51 setembre 2010
Les TIC en clau electoral_ 22
Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH_ 16
Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”_ 8
sumari
Any 16
Número 51
09/2010
Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 93 229 2003 F. 93 229 2042 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat Degà del COETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal
Pàg.
Editorial 3
Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat
8
2
Suport al projecte Xarxa Oberta Ofrena floral de l’11 de Setembre 4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori A favor de l’Estatut
Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”
Tecnologia 12
PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi
Mirador 16 20 22 24 28
Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH Catalunya, el coneixement i el Cercle Les TIC en clau electoral Singularitats de la crisi i remeis per combatre-la Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’
Empresa i societat 30 32
Passos previs d’un pla d’internacionalització Cap a un llenguatge comú de tecnologia i negoci
‘Inter nos’ 34
L’orgull de ser un ‘teleco’
Ofertes comercials i serveis 36
Dipòsit legal: B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Visita a la central nuclear Vandellós II
Entrevista
Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com
Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL.
Suport unànime als resultats i la gestió de les Juntes
per enginyers
6 6
Col·laboracions: Jordi Bosch Javier Busquets Philippe Calvó Xavier Castillo Oriol Ciurana Albert Domingo Jordi Duch Oriol Ferran Carles Flamerich Argèlia García Joan Majó Marc Murtra Josep Pegueroles Marc Pifarré Carmen de Rivera Santi Rodríguez Josep Torrobella Mateo Valero Carlos Vivas
Petits grans canvis
Destacats 4 5 5 5 6
Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat
Fotografia i imatges: Ricard Novellas i Flickr
Sumari
Acord amb Ontinet en seguretat informàtica
Calidoscopi 37 38
Tempura Kakiage: taller de cuina japonesa Publicacions
Tribuna 39
Un esforç amb recompensa
editorial
Petits grans canvis i feu un cop d’ull ràpid a la revista Tele-
Ara bé, l’esforç i dedicació dels ‘telecos’ ha de tenir el su-
cos que teniu a les mans veureu que hi ha
port tant de les institucions públiques com privades, atès
canvis, que hi ha alguna cosa diferent que
el grau de consciència que totes tenen del paper que de-
la fa un xic especial. Concretament, té un
senvolupa el nostre col·lectiu i de la seva alta capacitació
format més lleuger i planteja una aposta
per avaluar, dissenyar i aplicar les polítiques adequades
clara per la informació directa i visual, ca-
d’impuls i desenvolupament de les persones i del sector.
paç d’harmonitzar sense esforç les píndoles breus d’infor-
Per aquest motiu, ja fa temps que estem treballant per una
mació amb els articles de fons i facilitar-ne la lectura.
nova entitat que pugui operar des del territori i amb plena autonomia per assolir aquesta fita: el Col·legi català, que
La nostra revista, de fet, només recull un canvi més dels que
veurà la llum en les properes setmanes.
estem experimentant com a col·lectiu. Per als enginyers de telecomunicació de Catalunya, l’any 2010 és el moment per
Sabem que el 2010 serà l’any de l’inici del ‘canvi’, impulsat
dotar de valor afegit tot allò que fem: els nostres projectes,
per un conjunt de petits canvis que faran que la professió
la nostra relació amb els clients i amb l’Administració, la
evolucioni i que els ‘telecos’ haguem de créixer i treballar
manera de comunicar la nostra feina i el nostre dia a dia;
en les noves realitats que ens esperen, però tindrem més
en definitiva, és l’any del ‘canvi’.
eines i més recursos, serem proactius i capaços d’anticipar i donar resposta a les necessitats que puguin sorgir des
Els enginyers, abans de res, som creadors, som gestors de
d’una institució més propera, més oberta i de futur.
la innovació i això ens dota de capacitats estratègiques clau per afrontar la incertesa. Per això, davant dels nous reptes de futur que se’ns plantegen hem d’actuar conjuntament per assolir, pas a pas, el reconeixement de la vàlua de professionals de les telecomunicacions formats al nostre país. És per això que avui ens hem de felicitar per tenir la capacitat de gestionar el canvi i de liderar nous projectes i iniciatives amb tenacitat i esforç, amb l’objectiu de fer de les nostres telecomunicacions una eina de futur.
‘La nova entitat en què estem treballant perquè pugui operar des del territori i amb plena autonomia, el Col·legi català, veurà la llum en les properes setmanes’
3
destacats
Suport unànime als resultats i la gestió de les Juntes Assemblees Generals Ordinàries del COETC i l’ACET El passat dia 16 de juny, la sala d’actes del COETC/ACET va acollir les Assemblees Generals Ordinàries de les dues institucions, que van aprovar, en ambdos casos, tots els punts de l’ordre del dia. Concretament, la vintena llarga d’assistents va donar el seu suport unànime als resultats econòmics de l’exercici de 2009 i als pressupostos per al 2010. La doble Assemblea General Ordinària del COETC/ACET es va iniciar amb la sessió encapçalada pel president de l’ACET, Carles Martín, que va prendre la paraula per donar la benvinguda als assistents i informar-los de l’activitat desenvolupada al llarg de 2009, amb especial atenció als aspectes institucionals més destacats que s’han impulsat i que es reflecteixen en la web del nostre col·lectiu. Fet aquest informe, el tresorer, Josep Bosch, va presentar la liquidació de comptes anuals de l’exercici 2009, que recullen una disminució d’ingres-
R Els assistents a les dues Assemblees van omplir la sala d’actes de la nova seu.
sos relacionats amb l’activitat de formació, però no impliquen un balanç
citat i patrocinis per activitats. La seva
local. Així i tot, els assistents van apro-
negatiu degut al control de la despesa
exposició va culminar amb la votació
var unànimement el resultat econòmic
associada.
del nou pressupost, aprovat per una-
i la gestió de la Junta Rectora durant
nimitat.
l’exercici de 2009.
var per unanimitat el resultat econò-
Ja en la sessió següent, corresponent
De cara a l’exercici actual, el degà del
mic i la gestió de la Junta Directiva
a l’Assemblea General Ordinària del
COETC, Miquel Ramírez, va presentar
durant l’exercici de 2009 i es va donar
COETC, presidida per Miquel Ramí-
les principals actuacions de caire ins-
pas a la presentació de les iniciatives
rez, un cop resumides per part del
titucional, el pressupost de les quals
més destacades d’ordre institucional
degà les iniciatives portades a terme
va detallar-lo Joan Soler. L’aspecte
previstes per al 2010, a càrrec del seu
durant el 2009 i disponibles a través
més destacat de les diferents parti-
president Carles Martín. D’acord amb
de la nostra web, el tresorer, Joan So-
des és que el pressupost assignat,
els detalls del pressupost d’enguany
ler, va detallar els comptes anuals de
de 147.687,04 d’euros, és aproxima-
associat a aquestes activitats, presen-
2009. Un exercici que posa de mani-
dament un 20% inferior a l’anterior,
tat per Josep Bosch, es planteja man-
fest que les seves despeses, d’un total
i un 40% en relació al de 2008. Una
tenir un nivell d’ingressos similar al de
de 215.164,88 euros, excedeixen en
notable disminució deguda a la impor-
l’any anterior en el diferents capítols i
4.704,88 euros la quantitat pressupos-
tant baixada en drets de visat. La seva
millorar-los en promoció i comunica-
tada de 210.460,00 euros, una petita
votació va ser també favorable per
ció, aconseguint més acords en publi-
desviació derivada de l’import del nou
unanimitat. @
A continuació els assistents van apro-
4
Visita a la central nuclear Vandellós II El passat 8 de juny, una quinzena de col·legiats/associats van visitar les instal·lacions de la central nuclear Vandellós II a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), fent un recorregut de caire tècnic centrat en el funcionament de la planta en general i dels sistemes de telecomunicació en particular de què disposa: sistemes de monitorització i control, seguretat... Concretament, el grup va conèixer de primera mà el sistema de vigilància de la radiació i el funcionament de la sala de control, a més del simulador de formació del personal, ubicat en les instalacions de Tecnatom. La jornada, dirigida per Rafael Albaladejo i conduïda per Àngel Lopera, de l’equip de comunicació i relacions externes, va comptar també amb la col·laboració del company Miguel Angel Garcés en la gestió de la visita. @
Suport al projecte Xarxa Oberta
Ofrena floral de l’11 de Setembre
La Junta Rectora del COETC va fer
talunya i a tots els municipis de Ca-
públic el passat 15 de juliol el seu
talunya per a proporcionar servei a
posicionament favorable al desplega-
les administracions públiques i oferir
ment de xarxes de nova generació i
l’excedent de capacitat al mercat ma-
Com cada any, el COETC/ACET va
més concretament al projecte Xarxa
jorista de telecomunicacions d’acord
celebrar l’11 de Setembre, Diada
Oberta, exposant el següent:
amb les condicions que fixi la UE.
Nacional de Catalunya, participant
L’economia del coneixement i
El projecte Xarxa Oberta permetrà
en l’acte tradicional de l’ofrena flo-
l’augment de la competitivitat de les
incrementar l’eficiència i la producti-
ral al monument de Rafael de Casa-
nostres empreses requereix infra-
vitat dels serveis públics gràcies a les
nova, protagonitzat per institucions,
estructures
telecomunicacions
possibilitats que ofereix la gran capa-
partits polítics i entitats.
d’acord amb les necessitats d’un
citat de connexió. Però, fonamental-
mercat internacional i globalitzat.
de
ment contribuirà a l’equilibri territori-
El seguici de representants del nos-
El Govern de la Generalitat de Ca-
al de Catalunya, facilitant els recursos
tre col·lectiu va estar encapçalat pel
talunya ha estat treballant des de fa
per al desenvolupament d’una nova
degà del COETC, Miquel Ramírez,
uns anys en el projecte denominat
oferta de serveis en zones on la inver-
el president de l’ACET, Carles Mar-
Xarxa Oberta, per al desplegament i
sió privada té dificultats per desple-
tín, i el gerent, Guillermo Canal. @
construcció d’una xarxa troncal, co-
gar les seves xarxes o desenvolupar
marcal i urbana, de comunicacions
els seus projectes.
electròniques de banda ampla ba-
La situació econòmica actual no
sada en fibra òptica. L’objectiu del
és excusa per retardar la implanta-
projecte és arribar a totes les seus
ció de projectes com el de la Xarxa
corporatives de la Generalitat de Ca-
Oberta. Estem davant d’una inversió imprescindible per al futur desenvolupament econòmic de Catalunya, bàsica per incrementar la competitivitat de les empreses i crear nous llocs de treball d’alt valor afegit. Renunciar a inversions que potencien el futur, condicionen negativament el desenvolupament econòmic desitjat per als propers anys. @
R El degà del COETC, Miquel Ramírez, amb l’ofrena floral a les mans, en l’instant previ a retre homenatge al monument de Rafael de Casanova.
5
destacats
4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades per enginyers El Col·legi d’Enginyers Industrials i
empresa no existent
empresa existent
sense experiència
àmbit universitat
diversificació
amb experiència
creació
creixement
nou producte o servei innovació interna
nous mercats internacionalització
l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances ha constituït un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores amb la col·laboració de l’IFEM (societat del grup ICF, gestora del fons del programa JEREMIE a Catalunya) i Banc Sabadell. Aquest fons d’inversió, que comptarà amb un capital de 4 milions d’euros, tindrà com a objecte la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria. Aquesta iniciativa forma part de les po-
novació que sorgeixin en el teu entorn
lítiques de foment de l’emprenedoria
destinat a:
projectes empresarials generats. • Donar suport al desenvolupament,
que les dues institucions professionals
facilitant l’agregació dels diferents
duen a terme per incentivar la creació
• Fomentar l’esperit emprenedor en-
de noves empreses liderades per engi-
tre els enginyers amb experiència i
nyers a través del programa Enginova.
coneixement del mercat.
agents que han d’intervenir-hi o hi poden intervenir.
• Dinamitzar la generació de projec-
Els objectius d’aquest servei són: aju-
Què és Enginova?
tes innovadors amb alt potencial de
dar a crear noves empreses i també
És un servei de detecció i dinamització
creixement.
l’acompanyament en el creixement
de les iniciatives emprenedores i d’in-
• Analitzar, avaluar i assessorar els
VISAT 01/OCT/201
0
Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori
d’empreses existents. @
E s tat u t
A favor a l’Estatut El COETC/ACET ha donat suport al ‘Manifest dels Col· legis Professionals de Catalunya en defensa de l’Esta-
El passat 5 d’agost es va publicar el Reial Decret
tut’, i d’adhesió a la manifestació del dia 10 de juliol del
1000/2010 sobre el visat col·legial obligatori, que en-
2010, convocada per Òmnium Cultural, que han signat
trará en vigor el proper 1 d’octubre de 2010. @
43 col·legis i associacions professionals. @
6
Demo-centre El Demo-Centre del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Un espacio para el encuentro con la industria y los grandes usuarios de sistemas avanzados de telecomunicaciones, electrónica y tecnologías de la información. Situado en el distrito 22@ de Barcelona, el CTTC demo-centre acoge eventos en forma de visitas guiadas, demostraciones, seminarios y talleres prácticos.
QUÉ OFRECE
Seminarios, talleres y sesiones de estudio e investigación: • Sistema global de navegación por satélite. • Redes ópticas inteligentes. • Redes IP de nueva generación - redes auto-organizadas y cognitivas. • Antenas reconfigurables. • Osciladores de microondas.
Demostraciones: • SIP vertical handover • Transmisión de video de alta definición sobre redes IP. • Plano de Control GMPLS/PCE de una red fotónica. • Sistemas ópticos para redes fotónicas. • Posicionamiento con sensores inerciales. • Osciladores acoplados. • Tecnología UWB en ULAND testbed. • Simulador de redes heterogéneas DEMOCLES. • Algoritmos multi-antena en testbed GEDOMIS. • Desarrollo de circuitos RF/MW.
ONA OPTICAL NETWORKING AREA
RADIO
ACCESS
COMMUNICATIONS
TECHNOLOGIES
IP
COMMUNICATIONS
TECHNOLOGIES
SUBSYSTEMS
Contactar y estar al corriente de nuestras actividades: Las actividades pueden organizarse en base a la demanda de los interesados. Si nos proporciona su nombre, empresa y motivo de interés con un email de contacto le mantendremos al corriente de las actividades programadas en nuestro Demo-centre. Email democentre@cttc.es Más información en www.cttc.es
ENGINEERING
entrevista
“Cal combinar ambició, esforç i optimisme” Al capdavant de la seu a Catalunya de l’operador de telecomunicacions Orange hi ha Mònica Sala, una ‘teleco’ convençuda de poder contribuir a augmentar la demanda dels estudis d’enginyeria, actuant com a referent. I és que intueix que “segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones”.
de
vocació clara. Les opcions que em cri-
i amplis que són bàsics per entendre
la seva etapa personal
daven més l’atenció eren les enginye-
qualsevol sistema tecnològic. I el que
prèvia a la seva trajec-
ries Industrial, de Camins i de Teleco-
és més important, és una carrera on
tòria professional d’en-
municació, però també m’agradaven
‘s’apren a aprendre’ i a raonar.
ginyera de telecomunicació, que ara
la medicina i el dret. Finalment vaig
acaba de ser distinguida amb el guar-
escollir ‘telecos’ perquè aquell any va
Què li va cridar més l’atenció del pla
dó Enginyera de l’Any, corresponent
encapçalar el rànquing de carreres
docent i curricular de l’ETSETB-UPC,
als Premis Salvà i Campillo 2010.
més difícils, publicat en un diari. Vaig
en l’instant inicial de matricular-s’hi?
Quines raons i motivacions van por-
pensar, intentem aquest repte! I el que
Confesso que no vaig fer un estudi ex-
tar-la a formar-se en Enginyeria de
em vaig trobar és una carrera que
haustiu del pla docent i curricular de
Telecomunicació?
demana un esforç important, però et
l’Escola. L’únic que vaig mirar van ser
Abans d’escollir la carrera no tenia una
dóna uns coneixements tècnics sòlids
les assignatures de primer curs, que
C
8
omencem
parlant
Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya
“Els ‘telecos’ hauríem de millorar el domini de l’anglès, la preocupació per la innovació i les bases de gestió empresarial” si no em falla la memòria, eren Càlcul,
Quin balanç faria del seu pas per
Àlgebra, Física, Química i Dibuix Tèc-
l’ETSETB-UPC?
nic. I em van semblar perfectes per
El balanç és molt positiu, tant en l’as-
començar el meu camí universitari.
pecte personal com professional. Respecte al personal, fixa’t si és positiu
Quines matèries li van interessar més
que vaig conèixer al meu marit i tam-
al llarg de tota la carrera, quines al-
bé al padrí del meu fill petit. I respecte
tres s’hauria estimat més deixar de
al professional, va ser l’inici de la meva
banda, i quines també hi va trobar a
positiva relació amb el món de les te-
faltar?
lecomunicacions.
“Servidors de la societat i garantidors de l’exercici professional”
Quin paper han d’assumir els col·
Les matèries que em van interessar més van ser Processat de Senyal, Xar-
Situem-nos ja en el punt de partida
legis professionals d’enginyeria
xes, Antenes… i moltes més, sobretot
de la seva trajectòria professional
en aquest nou escenari?
a partir de tercer curs, quan començà-
d’enginyera. Com va anar la seva es-
La definició que m’agrada més
vem a tenir assignatures més especí-
trena en el mercat laboral? A quins
dels col·legis professionals és que
fiques de telecomunicacions. En gene-
entrebancs es va enfrontar i com els
‘són servidors de la societat i ga-
ral, estic molt contenta del pla docent
va superar?
rantidors de l’exercici professional’.
i dels professors que vaig tenir. Sobre
La meva primera experiència en el
Per això, crec que és molt inte-
les matèries que vaig trobar a faltar,
mercat laboral va ser un treball d’estiu
ressant que s’impliquin en tots els
diria que hi ha tres àmbits que els ‘te-
a l’empresa Nokia a Helsinki, gràcies a
àmbits: des del disseny de plans
lecos’ hauríem de millorar: el domini
una organització universitària que es
docents, passant per activitats de
de l’anglès, la preocupació continua
diu IAESTE que organitza treballs es-
divulgació o vetllant per la qualitat
per la innovació i unes bases de gestió
tiuencs a empreses de tot el món. En
dels projectes i les bones pràc-
empresarial. No sé si com a matèries
concret, recordo que la primera feina
tiques. I crec que en poc temps
del pla docent, estudis paral·lels a la
que em van assignar va ser col·laborar
tindrem una bona notícia amb el
carrera o com a postgraus, però tots
en el disseny d’una xarxa de transmis-
naixement del Col·legi català d’en-
tres són molt importants per ser un
sió per a la televisió d’un país. I va ser
ginyers de telecomunicació.
enginyer de ‘telecos’ complet, i diria
la primera vegada que vaig posar en
més, per ser un professional complet
pràctica els coneixements que havia
de qualsevol camp.
adquirit i de comprovar la seva utili-
9
entrevista tat. Aprofito per recomanar a tots els
i quan aquests ja començaven a estar
i ambició. Esforç per superar tots els
estudiants que intentin tenir alguna
consolidats, me n´han ofert de nous.
reptes que es presenten, tant els fàcils
experiència laboral en el sector abans
Evidentment, hi ha hagut moments
com els difícils. Optimisme per veure
d’acabar els estudis, perquè ajuda
difícils per projectes que plantejaven
oportunitats on la resta veu obstacles
molt a iniciar correctament la carrera
dificultats serioses o per la marxa de
(i a més, en un ambient optimista es
professional.
companys que van decidir empren-
treballa molt millor). I ambició per voler
dre nous camins professionals, però
fer coses noves i millorar dia a dia.
Quins han estat fins ara els moments
considero que és el desenvolupament
més dolços i també els més difícils
normal d’una trajectòria professional.
I des del punt de vista estrictament
de la seva trajectòria professional?
L’important és que hi hagi més mo-
professional, quines qualitats creu ha
Jo sempre dic que he estat afortu-
ments bons que dolents, i en el meu
de tenir i demostrar un “teleco”?
nada, ja que per un costat he tingut
cas, he tingut la sort que els bons són
Crec que la principal és la capaci-
bons caps, i per l’altre, he pogut tre-
considerablement més abundants.
tat d’aprendre a aprendre, i per tant,
ballar en projectes molt interessants,
“Necessitem enginyers científics i emprenedors”
Com a membre del Comitè assessor del projecte Enginyeria 2020, enmarcat en el programa Enginycat, com creu que haurien de ser els futurs “telecos”? Quins coneixements, valors i aptituds haurien de tenir: més científics o més emprenedors? La meva opinió és que els futurs enginyers han de tenir una formació sòlida i multidisciplinar, i deixar l’especialització concreta per als últims anys del període formatiu. I sobre això de si científics o emprenedors, no crec que es tracti d’escollir entre l’un i l’altre. Crec que els estudis d’enginyeria han de donar resposta a tot tipus de perfils professionals. Catalunya necessita enginyers científics i enginyers emprenedors.
10
adaptar-se al canvi. També destacaria Quina és la clau del seu èxit profes-
la importància de saber treballar en
sional?
equip i saber comunicar. La combina-
No considero que hagi aconseguit l’èxit
ció de totes aquestes capacitats amb
professional. Crec que encara em falta
uns coneixements tècnics sòlids en
molta feina per fer. De totes maneres,
telecomunicacions, fan dels ‘telecos’
per a mi, la clau del bon professional
uns professionals molt interessants en
és una combinació d’esforç, optimisme
aquest món cada cop més tecnològic.
“La manca de referents femenins frena les vocacions entre les dones”
Quin creu que ha de ser el paper de la dona enginyera? La dona enginyera té el mateix problema que la dona directiva, que és que n’hi ha massa poques. I en aquest sentit, crec que les dones que som enginyeres podem
Curriculum Vitae Nascuda a Barcelona, Mònica Sala és enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i compta amb un MBA per ESADE. És directora general d’Orange Catalunya, membre del Consell Social de la UPC i forma part del Comitè assessor del projecte Enginyeria 2020, emmarcat en el Programa Enginycat.
Quines
recomanacions
contribuir a que augmenti la demanda dels estudis d’enginyeria actuant com a referent, ja que segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones.
concretes
Afortunadament, l’any passat, per pri-
rència i que ja estan utilitzant moltes
faria a les darreres promocions de
mera vegada després de 5 anys, la
escoles d’enginyeria d’arreu del món.
“telecos” per encoratjar-les a enfron-
demanda d’estudis d’enginyeria a Ca-
Aquest nou model intenta educar als
tar-se amb determinació al mercat
talunya va augmentar enfront de l’any
estudiants d’enginyeria perquè enten-
de treball i a prosperar-hi en l’actual
anterior. Però se’n necessiten més, i
guin com idear-dissenyar-implemen-
conjuntura de crisi econòmica?
per generar vocacions crec que inici-
tar-operar sistemes d’enginyeria com-
Com deia abans, en un món on la in-
atives com Enginycat, que lidera acci-
plexes, equilibrant els estudis teòrics i
novació tecnològica és un motor clau
ons per apropar l’enginyeria als joves
pràctics, afavorint actituds com el tre-
per assegurar el creixement sostingut
durant l’educació secundària o per aju-
ball en equip i ajudant a la formació del
i rendible de les empreses i la socie-
dar als estudiants dels primers anys de
enginyers com a persones madures i
tat, la importància dels enginyers no
carrera a no abandonar-la, són excel·
reflexives. Crec que aquesta metodo-
pararà de crèixer. Per tant, el que diria
lents per canviar aquesta tendència.
logia o semblants poden ser bones en aquest moment de canvi que ens ha
als futurs telecos és: ‘Endavant, amb Com han de ser les escoles tècniques
permès el nou Espai Europeu d’Edu-
i els centres que formen els engi-
cació Superior (EEES), que coneixem
La manca de professionals en gaire-
nyers? Quin model d’aprenentatge ha
com a Pla Bolonya. @
bé totes les branques d’enginyeria
de seguir la formació dels enginyers?
comença a ser alarmant. Què caldria
Més teòric o més orientat a projec-
fer per intentar generar superàvit vo-
tes? Més especialitzat o més genera-
cacional en ciències i tècniques ex-
lista? Més tècnic o més humanista?
perimentals, l’avanç de les quals és
Hi ha un nou model educatiu anome-
l’única garantia de desenvolupament
nat Iniciativa CDIO, que va ser definit
futur?
pel MIT, que pot ser una bona refe-
esforç, optimisme i ambició!’.
Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’
11
tecnologia
PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi L’ús de les TIC per a la consecució d’una major qualitat de vida de les persones ha estat constant al llarg dels darrers anys. Un bon exemple d’això és el notable impuls dels sistemes de telecomunicacions per a la millora dels tractaments mèdics. En aquest article es descriu un sistema basat en el protocol ‘bluetooth’ per al gauriment de la incontinència urinària (enuresi). l valor de la tecnologia és
que es descriu a continuació. Es tracta
bre mitjançant un cable elèctric. El seu
directament proporcional
d’una de les primeres patents desen-
funcionament és molt simple: quan el
a la seva aplicació pràc-
volupades en base a la col·laboració
sensor detecta humitat, activa auto-
tica. Les telecomunicaci-
d’Innova HSJD i la Universitat Politèc-
màticament un senyal sonor que avisa
ons no en són cap excepció, com ho
nica de Catalunya (UPC), entre d’altres
a l’usuari que s’està orinant. Per tant,
demostra la seva capacitat d’aportar
institucions.
l’alarma sonora posa en evidència que
E
el cervell no interpreta el senyal nerviós
valor afegit a diferents sectors tradicio-
que li envia la bufeta, i això fa que el pa-
sanitat, mitjançant un enfoc renovat de
Del tractament convencional al digital
caire electrònic capaç de transformar-
L’enuresi és un trastorn consistent en
a associar el missatge del sistema ner-
los en teleensenyament (e-learning),
l’emissió involuntària d’orina durant
viós amb al fet que s’està orinant, i, per
comerç electrònic (e-business) i tele-
el dia o la nit, a una edat en què s’es-
aquesta via, poder acabar solucionant
medicina (e-health), respectivament.
pera un control normal de la micció.
a poc a poc l’anomalia.
nals com ara l’educació, els negocis i la
cient pugui aprendre, al cap del temps,
Pel que fa a aquest darrer àmbit, un
Evidentment, no és el cas de les cria-
Tot i l’efectivitat del tractament, els
dels protagonistes d’excepció a Cata-
tures, atès que encara no han après a
inconvenients que comporta són con-
lunya en telemedicina és la plataforma
identificar el senyal que la bufeta envia
siderables: es tracta d’un dispositiu vo-
Innova HSJD del departament d’inno-
al cervell quan està plena, raó per la
luminós, força incòmode de portar (so-
vació de l’Hospital Sant Joan de Déu,
qual s’orinen sense adonar-se’n. Per
bretot si s’ha d’utilitzar durant l’activitat
que canalitza les idees innovadores
a qualsevol altra edat, els mètodes de
diürna) i que no permet un seguiment
generades en l’àmbit clínic per afavorir
control i tractament més efectius i ha-
exhaustiu i automatitzat de les alarmes
el seu aprofitament per a la millora de
bituals consisteixen, ara mateix, en la
produïdes, ni tampoc de l’evolució del
l’estat de salut dels pacients en parti-
col·locació d’un petit sensor d’humitat
pacient (cal anar anotant de manera
cular i de la societat en general. Tant
en la zona genital, connectat a un tim-
manual les miccions incontrolades).
és així, que moltes de les iniciatives
Ateses les possibilitats de millora
impulsades per Innova HSJD incorpo-
d’aquest tractament, el doctor Santia-
ren les TIC tant amb la intenció d’opti-
go García-Tornel, cap de la unitat de pe-
mitzar els tractaments establerts per a
diatria de l’Hospital Sant Joan de Déu,
diferents malalties com de desenvolu-
va idear i patentar un sistema proveït
par-ne de nous. Un dels seus resultats
de les mateixes funcions però integrat en una aplicació per a un telèfon mòbil.
més destacats és l’anomenat sistema PPStop, de tractament de l’enuresi
12
Java
Un sistema capaç, a més a més, d’en-
ppstop.jar
Àrea de Cobertura ppstop 1
Java
dispositiu adreça mac canal terminal 1 @mac1 #ch1 terminal 2 @mac2 #ch1
plataforma de descàrrega per SMS Àrea de Cobertura ppstop 2
ppstop 1
Àrea de Cobertura ppstop 3
configuración @mac PPSTOP 1
pacient 1
configuración @mac PPSTOP 3
configuración @mac PPSTOP 1 configuración @mac PPSTOP 2
terminal mòbil 1
terminal mòbil 2
terminal mòbil 5 ppstop 2
ppstop 3
terminal mòbil 3
configuración @mac PPSTOP 2
pacient 2 dispositiu adreça mac canal terminal 3 @mac3 #ch3 terminal 4 @mac4 #ch4
pacient 3 dispositiu adreça mac canal terminal 5 @mac5 #ch5
terminal mòbil 4
W Escenari i sistema. viar el senyal des del sensor d’humitat
teix de produir-se, a través del sistema
WAP Push) i ha de desar un històric
fins al telèfon mòbil mitjançant conne-
de transmissió ràdio utilitzat per acti-
d’alarmes i facilitar-ne la descàrrega
xió bluetooth. La invenció s’anomena
var l’alarma. Val a dir també, en aquest
a una aplicació mèdica de control. A
PPStop (es llegeix pi-pi stop, d’acord
sentit, que amb la tramesa electrònica
més, un mateix sensor ha de poder
amb el seu nom anglès), que al·ludeix
dels senyals d’alarma a un dispositiu
activar diferents terminals mòbils (pa-
directament a la seva funció.
computacional, s’aconsegueix l’enre-
cient, tutor, etc.), i aquests s’han de poder triar, afegir, canviar...
El sistema PPStop no millora el trac-
gistrament de totes les incidències, de
tament en el sentit funcional del mateix,
cara a facilitar un seguiment més ex-
però sí que ho fa en el de comoditat i
haustiu del tractament.
Els requisits del dispositiu sensor no són menys exigents. Ha de ser de dimensions molt reduïdes per minimit-
usabilitat per al pacient en tractament,
Requisits i reptes tecnològics del sistema
zar les molèsties al pacient i sobretot
(pares, cuidadors, professionals de la medicina...), als que aporta nombrosos
La idea inicial de l’equip mèdic no té
nociu per la salut. Ha de mantenir un
avantatges. Concretament, i pel que
una solució tècnica evident ni senzilla.
baix consum per garantir una vida útil
fa al propi pacient, es beneficia, d’una
Més encara si es tenen en compte els
raonable i ha d’informar del nivell de
banda, de la desaparició de tot el cable-
requisits addicionals. Com a requisits
bateria a l’aplicació. S’ha de poder can-
jat que inclou el tractament tradicional,
generals, s’ha d’usar bluetooth com a
viar el nivell de sensibilitat del sensor
fet que incrementa el grau de confort
protocol de trasmissió i no interferir
(hi ha pells més o menys suoses) i cal
en el desenvolupament d’activitats quo-
amb altres usos bluetooth de l’entorn.
informar-ne l’aplicació. El rang de co-
tidianes, i de l’altra, de la integració del
A més, per tal que el tractament sigui
bertura per a les comunicacions entre
timbre de l’alarma en un dispositiu molt
efectiu, cal que el diferencial de temps
terminal i mòbil ha de ser de desenes
quotidià: un telèfon mòbil. Dues pres-
entre l’inici de la micció i el so de l’alar-
de metres.
tacions que, a més, impliquen estar
ma sigui inferior a 3 segons.
així com del seu entorn més proper
s’ha de garantir que el seu ús no sigui
A banda de tot plegat, PPStop ha de
seguint el tractament de manera gai-
En quant al terminal mòbil, cal
protegir les dades del pacient (inclou-
rebé imperceptible per a ningú que no
que suporti l’execució d’una aplicació
re seguretat) i ser fiable i robust, atesa
n’estigui al corrent. Pel que fa a l’entorn
PPStop específica, que aquesta sigui
l’absència d’algun dels terminals mòbils
del pacient (familiars, cuidadors i equip
compatible amb el màxim nombre
addicionals configurats (metge, tutor...)
mèdic), gaudeix de la possibilitat de re-
de mòbils i fàcilment instal·lable (per
Com que els requisits establerts
bre l’avís de la micció en l’instant ma-
exemple, mitjançant un sistema de
condicionen l’elecció de tecnologies,
13
tecnologia s’ha optat per Java JME sobre mòbil amb interfície bluetooth. En qualsevol altre cas en què els requeriments suposin un repte tecnològic important, les solucions depenen sempre del disseny del protocol de comunicacions entre sensor i mòbil. De fet, el paràmetre més
R Prototips PPStop.
crític, la reducció del temps d’alarma,
sistema de flags de manteniment d’es-
dispositiu sensor. Amb aquesta finalitat,
ha imposat la necessitat de dissenyar
tats, sabrem que en aquell moment no
el sensor estableix una connexió amb
completament un perfil bluetooth nou,
volem alarmar, sinó configurar el termi-
tots els terminals emmagatzemats a la
aliè als estàndards preexistents.
nal, per exemple.
memòria (@ MAC) i els demana que
La configuració és senzilla i només
facin una comprovació de la configura-
Protocol de comunicacions
es tracta de posar un codi equivalent
ció (“C”), alhora que aprofita per enviar
Per al disseny de les comunicacions
a l’adreça MAC del dispositiu. Un cop
l’estat de la bateria del dispositiu i el
s’ha de tenir en compte el funciona-
configurat, el dispositiu ja està llest per
nivell de sensibilitat definit per al sen-
ment dels protocols bluetooth i les se-
funcionar, ja que està escoltant conne-
sor d’humitat. L’aplicació respon “OK”
ves limitacions. Per exemple, per cer-
xions a un servei bluetooth ‘PPStop’
en cas que la MAC del màster coin-
car dispositius bluetooth dins d’un rang
que l’aplicació crea especialment.
cideixi amb la que té configurada. En
de cobertura s’han d’utilitzar els proto-
Quan el dispositiu es posa en fun-
cas contrari, no generen cap resposta
cols bluetooth DDP (Device Discovery
cionament es configura assignant-li el
i el dispositiu eliminarà aquest mòbil
Protocol) i SDP (Service Discovery
nom (‘PPStop’) i definint el nivell de
de la seva memòria. Després de totes
Protocol), als quals cal cenyir-se. A
seguretat. Després, fa la cerca de dis-
les comprovacions, el sensor s’adorm a
més, també s’han d’adquirir els parà-
positius bluetooth mitjançant el Device
l’espera de ser despertat per l’esdeveniment d’emissió d’orina.
metres que necessita el protocol blue-
Discovery Protocol (DDP). Dels termi-
tooth per a l’establiment de connexions
nals trobats, es guarda en memòria
Quan el pacient s’orina, el sensor
amb un altre dispositiu.
l’adreça MAC. Un cop finalitzada la cer-
d’humitat ho detecta i produeix un
Una decisió de disseny clau ha estat
ca, s’executa el Service Discovery Pro-
esdeveniment que capta el dispositiu
la configuració del sensor com a únic
tocol per descobrir quins serveis tenen
PPStop, que al seu torn procedeix pri-
capaç d’actuar de màster mentre que
registrats els terminals trobats. Aquí
mer a configurar de nou el transmissor
els terminals mòbils ho fan com a es-
s’espera trobar terminals amb el servei
(dormir el transmissor bluetooth impli-
claus. Es tracta d’una premissa condi-
‘PPStop’ (equivalent a tenir l’aplicació
ca perdre la seva configuració prèvia),
cionada per la voluntat de minimitzar
PPStop executant-se). En finalitzar el
i després a alarmar els terminals mò-
el consum energètic del sensor: un
SDP, s’eliminen els terminals mòbils en
bils. Per fer això, estableix una conne-
esclau bluetooth ha d’estar escoltant
memòria que no tenen el servei “PPS-
xió amb cadascun dels terminals que
el medi contínuament a l’espera de
top” i es guarda el número del canal a
té emmagatzemats a la memòria, en-
connexions i això comporta un elevat
través del qual operen els que el tenen.
viant el caràcter (“A”) seguit de l’estat
consum de bateria. Així, el dispositiu
Ja només queda discernir els termi-
de la bateria del dispositiu i el nivell de
PPStop només actuarà com a màster
nals “PPStop” corresponents a aquest
sensibilitat definit. @
quan requereixi una comunicació, i la resta del temps romandrà en espera (‘stand by’), amb consum elèctric pràcticament nul. Degut al que s’ha descrit fins aquí, i tot i que sembli més fàcil d’adjudicar al mòbil l’inici d’una comunicació amb
Oriol Ciurana Col·legiat núm. 18.932 Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC) oriol.ciurana@entel.upc.edu
el dispositiu PPStop per configurar-lo (canvi de sensibilitat, tria de terminals, etc.), serà el sensor el que ho faci. Així
Josep Pegueroles
doncs, l’usuari mullarà voluntàriament
Col·legiat núm. 12.810 Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC) josep.pegueroles@upc.edu
el sensor, despertant-lo, i mitjançant un
14
mirador
Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH Des del 22 gener de 2009, Espanya disposa d’una regulació dictada per la CMT que autoritza l’accés a les conduccions de Telefònica per fer efectiva l’estesa de fibra òptica, i estableix, des del novembre de 2009, els preus finals de prestació dels serveis de FTTH (fibra òptica fins a la llar). Aquí repassem com afecta al seu desplegament.
16
a fa més d’un any que es
Estudi en format de tesi
van definir les regles de desplegament1 de xarxes
Des del ‘Màster of Science in Telecommunications and Management [1] que
d’accés de nova genera-
imparteix la UPC en l’Escola Superior
ció (NGAN, en la sigla anglesa: Next
de Castelldefels es planteja la neces-
Generation Access Networks). Un marc
sitat d’analitzar el possible impacte
regulatori que identifica igualment di-
regulatori en les decisions d’inversió
ferents punts obligatoris del traçat de la conducció per a la prestació de ser-
dels operadors. Concretament, la tesi realitzada [2] en aquest context simula
vei simètric per part de l’operador que
el desplegament d’una xarxa FTTH a
hagi cablejat l’últim tram d’accés a la
la ciutat de Barcelona, un indret consi-
llar. Es tracta, en aquest cas, tant del darrer tram de conducció desplegada
derat idoni per a l’estesa paral·lela de xarxes, d’acord amb l’estudi [3] publi-
dins de l’edifici, com també de l’últim
cat per la CMT, que preveu que sigui
punt de connexió, en el cas de zones
un dels llocs de l’Estat on coexisteixin
de menys densitat. A més, i només en
més xarxes paral·leles, entre 3 i 4.
el cas de Telefónica, hi ha d’haver una oferta majorista per a serveis de fins a 30Mbps.
A banda d’establir el marc geogràfic del projecte, un altre aspecte que
Com a punt més important destaca
calia determinar per a la confecció
que la CMT no considera de moment
del model investigador era plantejar
un mercat regulable el que estigui per
un procés permanent de separació de
sobre de 30Mbps, encara que no està
costos en tres nivells: infraestructures,
escrit en quin moment es podrà consi-
comunicacions i serveis (Figura 1).
derar regulable.
Aquesta separació és molt útil per
Totes aquestes resolucions tenen
poder discernir el model d’opera-
com a principals objectius els que es
dor interessat en el desplegament
dicten des d’Europa:
d’una NGAN a Espanya. L’esmentada
— Aconseguir un desplegament de
Figura 1 mostra els possibles tipus
NGAN que permeti una cobertura
d’operadors existents, així com els
significativa de la població.
models que poden combinar-se per
— Mantenir o millorar la competència,
oferir el servei al client final. En aquest
incidint amb especial atenció en el
cas el model implementa un operador
desplegament de noves xarxes.
integrat verticalment, fet que equival
Aquest segon punt ha fet que el des-
al de l’actual Telefónica, que no depèn
plegament de xarxes paral·leles sigui
de tercers per oferir tota la cadena del
l’objectiu perseguit per la CMT.
servei.
O O pe pe ra ra do do rN rd eX eu tr ar al xa d’ In fr ae st ru ct ur es
O pe ra do rV O er pe tic ra al do m rd en Pr eT tI ov nt el eï eg ec do om ra rd t un eS ic er ac ve io is ns O pe ra do rN eu tr al FT TH
Se rv ei s C om un ic ac io ns In fr ae st ru ct ur es
R Figura 1. Classificació d’operadors segons les capes que gestionen: infraestructures, comunicacions i serveis.
Anàlisi
operador que ja ha cablejat l’edifici en
90% de les llars barcelonines al llarg
L’anàlisi permet treure conclusions
els casos contemplats, cobertura de
dels primers 5 anys. Amb la mateixa
sobre el projecte a desplegar, que es
cases i àrea de desplegament, pene-
suposició de penetració de mercat,
basen sobretot en dos indicadors útils
tració de mercat optimista/mitjà/pes-
20%, s’obté una quota de mercat del
per als inversors: el Valor Actual Net
simista, quota de mercat obtinguda,
18% en aquests primers 5 anys. El de-
(VAN) i el nombre d’anys necessaris
costos de material (com ara fibres de
semborsament necessari per portar a
per obtenir un VAN positiu.
diferents mides, splitters, caixes, re-
terme el projecte és de més de 300
Entenem per VAN el valor actua-
ceptors set top box, OLT, repartidors
milions d’euros. Aquí es parteix de la
litzat d’un flux de desemborsaments i
ODF, etc.) costos d’obra (rases i mini
base que aquest operador seria l’únic
ingressos monetaris al llarg del temps.
rases, instal·lació de fibra, fer fusions,
en competició de xarxes d’accés amb
L’actualització es fa ‘descomptant’
instal·lar conductes, metres de canalit-
Telefónica.
els valors futurs segons una taxa de
zació principal i secundaria per a cada
En els dos casos el VAN és positiu
descompte, que en aquest cas s’ha
usuari), i moltes altres intervencions
en dos temps ben diferents. En el pri-
triat del 10%. D’aquesta manera, un
necessàries per completar un model
inversor interessat, per exemple, en
prou aproximat a un desplegament
un retorn del 10% de la inversió pot
real per tal que sigui encertat.
determinar si el finançament d’una observant el signe, positiu o negatiu,
Decisions sobre al tipus de xarxa a desplegar
del càlcul del VAN al 10% en el perí-
En un extrem tindríem el cas d’un mo-
ode de temps que consideri l’inversor.
del lent (Figura 2), que arriba a cobrir
L’altre indicador utilitzat com a sig-
un 39% dels edificis de Barcelona al
nificatiu és el nombre d’anys necessa-
cap de 20 anys. Suposant una pene-
ris per obtenir un VAN positiu. Aquest
tració del 20% s’aconsegueix una quo-
indicador mostra el període de temps
ta de mercat del 8% del total de cases
necessari per a la recuperació del de-
d’aquesta capital. El desemborsament
semborsament un cop s’actualitzin els
necessari per obtenir aquesta xarxa és
fluxos monetaris futurs.
només de 10 milions d’euros. Una op-
NGAN li resulta satisfactòria o no, tot
A part d’aquests dos indicadors, el
ció atractiva per a inversors, però que
model contempla moltes hipòtesis de
a la pràctica sembla inviable a causa
treball sobre un desplegament: preu
de la lentitud del desplegament i les
de lloguer de la conducció, metres
possibilitats que qualsevol altre opera-
de fibra extra en el cas de conductes
dor se’ns avanci en el desplegament
plens, cost de desplegament de no-
global previst i a realitzar amb una du-
ves conduccions en el cas que sigui
rada de 20 anys.
necessari, desplegament per façana/
L’altre extrem és el cas d’un mo-
interior/d’obligació simètrica a un altre
del agressiu (Figura 3), que cobreix el
10 milions d’euros
39%
8%
R Figura 2. Model lent que cobreix el 39% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 8% d’usuaris.
300 milions d’euros
92%
24,5%
R Figura 3. Model agressiu que cobreix el 92% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 24% d’usuaris.
17
mirador que un model lent pot ser superat per 1550nm TV
1550nm TV
1490nm C B A
1490nm C B A
Telefónica. Això ens porta a pensar TV
que la regulació actual no només no concreta aspectes determinants per
ONU
A
garantir l’estesa de xarxa, sinó que ni A
1310nm A B
1310nm C
A
A
Passive splitter
litzador de nous desplegaments. Davant d’això, tot fa pensar que sense un desplegament de país esta-
1550nm TV
OLT
tan sols introdueix el factor clau cata-
rem abocats a accedir a nous serveis de tot tipus[5] i [6] a través de la ma-
TV
1490nm C B A
ONU
teixa xarxa de coure de sempre, que
B B
1310nm
B
B
caldrà exprimir fins al seu últim bit (en el termini d’uns 8 o 10 anys). La pena és que en aquestes condicions, és a dir, sense estar preparats, no aconseguirem desplegar els nous serveis i
1550nm TV
TV
1490nm C B A
W Figura 4. Funci-
onament d’una xarxa FTTH GPON a nivell de comunicació.
ONU
per tant no en podrem gaudir. @
C C
1310nm C
C
Albert Domingo Col·legiat núm. 16.641
mer cas, després de 5 anys ja és posi-
tant implica un increment del fons de
tiu. Pel que fa al segon, són necessaris
capital destinat a fer el desplegament.
més de 20 anys per obtenir-lo. Aquest
Sense anar més lluny, la major part de
punt és decisiu per conèixer el tipus
les ensopegades tenen a veure amb
d’inversor que pot estar disposat a fer
dubtes molt corrents, per exemple,
un gran desplegament de fibra òptica i
sobre la necessitat d’instal·lar o no un
també preveu les dificultats que poden
tritub; la disponibilitat incerta del tram
trobar les grans cobertures. Escenaris
demanat; el potencial replanteig de
que podríem situar entre aquests dos
l’obra que obligui a la construcció de
extrems fan que el retorn es situï al
nous conductes; el càlcul del preu de
voltant dels 14 anys, amb inversions
lloguer segons l’ocupació en volum de
properes als 130 milions d’euros.
les conduccions; les decisions municipals de molts ajuntaments que no han
On ens porta?
parat d’obrir carrers aprofitant el Plan-
El 19 de novembre la CMT fixa els preus
E i no han previst que podia ser una
definitius del ‘Servei Majorista d’Accés a Registres i Conductes’ (MARC) [4].
bona oportunitat per al desplegament
Aquí ni l’operador incumbent ni els al-
complicat una necessària intervenció
ternatius estan d’acord amb els preus
posterior d’estesa de cable.
de nous tubs, i d’aquesta manera han
acordats, que consideren injustos. Un
La conclusió més important, però
desplegament de fibra dins dels con-
també més preocupant, és que cap
ductes de Telefònica suposa moltes
operador alternatiu a Telefónica inver-
complicacions que poden fer endar-
tirà en el desplegament ràpid d’una
rerir un projecte i això es tradueix en
NGAN (Figura 4) en l’àrea urbana bar-
més temps desaprofitat per la inversió,
celonina plantejada en la tesi, degut
atès que no genera cap retorn, i per
al seu alt cost,
18
però també mostra
Xavier Castillo Col·legiat núm. 2.484
Referències [ 1 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució sobre els mercats 4-5, Resolución MTZ 2008/626, 22 de Gener de 2009. [ 2 ] Albert Domingo, Master Thesis: Modelling the Deployment of NGANs in a Competitive Market. 29 d’octubre de 2009. [ 3 ] ISDEFE, Informe final sobre los resultados del modelo de despliegue de redes FTTH/GPON en España, Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, ISCMTE-0918561IL. 17 de febrer de 2009. [ 4 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució d’oferta d’Accés als conductes de Telefónica de España S.A., Resolución MTZ 2009/1223. 19 de novembre de 2009. [ 5 ] Varian, H., Litan, R.E., Elder, A., Shutter, J., The Net impact study v.2.0. Gener de 2002. [ 6 ] Federal Communications Commission, Connecting America: The National Broadband Plan, 2010.
mirador
Catalunya, el coneixement i el Cercle A Catalunya s’ha parlat molt de la ‘societat civil’ en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer. La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.
és d’un cop algunes pre-
del coneixement com a eina per asse-
teses organitzacions de
gurar el futur benestar dels ciutadans;
la societat civil no han
i volen trobar camins per ampliar els
estat més que el braç
seus propis coneixements i posar-los
llarg de la política i una manera que
al servei de la societat catalana, tant
han tingut els partits d’estendre la
de les seves organitzacions civils com
seva influència d’una manera més dis-
polítiques. És per tant, una organitza-
simulada. Al llarg del darrer mig segle
ció al servei dels seus socis (actual-
hem vist amb molta claredat situaci-
ment prop de dos centenars) i que vol
ons d’aquest tipus, a través d’organit-
també, modestament, ser útil al país.
M
zacions empresarials, sindicals, pro-
Les seves dimensions actuals i les
fessionals o simplement associacions
seves finalitats tant concretes la situ-
culturals o veïnals. En una època en la
en en paral·lel a moltes altres orga-
que l’activitat política no era possible,
nitzacions que, a banda d’exercir les
aquesta via no solament era legitima,
seves competències oficials (Col·legis
si no imprescindible i per això moltes
Professionals, Universitats, Associa-
organitzacions tenien unes missions
cions científiques, Associacions em-
clarament formulades i unes altres
presarials...)
no declarades. (Fins i tot moltes or-
preocupació per el futur, i amb les que
ganitzacions de l’Església Catòlica van
el Cercle vol establir i ja ha establert
jugar aquest doble paper...). Però ara
relacions de col·
cal aclarir bé els camps d’actuació i
laboració.
retornar explícitament a cadascú el seu paper i les seves finalitats. El Cercle per al Coneixement/Barcelona Breakfast (CxC/BB) té unes finalitats molt clares. És una associació de persones de diferents procedències (empresaris, directius, científics, enginyers) que tenen tres
característiques:
ocupen
llocs de responsabilitat a Catalunya, fonamentalment en els sectors econòmic i educatiu; estan convençudes que Catalunya necessita un nou pas endavant en la creació i la utilització
20
comparteixen
aquesta
L’activitat d’organitzacions com el
milions
de
nous
Cercle és més important encara en
llocs de treball, i ho
moments com aquests en què és ur-
fem sense augmen-
gent elaborar una nova estratègia de
tar el deute, no podrem
futur i no hi ha un consens evident
parlar de la fi de la crisis.
sobre la direcció que cal emprendre,
Les malalties que estan
ni un lideratge suficient en tot el món
a sota dels símptomes són
polític que permeti superar la confu-
dos desequilibris: hem consumit
sió. La confusió genera desorientació
o invertit molt més del que hem gua-
i ambdues porten a la desconfiança,
nyat o ingressat, i hem fabricat moltes
ció
no en les persones o les institucions,
coses innecessàries (sobre tot pisos),
q u e
sinó, el que és pitjor, en el futur.
mentre hem hagut d’importar les que
permeti aug-
de veritat consumiem.
mentar l’eficiència de totes les nos-
Permeteu-me que, de manera telegràfica i a títol personal, expressi unes
Estimular la demanda interna ni
tres
organitzacions,
les
empreses
idees de per on hauríem d’enfocar els
serà fàcil ni massa convenient per-
per descomptat, però també les ad-
nostres debats i les nostres opcions
què va contra els dos desequilibris.
ministracions, els serveis públics (la
aquests propers mesos:
Podrem reduir el dèficit pressupostari
sanitat, l’educació, les universitats, la
A Catalunya i a Espanya estem
però no reduirem el deute públic. Po-
justícia...)
instal·lats en la crisi. Segurament hem
dem reduir el deute privat però mode-
Al Cercle estem convençuts que el
tocat fons, però hi ha el perill que ens
rant el consum. El motor de la recupe-
coneixement és a la base de tot aquest
quedem un temps llarg instal·lats en
ració ha de ser l’exportació. L’euro ens
esforç i per això voldríem participar en
el fons.
ha pres una eina, la devaluació, però
el debat que ens cal fer i contribuir a
La crisi te dos grans símpto-
ens ha donat unes noves oportunitats.
millorar nosaltres mateixos, tot millo-
mes: un intern, l’atur (més de
En aquestes circumstàncies les
dos milions de persones
paraules màgiques haurien de ser: re-
han perdut el seu lloc de
equilibri entre productivitat i rendes,
treball en un any) i un
reequlibri de la balança comercial i
altre extern, el deu-
competitivitat prenent com a referent
te (l’acumulació de
el mercat de la UE. La mesura de la
deute privat molt
competitivitat ha de ser la ratio ex-
exagerat i deute
portacions/vendes. És una mesura de
públic,
competitivitat però a més de competi-
moderat
però molt crei-
rant les nostres organitzacions. @
tivitat exportable.
xent, agreujat per
Fer tot això demana un extraordina-
un fort dèficit co-
ri esforç d’innovació, en el sentit més
mercial). Fins que
extens del terme, és a dir no solament
no inventem dos
innovació de productes, si no innova-
Joan Majó President del CxC/BB (Cercle per al Coneixement/ Barcelona Breakfast)
21
mirador
Les TIC en clau electoraL
El sis partits polítics amb representació parlamentària a la Cambra catalana han començat a perfilar el respectius programes electorals de cara a les properes eleccions autonòmiques, previstes per al 28 de novembre. Recollim aquí les seves propostes específiques en matèria de telecomunicacions, Internet i societat de la informació.
Construint el futur
Encuentro público-privado
Establerta la planificació per dotar el
Desde C’s somos conscientes de que las nuevas tecnologías serán de una
sàries mitjançant el Pla Catalunya Con-
Banda ampla a preu raonable
necta, i activat el projecte Xarxa Ober-
El nivell d’implantació de les TIC en
sociales y económicos que marcarán
ta, que haurem de culminar totalment
una societat és un indicador del seu
el futuro a corto y medio plazo. Cree-
en els propers anys i que constituirà
grau de competitivitat. És per això que
mos que este desarrrollo no puede ha-
l’eix sobre el que podrem crear un mo-
resulta fonamental l’adopció d’aques-
cerse únicamente desde el Gobierno,
del de telecomunicacions adequat a la
tes tecnologies, no com una finalitat
sino que debe hacerse de la mano del
realitat de Catalunya i no imposat, cal-
en sí mateixa, sinó com una eina per
sector privado. Y este marco debe favo-
drà anar més enllà, i seguir impulsant
assolir un alt índex de resistència a les
recerse por parte de la Administración
el desplegament dels serveis en mobi-
crisis econòmiques com l’actual.
Pública tanto desde el punto de vista
territori de les infraestructures neces-
litat, que complementin els esforços en infraestructures estratègiques.
Hi ha molt camí per recórrer, co-
trascendencia capital en los modelos
normativo como financiero.
mençant per la disponibilitat d’infra-
Por lo que se refiere a las aplica-
Hem de continuar treballant pel ple
estructures que permetin l’accés a la
ciones prácticas inmediatas, se debe
reconeixement de la tecnologia com a
banda ampla a un preu raonable. El
intensificar la utilidad de las nuevas
part fonamental del desenvolupament,
projecte ‘Xarxa Oberta’ de Catalunya
tecnologías en estos ámbitos: simplifi-
l’equilibri i la llibertat del país, amb tot el
pot ser una oportunitat si s’aprofita
cación de los trámites administrativos
que pot suposar d’impuls per al sector.
adequadament.
y transparencia en la gestión pública,
L’aposta tecnològica necessitarà de
I en darrer terme, cal continuar
alfabetización digital de la ciudadanía,
professionals que tinguin, des dels es-
impulsant el desenvolupament de ser-
fomento de una cultura empresarial
tudis d’enginyeria als cicles formatius,
veis i aplicacions, per tal de fer més
digital e innovadora, eficiencia de los
el reconeixement acadèmic i professio-
competitives les nostres empreses,
cuerpos de seguridad y protección
nal que es mereixen totes les enginyeri-
més eficients les administracions i
civil, e implementación de las nuevas
es TIC en el marc establert per la Unió
en definitiva millorar el benestar de la
posibilidades tecnológicas en el sector
Europea.
nostra societat.
agrícola.
Jordi Bosch
Santi Rodríguez
Carmen de Rivera
ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
PPC (Partit Popular de Catalunya)
C’s (Ciutadans)
22
Accelerar el motor econòmic de les TIC Des de CiU apostem per les TIC com tribuir decisivament a reforçar el tei-
Modernitzar Catalunya amb l’ajut de les TIC
xit productiu del país i aixecar el seu
Des d’ICV-EUiA, proposem la moder-
sostre innovador. Amb aquest objec-
nització social i ecològica de Catalunya,
Noves fites de la societat digital
tiu, impulsarem una transformació
i les TIC han de provocar aquest canvi,
El PSC vol impulsar, de cara al futur
de l’Administració Pública per fer-la
amb criteris de sostenibilitat i renova-
més immediat, tres noves fites en ma-
oberta, transparent i electrònica, i col·
ció tecnològica de la indústria, l’agricul-
tèria de societat digital.
laborarem molt estretament amb tota
tura, l’habitatge, la mobilitat...
a motor de l’economia, pel fet de con-
mena de projectes participats pel teixit TIC català de grans empreses i pimes.
1) Canvi cultural i realisme
Les comunicacions electròniques
Cal reformar molt a fons el funciona-
han de ser neutrals i les operadores no
ment de l’Administració Pública i l’edu-
La nostra proposta també inclou
han de poder retardar, desviar, priorit-
cació. Les propostes concretes que
accions tranversals, com ara el de-
zar o impedir els trànsits de dades, ni
despleguin aquesta reforma han de
senvolupament d’infraestructures de
discriminar per protocols o aplicacions.
generar estalvis i millores clares i im-
telecomunicacions de nova generació,
Apostem pel desplegament d’in-
mediates dels serveis prestats, i anar
garantir una societat TIC segura a la
fraestructures de telecomunicacions
xarxa, reforçar la formació en compe-
neutres des del sector públic com una
tències TIC de la ciutadania, interope-
garantia per a la ciutadania, les em-
Cal recolzar la indústria i el talent exis-
rabilitat dels sistemes amb l’objectiu
preses i les mateixes administracions
tents, i impulsar la seva competitivitat
de simplificar els tràmits amb l’Admi-
de poder disposar de nous serveis, de
mitjançant les tecnologies digitals, que
nistració, la certificació o la identitat
qualitat, a preus competitius i arreu
han de facilitar l’aparició de noves ide-
digital.
del país. Cal impulsar nous models de
es i projectes empresarials que aprofi-
I a banda de les accions sectorials,
desplegament de xarxes de fibra òptica
tin les bases existents de coneixement,
relacionades amb l’educació, sanitat i
que garanteixin l’equilibri territorial: la
talent i experiència.
justícia, amb les empreses i entitats, i
Xarxa Oberta és una oportunitat que
les administracions públiques de Ca-
cal impulsar.
acompanyades d’un fort lideratge. 2) Model productiu
3) DNI electrònic Segurament, el repte estratègic més
talunya, també proposem un conjunt
Donem suport a la Carta per la
important ara mateix és establir la
d’accions tractores, com ara les xarxes
innovació, la creativitat i l’accés al co-
identificació de cada persona a través
d’excel·lència i innovació, la promoció
neixement (http://fcforum.net). I de-
d’Internet. Cal que tots els ciutadans es
de clústers tecnològics, projectes de
fensem que les AAPP només utilitzin
puguin identificar fàcilment a través del
ciutats intel·ligents, de mobilitat, de lo-
estàndards oberts i impulsin el progra-
DNI electrònic, per tal que esdevingui
gística o la gestió de la cultura.
mari lliure.
l’estàndard d’identificació.
Marc Pifarré
Oriol Ferran
Marc Murtra
Convergència i Unió
ICV-EUiA
PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)
23
mirador
Singularidades de la crisis y remedios para combatirla Estamos asistiendo a la desaparición de empresas serias, profesionales, con tecnología, con buenos ingenieros, pero que no son capaces de sobrevivir. ¿Cuándo se acabará la crisis? Yo he vivido varias: la del petróleo, la reconversión naval, la post. Expo, la burbuja de Internet, la inmobiliaria, etc. Algunas estrictamente nacionales y otras de influencia internacional.
Q
ué es lo que tiene de
sus problemas, y creo que estamos en
diferente esta crisis que
la recta final de conseguirlo, y vuelva
no haya ocurrido en las
el dinero a las empresas, que son al fin
anteriores? En mi opini-
y al cabo las que dan empleo. Nues-
ón hay dos singularidades:
del origen inmobiliario de esta situaci-
nanciero. Y las finanzas son como la
ón y deberían haber aplicado medidas
sangre del organismo: alimentan to-
restrictivas al desarrollo inmobiliario.
dos los órganos, pero también repar-
Yo creo que no estoy descubrien-
ten las infecciones. Y aunque el sector
do nada, simplemente es de sentido
inmobiliario es uno de los protagonis-
común, pero debemos reclamar la
tas, prácticamente todos los sectores
cualificación de las autoridades po-
se han visto afectados.
líticas y económicas y a los gestores
2) En España, la población se ha
bancarios para que sepan actuar. Y si
ido mentalizando de la necesidad de
no, que dejen paso a otras personas
apretarse el cinturón antes de que los
más preparadas.
gobernantes aceptaran que nuestra
Algo que también estoy consta-
economía entraba en recesión. Creo
tando en estos meses es que muchas
que esta irresponsabilidad es impro-
empresas de varios sectores han re-
pia de un gobierno responsable, por-
ducido sus ventas hasta un 50%. Con
que la ciudadanía exige transparencia. En otras crisis, el gobierno constataba una inflación elevada, tomaba medidas keynesianas (no siempre adecuadas): emitía deuda pública para extraer liquidez del sistema, pero la ciudadanía seguía convencida de que no pasaba nada. Me remito a las crisis del 1992 y del 2001 como prueba. La salida de la crisis era más lenta porque no había mentalidad del problema. En la crisis que estamos viviendo en España, los ciudadanos eran conscientes, aunque el gobierno lo negaba. Y por tanto la salida puede ser más rápida. El problema no se resolverá hasta que el sistema financiero solucione
24
tras autoridades deberían tomar nota
1) Que esta crisis es del sistema fi-
mirador
esta reducción no hay punto muerto
me comentaba que sus ventas se han
La internacionalización es una de
que aguante la misma estructura. Y se
reducido un 20% en global y han po-
las pocas actividades que permite
han visto obligadas a prescindir de los
dido manejar la situación con relativa
recibir subvenciones de forma prácti-
activos humanos que la sustentaban.
facilidad. Esta actividad no depende
camente inmediata. Tanto el gobierno
Si es que han sido capaces de resistir,
del tamaño de la empresa, sea grande,
central como los gobiernos autonó-
porque otras simplemente han desa-
pequeña o mediana. Pero nuestro te-
micos tienen un organismo dedicado
parecido abandonando años de expe-
jido industrial es mayoritariamente de
a darles apoyo. A nivel nacional es el
riencia, producto y comercialización.
medianas y sobretodo de pequeñas y
ICEX y en las CCAA existe uno dedi-
microempresas.
cado a sus empresas: ACCIO en Ca-
¿Existe algún otro mercado al que dirigirse? Efectivamente. España no
Para poder estar preparadas, es
taluña, Promomadrid en Madrid, IPEX
representa más del 1% del PIB mun-
imprescindible que estas empresas in-
en Castilla La Mancha, Excal en Cas-
dial. Por tanto, existe un 99% del mer-
terioricen la ‘planificación estratégica’
tilla León, IGAPE en Galicia, IVEX en
cado que está siendo desaprovechado
en su plan de negocio. Me consta que
Valencia, etc.
por la mayoría de las empresas. Y es a
muchas pymes no lo hacen y son las
No espere más para iniciar el pro-
ese mercado al que hay que dirigirse,
que más sufren. Han de preguntarse
ceso. En Secartys estaremos encanta-
ya que a igualdad de participación de
continuamente, qué clientes nuevos
dos de ayudarle. @
mercado, sus ventas se multiplicarían
pueden acceder a mi producto, cómo
99 veces. Ciertamente, esto no ocurre
debo modificar mi producto para se-
de la noche a la mañana, pero debe-
guir siendo competitivo, qué nuevos
ríamos aprender a dirigirnos al mer-
clientes puedo alcanzar, qué merca-
cado internacional de forma habitual,
dos exteriores pueden ser los más
incluso cuando el mercado local está
adecuados.
boyante, porque ahora todos lo intentan, pero eso toma tiempo.
La pregunta, “qué quiero ser de mayor”, debería ser formulada con frecuencia y seguro que además sus
Innovación e internacionalización
propios socios o clientes le pueden
Hay, por tanto, dos aspectos impor-
ayudar a resolver. El mercado exteri-
tantísimos en la gestión de la empre-
or no es tampoco una cuestión de ta-
sa: la innovación y la internacionaliza-
maño de la empresa. Como director
ción. En cuanto a la innovación, resulta
de una asociación para la internacio-
imprescindible para tener un producto
nalización, puedo decir que el 99% de
competitivo y exitoso en todos los
las empresas que participan son py-
mercados. Por lo que respecta a la
mes y están siendo exitosas. A algu-
internacionalización, es esencial para
nas, les basta con estar formadas por
diversificar riesgos y tener mercados
dos miembros familiares para estar
de repuesto. Una empresa que venia
presentes en varios países mediante
haciendo habitualmente esta actividad
acuerdos con socios locales.
26
Carlos Vivas Director general de Secartys
mirador
Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’ La Fundació CTecno és abans de res un lloc de pensament, de reflexió, de diàleg sobre la tecnologia, l’empresa i el país. Ho corrobora el nostre lema: “més tecnologia, més empresa, més país”.
d’interès: Consell d’empreses de la
entitats, hem elaborat un conjunt de
Fundació i Comissió d’Energia (ela-
reflexions sobre el que necessita Ca-
boració de recomanacions a la sub-
talunya els propers anys: són les ano-
comissió d’Energia del Congrés de
menades 5 i’s, que es convertiran en
Diputats).
l’eix vertebrador de la nostra actuació com a entitat.
Tota aquesta estructura, la trentena d’empreses que li donen suport i els
Primera ‘i’: Innovació, entesa com la
més de 250 socis personals treballen
capacitat de crear i generar nous pro-
per fer una aportació seriosa i rigorosa
ductes i serveis. Això requereix:
al país, a través del seu sector tecno-
• Un ‘Sistema ciència-tecnologia’ pro-
Constituïda el mes de juliol de 2008,
lògic i de la seva societat civil. Aquesta
veïdor de capacitat competitiva a les
la Fundació CTecno té la missió se-
contribució és especialment important
empreses instal·lades a Catalunya.
güent, prevista en els seus estatuts:
en un moment en què el país viu en
• Uns instituts de recerca, centres
• Incrementar el coneixement sobre la
un context de confusió i de manca de
tecnològics i empreses que treballin
tecnologia i les seves potencialitats
lideratge. Per això, i gràcies al treball
en cadenes de valor clusteritzades.
per part de les empreses, les institu-
de moltes persones, empreses i altres
• La captació de noves oportunitats
cions i la ciutadania del nostre país. • Fomentar el creixement de l’activitat econòmica al voltant de la tecnologia. • Posicionar el món tecnològic català a nivell institucional, tant al nostre país com a escala internacional. Les eines que fem servir per assolir
Comportament innovador (2006-2008) índex de comportament innovador 0,8
aquests objectius són: • Organització dels ‘Fòrums tecnològics de reflexió estratègica’. • Trobades o àpats de ‘networking’ exclusius per als socis. • Elaboració del ‘Baròmetre del sector
Suècia
Dinamarca Irlanda
Àustria Bèlgica 0,5 Luxemburg Països Baixos França Islàndia 0,4
• Participació en xarxes europees i internacionals, així com contactes institucionals bilaterals amb institu-
Finlàndia Alemanya
Regne Unit 0,6
tecnològic a Catalunya’ (amb periodicitat anual).
Catalunya/Espanya mal posicionats en comportament innovador.
Suïssa
0,7
Estònia Eslovènia Repúplica Txeca
Espanya Noruega Hongria Itàlia Polònia
Eslovàquia
Romania Letònia
cions de referència sobre tecnologia i innovació. És el cas del World Economic Forum. • Comissions de seguiment d’àmbits
28
Portugal Grècia Malta
Lituània
Croàcia
0,3
Xipre
Bulgària
Turquia 0,2
1
2
3
4
5
6
7
creixement interanual del comportament innovador (%) Líders
Seguidors
Moderats
Molt moderats
nota: La línia de punts mostra el comportament i el creixement innovador de la UE-27. fonts: European Innovation Scoreboard 2009, INNO METRICS i elaboració pròpia. font: La Caixa (juny 2010).
8
9
Exportacions, Importacions i Balanç del Comerç Interegional. Promig 1995 - 2007 Milions d’euros
Catalunya ben posicionada.
45.000
33.000
21.000
9.000
Exportacions
Importacions
Balanços
Ceuta i Melilla
La Rioja
País Basc
Navarra
Regió de Múrcia
Comunitat de Madrid
Galícia
Extremadura
Comunitat Valenciana
Catalunya
Castella-La Manxa
Castella i Lleó
Cantàbria
Canàries
Balears
Astúries
Aragó
-15.000
Andalusia
-3.000
font: Base de dades C-intereg.
ens sectors emergents com el ‘clean-
Tercera ‘i’: Inversió. És absolutament
socioeconòmica, que permeti l’ascens
tech’, el ‘bio-tech’ o el ‘TIC/Media’.
fonamental atreure inversors estran-
social a través de l’educació; inclusió
• El foment de l’emprenedoria de base
gers que apostin pels projectes empre-
de la diversitat, per a una societat to-
tecnològica –per escalar a mercats
sarials del país que despuntin i tinguin
lerant i oberta; inclusió Internacional,
globals des del seu naixement–.
projecció més enllà de les nostres fron-
que permeti comunicar-nos entre tots
• Una millora continua de la relació
teres. Al mateix temps, però, també cal
els països i races del mon.
entre la Universitat i l’Empresa, re-
que l’Administració, l’empresariat i el
colzada en l’Administració (‘triple
capital del propi país aposti pel finan-
Aquestes són les 5 i’s de Catalunya;
hèlix’).
çament d’emprenedors i empreses de
aquells aspectes en què hem de ser
base tecnològica i innovadora que tin-
excel·lents per tal de poder afrontar el
guin recorregut i potencial globals.
present i futur imminent, amb garanti-
• La promoció de la innovació oberta (Open Innovation). • Cultura del risc, de l’esforç i de la
es. Hi ha organitzacions, entitats, com
feina ben feta, i, d’altra banda, cons-
Quarta ‘i’: Infraestructures. El món
ara el Cercle Tecnològic de Catalunya
ciència de la necessitat de canvi i
digital necessita una base física per
(CTecno), que ja fa temps que ho di-
evolució.
moure’s i per tant Catalunya necessita
vulguem, que en fem pedagogia. Però
• Gestió del talent com a matèria pri-
seguir invertint en la capacitat de les
més enllà d’aquest fet, cal que tots
mera de l’economia del coneixement.
seves infraestructures. Entre les quals,
aquells actors amb poder i capacitat
cal destacar les següents:
de decisió i execució impulsin tots els
Segona ‘i’: Internacionalització. El
• Físiques: el sistema portuari i aero-
mecanismes, les accions i les iniciati-
mercat és el món. El mercat és global.
portuari, l’eix ferroviari mediterrani,
Pensar només en Catalunya o Espanya
trens regionals i de rodalies d’alta
és, ara com ara, una actitud absoluta-
qualitat que vertebrin el país, carre-
ment anacrònica i equivocada des de
teres, ‘green tech’, etc.
la perspectiva de país. Cal que ens projectem a escala mundial. L’empresa
ves per fer-ho realitat. @
• Tecnològiques: fibra òptica fins a la llar, 4G, TV sobre IP, etc.
catalana ha de dissenyar una estratè-
• Del coneixement: universitats, parcs
gia a nivell internacional, ja que la com-
científics, centres tecnològics, etc.
petència és a escala global. En aquest sentit, seria bo que les empreses cata-
Cinquena ‘i’: Inclusió. Entesa en sen-
lanes treballessin juntes, per sortir amb
tit ampli, que contempli la inclusió di-
més muscle a l’estranger –i en especi-
gital, és a dir la capacitat suficient i a
Carles Flamerich i Castells
al als mercats emergents com la Xina
l’abast de tothom per poder moure’s en
o l’Índia–, ser més fortes i tenir molta
el món digital sense diferència d’edat,
més implantació i projecció.
extracció social, origen, etc.; inclusió
President de l’Associació Cercle Tecnològic de Catalunya. Director General de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)
29
economia i societat
Passos previs d’un pla d’internacionalització Així doncs, és imprescindible que
Des d’un punt de vista econòmic, la internacionalització no es diferencia de qualsevol altre projecte que vulguem iniciar i per tant requereix un pla de viabilitat previ, que doni resposta a les dues qüestions més importants que hem de resoldre abans de començar: quants diners hi caldrà dedicar abans d’assolir el retorn de la inversió i com els aconseguirem?
tipus de despeses o inversions
l’equip que lidera el projecte es plan-
d’internacionalització.
tegi moltes de les qüestions següents:
cepció de les que siguin una des-
1) A quins països ens adreçarem?
pesa directa menys (per exemple,
2) Com triarem el país/països?
cessió d’oficines en delegacions
3) Necessitarem informació del nos-
a l’estranger), el nostre pla no les
tre mercat en diferents països. El
considerà mai un ingrés. Quan ar-
més pràctic és començar per diri-
ribin seran una desviació positiva
gir-se a l’Administració pública.
Amb
ex-
de la planificació.
4) Podem sol·licitar un programa pú-
11) Si preferim, o ens veiem obligats
blic que avaluï la nostra idoneïtat
a establir una filial en el país es-
per exportar.
tranger, llavors hem de fer una re-
5) Podem contactar amb consultors
collida molt detallada de la infor-
i encarregar un projecte d’inves-
mació involucrada: ubicació física,
tigació de mercats apropiats: de-
despeses legals de constitució i
manar pressupostos no acostuma
assessorament en el país (buscar
a tenir cap cost.
assessorament fiable és impres-
6) Podem dedicar persones adequa-
cindible), despeses fiscals inicials
des de la nostra organització i en-
i repetitives, recursos informàtics i
carregar el projecte d’investigació.
de comunicació. I una observació
er començar a respondre
7) Un cop triat el país on actuar, bus-
important pel que fa als assessors
aquestes dues preguntes
carem un distribuïdor o crearem
sobre un determinat país, sigui
s’ha de tenir en compte,
la nostra pròpia organització?
quin sigui: trobar-ne de bons és
abans de res, que el mi-
8) Com buscar i trobar distribuïdor?
llor pla d’internacionalització és paper
9) Com formar el distribuïdor del
12) Sobre el producte és important
mullat si l’hem d’interrompre perquè
nostre producte, verificar els seus
esbrinar les despeses de posada
no tenim prou recursos per continuar
resultats de forma sistemàtica, vi-
al mercat en aquell país: etique-
executant-lo. Per això és imprescin-
sitar-lo...
tatge,
dible, un cop determinades les líni-
10) Les administracions acostumen a
es bàsiques del pla i recollida tota la
donar subvencions als diferents
informació, quantificar-la de manera efectiva. Elaborar un pla de viabilitat d’un projecte no és especialment complicat per a un professional financer. Només cal estimar de 3 a 5 anys de comptes de pèrdues i guanys, establir el pla d’inversions, elaborar el pressupost de tresoreria corresponent i per tant el pla de finançament associat. Tot plegat, tasques que depenen bàsicament de la qualitat de la informació bàsica quantificada del projecte.
30
crític.
embalatge,
instruccions,
garanties... I per descomptat, els costos logístics de tot plegat.
13) Cal fer un estudi de marges estimats en aquell mercat. Es tracta d’un element principal del pla de viabilitat: si no hi ha prou marge, no hi ha negoci. 14) Un punt a tenir present és avaluar la capacitat del nostre equip actual per dur a terme la internacionalització: idioma, coneixement de
diferents problemàtiques amb prou
la cultura de destinació, flexibilitat
antelació i per tant tenir temps per
i actitud. Tinguem present que
trobar solucions. El nostre objectiu
pràcticament totes les funcions
final serà disposar d’un càlcul apro-
descrites són externalitzables.
ximat de despeses i inversions necessàries, així com una estimació del
Aquesta feina de recollida d’informa-
moment en què començarem a tenir
ció plantejarà un seguit de qüestions
retorn i per tant podrem saber quins
que ens permetran no només fer el pla
recursos caldrà per executar el nostre
de viabilitat, sinó enfrontar-nos a les
pla d’internacionalització. @
Argèlia García Sòcia-fundadora d’External Financial Management www.efinancialm.com
economia i societat
0,12%
€
Hacia un lenguaje común de tecnología y negocio su complejidad creciente y las nuevas
a principal aportación de valor de los proyectos de implantación de TI se encuentra, en primer lugar, en su integración en los procesos de negocio a escala organizacional e inter-organizacional, y en segundo lugar, en su caracterización como parte constitutiva de los propios modelos de negocio. Esta perspectiva contrasta con la tradicional, heredada del siglo pasado, en la que la tecnología se consideraba una ‘herramienta’ (normalmente para el control de costes) supeditada o bien ‘alineada’ con el negocio. Sin embargo, una característica fundamental de las tecnologías es que su implantación y explotación comportan riesgos importantes y una elevada complejidad. Por un lado, son proyectos de ingeniería y, por otro lado, son procesos de transformación de la organización. Ambos componentes están tan relacionados entre sí que cada vez es más difícil establecer
La segunda década del siglo XXI nos presenta un mundo con más de 1.800 millones de ordenadores personales conectados a Internet y 4.000 millones de teléfonos móviles. En tales condiciones, es difícil imaginar una empresa que no esté inmersa en proyectos de implantación de tecnologías de la información (TI), puesto que constituyen una fuente fundamental de innovación.
tendencias de externalización y deslocalización (outsourcing, virtualización, ‘cloud’) requieren una atención corporativa para su gobierno. El fuerte componente organizacional de gestión del cambio hace esencial la colaboración del negocio (la dirección general y las unidades de negocio) en la toma de decisiones. Una idea central es que las decisiones y responsabilidades relativas a las inversiones en TI no pueden recaer sólo en las espaldas de los responsables de tecnologías. Tampoco la mirada únicamente del ‘retorno de inversiones’ satisface la necesidad de construir un lenguaje común a la organización. Este lenguaje debe aportar un modelo de referencia para comprender cómo la tecnología puede hacer posible la competitividad a largo plazo, poniendo el énfasis en la capacidad de las empresas para desarrollar capacidades difíciles de imitar,
fronteras claras entre ellos. Las inver-
tanto en procesos, modelos de nego-
siones y los riesgos asociados a las TI,
cio, y en competencias directivas.
32
$
0,23%
¥ 0,06%
Creo que la mayor fuente de riesgo
potenciando el lenguaje alrededor del
focalizar su discurso en la aportación
se produce cuando ‘el negocio’ carece
valor. Esta forma de concebir la toma
valor empresarial y en propuestas rea-
de marcos de trabajo adecuados para
de decisiones considera que tecnolo-
listas (y no en modas) sobre lo que la
comprender cómo la ingeniería de
gía y empresa evolucionan de forma
tecnología puede hacer.
software (requerimientos, plazos, es-
iterativa y recíproca mediante diversos
La mejor enseñanza obtenida del
trategias de implementación…) influye
tipos de interacciones, a lo largo del
estudio de empresas en las que se
en cambios organizativos. En segundo
tiempo.
considera la tecnología como un re-
lugar, cómo el gobierno de la tecno-
Esto requiere madurez organizativa
curso estratégico, se alcanza en aque-
logía (evolución de la arquitectura,
para conectar las realidades de la em-
llas donde se dirige y gestiona el ámbi-
sourcing, organización de la función
presa y de la dirección de tecnologías
to tecnológico como un negocio para
de tecnologías) afecta al modelo de
de forma coherente y dinámica. Si se
obtener ventajas a largo plazo: contro-
negocio. La banca española está en la
consideran la tecnología y su direc-
lando costes y procesos, y, a la vez,
punta de lanza de las tecnologías de
ción como un ‘commodity’ se va en la
generando nuevas oportunidades de
la información aplicando estos con-
dirección contraria, puesto que ni los
negocio. La idea de ‘co-creación’ su-
ceptos y asumiendo que la tecnolo-
procesos ni los modelos de negocio en
pone que la toma de decisiones invo-
gía es parte de su modelo de negocio
los que la tecnología forma parte, lo
lucra a todas las partes interesadas de
donde se busca el equilibrio dinámico
son. Creo que es responsabilidad de
la organización, por lo que se requiere
entre ingresos y costes para conseguir
los directivos de tecnologías, que de-
procedimientos de comunicación para
eficiencias a largo plazo. Y más aún,
ben empatizar con el resto de la orga-
un gobierno efectivo entre la función
en comprender cómo dirigir personas
nización, puesto que, como argumen-
de la tecnología, las unidades de ne-
expertas en tecnología, en como moti-
taba antes, la mayor parte de nuevos
gocio y la dirección general. @
var, como coordinar y formas equipos
proyectos incorporan cambios organi-
y organizaciones para obtener el máxi-
zativos. Es también responsabilidad
mo beneficio.
de la dirección general y del resto de unidades de negocio establecer proce-
‘Co-creación’
sos de comunicación para estructurar
Mi propuesta es dar un primer paso
la toma de decisiones con respecto
introduciendo el concepto de ‘co-
prioridades, infraestructura tecnológi-
creación’ entre la tecnología y las rela-
ca, capital humano y los servicios que
ciones con el resto de la empresa con
deben prestar los sistemas de forma
objeto de comprender los procesos de
colaborativa y ‘co-creativa’, en función
valor basados en tecnología. La ‘co-
de los diferentes ámbitos de compe-
creación’ considera que la toma de
tencia que se definan. Finalmente, es
decisiones es solidaria entre ‘pares’
responsabilidad de los proveedores
(directivos de tecnología y negocio) y
de tecnologías, puesto que deberían
Javier Busquets Profesor i director del departamento de Dirección de Sistemas de Información de ESADE
33
‘inter nos’
el Orgullo de ser un
JO ECO
TEL
‘Teleco’ erminé la carrera de Inge·
Nuestros proyectos están dirigidos
niería de Telecomunica·
sobre todo a pequeñas y mediadas
ción en 1989 y desde 1992 dirijo Soltec, empresa de la que soy socio fundador y en la que desarrollamos software de gestión empresarial de carácter horizontal en todas las áreas funcionales. Cuando empecé a dedicarme al desarrollo de soluciones para la gestión de empre· sas, me encontré con que me faltaban conocimientos específicos más pro· fundos de las áreas de gestión empre· sarial: finanzas, marketing, operacio· nes, recursos humanos... Por eso, en 1993, decidí cursar un MBA en ESADE.
JO TELECO
El estudiante que empieza en la Escuela de Ingeniería de Telecomunicación lo hace sabiendo que no es una carrera fácil. Y no todos los que entran terminan la carrera con éxito. A menudo, el ‘teleco’ es apreciado en las empresas por esa ambición de haber empezado y haber demostrado suficiente capacidad de terminar con éxito, independientemente de los conocimientos técnicos que ha adquirido.
empresas. En la actualidad, la oferta del mercado de las soluciones ERP está dividida entre grandes marcas de aplicaciones y un numeroso grupo de pequeños desarrolladores como nosotros que creamos e implantamos productos poco conocidos pero que a menudo generan una mejor rentabili· dad para el cliente. Cuando las grandes marcas in· tentan abordar el mercado de las pe· queñas empresas se encuentran con la dificultad de conseguir una gran flexibilidad a un coste rentable para el cliente. Por otro lado, cuando las pequeñas empresas intentamos ven· der a grandes organizaciones, nos encontramos con la barrera de la falta de prestigio de nuestra marca y la li· mitación de recursos para abordar los proyectos. En la actual coyuntura de crisis, to· das las empresas sufrimos la contrac· ción del mercado, en muchos casos hasta extremos trágicos. Sin embargo, creo que quien ha hecho los deberes en el pasado con un cierto sentido común está consiguiendo aguantar la situación y saldrá reforzado cuando el mercado vuelva a crecer.
Trabajar con éxito en otros sectores Cuando desde el COETC/ACET so· licitaron mi opinión sobre el propio
34
sector tecnológico tan cambiante, esa necesidad ha existido desde siempre. Eso ha hecho que los ‘telecos’ seamos especialmente conscientes de la nece· sidad de responder al cambio y actua· lizar nuestros conocimientos de forma continua. Por otro lado, disfrutamos de una TE JO LE CO
gran capacidad de adaptación, cons· tancia
y
perseverancia.
Recuerdo
aquellos exámenes en los que te po·
JO TELECO
nían problemas que parecía que no tenían nada que ver con el temario (álgebra). O aquellos en los que por un pequeño fallo te suspendían (cir· cuitos). Cuando protestabas, el profe· sor te respondía que en tu futura vida profesional nadie te iba a perdonar los fallos. El ‘teleco’ es una persona realis· ta y valiente que se adapta a situacio·
obliga a ser muy eficientes. Ello nos
ámbito de actuación profesional y de
nes difíciles y es capaz de reaccionar
supone tomar conciencia de la nece·
mis funciones concretas dentro del
rápido ante las adversidades.
sidad de aportar valor en todas las
sector en el que me encuentro, el de
Cuando
afrontamos
proyectos
actividades que realizamos y facilita la capacidad de liderazgo.
la tecnología de los sistemas de infor·
complejos, siempre encontramos la
mación orientados a la gestión de em·
manera de enfocarlos de forma orga·
El estudiante que empieza en la
presas, lo primero que pensé es que
nizada. Los plantemos dividiéndolos
Escuela de Ingeniería de Telecomuni·
tiene poco que ver poco con el sector
en pequeñas y sucesivas fases para
cación lo hace sabiendo que no es una
específico de las telecomunicaciones
que ser capaces de alcanzar resul·
carrera fácil. Y no todos los que entran
y que poco podría aportar en este
tados prácticos medibles y efectivos
terminan la carrera con éxito. A menu·
sentido. Pero muchos ‘telecos’ tra·
a corto plazo. Y además lo hacemos
do, el ‘teleco’ es apreciado en las em·
bajamos con éxito en otros sectores
con sentido de la eficiencia. Si ser
presas por esa ambición de haber em·
desarrollando actividades como la di·
eficaz consiste en conseguir llegar al
pezado y haber demostrado suficiente
rección o la consultoría empresarial y
objetivo, la eficiencia supone además
capacidad de terminar con éxito, inde·
me parece interesante comentar esas
hacerlo con los mínimos recursos. La
pendientemente de los conocimientos
capacidades y habilidades que tiene el
dificultad de nuestra disciplina nos
técnicos que ha adquirido.
‘teleco’, además de los conocimientos
Todas estas virtudes son auténti·
técnicos que aportan la formación en
cas, funcionan y nos han hecho valio·
ingeniería de telecomunicación y que
sos, relevantes, diferentes y con una
sinceramente creo que son muy apre·
marca colectiva. Siempre que alguien
ciadas en el entorno laboral.
me pregunta, afirmo con orgullo que
El
ingeniero
de
soy un ‘teleco’. @
telecomunica·
ción es apreciado por la mayoría de las virtudes que debe tener un buen profesional o un buen directivo pero sobre todo, tiene una gran formación y es consciente de la importancia de actualizarla. En la actualidad, todas las disciplinas requieren ya de una
JO TELE CO
puesta al día periódica para poder ejercer una actividad profesional con la calidad adecuada. Pero en nuestro
Philippe Calvó Colegiado nº 10.812
35
ofertes comercials i serveis
Acord amb Ontinet en seguretat informàtica guardonats productes s’ofereixen en
’acord del nostre col· lectiu amb Ontinet con· templa diferents finali· tats, les més importants de les quals es resumeixen en els se· güents tres punts del conveni: 1) Organitzar congressos, cursos, seminaris, conferèncias, xerrades, tro· bades, col·loquis, publicacions i qual· sevol altra acció docent o divulgadora relacionada amb els objectius d’amb· dues parts. 2) Oferir productes de seguretat informàtica que siguin d’interès per al nostre col·lectiu i que en pugui gaudir en condicions avantatjoses. 3) Disposar de 10 llicències per a
Ja fa anys que l’empresa valenciana Ontinet (www. ontinet.com) fa de la seguretat informàtica la seva senya d’identitat essencial i ara ens l’ofereix de primera mà, arran del conveni de col·laboració signat amb el COETC/ ACET.
versions estàndard i ‘business’. Amb
dues
solucions
permeten
afrontar les amenaces de manera anticipada i bloquejar-les en les pri· meres hores de la seva difusió, les més crítiques, quan altres productes no són ni tan sols conscients de les mateixes. Les dues destaquen per la seva rapidesa de funcionament, pel baix consum de recursos de l’equip en el qual estan instal·lades i per una interfície senzilla i intuïtiva que permet optimitzar els productes per adaptarlos a les necessitats específiques de cada usuari. La fiabilitat del programari de segu·
la seguretat informàtica de les nos·
retat de Eset està avalada per la seva
tres instal·lacions, a canvi d’oferir
trajectòria en els premis de Virus Bu· lletin, laboratori independent d’anàlisi
l’ús del nostre logo com a entitat col· laboradora d’Ontinet en futures acci·
Eset, de les quals destaquen: Eset
de productes antivirus. Eset és l’em·
ons publicitàries.
NOD32 Antivirus i Eset Smart Secu·
presa que més vegades ha superat
rity. La primera és una solució anti·
amb èxit les proves del laboratori, as·
Distribuïdor exclusiu d’Eset
virus i antispyware ràpida, lleugera i
solint un rècord de 62 premis VB100
Especialitzat en la distribució de solu·
eficaç, mentre que la segona integra
des de 1998, quan van ser fundats.
cions de seguretat en el mercat espa·
sobre el mateix motor funcions antivi·
Ontinet disposa d’un equip de 30
nyol, Ontinet ofereix en exclusiva tot el
rus, antispyware, antispam i de talla·
persones per donar suport als usuaris
ventall d’opcions de la firma eslovaca
focs personal. Aquests dos famosos i
d’Eset a Espanya. @
36
calidoscopi
Tempura Kakiage Taller de cuina japonesa
L’escola Coquus de cuina japonesa, localitzada al barri de Gràcia de Barcelona, va ser l’escenari del curs de tres hores de gastronomia nipona, adreçat als ‘telecos’ inscrits. Com a resultat de tot plegat presentem aquí la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra. Esperem que us agradi! ada dia més popular a casa nostra, la cuina japonesa té a Barcelona un referent en Ingredients: formació culinària, l’Escola Coquus, on els ‘telecos’ inscrits al taller de tres hores vam poder gaudir de les explicacions d’en Julio, un cuiner experimentat i molt enamorat del Japó, que a mesura que avançava en la elaboració dels diferents plats ens anava introduint en els orígens d’alguns àpats, costums i ingredients. El resum del que hi vam aprendre inclou les tres receptes estrella: pollastre yakitori, tempura kakiage i sushi, i un seguit de tècniques i consells d’allò més útils per
— Pastanaga. — Mongeta verda perona. — Ceba tendre. — Pebrot vermell. — 100 g farina de blat. — 100 g maizena. — 1 culleradeta de llevat Royal. — Aigua amb gas molt fred.
saber on trobar els diferents ingredients, i per no equivocarnos a l’hora de comprar-los. Acabada la classe, va arribar el moment de provar tot el que vam cuinar, ben acompanyat d’un bon vi... en resum, una proposta molt interessant on hem après a cuinar plats exòtics i deliciosos. A continuació exposem la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra.
Elaboració: ¶ Es pelen i netegen les verdures. ¶ Es talla en juliana (tires fines i llargues) les verdures i es reserven a la nevera perquè estiguin fredes. ¶ En un recipient, es prepara la barreja de farines a parts iguals amb el llevat i es reserva fins al darrer moment. ¶ Es posa a escalfar oli de girasol a la fregidora. ¶ Quan l’oli està calent es barreja amb molt de compte la farina amb l’aigua amb gas molt freda, per evitar que es perdi
R El taller de cuina japonesa va aplegar 14 participants.
el gas. Al final la massa ha de tenir grumolls. ¶ Es passen les verdures per farina de blat per eixugar-les. ¶ Es barreja la juliana amb la massa. Es van posant cullerades de la barreja en oli ben calent. Cal esperar que l’oli s’escalfi abans de posar-ne més. ¶ S’eixuga sobre paper de cuina i es serveix immediatament. I a disfrutar... Bon profit!
Josep Torrobella Col·legiat núm. 9.655
37
calidoscopi
Manual de Domótica Autors: J. M. Huidobro i R.J. Millán Editorial: Creaciones Copyright Manual de referència per a tots els professionals de la construcció de vivendes i oficines proveïdes d’alta tecnologia, amb l’objectiu de sensibilitzar-los sobre les enormes possibilitats que ofereixen les TIC als habitatges concebuts com a edicicis intel·ligents. Amb aquesta finalitat, reflecteix els aspectes més rellevants dels protocols i dispositius utilitzats en domòtica, a més dels seus beneficis i principals aplicacions, en particular les que tenen a veure amb l’automatizació, l’estalvi energètic, la seguretat i l’accés a la informació com a funcionalitat d’oci, entreteniment i confort. L’obra comença fent una panoràmica general de les solucions domòtiques més habituals, i després va repassant diferents trets dels habitatges bioclimàtics i dels sistemes de seguretat. A continuació, fa un resum de la reglamentació bàsica de la llar digital i de les fases d’un projecte domòtic i descriu els diferents tipus de dispositius que caracteritzen els edificis intel·ligents, com ara la passarel·la residencial, el sistema de control centralitzat, els sensors i accionadors, els electrodomèstics i dispositius elèctrics intel·ligents. Posteriorment, entra de ple en els conceptes bàsics de xarxes internes d’interconnexió i dels diversos estàndards i protocols utilitzats, amb especial atenció a les tecnologies de banda ampla. Finalment, s’acaba fent un repàs exhaustiu a les aplicacions i beneficis que aporta la domòtica als diferents agents implicats en el mercat de la construcció. L’obra es complementa amb un seguit de referències bibliogràfiques. @
38
El mercado de las telecomunicaciones en las pequeñas empresas y autónomos españoles 2010. Las TIC y el espíritu emprendedor
La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010
Autoria i edició: Everis
Societat de la Informació i el Coneixe-
El 90% de les petites empreses i prop del 60% dels autònoms disposen de banda ampla fixa però només un 15% i un 8%, respectivament, gaudeixen de servei de banda ampla mòbil, segons la vuitena edició d’aquest informe, que per primer cop incorpora dades sobre l’ús de les telecomunicacions per part dels autònoms i la connexió entre les TIC i l’esperit emprenedor. L’anàlisi de la mobilitat tant de les petites empreses com dels autònoms s’ha fet en base a la confecció d’un índex específic, a partir de tres tipus d’indicadors, els corresponents als ‘equips i tecnologies’ utilitzats, el ‘tipus d’ús que en fan’ i els ‘serveis contractats’. La conclusió de tot plegat és que les empreses petites gaudeixen de més mobilitat, concretament d’una taxa del 25,8%, mentre que la dels autònoms es manté molt per sota, amb un 13,8%. En qualsevol cas, tots dos índexs reflecteixen la baixa intensitat d’ús dels servicios contratados i dels equipaments i tecnologies que faciliten la mobilitat. L’informe també analitza les diferències de mobilitat de les petites empreses i professionals autònoms per zones geogràfiques. En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que les pimes de la província de Madrid són les que estan més interconnectades, mentre que a Barcelona són els autònoms els que van per davant. @
fobsic (Fundació Observatori de la ment). http://www.fobsic.net Impulsat per la FOBSIC i el Programa Enginycat del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de DEP Institut, aquest estudi fa l’anàlisi específica dels professionals del sector TIC a Catalunya, en la línia de l’estudi que va publicar la FOBSIC el desembre de 2008 (La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals de les TIC a Catalunya, 2008) amb la finalitat de copsar l’evolució d’aquest col·lectiu dins del mercat de treball català. L’estudi se centra en el col· lectiu de professionals especialitzats en TIC amb titulacions universitàries o en cicles formatius, diferenciant les branques d’Informàtica, Telecomunicacions i Electrònica. Els professionals TIC representen el 3,48% del total d’ocupats de la societat catalana. Tot i que el total de titulats al sistema acadèmic català s’ha reduït en els últims anys, la proporció de titulats en especialitats TIC és d’un 2% més el 2008 respecte l’any 2001. Aquests professionals, especialitzats en Informàtica, Telecomunicacions o Electrònica, disposen d’un nivell avançat d’anglès i de capacitat de gestió de projectes i equips de treball, a més de bona capacitat resolutiva. Destaca el fet que el 16,3% dels ocupats treballa per compte propi i, entre aquests, 4 de cada 10 crea llocs de feina per a d’altres persones. D’altra banda, entre els ocupats per compte aliè la taxa de temporalitat és del 13,4%, més de 10 punts per sota de la del conjunt de l’estat espanyol. @
tribuna
Un esforç amb recompensa d’aquest
Però des d’un punt de vista més
temps al capda-
domèstic, les noves tecnologies resul-
vant de la Se-
ten fonamentals per crear un model
cretaria de Tele-
de país caracteritzat per l’equilibri en-
Jordi Bosch i Garcia
comunicacions
i
tre àmbits territorials, la cohesió soci-
Societat de la In-
al i la igualtat d’oportunitats. Aquests
Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat
formació, només
han estat tres dels eixos sobre els que
podem sentir-nos satisfets i orgullosos
hem intentat fer pivotar les nostres
de tot el que hem fet, d’allò que hem
polítiques i entenc que ho hem acon-
dut a terme i del que hem iniciat.
seguit, vist l’èxit d’alguns projectes,
esprés
Més enllà dels projectes concrets,
com és el cas del Pla Catalunya Con-
el fet més destacable d’aquesta legis-
necta, que ha implicat 2.600 actua-
latura en el nostre àmbit ha estat, al
cions i ha mobilitzat una inversió de
meu entendre, l’haver posat les tele-
157 milions d’euros, amb un resultat
lògic, que estem completant amb la
comunicacions en el lloc que els hi
d’enorme impacte sobre els territoris
generació de valor afegit que suposen
pertocava dins l’agenda política.
no metropolitans del pais.
iniciatives com ara la Inforegió o el Ce-
Avui ja ningú no discuteix el caràc-
Igualment, hem iniciat el camí de
siCat. Es tracta de crear entorns diri-
ter estratègic de primer ordre de les
l’operador públic de telecomunicacions
gits a la millora de la competitivitat i
infraestructures de telecomunicaci-
i, a més, l’alimentem amb una xarxa de
amb capacitat de crear empresa i llocs
ons, en la mateixa mesura que hom
més de 1.000 quilòmetres de fibra òp-
de treball de qualitat amb els plans Pi-
reconeix en les noves tecnologies el
tica per operar (la nostra flamant Xarxa
mesTic i Tic.Cat.
valor afegit que necessita la nostra
Oberta), autoritzats per una resolució
En definitiva, hem procurat treba-
economia per fer front als designis del
de la CE que ens legitima a operar-la
llar amb rigor, de manera coordinada
mon global.
com sempre hem defensat.
amb tots els agents implicats i amb
Això, a nivell pràctic, es materialit-
En aquest temps hem potenciat
l’horitzó d’aconseguir un país capaç,
za, per exemple, en una nova forma de
el sector TIC en tots els seus àmbits,
per sí mateix, de competir i liderar
treballar en coordinació amb la resta
com a part indispensable del nostre
iniciatives tecnològiques que el situïn
de departaments de la Generalitat. A
model. En aquest sentit, les inversions
en la primera línia de sortida. I entenc,
partir d’ara, les carreteres, els camins
en competència digital, formació i ex-
modestament, que amb il·lusió, ima-
rurals, els equipaments i els projectes
tensió territorial de les TIC han estat
ginació, entusiasme i amb l’ajut dels
d’urbanització públics tenen en comp-
claus per aconseguir crear un escena-
professionals, ho estem aconseguint i
te les telecomunicacions.
ri propici al desenvolupament tecno-
que això ja no hi ha qui ho aturi. @
39
Sant Gabriel 2010
Encarem el futur I encarem el futur amb un Sant Gabriel per debatre els reptes que se'ns plantegen i com els afrontarem. Parlarem dels graus, els masters, els visats, el futur de l'enginyeria i dels telecos, tant des de la perspectiva professional com institucional (Col·legi Català). Per tot això, comptarem amb la participació de: > Elena Lauroba, Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya) > Lluís Jofre, director del Projecte EnginyCat > Antoni Elias, Conseller Delegat de la CMT > Antoni Giró, rector de la UPC La benvinguda de l’acte anirà a càrrec de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i, Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, clausurarà l’esdeveniment.
28 de setembre a les 17.45h. a la Sala d'Actes del nou edifici del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (c/ Sancho d'Àvila, 125-129. Barcelona).