’. En esta 29 edición se presentaron 164 trabajos de investigadores procedentes de 27 universidades españolas.

Convenio Empresa-Universidad El proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’ se enmarca dentro de un convenio de colaboración entre la empresa Fractus, que lo ha subvencionado, y el grupo de investigación en Electromagnetismo y Comunicaciones del departamento de Electrónica y Comunicaciones de la Universidad Ramon Llull – La Salle, para la realización de trabajos de investigación en el ámbito de diseño y desarrollo de antenas miniatura y multibanda para dispositivos móviles.

20

TLC47-p.18 a 22 ok

15/9/09

12:36

Pรกgina 21

TLC47-p.18 a 22 ok

15/9/09

12:36

Página 22

Mirador

Figura 3.

Antenas miniatura FM para terminales móviles

esfuerzo por parte de todas las empresas del sector que se dedican a la fabricación de componentes. Buscar la solución para poder reducir en apenas unas décimas de milímetro sus componentes, ha supuesto

Figura 4.

en la mayoría de casos una gran inversión. En referencia al proyecto, desde un inicio la mayor parte del tiempo se ha

oyente poder disfrutar de una calidad de

Pijoan, C. Puente, “Handset antenna for

invertido en investigación básica, siempre

audio semejante a la habitual con una

FM reception: subjective evaluation and

siguiendo el claro objetivo de miniaturizar

antena FM de cableado externo.

human effects” IEEE Antennas and Propagation Society International

una antena FM convencional hasta el

En colaboración con Fractus se ha

mínimo tamaño posible para poder ser

podido realizar un modelo demostrador

Symposium, San Diego, California,

integrada dentro de un dispositivo móvil.

Figura 4), con de antena pasiva de FM (F

USA, July 2008.

Hoy en día los fabricantes suelen

la finalidad de realizar pruebas de inte-

2. J. Anguera, D. Aguilar, J. Vergés, M.

ocuparse del diseño global del teléfono

gración en plataformas reales de telé-

Ribó, C. Puente, “Handset Antenna

móvil, especificando así las caracterís-

fonos móviles. Ello facilita al usuario poder

Design for FM Reception” IEEE

ticas de los componentes que desean

prescindir del molesto cable de aproxi-

Antennas and Propagation Society

que éste tenga. Normalmente son terceras

madamente 75 cm de longitud, mediante

International Symposium, San Diego,

empresas las que se encargan del diseño

su sustitución por una conexión Bluetooth

California, USA, July 2008.

y construcción de estos elementos. El

entre teléfono y móvil. El sistema es por

3. J. Vergés, J. Anguera, C. Puente, D.

presente proyecto persigue de cerca esta

lo tanto, totalmente wireless.

Aguilar, “Analysis of the human body on

operativa de mercado, diseñando una

Referencias bibliográficas

the radiation of FM handset antenna”

antena de FM de reducidas dimensiones

1. J. Anguera, J. Vergés, D. Aguilar, J. L.

Electronic Letters, USA. (en revisión).

que pueda fabricarse de forma independiente a la integración específica utilizada para cada uno de los fabricantes de teléfonos móviles. El prototipo final es un chip que contiene una antena de FM miniatura de reducidas dimensiones que requiere una previa adaptación en función de su colocación dentro del dispositivo. Partiendo

Jordi Vergés Ingeniero de telecomunicación Colegiado nº 15.719

Carles Puente Doctor ingeniero de telecomunicación Colegiado nº 7.716

Jaume Anguera Doctor ingeniero de telecomunicación Colegiado nº 12.361

Joan L. Pijoan Doctor ingeniero en electrónica

de la base de una antena FM volumétrica de muchas capas en espiral, la técnica de diseñar una antena miniatura ha dado los frutos deseados. Con tan sólo un Figura 3) se ha espacio de 3 x 1 cm2 (F podido implementar una antena capaz de recibir unos niveles de potencia por encima de la sensibilidad, permitiendo al

22

TLC47-p.23 a 25 ok

15/9/09

14:42

Página 23

Mirador

El millor aliat de la torre de telecomunicacions Parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica (PDCE) Parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica (PDCE) instal·lat en una torre de telecomunicacions i imatge de detall del seu extrem superior.

L

’Institut Nacional de Meteorologia espanyol disposa, des de 1992, d’una moderna xarxa de sensors que li permet detectar on cauen els llamps, la data i hora exactes i el volum mitjà de les descàrregues elèctriques. Al seu torn, les sondes de Météorage (França) cobreixen completament tot

el territori francès i les zones dels països fronterers, com ara Catalunya, amb els quals comparteix tota aquesta informació recaptada. Més enllà de l’àmbit públic, hi ha també empreses de teledetecció de llamps que confeccionen els mapes keràunics (nivell d’activitat llampeguejant) i els de densitat de llamps. També poden faci-

Els llamps provoquen cada any a tot el món un gran nombre de desgràcies personals i danys materials valorats en milers de milions d’euros. Davant d’un panorama tan destructiu, s’imposa la necessitat de millorar la protecció contra els efectes d’aquest fenomen meteorològic. Una prioritat que obliga a instal·lar parallamps de darrera generació, els anomenats PDCE (parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica), sens dubte els millors aliats de les torres de telecomunicacions.

litar diferents dades sobre un determinat indret (per exemple, una torre de telecomunicacions) que s’hagi delimitat de manera concreta, com ara el nombre d’impactes en un radi de 2 Km, la data i hora (GTM), latitud i longitud, intensitat en kA, distància en quilòmetres des del punt impactat fins a la instal·lació i la direcció del impacte respecte al Nord.

L’allau de dades disponibles sobre els fenomens meteorològics acompanyats d’aparell elèctric té molt a veure amb el fet que els llamps provoquen cada any a tot el món un gran nombre de desgràcies personals i danys materials valorats en milers de milions d’euros. Per prevenir-los, els únics parallamps utilitzats fins fa poc eren els tradicionals de tipus Franklin, que ionitzen l’aire de manera natural per afavorir l’atracció del llamp, i els electrònics, proveïts d’un dispositiu piezoelèctric que avancen l’efecte ionitzador generant petites descàrregues. L’objectiu de tots ells és estimular la descàrrega i capturar l’impacte del llamp per conduir-lo, a través d’un cable, a la presa de terra elèctrica de la instal·lació. Això, però, només s’aconsegueix en el cas dels llamps negatius, els de trajectòria descendent del núvol cap a terra, que representen un 80% del seu total. L’altre 20% correspon als llamps positius (és a dir, a les descàrregues ascendents des del terra cap al núvol), que representen un 11% dels casos, i als que segueixen trajectòries entre núvols o dins d’un mateix núvol, que abasten el 9% restant.

El primer inconvenient que plantegen aquests dos sistemes de parallamps convencionals és que cap d’ells no pot garantir la zona d’impacte del llamp, un cop s’ha format elèctricament. I és que són incapaços de direccionar la trajectòria caòtica del llamp que caracteritza els ambients tempestuosos, tal com demostren els estudis del camp elèctric atmosfèric, segons els quals la distribució de les càrre-

23

TLC47-p.23 a 25 ok

15/9/09

14:42

Página 24

Mirador El millor aliat de la torre de telecomunicacions

L’anomenat llampec és la descàrrega elèctrica del llamp (Autor: Joan Peradalta: www.joanperadalta.com)

gues al terra no és estàtica sinó dinà-

camp electrostàtic provocat per la

mica. La raó d’això és que, en formar-

tempesta. Es produeixen descàrre-

se aleatòriament guspires en diferents

gues elèctriques importants que circulen

Parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica (PDCE)

punts dins la trajectòria de l’ombra elèc-

en els equips posats a terra en la zona

Tots els parallamps que acaben en

trica, aleshores el corrent i la situació

propera a la de la caiguda dels llamps.

una o més puntes funcionen en base a

del camp elèctric canvia radicalment

• Pols electromagnètic. Es produeix

l'excitació i captació del llamp, i generen,

produint impactes laterals i en llocs

en el moment de l’impacte del llamp,

en diferent grau, efectes secundaris de

imprevistos en un gran radi al voltant

l’energia del qual, en el punt on cau,

contaminació electrostàtica i electro-

del punt a protegir.

genera un pols electromagnètic que

magnètica que comporten la possible

El segon contratemps, encara més

viatja per l’aire. Ho fa en el mateix moment

destrucció de les instal·lacions i dels

greu que l’anterior, que implica l’ús tant

en què el corrent circula pels conduc-

equips elèctrics que han de protegir.

dels parallamps tradicionals com elec-

tors de presa de terra, generant un

Per aquest motiu, els fabricants de para-

trònics, és que la captació directa del

camp magnètic proporcional a la inten-

llamps recomanen proteccions suple-

llamp no soluciona del tot el problema,

sitat del corrent de descàrrega del llamp.

mentàries en les instal·lacions internes

atès que no contraresten el seguit de

• Sobretensions i tensió de pas,

per minimitzar els efectes de la pujada

fenòmens elèctrics indirectes que es

durant l’impacte del llamp. L’impacte

de tensió temporal (sobretensió) provo-

generen abans, durant i després de la

del llamp en els cables aeris provoca

cada en equipaments elèctrics de tele-

descàrrega, i que també poden destruir

la seva destrucció (per efecte ‘Jule’)

comunicacions, audiovisuals i de qual-

les instal·lacions a protegir o bé ocasionar

i la radiació d’ones electromagnèti-

sevol altre tipus que incorporin electrò-

danys importants en les properes, en un

ques de gran potència, amb les corres-

nica sensible, en el moment de la descà-

radi d’acció proporcional a la intensitat

ponents interferències derivades d’un

rrega del llamp en el parallamps.

de la descàrrega, que pot arribar fins als

comportament que produeix harmò-

1,5 Km de distància. Aquests fenòmens

nics en tota la banda de l’espectre.

Es tracta d’una mesura preventiva ja imprescindible, quan l'evolució indus-

• Les corrents de terra. Aquest

trial ha portat a desenvolupar tecno-

• Càrrega electrostàtica durant la

fenomen apareix quan les preses de

logies electròniques de sensibilitat

formació del llamp. Les càrregues elec-

terra no poden absorbir tota l’energia

extrema com ho són les actuals. I és

trostàtiques generen interferències i

del llamp, generant retorns elèctrics per

que ara mateix són pràcticament inexis-

soroll que es poden acoblar amb les

la mateixa presa de terra i cap a l’inte-

tents els equips elèctrics o electrome-

línies de dades, amb senyals radioe-

rior de la instal·lació a protegir. Això pot

cànics que no incorporin sistemes elec-

lèctrics, etc.

generar tensions de pas perilloses. La

trònics ultrasensibles a les variacions

pròpia resistència de la presa de terra

de tensió i freqüència, raó per la qual

pot generar també desperfectes.

els afecta de ple la contaminació elèc-

són:

• Pols electrostàtic. Apareixen en els equips per la variació brusca del

24

TLC47-p.23 a 25 ok

15/9/09

14:42

Página 25

Premi tecnològic atorgat a l’empresa INT, fabricant dels parallamps desionitzadors de càrrega electrostàtica (PDCE)

trica ambiental. Per al seu bon funcio-

elèctric necessari, d’alta tensió natural,

guardar i protegir la vida de les persones.

nament requereixen, per tant, les millors

per provocar l’aparició del llamp i que

En cap cas, i ho reconeixen, no poden

condicions de continuïtat i qualitat en

aquest impacti en ell.

garantir una protecció total i absoluta.

el subministrament elèctric, i això fa

Estem parlant d’un canvi tecnològic

De fet, cap de les normatives no fa ni

que hagin d’evitar qualsevol mena de

orientat a la prevenció i protecció del

tan sols cap referència al risc elèctric

pertorbació electromagnètica, com les

llamp per a qualsevol ambient i situació.

que apareix en funció de cada tipus

generades, per exemple, pels impactes

La seva eficàcia ve avalada per l’efi-

de llamp.

propers o fins i tot directes dels llamps

ciència demostrada tant en laboratoris

Del conjunt de normes reguladores,

a les instal·lacions protegides amb

d’assajos d’alta tensió (on s’aconse-

la més corrent al nostre país és la UNE

parallamps.

gueix, mitjançant aquesta protecció,

21186, que tradueix de manera literal

És per tot plegat que des de fa ja

d’evitar l’aparició del llamp), com en

la norma francesa NFC-17102. Això sí,

uns quants anys, es disposa del nou

les prop de 170 instal·lacions situades

com que de moment no ha estat reco-

tipus de parallamps desionitzador de

en les zones de més alt risc d’activitat

neguda pel Govern espanyol, es pot

càrrega electrostàtica (PDCE), que actua

de llamps del planeta (a Europa, Àsia,

dir que no va més enllà de ser una guia

interposant-se entre el núvol i el terra.

Amèrica central i Amèrica del sud) que

experimental, atès que el seu compli-

Durant l’aparició de la tempesta el seu

s’han analitzat per un període de cinc

ment no és obligatori. Per tot plegat,

capçal facilita l’aparició de petits corrents

anys, durant el qual no hi ha hagut cap

no és gens estrany que en general es

elèctrics en el seu interior, el que es coneix

incidència. Allà a on hi queien habitual-

posi en dubte la veritable utilitat

com a ‘corrent de fugues’, que fa dismi-

ment els llamps, ara amb aquesta

d’aquestes directrius.

nuir la densitat del camp elèctric a tot

protecció ja no hi cauen. Un fet que

l’entorn d’on s’ha col·locat el dispositiu,

demostra que aquesta nova tecnologia

i per tant anul·la la possibilitat del llampec

desenvolupada és eficaç. Els llocs de

(descàrrega elèctrica del llamp) dins

risc, ja sigui per la seva activitat atmos-

d’aquesta zona protegida. Dit d’una altra

fèrica o bé per la protecció de béns i

manera, el procés de desionització

persones, ja tenen avui aquesta solució

s’efectua gràcies a la configuració del

tecnològica.

parallamps i de la instal·lació de presa de terra. L’equip es col·loca en el punt

Ángel Rodríguez Montes Director gerent INT, AR. S.L.

Normatives d’ús

més alt de la instal·lació o de l’edifici a

Les normatives d’ús dels parallamps

protegir, igual que els parallamps tradi-

convencionals de tipus Franklin o elec-

cionals (puntes Franklin). L’efecte desio-

trònic es limiten a indicar què cal fer

Per a més informació:

nitzador impedeix la formació del camp

per instal·lar-los amb l’objectiu de salva-

www.int-sl.ad

25

TLC47-p.26 a 29 ok

15/9/09

12:39

Página 26

Mirador

El valor del dividendo digital El apagón analógico liberará una parte importante del espectro radioeléctrico, ya que el ancho de banda ocupado por un solo canal analógico (6 MHz en América y 8 MHz en Europa) permitirá alojar de 6 a 8 canales digitales. Una parte todavía indeterminada de este espacio radioeléctrico liberado (el denominado dividendo digital), se prevé adjudicar a las ‘telecos’, que podrán destinarlo a servicios de banda ancha en movilidad a partir de 2015, aunque algunas se adelantarán a esta fecha.

egún la Comisión Europea (CE), el valor incremental de la utilización del

S

espectro radioeléctrico que quedará libre tras el paso de la televisión analógica a la digital en 2010 (el denominado dividendo digital), se estima para España en una cantidad que oscila entre los 12.000 y 16.000 millones de

euros, el equivalente al 1,5 % del PIB. Para el conjunto de la Unión Europea (UE), la misma CE estima que la gestión del dividendo digital permitiría generar un beneficio económico adicional de entre 20.000 y 50.000 millones de euros hasta 2015.

Se trata de una previsión económica de la que inicialmente España podría mante-

nerse al margen, si prospera el proyecto del Real Decreto presentado el pasado mes de junio por el Ministerio de Industria, que establece la lejana fecha del 1 de enero de 2015 como punto de partida de la utilización de la banda de frecuencias de 790 a 862 MHz para los servicios distintos al de televisión, como los de banda ancha en movilidad. El dilatado plazo previsto para la conversión del dividendo digital en servicios de banda ancha en movilidad resulta igualmente sorprendente, cuando todos los agentes del mercado de las telecomunicaciones coinciden en que el llamado dividendo digital permitirá aumentar la competencia en el mercado de los servicios móviles, incrementar la oferta de nuevos servicios innovadores, mejorar la calidad y reducir los precios para las empresas y ciudadanos. Un pronóstico fundamentado en la convicción de que, aún destinando a las comunicaciones móviles sólo un 25% (el equivalente a unos 100 MHz) del espectro utilizado actualmente para la televisión analógica (de 470 a 862 MHz), la industria del móvil podría aumentar considerablemente el despliegue de las comunicaciones de banda ancha, ya que el coste de hacerlo en bandas bajas es muy inferior a hacerlo en las altas.

Bandas para servicios móviles Puesto que la asignación del dividendo digital es una prerrogativa nacional, sólo los Estados miembros de la Unión Europea (UE) pueden tomar sus propias decisiones en cuanto al manejo de la porción de espectro liberado, de acuerdo a sus intereses nacionales, siempre que estén alineados con las decisiones adoptadas en la UIT (Unión Internacional de Telecomunicaciones), básicamente en las WRC (World Radiocommunications Conference).

Tabla 1

En la última WRC, celebrada en el año 2007, se identificaron varias bandas para Tabla 1). servicios móviles (T

26

TLC47-p.26 a 29 ok

15/9/09

12:39

Página 27

Figura 1. Las frecuencias por debajo de 1 GHz son muy apreciadas

De éstas, algunas están actualmente ocupadas por otros

Decreto 944/2005, es el 3 de abril de 2010, aunque se irán

servicios, como es la de UHF con la televisión, y será en ella

produciendo ‘apagones’ parciales por zonas, ya que es impo-

en la que nos centraremos para su análisis.

sible hacerlo de golpe), las bandas que actualmente están

Estamos viendo que las compañías de móvil (entre ellas,

siendo ocupadas por la televisión analógica convencional

Telefónica) reclaman con insistencia el reparto del dividendo

quedarán libres en gran parte, puesto que la televisión digital

digital, una parte de las frecuencias que quedarán libres con el

es del orden de seis veces más eficaz en cuanto al uso del

fin de las emisiones de TV analógicas y que son muy apreciadas

espectro, pudiendo entonces asignarse a otros servicios.

por su alta calidad y permitir reducir las inversiones en el despliegue

Esta liberación de las frecuencias de difusión actuales en la

de red. Por otra parte, también piden contar con un marco

banda UHF se conoce como dividendo digital, que no será igual

estable, predecible y poco intrusivo, una petición lógica para

para todos los países, ya que la parte asignada a la TDT variará

garantizar el retorno de las inversiones comprometidas y que

de unos países a otros, según el número de canales en servicio.

las reglas de juego no cambien arbitrariamente.

En consecuencia, el apagón de la televisión analógica va a suponer la liberación de una porción de espectro importante

El origen del dividendo digital

(la banda de 800 MHz, comprendida entre los 790 y 862 MHz,

La conversión de la televisión analógica al sistema digital

que se destinaría, primariamente y en Europa, a servicios móviles

(TDT o Televisión Digital Terrestre), en los próximos años va

de banda ancha, según acuerdo adoptado en la WRC 2007).

a liberar una parte importante del espectro radioeléctrico,

Estas frecuencias son muy codiciadas por su calidad, como se

denominada “dividendo digital”, ya que en el ancho de banda

ha podido comprobar con la subasta de la banda de 700 MHz

que ocupa un canal analógico, pueden incluirse de 6 a 8

en Estados Unidos, ya que al ser una banda baja, sus cuali-

canales digitales. El momento en el que cese la difusión analó-

dades de propagación y penetración son muy superiores a las

gica y sea sustituida por la digital (switchover) se ha dado en

de las bandas más altas asignadas a los servicios móviles.

llamar apagón analógico, o encendido digital. Cuando eso

Algunos países ya han tomado su decisión al respecto,

ocurra (en España la fecha tope fijada para ello, según el Real

como es el caso de Alemania, Dinamarca, España, Finlandia,

Figura 2. Ancho de banda a asignar en los diferentes rangos de frecuencias

27

TLC47-p.26 a 29 ok

15/9/09

12:39

Página 28

Mirador El valor del dividendo digital Francia, Reino Unido, Suecia y Suiza, mientras que otros están a la espera de hacerlo. Pero no sólo en Europa, sino que también en África y en Oriente Medio (EMEA), la parte alta de la banda UHF (790-862 MHz) se abrirá para servicios móviles de banda ancha a partir del año 2015. Este trozo, hasta ahora en poder de las cadenas audiovisuales, permitiría a las operadoras de móvil desplegar redes con una inversión mucho más

Figura 3. Asignación de bandas para IMT establecidas en

reducida (CAPEX) que en otras franjas, ya que el alcance que

la WRC-07

se logra es mayor, y con mucha mejor capacidad de cobertura, tanto dentro como fuera de los edificios. Por tanto, resulta ideal para su uso en entornos rurales, así como para el inte-

impacto sobre los usuarios. En una segunda fase, habrá una

rior de los edificios.

reasignación de frecuencias de manera que, a partir del 1 de enero de 2015, la subbanda de frecuencias de 790 a 862

El caso de España

MHz queda reservada de manera íntegra para otros usos y

Por ejemplo, en el caso español es de prever que su impacto

servicios como los de banda ancha en movilidad. Con esta

sea inferior a otros países de la Unión Europea, al menos inicial-

decisión, aunque es a largo plazo, pues los operadores

mente, ya que tenemos el problema de la proliferación de cadenas

tendrán que esperar 5 años para hacerse con su parte del

de televisión, no sólo nacionales, sino especialmente autonó-

pastel, España se coloca a la altura de otros países, como

micas y municipales, que recibieron concesiones analógicas en

Alemania, Dinamarca, Finlandia, Francia, Suecia y Suiza, que

el pasado y que, según la regulación actual, tienen derecho a

ya han tomado la decisión en este mismo sentido, mientras

mantener suficientes frecuencias como para seguir emitiendo

que otros lo están reconsiderando, y es de esperar que la

después de la transición al mundo digital.

tomen en breve.

En nuestro caso, en plena polémica por la imposición de

En resumen, llegado el momento, el reparto de este divi-

un canon o tasa para financiar a RTVE por el cese de la publi-

dendo (banda de 800 MHz) planteará un amplio debate, lo

cidad, el Ejecutivo ha anunciado que parte del dividendo digital

mismo que ahora está sucediendo con el ‘refarming’ de la

irá a parar a los operadores móviles, lo que por algunos puede

banda 900 MHz, o utilización para otros servicios distintos al

ser interpretado como una especie de compensación por el

GSM, como podría ser el UMTS o LTE (hay un operador que

0,9% de los ingresos que se les piden. El ministro de Industria,

no tiene frecuencias en esta banda y podría quedarse fuera

Miguel Sebastián avanzó, a primeros de junio, la eventualidad

de juego), y las licencias en las bandas de 2.5 y 3.5 GHz, ya

de un proyecto de Real Decreto que regule la asignación de

que hay muchos intereses en juego, por lo que resultará esen-

los múltiples digitales tras el cese de las emisiones en analó-

cial aplicar un planteamiento adecuado de cara a la atribu-

gico, habilitando la subbanda de frecuencias de 790 a 862

ción de este espectro, bien sea mediante concurso o subasta,

MHz (en línea con otros países de nuestro entorno) a otros

para aprovechar las numerosas ventajas económicas y sociales

servicios distintos al de televisión, puesto que una vez que

que de él se deriven.

cesen las emisiones en analógico se necesitará menos espectro radioeléctrico para emitir en digital el equivalente a los programas emitidos en analógico.

El proyecto de Real Decreto establece que, en una primera fase, tras el cese de las emisiones en analógico, las televisiones emplearán básicamente las frecuencias que actualmente se están utilizando para difusión de televisión (en analógico y en digital), con el objeto de reducir en lo posible el

28

José Manuel Huidobro Colegiado nº 5.820

TLC47-p.26 a 29 ok

15/9/09

12:39

Pรกgina 29

TLC47-p.30 a 33 ok

15/9/09

12:41

Página 30

‘Management’

Comunicaciones de empresa, competitividad y regulación Mientras que los servicios de telecomunicaciones destinados al segmento residencial pueden considerarse un bien de consumo, para los negocios representan un ‘input’ productivo fundamental: cuanto mejores sean estos servicios, las empresas serán más competitivas, lo que redundará en un aumento de la productividad del conjunto de la economía. as telecomunicaciones se caracterizan por la inver-

mación’. No cabe duda de que las TIC contribuyen a mejorar

sión, la innovación y por su constante evolución.

la competitividad y pueden ser decisivas en el éxito de una

Sin lugar a dudas, son un sector clave para la

compañía. Un buen ejemplo, admirado en todo el mundo,

economía y son imprescindibles para el desarrollo

es Inditex. Este grupo ha utilizado las TIC para reducir el

de la Sociedad de la Información. No obstante, debe tenerse

ciclo de producción –entendido como el plazo desde que

presente que su impacto en nuestros hogares y empresas

se identifica una nueva tendencia hasta el momento que el

es diferente. Con esta perspectiva, aquí se analiza en primer

producto está disponible en sus tiendas– al mínimo posible,

lugar la relación con la economía de los servicios de comu-

superando a sus competidores. Asimismo, el personal

nicaciones electrónicas (en adelante, SCE) para empresas.

comercial de sus tiendas está equipado con PDAs, mediante

A continuación, se describen las necesidades específicas

las que tramitan los pedidos y añaden información relevante

de los clientes corporativos: atención personalizada, requi-

sobre lo que los clientes demandan en todo momento. En

sitos estrictos de calidad, múltiples localizaciones, soluciones

síntesis, parte del éxito de Inditex se basa en conseguir

de movilidad, etc. Posteriormente, se explica el papel de la

adecuar los productos del grupo a lo que los clientes

regulación y se describe las medidas más significativas adop-

demandan en el menor tiempo posible, y lo han conseguido

tadas por la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones

gracias a un uso inteligente y eficiente de las TIC.

L

(CMT) para fomentar un marco competitivo adecuado en la

Casos como el de Inditex muestran que las TIC, enten-

prestación de los SCE para empresas. Por último, se exponen

didas como ‘input’ productivo, son muy relevantes para el

las conclusiones.

crecimiento de la economía. Por tanto, es vital que los SCE prestados por los operadores a nuestras empresas sean

Economía y servicios de comunicaciones electrónicas para empresas

de calidad.

Tampoco hay que desdeñar la importancia de los servi-

La conectividad tiene el potencial de facilitar nuevas

cios de comunicaciones para empresas por sí mismos. En

formas de innovación, creatividad y experimentación para

2008, los ingresos correspondientes a alquiler de circuitos,

las empresas. Desde los años 70, la difusión y adopción de

transmisión de datos y comunicaciones corporativas ascen-

las tecnologías de la información y comunicación (TIC) han

dieron a 1.476,1 millones de euros, lo que supuso un creci-

impulsado el salto de la ‘era industrial’ a la ‘era de la infor-

miento interanual del 10,5%. Cabe añadir que en esta cifra

30

TLC47-p.30 a 33 ok

15/9/09

12:41

Página 31

Figura 1. Evolución ingresos comunicaciones corporativas (Fuente: Informe Anual 2008, CMT)

no están incluidas partidas muy relevantes como las corres-

empleados seguir trabajando como si estuvieran en la oficina

pondientes a los ingresos de los servicios móviles para

cuando están de viaje.

empresas.

Asimismo, existen servicios que sólo son contratados por

Finalmente, conviene señalar que unos SCE para empresas

las empresas y no existen en el mercado residencial. Un buen

competitivos y de calidad también son un elemento clave

ejemplo son las líneas alquiladas, en las que el operador garan-

para atraer inversión extranjera. Existen numerosos estudios

tiza a la empresa un ancho de banda fijo entre dos puntos.

e informes dónde se clasifican las ciudades más importantes

También ocurre lo contrario: determinados servicios pueden

del mundo en función de su atractivo para establecer nego-

ser válidos para el mercado residencial pero no para el sector

cios, y uno de los aspectos más valorados es la calidad de

negocios. Así, las conexiones de banda ancha sin garantías

las infraestructuras de telecomunicaciones y los SCE.

(‘best effort’) son la norma en el mercado residencial, pero no son suficientes para soportar multitud de aplicaciones

Características de los SCE para empresas Dada la importancia de que las empresas puedan acceder

empresariales (por ejemplo, para conectar un cajero automático remoto con la red del banco).

a unos SCE de calidad, cabe preguntarse por sus necesidades específicas. En este sentido, los requisitos de los autó-

El papel de la regulación

nomos y de las pequeñas empresas en cuanto a las TIC son

Es destacable que cuando los medios tratan aspectos

relativamente similares a las del gran público (segmento resi-

relacionados con el sector, el debate suele centrarse en las

dencial), pero los de las empresas medianas y grandes son

necesidades y problemáticas del mercado residencial: los

muy diferentes:

precios de la banda ancha doméstica y de la telefonía móvil,

• Este tipo de empresas exigen atención personalizada,

sobre cuándo llegará la fibra óptica a los hogares españoles,

que se suele concretar en las figuras del gestor comercial y

etc. Sin embargo, poco se comenta acerca de la calidad y el

del ingeniero de cliente.

precio de los servicios de telecomunicaciones ofrecidos a

• Numerosas aplicaciones requieren parámetros de calidad de servicio muy elevados, atención las 24 horas y tiempos máximos garantizados para la resolución de incidencias.

nuestras empresas.

Un argumento utilizado por los que consideran que no es necesario prestarle mucha atención a este asunto es que el

• Una característica muy relevante de las comunica-

poder negociador de las grandes empresas frente a los opera-

ciones para empresas es su carácter multisede: las empresas

dores es elevado, así que se da por descontado que podrán

necesitan conectar las diferentes ubicaciones de una

conseguir SCE de calidad.

empresa y sus trabajadores itinerantes en una sola red privada virtual (RPV).

Pues bien, este argumento es bastante débil si se toman en consideración las necesidades de las corporaciones. Ya

• A todo lo anterior hay que añadir las soluciones de movi-

se ha comentado que un aspecto clave de las grandes

lidad, cada vez más sofisticadas, que deben permitir a los

empresas es su carácter multisede. Esto implica que un

31

TLC47-p.30 a 33 ok

15/9/09

12:41

Página 32

‘Management’ Comunicaciones de empresa, competitividad y regulación

Tienda de Zara en la 5ª Avenida de Nueva York (Fuente: www.inditex.com)

operador, para poder ofrecer un servicio completo a una

tenerse en cuenta que, aunque ahora se debate sobre la fibra

empresa de este tipo, debe poder atender todas las ubica-

hasta el hogar, ya hace años que la fibra óptica es una realidad

ciones de la misma.

para el mercado empresarial.

En este sentido, debe señalarse que, en general, existen

• En el análisis del mercado mayorista de banda ancha

infraestructuras alternativas y un cierto grado de compe-

se ha establecido que Telefónica deberá prestar un servicio

tencia en los núcleos de las ciudades, pero las empresas

de acceso indirecto que permitirá a los operadores centrados

también están situadas en otras ubicaciones: polígonos

en el segmento negocios ofrecer las garantías de calidad nece-

industriales, poblaciones de menor tamaño, etc. En nume-

sarias en muchas de sus aplicaciones.

rosas localizaciones, el único operador con red de acceso

• Tras analizar los mercados de líneas alquiladas, la CMT

propia es Telefónica. Si no existiera regulación, sólo este

concluyó que Telefónica debía prestar líneas con interfaces

operador podría confeccionar una oferta completa a este

Ethernet a sus competidores. Cabe señalar que, hasta hace

tipo de clientes empresariales. Con una sola oferta sobre la

pocos años, las líneas alquiladas que se prestaban en el

mesa, es evidente que el poder negociador de la empresa,

mercado estaban basadas en PDH/SDH (los clásicos circuitos

por grande que sea, es reducido.

de nx64 Kbit/s, 2, 34 y 155 Mbit/s). Sin embargo, en los últimos

En consecuencia, el regulador, para conseguir que los

tiempos las líneas alquiladas prestadas con interfaces Ethernet

operadores presten SCE de calidad, debe fomentar un entorno

(más fáciles de integrar con las LAN internas de cada locali-

adecuado para que compitan entre sí en condiciones equi-

zación) han tenido un crecimiento exponencial y ya en 2008

tativas, y teniendo en cuenta a la vez la necesidad de promover

superaban a las líneas tradicionales en términos de ingresos.

una inversión eficiente en infraestructuras. Para ello, debe

Debe destacarse que España ha sido uno de los primeros

analizar los diferentes mercados de comunicaciones electró-

países en regular este tipo de interfaces.

nicas, identificar si existe algún operador con peso significa-

• Como consecuencia del análisis del mercado de origi-

tivo de mercado (en adelante, PSM) y, si procede, definir los

nación móvil, los tres principales operadores (Telefónica Móviles,

servicios mayoristas que el operador dominante debe prestar

Vodafone y Orange) están obligados a ofrecer un acceso mayo-

a sus competidores.

rista razonable, de tal forma que los operadores centrados en

A modo ilustrativo, se presentan las obligaciones mayo-

el sector empresarial pueden constituirse en operadores móviles

ristas más relacionadas con la prestación de SCE para

virtuales (OMV) y satisfacer de forma directa las crecientes

empresas que la CMT1 ha impuesto a los operadores desig-

necesidades de movilidad de sus clientes.

nados con PSM:

• Por último, en los mercados de originación y termina-

• La CMT ha dispuesto que Telefónica debe ofrecer a los

ción fija se ha impuesto a Telefónica la obligación de prestar

operadores alternativos no sólo el acceso al bucle de abonado,

servicios de interconexión por capacidad al resto de opera-

sino también acceso a sus canalizaciones, lo que facilita el

dores. Este modelo de interconexión, vigente desde el año

despliegue de fibra óptica hasta la sede del cliente final. Debe

2001, dota a los operadores de una gran flexibilidad a la hora

32

TLC47-p.30 a 33 ok

16/9/09

12:06

Página 33

Figura 2. Servicios regulados y requerimientos de acceso para empresa multisede

de confeccionar su oferta minorista de tráfico telefónico y

vidad de las empresas y generan un entorno propicio para el

permite reducciones en los costes medios de interconexión

desarrollo de la creatividad y la innovación. Además, las nece-

muy importantes. Además, España es el ejemplo más rele-

sidades de comunicación de las empresas, a partir de ciertas

vante en toda Europa de utilización de dicha modalidad de

dimensiones, son muy diferentes a las del mercado residen-

interconexión.

cial. Un aspecto muy relevante es el carácter multisede de

Para clarificar la función de los servicios mayoristas ante-

muchas corporaciones. En consecuencia, la regulación debe

riores, en la Figura 2 se presenta un ejemplo simplificado de

tener en cuenta tanto la importancia estratégica como las

cómo un operador alternativo puede satisfacer, mediante dife-

necesidades específicas de los SCE para empresas a la hora

rentes formas de acceso, los requerimientos de una empresa

de imponer las obligaciones adecuadas a los operadores

multisede (en concreto, una entidad bancaria).

declarados con peso significativo en los diferentes mercados

El alternativo podría recurrir al acceso mayorista a las

de comunicaciones electrónicas.

canalizaciones de Telefónica para acceder con fibra óptica propia a la sede principal, utilizar las líneas alquiladas (Ethernet y tradicionales) de la oferta de referencia de líneas alquiladas (ORLA) para las oficinas, conexiones de banda ancha mayorista (‘bitstream’), reguladas en la oferta de acceso al bucle de abonado (OBA), para acceder a cajeros remotos y acceso doméstico a la intranet por parte de los empleados, y llegar a un acuerdo con un operador móvil para constituirse en OMV para prestar servicios de movilidad de forma directa a

Juan Diego Otero Martín Ingeniero de telecomunicación Colegiado nº 9.972

sus clientes.

En definitiva, para que los operadores presten servicios de SCE a empresas de calidad, es necesario que compitan

Para más información:

www.cmt.es/cmt

entre sí y el papel de la regulación es fomentar un entorno propicio para ello. El procedimiento habitual para conseguirlo consiste en analizar los diferentes mercados de comunicaciones electrónicas, identificar a los operadores con PSM e imponerles las obligaciones apropiadas.

Conclusión Debe tenerse muy presente que los servicios de comunicaciones electrónicas juegan un papel clave en la competiti-

33

TLC47-p.34 a 35 ok

15/9/09

12:43

Página 34

Ofertes comercials i serveis

Conveni de col·laboració amb Nexica Des del mes de maig passat, el referent català en serveis gestionats en l’àmbit TIC d’abast espanyol i europeu, l’empresa Nexica, és més a prop de tots nosaltres. Un acostament que s’ha fet efectiu amb la signatura d’un conveni de col·laboració amb el COETC/ACET.

L

a decidida voluntat d’estrènyer lligams per part dels firmants de l’acord es resumeix en un marc de col·laboració que estableix diferents accions.

Concretament, Nexica proveirà a l’Associació

Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) els quatre serveis següents:

1. Servei d’enviament massiu de correus electrònics de tipus e-butlletins (fins a 15.000 enviaments mensuals).

2. Alta del servei e-butlletins de Nexica (inclou la creació de la plantilla inicial).

3. Creació d’una plantilla addicional per al servei e-butlletins.

La joia de la corona de Nexica és el seu ‘data center’ d’Internet (centre de dades en línia).

4. Passarel·la de correu electrònic de sortida (2 Gb/mes).

Pel que fa al seu portfoli sencer de serveis, abasta, en La finalitat genèrica d’aquest conveni és establir un marc

gran part, el ‘hosting’ (allotjament) gestionat de plataformes

adequat de col·laboració i actuació entre les parts, que afavo-

corporatives, que inclou les modalitats web, de programes

reixi i agilitzi les accions que Nexica i l’ACET concretin des

de gestió, de FTP, de plataformes de pre-producció, de stre-

d’ara i en un futur, mitjançant la formalització dels correspo-

aming media i de servidors. Tot plegat, disponible a través

nents acords específics.

del propi centre de dades en línia, que també acull, d’una

Nexica és un proveïdor de serveis gestionats d’infraes-

banda, les solucions de servidor dedicat (‘housing’) per a

tructures TIC que ofereix una plataforma tecnològica esca-

empreses amb necessitats d’espai, gestió i rendiment més

lable, flexible i d’alta disponibilitat, amb l’objectiu de millorar

elevades (i que alhora no hagin de preocupar-se per la compra

l’eficàcia i la productivitat dels seus clients. Especialitzada

ni el manteniment de la màquina, ja que s’inclou en el servei

en ‘hosting’ (allotjament) gestionat, missatgeria corporativa

per part de Nexica), i de l’altra, les solucions de lloguer d’espai

i altres serveis de consultoria i d’infraestructura tecnològi-

(‘co-location’) on el client connecta les seves pròpies màquines

ques, el perfil empresarial de Nexica és clarament reeixit:

i se li ofereix connectivitat a Internet i serveis de seguretat a

acumula gairebé 14 anys de trajectòria ascendent, disposa

mida. S’hi afegeixen, al mateix temps, els serveis de consul-

de més de 1.800 clients corporatius i compta amb el centre

toria, a més d’altres de gestió de plataformes de missatgeria

de dades (data center) més modern d’Europa (l’únic d’Espanya

corporativa unificada i blindada amb sistemes d’alta segu-

amb la certificació Blade ReadyTM) i eficient energèticament,

retat, i els de connectivitat i ‘switching’.

amb un model de servei basat en el binomi ‘infrastructura com a servei’ (IaaS).

34

COETC/ACET

TLC47-p.34 a 35 ok

15/9/09

12:43

Pรกgina 35

35

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 36

‘Inter nos’

Telemedicina sense fronteres La darrera ofensiva de Telecos Sense Fronteres (TSF) s’està desenvolupant a la regió autónoma Atlántico Sur de Nicaragua. El seu objectiu és la creació d’una infraestructura d’accés a les TIC per millorar la salut de la població mitjançant un dispositiu de telemedicina.

F

ins ara, i des de la seva creació l’any 2003, Telecos

Culminació de la primera fase de l’actual projecte

Sense Fronteres (TSF) ha desenvolupat la seva acti-

‘Sistema de Telemedicina Atlántico Sur’

vitat en dos únics projectes, el primer a l'Amazònia peruana i el segon a la regió autónoma Atlántico Sur

Atés el bon resultat de tot plegat, des de TSF i el propi

de Nicaragua, l’un i l’altre centrats en dues infraestructures

Ministeri de Sanitat nicaragüenc es va plantejar la possibi-

d'accés a les TIC per millorar l'educació i la salut de la població,

litat d'extendre l'enllaç de comunicacions a tota la regió autò-

respectivament. Dues iniciatives que són fruit d’una mateixa

noma, amb l’objectiu de convertir-lo en un sistema de tele-

estratègia orientada a dedicar els recursos i l’activitat a un

medicina avançat per al seu conjunt. És per això que es va

nombre limitat d‘intervencions, amb l’objectiu de garantir una

posar en marxa l’actual segona fase, centrada en dotar

gestió adequada i eficaç.

l'Hospital de la infraestructura necessària per poder gestionar

Pel que fa al segon i actual projecte, anomenat ‘Sistema de Telemedicina Atlántico Sur’, es va iniciar el 2006 i s’ha anat

de manera eficient cadascun dels nodes que apleguen els ‘puestos de salud’.

desenvolupant en dues fases, al llarg de les quals s’han portat

Amb aquesta finalitat, i des de principis de 2009, quatre

a terme tres actuacions. En primer lloc, vam col·laborar en el

components de TSF (dos estudiants i dos enginyers) es van

‘Plan de telecomunicaciones para la región del Kukra River’,

desplaçant a Bluefields en períodes compresos entre 2

amb l'ONG catalana ‘Desos Opció Solidària’. Aquesta primera

setmanes i 6 mesos, per realitzar les actuacions d'aquesta

fase, desenvolupada entre el 2006 i el 2008, es va centrar en

segona fase, que implica, no només la creació d’un sistema

la millora de les comunicacions del ‘Puesto de salud de la

de cablejat estructurat a l'Hospital, sinó també l’adquisició

comunidad rural de la Aurora’, dotant-lo de comunicació

de terminals informàtics i la instal·lació i corresponent formació

directa (via telefònica i videoconferència, mitjançant un ràdioen-

d’ús del programari “Care2X” de gestió sanitària. Tot plegat

llaç), amb l'Hospital Regional Ernesto Sequeira, ubicat a la

amb la presència continuada d'una persona que, per primer

capital Bluefields i l’únic de tota la regió. Les dues actuacions

cop des de la creació de la nostra ONG, hi fa estada perma-

necessàries per completar-la van protagonitzar-les set volun-

nent amb la missió d’establir un seguiment continuat de tot

taris, entre estudiants, professors i enginyers titulats.

el projecte.

La infraestructura habilitada es compon d’un conjunt d'equips de radioenllaç que extenen geogràficament una xarxa d'àrea local (LAN), sobre la qual operen ordinadors i telèfons IP, a més del sistema elèctric d'alimentació amb plaques solars. El resultat és una línia de comunicació eficient entre el ‘puesto de salud’ i l'Hospital esmentats, amb connexió externa a través d'Internet, fet que millora notablement l'atenció mèdica en la comunitat rural.

36

Alfred Causi Giménez Col·legiat núm. 15.411

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 37

Calidoscopi

La televisión irrumpe en Cataluña Recuerdo histórico, 50 años después A las 20:45 h del lunes 2 de febrero de 1959, Televisión Española inicia, por primera vez, la difusión de su programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en el canal 4.

La primera emisión desde Barcelona, realizada desde el exterior de los Estudios de Miramar, tuvo lugar el día 14 de julio de 1959 a las 15:20 h. En cambio, la emisión del primer programa desde su interior se realizó el día 17 a las 20:30 h.

n la década de los años 30 del pasado siglo se

que se refiere a Barcelona hay constancia de que en 1934 el

simultanearon las pruebas y avances de la televi-

ingeniero de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés

sión mecánica, cuyo sistema más representativo

realizó unas pruebas de transmisión entre dos estudios de

fue el disco de Nipcow, y de la televisión electró-

Radio Barcelona, así como que en la Feria Internacional de

nica. En esta década se realizaron múltiples transmisiones

Muestras de ese mismo año se hicieron pruebas de recep-

experimentales entre las que merecen ser citadas las Olimpiadas

ción con un receptor mecánico construido por Agustín Riu.

E

de Berlín (1936), la coronación de Jorge VI (1937) y las inau-

Tras el paréntesis de la Segunda Guerra Mundial, se inicia

guraciones de los organismos de televisión en Francia, la Unión

en Europa y EE. UU. un nuevo periodo de gran actividad tanto

Soviética, Alemania y Estados Unidos, experiencias que se

por parte de los fabricantes de equipos como de los operadores

ralentizaron como consecuencia de la Segunda Guerra Mundial.

nacionales. Se abandonaron definitivamente los sistemas de

Durante esta época en España se seguían con interés

televisión mecánica por sus inconvenientes y bajas prestaciones,

estas experiencias por grupos profesionales y de radioaficio-

mientras que el estado de desarrollo del iconoscopio de Zworykin

nados, recibiendo imágenes con receptores propios o comprados

abría excelentes perspectivas para la televisión electrónica. En

en el exterior, se publicaban artículos en revistas especiali-

España se reacciona con cierto retraso debido al aislamiento

zadas, se presentaron algunas patentes sin el suficiente

político y a la situación económica, de tal forma que la primera

respaldo técnico y se solicitaron diversas licencias para la

demostración importante no tuvo lugar hasta el mes de junio de

instalación y explotación de la televisión por particulares, licen-

1948. Durante la Feria Oficial Industrial de Muestras de Barcelona,

cias que fueron todas ellas denegadas, apoyándose en que

Philips Ibérica instaló en un pabellón, junto a una sala de actua-

la radiodifusión era un servicio exclusivo del Estado. Por lo

ciones, un transmisor y distribuyó receptores en otros recintos.

Torre soporte de antenas del Centro Emisor de Tibidabo, inaugurada en 1964 y flanqueada por el Templo del Sagrado Corazón y la Torre de las Aguas, con el sistema radiante instalado en su cúspide

37

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 38

Calidoscopi La televisión irrumpe en Cataluña

Edificio del Pº de la Habana nº 77 de Madrid habilitado como centro de producción de TV en la década de los 50, Incluyendo la torre soporte de antenas y el correspondiente sistema radiante

Durante el certamen se emitían dos programas diarios, uno de

elevado porcentaje. A título de ejemplo, se recomendaba la

11:30 h a 13 h y otro de 17 h a 20 h. El alcance del transmisor

implantación urgente de este servicio, la utilización de la norma

era de unos 300 metros y se estima que a estas retransmisiones

europea de 625 líneas, el establecimiento del enlace entre

asistieron más de 100.000 personas.

Madrid y Barcelona y entre Barcelona y la red europea, la insta-

En agosto de 1948 la RCA instaló un estudio para varie-

lación de transmisores de alta potencia en puntos estratégicos

dades y un transmisor en una dependencia del Círculo de

y, curiosamente, ya se sugería que “en la explotación deberá

Bellas Artes de Madrid, emitiéndose un programa para el

darse posibilidad de acceso a la iniciativa privada”.

público de una hora diaria, que se recibía mediante receptores instalados en otros locales del inmueble. Ese mismo

Nacimiento de TVE

mes y la misma compañía transmitió hasta el Círculo de Bellas

La inauguración oficial de la televisión en España tuvo lugar

Artes, y distribuyó en circuito cerrado, un partido de balon-

el 28 de octubre de 1956, con la emisión de un programa de

cesto, un combate de boxeo y una novillada.

3 horas de duración, desde los estudios del Paseo de la

Éstas y otras experiencias condujeron a que en 1950, bajo

Habana nº 77 de Madrid. A partir de esa fecha el equipo direc-

el patrocinio de Radio Nacional y con el impulso del ingeniero

tivo de TVE se vio obligado a trabajar en varios frentes. Primero

de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés, se adquiriera

debía garantizarse la emisión de un programa diario para lo

y acondicionara como estudio de producción y centro emisor

que, además de consolidar el equipamiento de los estudios

el chalet de Paseo de la Habana nº 77 de Madrid, que inicial-

y adquirir cámaras de filmación, se procedió a adquirir una

mente se equipó con 3 cámaras, un transmisor de 200 vatios

unidad móvil y los correspondientes radioenlaces. Se conse-

y un sistema radiante tipo mariposa. En enero de 1951 se iniciaron

guía, de esta forma, una mayor capacidad de producción y

con cierta regularidad las emisiones experimentales, dos días

una producción más variada con la difusión de los Festivales

a la semana: los martes de 21 h a 23 h con programa para

de España, partidos de fútbol o corridas de toros.

adultos y los jueves de 17 h a 19 h con programación infantil.

Por otra parte era urgente incrementar la cobertura, lo que

La buena acogida de estas emisiones favoreció la venta de

hizo que se trabajara simultáneamente en dos frentes, concre-

receptores y promovió la adquisición de un nuevo transmisor,

tamente en el montaje de una emisora de gran potencia en

de 5 kilovatios de potencia, para aumentar la cobertura.

Navacerrada y en el establecimiento del enlace entre Madrid

Acontecimiento relevante para la implantación de televisión

y Barcelona. Con el montaje de una emisora en la Bola del

en España fue la celebración del primer Congreso de Ingenieros

Mundo, a 2.300 metros de altitud, se garantizaba la cober-

de Telecomunicación, que se celebró en diciembre de 1955,

tura de Madrid y buena parte de las dos Castillas, pero las

al cumplirse el primer aniversario de la implantación de las tele-

características orográficas y las adversas condiciones clima-

comunicaciones en España. En este congreso, cuyas conclu-

tológicas del lugar dificultaron de tal forma la construcción de

siones se elevaron al gobierno, se diseñó el plan de implanta-

las infraestructuras que no se logró la puesta en servicio defi-

ción de la televisión que, con el tiempo, se ha cumplido en un

nitiva del centro hasta el 12 de octubre de 1959.

38

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 39

Centro Emisor de Navacerrada. Conocido inicialmente como ‘La Emisora de las dos Castillas’, se inauguró el 12 de octubre de 1959, en el canal 2, con una potencia de 50 kilovatios

Para el establecimiento del enlace entre Madrid y Barcelona

Comienza la difusión

se barajaron dos alternativas, la utilización del cable coaxial

El lunes 2 de febrero de 1959, a las 8,45 de la noche,

recientemente instalado por Telefónica o bien montar una red

Televisión Española inicia, por primera vez, la difusión de su

nueva de radioenlaces de microondas. El cable coaxial disponía

programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en

de 4 tubos; un par estaba destinado a telefonía, admitiendo

el canal 4. Este primer programa comenzó con la carta de

960 comunicaciones simultáneas, mientras que en aquel

ajuste, seguida de un saludo, enviado desde Madrid, a los

momento la ocupación, en las horas punta, no llegaba al 50%

espectadores catalanes. A continuación se emitió un amplio

de su capacidad. El otro par permitía el transporte bidireccional

reportaje del partido de fútbol jugado en San Mamés entre el

de un programa de televisión. La utilización del coaxial tenía

Atlético de Bilbao y el Barcelona el día anterior. Seguidamente,

para TVE la ventaja de su rápida utilización y el inconveniente

se difundió un programa de divulgación sobre la producción

de su limitada capacidad, sin posibilidad de crecimiento, así

de energía eléctrica en España, el popular espacio de ‘El hombre

como la dependencia de Telefónica. La red de radioenlaces,

del tiempo’, el Telediario, un documental titulado ‘Misterios de

en cambio, tenía el inconveniente de su más lenta implanta-

la ciencia’, un espacio de variedades y, finalmente, una pelí-

ción, pero las ventajas de la gestión propia y de la fácil amplia-

cula policiaca de la serie ‘Identificación criminal’.

ción de su capacidad. Finalmente, se adoptó esta segunda

A finales de 1958 se había iniciado ya desde Tibidabo la

solución, procediéndose a gestionar las cesiones de terrenos,

difusión de la carta de ajuste para facilitar la sintonía de los miles

a construir las infraestructuras y a equipar las siguientes esta-

de televisores existentes en Barcelona y su entorno. En cual-

ciones entre Madrid (Pº de la Habana) y Barcelona (Tibidabo):

quier caso, en 1959 la red de radioenlaces adolecía, aún, de

Trijueque (Guadalajara), Maranchón (Guadalajara), Inogés

ciertas carencias tales como la ausencia de baterías de emer-

(Zaragoza), La Muela (Zaragoza), La Almolda (Zaragoza), Alpicat

gencia (SAI) para evitar el corte de programa ante un fallo de

(Lérida) y Bellmunt (Barcelona). Inicialmente, se instaló una sola

red, o el deficiente funcionamiento del sistema automático de

vía de enlace unidireccional, susceptible de inversión mediante

inversión de la red de radioenlaces. Por esta razón, cada vez

un sistema automático.

que cambiaba el origen de programa (Madrid o Barcelona) la

Simultáneamente, se llegó a un acuerdo con la Sociedad

inversión debía realizarla personal de servicio en cada una de

General de Aguas de Barcelona para el alquiler de una parcela

las estaciones, proceso que duraba varios minutos y durante

en la cima del Tibidabo, por el simbólico precio de 5 pesetas

el cual aparecía en pantalla una determinada imagen fija.

anuales, en la que se construyó el edificio para albergar los equipos

En paralelo con el establecimiento de la red de transporte y

terminales del radioenlace, se montó un transmisor Philips de 5

difusión se gestionó la cesión a TVE, por parte del Ayuntamiento

kilovatios y se reservó espacio para construir una nueva torre

de Barcelona, del palacete de Miramar, se realizaron en él las

soporte de antenas. Provisionalmente, la parábola del radioen-

obras de acondicionamiento del primer estudio de producción,

lace se instaló en la barandilla de la torre de las aguas y el sistema

se le dotó de dos cadenas de cámara y dos telecines, y se montó

radiante omnidireccional en la cúpula de la misma torre.

el radioenlace con el centro emisor del Tibidado, lo que permitió

39

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 40

Calidoscopi La televisión irrumpe en Cataluña

Centro Emisor de Monte Caro. Construido para TVE al principio de la década de los 70 en el mismo emplazamiento del primer reemisor

que el martes 14 de julio de 1959 se emitiera, aunque solo para

ción de Sant Grau, se estableció el primer enlace estable con

Barcelona, Madrid y Zaragoza (cuya emisora se inauguró unos

Eurovisión, recibiéndose en España la boda de los Reyes de

días mas tarde que la de Barcelona) un programa ligero desde

Bélgica, Balduino y Fabiola. No cabe duda que la llegada de la

el exterior de este simbólico centro. Este primer programa,

televisión a Barcelona tuvo repercusión importante en la sociedad

presentado por José Luis Barcelona y titulado ‘Balcón del

catalana, tanto en el aspecto social como en el económico. A

Mediterráneo’ consistió en una exhibición de sardanas y un

partir de ese momento se incrementó espectacularmente la venta

vistoso desfile de la Guardia Urbana por los Jardines de Miramar,

de receptores, estimándose que entre el jueves 12 y el sábado

todo ello amenizado por la orquesta del portaaviones ‘Roosevelt’.

14 de febrero de 1959 se vendieron en Barcelona más de 6.000

El siguiente viernes, 17 de julio a las 20:30 h se emitía ya el

televisores, agotándose las existencias. El domingo día 15 del

primer programa desde el interior de los estudios de Miramar.

mismo mes, más de 400.000 personas siguieron por la televisión

A partir de esta fecha la programación diaria de TVE pudo contar

en Cataluña el partido de fútbol Madrid-Barcelona, provocán-

con la intervención regular de Barcelona, aunque en pequeño

dose grandes aglomeraciones de público ante los escaparates

porcentaje debido a los reducidos medios.

de las tiendas del ramo. Durante los meses siguientes en la prensa

Nuevo objetivo importante para TVE era su incorporación

aparecieron múltiples artículos relativos a la televisión y anuncios

a la red de Eurovisión. Aún careciendo del correspondiente

de distintas marcas de televisores mientras que el público se fue

enlace se pudo emitir para Europa la llegada a Madrid del

adaptando a los horarios del nuevo medio de comunicación.

presidente Einsenhower. El reportaje de la llegada del presi-

Desde el punto de vista industrial, la llegada de la televisión

dente americano se recibió en Miramar a través de la red de

a Barcelona tuvo un gran impacto en el ramo de la electrónica

radioenlaces y, filmando la imagen de un monitor previa sincro-

en Cataluña, a lo que contribuyó, también, el hecho de que por

nización de la cámara, se consiguió una nueva cinta; esta se

aquella época se declarasen de “interés nacional” las industrias

envió por avión a Marsella, emitiéndose por la red de Eurovisión

que se dedicaran a la fabricación de receptores de televisión con

el mismo día de la llegada, 21 de diciembre de 1959.

un precio de venta reducido. Aparecieron nuevas fábricas de

Para el enlace radioeléctrico con Eurovisión se inició el

receptores de TV en Cataluña e incrementaron su producción

montaje de una estación de microondas en Sant Grau (entre

las ya existentes, de tal forma que de una producción de 40.000

Tosa y Sant Feliu) que enviase a Francia la señal recibida del

televisores en el año 1960 se pasó a 315.000 unidades en el año

Tibidabo. El día 2 de marzo de 1960 se pudo emitir en precario

1963. Entre las empresas de mayor producción destacaban

el partido de fútbol Real Madrid-Niza por Eurovisión, ya que,

Philips Ibérica, Iberia Radio, Inter Electrónica, Invicta, Vanguard,

al no conseguirse el enlace en microondas Tibidabo-Sant

Emerson, Ceselsa, Lavis o Elbe. A la sombra de estas empresas

Grau, fue necesario utilizar un televisor para recibir la señal

nacieron otras también importantes destinadas a la fabricación

radiada por emisora de Tibidabo, que, previa inyección en

de componentes electrónicos, tales como Minivat, Piher Electrónica

el radioenlace de microondas, se envió a Francia.

o Roselson. Entre estas últimas merece especial mención Minivat,

El 15 de diciembre de 1960, una vez consolidada la esta-

40

que además de componentes como bobinas de deflexión o selec-

TLC47-p.36 a 41 ok

15/9/09

15:11

Página 41

Centro Emisor de Soriguera. Situado en el Pic de l’Orri, a 2.439 m. de altitud, se inauguró en 1985 para mejorar la cobertura de las comarcas del Pirineo catalán

tores de canales, fabricaba, en su complejo de la Zona Franca,

ferencias de aquella época, lo que motivó que se recibieran

los tubos de imagen con los que abastecía a la mayor parte de

múltiples controles desde puntos tan alejados como Puigcerdá,

los fabricantes españoles, exportando un elevado porcentaje

Tarragona, Cervera o Calaf. Para incrementar la cobertura, en

de su producción. Dentro de este mismo campo aparecieron

febrero de 1960 se instaló el primer reemisor en Monte Caro (T.

también pequeñas empresas fabricantes e instaladoras de

M. de Roquetas), a 1.447 metros de altura, junto al monumento

antenas tales como Mier Allende S.L., Inelec o FUBA. Fuera del

a Nuestra Señora de la Cinta, desde el que se prestaba servicio

campo de la electrónica de consumo, fueron muchas las empresas

a parte de las provincias de Tarragona, Teruel y Castellón. En

de otros ámbitos las que se beneficiaron de aquella explosión

1961 se instaló en Alpicat (Lérida), en el mismo emplazamiento

industrial, tales como fabricantes de muebles, talleres de matri-

del radioenlace, un pequeño reemisor que en 1963 fue susti-

cería, moldes, pintura, etc. Lamentablemente, con el tiempo y

tuido por una emisora de 500 vatios. A partir de 1962 se inició

por razones diversas, a las que no son ajenas la globalización,

el montaje de pequeños reemisores destinados a cubrir zonas

la productividad, la formación o el desinterés por el tan caca-

de sombra. En 1964 se inauguró en el Tibidabo una torre de 80

reado I+D+i (que inventen ellos), la mayor parte de estas empresas

metros de altura, coronada por un mástil de 20 metros soporte

han desaparecido.

de una antena tipo mariposa de 6 pisos y se dotó al centro de un nuevo transmisor de 25 kilovatios.

Desarrollo de la televisión

Finalmente, el 24 de septiembre de 1965 se puso en servicio

En 1960 se dotó a los estudios de Madrid y Barcelona del

en Tibidabo la emisora de 20 kilovatios para la segunda cadena

primer magnetoscopio y en el mes de octubre de 1961 se inau-

de TVE, después de haber ampliado a tres vías bidireccionales

guró en Miramar el estudio número 2, construido en el ala derecha

de la red de radioenlaces con Madrid. Con esta infraestruc-

del edificio, con una superficie de más de 230 metros cuadrados,

tura se podía dar servicio permanente a los dos programas de

una altura superior a los 9 metros y dotado de una pasarela de

TVE, disponiendo de la tercera vía para el intercambio de

iluminación situada a 5,5 metros de altura, de la que pendían las

programas entre Miramar y los recién inaugurados estudios

perchas telescópicas soporte de los focos. El nuevo estudio se

de TVE en Prado del Rey.

equipó con 3 cadenas de cámara y un moderno control de realización, lo que permitió incrementar considerablemente la participación diaria de Barcelona en el programa nacional y facilitó el aumento progresivo de las horas de emisión.

Desde el principio, la emisora de Tibidabo prestó un correcto servicio a los varios millones de habitantes del Barcelonés y las comarcas del Vallès, Baix Llobregat y el Maresme, extendiendo su influencia a múltiples poblaciones más alejadas debido a la buena propagación que ofrecía el canal 4 y a las reducidas inter-

Manuel Moralejo Vocal de la Junta Directiva de la ACET y miembro del Foro Histórico de las Telecomunicaciones.

Ex director de Zona Cataluña y Baleares de RTVE

41

TLC47-p.42 a 44 ok

15/9/09

15:18

Página 42

Calidoscopi

Publicacions Innovacció! (7 moviments per construir una empresa innovadora)

Telefonía móvil y desarrollo financiero en América Latina

Autor: Franc Ponti

(AFI). Coordinador: Jaime García Alba (Banco

Web de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC)

Editorial: Granica

Interamericano de Desarrollo)

www.fobsic.cat

Autors: Analistas Financieros Internacionales

Editorial: Fundación Telefónica (Ariel y BID)

Tal com resumeix molt bé el seu títol, es tracta

Concebuda amb l’objectiu d'ajudar els agents

d’un manual pràctic sobre la innovació en acció.

Análisi de la contribució específica dels serveis

socials, especialment les administracions públi-

Amb aquest objectiu repassa les tècniques, les

financers mòbils al desenvolupament econòmic

ques, en la presa de decisions relatives al desen-

estratègies, les tàctiques i els procediments que

d’Amèrica Llatina. L’estudi planteja la hipòtesi que

volupament de la societat de la informació i del

intervenen en el procés d’innovar. Una metodo-

els serveis de telecomunicacions, i més específi-

coneixement a Catalunya, la Fundació Observatori

logia que s’ha de conjugar, segons l’autor, amb

cament la telefonia mòbil, és una eina clau per a la

per a la Societat de la Informació de Catalunya

un exercici de gran determinació per al seu

difusió i el creixement financer de les economies

(FOBSIC) fa la funció de centre d'investigació

inductor, que ha de ser capaç de superar tots

llatinoamericanes. La tesi concreta del treball és

especialitzat. Una recerca que impulsa des de

els contratemps i de demostrar una gran capa-

que les TIC són un instrument per al desenvolupa-

les seves dues àrees especialitzades (Àrea quan-

citat de treball en equip, una enorme passió, a

ment financer, l’impacte positiu i directe del qual

titativa i Àrea qualitativa), en cooperació amb les

més d’elevades dosis de coratge, intuïció i reflexió.

s’afegeix al de la pròpia dinàmica expansiva de les

universitats catalanes i els centres d'investigació

Abans d'entrar en el moll de l’os del contingut

economies en vies de desenvolupament, fet que

especialitzats. Els seus informes més recents

de l’assaig, resumit en les passes que porten a

genera una mena de «cercle virtuós» entre les TIC,

centren l’atenció, tant en l’evolució de les TIC a

fer realitat un projecte innovador, l’autor respon

el sistema financer i el benestar social i econòmic.

Catalunya, a partir de l’anàlisi d'indicadors d'ús

un sèrie de preguntes bàsiques que li han fet tot

Des d’aquest punt de vista, la telefonia mòbil, en

i equipament de les llars, empreses i administra-

tipus d’interlocutors (alumnes, empresaris i perio-

tant que eina clau de difusió i desenvolupament

cions públiques, com en la situació del mateix

distes), i que considera essencials. Finalment, i

financer, actua com a vehícle accelerador del desple-

sector en el context territorial i dels diferents àmbits

pel que fa als passos orientats a crear una empresa

gament d'infraestructures de telecomunicacions.

d’activitat empresarial. Pel que fa als seus informes

innovadora, l’autor els resumeix en aquest set:

Alguns dels aspectes concrets que s’analitzen en

més recents, el darrer de tots és un ‘Estudi sobre

rumb (saber on volem anar), equip (involucrar a

profunditat són: la importància de la modernització

la satisfacció entre els usuaris de banda ampla

tothom), canvi (revolucionar les estructures internes

bancària per al creixement econòmic; el desenvo-

rural (Maig 2009, 4a onada)’. Es tracta d’una audi-

i el contacte amb l'exterior), tendència (anticipar-

lupament i ús de la telefonia mòbil en el sector

toria del grau de satisfacció dels usuaris pel que

nos al futur), creativitat (generar idees disrup-

financer a Amèrica Llatina; i les estratègies d’opti-

fa a l’ús de la xarxa d’Iberbanda a Catalunya. El

tives), projecte (crear un contínuum d'innovació)

mització de les capacitats de la telefonia mòbil per

seu objectiu és recaptar informació útil que permeti

i resultat (sistematizar la innovació).

part de les entitats financeres i dels operadors.

prendre decisions en base a objectius.

42

TLC47-p.42 a 44 ok

15/9/09

15:18

Página 43

Tribuna

Balanç, objectius i reptes l passat mes de juliol el COETC va iniciar una nova

E

etapa. En l'inici de l'anterior mandat de la Junta de Govern (era l’any 2005, recordem-ho), la situació Miquel Ramírez Degà del COETC

econòmica encara era pròspera. Des del punt de

vista col·legial, els pressupostos es tancaven amb superàvits del 25%. La conjuntura favorable va permetre al COETC la

menat ‘Procés de Bolonya’, que podria haver diluït i infrava-

consolidació d'una estructura de personal i l’assoliment de

lorat la nostra titulació. Al seu torn, la llei Òmnibus amenaça

la majoria d'edat en la funció del visat tècnic. Unes millores

les estructures col·legials i fins i tot al propi exercici lliure de la

que han afavorit una major presència del COETC en la societat,

professió. A més, la crisi econòmica, especialment en el sector

especialment davant l'Administració Pública, i ha reforçat

de la construcció, provoca una retallada dels ingressos del

l'Enginyeria de Telecomunicació com a professió de referència

Col·legi, de l'ordre del 30%.

en el sector TIC.

Per tot plegat, la Junta de Govern entrant ha de plantejar-

Ara, la majoria d'edat de la nostra professió a Catalunya

se els següents objectius prioritaris: consolidar la creació del

es tradueix en la voluntat de creació d'un Col·legi català amb

Col·legi d'àmbit català, mantenir la nostra professió com a

personalitat jurídica pròpia i coordinat amb la resta de col·legis

referent del sector i gestionar la crisi econòmica. Ha d’encarar,

territorials a través del Consell de Col·legis. Una iniciativa plas-

a més, importants reptes, dels quals potser el més difícil és

mada, després de l'Assemblea del mes de desembre de l’any

convèncer a tothom (Universitat, professionals del lliure exer-

passat, en la presentació davant la Generalitat de l'expedient

cici, professionals assalariats i empresaris-enginyers), que el

per a la creació del nou Col·legi d'àmbit català, que en aquests

títol i la professió són simbiòtics. És a dir, que el prestigi del

moments està pendent de publicar-se al DOG.

títol està relacionat i es nodreix, entre d‘altres fonts, del reco-

Uns quants mesos abans, el juliol de 2008, vàrem fer la

neixement social dels professionals, i al seu torn, la posició i

compra de la nova seu, utilitzant els fons històrics de la nostra

prestigi social dels nostres professionals requereix la més alta

demarcació amb aquesta finalitat i posant així les bases del

valoració del nostre títol. Escoles i Col·legis han de col·laborar,

nostre patrimoni a Catalunya.

per tant, a crear millors titulats i millors professionals. Hem de

Malgrat tot, encara hi ha aspectes molt rellevants que

conscienciar-nos que existeix una dimensió col·lectiva de la

resten pendents de resolució satisfactòria: la taxa d'afiliació

nostra professió, que una xarxa té més valor que un terminal.

continua sent baixa i es manté la dicotomia entre títol i professió.

No cal dir que com a degà em sento responsable de

És a dir, aconseguim el títol però no entrem de ple en la professió

l'elecció dels membres de la Junta de Govern, però més enllà

(en el sentit de passar a formar part d'un col·lectiu), i ens

de saber si som els millors, sí que puc garantir el nostre esforç

limitem a viure una aventura individual.

i la nostra il·lusió a l’hora d’enfrontar-nos a aquests propers

S’hi afegeix, ara mateix, que la professió s'enfronta a una de les situacions més difícils des de la seva creació, l’ano-

quatre anys que seran, sens dubte, decisius per al futur del nostre Col·legi i de la nostra professió.

43

TLC47-p.42 a 44 ok

15/9/09

15:18

Pรกgina 44