Revista Telecos 50

C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

50 juny 2010

Dia Mundial de les Telecomunicacions

La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC

04

Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis: “Dirigir persones implica posar-hi el cor”

08

La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu

06

TLC50-p.02 a 03 ok

16/6/10

11:19

Página 2

Sumari

ANY 16

NÚMERO 50

06/2010

Sumari Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat - secretaria@telecos.cat Degà del COETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín

Pàg.

Editorial: Ja hem arribat als 50!

3

Destacats: La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu Projectes amb garantia Visita al port de Barcelona Punt i final al projecte DOCET Lliurament de premis CEI 2010

4 6 7 7 7 7

Entrevista: Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis: “Dirigir persones implica posar-hi el cor”

8

Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Projecte de disseny i maquetació: Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat) Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Arès Riambau i Flickr Col·laboracions: Eduard Arnau Xavier Artiga Enrique Barba Jordi Duch Fabrizio Ferraro Glòria Ferrer José Manuel Huidobro Christian Ibars Mònica Navarro Sònia Palau Roger Pueyo José Carlos Ramos Albert Sitjà Fotomecànica i impressió: Cevagraf, s.c.c.p.

Dipòsit legal: B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

02

Tecnologia: UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització

12

Mirador: Llums i ombres dels preus de terminació a la baixa

16

Telepresència i comunicacions visuals unificades

20

Grans avantatges i petits inconvenients del ‘cloud computing’

24

Josep Clotet: Un ‘self-made man’ excepcional

26

L’iPad guanya els ‘Fiasco Awards 2010’

28

Economia i societat: Mòbil intel·ligent, mapes i xarxes socials

30

Innovació: ¿recepta anticrisi?

32

‘Inter nos’: Els ‘telecos’ podem liderar la societat

36

El concert més engrescador

37

Ofertes comercials i serveis: Un SMART Center a la nostra disposició

38

Calidoscopi: Entendre el càncer de pròstata

40

Publicacions

42

Tribuna: Parlem de la Llei Òmnibus

43

TLC50-p.02 a 03 ok

17/6/10

10:26

Página 3

Editorial

Ja hem arribat als 50!

50 juny 2010

questa nova edició de la revista Telecos que arriba a les vostres mans és la número 50! Ja fa 17 anys que la revista dels enginyers de telecomunicació de Catalunya es manté fidel a la seva orientació inicial: ser el vehicle d’opinió de tot el que afecta al nostre col·lectiu i un aparador de les activitats que impulsa, primer només com a portaveu de l’Associació i desprès també del Col·legi.

A

Tot el que hem viscut els ‘telecos’ al llarg d’aquests 17 anys és a la nostra revista, des dels canvis de seu de l’Associació i la creació de la demarcació del Col·legi, fins als tràmits per a la constitució del Col·legi català; i, com que la salut és bona, volem continuar recollint tot allò important per als enginyers de telecomunicació de Catalunya i les seves institucions.

El primer número es va publicar l’octubre del 1993, com a continuació dels butlletins de l’ACET, que s’havia constituït un any abans. Certament, l’edició dels primers números, de com a molt 12 pàgines en blanc i negre, va ser una mica irregular, però a partir del 1998 ja es va normalitzar amb tres números a l’any i 16 pàgines, tot i que encara només a dos colors. Els quatre colors van arribar el 1999, acompanyats d’un increment de pàgines, concretament, va assolir les 36, que es van mantenir fins l’any 2006, quan va canviar per adoptar el format actual de revista trimestral, amb 44 planes.

Sense caure en la autocomplaença, ara sí que podem considerar la revista com una publicació consolidada, amb una imatge actual i dinàmica en la qual tenen cabuda totes les opinions i tendències, i oberta a la participació de tots els que tinguin alguna cosa interessant a dir. El llistó és alt, però encara ens queda molt camí per recórrer i hi ha molt marge de millora número a número en el futur.

bones dosis d’il·lusió i constància per a no caure en el desànim. I, amb sinceritat, no creiem que el futur hagi de ser més fàcil. Les incerteses que planteja la Llei Òmnibus, les indefinicions arran de la implantació del Pla Bolonya, una situació econòmica estranya i les expectatives del nou Col·legi català ens obliguen a molt.

Mantenir la revista Telecos com una publicació de referència, sense renunciar al bon criteri i al sostre de qualitat que la caracteritzen, és una tasca de tots, tant dels que treballen per tal que arribi puntualment a les vostres mans com de tots els que formem el col·lectiu dels enginyers de telecomunicació de Catalunya.

Per tot això, volem agrair la col·laboració, les ganes i l’energia a tots els que heu participat en un moment o altre de les successives 50 edicions de la revista Telecos, als membres dels diferents consells de redacció, als anunciants, als professionals (dissenyadors, fotògrafs...), i sobretot, sobretot, a tots vosaltres: els que ens llegiu, participeu i ens ajudeu a ser cada cop millors.

‘Mantenir la revista Telecos com una publicació de referència, sense renunciar al bon criteri i al sostre de qualitat que la caracteritzen, és una tasca de tots’

Arribar a aquest número 50 ha sigut tot un repte, que a més de l’esforç imprescindible, també ha requerit d’unes

03

TLC50-p.04 a 07 ok

16/6/10

11:20

Página 4

Destacats

La recuperació econòmica arribarà a cavall de les TIC Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació La seu del Parlament de Catalunya va acollir per quart any consecutiu l’acte commemoratiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, organitzat conjuntament pel COETC/ACET i el COETTC. Celebrat el passat dia 19 de maig, va centrar l’atenció en 'Les xarxes de telecomunicacions: suport d'activitats empresarials i socioculturals. Un debat sobre la neutralitat de la xarxa'.

n any més, l’auditori del Parlament de Catalunya

U

Creació de valor

ha estat l’escenari escollit pel COETC/ACET i el

Fets els discursos inaugurals, arribava el moment de donar

COETTC per commemorar el Dia Mundial de les

pas a la taula rodona sobre 'Les xarxes de telecomunicacions:

Telecomunicacions, Internet i la Societat de la

suport d'activitats empresarials i socioculturals. Un debat sobre

Informació, amb un acte institucional encapçalat pel presi-

la neutralitat de la xarxa'. El seu moderador, Xavier Busquets,

dent de la Cambra catalana, Ernest Benach, i els degans dels

director del departament de Sistemes d'Informació de l’escola

dos Col·legis, Miquel Ramírez i Ferran Amago. Tots tres van

de negocis ESADE, va plantejar tres interrogants a la taula de

comparèixer davant d’uns dos-cents assistents per encetar

ponents formada per Mònica Sala, directora general d'Orange

la sessió inaugural, iniciada amb una breu benvinguda de la

Catalunya; Carles Grau, director general de Microsoft Catalunya;

primera autoritat de la seu legislativa, que va cedir uns instants

Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del depar-

la paraula a Ferran Amago, abans de recuperar-la i cloure així

tament de Cultura de la Generalitat; Matías González, director

la primera part de la celebració. Ho va fer amb un discurs gens

de Regulació de Vodafone a Espanya; i José Luis Ferrero, director

autocomplaent, dividit en dues parts, la primera de les quals

tècnic de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions

va incidir en la necessitat de “recuperar un valor social molt

(CMT). Les tres qüestions esmentades feien referència a com

menystingut, el de la responsabilitat compartida i comuni-

es crea valor empresarial en el sector TIC; a com es genera més

tària”. Amb aquest objectiu, va suggerir la possibilitat d’incen-

demanda empresarial de productes i serveis TIC; i quin ha de

tivar l’ús de les TIC per “revertir la crisi política de desinterès

ser el paper de l’Administració Pública, en col·laboració emb el

i desafecció que estem patint”, i de fer-ho mitjançant “la e-

sector privat, per generar riquesa en l’àmbit TIC.

democràcia i la e-participació”. Fet aquest preàmbul, Benach

La primera resposta a la pregunta inicial va servir a Mònica

va introduir un segon element d’anàlisi i reflexió a l’entorn del

Sala per deixar clar que “les TIC sempre han aportat valor empre-

pla ‘TIC.Cat’, de millora del teixit empresarial del sector TIC

sarial” i que ara, a més, “l’estan reforçant i amplificant en tres

català en quatre àmbits clau: la innovació en productes i

sentits concrets”. En primer lloc, impulsant “un canvi qualitatiu,

serveis; la internacionalització de les operacions comercials;

perceptible en la manera com les telecomunicacions serveixen

l’augment de la productivitat i competitivitat; i la capacitació

per desenvolupar qualsevol activitat de manera diferent, tant si

dels empleats amb formació específica en l’entorn digital.

és més ràpida com més eficient o més efectiva”. El segon canvi

04

TLC50-p.04 a 07 ok

17/6/10

10:45

Página 5

Ponents de la taula rodona

involucra les persones, en la mesura que “han deixat de ser elements passius de la Xarxa i han esdevingut actius, és a dir, han passat de limitar-se a consultar continguts a començar a generar-los”. El tercer canvi arriba de la mà de l’anomenat ‘Internet dels objectes’, que connecta estris de tot tipus: comptadors de consums domèstics d’aigua, gas, llum, calderes de refrigeració i calefacció, etc. Segons Sala, aquests tres canvis “reflecteixen un procés constant de creació de valor que s’està multiplicant”.

Generació de demanda

Per part de Microsoft, Carles Grau va destacar que “vivim

Ja en la tanda de respostes a la segona pregunta, Mònica

un procés de canvi disruptiu” impulsat pel fenomen generalitzat

Sala va sentenciar que “per garantir una demanda sofisticada

de ‘computació en el núvol’ (cloud computing), capaç de generar

cal començar per generar innovació mitjançant la fórmula de la

múltiples avantatges competitius al teixit empresarial.

‘triple hèlix’, que concentra els esforços de les universitats, les

El ponent de la Generalitat, Carles Mundó, va apuntar la prio-

empreses i les AA.PP.” Pel que fa a la resta de ponents, Carles

ritat d’assolir “un país en xarxa” per la via de “multiplicar l’im-

Grau va proposar de reforçar la innovació amb una immersió a

pacte de les diferents anelles de telecomunicacions que s’han

fons del món educatiu en l’entorn digital, mentre que Mundó

anat creant: de l’automoció, hospitalària, audiovisual, industrial,

va emfasitzar la creació d’infraestructures adequades, i, al seu

logística, cultural…” Per refermar la seva importància va acabar

torn, González i Ferrero van apel·lar al “creixement sustentat en

dient que “afavorir el desenvolupament de totes aquestes infraes-

la banda ampla i la mobilitat” i al “desplegament de xarxes de

tructures és una obligació estratègica del Govern català. I això

nova generació de fibra òptica”, respectivament.

amb independència de la crisi, perquè es tracta d’una aposta

S’arribava així a la tercera i darrera ronda de respostes a

a favor de la competitivitat, de la productivitat i en definitiva, de

l’última pregunta, sobre el protagonisme de les AA.PP. en tot

la capacitat de generar valor”.

plegat i en col·laboració amb el sector privat. De nou, Mònica

Al seu torn, Matías González, de Vodafone, va plantejar tres

Sala encetava la tanda d’intervencions al·ludint en aquest cas

propostes d’actuació orientades a transformar el sector TIC en

“a la multiplicitat de papers dels ens públics: d’aparador i refe-

una palanca de superació de la crisi. La primera, encaminada

rent per a la societat i les empreses; de catalitzador de l’esmen-

a “aprofundir i generalitzar les plataformes obertes i a optar per

tada ‘triple hèlix’; d’impulsor del desenvolupament equilibrat de

l’estratègia de ‘coopetència’, és a dir, competir sense deixar de

la competència en els diferents mercats, entre molts altres”. Tot

cooperar”. La segona, orientada a “reforçar la competència com

aquest seguit de rols els van anar subscrivint també la resta de

a ‘driver’ (via) incentivador de la innovació i la inversió per a l’èxit

ponents, fins arribar així a la sessió de cloenda a càrrec del degà

del sector TIC”, i finalment, la tercera, enfocada a “assolir inver-

del COETC, Miquel Ramírez, que va resumir les aportacions de

sions rendibles en infraestructures de telecomunicacions, per

la taula rodona i va cedir la paraula final a Jordi Bosch, secre-

tal de garantir el seu desplegament”.

tari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la

Finalment, José Luis Ferrero, va subratllar que la CMT es

Generalitat. Bosch ho va aprofitar per escampar un missatge

preocupa de generar valor empresarial establint les bases idònies

d’esperança que encoratgés als presents a “analitzar de quina

de regulació “d’una competència sostenible en serveis de tele-

manera les TIC poden contribuir a aportar valor per superar la

comunicacions”. Una prioritat en què intervé un nou element,

crisi i per encarar el futur escenari postcrisi”. Ell va demostrar

el de la ‘neutralitat de la xarxa’, sobre el qual va dir que “s’està

no tenir-ne cap dubte i ho va dir així de clar: “Les TIC poden ser

estudiant” amb l’objectiu de “clarificar el panorama regulatori”.

el flotador, la boia on hem d’ancorar la nostra economia”.

05

TLC50-p.04 a 07 ok

16/6/10

11:20

Página 6

Destacats

Els assistents a l’acte van omplir de gom a gom les dependències de la nova seu.

La nova seu, una satisfacció per al col·lectiu Èxit de convocatòria de l‘acte inaugural La nova seu col·legial ha superat amb nota l’examen dels visitants. Coincidint amb la seva inauguració oficial, la cinquantena d’assistents va expressar l’admiració i satisfacció unànimes pel nou espai adquirit en propietat pel nostre col·lectiu, i que va obrir les portes al c. Alí Bei, 59 de Barcelona el passat dia 1 de febrer. os mesos després de la seva estrena, la nova seu

El representant

col·legial es va omplir de gom a gom el passat dia

institucional, Jordi

3 de maig per celebrar la inauguració oficial, encap-

Bosch, i els degans

çalada pel secretari de Telecomunicacions i Societat

del COETC i COIT,

D

de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch, i pels degans

Miquel Ramírez i

del COIT i COETC, Francisco Mellado i Miquel Ramírez, respec-

Francisco Mellado,

tivament. No hi van faltar, tampoc, els representants de les enti-

respectivament, van encapçalar l’acte inaugural

tats que han col·laborat activament en l’adequació de l’espai, concretament: Banc Sabadell, Caixa d’Enginyers, Schneider

professió”. Més enllà d’això, va centrar la seva al·locució en l’es-

Electric, Siemens i Vodafone.

borrany de reial decret que desenvolupa la Llei Òmnibus i que

L’acte va començar a les 17:00 h amb l’arribada dels primers

“no augura res de bo econòmicament per als enginyers i arqui-

col·legiats, que poc a poc van anar omplint el nou recinte amb

tectes”. Sobretot, perquè vol determinar quins treballs s’han de

la intenció d’acompanyar la visita de les autoritats institucional

visat i quins no, i això implica “un risc real de falta de garanties

i col·legials, iniciada al cap d’una hora i continuada amb una

per a la societat”. Manca de garanties de tot tipus, com ara les

breu intervenció de cadascun d’ells, adreçada als assistents.

d’identitat, titulació acadèmica i habilitació professional de qui

El primer en intervenir, el degà del COETC, Miquel Ramírez,

executa l’obra objecte de visat, a més de les corresponents a

a més de glossar la nova seu, presentant-la com el resultat d’haver

la revisió, correcció formal i certificació dels projectes (d’acord

sabut “convertir el patrimoni virtual en real”, també es va doldre

amb l’ordenament legal), i també de l’assegurança de respon-

dels perills que representa la Llei Òmnibus “per al desenvolupa-

sabilitat civil assumida de cara a la finalització d’obra i per al

ment de l’activitat professional dels enginyers de telecomuni-

periode de garantia determinat per a cada projecte.

cació”, i va demanar que “sigui la pròpia Administració Pública

Ja en la recta final de l’acte, Jordi Bosch va fer-ne la cloenda

la que ofereixi la solució al problema que ens crea aquesta llei”.

felicitant en primer lloc al Col·legi per plantar cara a la crisi obrint

A continuació, el degà del COIT, Francisco Mellado, va al·ludir

un nou espai “que ha de servir per encarar el repte de generar

al paper que correspon al Col·legi, assenyalant que “ha de posar

vocacions”, i reclamant una triple aportació de tot el col·lectiu,

en valor la professió i ho ha de fer de la manera més eficaç i pràc-

orientada a “millorar la qualitat de vida de les persones; la

tica possibles”. En aquest sentit, va subratllar que “disposar de

productivitat i competitivitat de les empreses; i l’eficiència i

seu pròpia és gaudir d’una eina eficaç d’estabilització de la

eficàcia de les AA.PP.”.

06

TLC50-p.04 a 07 ok

16/6/10

11:20

Página 7

Projectes amb garantia

del visat, fet que podria abocar a situacions de descontrol, desprotecció i inseguretat públiques, en la mesura que la

’enginyeria catalana fa pinya contra la Llei Òmnibus i amb

responsabilitat d’un mal projecte podrien recaure en el ciutadà.

l’objectiu de difondre el seu descontentament ha fet públic

Això avui ho evita el visat, que permet cobrir la responsabilitat

el ‘Manifest en defensa de la seguretat i la regulació dels treballs

civil de l’enginyer col·legiat que fa el projecte. Els col·legis

tècnics’, a través de: www.projectesambgarantia.com. El mani-

signants reclamen el manteniment del visat com una funció

fest exposa les greus conseqüències que pot tenir per a la

social de control i seguretat dels treballs tècnics i la col·legiació

seguretat de les persones un mal desplegament de la Llei

obligatòria dels professionals que desenvolupin tasques que

Òmnibus, que contempla la desaparició o la reducció de l’àmbit

han de ser visades.

Visita al port de Barcelona

Punt i final al projecte DOCET

L

na vintena de col·legiats/associats van visitar el port de

U

Barcelona el passat 24 de març, amb l’objectiu de conèixer

de primera mà la seva infraestructura de telecomunicacions.

La visita guiada va començar amb una breu exposició sobre la importància per a la ciutat d’un port que és el primer de creuers d'Europa i el quart del món. A continuació, el director de Sistemes d'Informació i Seguretat, Rafael Gomis, va repassar el dia a dia del comerç marítim i la influència que tenen els sistemes TIC en la seva tasca. Posteriorment, el cap de Sistemes i Suport als Usuaris, Francesc Bonada, va explicar el funcionament dels sistemes de seguretat i de control (circuïts tancats de televisió, sistemes d'alarma i detecció d'incendis, raigs X, entre d'altres), i les infraestructures de cablatge.

l passat 25 de maig es va fer la cloenda del projecte

E

DOCET, a París, amb la participació de l’ACET. El projecte,

La xerrada va continuar amb una dissertació del cap de

centrat en la creació d’un model comú d’adaptació del marc

projectes de TI per la Comunitat Portuària, Jaume Bagot,

europeu de qualificació EQF i el sistema educatiu anglo-

sobre la logística portuària i al sistema de transitaris nacio-

saxó CDIO, permet als enginyers de moure’s i possicionar-

nals i internacionals, que converteixen al port de Barcelona

se arreu d’Europa, Nord-Amèrica i altres indrets de la geografia

en la principal plataforma de distribució de mercaderies del

internacional, amb la certesa que se li reconeixerà la seva

sud d'Europa. El grup també va veure ‘in situ’ els sistemes

formació en qualsevol àmbit social, empresarial o institu-

del Centre de Control del Port (controlat per la policia portuària)

cional. Per a més informació: www.eqfcdio.org.

i la Torre de Sasemar.

Lliurament de premis CEI 2010 l passat 10 de juny es va fer el lliurament de premis als

E

guanyadors dels II Campionats Intercol·legials 2010 en

les diferents categories: tennis taula, pàdel, futbol sala, cursa, tennis i golf. L'acte es va fer al Col·legi de Camins, Canals i Ports i es va cloure amb un còctel i un sorteig de premis dels patrocinadors i col·laboradors.

07

TLC50-p.08 a 11 ok

16/6/10

11:22

Página 8

Entrevista

“Dirigir persones implica posar-hi el cor” Cada cop més enginyers de telecomunicació fan el salt professional al capdavant d’empreses mitjanes i grans de qualsevol sector tecnològic. És el cas, per exemple, de Aida Agea, una ‘teleco’ que en només sis anys ha arribat al capdamunt de la companyia Aurensis, filial espanyola de la multinacional Telespazio, referent d’excepció del sector espacial europeu. Segons Agea, “en la majoria dels casos, les empreses no són més que les persones que els donen vida”

C

omencem evocant el seu pas per l’ETSETB-

els companys i.... d’atletisme, de molt esport. La meva expe-

UPC. Quins records en té? N’hi ha algun d’es-

riència em diu que qui pensa que l’etapa universitària és només

pecialment entranyable?

per estudiar, s’equivoca. És una època tan vibrant que si només

Recordo l’etapa universitària com un període de

la dediques a l’estudi, sense donar sortida a altres inquietuds,

grans canvis interns i externs. Va ser l’etapa en què vaig

perds un temps irrecuperable.

començar a ser conscient de les meves capacitats i limitacions i vaig començar a entendre què volia fer amb la meva vida,

Què li cridava més l’atenció de l’Enginyeria de

més enllà del que volia el meu entorn. No sempre va ser una

Telecomunicació abans de decidir-se a matricular-s’hi?

etapa feliç però el temps fa una curiosa selecció dels records,

Em resultaven atractives diverses enginyeries però la majoria

magnificant les coses bones i erosionant els records dolorosos.

em semblaven poc acollidores per a una dona. Bàsicament,

Va ser una etapa de diferències familiars, d’afirmació personal,

pel fet de d’associar-les a un món molt masculí on em semblava

de frustracions acadèmiques i tries difícils, de complicitats amb

que no em trobaria còmode. ‘Telecos’ em semblava més nova

8

TLC50-p.08 a 11 ok

16/6/10

11:22

Página 9

Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis

“El més important, probablement, és aprendre a aprendre, conèixer una metodologia i aplicar-la, i ser conscient que et caldrà practicar-la per sempre més”

seva vinculació a la telefonia, a la televisió i als ordinadors encai-

Aspirem a gestionar un centre de control de Galileo

xava perfectament amb la meva idea del futur.

Quina és l’expectativa concreta d’Aurensis sobre el

i més oberta, més matemàtica i per tant més intel·lectual. La

projecte Galileo?

Què li va satisfer més, de tot el que hi va aprendre?

El projecte europeu Galileo és de caire estratègic i ve de lluny.

Sempre hi ha matèries que t’agraden més o menys però les

Al llarg de la seva història Telespazio sempre n’ha assumit

més carregoses poden ser molt interessants impartides per un

una implicació nuclear, donat que aspira a gestionar un dels

bon professor. Jo vaig tenir la sort de tenir-ne alguns de molt

centres de control. Tot i que en el passat hi hagi hagut algunes

bons, dels quals mantinc un record molt carinyós i agraït que

diferències entre els diferents països participants, des que

es referma amb el temps.

Aurensis va ser adquirida per Telespazio el 2008, s’està intentant facilitar una posició avantatjosa per a Espanya en el marc

I el que li va interessar menys?

de les relacions del consorci SpaceOpal i recentment s’han

Trobo a faltar que a la Universitat no hi hagi un estímul més

fet algunes propostes realment atractives per a la participació

intens i més recursos dedicats a aconseguir tenir més docents

espanyola, entre les quals es troven les funcions de test i vali-

de gran qualitat, dels que creen vocacions. En aquest aspecte,

dació, amb un pes de R+D molt adequat al canvi de model

tenim l’exemple de les escoles de negocis del nostre país,

productiu que ens estem plantejant com a païs. A Aurènsis

algunes de les quals són excel·lents en docència i que es podrien

ens agradaria que la posició espanyola sobre Galileo fos de

prendre con a referència d’un ensenyament de qualitat.

forta implicació i voldríem participar amb inversió i recursos.

Què li va resultar més profitós dels cinc anys de carrera per poder fer el salt a l’entorn professional?

A quina primera porta va trucar del món empresarial i com

Em va resultar molt profitós no creure ni una paraula de la

s’hi va enfrontar?

màxima que sentíem a tothora: “sou els millors”. Amb el temps

La meva primera feina va ser de caire comercial a una empresa

vaig descobrir que aquest sentiment també es promou a altres

de distribució de software científic i d’enginyeria. Portava els

escoles i en particular a altres escoles d’enginyeria i encara

productes de matemàtiques simbòliques com “Mathematica”

em fa riure. Aquesta creença fa que molts estudiants visquin

o “Maple”, que són espectaculars. M’encantava: viatjava

un xoc en enfrontar-se al món que, òbviament, no els consi-

molt i parlava cada dia amb els usuaris, que eren majorità-

dera els millors, ni tan sols bons, a menys que ho demostrin.

riament científics i acadèmics, i ells m’explicaven en què

I francament, en sortir de l’escola tens molt per aprendre. Jo

treballaven i per què els resultava útil el software. Sovint em

era, i continuo sent, bastant conscient de les meves limita-

demanaven ajut per resoldre els problemes que trobaven en

cions i penso que això m’ajuda a tocar de peus a terra i a

l’ús de l’eina i en aquesta petita parcel·la, jo podia parlar amb

posar-me en dubte.

ells de tu a tu. Va ser una magnífica porta al món profes-

9

TLC50-p.08 a 11 ok

17/6/10

10:47

Página 10

Entrevista Aida Agea, consellera delegada i directora general de Aurensis

Acord amb Google Què implica ser ‘enterprise partner’ de les versions empresarials de Google Earth i Google Maps, les dues solucions geoespacials de la primera multinacional dels cercadors?

L’acord signat amb Google escenifica l’aposta de col·laboració de dos líders de mercat en el seu àmbit de competències i aquest acord s’ha gestat des d’aquí, des de Barcelona. Per nosaltres és molt important perquè la tecnologia de Google complementa les nostres activitats actuals i ens obre les portes per desenvolupar una visió de negoci i un mercat nou que no existia perquè no tenia eines per desenvolupar-se.

com a executiva d’inversions a l’equip

comerç i màrqueting, idiomes, etc. I per

de tecnologia d’una coneguda multina-

descomptat, es continua transmetent la

cional del venture capital, 3i. Allò si que

idea que són menys importants. Però la

va ser dramàtic. El sentit comú em deia

dura realitat es que aquests coneixements

sional. Des de la meva finestra podia

moltes coses acurades, però no sabia

i habilitats seran fonamentals per al teu

veure el que feien els altres a casa seva

com argumentar-les, ni tampoc en sabia

desenvolupament professional.

i d’alguna manera, molt simple, podia

extraure les conseqüències econòmi-

ajudar i me’n sentia part.

ques. Vaig haver de fer un màster en

Encetem ara el capítol de la seva

direcció i administració d’empreses per

darrera etapa professional, al capda-

començar-ho a entendre.

vant d’Aurensis, filial espanyola de la

Què va trobar a faltar al seu expedient acadèmic en el moment d’ac-

multinacional Telespazio. Què hi va

cedir a aquest primer lloc de treball?

Fins a quin punt creu que aquesta mena

trobar quan s’hi va incorporar el gener

El meu primer lloc de treball estava ben

de coneixements de caire més empre-

de 2004, en qualitat de directora de

adaptat als meus coneixements, tant

sarial poden contribuir a reforçar las

la unitat de GIS, Mobilitat i Dades?

en la matèria que tractava com en el

aspiracions professionals dels ‘telecos’?

Quan vaig entrar a Aurensis, l’empresa

tipus de persones amb qui treballava.

La realitat ens diu que sovint els coneixe-

no era una multinacional sinó una petita

Tot i que també vaig aprendre que les

ments tècnics concrets que aprenem a la

empresa catalana que tenia molt bona

matemàtiques s’aplicaven a moltes

Universitat excedeixen qualsevol posició

tecnologia, poca orientació comercial i

coses de les quals en sabia poc: a l’eco-

professional tècnica concreta que puguis

un equip de persones amb molt talent

nomia, la biologia i fins i tot a l’art. El

tenir quan t’incorpores al món laboral,

professional i riquesa humana, bona

que vaig haver d’aprendre ràpid a desen-

perquè són més amplis i generals, i en la

matèria prima. Abans d’Aurensis, jo havia

volupar van ser les meves capacitats

matèria concreta en la qual treballes, insu-

estat membre de l’equip d’executius

de comunicació i empatia, i per

ficients. És normal. El més important,

d’inversió d’una multinacional anglesa

descomptat, a argumentar.

probablement, és aprendre a aprendre,

del capital risc, 3i Group, on tenia una

A l’inici de la carrera, en posicions clara-

conèixer una metodologia i aplicar-la, i ser

visió molt estratègica i financera de les

ment de caire tècnic, no vaig patir massa

conscient que et caldrà practicar-la per

empreses però no tenia la possibilitat de

la carència d’aquestes qualitats perquè

sempre més. I això es fa bé. Però a la

verificar si les millores que jo creia que

ningú esperava que les tingués i no se’m

Universitat molts encara creuen que tots

es podien fer podien resultar. Tenia ganes

demanaven. Només t’enfrontes a

els altres coneixements que no són tècnics

de deixar de mirar-me les coses des de

aquestes mancances amb el temps,

especialitzats s’han d’aprendre a altres

la barrera i baixar a trobar el toro. El què

quan vols anar més enllà. Jo m’hi vaig

llocs: expressió verbal i escrita, funciona-

em resultava més atractiu era que les

trobar quan vaig començar a treballar

ment d’una empresa, legislació bàsica,

seves mancances em donaven l’opor-

10

TLC50-p.08 a 11 ok

16/6/10

11:22

Página 11

“Una prioritat de la meva trajectòria executiva ha estat crear un entorn més participatiu, més proper i més transparent”

tunitat que els canvis i les millores que pogués fer resultessin ben visibles. I alhora, era un sector i un mercat, i per

Curriculum vitae

què no dir-ho, una tecnologia que jo no

Nascuda a Barcelona el 1969, Aida Agea és enginyera de telecomuni-

coneixia i podia aprendre. Així que tenia

cació (col·legiada núm. 8.018) per l’ETSETB-UPC i ‘Executive MBA’ per

tots els ingredients per fer una bona

l’escola de negocis IESE. Va començar a treballar a l’empresa Addlink

salseta: ganes, bona matèria prima, visi-

Software Científico com a ‘product manager’ i ‘key accounts manager’,

bilitat i possibilitat d’aprendre. Convertir-

l’any 1997. El gener de 1999 es va incorporar al Centro de Astrobiología

me en directora general i l’entrada de

en qualitat de responsable de sistemes d’informació i el setembre del

Telespazio a l’accionariat va venir després.

2000 va accedir a 3i Europe com a ‘investment executive’. El gener de 2004 va encetar l’actual etapa professional a Aurensis, on exerceix de

Quines prioritats va establir en aquest

consellera delegada i directora general.

entorn laboral, en el punt de partida de la seva trajectòria professional executiva?

En la majoria dels casos, les empreses

seva mesura com a paràmetre de gestió.

no són més que les persones que els

que tenir una bona política de conciliació passi per tenir un bonic manual

donen vida. Una de les prioritats de tot

I ja finalment, en matèria de respon-

de 300 pàgines que no s’aplica. Per

executiu és garantir que les seves

sabilitat social corporativa (RSC),

mi, el fet més important que indica que

esquenes estan cobertes amb profes-

quines pràctiques de conciliació

a casa nostra hi ha bona salut en les

sionals honestos, amb talent i motivats

treball-família s’estableixen a Aurensis

pràctiques de conciliació és que tots

i això no és gens fàcil perquè tot i que

i quins són els seus beneficis en

els pares s’agafen el permís per pater-

de manuals les llibreries estan plenes,

general per a tota la plantilla, i en

nitat i no els fa recança dir que han de

dirigir persones implica posar-hi el cor

particular per a vostè, com a conse-

sortir abans per que els toca anar a

i això ens fa vulnerables i ens fa por.

llera delegada i directora general?

recollir als nens al col·legi o anar al

Una prioritat de la meva trajectòria

Som una empresa petita i això té l’avan-

metge. Cadascú és responsable de la

executiva ha estat crear un entorn més

tatge, o no, que tots ens coneixem.

seva feina i en general aquesta respon-

participatiu, més proper i més transpa-

Tenim una horari bastant flexible i

sabilitat s’exerceix correctament. El fet

rent, reduint el pes de la jerarquia en

intentem treballar i ser eficients en les

que la consellera delegada estigui emba-

les relacions per fer aflorar el talent i

hores que toquen tot i que de tant en

rassada és un signe més de norma-

compartir les visions de l’equip sobre

tant hi ha pics que s’han d’atendre. No

litat. No li sembla?

les tàctiques a seguir per poder-les

som partidaris d’escalfar la cadira per

analitzar i enriquir-les amb noves apor-

fer mèrits. Això ens permet adaptar

tacions. Un altre dels eixos d’acció ha

una mica millor feina i vida privada.

sigut generar una forta dinàmica d’orien-

Tenim una plantilla jove i estem orgu-

tació comercial, que és una mancança

llosos de tenir un percentatge de dones

habitual a les empreses de fortes arrels

alt, un 42%, i ben qualificades. Al comitè

tecnològiques. I el tercer eix de refe-

de direcció som 60% dones, totes

rència és la valoració de la qualitat i la

mares amb fills en edat escolar. No crec

J. Duch Coordinador ‘Telecos’

11

TLC50-p.12 a 15 ok

16/6/10

11:24

Página 12

Tecnologia

Figura 1a i 1b. Forma d’ona (a) i espectre (b) del pols UWB transmès (mesures)

UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització En aquest article destaquem les principals aplicacions de la tecnologia UWB, i en repassem els principis bàsics i l’estat actual, fent èmfasi en la seva modalitat IR-UWB, orientada a la integració de sistemes de transmissió de dades i localització en la mateixa plataforma tecnològica de baix cost. Finalment descrivim el disseny del demostrador ULAND® i les seves prestacions.

ls senyals de banda ultra ampla (UWB) admeten

hi ha un compromís entre la velocitat de transmissió i l’abast

diferents definicions. La més generalitzada remarca

de les comunicacions degut a la baixa potència transmesa.

el seu ample de banda superior a 500MHz o bé

Així doncs, UWB té un gran potencial en comunicacions tant

també al 20% de la freqüència portadora. La tecno-

de curt abast i grans velocitats de transmissió com de mitjà/llarg

logia UWB es va començar a utilitzar als anys 80, principal-

abast i baixa velocitat, que poden anar combinats amb una

ment en sistemes radar ja que gràcies a aquest gran ample

mesura precisa de distància.

E

de banda era capaç de proporcionar una gran precisió en el càlcul de distàncies. L’any 2002, la Federal Communications

IR–UWB

Comission (FCC) va aprovar per als Estats Units l’ús de senyals

Des del punt de vista de la interfície ràdio, la solució adop-

UWB sense necessitat de llicència i posteriorment Europa,

tada per a les aplicacions d’alta i baixa velocitat ha estat molt

Japó, Corea i Xina van adoptar resolucions semblants, tot i

diferent. En el primer cas, s’ha adoptat una solució multipor-

que més conservadores tant en el nombre de bandes freqüen-

tadora (MC-UWB), en particular, una modulació OFDM

cials com en el nivell màxim de potència transmesa. Aquest

(Orthogonal Frequency Division Multiplexing). Per al segon

ús obert de la tecnologia va propiciar un gran interès de la

cas, la transmissió de dades es modula mitjançant l’emissió

comunitat científica en l’aprofitament d’UWB per a la comu-

de polsos de molt curta durada, anomenada Impulse Radio

nicació de dades, fet que ha portat a la creació de dos grups

UWB (IR-UWB). El principi bàsic de IR-UWB és la transmissió

d’estandarització (IEEE802.15.3a TG i IEEE802.15.4a TG) i

de polsos de molt curta durada, les característiques dels

d’un grup industrial (Wimedia Alliance).

quals obeeixen a una estructura temporal particular que

La tecnologia UWB és l’única que permet l’operació sense

permet demodular la informació en recepció, amb l’afegit

llicència en un ample de banda continu de fins a 7GHz. Així

que no requereix l’ús d’una modulació per portadora. És per

doncs, el senyal UWB es solapa amb altres senyals existents

tant una transmissió en banda base. L’emissió d’aquests

dins d’aquestes bandes. Donat que la potència transmesa

polsos té lloc de manera discontínua en el temps, el que

es molt baixa, UWB coexisteix amb els altres sistemes sense

permet transmissions de cicle de treball curt, molt favorables

causar nivells d’interferència perceptibles. Per altra banda,

per a l’estalvi energètic.

12

TLC50-p.12 a 15 ok

16/6/10

11:24

Pรกgina 13

TLC50-p.12 a 15 ok

16/6/10

11:24

Página 14

Tecnologia

Exemples d’aplicacions de la tecnologia UWB

UWB mesura distàncies d’alta precisió i localització

Un dels principals paràmetres de disseny de la tecno-

en diversos àmbits. En primer lloc, la seva capacitat de

logia IR-UWB és la definició de la forma d’ona del pols, on

mesura de distància permet restringir l’operació de maqui-

la restricció principal ve donada pel compliment de la màscara

nària equipada amb tecnologia UWB dins d’un rang de

espectral establerta per la regulació, tal i com s’aprecia a la

distància predeterminat, i prevenir així accidents. L’elevat

Figura 1a i 1b, que mostra la forma d’ona del pols (corres-

ample de banda també permet una comunicació més robusta,

ponent a la màscara europea) en el domini temporal i freqüen-

ja que es veu poc afectada per la interferència de banda

cial, respectivament.

estreta que satura les bandes utilitzades en control remot.

Els últims anys s’han fet molts esforços en el desenvo-

L’estimació de la distància basada en UWB presenta avan-

lupament d’equips de comunicació UWB, però encara no

tatges respecte als sistemes òptics en quant a que no es

es poden trobar transceptors integrats de baix cost. Això,

veu afectada per la presència de brutícia o visibilitat reduïda

sumat al desenvolupament de tecnologies alternatives com

ocasionada pel vapor o la pols.

ara el 802.11n o la integració del 802.11 amb Bluetooth ha

Prevenció de col·lisions. La capacitat de comunicació

posat en dubte la implantació de la tecnologia UWB en l’àmbit

de dades de la tecnologia UWB pot ésser utilitzada per millorar

de les comunicacions d’alta velocitat. En el cas de les comu-

aplicacions radar de curt abast. A banda de la informació

nicacions de baixa velocitat combinades amb la mesura de

sobre la seva distància, els dos objectes mòbils poden inter-

distància, el pronòstic és molt més optimista ja que les alter-

canviar informació sobre la seva velocitat, càrrega o d’altres

natives no poden competir amb el potencial d’UWB per a

paràmetres d’operació.

la mesura de distància.

Localització. La capacitat de mesura de distància associada a la tecnologia UWB pot ser utilitzada per proporcionar

Aplicacions

serveis de localització d’alta precisió en interiors, on fallen

Durant la darrera dècada, el desenvolupament de la

altres tecnologies com ara el GPS. La combinació de sistemes

tecnologia UWB s’ha concentrat en dues àrees d’aplicació.

de localització UWB amb altres tipus de sensors i sistemes

En primer lloc, en les de molt alta velocitat i curt abast, on

de posicionament global permetran el desenvolupament de

la motivació principal ha estat el reemplaçament del cable

sistemes de localització d’alta resolució, amb aplicacions en

per a transmissions multimèdia d’alta qualitat, altrament

el guiatge automàtic de vehicles.

coneguda com a Wireless USB. En segon lloc, en les aplicacions de baixa velocitat i abast mitjà, amb capacitat de mesura de distància d’alta precisió. En relació a aquest darrer grup destaquem les següents aplicacions:

El demostrador ULAND® El Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) ha investigat la tecnologia UWB des del 2004, i bona

Control remot segur. La tecnologia UWB pot incrementar

part dels resultats d’aquesta recerca es materialitzen en el

els nivells de seguretat en operacions de control remot actuant

demostrador ULAND®. Es tracta d’un sistema IR-UWB basat

14

TLC50-p.12 a 15 ok

16/6/10

11:25

Página 15

DIrector de marketing de la GSM Association

Transceptor ULAND®

en dos transceptors capaços d’establir una comunicació bidi-

mostres provinents dels convertidors analògic-digitals, i d’un

reccional a baixa velocitat, i al mateix temps, de mesurar la

DSP que realitza la demodulació de les dades i l’estimació del

distància que els separa de forma precisa. Opera en la banda

temps d’arribada dels paquets i de la distància.

de 6GH a 8,5GHz complint amb la regulació vigent a Europa

Amb ULAND® s’han obtingut errors en la mesura de distància

i Estats Units. ULAND® no només ha estat concebut com a

inferiors a 50cm, taxes d’error de paquet inferiors al 0.3% i un

demostrador de les possibilitats de la tecnologia UWB, sinó

abast màxim de 30m en mesures fetes en entorns indoor amb

que serveix també com a plataforma de desenvolupament

visió directa entre els transceptors. No obstant, s’espera que

per provar, entre moltes altres coses, diferents protocols de

amb la utilització d’algoritmes de detecció més complexes es

comunicació i diferents algoritmes de sincronització i detecció.

pugui reduir l’error de distància per sota dels 30cm i allargar

El sistema ULAND està pensat per aplicacions on es reque-

l’abast màxim prop dels 100m amb una velocitat de trans-

reixi una gran precisió en la mesura de distància i comunica-

missió de dades de 60Kbps.

®

cions robustes en entorns on moltes vegades no hi ha línia de visió directa. Per aquesta raó, inclou un receptor força complex basat en un banc de filtres que permet utilitzar els 2,5GHz d’ample de banda habilitats per la regulació.

L’estimació de distàncies es basa en la mesura del temps

Albert Sitjà Col·legiat núm. 12.442 Director de Transferència de Tecnologia del CTTC

de vol del senyal entre els dos transceptors. Cada transceptor consta d’un transmissor capaç de generar polsos d’1ns de duració i 2.5V d’amplitud pic a pic, que estenen la seva energia entre 6GHz i 8,5GHz. Degut a aquest gran ample de banda

Xavier Artiga Enginyer de telecomunicació i de recerca del CTTC

no hi ha convertidors analògic-digitals comercials que puguin mostrejar els polsos en recepció complint el criteri de Nyquist, i d’altra banda, la curta durada dels polsos fan que el senyal rebut, en entorns indoor, es pugui estendre en desenes de

Mònica Navarro Doctora enginyera de telecomunicació i investigadora senior del CTTC

components multi-camí que no fan viable l’ús dels clàssics receptors RAKE. ULAND® implementa un banc de filtres que divideix tota la banda d’interès en quatre sub-bandes amb amples de banda reduïts que poden ser mostrejades per convertidors analògic-digitals comercials. En l’apartat digital, cada transceptor consta d’una FPGA per controlar la comu-

Christian Ibars Doctor enginyer de telecomunicació i investigador associat del CTTC Director de Tecnologies d’Accés del CTTC

nicació half duplex, generar els paquets i emmagatzemar les

15

TLC50-p.16 a 19 ok

16/6/10

11:26

Página 16

Mirador

Luces y sombras de los precios de terminación a la baja

La bajada de precios en la terminación de llamadas que realizan los operadores de telecomunicaciones, de unas redes a otras, impuesta por los reguladores europeos, tiene una influencia muy notable en las cuentas de resultados de las telecos, sobre todo en los móviles.

L

as medidas impuestas en materia de precios de terminación de llamadas por los reguladores europeos de telecomunicaciones, ahora agrupados en el BEREC (Body of European Regulators for Electronic Communications), organismo que reemplaza al ERG desde primeros del año 2010, incide

de lleno en los operadores móviles. Perciben como, incluso a pesar de que los ingresos por servicios aumentan, su beneficio neto no lo hace en la misma medida, ya que el aumento de clientes, o el de minutos cursados, no es capaz de compensar la caída motivada por la bajada del precio por minuto de las llamadas. Lo que, posiblemente, se traduzca en menores inversiones en red (CAPEX), una reducción de la I+D y pérdida de empleo, todo ello con la intención de compensar la caída de sus beneficios.

La situación en Europa Esto sucede, sobre todo, en los mercados maduros, como es el europeo, donde los operadores se enfrentan a una mayor presión competitiva y es muy difícil conseguir nuevos clientes, si no es a costa de quitárselos a otros, lo que supone un coste de captación (SAC/Subscriber Acquisition Cost) muy alto, al que se añade el de retención (fidelización) para intentar mantenerlos y reducir el ‘churn’, como pueden ser las ‘tarifas (semi)planas’ o la subvención de nuevos terminales. A todo ello se suman las consecuencias de la crisis económica actual, con la consiguiente disminución del consumo, que implica que algunos usuarios se pasen de contrato a prepago o, incluso, se den de baja, o también se suspenda el cambio de terminal o la suscripción a nuevos servicios. A todo lo cual, además, hay que sumar las nuevas tasas con las que se está cargando a ciertos operadores en algunos países, como es el caso de España, donde se les impone la obligación de dedicar una parte de sus ganancias (0.9%) a la financiación de la televisión pública (RTVE) como consecuencia de la eliminación de la publicidad en este medio.

En concreto, en el caso de la Unión Europea (UE), están aconteciendo dos hechos muy significativos para favorecer la reducción de precios, que afectan a la mayoría de estados miembros, aunque no a todos por igual, ya que aparte de las imposiciones marcadas por la Comisión Europea (CE), a nivel estatal cada país

16

TLC50-p.16 a 19 ok

16/6/10

11:26

Página 17

Figura 1. Evolución del precio de terminación de llamadas para Telefónica, Vodafone y Orange

tiene sus propios reguladores nacio-

móviles en todo el mundo alcanzará los

de septiembre y, de nuevo, en junio de

nales (por ejemplo, la CMT en el caso

3,6 exabites mensuales, o 40 exabites

2009 la CE propuso una nueva bajada

español) que pueden dictar sus medidas

anuales, lo que supone que los datos

que llegará a los 35 y 11 céntimos en

particulares. Por una parte, nos encon-

de 2009 se habrán multiplicado por 39

julio de 2011 para las llamadas reali-

tramos con la reducción en las tarifas

en 2014, con un CAGR (Compound

zadas y recibidas, respectivamente.

de roaming (itinerancia internacional)

Annual Growth Rate) del 108%.

También ha regulado el precio de los

y de envíos de SMS para evitar sorpresas muy desagradables cuando

SMS y la descarga de datos.

Roaming

Por su parte, el precio mayorista

se viaja al extranjero y se utiliza el móvil

Hasta 2007, los operadores móviles

para el roaming de datos se ha redu-

y, por otra, la reducción en los costes

podían establecer libremente sus tarifas

cido hasta 1 euro por MByte desde julio

de terminación de llamadas móviles

de roaming, que en la mayoría de los

de 2009 para alcanzar la mitad en 2011.

(MTR/Mobile Termination Rate), que

casos eran varias veces superiores al

Estas nuevas tarifas (‘price cap’) serán

es el precio que pagan los operadores

coste de una llamada nacional, una

válidas hasta junio de 2012, fecha en

por terminar sus llamadas de voz en

situación inaceptable para la CE, ya

la expirarán o serán prorrogadas si la

la red móvil de otros, con indepen-

que el establecimiento de ambas

CE considera que la competencia en

dencia de que el origen de las mismas

llamadas suponía similares costes.

roaming es aún limitada.

sea la red fija o la red móvil.

Desde luego, ello se debía a un error

Terminación de llamadas

En general, se observa que los

de funcionamiento del mercado, por

ingresos por voz permanecen estables

lo que se tenían que tomar medidas

Cuantos más clientes tiene un

o bajan ligeramente y, aunque los

regulatorias para paliar este hecho,

operador, más grandes son sus ganan-

ingresos por datos aumentan fuerte-

forzando la bajada de su precio a un

cias, ya que el número de llamadas

mente, como por el momento suponen

nivel competitivo. Como resultado, la

que terminan en su red es mucho mayor

sólo un pequeño porcentaje del total,

CE fijó entonces un precio máximo

y sus clientes tienen, al mismo tiempo,

en la mayoría de los casos, no llegan

(Eurotarifa) para el servicio de roaming

menos posibilidad de llamar a una

a compensar la caída en la voz, que

en Europa de 49 céntimos de euro por

compañía diferente. Hace un par de

es el servicio estrella de los móviles,

minuto para las llamadas realizadas y

años, las tarifas de terminación móvil

aunque esta situación va a cambiar

de 24 para las recibidas, menos de la

(precio mayorista) en la UE iban desde

muy notablemente con la proliferación

mitad del precio medio aplicado hasta

unos pocos céntimos de euro por

de los smartphones y notebooks con

entonces, que las operadoras de tele-

minuto hasta algo más de veinte, con

conexión 3G y superior. De hecho,

fonía móvil estaban obligadas a comu-

una media europea en torno a los 9

según datos facilitados por Cisco, se

nicar a sus clientes antes de finales de

céntimos de euro por minuto.

prevé que para 2014 el tráfico de datos

julio de 2007 y a aplicar a partir del mes

Según la CE, este precio era nueve

17

TLC50-p.16 a 19 ok

16/6/10

11:26

Página 18

Mirador Luces y sombras de los precios de terminación a la baja

Figura 2. Evolución del precio de terminación de llamadas para Yoigo

veces mayor que la tarifa de termina-

excluido, con lo que se reducirá el

Pero la CE va más allá y, para armo-

ción hacia un número fijo, y muy supe-

margen diferencial de este último

nizar los precios de terminación en la

rior a los costes reales de los opera-

operador. La nueva senda de evolu-

UE, ha recomendado reducirlos para

dores, razón por la que se ha propuesto

ción de Xfera (Yoigo) viene dada por la

que lleguen a estar entre los 1,5 y los

una senda descendente –glide path–

reducción del mark-up con los otros

3 céntimos de euro en 2012, próximos

de bajada de precios sucesiva por

operadores hasta que éste sea de un

a los que se aplican para llamadas entre

semestres, que deberán estar orien-

24,4% en el último hito del glide path.

la red fija, calculándose que gracias a

tados en función de los costes, y que

En cualquier caso, la CMT no obliga a

esta medida los usuarios europeos (más

se está aplicando desde hace tiempo

los operadores a que trasladen esta

bien, los operadores), ahorrarán cerca

en los distintos países. Así, por ejemplo,

rebaja a sus clientes, por lo que, posi-

de 2.000 millones de euros. La propuesta

en el caso español, en junio de 2009,

blemente, éstos no lo notarán.

de la CMT es llegar con esta regula-

la CMT propuso bajar un 43% los precios

La conveniencia de introducir un

ción hasta octubre de 2011 y volver a

de terminación de llamadas móviles en

glide path viene dada por la necesidad

ajustar entonces los precios a la reco-

dos años, para Telefónica, Vodafone y

de orientar los precios de terminación

mendación de la CE antes del 31 de

Orange, así como para los operadores

en función de los costes o imponer

diciembre de 2012. Esta medida, de

móviles virtuales (OMVs) completos,

precios razonables de una manera esca-

fuerte rebaja de los precios mayoristas

ya que considera que éstos tienen una

lonada, con el fin de no causar un impacto

de terminación de llamada móvil, afecta

‘Posición de Poder Significativo’ en sus

desproporcionado en el operador y

de manera desigual a los distintos opera-

mercados individuales, a pesar de su

beneficiar al consumidor en la medida

dores, ya que los que tienen un menor

aún reducida cuota de mercado, y les

en que estas reducciones de costes se

número de clientes pagan más a sus

impone una serie de obligaciones, entre

trasladen al usuario final. Esta medida

competidores por la terminación de

ellas, la de ofrecer unos precios mayo-

no es nueva, ya que en 2006 la CMT

llamadas en las redes ajenas, por lo

ristas de terminación que se corres-

aprobó una reducción escalonada de

que el grado de acuerdo sobre la misma

pondan con los precios medios fijados

estas tarifas, que ha supuesto descensos

varía según el operador afectado.

por el regulador para cada uno de los

medios del 45% en tres años (se han

operadores de red anfitriones (MNO),

aplicado hasta el año pasado), hasta

y un 52% para Yoigo. Con esta medida,

situarlas en 7 céntimos de euros por

al final de los dos años de regulación

minuto para los principales operadores

los precios de terminación de llamada

y de 10,4 para Yoigo (diferencial del

se situarán en 4 céntimos de euro el

48%), que al ser el último en entrar al

minuto para Telefónica, Vodafone y

mercado y contar con menos clientes

Orange y en 5 para la red de Yoigo, IVA

debía soportar mayores costes.

18

José Manuel Huidobro Colegiado nº 5.820

TLC50-p.16 a 19 ok

16/6/10

11:26

Pรกgina 19

TLC50-p.20 a 23 ok

16/6/10

11:28

Página 20

Mirador

Telepresencia y comunicaciones visuales unificadas La telepresencia, primer eslabón de un concepto más amplio que alude a las comunicaciones visuales unificadas, es una herramienta cada vez más utilizada por empresas y empleados, por cuanto supone de avance frente a la comunicación telefónica tradicional.

a integración e interoperabilidad de todas las soluciones de comunicación

L

visual y colaborativa de una organización ha dado en llamarse comunicaciones visuales unificadas, un concepto cada vez más extendido que pretende sintetizar la interacción audiovisual entre usuarios de una red corporativa y

otros, pertenecientes o no a la misma organización, conectados a través de Internet.

Todo ello conforma una solución de comunicación colaborativa, con el vídeo y la interactividad como protagonistas clave de enriquecimiento de la comunicación.

En cualquier caso, la justificación de estos sistemas en cualquier organización se puede sintetizar en algunos conceptos clave que en la coyuntura económica actual podrían, y deberían, ser considerados estratégicos para cualquier empresa o corporación: reducción de costes, mejora de productividad, aceleración de las decisiones, mejor comunicación y mayor competitividad. Las tendencias que tienen lugar en este sector pasan por un progresivo uso de distintas opciones: de sistemas de alta definición (HD); de conexiones a través de redes IP (H.323/SIP), de soluciones firewall traversales que permiten conexiones de videoconferencia H.323/SIP seguras y de calidad a través de Internet; y la cada vez más frecuente integración entre entornos de telepresencia/videoconferencia y plataformas de Comunicaciones Unificadas (UC).

Sin olvidar la cada vez más necesaria personalización de las soluciones.

Los factores clave del éxito de la implantación y adopción de este tipo de soluciones en una organización son múltiples y diversos; y muchas veces, tienen muy poco que ver con la tecnología y mucho más con aspectos culturales, con la adecuada integración audiovisual o con la simplicidad de uso. Existe un concepto fundamental que debe constituir el objetivo de todo diseño e impantación: ‘la experiencia del usuario’.

A continuación, y partiendo de la experiencia acumulada durante muchos años y cientos de proyectos/clientes, presentamos brevemente algunos de estos criterios.

Liderazgo La introducción del trabajo colaborativo utilizando soluciones de comunicación visual en una organización constituye una innovación, una manera distinta de trabajar, y por tanto requiere un cambio en los hábitos de trabajo de las personas. La adopSolución de telepresencia modelo

ción de este tipo de soluciones como una nueva herramienta cotidiana requiere un

Tandberg T3 72DPI

esfuerzo por parte de todos los colaboradores y la involucración de la dirección,

20

TLC50-p.20 a 23 ok

16/6/10

11:28

Página 21

asumiendo el liderazgo del proyecto y, sobretodo, actuando como usuarios de las nuevas herramientas; por ejemplo, haciendo un comité de dirección o una reunión de consejo por telepresencia en vez de desplazar a los participantes. Es clave que la organización perciba que estos nuevos sistemas no son un ‘gadget’ a disposición de unos pocos privilegiados sino que realmente constituyen una nueva herramienta de trabajo.

Accesibilidad y disponibilidad Para que estas soluciones sean utilizadas de forma habitual, deben implantarse como verdaderas herramientas de trabajo a

Solución de telepresencia ‘desktop’, modelo Tandberg

disposición de toda la organización. Ello quiere decir que deben

Movi Full Screen Man Hi-res2

ubicarse en los entornos habituales en los que las personas de la organización desarrollan su actividad (salas de reuniones de planta o departamento, puesto de trabajo, domicilio, etc.), evitando

conexión punto a punto o conexión multipunto (el terminal que

ubicar los sistemas en salas o entornos de alta representatividad

soporta la conexión multipunto requiere más ancho de banda),

y, por tanto, de difícil acceso para la mayoría de empleados. Es

si sólo se envía un stream de audio/video o se usa el protocolo

muy importante que cuando se necesite llevar a cabo una reunión

H.239 (duo video) para enviar un segundo stream; a su vez, este

por videoconferencia, el sistema/sala esté disponible, totalmente

segundo stream requiere más o menos ancho de banda depen-

operativo y accesible. Lo contrario no sólo acostumbra a generar

diendo de su contenido y nivel de resolución deseado (salida de

frustración al nuevo usuario, son que incluso puede inducirle al

PC, imagen estática, video, etc).

rechazo de la nueva herramienta y al fracaso en su implantación.

A título de ejemplo, existen en el mercado equipos terminales de videoconferencia HD de gama media que trabajandodo

Calidad

sobre H.323/SIP proporcionan resoluciones 720p@30 fps a

La solución debe proporcionar un nivel de calidad excelente

partir de 768 Kbps, 720 p@60 fps a 1,4 Mbps o full HD 1080p@30

con objeto de que los nuevos usuarios, algunos de ellos reti-

fps a partir de 1,7 Mbps. Y soluciones de videoconferencia

centes, no tengan excusa alguna para no utilizarla. La calidad

Desktop que proporcionan resoluciones de hasta 720 p.

tiene que ver con las funcionalidades y prestaciones de los equipos, los niveles de resolución de video, calidad del audio, robustez, fiabilidad y con las prestaciones de la red de comunicaciones (ancho de banda).

Personalización A menudo se profundiza en las prestaciones y características técnicas de los equipos o, en general, de la solución, y se analizan muy superficialmente las necesidades de los usuarios.

Ancho de banda

Con lo que se puede dar la paradoja de disponer de la mejor

Tradicionalmente, éste ha sido uno lo los factores que han

solución técnica y una pésima experiencia de usuario. Es conve-

limitado la extensión y uso de soluciones de comunicación visual

niente analizar el contexto en el que se va a utilizar la solución

con niveles de calidad satisfactorios; actualmente la disponibi-

de comunicación visual: no es lo mismo una sala de reuniones,

lidad, calidad y coste de las infraestructuras de comunicaciones

un auditorio, un despacho o una mesa de trabajo. Cada contexto

ya permiten disponer de anchos de banda suficientes y, en

de uso de una determinada solución supone necesidades

muchos casos, con QoS, lo que, sin duda, permite un mejor

distintas y por tanto requiere una solución personalizada.

aprovechamiento de las prestaciones que ofrece la tecnología.

Nuestra experiencia indica que con dispositivos que soportan

Facilidad de uso

H.264 y trabajando sobre protocolos IP (H.323/SIP) el usuario

Es uno de los aspectos clave más decisivos del éxito (o

tiene una experiencia visual “satisfactoria” si puede disponer de

fracaso) de la adopción de tales herramientas en el entorno

un ancho de banda de entre 384 y 512 Kbps, situándose el

empresarial. Cualquier usuario no especializado con un entre-

mínimo alrededor de los 200 Kbps. Lógicamente, los requerie-

namiento básico debe ser capaz de usar el sistema de forma

mientos de ancho de banda dependen de diferentes factores:

autónoma. La facilidad de uso tiene que ver con los interfaces

21

TLC50-p.20 a 23 ok

16/6/10

11:28

Página 22

Mirador Telepresencia y comunicaciones visuales unificadas

de usuario, mando a distancia (caso de equipos de videoconferencia) y también con el diseño y nivel de integración de la solución, que incluye equipos especializados de videoconferencia: codec, cámara, etc., pero que deben integrarse adecuadamente con equipos AV. La solución debe ser sencilla y tecnológicamente transparente para el usuario, de modo que su

Figura 1. Esquema de solución de videoconferencia de

manejo sea lo más simple posible, aún a costa de sacrificar

Techno Trends

sofisticaciones tecnológicas (por lo común, la sofisticación y complejidad técnica no contribuyen a la sencillez y facilidad de uso). Frente a la opción de instalación de un SW residente en cada PC (que puede proporcionar resultados muy interesantes

Confiar en especialistas

en entornos organizativos controlados y con un excelente

La mejor manera de asegurar un diseño e implantación de

equipo de soporte técnico), el resto de soluciones implemen-

éxito es confiar el proyecto a una empresa especializada con

tadas en PC incorporan criterios de usabilidad, fiabilidad y flexi-

experiencia reconocida y contrastada; que estudie las necesi-

bilidad basados en una estructura de cliente web,

dades de comunicación de la organización y que diseñe y proponga la solución que resuelva mejor estas necesidades. Y

Interoperabilidad

que una vez implantada la solución tenga capacidad y expe-

Interoperabilidad equivale aquí a integración y uso de están-

riencia para proporcionar los servicios de soporte y manteni-

dares. Es imprescindible que las soluciones de comunicación

miento adecuados a las necesidades del cliente y con un alto

visual respondan a un diseño global y estén configuradas por

nivel de calidad de servicio. La calidad de los servicios de soporte

equipos, dispositivos, software, etc. que sean interoperables

influyen en la calidad de la experiencia diaria de los usuarios, lo

entre sí y con los sistemas de otras organizaciones con las que

que a su vez actúa como factor clave de satisfacción de los

se requiera colaborar visualmente. Existen soluciones en el

usuarios y, consecuentemente, en el impulso y uso creciente

mercado que funcionan a la perfección, pero están basadas en

de estas soluciones dentro de la organización

protocolos propietarios, lo que imposibilita o dificulta enormemente su integración con la mayoría de sistemas basados en los estándares de la ITU (H.320, H.323, SIP, H.239, H.460, etc.).

Mirando hacia el futuro Llevamos escuchando desde hace tiempo que las empresas y Administraciones Públicas ecesitan reducir costes operativos

Poco a poco, para asegurar el éxito

e incrementar su productividad. Sin duda deberían plantearse

En ocasiones, un proyecto no alcanza el éxito esperado por

una reducción de costes basado en el incremento de la calidad

un exceso de ambición en su alcance a la hora de abordarlo.

de vida de sus tranajadores, incentivando la reducción de los

En otros casos, el planteamiento del proyecto es tan amplio y

viajes y desplazamientos, y fomentando el teletrabajo mediante

global, y el nivel de inversión tan elevado, que nunca llega a ver

el uso de soluciones de comunicación visual. Todo un reto a la

la luz. Mejor, pues, llevar a cabo una primera implantación,

capacidad y voluntad de innovación de las AA.PP. y de los

asegurando la calidad (efecto demostración) y su éxito. Este

gestores empresariales españoles.

enfoque tiene muchas ventajas: el nivel de inversión es inferior, sirve de experiencia inicial a la organización, permite que el personal reticente compruebe por si mismo el nivel de calidad, facilidad de uso y buen funcionamiento en general de estas soluciones, sobre cuya base pueden desarrollarse, implementarse y consolidarse fases posteriores del proyecto.

22

Eduard Arnau Col·legiado nº 2.706 Director comercial de Techno Trends

TLC50-p.20 a 23 ok

16/6/10

11:28

Pรกgina 23

TLC50-p.24 a 27 ok

16/6/10

11:30

Página 24

Mirador

Grans avantatges i petits inconvenients del ‘cloud computing’ El ‘cloud computing’ o ‘computació en un núvol’ s’acostuma a confondre amb altres tendències tecnològiques recents com ara la virtualització, l’anomenat Software as a Service (SaaS) o el ‘grid computing’.

Per bé que totes fan referència a un mateix sistema d’accés a aplicacions des de qualsevol indret i sense necessitat d’instal·lar cap mena de software en el propi equip, cadascuna té la pròpia personalitat, ben diferenciada de la resta.

er ‘cloud computing’ o ‘computació en un núvol’ s’entén la capacitat d’exe-

P

cutar aplicacions allotjades a Internet i de desar també a la mateixa Xarxa tota la informació processada. Així doncs, es tracta de tot el que pot oferir un sistema informàtic en forma de servei per als usuaris, per tal que aquests

puguin accedir a les aplicacions sense haver de gestionar els recursos tecnològics (software, hardware, etc.) que fan que aquestes funcionin, i emmagatzemant la informació de manera permanent a Internet (en els servidors del servei ‘cloud computing’) i de manera temporal en les cachés dels equips que l’usuari utilitzi (PC, portàtil, cibercafè...). Google és un exemple clar de serveis ‘cloud computing’, amb les seves innumerables aplicacions a disposició de l’usuari connectat (gmail, gmaps, etc.). Aquesta nova manera de treballar comporta un canvi cultural molt important per a tots els agents implicats, raó per la qual s’han de prendre determinades mesures i superar també alguns obstacles, si es vol gaudir realment dels seus avantatges.

Grans avantatges • Dimensionament flexible de la infraestructura. Ja no cal fer dimensionaments a tres anys (període d’amortització). Les empreses poden dimensionar de manera flexible i àgil segons la necessitat i la demanda dels usuaris i pagant por ús realitzat.

• Disponibilitat 24x7 de les aplicacions.

• Seguretat de les dades (responsabilitat delegada en l’empresa prestadora del servei).

Figura 1

• Accés a recursos il·limitats i a serveis d’alta disponibilitat, impensables en models diferents al pagament per ús.

• Augment de la qualitat del servei gràcies a la disponibilitat d’agents experts especialitzats en els diferents serveis i infraestructures.

• Obsolescència zero dels sistemes. Com que no s’ha d’adquirir infraestructura pròpia, la seva millora i actualització esdevé responsabilitat única del proveïdor de servei.

• Flexibilitat. Possibilitat de modificar serveis amb el proveïdor en funció de la demanda i/o necessitats.

• Reducció de les inversions en TIC. Es disposa tan sols dels recursos necessaris, i la inversió en TIC ve determinada

24

TLC50-p.24 a 27 ok

16/6/10

11:30

Página 25

per la fórmula de pagament per ús dels serveis que caracteritza la contractació de plataformes de serveis ‘cloud computing’.

• Nivell de servei garantit. Els proveïdors de servei treballen garantint uns nivells de servei a mida de cada client (SLA) i la seva activitat és permanent (24x7x365).

Figura 2. Servei de ‘computació en un núvol’ de Nexica

• Simplificació del diàleg amb el proveïdor d’infraestructura. La empresa proveïdora d’aplicacions en el núvol haurà de parlar en

dades (data center) capaç d’oferir prou garanties, d’acord amb

termes de servei, disponibilitat, garantia, temps de resposta, etc.

la normativa local (LSSI, LOPD, etc.).

en lloc de fer-ho en termes de solucions de hardware i software.

• Reorientació del rol tradicional del CIO. En lloc de dissenyar,

• Simplificació de l’administració i el manteniment. Instal·lacions,

contractar i mantindre infraestructures, ara el responsable de

actualitzacions, incidències internes, còpies de seguretat, etc.

sistemes d’informació (SI) ha d’aportar valor:

es redueixen a la mínima expressió, atès que els únics equips

a) Decidint quins serveis o aplicacions són els adients per a la

dels quals cal preocupar-se són els de la xarxa, dels PC’s i de

seva empresa.

la connexió a internet.

b) Garantint la continuïtat del negoci per la via de vetllar per la

• Creació d’un nou canal de distribució. Les aplicacions en el

seguretat i integritat de les dades.

núvol obren la porta a un nou segment de clients i per tant es va

c) Dissenyant els processos adients per atendre les incidències

més enllà d’on s’arribava amb els mètodes tradicionals de distri-

tècniques dels usuaris.

bució de software i per tant s’amplien els serveis oferts als clients.

d) Analitzant i millorant l’activitat del seu departament per facilitar

• Màximes garanties de qualitat tècnica amb els mínims costos.

la consecució dels objectius establerts des de la direcció general.

El proveïdor d’infraestructura garanteix les màximes capacitats de processament, emmagatzematge d’alta disponibilitat i

Perspectives futures

tots els serveis punters addicionals que el servei ‘cloud compu-

El ‘cloud computing’ confirma la tendència general cap a la

ting’ hagi de disposar per assolir la màxima satisfacció dels

virtualització. Centrada inicialment en el hardware, la infraestruc-

seus clients (balanceig de càrrega, caching, etc.) estalviant

tura, poc a poc ha anat avançant cap al nucli de la pròpia empresa,

espai en el centre de dades propi i també estalviant els costos

que ja assumeix de ple tot aquest procés. Al seu torn, el sector

energètics que comporta (refrigeració i energia).

TIC hi ha detectat un volum de negoci gens menyspreable que

• Seguretat garantida. El proveïdor d’infraestructura assumeix

la consultora IDC xifra en 42.000 milions de dòlars anuals per a

les diverses normatives de seguretat en quant a l’emmagatze-

l’any 2012. No és estrany, doncs, que el nombre d’empreses

matge de les dades (LSSI, PCI, etc.)

de software que s’han capbussat en aquest nou canal que prefigura una nova manera d’arribar a nous clients i de guanyar quota

Petits inconvenients

de mercat, assoleixi magnituds d’autèntica allau.

• Requereix connexió permanent a Internet per poder operar.

Els veritables proveïdors de ‘cloud computing’, això sí, són

L’abaratiment continuat de les tarifes de banda ampla fa que

només aquells que ofereixen serveis en el núvol garantint els nivells

aquest factor hagi deixat de ser un inconvenient i ja no suposi

de servei (SLA) i seguretat (confidencialitat de les dades, integritat

cap barrera d’accés.

de la informació, sistemes de recuperació de la mateixa i plans

• Desconfiança en Internet (anonimat, seguretat de les dades,

de contingència) que qualsevol empresa ha d’exigir al seu proveïdor

etc.) Aquest punt, important per a qualsevol organització queda

de infraestructura i serveis de TI.

superat mitjançant la selecció d’un proveïdor que aporti les garanties adequades i les demostri oferint serveis basats en un ‘Acord de Nivell de Servei’ (SLA).

• Cessió de les dades crítiques del negoci a terceres empreses.

Com en l’apartat anterior, només cal cedir-los a un centre de

Sònia Palau Directora de Desenvolupament de Negoci de Nexica

TLC50-p.24 a 27 ok

17/6/10

10:50

Página 26

Mirador

Un ‘self-made man’ excepcional Josep Clotet, fundador de Promax, fabricant d’instrumentació electrònica de precisió

Josep Clotet, fundador de Promax

Distingit en l’última edició dels Premis Salvà i Campillo amb el guardó d’Honor, lliurat en la XV Nit de les Telecomunicacions, Josep Clotet és un dels empresaris catalans més veterans i exemplars del nostre sector. Hem parlat amb ell i també amb el seu fill, Josep Mª Clotet, a qui ja ha cedit el relleu al capdavant de l’empresa familiar Promax, per repassar la trajectòria i bastir el retrat de qui ha demostrat ser, amb fets, un ‘self-made man’ d’excepció en l’àmbit TIC català i espanyol.

L

a trajectòria reeixida de gairebé mig segle de la multinacional catalana de butxaca, Promax, dedicada a la fabricació d’instrumentació electrònica de precisió, resumeix tota una vida de dedicació professional del seu fundador, Josep Clotet. Quan la va posar en marxa, amb només 24

anys, ja feia temps que hi somiava. “De petit, quan em preguntaven què volia ser de gran, contestava: amo de fabricants”. Sona força inabastable però deixa clar que “és a aquesta edat que has de posar les aspiracions ben altes perquè la vida ja les va rebaixant”.

El fill Josep Mª, a qui ja ha cedit el relleu de l’empresa familiar, certifica el tarannà del pare, imbuït d’afany de superació, amb una breu descripció del seu caràcter: “És molt treballador, molt ambiciós i molt honest”. La faceta de treballador incansable la va remarcar ell mateix en l’acte de lliurament del guardó d’Honor dels Premis Salvà i Campillo 2010, coincident amb la celebració de la XV Nit de les Telecomunicacions. Enmig de l’expectació general dels assistents va dir que els tres ingredients de la recepta del seu èxit empresarial eren: “Feina, feina i feina”.

El gruix de feina inicial es concentrava en la necessitat d’afrontar i resoldre dos tipus d’entrebancs molt corrents: els econòmics i els derivats de la competència aferrissada de les empreses del sector. L’un i l’altre, resumits en les dificultats inicials per arribar a final de mes i d’obrir-se camí en el mercat, va començar a superar-los a partir d’un moment especialment dolç, que Josep Clotet situa en l’instant “d’adonar-nos que podem vendre a l’exterior i començar així a exportar”.

Una satisfacció que va anar creixent poc a poc, al mateix ritme que aconseguien obrir les portes de més d’un centenar de països dels cinc continents.

Per aconseguir-ho, s’han hagut d’esforçar en ser competitius mitjançant una doble estratègia orientada a la innovació i la internacionalització. Una base de sustentació que, segons Josep Clotet, permet “produir un nombre limitat d’unitats però escampar-les per tot arreu. Això és el que ens garanteix un cert volum de fabricació, a través del qual assolim un nivell de competència molt alt”.

Pare i fill estan d’acord en tot, però de manera molt especial en l’ideari que inspira el funcionament de la companyia, i que Josep Clotet resumeix en “la

26

TLC50-p.24 a 27 ok

16/6/10

11:30

Página 27

Josep Mª Clotet, a peu dret, al costat del seu pare

necessitat d’investigar de forma conti-

La manera de veure i entendre l’evo-

lització (clústers), però en canvi es

nuada, d’acord amb un programa estra-

lució i funcionament de la companyia,

deixen perdre l’oportunitat d’ajudar a

tègic basat en la innovació constant”.

que comparteixen pare i fill al peu de

fer crèixer el que ja està arrelat en el

La coincidència d’opinió al 100%

la lletra, s’inspira en un llegat patern

país, és a dir a revitalitzar la indústria

d’un i altre en el dia a dia de l’activitat

que Josep Clotet explica d’aquesta

autòctona”.

diària, té un petit punt dissonant que,

manera: “Cal mirar de fer les coses el

També els desespera “veure com

això sí, no arriba en cap cas al desacord,

millor possible en cada moment, perquè

s’incentiva la deslocalització de la pròpia

però que marca una petita inflexió en la

no conec cap altre secret per pros-

indústria, sense tenir en compte que

manera d’entendre i assumir el lideratge

perar que l’esforç i la constància. Qualitat,

això amaga una fuita de coneixement

en l’entorn de treball. Mentre que el pare

aquesta última, que trobo del tot neces-

irreparable, i al mateix temps es facilita

l’ha exercit sempre des del propi despatx

sària per portar a terme una labor de

l’establiment dels nostres competidors”.

de director general, en canvi el seu fill

I+D efectiva. No és qüestió d’un projecte,

Per tot plegat, demanen que “la

s’ha estimat més prescindir-ne i compartir

és qüestió de continuïtat, i a nivell

nostra Administració sigui conscient del

l’espai dels empleats de l’àrea adminis-

empresarial, de reinversió constant

fet que la I+D no és una labor puntual,

trativa i comercial. Així i tot, ambdós

dels beneficis. Un projecte d’èxit ens

sinó que necessita un suport continuat”,

comparteixen la mateixa visió de coman-

ha d’ajudar a finançar-ne 3 o 4 més, i

i la pregunta que es fan és si potser

dament i direcció empresarial. Tant és

així consecutivament”.

“encara no és hora d’ajudar de manera

així que el pare resumeix les qualitats

De cara al futur, el tàndem pare i

ideals d’un bon directiu destacant que

fill és optimista (“la globalització juga

ha de ser “un bon professional, realista,

al nostre favor”, diu convençut, Josep

Josep Clotet no s’està de respondre-

és a dir, tocar de peus a terra, compromés

Clotet), però tant l’un com l’altre tenen

hi dient que “sincerament, no ens sentim

amb els objectius i projectes de l’em-

la recança de no haver trobat fins ara

gens recolzats ni per ajuts a la investi-

presa i creure en el treball en equip”. Això

el suport necessari de les administra-

gació ni a l’exportació”.

darrer, amb la finalitat d’afavorir, diu, “la

cions públiques, sobre les quals Josep

proximitat amb els treballadors, que

Clotet diu que “s’esforcen, d’una banda,

agraeixen sempre de tenir l’amo al costat”.

en promoure plans per atraure inver-

El Josep Mª ho corrobora assenyalant

sions de multinacionals estrangeres,

que “si et limites a estar-te al depatx

per mantenir la mà d’obra que arros-

t’arriba la informació filtrada, i del que es

seguen les indústries de l’automoció,

tracta, en canvi, és de tenir tota la infor-

farmacèutica, etc., i de l’altra, també

mació, és a dir, la visió més global”.

intenten crear noves zones d’especia-

decidida a la indústria nacional a expansionar-se de veritat?”

J. Duch Coordinador ‘Telecos’

27

TLC50-p.28 a 31 ok

16/6/10

11:33

Página 28

Mirador

L’iPad guanya els ‘Fiasco Awards 2010’ La tauleta iPad, que Apple comercialitza al mercat espanyol des del passat 28 de maig, ha guanyat la segona edició dels ‘Fiasco Awards’, els premis que guardonen els fracassos tecnològics més importants del darrer any. Del total de 7.000 internautes que van votar els candidats seleccionats pel jurat, 4.325 van considerar aquest ‘tablet PC’ el fiasco més estrepitós.

olt abans de la seva

en el moment de guardonar-

comercialització, que al

lo, i per això accepta de recti-

mercat espanyol va

ficar el seu veredicte “si d’aquí

començar el passat 28

a un any la resposta del

de maig, l'iPad es va proclamar guan-

mercat no fa de l’iPad el

yador dels ‘Fiasco Awards 2010’ amb

pronosticat fiasco”. En aquest

4.325 vots de 7.000 participants en la

cas, “l’organització es

votació a través de la web www.fias-

compromet a presentar el

coawards.cat. Dos mesos abans

guanyador de l’edició 2010

d’aquesta data, concretament el passat

dels ‘Fiasco Awards’ com a

dia 11 de març, els organitzadors ja

finalista dels ‘Fiasco Awards

van guardonar la tauleta iPad en un

2011”.

M

acte celebrat a la Sala Tiffany's de

En aquesta segona edició

Barcelona, al qual va assistir el presi-

dels ‘Fiasco Awards’ es van

dent de l’Associació d’Internautes,

rebre 32 candidatures a través

Víctor Domingo.

de la web i el jurat va selec-

L’iPad és un tablet PC desenvolupat per Apple que va ser presentat el passat

cionar els 8 finalistes. Les 8 candidatures finalistes d’en-

Tauleta iPad

27 de gener. Entre les seves mancances

guany van ser la tauleta iPad

destaca la incompatibilitat amb continguts Flash i amb apli-

d’Apple, la plataforma de networking ‘Xing’, l’aplicació multi-

cacions no distribuïdes a través de l'Apple Store. S’hi afegeix

tasca ‘Google Wave’, la videotrucada, l’estàndard per al

també que no disposa de càmera, raó per la qual no permet

DVD d’alta definició HD-DVD, els sistemes anticòpia ‘Digital

fer videoxats, i no treballa en mode multitasca. Altres incon-

Rights Management’ (DRM), la TDT interactiva i la consola

venients que planteja el seu ús tenen a veure amb el fet que

PSP GO! de Sony.

no disposa de cap port USB o FireWire, ni de sortida de vídeo

Els ‘Fiasco Awards’ són una iniciativa privada sense ànim

ni HDMI, ni DVI. A més, la targeta SIM que empra per a les

de lucre que vol premiar els pitjors projectes, idees, productes

connexions 3G (dades) no és estàndard, sinó que és "Micro

o serveis de qualsevol àmbit del sector TIC, impulsats, desen-

SIM" (l'únic dispositiu que utilitza aquest format ara mateix és

volupats o prestats per persones, col·lectius, institucions o

l'iPad). Per acabar, el format de pantalla no és Widescreen

empreses. L’objectiu del guardó és potenciar l'esperit crític

sinó el tradicional 4:3, i tampoc no permet fer trucades.

i fomentar l'actitud positiva davant dels fracassos, conside-

L’organització dels ‘Fiasco Awards’ és conscient que atorga el premi a un producte que no havia arribat al mercat

28

rant-los el fruit d’una etapa d'aprenentatge necessària per assolir l'èxit.

TLC50-p.28 a 31 ok

16/6/10

11:33

Pรกgina 29

TLC50-p.28 a 31 ok

16/6/10

11:33

Página 30

Economia i societat

Móvil inteligente, mapas y redes sociales La confluencia de tecnologías, dispositivos, redes sociales y aplicaciones ha creado las condiciones necesarias para que los sistemas de información geográfica (la neogeografía) den un nuevo paso adelante.

Esta geografía 2.0 es una evolución democratizadora que coloca al ciudadano por encima de los planteamientos del proveedor o de la tecnología.

L

os sistemas de información geográfica o GIS han dejado de ser coto de profesionales. En un proceso similar al de la Wikipedia, los internautas pueden crear y compartir ahora sus datos geolocalizados. Los nuevos mapas en línea, como Google Earth, Google Maps, Microsoft Virtual Earth,

Yahoo Maps y otros, están cosechando millones de usuarios. Las administraciones públicas de muchos países, entre ellos España, contribuyen a su vez al proceso al hacer públicas sus cartografías para usos no comerciales. También está disponible la tecnología necesaria que ayuda a asociar los datos a los mapas y a abrirlos a la participación del ciudadano. Es el caso de los ‘mashups’, las API (Application Programming Interface), los estándares del Open Geospatial Consortium, el software de redes sociales, los dispositivos GPS...

Esta confluencia de tecnologías, dispositivos, redes sociales y aplicaciones ha creado las condiciones necesarias para que los sistemas de información geográfica (la neogeografía) den un nuevo paso adelante. Esta geografía 2.0 es una evolución democratizadora que coloca al ciudadano por encima de los planteamientos del proveedor o de la tecnología. Le ofrece una nueva forma de percibir el territorio, la ciudad, la carretera el océano o el universo: la suya propia, la que obedece únicamente a sus intereses y percepciones.

Los usuarios la están acogiendo con entusiasmo. Aportan gratuitamente valiosos contenidos georeferenciados, ya sea en callejeros, rutas de senderismo, recorridos turísticos, mapas históricos, ubicación de servicios cercanos y todo tipo de webs y redes sociales, incluyendo las webs de creación en línea de mapas propios.

El móvil refuerza el proceso Este proceso corre paralelo a otro gran cambio en el uso de los veteranos GIS. Es el que va de la pantalla del ordenador de sobremesa, pasando por el GPS, al nuevo protagonista de la geolocalización, el móvil inteligente dotado de funcionalidad GPS. El mercado del GPS se ha estancado -incluso mengua- pero los fabricantes de móviles están tomando el relevo. La compra del móvil, mucho más ubicuo, evita tener que adquirir un dispositivo GPS tradicional, aunque éste mantiene ventajas como su mayor precisión y duración de la batería. Sin embargo, la implantación de redes inalámbricas de banda ancha, la disponibilidad y abaratamiento de los teléfonos móviles inte-

30

TLC50-p.28 a 31 ok

16/6/10

11:33

Página 31

ligentes equipados con GPS, la existencia de tarifas planas para las comunicaciones de datos, y las aplicaciones para este tipo de dispositivos (al estilo de Mobile GMaps), contribuyen a la participación de los usuarios.

La evolución de la geografía 2.0 recuerda el proceso que han seguido las publicaciones de referencia, con la eclosión de la Wikipedia, que extrae su impresionante fuerza de la inteligencia colectiva. Un ejemplo de este estilo participativo en el ámbito de la geografía es Wikiloc. Este proyecto impulsado

se están multiplicando en todas direcciones, la mayoría con

desde España agrupa 45.000 entusiastas de los deportes de

una clara vocación internacional. Un ejemplo es GeoMe, una

recorrido, como senderistas o ciclistas, que han hecho públicas

start-up que permite trazar mensajes dejados por su comu-

54.000 rutas y que aportan contenidos vinculados como textos,

nidad en un mapa en el móvil. Ubicada físicamente en Barcelona,

fotos y vídeos. Y su repercusión internacional ha aumentado

fundada por un sueco y presidida por un consejero delegado

desde que fue admitida como una de las capas integrada en

italiano, permite a sus miembros (predominan los jóvenes de

Google Earth. Ahora figura en igualdad de condiciones que los

entre 15-24 años) recibir una alerta automática en el móvil

vídeos georeferenciados de YouTube, los reportajes de National

cuando entran en un radio de 20 metros del punto en el que ha

Geographic o las imágenes del Cosmos de la Nasa, entre otras.

sido dejado el mensaje. Gracias a esta innovación, GeoMe

La existencia de estas fuentes de información geográfica

elimina una de las barreras de acceso a este tipo de servicio,

alternativas e informales plantea incógnitas a los profesionales

ya que en todo momento vigila el respeto a la privacidad del

de la geografía y a los proveedores tradicionales. Por supuesto,

usuario. A diferencia de otros competidores, como Google

también las plantea la libertad de contenidos inherente a los

Latitude, nunca se ve donde está el miembro de la comunidad;

proyectos de toda la web social.

sólo el lugar y el texto de los mensajes.

La británica Open Street Map es un callejero 2.0 que permite

La neogeografía es un hecho, pero sus modelos de negocio

a los usuarios colocar sus propias informaciones sobre calles,

todavía no. Wolpy, por ejemplo, espera vivir de los anuncios

barrios y ciudades que conocen mejor que nadie. Pero los

ligados a los lugares y de acuerdos con instituciones turísticas.

contenidos de estos callejeros participativos pueden no coin-

GeoMe basa su modelo de negocio en la publicidad y en el

cidir forzosamente con la información de publican las empresas

‘virtual gifting’ o regalitos virtuales. Por San Valentín, por ejemplo,

especializadas o la administración municipal en los callejeros

sería posible comprar una rosa virtual y dejarla delante de un

tradicionales. Los vecinos pueden resaltar aspectos ignorados

lugar romántico como el Pont Neuf en París. El tiempo dirá si

oficialmente, como posibles problemas de limpieza o de margi-

las expectativas económicas se cumplen. Hoy por hoy, es la

nación. Y lo mismo sucede con la mayoría de estas redes

publicidad en AdSense lo que ayuda a pagar los costes en

sociales de viajes, desde Dopplr a la española Wolpy, en las

infraestructura de Wikiloc, como ocurre con iniciativas similares.

que los viajeros hacen el seguimiento de sus viajes y los de sus

También en ese sentido, la neogeografía es pura web 2.0, un

amigos. Esta posibilidad puede obligar a un cambio de estra-

fenómeno social imparable pero económicamente imprevisible.

tegia de los proveedores del sector público y privado, que deberán aceptar las visiones críticas y actuar en consecuencia si quieren mantener la credibilidad.

Fabrizio Ferraro Profesor del IESE

Esta nueva y revolucionaria forma de percibir el espacio y de compartir sin intermediarios esa conocimiento abre a la sociedad posibilidades inmensas. Los proyectos innovadores

31

TLC50-p.32 a 35 ok

16/6/10

11:37

Página 32

Economia i societat

Innovación: ¿receta anticrisis?

La innovación se presenta, desde muchos ámbitos, como la solución a la crisis actual de las economías avanzadas. Aquí se resume el alcance, dimensión y claves de interpretación de un factor fundamental para ser competitivos. Al mismo tiempo, se cuestionan algunos de sus mitos y se apuntan determinadas pistas para empezar a innovar de forma eficaz.

L

a actividad innovadora suele definirse como la plasmación de nuevas ideas en productos, servicios, procesos y procedimientos capaces de generar riqueza.

Contrariamente a lo que suele creerse, la innovación (i) no tiene nada que

ver con la investigación y el desarrollo (I+D). En la Figura 1 se observa que la investigación genera nuevas ideas (conocimiento) a partir de determinados recursos, tales como el talento, la inversión, las herramientas de análisis…

En cuanto a la relación existente entre el binomio (I+D) y la innovación (i), se establece en base al nexo de unión de ambos a través del conocimiento, a partir del cual se alcanza la innovación (i).

Por lo demás, la innovación comporta un elevado riesgo, dado que para que una actividad sea considerada como tal debe ir asociada al éxito empresarial. Aunque suele confundirse la creatividad con la innovación, no tienen nada que ver, puesto que aún siendo alguien muy creativo puede ser incapaz de innovar, es decir de generar riqueza con sus ideas.

Un ejemplo claro carente de potencial innovador lo constituye el proyecto Iridium de Motorola. Con un ambicioso plan para convertirse en una red de comunicaciones móviles por satélite, supuestamente capaz de alcanzar un espectacular retorno económico, naugrafó tras la puesta en servicio de 66 satélites de órbita baja. El despegue, en paralelo, de la incipiente GSM dio al traste con el proyecto empresarial.

Competitividad Competir supone buscar ventajas comparativas de forma sistemática para alcanzar y sostener una posición en un mercado.

El entorno en el que competimos cambia continuamente. Otras empresas modifican su propuesta de valor, la forma en que llegan a los mismos clientes que nosotros.

Por otro lado, cambian los hábitos y gustos de los consumidores de nuestros bienes o servicios. También pueden variar las regulaciones o normativas que marcan las pautas de funcionamiento en el mercado. ¿Cómo mantener la competitividad cuando el entorno cambia a velocidad de vértigo?

No existe método alguno que garantice la competitivad permanente y todo Figura 1

32

parece indicar que la única regla que sí se cumple es la del naturalista inglés Charles

TLC50-p.32 a 35 ok

16/6/10

11:37

Pรกgina 33

TLC50-p.32 a 35 ok

16/6/10

11:37

Página 34

Economia i societat Innovación: ¿receta anticrisis?

Figura 2

Robert Darwin, que a grandes rasgos establece que “no sobre-

tipos de innovación agrupados en 4 grandes bloques: opera-

viven los más grandes ni los más fuertes ni los más rápidos,

cional, de producto o servicio, en gestión (management inno-

sino los que saben adaptarse”.

vation, MI) y en modelo de negocio (business management innovation, BMI). Este mapa de la innovación desarrollado por

¿Por qué es importante la innovación?

Avanzalis articula las dimensiones en las que actúa la innova-

La innovación se presenta en muchos casos como un factor

ción: si es hacia adentro o hacia fuera. En el eje vertical, corres-

de competitividad porque es una forma de anticiparse a muchos

pondiente al nivel de impacto de la innovación, se aprecia que

de los cambios antes mencionados, y por tanto permite adquirir

la relativa al modelo de negocio es la de mayor impacto, por

una posición de liderazgo.

cuanto puede suponer un cambio radical de la propuesta de

Veámoslo con un ejemplo: la consola Wii de Nintendo. En

valor de una organización. En cuanto a la innovación en gestión,

un mercado maduro como el de los videojuegos, en el que, por

supone aplicar nuevas formas de organizarse, de disposición

un lado, resulta muy difícil despuntar a los fabricantes (las nove-

de las capacidades y de dirigir a las personas para llevar a

dades alcanzan un techo altísimo de sofisticación gráfica y de

cabo la misión de la empresa. Ejemplos de firmas abande-

efectos especiales, entre otras prestaciones), y por otro, sólo

radas de este tipo de innovación son Polar Tech, Google o

unos pocos jugadores alcanzan ya los niveles de mayor difi-

Avanzalis, entre otras. En nuestro caso, no tenemos emple-

cultad, en este contexto Nintendo innovó al cambiar la estra-

ados, sino asociados. Trabajamos colaborativamente y existe

tegia y orientar sus productos a un abanico de jugadores mucho

una comunicación abierta, además de promoverse la apor-

más amplio, que alcanza a todo el entorno familiar, sin excluir

tación de ideas y la crítica constructiva.

ni siquiera a los abuelos. Las cifras de ventas y cuota de mercado ponen en evidencia que ha sido un éxito empresarial.

Sin embargo, son las otras dos innovaciones, la de producto/servicio y la operacional, las más conocidas. Su amplia difusión ha llevado incluso al error de utilizar como sinó-

Tipos de innovación empresarial

nimos los conceptos de innovación (i) e innovación tecnoló-

La innovación es una disciplina de la que se han estructu-

gica (IT). De hecho, los estudios, índices y principales indica-

rado y estudiado ampliamente algunas de sus facetas. Existe

dores existentes se refieren a esta última. Su máximo expo-

una innovación más cotidiana y elemental que se da todos los

nente es el Innobarómetro de Eurostat basado en el Manual

días en grandes y pequeñas empresas. Porque la innovación

de Oslo, en el que se establece el indicador de nivel innovador

no es una actividad reservada a las grandes corporaciones,

de las empresas, clasificándolas en cuatro grandes grupos:

como lo demuestra, por ejemplo, que una oficina bancaria permita

‘No Innovadoras’, ‘Imitadoras’, ‘Adaptadoras’ e ‘Innovadoras’.

a sus clientes usar el cajero automático sin bajarse del coche.

La desafortunada vinculación entre ambos tipos de inno-

Existen otros niveles de innovación de mayor impacto en

vación (i vs IT) ha propiciado la errónea consideración de

la actividad del negocio. La Figura 2 representa los diferentes

empresas innovadoras a aquellas que incorporan alguna tecno-

34

TLC50-p.32 a 35 ok

16/6/10

11:37

Página 35

Figura 3

logía o herramienta de las que carecían. Por ejemplo, las que

La innovación holística

implantan un sistema de gestión integrado (ERP), o incluso

La mayoría de disciplinas suficientemente maduras y estu-

una mera conexión ADSL o similar. Esta visión de la innova-

diadas de la gestión, presentan una serie de principios univer-

ción tan sesgada no nos permite competir con las economías

sales comunes. Algunas de las corrientes que más impacto

avanzadas que llevan a cabo una innovación en todos los

tuvieron fueron: la burocracia, la reingeniería de procesos o la

ámbitos y de primer nivel.

calidad total. Cuando han llegado a consolidarse como estándares, presentan similitudes sorprendentes.

La innovación abierta

La innovación también se empieza a estudiar más sistemá-

El proceso de innovación suele representarse mediante un

ticamente y desde otros ámbitos. Así, hoy en día se habla incluso

embudo. Una imagen que refleja a la perfección cómo el punto

de la innovación social. Una visión de más alto nivel es la que

de partida de muy distintas ideas iniciales se traduce en unos

introduce la triple hélice(1), que integra tres de los ejes (agentes)

pocos proyectos innovadores que llegan a cristalizar con éxito.

de la innovación: universidades e instituciones de I+D, empresas

El profesor Henry Chesbroug, partiendo de su análisis sobre

y administración pública y políticas de innovación.

el esfuerzo de Xerox en el área de I+D, se dio cuenta de que

A nosotros nos queda mucho por hacer respecto a países

muchas de las ideas desestimadas en el pasado, fueron reapro-

y empresas que tienen muy claro que no hay atajos ni pociones

vechadas por otros con resultados sorprendentes y beneficios

mágicas. Se trata de un proceso que conlleva un cambio de

sustanciosos. Y se preguntó ¿qué pasaría si en vez de abordar

pensamiento profundo económico y social. Estamos a tiempo

la innovación en solitario la organización colaborase con otros?

y contamos con los mimbres adecuados. Pero exige un gran

La respuesta a esta pregunta dio paso a la teoría que sustenta

esfuerzo ¿estamos dispuestos a realizarlo?

a la denominada innovación abierta, basada en el hecho que la estrategia imperativa que rige ahora mismo la prioridad de José Carlos Ramos Colegiado nº 8.608 Socio director de Avanzalis Knowledge Associates jcramos@avanzalis.com

innovar es la de hacerlo colaborativamente. Se trata de apoyarse y externalizar en socios expertos, algunas actividades que no forman parte del núcleo de la propia propuesta de valor. Es decir, permitir sinergias que nos dejen a unos y a otros innovar más, más rápidamente y mejor. Así, el tradicional embudo se perforó en su recorrido y permitió la entrada y salida de flujos Figura 3). Un ejemplo de esta teoría de ideas e interacciones (F llevada a la práctica es el archifamoso y sorprendente iPod/iPhone.

Referencia:

Efectivamente, no es un invento de Apple, sino el producto de

[1] Fuente: Etzkowitz, H., Leydesdorff, L., 2000. The dynamics

una innovación abierta liderada por la firma de la manzana.

of innovation: from national systems to a Triple Helix

35

TLC50-p.36 a 37 ok

16/6/10

11:38

Página 36

‘Inter nos’

Els ‘telecos’ podem liderar la societat Sóc “teleco”, estic molt orgullosa de ser-ho i penso que el nostre col·lectiu hauria de plantejar-se la possibilitat d’assolir l’objectiu de líderar la societat. L’era actual de les noves tecnologies, impulsada en bona part pel dinamisme de les gran empreses tecnològiques, ens dóna l’oportunitat de ser els líders de la societat.

óc una consultora de Competitiveness, una consul-

S

toria d’estratègia de negoci catalana que treballa per als governs autònoms espanyols i altres de regionals de diferents països, amb l’objectiu d’ajudar-

los a impulsar la innovació i la competitivitat de les empreses instal·lades al seu territori. Ho fem en base a un ‘know how’ globalment reconegut i sustentat en una gran experiència en el desenvolupament de clústers en més de 40 països. Es tracta d’una empresa tecnològicament puntera en la seva gestió.

deració de les poques que teníem i que estaven molt mal

Tenim una plantilla de més de 50 consultors repartits per tot

vistes. I és que, no ens enganyem, per a un ‘teleco’ tot el que

el món i treballant en diferents països. Fa més de 10 anys que

soni a comercial o màrqueting està una mica mal vist! I no sé

som ‘paperless’ i en fa 4 que no tenim ni departament de

per què, si després resulta que moltes empreses tecnològi-

sistemes ni servidors. Utilitzem els serveis ‘on cloud’ de Google

ques contracten ‘telecos’ amb formació de ‘management’

i de Microsoft, és a dir, paguem mensualment per cada usuari,

per dirigir departaments de gestió de negoci.

i les nostres dades s’emmagatzemen directament en els seus

Aquesta realitat em va portar a fer un MBA a ESADE.

servidors. Tampoc no tenim oficines des de fa 2 anys i tots

Encara avui, deu anys després d’acabar la carrera, em trobo

treballem des de casa o al despatx del client.

molt pocs ‘telecos’ fora dels departaments tècnics, i en canvi

Fins arribar a Competitiviness, sempre havia treballat en

està ple d’enginyers industrials. Es nota ben bé que ells sí que

àrees de màrqueting i vendes d’empreses tecnològiques. Mai

volen ser els ‘líders de la societat’, un objectiu que l’Antoni

ho he fet en àrees tècniques però suposo que és per pura casua-

Elias, aleshores director de l’Escola de ‘telecos, ens deia el

litat, tenint en compte que el meu primer ‘curriculum vitae’ no el

primer dia de classe que havíem d’assolir. Als ‘telecos’ encara

vaig enviar a cap operadora de telecomunicacions sinó al depar-

ens falta creure’ns de veritat que podem arribar molt més lluny

tament de màrqueting de Sony, quan encara era universitària.

i per això fóra bo que es formés a les noves generacions en

Ho vaig fer així, en bona part, per desconeixement de les opcions

aquesta direcció. L’era actual de les noves tecnologies, les

professionals d’un ‘teleco’, en un moment en què es trobava a

empreses més grans i més punteres de la qual són tecnolò-

faltar un lligam clar entre les dues realitats acadèmica i empre-

giques, ens dóna l’oportunitat de ser els ‘líders de la societat’!

sarial. I amb això vull dir no només que ignoràvem a què ens podríem dedicar professionalment, sinó també quelcom més important, fins on podíem arribar, quin era el nostre potencial.

En aquest sentit, durant la carrera vaig trobar a faltar més assignatures de gestió d’empresa, i també una millor consi-

36

Glòria Ferrer Col·legiada núm. 14.818

TLC50-p.36 a 37 ok

16/6/10

11:38

Página 37

El concert més engrescador

Actuació del grup Pèl de Gall

La 33a Telecogresca aplega 6.000 estudiants

La Telecogresca, la festa dels estudiants de telecomunicació de l'ETSETB–Telecom BCN, va arribar el passat 7 de maig de 2010 a la seva 33a edició. L'atractiu cartell d'actuacions (grups com Maldita Nerea i Els amics de les Arts o DJs de renom com Wally López o Alexander Kowalski) va convocar a milers de joves assistents al Sot del Migdia de Montjuïc. estionar una Telecogresca és una tasca complexa

La gent que assisteix a la Telecogresca és, dins d'un marge

que els organitzadors portem a terme amb i?lusió

d'edats i d'un perfil associat al col·lectiu d’estudiants univer-

i entrega any rere any. Aquest 2010, però, les

sitaris, variat i heterogeni. Hi ha els alumnes de l'Escola que

adversitats han estat planejant sobre aquest esde-

no se'n perden ni una, també qui hi va per veure els grups,

G

veniment des de l’inici de la seva preparació.

qui s'hi acosta per ballar amb els DJs o aquells que hi fan cap

En primer lloc, el compliment de l’Ordenança de Civisme de

perquè els seus amics els van dir que l'any anterior s'ho van

l'Ajuntament de Barcelona implicava assumir un canvi substan-

passar d'allò més bé. En qualsevol cas, més de 6.000 persones

cial respecte a l’anterior edició, atès que la celebració al Parc del

van decidir gaudir de la festa que els estudiants de ‘telecos’

Fòrum, com l'any passat, s’hauria hagut de fer en dissabte i no

portem preparant des de l'inici del curs. Una tasca feixuga i

s'hagués pogut allargar fins més enllà de les 3 de la matinada.

sense remuneració econòmica, però que té la recompensa

Tanmateix, cal remarcar que després d'una reunió amb el cap

de veure amb satisfacció com gaudeix el públic que s’hi apunta

de Gabinet de l'Ajuntament, Ignasi Cardelús, la Telecogresca es

i s'embadoca amb cada actuació. Enguany l’expectació per

va poder traslladar al Sot del Migdia, un espai més reduït, però

veure als Amics de les Arts i El Puchero del Hortelano era tan

on ja s'havia celebrat de 1992 a 2005 amb un horari més generós.

enorme, que, malgrat la intensa pluja que queia cap a les tres

A part d'això, l'obtenció de la llicència d'activitats va haver

de la matinada, ningú no desertava. I és que veient els valents

de superar diferents entrebancs. Per exemple, la necessitat d’ha-

(o temeraris) que van esperar fins a última hora l'aparició de

bilitar les sortides d'emergència necessàries per llei en un espai

Che Sudaka, o per escoltar com Wally López s'encomava de

que no en disposa, va requerir la contractació d'una excavadora

l'esperit de la Telecogresca, s’entén perquè els que la preparem

que aplanés el terreny per crear una rampa amb el pendent

any rere any l'estimem tant.

adequat. Aquestes i moltes altres preocupacions que s'aparten molt del que representa organitzar una festa que aplegui concerts de diferents grups, han absorbit gran part del nostre temps i de

Roger Pueyo Associació Cultural Telecogresca

la nostra dedicació. Però la Telecogresca, d'una manera o altra (bàsicament, per l'esforç dels estudiants que l'organitzen), tendeix sempre a sortir-se'n, i enguany no ha sigut una excepció.

37

TLC50-p.38 a 39 ok

17/6/10

10:58

Página 38

Ofertes comercials i serveis

Un SMART Center a la nostra disposició La nova seu col·legial disposa d’un equipament inèdit al servei de tot el col·lectiu. Es tracta d’un SMART Center (Sistema Multicanal d’Accés Remot Transaccional) de Caixa d’Enginyers, un terminal de serveis amb tota la funcionalitat d’una oficina convencional, atès que permet interactuar amb personal especialitzat de l’esmentada entitat sense haver de desplaçar-se a les seves dependències.

es del mateix dia de la inauguració oficial de la

D

Terminal de serveis SMART Center

nova seu del COETC/ACET, els col·legiats i associats tenim al seu interior i a la nostra disposició un SMART Center (Sistema

Multicanal d’Accés Remot Transaccional) de Caixa d’Enginyers per fer qualsevol tràmit (a excepció de reintegraments en efectiu), tant de contractació de productes o serveis com d’assessorament i resolució de consultes.

Algunes de les funcionalitats concretes que permet un SMART Center mitjançant l’ajut directe de personal especialitzat de Caixa d’Enginyers, com a qualsevol de les seves oficines convencionals, es reflecteixen en la Figura 1.

A més de tot plegat, la pantalla

del terminal permet reproduir i visualitzar videos de suport emmagatzemats al Centre d’Atenció de Trucades (CALL), que expliquen alguns aspectes operatius, com ara, com es col·loca el DNI, la manera adequada d’introduir un document a la bústia, etc. Al CALL també es guarden

Figura 1. Diferents operacions efectuades amb

còpies digitalitzades de tots els docu-

l’ajut de l’SMART Center. De dalt a baix: a)

ments que l’operador ha facilitat i que

mantenir una videoconferència amb

pot recuperar de manera immediata per consultar-les.

professionals de Caixa d’Enginyers. L’usuari pot escollir entre mantenir la conversa per

Val a dir també que el mateix

micròfon/altaveu o, de manera més privada,

terminal permet accedir a l’Oficina

amb l’auricular; b) identificar-se mitjançant el DNI;

Electrònica de Caixa d’Enginyers,

c) rebre contractes per revisar-los i signar-los

raó per la qual es pot utilitzar per fer operacions d’autoservei.

38

posteriorment; d) dipositar contractes signats a la bústia del mateix terminal.

TLC50-p.38 a 39 ok

17/6/10

10:58

Pรกgina 39

TLC50-p.40 a 41 ok

16/6/10

11:41

Página 40

Calidoscopi

Comprender el cáncer de próstata El cáncer de próstata es el tumor más común y la segunda causa de muerte por cáncer en el hombre en el mundo occidental. Aún así su desconocimiento entre el público masculino es general. Se presenta en dos formas: localizado (potencialmente curable) y avanzado (mortal). De ahí la importancia vital de su detección precoz.

e estima que en 2008(1) en EUA hubo 186.320

un porcentaje notable. De todos los varones diagnosticados

nuevos casos de cáncer de próstata, siendo la

de cáncer de próstata, aunque el 97% está vivo a los 5 años

causa más frecuente de nuevos casos de cáncer

del diagnóstico, sólo el 79% lo sigue estando a los 10 años,

en varones (25 %), por encima del cáncer de

y eso evidencia la gravedad de esta enfermedad si se diag-

S

pulmón (15%). Su incidencia en EUA es muy similar al cáncer de mama: 182.460 nuevos casos (26%) y eso puede que sea una sorpresa para el lector.

nostica en el entorno de los 50 años.

Fue en EUA en 2008 la segunda causa de muerte por cáncer en el varón (28.660 hombres, un 10% de los fallecidos

El porcentaje en la UE es similar. El 24,15% de todos los

por cáncer, sólo por detrás del cáncer de pulmón con un

nuevos casos de cáncer en los hombres europeos son de

31%)(3). Del mismo modo que el cáncer de mama, segundo

próstata, lo que supuso 301.500 nuevos casos diagnosti-

en mortalidad por cáncer en las mujeres (40.480 mujeres, un

cados en 2006 en la UE, seguido por el cáncer de pulmón

15%, por detrás del cáncer de pulmón con un 26%).

con el 15,5%(2). Eso sí, aunque supera en incidencia al cáncer de pulmón en el varón, en cambio no es tan mortífero.

El problema es que puede permanecer sin síntomas durante mucho tiempo y manifestarse cuando ya se ha diseminado,

La ausencia de campañas en los medios hace que la igno-

sobre todo a los huesos, por los que tiene una especial predi-

rancia sobre este tipo de cáncer esté muy extendida, así como

lección. Es entonces cuando se produce una fractura ósea,

que se creen mitos que distorsionan la realidad al ser sólo

una lesión de columna o bien una anemia inexplicable. Pero

verdades a medias.

entonces hemos llegado demasiado tarde. Muchos de los

Por ejemplo, que es un cáncer de los ancianos y por tanto

cánceres de próstata se diagnostican cuando el tumor ha gene-

no hay que preocuparse de él. Eso es cierto, la edad media de

rado metástasis o extensión a otras partes distantes del cuerpo.

diagnóstico en España son 74 años. Pero si trazamos un histo-

El otro mito es que evoluciona muy lentamente y por tanto

grama observaríamos un fuerte aumento a partir de los 50 años,

siempre tendremos tiempo. Aunque eso es verdad compa-

pero también su aparición en hombres aún más jóvenes y el

rado con otros tipos de cáncer, la evolución del tumor depen-

máximo de incidencia en el intervalo de 70 a 80 años.

derá de su grado de malignidad, que sólo se puede cuanti-

Otro mito es que es un cáncer curable, y por tanto otro motivo para no preocuparse. Aunque eso es verdad en la mayoría de los casos, también es cierto que resulta mortal en

40

ficar mediante una biopsia (extracción de muestras de tejido de la próstata). Por eso, su detección precoz es vital.

Como superviviente de un cáncer de próstata le propuse

TLC50-p.40 a 41 ok

16/6/10

11:41

Página 41

Figura 1. Probabilidad de cáncer de próstata medida en porcentaje en dos grupos de edades (50 a 64 años y de 65 a 75 años), en función del cociente de PSA libre/PSA total

al Dr. Miguel Ángel López Costea, el urólogo que me intervino,

una decisión informada, aumentando de ese modo la sensa-

escribir un libro que fomentase su diagnóstico precoz, a fin

ción de control y confianza en sí mismo.

de reducir su mortalidad, dándole al lector, información rigu-

La decisión no es fácil, y está agravada por la confusión

rosa sobre los diversos tratamientos quirúrgicos y farmacéu-

derivada de páginas en Internet que ofrecen respuestas dema-

ticos disponibles en la actualidad, para ayudarle a tomar deci-

siado fáciles a cuestiones muy complejas, así como soluciones

siones al respecto.

milagrosas exentas de contraindicaciones, que a todo el mundo

El libro resultante, ‘Comprender el cáncer de próstata’ (Ed.

le gustan pero que suelen estar alejadas de la realidad.

Amat, Barcelona, 2010), pretende conseguir pues un doble

Por eso la decisión final del tratamiento a adoptar debe ser

objetivo. Primero, aumentar el grado de concienciación entre

conjunta, del paciente y del médico. No obstante, cuando se

los lectores de que necesitan hacerse controles anuales del

pide a los pacientes que participen en la elección de su trata-

estado de su próstata a partir de los 50 años (o antes si tienen

miento es posible que caiga una pesada responsabilidad sobre

antecedentes familiares) mediante la medida del PSA total(4)

sus hombros. Esperamos que este libro sea una ayuda al respecto.

en sangre y un tacto rectal, para mayor seguridad. Si el valor supera el límite de 4 se recomienda la medida del PSA libre, Enric Barba Doctor enginyer de telecomunicació Coautor de ‘Comprender el cáncer de próstata’ (Ed. Amat, Barcelona, 2010)

para calcular su cociente con respecto al PSA total. El ratio PSA libre/PSA total es inferior a 0,18 en el 76% de los pacientes con cáncer de prostata, siendo superior a 0,2 en el 80% de pacientes con hiperplasia benigna de próstata (no cancerígena).

El segundo objetivo fue facilitar información a los pacientes a los que ya se les ha detectado un cáncer de próstata, así como a sus familiares, en especial por el impacto psicológico

Referencias:

que tiene en el paciente y en su familia que le hayan comuni-

[1] Los nuevos casos de cáncer en EE.UU. en 2008 se estiman

cado que tiene cáncer de próstata.

en 1.437.180 (745.180 varones y 692.000 mujeres. Se estima

Aunque es verdad que nadie puede decir con certeza

que los fallecimientos por cáncer fueron 565.650 (294.120

absoluta qué tumores evolucionarán, creando metástasis y

hombres y 271.530 mujeres). La población de EE.UU: en 2008

resultando ser así mortales, y los que no, sí se puede estimar

fue de 304 millones de habitantes. Cancer Facts and figures

la probabilidad de seguir viviendo x años mediante una biopsia.

2008, American Cancer Society

Y en función de sus resultados, el paciente recibirá informa-

[2] Ferlay J, Autier M., Boniol M, y otros. Estimaciones de la

ción sobre los diferentes tratamientos por los que puede optar,

incidencia y de la mortalidad en Europa en 2006. Annals

de sus ventajas y de sus inconvenientes en función de su

Oncology 2007, 18:581-92.

edad, de cuáles le ofrecen una mayor esperanza de vida y/o

[3] Cancer Facts and figures 2008, American Cancer Society

una mejor calidad de vida, para que así pueda tomar junto

[4] Prostate Specific Antigen (Antígeno Específico de la Próstata)

41

TLC50-p.42 a 44 ok

17/6/10

11:04

Página 42

Calidoscopi

Publicacions Cómo protegernos de los peligros de Internet

Actualitat i Horitzons de l’Enginyeria Catalana

Web de IN3 (Internet Interdisciplinary Institut)

Autor: Gonzalo Álvarez Marañón

Autors: Francesc Ribera (director editorial) i

http://in3.uoc.edu/web/IN3/

Editorial: Catarata (CSIC)

altres Editorial: Dobleerre

La seguretat de la informació té tres fronts d’acció:

L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) és un institut de recerca de la Universitat Oberta de

la tecnologia, els processos i les persones. Per

Les empreses de base tecnològica assoleixen un

Catalunya (UOC) especialitzat en recerca sobre

bé que s’acostuma a centrar tots els esforços en

protagonisme econòmic creixent en la nostra societat,

la societat en xarxa i l’economia del coneixe-

el primer, aquesta obra de caire divulgatiu reco-

i en aquest context, els estudis tècnics presenten

ment, així com en l’estudi de les tecnologies

mana, en matèria de seguretat de les dades digi-

el nivell més alt d'ocupació, amb un 95,02%, segons

de xarxa i àrees específiques de software. L'IN3

tals, de conscienciar, educar i formar a les persones

l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari

ofereix el programa de doctorat sobre la Societat

en tot plegat. Sobretot, perquè només així s’acon-

de Catalunya (AQU). Malgrat tot, la manca de profes-

de la Informació i el Coneixement. Disposa de

segueix que les diferents solucions de tipus anti-

sionals en gairebé totes les branques de l'engin-

dos grups de recerca en l’àmbit ‘Economia,

virus, tallafocs, encriptació de documents i altres,

yeria comença a ser alarmant. Amb aquest teló de

empresa i TICS’, anomenats ONE (Observatori

siguin plenament efectives. Al llarg de les seves

fons, la principal finalitat d’aquesta obra és fomentar

de la Nova Economia) i i2TIC (Grup d'investi-

pàgines, s’explica de manera molt didàctica què

les vocacions cientificotècniques entre el jovent. Es

gació interdisciplinària sobre les TIC). L’ONE

cal fer per identificar els riscs més corrents per

parteix d'una breu introducció històrica centrada

focalitza la seva activitat en l’estudi de la trans-

als usuaris domèstics i escollir les mesures de

en l'ensenyament de la tècnica a Catalunya i s'ex-

formació organitzativa de l’empresa dins el

protecció adequades en cada cas. En aquest

pliquen, de manera didàctica, les àrees d'activitat

marc dels processos de globalització econò-

sentit, es comença fent la descripció de les

de les diverses enginyeries, així com la trajectòria,

mica i emergència de la societat del coneixe-

amenaces més importants i la manera d’enfrontar-

el tarannà i les inquietuds dels col·legis professio-

ment. A més d’analitzar el paper dels recursos

s’hi i contrarestar-les, i ja en la part final es repassen

nals en què s'organitzen els enginyers. També s'ofe-

humans, intangibles i tecnològics en l’èxit

els inconvenients que plategen les xarxes sense

reix una descripció dels casos d'èxit empresarial

empresarial, també investiga l’activitat comer-

fils Wi-Fi i s’ofereix un seguit de consells sobre

basats en l'enginyeria, així com dels equipaments

cial i de màrqueting electrònic des de la doble

l’ús plenament segur d’algunes de les aplicacions

i centres de recerca en què l'aportació dels engin-

vessant de la empresa i el consumidor. Al seu

més populars d’Internet, com ara el navegador,

yers és decisiva. Es detallen fins i tot els estudis o

torn, i2TIC fa l’anàlisi de l'eficiència i el benestar

l’email, el xat, etc. Val a dir també que s’han

carreres i les universitats o escoles d'enginyeria on

a la societat xarxa i investiga els determinants

agrupat en un apèndix nombrosos llocs web als

es poden cursar, i es fa un repàs de les accions més

de l'eficiència (productivitat, competitvitat i crei-

què es pot acudir per ampliar la informació faci-

importants que els enginyers catalans impulsen

xement econòmic) i el benestar sota els efectes

litada o fins i tot per descarregar-se software i

arreu del món per afavorir el desenvolupament humà

de xarxa, en base a paràmetres analítics concrets,

altres eines de seguretat informàtica.

i la cooperació internacional.

com ara la dinàmica organitzativa.

42

TLC50-p.42 a 44 ok

17/6/10

11:04

Página 43

Tribuna

Parlem de la Llei Òmnibus

L

’anomenada Llei Òmnibus està causant un terratrèmol als col·legis professionals. La virtual desapaMiquel Ramírez Degà COETC

rició del visat, la no obligatorietat de col·legiació, la fixació de les quotes d'inscripció en mers costos

administratius, l'establiment de sistemes d'atenció al client final, tenen com a efecte una dramàtica retallada en la línia d'in-

els enginyers. Cal recordar que en la història coneguda ningú

gressos i un increment de la de costos, qüestionant la viabi-

ha guanyat una batalla sense estructures organitzades. Desvertebrar

litat econòmica de les institucions.

el país en temps difícils és un error que ens passarà factura.

No podem atribuir d’altres intencions al legislador excepte

Com a col·lectiu no entrarem en valorar les intencions, però

la declarada d'abaratir els costos, però sí que podem opinar

sí que podem demanar al nostre Parlament que afronti les

sobre els fets i les seves conseqüències previsibles.

conseqüències de les seves decisions.

Remarcarem, com s'ha fet de manera detallada i exhaus-

Tan sols un apunt per a l'esperança: el Col·legi Català

tiva en les al·legacions presentades durant el desenvolupa-

d’Enginyers de Telecomunicació naixerà properament conei-

ment de la llei, que es trenca la cadena de garanties en projectes

xent el nou ecosistema. És a les nostres mans crear una insti-

i execució d'obres, desapareixent les baules lligades als col·legis

tució del segle XXI eficaç en la seva actuació social i en la

professionals. Així, l'Estat esdevé l’únic garant de les atribu-

defensa dels interessos de la professió a la qual representa,

cions professionals atorgades per la titulació acadèmica de

alhora que eficient en l'assignació de recursos. Som més de

manera automàtica a l'inici de la cadena de valor, i els tribu-

9.000 ‘telecos’ a Catalunya i organitzats podem aportar a

nals com a final de la mateixa, en un procés que podem clas-

aquest país i a la nostra professió el millor de les TIC. Esperem

sificar ‘ex post’.

que les nostres institucions comprenguin la necessitat de

Pel que fa a l’anàlisi de les conseqüències, el canvi en la realitat econòmica col·legial sense un període transitori que

vertebrar la societat i el paper que els professionals organitzats poden jugar-hi.

permeti adaptar aquestes institucions a la nova situació, mitjançant una evolució ordenada del model, trenca amb el principi de continuïtat econòmica, la qual cosa posa en greu perill l’existència dels propis col·legis: quina empresa suporta una disminució dels seus ingressos d’un 70%?

Arribats a aquest punt, convé puntualitzar al nostre Parlament, Govern i oposició, que un país té com element bàsic als seus professionals per a la construcció del seu futur. No hi ha país de l’anomenat primer món sense enginyers. L'economia actual se suporta en la tecnologia i la seva gestió. Això és el que fem

“El Col·legi Català d’Enginyers de Telecomunicació naixerà properament coneixent el nou ecosistema”

43

TLC50-p.42 a 44 ok

16/6/10

11:42

Pรกgina 44