Revista Telecos 51

51 setembre 2010

Les TIC en clau electoral_ 22

Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH_ 16

Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”_ 8

sumari

Any 16

Número 51

09/2010

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 93 229 2003 F. 93 229 2042 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat Degà del COETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal

Pàg.

Editorial 3

Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat

8

2

Suport al projecte Xarxa Oberta Ofrena floral de l’11 de Setembre 4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori A favor de l’Estatut

Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya: “Cal combinar esforç, optimisme i ambició”

Tecnologia 12

PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi

Mirador 16 20 22 24 28

Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH Catalunya, el coneixement i el Cercle Les TIC en clau electoral Singularitats de la crisi i remeis per combatre-la Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’

Empresa i societat 30 32

Passos previs d’un pla d’internacionalització Cap a un llenguatge comú de tecnologia i negoci

‘Inter nos’ 34

L’orgull de ser un ‘teleco’

Ofertes comercials i serveis 36

Dipòsit legal: B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial.

Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Visita a la central nuclear Vandellós II

Entrevista

Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL.

Suport unànime als resultats i la gestió de les Juntes

per enginyers

6 6

Col·laboracions: Jordi Bosch Javier Busquets Philippe Calvó Xavier Castillo Oriol Ciurana Albert Domingo Jordi Duch Oriol Ferran Carles Flamerich Argèlia García Joan Majó Marc Murtra Josep Pegueroles Marc Pifarré Carmen de Rivera Santi Rodríguez Josep Torrobella Mateo Valero Carlos Vivas

Petits grans canvis

Destacats 4 5 5 5 6

Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat

Fotografia i imatges: Ricard Novellas i Flickr

Sumari

Acord amb Ontinet en seguretat informàtica

Calidoscopi 37 38

Tempura Kakiage: taller de cuina japonesa Publicacions

Tribuna 39

Un esforç amb recompensa

editorial

Petits grans canvis i feu un cop d’ull ràpid a la revista Tele-

Ara bé, l’esforç i dedicació dels ‘telecos’ ha de tenir el su-

cos que teniu a les mans veureu que hi ha

port tant de les institucions públiques com privades, atès

canvis, que hi ha alguna cosa diferent que

el grau de consciència que totes tenen del paper que de-

la fa un xic especial. Concretament, té un

senvolupa el nostre col·lectiu i de la seva alta capacitació

format més lleuger i planteja una aposta

per avaluar, dissenyar i aplicar les polítiques adequades

clara per la informació directa i visual, ca-

d’impuls i desenvolupament de les persones i del sector.

paç d’harmonitzar sense esforç les píndoles breus d’infor-

Per aquest motiu, ja fa temps que estem treballant per una

mació amb els articles de fons i facilitar-ne la lectura.

nova entitat que pugui operar des del territori i amb plena autonomia per assolir aquesta fita: el Col·legi català, que

La nostra revista, de fet, només recull un canvi més dels que

veurà la llum en les properes setmanes.

estem experimentant com a col·lectiu. Per als enginyers de telecomunicació de Catalunya, l’any 2010 és el moment per

Sabem que el 2010 serà l’any de l’inici del ‘canvi’, impulsat

dotar de valor afegit tot allò que fem: els nostres projectes,

per un conjunt de petits canvis que faran que la professió

la nostra relació amb els clients i amb l’Administració, la

evolucioni i que els ‘telecos’ haguem de créixer i treballar

manera de comunicar la nostra feina i el nostre dia a dia;

en les noves realitats que ens esperen, però tindrem més

en definitiva, és l’any del ‘canvi’.

eines i més recursos, serem proactius i capaços d’anticipar i donar resposta a les necessitats que puguin sorgir des

Els enginyers, abans de res, som creadors, som gestors de

d’una institució més propera, més oberta i de futur.

la innovació i això ens dota de capacitats estratègiques clau per afrontar la incertesa. Per això, davant dels nous reptes de futur que se’ns plantegen hem d’actuar conjuntament per assolir, pas a pas, el reconeixement de la vàlua de professionals de les telecomunicacions formats al nostre país. És per això que avui ens hem de felicitar per tenir la capacitat de gestionar el canvi i de liderar nous projectes i iniciatives amb tenacitat i esforç, amb l’objectiu de fer de les nostres telecomunicacions una eina de futur.

‘La nova entitat en què estem treballant perquè pugui operar des del territori i amb plena autonomia, el Col·legi català, veurà la llum en les properes setmanes’

3

destacats

Suport unànime als resultats i la gestió de les Juntes Assemblees Generals Ordinàries del COETC i l’ACET El passat dia 16 de juny, la sala d’actes del COETC/ACET va acollir les Assemblees Generals Ordinàries de les dues institucions, que van aprovar, en ambdos casos, tots els punts de l’ordre del dia. Concretament, la vintena llarga d’assistents va donar el seu suport unànime als resultats econòmics de l’exercici de 2009 i als pressupostos per al 2010.

La doble Assemblea General Ordinària del COETC/ACET es va iniciar amb la sessió encapçalada pel president de l’ACET, Carles Martín, que va prendre la paraula per donar la benvinguda als assistents i informar-los de l’activitat desenvolupada al llarg de 2009, amb especial atenció als aspectes institucionals més destacats que s’han impulsat i que es reflecteixen en la web del nostre col·lectiu.

Fet aquest informe, el tresorer, Josep Bosch, va presentar la liquidació de comptes anuals de l’exercici 2009, que recullen una disminució d’ingres-

R Els assistents a les dues Assemblees van omplir la sala d’actes de la nova seu.

sos relacionats amb l’activitat de formació, però no impliquen un balanç

citat i patrocinis per activitats. La seva

local. Així i tot, els assistents van apro-

negatiu degut al control de la despesa

exposició va culminar amb la votació

var unànimement el resultat econòmic

associada.

del nou pressupost, aprovat per una-

i la gestió de la Junta Rectora durant

nimitat.

l’exercici de 2009.

var per unanimitat el resultat econò-

Ja en la sessió següent, corresponent

De cara a l’exercici actual, el degà del

mic i la gestió de la Junta Directiva

a l’Assemblea General Ordinària del

COETC, Miquel Ramírez, va presentar

durant l’exercici de 2009 i es va donar

COETC, presidida per Miquel Ramí-

les principals actuacions de caire ins-

pas a la presentació de les iniciatives

rez, un cop resumides per part del

titucional, el pressupost de les quals

més destacades d’ordre institucional

degà les iniciatives portades a terme

va detallar-lo Joan Soler. L’aspecte

previstes per al 2010, a càrrec del seu

durant el 2009 i disponibles a través

més destacat de les diferents parti-

president Carles Martín. D’acord amb

de la nostra web, el tresorer, Joan So-

des és que el pressupost assignat,

els detalls del pressupost d’enguany

ler, va detallar els comptes anuals de

de 147.687,04 d’euros, és aproxima-

associat a aquestes activitats, presen-

2009. Un exercici que posa de mani-

dament un 20% inferior a l’anterior,

tat per Josep Bosch, es planteja man-

fest que les seves despeses, d’un total

i un 40% en relació al de 2008. Una

tenir un nivell d’ingressos similar al de

de 215.164,88 euros, excedeixen en

notable disminució deguda a la impor-

l’any anterior en el diferents capítols i

4.704,88 euros la quantitat pressupos-

tant baixada en drets de visat. La seva

millorar-los en promoció i comunica-

tada de 210.460,00 euros, una petita

votació va ser també favorable per

ció, aconseguint més acords en publi-

desviació derivada de l’import del nou

unanimitat. @

A continuació els assistents van apro-

4

Visita a la central nuclear Vandellós II El passat 8 de juny, una quinzena de col·legiats/associats van visitar les instal·lacions de la central nuclear Vandellós II a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona), fent un recorregut de caire tècnic centrat en el funcionament de la planta en general i dels sistemes de telecomunicació en particular de què disposa: sistemes de monitorització i control, seguretat... Concretament, el grup va conèixer de primera mà el sistema de vigilància de la radiació i el funcionament de la sala de control, a més del simulador de formació del personal, ubicat en les instalacions de Tecnatom.

La jornada, dirigida per Rafael Albaladejo i conduïda per Àngel Lopera, de l’equip de comunicació i relacions externes, va comptar també amb la col·laboració del company Miguel Angel Garcés en la gestió de la visita. @

Suport al projecte Xarxa Oberta

Ofrena floral de l’11 de Setembre

La Junta Rectora del COETC va fer

talunya i a tots els municipis de Ca-

públic el passat 15 de juliol el seu

talunya per a proporcionar servei a

posicionament favorable al desplega-

les administracions públiques i oferir

ment de xarxes de nova generació i

l’excedent de capacitat al mercat ma-

Com cada any, el COETC/ACET va

més concretament al projecte Xarxa

jorista de telecomunicacions d’acord

celebrar l’11 de Setembre, Diada

Oberta, exposant el següent:

amb les condicions que fixi la UE.

Nacional de Catalunya, participant

L’economia del coneixement i

El projecte Xarxa Oberta permetrà

en l’acte tradicional de l’ofrena flo-

l’augment de la competitivitat de les

incrementar l’eficiència i la producti-

ral al monument de Rafael de Casa-

nostres empreses requereix infra-

vitat dels serveis públics gràcies a les

nova, protagonitzat per institucions,

estructures

telecomunicacions

possibilitats que ofereix la gran capa-

partits polítics i entitats.

d’acord amb les necessitats d’un

citat de connexió. Però, fonamental-

mercat internacional i globalitzat.

de

ment contribuirà a l’equilibri territori-

El seguici de representants del nos-

El Govern de la Generalitat de Ca-

al de Catalunya, facilitant els recursos

tre col·lectiu va estar encapçalat pel

talunya ha estat treballant des de fa

per al desenvolupament d’una nova

degà del COETC, Miquel Ramírez,

uns anys en el projecte denominat

oferta de serveis en zones on la inver-

el president de l’ACET, Carles Mar-

Xarxa Oberta, per al desplegament i

sió privada té dificultats per desple-

tín, i el gerent, Guillermo Canal. @

construcció d’una xarxa troncal, co-

gar les seves xarxes o desenvolupar

marcal i urbana, de comunicacions

els seus projectes.

electròniques de banda ampla ba-

La situació econòmica actual no

sada en fibra òptica. L’objectiu del

és excusa per retardar la implanta-

projecte és arribar a totes les seus

ció de projectes com el de la Xarxa

corporatives de la Generalitat de Ca-

Oberta. Estem davant d’una inversió imprescindible per al futur desenvolupament econòmic de Catalunya, bàsica per incrementar la competitivitat de les empreses i crear nous llocs de treball d’alt valor afegit.

Renunciar a inversions que potencien el futur, condicionen negativament el desenvolupament econòmic desitjat per als propers anys. @

R El degà del COETC, Miquel Ramírez, amb l’ofrena floral a les mans, en l’instant previ a retre homenatge al monument de Rafael de Casanova.

5

destacats

4 milions per impulsar empreses tecnològiques liderades per enginyers El Col·legi d’Enginyers Industrials i

empresa no existent

empresa existent

sense experiència

àmbit universitat

diversificació

amb experiència

creació

creixement

nou producte o servei innovació interna

nous mercats internacionalització

l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació recollint la iniciativa de l’Institut Català de Finances ha constituït un fons inversor en empreses tecnològiques i innovadores amb la col·laboració de l’IFEM (societat del grup ICF, gestora del fons del programa JEREMIE a Catalunya) i Banc Sabadell.

Aquest fons d’inversió, que comptarà amb un capital de 4 milions d’euros, tindrà com a objecte la presa de participacions en el capital d’empreses innovadores, en fases inicials, promogudes per professionals de l’enginyeria.

Aquesta iniciativa forma part de les po-

novació que sorgeixin en el teu entorn

lítiques de foment de l’emprenedoria

destinat a:

projectes empresarials generats.

• Donar suport al desenvolupament,

que les dues institucions professionals

facilitant l’agregació dels diferents

duen a terme per incentivar la creació

• Fomentar l’esperit emprenedor en-

de noves empreses liderades per engi-

tre els enginyers amb experiència i

nyers a través del programa Enginova.

coneixement del mercat.

agents que han d’intervenir-hi o hi poden intervenir.

• Dinamitzar la generació de projec-

Els objectius d’aquest servei són: aju-

Què és Enginova?

tes innovadors amb alt potencial de

dar a crear noves empreses i també

És un servei de detecció i dinamització

creixement.

l’acompanyament en el creixement

de les iniciatives emprenedores i d’in-

• Analitzar, avaluar i assessorar els

VISAT 01/OCT/201

0

Reial Decret sobre el visat col·legial obligatori

d’empreses existents. @

E s tat u t

A favor a l’Estatut El COETC/ACET ha donat suport al ‘Manifest dels Col· legis Professionals de Catalunya en defensa de l’Esta-

El passat 5 d’agost es va publicar el Reial Decret

tut’, i d’adhesió a la manifestació del dia 10 de juliol del

1000/2010 sobre el visat col·legial obligatori, que en-

2010, convocada per Òmnium Cultural, que han signat

trará en vigor el proper 1 d’octubre de 2010. @

43 col·legis i associacions professionals. @

6

Demo-centre El Demo-Centre del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) Un espacio para el encuentro con la industria y los grandes usuarios de sistemas avanzados de telecomunicaciones, electrónica y tecnologías de la información.

Situado en el distrito 22@ de Barcelona, el CTTC demo-centre acoge eventos en forma de visitas guiadas, demostraciones, seminarios y talleres prácticos.

QUÉ OFRECE

Seminarios, talleres y sesiones de estudio e investigación: • Sistema global de navegación por satélite.

• Redes ópticas inteligentes.

• Redes IP de nueva generación - redes auto-organizadas y cognitivas.

• Antenas reconfigurables.

• Osciladores de microondas.

Demostraciones: • SIP vertical handover • Transmisión de video de alta definición sobre redes IP. • Plano de Control GMPLS/PCE de una red fotónica.

• Sistemas ópticos para redes fotónicas.

• Posicionamiento con sensores inerciales.

• Osciladores acoplados.

• Tecnología UWB en ULAND testbed.

• Simulador de redes heterogéneas DEMOCLES. • Algoritmos multi-antena en testbed GEDOMIS. • Desarrollo de circuitos RF/MW.

ONA OPTICAL NETWORKING AREA

RADIO

ACCESS

COMMUNICATIONS

TECHNOLOGIES

IP

COMMUNICATIONS

TECHNOLOGIES

SUBSYSTEMS

Contactar y estar al corriente de nuestras actividades: Las actividades pueden organizarse en base a la demanda de los interesados. Si nos proporciona su nombre, empresa y motivo de interés con un email de contacto le mantendremos al corriente de las actividades programadas en nuestro Demo-centre.

Email democentre@cttc.es Más información en www.cttc.es

ENGINEERING

entrevista

“Cal combinar ambició, esforç i optimisme” Al capdavant de la seu a Catalunya de l’operador de telecomunicacions Orange hi ha Mònica Sala, una ‘teleco’ convençuda de poder contribuir a augmentar la demanda dels estudis d’enginyeria, actuant com a referent. I és que intueix que “segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones”.

de

vocació clara. Les opcions que em cri-

i amplis que són bàsics per entendre

la seva etapa personal

daven més l’atenció eren les enginye-

qualsevol sistema tecnològic. I el que

prèvia a la seva trajec-

ries Industrial, de Camins i de Teleco-

és més important, és una carrera on

tòria professional d’en-

municació, però també m’agradaven

‘s’apren a aprendre’ i a raonar.

ginyera de telecomunicació, que ara

la medicina i el dret. Finalment vaig

acaba de ser distinguida amb el guar-

escollir ‘telecos’ perquè aquell any va

Què li va cridar més l’atenció del pla

dó Enginyera de l’Any, corresponent

encapçalar el rànquing de carreres

docent i curricular de l’ETSETB-UPC,

als Premis Salvà i Campillo 2010.

més difícils, publicat en un diari. Vaig

en l’instant inicial de matricular-s’hi?

Quines raons i motivacions van por-

pensar, intentem aquest repte! I el que

Confesso que no vaig fer un estudi ex-

tar-la a formar-se en Enginyeria de

em vaig trobar és una carrera que

haustiu del pla docent i curricular de

Telecomunicació?

demana un esforç important, però et

l’Escola. L’únic que vaig mirar van ser

Abans d’escollir la carrera no tenia una

dóna uns coneixements tècnics sòlids

les assignatures de primer curs, que

C

8

omencem

parlant

Mònica Sala, directora general d’Orange Catalunya

“Els ‘telecos’ hauríem de millorar el domini de l’anglès, la preocupació per la innovació i les bases de gestió empresarial” si no em falla la memòria, eren Càlcul,

Quin balanç faria del seu pas per

Àlgebra, Física, Química i Dibuix Tèc-

l’ETSETB-UPC?

nic. I em van semblar perfectes per

El balanç és molt positiu, tant en l’as-

començar el meu camí universitari.

pecte personal com professional. Respecte al personal, fixa’t si és positiu

Quines matèries li van interessar més

que vaig conèixer al meu marit i tam-

al llarg de tota la carrera, quines al-

bé al padrí del meu fill petit. I respecte

tres s’hauria estimat més deixar de

al professional, va ser l’inici de la meva

banda, i quines també hi va trobar a

positiva relació amb el món de les te-

faltar?

lecomunicacions.

“Servidors de la societat i garantidors de l’exercici professional”

Quin paper han d’assumir els col·

Les matèries que em van interessar més van ser Processat de Senyal, Xar-

Situem-nos ja en el punt de partida

legis professionals d’enginyeria

xes, Antenes… i moltes més, sobretot

de la seva trajectòria professional

en aquest nou escenari?

a partir de tercer curs, quan començà-

d’enginyera. Com va anar la seva es-

La definició que m’agrada més

vem a tenir assignatures més especí-

trena en el mercat laboral? A quins

dels col·legis professionals és que

fiques de telecomunicacions. En gene-

entrebancs es va enfrontar i com els

‘són servidors de la societat i ga-

ral, estic molt contenta del pla docent

va superar?

rantidors de l’exercici professional’.

i dels professors que vaig tenir. Sobre

La meva primera experiència en el

Per això, crec que és molt inte-

les matèries que vaig trobar a faltar,

mercat laboral va ser un treball d’estiu

ressant que s’impliquin en tots els

diria que hi ha tres àmbits que els ‘te-

a l’empresa Nokia a Helsinki, gràcies a

àmbits: des del disseny de plans

lecos’ hauríem de millorar: el domini

una organització universitària que es

docents, passant per activitats de

de l’anglès, la preocupació continua

diu IAESTE que organitza treballs es-

divulgació o vetllant per la qualitat

per la innovació i unes bases de gestió

tiuencs a empreses de tot el món. En

dels projectes i les bones pràc-

empresarial. No sé si com a matèries

concret, recordo que la primera feina

tiques. I crec que en poc temps

del pla docent, estudis paral·lels a la

que em van assignar va ser col·laborar

tindrem una bona notícia amb el

carrera o com a postgraus, però tots

en el disseny d’una xarxa de transmis-

naixement del Col·legi català d’en-

tres són molt importants per ser un

sió per a la televisió d’un país. I va ser

ginyers de telecomunicació.

enginyer de ‘telecos’ complet, i diria

la primera vegada que vaig posar en

més, per ser un professional complet

pràctica els coneixements que havia

de qualsevol camp.

adquirit i de comprovar la seva utili-

9

entrevista tat. Aprofito per recomanar a tots els

i quan aquests ja començaven a estar

i ambició. Esforç per superar tots els

estudiants que intentin tenir alguna

consolidats, me n´han ofert de nous.

reptes que es presenten, tant els fàcils

experiència laboral en el sector abans

Evidentment, hi ha hagut moments

com els difícils. Optimisme per veure

d’acabar els estudis, perquè ajuda

difícils per projectes que plantejaven

oportunitats on la resta veu obstacles

molt a iniciar correctament la carrera

dificultats serioses o per la marxa de

(i a més, en un ambient optimista es

professional.

companys que van decidir empren-

treballa molt millor). I ambició per voler

dre nous camins professionals, però

fer coses noves i millorar dia a dia.

Quins han estat fins ara els moments

considero que és el desenvolupament

més dolços i també els més difícils

normal d’una trajectòria professional.

I des del punt de vista estrictament

de la seva trajectòria professional?

L’important és que hi hagi més mo-

professional, quines qualitats creu ha

Jo sempre dic que he estat afortu-

ments bons que dolents, i en el meu

de tenir i demostrar un “teleco”?

nada, ja que per un costat he tingut

cas, he tingut la sort que els bons són

Crec que la principal és la capaci-

bons caps, i per l’altre, he pogut tre-

considerablement més abundants.

tat d’aprendre a aprendre, i per tant,

ballar en projectes molt interessants,

“Necessitem enginyers científics i emprenedors”

Com a membre del Comitè assessor del projecte Enginyeria 2020, enmarcat en el programa Enginycat, com creu que haurien de ser els futurs “telecos”? Quins coneixements, valors i aptituds haurien de tenir: més científics o més emprenedors?

La meva opinió és que els futurs enginyers han de tenir una formació sòlida i multidisciplinar, i deixar l’especialització concreta per als últims anys del període formatiu. I sobre això de si científics o emprenedors, no crec que es tracti d’escollir entre l’un i l’altre.

Crec que els estudis d’enginyeria han de donar resposta a tot tipus de perfils professionals. Catalunya necessita enginyers científics i enginyers emprenedors.

10

adaptar-se al canvi. També destacaria Quina és la clau del seu èxit profes-

la importància de saber treballar en

sional?

equip i saber comunicar. La combina-

No considero que hagi aconseguit l’èxit

ció de totes aquestes capacitats amb

professional. Crec que encara em falta

uns coneixements tècnics sòlids en

molta feina per fer. De totes maneres,

telecomunicacions, fan dels ‘telecos’

per a mi, la clau del bon professional

uns professionals molt interessants en

és una combinació d’esforç, optimisme

aquest món cada cop més tecnològic.

“La manca de referents femenins frena les vocacions entre les dones”

Quin creu que ha de ser el paper de la dona enginyera?

La dona enginyera té el mateix problema que la dona directiva, que és que n’hi ha massa poques.

I en aquest sentit, crec que les dones que som enginyeres podem

Curriculum Vitae Nascuda a Barcelona, Mònica Sala és enginyera de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i compta amb un MBA per ESADE. És directora general d’Orange Catalunya, membre del Consell Social de la UPC i forma part del Comitè assessor del projecte Enginyeria 2020, emmarcat en el Programa Enginycat.

Quines

recomanacions

contribuir a que augmenti la demanda dels estudis d’enginyeria actuant com a referent, ja que segurament la manca de referents femenins és una de les causes de la falta de vocacions entre les dones.

concretes

Afortunadament, l’any passat, per pri-

rència i que ja estan utilitzant moltes

faria a les darreres promocions de

mera vegada després de 5 anys, la

escoles d’enginyeria d’arreu del món.

“telecos” per encoratjar-les a enfron-

demanda d’estudis d’enginyeria a Ca-

Aquest nou model intenta educar als

tar-se amb determinació al mercat

talunya va augmentar enfront de l’any

estudiants d’enginyeria perquè enten-

de treball i a prosperar-hi en l’actual

anterior. Però se’n necessiten més, i

guin com idear-dissenyar-implemen-

conjuntura de crisi econòmica?

per generar vocacions crec que inici-

tar-operar sistemes d’enginyeria com-

Com deia abans, en un món on la in-

atives com Enginycat, que lidera acci-

plexes, equilibrant els estudis teòrics i

novació tecnològica és un motor clau

ons per apropar l’enginyeria als joves

pràctics, afavorint actituds com el tre-

per assegurar el creixement sostingut

durant l’educació secundària o per aju-

ball en equip i ajudant a la formació del

i rendible de les empreses i la socie-

dar als estudiants dels primers anys de

enginyers com a persones madures i

tat, la importància dels enginyers no

carrera a no abandonar-la, són excel·

reflexives. Crec que aquesta metodo-

pararà de crèixer. Per tant, el que diria

lents per canviar aquesta tendència.

logia o semblants poden ser bones en aquest moment de canvi que ens ha

als futurs telecos és: ‘Endavant, amb Com han de ser les escoles tècniques

permès el nou Espai Europeu d’Edu-

i els centres que formen els engi-

cació Superior (EEES), que coneixem

La manca de professionals en gaire-

nyers? Quin model d’aprenentatge ha

com a Pla Bolonya. @

bé totes les branques d’enginyeria

de seguir la formació dels enginyers?

comença a ser alarmant. Què caldria

Més teòric o més orientat a projec-

fer per intentar generar superàvit vo-

tes? Més especialitzat o més genera-

cacional en ciències i tècniques ex-

lista? Més tècnic o més humanista?

perimentals, l’avanç de les quals és

Hi ha un nou model educatiu anome-

l’única garantia de desenvolupament

nat Iniciativa CDIO, que va ser definit

futur?

pel MIT, que pot ser una bona refe-

esforç, optimisme i ambició!’.

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’

11

tecnologia

PPStop: telemedicina aplicada a l’enuresi L’ús de les TIC per a la consecució d’una major qualitat de vida de les persones ha estat constant al llarg dels darrers anys. Un bon exemple d’això és el notable impuls dels sistemes de telecomunicacions per a la millora dels tractaments mèdics. En aquest article es descriu un sistema basat en el protocol ‘bluetooth’ per al gauriment de la incontinència urinària (enuresi). l valor de la tecnologia és

que es descriu a continuació. Es tracta

bre mitjançant un cable elèctric. El seu

directament proporcional

d’una de les primeres patents desen-

funcionament és molt simple: quan el

a la seva aplicació pràc-

volupades en base a la col·laboració

sensor detecta humitat, activa auto-

tica. Les telecomunicaci-

d’Innova HSJD i la Universitat Politèc-

màticament un senyal sonor que avisa

ons no en són cap excepció, com ho

nica de Catalunya (UPC), entre d’altres

a l’usuari que s’està orinant. Per tant,

demostra la seva capacitat d’aportar

institucions.

l’alarma sonora posa en evidència que

E

el cervell no interpreta el senyal nerviós

valor afegit a diferents sectors tradicio-

que li envia la bufeta, i això fa que el pa-

sanitat, mitjançant un enfoc renovat de

Del tractament convencional al digital

caire electrònic capaç de transformar-

L’enuresi és un trastorn consistent en

a associar el missatge del sistema ner-

los en teleensenyament (e-learning),

l’emissió involuntària d’orina durant

viós amb al fet que s’està orinant, i, per

comerç electrònic (e-business) i tele-

el dia o la nit, a una edat en què s’es-

aquesta via, poder acabar solucionant

medicina (e-health), respectivament.

pera un control normal de la micció.

a poc a poc l’anomalia.

nals com ara l’educació, els negocis i la

cient pugui aprendre, al cap del temps,

Pel que fa a aquest darrer àmbit, un

Evidentment, no és el cas de les cria-

Tot i l’efectivitat del tractament, els

dels protagonistes d’excepció a Cata-

tures, atès que encara no han après a

inconvenients que comporta són con-

lunya en telemedicina és la plataforma

identificar el senyal que la bufeta envia

siderables: es tracta d’un dispositiu vo-

Innova HSJD del departament d’inno-

al cervell quan està plena, raó per la

luminós, força incòmode de portar (so-

vació de l’Hospital Sant Joan de Déu,

qual s’orinen sense adonar-se’n. Per

bretot si s’ha d’utilitzar durant l’activitat

que canalitza les idees innovadores

a qualsevol altra edat, els mètodes de

diürna) i que no permet un seguiment

generades en l’àmbit clínic per afavorir

control i tractament més efectius i ha-

exhaustiu i automatitzat de les alarmes

el seu aprofitament per a la millora de

bituals consisteixen, ara mateix, en la

produïdes, ni tampoc de l’evolució del

l’estat de salut dels pacients en parti-

col·locació d’un petit sensor d’humitat

pacient (cal anar anotant de manera

cular i de la societat en general. Tant

en la zona genital, connectat a un tim-

manual les miccions incontrolades).

és així, que moltes de les iniciatives

Ateses les possibilitats de millora

impulsades per Innova HSJD incorpo-

d’aquest tractament, el doctor Santia-

ren les TIC tant amb la intenció d’opti-

go García-Tornel, cap de la unitat de pe-

mitzar els tractaments establerts per a

diatria de l’Hospital Sant Joan de Déu,

diferents malalties com de desenvolu-

va idear i patentar un sistema proveït

par-ne de nous. Un dels seus resultats

de les mateixes funcions però integrat en una aplicació per a un telèfon mòbil.

més destacats és l’anomenat sistema PPStop, de tractament de l’enuresi

12

Java

Un sistema capaç, a més a més, d’en-

ppstop.jar

Àrea de Cobertura ppstop 1

Java

dispositiu adreça mac canal terminal 1 @mac1 #ch1 terminal 2 @mac2 #ch1

plataforma de descàrrega per SMS Àrea de Cobertura ppstop 2

ppstop 1

Àrea de Cobertura ppstop 3

configuración @mac PPSTOP 1

pacient 1

configuración @mac PPSTOP 3

configuración @mac PPSTOP 1 configuración @mac PPSTOP 2

terminal mòbil 1

terminal mòbil 2

terminal mòbil 5 ppstop 2

ppstop 3

terminal mòbil 3

configuración @mac PPSTOP 2

pacient 2 dispositiu adreça mac canal terminal 3 @mac3 #ch3 terminal 4 @mac4 #ch4

pacient 3 dispositiu adreça mac canal terminal 5 @mac5 #ch5

terminal mòbil 4

W Escenari i sistema. viar el senyal des del sensor d’humitat

teix de produir-se, a través del sistema

WAP Push) i ha de desar un històric

fins al telèfon mòbil mitjançant conne-

de transmissió ràdio utilitzat per acti-

d’alarmes i facilitar-ne la descàrrega

xió bluetooth. La invenció s’anomena

var l’alarma. Val a dir també, en aquest

a una aplicació mèdica de control. A

PPStop (es llegeix pi-pi stop, d’acord

sentit, que amb la tramesa electrònica

més, un mateix sensor ha de poder

amb el seu nom anglès), que al·ludeix

dels senyals d’alarma a un dispositiu

activar diferents terminals mòbils (pa-

directament a la seva funció.

computacional, s’aconsegueix l’enre-

cient, tutor, etc.), i aquests s’han de poder triar, afegir, canviar...

El sistema PPStop no millora el trac-

gistrament de totes les incidències, de

tament en el sentit funcional del mateix,

cara a facilitar un seguiment més ex-

però sí que ho fa en el de comoditat i

haustiu del tractament.

Els requisits del dispositiu sensor no són menys exigents. Ha de ser de dimensions molt reduïdes per minimit-

usabilitat per al pacient en tractament,

Requisits i reptes tecnològics del sistema

zar les molèsties al pacient i sobretot

(pares, cuidadors, professionals de la medicina...), als que aporta nombrosos

La idea inicial de l’equip mèdic no té

nociu per la salut. Ha de mantenir un

avantatges. Concretament, i pel que

una solució tècnica evident ni senzilla.

baix consum per garantir una vida útil

fa al propi pacient, es beneficia, d’una

Més encara si es tenen en compte els

raonable i ha d’informar del nivell de

banda, de la desaparició de tot el cable-

requisits addicionals. Com a requisits

bateria a l’aplicació. S’ha de poder can-

jat que inclou el tractament tradicional,

generals, s’ha d’usar bluetooth com a

viar el nivell de sensibilitat del sensor

fet que incrementa el grau de confort

protocol de trasmissió i no interferir

(hi ha pells més o menys suoses) i cal

en el desenvolupament d’activitats quo-

amb altres usos bluetooth de l’entorn.

informar-ne l’aplicació. El rang de co-

tidianes, i de l’altra, de la integració del

A més, per tal que el tractament sigui

bertura per a les comunicacions entre

timbre de l’alarma en un dispositiu molt

efectiu, cal que el diferencial de temps

terminal i mòbil ha de ser de desenes

quotidià: un telèfon mòbil. Dues pres-

entre l’inici de la micció i el so de l’alar-

de metres.

tacions que, a més, impliquen estar

ma sigui inferior a 3 segons.

així com del seu entorn més proper

s’ha de garantir que el seu ús no sigui

A banda de tot plegat, PPStop ha de

seguint el tractament de manera gai-

En quant al terminal mòbil, cal

protegir les dades del pacient (inclou-

rebé imperceptible per a ningú que no

que suporti l’execució d’una aplicació

re seguretat) i ser fiable i robust, atesa

n’estigui al corrent. Pel que fa a l’entorn

PPStop específica, que aquesta sigui

l’absència d’algun dels terminals mòbils

del pacient (familiars, cuidadors i equip

compatible amb el màxim nombre

addicionals configurats (metge, tutor...)

mèdic), gaudeix de la possibilitat de re-

de mòbils i fàcilment instal·lable (per

Com que els requisits establerts

bre l’avís de la micció en l’instant ma-

exemple, mitjançant un sistema de

condicionen l’elecció de tecnologies,

13

tecnologia s’ha optat per Java JME sobre mòbil amb interfície bluetooth. En qualsevol altre cas en què els requeriments suposin un repte tecnològic important, les solucions depenen sempre del disseny del protocol de comunicacions entre sensor i mòbil. De fet, el paràmetre més

R Prototips PPStop.

crític, la reducció del temps d’alarma,

sistema de flags de manteniment d’es-

dispositiu sensor. Amb aquesta finalitat,

ha imposat la necessitat de dissenyar

tats, sabrem que en aquell moment no

el sensor estableix una connexió amb

completament un perfil bluetooth nou,

volem alarmar, sinó configurar el termi-

tots els terminals emmagatzemats a la

aliè als estàndards preexistents.

nal, per exemple.

memòria (@ MAC) i els demana que

La configuració és senzilla i només

facin una comprovació de la configura-

Protocol de comunicacions

es tracta de posar un codi equivalent

ció (“C”), alhora que aprofita per enviar

Per al disseny de les comunicacions

a l’adreça MAC del dispositiu. Un cop

l’estat de la bateria del dispositiu i el

s’ha de tenir en compte el funciona-

configurat, el dispositiu ja està llest per

nivell de sensibilitat definit per al sen-

ment dels protocols bluetooth i les se-

funcionar, ja que està escoltant conne-

sor d’humitat. L’aplicació respon “OK”

ves limitacions. Per exemple, per cer-

xions a un servei bluetooth ‘PPStop’

en cas que la MAC del màster coin-

car dispositius bluetooth dins d’un rang

que l’aplicació crea especialment.

cideixi amb la que té configurada. En

de cobertura s’han d’utilitzar els proto-

Quan el dispositiu es posa en fun-

cas contrari, no generen cap resposta

cols bluetooth DDP (Device Discovery

cionament es configura assignant-li el

i el dispositiu eliminarà aquest mòbil

Protocol) i SDP (Service Discovery

nom (‘PPStop’) i definint el nivell de

de la seva memòria. Després de totes

Protocol), als quals cal cenyir-se. A

seguretat. Després, fa la cerca de dis-

les comprovacions, el sensor s’adorm a

més, també s’han d’adquirir els parà-

positius bluetooth mitjançant el Device

l’espera de ser despertat per l’esdeveniment d’emissió d’orina.

metres que necessita el protocol blue-

Discovery Protocol (DDP). Dels termi-

tooth per a l’establiment de connexions

nals trobats, es guarda en memòria

Quan el pacient s’orina, el sensor

amb un altre dispositiu.

l’adreça MAC. Un cop finalitzada la cer-

d’humitat ho detecta i produeix un

Una decisió de disseny clau ha estat

ca, s’executa el Service Discovery Pro-

esdeveniment que capta el dispositiu

la configuració del sensor com a únic

tocol per descobrir quins serveis tenen

PPStop, que al seu torn procedeix pri-

capaç d’actuar de màster mentre que

registrats els terminals trobats. Aquí

mer a configurar de nou el transmissor

els terminals mòbils ho fan com a es-

s’espera trobar terminals amb el servei

(dormir el transmissor bluetooth impli-

claus. Es tracta d’una premissa condi-

‘PPStop’ (equivalent a tenir l’aplicació

ca perdre la seva configuració prèvia),

cionada per la voluntat de minimitzar

PPStop executant-se). En finalitzar el

i després a alarmar els terminals mò-

el consum energètic del sensor: un

SDP, s’eliminen els terminals mòbils en

bils. Per fer això, estableix una conne-

esclau bluetooth ha d’estar escoltant

memòria que no tenen el servei “PPS-

xió amb cadascun dels terminals que

el medi contínuament a l’espera de

top” i es guarda el número del canal a

té emmagatzemats a la memòria, en-

connexions i això comporta un elevat

través del qual operen els que el tenen.

viant el caràcter (“A”) seguit de l’estat

consum de bateria. Així, el dispositiu

Ja només queda discernir els termi-

de la bateria del dispositiu i el nivell de

PPStop només actuarà com a màster

nals “PPStop” corresponents a aquest

sensibilitat definit. @

quan requereixi una comunicació, i la resta del temps romandrà en espera (‘stand by’), amb consum elèctric pràcticament nul.

Degut al que s’ha descrit fins aquí, i tot i que sembli més fàcil d’adjudicar al mòbil l’inici d’una comunicació amb

Oriol Ciurana Col·legiat núm. 18.932 Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC) oriol.ciurana@entel.upc.edu

el dispositiu PPStop per configurar-lo (canvi de sensibilitat, tria de terminals, etc.), serà el sensor el que ho faci. Així

Josep Pegueroles

doncs, l’usuari mullarà voluntàriament

Col·legiat núm. 12.810 Departament d’Enginyeria Telemàtica (ENTEL-UPC) josep.pegueroles@upc.edu

el sensor, despertant-lo, i mitjançant un

14

mirador

Com afecta la regulació al desplegament de la FTTH Des del 22 gener de 2009, Espanya disposa d’una regulació dictada per la CMT que autoritza l’accés a les conduccions de Telefònica per fer efectiva l’estesa de fibra òptica, i estableix, des del novembre de 2009, els preus finals de prestació dels serveis de FTTH (fibra òptica fins a la llar). Aquí repassem com afecta al seu desplegament.

16

a fa més d’un any que es

Estudi en format de tesi

van definir les regles de desplegament1 de xarxes

Des del ‘Màster of Science in Telecommunications and Management [1] que

d’accés de nova genera-

imparteix la UPC en l’Escola Superior

ció (NGAN, en la sigla anglesa: Next

de Castelldefels es planteja la neces-

Generation Access Networks). Un marc

sitat d’analitzar el possible impacte

regulatori que identifica igualment di-

regulatori en les decisions d’inversió

ferents punts obligatoris del traçat de la conducció per a la prestació de ser-

dels operadors. Concretament, la tesi realitzada [2] en aquest context simula

vei simètric per part de l’operador que

el desplegament d’una xarxa FTTH a

hagi cablejat l’últim tram d’accés a la

la ciutat de Barcelona, un indret consi-

llar. Es tracta, en aquest cas, tant del darrer tram de conducció desplegada

derat idoni per a l’estesa paral·lela de xarxes, d’acord amb l’estudi [3] publi-

dins de l’edifici, com també de l’últim

cat per la CMT, que preveu que sigui

punt de connexió, en el cas de zones

un dels llocs de l’Estat on coexisteixin

de menys densitat. A més, i només en

més xarxes paral·leles, entre 3 i 4.

el cas de Telefónica, hi ha d’haver una oferta majorista per a serveis de fins a 30Mbps.

A banda d’establir el marc geogràfic del projecte, un altre aspecte que

Com a punt més important destaca

calia determinar per a la confecció

que la CMT no considera de moment

del model investigador era plantejar

un mercat regulable el que estigui per

un procés permanent de separació de

sobre de 30Mbps, encara que no està

costos en tres nivells: infraestructures,

escrit en quin moment es podrà consi-

comunicacions i serveis (Figura 1).

derar regulable.

Aquesta separació és molt útil per

Totes aquestes resolucions tenen

poder discernir el model d’opera-

com a principals objectius els que es

dor interessat en el desplegament

dicten des d’Europa:

d’una NGAN a Espanya. L’esmentada

— Aconseguir un desplegament de

Figura 1 mostra els possibles tipus

NGAN que permeti una cobertura

d’operadors existents, així com els

significativa de la població.

models que poden combinar-se per

— Mantenir o millorar la competència,

oferir el servei al client final. En aquest

incidint amb especial atenció en el

cas el model implementa un operador

desplegament de noves xarxes.

integrat verticalment, fet que equival

Aquest segon punt ha fet que el des-

al de l’actual Telefónica, que no depèn

plegament de xarxes paral·leles sigui

de tercers per oferir tota la cadena del

l’objectiu perseguit per la CMT.

servei.

O O pe pe ra ra do do rN rd eX eu tr ar al xa d’ In fr ae st ru ct ur es

O pe ra do rV O er pe tic ra al do m rd en Pr eT tI ov nt el eï eg ec do om ra rd t un eS ic er ac ve io is ns O pe ra do rN eu tr al FT TH

Se rv ei s C om un ic ac io ns In fr ae st ru ct ur es

R Figura 1. Classificació d’operadors segons les capes que gestionen: infraestructures, comunicacions i serveis.

Anàlisi

operador que ja ha cablejat l’edifici en

90% de les llars barcelonines al llarg

L’anàlisi permet treure conclusions

els casos contemplats, cobertura de

dels primers 5 anys. Amb la mateixa

sobre el projecte a desplegar, que es

cases i àrea de desplegament, pene-

suposició de penetració de mercat,

basen sobretot en dos indicadors útils

tració de mercat optimista/mitjà/pes-

20%, s’obté una quota de mercat del

per als inversors: el Valor Actual Net

simista, quota de mercat obtinguda,

18% en aquests primers 5 anys. El de-

(VAN) i el nombre d’anys necessaris

costos de material (com ara fibres de

semborsament necessari per portar a

per obtenir un VAN positiu.

diferents mides, splitters, caixes, re-

terme el projecte és de més de 300

Entenem per VAN el valor actua-

ceptors set top box, OLT, repartidors

milions d’euros. Aquí es parteix de la

litzat d’un flux de desemborsaments i

ODF, etc.) costos d’obra (rases i mini

base que aquest operador seria l’únic

ingressos monetaris al llarg del temps.

rases, instal·lació de fibra, fer fusions,

en competició de xarxes d’accés amb

L’actualització es fa ‘descomptant’

instal·lar conductes, metres de canalit-

Telefónica.

els valors futurs segons una taxa de

zació principal i secundaria per a cada

En els dos casos el VAN és positiu

descompte, que en aquest cas s’ha

usuari), i moltes altres intervencions

en dos temps ben diferents. En el pri-

triat del 10%. D’aquesta manera, un

necessàries per completar un model

inversor interessat, per exemple, en

prou aproximat a un desplegament

un retorn del 10% de la inversió pot

real per tal que sigui encertat.

determinar si el finançament d’una observant el signe, positiu o negatiu,

Decisions sobre al tipus de xarxa a desplegar

del càlcul del VAN al 10% en el perí-

En un extrem tindríem el cas d’un mo-

ode de temps que consideri l’inversor.

del lent (Figura 2), que arriba a cobrir

L’altre indicador utilitzat com a sig-

un 39% dels edificis de Barcelona al

nificatiu és el nombre d’anys necessa-

cap de 20 anys. Suposant una pene-

ris per obtenir un VAN positiu. Aquest

tració del 20% s’aconsegueix una quo-

indicador mostra el període de temps

ta de mercat del 8% del total de cases

necessari per a la recuperació del de-

d’aquesta capital. El desemborsament

semborsament un cop s’actualitzin els

necessari per obtenir aquesta xarxa és

fluxos monetaris futurs.

només de 10 milions d’euros. Una op-

NGAN li resulta satisfactòria o no, tot

A part d’aquests dos indicadors, el

ció atractiva per a inversors, però que

model contempla moltes hipòtesis de

a la pràctica sembla inviable a causa

treball sobre un desplegament: preu

de la lentitud del desplegament i les

de lloguer de la conducció, metres

possibilitats que qualsevol altre opera-

de fibra extra en el cas de conductes

dor se’ns avanci en el desplegament

plens, cost de desplegament de no-

global previst i a realitzar amb una du-

ves conduccions en el cas que sigui

rada de 20 anys.

necessari, desplegament per façana/

L’altre extrem és el cas d’un mo-

interior/d’obligació simètrica a un altre

del agressiu (Figura 3), que cobreix el

10 milions d’euros

39%

8%

R Figura 2. Model lent que cobreix el 39% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 8% d’usuaris.

300 milions d’euros

92%

24,5%

R Figura 3. Model agressiu que cobreix el 92% de Barcelona en 20 anys i n’obté un 24% d’usuaris.

17

mirador que un model lent pot ser superat per 1550nm TV

1550nm TV

1490nm C B A

1490nm C B A

Telefónica. Això ens porta a pensar TV

que la regulació actual no només no concreta aspectes determinants per

ONU

A

garantir l’estesa de xarxa, sinó que ni A

1310nm A B

1310nm C

A

A

Passive splitter

litzador de nous desplegaments.

Davant d’això, tot fa pensar que sense un desplegament de país esta-

1550nm TV

OLT

tan sols introdueix el factor clau cata-

rem abocats a accedir a nous serveis de tot tipus[5] i [6] a través de la ma-

TV

1490nm C B A

ONU

teixa xarxa de coure de sempre, que

B B

1310nm

B

B

caldrà exprimir fins al seu últim bit (en el termini d’uns 8 o 10 anys). La pena és que en aquestes condicions, és a dir, sense estar preparats, no aconseguirem desplegar els nous serveis i

1550nm TV

TV

1490nm C B A

W Figura 4. Funci-

onament d’una xarxa FTTH GPON a nivell de comunicació.

ONU

per tant no en podrem gaudir. @

C C

1310nm C

C

Albert Domingo Col·legiat núm. 16.641

mer cas, després de 5 anys ja és posi-

tant implica un increment del fons de

tiu. Pel que fa al segon, són necessaris

capital destinat a fer el desplegament.

més de 20 anys per obtenir-lo. Aquest

Sense anar més lluny, la major part de

punt és decisiu per conèixer el tipus

les ensopegades tenen a veure amb

d’inversor que pot estar disposat a fer

dubtes molt corrents, per exemple,

un gran desplegament de fibra òptica i

sobre la necessitat d’instal·lar o no un

també preveu les dificultats que poden

tritub; la disponibilitat incerta del tram

trobar les grans cobertures. Escenaris

demanat; el potencial replanteig de

que podríem situar entre aquests dos

l’obra que obligui a la construcció de

extrems fan que el retorn es situï al

nous conductes; el càlcul del preu de

voltant dels 14 anys, amb inversions

lloguer segons l’ocupació en volum de

properes als 130 milions d’euros.

les conduccions; les decisions municipals de molts ajuntaments que no han

On ens porta?

parat d’obrir carrers aprofitant el Plan-

El 19 de novembre la CMT fixa els preus

E i no han previst que podia ser una

definitius del ‘Servei Majorista d’Accés a Registres i Conductes’ (MARC) [4].

bona oportunitat per al desplegament

Aquí ni l’operador incumbent ni els al-

complicat una necessària intervenció

ternatius estan d’acord amb els preus

posterior d’estesa de cable.

de nous tubs, i d’aquesta manera han

acordats, que consideren injustos. Un

La conclusió més important, però

desplegament de fibra dins dels con-

també més preocupant, és que cap

ductes de Telefònica suposa moltes

operador alternatiu a Telefónica inver-

complicacions que poden fer endar-

tirà en el desplegament ràpid d’una

rerir un projecte i això es tradueix en

NGAN (Figura 4) en l’àrea urbana bar-

més temps desaprofitat per la inversió,

celonina plantejada en la tesi, degut

atès que no genera cap retorn, i per

al seu alt cost,

18

però també mostra

Xavier Castillo Col·legiat núm. 2.484

Referències [ 1 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució sobre els mercats 4-5, Resolución MTZ 2008/626, 22 de Gener de 2009. [ 2 ] Albert Domingo, Master Thesis: Modelling the Deployment of NGANs in a Competitive Market. 29 d’octubre de 2009. [ 3 ] ISDEFE, Informe final sobre los resultados del modelo de despliegue de redes FTTH/GPON en España, Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, ISCMTE-0918561IL. 17 de febrer de 2009. [ 4 ] Comissió del Mercat de las Telecomunicacions, Resolució d’oferta d’Accés als conductes de Telefónica de España S.A., Resolución MTZ 2009/1223. 19 de novembre de 2009. [ 5 ] Varian, H., Litan, R.E., Elder, A., Shutter, J., The Net impact study v.2.0. Gener de 2002. [ 6 ] Federal Communications Commission, Connecting America: The National Broadband Plan, 2010.

mirador

Catalunya, el coneixement i el Cercle A Catalunya s’ha parlat molt de la ‘societat civil’ en contraposició a les organitzacions polítiques, però no sempre es defineix amb prou claredat el que és ni el que ha de fer.

La importància d’aquesta societat civil és gran i aquesta és una raó de més per a la clarificació.

és d’un cop algunes pre-

del coneixement com a eina per asse-

teses organitzacions de

gurar el futur benestar dels ciutadans;

la societat civil no han

i volen trobar camins per ampliar els

estat més que el braç

seus propis coneixements i posar-los

llarg de la política i una manera que

al servei de la societat catalana, tant

han tingut els partits d’estendre la

de les seves organitzacions civils com

seva influència d’una manera més dis-

polítiques. És per tant, una organitza-

simulada. Al llarg del darrer mig segle

ció al servei dels seus socis (actual-

hem vist amb molta claredat situaci-

ment prop de dos centenars) i que vol

ons d’aquest tipus, a través d’organit-

també, modestament, ser útil al país.

M

zacions empresarials, sindicals, pro-

Les seves dimensions actuals i les

fessionals o simplement associacions

seves finalitats tant concretes la situ-

culturals o veïnals. En una època en la

en en paral·lel a moltes altres orga-

que l’activitat política no era possible,

nitzacions que, a banda d’exercir les

aquesta via no solament era legitima,

seves competències oficials (Col·legis

si no imprescindible i per això moltes

Professionals, Universitats, Associa-

organitzacions tenien unes missions

cions científiques, Associacions em-

clarament formulades i unes altres

presarials...)

no declarades. (Fins i tot moltes or-

preocupació per el futur, i amb les que

ganitzacions de l’Església Catòlica van

el Cercle vol establir i ja ha establert

jugar aquest doble paper...). Però ara

relacions de col·

cal aclarir bé els camps d’actuació i

laboració.

retornar explícitament a cadascú el seu paper i les seves finalitats.

El Cercle per al Coneixement/Barcelona Breakfast (CxC/BB) té unes finalitats molt clares. És una associació de persones de diferents procedències (empresaris, directius, científics, enginyers) que tenen tres

característiques:

ocupen

llocs de responsabilitat a Catalunya, fonamentalment en els sectors econòmic i educatiu; estan convençudes que Catalunya necessita un nou pas endavant en la creació i la utilització

20

comparteixen

aquesta

L’activitat d’organitzacions com el

milions

de

nous

Cercle és més important encara en

llocs de treball, i ho

moments com aquests en què és ur-

fem sense augmen-

gent elaborar una nova estratègia de

tar el deute, no podrem

futur i no hi ha un consens evident

parlar de la fi de la crisis.

sobre la direcció que cal emprendre,

Les malalties que estan

ni un lideratge suficient en tot el món

a sota dels símptomes són

polític que permeti superar la confu-

dos desequilibris: hem consumit

sió. La confusió genera desorientació

o invertit molt més del que hem gua-

i ambdues porten a la desconfiança,

nyat o ingressat, i hem fabricat moltes

ció

no en les persones o les institucions,

coses innecessàries (sobre tot pisos),

q u e

sinó, el que és pitjor, en el futur.

mentre hem hagut d’importar les que

permeti aug-

de veritat consumiem.

mentar l’eficiència de totes les nos-

Permeteu-me que, de manera telegràfica i a títol personal, expressi unes

Estimular la demanda interna ni

tres

organitzacions,

les

empreses

idees de per on hauríem d’enfocar els

serà fàcil ni massa convenient per-

per descomptat, però també les ad-

nostres debats i les nostres opcions

què va contra els dos desequilibris.

ministracions, els serveis públics (la

aquests propers mesos:

Podrem reduir el dèficit pressupostari

sanitat, l’educació, les universitats, la

A Catalunya i a Espanya estem

però no reduirem el deute públic. Po-

justícia...)

instal·lats en la crisi. Segurament hem

dem reduir el deute privat però mode-

Al Cercle estem convençuts que el

tocat fons, però hi ha el perill que ens

rant el consum. El motor de la recupe-

coneixement és a la base de tot aquest

quedem un temps llarg instal·lats en

ració ha de ser l’exportació. L’euro ens

esforç i per això voldríem participar en

el fons.

ha pres una eina, la devaluació, però

el debat que ens cal fer i contribuir a

La crisi te dos grans símpto-

ens ha donat unes noves oportunitats.

millorar nosaltres mateixos, tot millo-

mes: un intern, l’atur (més de

En aquestes circumstàncies les

dos milions de persones

paraules màgiques haurien de ser: re-

han perdut el seu lloc de

equilibri entre productivitat i rendes,

treball en un any) i un

reequlibri de la balança comercial i

altre extern, el deu-

competitivitat prenent com a referent

te (l’acumulació de

el mercat de la UE. La mesura de la

deute privat molt

competitivitat ha de ser la ratio ex-

exagerat i deute

portacions/vendes. És una mesura de

públic,

competitivitat però a més de competi-

moderat

però molt crei-

rant les nostres organitzacions. @

tivitat exportable.

xent, agreujat per

Fer tot això demana un extraordina-

un fort dèficit co-

ri esforç d’innovació, en el sentit més

mercial). Fins que

extens del terme, és a dir no solament

no inventem dos

innovació de productes, si no innova-

Joan Majó President del CxC/BB (Cercle per al Coneixement/ Barcelona Breakfast)

21

mirador

Les TIC en clau electoraL

El sis partits polítics amb representació parlamentària a la Cambra catalana han començat a perfilar el respectius programes electorals de cara a les properes eleccions autonòmiques, previstes per al 28 de novembre.

Recollim aquí les seves propostes específiques en matèria de telecomunicacions, Internet i societat de la informació.

Construint el futur

Encuentro público-privado

Establerta la planificació per dotar el

Desde C’s somos conscientes de que las nuevas tecnologías serán de una

sàries mitjançant el Pla Catalunya Con-

Banda ampla a preu raonable

necta, i activat el projecte Xarxa Ober-

El nivell d’implantació de les TIC en

sociales y económicos que marcarán

ta, que haurem de culminar totalment

una societat és un indicador del seu

el futuro a corto y medio plazo. Cree-

en els propers anys i que constituirà

grau de competitivitat. És per això que

mos que este desarrrollo no puede ha-

l’eix sobre el que podrem crear un mo-

resulta fonamental l’adopció d’aques-

cerse únicamente desde el Gobierno,

del de telecomunicacions adequat a la

tes tecnologies, no com una finalitat

sino que debe hacerse de la mano del

realitat de Catalunya i no imposat, cal-

en sí mateixa, sinó com una eina per

sector privado. Y este marco debe favo-

drà anar més enllà, i seguir impulsant

assolir un alt índex de resistència a les

recerse por parte de la Administración

el desplegament dels serveis en mobi-

crisis econòmiques com l’actual.

Pública tanto desde el punto de vista

territori de les infraestructures neces-

litat, que complementin els esforços en infraestructures estratègiques.

Hi ha molt camí per recórrer, co-

trascendencia capital en los modelos

normativo como financiero.

mençant per la disponibilitat d’infra-

Por lo que se refiere a las aplica-

Hem de continuar treballant pel ple

estructures que permetin l’accés a la

ciones prácticas inmediatas, se debe

reconeixement de la tecnologia com a

banda ampla a un preu raonable. El

intensificar la utilidad de las nuevas

part fonamental del desenvolupament,

projecte ‘Xarxa Oberta’ de Catalunya

tecnologías en estos ámbitos: simplifi-

l’equilibri i la llibertat del país, amb tot el

pot ser una oportunitat si s’aprofita

cación de los trámites administrativos

que pot suposar d’impuls per al sector.

adequadament.

y transparencia en la gestión pública,

L’aposta tecnològica necessitarà de

I en darrer terme, cal continuar

alfabetización digital de la ciudadanía,

professionals que tinguin, des dels es-

impulsant el desenvolupament de ser-

fomento de una cultura empresarial

tudis d’enginyeria als cicles formatius,

veis i aplicacions, per tal de fer més

digital e innovadora, eficiencia de los

el reconeixement acadèmic i professio-

competitives les nostres empreses,

cuerpos de seguridad y protección

nal que es mereixen totes les enginyeri-

més eficients les administracions i

civil, e implementación de las nuevas

es TIC en el marc establert per la Unió

en definitiva millorar el benestar de la

posibilidades tecnológicas en el sector

Europea.

nostra societat.

agrícola.

Jordi Bosch

Santi Rodríguez

Carmen de Rivera

ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)

PPC (Partit Popular de Catalunya)

C’s (Ciutadans)

22

Accelerar el motor econòmic de les TIC Des de CiU apostem per les TIC com tribuir decisivament a reforçar el tei-

Modernitzar Catalunya amb l’ajut de les TIC

xit productiu del país i aixecar el seu

Des d’ICV-EUiA, proposem la moder-

sostre innovador. Amb aquest objec-

nització social i ecològica de Catalunya,

Noves fites de la societat digital

tiu, impulsarem una transformació

i les TIC han de provocar aquest canvi,

El PSC vol impulsar, de cara al futur

de l’Administració Pública per fer-la

amb criteris de sostenibilitat i renova-

més immediat, tres noves fites en ma-

oberta, transparent i electrònica, i col·

ció tecnològica de la indústria, l’agricul-

tèria de societat digital.

laborarem molt estretament amb tota

tura, l’habitatge, la mobilitat...

a motor de l’economia, pel fet de con-

mena de projectes participats pel teixit TIC català de grans empreses i pimes.

1) Canvi cultural i realisme

Les comunicacions electròniques

Cal reformar molt a fons el funciona-

han de ser neutrals i les operadores no

ment de l’Administració Pública i l’edu-

La nostra proposta també inclou

han de poder retardar, desviar, priorit-

cació. Les propostes concretes que

accions tranversals, com ara el de-

zar o impedir els trànsits de dades, ni

despleguin aquesta reforma han de

senvolupament d’infraestructures de

discriminar per protocols o aplicacions.

generar estalvis i millores clares i im-

telecomunicacions de nova generació,

Apostem pel desplegament d’in-

mediates dels serveis prestats, i anar

garantir una societat TIC segura a la

fraestructures de telecomunicacions

xarxa, reforçar la formació en compe-

neutres des del sector públic com una

tències TIC de la ciutadania, interope-

garantia per a la ciutadania, les em-

Cal recolzar la indústria i el talent exis-

rabilitat dels sistemes amb l’objectiu

preses i les mateixes administracions

tents, i impulsar la seva competitivitat

de simplificar els tràmits amb l’Admi-

de poder disposar de nous serveis, de

mitjançant les tecnologies digitals, que

nistració, la certificació o la identitat

qualitat, a preus competitius i arreu

han de facilitar l’aparició de noves ide-

digital.

del país. Cal impulsar nous models de

es i projectes empresarials que aprofi-

I a banda de les accions sectorials,

desplegament de xarxes de fibra òptica

tin les bases existents de coneixement,

relacionades amb l’educació, sanitat i

que garanteixin l’equilibri territorial: la

talent i experiència.

justícia, amb les empreses i entitats, i

Xarxa Oberta és una oportunitat que

les administracions públiques de Ca-

cal impulsar.

acompanyades d’un fort lideratge.

2) Model productiu

3) DNI electrònic Segurament, el repte estratègic més

talunya, també proposem un conjunt

Donem suport a la Carta per la

important ara mateix és establir la

d’accions tractores, com ara les xarxes

innovació, la creativitat i l’accés al co-

identificació de cada persona a través

d’excel·lència i innovació, la promoció

neixement (http://fcforum.net). I de-

d’Internet. Cal que tots els ciutadans es

de clústers tecnològics, projectes de

fensem que les AAPP només utilitzin

puguin identificar fàcilment a través del

ciutats intel·ligents, de mobilitat, de lo-

estàndards oberts i impulsin el progra-

DNI electrònic, per tal que esdevingui

gística o la gestió de la cultura.

mari lliure.

l’estàndard d’identificació.

Marc Pifarré

Oriol Ferran

Marc Murtra

Convergència i Unió

ICV-EUiA

PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya)

23

mirador

Singularidades de la crisis y remedios para combatirla Estamos asistiendo a la desaparición de empresas serias, profesionales, con tecnología, con buenos ingenieros, pero que no son capaces de sobrevivir. ¿Cuándo se acabará la crisis?

Yo he vivido varias: la del petróleo, la reconversión naval, la post.

Expo, la burbuja de Internet, la inmobiliaria, etc. Algunas estrictamente nacionales y otras de influencia internacional.

Q

ué es lo que tiene de

sus problemas, y creo que estamos en

diferente esta crisis que

la recta final de conseguirlo, y vuelva

no haya ocurrido en las

el dinero a las empresas, que son al fin

anteriores? En mi opini-

y al cabo las que dan empleo. Nues-

ón hay dos singularidades:

del origen inmobiliario de esta situaci-

nanciero. Y las finanzas son como la

ón y deberían haber aplicado medidas

sangre del organismo: alimentan to-

restrictivas al desarrollo inmobiliario.

dos los órganos, pero también repar-

Yo creo que no estoy descubrien-

ten las infecciones. Y aunque el sector

do nada, simplemente es de sentido

inmobiliario es uno de los protagonis-

común, pero debemos reclamar la

tas, prácticamente todos los sectores

cualificación de las autoridades po-

se han visto afectados.

líticas y económicas y a los gestores

2) En España, la población se ha

bancarios para que sepan actuar. Y si

ido mentalizando de la necesidad de

no, que dejen paso a otras personas

apretarse el cinturón antes de que los

más preparadas.

gobernantes aceptaran que nuestra

Algo que también estoy consta-

economía entraba en recesión. Creo

tando en estos meses es que muchas

que esta irresponsabilidad es impro-

empresas de varios sectores han re-

pia de un gobierno responsable, por-

ducido sus ventas hasta un 50%. Con

que la ciudadanía exige transparencia.

En otras crisis, el gobierno constataba una inflación elevada, tomaba medidas keynesianas (no siempre adecuadas): emitía deuda pública para extraer liquidez del sistema, pero la ciudadanía seguía convencida de que no pasaba nada. Me remito a las crisis del 1992 y del 2001 como prueba. La salida de la crisis era más lenta porque no había mentalidad del problema. En la crisis que estamos viviendo en España, los ciudadanos eran conscientes, aunque el gobierno lo negaba. Y por tanto la salida puede ser más rápida.

El problema no se resolverá hasta que el sistema financiero solucione

24

tras autoridades deberían tomar nota

1) Que esta crisis es del sistema fi-

mirador

esta reducción no hay punto muerto

me comentaba que sus ventas se han

La internacionalización es una de

que aguante la misma estructura. Y se

reducido un 20% en global y han po-

las pocas actividades que permite

han visto obligadas a prescindir de los

dido manejar la situación con relativa

recibir subvenciones de forma prácti-

activos humanos que la sustentaban.

facilidad. Esta actividad no depende

camente inmediata. Tanto el gobierno

Si es que han sido capaces de resistir,

del tamaño de la empresa, sea grande,

central como los gobiernos autonó-

porque otras simplemente han desa-

pequeña o mediana. Pero nuestro te-

micos tienen un organismo dedicado

parecido abandonando años de expe-

jido industrial es mayoritariamente de

a darles apoyo. A nivel nacional es el

riencia, producto y comercialización.

medianas y sobretodo de pequeñas y

ICEX y en las CCAA existe uno dedi-

microempresas.

cado a sus empresas: ACCIO en Ca-

¿Existe algún otro mercado al que dirigirse? Efectivamente. España no

Para poder estar preparadas, es

taluña, Promomadrid en Madrid, IPEX

representa más del 1% del PIB mun-

imprescindible que estas empresas in-

en Castilla La Mancha, Excal en Cas-

dial. Por tanto, existe un 99% del mer-

terioricen la ‘planificación estratégica’

tilla León, IGAPE en Galicia, IVEX en

cado que está siendo desaprovechado

en su plan de negocio. Me consta que

Valencia, etc.

por la mayoría de las empresas. Y es a

muchas pymes no lo hacen y son las

No espere más para iniciar el pro-

ese mercado al que hay que dirigirse,

que más sufren. Han de preguntarse

ceso. En Secartys estaremos encanta-

ya que a igualdad de participación de

continuamente, qué clientes nuevos

dos de ayudarle. @

mercado, sus ventas se multiplicarían

pueden acceder a mi producto, cómo

99 veces. Ciertamente, esto no ocurre

debo modificar mi producto para se-

de la noche a la mañana, pero debe-

guir siendo competitivo, qué nuevos

ríamos aprender a dirigirnos al mer-

clientes puedo alcanzar, qué merca-

cado internacional de forma habitual,

dos exteriores pueden ser los más

incluso cuando el mercado local está

adecuados.

boyante, porque ahora todos lo intentan, pero eso toma tiempo.

La pregunta, “qué quiero ser de mayor”, debería ser formulada con frecuencia y seguro que además sus

Innovación e internacionalización

propios socios o clientes le pueden

Hay, por tanto, dos aspectos impor-

ayudar a resolver. El mercado exteri-

tantísimos en la gestión de la empre-

or no es tampoco una cuestión de ta-

sa: la innovación y la internacionaliza-

maño de la empresa. Como director

ción. En cuanto a la innovación, resulta

de una asociación para la internacio-

imprescindible para tener un producto

nalización, puedo decir que el 99% de

competitivo y exitoso en todos los

las empresas que participan son py-

mercados. Por lo que respecta a la

mes y están siendo exitosas. A algu-

internacionalización, es esencial para

nas, les basta con estar formadas por

diversificar riesgos y tener mercados

dos miembros familiares para estar

de repuesto. Una empresa que venia

presentes en varios países mediante

haciendo habitualmente esta actividad

acuerdos con socios locales.

26

Carlos Vivas Director general de Secartys

mirador

Les 5 claus per al futur de Catalunya comencen per ‘i’ La Fundació CTecno és abans de res un lloc de pensament, de reflexió, de diàleg sobre la tecnologia, l’empresa i el país. Ho corrobora el nostre lema: “més tecnologia, més empresa, més país”.

d’interès: Consell d’empreses de la

entitats, hem elaborat un conjunt de

Fundació i Comissió d’Energia (ela-

reflexions sobre el que necessita Ca-

boració de recomanacions a la sub-

talunya els propers anys: són les ano-

comissió d’Energia del Congrés de

menades 5 i’s, que es convertiran en

Diputats).

l’eix vertebrador de la nostra actuació com a entitat.

Tota aquesta estructura, la trentena d’empreses que li donen suport i els

Primera ‘i’: Innovació, entesa com la

més de 250 socis personals treballen

capacitat de crear i generar nous pro-

per fer una aportació seriosa i rigorosa

ductes i serveis. Això requereix:

al país, a través del seu sector tecno-

• Un ‘Sistema ciència-tecnologia’ pro-

Constituïda el mes de juliol de 2008,

lògic i de la seva societat civil. Aquesta

veïdor de capacitat competitiva a les

la Fundació CTecno té la missió se-

contribució és especialment important

empreses instal·lades a Catalunya.

güent, prevista en els seus estatuts:

en un moment en què el país viu en

• Uns instituts de recerca, centres

• Incrementar el coneixement sobre la

un context de confusió i de manca de

tecnològics i empreses que treballin

tecnologia i les seves potencialitats

lideratge. Per això, i gràcies al treball

en cadenes de valor clusteritzades.

per part de les empreses, les institu-

de moltes persones, empreses i altres

• La captació de noves oportunitats

cions i la ciutadania del nostre país.

• Fomentar el creixement de l’activitat econòmica al voltant de la tecnologia.

• Posicionar el món tecnològic català a nivell institucional, tant al nostre país com a escala internacional.

Les eines que fem servir per assolir

Comportament innovador (2006-2008) índex de comportament innovador 0,8

aquests objectius són: • Organització dels ‘Fòrums tecnològics de reflexió estratègica’.

• Trobades o àpats de ‘networking’ exclusius per als socis.

• Elaboració del ‘Baròmetre del sector

Suècia

Dinamarca Irlanda

Àustria Bèlgica 0,5 Luxemburg Països Baixos França Islàndia 0,4

• Participació en xarxes europees i internacionals, així com contactes institucionals bilaterals amb institu-

Finlàndia Alemanya

Regne Unit 0,6

tecnològic a Catalunya’ (amb periodicitat anual).

Catalunya/Espanya mal posicionats en comportament innovador.

Suïssa

0,7

Estònia Eslovènia Repúplica Txeca

Espanya Noruega Hongria Itàlia Polònia

Eslovàquia

Romania Letònia

cions de referència sobre tecnologia i innovació. És el cas del World Economic Forum.

• Comissions de seguiment d’àmbits

28

Portugal Grècia Malta

Lituània

Croàcia

0,3

Xipre

Bulgària

Turquia 0,2

1

2

3

4

5

6

7

creixement interanual del comportament innovador (%) Líders

Seguidors

Moderats

Molt moderats

nota: La línia de punts mostra el comportament i el creixement innovador de la UE-27. fonts: European Innovation Scoreboard 2009, INNO METRICS i elaboració pròpia. font: La Caixa (juny 2010).

8

9

Exportacions, Importacions i Balanç del Comerç Interegional.

Promig 1995 - 2007 Milions d’euros

Catalunya ben posicionada.

45.000

33.000

21.000

9.000

Exportacions

Importacions

Balanços

Ceuta i Melilla

La Rioja

País Basc

Navarra

Regió de Múrcia

Comunitat de Madrid

Galícia

Extremadura

Comunitat Valenciana

Catalunya

Castella-La Manxa

Castella i Lleó

Cantàbria

Canàries

Balears

Astúries

Aragó

-15.000

Andalusia

-3.000

font: Base de dades C-intereg.

ens sectors emergents com el ‘clean-

Tercera ‘i’: Inversió. És absolutament

socioeconòmica, que permeti l’ascens

tech’, el ‘bio-tech’ o el ‘TIC/Media’.

fonamental atreure inversors estran-

social a través de l’educació; inclusió

• El foment de l’emprenedoria de base

gers que apostin pels projectes empre-

de la diversitat, per a una societat to-

tecnològica –per escalar a mercats

sarials del país que despuntin i tinguin

lerant i oberta; inclusió Internacional,

globals des del seu naixement–.

projecció més enllà de les nostres fron-

que permeti comunicar-nos entre tots

• Una millora continua de la relació

teres. Al mateix temps, però, també cal

els països i races del mon.

entre la Universitat i l’Empresa, re-

que l’Administració, l’empresariat i el

colzada en l’Administració (‘triple

capital del propi país aposti pel finan-

Aquestes són les 5 i’s de Catalunya;

hèlix’).

çament d’emprenedors i empreses de

aquells aspectes en què hem de ser

base tecnològica i innovadora que tin-

excel·lents per tal de poder afrontar el

guin recorregut i potencial globals.

present i futur imminent, amb garanti-

• La promoció de la innovació oberta (Open Innovation).

• Cultura del risc, de l’esforç i de la

es. Hi ha organitzacions, entitats, com

feina ben feta, i, d’altra banda, cons-

Quarta ‘i’: Infraestructures. El món

ara el Cercle Tecnològic de Catalunya

ciència de la necessitat de canvi i

digital necessita una base física per

(CTecno), que ja fa temps que ho di-

evolució.

moure’s i per tant Catalunya necessita

vulguem, que en fem pedagogia. Però

• Gestió del talent com a matèria pri-

seguir invertint en la capacitat de les

més enllà d’aquest fet, cal que tots

mera de l’economia del coneixement.

seves infraestructures. Entre les quals,

aquells actors amb poder i capacitat

cal destacar les següents:

de decisió i execució impulsin tots els

Segona ‘i’: Internacionalització. El

• Físiques: el sistema portuari i aero-

mecanismes, les accions i les iniciati-

mercat és el món. El mercat és global.

portuari, l’eix ferroviari mediterrani,

Pensar només en Catalunya o Espanya

trens regionals i de rodalies d’alta

és, ara com ara, una actitud absoluta-

qualitat que vertebrin el país, carre-

ment anacrònica i equivocada des de

teres, ‘green tech’, etc.

la perspectiva de país. Cal que ens projectem a escala mundial. L’empresa

ves per fer-ho realitat. @

• Tecnològiques: fibra òptica fins a la llar, 4G, TV sobre IP, etc.

catalana ha de dissenyar una estratè-

• Del coneixement: universitats, parcs

gia a nivell internacional, ja que la com-

científics, centres tecnològics, etc.

petència és a escala global. En aquest sentit, seria bo que les empreses cata-

Cinquena ‘i’: Inclusió. Entesa en sen-

lanes treballessin juntes, per sortir amb

tit ampli, que contempli la inclusió di-

més muscle a l’estranger –i en especi-

gital, és a dir la capacitat suficient i a

Carles Flamerich i Castells

al als mercats emergents com la Xina

l’abast de tothom per poder moure’s en

o l’Índia–, ser més fortes i tenir molta

el món digital sense diferència d’edat,

més implantació i projecció.

extracció social, origen, etc.; inclusió

President de l’Associació Cercle Tecnològic de Catalunya.

Director General de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)

29

economia i societat

Passos previs d’un pla d’internacionalització Així doncs, és imprescindible que

Des d’un punt de vista econòmic, la internacionalització no es diferencia de qualsevol altre projecte que vulguem iniciar i per tant requereix un pla de viabilitat previ, que doni resposta a les dues qüestions més importants que hem de resoldre abans de començar: quants diners hi caldrà dedicar abans d’assolir el retorn de la inversió i com els aconseguirem?

tipus de despeses o inversions

l’equip que lidera el projecte es plan-

d’internacionalització.

tegi moltes de les qüestions següents:

cepció de les que siguin una des-

1) A quins països ens adreçarem?

pesa directa menys (per exemple,

2) Com triarem el país/països?

cessió d’oficines en delegacions

3) Necessitarem informació del nos-

a l’estranger), el nostre pla no les

tre mercat en diferents països. El

considerà mai un ingrés. Quan ar-

més pràctic és començar per diri-

ribin seran una desviació positiva

gir-se a l’Administració pública.

Amb

ex-

de la planificació.

4) Podem sol·licitar un programa pú-

11) Si preferim, o ens veiem obligats

blic que avaluï la nostra idoneïtat

a establir una filial en el país es-

per exportar.

tranger, llavors hem de fer una re-

5) Podem contactar amb consultors

collida molt detallada de la infor-

i encarregar un projecte d’inves-

mació involucrada: ubicació física,

tigació de mercats apropiats: de-

despeses legals de constitució i

manar pressupostos no acostuma

assessorament en el país (buscar

a tenir cap cost.

assessorament fiable és impres-

6) Podem dedicar persones adequa-

cindible), despeses fiscals inicials

des de la nostra organització i en-

i repetitives, recursos informàtics i

carregar el projecte d’investigació.

de comunicació. I una observació

er començar a respondre

7) Un cop triat el país on actuar, bus-

important pel que fa als assessors

aquestes dues preguntes

carem un distribuïdor o crearem

sobre un determinat país, sigui

s’ha de tenir en compte,

la nostra pròpia organització?

quin sigui: trobar-ne de bons és

abans de res, que el mi-

8) Com buscar i trobar distribuïdor?

llor pla d’internacionalització és paper

9) Com formar el distribuïdor del

12) Sobre el producte és important

mullat si l’hem d’interrompre perquè

nostre producte, verificar els seus

esbrinar les despeses de posada

no tenim prou recursos per continuar

resultats de forma sistemàtica, vi-

al mercat en aquell país: etique-

executant-lo. Per això és imprescin-

sitar-lo...

tatge,

dible, un cop determinades les líni-

10) Les administracions acostumen a

es bàsiques del pla i recollida tota la

donar subvencions als diferents

informació, quantificar-la de manera efectiva.

Elaborar un pla de viabilitat d’un projecte no és especialment complicat per a un professional financer. Només cal estimar de 3 a 5 anys de comptes de pèrdues i guanys, establir el pla d’inversions, elaborar el pressupost de tresoreria corresponent i per tant el pla de finançament associat. Tot plegat, tasques que depenen bàsicament de la qualitat de la informació bàsica quantificada del projecte.

30

crític.

embalatge,

instruccions,

garanties... I per descomptat, els costos logístics de tot plegat.

13) Cal fer un estudi de marges estimats en aquell mercat. Es tracta d’un element principal del pla de viabilitat: si no hi ha prou marge, no hi ha negoci.

14) Un punt a tenir present és avaluar la capacitat del nostre equip actual per dur a terme la internacionalització: idioma, coneixement de

diferents problemàtiques amb prou

la cultura de destinació, flexibilitat

antelació i per tant tenir temps per

i actitud. Tinguem present que

trobar solucions. El nostre objectiu

pràcticament totes les funcions

final serà disposar d’un càlcul apro-

descrites són externalitzables.

ximat de despeses i inversions necessàries, així com una estimació del

Aquesta feina de recollida d’informa-

moment en què començarem a tenir

ció plantejarà un seguit de qüestions

retorn i per tant podrem saber quins

que ens permetran no només fer el pla

recursos caldrà per executar el nostre

de viabilitat, sinó enfrontar-nos a les

pla d’internacionalització. @

Argèlia García Sòcia-fundadora d’External Financial Management www.efinancialm.com

economia i societat

0,12%

€

Hacia un lenguaje común de tecnología y negocio su complejidad creciente y las nuevas

a principal aportación de valor de los proyectos de implantación de TI se encuentra, en primer lugar, en su integración en los procesos de negocio a escala organizacional e inter-organizacional, y en segundo lugar, en su caracterización como parte constitutiva de los propios modelos de negocio. Esta perspectiva contrasta con la tradicional, heredada del siglo pasado, en la que la tecnología se consideraba una ‘herramienta’ (normalmente para el control de costes) supeditada o bien ‘alineada’ con el negocio.

Sin embargo, una característica fundamental de las tecnologías es que su implantación y explotación comportan riesgos importantes y una elevada complejidad. Por un lado, son proyectos de ingeniería y, por otro lado, son procesos de transformación de la organización. Ambos componentes están tan relacionados entre sí que cada vez es más difícil establecer

La segunda década del siglo XXI nos presenta un mundo con más de 1.800 millones de ordenadores personales conectados a Internet y 4.000 millones de teléfonos móviles. En tales condiciones, es difícil imaginar una empresa que no esté inmersa en proyectos de implantación de tecnologías de la información (TI), puesto que constituyen una fuente fundamental de innovación.

tendencias de externalización y deslocalización (outsourcing, virtualización, ‘cloud’) requieren una atención corporativa para su gobierno. El fuerte componente organizacional de gestión del cambio hace esencial la colaboración del negocio (la dirección general y las unidades de negocio) en la toma de decisiones.

Una idea central es que las decisiones y responsabilidades relativas a las inversiones en TI no pueden recaer sólo en las espaldas de los responsables de tecnologías. Tampoco la mirada únicamente del ‘retorno de inversiones’ satisface la necesidad de construir un lenguaje común a la organización. Este lenguaje debe aportar un modelo de referencia para comprender cómo la tecnología puede hacer posible la competitividad a largo plazo, poniendo el énfasis en la capacidad de las empresas para desarrollar capacidades difíciles de imitar,

fronteras claras entre ellos. Las inver-

tanto en procesos, modelos de nego-

siones y los riesgos asociados a las TI,

cio, y en competencias directivas.

32

$

0,23%

¥ 0,06%

Creo que la mayor fuente de riesgo

potenciando el lenguaje alrededor del

focalizar su discurso en la aportación

se produce cuando ‘el negocio’ carece

valor. Esta forma de concebir la toma

valor empresarial y en propuestas rea-

de marcos de trabajo adecuados para

de decisiones considera que tecnolo-

listas (y no en modas) sobre lo que la

comprender cómo la ingeniería de

gía y empresa evolucionan de forma

tecnología puede hacer.

software (requerimientos, plazos, es-

iterativa y recíproca mediante diversos

La mejor enseñanza obtenida del

trategias de implementación…) influye

tipos de interacciones, a lo largo del

estudio de empresas en las que se

en cambios organizativos. En segundo

tiempo.

considera la tecnología como un re-

lugar, cómo el gobierno de la tecno-

Esto requiere madurez organizativa

curso estratégico, se alcanza en aque-

logía (evolución de la arquitectura,

para conectar las realidades de la em-

llas donde se dirige y gestiona el ámbi-

sourcing, organización de la función

presa y de la dirección de tecnologías

to tecnológico como un negocio para

de tecnologías) afecta al modelo de

de forma coherente y dinámica. Si se

obtener ventajas a largo plazo: contro-

negocio. La banca española está en la

consideran la tecnología y su direc-

lando costes y procesos, y, a la vez,

punta de lanza de las tecnologías de

ción como un ‘commodity’ se va en la

generando nuevas oportunidades de

la información aplicando estos con-

dirección contraria, puesto que ni los

negocio. La idea de ‘co-creación’ su-

ceptos y asumiendo que la tecnolo-

procesos ni los modelos de negocio en

pone que la toma de decisiones invo-

gía es parte de su modelo de negocio

los que la tecnología forma parte, lo

lucra a todas las partes interesadas de

donde se busca el equilibrio dinámico

son. Creo que es responsabilidad de

la organización, por lo que se requiere

entre ingresos y costes para conseguir

los directivos de tecnologías, que de-

procedimientos de comunicación para

eficiencias a largo plazo. Y más aún,

ben empatizar con el resto de la orga-

un gobierno efectivo entre la función

en comprender cómo dirigir personas

nización, puesto que, como argumen-

de la tecnología, las unidades de ne-

expertas en tecnología, en como moti-

taba antes, la mayor parte de nuevos

gocio y la dirección general. @

var, como coordinar y formas equipos

proyectos incorporan cambios organi-

y organizaciones para obtener el máxi-

zativos. Es también responsabilidad

mo beneficio.

de la dirección general y del resto de unidades de negocio establecer proce-

‘Co-creación’

sos de comunicación para estructurar

Mi propuesta es dar un primer paso

la toma de decisiones con respecto

introduciendo el concepto de ‘co-

prioridades, infraestructura tecnológi-

creación’ entre la tecnología y las rela-

ca, capital humano y los servicios que

ciones con el resto de la empresa con

deben prestar los sistemas de forma

objeto de comprender los procesos de

colaborativa y ‘co-creativa’, en función

valor basados en tecnología. La ‘co-

de los diferentes ámbitos de compe-

creación’ considera que la toma de

tencia que se definan. Finalmente, es

decisiones es solidaria entre ‘pares’

responsabilidad de los proveedores

(directivos de tecnología y negocio) y

de tecnologías, puesto que deberían

Javier Busquets Profesor i director del departamento de Dirección de Sistemas de Información de ESADE

33

‘inter nos’

el Orgullo de ser un

JO ECO

TEL

‘Teleco’ erminé la carrera de Inge·

Nuestros proyectos están dirigidos

niería de Telecomunica·

sobre todo a pequeñas y mediadas

ción en 1989 y desde 1992 dirijo Soltec, empresa de la que soy socio fundador y en la que desarrollamos software de gestión empresarial de carácter horizontal en todas las áreas funcionales. Cuando empecé a dedicarme al desarrollo de soluciones para la gestión de empre· sas, me encontré con que me faltaban conocimientos específicos más pro· fundos de las áreas de gestión empre· sarial: finanzas, marketing, operacio· nes, recursos humanos... Por eso, en 1993, decidí cursar un MBA en ESADE.

JO TELECO

El estudiante que empieza en la Escuela de Ingeniería de Telecomunicación lo hace sabiendo que no es una carrera fácil.

Y no todos los que entran terminan la carrera con éxito. A menudo, el ‘teleco’ es apreciado en las empresas por esa ambición de haber empezado y haber demostrado suficiente capacidad de terminar con éxito, independientemente de los conocimientos técnicos que ha adquirido.

empresas. En la actualidad, la oferta del mercado de las soluciones ERP está dividida entre grandes marcas de aplicaciones y un numeroso grupo de pequeños desarrolladores como nosotros que creamos e implantamos productos poco conocidos pero que a menudo generan una mejor rentabili· dad para el cliente.

Cuando las grandes marcas in· tentan abordar el mercado de las pe· queñas empresas se encuentran con la dificultad de conseguir una gran flexibilidad a un coste rentable para el cliente. Por otro lado, cuando las pequeñas empresas intentamos ven· der a grandes organizaciones, nos encontramos con la barrera de la falta de prestigio de nuestra marca y la li· mitación de recursos para abordar los proyectos.

En la actual coyuntura de crisis, to· das las empresas sufrimos la contrac· ción del mercado, en muchos casos hasta extremos trágicos. Sin embargo, creo que quien ha hecho los deberes en el pasado con un cierto sentido común está consiguiendo aguantar la situación y saldrá reforzado cuando el mercado vuelva a crecer.

Trabajar con éxito en otros sectores Cuando desde el COETC/ACET so· licitaron mi opinión sobre el propio

34

sector tecnológico tan cambiante, esa necesidad ha existido desde siempre.

Eso ha hecho que los ‘telecos’ seamos especialmente conscientes de la nece· sidad de responder al cambio y actua· lizar nuestros conocimientos de forma continua.

Por otro lado, disfrutamos de una TE JO LE CO

gran capacidad de adaptación, cons· tancia

y

perseverancia.

Recuerdo

aquellos exámenes en los que te po·

JO TELECO

nían problemas que parecía que no tenían nada que ver con el temario (álgebra). O aquellos en los que por un pequeño fallo te suspendían (cir· cuitos). Cuando protestabas, el profe· sor te respondía que en tu futura vida profesional nadie te iba a perdonar los fallos. El ‘teleco’ es una persona realis· ta y valiente que se adapta a situacio·

obliga a ser muy eficientes. Ello nos

ámbito de actuación profesional y de

nes difíciles y es capaz de reaccionar

supone tomar conciencia de la nece·

mis funciones concretas dentro del

rápido ante las adversidades.

sidad de aportar valor en todas las

sector en el que me encuentro, el de

Cuando

afrontamos

proyectos

actividades que realizamos y facilita la capacidad de liderazgo.

la tecnología de los sistemas de infor·

complejos, siempre encontramos la

mación orientados a la gestión de em·

manera de enfocarlos de forma orga·

El estudiante que empieza en la

presas, lo primero que pensé es que

nizada. Los plantemos dividiéndolos

Escuela de Ingeniería de Telecomuni·

tiene poco que ver poco con el sector

en pequeñas y sucesivas fases para

cación lo hace sabiendo que no es una

específico de las telecomunicaciones

que ser capaces de alcanzar resul·

carrera fácil. Y no todos los que entran

y que poco podría aportar en este

tados prácticos medibles y efectivos

terminan la carrera con éxito. A menu·

sentido. Pero muchos ‘telecos’ tra·

a corto plazo. Y además lo hacemos

do, el ‘teleco’ es apreciado en las em·

bajamos con éxito en otros sectores

con sentido de la eficiencia. Si ser

presas por esa ambición de haber em·

desarrollando actividades como la di·

eficaz consiste en conseguir llegar al

pezado y haber demostrado suficiente

rección o la consultoría empresarial y

objetivo, la eficiencia supone además

capacidad de terminar con éxito, inde·

me parece interesante comentar esas

hacerlo con los mínimos recursos. La

pendientemente de los conocimientos

capacidades y habilidades que tiene el

dificultad de nuestra disciplina nos

técnicos que ha adquirido.

‘teleco’, además de los conocimientos

Todas estas virtudes son auténti·

técnicos que aportan la formación en

cas, funcionan y nos han hecho valio·

ingeniería de telecomunicación y que

sos, relevantes, diferentes y con una

sinceramente creo que son muy apre·

marca colectiva. Siempre que alguien

ciadas en el entorno laboral.

me pregunta, afirmo con orgullo que

El

ingeniero

de

soy un ‘teleco’. @

telecomunica·

ción es apreciado por la mayoría de las virtudes que debe tener un buen profesional o un buen directivo pero sobre todo, tiene una gran formación y es consciente de la importancia de actualizarla. En la actualidad, todas las disciplinas requieren ya de una

JO TELE CO

puesta al día periódica para poder ejercer una actividad profesional con la calidad adecuada. Pero en nuestro

Philippe Calvó Colegiado nº 10.812

35

ofertes comercials i serveis

Acord amb Ontinet en seguretat informàtica guardonats productes s’ofereixen en

’acord del nostre col· lectiu amb Ontinet con· templa diferents finali· tats, les més importants de les quals es resumeixen en els se· güents tres punts del conveni: 1) Organitzar congressos, cursos, seminaris, conferèncias, xerrades, tro· bades, col·loquis, publicacions i qual· sevol altra acció docent o divulgadora relacionada amb els objectius d’amb· dues parts.

2) Oferir productes de seguretat informàtica que siguin d’interès per al nostre col·lectiu i que en pugui gaudir en condicions avantatjoses.

3) Disposar de 10 llicències per a

Ja fa anys que l’empresa valenciana Ontinet (www. ontinet.com) fa de la seguretat informàtica la seva senya d’identitat essencial i ara ens l’ofereix de primera mà, arran del conveni de col·laboració signat amb el COETC/ ACET.

versions estàndard i ‘business’.

Amb

dues

solucions

permeten

afrontar les amenaces de manera anticipada i bloquejar-les en les pri· meres hores de la seva difusió, les més crítiques, quan altres productes no són ni tan sols conscients de les mateixes. Les dues destaquen per la seva rapidesa de funcionament, pel baix consum de recursos de l’equip en el qual estan instal·lades i per una interfície senzilla i intuïtiva que permet optimitzar els productes per adaptarlos a les necessitats específiques de cada usuari.

La fiabilitat del programari de segu·

la seguretat informàtica de les nos·

retat de Eset està avalada per la seva

tres instal·lacions, a canvi d’oferir

trajectòria en els premis de Virus Bu· lletin, laboratori independent d’anàlisi

l’ús del nostre logo com a entitat col· laboradora d’Ontinet en futures acci·

Eset, de les quals destaquen: Eset

de productes antivirus. Eset és l’em·

ons publicitàries.

NOD32 Antivirus i Eset Smart Secu·

presa que més vegades ha superat

rity. La primera és una solució anti·

amb èxit les proves del laboratori, as·

Distribuïdor exclusiu d’Eset

virus i antispyware ràpida, lleugera i

solint un rècord de 62 premis VB100

Especialitzat en la distribució de solu·

eficaç, mentre que la segona integra

des de 1998, quan van ser fundats.

cions de seguretat en el mercat espa·

sobre el mateix motor funcions antivi·

Ontinet disposa d’un equip de 30

nyol, Ontinet ofereix en exclusiva tot el

rus, antispyware, antispam i de talla·

persones per donar suport als usuaris

ventall d’opcions de la firma eslovaca

focs personal. Aquests dos famosos i

d’Eset a Espanya. @

36

calidoscopi

Tempura Kakiage Taller de cuina japonesa

L’escola Coquus de cuina japonesa, localitzada al barri de Gràcia de Barcelona, va ser l’escenari del curs de tres hores de gastronomia nipona, adreçat als ‘telecos’ inscrits. Com a resultat de tot plegat presentem aquí la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra. Esperem que us agradi! ada dia més popular a casa nostra, la cuina japonesa té a Barcelona un referent en Ingredients: formació culinària, l’Escola Coquus, on els ‘telecos’ inscrits al taller de tres hores vam poder gaudir de les explicacions d’en Julio, un cuiner experimentat i molt enamorat del Japó, que a mesura que avançava en la elaboració dels diferents plats ens anava introduint en els orígens d’alguns àpats, costums i ingredients. El resum del que hi vam aprendre inclou les tres receptes estrella: pollastre yakitori, tempura kakiage i sushi, i un seguit de tècniques i consells d’allò més útils per

— Pastanaga.

— Mongeta verda perona.

— Ceba tendre.

— Pebrot vermell.

— 100 g farina de blat.

— 100 g maizena.

— 1 culleradeta de llevat Royal.

— Aigua amb gas molt fred.

saber on trobar els diferents ingredients, i per no equivocarnos a l’hora de comprar-los. Acabada la classe, va arribar el moment de provar tot el que vam cuinar, ben acompanyat d’un bon vi... en resum, una proposta molt interessant on hem après a cuinar plats exòtics i deliciosos.

A continuació exposem la recepta de la Tempura Kakiage, que podreu fer fàcilment a casa vostra.

Elaboració: ¶ Es pelen i netegen les verdures. ¶ Es talla en juliana (tires fines i llargues) les verdures i es reserven a la nevera perquè estiguin fredes. ¶ En un recipient, es prepara la barreja de farines a parts iguals amb el llevat i es reserva fins al darrer moment. ¶ Es posa a escalfar oli de girasol a la fregidora. ¶ Quan l’oli està calent es barreja amb molt de compte la farina amb l’aigua amb gas molt freda, per evitar que es perdi

R El taller de cuina japonesa va aplegar 14 participants.

el gas. Al final la massa ha de tenir grumolls. ¶ Es passen les verdures per farina de blat per eixugar-les. ¶ Es barreja la juliana amb la massa. Es van posant cullerades de la barreja en oli ben calent. Cal esperar que l’oli s’escalfi abans de posar-ne més. ¶ S’eixuga sobre paper de cuina i es serveix immediatament. I a disfrutar... Bon profit!

Josep Torrobella Col·legiat núm. 9.655

37

calidoscopi

Manual de Domótica Autors: J. M. Huidobro i R.J. Millán Editorial: Creaciones Copyright Manual de referència per a tots els professionals de la construcció de vivendes i oficines proveïdes d’alta tecnologia, amb l’objectiu de sensibilitzar-los sobre les enormes possibilitats que ofereixen les TIC als habitatges concebuts com a edicicis intel·ligents. Amb aquesta finalitat, reflecteix els aspectes més rellevants dels protocols i dispositius utilitzats en domòtica, a més dels seus beneficis i principals aplicacions, en particular les que tenen a veure amb l’automatizació, l’estalvi energètic, la seguretat i l’accés a la informació com a funcionalitat d’oci, entreteniment i confort.

L’obra comença fent una panoràmica general de les solucions domòtiques més habituals, i després va repassant diferents trets dels habitatges bioclimàtics i dels sistemes de seguretat. A continuació, fa un resum de la reglamentació bàsica de la llar digital i de les fases d’un projecte domòtic i descriu els diferents tipus de dispositius que caracteritzen els edificis intel·ligents, com ara la passarel·la residencial, el sistema de control centralitzat, els sensors i accionadors, els electrodomèstics i dispositius elèctrics intel·ligents. Posteriorment, entra de ple en els conceptes bàsics de xarxes internes d’interconnexió i dels diversos estàndards i protocols utilitzats, amb especial atenció a les tecnologies de banda ampla. Finalment, s’acaba fent un repàs exhaustiu a les aplicacions i beneficis que aporta la domòtica als diferents agents implicats en el mercat de la construcció.

L’obra es complementa amb un seguit de referències bibliogràfiques. @

38

El mercado de las telecomunicaciones en las pequeñas empresas y autónomos españoles 2010. Las TIC y el espíritu emprendedor

La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals TIC a Catalunya, 2010

Autoria i edició: Everis

Societat de la Informació i el Coneixe-

El 90% de les petites empreses i prop del 60% dels autònoms disposen de banda ampla fixa però només un 15% i un 8%, respectivament, gaudeixen de servei de banda ampla mòbil, segons la vuitena edició d’aquest informe, que per primer cop incorpora dades sobre l’ús de les telecomunicacions per part dels autònoms i la connexió entre les TIC i l’esperit emprenedor. L’anàlisi de la mobilitat tant de les petites empreses com dels autònoms s’ha fet en base a la confecció d’un índex específic, a partir de tres tipus d’indicadors, els corresponents als ‘equips i tecnologies’ utilitzats, el ‘tipus d’ús que en fan’ i els ‘serveis contractats’. La conclusió de tot plegat és que les empreses petites gaudeixen de més mobilitat, concretament d’una taxa del 25,8%, mentre que la dels autònoms es manté molt per sota, amb un 13,8%. En qualsevol cas, tots dos índexs reflecteixen la baixa intensitat d’ús dels servicios contratados i dels equipaments i tecnologies que faciliten la mobilitat.

L’informe també analitza les diferències de mobilitat de les petites empreses i professionals autònoms per zones geogràfiques.

En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que les pimes de la província de Madrid són les que estan més interconnectades, mentre que a Barcelona són els autònoms els que van per davant. @

fobsic (Fundació Observatori de la ment). http://www.fobsic.net Impulsat per la FOBSIC i el Programa Enginycat del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de DEP Institut, aquest estudi fa l’anàlisi específica dels professionals del sector TIC a Catalunya, en la línia de l’estudi que va publicar la FOBSIC el desembre de 2008 (La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals de les TIC a Catalunya, 2008) amb la finalitat de copsar l’evolució d’aquest col·lectiu dins del mercat de treball català. L’estudi se centra en el col· lectiu de professionals especialitzats en TIC amb titulacions universitàries o en cicles formatius, diferenciant les branques d’Informàtica, Telecomunicacions i Electrònica. Els professionals TIC representen el 3,48% del total d’ocupats de la societat catalana. Tot i que el total de titulats al sistema acadèmic català s’ha reduït en els últims anys, la proporció de titulats en especialitats TIC és d’un 2% més el 2008 respecte l’any 2001.

Aquests professionals, especialitzats en Informàtica, Telecomunicacions o Electrònica, disposen d’un nivell avançat d’anglès i de capacitat de gestió de projectes i equips de treball, a més de bona capacitat resolutiva.

Destaca el fet que el 16,3% dels ocupats treballa per compte propi i, entre aquests, 4 de cada 10 crea llocs de feina per a d’altres persones. D’altra banda, entre els ocupats per compte aliè la taxa de temporalitat és del 13,4%, més de 10 punts per sota de la del conjunt de l’estat espanyol. @

tribuna

Un esforç amb recompensa d’aquest

Però des d’un punt de vista més

temps al capda-

domèstic, les noves tecnologies resul-

vant de la Se-

ten fonamentals per crear un model

cretaria de Tele-

de país caracteritzat per l’equilibri en-

Jordi Bosch i Garcia

comunicacions

i

tre àmbits territorials, la cohesió soci-

Societat de la In-

al i la igualtat d’oportunitats. Aquests

Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat

formació, només

han estat tres dels eixos sobre els que

podem sentir-nos satisfets i orgullosos

hem intentat fer pivotar les nostres

de tot el que hem fet, d’allò que hem

polítiques i entenc que ho hem acon-

dut a terme i del que hem iniciat.

seguit, vist l’èxit d’alguns projectes,

esprés

Més enllà dels projectes concrets,

com és el cas del Pla Catalunya Con-

el fet més destacable d’aquesta legis-

necta, que ha implicat 2.600 actua-

latura en el nostre àmbit ha estat, al

cions i ha mobilitzat una inversió de

meu entendre, l’haver posat les tele-

157 milions d’euros, amb un resultat

lògic, que estem completant amb la

comunicacions en el lloc que els hi

d’enorme impacte sobre els territoris

generació de valor afegit que suposen

pertocava dins l’agenda política.

no metropolitans del pais.

iniciatives com ara la Inforegió o el Ce-

Avui ja ningú no discuteix el caràc-

Igualment, hem iniciat el camí de

siCat. Es tracta de crear entorns diri-

ter estratègic de primer ordre de les

l’operador públic de telecomunicacions

gits a la millora de la competitivitat i

infraestructures de telecomunicaci-

i, a més, l’alimentem amb una xarxa de

amb capacitat de crear empresa i llocs

ons, en la mateixa mesura que hom

més de 1.000 quilòmetres de fibra òp-

de treball de qualitat amb els plans Pi-

reconeix en les noves tecnologies el

tica per operar (la nostra flamant Xarxa

mesTic i Tic.Cat.

valor afegit que necessita la nostra

Oberta), autoritzats per una resolució

En definitiva, hem procurat treba-

economia per fer front als designis del

de la CE que ens legitima a operar-la

llar amb rigor, de manera coordinada

mon global.

com sempre hem defensat.

amb tots els agents implicats i amb

Això, a nivell pràctic, es materialit-

En aquest temps hem potenciat

l’horitzó d’aconseguir un país capaç,

za, per exemple, en una nova forma de

el sector TIC en tots els seus àmbits,

per sí mateix, de competir i liderar

treballar en coordinació amb la resta

com a part indispensable del nostre

iniciatives tecnològiques que el situïn

de departaments de la Generalitat. A

model. En aquest sentit, les inversions

en la primera línia de sortida. I entenc,

partir d’ara, les carreteres, els camins

en competència digital, formació i ex-

modestament, que amb il·lusió, ima-

rurals, els equipaments i els projectes

tensió territorial de les TIC han estat

ginació, entusiasme i amb l’ajut dels

d’urbanització públics tenen en comp-

claus per aconseguir crear un escena-

professionals, ho estem aconseguint i

te les telecomunicacions.

ri propici al desenvolupament tecno-

que això ja no hi ha qui ho aturi. @

39

Sant Gabriel 2010

Encarem el futur I encarem el futur amb un Sant Gabriel per debatre els reptes que se'ns plantegen i com els afrontarem. Parlarem dels graus, els masters, els visats, el futur de l'enginyeria i dels telecos, tant des de la perspectiva professional com institucional (Col·legi Català).

Per tot això, comptarem amb la participació de: > Elena Lauroba, Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques (Generalitat de Catalunya) > Lluís Jofre, director del Projecte EnginyCat > Antoni Elias, Conseller Delegat de la CMT > Antoni Giró, rector de la UPC La benvinguda de l’acte anirà a càrrec de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i, Montserrat Tura, Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, clausurarà l’esdeveniment.

28 de setembre a les 17.45h. a la Sala d'Actes del nou edifici del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (c/ Sancho d'Àvila, 125-129. Barcelona).