C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
50 juny 2010
Dia Mundial de les Telecomunicacions
La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC
04
Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis: “Dirigir persones implica posar-hi el cor”
08
La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu
06
TLC50-p.02 a 03 ok
16/6/10
11:19
Página 2
Sumari
ANY 16
NÚMERO 50
06/2010
Sumari Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat - secretaria@telecos.cat Degà del COETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín
Pàg.
Editorial: Ja hem arribat als 50!
3
Destacats: La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu Projectes amb garantia Visita al port de Barcelona Punt i final al projecte DOCET Lliurament de premis CEI 2010
4 6 7 7 7 7
Entrevista: Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis: “Dirigir persones implica posar-hi el cor”
8
Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Projecte de disseny i maquetació: Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat) Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Arès Riambau i Flickr Col·laboracions: Eduard Arnau Xavier Artiga Enrique Barba Jordi Duch Fabrizio Ferraro Glòria Ferrer José Manuel Huidobro Christian Ibars Mònica Navarro Sònia Palau Roger Pueyo José Carlos Ramos Albert Sitjà Fotomecànica i impressió: Cevagraf, s.c.c.p. Dipòsit legal: B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
02
Tecnologia: UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització
12
Mirador: Llums i ombres dels preus de terminació a la baixa
16
Telepresència i comunicacions visuals unificades
20
Grans avantatges i petits inconvenients del ‘cloud computing’
24
Josep Clotet: Un ‘self-made man’ excepcional
26
L’iPad guanya els ‘Fiasco Awards 2010’
28
Economia i societat: Mòbil intel·ligent, mapes i xarxes socials
30
Innovació: ¿recepta anticrisi?
32
‘Inter nos’: Els ‘telecos’ podem liderar la societat
36
El concert més engrescador
37
Ofertes comercials i serveis: Un SMART Center a la nostra disposició
38
Calidoscopi: Entendre el càncer de pròstata
40
Publicacions
42
Tribuna: Parlem de la Llei Òmnibus
43
TLC50-p.02 a 03 ok
17/6/10
10:26
Página 3
Editorial
Ja hem arribat als 50!
50 juny 2010
questa nova edició de la revista Telecos que arriba a les vostres mans és la número 50! Ja fa 17 anys que la revista dels enginyers de telecomunicació de Catalunya es manté fidel a la seva orientació inicial: ser el vehicle d’opinió de tot el que afecta al nostre col·lectiu i un aparador de les activitats que impulsa, primer només com a portaveu de l’Associació i desprès també del Col·legi.
A
Tot el que hem viscut els ‘telecos’ al llarg d’aquests 17 anys és a la nostra revista, des dels canvis de seu de l’Associació i la creació de la demarcació del Col·legi, fins als tràmits per a la constitució del Col·legi català; i, com que la salut és bona, volem continuar recollint tot allò important per als enginyers de telecomunicació de Catalunya i les seves institucions. El primer número es va publicar l’octubre del 1993, com a continuació dels butlletins de l’ACET, que s’havia constituït un any abans. Certament, l’edició dels primers números, de com a molt 12 pàgines en blanc i negre, va ser una mica irregular, però a partir del 1998 ja es va normalitzar amb tres números a l’any i 16 pàgines, tot i que encara només a dos colors. Els quatre colors van arribar el 1999, acompanyats d’un increment de pàgines, concretament, va assolir les 36, que es van mantenir fins l’any 2006, quan va canviar per adoptar el format actual de revista trimestral, amb 44 planes. Sense caure en la autocomplaença, ara sí que podem considerar la revista com una publicació consolidada, amb una imatge actual i dinàmica en la qual tenen cabuda totes les opinions i tendències, i oberta a la participació de tots els que tinguin alguna cosa interessant a dir. El llistó és alt, però encara ens queda molt camí per recórrer i hi ha molt marge de millora número a número en el futur.
bones dosis d’il·lusió i constància per a no caure en el desànim. I, amb sinceritat, no creiem que el futur hagi de ser més fàcil. Les incerteses que planteja la Llei Òmnibus, les indefinicions arran de la implantació del Pla Bolonya, una situació econòmica estranya i les expectatives del nou Col·legi català ens obliguen a molt. Mantenir la revista Telecos com una publicació de referència, sense renunciar al bon criteri i al sostre de qualitat que la caracteritzen, és una tasca de tots, tant dels que treballen per tal que arribi puntualment a les vostres mans com de tots els que formem el col·lectiu dels enginyers de telecomunicació de Catalunya. Per tot això, volem agrair la col·laboració, les ganes i l’energia a tots els que heu participat en un moment o altre de les successives 50 edicions de la revista Telecos, als membres dels diferents consells de redacció, als anunciants, als professionals (dissenyadors, fotògrafs...), i sobretot, sobretot, a tots vosaltres: els que ens llegiu, participeu i ens ajudeu a ser cada cop millors.
‘Mantenir la revista Telecos com una publicació de referència, sense renunciar al bon criteri i al sostre de qualitat que la caracteritzen, és una tasca de tots’
Arribar a aquest número 50 ha sigut tot un repte, que a més de l’esforç imprescindible, també ha requerit d’unes
03
TLC50-p.04 a 07 ok
16/6/10
11:20
Página 4
Destacats
La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació La seu del Parlament de Catalunya va acollir per quart any consecutiu l’acte commemoratiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, organitzat conjuntament pel COETC/ACET i el COETTC. Celebrat el passat dia 19 de maig, va centrar l’atenció en 'Les xarxes de telecomunicacions: suport d'activitats empresarials i socioculturals. Un debat sobre la neutralitat de la xarxa'.
n any més, l’auditori del Parlament de Catalunya
U
Creació de valor
ha estat l’escenari escollit pel COETC/ACET i el
Fets els discursos inaugurals, arribava el moment de donar
COETTC per commemorar el Dia Mundial de les
pas a la taula rodona sobre 'Les xarxes de telecomunicacions:
Telecomunicacions, Internet i la Societat de la
suport d'activitats empresarials i socioculturals. Un debat sobre
Informació, amb un acte institucional encapçalat pel presi-
la neutralitat de la xarxa'. El seu moderador, Xavier Busquets,
dent de la Cambra catalana, Ernest Benach, i els degans dels
director del departament de Sistemes d'Informació de l’escola
dos Col·legis, Miquel Ramírez i Ferran Amago. Tots tres van
de negocis ESADE, va plantejar tres interrogants a la taula de
comparèixer davant d’uns dos-cents assistents per encetar
ponents formada per Mònica Sala, directora general d'Orange
la sessió inaugural, iniciada amb una breu benvinguda de la
Catalunya; Carles Grau, director general de Microsoft Catalunya;
primera autoritat de la seu legislativa, que va cedir uns instants
Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del depar-
la paraula a Ferran Amago, abans de recuperar-la i cloure així
tament de Cultura de la Generalitat; Matías González, director
la primera part de la celebració. Ho va fer amb un discurs gens
de Regulació de Vodafone a Espanya; i José Luis Ferrero, director
autocomplaent, dividit en dues parts, la primera de les quals
tècnic de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions
va incidir en la necessitat de “recuperar un valor social molt
(CMT). Les tres qüestions esmentades feien referència a com
menystingut, el de la responsabilitat compartida i comuni-
es crea valor empresarial en el sector TIC; a com es genera més
tària”. Amb aquest objectiu, va suggerir la possibilitat d’incen-
demanda empresarial de productes i serveis TIC; i quin ha de
tivar l’ús de les TIC per “revertir la crisi política de desinterès
ser el paper de l’Administració Pública, en col·laboració emb el
i desafecció que estem patint”, i de fer-ho mitjançant “la e-
sector privat, per generar riquesa en l’àmbit TIC.
democràcia i la e-participació”. Fet aquest preàmbul, Benach
La primera resposta a la pregunta inicial va servir a Mònica
va introduir un segon element d’anàlisi i reflexió a l’entorn del
Sala per deixar clar que “les TIC sempre han aportat valor empre-
pla ‘TIC.Cat’, de millora del teixit empresarial del sector TIC
sarial” i que ara, a més, “l’estan reforçant i amplificant en tres
català en quatre àmbits clau: la innovació en productes i
sentits concrets”. En primer lloc, impulsant “un canvi qualitatiu,
serveis; la internacionalització de les operacions comercials;
perceptible en la manera com les telecomunicacions serveixen
l’augment de la productivitat i competitivitat; i la capacitació
per desenvolupar qualsevol activitat de manera diferent, tant si
dels empleats amb formació específica en l’entorn digital.
és més ràpida com més eficient o més efectiva”. El segon canvi
04
TLC50-p.04 a 07 ok
17/6/10
10:45
Página 5
Ponents de la taula rodona
involucra les persones, en la mesura que “han deixat de ser elements passius de la Xarxa i han esdevingut actius, és a dir, han passat de limitar-se a consultar continguts a començar a generar-los”. El tercer canvi arriba de la mà de l’anomenat ‘Internet dels objectes’, que connecta estris de tot tipus: comptadors de consums domèstics d’aigua, gas, llum, calderes de refrigeració i calefacció, etc. Segons Sala, aquests tres canvis “reflecteixen un procés constant de creació de valor que s’està multiplicant”.
Generació de demanda
Per part de Microsoft, Carles Grau va destacar que “vivim
Ja en la tanda de respostes a la segona pregunta, Mònica
un procés de canvi disruptiu” impulsat pel fenomen generalitzat
Sala va sentenciar que “per garantir una demanda sofisticada
de ‘computació en el núvol’ (cloud computing), capaç de generar
cal començar per generar innovació mitjançant la fórmula de la
múltiples avantatges competitius al teixit empresarial.
‘triple hèlix’, que concentra els esforços de les universitats, les
El ponent de la Generalitat, Carles Mundó, va apuntar la prio-
empreses i les AA.PP.” Pel que fa a la resta de ponents, Carles
ritat d’assolir “un país en xarxa” per la via de “multiplicar l’im-
Grau va proposar de reforçar la innovació amb una immersió a
pacte de les diferents anelles de telecomunicacions que s’han
fons del món educatiu en l’entorn digital, mentre que Mundó
anat creant: de l’automoció, hospitalària, audiovisual, industrial,
va emfasitzar la creació d’infraestructures adequades, i, al seu
logística, cultural…” Per refermar la seva importància va acabar
torn, González i Ferrero van apel·lar al “creixement sustentat en
dient que “afavorir el desenvolupament de totes aquestes infraes-
la banda ampla i la mobilitat” i al “desplegament de xarxes de
tructures és una obligació estratègica del Govern català. I això
nova generació de fibra òptica”, respectivament.
amb independència de la crisi, perquè es tracta d’una aposta
S’arribava així a la tercera i darrera ronda de respostes a
a favor de la competitivitat, de la productivitat i en definitiva, de
l’última pregunta, sobre el protagonisme de les AA.PP. en tot
la capacitat de generar valor”.
plegat i en col·laboració amb el sector privat. De nou, Mònica
Al seu torn, Matías González, de Vodafone, va plantejar tres
Sala encetava la tanda d’intervencions al·ludint en aquest cas
propostes d’actuació orientades a transformar el sector TIC en
“a la multiplicitat de papers dels ens públics: d’aparador i refe-
una palanca de superació de la crisi. La primera, encaminada
rent per a la societat i les empreses; de catalitzador de l’esmen-
a “aprofundir i generalitzar les plataformes obertes i a optar per
tada ‘triple hèlix’; d’impulsor del desenvolupament equilibrat de
l’estratègia de ‘coopetència’, és a dir, competir sense deixar de
la competència en els diferents mercats, entre molts altres”. Tot
cooperar”. La segona, orientada a “reforçar la competència com
aquest seguit de rols els van anar subscrivint també la resta de
a ‘driver’ (via) incentivador de la innovació i la inversió per a l’èxit
ponents, fins arribar així a la sessió de cloenda a càrrec del degà
del sector TIC”, i finalment, la tercera, enfocada a “assolir inver-
del COETC, Miquel Ramírez, que va resumir les aportacions de
sions rendibles en infraestructures de telecomunicacions, per
la taula rodona i va cedir la paraula final a Jordi Bosch, secre-
tal de garantir el seu desplegament”.
tari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la
Finalment, José Luis Ferrero, va subratllar que la CMT es
Generalitat. Bosch ho va aprofitar per escampar un missatge
preocupa de generar valor empresarial establint les bases idònies
d’esperança que encoratgés als presents a “analitzar de quina
de regulació “d’una competència sostenible en serveis de tele-
manera les TIC poden contribuir a aportar valor per superar la
comunicacions”. Una prioritat en què intervé un nou element,
crisi i per encarar el futur escenari postcrisi”. Ell va demostrar
el de la ‘neutralitat de la xarxa’, sobre el qual va dir que “s’està
no tenir-ne cap dubte i ho va dir així de clar: “Les TIC poden ser
estudiant” amb l’objectiu de “clarificar el panorama regulatori”.
el flotador, la boia on hem d’ancorar la nostra economia”.
05
TLC50-p.04 a 07 ok
16/6/10
11:20
Página 6
Destacats
Els assistents a l’acte van omplir de gom a gom les dependències de la nova seu.
La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu Èxit de convocatòria de l‘acte inaugural La nova seu col·legial ha superat amb nota l’examen dels visitants. Coincidint amb la seva inauguració oficial, la cinquantena d’assistents va expressar l’admiració i satisfacció unànimes pel nou espai adquirit en propietat pel nostre col·lectiu, i que va obrir les portes al c. Alí Bei, 59 de Barcelona el passat dia 1 de febrer. os mesos després de la seva estrena, la nova seu
El representant
col·legial es va omplir de gom a gom el passat dia
institucional, Jordi
3 de maig per celebrar la inauguració oficial, encap-
Bosch, i els degans
çalada pel secretari de Telecomunicacions i Societat
del COETC i COIT,
D
de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch, i pels degans
Miquel Ramírez i
del COIT i COETC, Francisco Mellado i Miquel Ramírez, respec-
Francisco Mellado,
tivament. No hi van faltar, tampoc, els representants de les enti-
respectivament, van encapçalar l’acte inaugural
tats que han col·laborat activament en l’adequació de l’espai, concretament: Banc Sabadell, Caixa d’Enginyers, Schneider
professió”. Més enllà d’això, va centrar la seva al·locució en l’es-
Electric, Siemens i Vodafone.
borrany de reial decret que desenvolupa la Llei Òmnibus i que
L’acte va començar a les 17:00 h amb l’arribada dels primers
“no augura res de bo econòmicament per als enginyers i arqui-
col·legiats, que poc a poc van anar omplint el nou recinte amb
tectes”. Sobretot, perquè vol determinar quins treballs s’han de
la intenció d’acompanyar la visita de les autoritats institucional
visat i quins no, i això implica “un risc real de falta de garanties
i col·legials, iniciada al cap d’una hora i continuada amb una
per a la societat”. Manca de garanties de tot tipus, com ara les
breu intervenció de cadascun d’ells, adreçada als assistents.
d’identitat, titulació acadèmica i habilitació professional de qui
El primer en intervenir, el degà del COETC, Miquel Ramírez,
executa l’obra objecte de visat, a més de les corresponents a
a més de glossar la nova seu, presentant-la com el resultat d’haver
la revisió, correcció formal i certificació dels projectes (d’acord
sabut “convertir el patrimoni virtual en real”, també es va doldre
amb l’ordenament legal), i també de l’assegurança de respon-
dels perills que representa la Llei Òmnibus “per al desenvolupa-
sabilitat civil assumida de cara a la finalització d’obra i per al
ment de l’activitat professional dels enginyers de telecomuni-
periode de garantia determinat per a cada projecte.
cació”, i va demanar que “sigui la pròpia Administració Pública
Ja en la recta final de l’acte, Jordi Bosch va fer-ne la cloenda
la que ofereixi la solució al problema que ens crea aquesta llei”.
felicitant en primer lloc al Col·legi per plantar cara a la crisi obrint
A continuació, el degà del COIT, Francisco Mellado, va al·ludir
un nou espai “que ha de servir per encarar el repte de generar
al paper que correspon al Col·legi, assenyalant que “ha de posar
vocacions”, i reclamant una triple aportació de tot el col·lectiu,
en valor la professió i ho ha de fer de la manera més eficaç i pràc-
orientada a “millorar la qualitat de vida de les persones; la
tica possibles”. En aquest sentit, va subratllar que “disposar de
productivitat i competitivitat de les empreses; i l’eficiència i
seu pròpia és gaudir d’una eina eficaç d’estabilització de la
eficàcia de les AA.PP.”.
06
TLC50-p.04 a 07 ok
16/6/10
11:20
Página 7
Projectes amb garantia
del visat, fet que podria abocar a situacions de descontrol, desprotecció i inseguretat públiques, en la mesura que la
’enginyeria catalana fa pinya contra la Llei Òmnibus i amb
responsabilitat d’un mal projecte podrien recaure en el ciutadà.
l’objectiu de difondre el seu descontentament ha fet públic
Això avui ho evita el visat, que permet cobrir la responsabilitat
el ‘Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs
civil de l’enginyer col·legiat que fa el projecte. Els col·legis
tècnics’, a través de: www.projectesambgarantia.com. El mani-
signants reclamen el manteniment del visat com una funció
fest exposa les greus conseqüències que pot tenir per a la
social de control i seguretat dels treballs tècnics i la col·legiació
seguretat de les persones un mal desplegament de la Llei
obligatòria dels professionals que desenvolupin tasques que
Òmnibus, que contempla la desaparició o la reducció de l’àmbit
han de ser visades.
Visita al port de Barcelona
Punt i final al projecte DOCET
L
na vintena de col·legiats/associats van visitar el port de
U
Barcelona el passat 24 de març, amb l’objectiu de conèixer
de primera mà la seva infraestructura de telecomunicacions. La visita guiada va començar amb una breu exposició sobre la importància per a la ciutat d’un port que és el primer de creuers d'Europa i el quart del món. A continuació, el director de Sistemes d'Informació i Seguretat, Rafael Gomis, va repassar el dia a dia del comerç marítim i la influència que tenen els sistemes TIC en la seva tasca. Posteriorment, el cap de Sistemes i Suport als Usuaris, Francesc Bonada, va explicar el funcionament dels sistemes de seguretat i de control (circuïts tancats de televisió, sistemes d'alarma i detecció d'incendis, raigs X, entre d'altres), i les infraestructures de cablatge.
l passat 25 de maig es va fer la cloenda del projecte
E
DOCET, a París, amb la participació de l’ACET. El projecte,
La xerrada va continuar amb una dissertació del cap de
centrat en la creació d’un model comú d’adaptació del marc
projectes de TI per la Comunitat Portuària, Jaume Bagot,
europeu de qualificació EQF i el sistema educatiu anglo-
sobre la logística portuària i al sistema de transitaris nacio-
saxó CDIO, permet als enginyers de moure’s i possicionar-
nals i internacionals, que converteixen al port de Barcelona
se arreu d’Europa, Nord-Amèrica i altres indrets de la geografia
en la principal plataforma de distribució de mercaderies del
internacional, amb la certesa que se li reconeixerà la seva
sud d'Europa. El grup també va veure ‘in situ’ els sistemes
formació en qualsevol àmbit social, empresarial o institu-
del Centre de Control del Port (controlat per la policia portuària)
cional. Per a més informació: www.eqfcdio.org.
i la Torre de Sasemar.
Lliurament de premis CEI 2010 l passat 10 de juny es va fer el lliurament de premis als
E
guanyadors dels II Campionats Intercol·legials 2010 en
les diferents categories: tennis taula, pàdel, futbol sala, cursa, tennis i golf. L'acte es va fer al Col·legi de Camins, Canals i Ports i es va cloure amb un còctel i un sorteig de premis dels patrocinadors i col·laboradors.
07
TLC50-p.08 a 11 ok
16/6/10
11:22
Página 8
Entrevista
“Dirigir persones implica posar-hi el cor” Cada cop més enginyers de telecomunicació fan el salt professional al capdavant d’empreses mitjanes i grans de qualsevol sector tecnològic. És el cas, per exemple, de Aida Agea, una ‘teleco’ que en només sis anys ha arribat al capdamunt de la companyia Aurensis, filial espanyola de la multinacional Telespazio, referent d’excepció del sector espacial europeu. Segons Agea, “en la majoria dels casos, les empreses no són més que les persones que els donen vida”
C
omencem evocant el seu pas per l’ETSETB-
els companys i.... d’atletisme, de molt esport. La meva expe-
UPC. Quins records en té? N’hi ha algun d’es-
riència em diu que qui pensa que l’etapa universitària és només
pecialment entranyable?
per estudiar, s’equivoca. És una època tan vibrant que si només
Recordo l’etapa universitària com un període de
la dediques a l’estudi, sense donar sortida a altres inquietuds,
grans canvis interns i externs. Va ser l’etapa en què vaig
perds un temps irrecuperable.
començar a ser conscient de les meves capacitats i limitacions i vaig començar a entendre què volia fer amb la meva vida,
Què li cridava més l’atenció de l’Enginyeria de
més enllà del que volia el meu entorn. No sempre va ser una
Telecomunicació abans de decidir-se a matricular-s’hi?
etapa feliç però el temps fa una curiosa selecció dels records,
Em resultaven atractives diverses enginyeries però la majoria
magnificant les coses bones i erosionant els records dolorosos.
em semblaven poc acollidores per a una dona. Bàsicament,
Va ser una etapa de diferències familiars, d’afirmació personal,
pel fet de d’associar-les a un món molt masculí on em semblava
de frustracions acadèmiques i tries difícils, de complicitats amb
que no em trobaria còmode. ‘Telecos’ em semblava més nova
8
TLC50-p.08 a 11 ok
16/6/10
11:22
Página 9
Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis
“El més important, probablement, és aprendre a aprendre, conèixer una metodologia i aplicar-la, i ser conscient que et caldrà practicar-la per sempre més”
seva vinculació a la telefonia, a la televisió i als ordinadors encai-
Aspirem a gestionar un centre de control de Galileo
xava perfectament amb la meva idea del futur.
Quina és l’expectativa concreta d’Aurensis sobre el
i més oberta, més matemàtica i per tant més intel·lectual. La
projecte Galileo? Què li va satisfer més, de tot el que hi va aprendre?
El projecte europeu Galileo és de caire estratègic i ve de lluny.
Sempre hi ha matèries que t’agraden més o menys però les
Al llarg de la seva història Telespazio sempre n’ha assumit
més carregoses poden ser molt interessants impartides per un
una implicació nuclear, donat que aspira a gestionar un dels
bon professor. Jo vaig tenir la sort de tenir-ne alguns de molt
centres de control. Tot i que en el passat hi hagi hagut algunes
bons, dels quals mantinc un record molt carinyós i agraït que
diferències entre els diferents països participants, des que
es referma amb el temps.
Aurensis va ser adquirida per Telespazio el 2008, s’està intentant facilitar una posició avantatjosa per a Espanya en el marc
I el que li va interessar menys?
de les relacions del consorci SpaceOpal i recentment s’han
Trobo a faltar que a la Universitat no hi hagi un estímul més
fet algunes propostes realment atractives per a la participació
intens i més recursos dedicats a aconseguir tenir més docents
espanyola, entre les quals es troven les funcions de test i vali-
de gran qualitat, dels que creen vocacions. En aquest aspecte,
dació, amb un pes de R+D molt adequat al canvi de model
tenim l’exemple de les escoles de negocis del nostre país,
productiu que ens estem plantejant com a païs. A Aurènsis
algunes de les quals són excel·lents en docència i que es podrien
ens agradaria que la posició espanyola sobre Galileo fos de
prendre con a referència d’un ensenyament de qualitat.
forta implicació i voldríem participar amb inversió i recursos.
Què li va resultar més profitós dels cinc anys de carrera per poder fer el salt a l’entorn professional?
A quina primera porta va trucar del món empresarial i com
Em va resultar molt profitós no creure ni una paraula de la
s’hi va enfrontar?
màxima que sentíem a tothora: “sou els millors”. Amb el temps
La meva primera feina va ser de caire comercial a una empresa
vaig descobrir que aquest sentiment també es promou a altres
de distribució de software científic i d’enginyeria. Portava els
escoles i en particular a altres escoles d’enginyeria i encara
productes de matemàtiques simbòliques com “Mathematica”
em fa riure. Aquesta creença fa que molts estudiants visquin
o “Maple”, que són espectaculars. M’encantava: viatjava
un xoc en enfrontar-se al món que, òbviament, no els consi-
molt i parlava cada dia amb els usuaris, que eren majorità-
dera els millors, ni tan sols bons, a menys que ho demostrin.
riament científics i acadèmics, i ells m’explicaven en què
I francament, en sortir de l’escola tens molt per aprendre. Jo
treballaven i per què els resultava útil el software. Sovint em
era, i continuo sent, bastant conscient de les meves limita-
demanaven ajut per resoldre els problemes que trobaven en
cions i penso que això m’ajuda a tocar de peus a terra i a
l’ús de l’eina i en aquesta petita parcel·la, jo podia parlar amb
posar-me en dubte.
ells de tu a tu. Va ser una magnífica porta al món profes-
9
TLC50-p.08 a 11 ok
17/6/10
10:47
Página 10
Entrevista Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis
Acord amb Google Què implica ser ‘enterprise partner’ de les versions empresarials de Google Earth i Google Maps, les dues solucions geoespacials de la primera multinacional dels cercadors? L’acord signat amb Google escenifica l’aposta de col·laboració de dos líders de mercat en el seu àmbit de competències i aquest acord s’ha gestat des d’aquí, des de Barcelona. Per nosaltres és molt important perquè la tecnologia de Google complementa les nostres activitats actuals i ens obre les portes per desenvolupar una visió de negoci i un mercat nou que no existia perquè no tenia eines per desenvolupar-se.
com a executiva d’inversions a l’equip
comerç i màrqueting, idiomes, etc. I per
de tecnologia d’una coneguda multina-
descomptat, es continua transmetent la
cional del venture capital, 3i. Allò si que
idea que són menys importants. Però la
va ser dramàtic. El sentit comú em deia
dura realitat es que aquests coneixements
sional. Des de la meva finestra podia
moltes coses acurades, però no sabia
i habilitats seran fonamentals per al teu
veure el que feien els altres a casa seva
com argumentar-les, ni tampoc en sabia
desenvolupament professional.
i d’alguna manera, molt simple, podia
extraure les conseqüències econòmi-
ajudar i me’n sentia part.
ques. Vaig haver de fer un màster en
Encetem ara el capítol de la seva
direcció i administració d’empreses per
darrera etapa professional, al capda-
començar-ho a entendre.
vant d’Aurensis, filial espanyola de la
Què va trobar a faltar al seu expedient acadèmic en el moment d’ac-
multinacional Telespazio. Què hi va
cedir a aquest primer lloc de treball?
Fins a quin punt creu que aquesta mena
trobar quan s’hi va incorporar el gener
El meu primer lloc de treball estava ben
de coneixements de caire més empre-
de 2004, en qualitat de directora de
adaptat als meus coneixements, tant
sarial poden contribuir a reforçar las
la unitat de GIS, Mobilitat i Dades?
en la matèria que tractava com en el
aspiracions professionals dels ‘telecos’?
Quan vaig entrar a Aurensis, l’empresa
tipus de persones amb qui treballava.
La realitat ens diu que sovint els coneixe-
no era una multinacional sinó una petita
Tot i que també vaig aprendre que les
ments tècnics concrets que aprenem a la
empresa catalana que tenia molt bona
matemàtiques s’aplicaven a moltes
Universitat excedeixen qualsevol posició
tecnologia, poca orientació comercial i
coses de les quals en sabia poc: a l’eco-
professional tècnica concreta que puguis
un equip de persones amb molt talent
nomia, la biologia i fins i tot a l’art. El
tenir quan t’incorpores al món laboral,
professional i riquesa humana, bona
que vaig haver d’aprendre ràpid a desen-
perquè són més amplis i generals, i en la
matèria prima. Abans d’Aurensis, jo havia
volupar van ser les meves capacitats
matèria concreta en la qual treballes, insu-
estat membre de l’equip d’executius
de comunicació i empatia, i per
ficients. És normal. El més important,
d’inversió d’una multinacional anglesa
descomptat, a argumentar.
probablement, és aprendre a aprendre,
del capital risc, 3i Group, on tenia una
A l’inici de la carrera, en posicions clara-
conèixer una metodologia i aplicar-la, i ser
visió molt estratègica i financera de les
ment de caire tècnic, no vaig patir massa
conscient que et caldrà practicar-la per
empreses però no tenia la possibilitat de
la carència d’aquestes qualitats perquè
sempre més. I això es fa bé. Però a la
verificar si les millores que jo creia que
ningú esperava que les tingués i no se’m
Universitat molts encara creuen que tots
es podien fer podien resultar. Tenia ganes
demanaven. Només t’enfrontes a
els altres coneixements que no són tècnics
de deixar de mirar-me les coses des de
aquestes mancances amb el temps,
especialitzats s’han d’aprendre a altres
la barrera i baixar a trobar el toro. El què
quan vols anar més enllà. Jo m’hi vaig
llocs: expressió verbal i escrita, funciona-
em resultava més atractiu era que les
trobar quan vaig començar a treballar
ment d’una empresa, legislació bàsica,
seves mancances em donaven l’opor-
10
TLC50-p.08 a 11 ok
16/6/10
11:22
Página 11
“Una prioritat de la meva trajectòria executiva ha estat crear un entorn més participatiu, més proper i més transparent”
tunitat que els canvis i les millores que pogués fer resultessin ben visibles. I alhora, era un sector i un mercat, i per
Curriculum vitae
què no dir-ho, una tecnologia que jo no
Nascuda a Barcelona el 1969, Aida Agea és enginyera de telecomuni-
coneixia i podia aprendre. Així que tenia
cació (col·legiada núm. 8.018) per l’ETSETB-UPC i ‘Executive MBA’ per
tots els ingredients per fer una bona
l’escola de negocis IESE. Va començar a treballar a l’empresa Addlink
salseta: ganes, bona matèria prima, visi-
Software Científico com a ‘product manager’ i ‘key accounts manager’,
bilitat i possibilitat d’aprendre. Convertir-
l’any 1997. El gener de 1999 es va incorporar al Centro de Astrobiología
me en directora general i l’entrada de
en qualitat de responsable de sistemes d’informació i el setembre del
Telespazio a l’accionariat va venir després.
2000 va accedir a 3i Europe com a ‘investment executive’. El gener de 2004 va encetar l’actual etapa professional a Aurensis, on exerceix de
Quines prioritats va establir en aquest
consellera delegada i directora general.
entorn laboral, en el punt de partida de la seva trajectòria professional executiva? En la majoria dels casos, les empreses
seva mesura com a paràmetre de gestió.
no són més que les persones que els
que tenir una bona política de conciliació passi per tenir un bonic manual
donen vida. Una de les prioritats de tot
I ja finalment, en matèria de respon-
de 300 pàgines que no s’aplica. Per
executiu és garantir que les seves
sabilitat social corporativa (RSC),
mi, el fet més important que indica que
esquenes estan cobertes amb profes-
quines pràctiques de conciliació
a casa nostra hi ha bona salut en les
sionals honestos, amb talent i motivats
treball-família s’estableixen a Aurensis
pràctiques de conciliació és que tots
i això no és gens fàcil perquè tot i que
i quins són els seus beneficis en
els pares s’agafen el permís per pater-
de manuals les llibreries estan plenes,
general per a tota la plantilla, i en
nitat i no els fa recança dir que han de
dirigir persones implica posar-hi el cor
particular per a vostè, com a conse-
sortir abans per que els toca anar a
i això ens fa vulnerables i ens fa por.
llera delegada i directora general?
recollir als nens al col·legi o anar al
Una prioritat de la meva trajectòria
Som una empresa petita i això té l’avan-
metge. Cadascú és responsable de la
executiva ha estat crear un entorn més
tatge, o no, que tots ens coneixem.
seva feina i en general aquesta respon-
participatiu, més proper i més transpa-
Tenim una horari bastant flexible i
sabilitat s’exerceix correctament. El fet
rent, reduint el pes de la jerarquia en
intentem treballar i ser eficients en les
que la consellera delegada estigui emba-
les relacions per fer aflorar el talent i
hores que toquen tot i que de tant en
rassada és un signe més de norma-
compartir les visions de l’equip sobre
tant hi ha pics que s’han d’atendre. No
litat. No li sembla?
les tàctiques a seguir per poder-les
som partidaris d’escalfar la cadira per
analitzar i enriquir-les amb noves apor-
fer mèrits. Això ens permet adaptar
tacions. Un altre dels eixos d’acció ha
una mica millor feina i vida privada.
sigut generar una forta dinàmica d’orien-
Tenim una plantilla jove i estem orgu-
tació comercial, que és una mancança
llosos de tenir un percentatge de dones
habitual a les empreses de fortes arrels
alt, un 42%, i ben qualificades. Al comitè
tecnològiques. I el tercer eix de refe-
de direcció som 60% dones, totes
rència és la valoració de la qualitat i la
mares amb fills en edat escolar. No crec
J. Duch Coordinador ‘Telecos’
11
TLC50-p.12 a 15 ok
16/6/10
11:24
Página 12
Tecnologia
Figura 1a i 1b. Forma d’ona (a) i espectre (b) del pols UWB transmès (mesures)
UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització En aquest article destaquem les principals aplicacions de la tecnologia UWB, i en repassem els principis bàsics i l’estat actual, fent èmfasi en la seva modalitat IR-UWB, orientada a la integració de sistemes de transmissió de dades i localització en la mateixa plataforma tecnològica de baix cost. Finalment descrivim el disseny del demostrador ULAND® i les seves prestacions.
ls senyals de banda ultra ampla (UWB) admeten
hi ha un compromís entre la velocitat de transmissió i l’abast
diferents definicions. La més generalitzada remarca
de les comunicacions degut a la baixa potència transmesa.
el seu ample de banda superior a 500MHz o bé
Així doncs, UWB té un gran potencial en comunicacions tant
també al 20% de la freqüència portadora. La tecno-
de curt abast i grans velocitats de transmissió com de mitjà/llarg
logia UWB es va començar a utilitzar als anys 80, principal-
abast i baixa velocitat, que poden anar combinats amb una
ment en sistemes radar ja que gràcies a aquest gran ample
mesura precisa de distància.
E
de banda era capaç de proporcionar una gran precisió en el càlcul de distàncies. L’any 2002, la Federal Communications
IR–UWB
Comission (FCC) va aprovar per als Estats Units l’ús de senyals
Des del punt de vista de la interfície ràdio, la solució adop-
UWB sense necessitat de llicència i posteriorment Europa,
tada per a les aplicacions d’alta i baixa velocitat ha estat molt
Japó, Corea i Xina van adoptar resolucions semblants, tot i
diferent. En el primer cas, s’ha adoptat una solució multipor-
que més conservadores tant en el nombre de bandes freqüen-
tadora (MC-UWB), en particular, una modulació OFDM
cials com en el nivell màxim de potència transmesa. Aquest
(Orthogonal Frequency Division Multiplexing). Per al segon
ús obert de la tecnologia va propiciar un gran interès de la
cas, la transmissió de dades es modula mitjançant l’emissió
comunitat científica en l’aprofitament d’UWB per a la comu-
de polsos de molt curta durada, anomenada Impulse Radio
nicació de dades, fet que ha portat a la creació de dos grups
UWB (IR-UWB). El principi bàsic de IR-UWB és la transmissió
d’estandarització (IEEE802.15.3a TG i IEEE802.15.4a TG) i
de polsos de molt curta durada, les característiques dels
d’un grup industrial (Wimedia Alliance).
quals obeeixen a una estructura temporal particular que
La tecnologia UWB és l’única que permet l’operació sense
permet demodular la informació en recepció, amb l’afegit
llicència en un ample de banda continu de fins a 7GHz. Així
que no requereix l’ús d’una modulació per portadora. És per
doncs, el senyal UWB es solapa amb altres senyals existents
tant una transmissió en banda base. L’emissió d’aquests
dins d’aquestes bandes. Donat que la potència transmesa
polsos té lloc de manera discontínua en el temps, el que
es molt baixa, UWB coexisteix amb els altres sistemes sense
permet transmissions de cicle de treball curt, molt favorables
causar nivells d’interferència perceptibles. Per altra banda,
per a l’estalvi energètic.
12
TLC50-p.12 a 15 ok
16/6/10
11:24
Pรกgina 13
TLC50-p.12 a 15 ok
16/6/10
11:24
Página 14
Tecnologia
Exemples d’aplicacions de la tecnologia UWB
UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització
Un dels principals paràmetres de disseny de la tecno-
en diversos àmbits. En primer lloc, la seva capacitat de
logia IR-UWB és la definició de la forma d’ona del pols, on
mesura de distància permet restringir l’operació de maqui-
la restricció principal ve donada pel compliment de la màscara
nària equipada amb tecnologia UWB dins d’un rang de
espectral establerta per la regulació, tal i com s’aprecia a la
distància predeterminat, i prevenir així accidents. L’elevat
Figura 1a i 1b, que mostra la forma d’ona del pols (corres-
ample de banda també permet una comunicació més robusta,
ponent a la màscara europea) en el domini temporal i freqüen-
ja que es veu poc afectada per la interferència de banda
cial, respectivament.
estreta que satura les bandes utilitzades en control remot.
Els últims anys s’han fet molts esforços en el desenvo-
L’estimació de la distància basada en UWB presenta avan-
lupament d’equips de comunicació UWB, però encara no
tatges respecte als sistemes òptics en quant a que no es
es poden trobar transceptors integrats de baix cost. Això,
veu afectada per la presència de brutícia o visibilitat reduïda
sumat al desenvolupament de tecnologies alternatives com
ocasionada pel vapor o la pols.
ara el 802.11n o la integració del 802.11 amb Bluetooth ha
Prevenció de col·lisions. La capacitat de comunicació
posat en dubte la implantació de la tecnologia UWB en l’àmbit
de dades de la tecnologia UWB pot ésser utilitzada per millorar
de les comunicacions d’alta velocitat. En el cas de les comu-
aplicacions radar de curt abast. A banda de la informació
nicacions de baixa velocitat combinades amb la mesura de
sobre la seva distància, els dos objectes mòbils poden inter-
distància, el pronòstic és molt més optimista ja que les alter-
canviar informació sobre la seva velocitat, càrrega o d’altres
natives no poden competir amb el potencial d’UWB per a
paràmetres d’operació.
la mesura de distància.
Localització. La capacitat de mesura de distància associada a la tecnologia UWB pot ser utilitzada per proporcionar
Aplicacions
serveis de localització d’alta precisió en interiors, on fallen
Durant la darrera dècada, el desenvolupament de la
altres tecnologies com ara el GPS. La combinació de sistemes
tecnologia UWB s’ha concentrat en dues àrees d’aplicació.
de localització UWB amb altres tipus de sensors i sistemes
En primer lloc, en les de molt alta velocitat i curt abast, on
de posicionament global permetran el desenvolupament de
la motivació principal ha estat el reemplaçament del cable
sistemes de localització d’alta resolució, amb aplicacions en
per a transmissions multimèdia d’alta qualitat, altrament
el guiatge automàtic de vehicles.
coneguda com a Wireless USB. En segon lloc, en les aplicacions de baixa velocitat i abast mitjà, amb capacitat de mesura de distància d’alta precisió. En relació a aquest darrer grup destaquem les següents aplicacions:
El demostrador ULAND® El Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) ha investigat la tecnologia UWB des del 2004, i bona
Control remot segur. La tecnologia UWB pot incrementar
part dels resultats d’aquesta recerca es materialitzen en el
els nivells de seguretat en operacions de control remot actuant
demostrador ULAND®. Es tracta d’un sistema IR-UWB basat
14
TLC50-p.12 a 15 ok
16/6/10
11:25
Página 15
DIrector de marketing de la GSM Association
Transceptor ULAND®
en dos transceptors capaços d’establir una comunicació bidi-
mostres provinents dels convertidors analògic-digitals, i d’un
reccional a baixa velocitat, i al mateix temps, de mesurar la
DSP que realitza la demodulació de les dades i l’estimació del
distància que els separa de forma precisa. Opera en la banda
temps d’arribada dels paquets i de la distància.
de 6GH a 8,5GHz complint amb la regulació vigent a Europa
Amb ULAND® s’han obtingut errors en la mesura de distància
i Estats Units. ULAND® no només ha estat concebut com a
inferiors a 50cm, taxes d’error de paquet inferiors al 0.3% i un
demostrador de les possibilitats de la tecnologia UWB, sinó
abast màxim de 30m en mesures fetes en entorns indoor amb
que serveix també com a plataforma de desenvolupament
visió directa entre els transceptors. No obstant, s’espera que
per provar, entre moltes altres coses, diferents protocols de
amb la utilització d’algoritmes de detecció més complexes es
comunicació i diferents algoritmes de sincronització i detecció.
pugui reduir l’error de distància per sota dels 30cm i allargar
El sistema ULAND està pensat per aplicacions on es reque-
l’abast màxim prop dels 100m amb una velocitat de trans-
reixi una gran precisió en la mesura de distància i comunica-
missió de dades de 60Kbps.
®
cions robustes en entorns on moltes vegades no hi ha línia de visió directa. Per aquesta raó, inclou un receptor força complex basat en un banc de filtres que permet utilitzar els 2,5GHz d’ample de banda habilitats per la regulació. L’estimació de distàncies es basa en la mesura del temps
Albert Sitjà Col·legiat núm. 12.442 Director de Transferència de Tecnologia del CTTC
de vol del senyal entre els dos transceptors. Cada transceptor consta d’un transmissor capaç de generar polsos d’1ns de duració i 2.5V d’amplitud pic a pic, que estenen la seva energia entre 6GHz i 8,5GHz. Degut a aquest gran ample de banda
Xavier Artiga Enginyer de telecomunicació i de recerca del CTTC
no hi ha convertidors analògic-digitals comercials que puguin mostrejar els polsos en recepció complint el criteri de Nyquist, i d’altra banda, la curta durada dels polsos fan que el senyal rebut, en entorns indoor, es pugui estendre en desenes de
Mònica Navarro Doctora enginyera de telecomunicació i investigadora senior del CTTC
components multi-camí que no fan viable l’ús dels clàssics receptors RAKE. ULAND® implementa un banc de filtres que divideix tota la banda d’interès en quatre sub-bandes amb amples de banda reduïts que poden ser mostrejades per convertidors analògic-digitals comercials. En l’apartat digital, cada transceptor consta d’una FPGA per controlar la comu-
Christian Ibars Doctor enginyer de telecomunicació i investigador associat del CTTC Director de Tecnologies d’Accés del CTTC
nicació half duplex, generar els paquets i emmagatzemar les
15
TLC50-p.16 a 19 ok
16/6/10
11:26
Página 16
Mirador
Luces y sombras de los precios de terminación a la baja
La bajada de precios en la terminación de llamadas que realizan los operadores de telecomunicaciones, de unas redes a otras, impuesta por los reguladores europeos, tiene una influencia muy notable en las cuentas de resultados de las telecos, sobre todo en los móviles.
L
as medidas impuestas en materia de precios de terminación de llamadas por los reguladores europeos de telecomunicaciones, ahora agrupados en el BEREC (Body of European Regulators for Electronic Communications), organismo que reemplaza al ERG desde primeros del año 2010, incide
de lleno en los operadores móviles. Perciben como, incluso a pesar de que los ingresos por servicios aumentan, su beneficio neto no lo hace en la misma medida, ya que el aumento de clientes, o el de minutos cursados, no es capaz de compensar la caída motivada por la bajada del precio por minuto de las llamadas. Lo que, posiblemente, se traduzca en menores inversiones en red (CAPEX), una reducción de la I+D y pérdida de empleo, todo ello con la intención de compensar la caída de sus beneficios.
La situación en Europa Esto sucede, sobre todo, en los mercados maduros, como es el europeo, donde los operadores se enfrentan a una mayor presión competitiva y es muy difícil conseguir nuevos clientes, si no es a costa de quitárselos a otros, lo que supone un coste de captación (SAC/Subscriber Acquisition Cost) muy alto, al que se añade el de retención (fidelización) para intentar mantenerlos y reducir el ‘churn’, como pueden ser las ‘tarifas (semi)planas’ o la subvención de nuevos terminales. A todo ello se suman las consecuencias de la crisis económica actual, con la consiguiente disminución del consumo, que implica que algunos usuarios se pasen de contrato a prepago o, incluso, se den de baja, o también se suspenda el cambio de terminal o la suscripción a nuevos servicios. A todo lo cual, además, hay que sumar las nuevas tasas con las que se está cargando a ciertos operadores en algunos países, como es el caso de España, donde se les impone la obligación de dedicar una parte de sus ganancias (0.9%) a la financiación de la televisión pública (RTVE) como consecuencia de la eliminación de la publicidad en este medio. En concreto, en el caso de la Unión Europea (UE), están aconteciendo dos hechos muy significativos para favorecer la reducción de precios, que afectan a la mayoría de estados miembros, aunque no a todos por igual, ya que aparte de las imposiciones marcadas por la Comisión Europea (CE), a nivel estatal cada país
16
TLC50-p.16 a 19 ok
16/6/10
11:26
Página 17
Figura 1. Evolución del precio de terminación de llamadas para Telefónica, Vodafone y Orange
tiene sus propios reguladores nacio-
móviles en todo el mundo alcanzará los
de septiembre y, de nuevo, en junio de
nales (por ejemplo, la CMT en el caso
3,6 exabites mensuales, o 40 exabites
2009 la CE propuso una nueva bajada
español) que pueden dictar sus medidas
anuales, lo que supone que los datos
que llegará a los 35 y 11 céntimos en
particulares. Por una parte, nos encon-
de 2009 se habrán multiplicado por 39
julio de 2011 para las llamadas reali-
tramos con la reducción en las tarifas
en 2014, con un CAGR (Compound
zadas y recibidas, respectivamente.
de roaming (itinerancia internacional)
Annual Growth Rate) del 108%.
También ha regulado el precio de los
y de envíos de SMS para evitar sorpresas muy desagradables cuando
SMS y la descarga de datos.
Roaming
Por su parte, el precio mayorista
se viaja al extranjero y se utiliza el móvil
Hasta 2007, los operadores móviles
para el roaming de datos se ha redu-
y, por otra, la reducción en los costes
podían establecer libremente sus tarifas
cido hasta 1 euro por MByte desde julio
de terminación de llamadas móviles
de roaming, que en la mayoría de los
de 2009 para alcanzar la mitad en 2011.
(MTR/Mobile Termination Rate), que
casos eran varias veces superiores al
Estas nuevas tarifas (‘price cap’) serán
es el precio que pagan los operadores
coste de una llamada nacional, una
válidas hasta junio de 2012, fecha en
por terminar sus llamadas de voz en
situación inaceptable para la CE, ya
la expirarán o serán prorrogadas si la
la red móvil de otros, con indepen-
que el establecimiento de ambas
CE considera que la competencia en
dencia de que el origen de las mismas
llamadas suponía similares costes.
roaming es aún limitada.
sea la red fija o la red móvil.
Desde luego, ello se debía a un error
Terminación de llamadas
En general, se observa que los
de funcionamiento del mercado, por
ingresos por voz permanecen estables
lo que se tenían que tomar medidas
Cuantos más clientes tiene un
o bajan ligeramente y, aunque los
regulatorias para paliar este hecho,
operador, más grandes son sus ganan-
ingresos por datos aumentan fuerte-
forzando la bajada de su precio a un
cias, ya que el número de llamadas
mente, como por el momento suponen
nivel competitivo. Como resultado, la
que terminan en su red es mucho mayor
sólo un pequeño porcentaje del total,
CE fijó entonces un precio máximo
y sus clientes tienen, al mismo tiempo,
en la mayoría de los casos, no llegan
(Eurotarifa) para el servicio de roaming
menos posibilidad de llamar a una
a compensar la caída en la voz, que
en Europa de 49 céntimos de euro por
compañía diferente. Hace un par de
es el servicio estrella de los móviles,
minuto para las llamadas realizadas y
años, las tarifas de terminación móvil
aunque esta situación va a cambiar
de 24 para las recibidas, menos de la
(precio mayorista) en la UE iban desde
muy notablemente con la proliferación
mitad del precio medio aplicado hasta
unos pocos céntimos de euro por
de los smartphones y notebooks con
entonces, que las operadoras de tele-
minuto hasta algo más de veinte, con
conexión 3G y superior. De hecho,
fonía móvil estaban obligadas a comu-
una media europea en torno a los 9
según datos facilitados por Cisco, se
nicar a sus clientes antes de finales de
céntimos de euro por minuto.
prevé que para 2014 el tráfico de datos
julio de 2007 y a aplicar a partir del mes
Según la CE, este precio era nueve
17
TLC50-p.16 a 19 ok
16/6/10
11:26
Página 18
Mirador Luces y sombras de los precios de terminación a la baja
Figura 2. Evolución del precio de terminación de llamadas para Yoigo
veces mayor que la tarifa de termina-
excluido, con lo que se reducirá el
Pero la CE va más allá y, para armo-
ción hacia un número fijo, y muy supe-
margen diferencial de este último
nizar los precios de terminación en la
rior a los costes reales de los opera-
operador. La nueva senda de evolu-
UE, ha recomendado reducirlos para
dores, razón por la que se ha propuesto
ción de Xfera (Yoigo) viene dada por la
que lleguen a estar entre los 1,5 y los
una senda descendente –glide path–
reducción del mark-up con los otros
3 céntimos de euro en 2012, próximos
de bajada de precios sucesiva por
operadores hasta que éste sea de un
a los que se aplican para llamadas entre
semestres, que deberán estar orien-
24,4% en el último hito del glide path.
la red fija, calculándose que gracias a
tados en función de los costes, y que
En cualquier caso, la CMT no obliga a
esta medida los usuarios europeos (más
se está aplicando desde hace tiempo
los operadores a que trasladen esta
bien, los operadores), ahorrarán cerca
en los distintos países. Así, por ejemplo,
rebaja a sus clientes, por lo que, posi-
de 2.000 millones de euros. La propuesta
en el caso español, en junio de 2009,
blemente, éstos no lo notarán.
de la CMT es llegar con esta regula-
la CMT propuso bajar un 43% los precios
La conveniencia de introducir un
ción hasta octubre de 2011 y volver a
de terminación de llamadas móviles en
glide path viene dada por la necesidad
ajustar entonces los precios a la reco-
dos años, para Telefónica, Vodafone y
de orientar los precios de terminación
mendación de la CE antes del 31 de
Orange, así como para los operadores
en función de los costes o imponer
diciembre de 2012. Esta medida, de
móviles virtuales (OMVs) completos,
precios razonables de una manera esca-
fuerte rebaja de los precios mayoristas
ya que considera que éstos tienen una
lonada, con el fin de no causar un impacto
de terminación de llamada móvil, afecta
‘Posición de Poder Significativo’ en sus
desproporcionado en el operador y
de manera desigual a los distintos opera-
mercados individuales, a pesar de su
beneficiar al consumidor en la medida
dores, ya que los que tienen un menor
aún reducida cuota de mercado, y les
en que estas reducciones de costes se
número de clientes pagan más a sus
impone una serie de obligaciones, entre
trasladen al usuario final. Esta medida
competidores por la terminación de
ellas, la de ofrecer unos precios mayo-
no es nueva, ya que en 2006 la CMT
llamadas en las redes ajenas, por lo
ristas de terminación que se corres-
aprobó una reducción escalonada de
que el grado de acuerdo sobre la misma
pondan con los precios medios fijados
estas tarifas, que ha supuesto descensos
varía según el operador afectado.
por el regulador para cada uno de los
medios del 45% en tres años (se han
operadores de red anfitriones (MNO),
aplicado hasta el año pasado), hasta
y un 52% para Yoigo. Con esta medida,
situarlas en 7 céntimos de euros por
al final de los dos años de regulación
minuto para los principales operadores
los precios de terminación de llamada
y de 10,4 para Yoigo (diferencial del
se situarán en 4 céntimos de euro el
48%), que al ser el último en entrar al
minuto para Telefónica, Vodafone y
mercado y contar con menos clientes
Orange y en 5 para la red de Yoigo, IVA
debía soportar mayores costes.
18
José Manuel Huidobro Colegiado nº 5.820
TLC50-p.16 a 19 ok
16/6/10
11:26
Pรกgina 19
TLC50-p.20 a 23 ok
16/6/10
11:28
Página 20
Mirador
Telepresencia y comunicaciones visuales unificadas La telepresencia, primer eslabón de un concepto más amplio que alude a las comunicaciones visuales unificadas, es una herramienta cada vez más utilizada por empresas y empleados, por cuanto supone de avance frente a la comunicación telefónica tradicional.
a integración e interoperabilidad de todas las soluciones de comunicación
L
visual y colaborativa de una organización ha dado en llamarse comunicaciones visuales unificadas, un concepto cada vez más extendido que pretende sintetizar la interacción audiovisual entre usuarios de una red corporativa y
otros, pertenecientes o no a la misma organización, conectados a través de Internet. Todo ello conforma una solución de comunicación colaborativa, con el vídeo y la interactividad como protagonistas clave de enriquecimiento de la comunicación. En cualquier caso, la justificación de estos sistemas en cualquier organización se puede sintetizar en algunos conceptos clave que en la coyuntura económica actual podrían, y deberían, ser considerados estratégicos para cualquier empresa o corporación: reducción de costes, mejora de productividad, aceleración de las decisiones, mejor comunicación y mayor competitividad. Las tendencias que tienen lugar en este sector pasan por un progresivo uso de distintas opciones: de sistemas de alta definición (HD); de conexiones a través de redes IP (H.323/SIP), de soluciones firewall traversales que permiten conexiones de videoconferencia H.323/SIP seguras y de calidad a través de Internet; y la cada vez más frecuente integración entre entornos de telepresencia/videoconferencia y plataformas de Comunicaciones Unificadas (UC). Sin olvidar la cada vez más necesaria personalización de las soluciones. Los factores clave del éxito de la implantación y adopción de este tipo de soluciones en una organización son múltiples y diversos; y muchas veces, tienen muy poco que ver con la tecnología y mucho más con aspectos culturales, con la adecuada integración audiovisual o con la simplicidad de uso. Existe un concepto fundamental que debe constituir el objetivo de todo diseño e impantación: ‘la experiencia del usuario’. A continuación, y partiendo de la experiencia acumulada durante muchos años y cientos de proyectos/clientes, presentamos brevemente algunos de estos criterios.
Liderazgo La introducción del trabajo colaborativo utilizando soluciones de comunicación visual en una organización constituye una innovación, una manera distinta de trabajar, y por tanto requiere un cambio en los hábitos de trabajo de las personas. La adopSolución de telepresencia modelo
ción de este tipo de soluciones como una nueva herramienta cotidiana requiere un
Tandberg T3 72DPI
esfuerzo por parte de todos los colaboradores y la involucración de la dirección,
20
TLC50-p.20 a 23 ok
16/6/10
11:28
Página 21
asumiendo el liderazgo del proyecto y, sobretodo, actuando como usuarios de las nuevas herramientas; por ejemplo, haciendo un comité de dirección o una reunión de consejo por telepresencia en vez de desplazar a los participantes. Es clave que la organización perciba que estos nuevos sistemas no son un ‘gadget’ a disposición de unos pocos privilegiados sino que realmente constituyen una nueva herramienta de trabajo.
Accesibilidad y disponibilidad Para que estas soluciones sean utilizadas de forma habitual, deben implantarse como verdaderas herramientas de trabajo a
Solución de telepresencia ‘desktop’, modelo Tandberg
disposición de toda la organización. Ello quiere decir que deben
Movi Full Screen Man Hi-res2
ubicarse en los entornos habituales en los que las personas de la organización desarrollan su actividad (salas de reuniones de planta o departamento, puesto de trabajo, domicilio, etc.), evitando
conexión punto a punto o conexión multipunto (el terminal que
ubicar los sistemas en salas o entornos de alta representatividad
soporta la conexión multipunto requiere más ancho de banda),
y, por tanto, de difícil acceso para la mayoría de empleados. Es
si sólo se envía un stream de audio/video o se usa el protocolo
muy importante que cuando se necesite llevar a cabo una reunión
H.239 (duo video) para enviar un segundo stream; a su vez, este
por videoconferencia, el sistema/sala esté disponible, totalmente
segundo stream requiere más o menos ancho de banda depen-
operativo y accesible. Lo contrario no sólo acostumbra a generar
diendo de su contenido y nivel de resolución deseado (salida de
frustración al nuevo usuario, son que incluso puede inducirle al
PC, imagen estática, video, etc).
rechazo de la nueva herramienta y al fracaso en su implantación.
A título de ejemplo, existen en el mercado equipos terminales de videoconferencia HD de gama media que trabajandodo
Calidad
sobre H.323/SIP proporcionan resoluciones 720p@30 fps a
La solución debe proporcionar un nivel de calidad excelente
partir de 768 Kbps, 720 p@60 fps a 1,4 Mbps o full HD 1080p@30
con objeto de que los nuevos usuarios, algunos de ellos reti-
fps a partir de 1,7 Mbps. Y soluciones de videoconferencia
centes, no tengan excusa alguna para no utilizarla. La calidad
Desktop que proporcionan resoluciones de hasta 720 p.
tiene que ver con las funcionalidades y prestaciones de los equipos, los niveles de resolución de video, calidad del audio, robustez, fiabilidad y con las prestaciones de la red de comunicaciones (ancho de banda).
Personalización A menudo se profundiza en las prestaciones y características técnicas de los equipos o, en general, de la solución, y se analizan muy superficialmente las necesidades de los usuarios.
Ancho de banda
Con lo que se puede dar la paradoja de disponer de la mejor
Tradicionalmente, éste ha sido uno lo los factores que han
solución técnica y una pésima experiencia de usuario. Es conve-
limitado la extensión y uso de soluciones de comunicación visual
niente analizar el contexto en el que se va a utilizar la solución
con niveles de calidad satisfactorios; actualmente la disponibi-
de comunicación visual: no es lo mismo una sala de reuniones,
lidad, calidad y coste de las infraestructuras de comunicaciones
un auditorio, un despacho o una mesa de trabajo. Cada contexto
ya permiten disponer de anchos de banda suficientes y, en
de uso de una determinada solución supone necesidades
muchos casos, con QoS, lo que, sin duda, permite un mejor
distintas y por tanto requiere una solución personalizada.
aprovechamiento de las prestaciones que ofrece la tecnología. Nuestra experiencia indica que con dispositivos que soportan
Facilidad de uso
H.264 y trabajando sobre protocolos IP (H.323/SIP) el usuario
Es uno de los aspectos clave más decisivos del éxito (o
tiene una experiencia visual “satisfactoria” si puede disponer de
fracaso) de la adopción de tales herramientas en el entorno
un ancho de banda de entre 384 y 512 Kbps, situándose el
empresarial. Cualquier usuario no especializado con un entre-
mínimo alrededor de los 200 Kbps. Lógicamente, los requerie-
namiento básico debe ser capaz de usar el sistema de forma
mientos de ancho de banda dependen de diferentes factores:
autónoma. La facilidad de uso tiene que ver con los interfaces
21
TLC50-p.20 a 23 ok
16/6/10
11:28
Página 22
Mirador Telepresencia y comunicaciones visuales unificadas
de usuario, mando a distancia (caso de equipos de videoconferencia) y también con el diseño y nivel de integración de la solución, que incluye equipos especializados de videoconferencia: codec, cámara, etc., pero que deben integrarse adecuadamente con equipos AV. La solución debe ser sencilla y tecnológicamente transparente para el usuario, de modo que su
Figura 1. Esquema de solución de videoconferencia de
manejo sea lo más simple posible, aún a costa de sacrificar
Techno Trends
sofisticaciones tecnológicas (por lo común, la sofisticación y complejidad técnica no contribuyen a la sencillez y facilidad de uso). Frente a la opción de instalación de un SW residente en cada PC (que puede proporcionar resultados muy interesantes
Confiar en especialistas
en entornos organizativos controlados y con un excelente
La mejor manera de asegurar un diseño e implantación de
equipo de soporte técnico), el resto de soluciones implemen-
éxito es confiar el proyecto a una empresa especializada con
tadas en PC incorporan criterios de usabilidad, fiabilidad y flexi-
experiencia reconocida y contrastada; que estudie las necesi-
bilidad basados en una estructura de cliente web,
dades de comunicación de la organización y que diseñe y proponga la solución que resuelva mejor estas necesidades. Y
Interoperabilidad
que una vez implantada la solución tenga capacidad y expe-
Interoperabilidad equivale aquí a integración y uso de están-
riencia para proporcionar los servicios de soporte y manteni-
dares. Es imprescindible que las soluciones de comunicación
miento adecuados a las necesidades del cliente y con un alto
visual respondan a un diseño global y estén configuradas por
nivel de calidad de servicio. La calidad de los servicios de soporte
equipos, dispositivos, software, etc. que sean interoperables
influyen en la calidad de la experiencia diaria de los usuarios, lo
entre sí y con los sistemas de otras organizaciones con las que
que a su vez actúa como factor clave de satisfacción de los
se requiera colaborar visualmente. Existen soluciones en el
usuarios y, consecuentemente, en el impulso y uso creciente
mercado que funcionan a la perfección, pero están basadas en
de estas soluciones dentro de la organización
protocolos propietarios, lo que imposibilita o dificulta enormemente su integración con la mayoría de sistemas basados en los estándares de la ITU (H.320, H.323, SIP, H.239, H.460, etc.).
Mirando hacia el futuro Llevamos escuchando desde hace tiempo que las empresas y Administraciones Públicas ecesitan reducir costes operativos
Poco a poco, para asegurar el éxito
e incrementar su productividad. Sin duda deberían plantearse
En ocasiones, un proyecto no alcanza el éxito esperado por
una reducción de costes basado en el incremento de la calidad
un exceso de ambición en su alcance a la hora de abordarlo.
de vida de sus tranajadores, incentivando la reducción de los
En otros casos, el planteamiento del proyecto es tan amplio y
viajes y desplazamientos, y fomentando el teletrabajo mediante
global, y el nivel de inversión tan elevado, que nunca llega a ver
el uso de soluciones de comunicación visual. Todo un reto a la
la luz. Mejor, pues, llevar a cabo una primera implantación,
capacidad y voluntad de innovación de las AA.PP. y de los
asegurando la calidad (efecto demostración) y su éxito. Este
gestores empresariales españoles.
enfoque tiene muchas ventajas: el nivel de inversión es inferior, sirve de experiencia inicial a la organización, permite que el personal reticente compruebe por si mismo el nivel de calidad, facilidad de uso y buen funcionamiento en general de estas soluciones, sobre cuya base pueden desarrollarse, implementarse y consolidarse fases posteriores del proyecto.
22
Eduard Arnau Col·legiado nº 2.706 Director comercial de Techno Trends
TLC50-p.20 a 23 ok
16/6/10
11:28
Pรกgina 23
TLC50-p.24 a 27 ok
16/6/10
11:30
Página 24
Mirador
Grans avantatges i petits inconvenients del ‘cloud computing’ El ‘cloud computing’ o ‘computació en un núvol’ s’acostuma a confondre amb altres tendències tecnològiques recents com ara la virtualització, l’anomenat Software as a Service (SaaS) o el ‘grid computing’. Per bé que totes fan referència a un mateix sistema d’accés a aplicacions des de qualsevol indret i sense necessitat d’instal·lar cap mena de software en el propi equip, cadascuna té la pròpia personalitat, ben diferenciada de la resta.
er ‘cloud computing’ o ‘computació en un núvol’ s’entén la capacitat d’exe-
P
cutar aplicacions allotjades a Internet i de desar també a la mateixa Xarxa tota la informació processada. Així doncs, es tracta de tot el que pot oferir un sistema informàtic en forma de servei per als usuaris, per tal que aquests
puguin accedir a les aplicacions sense haver de gestionar els recursos tecnològics (software, hardware, etc.) que fan que aquestes funcionin, i emmagatzemant la informació de manera permanent a Internet (en els servidors del servei ‘cloud computing’) i de manera temporal en les cachés dels equips que l’usuari utilitzi (PC, portàtil, cibercafè...). Google és un exemple clar de serveis ‘cloud computing’, amb les seves innumerables aplicacions a disposició de l’usuari connectat (gmail, gmaps, etc.). Aquesta nova manera de treballar comporta un canvi cultural molt important per a tots els agents implicats, raó per la qual s’han de prendre determinades mesures i superar també alguns obstacles, si es vol gaudir realment dels seus avantatges.
Grans avantatges • Dimensionament flexible de la infraestructura. Ja no cal fer dimensionaments a tres anys (període d’amortització). Les empreses poden dimensionar de manera flexible i àgil segons la necessitat i la demanda dels usuaris i pagant por ús realitzat. • Disponibilitat 24x7 de les aplicacions. • Seguretat de les dades (responsabilitat delegada en l’empresa prestadora del servei).
Figura 1
• Accés a recursos il·limitats i a serveis d’alta disponibilitat, impensables en models diferents al pagament per ús. • Augment de la qualitat del servei gràcies a la disponibilitat d’agents experts especialitzats en els diferents serveis i infraestructures. • Obsolescència zero dels sistemes. Com que no s’ha d’adquirir infraestructura pròpia, la seva millora i actualització esdevé responsabilitat única del proveïdor de servei. • Flexibilitat. Possibilitat de modificar serveis amb el proveïdor en funció de la demanda i/o necessitats. • Reducció de les inversions en TIC. Es disposa tan sols dels recursos necessaris, i la inversió en TIC ve determinada
24
TLC50-p.24 a 27 ok
16/6/10
11:30
Página 25
per la fórmula de pagament per ús dels serveis que caracteritza la contractació de plataformes de serveis ‘cloud computing’. • Nivell de servei garantit. Els proveïdors de servei treballen garantint uns nivells de servei a mida de cada client (SLA) i la seva activitat és permanent (24x7x365).
Figura 2. Servei de ‘computació en un núvol’ de Nexica
• Simplificació del diàleg amb el proveïdor d’infraestructura. La empresa proveïdora d’aplicacions en el núvol haurà de parlar en
dades (data center) capaç d’oferir prou garanties, d’acord amb
termes de servei, disponibilitat, garantia, temps de resposta, etc.
la normativa local (LSSI, LOPD, etc.).
en lloc de fer-ho en termes de solucions de hardware i software.
• Reorientació del rol tradicional del CIO. En lloc de dissenyar,
• Simplificació de l’administració i el manteniment. Instal·lacions,
contractar i mantindre infraestructures, ara el responsable de
actualitzacions, incidències internes, còpies de seguretat, etc.
sistemes d’informació (SI) ha d’aportar valor:
es redueixen a la mínima expressió, atès que els únics equips
a) Decidint quins serveis o aplicacions són els adients per a la
dels quals cal preocupar-se són els de la xarxa, dels PC’s i de
seva empresa.
la connexió a internet.
b) Garantint la continuïtat del negoci per la via de vetllar per la
• Creació d’un nou canal de distribució. Les aplicacions en el
seguretat i integritat de les dades.
núvol obren la porta a un nou segment de clients i per tant es va
c) Dissenyant els processos adients per atendre les incidències
més enllà d’on s’arribava amb els mètodes tradicionals de distri-
tècniques dels usuaris.
bució de software i per tant s’amplien els serveis oferts als clients.
d) Analitzant i millorant l’activitat del seu departament per facilitar
• Màximes garanties de qualitat tècnica amb els mínims costos.
la consecució dels objectius establerts des de la direcció general.
El proveïdor d’infraestructura garanteix les màximes capacitats de processament, emmagatzematge d’alta disponibilitat i
Perspectives futures
tots els serveis punters addicionals que el servei ‘cloud compu-
El ‘cloud computing’ confirma la tendència general cap a la
ting’ hagi de disposar per assolir la màxima satisfacció dels
virtualització. Centrada inicialment en el hardware, la infraestruc-
seus clients (balanceig de càrrega, caching, etc.) estalviant
tura, poc a poc ha anat avançant cap al nucli de la pròpia empresa,
espai en el centre de dades propi i també estalviant els costos
que ja assumeix de ple tot aquest procés. Al seu torn, el sector
energètics que comporta (refrigeració i energia).
TIC hi ha detectat un volum de negoci gens menyspreable que
• Seguretat garantida. El proveïdor d’infraestructura assumeix
la consultora IDC xifra en 42.000 milions de dòlars anuals per a
les diverses normatives de seguretat en quant a l’emmagatze-
l’any 2012. No és estrany, doncs, que el nombre d’empreses
matge de les dades (LSSI, PCI, etc.)
de software que s’han capbussat en aquest nou canal que prefigura una nova manera d’arribar a nous clients i de guanyar quota
Petits inconvenients
de mercat, assoleixi magnituds d’autèntica allau.
• Requereix connexió permanent a Internet per poder operar.
Els veritables proveïdors de ‘cloud computing’, això sí, són
L’abaratiment continuat de les tarifes de banda ampla fa que
només aquells que ofereixen serveis en el núvol garantint els nivells
aquest factor hagi deixat de ser un inconvenient i ja no suposi
de servei (SLA) i seguretat (confidencialitat de les dades, integritat
cap barrera d’accés.
de la informació, sistemes de recuperació de la mateixa i plans
• Desconfiança en Internet (anonimat, seguretat de les dades,
de contingència) que qualsevol empresa ha d’exigir al seu proveïdor
etc.) Aquest punt, important per a qualsevol organització queda
de infraestructura i serveis de TI.
superat mitjançant la selecció d’un proveïdor que aporti les garanties adequades i les demostri oferint serveis basats en un ‘Acord de Nivell de Servei’ (SLA). • Cessió de les dades crítiques del negoci a terceres empreses. Com en l’apartat anterior, només cal cedir-los a un centre de
Sònia Palau Directora de Desenvolupament de Negoci de Nexica
TLC50-p.24 a 27 ok
17/6/10
10:50
Página 26
Mirador
Un ‘self-made man’ excepcional Josep Clotet, fundador de Promax, fabricant d’instrumentació electrònica de precisió
Josep Clotet, fundador de Promax
Distingit en l’última edició dels Premis Salvà i Campillo amb el guardó d’Honor, lliurat en la XV Nit de les Telecomunicacions, Josep Clotet és un dels empresaris catalans més veterans i exemplars del nostre sector. Hem parlat amb ell i també amb el seu fill, Josep Mª Clotet, a qui ja ha cedit el relleu al capdavant de l’empresa familiar Promax, per repassar la trajectòria i bastir el retrat de qui ha demostrat ser, amb fets, un ‘self-made man’ d’excepció en l’àmbit TIC català i espanyol.
L
a trajectòria reeixida de gairebé mig segle de la multinacional catalana de butxaca, Promax, dedicada a la fabricació d’instrumentació electrònica de precisió, resumeix tota una vida de dedicació professional del seu fundador, Josep Clotet. Quan la va posar en marxa, amb només 24
anys, ja feia temps que hi somiava. “De petit, quan em preguntaven què volia ser de gran, contestava: amo de fabricants”. Sona força inabastable però deixa clar que “és a aquesta edat que has de posar les aspiracions ben altes perquè la vida ja les va rebaixant”. El fill Josep Mª, a qui ja ha cedit el relleu de l’empresa familiar, certifica el tarannà del pare, imbuït d’afany de superació, amb una breu descripció del seu caràcter: “És molt treballador, molt ambiciós i molt honest”. La faceta de treballador incansable la va remarcar ell mateix en l’acte de lliurament del guardó d’Honor dels Premis Salvà i Campillo 2010, coincident amb la celebració de la XV Nit de les Telecomunicacions. Enmig de l’expectació general dels assistents va dir que els tres ingredients de la recepta del seu èxit empresarial eren: “Feina, feina i feina”. El gruix de feina inicial es concentrava en la necessitat d’afrontar i resoldre dos tipus d’entrebancs molt corrents: els econòmics i els derivats de la competència aferrissada de les empreses del sector. L’un i l’altre, resumits en les dificultats inicials per arribar a final de mes i d’obrir-se camí en el mercat, va començar a superar-los a partir d’un moment especialment dolç, que Josep Clotet situa en l’instant “d’adonar-nos que podem vendre a l’exterior i començar així a exportar”. Una satisfacció que va anar creixent poc a poc, al mateix ritme que aconseguien obrir les portes de més d’un centenar de països dels cinc continents. Per aconseguir-ho, s’han hagut d’esforçar en ser competitius mitjançant una doble estratègia orientada a la innovació i la internacionalització. Una base de sustentació que, segons Josep Clotet, permet “produir un nombre limitat d’unitats però escampar-les per tot arreu. Això és el que ens garanteix un cert volum de fabricació, a través del qual assolim un nivell de competència molt alt”. Pare i fill estan d’acord en tot, però de manera molt especial en l’ideari que inspira el funcionament de la companyia, i que Josep Clotet resumeix en “la
26
TLC50-p.24 a 27 ok
16/6/10
11:30
Página 27
Josep Mª Clotet, a peu dret, al costat del seu pare
necessitat d’investigar de forma conti-
La manera de veure i entendre l’evo-
lització (clústers), però en canvi es
nuada, d’acord amb un programa estra-
lució i funcionament de la companyia,
deixen perdre l’oportunitat d’ajudar a
tègic basat en la innovació constant”.
que comparteixen pare i fill al peu de
fer crèixer el que ja està arrelat en el
La coincidència d’opinió al 100%
la lletra, s’inspira en un llegat patern
país, és a dir a revitalitzar la indústria
d’un i altre en el dia a dia de l’activitat
que Josep Clotet explica d’aquesta
autòctona”.
diària, té un petit punt dissonant que,
manera: “Cal mirar de fer les coses el
També els desespera “veure com
això sí, no arriba en cap cas al desacord,
millor possible en cada moment, perquè
s’incentiva la deslocalització de la pròpia
però que marca una petita inflexió en la
no conec cap altre secret per pros-
indústria, sense tenir en compte que
manera d’entendre i assumir el lideratge
perar que l’esforç i la constància. Qualitat,
això amaga una fuita de coneixement
en l’entorn de treball. Mentre que el pare
aquesta última, que trobo del tot neces-
irreparable, i al mateix temps es facilita
l’ha exercit sempre des del propi despatx
sària per portar a terme una labor de
l’establiment dels nostres competidors”.
de director general, en canvi el seu fill
I+D efectiva. No és qüestió d’un projecte,
Per tot plegat, demanen que “la
s’ha estimat més prescindir-ne i compartir
és qüestió de continuïtat, i a nivell
nostra Administració sigui conscient del
l’espai dels empleats de l’àrea adminis-
empresarial, de reinversió constant
fet que la I+D no és una labor puntual,
trativa i comercial. Així i tot, ambdós
dels beneficis. Un projecte d’èxit ens
sinó que necessita un suport continuat”,
comparteixen la mateixa visió de coman-
ha d’ajudar a finançar-ne 3 o 4 més, i
i la pregunta que es fan és si potser
dament i direcció empresarial. Tant és
així consecutivament”.
“encara no és hora d’ajudar de manera
així que el pare resumeix les qualitats
De cara al futur, el tàndem pare i
ideals d’un bon directiu destacant que
fill és optimista (“la globalització juga
ha de ser “un bon professional, realista,
al nostre favor”, diu convençut, Josep
Josep Clotet no s’està de respondre-
és a dir, tocar de peus a terra, compromés
Clotet), però tant l’un com l’altre tenen
hi dient que “sincerament, no ens sentim
amb els objectius i projectes de l’em-
la recança de no haver trobat fins ara
gens recolzats ni per ajuts a la investi-
presa i creure en el treball en equip”. Això
el suport necessari de les administra-
gació ni a l’exportació”.
darrer, amb la finalitat d’afavorir, diu, “la
cions públiques, sobre les quals Josep
proximitat amb els treballadors, que
Clotet diu que “s’esforcen, d’una banda,
agraeixen sempre de tenir l’amo al costat”.
en promoure plans per atraure inver-
El Josep Mª ho corrobora assenyalant
sions de multinacionals estrangeres,
que “si et limites a estar-te al depatx
per mantenir la mà d’obra que arros-
t’arriba la informació filtrada, i del que es
seguen les indústries de l’automoció,
tracta, en canvi, és de tenir tota la infor-
farmacèutica, etc., i de l’altra, també
mació, és a dir, la visió més global”.
intenten crear noves zones d’especia-
decidida a la indústria nacional a expansionar-se de veritat?”
J. Duch Coordinador ‘Telecos’
27
TLC50-p.28 a 31 ok
16/6/10
11:33
Página 28
Mirador
L’iPad guanya els ‘Fiasco Awards 2010’ La tauleta iPad, que Apple comercialitza al mercat espanyol des del passat 28 de maig, ha guanyat la segona edició dels ‘Fiasco Awards’, els premis que guardonen els fracassos tecnològics més importants del darrer any. Del total de 7.000 internautes que van votar els candidats seleccionats pel jurat, 4.325 van considerar aquest ‘tablet PC’ el fiasco més estrepitós.
olt abans de la seva
en el moment de guardonar-
comercialització, que al
lo, i per això accepta de recti-
mercat espanyol va
ficar el seu veredicte “si d’aquí
començar el passat 28
a un any la resposta del
de maig, l'iPad es va proclamar guan-
mercat no fa de l’iPad el
yador dels ‘Fiasco Awards 2010’ amb
pronosticat fiasco”. En aquest
4.325 vots de 7.000 participants en la
cas, “l’organització es
votació a través de la web www.fias-
compromet a presentar el
coawards.cat. Dos mesos abans
guanyador de l’edició 2010
d’aquesta data, concretament el passat
dels ‘Fiasco Awards’ com a
dia 11 de març, els organitzadors ja
finalista dels ‘Fiasco Awards
van guardonar la tauleta iPad en un
2011”.
M
acte celebrat a la Sala Tiffany's de
En aquesta segona edició
Barcelona, al qual va assistir el presi-
dels ‘Fiasco Awards’ es van
dent de l’Associació d’Internautes,
rebre 32 candidatures a través
Víctor Domingo.
de la web i el jurat va selec-
L’iPad és un tablet PC desenvolupat per Apple que va ser presentat el passat
cionar els 8 finalistes. Les 8 candidatures finalistes d’en-
Tauleta iPad
27 de gener. Entre les seves mancances
guany van ser la tauleta iPad
destaca la incompatibilitat amb continguts Flash i amb apli-
d’Apple, la plataforma de networking ‘Xing’, l’aplicació multi-
cacions no distribuïdes a través de l'Apple Store. S’hi afegeix
tasca ‘Google Wave’, la videotrucada, l’estàndard per al
també que no disposa de càmera, raó per la qual no permet
DVD d’alta definició HD-DVD, els sistemes anticòpia ‘Digital
fer videoxats, i no treballa en mode multitasca. Altres incon-
Rights Management’ (DRM), la TDT interactiva i la consola
venients que planteja el seu ús tenen a veure amb el fet que
PSP GO! de Sony.
no disposa de cap port USB o FireWire, ni de sortida de vídeo
Els ‘Fiasco Awards’ són una iniciativa privada sense ànim
ni HDMI, ni DVI. A més, la targeta SIM que empra per a les
de lucre que vol premiar els pitjors projectes, idees, productes
connexions 3G (dades) no és estàndard, sinó que és "Micro
o serveis de qualsevol àmbit del sector TIC, impulsats, desen-
SIM" (l'únic dispositiu que utilitza aquest format ara mateix és
volupats o prestats per persones, col·lectius, institucions o
l'iPad). Per acabar, el format de pantalla no és Widescreen
empreses. L’objectiu del guardó és potenciar l'esperit crític
sinó el tradicional 4:3, i tampoc no permet fer trucades.
i fomentar l'actitud positiva davant dels fracassos, conside-
L’organització dels ‘Fiasco Awards’ és conscient que atorga el premi a un producte que no havia arribat al mercat
28
rant-los el fruit d’una etapa d'aprenentatge necessària per assolir l'èxit.
TLC50-p.28 a 31 ok
16/6/10
11:33
Pรกgina 29
TLC50-p.28 a 31 ok
16/6/10
11:33
Página 30
Economia i societat
Móvil inteligente, mapas y redes sociales La confluencia de tecnologías, dispositivos, redes sociales y aplicaciones ha creado las condiciones necesarias para que los sistemas de información geográfica (la neogeografía) den un nuevo paso adelante. Esta geografía 2.0 es una evolución democratizadora que coloca al ciudadano por encima de los planteamientos del proveedor o de la tecnología.
L
os sistemas de información geográfica o GIS han dejado de ser coto de profesionales. En un proceso similar al de la Wikipedia, los internautas pueden crear y compartir ahora sus datos geolocalizados. Los nuevos mapas en línea, como Google Earth, Google Maps, Microsoft Virtual Earth,
Yahoo Maps y otros, están cosechando millones de usuarios. Las administraciones públicas de muchos países, entre ellos España, contribuyen a su vez al proceso al hacer públicas sus cartografías para usos no comerciales. También está disponible la tecnología necesaria que ayuda a asociar los datos a los mapas y a abrirlos a la participación del ciudadano. Es el caso de los ‘mashups’, las API (Application Programming Interface), los estándares del Open Geospatial Consortium, el software de redes sociales, los dispositivos GPS... Esta confluencia de tecnologías, dispositivos, redes sociales y aplicaciones ha creado las condiciones necesarias para que los sistemas de información geográfica (la neogeografía) den un nuevo paso adelante. Esta geografía 2.0 es una evolución democratizadora que coloca al ciudadano por encima de los planteamientos del proveedor o de la tecnología. Le ofrece una nueva forma de percibir el territorio, la ciudad, la carretera el océano o el universo: la suya propia, la que obedece únicamente a sus intereses y percepciones. Los usuarios la están acogiendo con entusiasmo. Aportan gratuitamente valiosos contenidos georeferenciados, ya sea en callejeros, rutas de senderismo, recorridos turísticos, mapas históricos, ubicación de servicios cercanos y todo tipo de webs y redes sociales, incluyendo las webs de creación en línea de mapas propios.
El móvil refuerza el proceso Este proceso corre paralelo a otro gran cambio en el uso de los veteranos GIS. Es el que va de la pantalla del ordenador de sobremesa, pasando por el GPS, al nuevo protagonista de la geolocalización, el móvil inteligente dotado de funcionalidad GPS. El mercado del GPS se ha estancado -incluso mengua- pero los fabricantes de móviles están tomando el relevo. La compra del móvil, mucho más ubicuo, evita tener que adquirir un dispositivo GPS tradicional, aunque éste mantiene ventajas como su mayor precisión y duración de la batería. Sin embargo, la implantación de redes inalámbricas de banda ancha, la disponibilidad y abaratamiento de los teléfonos móviles inte-
30
TLC50-p.28 a 31 ok
16/6/10
11:33
Página 31
ligentes equipados con GPS, la existencia de tarifas planas para las comunicaciones de datos, y las aplicaciones para este tipo de dispositivos (al estilo de Mobile GMaps), contribuyen a la participación de los usuarios. La evolución de la geografía 2.0 recuerda el proceso que han seguido las publicaciones de referencia, con la eclosión de la Wikipedia, que extrae su impresionante fuerza de la inteligencia colectiva. Un ejemplo de este estilo participativo en el ámbito de la geografía es Wikiloc. Este proyecto impulsado
se están multiplicando en todas direcciones, la mayoría con
desde España agrupa 45.000 entusiastas de los deportes de
una clara vocación internacional. Un ejemplo es GeoMe, una
recorrido, como senderistas o ciclistas, que han hecho públicas
start-up que permite trazar mensajes dejados por su comu-
54.000 rutas y que aportan contenidos vinculados como textos,
nidad en un mapa en el móvil. Ubicada físicamente en Barcelona,
fotos y vídeos. Y su repercusión internacional ha aumentado
fundada por un sueco y presidida por un consejero delegado
desde que fue admitida como una de las capas integrada en
italiano, permite a sus miembros (predominan los jóvenes de
Google Earth. Ahora figura en igualdad de condiciones que los
entre 15-24 años) recibir una alerta automática en el móvil
vídeos georeferenciados de YouTube, los reportajes de National
cuando entran en un radio de 20 metros del punto en el que ha
Geographic o las imágenes del Cosmos de la Nasa, entre otras.
sido dejado el mensaje. Gracias a esta innovación, GeoMe
La existencia de estas fuentes de información geográfica
elimina una de las barreras de acceso a este tipo de servicio,
alternativas e informales plantea incógnitas a los profesionales
ya que en todo momento vigila el respeto a la privacidad del
de la geografía y a los proveedores tradicionales. Por supuesto,
usuario. A diferencia de otros competidores, como Google
también las plantea la libertad de contenidos inherente a los
Latitude, nunca se ve donde está el miembro de la comunidad;
proyectos de toda la web social.
sólo el lugar y el texto de los mensajes.
La británica Open Street Map es un callejero 2.0 que permite
La neogeografía es un hecho, pero sus modelos de negocio
a los usuarios colocar sus propias informaciones sobre calles,
todavía no. Wolpy, por ejemplo, espera vivir de los anuncios
barrios y ciudades que conocen mejor que nadie. Pero los
ligados a los lugares y de acuerdos con instituciones turísticas.
contenidos de estos callejeros participativos pueden no coin-
GeoMe basa su modelo de negocio en la publicidad y en el
cidir forzosamente con la información de publican las empresas
‘virtual gifting’ o regalitos virtuales. Por San Valentín, por ejemplo,
especializadas o la administración municipal en los callejeros
sería posible comprar una rosa virtual y dejarla delante de un
tradicionales. Los vecinos pueden resaltar aspectos ignorados
lugar romántico como el Pont Neuf en París. El tiempo dirá si
oficialmente, como posibles problemas de limpieza o de margi-
las expectativas económicas se cumplen. Hoy por hoy, es la
nación. Y lo mismo sucede con la mayoría de estas redes
publicidad en AdSense lo que ayuda a pagar los costes en
sociales de viajes, desde Dopplr a la española Wolpy, en las
infraestructura de Wikiloc, como ocurre con iniciativas similares.
que los viajeros hacen el seguimiento de sus viajes y los de sus
También en ese sentido, la neogeografía es pura web 2.0, un
amigos. Esta posibilidad puede obligar a un cambio de estra-
fenómeno social imparable pero económicamente imprevisible.
tegia de los proveedores del sector público y privado, que deberán aceptar las visiones críticas y actuar en consecuencia si quieren mantener la credibilidad.
Fabrizio Ferraro Profesor del IESE
Esta nueva y revolucionaria forma de percibir el espacio y de compartir sin intermediarios esa conocimiento abre a la sociedad posibilidades inmensas. Los proyectos innovadores
31
TLC50-p.32 a 35 ok
16/6/10
11:37
Página 32
Economia i societat
Innovación: ¿receta anticrisis? La innovación se presenta, desde muchos ámbitos, como la solución a la crisis actual de las economías avanzadas. Aquí se resume el alcance, dimensión y claves de interpretación de un factor fundamental para ser competitivos. Al mismo tiempo, se cuestionan algunos de sus mitos y se apuntan determinadas pistas para empezar a innovar de forma eficaz.
L
a actividad innovadora suele definirse como la plasmación de nuevas ideas en productos, servicios, procesos y procedimientos capaces de generar riqueza. Contrariamente a lo que suele creerse, la innovación (i) no tiene nada que
ver con la investigación y el desarrollo (I+D). En la Figura 1 se observa que la investigación genera nuevas ideas (conocimiento) a partir de determinados recursos, tales como el talento, la inversión, las herramientas de análisis… En cuanto a la relación existente entre el binomio (I+D) y la innovación (i), se establece en base al nexo de unión de ambos a través del conocimiento, a partir del cual se alcanza la innovación (i). Por lo demás, la innovación comporta un elevado riesgo, dado que para que una actividad sea considerada como tal debe ir asociada al éxito empresarial. Aunque suele confundirse la creatividad con la innovación, no tienen nada que ver, puesto que aún siendo alguien muy creativo puede ser incapaz de innovar, es decir de generar riqueza con sus ideas. Un ejemplo claro carente de potencial innovador lo constituye el proyecto Iridium de Motorola. Con un ambicioso plan para convertirse en una red de comunicaciones móviles por satélite, supuestamente capaz de alcanzar un espectacular retorno económico, naugrafó tras la puesta en servicio de 66 satélites de órbita baja. El despegue, en paralelo, de la incipiente GSM dio al traste con el proyecto empresarial.
Competitividad Competir supone buscar ventajas comparativas de forma sistemática para alcanzar y sostener una posición en un mercado. El entorno en el que competimos cambia continuamente. Otras empresas modifican su propuesta de valor, la forma en que llegan a los mismos clientes que nosotros. Por otro lado, cambian los hábitos y gustos de los consumidores de nuestros bienes o servicios. También pueden variar las regulaciones o normativas que marcan las pautas de funcionamiento en el mercado. ¿Cómo mantener la competitividad cuando el entorno cambia a velocidad de vértigo? No existe método alguno que garantice la competitivad permanente y todo Figura 1
32
parece indicar que la única regla que sí se cumple es la del naturalista inglés Charles
TLC50-p.32 a 35 ok
16/6/10
11:37
Pรกgina 33
TLC50-p.32 a 35 ok
16/6/10
11:37
Página 34
Economia i societat Innovación: ¿receta anticrisis?
Figura 2
Robert Darwin, que a grandes rasgos establece que “no sobre-
tipos de innovación agrupados en 4 grandes bloques: opera-
viven los más grandes ni los más fuertes ni los más rápidos,
cional, de producto o servicio, en gestión (management inno-
sino los que saben adaptarse”.
vation, MI) y en modelo de negocio (business management innovation, BMI). Este mapa de la innovación desarrollado por
¿Por qué es importante la innovación?
Avanzalis articula las dimensiones en las que actúa la innova-
La innovación se presenta en muchos casos como un factor
ción: si es hacia adentro o hacia fuera. En el eje vertical, corres-
de competitividad porque es una forma de anticiparse a muchos
pondiente al nivel de impacto de la innovación, se aprecia que
de los cambios antes mencionados, y por tanto permite adquirir
la relativa al modelo de negocio es la de mayor impacto, por
una posición de liderazgo.
cuanto puede suponer un cambio radical de la propuesta de
Veámoslo con un ejemplo: la consola Wii de Nintendo. En
valor de una organización. En cuanto a la innovación en gestión,
un mercado maduro como el de los videojuegos, en el que, por
supone aplicar nuevas formas de organizarse, de disposición
un lado, resulta muy difícil despuntar a los fabricantes (las nove-
de las capacidades y de dirigir a las personas para llevar a
dades alcanzan un techo altísimo de sofisticación gráfica y de
cabo la misión de la empresa. Ejemplos de firmas abande-
efectos especiales, entre otras prestaciones), y por otro, sólo
radas de este tipo de innovación son Polar Tech, Google o
unos pocos jugadores alcanzan ya los niveles de mayor difi-
Avanzalis, entre otras. En nuestro caso, no tenemos emple-
cultad, en este contexto Nintendo innovó al cambiar la estra-
ados, sino asociados. Trabajamos colaborativamente y existe
tegia y orientar sus productos a un abanico de jugadores mucho
una comunicación abierta, además de promoverse la apor-
más amplio, que alcanza a todo el entorno familiar, sin excluir
tación de ideas y la crítica constructiva.
ni siquiera a los abuelos. Las cifras de ventas y cuota de mercado ponen en evidencia que ha sido un éxito empresarial.
Sin embargo, son las otras dos innovaciones, la de producto/servicio y la operacional, las más conocidas. Su amplia difusión ha llevado incluso al error de utilizar como sinó-
Tipos de innovación empresarial
nimos los conceptos de innovación (i) e innovación tecnoló-
La innovación es una disciplina de la que se han estructu-
gica (IT). De hecho, los estudios, índices y principales indica-
rado y estudiado ampliamente algunas de sus facetas. Existe
dores existentes se refieren a esta última. Su máximo expo-
una innovación más cotidiana y elemental que se da todos los
nente es el Innobarómetro de Eurostat basado en el Manual
días en grandes y pequeñas empresas. Porque la innovación
de Oslo, en el que se establece el indicador de nivel innovador
no es una actividad reservada a las grandes corporaciones,
de las empresas, clasificándolas en cuatro grandes grupos:
como lo demuestra, por ejemplo, que una oficina bancaria permita
‘No Innovadoras’, ‘Imitadoras’, ‘Adaptadoras’ e ‘Innovadoras’.
a sus clientes usar el cajero automático sin bajarse del coche.
La desafortunada vinculación entre ambos tipos de inno-
Existen otros niveles de innovación de mayor impacto en
vación (i vs IT) ha propiciado la errónea consideración de
la actividad del negocio. La Figura 2 representa los diferentes
empresas innovadoras a aquellas que incorporan alguna tecno-
34
TLC50-p.32 a 35 ok
16/6/10
11:37
Página 35
Figura 3
logía o herramienta de las que carecían. Por ejemplo, las que
La innovación holística
implantan un sistema de gestión integrado (ERP), o incluso
La mayoría de disciplinas suficientemente maduras y estu-
una mera conexión ADSL o similar. Esta visión de la innova-
diadas de la gestión, presentan una serie de principios univer-
ción tan sesgada no nos permite competir con las economías
sales comunes. Algunas de las corrientes que más impacto
avanzadas que llevan a cabo una innovación en todos los
tuvieron fueron: la burocracia, la reingeniería de procesos o la
ámbitos y de primer nivel.
calidad total. Cuando han llegado a consolidarse como estándares, presentan similitudes sorprendentes.
La innovación abierta
La innovación también se empieza a estudiar más sistemá-
El proceso de innovación suele representarse mediante un
ticamente y desde otros ámbitos. Así, hoy en día se habla incluso
embudo. Una imagen que refleja a la perfección cómo el punto
de la innovación social. Una visión de más alto nivel es la que
de partida de muy distintas ideas iniciales se traduce en unos
introduce la triple hélice(1), que integra tres de los ejes (agentes)
pocos proyectos innovadores que llegan a cristalizar con éxito.
de la innovación: universidades e instituciones de I+D, empresas
El profesor Henry Chesbroug, partiendo de su análisis sobre
y administración pública y políticas de innovación.
el esfuerzo de Xerox en el área de I+D, se dio cuenta de que
A nosotros nos queda mucho por hacer respecto a países
muchas de las ideas desestimadas en el pasado, fueron reapro-
y empresas que tienen muy claro que no hay atajos ni pociones
vechadas por otros con resultados sorprendentes y beneficios
mágicas. Se trata de un proceso que conlleva un cambio de
sustanciosos. Y se preguntó ¿qué pasaría si en vez de abordar
pensamiento profundo económico y social. Estamos a tiempo
la innovación en solitario la organización colaborase con otros?
y contamos con los mimbres adecuados. Pero exige un gran
La respuesta a esta pregunta dio paso a la teoría que sustenta
esfuerzo ¿estamos dispuestos a realizarlo?
a la denominada innovación abierta, basada en el hecho que la estrategia imperativa que rige ahora mismo la prioridad de José Carlos Ramos Colegiado nº 8.608 Socio director de Avanzalis Knowledge Associates jcramos@avanzalis.com
innovar es la de hacerlo colaborativamente. Se trata de apoyarse y externalizar en socios expertos, algunas actividades que no forman parte del núcleo de la propia propuesta de valor. Es decir, permitir sinergias que nos dejen a unos y a otros innovar más, más rápidamente y mejor. Así, el tradicional embudo se perforó en su recorrido y permitió la entrada y salida de flujos Figura 3). Un ejemplo de esta teoría de ideas e interacciones (F llevada a la práctica es el archifamoso y sorprendente iPod/iPhone.
Referencia:
Efectivamente, no es un invento de Apple, sino el producto de
[1] Fuente: Etzkowitz, H., Leydesdorff, L., 2000. The dynamics
una innovación abierta liderada por la firma de la manzana.
of innovation: from national systems to a Triple Helix
35
TLC50-p.36 a 37 ok
16/6/10
11:38
Página 36
‘Inter nos’
Els ‘telecos’ podem liderar la societat Sóc “teleco”, estic molt orgullosa de ser-ho i penso que el nostre col·lectiu hauria de plantejar-se la possibilitat d’assolir l’objectiu de líderar la societat. L’era actual de les noves tecnologies, impulsada en bona part pel dinamisme de les gran empreses tecnològiques, ens dóna l’oportunitat de ser els líders de la societat.
óc una consultora de Competitiveness, una consul-
S
toria d’estratègia de negoci catalana que treballa per als governs autònoms espanyols i altres de regionals de diferents països, amb l’objectiu d’ajudar-
los a impulsar la innovació i la competitivitat de les empreses instal·lades al seu territori. Ho fem en base a un ‘know how’ globalment reconegut i sustentat en una gran experiència en el desenvolupament de clústers en més de 40 països. Es tracta d’una empresa tecnològicament puntera en la seva gestió.
deració de les poques que teníem i que estaven molt mal
Tenim una plantilla de més de 50 consultors repartits per tot
vistes. I és que, no ens enganyem, per a un ‘teleco’ tot el que
el món i treballant en diferents països. Fa més de 10 anys que
soni a comercial o màrqueting està una mica mal vist! I no sé
som ‘paperless’ i en fa 4 que no tenim ni departament de
per què, si després resulta que moltes empreses tecnològi-
sistemes ni servidors. Utilitzem els serveis ‘on cloud’ de Google
ques contracten ‘telecos’ amb formació de ‘management’
i de Microsoft, és a dir, paguem mensualment per cada usuari,
per dirigir departaments de gestió de negoci.
i les nostres dades s’emmagatzemen directament en els seus
Aquesta realitat em va portar a fer un MBA a ESADE.
servidors. Tampoc no tenim oficines des de fa 2 anys i tots
Encara avui, deu anys després d’acabar la carrera, em trobo
treballem des de casa o al despatx del client.
molt pocs ‘telecos’ fora dels departaments tècnics, i en canvi
Fins arribar a Competitiviness, sempre havia treballat en
està ple d’enginyers industrials. Es nota ben bé que ells sí que
àrees de màrqueting i vendes d’empreses tecnològiques. Mai
volen ser els ‘líders de la societat’, un objectiu que l’Antoni
ho he fet en àrees tècniques però suposo que és per pura casua-
Elias, aleshores director de l’Escola de ‘telecos, ens deia el
litat, tenint en compte que el meu primer ‘curriculum vitae’ no el
primer dia de classe que havíem d’assolir. Als ‘telecos’ encara
vaig enviar a cap operadora de telecomunicacions sinó al depar-
ens falta creure’ns de veritat que podem arribar molt més lluny
tament de màrqueting de Sony, quan encara era universitària.
i per això fóra bo que es formés a les noves generacions en
Ho vaig fer així, en bona part, per desconeixement de les opcions
aquesta direcció. L’era actual de les noves tecnologies, les
professionals d’un ‘teleco’, en un moment en què es trobava a
empreses més grans i més punteres de la qual són tecnolò-
faltar un lligam clar entre les dues realitats acadèmica i empre-
giques, ens dóna l’oportunitat de ser els ‘líders de la societat’!
sarial. I amb això vull dir no només que ignoràvem a què ens podríem dedicar professionalment, sinó també quelcom més important, fins on podíem arribar, quin era el nostre potencial. En aquest sentit, durant la carrera vaig trobar a faltar més assignatures de gestió d’empresa, i també una millor consi-
36
Glòria Ferrer Col·legiada núm. 14.818
TLC50-p.36 a 37 ok
16/6/10
11:38
Página 37
El concert més engrescador
Actuació del grup Pèl de Gall
La 33a Telecogresca aplega 6.000 estudiants
La Telecogresca, la festa dels estudiants de telecomunicació de l'ETSETB–Telecom BCN, va arribar el passat 7 de maig de 2010 a la seva 33a edició. L'atractiu cartell d'actuacions (grups com Maldita Nerea i Els amics de les Arts o DJs de renom com Wally López o Alexander Kowalski) va convocar a milers de joves assistents al Sot del Migdia de Montjuïc. estionar una Telecogresca és una tasca complexa
La gent que assisteix a la Telecogresca és, dins d'un marge
que els organitzadors portem a terme amb i?lusió
d'edats i d'un perfil associat al col·lectiu d’estudiants univer-
i entrega any rere any. Aquest 2010, però, les
sitaris, variat i heterogeni. Hi ha els alumnes de l'Escola que
adversitats han estat planejant sobre aquest esde-
no se'n perden ni una, també qui hi va per veure els grups,
G
veniment des de l’inici de la seva preparació.
qui s'hi acosta per ballar amb els DJs o aquells que hi fan cap
En primer lloc, el compliment de l’Ordenança de Civisme de
perquè els seus amics els van dir que l'any anterior s'ho van
l'Ajuntament de Barcelona implicava assumir un canvi substan-
passar d'allò més bé. En qualsevol cas, més de 6.000 persones
cial respecte a l’anterior edició, atès que la celebració al Parc del
van decidir gaudir de la festa que els estudiants de ‘telecos’
Fòrum, com l'any passat, s’hauria hagut de fer en dissabte i no
portem preparant des de l'inici del curs. Una tasca feixuga i
s'hagués pogut allargar fins més enllà de les 3 de la matinada.
sense remuneració econòmica, però que té la recompensa
Tanmateix, cal remarcar que després d'una reunió amb el cap
de veure amb satisfacció com gaudeix el públic que s’hi apunta
de Gabinet de l'Ajuntament, Ignasi Cardelús, la Telecogresca es
i s'embadoca amb cada actuació. Enguany l’expectació per
va poder traslladar al Sot del Migdia, un espai més reduït, però
veure als Amics de les Arts i El Puchero del Hortelano era tan
on ja s'havia celebrat de 1992 a 2005 amb un horari més generós.
enorme, que, malgrat la intensa pluja que queia cap a les tres
A part d'això, l'obtenció de la llicència d'activitats va haver
de la matinada, ningú no desertava. I és que veient els valents
de superar diferents entrebancs. Per exemple, la necessitat d’ha-
(o temeraris) que van esperar fins a última hora l'aparició de
bilitar les sortides d'emergència necessàries per llei en un espai
Che Sudaka, o per escoltar com Wally López s'encomava de
que no en disposa, va requerir la contractació d'una excavadora
l'esperit de la Telecogresca, s’entén perquè els que la preparem
que aplanés el terreny per crear una rampa amb el pendent
any rere any l'estimem tant.
adequat. Aquestes i moltes altres preocupacions que s'aparten molt del que representa organitzar una festa que aplegui concerts de diferents grups, han absorbit gran part del nostre temps i de
Roger Pueyo Associació Cultural Telecogresca
la nostra dedicació. Però la Telecogresca, d'una manera o altra (bàsicament, per l'esforç dels estudiants que l'organitzen), tendeix sempre a sortir-se'n, i enguany no ha sigut una excepció.
37
TLC50-p.38 a 39 ok
17/6/10
10:58
Página 38
Ofertes comercials i serveis
Un SMART Center a la nostra disposició La nova seu col·legial disposa d’un equipament inèdit al servei de tot el col·lectiu. Es tracta d’un SMART Center (Sistema Multicanal d’Accés Remot Transaccional) de Caixa d’Enginyers, un terminal de serveis amb tota la funcionalitat d’una oficina convencional, atès que permet interactuar amb personal especialitzat de l’esmentada entitat sense haver de desplaçar-se a les seves dependències.
es del mateix dia de la inauguració oficial de la
D
Terminal de serveis SMART Center
nova seu del COETC/ACET, els col·legiats i associats tenim al seu interior i a la nostra disposició un SMART Center (Sistema
Multicanal d’Accés Remot Transaccional) de Caixa d’Enginyers per fer qualsevol tràmit (a excepció de reintegraments en efectiu), tant de contractació de productes o serveis com d’assessorament i resolució de consultes. Algunes de les funcionalitats concretes que permet un SMART Center mitjançant l’ajut directe de personal especialitzat de Caixa d’Enginyers, com a qualsevol de les seves oficines convencionals, es reflecteixen en la Figura 1. A més de tot plegat, la pantalla
del terminal permet reproduir i visualitzar videos de suport emmagatzemats al Centre d’Atenció de Trucades (CALL), que expliquen alguns aspectes operatius, com ara, com es col·loca el DNI, la manera adequada d’introduir un document a la bústia, etc. Al CALL també es guarden
Figura 1. Diferents operacions efectuades amb
còpies digitalitzades de tots els docu-
l’ajut de l’SMART Center. De dalt a baix: a)
ments que l’operador ha facilitat i que
mantenir una videoconferència amb
pot recuperar de manera immediata per consultar-les.
professionals de Caixa d’Enginyers. L’usuari pot escollir entre mantenir la conversa per
Val a dir també que el mateix
micròfon/altaveu o, de manera més privada,
terminal permet accedir a l’Oficina
amb l’auricular; b) identificar-se mitjançant el DNI;
Electrònica de Caixa d’Enginyers,
c) rebre contractes per revisar-los i signar-los
raó per la qual es pot utilitzar per fer operacions d’autoservei.
38
posteriorment; d) dipositar contractes signats a la bústia del mateix terminal.
TLC50-p.38 a 39 ok
17/6/10
10:58
Pรกgina 39
TLC50-p.40 a 41 ok
16/6/10
11:41
Página 40
Calidoscopi
Comprender el cáncer de próstata El cáncer de próstata es el tumor más común y la segunda causa de muerte por cáncer en el hombre en el mundo occidental. Aún así su desconocimiento entre el público masculino es general. Se presenta en dos formas: localizado (potencialmente curable) y avanzado (mortal). De ahí la importancia vital de su detección precoz.
e estima que en 2008(1) en EUA hubo 186.320
un porcentaje notable. De todos los varones diagnosticados
nuevos casos de cáncer de próstata, siendo la
de cáncer de próstata, aunque el 97% está vivo a los 5 años
causa más frecuente de nuevos casos de cáncer
del diagnóstico, sólo el 79% lo sigue estando a los 10 años,
en varones (25 %), por encima del cáncer de
y eso evidencia la gravedad de esta enfermedad si se diag-
S
pulmón (15%). Su incidencia en EUA es muy similar al cáncer de mama: 182.460 nuevos casos (26%) y eso puede que sea una sorpresa para el lector.
nostica en el entorno de los 50 años. Fue en EUA en 2008 la segunda causa de muerte por cáncer en el varón (28.660 hombres, un 10% de los fallecidos
El porcentaje en la UE es similar. El 24,15% de todos los
por cáncer, sólo por detrás del cáncer de pulmón con un
nuevos casos de cáncer en los hombres europeos son de
31%)(3). Del mismo modo que el cáncer de mama, segundo
próstata, lo que supuso 301.500 nuevos casos diagnosti-
en mortalidad por cáncer en las mujeres (40.480 mujeres, un
cados en 2006 en la UE, seguido por el cáncer de pulmón
15%, por detrás del cáncer de pulmón con un 26%).
con el 15,5%(2). Eso sí, aunque supera en incidencia al cáncer de pulmón en el varón, en cambio no es tan mortífero.
El problema es que puede permanecer sin síntomas durante mucho tiempo y manifestarse cuando ya se ha diseminado,
La ausencia de campañas en los medios hace que la igno-
sobre todo a los huesos, por los que tiene una especial predi-
rancia sobre este tipo de cáncer esté muy extendida, así como
lección. Es entonces cuando se produce una fractura ósea,
que se creen mitos que distorsionan la realidad al ser sólo
una lesión de columna o bien una anemia inexplicable. Pero
verdades a medias.
entonces hemos llegado demasiado tarde. Muchos de los
Por ejemplo, que es un cáncer de los ancianos y por tanto
cánceres de próstata se diagnostican cuando el tumor ha gene-
no hay que preocuparse de él. Eso es cierto, la edad media de
rado metástasis o extensión a otras partes distantes del cuerpo.
diagnóstico en España son 74 años. Pero si trazamos un histo-
El otro mito es que evoluciona muy lentamente y por tanto
grama observaríamos un fuerte aumento a partir de los 50 años,
siempre tendremos tiempo. Aunque eso es verdad compa-
pero también su aparición en hombres aún más jóvenes y el
rado con otros tipos de cáncer, la evolución del tumor depen-
máximo de incidencia en el intervalo de 70 a 80 años.
derá de su grado de malignidad, que sólo se puede cuanti-
Otro mito es que es un cáncer curable, y por tanto otro motivo para no preocuparse. Aunque eso es verdad en la mayoría de los casos, también es cierto que resulta mortal en
40
ficar mediante una biopsia (extracción de muestras de tejido de la próstata). Por eso, su detección precoz es vital. Como superviviente de un cáncer de próstata le propuse
TLC50-p.40 a 41 ok
16/6/10
11:41
Página 41
Figura 1. Probabilidad de cáncer de próstata medida en porcentaje en dos grupos de edades (50 a 64 años y de 65 a 75 años), en función del cociente de PSA libre/PSA total
al Dr. Miguel Ángel López Costea, el urólogo que me intervino,
una decisión informada, aumentando de ese modo la sensa-
escribir un libro que fomentase su diagnóstico precoz, a fin
ción de control y confianza en sí mismo.
de reducir su mortalidad, dándole al lector, información rigu-
La decisión no es fácil, y está agravada por la confusión
rosa sobre los diversos tratamientos quirúrgicos y farmacéu-
derivada de páginas en Internet que ofrecen respuestas dema-
ticos disponibles en la actualidad, para ayudarle a tomar deci-
siado fáciles a cuestiones muy complejas, así como soluciones
siones al respecto.
milagrosas exentas de contraindicaciones, que a todo el mundo
El libro resultante, ‘Comprender el cáncer de próstata’ (Ed.
le gustan pero que suelen estar alejadas de la realidad.
Amat, Barcelona, 2010), pretende conseguir pues un doble
Por eso la decisión final del tratamiento a adoptar debe ser
objetivo. Primero, aumentar el grado de concienciación entre
conjunta, del paciente y del médico. No obstante, cuando se
los lectores de que necesitan hacerse controles anuales del
pide a los pacientes que participen en la elección de su trata-
estado de su próstata a partir de los 50 años (o antes si tienen
miento es posible que caiga una pesada responsabilidad sobre
antecedentes familiares) mediante la medida del PSA total(4)
sus hombros. Esperamos que este libro sea una ayuda al respecto.
en sangre y un tacto rectal, para mayor seguridad. Si el valor supera el límite de 4 se recomienda la medida del PSA libre, Enric Barba Doctor enginyer de telecomunicació Coautor de ‘Comprender el cáncer de próstata’ (Ed. Amat, Barcelona, 2010)
para calcular su cociente con respecto al PSA total. El ratio PSA libre/PSA total es inferior a 0,18 en el 76% de los pacientes con cáncer de prostata, siendo superior a 0,2 en el 80% de pacientes con hiperplasia benigna de próstata (no cancerígena). El segundo objetivo fue facilitar información a los pacientes a los que ya se les ha detectado un cáncer de próstata, así como a sus familiares, en especial por el impacto psicológico
Referencias:
que tiene en el paciente y en su familia que le hayan comuni-
[1] Los nuevos casos de cáncer en EE.UU. en 2008 se estiman
cado que tiene cáncer de próstata.
en 1.437.180 (745.180 varones y 692.000 mujeres. Se estima
Aunque es verdad que nadie puede decir con certeza
que los fallecimientos por cáncer fueron 565.650 (294.120
absoluta qué tumores evolucionarán, creando metástasis y
hombres y 271.530 mujeres). La población de EE.UU: en 2008
resultando ser así mortales, y los que no, sí se puede estimar
fue de 304 millones de habitantes. Cancer Facts and figures
la probabilidad de seguir viviendo x años mediante una biopsia.
2008, American Cancer Society
Y en función de sus resultados, el paciente recibirá informa-
[2] Ferlay J, Autier M., Boniol M, y otros. Estimaciones de la
ción sobre los diferentes tratamientos por los que puede optar,
incidencia y de la mortalidad en Europa en 2006. Annals
de sus ventajas y de sus inconvenientes en función de su
Oncology 2007, 18:581-92.
edad, de cuáles le ofrecen una mayor esperanza de vida y/o
[3] Cancer Facts and figures 2008, American Cancer Society
una mejor calidad de vida, para que así pueda tomar junto
[4] Prostate Specific Antigen (Antígeno Específico de la Próstata)
41
TLC50-p.42 a 44 ok
17/6/10
11:04
Página 42
Calidoscopi
Publicacions Cómo protegernos de los peligros de Internet
Actualitat i Horitzons de l’Enginyeria Catalana
Web de IN3 (Internet Interdisciplinary Institut)
Autor: Gonzalo Álvarez Marañón
Autors: Francesc Ribera (director editorial) i
http://in3.uoc.edu/web/IN3/
Editorial: Catarata (CSIC)
altres Editorial: Dobleerre
La seguretat de la informació té tres fronts d’acció:
L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) és un institut de recerca de la Universitat Oberta de
la tecnologia, els processos i les persones. Per
Les empreses de base tecnològica assoleixen un
Catalunya (UOC) especialitzat en recerca sobre
bé que s’acostuma a centrar tots els esforços en
protagonisme econòmic creixent en la nostra societat,
la societat en xarxa i l’economia del coneixe-
el primer, aquesta obra de caire divulgatiu reco-
i en aquest context, els estudis tècnics presenten
ment, així com en l’estudi de les tecnologies
mana, en matèria de seguretat de les dades digi-
el nivell més alt d'ocupació, amb un 95,02%, segons
de xarxa i àrees específiques de software. L'IN3
tals, de conscienciar, educar i formar a les persones
l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
ofereix el programa de doctorat sobre la Societat
en tot plegat. Sobretot, perquè només així s’acon-
de Catalunya (AQU). Malgrat tot, la manca de profes-
de la Informació i el Coneixement. Disposa de
segueix que les diferents solucions de tipus anti-
sionals en gairebé totes les branques de l'engin-
dos grups de recerca en l’àmbit ‘Economia,
virus, tallafocs, encriptació de documents i altres,
yeria comença a ser alarmant. Amb aquest teló de
empresa i TICS’, anomenats ONE (Observatori
siguin plenament efectives. Al llarg de les seves
fons, la principal finalitat d’aquesta obra és fomentar
de la Nova Economia) i i2TIC (Grup d'investi-
pàgines, s’explica de manera molt didàctica què
les vocacions cientificotècniques entre el jovent. Es
gació interdisciplinària sobre les TIC). L’ONE
cal fer per identificar els riscs més corrents per
parteix d'una breu introducció històrica centrada
focalitza la seva activitat en l’estudi de la trans-
als usuaris domèstics i escollir les mesures de
en l'ensenyament de la tècnica a Catalunya i s'ex-
formació organitzativa de l’empresa dins el
protecció adequades en cada cas. En aquest
pliquen, de manera didàctica, les àrees d'activitat
marc dels processos de globalització econò-
sentit, es comença fent la descripció de les
de les diverses enginyeries, així com la trajectòria,
mica i emergència de la societat del coneixe-
amenaces més importants i la manera d’enfrontar-
el tarannà i les inquietuds dels col·legis professio-
ment. A més d’analitzar el paper dels recursos
s’hi i contrarestar-les, i ja en la part final es repassen
nals en què s'organitzen els enginyers. També s'ofe-
humans, intangibles i tecnològics en l’èxit
els inconvenients que plategen les xarxes sense
reix una descripció dels casos d'èxit empresarial
empresarial, també investiga l’activitat comer-
fils Wi-Fi i s’ofereix un seguit de consells sobre
basats en l'enginyeria, així com dels equipaments
cial i de màrqueting electrònic des de la doble
l’ús plenament segur d’algunes de les aplicacions
i centres de recerca en què l'aportació dels engin-
vessant de la empresa i el consumidor. Al seu
més populars d’Internet, com ara el navegador,
yers és decisiva. Es detallen fins i tot els estudis o
torn, i2TIC fa l’anàlisi de l'eficiència i el benestar
l’email, el xat, etc. Val a dir també que s’han
carreres i les universitats o escoles d'enginyeria on
a la societat xarxa i investiga els determinants
agrupat en un apèndix nombrosos llocs web als
es poden cursar, i es fa un repàs de les accions més
de l'eficiència (productivitat, competitvitat i crei-
què es pot acudir per ampliar la informació faci-
importants que els enginyers catalans impulsen
xement econòmic) i el benestar sota els efectes
litada o fins i tot per descarregar-se software i
arreu del món per afavorir el desenvolupament humà
de xarxa, en base a paràmetres analítics concrets,
altres eines de seguretat informàtica.
i la cooperació internacional.
com ara la dinàmica organitzativa.
42
TLC50-p.42 a 44 ok
17/6/10
11:04
Página 43
Tribuna
Parlem de la Llei Òmnibus
L
’anomenada Llei Òmnibus està causant un terratrèmol als col·legis professionals. La virtual desapaMiquel Ramírez Degà COETC
rició del visat, la no obligatorietat de col·legiació, la fixació de les quotes d'inscripció en mers costos
administratius, l'establiment de sistemes d'atenció al client final, tenen com a efecte una dramàtica retallada en la línia d'in-
els enginyers. Cal recordar que en la història coneguda ningú
gressos i un increment de la de costos, qüestionant la viabi-
ha guanyat una batalla sense estructures organitzades. Desvertebrar
litat econòmica de les institucions.
el país en temps difícils és un error que ens passarà factura.
No podem atribuir d’altres intencions al legislador excepte
Com a col·lectiu no entrarem en valorar les intencions, però
la declarada d'abaratir els costos, però sí que podem opinar
sí que podem demanar al nostre Parlament que afronti les
sobre els fets i les seves conseqüències previsibles.
conseqüències de les seves decisions.
Remarcarem, com s'ha fet de manera detallada i exhaus-
Tan sols un apunt per a l'esperança: el Col·legi Català
tiva en les al·legacions presentades durant el desenvolupa-
d’Enginyers de Telecomunicació naixerà properament conei-
ment de la llei, que es trenca la cadena de garanties en projectes
xent el nou ecosistema. És a les nostres mans crear una insti-
i execució d'obres, desapareixent les baules lligades als col·legis
tució del segle XXI eficaç en la seva actuació social i en la
professionals. Així, l'Estat esdevé l’únic garant de les atribu-
defensa dels interessos de la professió a la qual representa,
cions professionals atorgades per la titulació acadèmica de
alhora que eficient en l'assignació de recursos. Som més de
manera automàtica a l'inici de la cadena de valor, i els tribu-
9.000 ‘telecos’ a Catalunya i organitzats podem aportar a
nals com a final de la mateixa, en un procés que podem clas-
aquest país i a la nostra professió el millor de les TIC. Esperem
sificar ‘ex post’.
que les nostres institucions comprenguin la necessitat de
Pel que fa a l’anàlisi de les conseqüències, el canvi en la realitat econòmica col·legial sense un període transitori que
vertebrar la societat i el paper que els professionals organitzats poden jugar-hi.
permeti adaptar aquestes institucions a la nova situació, mitjançant una evolució ordenada del model, trenca amb el principi de continuïtat econòmica, la qual cosa posa en greu perill l’existència dels propis col·legis: quina empresa suporta una disminució dels seus ingressos d’un 70%? Arribats a aquest punt, convé puntualitzar al nostre Parlament, Govern i oposició, que un país té com element bàsic als seus professionals per a la construcció del seu futur. No hi ha país de l’anomenat primer món sense enginyers. L'economia actual se suporta en la tecnologia i la seva gestió. Això és el que fem
“El Col·legi Català d’Enginyers de Telecomunicació naixerà properament coneixent el nou ecosistema”
43
TLC50-p.42 a 44 ok
16/6/10
11:42
Pรกgina 44