Revista Telecos 52 by Telecos.cat

DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECRET: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya. ⁄ Article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya per aplicació

desembre 2010

Nou carnet col·legial _ 34

Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28

Patrícia Remiro, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14

sumari

Any 16

Número 52

12/2010

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 93 229 2003 F. 93 229 2042 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat Degà del CETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com

Pàg.

Editorial 3

Visita guiada al sincrotró Alba Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE Formació subvencionada pel Plan Avanza La Nit de la mobilitat L’Assemblea constituent ratifica el nou CETC Ja tenim nou Col·legi català! Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI Suport dividit dels col·legis territorials

Patrícia Remiro, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”

Tecnologia 18

Places de pàrquing a primera vista

22 24 26

Cap a la consolidació d’Enginycat

Mirador: L’avantguarda de les TIC Del Marenostrum al Mareincognito

Empresa i societat 28

Més enllà de la Llei Òmnibus

Ofertes comercials i serveis 34

Enginyers de Telecomunicació: nou Col·legi, nova numeració

’Inter nos’

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL.

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

El millor regal de Sant Gabriel

Entrevista 14

Dipòsit legal: B-17.897-99

Benvinguts!

Destacats 4 6 6 6 6 7 8 9 11

Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Arès Riambau i Flickr Col·laboracions: Aida Agea, Miquel Àngel Barrabeig Jordi Berenguer, Ramón Bermúdez Jordi Bosch, Meritxell Bosch Xavier Campà, Jose Luis Casado Mischa Dohler, Jordi Duch Antoni Elias, Eugenio Fontán Carles Fradera, Alejandro Frangi Glòria Gonzàlez, Lluís Jofre Jordi Llosa, Carles Martin Manuel Moralejo, Antoni Morell Juan Luis Ordiales, Ramon Palacio Xavier Peiró, Miquel Ramírez Joan Mª Ribes, Sergio Riolobos Mònica Sala, Anna Mª Sanchez Elisa Sayrol, Sergi Tórtola Mateo Valero, David Vergés Jose Lopez Vicario, Josep Vilà Ignasi Vilajosana, Xavi Vilajosana

Sumari

L’Opinió del col·lectiu sobre el nou CETC

Calidoscopi 40 42

Imatge i seguretat en un mateix Publicacions

Tribuna 43

El CETC

editorial

DEPartaMENt DE JuStÍCIa ⁄ DECrEt: 140/2010, d’11 d’octubre, pel qual es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya. ⁄ article 1. ⁄ Constitució. Es constitueix el Col·legi d’Enginyers de telecomunicació de Catalunya per aplicació

desembre 2010

Benvinguts!

Nou carnet col·legial _ 34

Més enllà de la Llei Òmnibus _ 28

Patrícia Remiro, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat: “No s’ha incentivat prou el sector TIC català”_ 14

a temps que parlem

educatiu que derivarà en perfils molt

nicació tenim una gran responsabili-

d’una institució, oberta

més especialitzats, internacionalitza-

tat cap a la societat catalana, que ha

i pròxima, que ha de

ció de les enginyeries perquè podran

donat suport a la constitució del Col·

representar a tots els

aportar més valor afegit als seus pro-

legi, no és el moment de decebre-la,

enginyers de telecomu-

jectes, normatives més acurades a les

no deixem passar l’oportunitat de ser

nicació

Catalunya

noves realitats del sector... D’aquesta

a primera línia.

per donar resposta a les nostres in-

manera, cal que reflexionem sobre el

quietuds. Fa temps que es treballa per

paper que hem de jugar com a col·

Comencem un any amb unes pers-

donar-li forma i des del passat 11 d’oc-

lectiu per assolir i consolidar el nivell

pectives més aviat confuses, tant

tubre ja és una realitat, que iniciarà la

que es mereixen tant els nostres pro-

debò que la posada en marxa del Col·

seva activitat amb el nou any.

fessionals com el propi sector.

legi d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya sigui un primer bon auPer això, arribar a l’1 de gener de 2011

El nou Col·legi d’Enginyers de Tele-

i veure que estrenem una nova etapa

comunicació de Catalunya, institució

amb una institució pròpia, capaç, que

que neix de l’evolució natural d’una

neix amb el suport de la societat civil

demarcació amb més de deu anys

catalana i sobretot, amb l’empenta i

d’història, ha de mantenir des de l’ori-

la il·lusió del col·lectiu d’Enginyers de

gen un ferm compromís amb el dia

Telecomunicació de Catalunya, ens fa

a dia dels enginyers i enginyeres. És

forts per assolir tots els reptes que

més, ha de ser capaç d’acompanyar,

ens esperen.

aprendre i col·laborar amb tot el col· lectiu per tal d’assolir plegats tot allò

En un futur proper viurem una sèrie

que beneficiï a la societat en general i

de canvis que modificaran el panora-

a la professió en particular.

ma actual dels professionals de les telecomunicacions al nostre país: libe-

Ara ja tenim les eines, no hi ha excu-

ralització de les competències profes-

sa per no fer-ne ús. A partir d’aquest

sionals, consolidació del nou sistema

moment els enginyers de telecomu-

guri per a tots.

‘Cal que reflexionem sobre el paper que hem de jugar com a col·lectiu per assolir i consolidar el nivell que es mereixen tant els nostres professionals com el propi sector’

destacats

El millor regal de Sant Gabriel Montserrat Tura va anunciar l’aprovació del Col·legi català en la cloenda de la jornada La jornada de ‘Sant Gabriel 2010’ va ser l’escenari de l’anunci d’aprovació del Col·legi català, la notícia més esperat pel nostre col·lectiu al llarg del darrer any. El va fer la mateixa consellera de Justícia, Montserrat Tura, en la seva intervenció de cloenda, posterior a taula de debat ‘Encarem el futur’. A més d’explicar la ratificació del projecte de decret de constitució, va confirmar també la seva publicació en el DOGC. Gairebé es pot dir que el mateix Sant Gabriel, patró de l’enginyer de telecomunicació, ens ha fet el millor regal que podíem esperar com a col·lectiu professional, de reconeixement de la nostra voluntat de disposar de Col·legi català. Si més no, coincidint amb la jornada de ‘Sant Gabriel 2010’, del passat 28 de setembre, ens va arribar l’anunci de la seva aprovació a càrrec de la consellera de Justícia, Montserrat Tura. En la seva intervenció de cloenda de l’acte, la consellera Tura va destacar que el Departament de Justícia havia estat estudiant al llarg dels darrers

R La consellera de Justícia, Montserrat Tura, en l’instant de cloenda de la jornada, acompanyada

del degà, Miquel Ramírez, i del vicepresident del CAC, Josep Pont.

mesos la possibilitat que la delegació catalana del Col·legi espanyol es con-

associar a uns determinats professio-

Crida al servei del país

vertís en Col·legi professional de Cata-

nals”. En aquest sentit, va sentenciar

A partir d’aquest moment, la conselle-

lunya i que “a partir de la importància

que “els col·legis, o bé tenen vocació

ra de Justícia va fer una crida al servei

d’aquesta professió i la concurrència

de servir a la societat com a entitat

del país dels enginyers de telecomuni-

de l’interès públic i l’especial rellevàn-

col·lectiva, com a element col·lectiu

cació, dient-los que “Catalunya neces-

cia social en l’exercici de la seva pro-

(fent les funcions, per exemple, d’in-

sita veure’ls actius, dinàmics, valents,

fessió d’enginyers de telecomunicació,

centivar la formació permanent dels

atrevits, agosarats, ser els millors del

s’ha pres una decisió en un sentit

propis col·legiats, o també d’assumir

món, perquè sempre s’hi és a temps de

positiu als interessos de tots vostès”.

els encàrrecs públics i privats amb un

renunciar a tot això. Un s’ha de marcar

Per mirar de contextualitzar-la, va al·

alt grau d’autoexigència, en el sentit

objectius molt importants en la vida,

ludir a la Llei de col·legis professionals

de contribuir-hi amb un esforç i de-

perquè la realitat ja es cuida de rebai-

aprovada l’any 2006 pel Parlament de

dicació notablement competitius, que

xar les expectatives”.

Catalunya, que va qualificar “d’avança-

ajudin a remuntar la situació de cri-

da al seu temps” pel fet d’expressar

si econòmica global que genera tota

Ja en el darrer tram del seu discurs,

“la clara voluntat que els col·legis no

mena de dubtes i incerteses), o bé la

Montserrat Tura va felicitar al col·lectiu

siguin únicament i exclusiva una orga-

seva continuitat com a òrgan professi-

i va demanar que el nou Col·legi sigui

nització corporativa o una associació

onal patirà una situació especialment

tant actiu, dinàmic i valent com els ma-

professional, sense més interès que

compromesa de cara al futur”.

teixos col·legiats, perquè “sense vostès,

Q Ponents de la taula de debat ‘Encarem el futur’. D’esquerra a dreta, Lluís Jofre, director del projecte EnginyCat; Antoni Elias, conseller delegat de la CMT; Miquel Ramírez, degà; Antoni Giró, rector de la UPC: i Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat.

sense la seva professió, sense l’aplicació

definir els reptes a què s’enfronta el

Fet aquest aclariment, va intervenir

del seus coneixements en forma de ser-

col·lectiu, resumits en l’Espai Europeu

Lluís Jofre per detallar l’evolució de

veis proveïts tant al sector públic com

d’Educació Superior (EEES), la Llei

projecte EnginyCat, l’eina de promo-

privat, res no podria ser el que és”.

Òmnibus i el futur de l’enginyeria tant

ció la formació científico-tècnica que

des de la perspectiva professional com

encapçala, i a partir d’aquest moment

S’arribava així al final d’una jornada que

institucional (Col·legi català). El primer

es va entrar de ple en el tema de la

va rubricar el degà, Miquel Ramírez,

de prendre la paraula, Antoni Giró, va

Llei Òmnibus, sobre la qual va disser-

amb una breu al·locució d’agraïment

expressar la insatisfacció derivada del

tar Elena Lauroba. Ja només quedava

a les paraules de la consellera i d’ex-

canvi d’orientació del procés de Bo-

intentar definir quin serà a partir d’ara

pressió dels millors desitjos “d’estar a

lonya, atès que inicialment relligava

el paper de l’enginyer. Aquí Elias va

l’alçada de la nova responsabilitat que

la formació i les atribucions profes-

tornar a ser concloent, remarcant que

tot plegats encetarem amb el nou Col·

sionals, però ja no ho fa. Per intentar

la formació en enginyeria ha de servir

legi”, que va qualificar de “repte per al

respondre al dubte de si això acabarà

per aprendre habilitats i destreses en

nostre col·lectiu”.

passant factura a la capacitació dels

comptes de competències professio-

nous enginyers professionals, Antoni

nals, tenint en compte que l’avenç tec-

Taula de debat

Elias va puntualitzar que s’ha optat

nològic imparable les converteix aviat

La jornada va començar amb una visi-

per deixar de banda el model francès

en obsoletes. Com a conclusió de tot

ta guiada dels assistents a la nova seu

i incorporar l’anglosaxó, “perquè és

plegat, el degà va acabar destacant la

del Consell Audiovisual de Catalunya

més adaptatiu”, i per tant més adient,

contradicció de voler que l’enginyeria

(CAC), que acredita la màxima qualifi-

tenint en compte que “la tecnologia

sigui cada cop més generalista però

cació (A) en eficiència energètica, i va

evoluciona de manera molt més ràpi-

en canvi els professionals siguin més

continuar en la seva sala d’actes, que

da que les atribucions professionals”.

especialistes. @

precisament es va estrenar per l’ocasió, és a dir per acollir la taula de debat ‘Encarem el futur’. Protagonitzada per Antoni Elias, conseller delegat de la CMT, Antoni Giró, rector de la UPC, Lluís Jofre, director del projecte EnginyCat i Elena Lauroba, directora general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat, va aplegar gairebé un centenar de participants, que van rebre la benvinguda tant del vicepresident del CAC i amfitrió de l’acte, Josep Pont, com del president de l’ACET, Carles Martín. Fet aquest preàmbul, el degà, Miquel Ramírez va presentar els ponents i

R A més d’omplir la sala d’actes del CAC, els assistents també van estrenar-la.

destacats

Visita guiada al sincrotró Alba El passat 17 de setembre un grup de 35 col·legiats van visitar la font de llum de sincrotró Alba, a Cerdanyola de Vallés, una de les principals instal·lacions científiques del sud d’Europa. Es tracta d’una infraestructura en forma d’anell de grans dimensions concebut per accelerar electrons a prou velocitat per

per la qual s’utilitza principalment per

les partícules, s’utilitzen amplificadors

generar l’anomenada llum de sincrotró,

a l’estudi, desenvolupament i fabricació

d’alta potència que són transmissors

una radiació electromagnètica que per-

de molècules. Un fet curiós de l’Alba,

de televisió UHF. En aquest cas, la cavi-

met observar fenòmens ultramicroscò-

des del punt de vista de l’Enginyeria de

tat ressonant s’ha configurat per man-

pics amb una precisió excepcional, raó

Telecomunicació, és que, per accelerar

tenir una freqüència fixa de 500MHz.@

Formació subvencionada pel Plan Avanza

Reunió a Barcelona del projecte internacional ECCE

L’Associació Catalana d’Enginyers de

homologada del Ministeri d’Indústria

Telcomunicació (ACET), la Asociación

i les diferents associacions territori-

de Enxeñeiros de Telecomunicación

als. Els cursos estan subvencionats

de Galicia (AETG) i la Asociación Ca-

per als treballadors de pimes i autò-

naria de Ingenieros de Telecomunica-

noms que siguin seleccionats i tenen

La seu de l’ACET va acollir el segon

ción (ACIT), participen en un projecte

unes condicions específiques per a

‘meeting’ internacional del projecte

formatiu online de capacitació de tèc-

la resta de col·lectius, especialment

europeu ECCE, que té com a ob-

nics en competències TIC, presentat

desocupats i funcionaris. La selecció

jectiu principal definir unes guies o

al Ministeri d’Indústria. Els alumnes

d’alumnes es fa prioritzant els engi-

models de traslació de les deman-

que superen el curs aconsegueixen, a

nyers de telecomunicació col·legiats

des de capacitats, habilitats i conei-

més dels coneixements específics so-

i associats, a més dels treballadors

xements de l’enginyeria en el món

bre la materia escollida, els certificats

de les empreses que donen suport al

laboral als estudis universitaris su-

corresponents per les principals com-

projecte. Els cursos es poden consul-

periors d’enginyeria, sempre en un

panyies de telecomunicació partici-

tar en l’enllaç següent: http://www.

marc europeu d’actuació. L’objectiu

pants (Cisco Systems, Microsoft, SAP,

telecos.cat/images/noticies/progra-

final és la creació d’un Observatori

Siemens i Oracle), i una acreditació

ma_avanza_formacio.pdf @

de l’enginyeria en el sentit descrit. L’acte es va fer els dies 21 i 22 d’octubre en col·laboració amb diferents empreses i institucions externes del

La Nit del 2011

projecte, com ara la ETSETB-UPC, el programa EnginyCAT, Abertis,

La propera XVI Nit de les Telecomu-

tre modalitats: ‘Enginyer/a de l’Any’,

nicacions està prevista per al pròxim

‘Telecom Espanya’, ‘Telecom Europa’

dia 3 de març de 2011. L’escenari

i ‘Premi d’Honor’. @

GCO Telecom i Orange Catalunya. A més de presentar les conclusions a què s’ha arribat fins ara, les

previst és el World Trade Center de

empreses i institucions convocades

Barcelona, la sala auditori del qual

van expressar les seves opinions, en

acollirà l’acte de lliurament dels Pre-

general força coincidents amb les

mis Salvà i Campillo 2011, en les qua-

del grup. @

L’Assemblea marca el punt de partida del Col·legi Català L’Assemblea general extraordinària, reunida el passat 13 de desembre, dota el nou Col·legi de les eines clau per al seu funcionament amb l’aprovació dels nous Estatuts i la Junta de Govern. Convocada a instàncies del mateix Decret 140/2010, d’11 d’octubre, de la Generalitat, l’Assemblea de constitució del nou Col·legi català, va començar amb la intervenció del degà, Miquel Ramírez, que, en nom de la Comissió Gestora va remarcar la importància de l’Article 2 (‘El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb capacitat plena per al compliment dels seus fins, i es regeix en les seves actuacions per la normativa vigent en matèria de col·legis professionals’), i l’Article 3

R El centenar d’assistents va refrendar per unanimitat el nou Col·legi català.

(‘L’àmbit territorial del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalu-

ció a Barcelona de l’AEIT i que ha cul-

supostos i la distribució del nou carnet

nya és el de Catalunya’), a més de les

minat, 41 anys després, amb el decret

de col·legiat/associat amb la nova nu-

tres disposicions adicionals, la tercera

de constitució del Col·legi d’Enginyers

meració del CETC/ACET @

de les quals estableix que la incorpo-

de Telecomunicació de Catalunya.

ració a la nova entitat dels col·legiats

Abans de passar al segon punt de

amb domicili professional únic o prin-

l’odre del dia, de votació dels nous Es-

cipal a Catalunya, es fa sense perjudici

tatuts, aprovats per unanimitat, Ramí-

de poder mantenir la seva condició de

rez va explicar que estan inspirats en

Degà: Miquel Ramírez Martín

membres del Col·legi d’àmbit estatal.

els actuals estatuts del COIT i que esta-

Vicedegà: Carles Martín Badell

Per subratllar l’abast d’aquest dar-

bleixen la titulació en Enginyeria de Te-

Secretari: Ramon Palacio Leon

rer punt, Ramírez, a més de deixar

lecomunicació com a requisit impres-

Tresorer: Joan Solé Viñas

clar que “els col·legis són únics dins

cindible d’accés al nou Col·legi català.

Vicesecretari: Jordi López Benasat

Junta de Govern

del seu àmbit territorial”, també va

El pas següent va ser l’elecció de la

Vocal 1: Joaquim Sin Giménez

subratllar que “tots els col·legiats de

Junta de Govern del nou Col·legi cata-

Vocal 2: Joan Mª Ribes Artigas

la demarcació passen al Col·legi cata-

là (veure requadre), a la qual es va fa-

Vocal 3: Antoni Brey Rodríguez

là”, i que “la doble col·legiació només

cultar, en votació unànime, per execu-

Vocal 4: Domingo Ruiz Estopiñan

és factible si prèviament es pertany al

tar els acords adoptats en Assemblea.

Vocal 5: Gonzalo Bonhomme Altable

CETC”. En aquest sentit, va emfasitzar

Ja en la recta final de l’acte, es van

que “l’adscripció a un col·legi la deter-

presentar les actuacions més immedi-

Vocal 7: Xavier Peiró Esteban

mina el domicili professional principal

ates i les decisions operatives neces-

Vocal 8: Joan Carles Samaranch Pineda

del col·legiat” i que “els col·legiats de

sàries per a la posada en marxa del

Vocal 9: Meritxell Bosch García

qualsevol col·legi poden desenvolupar

Col·legi (prevista per al proper dia 1

Suplent 1: Josep Mirabent López

treballs a tota Espanya, d’acord amb la

de gener), com ara la nova plataforma

Suplent 2: Elisa Sayrol Clos

Llei de col·legis professionals”.

de visat, certificat i registre; les noves

Suplent 3: Joaquín Tomás Vidal

A continuació, el degà va fer un

assegurances de responsabilitat civil,

Suplent 4: Lluis Jofre Roca

petit repàs històric del procés iniciat

accidents, salut, etc., la convocatòria

Suplent 5: Antoni Elías Fusté

l’any 1969 amb la creació de la delega-

d’assemblea per a l’aprovació de pres-

Vocal 6: Jaume Xarrié Sánchez

destacats

Ja tenim nou Col·legi català! El DOGC publica el decret 140/2010, d’11 d’octubre, de constitució del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya El passat dia 14 d’octubre el Govern català va donar llum verd al nou Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), amb la publicació al DOGC del decret 140/2010, d’11 d’octubre, que culmina el procés de constitució de l’entitat. L’aprovació definitiva s’ha fet en virtut de l’article 125.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, incloenthi la seva creació. Gairebé dos anys després que l’As·

sentit declara la voluntat del col·lectiu

semblea general de col·legiats de

“de mantenir el màxim grau de col·

Catalunya, reunida el 16 de desembre

laboració amb el COIT, compartint

del 2008, aprovés la posada en mar·

totes les eines i recursos que siguin

xa del procés de constitució del Col·

útils i d’interès per als enginyers de

legi català, el passat dia 14 d’octubre

telecomunicació, així com de garantir

culminava el procés de creació de la

els actuals serveis i prestacions de

institució, amb la publicació al DOGC

tots els col·legiats de Catalunya”.

del decret 140/2010. Pel que fa al punt de partida de l’ac· El Col·legi d’Enginyers de Telecomu·

tivitat del nou Col·legi català, es po·

nicació de Catalunya neix com una

sarà en marxa el proper 1 de gener

corporació de dret públic amb perso·

de 2011. @

Des de la Universitat veiem com un fet natural la creació d’un col·legi profes· sional, català i independent que pugui prendre les pròpies decisions, tot i que sovint ho puguin fer d’acord amb el COIT o amb un Consell de Col·legis que agrupi als col·legis de tota Espa· nya. Gestionar els propis recursos per· met involucrar-se en projectes més engrescadors tant per a la pròpia Jun· ta del Col·legi com per a tots els seus membres. Què espero com a directora d’una escola d’enginyeria de telecomunica· ció? Doncs m’agradaria que millorés la interlocució del nostre col·lectiu davant les administracions, que treballéssim

ves empreses basades en la creativitat

fessionals en les seves actuacions.

dels enginyers catalans.

D’aquesta manera, els col·legiats amb

No vull acabar sense esmentar ex·

domicili professional únic o principal

plícitament que si bé celebro la creació

a Catalunya passen directament a

d’un Col·legi català independent, els

pertànyer al Col·legi d’Enginyers de

Un fet natural

ajudéssim a potenciar l’aparició de no·

vigent en matèria de col·legis pro·

“una transició tranquil·la”, i en aquest

Barcelona (ETSETB-UPC)

comunicació en les nostres vides, i que

fins, que es regeix per la normativa

degà, Miquel Ramírez aposta per

d’Enginyeria de Telecomunicació de

lana l’impacte de l’enginyeria de tele·

plena per al compliment dels seus

De cara al futur més immediat, el

Directora de l’Escola Tècnica Superior

plegats per mostrar a la societat cata·

nalitat jurídica pròpia i amb capacitat

Telecomunicació de Catalunya.

Elisa Sayrol

01 1 4 0/2 ec r e t 11/1

0/2 0 1 0

responsables del COIT sempre han tin· gut un tracte molt cordial, han escoltat la veu de les universitats i ens han fa· cilitat el contacte amb l’Administració i les empreses a nivell espanyol. @

Suport unànime de les escoles de ‘telecos’, l’ACET i la STSI Opinions institucionals d’abast català sobre el nou CETC Per copsar el punt de vista institucional d’abast català sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, hem demanat l’opinió a set personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els directors de les cinc escoles de Telecomunicació de Catalunya, el president de l’ACET, Carles Martín i el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch. Tots, sense excepció, expressen el seu suport al CETC. dels enginyers de telecomunicació a

del Govern de la Generalitat -i el meu

Catalunya. Estic segura, a més, que

personal, tot havent assistit a la seva

aprofitarem aquest fet per establir

assemblea constituent- i que s’afe·

vincles encara més estrets entre les

geix a l’esforç col·lectiu que ha de

universitat catalanes i el nou Col·legi,

dotar el nostre país de les instituci·

que han de resultar beneficiosos tant

ons que contribuiran decisivament a

per als actuals com per als futurs en·

la nostra construcció nacional. Tots

ginyers. @

sabem que el procés de creació del nou Col·legi ha estat llarg i costós,

Glòria González

i ara, un cop és ja una realitat, no·

Directora en funcions de l’Escola Tècnica

més falta que la burocràcia no ens

Superior d’Enginyeria (ETSE-UAB)

faci traïdors, i que se n’agilitzin les qüestions

jurídiques,

manera

Una excel·lent notícia

que no tinguem la sensació d’estar-

Crec que hem de felicitar-nos tots

Això passa sovint, malauradament, i

per la constitució del Col·legi d’Engi·

la constitució d’aquest Col·legi, del

nos regatejant a nosaltres mateixos.

nyers de Telecomunicació de Catalu· nya. Som conscients que això supo· sa la culminació d’un procés que ha estat llarg i no lliure de dificultats, el que ens fa sentir encara més satisfets per la fita aconseguida. La creació del Col·legi és una excel·lent notícia

nostre Col·legi, no ha estat, per des·

Jordi Bosch

gràcia, una excepció. Però cal supo·

Secretari de Telecomunicacions

sar que ens en sortirem i, a partir

i Societat de la Informació de la

d’aquí, la prioritat ha de ser la conso·

Generalitat de Catalunya

lidació d’aquesta institució i l’establi· ment d’un diàleg a tot nivell per de· cidir quin paper tindran els nostres

objectiu tant fàcil d’expressar i alho·

La prioritat ha de ser la seva consolidació

ra tant valuós com és donar el millor

Com a secretari de Telecomunica·

pea i de la resta del món. Des d’aquí

servei possible al nostre col·lectiu.

perquè aquesta iniciativa sorgeix d’un

enginyers i enginyeres de telecomu· nicació en el marc de la Unió Euro·

cions i Societat de la Informació, i

vull manifestar el meu orgull com a

No tinc cap dubte que en aquesta

com a ciutadà de Catalunya, no puc

representant polític, com a professi·

nova situació es veurà afavorida per

sinó congratular-me per la creació,

onal i com a català, per la creació

la proximitat del Col·legi a la socie·

com a ens independent, del Col·legi

del Col·legi, i el meu compromís per

tat i esperem també que això con·

Català d’Enginyers de Telecomunica·

contribuir a fer realitat tots els seus

tribueixi a potenciar la col·legiació

ció, que ha comptat amb el suport

reptes de futur. @

destacats

Carles Martín

Alejandro Frangi

Jordi Berenguer

President de l’ACET

Director de l’Escola Superior Politècnica

Director de l’Escola Politècnica Superior

(ESUP-UPF)

de Castelldefels-UPC

Motivo de alegría

La fi de l’abstracció (col·legial, s’entén)

Una nova fita en el camí Certament, la creació del Col·legi Ca· talà és un nou pas del què ens hem de

En todas las entidades del tipo aso·

felicitar tots plegats. Han estat mol·

ciativo, es importante que el centro

tes les passes per aconseguir aques·

de decisión esté lo más cerca posible

ta fita. Començant per la creació de

del colectivo al cual representan. Eso

la delegació de l’Associació, cap als

debería ocurrir en las asociaciones y

anys 70, el naixement posterior de

los colegios profesionales. Por esto es

l’Associació Catalana d’Enginyers de

un motivo de alegría la creación del

Telecomunicació (ACET), l’any 1992 i

Colegio de Ingenieros de Telecomuni·

la demarcació del Col·legi l’any 2000.

cación de Cataluña. Un Colegio profe·

Han intervingut en tot aquest procés

sional y en concreto el nuestro ha de

molts companys, molts dels quals no

servir de dinamizador de la economía

viuen ara a Catalunya. Penso amb el

de un país. El sector de las telecomu·

César Rico o Aquilino Morcillo, Manu·

nicaciones y sus profesionales son sin

el Moralejo, Pedro Vicente, Antonio

duda de los más dinámicos incluso en

Elias, José Galán, Jordi Berenguer,

estos momentos de crisis profunda.

Carles Salvado o Miquel Ramirez.

La creación del Colegio ha de ayudar

Tampoc hem d’oblidar als secretaris

a activar nuestra maltrecha economía

tècnics o gerents com el Francesc

creando nuevas empresas y ayudando

Torres o al Guillem Canal. Segura·

a identificar nuevos nichos de merca·

ment no m’equivocaria si dic que més

do. Esto es lo que promovemos tam·

de 500 persones han intervingut tots

bién desde nuestra Universidad Pom·

aquests anys a les juntes del COETC/

peu Fabra (UPF). Por eso animamos

ACET. I ho han fet bàsicament pel col·

también a que los ingenieros se co·

lectiu, que és a qui representaven. Sí,

legien nada más acabar sus estudios

és una nova fita en el camí. Ara tenim

y entendemos que esos es lo que de·

totes les eines de representació, Col·

berían hacer todas las universidades

legi i Associació, amb els seus meca·

para que de esta forma hagamos de

nismes i no podem fallar. Espero que

Cataluña un país puntero en las nue·

tots estiguem a l’alçada. @

vas tecnologías. @

Semblava impossible, però per fi hem pogut arribar a la constitució del nos· tre propi col·legi català de ‘telecos’. Llàstima que no hagués arribat abans de la Llei Òmnibus i de la crisi del sec· tor de la construcció, però no, què hi farem. Per tant ens haurem de supe· rar un cop més. Haurem de posar-hi imaginació i ganes per anar més enllà de les funcions típiques i tòpiques dels col·legis, per saber dir i fer tot allò que cal en un sector ja del tot transversal, present en totes i cadascuna de les ac· tivitats econòmiques i socials del país, essencial per la innovació i la millora de la competitivitat. Sempre he dit que els ‘telecos’ som una colla d’àcrates; estem massa acostumats a parlar amb naturalitat de coses que ningú veu però que hi són, i potser per això ens costa tant de

col·legiar-nos/associar-nos.

Ara

això hauria de canviar, ja que el Col· legi, que hi era però no es veia, ara hi és i es veu, i a més és nostre. Enhorabona a tots! @

Suport dividit dels col·legis territorials Opinions institucionals d’abast espanyol sobre el nou CETC

Miquel Àngel Barrabeig Director-gerent de La Salle-URL

És més el ‘nostre’ Col·legi

En l’àmbit espanyol hem demanat el punt de vista institucional sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya a nou personalitats vinculades professionalment al nostre col·lectiu: els degans dels col·legis territorials(*) de Telecomunicació, començant pel degà-president del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), Eugenio Fontán, que respon de manera genèrica. Les seves opinions a favor i en contra del nou Col·legi català es reparteixen al 50%.

El Decret d’aprovació del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació

como lo hemos conocido, el COIT ha

de Catalunya culmina una aspi·

abordado un ambicioso proceso de

ració llargament sentida d’apro·

transformación, enfocado a maximizar

par els serveis i les estructures

los servicios que presta a su colectivo,

als seus usuaris.

ampliando incluso su papel de repre·

Que una entitat de dret pú·

sentación profesional, dentro de unos

blic hagi trobat aquesta forma

criterios de eficiencia económica.

d’aproximació és una molt bona

Ahora se anuncia la próxima presen·

notícia esperada i que diu molt

tación ante el Parlamento de una Ley

dels seus degans i equips res·

Eugenio Fontán

de Servicios Profesionales, de la que

ponsables.

Decano-presidente del COIT

solamente se conoce un borrador de su

No és sols un tema d’idioma

memoria o preámbulo. El contenido es

Estrategia común de la ingeniería española

preocupante, no sólo por el escaso co·

sones que les configuren han

Corren tiempos de incertidumbre para

criterios verdaderamente orientados a

de participar en el servei al bé

las organizaciones colegiales. A las

mejorar los servicios que ingenieros y

comú i que aquest servei només

dificultades que la crisis económica

Colegios prestan a la sociedad, llegando

es fa en l’encontre de les perso·

está ocasionando a todos los niveles

a plantear un escenario en que todos los

nes i l’aproximació a les seves

en nuestra sociedad, y a las que no

ingenieros, sin distinción de especialida·

realitats professionals.

somos ajenos, se han sumado algu·

des, deberán competir en todos los ám·

Des de la nostra Escola sem·

nas medidas del Gobierno orientadas

bitos profesionales, sin reconocimiento

pre hem potenciat la participa·

a romper el marco profesional en el

explícito de su capacitación profesional.

ció, el trobament com a perso·

que tanto los ingenieros, como los

La obligación de los que trabajamos

nes i la construcció del nostre

propios colegios desarrollamos nues·

dentro de la institución colegial es la de

país. No podem sinó alegrar-nos

tra actividad. Esto afecta no sólo a los

aunar esfuerzos para reconducir estos

d’aquesta novetat del Col·legi

ingenieros de telecomunicación, por

inadecuados

que és més el ‘nostre’ Col·legi.

supuesto, sino a todo el colectivo de la

la profesión y contra la sociedad a la

ingeniería superior.

que servimos con nuestro trabajo. Sólo

o de proximitat, és –sens dub· te– l’encert d’una visió sobre el fet que les institucions i les per·

Enhorabona! @

nocimiento que demuestra del papel de las ingenierías, sino por la falta de unos

planteamientos

contra

Tras la reciente aprobación de la

desde una posición fuerte, compartida

Ley Ómnibus, entre cuyos efectos está

con todas las ingenierías su periores

la práctica supresión del visado, tal y

podremos hacerlo.

[continua Pàg. 12]

destacats Por este motivo, desde el COIT es·

lecomunicación de Galicia, en el Pais

timizan los recursos del colectivo. La se·

tamos trabajando en el diseño de una

Vasco podría llamarse Euskal Herriko

gunda, es que los colegios profesionales

estrategia común de la ingeniería espa·

Telecomunikazio Ingeniarien Elkargo

deben adaptarse al Estado de las Auto·

ñola frente a estas medidas, mientras

Ofiziala, etc., que tenga personalidad

nomías, y que la cercanía al usuario y a

preparamos un escenario de renova·

jurídica propia, independencia y capa·

la sociedad a la que se da servicio, es un

ción de los instrumentos existentes, en

cidad libre de actuación y que aglutine

factor determinante. Queda una última

aras de unir esfuerzos y no de disgre·

y represente en exclusiva al colectivo

que yo considero fundamental y es la

garlos. Es así como entendemos que

de ingenieros de telecomunicación

decisión de los propios colegiados a los

debemos trabajar por nuestra profe·

en dicho territorio, actuando bajo los

que considero perfectamente capacita·

sión, nuestros compañeros y la socie·

principios de igualdad, cooperación y

dos para optar por el tipo de colegio que

dad a la que servimos. @

solidaridad con los demás colegios de

deseen. Dado que en Cataluña así lo

ingenieros de telecomunicación de los

han decidido, solo me queda felicitarles

diversos territorios.

y desearles toda la suerte del mundo en

En ese sentido saludamos el naci·

esta nueva andadura que comienzan. @

miento del que consideramos debe ser el único Colegio representante de nuestros compañeros catalanes. @

Ramón Bermúdez de Castro Colexio Oficial de Enxeñeiros de Telecomunicación de Galicia

Por un modelo de Colegio único en cada territorio En primer lugar queremos expresar desde Galicia nuestra más cordial en·

Sergio Riolobos Decano del COITCV (Comunidad Valenciana)

Juan Luis Ordiales Decano del COITPV-EHTIEO (País Vasco)

Respeto al deseo de la mayoría

Optar por lo que deseen los propios colegiados

Tras la reciente constitución del nuevo

siempre un modelo de Colegio único.

La puesta en marcha del Col·legi

diendo que este nuevo colegio es lo

Pero único no en el sentido de un Co·

d’Enginyers de Telecomunicació de Ca·

que desean la mayoría de mis compa·

legio que desde la concepción centra·

talunya ha intensificado un interesante y

ñeros de profesión en Cataluña.

lista del Estado, se erija en órgano de

antiguo debate dentro del colectivo de

Ciertamente se produce en mo·

representación máxima del colectivo

ingenieros de telecomunicación. Este

mentos muy difíciles en los que la

y considere las demarcaciones territo·

debate se desarrolla sobre cómo servir

nueva entidad deberá afrontar gran·

riales como simples delegaciones, con

con la máxima eficiencia a la sociedad

des retos para garantizar su viabilidad

mayor o menor representatividad. No,

en general y a nuestros colegiados en

económica y operativa aunque estoy

ese no es nuestro modelo.

particular a través de un colegio profe·

seguro de que, con voluntad y esfuer·

Nuestro modelo es un modelo de

sional. Las dos grandes ideas confronta·

zo, lo conseguirán.

Colegio único en cada territorio, un co·

das son las siguientes. La primera, argu·

La instauración de la nueva entidad

legio que en Cataluña se llame Col·legi

menta que el colectivo junto y unido, a

y su relación con el COIT tendrá sus

D’Enginyers de Telecomunicació de

nivel estatal, tiene más fuerza y es más

dificultades en sus inicios pero espero

Catalunya, en Galicia podría llamarse

representativo ante de las instituciones.

y deseo que la solución final se funda·

Colexio Oficial de Enxeñeiros de Te·

Además, al ser un colegio único, se op·

mente en una atenta disciplina de liber·

horabuena a nuestros compañeros de Cataluña por la constitución del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Ca· talunya. En Galicia hemos defendido

Colegio de Ingenieros de Telecomuni· cación de Catalunya y, como colegiado del COITCV, respeto la iniciativa enten·

Iniciativa inoportuna

cisamente del don de la oportunidad.

es, tanto para el nuevo colegio catalán

Mi posición ante la creación del Cole·

ción de colegio catalán pueda suponer

como para el Colegio Oficial de Inge·

gio de Ingenieros de Telecomunicación

una barrera administrativa adicional

nieros de Telecomunicación junto con

de Cataluña es muy crítica; y lo es fun·

para la libre actuación de los ingenie·

sus demarcaciones y delegaciones. @

dada en motivos exclusivamente eco·

ros de telecomunicación del resto de

nómicos y operativos. Organizaciones

comunidades en el territorio catalán.

tad que respete a todos y sea satisfac· toria para cada una de las partes, esto

También me preocupa que la crea·

que deben actuar en un entorno global,

Finalmente, expreso mi pragmática

si no alcanzan una dimensión crítica

disposición para colaborar con el nue·

mínima, como es el caso del colectivo

vo colegio para que su andadura sea

de ingenieros de telecomunicación, es·

un éxito por el bien del conjunto de los

tán lastradas por un déficit de produc·

colegiados y de la sociedad a los que

tividad. Además, en la situación econó·

nos debemos. @

mica actual, con los efectos de la Ley Ómnibus aún sin digerir y con la anun· ciada ley de servicios profesionales que

José Luis Casado Decano del COITAO (Andalucía Oriental)

podría poner en peligro la existencia

(*) Els degans del col·legis territorials

misma de los colegios profesionales, la

d’Andalusia Occidental, Aragó, Canàries

iniciativa de crear un nuevo colegio au·

i Múrcia han declinat la nostra invitació

tonómico no parece estar dotada pre·

a expressar la seva opinió.

entrevista

“No s’ha incentivat prou el sector TIC català” Des del capdavant de l’àrea de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat, Patrícia Remiro reconeix que “les telecomunicacions també estan patint els efectes de la crisi”, però en aquest cas pel fet que “històricament, no s’ha invertit el que calia, no s’ha incentivat prou un teixit empresarial català de les telecomunicacions, ni que grans empreses del sector s’instal·lessin al nostre país”.

omencem evocant l’eta-

en aquella època no disposàvem ni de

Quins moments d’aquesta etapa re-

pa de la seva formació

tanta informació per escollir una titu-

corda haver viscut de manera més

superior. Com és que va

lació universitària, ni de tanta diversi-

entranyable i emotiva, i quins també

escollir Enginyeria de

tat d’estudis.

de forma menys gratificant?

Telecomunicació?

Recordo que el període d’exàmens ens

Realment, no tenia una vocació clara

Quin record genèric té del seu pas

unia molt, ara em sembla que es fa una

per aquesta titulació; sí que sabia que

per l’ETSETB-UPC?

avaluació continuada, però aleshores

volia estudiar alguna enginyeria, però

Tot i la gran quantitat d’hores d’estudi

hi havia dos moments crítics a l’any:

també m’atreia la carrera de medici-

que hi vaig dedicar, em queda un molt

febrer i juny –i per a la majoria tam-

na. Crec que vaig escollir ‘telecos’ per

bon record dels amics i amigues que

bé el setembre. En aquells moments

la dificultat, pel que significava de rep-

vaig fer, així com una molt bona rela-

es compartia molt, des d’apunts, exà-

te a superar, i suposo que, també, per

ció amb alguns professors, que poste-

mens d’altres anys, hores d’estudi a la

les sortides professionals que alesho-

riorment he retrobat per motius pro-

biblioteca, etc. Un altre moment entra-

res oferia. D’altra banda, cal dir que

fessionals.

nyable va ser el dia que finalment vaig

Patrícia Remiro, directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat.

“Quan acaba la carrera, l’enginyer de telecomunicació està molt ben preparat per afrontar qualsevol repte” aconseguir ser enginyera, el de la lec-

nyeria al món empresarial. Tot i que el

tura del projecte de fi de carrera. Tota

darrer curs hi havia una sèrie de matè-

la meva família estava allà, recolzant-

ries dedicades al màrqueting, a inves-

me, i encara que no entenguessin res

tigació operativa, etc., no era suficient.

del que deia, va ser molt emotiu. Su-

Crec que la carrera de ‘telecos’ es va

poso que els moments menys gratifi-

quedar coixa en molts aspectes que

cants eren quan anaves a consultar les

posteriorment he valorat molt, com

notes en aquells llistats de paper i lle-

ara la gestió de projectes, el treball

gies que estaves suspès...!

en equip, la visió de negoci, així com

“Mai he notat cap diferència com a dona enginyera”

una preparació específica per treballar

Quin creu que ha de ser el paper

Què va trobar més interessant i profi-

en entorns internacionals i multidisci-

de la dona enginyera?

tós de tot el que hi va aprendre?

plinars. Un altre aspecte que potser

Idealment, el paper de la dona en-

A banda de les matèries en si que vaig

actualment ja es valora més és l’em-

ginyera és idèntic al de l’home en-

trobar interessants, com ara les pròpia-

prenedoria. Tant important és acabar

ginyer. La normalitat absoluta –ja

ment relacionades amb les telecomuni-

treballant per a una gran empresa del

ens hi anem apropant– vindrà el

cacions, processat del senyal, antenes,

sector de les telecomunicacions com

dia que no calgui posar l’afegitó

televisió, xarxes, etc., crec que el més

tenir les eines adequades per empren-

del gènere al costat de la descrip-

profitós que va ser aprendre a raonar, a

dre el teu propi projecte.

ció professional. Crec que, a més, en aquest darrers anys, la propor-

tenir una metodologia de treball, a solucionar problemes sense tenir prèvia-

Quina valoració fa de tota aquesta

ció entre homes i dones que estu-

ment les instruccions o el camí clar.

etapa de formació superior?

dien qualsevol tipus d’enginyeria

Molt positiva, tant per la preparació i

no és tant desproporcionat com

I el que menys?

els coneixements adquirits i que des-

en el passat, i això demostra que

Sempre hi ha alguna matèria que

prés m’han servit a nivell professional,

de mica en mica es van diluint les

no trobes tant interessant, però, en

com per les relacions d’amistat que he

diferències. Personalment, mai he

aquest sentit, crec que depèn més

desenvolupat. Crec que l’enginyer de

notat cap diferència, ni per nivell

de cada professor que el temari sigui

telecomunicació, quan acaba la carre-

de responsabilitat ni pel que fa les

atractiu, encara que no ho sembli tant.

ra, està molt ben preparat per afrontar

retribucions, pel fet de ser una do-

qualsevol repte.

na. Sí que es fa difícil conciliar la

Hi va trobar a faltar alguna matèria

vida professional amb la familiar,

que li semblés especialment adient

El seu resultat, en forma de titulació

però això passa en qualsevol altra

per completar l’expedient acadèmic?

en Enginyeria de Telecomunicació, va

professió.

En aquell moment vaig trobar a faltar

animar-la a enfrontar-se al mercat la-

matèries que apropessin més l’engi-

boral o li va semblar prematur i es va

entrevista estimar més completar la seva formació acadèmica? Quina decisió va prendre? Després de completar els estudis, estava desitjosa d’iniciar la meva carrera professional en el món de les telecomunicacions. No pensava que calgués completar la meva formació en aspectes més empresarials o de negoci fins més endavant. Vaig entrar, doncs, en el mercat laboral, més específicament en el mon de la consultoria. Tot i això, prèviament vaig fer algunes pràctiques en empreses (fins i tot vaig treballar per als Jocs Olímpics de Barcelona), fet que és sempre recomanable abans d’iniciar la teva carrera professional, i a més ‘fas currículum’. Quines

“Capacitat de treball, sentit de la responsabilitat i molt entusiasme”

van

d’hora, assumint tasques més de ges-

portar-la a cursar un MBA per la

raons

motivacions

tió o directives, i aleshores cal estar

Rotterdam School of Management?

preparats.

Vaig decidir cursar un MBA per la necessitat de completar la meva for-

Quina primera porta del món labo-

mació amb coneixements de gestió

ral se li va obrir, un cop enllestit el

empresarial i de negoci. Arriba un mo-

seu MBA per la Rotterdam School of

ment que com a enginyer, si no com-

Management?

pletes la teva formació amb aquest ti-

Quan fas un MBA costa molt desvin-

pus de màster, t’acabes especialitzant

cular-te del teu historial professional,

en l’àmbit tècnic. L’enginyer que com-

tot i que molta gent ho fa servir per

Quines recomanacions concretes

pleta la seva formació amb un màster

donar un tomb de 180 graus a la seva

faria a les darreres promocions

en direcció d’empreses pot fer un salt,

carrera. En el meu cas, venia del món

de ‘telecos’ per encoratjar-les a

després, a nivell professional. Per altra

de les telecomunicacions mòbils i, un

enfrontar-se amb determinació al

banda, vaig decidir-me per una esco-

cop enllestit el MBA, vaig tenir ocasió

mercat de treball i a prosperar-

la de negocis a l’estranger i que esti-

d’entrar en el món de la consultoria

hi en l’actual conjuntura de crisi

gués en el top-ranking europeu per tal

estratègica, especialitzada en empre-

econòmica?

d’obrir-me horitzons cap a experiènci-

ses i ‘start-ups’ de telecomunicacions.

En primer lloc, recordar que els

es internacionals i reorientar la meva

Per tant, no vaig deixar del tot el sec-

‘telecos’ tenim una formació que

trajectòria professional.

tor, però sí que vaig reorientar-me cap a una vessant més de negoci.

ens permet afrontar una gran varietat de feines, evidentment en la

Aconsellaria de fer això mateix a tots

vessant tècnica, però que tam-

els ‘telecos’, o creu que n’hi hauria

Va notar encara alguna mancança en

bé estem molt preparats en altres

prou amb renovar el pla docent d’En-

el seu expedient acadèmic, que li difi-

camps, potser no tant populars,

ginyeria de Telecomunicació, refor-

cultés l’exercici professional?

com la consultoria, la gestió co-

çant-lo amb una base de coneixe-

Crec que el nostre expedient acadèmic

mercial o, per què no, en l’empre-

ments de caire empresarial?

mai el podem donar per tancat, sempre

nedoria. Diria també que per ser

Aconsello ferventment completar la

hi ha aspectes, cursos o postgraus, amb

un bon professional cal tenir capa-

formació acadèmica amb un MBA a

què podem millorar la nostra formació.

citat de treball, sentit de la respon-

tots els ‘telecos’ que en tingui l’opor-

En aquell moment, però, l’única dificultat

sabilitat i molt entusiasme.

tunitat. Tot i que molts estudiants es

era assumir amb prou rapidesa les noves

vulguin especialitzar en l’àmbit tècnic,

assignacions de projectes i obtenir resul-

els enginyers sempre acaben, tard o

tats satisfactoris per a l’empresa.

Potser per això va ampliar la se-

neficiós per a tot enginyer ampliar la

va base docent amb un nou màster,

seva base docent; és el que et permet

en aquest cas de Dret i Tecnologies

diferenciar-te de la resta.

de la Informació per la Universitat Ramon Llull?

¿Quina valoració fa dels sectors ca-

Quan vaig assumir la meva tasca com

talà i espanyol de les telecomunica-

a responsable de tecnologies en la lla-

cions, des de la Direcció General de

vors anomenada Direcció General de

Comunicació i Serveis de Difusió Au-

Mitjans Audiovisuals, vaig veure que

diovisuals de la Generalitat?

tenia un dèficit important en l’àmbit

El sector de les telecomunicacions, i,

jurídic de les telecomunicacions, la

en general, les TIC, són elements clau

qual cosa em va motivar a cursar el

per a la millora de la competitivitat i la

màster en dret i tecnologies de la in-

productivitat, tant a nivell empresari-

formació. Mai és tard per ampliar els

al com del país. No hem d’oblidar que

coneixements, i crec que és molt be-

estan presents en molts àmbits de la nostra societat. Com tots els altres sec-

Curriculum Vitae

tors econòmics, les telecomunicacions també estan patint els efectes de la crisi, però també crec que, històricament,

Patrícia Remiro, col·legiada / associada 480, és enginyera de telecomunicació per la ETSETB-UPC, MBA per la Rotterdam School of Management i Màster en Dret i Tecnologies de la Informació per la URL-La Salle. En l’inici de la seva trajectòria professional es dedica a la consultoria estratègica, principalment en l’àmbit de les telecomunicacions, on ha participat en diversos projectes internacionals, i entre el 1997 i el 1998 assumeix la responsabilitat de la Fundació Vodafone a Catalunya. L’any 2002 es va incorporar a la Direcció General de Mitjans Audiovisuals del Departament de la Presidència de la Generalitat, com a responsable de Tecnologies dels Mitjans de Comunicació. Des del 2008 ha ocupat el càrrec de cap de servei de Tecnologies de Comunicació Audiovisual. En aquest temps, ha estat involucrada principalment en la planificació, desplegament i promoció de la televisió digital terrestre a Catalunya. Des del novembre del 2009 ocupa el càrrec de directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya.

no s’ha invertit el que calia en aquest sector, tampoc s’ha incentivat prou un teixit empresarial català de les telecomunicacions, ni que grans empreses del sector s’instal·lessin al nostre país. ¿Quines perspectives de desenvolupament futur augura al nostre sector

“Més autonomia per enfortir el sector”

en els àmbits català i espanyol? Tenim una alta concentració de bons professionals del sector, bones univer-

Quina valoració fa del nou Col·

sitats en l’àmbit tècnic i, cada vega-

legi d’Enginyers de Telecomuni-

da més, empreses joves i emprene-

cació de Catalunya?

dors amb ganes i talent. Cal invertir

És una molt bona notícia i crec

recursos suficients per enfortir el sec-

que cal felicitar totes les perso-

tor de les TIC a Catalunya, aprofundir

nes que ho han fet possible i que

en l’R+D+i i en la recerca de partena-

hi han dedicat esforços. Serà molt

riats amb els països més avançats. El

positiu comptar amb un Col·legi

nostre sector genera coneixement i

català propi, atès que implica més

riquesa, i la seva importància relati-

autonomia i més capacitat per de-

va en el PIB seguirà creixent. Catalu-

cidir quines iniciatives o projectes

nya i Espanya no poden competir, en

poden ser més adequats per de-

molts aspectes, amb les economies

senvolupar i enfortir el sector de

emergents, i, per tant, és fonamental

les TIC en el nostre país.

que treballem en l’excel·lència, en sectors com ara les TIC. El futur és ple de reptes que som perfectament capaços d’assumir i de superar amb èxit, sempre i quan el món acadèmic, el món empresarial i les institucions públiques treballin plegades i coordinadament. @

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’

tecnologia

Plazas de parking a primera vista ¿Ha estado alguna vez dando vueltas y vueltas buscando aparcamiento, para acabar encontrando una plaza que ha perdido en el último momento porque alguien se le ha adelantado? Seguro que sí, teniendo en cuenta que, por ejemplo, en Barcelona hay más de un millón de personas buscando donde aparcar y empleando para ello 15 minutos de media.

magine que existiera un

principales: 1) el sensor de aparca-

das de peso, y se entierra en el asfalto

sistema capaz de guiar

miento, 2) la red de comunicaciones,

de la calle (Foto 1). Cabe destacar que

al conductor hacia las

3) los algoritmos de localización, y 4)

la invisibilidad del dispositivo es una

plazas de aparcamiento.

la aplicación software.

característica especialmente relevante para los ayuntamientos, puesto que:

Los 15 minutos de media empleados en Barcelona diariamente por más de

Componentes

a) evita los posibles robos y el vanda-

un millón de personas para localizar-

La presencia de un vehículo en una

lismo; y b) permite que los camiones

las y ocuparlas, se reducirían a tan

plaza de aparcamiento se detecta por

de limpieza trabajen con total y abso-

sólo un par de ellos, lo que además

medio de un sensor especializado.

luta normalidad, es decir sin el menor

contribuiría a disminuir la polución,

Este sensor, a su vez, se conecta a

riesgo de colisión con esta tecnología.

los nervios sufridos para conseguir

un sistema de radio y se alimenta con

aparcamiento y el tiempo no invertido

una fuente de alimentación. Su con-

Tal como se ilustra en la Figura 1, el

en la familia, amigos y trabajo.

junto se introduce en una caja resis-

mencionado sistema radio se comuni-

tente a manipulaciones y a 60 tonela-

ca con el de sensores, de forma que la

El proyecto XALOC, llevado a cabo por la empresa Worldsensing, la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y

ARID NAVIGATOR

el Centre Tecnològic de Telecomunica-

cions de Catalunya (CTTC), ha tenido como objetivo ofrecer exactamente

Measured cordinale

41.50070.2.114178

Central cordinate

41.50065.2.114195

esto. En concreto, este proyecto, financiado por la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ha desarrollado un prototipo de sistema de guiado de aparcamientos basado en el despliegue de paneles en las esquinas

Cold start Warm start

de las calles o en el envío de informa-

Refresh

ción de aparcamiento directamente

Audio Off/On

a los terminales móviles de los conductores. Este novedoso sistema está compuesto por cuatro componentes

R El navegador ARID, ayuda al conductor a encontrar plazas de aparcamiento.

Controlador aparcamientos

Internet

GPRS ocupación aparcamientos servidor

GPRS coches mal aparcados Comm API

GPRS información aparcamientos libres

Se comunican con multihop + agregación de datos. Sensor de ocupación

Sensor tráfico

Super nodo

Red nodos información aparcamientos libres

Pantalla información ocupación

R Figura 1. Sistema radio.

información del mismo es encaminada

información de plazas de aparcamien-

señó los algoritmos de localización; y

siguiendo un patrón de comunicación

to disponibles, el sistema guíe de for-

Worldsensing llevó a cabo la implemen-

multi-salto hacia los paneles de guia-

ma eficaz a aquellos conductores pro-

tación y el diseño industrial. Una vez

do o hacia el gateway (puerta de enla-

vistos de terminales con la aplicación

finalizado el proyecto se celebró una

ce) que facilita la conexión a Internet.

de software necesaria.

rueda de prensa que generó un gran

Este gateway puede ser de cualquier

interés de los medios de comunicación

tipo, por ejemplo xDSL, GPRS, etc.,

Finalmente, el núcleo del sistema XA-

locales, nacionales e internacionales.

siempre y cuando la conectividad esté

LOC se basa en una arquitectura de

garantizada. En cuanto a la red des-

software que permite que los datos se

Beneficios del sistema

plegada entre los sensores de aparca-

almacenen, analicen y visualicen de

En el caso de que XALOC se imple-

miento, ésta debe ser fiable y sin re-

forma eficiente. Esta arquitectura se

mente y sea utilizado con éxito, los be-

tardos, de manera que la información

ha diseñado también con el objetivo

neficios del sistema son enormes. En

sobre las plazas libres de aparcamien-

que puedan incluirse de forma senci-

primer lugar, las emisiones de dióxido

to esté siempre actualizada.

lla herramientas de minería de datos

de carbono (CO2) pueden llegar a re-

conocidas y de altas prestaciones. La

bajarse una magnitud de orden supe-

Otra de las virtudes importantes de

evaluación de los datos, por tanto, per-

rior a la alcanzada con el Bicing en Bar-

XALOC es la habilidad del sistema para

mite que los paneles y/o terminales de

celona, en el caso de que el tiempo de

localizar a los conductores basándose

usuario muestren la información ne-

aparcamiento se vea reducido en sólo

únicamente en la información disponi-

cesaria para ayudar a los conductores

ble en la propia plataforma. En otras

a encontrar las plazas libres de forma

palabras, tanto el conductor como el

inmediata. Con el fin de evitar que las

sistema evitan el uso de información

plazas no sufran el efecto de overbo-

de posición obtenida mediante GPS,

oking, el sistema cuenta además con

debido a que este tipo de información

algoritmos de correlación diseñados

es a menudo poco fiable o incluso no

cuidadosamente.

disponible en entornos urbanos densos. En la Figura 2 se muestra cómo,

En cuanto al trabajo de ingeniería de

gracias a la información disponible en

XALOC, se distribuyó equitativamen-

la red de sensores, el conductor es lo-

te entre los diferentes participantes.

calizado con un nivel de precisión sufi-

En concreto, el CTTC se hizo cargo de

cientemente alto y en el menor tiempo

los protocolos MAC y de enrutado del

posible. Esto permite que, junto con la

sistema de comunicaciones; la UAB di-

R Figura 1. Caja resistente.

tecnologia

Broadcast message

Ignasi Vilajosana CEO de Worldsensing Positioning estimate based on RSSI

Jordi Llosa server

Product manager de Worldsensing

3G Position information

3G parking information

Xavi Vilajosana Scientific director de Worldsensing

Sensor de ocupación

Sensor tráfico

Super nodo

R Figura 2. Se localiza al conductor mediante la información disponible en la red de sensores.

3 minutos. En segundo lugar, la eficien-

con respecto a los sistemas tradiciona-

Antoni Morell

cia en cuanto a utilización de aparca-

les de estacionamiento ya disponibles

miento se puede ver enormemente

en IKEA o en algunos aeropuertos, por

incrementada ya que los conductores

ejemplo. En relación a otras soluciones

Colegiado/Asociado 1743 Miembro del grupo SPCOMNAV Profesor lector en la UAB

pueden encontrar plazas libres de for-

de gestión de aparcamientos mediante

ma más rápida, y esto supone un au-

sensores inalámbricos, esta solución es

mento significativo de los beneficios

más robusta, ligera y fiable, a la vez que

económicos de los ayuntamientos. En

su precio es mucho más competitivo.

tercer lugar, el ayuntamiento puede ser capaz de detectar infracciones de tráfi-

Worldsensing, la compañía que tiene

co tales como el impago de plazas de

intención de explotar comercialmen-

aparcamiento, etc. En cuarto lugar, las

te esta solución generada a partir del

personas podrían pasar menos tiempo

proyecto SmartCity de la Unión Euro-

en el coche y más con la familia, los

pea, ha anunciado que va a desplegar

hijos o en el trabajo. De hecho, se es-

el sistema tanto en Barcelona como en

tima que el tiempo perdido en Francia

Santander, con la marca SmartSantan-

en localización de aparcamiento supo-

der. Se trata, además, de una solución

ne un coste de 700 millones de euros

con la que Worldsensing ha ganado re-

anuales. Por último, cabe comentar que

cientemente la prestigiosa competición

este sistema se puede aplicar también

IBM Smart Camp London 2010, donde

en zonas interiores de aparcamiento,

ha sido escogida como la opción de

mejorando así el flujo de vehículos y al

partida más inteligente dentro de la ini-

mismo tiempo los costes de cableado

ciativa Smart Planet de IBM. @

Jose Lopez Vicario Miembro del grupo SPCOMNAV Profesor lector en la UAB

Mischa Dohler Investigador senior Coordinador del área de Intelligent Energy [IQe] del CTTC

mirador

Cap a la consolidació d‘Enginycat De cara al seu segon any de vida que és a punt d’acomplir-se, el programa Enginycat, creat per impulsar les enginyeries i les vocacions cientificotècniques en general i d’enginyeria en particular, es va proposar consolidar els seus objectius portant a terme un seguit d’activitats, de les quals es repassen els primers resultats.

Catalunya, amb l’objectiu d’apropar els

ta segona convocatòria, les universitats

valors dels estudis tècnics i científics

i Enginycat atorgaran 314 noves beques

als alumnes d’ESO i batxillerat i impli·

mentor; aquestes beques entronquen

car a tots els agents socials, sobretot

directament amb la preocupació del

empreses, universitats i col·legis pro·

programa per l’encaix dels estudiants

fessionals. Per al seu segon any d’ac·

de batxillerat amb els primers cursos

tivitats, Enginycat es va proposar con·

d’enginyeria, per la qual cosa el pro·

solidar el seu objectiu d’incrementar

grama ha impulsat trobades entre el

el nombre de vocacions per seguir els

professorat de secundària i les escoles

estudis universitaris de ciència i tecno·

d’enginyeria per mirar de pal·liar les di·

logia i, en especial, d’enginyeria.

ficultats en què es troben molts estudi· ants en arribar a la universitat.

Per reforçar aquest objectiu, Enginycat ha volgut donar a conèixer com l’en·

Finalment, esmentar les activitats d’En·

ginyeria farà front als reptes socials i

ginycat al ‘Saló de l’Ensenyament’, que

econòmics del segle XXI, definint els

aquest any ha assolit la xifra rècord de

àmbits que beneficien la societat i des·

4.000 visitants de l’estand EnginyCAT,

tacant les aportacions de la professió

i la primera edició del concurs de víde·

de l’enginyeria al futur de Catalunya

os Enginycat per fomentar els estudis

i la seva indústria. En aquest sentit,

d’enginyeria, a més de la segona edició

s’han ampliat les eines i els recursos

de la ‘Festa de l’Enginy’, un acte de re·

que serveixen de guia als estudiants

coneixement del talent científic i tècnic

que vulguin definir la seva opció cien·

dels joves a Catalunya.

tífica i tècnica, com ara l’edició de la nova ‘Guia dels Estudis d’Enginyeria a

Davallada entre les noies

Catalunya’, que des del començament

Queda, però, molt camí per endavant.

del curs escolar és a l’abast de tothom

Necessitem afrontar la lleugera però

Departa·

via Internet. A més, s’ha incrementat

preocupant baixada de les vocacions

ment d’Innovació, Univer·

la participació dels professors de se·

d’enginyeria entre les noies, que amb

sitats i Empresa (DIUE) a

cundària en activitats com ara els ta·

moltes dificultats arriben al 20% dels

través del Comissionat

llers de robots o les estades escolars;

estudiants de les

per a Universitats i Recerca en col·

igualment, hem consolidat aquestes

carre·

laboració, en una primera fase, amb els

estades ampliant el nombre d’estudi·

departaments d’Educació, Governació,

ants participants fent colònies per

i Acció Social i Ciutadania, el programa

nois i noies de 8 a 12 anys; també

Enginycat va néixer davant la perspec·

hem continuat amb la política

tiva de falta de professionals d’enginye·

de les beques als mentors

ria, que diferents estudis xifraven en un

d’estudiants universita·

dèficit de 25.000 titulats l’any 2015.

ris de primers cursos

romogut

pel

per

disminuir

les

Durant el primer any de funcionament,

xifres d’abandona·

el programa va organitzar actes per

ment i per aques·

CETC : quatre paraules i una gran responsabilitat.

r e s tècni· ques. Tam· bé hem de mirar per la inserció laborals del recent titulats i per l’encaix de la Formació Professional en el pano·

fomentar aquest vessant emprenedor

rama de les profession tècniques.

amb projectes que facilitin la formació dels titulats d’enginyeria com a possi·

La nostra principal preocupació conti·

bles empresaris.

nua sent promoure les vocacions pels estudis científics i tècnics entre els jo·

Com a conclusió, podem dir que el

ves. Aquesta tasca no la pot fer només

programa Enginycat s’està focalitzant

un programa per sí sol. Necessita la col·

en els objectius plantejats i que les

laboració de les escoles d’enginyeria i

seves activitats estan començant a

dels col·legis professionals, de les as·

donar fruits. L’any passat per aquestes

sociacions empresarials, dels centres

dates teniem sobre la taula les prime·

de secundària i d’FP, de les empreses

res dades sobre la preinscripció dels

tecnològiques, dels mitjans de comu·

estudiants catalans en carreres uni·

nicació, i de la societat en general. Hi

versitàries, i després de vuit anys de

ha dades que són encoratjadores per

caiguda sostenible, les carreres d’en·

a la nostra tasca. Un estudi recent(1)

ginyeria van revifar en un 12% de més

encarregat per Enginycat i elaborat per

matriculacions.

la Fundació Observatori per a la Socie·

no és per causa directa d’Enginycat,

tat de la Informació de Catalunya (FOB·

sinó pel treball que tots conjuntament

SIC), reflecteix en una de les seves

venim fent, però aquest és el camí i

conclusions que la taxa d’atur entre els

de moment, el seguirem. Tenim molta

titulats en estudis tècnics és del 7,6%,

feina per endavant, i continuem neces·

10 punts inferior als 17,9% de la mitjana

sitant l’esforç de molts interlocutors,

de la societat catalana. Aquesta dada,

perquè creiem amb fermesa que l’en·

que mai es suficient, vol dir no només

ginyeria, en totes les seves facetes i

que els estudis d’enginyeria no són fà·

àmbits, conformaran el futur d’aquest

briques d’aturats si no que, ben al

país i pot ser un del protagonistes més

contrari, són un bon nínxol de

significats de la nostra creativitat i ac·

futurs professionals i, fins i

tivitat socioeconòmica de la nova eco·

tot, d’emprenedors amb

Això,

evidentment,

La constitució del Col·legi Català d’Enginyers de Telecomunicació (CETC ) és una oportunitat única per fer el pas endavant de maduració, presència i servei social per al què el nostre col·lectiu està preparat, però que sens dubta requerirà un gran esforç de responsabilitat de tots els col·legiats i professionals del sector. Son quatre paraules, carregada cadascuna de tot un significat i transcendència. ‘Col·legi’, perquè ha de tenir un impacte social molt més gran que l’actual en la projecció del que la telecomunicació ha de representar per als ciutadans tan a nivell social com econòmic. ‘Català’, perquè pensem que cal tenir una personalitat pròpia que, tot i solidari amb els altres col·legis a nivell de l’Estat, se l’ha de sentir proper i valorat a casa nostra. ‘d’Enginyers’, perquè els valors del coneixement de la ciència i la tecnologia avançades per construir una societat forta i respectuosa han de ser el seu referent. I, finalment, ‘de Telecomunicació’, perquè pensem que aquesta és l’enginyeria que ha de ser la base tecnològica sobre la qual es portaran a terme una part significativa de les millores de qualitat de vida del segle XXI.

nomia que s’insinua. @

capacitats empresari· als. En aquest sentit, el programa Engi· nycat també vol

(1) http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ ca/index?contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_ Informes/Ocupacio_sector/2010_Professionals_ TIC&centerPage=nivell2.jsp

Lluís Jofre Roca Director programa Enginycat Col·legiat / Associat 154

mirador

L’avantguarda de les TIC Barcelona Digital coordina el clúster TIC, un conjunt d’empreses del sector amb qui treballem per detectar noves oportunitats de negoci i aportar-hi solucions. Empreses que comparteixen esforços, tot i ser, sovint, competidores. El clúster treballa també amb altres clústers de sectors estratègics, com l’educatiu o l’agroalimentari, en un procés de fertilització creuada per a la generació de possibles projectes innovadors.

arcelona Digital és un dels

Innovació, valoritzant la recerca

sis centres tecnològics

La nostra activitat de recerca aplicada i

avançats de la xarxa única

desenvolupament tecnològic té un en·

TECNIO, que potencia la

focament molt clar a mercat. Per això,

transferència tecnològica i la innovació

fem un esforç important de valorització

empresarial a Catalunya. Està especi·

dels resultats de la recerca i d’aplicació

alitzat en l’aplicació de les TIC i és un

de tecnologia ja existent, acompanyant

exemple del treball en triple hèlix: està

a l’empresa en el procés d’innovació.

participat per les principals empreses del sector de les TIC a Catalunya, per

A la vegada, Barcelona Digital realitza

diverses universitats, per la Generalitat

una activitat de difusió de la innova·

de Catalunya i per l’Ajuntament de Bar·

ció permanent; a través de trobades

celona. La nostra missió és impulsar el

específiques centrades en diferents

creixement del sector de les TIC parti·

temàtiques, com els Debats sobre

cipant del desenvolupament de nous

l’Economia Digital, o de congressos

productes i serveis de base tecnològica.

anuals, com el BDigital Global Con· gress. Aquest congrés, referent sobre

El centre disposa d’un equip de més

els avenços de les TIC i les seves apli·

de 70 investigadors per desenvolupar

cacions a l’àmbit empresarial, tecno·

les seves activitats de recerca aplica·

lògic i social es realitza durant el mes

da, desenvolupament i innovació; i col·

de maig, i en la passada edició, la dot·

labora amb diversos grups de recerca

zena, ha comptat amb més de 2.000

de les universitats (URL, UPC, UPF,

assistents i 70 ponents (el 40% d’ells

URV) per donar servei a empreses del

internacionals).

sector TIC que desenvolupen nous pro· ductes o a empreses usuàries de les

Un model d’innovació oberta

TIC que requereixen solucions comple·

Apliquem el model d’innovació oberta,

xes per a la millora de la seva producti·

és a dir, el treball en consorci, que im·

vitat i eficiència.

plica comptar amb l’aportació relativa

Barcelona Digital està especialitzat en

S Dr. Michio Kaku, BDigital Global Congress 2010.

l’aplicació de les TIC a l’àmbit de la salut, de la seguretat i de la mobilitat. Els nostres investigadors treballen en noves eines per a la rehabilitació neu· rològica i funcional, amb tecnologies per evitar el frau en línia, d’adaptació dinàmica de les aplicacions a les ne· cessitats i perfils de comportament de l’usuari, i també en eines mòbils per a la gestió unificada i adaptativa de les identitats digitals de les persones.

al propi àmbit d’especialització de ca· dascun dels seus membres. Això es· devé fonamental, atès que facilita els resultats i el temps a mercat, d’una banda, i, menys important però també molt útil, l’aprofitament dels instru·

R El Media-TIC acull les noves oficines de Barcelona Digital.

ments d’ajut públic de les administraci·

Escenaris de futur

En un altre àmbit, les noves oficines de

Barcelona Digital ha iniciat recentment

l’edifici Media-TIC, inaugurades el mes

Barcelona Digital coordina el clúster

nous projectes en consorcis internaci·

de setembre, i la posada en marxa dels

TIC, un conjunt d’empreses del sector

onals molt rellevants. Estem treballant

nous laboratoris de recerca en aquest

amb qui treballem per detectar noves

amb l’Hospital Clínic i diversos socis in·

mateix edifici durant el primer trimes·

oportunitats de negoci i aportar-hi solu·

ternacionals en els nous models infor·

tre del 2011, han de suposar un reforç

cions. Empreses que comparteixen es·

màtics de simulació d’òrgans humans i

de la plataforma requerida pels nostres

forços, tot i ser, sovint, competidores. El

per a la presa de decisions mèdiques.

investigadors i, sens dubte, contribuir

clúster treballa també amb altres clús·

Aquest és un àmbit apassionant, tant

a un major impacte del nostre centre

ters de sectors estratègics, com l’edu·

des de la perspectiva de mercat, com

en el teixit TIC de Catalunya, la nostra

catiu o l’agroalimentari, en un procés de

del que suposa d’aportació a la millora

autèntica raó de ser. @

fertilització creuada per a la generació

de l’esperança i qualitat de vida.

ons (CENIT, nuclis tecnològics).

de possibles projectes innovadors. També estem treballant amb centres Treballem també, de forma molt espe·

tecnològics alemanys i diverses em·

cial, amb el conjunt de centres de la

preses en les tecnologies que ens han

xarxa TECNIO, la xarxa de transferència

de permetre un millor aprofitament i

impulsada per ACC1Ó, i, especialment,

protecció en els entorns de les xarxes

amb els sis centres tecnològics avan·

socials i en matèria d’identitat digital.

çats, especialitzats en àmbits comple· mentaris i amb qui compartim els esfor·

I pel que fa també a la mobilitat, l’evo·

ços d’internacionalització i valorització.

lució de vertigen que han suposat les comunicacions

persona-persona

Un pas important i necessari. El Col·legi català és un pas important i necessari del procés de fer visibles, a nivell internacional, els actius molt destacats de Catalunya i, entre ells, el més transcendent de tots: el talent dels nostres enginyers i professionals.

persona-màquina, s’acabarà accelerant encara més amb la interacció màqui· na-màquina. A banda d’unes eines de comunicació distribuïdes, tindrem tam· bé uns agents que es comuniquen de forma automàtica, amb un impacte po· tencial determinant en els models de gestió i explotació. A curt termini, les principals recerques en aquest àmbit es corresponen a la comunicació amb vehicles o entre vehicles, i a les aplica· cions de gestió de la ciutat intel·ligent.

Carles Fradera Director general de Barcelona Digital Col·legiat / Associat 1669

mirador

del marenostrum al mareincognito l

Ministerio

Cien·

cia e Innovación (MI· CINN), el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Cata· lunya y el BSC-CNS están implicados en la infraestructura europea de su· percomputación PRACE-AISBL (Partnership for Advanced Computing in Europe–Association International Sans But Lucratif), presentada oficialmente el 9 de junio de 2010 en Barcelona. De esta forma, España, representada por el BSC-CNS, se asegura estar a la vanguardia en este campo. Es más, en 2013, el superordenador europeo más potente se ubicará en España. Se trata· rá de una máquina desarrollada en co· laboración con investigadores de IBM. La misión de esta infraestructura

El Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) está trabajando en el diseño de un nuevo supercomputador con una potencia de cálculo 100 veces superior al actual MareNostrum. Se trata de una iniciativa enmarcada dentro del proyecto MareIncognito, que debe hacerse realidad en el plazo de tres años.

ña. Alemania, Francia e Italia, como “hosting members”; Austria, Bulgaria, Chipre, Finlandia, Grecia, Holanda, Ir· landa, Polonia, Portugal, Reino Unido, República Checa, Serbia, Suecia, Suiza y Turquía, como “members”. Otros paí· ses, como Noruega, entrarán a formar parte de PRACE en breve.

Futuro nuevo socio del BSC-CNS Impulsado y gestionado por un consor·

es ofrecer a los científicos europeos

cio formado por el MICINN (51%), la

los mejores recursos de supercompu·

Generalitat de Catalunya a través del

tación que demanda la ciencia actual

Departament d’Innovació, Universitats i

a nivel mundial. Para ello, los socios

España) aportarán a esta plataforma

Empresa (37%) y la Universitat Politèc·

principales (Alemania, Francia, Italia y

unos 400 millones de euros los próxi·

nica de Catalunya (12%), el BSC-CNS

mos cinco años para la instalación y

tiene previsto acoger a un nuevo socio,

operación de cuatro supercomputado·

el Consejo Superior de Investigaciones

res cuya capacidad se medirá en Pe·

Científicas (CSIC). Su aportación con·

taflops (entre 10 y 100 veces superior

tribuirá a reforzar la misión del consor·

a la de MareNostrum). De esta forma,

cio, centrada en investigar, desarrollar y

Europa estará en condiciones de com·

gestionar la tecnología para facilitar el

petir con los líderes en este sector, si·

progreso científico. @

tuados en Estados Unidos y Asia. Además, el viejo continente se ase· gura también el co-liderazgo en su· percomputación gracias a la apuesta a largo plazo por los superordenado· res con una potencia de Exaflops, es decir, un trillón (1018) de operaciones por segundo. Los países formales de la infra· estructura PRACE AISBL son: Espa·

Mateo Valero Director del BSC-CNS Colegiado / Asociado 149

EMPRESA I SOCIETAT 74752

Diari OFici

de Cata neralitat al de la Ge

lunya

Núm. 5734

– 14.10.2010

ENt DEPartaM Ia C tÍ S Ju DE

inyers Col·legi d’Eng constitueix el es al DECRET qu l pe d’octubre, 140/2010, d’11 unya. ació de Catal ic un m de Teleco article 1 alu· icació de Cat de Telecomun rs 06, ye 20 in 7/ ei ng Constitució E Ll d’ la nquena de x el Col·legi ci ei a tu ri ti is tò ns si eg co l·l an s tr E osició s i dels co ació de la disp sions titulade es of pr s le nya per aplic i de g, de l’exercic de 31 de mai professionals. article 2 Catalunya és municació de règim jurídic co le Te amb de rs Naturalesa i ye dica pròpia i ·legi d’Engin rsonalitat jurí ves pe se b s 2.1 El Col le am en ic ix bl fins, i es rege ió de dret pú ac us se or als. ls rp on de co si t a un imen is profes a per al compl èria de col·leg at té m ya en un nt al capacitat plen ge at a vi ació de C r la normativ Telecomunic de rs actuacions pe t. ye re in ec ng D aquest ·legi d’E da en vigor d’ 2.2 El Col des de l’entra ca di rí ju at it personal article 3 ació de Telecomunic orial nginyers de E d’ gi Àmbit territ ·le ol C orial del L’àmbit territ Catalunya. de el és Catalunya

Més enllà de la Llei Òmnibus Apunt jurídico-legal

article 4 rupa Catalunya ag al municació de que l co ia le ic Te Àmbit person of de ri ta Enginyers l universi to tí l de o· ó pr si la es El Col·legi d’ xercici de tiguin en poss o cessari per a l’e ne at rsones que es i og pe gu ol s si m le nt l ho d’inconstitucionalitat contra l’anomeer tal d’intentar resol- b la legislació vige ió o títo Col· lecomunicac al te ió de d’acord am ac a or er rp ny co gi in en o La . nada Llei Òmnibus, ambdues parts, dre les discrepàncies er nt è· compete fessió d’enginy vigent en mat per l’autoritat ativaGeneralitat nt rm le no va la ui a eq i Estat, van arribar a un os suscitades amb modeclarat el que disp d’acord amb r fe de a s’h acord que es resumeix en els termes tiu de la promulgació legi professionals. ria de col·legis següents: de la Llei 25/2009, 5 de modificació de diverses lleis per le artic que ació atalunya, pel b l’Administr icació de Ca) Interpretar el Reial decret a la seva adaptació a la Llei sobre a· un rtque m pa co le de Te Relacelions am el b nginyers de laciona am E re d’ es gi s, ·le i· iu ol at nc C tè El 1000/2010, lliure accés a les activitats de serveis corpor compe de 5 d’agost, sobre vistitucionals i ui atribuïdes s als aspectes in alitat que ting l que fa alobligatori, er pe en i, sat col·legial constitueix i al seu exercici (coneguda com fa a Llei G s, ió al ac on inistr s professi hi gi e lle qu co ts ent de l’Adm de m en ia am rt norma de mínims que en res pa de s una Òmnibus), que, entre d’altres, modifi- inistratives en matèr el b a am es adm sió, es relacion us a la profes afecta la competència de la Geneca la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis aspectes relati ies. nc tè pe m co n ralitat per regular les condicions de professionals, el Govern de la Genetingui delegació als col·legis professionals ralitat de Catalunya va acordar, al seu de les funcions de control, supermoment, sol·licitar iniciar el procés visió, comprovació documental i negociador en el si de la Subcomissió tècnica i sobre el compliment de de Seguiment Normatiu, Prevenció i la normativa aplicable, relatives als Solució de Conflictes de la Comissió treballs professionals i als projectes Bilateral Generalitat-Estat, previst en tècnics. l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. b) Interpretar l’article 11 de la Llei 2/1974, referit a l’elaboració de la Al final del procés negociador i just memòria anual, en el sentit que abans d’exhaurir-se el termini per a la l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3 interposició del corresponent recurs

El recent constituït Col·legi català s’obre camí amb la mirada posada més enllà de la Llei Òmnibus, immersa en un procés negociador en el si de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, previst en l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.

d’aquest precepte s’entén sens perjudici d’allò que disposa l’article 69.4 de la Llei catalana 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i del seu desplegament reglamentari que reguli el contingut del deure de lliurar, elaborar i trametre la memòria anual; i d’interpretar els apartats 3 i 4 de l’es-

“Fóra un greu error restringir de manera indiscriminada l’obligatorietat de col·legiació per a l’exercici de les professions”

sinó per un sistema que garanteixi a les diferents administracions públiques un control efectiu de la qualitat dels treballs professionals i projectes tècnics quan aquests tenen incidència pública i es consideri necessari exercir-lo per a la salvaguarda de la seguretat o els drets dels consumidors o usuaris.

mentat article 11 en el sentit que la

És per això que el Govern, a proposta

informació estadística necessària

del Departament de Justícia, està estu-

per a l’elaboració de la memòria

diant la creació d’una comissió interde-

anual dels consells generals, serà

partamental, amb tots els departament implicats, per fixar directrius generals

facilitada en el marc de cooperació i col·laboració que presideix les

tenir el recurs d’inconstitucionalitat

per delegar en els col·legis professio-

relacions entre corporacions col·

que, finalment, va interposar contra

nals determinades funcions de control

legials d’acord amb el que disposa

els esmentats preceptes.

i supervisió dels treballs professionals, en determini l’abast i estableixi els su-

la Llei catalana 7/2006, de 31 de

Nou model de visat

pòsits en què caldrà aquest control

Pel que fa al visat, la Generalitat apos-

d’idoneïtat, que, en qualsevol cas, anirà

c) Interpretar que el contingut de la

ta per un model nou que no passa, ne-

més enllà de la comprovació formal

prohibició continguda en la nova

cessàriament o exclusivament, pel sis-

del projecte i de la identitat i capacita-

redacció de l’article 14 de la Llei

tema convencional del visat col·legial,

ció del professional signant.

maig (article 70).

estatal 2/1974, sobre l’establiment de barems orientatius o qualsevol altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals, sense perjudici de les competències de la Generalitat per regular aquesta matèria, no abasta la funció dels col·legis de facilitar als usuaris i consumidors informació en matèria d’honoraris professionals. Per tant, i com a conseqüència d’aquest important acord a què s’ha arribat, ambdues parts consideren resoltes les discrepàncies en relació amb els preceptes que preveu l’acord, que no abasta la discrepància competencial continguda en l’article 3.2 de la Llei (estatal) 2/1974, amb la modificació operada en virtut de l’article 5 de la Llei Òmnibus i la disposició transitòria quarta d’aquesta llei, preceptes que reserven a l’Estat, mitjançant llei, la determinació de quines professions han de ser d’adscripció col·legial obligatòria per al seu exercici. És per això que el Govern català va acordar man-

EMPRESA I SOCIETAT

Aquesta és una previsió inclosa en la disposició addicional cinquena de la Llei Òmnibus i que també es dedueix de la interpretació que del Reial decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre visat col·legial obligatori ha fet la Comissió Bilateral Generalitat-Estat mitjançant l’acord adoptat. En qualsevol cas, és una qüestió que afecta el règim de les funcions públi-

“Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col·legial a Catalunya ha funcionat”

que comporta, entre altres tasques, la seva correcció tècnica, més enllà dels supòsits del visat obligatori, a fi de garantir que el contingut del projecte o treball professional compleixi les normes sobre especificacions tècniques i que és conforme amb la resta de la normativa vigent d’aplicació. Per la seva part, l’Administració de la Generalitat i les administracions locals

ques dels col·legis professionals que

han d’identificar els supòsits en què

regula l’article 41 de la Llei catalana

consideren necessari delegar aques-

7/2006, de 31 de maig.

ta funció pública de control i conveniar amb els col·legis les condicions

Aportar valor afegit

jecte molt determinat: a) comprovar

Pensem que els col·legis professionals,

la identitat i habilitació professional

en la seva vessant de corporacions de

de l’autor del treball i b) la correcció

Col·legiació obligatòria

dret públic, són les entitats més aptes

i integritat formal de la documentació

Pel que fa a la competència per esta-

per exercir aquest control de qualitat

del treball professional de conformitat

blir la col·legiació profesional, l’única

sobre els treballs professionals dels

amb la normativa aplicable. Doncs bé,

mancada de consens i que serà resol-

seus col·legiats, funció que, ‘prima fa-

del que es tracta és que el col·legi re-

ta en el recurs d’inconstitucionalitat

cie’, correspon a les administracions

alitzi el tram de control sobre els tre-

presentat per la Generalitat, el legis-

públiques. El visat respon a un ob-

balls professionals i projectes tècnics,

lador català, mitjançant la Llei 7/2006,

d’aquesta delegació.

Percepció de la Generalitat dels col·legis professionals.

“La nostra preocupació envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals”

de 31 de maig, va voler regular per primer cop en una sola llei l’exercici de les professions titulades i els col·legis professionals. En el preàmbul de la llei es recorda que la regulació de l’exercici de les professions titulades és una preocupació comuna dels països del nostre entorn, en la mesura que contribueixen aproximadament a un terç de l’ocupació laboral i constitueixen un dels principals motors de creixement econòmic i progrés del coneixement en les societats avançades. Partint de la vinculació d’aquestes professions al requisit de titulació superior, el text de la llei proporciona uns principis bàsics relatius a les condicions d’accés a la professió, les incompatibilitats i els dret i deures dels professionals. Així mateix, i davant l’excessiva proliferació de col·legis professionals a casa nostra produïda en els darrers anys que precediren la promulgació de la llei, estableix per primera vegada, sense precedents ni tan sols a la legislació estatal, els pressupostos mínims necessaris per considerar la procedència d’un col·legi professional: a) exigència

Des de la Generalitat es té el ple convenciment que el model col· legial a Catalunya ha funcionat, amb els seus encerts i desencerts, i que, per tant, hem de garantirne la continuïtat com a agents indispensables en l’ordenació i control de la professió. És en aquest sentit que han anat ori· entades les iniciatives que hem emprès, tant pel que fa a la inter· posició del recurs d’inconstituci· onalitat contra la Llei Òmnibus, que qüestiona la competència de la Generalitat en matèria de col· legis professionals, com en rela· ció als esforços d’interpretar la norma estatal en el sentit favora· ble a la posició de la Generalitat, tal com es va reflectir en l’Acord de la Subcomissió de solució de conflictes de la Comissió Bilate· ral Generalitat-Estat. Per tant, la nostra preocupa· ció envers la llei estatal no és només competencial, sinó també de fons, de com creiem que s’ha de regular el règim jurídic dels col·legis professionals. Això no vol dir que no siguem crítics respecte del model actual i intentem millorar-lo per tal de garantir un exercici correcte de la funció pública dels col·legis professionals. Quan parlem de reformular els col·legis professionals, ho hem de dir en el sentit de millorar-ne les estructures internes a fi que possibilitin una gestió millor i més eficaç dels seus recursos per tal que s’acompleixi la seva doble finalitat com a corporacions de dret públic de base privada: a) la de vetllar perquè l’actuació dels seus col·legiats i col·legiades res· pongui als interessos i a les neces· sitats de la societat i garanteixi la

bona praxi i les obligacions de· ontològiques, protegint els inte· ressos de les persones usuàries i consumidores dels serveis profes· sionals, i b) l’ordenació, defensa i representació de la professió i interessos professionals dels seus membres. I és la conjunció i har· monització d’ambdues finalitats la que garanteix l’equilibri neces· sari perquè aquestes corporaci· ons puguin assolir amb èxit els seus objectius. En aquest sentit, aquest procés no només s’ha de viure com un compliment legal de l’exigència d’adaptació de la normativa col· legial a la directiva europea, sinó que ha de ser producte de la re· flexió i del convenciment que els canvis han de fer possible el com· pliment de les finalitats amb un grau més elevat d’eficàcia i efici· ència, tant pel que fa a les funci· ons públiques com a les privades. Cal també que els col·legis professionals facin un esforç d’adaptació de les seves estruc· tures organitzatives per poder afrontar amb èxit els objec· tius més propis d’un model del segle XXI i poder prestar els seus serveis amb les garanties necessàries. El Col·legi d’Enginyers de Te· lecomunicació de Catalunya, de recent creació com a col·legi ca· talà, és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal. En aquest sentit, li desitgem els millors èxits en aquest procés de renovació i li donem la benvinguda a l’organit· zació col·legial de Catalunya. X. Campà

d’un títol oficial habilitant de caràcter universitari (art. 37.1) i b) concurrència

EMPRESA I SOCIETAT

Coordinació de les accions amb el Consell de Col·legis.

d’interès públic i d’una especial rellevància social (art. 37.2). I això és així per tal com són corporacions de dret públic amb funcions públiques delegades, més enllà de la legítima defensa corporativa que també exerceixen com a entitats de base privada. La llei té una cura especial pel que fa al respecte al dret comunitari europeu i s’hi adequa amb anterioritat a la Directiva de 12 de desembre de 2006 del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior, que ha estat causa de la Llei Òmnibus.

“El Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya és un exemple de col·legi jove, amb vocació de renovació pel que fa al seu passat com a delegació d’un model col·legial d’àmbit estatal”

La prova de l’efectivitat d’aquest nou sistema de creació de col·legis és que no se n’han creat de nous fins a la recent constitució, per segregació de

l’obligatorietat de col·legiació per a

l’estatal, del Col·legi d’Enginyers de

l’exercici de les professions, que no-

Telecomunicació de Catalunya (Decret

més podria comportar un panorama

140/2010, d’11 d’octubre) i el Col·legi

de descontrol de les activitats profes-

d’Enginyers Tècnics i Perits de Tele-

sionals abocat a un sistema mancat

comunicació de Catalunya (Decret

dels mecanismes de control deonto-

141/2010, d’11 d’octubre). Actualment

lògic i de la lluita contra l’intrusisme

s’estan tramitant el de terapeutes ocu-

professional que només pot perjudicar

pacionals i el de dietistes i nutricionis-

els interessos que paradoxalment la

tes, així com el d’enòlegs.

directiva de serveis intenta protegir. En qualsevol cas, la Generalitat considera

Per tot plegat, fóra un greu error

que li correspon la competència per

restringir de manera indiscriminada

regular aquesta matèria. @

El marc legal a Catalunya és clar: l’article 70 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, diu que les relacions del Col·legi català amb el Consell de Col·legis es regeixen pels principis de col· laboració i cooperació voluntà· ries i es formalitzen mitjançant un acord o un conveni, sens perjudici del dret d’accés, d’ac· ció i de representació directa dels col·legis professionals i consells de col·legis davant totes les institucions de l’Estat i de les funcions de representació general que puguin complir. En el mateix sentit es pro· nuncia l’acord de la Subcomis· sió de Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generali· tat-Estat que interpreta l’article 11 de la Llei 2/1974 (estatal), de col·legis professionals, al qual m’he referit, quan parla de la memòria anual.

Xavier Campà i de Ferrer Subdirector general d’Entitats Jurídiques de la Generalitat

ofertes COMERCIALS I SERVEIS

Enginyers de Telecomunicació: nou Col·legi, nova numeració Cal destacar també que al llarg dels

er tal d’evitar la doble codificació del col·lectiu, el Col·legi català, en col· laboració amb l’ACET, ha creat una nova identificació per a cada individu independentment de la seva condició de col·legiat, associat o estu· diant. Per tant, el codi passa a identi· ficar a la persona, en comptes de la seva condició dins del col·lectiu. Així, per exemple, quan un estudiant s’as· socia, se li atorga un número que serà el mateix que continuarà tenint quan, un cop graduat, es pugui col·legiar i associar de ple dret. I amb l’objectiu de fer arribar el canvi a tothom, al llarg del mes de gener us enviarem per diferents vies el nou nú· mero que us identificarà i acreditarà com a membres del Col·legi i l’Asso· ciació d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya.

L’1 de gener de 2011, amb la plena i definitiva posada en marxa de l’activitat del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, entra en vigor la nova numeració que identificarà a tot el col·lectiu. D’aquesta manera, s’elimina la doble numeració tradicional que identificava a cada persona amb un número de col·legiat i amb un altre número, diferent, en tant que associat.

propers dies rebreu el nou carnet del col·lectiu, que a més a més, i gràcies al conveni signat amb Banc de Saba· dell, podreu convertir en targeta-visa amb les condicions preferents que ens ofereix l’entitat i de les quals us beneficiareu després d’anar a les se· ves oficines, un cop us hagi arribat la credencial. Y

Gràcies al conveni signat amb Banc de Sabadell, el nou carnet del col·lectiu es podrà convertir en targetavisa amb les condicions preferents que ens ofereix l’entitat.

M茅s informaci贸:

www.telecos.cat 35

m u n ic ac

ió • c o l· leg

i / a ss o c ia

c ió c at a la n

a en g in ye r s

d e te le com

u n ic ac ió

• c o l· le g

i / a ss o c ia

‘Inter nos’

c ió c at a la n

L’OPINIÓ del col·lectiu sobre el nou CETC Opinions del col·lectiu sobre el nou CETC

eg c o l·l

sso i/a

c ió • c o l·l e

Les opinions del nostre col·lectiu sobre el Co·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, expressades per onze ‘telecos’, dels quals deu es mantenen en actiu (quatre són professionals lliure exercents: Meritxell Bosch, Joan M. Ribes, Sergi Tórtola i Josep Vilà), i un és jubilat, aporten les seves reflexions sobre el Col·legi català.

ió c iac

gi / a sso

c ata

c iac ió

lan

a en

c ata l

ers g in y

de t

ana e n g in y e

om e l ec

m u n ic

c ió

eng

in y e

et rs d

c sso i/a Beneficis palpables l·l eg o c • ac ió peromals u n ic col·legiats e l ec

Col·legi de ‘telecos’ d’àmbit català.

tor estratègic per assegurar el de-

Ara hem d’esperar que el nou Col·

senvolupament competitiu de les

legi, més enllà del simbolisme o la

empreses.

il·lusió que ens fa la seva materialit-

complex s’ha fet realitat un nou

A Catalunya, tal com assenya-

zació, produeixi beneficis palpables

len alguns indicadors, estem per

per als col·legiats, que millorin o

sobre de la mitjana espanyola i eu-

complementin els serveis que fins

ropea, però hem d’aspirar a més

ara obteníem del COIT. Tindrem la

i tenir l’ambició de situar-nos als

proximitat física, mental i personal

primers llocs.

amb l’Administració i la societat

Per aconseguir-ho, tenim mol-

catalana que volíem tots plegats,

ta feina per davant: augment de la

però no hem de perdre de vista que

competència, creació d’infraestruc-

les telecomunicacions segueixen

tures d’última generació, millora

essent una competència exclusi-

dels preus i qualitat dels serveis,

va de l’Estat i que el COIT és una

foment del seu ús, etc.

institució més propera a aquells

Per tant, no hi ha millor notícia

que remenen la majoria de cireres

que la creació del Col·legi català

dels nostres interessos. Haurem de

/ ass o

catalans estem d’enhorabona ja que

Les telecomunicacions són un fac-

• col d’enginyers ·l eg i de

g a en

Els enginyers de telecomunicació després d’un procés administratiu

ac ió

d e te le co

lan c ata iac ió

Hem d’aspirar a més

l·l • co c ió n ic a

rs de t e l ec o

eg i /

c ia asso

a lan c ata

a en g in ye r s

telecomunicació,

iac ió que permetrà el cfocus c anecessari ta l a

na en g in y

per aconseguir ajudar Catalunya i els seus enginyers a ser un referent europeu. @

ser intel·ligents per tal de no perdre aquesta relació, amb els seus ers d e tel avantatges ec o m indiscutibles, pel camí u n ic a c ió • c o l·l@ d’aconseguir ne d’altres... eg i / asso c ia

Joan Mª Ribes Artigas Mònica Sala

Col·legiat / Associat 704

Directora general Orange Catalunya

36 c le

a ic

•c

·le ol

o ss

ió

l ta ca

c ió c ata l

o m u n ic

ac ió • c o l· leg

c ió c at a la n a en ‘Enhoraòptima’ a tots g in ye r s d e te le c o m u n ic ac ió • c o l· leg i els col·legiats / a ss o c iac ió

Amb la publicació al DOGC, el pas-

ac ió

•

e te rs d

a ió c c iac sso aconstituït / de Catalunya queda el i g l·l e • co c ió a Col·legi d’Enginyers de Telecomuic mun l ec o

le e te rs d

n ic omu

e ana ata l ió c c ata lac c ia n a en g in ye r s d e asso te lec o m eg i / u n ic ac c o l·l

ió

cat al DOGC la creació del Col·legi

centralització a tots els nivells (po-

cal elegir uns òrgans de govern i cal

nicació de Catalunya, vagi la meva

lítics,

normatius,

acordar un divorci amistós amb el

‘enhoraòptima’ a tots els col·legiats,

laborals i educatius) iniciat fa anys

COIT, per establir uns acords ope-

i especialment a la Comissió Ges-

amb

ratius i una separació patrimonial.

tora del Col·legi català per la feina

la creació del Col·legi d’Enginyers

Els Col·legis Professionals son

duta a bon terme.

de Telecomunicació de Catalunya

òrgans de dret públic que tenen

Estrenàvem l’any amb una Llei

és una bona noticia i s’adequa a

com objectiu, entre d’altres, re-

estatal preocupant, la Llei 25/2009,

l’estructura de l’entorn en què ens

presentar la professió davant dels

de 22 de desembre, de modificació

trobem. Ara que ja el tenim, se’ns

poders públics i autoritats, asses-

de diverses lleis per a la seva adap-

presenta el repte d’aconseguir que

sorar als organismes oficials, a

tació a la Llei sobre el lliure accés a

la pròpia missió de l’organització

entitats i a particulars, i vetllar pel

las activitats de serveis y el seu exer-

col·legial es prepari per afrontar

prestigi moral, social i tècnic dels

cici (Llei Òmnibus). Aquesta circum-

els reptes del present i del futur,

col·legiats. A més de legalitzar i

stància, junt amb la constitució del

es modernitzi i respongui a les ne-

visar projectes de telecomunicaci-

Col·legi català crec que ens ofereix

cessitats del professionals que en

ons, tenint en compte la limitació

una oportunitat única de redreçar el

formem part.

de l’obligatorietat dels visats que lai ó c

autonòmica,

nostre tarannà com a enginyers de

Per això, ens cal repensar entre

telecomunicació. Crec sincerament

tots la utilitat de disposar d’una

que la Llei Òmnibus ens permet fer

organització corporativa que ens

més coses, ens dona més compe-

representi de forma eficient i efec-

tències i es el nou Col·legi el que ens

tiva, per decidir quin tipus de tas-

ha d’orientar i habilitar en els pro-

ques requerim que es facin en re-

cediments per dur-les a terme i a

presentació de tots els que hi som

l’ensems protegir-nos mitjançant la

na i els que vindran. La clau de que l a ho ta a estem fent bé residirà en i óelc creixeac ci ment del nombre d’associats, l’auso s /a i tèntic repte. @ g ·le ol •c ó ci ca ni u om

contractació d’una assegurança de responsabilitat civil per a tots els col· legues que signin (visin) projectes. Tampoc hem de descuidar la nostra relació amb la resta de demarcacions i col·legis i caldrà retrobar llocs comuns.

d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya cal aprovar uns estatuts,

l’organització

l·l eg • co

• c o l· le g i / a ss Ara comença la feina. Un cop publio c ia

Com a resultat d’un procés de desadministratius,

ac ió

Major proximitat a les nostres institucions ye n g in

ic mun Afrontar ec o reptes del e lels de t s r 140/2010, d’11 d’octubre, del Deparye n g in i del futur a epresent tament de Justícia de la Generalitatta l a n

sat dilluns 13 d’octubre, del decret

in y e

nova Llei Òmnibus introdueix.so c i

al at

i ng

as i /adapta a El Col·legi català ens eg l · ol la realitat social de• cCatalunya i ens ió c a permet una nmajor proximitat a les c i u om nostresecinstitucions. Ens dona perl te sonalitat jurídica (que no teníem de rs

en tant que demarcació) per sig-

nar contractes i establir convenis, i assegurem la col·laboració institucional en l’àmbit espanyol amb la creació del Consejo de Colegios, tal com preveu la Llei, i tal com es fa en els àmbits de les professions madures. @

y Aquest any 2010 ha de gser i n un en

na en g in

i / a ss o c ia

ta ca dsegona derivada ipositiva. e tel @ ó ec o m u n ic ai ac c o c ió • c o l·l e s gi / a s sso c /a iac ió c ata l gi e ana e l · n g in y l o ers d c e tel • ec o m ió un

yers

n mu

any de ‘reset’, un puntl ad’inflexió de na

Aida Agea

ic ac ió

Consellera delegada i directora general de Aurensis Col·legiada / Associada 746

• col ·l

eg i / asso

c iac ió

c ata l

Ramon Palacio

ana e n g in

yers

de te l ec

Secretari del COETC i portaveu de la comissió gestora del Col·legi Català. Col·legiat / Associat 698

Antoni Elias Fusté Col·legiat / Associat 147

omun

ic ac ió

‘Inter nos’

Una decisión inoportuna y arriesgada Con la creación del Colegio de Ingenieros de Telecomunicación de g in na ata l a

l ec de te yers

ió c a t nlaae n g in na n a l aa ió c at g in y e català ha iacconstitució por parte de los profesionales resiLa deleCol·legi c o rs de s s a / i g t e l ec e l· l o c • ó de suposar la culminació del pro-o m u n icadentes c ió • en Cataluña, lo que no dudo c o l·l eg i / asso será motivo de satisfacción para cés que es va iniciar amb la crec iac ió c ata l a gran número de compañeros. Anmí, ació de la demarcació. Un procés a eng in

e l ec

personalmente, me ha parecido una

millor els nostres propis recursos

decisión inoportuna y arriesgada,

i satisfer de forma òptima les ne-

entre otras razones, las siguientes:

cessitats dels companys i dels ciutadans. A ningú se li escapa que les noves tecnologies i la societat de la informació han de ser el motor de les futures noves economies, i la nostra professió no pot perdre l’oportunitat de participar, i per què no, de liderar aquesta evolució i els canvis que suposi per aconseguir que Catalunya esdevingui punt de referència. Per això és imprescindible que les institucions que hi ha al darrere, el Col·legi entre elles, estiguin plenament identificades amb aquest objectiu. Un Col·legi català propi, amb personalitat jurídica pròpia, a diferència de la demarcació que fins ara teníem, és, per tant, una gran notícia per tots, tant per als professionals com pel país. @ omu

·le ol

n i ca

ció

• co l· l

• c

sevol organització: habiliten plataformes de comunicació òptimes per sintonitzar amb les necessi-

yers

de te l ec o i produeixen un efecte tats locals mu n ic ac

ió

c o l·l altament enriquidor •per aeglai resta

/ ass o

d’organitzacions federades, apor- c iac ió cata l a tant alternatives en l’aprofitament

d’oportunitats comuns, millorades

resulta más eficaz cuando actúa

per les particularitats dels territo-

unido que cuando dispersa sus

ris. La pèrdua d’identitat és la pèr-

esfuerzos.

dua de riquesa individual i per tant

• La imitación del ejemplo de Cata-

redueix la competitivitat global de

luña por colectivos de otras auto-

les nostres institucions.

nomías, debilitará la influencia de

Crec doncs, molt encertada la

la profesión en la toma de decisio-

creació del Col·legi d’Enginyers de

nes sobre temas de ámbito estatal

Telecomunicació de Catalunya, en-

relacionados con las telecomuni-

focat a donar millor servei als in-

caciones.

teressos de la nostra professió, ju-

• Mantener ahora y desde fuera un

gant un rol clau en la interconnexió

elevado grado de colaboración

de diferències i objectius del col.

con el COIT, después de una sepa-

lectiu; aquest pas, com ha succeït

ración relativamente traumática,

en altres col.legis professionals, és i n y e

va a resultar difícil.

de rs

ae l’evolució natural que potenciarà a n la

• En este momento la supervivencia

al at

c seva capacitat mobilitzadora. ció

económica del nuevo Colegio es

cia

s o pensament perI acabo ambasun

dudosa, tanto debido a la actual

/ gi

·le tinent d’en o l John Gaddis “[the] es-

crisis generalizada como a la repercusión de lo establecido en la e el normativa sobre el visado colegial et

/ as s

ana

de diversitat són bàsics per a qual-

g en

iny

d rs

•c

c i ó duality in the human existensential i ca

ce between the integration required for the satisfaction of the material wants and the particularization [...]

a an al En cualquier ccaso, espero y deseo that is necessary to satisfy intangiocia at ció ó c at i ala i ac gestión de nuestro Coleuna eficaz ble [...] needs”. @ na e c so ngi nye as rs d i / catalán por parte de sus futuros gio g e · ltee l ec ol omu •c rectores. n i c@ ó ac i ó i c a • co ic l· l e n u gi / m o ass c e ocia l e ció t e c at d ala s r na e e y ngi n i nye g n rs d e a e te n a l ec l omu ta a n i ca c ció ió c • co i a Col·legiada / Associada 1038 c l· l e so g eg i

c ata l

És ben sabut que els ingredients

• Cualquier colectivo u organización

obligatorio.

ic ac ió

iac ió

Potenciar la capacitat mobilitzadora

c ióelc proceso de Cataluña se culmina s s o c ia Satisfer de forma òptigi / a ac ió c o l· l e del COIT (Colegio Oficial • • col ió abandono c ·l eg i u n ic a / a sma l ec o m s o c ia les necessitats de te c de Ingenieros de Telecomunicación) yers

que ens ha de permetre gestionar

omun

oc i / ass o l· l eg

Meritxell Bosch Garcia

s /a

Anna M. Sánchez Directora general d’AIDIT

Manuel Moralejo

Col·legiat / Associat 102

Col·legiada / Associada 1197

i/a sso

c i ac

c ata l iac ió Un esglaó necessari asso c l eg i /

• co

ic ac ió

c ata l

n ana e

llicenciar-se la primera promoció d’en-

Administrar la nostra llibertat amb responsabilitat

ginyers de la Escola Tècnica Superior

En primer lloc vull felicitar a la gent

n ic a comu

c o l· c ió •

l e any 2010 fa 35 anys que va Aquest de te

yers

d’Enginyers de Telecomunicació de

que ha treballat a la demarcació de

nyers, els precursors d’aquest estudis a

Nous models de valor i relació

Catalunya. Des d’aquesta data, més de

La creació del Col·legi d’Enginyers

5.000 enginyers s’han titulat en Teleco-

junt d’enginyers de telecomunicació

de Telecomunicacions de Catalu-

municació a Catalunya i ara mateix hi

que hem emprès el camí de l’exercici

nya és una mostra significativa de

ha cinc universitats en es poden cursar

lliure de la professió. Celebro que el

la veritable importància de la tasca

col·lectiu comparteixi aquest anhelo c i ac

Barcelona. Van ser una desena d’engi-

aquests estudis.

Catalunya i que amb el seu esforç i exemple, han servit de guia a un con-

dels enginyers en el territori i en la

El col·lectiu és nombrós i necessita

nostra societat. Ara més que mai,

professionalment tenir representants

en un entorn on el Pla de Bolonya

locals, fet que també és habitual des

n i c grau de responcomporta un major mu o ec

sabilitate tie lde compromís envers el sd

r ye col·lectiu. Encara que la legislació

in ng

vigent dinamiti l’existència dels pro-

t ca sencial que defensem la labor i ó que

pis col·legis, cal preservar els valors

i ac

lana oc fan pere ntal garantir sl’excel·lència g inde as y

positius que suposa disposar d’un ers d / gei t e l ec telecomunicació així ho han manifestat en la professió, continua omu · l ela millora l gremi que defensi els seus associn o ic ac ió •c • col en diverses ocasions, tan formalment ·l eg i mitjançant c i ó la formació, el suport ats:/ aen el seu conjunt però també de a sso c iac ió nic en la Assemblea del mes de desembre m u professionals... Per tot això, c ata als o lana forma individual a cadascun dels enec e n g in el t yers de 2008, com informalment en dife-d e de te hem d’assegurar la continuïtat dels ginyers; independentment de la seva s l ec o er m u n ic y n ac ió i rents fòrums i trobades del sector. col·legis mitjançant la recerca de ng grandària o recursos aportats; que e a a nd’Enginyers El naixement del Col·legi l nous models de valor i relació, per ta sigui valent amb les administracions; ca c i óde Catalunya és un de Telecomunicació a tal d’enfortir la presència de la nosi que cerqui espais d’interconnexió en oc ss esglaó necessari en la configuració del /a tra professió i del nostre sector en un sector privilegiat on disposem de gi e l· l sector c o TIC a Catalunya que, sens dubte la societat i en les administracions, • científics, de docents, d’empresaris, ció i/

l· l

•

ió

d’enginyers a peu d’obra i d’un munt

sar la competitivitat de l’indústria i

legis professionals de col·lectius com-

de becaris. Les necessitats de cadas-

de la resta de sectors. @

cun de nosaltres s’ha de poder cana-

plementaris al nostre, amb l’Administra-

ca ta l

que ben segur ha de servir impul-

facilitarà la col·laboració amb altres col·

litzar en el sí de la institució, que ha

ció i amb la societat catalana en general.

de tenir per objecte primer cercar el

També permetrà que els seus col·legiats

nostre benefici.

tinguin un canal de representació més

l· l

Estem al minut zero i ho tenim tot co

proper que conegui millor les seves pre-

•

per guanyar amb noves eines al nosió

ocupacions i necessitats.

tre abast, amb una nova seu que fa

Aquest nou Col·legi professional hau-

patxoca, amb un flamant degà que le

rà de col·laborar de forma molt oberta i de

decidida amb el Col·legi de la resta de s en

presoners d’altres amos. @

ió ac

ió • col · l eg

Xavier Peiró

i c ac

mun

i/a ss

ocia

Col·legiat / Associat 171

Josep Vilà

ec o

rs d e te l

ció

nye

na e ngi

•

l· l

Col·legiat / Associat 505

ca ta l

principalment de la Unió Europea. @

cia. Prego que sabem administrar la que no caiguem en la trampa de ser

Director Tecnologia (Divisió Infrastructures Terrestres d’Abertis Telecom)

lectius semblants de la resta de països,

ha culminat el procés d’independènnostra llibertat amb responsabilitat i

Sergi Tórtola

altres comunitats espanyoles i amb col·

l’estat, amb altres que es puguin crear en

ió c ata la

contribuirà a la potenciació del sector i

ió

i ca

n ae

català. En tot cas, aquesta llibertat • ió

ïtat del model dels col·legis, és es-a n a e c ata

l· l co

den crear incerteses en la continu-

als, arquitectura, etc). Els enginyers de

ió

l ta ca

/ de llibertat i s’erigeixi en eCol·legi gi

i la Llei d’economia sostenible, po-

na en g in y ede fa molts anys a la major part de tirs de t e l ec omun tulacions amb un ic aelevat c ió • nombre de llic o l·l eg i / asso cenciats: medicina, enginyeria industric iac ió

omun

iac ió

e n g in

n g in ana e

l ec de te yers

c / asso l· l eg i

c at ala

na e ng

Col·legiat / Associat 1060 inye

rs d e te l

ec o

mun

i c ac

ió

calidoscopi

Imagen y seguridad en uno mismo Vamos a reflexionar un poco sobre cómo nos vemos a nosotros mismos, cómo creemos que nos ven los demás y cómo nos ven realmente. De un tiempo a esta parte, la imagen personal ha pasado de ser ‘dictada’ puramente por profesionales del mundo de la moda e iconos puntuales del cine, a ser ‘bombardeada’ con inputs de todo tipo que recibimos continuamente desde distintas plataformas y con los que tenemos que convivir. l problema habitual

El consejo personal es eso, personal,

creta), pero enteramente convencidos,

al que se enfrenta

parece una obviedad pero caemos de

por supuesto, de su verdad.

ahora mismo quien

forma recurrente en el error. El más

quiera cuidar de su

común es hacer caso de las recomen-

Si alguien sale de una visita al derma-

imagen personal es

daciones que puedan hacernos las

tólogo con una receta personal para

que la avalancha de estímulos que

personas más cercanas, sean amigos,

paliar en este caso su desarreglo en

recibe es tal que cualquier consejo

compañeros de trabajo, familiares,

la piel, no puede empezar después a

en este sentido, por cercano que sea,

todos ajenos por completo a la ópti-

recomendar esos productos ‘persona-

siempre suena lejano, lo que se tradu-

ca profesional en la materia que nos

les’ a cualquiera que le parezca que

ce en un efecto de pura despersonali-

ocupa (sea la de un servicio o de un

comparte su problema. Y no porque la

zación de los resultados. Sucede sim-

articulo recomendados de forma con-

pretensión no sea buena, sino porque

plemente que el hecho de disponer de un abanico tan amplio de oferta y posibilidades, acaba provocando dudas más que razonables sobre su utilidad, ahogada en un mar de opciones supuestamente razonables. Aunque puedo entender también la necesidad de algunas personas de sentirse parte de un grupo o “tribu”, la personalización en un mundo como el actual es básica, y hablo puramente de estética, a pesar de admitir su extrapolación a cualquier otro ámbito. La personalización en este caso pasa por el asesoramiento directo de la mano de un profesional, ya sea desde un punto de vista cosmético, estético o de imagen global.

la persona que lo aconseja no está preparada para hacer un diagnóstico y por tanto probablemente no funcionará. El caso de los anuncios de cosméticos es muy parecido. Hablamos evidentemente de grandes multinacionales que como es lógico tienen la pretensión ante todo de facturar, vendiendo sus productos a cuanta más gente mejor. La personalización en estos casos pasa por dirigir el mensaje a una ‘familia’ en concreto, me refiero a una familia grupal (hombres blancos, treintañeros, con uno o dos hijos, casados, etc.), por lo que crean un perfil genérico y a partir de aquí construyen un mensaje enfocado a ese receptor en concreto.

Armonía de formas y líneas Todo esto viene al caso de la defensa de los profesionales de la imagen per-

Área de trabajo y detalle interior del ‘Hair Studio’ David Vergés.

sonal. Aún siendo unos mejores que otros, evidentemente, se trata de expertos en un tema muy subjetivo pero que se rige por una serie de pautas básicas y muy objetivas, relacionadas con la geometría, la colorimetría y la armonía en general. Unas variables de suma importancia por cuanto el equilibrio de su composición permite dotar de la necesaria seguridad a la conducta de las personas, para trasladar en cada momento el fiel reflejo de

guridad con la que aparezcan delante

momento histórico actual imponen

lo que pretenden comunicar al público

de ese auditorio.

la necesidad de ofrecer una estampa

que tienen enfrente. Y es que, sin esa

más seria, tratando de reflejar seguri-

armonía nuestro mensaje no llegará

Sin ir más lejos, el actual presidente del

dad, credibilidad, entereza… pero eso

con la misma convicción, puesto que

Gobierno español, José Luis Rodríguez

ya formaría parte de otro artículo. @

si no llegamos a sentirnos seguros,

Zapatero, empezó su periplo guberna-

esa inseguridad acaba haciendo mella

mental con un peinado ladeado marca-

en nuestro discurso.

do con una raya castrense y antigua, las cejas ‘naturales y desafiantes’ en

Los políticos, por poner un ejemplo, se

pico, trajes grises, azulados y más bien

han dado cuenta ya hace tiempo de

claros… Actualmente su cabello cae de

la importancia de la imagen que pro-

modo natural hacia delante endulzan-

yectan. En ese caso están ‘vendiendo’

do su imagen, haciéndola más cerca-

algo intangible en forma de promesas

na, sus cejas menos rígidas le dotan

electorales, pero el mensaje será más

de mayor empatía, los trajes ahora son

o menos creíble dependiendo de la se-

oscuros y no es casual: la seriedad del

David Vergés Estilista y profesional de imagen personal

calidoscopi

LTE: nuevas tendencias en comunicaciones móviles Autors: Ramón Agustí Comes (coordinador) i cin coautors més. Editorial: Fundación Vodafone España Manual de referència sobre les bases del sistema estandarditzat LTE (Long Term Evolution), que entronitza la quarta generació de comunicacions mòbils (4G) i es considera el primer esglaó d’una suposada trajectòria evolutiva que ha de culminar amb el futur LTE-Advanced. Al llarg de set capítols, l’obra repassa inicialment el context en què es desplega el sistema LTE, la seva arquitectura, elements, el marc per a la gestió de comunicacions, mobilitat i seguretat. A continuació introdueix les tècniques d’accés múltiple OFDMA i SC-FDMA, a més de les estructures MIMO, com a pilars bàsics de la capa física del sistema LTE. Més endavant, es fa una descripció detallada els trets de la interfície aire en relació a la Release 8 del sistema LTE, tant per a l’enllaç ascendent com per al descendent, com també el seguit de procediments que habilita l’esmentada interfície. Ja en el tram final, s’analitzen les funcions i mecanismes concebuts per assolir un òptim aprofitament de recursos ràdio disponibles amb LTE i es planteja un escenari on els sistemes LTE s’ha d’interconnectar amb molts altres, bé siguin de caire estàndaritzat seguint la norma 3GPP, com ara el GSM i l’UMTS, o bé d’acord amb IEEE, com és el cas de les xarxes WiMAX o WLAN. @

Sonido, música y espiritualidad: un camino científico hacia la unidad Autors: Jordi A. Jauset Editorial: Gaia Ediciones Amb un enfoc a mig camí de la ciència i la filosofia, aquest assaig analitza per què el so i la música ens afecten de manera tan intensa i ens influeixen holísticament, és a dir en totes i cadascuna de les nostres dimensions, inclosa l’espiritual (d’acord amb la teoria holística, segons la qual l’organisme és un tot superior a la simple suma de les seves parts), i al mateix temps, com poden enriquir la pròpia evolució personal. L’autor (‘teleco’, músic i investigador) explica també de quina manera els avenços de la neurociència constaten la potencialitat de les propietats terapèutiques de les vibracions sonores, unn terreny on acaben confluint gradualment els coneixements científics occidentals amb els intuitius i vivencials de la saviesa mil·lenària oriental. El repàs de temes al llarg de quatre capítols, abasta els aspectes físics del so; algunes teories recents sobre els efectes de la música en les persones, constatats científicament; els fonaments de les teràpies musicals (musicoteràpia i sonoteràpia); l’espiritualitat de l’ésser humà i la seva relació amb el so, la música i la neurociència; i finalment es fa un repàs de la meditació i de les seves tècniques, tot plegat amb diferents exemples que poden ser d’utilitat per desestresar-se. @

Agenda Digital Europea Societat de la informació (Comissió Europea, CE) http://ec.europa.eu/information_ society/index_es.htm Macroportal d’informació sobre el mercat europeu de les TIC, que analitza a fons tot tipus de temàtiques vinculades a la societat de la informació en general, des dels punts de vista econòmic, científic, regulatori, polític i sociològic. Inclou el document ‘Agenda Digital Europea’, una iniciativa emmarcada en el pla ’Estrategia Europa 2020’ que la Comissió Europea ha posat en marxa per sortir de la crisi i preparar l’economia de cara a la pròxima dècada. Pel que fa als objectius de l’Agenda Digital, es resumeixen en aquests set: la creació d’un mercat únic digital, millorar les condicions per als productes TIC o la interoperabilitat entre els serveis, impulsar la confiança i la seguretat d’Internet, garantir un accés a Internet molt més ràpid, estimular la inversió en recerca i desenvolupament, millorar el coneixement dels ciutadans, les habilitats i la inclusió social i aplicar les TIC per afrontar els reptes de la societat actual. Amb aquesta finalitat, les mesures més urgents que la CE comença a impulsar estan orientades a acostar les TIC a la vida diària. En aquest sentit, es planteja generalitzar l’ús de les eines electròniques per afavorir l’aprenentatge i allunyar el perill d’exclusió dels menys afavorits; impulsar l’administració electrònica per tal d’oferir serveis públics en línia als ciutadans; i posar en marxa diferents iniciatives per millorar la qualitat de vida de les persones. @

tribuna

El CETC l passat dia 14 de no-

les millores en eficàcia i eficiència de

vembre es publicava al

moltes altres tecnologies, i tot el que

DOGC el decret de cre-

se’n deriva per a la major part de sec-

ació del Col·legi d’En-

tors empresarials.

ginyers de Telecomuni-

La bombolla de les anomenades

cació de Catalunya, el

‘puntcom’ va implicar un cert grau

CETC. Més de 6.000 ‘telecos’ formats

de desprestigi de la nostra profes-

a les nostres aules, 1.500 col·legiats, 5

sió, però la qüestió és que nosaltres

escoles i les competències en col·legis

no la vam inflar, l’únic que vam fer va

professionals atorgades per les lleis

ser crear la xarxa de connexió de les

promulgades sota l’empara de l’Estatut

‘puntcom’. Què han estat sinó l’ADSL

han fet possible que els ‘telecos’ cata-

i la transmissió d’alta velocitat per ca-

lans siguem els únics responsables de

ble coaxial, que han permès l’Internet

la nostra professió a Catalunya.

Miquel Ramírez Degà del CETC

• Fer dels ‘telecos’ el referent professional del sector TIC.

que coneixem? I ara voldria recollir

• Aconseguir una valoració professi-

El Col·legi comença a caminar en

una frase d’Intel, una de les compa-

onal que es reflecteixi en les remu-

un escenari no gaire allunyat d’un bon

nyies de referència al nostre sector,

conegut nostre, el ‘worst case’: una

que diu: “L’important no és el que fem

• Impulsar la capacidad emprenedo-

crisi d’abast i profunditat temporals

sinó el que fem possible”. Crec que

ra dels nostres professionals. Això

mai vista per la nostra generació, un

defineix molt bé la feina d’un enginyer,

cal fer-ho pensant ja d’entrada que

entorn legal disruptiu, un canvi en els

especialment la d’un ‘teleco’.

el ‘currículum vitae’ és tan impor-

neracions.

tant com el pla d’empresa.

procediments acadèmics d’accés a la

La nostra professió juga i jugarà un

professió… les condicions, en definiti-

paper important en el món tecnolò-

• Promoure eines de formació conti-

va, en què hem estat forjats: a un engi-

gic i empresarial, però una professió

nuada, és a dir sent enginyers du-

nyer se’l forma per resoldre o prendre

és un col·lectiu, i per poder-se definir

rant tota la nostra vida professional.

les decisions adequades a la comple-

com a tal s’ha d’estar organitzat. La

• Expressar la nostra opinió, fer sen-

xitat dels problemes plantejats.

seva organizació natural és el col·legi

tir la nostra veu a la societat. I vull

professional.

recalcar aquesta aspecte en un

No ens oblidem que, independent-

món d’opinió dominat per periodis-

ment de la crisi, els nostres coneixe-

Ara, después del decret, el Col·legi

ments i l’evolució tecnològica no pa-

serà el que vulguem que sigui, la res-

teixen cap reculada; ans el contrari, el

ponsabilitat és nostra. Des d’aquesta tri-

seu progrés esdevé la millor garantia

buna vull atrevir-me a demanar la vos-

per acabar trobant la sortida al final

tra colaboració, als col·legiats i als que

• …

del túnel. Al capdavall, les TIC, eines

encara no ho sou, us esperem a tots.

En definitiva, ser un Col·legi del segle

de referència del ‘teleco’, possibiliten

Els reptes que afrontem són:

XXI. @

tes i polítics. • Oferir serveis professionals i socials al nostre col·lectiu.

03/03/2011 P r e pa r at s ?