Revista Telecos 54

54 juny 2011

La concertació públicoprivada en TIC, clau per superar la crisi _ 4

Sistemes de Telecomunicació de la L9 _ 12

Juan Carlos Riveiro, presidentconseller delegat de Gigle Networks i director de Product Marketing de Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit” _ 14

sumari

Any 17

Número 54

6/2011

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 93 551 3322 F. 93 551 3324 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat Degà del CETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com

Pàg.

Editorial 3

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL. Dipòsit legal: B-17.897-99

En la bona direcció

Destacats 4 6 6 6 7 7 7 7 8

La concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi Entrega en mà del Premi d’Honor a Javier Nadal IPv6, el futur d’Internet Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT 93 551 33 22 Primera edició digital tecno-científica, gratuïta i en català Nova sessió del projecte europeu ECCE Màsters d’excel·lència ‘Erasmus Mundus’ Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP)

Entrevista 10

Juan Carlos Riveiro, president-conseller delegat de Gigle Networks i director de Product Marketing de Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit”

Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr Col·laboracions: Anxo Armada Jordi Bosch Meritxell Bosch Albert Cabré Alfred Causi Jordi Duch José Manuel Huidobro Jordi Palet Jordi Pascual Joan Mª Ribes Stephan Roche

Sumari

Tecnologia 14

Sistemes de telecomunicació de la L9

18 22 25 28

La nova frontera de la domòtica

Mirador: Per què la ràdio no evoluciona?

El grafè dispara la cursa nanotecnològica La nova ICT

Empresa i societat 32

Innovació i negoci amb IPv6

Ofertes comercials i serveis 36

Salut a bon preu per als ’telecos’

‘Inter nos’ 38

Com és l’endemà d’un càrrec públic?

Calidoscopi L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

40 42

La millor festa universitària Publicacions

Tribuna 43

Llei, àmbit i Col·legi

editorial

En la bona direcció

es dues institucions que

direcció adequada l’ha protagonitzat,

treballant en benefici del col·lectiu i la

apleguen els enginyers de

com no podia ser d’una altra manera,

professió amb noves idees i planteja-

telecomunicació de Cata-

la mateixa Generalitat de Catalunya,

ments. Sense anar més lluny, el desen-

lunya: Col·legi i Associa-

que a més de reconèixer al Col·legi

volupament dels nous serveis de Con-

ció Catalana d’Enginyers

d’Enginyers de Telecomunicació de

trol Col·legial no s’atura. De moment, ja

(CETC/ACET),

Catalunya com a únic Col·legi profes-

disposem dels serveis de visat i de cer-

continuen el seu procés de consoli-

sional amb competència funcional i

tificació d’actuacions professionals i en

dació com a referents de la professió

territorial a Catalunya, ha decidit fer-

breu n’oferirem de nous. També s’està

davant de les administracions, enti-

ho saber per escrit a la Secretaria de

fent un esforç en l’àrea d’asseguran-

tats públiques i privades, empreses i

Estado de Telecomunicaciones y Soci-

ces, primer amb les de responsabilitat

societat en general.

edad de la Información, amb data del

civil professional i últimament amb les

passat dia 31 de març.

de salut. En aquest darrer àmbit s’ha

de

Telecomunicació

tancat acords força competitius amb

Els incidents protagonitzats a principis d’any pel Col·legi de la resta del territo-

Per part de l’entorn universitari, aquest

ADESLAS, SANITAS i FIATC. També

ri espanyol, que no vol acceptar la nova

reconeixement també ha estat unàni-

ens enorgulleix l’èxit de participació en

situació creada amb la constitució del

me, d’acord amb les expressions de

la jornada organitzada amb motiu del

CETC, i s’hi enfronta amb una clara

suport rebudes per part de rectors i

Dia Mundial de les Telecomunicacions,

oposició, defineixen el llarg i complicat

directors d’escoles, en les diferents

Internet i la Societat de la Informació,

camí a recórrer per consolidar el Col·

entrevistes mantingudes amb tots ells

centrada en ‘Les TIC a la Catalunya del

legi d’Enginyers de Telecomunicació

darrerament.

2020’ i celebrada al Parlament de Catalunya el passat 18 de maig.

de Catalunya. Una situació que no ens pot fer perdre de vista la realitat d’uns

I el mateix resultat de suport a la nova

enginyers de telecomunicació de Ca-

institució catalana, s’ha aconseguit

Finalment, no poden concloure sense

talunya que continuen fent camí cap a

per part de representants del sector

celebrar la publicació al BOE de l’Ordre

l’esmentada consolidació institucional,

empresarial en general, a través dels

ITC 1644/2011, de 10 de juny, que de-

amb l’objectiu d’esdevenir un model

múltiples contactes mantinguts amb

senvolupa el reglament d’ICT aprovat

professional admirat i respectat, en el

organitzacions i entitats privades.

pel Reial Decret 346/2011 de l’11 de març. Es tracta d’una excel·lent noticia

marc administratiu, empresarial i social que ens acull.

En aquest sentit, la darrera passa en la

Cal dir també, d’altra banda, que mal-

que sense cap dubte beneficia a la So-

grat les interferències i dificultats ex-

cietat del Coneixement en general i al

ternes continuades, hem continuat

professionals en particular.

3

destacats

R Ponents de la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.

La concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació Per cinquè any consecutiu, la seu del Parlament de Catalunya va ser l’escenari escollit pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), per celebrar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. El nucli central de l’acte convocat el passat 18 de maig va ser la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.

Encapçalat per la presidenta de la Cam-

Informació va congregar un centenar i

d’infraestructures de telecomunicaci-

bra legislativa catalana, Núria de Gis-

mig d’assistents en la sala-auditori de

ons de més ample de banda, d’acord

pert, que va comparèixer acompanyada

la seu parlamentària. S’hi va adreçar en

amb el que preveu l’Agenda Digital per

pels degans dels dos Col·legis organit-

primer lloc, i amb una breu intervenció

a Europa, un paquet de mesures de la

zadors, CETC i COETTC, l’acte comme-

de benvinguda, el degà del CETC, Mi-

UE per millorar l’accés a Internet, la

moratiu del Dia Mundial de les Teleco-

quel Ramírez, que va incidir en la ne-

formació i la investigació en TIC. Per

municacions, Internet i la Societat de la

cessitat de prioritzar el desplegament

arribar a aquest objectiu va emplaçar als agents del sector a assolir un gran acord de concertació público-privada, que van anar refrendant tots i cadascun dels ponents de la sessió posterior de debat. Més enllà d’aquesta consideració, Ramírez també va expressar en veu alta l’aspiració d’aconseguir fer més feina, durant més temps i de manera més intel·ligent, amb l’ajut de les TIC. Fet aquest preàmbul, va prendre la paraula la segona autoritat del Govern

R La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va encapçalar l’acte commemoratiu.

4

català, Núria de Gispert, que en la seva

al·locució inaugural va destacar l’atenció especial, per part del Govern, que requereix el sector TIC, la transversalitat del qual, unida als beneficis que ofereix

Estratègia de suport al sector

en productivitat i competitivitat, fan que sigui essencial per combatre la crisi ac-

Ja en el tram final de l’acte, el director

Ja en el segon eix, que ha “d’ajudar la

tual i evitar la fractura social. Per acon-

general de Telecomunicacions i Socie-

societat i el teixit empresarial a apro-

seguir-ho va emplaçar les empreses a

tat de la Informació de la Generalitat,

fitar el potencial de les TIC”, Flame-

“concertar acords amb el sector públic,

Carles Flamerich, va fer un breu dis-

rich va desvetllar l’anomenada estra-

però sense esperar a rebre-ho tot de

curs de cloenda centrat en ‘l’estratè-

tègia ‘iDigital’, resumida en les 5 i’s

l’Administració, i encara menys en l’ac-

gia catalana de suport al sector TIC’,

de: ‘innovació’, ‘internacionalització’,

tual situació econòmico-financera”. Fi-

concebuda “com a palanca de canvi,

‘inversió’, ‘infraestructures’ i ‘inclusió’

nalment, va subscriure la proclama del

increment de competitivitat i facilita-

(veure article ‘Les cinc claus per al fu-

degà del CETC, de “treballar més tots,

dora de la internacionalització”, i que

tur de Catalunya comencen per i’, de

més temps i amb més intel·ligència”,

s’articularà en tres eixos principals: les

‘Telecos’ 51).

perquè Catalunya “necessita tornar a

e-infraestructures, les TIC al servei de

ser motor econòmic a Europa”.

l’empresa i la ciutadania, i la gover-

En l’àmbit específicamente empresari-

nança TIC.

al, l’estratègia ‘iDigital Empresa’ s’ori-

Culminava així la primera part de la ce-

enta a impulsar el sector industrial TIC

lebració, prèvia al torn d’intervencions

En el primer apartat va diferenciar les

català en 4 eixos: la millora de la com-

dels sis ponents convidats a participar

infraestructures bàsiques (resumides

petitivitat empresarial, la potenciació

en la taula rodona: Albert Buixadé, di-

en TDT, telefonia mòbil i accés a Inter-

del sector tecnològic català, la gene-

rector general de Vodafone Catalunya;

net de banda ampla, que va qualificar

ració d’ocupació mitjançant les TIC i

Josep Ramon Ferrer, director de l’àrea

de “veritables vertebradores del terri-

l’impuls de projectes tractors per part

de Serveis i Infraestructures Territorials

tori”), de les xarxes de nova generació

de l’Administració.

de Telecomunicacions del CTTI (Centre

(“essencialment la fibra òptica”), a les

de Telecomunicacions i Tecnologies de

que qualificar de “necessàries per a

En l’àrea estrictament ciutadana, l’es-

la Informació de la Generalitat); Miguel

situar Catalunya a l’avantguarda”. Per

tratègia ‘iDigital Ciutadania’ centra

Ángel Lagunas, director del CTTC (Cen-

relligar el potencial del conjunt d’e-in-

les seves actuacions en dues grans

tre Tecnològic de Telecomunicacions de

fraestructures va referenciar ‘la mobi-

línies mestres: la integració digital de

Catalunya); Mònica Sala, directora gene-

litat’, el desplegament de la qual s’ha

la ciutadania (formació i capacitació,

ral d’Orange Catalunya; Josep Ventosa,

de fer garantint “el mínim impacte en

ocupació i TIC, i promoció i impuls) i

director d’Estratègia i Desenvolupament

l’urbanisme i el medi ambient”.

la potenciació d’accions de proximitat i

de Negoci d’Abertis Telecom; i Bruno

referència, basada en drets d’autor, lli-

Vilarasau, director de Desenvolupament

cències i programari lliure, i contingut i

de Negoci i Societat de la Informació de

gestió del coneixement.

Telefónica Catalunya.

Finalment, en el tercer eix d’actuació, L’encarregat de moderar el debat, Mi-

el de ‘governança TIC’, lligat a les ac-

quel Ramírez, va començar donant la

tuacions en infraestructures, empre-

paraula a Albert Buixadé, que va cons-

ses i ciutadania, va dir que “una de

tatar l’índex de penetració creixent dels

les primeres línies d’actuació serà la

‘smartphones’, als qual va atribuir el

d’aplicar a l’Administració les recep-

gran potencial futur de l’Internet mòbil.

tes d’impuls dels altres agents”. Amb

Per fer-lo realitat va demanar les infra-

aquest objectiu s’analitzaran “les acti-

estructures adequades, que cal garan-

vitats TIC dels diferents departaments

tir mitjançant la concertació público-

cercant els punts on l’agregació de de-

privada. Una aposta compartida també

manda o les solucions tecnològiques

de ple per Josep Ramon Ferrer, que va

conjuntes poden generar eficiències i

animar als operadors privats a assumir

estalvis”.

el protagonisme necessari per afrontar i

5

destacats superar amb èxit el ‘gran repte de transformar les infraestructures del país”.

A continuació, Miguel Angel Lagunas, es va doldre de l’escàs profit tecnològic que es treu de l’espectre radioelèctric, derivat tant del fet que ja no en queda de lliure, com de la manca d’obligació de treure un rendiment més elevat del que ja està comprat, que a més en gran part es manté infrautilitzat. Una situació que va qualificar “d’inhibidora del progrés”, i va apel·lar a la necessitat de reconduir-la per part de l’ens regulador del sector.

Si fins aquest moment els ponents s’havien excusat de centrar les seves intervencions en l’enunciat de la tau-

Entrega en mà del Premi d’Honor a Javier Nadal El degà del CETC, Miquel Ramírez i el president de l’ACET, Carles Martín, han lliurat de manera presencial el Premi d’Honor a Javier Nadal, vicepresident executiu de la Fundació Telefónica, que no va poder assistir a la vetllada dels Premis Salvà i Campillo, corresponent a la 16a Nit de les Telecomunicacions, per raons d’agenda. L’acte d’entrega en mà s’ha fet a la seu de la Fundació Telefónica a Barcelona. @

la rodona (‘Les TIC a la Catalunya del 2020’), al·legant la dificultat d’avançar una previsió de futur per un sector tan dinàmic, en el cas de Mònica Sala, la següent convidada per ordre d’intervenció, ho va intentar suggerint les tres tecnologies incipients que creu que tindran una major repercussió futura: “el Cloud Computing, el Machine-toMachine i el Near Field Comunication (NFC)”, a la darrera de les quals va atribuir “la tercera revolució mòbil.” La perspectiva de futur aportada per Josep Ventosa, és que “la globalització anirà lligada al desenvolupament de les infraestructures TIC i si volem que Catalunya sigui capdavantera en aquesta

IPv6, el futur d’Internet La seu del Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona va acollir la jornada ‘IPv6, el futur d’Internet’ que es va fer el passat 8 d’abril organizada pel CETC/ACET. La van encapçalar els ponents Jordi Palet, CEO de Consulintel, i Xavier Peiró, director executiu de la Fundació i2Cat, i va aplegar una trentena d’assistents. @

interconnexió, haurem de generar els nusos necessaris per crear aquesta xarxa.” Finalment, Bruno Vilarasau, va posar de manifest que “si volem incidir en l’evolució de Catalunya, hem d’invertir en aquestes tecnologies. Hem de prendre un rol actiu i fomentar la demanda. Però potser el més important és transmetre confiança en les TIC.” S’arribava així al torn obert de paraules, rubricat amb la intervenció de cloenda del director general de telecomunicacions i societat de la informació de la Generalitat, Carles Flamerich. @

6

Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT El passat 12 d’abril vam coorganitzar

titucions. L’endemà mateix es va fer

amb Feceminte el debat ‘La nova ICT

també el curs ‘Adaptació a la nova

i el seu reglament. Accions contra

normativa per ICT’, impartit pel com-

l’intrusisme’, en què van participar

pany Joan Mª Ribes, que va reunir 22

més de 70 persones d’ambdues ins-

assistents. @

Q Pàgina web de la

Fundació TorrensIbern.

Primera edició digital tecnocientífica, gratuïta i en català Col·lecció Ubertas de la Fundació Torrens-Ibern

93 551 33 22 Nou número de telèfon del CETC i l’ACET Des del passat 21 d’abril el nou número

El passat 3 de maig el CETC, junta-

del CETC, Miquel Ramírez, el presi-

de telèfon de contacte del Col·legi i l’As-

ment amb la Fundació Torrens-Ibern i

dent de la Fundació Torrens-Ibern,

sociació Catalana d’Enginyers de Tele-

l’Escola d’Enginyeria de Telecomuni-

Ramon Garriga, i el director de l’EE-

comunicació és: 93 551 33 22.

cació i Aeroespacial de Castelldefels

TAC, Jordi Berenguer.

El canvi de numeració respon a la

(EETAC), van presentar la primera

La col·lecció Ubertas s’ha creat

necessitat d’evitar les continuades in-

edició digital tecno-científica, gra-

per oferir llibres tècnics i científics

terrupcions del servei, unes incidències

tuïta i en català. Es tracta de la Col·

de primer nivell traduïts al català en

generades arran de la intervenció del

lecció Ubertas, que s’estrena amb el

format digital als estudiants i profes-

COIT, justificada en treballs rutinaris

llibre ‘Comunicacions Informàtiques

sionals. La publicació a través de la

d’actualització de les línies telefóniques.

i de Dades’, de William Stallings, que

Xarxa i el limitat cost dels drets del

Per resoldre aquesta situació anò-

arriba a la seva 8a edició. L’acte de

català redueix la inversió de manera

mala hem habilitat també un nou nú-

presentació a la seu de l’EETAC el va

molt significativa i afavoreix el seu

mero de fax: 93 551 33 24.

encapçalar Salvador Giner, president

lliurament de franc.

de l’Institut d’Estudis Catalans, i va comptar amb la presència del degà

Teniu l’accés directe per descarregar el llibre a www.telecos.cat @

No cal dir que convé que en prengueu nota perquè el telèfon antic, el 93 229 20 03 ja NO és vàlid per contactar amb nosaltres. @

Nova sessió del projecte europeu ECCE

Màsters d’excel·lència ‘Erasmus Mundus’

La capital hongaresa, Budapest, va

assenyalen alguns aspectes crítics

acollir una nova reunió del projec-

a tenir en compte des dels àmbits

te europeu ECCE, en què va parti-

professional i docent, com ara la

El mes de maig passat l’ACET va parti-

cipar l’ACET. Aquesta iniciativa vol

gestió, les habilitats en comunica-

cipar en un ‘workshop’ sobre els ano-

establir un llenguatge comú per a

ció i en processos d’innovació, a

menats màsters d’excel·lència ‘Eras-

les capacitats, coneixements i ha-

més dels coneixements tecnolò-

mus Mundus’ que es va fer a ¿¿??. Es

bilitats adquirides en els estudis

gics i especialitzats. El pròxim 8

van presentar els projectes europeus

universitaris superiors i la concor-

de setembre es farà la conferèn-

de construcció d’un llenguatge comú

dança amb el món professional, a

cia final a Brussel·les, oberta a la

de resultats d’aprenentatge entre el

més de la creació d’un observatori

participació de tothom. Qui vulgui

món docent universitari europeu i els

europeu sobre aquestes capaci-

assistir-hi cal que es posi en con-

models d’ensenyament universitari an-

tats. En la darrera sessió sessió

tacte amb secretaria@telecos.cat.

glosaxó CDIO, en concordança amb el

vam compartir els resultats d’en-

Per a més informació: http://www.

món professional. Per a més informa-

questes que s’han anat fent i que

ecceobs.eu @

ció: http://www.eqfcdio.org @

7

destacats

Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP) Eix central dels Serveis de Control Col·legial D’acord amb l’esperit i la lletra de la Llei Òmnibus (RD1000/2010), que estableix que “lo dispuesto en este real decreto no obsta para que puedan existir otros trabajos profesionales que se sometan a visado colegial cuando así lo solicite voluntariamente el cliente…”, el CETC ha començat a oferir el Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP), eix central del Serveis de Control Col·legial.

Col·legi apareix com avalador o garant

Entenent els Serveis de Control Col· legial com un paquet de prestacions adreçat a l’enginyer/a que signa i es responsabilitza de la pròpia actuació professional, les seves característiques estan enfocades directament a aquesta mateixa persona. Un beneficiari que ja des d’ara gaudeix d’un nou servei que hem posat en marxa. S’anomena Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP), complementa el conegut Servei de Visat i és l’eix central del Serveis de Control Col·legial.

‘El CAP s’ofereix com a garantia de les actuacions professionals dels enginyers de telecomunicació, en els casos en què el client de l’enginyer no sol·liciti el visat’

d’aquesta actuació professional.

Per gaudir d’aquest servei, s’ha de cursar una sol·licitud per cada actuació professional a través de la plataforma dels Serveis de Control Col·legial (a la web www.telecos.cat hi ha l’enllaç directe).

Alguns exemples d’actuacions professionals que s’han certificat són projectes d’Infraestructures Comunes de Telecomunicació (ICT) o d’estacions de radiodifusió sonora, així com peri-

De manera més concreta, el Servei

tatges judicials o informes de diverses

de Certificació d’Actuació ProfessiEs comprova la identitat, competènci-

temàtiques relacionades amb la nos-

de les actuacions professionals dels

es, qualificació i habilitació del profes-

tra enginyeria.

enginyers de telecomunicació, en els

sional autor del treball. A més a més,

casos en què el client de l’enginyer

es comprova la correcció i integritat

Properament,

no sol·liciti el visat. Cal remarcar, en

formal de la documentació entregada,

servei, dins el Control Col·legial, de

aquest sentit, que el visat només s’ha

d’acord amb la normativa i disposi-

Verificació de Projectes Tècnics que

de sol·licitar en el cas que el vostre cli-

cions legals que cal aplicar. Aques-

inclourà una revisió exhaustiva de

ent n’hagi fet la petició. Si no és així,

tes comprovacions faciliten la feina a

compliment de la normativa i dispo-

podeu demanar un CAP.

l’Administració Pública, que reconeix

sicions legals exigibles als projectes

aquest servei com a garantia dels tre-

tècnics.

ginyers de telecomunicació aquestes

2.400.000€ , d’acord amb les necessi-

comprovacions esdevenen condicions

tatrs de cadascú i amb una franquícia

de garantia i qualitat de les actuacions

de 600€.

professionals encarregades. A més, el

8

ua

Per a la societat i els clients dels en-

reclamació però es pot ampliar fins a

f

El Col·legi avala i garanteix

en el cas general, de 600.000€ per

onal Ser v

d e C e rti

onal. Les cobertures especificades són,

un

ei

l’enginyer autor de l’actuació professi-

i ss

t

han de tramitar.

ió d’Ac

responsabilitat civil professional de

ac

balls d’actuacions professionals que

engegarem

ic

A través d’aquest CAP, es cobreix la

ció Profe

onal (CAP) s’ofereix com a garantia

nou

Cloud tranquilidad 24x7 garantizada

Siéntete respaldado por expertos en servicios gestionados TIC con Data Center propio y con más de 14 años de experiencia.

Disfruta de un servicio y una plataforma tecnológica innovadores y flexibles, adaptables a tus necesidades.

Paga sólo por el uso que realices.

Asegura el negocio de tu empresa sin necesidad de hacer inversiones en infraestructuras y recursos.

Nosotros te los garantizamos 24x7.

www.nexica.com Llámanos al 902 20 22 23 Visita nuestro Data Center

Alojamientos y gestión de servicios web críticos.

Gestión de correo corporativo.

Gestión y monitorización 24x7x365.

Plataformas de stress.

Centro Virtual de Contingencia.

entrevista

“Innovación, equipo y trabajo son la clave del éxito” Juan Carlos Riveiro, distinguido como ‘Ingeniero del Año’ en la última edición de los Premios Salvà i Campillo, aúna vocación empresarial e investigadora, con un resultado magistral. Su empresa Gigle Networks, adquirida por la multinacional Broadcom, ha revolucionado el segmento de ‘home networking’ con un ‘single chip’ que poco a poco ha ido abriendo paso a la red inteligente dentro del hogar. Su última evolución es el ‘smart switching’ híbrido PLC+WiFi.

S

u trayectoria profesio-

zar una nueva empresa desde cero y

de aplicaciones. Por ello, decidimos in-

nal, galardonada con la

Hakan y yo habíamos dejado DS2 des-

vertir nuestro esfuerzo en desarrollar el

distinción ‘Ingeniero del

pués de 7 años. Era el momento de ha-

primer dispositivo ‘single chip’ (es de-

Año’ en la última edición

cer un cambio. Yo incluso pensaba en

cir, ‘no external analog front end’ y ‘no

de los Premios Salvà i Campillo, se ha

cursar un MBA, pero la verdad es que

external memory’, sino todo en un so-

desarrollado en conjunción con la exi-

nos apetecía trabajar juntos, y después

lo ‘die’ de puro CMOS), que permitie-

tosa evolución de la empresa Gigle

de contemplar y valorar distintas op-

ra combinar los distintos cables den-

Networks, que fundó en colaboración

ciones vimos la oportunidad en ‘home

tro de la casa: teléfono, cable coaxial

con otros tres socios. ¿Qué le impul-

networking’. Partíamos de la convicción

o eléctrico, de forma inteligente e in-

só a hacer realidad su sueño empre-

de que los dispositivos van a estar co-

visible para el usuario final. Todo ello

sarial?

nectados en casa a través de una red

además, sin que requiera ningún tipo

Jed, Mike y Hakan son amigos des-

IP y no creíamos ni creemos ahora que

de configuración por parte del usuario

de hace muchos años. Jed y Mike de-

una única tecnología pueda ser la solu-

y reaprovechando las infraestructuras

jaron ST Microelectronics para empe-

ción para todos ellos ni para el conjunto

ya desplegadas de forma eficiente pa-

10

Juan Carlos Riveiro,

presidente-consejero delegado de Gigle Networks y director de Product Marketing de Broadcom.

“Queremos alcanzar la primera posición en ‘home networking’” “Ya está disponible nuestro primer híbrido PLC+WiFi”

ra minimizar los costes de despliegue

de la casa para maximizar performan-

de las redes domésticas. Este switch in-

ce y QoS/E (calidad de servicio/expe-

teligente que creamos en Gigle fue el

riencia) de la red. Hemos desarrollado

primer paso de un largo camino de la

muchas patentes, hemos sido capaces

industria electrónica que lleva a crear

de constituir un grupo de 80 perso-

la red inteligente dentro de casa. Así

nas entre Barcelona, Edimburgo (UK)

pues, fuimos los primeros en combinar

y Redwood City (California, USA) don-

¿Qué papel juega la tecnología

coaxial, ‘powerline’ y cable telefónico.

de prima el talento y el esfuerzo, con 3

PLC (Power Line Communica-

Después trabajamos con Broadcom pa-

grandes inversores: Accel, Pond y SEP,

tions) en la nueva solución ‘smart

ra integrar WiFi en esta red inteligente,

que han invertido 31 millones de dóla-

switching’?

creando lo que llamamos la primera red

res. Hemos contado con la ayuda del

La tecnología PLC no constituye el

‘hybrid’ que combinaba de forma inteli-

Ministerio de Industria, la Generalitat y

núcleo del producto que quería-

gente ‘wireless and wired’. Siempre tu-

el Ayuntamiento de Barcelona, en Es-

mos hacer sino una parte de él.

vimos nuestra competencia por detrás:

paña, y con apoyo similar en Reino Uni-

Nuestra solución de ‘home net-

Atheros nos siguió los pasos creando

do, con ayudas económicas y de capi-

working’ incluía el switch inteligen-

productos ‘hybrid’ (wireless-wired) que

tal humano muy importante. Con todo

te de todas las opciones de conec-

competían con los nuestros y en ese

ello y algo más, sobre todo trabajo du-

tividad del hogar, entre ellas PLC.

momento Broadcom nos compró.

ro, hemos creado Gigle Networks.

El cableado eléctrico está disponible en todas las habitaciones de

¿Qué directrices implantaron para im-

¿Qué dificultades iniciales tuvieron

una vivienda, pero por si solo no

pulsar y consolidar el ascenso de Gigle

que superar para salir adelante y lle-

garantiza una solución óptima en

Networks?

gar a prosperar?

todas las circunstancias. Por ello,

Trabajar, trabajar y seguir trabajando.

Cuando empiezas un proyecto que re-

nos centramos en el desarrollo de

Muchas horas de dedicación, viajes y

quiere 5 años de dedicación para tener

soluciones híbridas, integrando el

esfuerzo. Teníamos y tenemos un ob-

el producto en el mercado, más de 40

cableado coaxial y telefónico en un

jetivo muy ambicioso y eso no se con-

millones de dólares de inversión, más

primer momento y posteriormen-

sigue sin trabajar duro. Exige mucha

de 80 personas trabajando en Espa-

te añadiendo las tecnologías ina-

innovación: fuimos los primeros (de he-

ña, Reino Unido y USA, el reto es de

lámbricas, como por ejemplo WiFi.

cho nadie más lo ha conseguido hasta

tal magnitud que parece inalcanzable,

Ahora nuestro primer producto hí-

ahora) en tener un ‘single chip solution’

sobre todo teniendo en cuenta que éra-

brido PLC+WiFi ya está disponible

para coaxial, ‘phoneline’ y ‘powerline’.

mos solo 4 personas cuando empeza-

y se está formalizando el están-

Fuimos también los primeros en tener

mos. Conseguir la inversión, contratar

dar IEEE1905 para el ‘smart swit-

un switch inteligente que combinara los

al equipo, asegurarse que el chip fun-

ching’, que combina ‘wired and

distintos niveles físicos de la red dentro

cionara a la primera (sólo el ‘tape-out’

wireless technologies’ dentro de la casa.

11

entrevista cuesta un millón de dólares), y si tie-

realizar de nuevo el ‘tape-out’. Por lo

El de alcanzar la primera posición en

nes fallos debes añadir el retraso que

tanto, la presión es enorme, pero una

‘home networking’.

eso supondrá en producirlo, por lo que

vez que tienes el producto y empiezas

estarás otro año como mínimo en nú-

a conseguir clientes, ingresos, y lo más

¿Cuál ha sido la clave de su éxito em-

meros súper rojos porque no tienes in-

importante, trabajas en las siguientes

presarial?

gresos…. Por lo que los controles de

generaciones de producto que van a

Son fundamentales la innovación, un

calidad de investigación, prototipado,

mejorar la primera generación y te da-

buen equipo de personas y mucho,

desarrollo y test del producto son muy

rán los ingresos necesarios para tener

mucho trabajo. Con respecto al equipo

exigentes. Un error supone tener que

beneficios, entonces empiezas a ver la

de gente, hemos tenido mucha suerte

luz al final del túnel. Pero los primeros

con las 80 personas que han trabaja-

5 años, dedicados únicamente a desa-

do en Gigle. Mucho más, teniendo en

rrollar la primera generación de pro-

cuenta que muchos eran de países dis-

ductos, son muy duros. Luego, si has

tintos. Aunque la diversidad cultural

hecho bien tu trabajo es más fácil y

siempre supone una ayuda, a nivel de

te conviertes en una empresa normal,

‘management’ es un gran reto.

con sus ingresos y sus gastos. ¿Qué cualidades debe tener y demos¿Cuál ha sido el momento más dulce

trar un buen directivo?

como empresario?

Sobre eso cada cual tiene su opinión.

Cuando he visto a la gente comprar

Como todas son válidas, no seré yo

nuestro producto, usarlo y dando las

quien haga doctrina aquí. Lo que pue-

gracias por lo genial que es.

do decir es que la dirección/liderazgo o responsabilidad de incorporar a un

Curriculum Vitae Juan Carlos Riveiro Insua es ingeniero de telecomunicación por la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Empezó siendo investigador de la UPC y Ladel. Alcanzó la codirección de I+D de DS2, en las áreas de tecnología de 45 Mbps (DSS4200 y DSS5100) y 200 Mbps (DSS9000) de transmisión sobre PLC. Compagina sus actividades de dirección del departamento de Integración de Tecnologías Digital y Analógica de Gigle Networks con las tareas de gestión como gerente de la empresa, por lo que su dedicación a la I+D es parcial. Cofundador de Gigle Networks, actualmente es su presidente y consejero delegado. Ejerce también, de forma simultánea, el cargo de director de Product Marketing de Broadcom.

12

¿Cuál fue el primer gran éxito de Gigle

grupo de personas no es nada fácil: ca-

Networks?

da equipo de personas, mercado, com-

Que el chip funcionara bien, que no tu-

petencia, empresas... son diferentes y

viéramos que repetir el ‘tape-out’. Eso

a veces las cosas que funcionan en un

creo que fue muy importante, tanto fi-

sitio no funcionan en otro, pero hay una

nancieramente (si hubiéramos tenido

cosa que siempre funciona a la hora de

que solucionar algún error, nos habría supuesto mucho tiempo y dinero) como, sobre todo, para la moral de todo el equipo, después del gran esfuerzo y dedicación realizados con ese chip. Y es que necesitábamos un resultado positivo que confirmara que había mere-

“El CETC hace una labor muy importante”

cido la pena. ¿De qué productos y servicios de Gigle

¿Cuál es su valoración del nuevo

Networks está más satisfecho?

Col·legi d’Enginyers de Telecomu-

De todos, pero muy especialmente de

nicació de Catalunya (CETC)?

nuestro ‘single chip’ y de su capacidad

Excelente. Creo que hace una la-

de trabajar de forma inteligente e invi-

bor muy importante, especialmente

sible para el usuario sobre diferentes

ahora que toda la regulación sobre

medios fisicos dentro de la casa. Son

les telecomunicaciones está cam-

sin duda nuestra pequeña/gran contri-

biando tanto y tan rapidamente.

bución al ‘home networking’.

Los ingenieros necesitan un Col·legi que les asesore sobre el sector en

¿Qué enfoque le da a Gigle Networks y

el que han de trabajar en condicio-

con qué objetivo, en calidad de presi-

nes tan cambiantes en cuanto a re-

dente-consejero delegado?

gulación.

Professió i col·legiació Xavier Navarro ‘Sales engineer’ de Gigle Networks Col·legiat núm. 1.570 Quina és la teva dedicació professional?

Professionalement, sóc enginyer de telecomunicacions per la UPF i enginyer tècnic en telemàtica, i treballo d’enginyer de preventa i postventa (‘sales engineer’) a Gigle Networks. També col·laboro a temps parcial amb el departament de cuantificar los resultados: la autoridad/

estrenarse como empresarios?

liderazgo del grupo, que puede derivar-

Teniendo en cuenta el buen nivel de

se de quien que te la otorga en forma-

la Universidad de aquí y sabiendo por

Quines són les teves aspiracions pro-

to cargo, o porque, más allá del cargo,

tanto lo bien preparados y capacitados

fessionals?

tu equipo, entorno, clientes, competen-

que están (al igual que en USA, Reino

Vull assolir uns coneixements a fons i de

cia... te reconoce ese estatus, lo que

Unido, India o la China), les aconseja-

prou solidesa en el camp de les actuals i

quiere decir que cree en ti como garan-

ría que no tengan miedo de tirarse a la

futures tecnologies de ‘networking’, com

te de que el proyecto vaya bien. Creo

piscina. Es decir, que tengan confianza,

també del mercat que les envolta, per

sinceramente, que el segundo supues-

trabajen duro y sin descanso.

poder crear la meva pròpia empresa en

to es más importante que el primero.

Tecnologia de la UPF com a docent.

un futur.

Al fin y al cabo, tu equipo lo que quiere

¿Cuál es la situación actual de Gigle

es ver a una persona capaz de llevar la

Networks, a raíz del acuerdo de inte-

Quina és la teva visió col·legial?

empresa por la senda del éxito, con ga-

gración en la multinacional Broadcom

Diria que li falta perspectiva intercol·

rantías de que competirá y ganará en

Corporation, y qué valoración hace de

legial, en el sentit d’afavorir les trobades

el mercado, no sólo hoy sino también

esta nueva etapa?

amb professionals enginyers o llicenciats

mañana y pasado. Nadie quiere estar y

Estoy muy contento de pertenecer a

d’altres carreres, a través d’algun tipus

trabajar donde no hay futuro.

Broadcom, por la simple razón que po-

d’esdeveniment. Més que res, per l’opor-

ne a mi alcance oportunidades de las

tunitat que ofereix l’acostament a altres

¿Qué le diría a un empresario de su

que no disfrutaba para poder alcanzar

col·lectius professionals, quan es té un

sector para animarlo a superar los pro-

mis objetivos.

projecte d’empresa, en la mesura que ai-

blemas derivados de la actual crisis fi-

xò requereix la presa de contacte directe

nanciera?

¿En qué dirección se mueve Broadcom?

Que tenga confianza, trabaje duro y sin

En la del ‘connecting everything’.

descanso. Es como tirarse a una pis-

amb diferents perfils.

I ja en el terreny col·lectiu, crec també que ens queda un llarg camí per anar cre-

cina: si dejas de nadar te hundes y te

¿Qué opinión le merece el nivel de for-

ant un teixit d’empreses tecnològiques en

ahogas. No puedes parar.

mación de las nuevas promociones de

l’àrea de ‘networking’, semblant al que te-

Ingeniería de Telecomunicación?

nen des de fa temps països com els EUA

¿Cuáles són las líneas actuales de in-

Excelente. Es de las mejores a nivel

i el Regne Unit. D’altra banda, diria que el

vestigación y desarrollo de Gigle Net-

mundial.

districte tecnològic 22@ s’està consoli-

works?

dant com a nexe d’unió Universitat-Em-

Esa información es confidencial y no

presa i creant sinèrgies molt positives per

puedo compartirla con nadie ajeno a la

assolir un grau de maduresa important.

empresa.

Finalment, considero que Gigle Networks es un exemple clar d’èxit que cal seguir, i

¿Qué consejos daría a los jóvenes ingenieros de telecomunicación que quieran establecerse por su cuenta y

que demostra que tenim enginyers prou

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’

qualificats per encarar i superar qualsevol repte tecnològic.

13

tecnologia

Sistemes de telecomunicació de la L9 Més enllà dels trets innovadors d’enginyeria civil o purament ferroviària de la L9 del metro de Barcelona, convé preguntar-se pel paper que hi juguen les telecomunicacions. A més de respondre a aquest interrogant, s’exposen els sistemes implicats i es para atenció als aspectes més importants del projecte.

L

a L9 aplega un munt de

característiques

L3

innovadores, però la major part d’articles

L1

de premsa acostuma

a destacar les noves tipologies de túnel (a dos nivells, amb llosa intermèdia), les estacions de tipus pou de gran profunditat, o el viaducte de la Zona Franca, que recorda el metro de Chicago. I pel que fa als aspectes tècnics, és molt corrent de resumir-los en l’automatització de la línia i poca cosa més. Més enllà de tot plegat, convé preguntar-se també sobre

R Traçat i estacions de la L9.

el paper que hi juguen les telecomuni-

nivell d’explotació es tracta de dues lí-

del mateix tren), acompleix la seva fun-

cacions i quins han estat els reptes i di-

nies comercials: L9 i L10. La primera

ció de manera efectiva mitjançant uns

ficultats que ha calgut afrontar i superar

dóna servei a la part superior del tra-

sistemes de telecomunicacions ben

per fer realitat la L9. A més d’intentar

çat i la L10 a l’inferior, tot compartint

dimensionats i redundats. En aquest

respondre a aquests interrogants, tam-

tronc central. Per tant, en les estacions

sentit, són especialment rellevants els

bé s’exposen els sistemes implicats i es

comunes, cal informar de la destinació

sistemes de comunicacions referits al

detallen els aspectes més importants

de cada tren. Es preveu que hi viatgin

cablatge i a les dues xarxes de trans-

del projecte. Tot això, partint del disseny

99 milions de passatgers/any, quan ja

port desplegades, l’una amb tecnologia

orientat a complir amb les funcionalitats

estigui plenament operativa.

IP i l’altra amb tecnologia SDH.

de disponibilitat i seguretat necessaris),

Els sistemes de telecomunicació

També tenen una gran importància tots

i arribant fins a l’esforç d’integració que

En un entorn com el ferroviari, amb

aquells sistemes orientats a establir

ha calgut fer per al bon funcionament

un alt grau d’automatització, les tele-

l’adequada explotació de la línia des

de tot el conjunt.

comunicacions esdevenen cabdals per

del punt de vista de l’atenció al passat-

assegurar que l’explotació es fa d’acord

ger, per tal de poder-lo informar puntu-

Aspectes generals

amb les òptimes condicions de segu-

alment i garantir la seva seguretat. El

La L9 és una línia automàtica forma-

retat i disponibilitat. És imprescindible

mitjans utilitzats amb aquesta finalitat

da per 52 estacions, dos centres de

garantir que la informació de serveis

són, per exemple, la interfonia, la me-

control, dues cotxeres i 47,8 Km de

crítics (com ara els telecomandaments

gafonia, la videovigilància o les panta-

túnel, amb 20 correspondències. A

encarregats de la gestió de l’energia o

lles d’informació.

requerides (d’acord amb els paràmetres

14

SR Topologies de túnel amb ubicació de cablatge.

Amb aquestes premisses de disponi-

gon cablatge de 32 fibres òptiques, tot

a l’SDH, tot disposant d’un backbone

bilitat i seguretat, els sistemes de co-

garantint que en el cas de trencament

10Gb/s i nodes d’accés a 1Gb/s. Dóna

municacions s’han dissenyat amb una

d’un d’ells, l’altre continua oferint con-

servei als sistemes de videovigilància,

elevada redundància, començant per

nectivitat a totes les estacions amb els

informació al passatger, sistema de

disposar de duplicitat de nuclis en els

centres de control. Per tant, un anell és

cronometria i telecomandaments de la

centres de control. El principal (PCC)

el camí secundari de l’altre.

totalitat de serveis de la línia, com el sistema d’energia, instal·lacions fixes (ven-

està ubicat al carrer Josep Estivill, de la Sagrera, i el secundari o d’emergència

Xarxes de transport

tilació, pous d’extracció d’aigua, etc) i

(PCE) es troba a les Cotxeres de Can

La L9 disposa de dues xarxes de trans-

transport vertical (ascensors i escales

Zam. A més, la majoria de sistemes

port, amb tecnologies diferents però

mecàniques), entre els més importants.

disposen d’arquitectures distribuïdes

desplegades de forma paral·lela. La pri-

Tots ells exemplifiquen els serveis més

que minimitzen l’impacte d’una possi-

mera, anomenada Xarxa de Transmis-

crítics, que compten amb la particulari-

ble pèrdua de part del sistema.

sió de Veu (XTV), es basa en tecnologia

tat de disposar també de connexió amb

SDH i disposa d’un backbone STM-16

la XTV en mode backup. Val a dir també

Sistema de xarxa de nivell físic

amb una capacitat de 2,5 Gb/s. Els no-

que es tracta d’una xarxa de nivell 3, que

Aquest sistema inclou tot el cablatge de

des d’accés es connecten al backbone

aïlla els serveis de manera independent

comunicacions desplegat en la L9. Es

amb STM-4 de 625 Mb/s. El nivell 2 té

a través de VLANs i està configurada

poden diferenciar dos àmbits de cober-

connectivitat IP. La XTV dóna servei a

amb polítiques de QoS per garantir la

tura: el local i el troncal. L’objectiu del

sistemes com la xarxes de ràdio TE-

tramesa de dades crítiques fins al cen-

primer és connectar tots els elements

TRA i RESCAT, sistemes de megafonia,

tre de control en cas de saturació.

d’una ubicació particular de la línia, com

telefonia i interfonia. Disposa de nuclis

ara estacions o cotxeres. El segon cor-

redundats i una sèrie de nodes se-

Xarxa de ràdio digital

respon al túnel, per on passen les este-

cundaris que vertebren una topologia

La xarxa de ràdio digital TETRA està

ses troncals que interconnecten estaci-

adaptada a la línia. Les estacions for-

orientada a oferir dos serveis primor-

ons i cotxeres amb els dos centres de

men els anomenats semi-anells agru-

dials: d’una banda, permet dotar al

control de què disposa la línia.

pats entre dos nodes de trànsit, asse-

personal d’explotació d’una radiotelefo-

gurant així dos o més camins possibles

nia amb terminals mòbils, i de l’altra,

als dos centres de control.

habilita un canal de comunicació amb

Dos anells de 128 fibres òptiques són la base d’aquest sistema, que tenen una

el tren per donar serveis de megafo-

disposició a portell, és a dir, cadascun

La segona és l’anomenada Xarxa de

nia, interfonia, pantalles d’informació i,

uneix la meitat de les estacions. Els

Transmissió de Dades (XTD). És pu-

sobretot, la transmissió de comandes

dos anells es troben units per un se-

rament IP i té una topologia idèntica

crítiques. Cada comboi disposa de dos radiotransmissors, tot prioritzant les dades del telecomandament.

Aquest sistema disposa de redundància de nucli en els dos centres de control i cobreix la pràctica totalitat de l’àmbit de la línia. A més, té connexió amb la xarxa RESCAT de mossos d’esquadra i bombers, fet que permet l’ús dels seus terminals de forma transparent quan accedeixen a la L9.

15

tecnologia Altres sistemes de veu La resta de sistemes de veu complementen les necessitats d’explotació i d’atenció al públic. Per a la primera, s’ha desplegat un sistema de telefonia amb nuclis IP distribuïts, i disposa de terminals en totes les ubicacions tècniques. La segona, es composa dels sistemes de megafonia i d’interfonia.

Ambdós, també amb nuclis IP.

R Andana de Bon Pastor amb una unitat 9000 aturada

Sistemes sobre la xarxa de dades

El cas de la videovigilància és d’es-

La megafonia permet informar als pas-

La XTD transporta les dades d’una mul-

pecial interès ja que es tracta d’una

satgers dels següents trens en arribar

titud de sistemes: des de serveis crítics

solució distribuïda amb càmeres IP i

a l’estació, tot fent ús de la informació

com els telecomandaments d’energia,

videogravadors en xarxa. En condici-

que li proporciona l’ATS (Automatic

transport vertical o instal·lacions fixes

ons normals, una estació grava amb

Train System) que controla els com-

d’estació, fins a als relacionats amb

les càmeres pròpies, però en cas de

bois. Pot donar missatges pre-gravats

serveis locals com ara la validació i ven-

pèrdua del node local, les gravacions

o es poden realitzar locucions en di-

da, el control d’accessos o el sistema

es reparteixen en servidors situats en

recte. És una extensió del sistema que

d’informació al passatger (INF).

altres estacions de forma balancejada.

Un cop restablert el maquinari local,

actualment utilitza ràdio metro de TMB en la resta de línies convencionals.

INF utilitza pantalles TFT per donar

es retorna a la situació inicial.

informació de la destinació i temps La interfonia permet que el públic pu-

d’arribada dels combois. Es tracta

Finalment, cal destacar el sistema de

gui fer trucades al centre de control i té

d’un sistema totalment IP ja que les

cronometria, que permet el sincronis-

la capacitat de telesupervisar tots els

pantalles disposen d’un petit ordina-

me tant de la xarxa SDH com de qual-

intèrfons, funcionalitat que no és habi-

dor proveït de software ‘ad hoc’ per a

sevol equip de L9 a través del protocol

tual en aquesta mena de sistemes, tra-

la L9. Utilitza informació de l’ATS de

NTP. Es tracta d’una solució amb an-

dicionalment analògics o simplement

la mateixa manera que ho fa la me-

tenes GPS que proporcionen una gran

extensions de la telefonia.

gafonia.

precisió.

Gestió i manteniment Tots aquests sistemes descrits anteriorment generen un volum d’informació molt elevat, tant des de la vessant

Arquitectura Xarxa Transmissió de Dades (IP)

purament d’operació, per exemple imatges de CCTV o comunicacions del personal, com les que es generen automàticament en cas de detectar alguna irregularitat. El problema és que, a part del volum elevat, cada sistema ho fa de forma independent i cal una eina que reculli, gestioni i reporti aquells esdeveniments realment Arquitectura Xarxa Transmissió de Veu (SDH)

importants. D’això se n’encarrega el sistema Gestor de Gestors. Es tracta d’una eina que recull tots els TRAPS SNMP i els ordena per criticitat, amb la qual cosa permet que els equips de manteniment puguin actuar sobre les incidències d’una manera ràpida

R Topologia de la xarxes de transport.

16

i efectiva.

El repte de la integració Un cop descrits els sistemes, cal valorar les tasques d’integració que han estat necessàries per posar en marxa un projecte d’aquesta magnitud. En el moment d’afrontar una empresa com aquesta es fa una anàlisi de funcionalitats i s’escullen quines solucions de mercat encaixen amb el disseny de cadascun dels sistemes. A continuació es

R Pou de l’estació de Fondo amb ascensors de gran capacitat.

realitza el projecte de detall i s’estudia quines interaccions hi haurà entre els

tipologia IP dels nuclis i la flexibilitat de

que apareix en pantalla de l’operador

sistemes i de quina manera es faran.

programació dels equips. Per tant, se-

encarregat d’atendre la incidència, ja si-

El gran repte ha estat desenvolupar

ria possible que una trucada d’un intèr-

gui d’atenció a l’usuari o bé d’operació.

la seva integració, sobretot tenint en

fon es pugui redirigir al terminal TETRA

compte que es tracta d’un entorn que

del cap d’estació en cas que el centre

La integració ha permès allunyar-se

involucra diverses empreses encarre-

de control, que ha rebut la trucada,

dels tradicionals esquemes en què

gades d’una part del global. Són les

ho consideri necessari. Finalment, és

cada sistema funciona de manera re-

anomenades interfícies entre sistemes.

l’explotador (TMB en aquest cas), qui

lativament independent i, per tant,

decideix la configuració exacta en fun-

l’operació requereix d’un gran nombre

L’esquema (Figura 1) reflecteix una

ció del model d’operació que necessiti

d’elements a controlar. Ben al contra-

gran part de les integracions necessàri-

aplicar. L’important és que els sistemes

ri, la flexibilitat d’aquestes tecnologies

es dins d’una estructura vertical de sis-

de base permetin aquesta flexibilitat.

ha permès que els llocs d’operació disposin de terminals informàtics amb

temes que donen servei a d’altres. Però n’hi ha moltes altres que són transver-

Un altre exemple és el sistema de vide-

la capacitat de rebre trucades, veure

sals i permeten aprofitar les capacitats

ovigilància, que n’integra d’altres de tan

imatges o operar sistemes. En resum,

tecnològiques disponibles. Un exemple

diferents com el contraincendis i la in-

de treballar amb una sola eina de for-

és la integració dels sistemes de veu.

terfonia. Si el primer detecta una alarma

ma unificada.

Aquesta interfície permet el traspàs de

de fum o bé el segon cursa una trucada

trucades entre qualsevol dels sistemes,

des d’un intèrfon, en qualsevol dels ca-

Aquests exemples d’integració són un

tot utilitzant el protocol SIP, gràcies a la

sos s’autoselecciona la càmera adient

petita mostra dels desenvolupaments realitzats sobre el sistemes de comu-

Sistemes de dades critics

XRD-TETRA

nicacions. Són la base sobre la que Sistemes de dades

s’implanta la resta, i la flexibilitat que

Cronometria***

Validació i venda

Videovigilància

Control d'accessos

explotació de la línia. Tots aquests asInformació al passatger

Telecomandaments energia, transport vertical i instalacions fixes

donen fa possible una correcta gestió i CCTV

NC-TMM**

TMM*

Megafonia

Inf. client

Interfonia

Sistemes embarcats

RESCAT

Radiocom personal

Telefonia

Megafonia

Interfonia

Sistemes de veu

pectes permeten fer-nos una idea de l’important paper que juguen aquests sistemes en una línia automàtica de nova generació com la L9/L10.

Wireless

XTV-SDH

XTV-IP XNF-Xarxa Nivell Físic

*Telecomandament del material mòbil / **TMM No crític / ***També dóna sincronisme a SDH

Albert Cabré Col·legiat/Associat 1.202 Cap d’Enginyeria de Comunicacions de UTE Energia L9

R Figura 1. Esquema de l’arquitectura lògica dels sistemes de comunicacions i serveis dependents.

17

mirador

La nueva frontera de la domótica D

esde hace algunos años se viene hablando y dedicando muchos esfuerzos a la introducción de

la domótica en los hogares, entendida como servicio tecnológico destinado a mejorar la seguridad, el confort, el entretenimiento, la eficiencia energética y la accesibilidad de las familias que los habitan. A pesar de ello, su penetración es aún menor de lo que cabría esperar en base a la relación coste/beneficio que aporta, ya que, si bien se instala tímidamente en algunas de las nuevas construcciones, en las ya realizadas apenas tiene presencia.

Pues bien, esta situación podría cambiar radicalmente, o al menos eso es lo que se pretende, con la reciente publicación del Real Decreto 346/2011, de 11 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT (Infraestructuras Comunes de Telecomunicaciones) para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones, que incorpora varias novedades con respecto al Real Decreto 411/2003, de 4 de abril, que queda derogado.

Con la publicación de este reglamento se favorecerá la introducción en los edificios de nueva construcción de las redes de acceso ultrarrápido, capaces de proporcionar velocidades de más de 100 Mbps. El nuevo reglamento

y favorece la introducción de las fun-

La reciente publicación del Real Decreto 346/2011, de 11 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones, favorecerá la introducción de las funcionalidades domóticas e inmóticas del hogar digital. Lo hará, incentivando la implantación en los edificios de nueva construcción de las redes de acceso ultrarrápido, capaces de proporcionar velocidades de más de 100 Mbps.

cionalidades del hogar digital en las viviendas. Es de esperar que las mejoras en las funcionalidades de las ICT reactivarán la actividad económica y el empleo al impulsar las inversiones de los operadores en nuevas redes y servicios y ofrecer más oportunidades a las empresas fabricantes e instaladoras de equipamiento para las ICT. El nuevo reglamento introduce (en su Anexo V) los elementos necesarios para que las ICT puedan ser diseñadas de forma tal que resulte sencilla su evolución y adaptación al concepto de hogar digital (una denominación que parecía propiedad exclusiva de Telefónica y que, afortunadamente, se independiza para tener carácter propio en este reglamento) y a la obtención de los beneficios que éste proporciona a sus usuarios, aunque la adaptación a los estándares de hogar digital, hoy por hoy, es voluntaria por parte del promotor, pero abre un campo de aplicación realmente interesante.

En este sentido, el reglamento incluye la forma de clasificar las viviendas, de acuerdo a las funcionalidades y dispositivos de hogar digital que puedan incorporar. De esta forma, se ofrece un marco de referencia basado en parámetros totalmente objetivos que permitirá a los promotores y a las administraciones públicas evaluar las edificaciones,

incluye como infraestructura adicio-

mientras que los compradores finales

nal en los edificios la fibra óptica y

de viviendas contarán con una infor-

el cable coaxial, para facilitar que los

mación contrastable en esta materia.

usuarios puedan contratar los servicios

Con ello, se dota a los ayuntamientos

de telefonía, banda ancha y televisión,

y comunidades autónomas de elemen-

18

tos de referencia que les permitan discernir, de forma sencilla e inequívoca, si las distintas promociones que se acometen en su ámbito geográfico de competencia se ajustan al concepto de hogar digital. Para ello se establece una referencia de los equipamientos que debe incluir una vivienda para que pueda ser considerada como tal.

El hogar digital Conforme se va a realizar el despliegue de Infraestructuras de Acceso Ultrarrápido (IAU), se ha hecho necesaria la modificación de la legislación vigente en materia de ICT. Su propósito es, en-

acceso a contenidos multimedia, tele-

matización de las distintas funciones

tre otros y como se ha comentado, fa-

trabajo, formación y ocio.

de la vivienda se interconectan entre sí mediante las redes de automatización

cilitar la incorporación de las funcionalidades del hogar digital a las viviendas,

Por tanto, en este sentido, el hogar digi-

y control y la interconexión entre los

apoyándose en las soluciones aplicadas

tal requiere de un conjunto de infraes-

dispositivos de las distintas redes se

para cumplir el objetivo de las IAU.

tructuras y equipamientos que faciliten

logra gracias a la pasarela residencial

el acceso los servicios existentes, así

que actúa como elemento integrador.

Al facilitar la introducción del hogar

como a otros muchos otros que se

digital en la vivienda se contribuye a

prevén llegarán en el futuro próximo.

El hogar digital ofrecerá, pues, a sus

los objetivos del Código Técnico de la

Básicamente, estas infraestructuras y

habitantes servicios obtenidos gracias

Edificación (CTE), del Reglamento de

equipamientos consisten en: una línea

a las TIC en las áreas de: comunicacio-

Instalaciones Térmicas de los Edificios

de acceso de banda ancha (imprescin-

nes, eficiencia energética, seguridad,

(RITE), y de la Certificación Energéti-

dible para servicios como vídeo bajo

control del entorno, acceso interacti-

ca de Edificios de fomentar el ahorro

demanda o televigilancia), redes do-

vo a contenidos multimedia (relativos

y la eficiencia energética, puesto que

mésticas para la interconexión de los

a teleformación, teletrabajo, etc.) y

el hogar digital aporta soluciones con-

dispositivos de la vivienda y una pa-

ocio y entretenimiento. Varias de es-

cretas que permiten un uso eficiente

sarela residencial que es el elemento

tas funcionalidades están asociadas a

de la energía.

que integra las redes domésticas y las

las técnicas propias de la edificación,

interconecta con el exterior a través del

pero pueden conseguirse también o

acceso de banda ancha.

potenciarse con tecnologías asociadas

Una de las definiciones del hogar di-

al hogar digital (gracias a sus sistemas

gital, ya que existen otras, es: el lugar donde, mediante la convergencia de in-

Para la interconexión de ordenadores,

de automatización, gestión técnica de

fraestructuras, equipamientos y servi-

periféricos y dispositivos de electrónica

la energía y seguridad, etc.).

cios, son atendidas las necesidades de

de consumo que permiten la conexión

sus habitantes en materia de confort,

a Internet se utiliza la red de datos inte-

Sobre la base de los servicios im-

seguridad, ahorro energético e integra-

rior de la vivienda (LAN). Los sensores

plantados se definen tres niveles del

ción medioambiental, comunicación y

y actuadores necesarios para la auto-

hogar que, dependiendo de su nivel,

19

mirador

IPv6, el aliado estratégico tro de los factores que

El stock de direcciones IPv4 se ha ido

La solución definitiva al problema pasa

puede tener una gran

agotando desde hace tiempo (hasta

por la implantación del nuevo protocolo

importancia en el de-

la práctica desaparición por completo

IPv6, que permite un rango de direccio-

sarrollo de la domótica

ahora mismo), debido al rápido creci-

nes que es prácticamente inagotable,

es la próxima entrada en escena del

miento del número de usuarios de los

pero el tránsito hacia la nueva situación

protocolo IPv6 ante el agotamiento de

servicios digitales y dispositivos, tanto

no será un proceso inmediato, como

las direcciones de Internet que, hasta

fijos como móviles, con acceso a la red,

sucedió, por ejemplo, con la transición

ahora, utilizaban IPv4. Con IPv6 el nú-

cuyo número de direcciones asigna-

al año 2000 –es imposible cambiar

mero de direcciones posibles es prác-

das no ha parado de crecer. Según los

millones de direcciones y dispositivos

ticamente ilimitado, lo que posibilitará

datos de www.internetworldstats.com,

de golpe–, sino que se efectuará de

que cualquier dispositivo del hogar,

el número de usuarios de Internet ya

manera paulatina y, según los exper-

fijo y/o móvil, pueda tener su propia

ronda los 2.000 millones y va en au-

tos, tomará entre tres y cinco años, y

dirección IP y, así, tener la posibilidad

mento, sobre todo por el crecimien-

aunque se asegura que los usuarios

de poder estar conectado a través de

to en países como China e India, así

no sufrirán ningún inconveniente, exis-

la red. Con IPv4 ello no sería posible a

como por la creciente conexión de

te cierta preocupación ya que pueden

medio plazo dada la proliferación de

dispositivos a Internet de banda ancha

ocurrir fallos o situaciones imprevistas

más y más dispositivos que requieren

y la incorporación de la conectividad

que den lugar a incidencias y tengan

disponer de su propia dirección.

M2M (Machine to Machine) en todo

que ser resueltas mediante parches,

tipo de máquinas en general (para

al igual que si un sistema operativo se

Por todo ello, cabe recordar que el

funciones de telemetría, teleasisten-

tratase, pero la transición es inevitable,

pasado mes de febrero, la Autoridad

cia, telecontrol, etc.) y de electrodo-

ya que sin IPv6 la Red no puede cre-

para la Asignación de Números de

mésticos en particular, un segmento

cer y, por tanto, admitir la conexión de

Internet (IANA) adoptó la decisión

de mercado que pronto superará al de

nuevos usuarios, ya sean personas o

de asignar los últimos cinco bloques

personas, en número de conexiones.

máquinas.

cinco Registros Regionales de Internet

El agotamiento futuro de las direc-

Si nos fijamos en los principales ser-

(RIR) que se encuentran en los cinco

ciones de IP se empezó a vislumbrar

vicios de Internet, como pueden ser

continentes, encargados a su vez de

hace ya unos 15 años y es por ello que

Google, Facebook, Youtube, Wikipedia,

distribuir dichos números a provee-

en el IETF (Internet Engineering Task

etc. podemos ver que la mayoría está

dores de Red y otras compañías que

Force), organización responsable del

empezando a implantar IPv6 o ya lo

necesitan direcciones IP finales, hasta

desarrollo de los protocolos de Inter-

que se agoten por completo (lo que

net, se comenzó a desarrollar la nueva

podría llegar a suceder a mediados

versión, conocida como IPv6 (la ver-

de 2012, o quizás antes, con lo que, a

sión 5 nunca existió, de ahí el paso di-

partir de este momento, la futura ex-

recto de IPv4 a IPv6). Las previsiones

pansión de Internet dependerá de la

iniciales se quedaron cortas; no cabía

implementación de IPv6).

entonces imaginar que 4.200 millones

O

de direcciones de Internet IPv4 a los

00

00

00

00

de direcciones IP se iban a agotar en

00

00

20

00

10

00

00

:00

00

00

00

menos de tres décadas. Internet ni si00

00

00

00

quiera existía y nada hacía pensar en 00

00

00

00

01

00

10

00

el crecimiento exponencial que experi:0

00

:00

01

00

00

0

00

mentaría, hasta pasados unos años de 10

00

11

00

01

00

11

00

00

00

0:

10

00

10

:00

11

00

00

00

00

01

00

00 2 0 0:

00

00

00

00

11

00

11

0 C1 A :

8

DB

1 :0 11

10

00

00

00

00

01

:

0 0 :0

0

00

0 0 : 001 : 0 0

00

1 :0

0 :FE

su lanzamiento.

0 0 :0

00

11

01

10

11

10

00

1 00

:10

10

11

00

: B8 D 0 :

00 A

tienen implantado, aunque hay muchos otros que no como es el caso de Ebay, Paypal, WordPress, etc.; según Gigle.net, actualmente menos del 10% de los servicios de Internet que utilizamos habitualmente y que utilizan el

Tabla Puntuación Niveles Hogar Digital

protocolo IPv4 han migrado al nuevo protocolo.

Servicios

Básico

Medio

Alto

Seguridad

15

15

35

40

45

50

cionamiento de Internet (el World

Control del Entorno

15

25

30

35

40

40

IPv6 Day, patrocinado por la Internet

Eficiencia Energética

15

25

30

40

45

50

Society) con el protocolo IPv6 se rea-

Ocio y Entretenimiento

10

10

10

10

15

25

Comunicaciones

20

20

20

20

25

25

o Yahoo, ofrecieron sus servicios du-

Acceso Interactivo a Contenidos Multimedia

5

5

5

5

10

10

rante 24 horas sólo a través de IPv6,

Puntuación Total

80

100

130

150

180

200

La primera prueba masiva del fun-

lizó el 8 de junio, cuando varias compañías como Google, Facebook, Bing

como función de promoción y para detectar posibles problemas.

R Figura 1.

Así, pues, una vez que las direcciones

ha de tener un mínimo de servicios

debe estar entre los 80 y 100 puntos.

IPv4 se hayan agotado, IPv6 se conver-

implantados, los cuales se recogen en

En estas puntuaciones se debe res-

tirá en la prioridad para las compañías

unas tablas, siendo los criterios para

petar los intervalos que cada área de

dependientes de la red y esta prueba

determinar cómo se alcanza cada uno

servicios debe tener (Figura 1).

es un paso importante para demostrar

de los tres niveles de hogar digital los

que IPv6 es una tecnología viable y fac-

siguientes:

• El hogar digital básico también puede alcanzarse con una puntuación de 80

tible. Mientras, las últimas direcciones IPv4 irán distribuyéndose hasta que

• Para alcanzar cada uno de los tres

puntos siempre que los mismos apa-

se agote toda la reserva disponible, y

niveles, el hogar debe disponer de un

rezcan con los mínimos señalados: 15

cabe suponer que la transición no será

número mínimo de servicios y cubrir

de seguridad, 15 de control del entor-

sencilla, pues conlleva varios desafíos

todas las áreas o grupos de servicios.

no, 15 de eficiencia energética, 10 de ocio y entretenimiento, 20 de comu-

tecnológicos y retos de complejidad considerable y, aunque no es de espe-

• Los servicios tienen diferentes fun-

rar, en ningún caso, que ocurra un co-

cionalidades que han sido pondera-

lapso de Internet, aquellos operadores

das. La suma de las funcionalidades

y empresas que aún no lo hayan hecho

y ponderaciones de un servicio pro-

• De la misma manera se pueden eva-

deberían empezar ya a afrontar este

porciona un baremo para la puntua-

luar los hogares digitales medio y

cambio y no pensárselo más, ya que es

ción otorgada a dicho servicio.

alto.

nicaciones y 5 de acceso interactivo a contenidos multimedia.

algo ineludible.

00 00 : 0 00 0 :

1 E0 F : 10 00 0 0:1 C1 11 11

0 00 0 :

00 00 :

• El hogar digital básico y todos los demás debe poseer todos los servicios y las funcionalidades descritas en la Tabla de Servicios y estar entre los valores señalados. Así por ejemplo continuando con el hogar digital básico, la puntuación que debe obtener valorando los diferentes servicios,

00

11

00

José Manuel Huidobro Ingeniero de telecomunicación

21 00

00

00

1

mirador

Per què la ràdio no evoluciona?

V

ivim en l’era de les telecomunicacions, la societat de la informació i les noves tecnologies.

Sembla ben bé que tot, absolutament tot, hagi de digitalitzar-se i convertir-se en una ‘app’ per descarregar-se en una ‘tablet’. Però... i la ràdio, un mitjà al que una de cada tres persones dedica un promig diari de 1 hora i 40 minuts i el 6,5% afirma que és la seva activitat principal de la jornada? Doncs resulta que continuem escoltant la ràdio en FM i fins i tot en AM, és a dir, vivim al segle XXI amb la ràdio del segle XX. Però per què la ràdio no evoluciona? No serà perquè els enginyers no hagin proposat millores al servei! Pel que fa a una de les darreres, el DAB, cal preguntar-se potser si és prou bo? No ho sé, però el cert és que l’estàndard DAB és un sistema que ofereix una millora en la qualitat de l’àudio i és cosí germà del que utilitza la TDT. Deixo a criteri del lector si és o no un bon estàndard, perquè no ens posaríem pas d’acord.

Però no és el DAB l’únic sistema de digitalització de la FM. Al món hi ha altres sistemes de digitalització de la freqüència modulada, per exemple, a Nord-Amèrica s’utilitza el sistema

22

IBOC. I a Europa l’estàndard DRM,

Des de principis dels anys 90 que sento a parlar de la digitalització de la ràdio. El DAB (Digital Audio Broadcasting).

Una tecnologia que, encara que no ho sembli, existeix i està en funcionament al nostre país, però que ha evolucionat de tal manera que, sense haver arribat als consumidors, ha quedat ja obsoleta.

Per alguna cosa va ser una de les candidates als premis “Fiasco Awards” en la seva primera edició, l’any 2009.

inicialment destinat a les emissions en ona mitja, que ja té la seva versió aplicable a la banda I per a la FM. Fins i tot hi ha sistemes digitals en altres bandes de l’espectre, per exemple el SiriusXM per al satèl·lit als Estats Units, amb la col·laboració de la indústria automobilistica. I malgrat la diversitat d’alternatives, cap d’elles ha tingut l’èxit o la implantació esperada. No sembla, per tant, que sigui un problema causat per la solució tècnica escollida.

Per altra banda, recentment llegia l’article de Laia Reventós a El País del 27 d’abril passat en el que ens parlaven de la ràdio cognitiva. Es tracta d’una nova tecnologia que permet als sistemes sense fils modificar de forma dinàmica els seus paràmetres de comunicació i utilitzar els canals de comunicació òptims en cada moment en funció de la xarxa, dels usuaris...

De nou, els enginyers ha estat capaços de pensar, dissenyar i implementar una tecnologia que permet millorar, en aquest cas, la gestió de l’espectre radioelèctric garantint-ne un ús més eficient.

I malgrat que a les principals capitals

nes d’elles compartides amb la televi-

parlar d’apagades o no apagades. Tan

del país hi ha més emissores de ràdio

sió: la ràdio s’ha de digitalitzar o s’ha

sols el compromís de la digitalització.

de les previstes i que en conseqüència

de convertir en IP?

estan menys separades espectralment

Una digitalització que, com ja he co-

del que seria aconsellable, aquesta tec-

Actualment, gairebé totes les emisso-

mentat, és tècnicament viable però

nologia, de moment, no sembla que

res de ràdio emeten per Internet. Fins

que malgrat tot no és acceptada pel

doni senyals d’aplicar-se en la recep-

i tot hi ha serveis podcast, ràdio a la

sector ni pels usuaris.

ció de la radiodifusió sonora. Sobretot

carta, Spotify o similars que et perme-

perquè la ràdio és un mitjà de comuni-

ten consumir els continguts de la ràdio

Sovint els enginyers ens pensem que

cació que no és punt-a-punt sinó punt-

per internet.

perquè hem inventat una cosa que fun-

multipunt.

ciona i que és millor en qualitat i en I, malgrat això, la ràdio es manté en un

prestacions, el mercat ho ha d’accep-

Sí que té una aplicació directa en la

estat raonablement saludable, si ho po-

tar amb els ulls clucs i ha de migrar

gestió de la telefonia mòbil o de les

sem dins el context de la situació eco-

a la nova versió desseguida. Però el

xarxes de dades d’una oficina, per

nòmica actual i la resta d’elements que

cert és que amb la ràdio això no passa.

exemple.

hi afecten i, sobretot, si ho comparem

Probablement perquè la gent ja té ara

amb altres mitjans de comunicació.

el que espera de la ràdio: una qualitat

En qualsevol cas, però, ens apareix un

acceptable i uns continguts prou diver-

nou camp important d’anàlisi i estudi,

I tornem a ser on érem: què passa

i estem obligats a intentar buscar-hi

amb la ràdio? S’escapa de tota lògica.

aplicacions en tots els sectors, sobretot

Mentre tots els mitjans de comunicació

La tecnologia ha d’estar al servei de les

tenint en compte que les polítiques en

es digitalitzen i entren de ple en el se-

necessitats de l’usuari i no l’usuari al

telecomunicacions que ens venen des

gle XXI i busquen i experimenten tota

servei de l’evolució de la tecnologia.

d’Europa potencien el ‘dividend digital’.

mena de sinèrgies amb les TIC, la ràdio

sificats.

es manté en analògic. Semblava anecLes necessitats d’espectre radioelèctric

dòtic que la AM hagués sobreviscut a

cada cop són més grans i, com sabem,

l’aparició de la FM i ara ens troben amb

és un recurs escàs i limitat, de manera

una realitat encara més inexplicable.

que cal optimitzar-ne el seu ús.

El cert és que el Govern espanyol es va Els fòrums europeus treballen per tro-

comprometre a que, abans de l’1 de no-

bar l’estàndard que defineixi la ràdio

vembre d’enguany la ràdio passaria a

del futur. Però enlloc de respostes el

ser digital. Sense més especificacions.

Meritxell Bosch

que ens trobem son preguntes. Algu-

Sense parlar de tecnologies. Sense

Col·legiada/Associada 1.038

23

mirador

El futur de la ràdio

E

l futur de la ràdio a Ca-

A Catalunya, la ràdio esdevé, històri-

talunya ve traçat per tres

cament i des dels seus inicis al 1924,

aspectes

fonamentals:

iniciativa de la societat civil. Actual-

la capacitat del mitjà

ment, la situació no respon a aquests

d’adaptar-se al gustos canviants d’una

paràmetres, ans al contrari, la ràdio

societat moderna com la catalana que

privada avui està en franca minoria

evoluciona

l’habilitat

sota tots els paràmetres susceptibles

per convergir amb les noves tecnolo-

d’anàlisi. El 75% de les freqüències

gies -Internet i les xarxes socials- i la

disponibles són gestionades per les

dificultat de la ràdio privada de sobre-

diverses capes de ràdio pública que

viure a una legislació pensada per po-

es sobreposen a Catalunya. Els cata-

tenciar la radiodifusió pública de forma

lans som uns dels ciutadans del món

desproporcionada.

que més ràdio pública sufraguem

constantment,

amb els nostres impostos, un model Catalunya és una de les regions d’Eu-

que, a més, competeix en el mercat

ropa líder en el consum audiovisual i el

publicitari amb la privada. L’oferta

nostre mitjà no és l’excepció. La ràdio

amb doble finançament, publicitari i

catalana ha esdevingut, històricament,

públic, va des de la ràdio municipal

un referent a Espanya i Europa perquè

d’àmbit local, a la multiplicitat de ca-

Catalunya ha fet i fa molta ràdio per a

nals de ràdio nacional i estatal públiques, i consorcis que solapen l’oferta

molta gent. La concentració empresarial a casa nostra és molt més elevada

grat l’espaterrant fracàs governamental

existent. Un exemple: el pressupost

que a la resta de l’Estat, però així i tot el

de la seva digitalització, que dorm el

d’enguany de les emissores de ràdio

sector ha aconseguit estabilitzar unes

somni dels justos entre l’articulat del

de la Corporació Catalana de Ràdio i

audiències ben delimitades, fruit de

BOE i el DOG, en els darrers deu anys

Televisió supera el conjunt de la fac-

l’alt nivell d’especialització de l’oferta.

ha desenvolupat la seva presència i di-

turació publicitària de tota la ràdio

fusió mitjançant la Xarxa. La ràdio ja

privada de Catalunya. A tot això, cal

ha

no resta condicionada per la ubiqüitat

afegir-hi les despeses derivades del

suposat una seriosa contracció del

de l’oïdor. Al marge de l’oferta lineal a

manteniment d’una diversitat d’òr-

mercat publicitari que ha neutralitzat,

través de l’espectre, la ràdio, mitjan-

gans de direcció i gestió amb remu-

temporalment, la tendència de creixe-

çant Internet, té ara un abast universal.

neracions allunyades de la lògica co-

ment d’inversions i de creació de llocs

El desenvolupament del ‘podcast’ ha

herent del mercat.

de treball. Malgrat tot, el sector està

capgirat i periclitat els condicionants

mantenint l’eix fonamental de la seva

espai-temps que limitaven la seva di-

Malgrat tot, la ràdio pública i privada

oferta, adaptant-se a les circumstànci-

fusió. Ara, la participació de l’oïdor ha

transita segura i capaç cap el futur. Ben

es, racionalitzant la despesa i cercant

canviat l’orientació geomètrica per es-

travada socialment, escoltant els vens

les coordenades de sortida de l’actual

devenir nítidament horitzontal. Malgrat

de canvi que s’albiren a l’horitzó i segu-

situació. La ràdio vol ser útil, vol con-

l’experiència inicial fallida, la radiodifu-

ra del seu prestigi. El grau de civilitza-

tribuir activament a la recuperació dels

sió resta pendent de la seva digitalitza-

ció d’una societat es mesura també per

paràmetres de normalitat econòmica i

ció, és el seu repte de futur que només

la qualitat de la seva ràdio.

social que els catalans mereixen.

es podrà fer efectiu en clau d’èxit si les

L’actual

conjuntura

econòmica

administracions responsables donen

Associació Catalana de Ràdio (ACR)

Ràdio a la Xarxa

un gir de cent vuitanta graus en la seva

(Creada l'any 1992, integra totes

El mitjà radiofònic ha convergit, plena-

praxis reguladora i comencen, de bell

les cadenes i emissores comercials

ment, amb les noves tecnologies. Mal-

nou, escoltant allò que el sector té a dir.

privades que operen a Catalunya)

24

El grafè dispara la cursa nanotecnològica Quan el 1991 el japonès Sumio Iijima va descobrir els nanotubs de carboni, unes lámines molt fines de grafit enrollades en forma de tub, va esclatar la febre de la nanotecnologia, que 20 anys després s’ha transformat en pandèmia arran de l’aïllament i síntesi del grafè, un nanomaterial d’un àtom de gruix derivat del grafit, que a més de disparar la cursa nanocientífica, anticipa un futur revolucionari per a les indústries de l’electrònica i les TIC.

El nanomaterial anticipa les TIC del futur

E

n només sis anys d’expe-

de l’enrotllament de làmines d’aquest

rimentació en diferents

nanomaterial de manera cilíndrica,

fronts sobre les propie-

amb un diàmetre que pot arribar a ser

tats del grafè, aïllat l’any

d’un sol nanòmetre.

2004 pels investigadors A. Geim i K. Novoselov, l’un i l’altre es feien merei-

Però més enllà de les engrescadores

xedors del Nobel de Física del 2010. La

expectatives generades pel grafè en

rapidesa d’aquest reconeixement do-

l’àmbit dels nanotubs de carboni, els

nava a entendre que es tractava d’una

seu mèrits més elementals rauen en el

descoberta molt excepcional. Ho era,

seguit de funcionalitats mecàniques i

certament, i en un doble sentit. D’una

electròniques que el caracteritzen. Sen-

banda, per la importància capital dels

se anar més lluny, l’estudi de les propi-

atributs del nou material d’estructu-

etats mecàniques del grafè assenyalen

ra plana d’una sola làmina d’àtoms

que es tracta del material més resis-

de carboni configurats en una xarxa

tent a la fractura (d’un nivell equivalent

cristal·lina en forma de rusc d’abelles.

a unes 200 vegades el de l’acer), sense

I en segon lloc, per la frenètica activitat

deixar de ser extremadament lleuger,

científica i la gran expectació tecnolò-

flexible i elàstic (es pot deformar fins

gica desvetllades en l’àmbit dels na-

a un 18% de manera reversible). Una

notubs de carboni, atès que l’irrupció

estructura i propietats mecàniques que

del grafè canvia la seva percepció, en

el capaciten tant per a la producció de

la mesura que es poden obtenir partint

barreres aïllants de gas d'altes presta-

R Representació virtual d’una monocapa funcional de grafè tractada químicament amb ozó, amb l’objectiu de controlar les propietats del transport electrònic.

25

mirador cions com per al reforçament de mate-

Aposta multimilionària de la UE

rials compostos dels sectors aeroespacial, aeronàutic i d’automoció. A més, i pel que fa a la flexibilitat mecànica, és tan elevada que permet el disseny de

I

potencial

Albert Fert (THALES/CNRS) i Klaus

dispositius de detecció ultrasensible de

del grafè en l’àmbit de

von Klitzing (Institut Max Planck),

massa subatòmica, com ara sensors

les TIC s’ha convertit en

acompanyats per Francisco Guinea

bioquímics de la màxima eficàcia.

nvestigar

el

una de les prioritats per

(CSIC, Espanya), Luigi Colombo (Texas

a la Comissió Europea (CE). Juntament

Instruments, USA) i Byung Hee Hong

En l’àmbit electrònic, el grafè posa

amb altres cinc propostes competeix

(Universitat SKKU, Corea), aquests dos

de manifest unes propietats especta-

per ser un dels dos projectes europeus

darrers científics, pioners en la produc-

culars, com ara una altíssima mobili-

de gran abast als quals la Unió Europea

ció en massa i desenvolupament de

tat dels electrons, que es desplacen

destinarà 1.000 milions d’euros en deu

productes basats en grafè.

a gran velocitat i sense col·lisions al llarg de llargues distàncies (l’anome-

anys. Ho farà a través del programa ‘Flagship’ del pla de Tecnologia Emer-

L’objectiu de la futura iniciativa ‘Graphe-

nada conducció balística), fins i tot a

gent Futura (FET) de la UE, on s’em-

ne’ del programa ‘Flagship’ és la conso-

temperatura ambient. Per això, la seva

marca el projecte Graphene-CA (Acció

lidació d’una gran comunitat europea

capacitat de transportar corrent elèc-

de Coordinació Graphene 2011; www.

de recerca, focalitzada i interdisciplinar

tric és superior a la dels materials se-

graphene-flagship.eu), una iniciativa

(actualment ja incorpora a uns 140

miconductors, raó per la qual esdevé

pilot posada en marxa el passat dia 1

grups de recerca, que representen 80

el candidat idoni per a futures aplica-

de maig. El seu objectiu és gestar una

col·laboradors acadèmics i industrials

cions en el camp de l’electrònica i les

proposta de recerca que s’anomenarà

del 21 països europeus), que actuï com

TIC. A més de ser molt bon conduc-

‘Graphene-driven revolutions in ICT

a incubadora de les noves branques de

tor, també presenta un altíssim grau

and beyond’ (Revolucions generades

desenvolupament de les aplicacions

de transparència òptica, de més del

pel grafè en les TIC i més enllà), s’iden-

TIC. L’objectiu és assegurar que les in-

95%, que el converteix en un material

tificarà com a ‘Graphene’ i es presen-

dústries europees juguin un paper molt

excepcional com a electrode transpa-

tarà el 2012 a la CE per competir i ser

important en aquest canvi radical de

rent en diferents aplicacions (com ara

seleccionada com una de les dues ini-

tecnologia al llarg dels propers 10 anys,

el recobriment de pantalles tàctils, ús

ciatives del programa ‘Flagship’ que es

atès que només la transferència efecti-

en cèl·lules solars, etc.). També ofe-

promouran el 2013.

va de coneixement i tecnologia al sector

reix aplicacions en l’àmbit de l’ener-

privat farà possible el desenvolupament

gia, on es podria utilitzar com a base

del producte i la seva producció.

per fabricar ‘supercondensadors’ que

Al capdavant de Graphene-CA hi ha un consorci de nou socis coordinat per la

es carreguen en mil·lisegons, i per bé

Universitat Tecnològica de Chalmers,

que és estable a temperatura ambi-

a Suècia, que inclou la Universitat de

ent, com que al mateix temps és molt

Manchester, la de Lancaster i Cam-

sensible al dipòsit en superfície d’ele-

bridge, al Regne Unit, l’Institut Català

ments químics, se’l considera un ma-

de Nanotecnologia, a Espanya, el Con-

terial ideal com a sensor, fins i tot per

sell d’Investigació Nacional Italià, la

esser emprat en aplicacions de desco-

Fundació de Ciència Europea, l’AMO

dificació d’ADN.

GmbH, a Alemanya, i la corporació Nokia. Compta amb un consell con-

Per tot plegat, i en definitiva, es pot dir

sultiu format per quatre Premis Nobel

que el grafè és un dels materials més

de Física: André Geim i Konstantin Novoselov (Universitat de Manchester),

P Primer circuit integrat de grafè d'IBM.

versàtils que existeixen.

Esculls i amenaces El principal obstacle a què s’enfronta l’ús del grafè en l’àmbit TIC, tant en pantalles com en processadors, és la dificultat de fabricar-lo a escala indus-

26

ICN té la clau de la nanodimensió a recerca en nanotecno-

ria de transport de variables d’estat, la

fics més importants del món en aquest

logia a Catalunya comp-

manipulació i espectroscòpia atòmica,

àmbit, com ara el grup de A. Bachtold,

ta amb una institució

l’estudi de les propietats físiques de les

centrat en la recerca de les oscil·lacions

d’avantguarda en la in-

nanoestructures (nanoelectrònica, es-

mecàniques dels nanotubs de carbo-

vestigació de les infinites possibilitats de

pintrònica, nanofotònica, nanofonònica i

ni suspesos, funcionant en règim de

la nanodimensió. Es tracta de l’Institut

nanomagnetisme), fins a la síntesi i fun-

transistor amb un electró, i demostrant

Catala de Nanotecnologia (ICN), creat

cionalització de nanopartícules, l’encap-

el fort acoblament electromecànic del

el 2003 com a fundació privada sense

sulat d’agents químics i el desenvolupa-

sistema.

ànim de lucre. El 2005 va iniciar l’ac-

ment de nanosensors i nanobiosensors.

tivitat investigadora en nanociències i

Amb l’objectiu de portar la nanotecno-

Recentment també ha fabricat oscil·

nanotecnologia dins la xarxa de Centres

logia a la indústria i a la societat, també

ladors de grafè del més alt factor de

de Recerca de la Generalitat de Catalu-

desenvolupa mètodes de producció i

qualitat assolit fins ara, fet que obre

nya i el 2006 va passar a formar part del

anàlisi de productes nano, creant opor-

perspectives

Centre d’Investigació en Nanociències i

tunitats de comercialització i oferint for-

de la detecció de massa a nivell atòmic

Nanotecnologia CIN2 (ICN-CSIC), junta-

mació a investigadors i tècnics.

o de la mida de forces ultrasensibles.

L

d’aplicacions

derivades

A més, l’ICN ha començat a investigar

ment amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques. Actualment, el

Pel que fa a l’activitat investigadora en

propietats de grafè nanoestructurat o

50% de les més de 100 persones que hi

grafè, l’ICN està involucrat en la creació

fabricació de cristalls fonònics, el poten-

treballen són d’origen estranger.

d’una xarxa estatal, el Programa Gra-

cial del grafè en espintrònica, així com

feno Español, i també en l’acció pilot

la funcionalizatció química, amb pers-

Els seus grups de recerca abasten una

europea ‘Graphene-CA’. El seu posicio-

pectives d’aplicació en camps com ara

gran diversitat d’àmbits, des de la teo-

nament s’empara en alguns dels cientí-

la biotecnologia i la medicina.

trial i a baix cost. Tot i això, com que

jans d’aconseguir optimitzar el procés

les pantalles tàctils actuals dels telè-

d’obtenció de làmines mitjançant des-

fons intel·ligents i les tabletes es fan

envolupament de síntesi epitaxial o per

a base d’òxid d’indi i estany, material

catàlisi química. En aquest sentit, els

escàs, car i contaminant, cal preveure

investigadors estan estudiant procedi-

que el grafè té moltes possibilitats de

ments com ara la transferència de fulls

posicionar-se en el mercat. Un exem-

de grafè des del grafit (exfoliació) o la

ple clar de les seves potencialitats és

grafitització tèrmica de la superfície del

el prototip de pantalla transparent i fle-

carbur de silici.

Jordi Pascual Director de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

xible creat l’any passat per Samsung a partir d’una làmina de grafè de 63 cm

El futur dels dispositius de grafè de-

de llarg. És només una pista, però molt

pendrà també del desenvolupament

significativa de les engrescadores pers-

d’un material similar, el silicè. Inves-

pectives que ofereix el grafè, raó per la

tigadors de l’Institut Japonès de Ci-

qual s’està intentant per tots els mit-

ència i Tecnologia Avançada (JAIST) han aconseguit darrerament obtenir làmines de silici d’un àtom de gruix de recobriment d’un suport ceràmic. Ara caldrà veure si les propietats de con-

Stephan Roche Investigador de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) i del CN2 (Centre d’Investigació en Nanociències i Nanotecnologia) Professor ICREA Membre del Graphene CA

ducció elèctrica, duresa, transparència i flexibilitat milloren les prestacions del grafè i, sobre tot, si serà més fàcil obtenir-lo a escala industrial.

27

mirador

La nova ICT Reial Decret 346/2011 d’11 de març

L

del nou decret, que con· templa 5 annexes (RTV, Telefonia i banda ampla,

Infraestructures, Inspecció tècnica i Llar digital) són les següents.

1. Incorpora la fibra òptica.

2. Distribució interior de l’habitatge amb cablejat estructurat per a tele· fonia i banda ampla.

3. Consulta als operadors amb la fina· litat d’adaptar el projecte ICT al des· plegament dels operadors a la zona.

4. Annex de manteniment (edificis de més de 30 anys).

5. Annex recomanat de ‘Llar digital’ (Direcció obra).

6. Manual d’usuari.

Consulta operadors (Article 8) La consulta té dos objectius: 1. Adequar la ICT a l’escenari de des· plegament de xarxes a la zona.

2. Ubicació de l’arqueta.

El resultat de la consulta no afecta al disseny ni al dimensionat dels ele· ments de la infraestructura. Únicament s’aplicarà a la instal·lació o no de les xarxes interiors.

Per ‘Ordre ministerial’ es regularà el procediment per normalitzar l’intercan· vi d’informació entre el projectista i els operadors.

1. En el moment d’inici de les obres, coincidint amb l’acta de replanteig.

2. Procediment electrònic de la consulta.

3. Resposta operador 30 dies.

4. El resultat es reflectirà en l’acta de replanteig.

5. Modificació del projecte si procedeix (o annex).

28

Projecte tècnic (Article 9)

es principals novetats

El passat 1 d’abril es va publicar al BOE, el ‘Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior de les edificacions’, que substitueix el 401/2003. Per bé que els projectes iniciats a partir d’ara poden ferse en base al nou decret, no s’està obligat a prendre’l en consideració fins a partir de l’1 d’octubre del 2011.

A més, els projectes ja realitzats podran adaptar-se total o parcialment, d’acord amb el promotor, incorporant la fibra òptica i adaptant l’interior de l’habitatge amb les preses previstes (veure Annex III).

Parla en primer lloc del ‘Projecte tècnic original’ on es descriuen i es projecten els elements que composen la instal· lació, la seva ubicació i dimensions, i les xarxes que formen part de la ICT, d’acord amb la presècia dels operadors a la zona.

I posteriorment, del ‘Projecte tècnic executiu’ que tindrà en compte el resul· tat de la consulta als operadors.

En el cas de no haver-hi resposta per part dels operadors, el projecte incor· porarà la instal·lació de fibra òptica i el coaxial de banda ampla únicament a les poblacions on hi hagi desplegament.

Verificació del Projecte tècnic (Article 9) Es presumirà que el projecte tècnic compleix el reglament i altres norma· tives d’aplicació, quan hagi estat verifi· cat per una entitat verificadora.

Les entitats verificadores hauran de ser acreditades per l’ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació). Hauran de ser independents, disposar del personal necessari, seguir un procediment de verificació i tenir una assegurança de responsabilitat civil.

Està previst que els Col·legits profes· sionals d’Enginyers de Telecomunica· ció puguin acreditar-se com a entitats verificadores.

Execució del Projecte tècnic (Article 10) En l’inici de les obres, s’ha de fer l’acta de replanteig, amb declaració expressa de la validesa del projecte original, o si s’ha d’actualitzar. A més, ha d’incloure una referència als resultats de la consulta als operadors, i abans de 15 dies s’ha d’en·

tregar electrònicament a l’Administració.

2. Queda limitat l’ús de qualsevol tipus

demanda (Figura 1), i si no, es deixen

Al final de les obres s’ha de fer el

de central amplificadora de banda

les canalitzacions necessàries, d’acord

butlletí de la instal·lació i la certificació

ampla a les edificacions en què el

amb Annex III.

(quan correspongui). El director d’obra

nombre de preses sigui inferior a 30.

(quan correspongui) o l’empresa instal·

Es permetrà si es >30 i si els equips

ladora entregaran el ‘Manual d’usuari’

garanteixen que, entre canals de la

per cada propietari, amb les funcionali·

mateixa banda, la diferència de ni·

tats que ofereix la ICT.

vell, en la sortida de la capçalera, és inferior a 3 dB. En el cas que sigui

Conservació ICT i Inspecció tècnica d’edificis (Article 13)

necessària l’equalització, la toleràn·

Per facilitar la ITE (Inspecció Tècnica

xa (només per a serveis de TV).

cia de 3dB s’aplicarà sobre la matei·

tocol de proves orientatiu en l’Annex IV.

Llar digital (Article 14) Amb la finalitat d’impulsar la implan· tació del concepte de ‘Llar digital’, en l’Annex V s’inclou una classificació dels habitatges en funció dels equipaments i tecnologies de què estan dotats.

quisits tècnics de les Xarxes de distribu· ció (Figura 2) i dispersió (Figura 3) són: 1. Atenuació recomanada <1,55 dB. Màxima <2 dB. 2. Fibra monomode del tipus G-657 (insensible a curvatures).

3. Cable escomesa individual de 2 fibres òptiques (verda i vermella).

Edificació) en matèria d’instal·lacions de telecomunicacions, s’inclou un pro·

En el cas concret de la fibra òptica, els re·

B) Annex II (STDP i Banda ampla) D’acord amb la nova normativa es farà la instal·lació de la xarxa d’aquells ope· radors de telefonia i de banda ampla que disposin o tinguin planificat des· plegar-la fins al nostre edifici (consulta operadors).

1. La xarxa de distribució i dispersió

4. Connectors SC/APC. 5. Cable multifibra per a distribució vertical fins a 48 fibres.

C) Annex III (Infraestructures mínimes) 1. Arqueta d‘entrada.

N� Habitatges

TBA+STDP

Reserva

< 20

400

400

TOTAL 600

Aquesta classificació s’aplicarà a

és única per a cada tecnologia d’ac·

21 a 100

600

600

800

aquells edificis en què el habitatges, per

cés, amb independència del nom·

> 100

800

700

820

decisió del promotor, incorporin les fun·

bre d’operadors que la utilitzin per

cionalitats de la ‘Llar digital’.

prestar servei a l’edifici. Tecnologies

En tots els projectes que incorporin

d’accés:

2. Canalització externa: tubs 63 mm de diàmetre.

les funcionalitats de la ‘Llar digital’, serà

a) Parells trenats (UTP) o parells.

N� Habitatges

TBA+STDP

Reserva

obligatòria la direcció d’obra amb inde·

b) Fibra òptica.

Fins 4

2

1

3

pendència del nombre d’habitatges.

c) Cable coaxial.

5 a 20

2

2

4

21 a 40

3

2

5

> 40

4

2

6

Descripció dels annexes A) Annex I (RTV) Al igual que en el decret 401 es preveu la captació i distribució RTV terrestre i la distribució de RTV satèl·lit. És a dir, que la instal·lació s’ha de fer en FI (Fre· qüència Intermitja), però no es obliga·

2. La xarxa interior d’usuari està for· mada per cables de parells trenats,

TOTAL

cables coaxials (quan existeixin) i

3. Canalització enllaç inferior: tubs 40

altres elements que transcorren per

ó 63 mm de diàmetre amb un 50%

l’interior de cada domicili d’usuari,

d’ocupació màxima.

suportant els serveis de telefonia disponible al públic i de telecomuni· cacions de banda ampla.

N� Habitatges

TBA+STDP

Reserva

Fins 4

2

1

TOTAL 3

5 a 20

2

2

4

tòria la instal·lació dels elements de

La previsió de demanda i posterior di·

21 a 40

3

2

5

captació i amplificació de satèl·lit.

mensionat de cadascuna de les xarxes

> 40

4

2

6

Es preveu així mateix la instal·lació

dins l’edifici es farà de forma particu·

de dos cables fins a cada PAU, i es pre·

lar per a cadascuna de les tecnologies

veu, a diferència de l’anterior decret,

d’accés basades en:

una presa en cada estança.

On sí que hi ha canvis és en les carac· terístiques de l’element de capçalera, on: 1. A la sortida de la capçalera, la diferèn· cia de nivell entre canals de la mateixa naturalesa no serà superior a 3 dB.

a) Xarxes de cables de parells trenats. b) Xarxes de cables de parells. c) Xarxes de cables coaxials. d) Xarxes de cables de fibra òptica.

Si hi ha els operadors de servei per cada tecnologia es fa la previsió de la

4. Canalització enllaç superior: 2 tubs de 40 mm de diàmetre.

5. Recintes instal·lacions de telecomu· nicació.

N� Habitatges

Al

Am

F

Fins 20

2000

1000

500

21 a 30

2000

1500

500

31 a 45

2000

2000

500

> 45

2300

2000

2000

29

mirador LOCALS EN EDIFICIS D'HABITATGES

LOCALS EN EDIFICIS COMERCIALS O D'OFICINES

DISTRIBUÏT EN PLANTA

NO DISTRIBUÏT

DISTRIBUÏT EN PLANTA

NO DISTRIBUÏT

ESTANCES COMUNES*

x1

x1

1 x 33 m2

x2

1 x 33 m2

2

1 parell de coure

x2

x3

1 x 33 m2

x3

3 x 100 m2

2

Coaxials

1 cable coaxial

x1

x1

1 x 100 m2

x1

1 x 100 m2

2

Fibra òptica

2 fibres òptiques

x1

x1

1 x 33 m2

x2

2 x 100 m2

2

TECNOLOGIA

ESCOMESA

HABITATGES

Parells trenats

Cable no apantallat 4 parells trenats de Clase E (Cat.6) o superior

Parells

R Figura 1 - Previsió de la demanda.

TECNOLOGIA Parells trenats Parells

CABLE

FACTOR DE CORRECCIÓ* 1,2

Directa en estrella

Cables no apantallat 4 parells trenats de Clase E (Cat. 6) o Superior

Segregació als punts de distribució

Mànega o mànegues multiparells normalitzades

Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells

Cables d'escomesa de 1 o 2 parells

En estrella. Fins a N=20 PAU

N cables coaxials

En arbe-branca. A partir de 21 PAU

1 cable coaxial

Extracció de fibres als punts de distribució

Cable o cables multifibra normalitzats

Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAU

Cables d'escomesa de 2 fibres

Coaxials

Fibra òptica

CONFIGURACIÓ

1,2

1

1,2

R Figura 2 - Dimensionat de la xarxa de distribució.

En el cas de RITU: N� Habitatges

D) Annex IV (Inspecció tècnica

9. Registre d’acabament de xarxa.

Al

Am

F

d’edificis)

Fins 10

2000

1000

500

11 a 20

2000

1500

500

> 20

2300

2000

2000

6. Canalització principal: tubs 50 mm

Al/Am

Am/Al

P

Anvà

500

600

80

Altre element

300

400

300

Altres característiques i alternatives: a) 2 preses de corrent

ció màxima.

b) 2 registres iguals (500 x 300 x 80) +

UTP o Cable Parells

(500 x 300 x 80) Coaxial Fibra Reserva TOTAL

1

1

1

1

1

5

11 a 20

1

450

2

1

1

6

21 a 30

1

500

1

1

2

7

1

1 cada 20 PAU (UTP) 2 (cable parells)

1

1 cada 15 PAU

> 30

1

de telecomunicacions. Està previst en edificis de més de 30 anys (cada 10

1. Secció 1. Document que ha de com· plimentar l’entitat acreditada i que

c) Registres diferenciats (500 x 600 x 80) per SDTP+TBA + (200 x 300 x

Fins 10

Edificació) en matèria d’instal·lacions

anys). S’inclouen 3 seccions:

de diàmetre amb un 50% d’ocupa·

N� Habitat- RTV ges

Es vol facilitar la ITE (Inspecció Tècnica

podrà requerir a la propietat el proto· col de proves previst en la secció 2.

2. Secció 2. Protocol de proves que ha

60) per RTV 10.

Canalització interior i nombre de preses: tubs de 20 mm de diàmetre i configuració en estrella. El nombre de preses és:

de fer l’empresa instal·ladora de te· lecomunicacions per encàrrec de la propietat.

3. Secció 3. Models de documentació si s’ha d’actualitzar o renovar la instal· lació, a requeriment de la propietat o

7. Registres secundaris.

En cadascuna de les dues estances principals

com a resultat de la ITE. Hi ha dos

N� Habitatges

PAU/Planta

Al

Am

P

Nombre

Tipus

Cable

Servei

models en funció de si es fa per part

Fins 20

3

450

450

150

2

RJ45

UTP

Telefonia i banda ampla

de l’empresa instal·ladora de teleco·

Fins 5 plantes

4

450

450

150

1

Coaxial

Serveis de TBA

municacions, o per part d’un Engi·

21 a 30

>3

500

700

150

1

Coaxial

Serveis de RTV

nyer/tècnic Telecomunicació.

550

1000

150

> 30

8. Canalització secundària.

En la resta d'estances, excepte lavabos i trasters

E) Annex V (Llar digital)

Nombre

Tipus

Cable

Serveis

La ‘Llar digital’ és el lloc on, mitjançant

UTP/C. Parells/Fibra

TBA Coaxial

RTV

TOTAL

1

RJ45

UTP

Telefonia i banda ampla

la convergència d’infraestructures, equi·

1

1

1

3

1

Coaxial

Serveis de RTV

paments i serveis, són ateses les neces·

30

TECNOLOGIA

CONFIGURAció

PUNT DE DISTRIBUCiÓ

CABLE

Parells trenats

Directa en estrella

Directe. S'emmagatzemen els bucles dels parells de cable de RESERVA amb longitud suficient per a arribar fins al PAU m�s allunyat de la planta

Cable no apantallat 4 parells trenats de Clase E (Cat. 6) o superior

Segregació als punts de distribució

Regletes de connexió

Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells

Directe

En estrella. Fins a N=20 PAU

Directe

En arbe-branca. A partir de 21 PAU

Derivador amb el n� m�s redu�t possible de sortides

Extracció de fibres als punts de distribució

Caixes de degregaci� (empalmes de les FO de Distribució i escomesa).

Emmagatzement de bucle de FO per a poder reconfigurar les connexions entre les FO (tallar i empalmar o connectar)

Parells

Cables d'escomesa de 1 � 2 parells

Coaxials

1 cable coaxial

Fibra òptica Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAU

Cables d'escomesa de 2 fibres

Directe. Caixes de segregació amb els bucles de les fibres �ptiques de RESERVA amb longitud suficient per a arribar al PAU m�s allunyat de la planta

R Figura 3 - Dimensionat de la xarxa de dispersió.

sitats dels seus habitants en matèria

2. Eficiència energètica (gestió dispo·

de confort, seguretat, estalvi energètic,

sitius elèctrics, il·luminació, con·

comunicació i accés a continguts multi·

sums... )

mèdia, teletreball, formació i oci.

Infraestructures i equipaments neces· saris: 1. Línia de banda ampla.

2. Xarxes domèstiques d’interconnexió. a) Xarxa d’àrea local. b) Xarxa de gestió, control i seguretat.

3. Passarel·la residencial que integra les xarxes domèstiques i les connec· ta amb l’exterior.

Grups de serveis de la ‘Llar digital’: 1. Comunicacions (telefonia, banda am· pla, xarxa d’àrea local...)

3. Seguretat (alarmes tècniques, d’in· trusió, control accessos...)

4. Control de l’entorn (climatització, au· tomatització persianes, escenes...)

5. Accés interactiu continguts multi· mèdia (teleassistència, vídeoconfe· rencia...)

6.

Oci i entreteniment (ràdio, TDT, VOD, IPTV, jocs, música...)

La gestió i control s’han de poder efec· tuar des de fora de l’habitatge.

Equipaments de la ‘Llar digital’: 1. Xarxa d’àrea local ampliada. Ha d’in·

cloure la passarel·la residencial.

2. Xarxa de gestió, control i segure· tat. Es posarà una caixa on s’acaba la xarxa al costat de la presa on es connectarà la passarel·la.

3. S’ha de contemplar la canalització i el cablejat del vídeoporter a través del PAU. 4. Dotar de les infraestructures neces· sàries per l’eficiència energètica.

5. La xarxa de gestió, control i segu· retat ha d’estar connectada per un conducte amb el PAU i el quadre elèctric.

Nivells de la ‘Llar digital’: 1. Tres nivells: alt, mitjà i bàsic.

2. Per a cadascun dels nivells s’ha de disposar d’un nombre mínim de ser· veis i cobrir totes les àrees o grups de serveis.

3. Els serveis tenen diferents funciona· litats que es ponderen. D’aquí s’obté un barem que puntua el servei.

Joan Mª Ribes R Gràfic 1 - Registre d’acabament de xarxa.

Col·legiat/Associat 704

31

0 0

La lenta pero imparable transición de la versión 4 del protocolo IP hacia la nueva IPv6 abre una nueva era de Internet, caracterizada por un número casi ilimitado de direcciones web disponibles, y sustentada en el sinfín ventajas que aportará a la comunidad internauta. Se resumen aquí algunas de las múltiples opciones de negocio que ofrece IPv6, empezando por la rebaja del coste de desarrollo de aplicaciones.

al reto de desencorsetar su crecimiento, sujeto hasta ahora a los límites que le im-

pone IPv4, que desde hace tiempo se intentan soslayar mediante el recurso a la popular tecnología NAT (sigla anglosajona de ‘Traducción de Dirección de Red’), resumida en el procedimiento de acceso a Internet de múltiples ordenadores o redes privadas, usando una sola dirección pública. El retraso que padece por ello el proceso de transición inevitable hacia el nuevo protocolo IPv6 supone no sólo un grave contratiempo en el despliegue de mayor ancho de banda, sino también un lastre en la puesta en servicio de nuevas aplicaciones que demandan una mayor velocidad y capacidad de acceso, lo que equivale a una considerable pérdida de oportunidades en innovación y negocio.

Ante este escenario, el despliegue de IPv6 se perfila como el habilitador de la innovación que se requiere en la Red, dado que permite recuperar su paradigma inicial de comunicación

Los sensores y actuadores son dispositivos que se han incorporado recientemente al mundo IP, pues anteriormente utilizaban protocolos propietarios. IETF ha desarrollado el protocolo 6LOWPAN, que tan sólo utiliza IPv6 (por el ahorro energético que supone). Permite que diminutos sensores y actuadores sin conexión a red eléctrica utilicen comunicaciones inalámbricas, con un consumo tan reducido que las baterías pueden duran varios años, o incluso recargarse automáticamente con la luz ambiente mediante pequeñas microcélulas solares, movimiento, etc. El uso exclusivo en este caso de sólo-IPv6 se debe también a las características de autoconfiguración, el número de direcciones y la posibilidad de seguridad extremo-a-extremo.

No es exagerado pensar que en un futuro próximo cualquier objeto de nuestro alrededor pueda llegar a disponer de sensor, y sea por cuestiones de seguridad, de control energético o de otro tipo que ni cabe imaginar aún. Es lo que se ya se conoce como ‘Internet de las Cosas’ (IoT).

segura extremo-a-extremo. Asimismo,

Gestión de ‘utilities’ (SmartGrids)

IPv6 disminuye drásticamente el coste del desarrollo de aplicaciones, aunque

1

0

00

01011 00 0:1

0

0

0

: 0 0 0 0 0

energético, es el adecuado aprovechamiento de todas las fuentes de ener-

0

0

0

1

0

:

0 00

1

: A C 1 B 8

0

0 :

:

F

E

: 0 0 0 0 1

0

32

nos enfrentamos, además del ahorro

gía, y especialmente las renovables.

Utilizando

D

: 0 0 0 0 0

11111 0:1 1

0

00

: 0 0 0 0 1

0

E

:

F

:

1

0

1

: 2 0 0

0

:

0 0

0

0

: A C 1 B 8

0

D

0

Uno de los graves problemas a los que

:

: 2 0 0

0

resumen a continuación.

0 0

1

tivo. Algunas de las más destacadas se

0

10

en conjunto el mayor estímulo e incen-

:100000 01 0

00110 :00 1

aplicaciones y servicios, que suponen

00

01

expectativas de desarrollo de nuevas

0

0

A todo ello se añaden unas enormes

0

0

demanda de ingenieros cualificados.

0

:

su despliegue generará una creciente

0

tecnologías

relacionadas

con IPv6, como 6LOWPAN, así como conceptos de redes de sensores, también es posible impactar en el ahorro energético. Fuentes renovables como la

0

0

I

Sensores y actuadores

nternet se enfrenta

0

:

Innovación y negocio con IPv6

EMPRESA I SOCIETAT

C

1 0

00

:100000 01 0

0 11111 0:1 10 1

0

0

00

00

: 0 0 0 0 0

1

0

0

01011 00 0:1

0

1

F

0 : 0 0 0 0 0

0

0

: 0 0 0 0 1

0

0

E

0

:

1

10

:101011 00 0

0

: 0 0 0 0 0

0

0

10

0

: 0 0 0 0 0 0

1 00:1 1111

0

: 0 0 0 0 0

1

: 0 0 0 0 1

0

00

0

E

1

:

0

0

: 0 0 0 0 1

F

0

:

0

1

E

: 2 0 0

: A C 1 B 8

0 0

F

:

0

:

0

0

0

: A C 1 B 8

0

0

0

:

:

F

E

: 0 0 0 0 1

0

:

:

D

0

0

1

D

0

0

:

0

11

: A C 1 B 8

0

: 2 0 0

0

:

0 0

0

0

:

00011 1:0 0

:

00

0

D

0

0

0

: 0 0 0 0 0

0

0

1 :1 0 0 0 0 00 0

0

1

00

0

:

: 2 0 0

0

0

F

E

: 0 0 0 1

La domótica y tecnologías afines o aso-

0

0 0

: A C 1 B 8

Domótica/Inmótica

0

:

D

aprovisionamiento de gas, agua, etc.

0

no sólo de energía eléctrica, sino de

0

:

: 0 0 0 0 1

E

1

F

: 2 0 0

:

:

:

:

0

0 0

0

0

:

en gran medida a otros tipos de redes

F

E

: 0 0 0 0 1

0

lar, etc. El caso de las centrales de alar-

: A C 1 B 8

to de la red. Esto también es aplicable

dems, enlaces de radio telefonía celu-

D

tinuamente los consumos en cada pun-

otros medios de conexión, como mó-

0

hace preciso también monitorizar con-

culo con Internet, sino que ha utilizado

0

miles de puntos de la red. Además, se

sin duda que no ha fortalecido su vín-

:

: A C 1 B 8

las fuentes de energía localizados en

:

D

un control granular y automatizado de

1

0

Para mitigarlos, se hace indispensable

: 2 0 0

1

1

0 0

0

0

:

: 2 0 0

0 0

10

gunos casos pueden llegar a dañarla.

razones de su escasa penetración es

0 :000 1101

picos de saturación de red, que en al-

0

0

:

que implica la eventualidad de alcanzar

ble implantación comercial. Una de las

0 01

eléctrica de un modo no constante, lo

años pero no han logrado una acepta-

0

0

solar y eólica, aportan energía a la red

ciadas están disponibles desde hace

0

0

0

0

0

mas es un buen ejemplo. La ausencia

por tanto salvar vidas, gestión automá-

positivos en le mercado que permiten

de integración de estas tecnologías con

tica de accidentes, supervisión del trá-

que aquellos antiguos puertos serie,

Internet ha sido precisamente la falta

fico y del estado de las carreteras, etc.

por ejemplo en centralitas telefónicas,

de conectividad extremo-a-extremo, es

obtengan conectividad IP de forma

Monitorización remota y videovigilancia

transparente. Esta tendencia se está

Los sistemas de monitorización remota

fabricantes de todos estos dispositi-

Intelligent Transport Systems

y videovigilancia de edificios, viviendas,

vos y cada vez es más habitual que

Desde hace varios años, los fabrican-

vías férreas, carreteras, etc., son cada

quienes se conectan a esas centralitas

tes de automóviles han apostado por

vez más necesarios. Para hacernos una

telefónicas para su gestión no sean

unificar los centenares de protocolos

idea cabal de su utilidad, basta pensar,

personas, sino otras máquinas para

de comunicación entre los diferentes

por ejemplo, en el número de sensores

realizar una tarea que puede estar

dispositivos del interior de los vehícu-

alojados en una vía de tren de alta velo-

completamente automatizada.

los. En uno de los proyectos de alcance

cidad, o en el de dispositivos del mismo

europeo en el que participó Renault se

tipo sensor y actuador incorporados a

Redes móviles 4G (LTE)

decidió utilizar IPv6 para homogeneizar

cualquiera de los telescopios utilizados

La nueva generación de telefonía celu-

la protocolarización tanto en el interior

por científicos de todo el mundo.

lar LTE (‘Long Term Evolution’, popu-

decir la existencia de NAT en Internet, cosa que resolvemos con IPv6.

del habitáculo como para la comunica-

convirtiendo en una realidad para los

larizada como 4G) se basa exclusivamente en IPv6. Tiene mucho que ver

con vehículo. Esta inicitiva demostró

Comunicaciones Máquina-a-Máquina (M2M)

su utilidad tanto para los servicios de

Internet conecta cada vez más má-

supone la NAT para las redes móviles,

información y entretenimiento como

quinas que personas. Desde hace

a las que daña del modo siguiente.

para incrementar la seguridad vial y

algunos años, existen numerosos dis-

Puesto que el uso de NAT obliga al en-

ción con el exterior, e incluso vehículo

en este caso el gran inconveniente que

33

0

00

0

: 10000

01

00

0

0 0

0

0

0

10

00

:111111 00

0 0 10

00

0

1

0 : 0 0 0 0 0

0

:111111 00

00

1

0

0

0

0

0

0

F

E

:

:

: 0 0 0 0 1

01011 0:1 00

0

0

00

01011 0:1 00

: 0 0 0 0 0

1

00

0

F

E

:

:

: 0 0 0 0 1

: A C 1 B 8

: 0 0 0 0 0

0

0

1

D

1

0

:

0

0 :

00

0

0

00

:111111 1 00

: 0 0 0 0 1

1

1

00

0

0

11

01011 0:1 00

0

0

E

0

0

F

10

: 0 0 0 0 0

0

0

: 1

0

: : 0 0 0 0 1

000110

0

1

:111111

0

0

1:0

E

0

00

00

:

: A C 1 B 8

11

0

00

F

: 0 0 0 0 1

:

1

:

E

: 0 0 0 0 0

F

0

: : 2 0 0

D

0

0 0

0

0

:

0

0

0

000110

00

1:0

: 10000

0 00

01

0

0

00

00

0

0

: 10000

0

01

0

0

00

0

: A C 1 B 8

0

0

1

1

00

01011 0:1 00

0

0

existe NAT, a pesar de lo cual se con-

1

0

1

0

que suficientes, sino que además no

: 2 0 0

0 0

D

sólo disponemos de direcciones más

:

0

clientes (servidores). Con IPv6, no

0

0

0

:

terminales celulares, puesto que com-

partir recursos de diferentes redes y

1

1

fastidia también a los fabricantes de

En todas estas áreas se trata de com-

: 2 0 0

0 0

0

además de perjudicar a los operadores

‘Cloud computing’, GRIDs y virtualización

0

1

de radio. Unos resultados nocivos que

la batería.

0

000110 1

cho de banda disponible en los enlaces

tamaño y mayor capacidad de carga de

00

consumo tanto energético como de an-

piten por ofrecer dispositivos de menor

0

0

:

: 10000

0

dicha conexión, ello supone un mayor

: A C 1 B 8

la utilización de recursos (puertos) en

D

dos ‘keepalive’, que indican a los NAT

01

1:0

paquetes de información denomina-

00

00

0

0

vio sostenido (cada 30 segundos), de

0

0

:

1

0

0

0

1

11

: A C 1 B 8

0

:

: 2 0 0

1

D

0

0 0

000110

:

1

1:0

1

0

EMPRESA I SOCIETAT

0

0

:

: 2 0 0

0 0

Alertas de catástrofes

virtuales, y de nuevo se hace indispen-

extremo seguras. En Francia e Italia

Catástrofes como terremotos y tsuna-

sable el uso de IPv6.

ya existen proveedores que utilizan

mis podrían atenuar sus destructivas

IPv6 para ‘alquilar’ a los usuarios los

consecuencias mediante el acceso de

tiempos muertos de sus ordenadores

los perjudicados a información anti-

Servicios de información y publicidad dinámicos

domésticos y de oficina a modo de

cipada sobre su irrupción y eclosión.

Cada vez es más numeroso el parque

GRIDs. De esta forma los terminales

Ahora mismo, en la región de Asia Pa-

de paneles informativos, de señaliza-

financian los costes de sus propias co-

cífico ya se está llevando a cabo pla-

ción vial en las ciudades y carreteras,

nexiones, lo que a su vez genera una

nes de este tipo por parte de institu-

cuya eficacia podría incrementarse no-

mayor demanda de banda ancha y ne-

ciones públicas y utlizando IPv6. Con

tablemente direccionándolos con IPv6.

gocio para todos los implicados.

su ayuda, se proporciona información

siguen

comunicaciones

extremo-a-

preventiva a los ciudadanos, a través

Juegos y otras actividades on-line

Electrodomésticos inteligentes

de redes de banda ancha, incluso con

Ya existen algunos fabricantes de con-

Casi todos los electrodomésticos in-

simples luces y sirenas de aviso que

solas de juegos que están trabajando

corporan software y están sujetos a

se pueden conectar a la red del hogar

en servicios on-line basados en IPv6,

errores, por lo que disponen también

o de la oficina.

dados los evidentes beneficios.

de sensores que indican el tipo de fallo o avería. En el supuesto de que

Defensa y orden público

tales dispositivos estuvieran conecta-

Es cada vez más habitual que las fuer-

dos a Internet, sería muy fácil actua-

zas de defensa y orden público utilicen

lizar o incluso reparar algún fallo del

como arma, sistemas de comunica-

programa mediante la intervención a

ción, de posicionamiento, y un sinfín

distancia de los propios fabricantes o

de otros dispositivos a modo de PAN

incluso de los ISPs, o terceras compa-

(Personal Area Network), que a su vez

ñías, que podrían ofrecer servicios de

se conecta mediante un único sistema

mantenimiento preventivo, reposición

de acceso a la red del grupo o incluso

automática de repuestos, etc.

Jordi Palet

mediante Internet, con redes privadas

CEO/CTO, Consulintel

34

ofertes COMERCIALS I SERVEIS

Salut a bon preu per als ’telecos’ Triple opció d’assegurança mèdica de Sanitas, Adeslass i FIATC

L

es mútues d’assegurances Sanitas, Adeslas i FIATC posen a disposició dels col·legiats/associats

i també dels seus familiars directes, cobertures molt àmplies a preus preferents per als diferents serveis de salut.

Les tarifes exclusives per a tots nosaltres són les següents:

Sanitas 0-2 anys:

35,06 €/mes

3-19 anys:

31,57 €/mes

20-29 anys:

34,50 €/mes

30-44 anys:

39,50 €/mes

45-59 anys:

46,50 €/mes

60-64 anys:

68,00 €/mes

Inclou l’accés a totes les especia-

Sanitas, Adeslas i FIATC ens ofereixen una triple opció de pòlissa de salut en condicions molt avantatjoses. Són fruit dels acords signats darrerament pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) amb totes i cadascuna d’aquestes tres mútues d’assegurances, a través de RSM Seguros.

FIATC 0-2 anys:

35,97 €/mes

3-19 anys:

30,45 €/mes

20-29 anys:

45,86 €/mes

30-44 anys:

52,13 €/mes

45-59 anys:

61,97 €/mes

60-65 anys:

75,86 €/mes

Per a l’assegurança dental, no inclosa en la tarifa anterior, el preu suplementari és de 3 €/mes.

Pel que fa al límit d’edat de contractació, és de 76 anys i no té límit de permanència.

Els serveis exclusius que ofereix són de dos tipus: 1) Club Salut: acupuntura, homeopatia, balneoteràpia, logopèdia…

Tots ells amb unes condicions de preu especials.

litats mèdiques i quirúrgiques i a

2) Vida sana on-line: permet ac-

proves diagnòstiques i mètodes

cedir a diferents serveis on-line atesos per especialistes, com

terapèutics.

Per a l’assegurança dental, no

Adeslas

ara consells, prevenció i informació.

inclosa en la tarifa anterior, el preu suplementari és de 2 €/mes.

0-44 anys:

36,50 €/mes

45 a 64 anys:

50,50 €/mes

Més de 64 anys: 68,00 €/mes

Cal dir també que en cas de tenir una

A més de les cobertures tant en me-

companyies, us podeu acollir a les nos-

dicina primària, especialitats i mitjans de diagnòstic, com urgències i hospitalització, s’ofereixen diferents serveis complementaris, com ara la psicoteràpia, l’homeopatia, els plans de prevenció i el ClubAdeslas.

Inclou cobertura Plus Dental i manté el límit d’edat de contractació fins als 64 anys.

36

pòlissa anterior amb aquestes tres tres condicions preferents.

Podeu consultar les condicions i cobertures en la vostra àrea privada de www.telecos.cat, entrant en l’apartat de serveis/ofertes comercials.

Per qualsevol consulta al respecte, només cal que ens envieu un email a l’adreça: secretaria@telecos.cat Y

M茅s informaci贸:

www.telecos.cat 37

‘Inter nos’

Com és l’endemà d’un càrrec públic?

Per què els enginyers som una espècie tan estranya en les administracions públiques? Com a enginyer, crec que el sector s’hauria d’involucrar molt més en la gestió pública i deixar de jugar el paper de proveïdor o d’espectador per passar a governar el timó. Juguem a preguntar-nos com seria una societat dirigida per enginyers?

D

Aquesta és probablement la idea que

I no és tan important haver estat un

més em va venir al cap la setmana del

bon càrrec públic, sinó arribar a ser un

meu cessament, si bé també és cert

bon ex-càrrec públic, que al cap i a la

que amb les eleccions tenia ja la sen-

fi, és el que acabaré sent més temps al

sació d’etapa feta i acabada.

llarg de tota la meva vida, espero.

Jo sempre he militat en l’independen-

Quan comences ets molt conscient

tisme, polític i no polític, parlamentari

del motiu pel qual ocupes la cadira

i extraparlamentari, però mai he tingut

(confiança política i en el millor dels

la vocació ni se m’ha passat pel cap de-

casos un cert perfil de professional

dicar-me a la política professionalment.

competent en la matèria) però també

De fet considero que tots en som de

és veritat que a mida que va passant

polítics, fins i tot aquells que en par-

el temps, poc a poc comences a creu-

len malament, però el fet és que l’ofe-

re que no hi ha ningú més ben prepa-

riment que se’m va fer en el seu mo-

rat per ocupar aquest lloc, i aquest és,

ment quan treballava a General Electric

precisament, el moment en el que cal

d’incorporar-me al govern catalanista i

buscar nous reptes.

d’esquerres em va donar l’oportunitat de tornar a establir-me a casa d’una

No és que tingués mai la sensació

manera permanent, sense tant anar

d’haver nascut per ocupar la Secretaria

amunt i avall, em va permetre apren-

de Telecomunicacions i Societat de la

dre, i a més, servir al meu país i a la

Informació o abans la direcció gerèn-

seva gent, tornant a la societat una part

cia del Centre de Telecomunicacions

del que la societat havia invertit en mi.

i Tecnologies de la Informació, però com en tot, la gestió dels tempos és

No sé si vaig acceptar el repte per in-

molt important i cal identificar a temps

consciència o per desconeixement. Em

els finals d’etapa. He fet el que volia

va ajudar no saber res del sector de les

fer, com ho volia fer i per descomptat

TIC a Catalunya, ni del sector públic.

que han quedat coses pendents, però

Això em va permetre qüestionar-ho tot

e la mateixa manera

no n’hi ha sempre alguna per acabar?

i pensar les coses d’una manera una

que quan es nome-

Precisament la gràcia és deixar-ne, al

mica diferent.

nen els càrrecs pú-

menys una per fer, que qui vingui al

blics després d’una

darrera tingui l’oportunitat d’aportar el

He fet el millor que sé fer, que és tre-

alternança

seu valor.

ballar, i ho he fet amb il·lusió. M’he di-

política,

no es fa perquè aquests siguin les per-

vertit, molt, i he après també molt. He

sones més ben preparades per ocu-

tingut el privilegi durant 7 anys de

par-los (per molt que algú gosi a parlar

tenir cada dia de les 8 del matí

del govern dels millors), quan hi ha

a les 8 de la nit les perso-

un nou canvi de govern i aquests són

nes que més en saben de

cessats, tampoc es fa necessàriament

tot, explicant-me el que

perquè la feina que han estat desenvo-

estaven fent i el perquè

lupant hagi estat dolenta del tot.

ho estaven fent.

38

Governar és fàcil. Cal saber escoltar

critiquen, fessin una passa

tothom, cal saber el model de país que

endavant, fent seva la frase

vols construir, cal el suport i confian-

de Joan Fuster: “la política,

ça dels teus caps, i cal tenir un equip

la fas o te la fan”.

potent, honest, treballador i motivat. Jo he tingut la sort de tenir tot això, de di-

Com a enginyer, crec que el

vertir-me i d’aprendre... i a més a més,

sector

m’han pagat i tot per fer-ho!!!

molt més en la gestió pública, i

s’hauria

d’involucrar

deixar de jugar el paper de proveEs parla moltes vegades del sou dels

ïdor o d’espectador per passar a go-

càrrecs públics. Jo crec que els càrrec

vernar el timó.

públics estan molt ben pagats. És cert que al sector privat feines semblants

L’altre dia feia un cafè amb un amic i

estan molt més ben remunerades,

company del sector i em deia que els

racó, apartat, en algun organisme peri-

però també és molt cert que la majoria

polítics d’esquerres eren funcionaris, i

fèric, que no pas buscar un nou repte

de la gent té sous molt més baixos.

els polítics de dretes eren empresaris,

al sector privat.

de manera que en acabar la seva tasca Com en tots els col·lectius he trobat

al servei públic tenien, tots, les seves

De tota manera des del primer dia que

gent de tota manera i de tota mida.

vies diferents de retorn assegurades.

treballo en nous projectes i en noves

Bons, mediocres i dolents. Gent que

idees i he tornat a recuperar la gestió

mesura el seu poder més per la capa-

Els enginyers, de dretes i d’esquerres,

del meu propi temps. L’actitud és im-

citat de bloqueig que no pas per la ca-

ho tenim una mica més complicat. No-

portant, i el suport dels amics i com-

pacitat de facilitació. Gent que escolta

més aquest pot ser el motiu que faci

panys també ho és, i molt. Mentre es-

i aprèn amb tu, i gent que no escolta i

que siguem una espècie tan estranya

pero un nou projecte professional, he

de la que no val la pena aprendre’n res.

en les administracions públiques. Ju-

trobat la manera de fer i desfer, anar i

guem a preguntar-nos com seria una

venir, divertir-me i construir nous pro-

societat dirigida per enginyers?

jectes. Tot això, fent de freelance i grà-

He trobat moltes persones que han fet de la crítica a la classe política un es-

cies als qui us esteu deixant il·lusionar.

port de lleure. Val a dir que la política

Si no ets funcionari, mentre ets al sec-

és l’instrument de les classes treballa-

tor públic no acumules antiguitat, els

Sigui com sigui és un mal negoci. De

dores per governar; les classes pode-

cessaments són acomiadaments a

fet jo mai us recomanaria que prengu-

roses ja tenen els diners i la influència

precari (sense indemnització), ara tot

éssiu el camí que vaig gosar encarri-

per a fer-ho. Per tant, és molt impor-

just tens dret a l’atur com qualsevol

lar ara fa 7 anys. Però amb la mateixa

tant ser conscients que si la política

treballador, les incompatibilitats et li-

seguretat i contundència amb que us

no funciona perjudica molt més a l’es-

miten sense que siguin compensades

dic això, també us haig de dir, que si

querra que no pas a la dreta. Per altra

econòmicament... El panorama no és

pogués tornar enrere i tornar a rebre

banda seria bo que molts dels que la

massa positiu, especialment si a part

la trucada que vaig rebre mentre era a

de la legalitat un dóna importància a

Bangalore ara fa ja 7 anys, sense dub-

l’ètica, l’estètica i la moral.

tar-ho, tornaria a dir que sí.

El sistema no està pensat per actors que des del sector privat saltin al sector

públic

una

temporada i després retornin al sector privat. Sovint és molt més fàcil

la

recol·

locació al sector públic en un

Jordi Bosch Col·legiat/Associat 1.308 Exsecretari de Telecomunicacions i Societat de la Infomació de la Generalitat

39

calidoscopi

La mejor fiesta universitaria Telecogresca’2011 convoca 10.000 asistentes

El pasado 8 de abril los estudiantes de la ETSETB celebraron por todo lo alto la 34 edición de la Telecogresca, un añejo y magno jolgorio musical que ya es un clásico de la tradición festiva de la comunidad universitaria catalana.

E

l cartel de la Telecogresca’2011 combinaba artistas de primera línea como Los Delinqüentes,

Mishima o conocidos DJs del ambiente barcelonés (Albert Neve y Javi Mula) con grupos emergentes como Bongo Botrako o Pol 3.14, que se dieron cita en el Sot del Migdia (Montjuïc) ante 10.000 jóvenes ávidos de ‘gresca’. La noche comenzó con Pere Farrero, un Dj de la casa que acabó siendo aclamado por el público, y Mal Trago, ganadores de la tercera edición del concurso Engresca’t,

Ya en la recta final apareció Buffet Li-

todas y cada una de las normativas que

premiado con la actuación en la Teleco-

bre, que cerró la sesión en el escenario

van surgiendo a nuestro paso y que ha-

gresca y también con la grabación de

de los DJs, mientras en el principal se

cen de una fiesta organizada por unos

un disco por cortesía de la discográfica

sucedían los Pol 3.14, que dieron un

simples estudiantes, un enorme laberin-

Casafont Records. El festival continuó

respiro a un público frenético momen-

to aún más complejo que un gran festi-

con Javi Mula en la parte electrónica,

tos antes de aparecer los encargados

val. Por todo ello, nos vemos en la obli-

que sustituyó a Wally Lopez, ausente

del fin de fiesta, unos Bongo Botrako

gación de expresar nuestro desamparo

por motivos de salud, y que cumplió

muy prometedores. Y que no defrauda-

frente a tantos entes públicos como in-

ampliamente con las expectativas. En

ron a nadie, puesto que supieron agitar

tervienen en la tramitación de permisos

ese instante sonaban en el otro esce-

de nuevo a la multitud con su rumba

y anunciar que a partir de ahora nuestro

nario unos Mishima en plena forma

de Tarragona y elevaron así a la máxi-

objetivo primordial será la consecución

(justo un mes antes habían estado en

ma expresión ese entusiasmo que nos

de una catalogación por parte de la Ge-

el Palau de la Música haciendo un ‘sold

dejó a todos tan buen sabor de boca.

neralitat para proteger los rasgos que creemos fundamentales de esta fiesta,

out’), que consiguieron dejar sin aliento a la multitud congregada a la fiesta, que

El resumen del resultado global, tradu-

en su parte electrónica fue un ‘nonstop’

cido en 10.000 personas disfrutando de

que dio paso al Dj Albert Neve ante un

una noche increíble y en un ambiente

público ansioso de verlo en acción. A

inmejorable, resulta tan sumamente

eso de la medianoche ya estaban ac-

alentador para los organizadores de la

tuando unos pletóricos Delinqüentes,

Asociación Cultural Telecogresca, que

que se presentaron en formato acústi-

compensa con creces el duro trabajo

co compartido con Tomasito, que con

que supone lidiar con tantos y tan va-

su rumba llevó la fiesta a su momento

riados inconvenientes como plantea el

álgido. Era la actuación más esperada y

reto de llevar cabo cada una de las edi-

el público enloqueció.

ciones. Y es que tenemos que cumplir

40

en cuanto a formato y localización.

Anxo Armada Presidente A.C. Telecogresca

Nova targeta Visa exclusiva

Gaudexi de tot un món de nous avantatges

OFERTA PER A:

La seva targeta Visa totalment gratuïta amb una imatge dinàmica i moderna, amb la qual podrà disposar de molts avantatges: • Sense quotes anuals • Crèdit mensual de 1.000 euros ampliables

SabadellAtlántico i SabadellSolbank són marques registrades de Banc de Sabadell, S. A.

• Assegurança d'accidents gratuïta fins a 120.000 euros • Magnífics regals només per usar-la en seves compres (1)

Sol·liciti ara la seva targeta Visa gratuïta al 902 383 666.

i emporti's aquest fantàstic rellotge de regal(2)

(1) La concessió de la targeta Visa exclusiva del seu col·lectiu està condicionada a les comprovacions i a l'anàlisi de risc que el banc consideri a cada moment. La targeta Visa estarà sempre vinculada a un compte SabadellAtlántico, Banco Herrero o Solbank. En el cas de no disposar prèviament d'un compte a alguna d'aquestes entitats, s'obrirà en el moment de la concessió de la targeta.

(2) En el cas d'esgotar-se el regal, aquest se substituirà per un altre de similars característiques i d'igual o major valor. El regal es lliurarà només en els casos que la sol·licitud hagi estat acceptada i en el termini màxim de deu dies una vegada el titular hagi recollit la targeta.

calidoscopi

Comunicacions informàtiques i de dades Autor: William Stallings Editorial: Fundació Torrens-Ibern Manual organitzat en sis parts, la primera de les quals fa una introducció global, que inclou una descripció genèrica de les comunicacions de dades i les connexions en xarxa, concertament del model d’interconnexió de sistemes oberts (l’anomenat OSI, de l’anglès open system interconnection), a més del conjunt de protocols TCP/IP i d’altres.

La segona es dedica a le comunicacions de dades i centra l’atenció en el seu intercanvi entre dos dispositius connectats directament.

En aquest àmbit restringit, s’analitzen els aspectes clau de transmissió, interfície, control d’enllaços i multiplexatge. A continuació s’analitzen les xarxes d’àrea estesa i s’examinen les tecnologies tradicionals de l’intercanvi de paquets i la commutació de circuits, així com també les xarxes més recents ATM i xarxes WAN sense fil. En la quarta, s’exploren les xarxes d’àrea local (tecnologies i arquitectures que s’han desenvolupat per a les connexions de xarxa a través de malles de curta distància), es repassen els mitjans de transmissió, les topologies, els protocols de control d’accés a mitjans, que són els ingredients clau d’un disseny de LAN, i també els sistemes LAN estandarditzats específics.

Els dos darrrers s’ocupen, l’un, dels protocols de connexió de xarxa: principis arquitectònics i mecanismes necessaris per intercanviar dades entre ordinadors, estacions de treball, servidors i altres dispositius de tractament de dades (relacionats basicament amb el conjunt de protocols TCP/IP), i l’altre, de les aplicacions d’Internet. Disponible en format electrònic en aquest enllaç: http://www.torrens-ibern.cat/?page_id=401&did=4

42

publicacions

Radiocomunicaciones.

Viajando a través de las ondas Autor: José Manuel Huidobro Editorial: Creaciones Copyright Sense cap altra pretensió que la de divulgar de manera molt amena i planera la ciència de les radiocomunicacions, es repassa en cinc capítols l’evolució històrica de las ones de ràdio a través de la seva aplicació als diferents avenços tecnològics en l’àmbit de les telecomunicacions. El primer, de caire introductori, fa la descripció panoràmico-històrica des de les primeres passes de la comunicació fins a l’actual univers Web. A continuació, explica la radiodifusió i la televisió. El quart centra l’atenció exclusiva en la telefonia mòbil, un de los serveis tecnològics essencials del moment actual, i en l’últim es capbussa en les múltiples opcions tecnològiques disponibles en mobilitat. En el capítol introductori, l’autor cita la famosa frase d’Isaac Newton (“si he aconseguit de veure-hi més lluny és perquè em vai recolçar en les espatlles de gegants“), per concloure que els gegants del sector de les telecomunicacions on es van recolçar els científics, a partir de principis del segle passat, van ser les transmissions radioelètriques (que va portar al desenvolupament de la ràdio, la televisió, les microones, les comunicacions mòbils, els satèl· lits, etc.) i elèctriques (que al seu torn van donar lloc al telèfon, el cable submarí, la telegrafia i, genèricament, a les xarxes de telecomunicacions), ambdues potenciades amb la introducció i aplicació de la informàtica (processadors, software i ordinadors), per augmentar les seves possibilitats i poder oferir nous serveis.

CMT Blog http://blogcmt.com/ El blog de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT), òrgan regulador del nostre sector, centra l’atenció en aspectes regulatoris i de telecomunicacions en general amb l’objectiu “d’explicar qui s’amaga darrere d’acrònims impronunciables i de tecnicismes amenaçadors”. Ho diuen els seus autors, del departament de comunicació de la CMT, i afegeixen que volien “obrir un nou canal de comunicació amb aquelles persones interessades en el sector i amb el conjunt dels usuaris, amb la finalitat de divulgar i donar a conèixer de manera directa les accions de la Comissió”. El blog ofereix també, per descomptat, l’opció d’afegir comentaris. Disposa, a més, d’una bústia especial per resoldre qualsevol consulta i suggeriment relacionats amb el blog, el sector de les ‘telecos’ i la regulació en general. En aquest cas, cal contactar a través de l’email: blog@cmt.es Pel que fa a la pròpia web de la CMT, disposa d’un apartado anomenat ‘Información al Ciudadano’ on s’expliquen els drets ciutadans i cóm es presenta una reclamació, entre moltes altres coses. Una àrea temàtica, aquesta dels drets dels usuaris, que el blog també contempla. Concretament, els tracta en les àrees de contingut encapçalades amb aquests títols: ‘Regulación y usuarios’, ‘La regulación de la banda ancha: los precios’ i ‘Cómo constituirse como operador’.

tribuna

Llei, àmbit i Col·legi ’Institut d’Estudis Ca-

Tufts, respectivament, exposen que la

talans defineix ‘àmbit’

insatisfacció generada per un servei és

com a ‘conjunt de tot

directament proporcional a la distància

allò en què una institu-

des d’on s’ofereix. Una premissa a par-

ció o una persona són

tir de la qual arriben a la conclusió que

competents’.

les forces centrífugues provocades per aquesta insatisfacció contribueixen a es-

Fa més de 10 anys que 532 enginyers

tablir la mida que correspon a una na-

de telecomunicació catalans van de-

ció. Doncs això és el que cal extrapolar al

manar per escrit la constitució de la

nostre cas, que és només el d’un àmbit.

Miquel Ramírez Degà del CETC

Demarcació del Col·legi d’Enginyers de Telecomunició a Catalunya i la posteri-

Al capdavall, la solució política més ha-

vigor, ha estat recalcada (pel que fa al

or creació del Col·legi d’Enginyers de

bitual d’aquesta mena de dissencions

propi àmbit d’actuació, delimitat enfront

Telecomunicació de Catalunya. No cal

sempre ha sigut la descentralització de

de la resta de l’Estat) per la Generalitat

dir que el període de latència ha es-

les decisions, de la producció de ser-

de Catalunya, tant en l’esmentat decret

tat més llarg del compte, sobretot per

veis, de manera que hi hagi prou pro-

com en les successives consultes pos-

a una professió acostumada a tractar

ximitat física per equilibrar les forces

teriors d’esclariment de tot plegat. S’ha

amb els mil·lisegons, però ja se sap…

centrífugues generades per la distància.

deixat molt clar en tots els casos que no hi pot haver cap altra interpretació, però

‘las cosas de palacio van despacio’ (la dita catalana és menys coneguda però

La vocació i raó de ser del CETC no és

una norma només estableix què s’ha de

igual d’explícita: ‘amb les coses de pa-

cap altra que la d’acostar la producció

fer o no s’ha de fer, però no impedeix

lau val més asseure’s’).

de serveis i d’activitats als enginyers ca-

l’acció (això correspon al lliure albir de

talans, sense que això impliqui deixar de

cadascú), només porta als seus execu-

El decret 140/2010, d’11 d’octubre va

banda els necessaris lligams de solidari-

tors a l’assumpció de les responsabili-

culminar l’aspiració de la majoria dels

tat i professionals amb els enginyers de

tats derivades dels seus actes.

nostres professionals, de tenir un Col·

la resta de l’Estat, substanciats a través

legi d’àmbit català, un Col·legi propi

del Consell de Col·legis, tal com passa

Ara, per tant, el repte que encarem és

que ens portés a ser amos de les nos-

en altres professions (enginyers indus-

aconseguir desenvolupar el nostre Col·

tres decisions, i amb una Assemblea a

trials, arquitectes, metges, advocats…).

legi. L’àmbit físic i la norma jurídica ens donen suport, però només amb el

dins de casa, en comptes de tan llunyaEl decret de creació del CETC esta-

treball en conjunt i per separat de ca-

bleix, de la mateixa manera que ho fa

dascun de nosaltres, i amb la respon-

En l’excel·lent llibre ‘The size of nations’

la Llei de Col·legis Professionals, que el

sabilitat i voluntat de fer-lo prosperar,

(MIT Press, 2003), els seus autors, Al-

Col·legi té competències exclusives en

aconseguirem que el Col·legi d’Engi-

berto Alesina i Enrico Spolaore, pro-

el seu àmbit d’actuació. Aquesta reali-

nyers de Telecomunicació esdevingui

fessors de les universitats de Harvard i

tat, derivada directament de les lleis en

la casa comuna de tots plegats. @

na (a 680 Km. concretament).

43