Revista Telecos 56 by Telecos.cat

56 juny 2012

‘La Nit’ exalta el triomf de la Mobile World Capital _ 4

Les enginyeries no són prou bon reclam per a les dones _ 8

John Hoffman, conseller delegat de la GSMA: “La capitalitat serà una eina real de progrés” _ 14

sumari

Any 18

Número 56

06/2012

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) C. Salvador Espriu, 45-51 (Polígon Pedrosa) 08908 L’Hospitalet de Llobregat Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat President de l’ACET i Degà del CETC: Joan Solé Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat

Pàg.

Sumari

Editorial 3

Continuant pel bon camí

Destacats 4

‘La Nit’ exalta el triomf del Mobile World Capital

Les enginyeries no són prou bon reclam per a les dones

Èxit de participació de la 3a Cursa Intercol·legial

I Taula d’Exercici de la Professió

Nova plataforma update.telecos.cat

Entrevista 14

John Hoffman, conseller delegat de la GSMA: “La capitalitat serà una eina real de progrés”

Tecnologia 18

Un RFID antierrors hospitalaris

Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr

El sector TIC català traspua optimisme

La Mobile World Capital posa en valor el ‘model Barcelona’

Col·laboracions: Ginés Alarcón Pere Alemany Javier Benedicto Joan Carles Castro Alfred Causi Josep Maria Colomé Jordi Duch Antoni Elias Estel Estopiñán Carles Flamerich Javier Lago Rafael Lucas José Manuel Huidobro Jordi López Josep Puy

El sistema Galileu comença a orbitar

‘Data offload’: anticongestió de xarxes mòbils

LED professional: la revolució lumínica

OptixCat: cal parlar de tecnologia

Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL. Dipòsit legal: B-17.897-99 L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Mirador:

Ofertes comercials i serveis 36

Conveni amb Caixa d’Enginyers

‘Internos’ 38

La innovació de les enginyeries

CMT: els estalvis es mengen les tovalles

Vincles 41

TSF cerca finançament solidari

Calidoscopi 42

Publicacions

Tribuna 43

Ofensiva recentralitzadora en telecomunicacions

editorial

Continuant pel bon camí

ncarem el segon any del nou Col·legi català i continuem pel bon camí. No hem superat ni de bon tros tots els entrebancs, però han deixat de ser l’impediment que semblaven ara fa poc més d’un any, quan tot just en posàvem la primera pedra. Si les di· ficultats del moment inicial no ens han aturat, sinó tot el contrari, ens han fet més forts, és perquè ens hem refermat cada dia en la nostra actitud decidida de treballar per allò en què creiem. Per bastir els seus fonaments, s’han creat les comissi· ons i grups de treball orientats a ac· tivar la participació de tot el col·lectiu en l’activitat col·legial i associativa, i s’ha donat un fort impuls a planteja· ments i línies concretes de col·

laboració amb altres col·legis profes· sionals. Sense anar més lluny, tenim la convicció que cal fer un pas deci· siu en tot el procés de creació de l’Agència de Qualificació Professio· nal de l’Enginyeria (AQPE), en col· laboració amb altres col·legis d’engi· nyeria. Tot plegat, amb l’objectiu de fer realitat un sistema de certificació dels nostres professionals amb equi· valència internacional. També és força notori, més enllà d’iniciatives de caire sinèrgic, que ens esforcem a desenvolupar un seguit d’actuacions orientades a superar les dificultats que ens han envoltat durant aquest curt perío· de de vida com a Col·legi català. En aquest sentit, hem d’agrair el suport de les administracions publiques de

Catalunya, que es tradueix amb una creixent ampliació de les línies de col·laboració amb el seu conjunt. Tot això, per descomptat, sense perdre de vista l’afany permanent de positi· var la nostra relació amb les entitats del nostre entorn professional pel bé dels col·legiats, la qual cosa no sem· pre té una resposta equivalent. I per últim, però no menys impor· tant, continuem impulsant, com sempre, l’ampli ventall d’accions i esdeveniments de referència per als enginyers de telecomunicació, en un context immillorable. Ni més ni menys que el nou escenari de ca· pitalitat mundial de la mobilitat que ostenta Barcelona, i del qual la dar· rera edició de ‘la Nit’ n’ha fet la seva proposta de contingut.

destacats

‘La Nit’ exalta el triomf de la Mobile World Capital Premis Salvà i Campillo 2012 Les TIC en majúscules ja tenen una cita anual de referència al nostre país. La festa per excel·lència dels ‘telecos’, rematada amb la gala del Premis Salvà i Campillo 2012, s’ha convertit per primer cop en la ‘Nit de les Telecomunicacions i les Tecnologies de la Informació’. Per dissetè any consecutiu, ‘la Nit’ ha marcat el sostre festiu del nostre col·lectiu amb una celebració d’alt nivell al World Trade Center de Barcelona el passat 14 de març. Una vetllada que ha servit, en aquesta ocasió, per assenyalar el triomf de la Mobile World Capital com el camí a seguir per tots nosaltres. La cita capdavantera dels professio· nals del sector TIC de Catalunya, orga· nitzada pel CETC/ACET, ja és només a un pas d’assolir la majoria d’edat. La 17a Nit de les Telecomunicacions i les Tecnologies de la Informació, ce· lebrada per tercer any al World Trade Center de Barcelona, va certificar el seu trànsit cap a la plena maduresa i consolidació, donant mostres d’una vitalitat envejable amb prop de mig miler d’assistents. Professionals, em· presaris, patrocinadors i representants polítics, institucionals i universitaris van començar protagonitzant el ja tra· dicional còctel-sopar previ a l’acte de lliurament dels Premis Salvà i Campi· llo 2012. Un preàmbul caracteritzat pel retrobament de tot el col·lectiu en una

al llarg de tota la celebració el director

començar prenent la paraula el degà

marató de dues hores de networking

general de Telecomunicacions i Socie·

del CETC, Joan Solé. Ho va fer cen·

que es perfila, any rera any, com l’in·

tat de la Informació, Carles Flamerich;

trant l’atenció en el “repte de transfor·

gredient essencial dels que integren

el director general d’Universitats, Lluís

mar el Col·legi i l’Associació als nous

‘la Nit’ i la posicionen al capdavant

Jofre; el vicepresident del Consell Au·

temps, d’acord amb el nou marc legal

dels esdeveniments de referència del

diovisual de Catalunya, Josep Pons; el

i d’atribucions i a la realitat del carrer”.

director general de Mitjans Audiovi·

Sobre això, va apuntar la necessitat

nostre sector a tot el país.

suals, Antoni Molons; i el delegat del

dels col·legis de “reinventar-se amb

Les diferents autoritats institucionals

govern de la Generalitat a Barcelona,

l’objectiu de tornar a ser els pals de

presents a la vetllada anual les encap·

Salvador Jorba.

paller per als enginyers, donar-los

pació, Francesc Xavier Mena, que va

Reinventar el Col·legi

formar-los, ajudar-los a emprendre i

excusar l’absència del President de la

Ja en la sala auditori del World Tra·

posar-los en xarxa”. En aquest mateix

Generalitat, Artur Mas, adduint motius

de Center de Barcelona, amb tots els

sentit, va assenyalar el seu afany “de

çalava el conseller d’Empresa i Ocu·

cobertura, certificar-los l’experiència,

personals ja coneguts per tots els as·

congregats pendents del veredicte

recuperar un terreny perdut amb la

sistents. També ens van acompanyar

dels Premis Salvà i Campillo 2012, va

societat civil aportant el valor afegit

del posicionament i la informació im· parcial davant l’administració i el món empresarial”. Va recalcar també que es tracta d’una “visió dels enginyers que darrerament no abunda” i per ferla prevaldre va anunciar que “totes les enginyeries de Catalunya estem treba· llant en un procés de concentració i de creació de sinèrgies que, tot guardant les identitats de cada col·lectiu, ens permeti mostrar-nos com un col·lectiu únic a la societat”. Ja en el tram final de la seva intervenció, el també president de l’ACET va acabar recordant “una fita de la nostra profes·

compromís per tirar endavant”), en va

sió: la gènesi del GSM a Europa”. Un

extreure aquesta lliçó: “Suplim amb

mèrit que va atribuir a “la unió i la orga·

enginy les eines que ens manquen per

nització”, a partir de les quals “Europa

evolucionar. La revolució industrial n’és

ha estat sempre present i amb força en

un exemple clar. Ara en tenim un altre:

aquest sector”. I extrapolant aquesta

la Barcelona Mobile World Capital”.

realitat a escala local (el d’una “nació sense estat”, fet que “ens ha obligat

S’arribava així al moment culminant

des de sempre a utilitzar l’enginy i el

de la cerimònia d’entrega dels Premis

R Jaume Ferrús reb el premi d’Honor de mans de Josep Pons, vicepresident del CAC. Q El degà del CETC, Joan Solé, entrega el Premi Telecom al president de Fira Barcelona, Josep Lluís Bonet, i al CEO de GSMA, John Hoffman.

destacats

R John Hoffman

R Jaume Ferrús

R Antoni Brey

Salvà i Campillo 2012 en les tres mo· dalitats: Premi Enginyer de l’Any, Premi d’Honor i Premi Telecom, atorgats a Antoni Brey, Jaume Ferrús i a la inici· ativa de la Mobile World Capital, res· pectivament. Premi Enginyer de l’Any. Concedit a Antoni Brey, director general del Grup Iviron, a més d’agraïr-lo i d’expressar la sensació de sentir-se afortunat per ha· ver-ne estat mereixedor, també va re· conèixer que viu amb freqüència aquest sentiment. Sobretot, “per la sort d’haver nascut en aquest raconet de món, on vivim relativament bé, en pau, en lliber· tat, hi ha muntanyes, boscos, mar, i és

que ens toca viure”. I per treure’n pro·

la indústria de telefonia mòbil i de les

també un lloc que permet que la gent

fit, va acabar resumint que “és qüestió

seves aplicacions, com la col·laboració

creixi, vagi endavant en els seus projec·

d’agrair-ho, aprofitar-ho i disfrutar-ho”.

entre els operadors i fabricants d’equi· pament. En aquest sentit, també va

tes”. Hi va afegir que “fins i tot és una sort poder-se mirar i entendre, amb els

Premi d’Honor. Atorgat a Jaume Ferrús,

remarcar que el desenvolupament de

ulls d’un enginyer de telecomunicació,

director general d’Imagina-Mediapro,

tot un any d’activitats i esdeveniments

tot el que està passant en el moment

va expressar la “gran il·lusió” que li feia i

programats sota el paraigua de la Mo·

de canvi i de transformació tan radical

després de fer un repàs a la seva llarga

bile World Capital determinarà el seu

i reeixida trajectòria, va al·ludir al seguit

resultat, que culminarà i es visualitzarà

“de moments transcents compartits

en el ressò de la propera i successives

amb companys ‘telecos’, gestionant el

edicions del Mobile World Congress.

seu treball i els seus coneixements”. Al seu torn, Josep Lluís Bonet va des·

Premi Telecom. Lliurat a la iniciativa

vetllar el principal motiu d’adjudicació

de la Mobile World Capital, van reco·

a Barcelona del concurs de capitalitat

llir-lo John Hoffman, CEO de la GSMA,

mundial de la telefonia mòbil, fent refe·

i Josep Lluís Bonet, president de Fira

rència a “la unió de tots els que hi han

de Barcelona. El primer, després de

intervingut per aconseguir que la capi·

donar-ne les gràcies, va assenyalar

tal catalana sigui un referent mundial

que la designació de Barcelona com

en l’àmbit de les aplicacions de les co·

a capital mundial del mòbil impulsarà

municacions per mòbil”. Sobre el seu

tant el desenvolupament del mercat i

resultat, va dir que s’havia aconseguit

“una eina fonamental per al desenvo·

GSMA i a l’amic John Hoffman, el seu

lloar “el gran èxit assolit amb la conse·

lupament tecnològic de la nostra eco·

Conseller Delegat, que ha fet confiança

cució de la Mobile World Capital”. De

nomia i de la nostra ciutat”. A més de

a la Fira i a la ciutat”.

qualificar aquesta fita “d’extraordinaria

cara al futur, tot i que no es va atrevir a predir-lo, va deixar clar que, l’única

per a Barcelona, per a Catalunya i per a

Cloenda

manera de fer-ho és protagonitzant-lo.

Espanya”, va voler agrair-la “a totes les

Un cop enllestida la cerimònia d’entre·

Això el va portar a concloure que “vos·

institucions, organismes i entitats que

ga de premis, va prendre la paraula el

altres, els ‘telecos’, sabeu com serà el

han treballats units per assolir aquest

Conseller d’Empresa i Ocupació de la

futur. I ho sabeu perquè esteu molt ben

triomf”. “En especial, va dir, a l’equip

Generalitat, Francesc Xavier Mena, que

predisposats a dominar-lo”.

de Fira de Barcelona, dirigit de mane·

després de felicitar els organitzadors

ra excel·lent per Agustí Cordón, i a la

per aquesta nova edició de ‘la Nit’, va

CETC/ACET

destacats

Les enginyeries no són prou bon reclam per a les dones Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació La seu del Parlament de Catalunya va acollir per sisè any consecutiu l’acte commemoratiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, organitzat conjuntament pel CETC/ACET i el COETTC. Celebrat el passat dia 17 de maig, va centrar l’atenció en ‘La dona en les telecomunicacions i en la societat de la informació’. L’auditori del Parlament de Catalunya va tornar a obrir les portes al nostre col· lectiu per celebrar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. El centenar d’assistents aplegats amb aquesta finalitat el passat dia 17 de maig va rebre la benvinguda de la presidenta de la Cambra catalana, Núria de Gispert, que va encapçalar la sessió inaugural fent una crida a “apro· fitar el talent de les dones” en l’àmbit TIC, especialment en aquests moments de crisi. A continuació va apuntar una dada que va planar al llarg de tot el de· bat de la taula rodona posterior sobre ‘La dona en les telecomunicacions i en

TIC “d’estratègic per a la recuperació i

La segona autoritat del govern català

la societat de la informació’. Concre·

la consolidació d’una realitat econòmica,

va acabar defensant un canvi en l’edu·

tament, va assenyalar que en totes les

social i cultural competitiva, preparada i

cació, a les famílies i a l’escola, amb l’objectiu de fer crèixer el nombre d’en·

enginyeries d’abast TIC la presència de

innovadora”, i va instar els seus profes·

les dones només arriba a un 20%. En

sionals a “no abaixar la guàrdia i insistir

ginyeres de telecomunicació, i es va

aquest sentit, es va doldre que fos un

en l’excel·lència, la recerca i la innova·

felicitar per la presència de cinc dones

món “dominat per homes que ocupen

ció”. Sobretot, va dir, per “mantenir Ca·

(quatre ponents i una moderadora, to·

bona part dels llocs de treball altament

talunya en la posició actual del rànquig

tes ‘telecos’), en la taula de debat pos·

valorats i ben remunerats”. Al mateix

d’excel·lència científica d’Europa, on

terior. Una taula rodona moderada per

temps, de Gispert va qualificar el sector

ocupa la desena posició”.

la vicedegana del COETTC, Mar Her· nando, i integrada per Meritxell Gime· no, sòcia fundadora i gerent de Draco Systems; Elisabet Golobardes, directo· ra de l’Escola Tècnica Superior d’En· ginyeria en Electrònica i Informàtica (ETSEEI La Salle); Sandra Mingot, di· rectora de desenvolupament de negoci de Mier Comunicaciones, i Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat i professora titular de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC.

“Ànim i optimisme” Centrada en el tema ‘La dona en les telecomunicacions i en la societat de la informació’, la primera intervenció, a càrrec de Meritxell Gimeno, va obrir la reflexió apuntant que la situació de minoria de les dones en el conjunt de les enginyeries evoluciona en sentit positiu. A més de mostrar-se satisfeta com a emprenedora (una opció profes· sional que implica, va dir, “estar dis· posat a enfrontar-se amb la incertesa per cercar oportunitats”), va sentenciar que “les dones encaixen bé en el sec· tor TIC”, i per això mateix va resumir el

(molt superior a altres eixos sòcioeco·

seu missatge en dues paraules: “Ànim

nòmics), i els va analitzar en el context

i optimisme”.

de la formació TIC de grau superior. Un

A continuació, Elisabet Golobardes va

teix a raó d’un 18% per a les dones i

començar resumint les conclusions

un 82% per als homes, proporció que, a

d’un estudi recent del World Economic

més, es manté força homogènia tant en

àmbit educatiu l’accés al qual es repar·

Forum, que reflecteixen la dotzena po·

el pas següent de les titulacions (15% i

sició d’Espanya en polítiques de gènere

85%) com en els resultats de l’exercici docent, amb un 18% de professorat TIC femení. La conclusió que en va treure és que “la discriminació per raó de gènere és inexistent” en el segment educatiu de les enginyeries TIC. Així i tot, es va doldre del baix nombre de dones que

dones”. Tot i així, va constatar que la

hi accedeixen i va plantejar l’interrogant

societat no pot prescindir del talent fe·

sobre les causes de la manca d’interès

mení per una senzilla raó: “Les empre·

de les dones per esdevenir enginyeres.

ses que són paritàries aconsegueixen més benefici econòmic”. Una situació

La tercera ponent, Pilar Díaz, va res·

que en l’àmbit de la política, va dir,

pondre a aquesta pregunta dient que

s’acosta en general a un grau de pari·

“la paraula ‘enginyeria’ encara és una

tat del 40%, amb l’única excepció dels

mena de barrera psicològica per a les

caps de llista, on es manté el monopoli

destacats masculí. Com a conclusió va subratllar que “la crisi és una oportunitat per al sector TIC, atès que resisteix millor la crisi que cap altre, a causa del seu ‘va· lor afegit’ que tots necessitem”. La darrera ponent per ordre d’inter· venció, Sandra Mingot, va remarcar l’estímul que suposa per a l’enginyera el cúmul de possibilitats que ofereix l’exercici professional de l’enginyeria, i en aquest sentit va aconsellar “inten· tar saber què volem ser quan siguem grans, per esbrinar així amb més certe·

nyeria”. Una possibilitat que Pilar Díaz

“poder arribar a gaudir d’un major grau

sa a què ens enfrontarem”.

va lloar a continuació dient que seria

de prestigi professional, que a més els

molt idoni per als més joves de poder

ompliria d’orgull”.

Acostar l’enginyeria als joves

visualitzar les aplicacions de l’engi·

Un cop enllestida la primera tanda de

nyeria per orientar millor les inclinaci·

Ja en la segona tanda de respostes a

reflexions de cadascuna de les po·

ons educatives”, i en aquest sentit va

les dues noves qüestions plantejades

nents, la moderadora va obrir l’inter·

apuntar l’encert de la UPC d’acostar les

per la moderadora, tant sobre el grau

rogant sobre què cal fer per afavorir

enginyeries als graus superiors d’en·

d’implicació dels cònjugues en matèria

l’acostament dels joves a la formació

senyament secundari. Un apropament

de conciliació laboral-familiar, com en

en enginyeria i com adonar-se de les

que la moderadora, Mar Hernando, va

relació a la paritat de representació en

oportunitats socials que ofereix la tec·

proposar que anés més enllà i arribés a

les jerarquíes professionals i empresa· rials per part d’ambdós sexes, la pri·

nologia. La primera de respondre, Me·

l’educació primària. O més lluny encara,

ritxell Gimeno, no es va atrevir a oferir

segons Elisabet Golobardes, partidària

mera ponent a prendre la paraula, Pilar

una recepta per “fer de l’enginyeria una

de la possibilitat “que siguin els avis i

Díaz, es va mostrar particularment pes·

opció sexi”, però va apuntar que “la

les àvies els que facin de prescriptors

simista. Va argumentar que “la Llei per

tecnologia d’ús més habitual, la de les

primerencs de les potencialitats de les

a la igualtat efectiva de dones i homes

xarxes socials, segurament afavoreix la

ciències i les tecnologies als seus nets,

hi hauria d’ajudar, però a l’hora de la ve·

predisposició dels joves”. Al seu torn,

atesa la influència que hi exerceixen”.

ritat els seus efectes no es noten ni en

Elisabet Golobardes, va destacar el bon

En canvi, l’esquer que va apuntar San·

la conciliació ni en la paritat”. En can·

paper que havia fet el programa Engi·

dra Mingot per a la majoria de joves,

vi, Sandra Mingot, va defensar que “la

nycat i va suggerir la necessitat d’es·

la característica general dels quals es

conciliació és cada cop més fàcil, mit·

tablir “models socials de referència en

l’elecció d’una opció formativa no vo·

jançant el teletreball”, però va admetre

TIC per incentivar les vocacions d’engi·

cacional, seria fer-los adonar del fet de

que encara no està prou implantat. S’arribava així al tram final del debat, que va culminar amb el col·loqui dels assistents, seguit de la cloenda a càr· rec del degà del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, Joan Solé, que en la seva al·locució va as· senyalar el descens de les vocacions TIC, arran de la crisi econòmica actual. També va subscriure i agrair les aporta· cions de les ponents de la taula rodo· na i ho va rubricar amb aquest colofó: “Ens cal enginyeres”. CETC/ACET

destacats

I Taula d’Exercici de la Professió El passat 27 d’abril es va fer la I Taula de l’Exercici de la Professió d’Enginyer de Telecomunicació. La convocatòria va esdevenir un punt de trobada entre els professionals de referència en l’exercici de la professió d’enginyer de tele· comunicació i una oportunitat immillorable per compartir coneixement, experiències i aclarir dubtes sobre el dia a dia del professional. Des d’una òptica d’exercici lliure o des de l’exercici dins de l’empresa, el professional de l’enginyeria de telecomunicació

Nova plataforma update.telecos.cat Formació continuada en enginyeria Ja està disponible una nova eina de consulta de

afronta les seves actuacions envoltat d’una sèrie de condi·

les nostres propostes formatives: la plataforma

cionants que ha de tenir en compte per poder fer bé la seva

www.update.telecos.cat. A més d’oferir accés a la

feina, com per exemple, quina és la seva responsabilitat civil

informació disponible a través de www.telecos.cat,

professional, com es poden fer servir els certificats digitals

inclou altres recursos sobre cadascun dels cursos en

o quins àmbits d’actuació ofereixen oportunitats actualment.

què participeu, com ara el seu contingut, documen·

Es va donar molta importància al fet de disposar d’una

tació addicional, fòrums online d’interrelació amb

assegurança de responsabilitat civil professional i l’avan·

companys i docents...

tatge de comptar també amb una assegurança col·lectiva,

L’Update també acull tota la proposta formativa del

ofertada pel propi CETC a través dels serveis de Control

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual

Col·legial.

us podreu beneficiar abonant el seu preu col·legiat.

A més, es va demanar al col·lectiu i a les pròpies institu·

Amb aquest intercanvi de serveis de formació

cions que construeixin els espais i mecanismes d’ajuda en

volem ampliar les opcions per als col·legiats d’amb·

aspectes relacionats amb la professió, el negoci i l’entorn

dues institucions. D’aquesta manera, tant uns com

que gira al voltant de cadascun dels nostres professionals.

altres podrem accedir als cursos a preus preferents.

Altres idees que es van posar sobre la taula són la trans· versatilitat de l’enginyer i l’apropament a altres enginyeries

Per a més informació i consultes:

i professions.

formacio@telecos.cat

Èxit de participació de la 3a Cursa Intercol·legial Més de 400 persones van participar el passat dia 12 de maig en la 3a edició de la Cursa Intercol·legial celebrada en un circuit a la zona de la Mar Bella de Barcelona. A banda dels participants, uns quants centenars de persones més, entre acompanyants, familiars i amics dels inscrits, van omplir el punt d’arribada i sortida, situat al moll de Mestral del Port Olímpic. Aquests esdeveniment arriba així al tercer any consecutiu, i ho fa com sempre, amb l’objectiu renovat d’unir els professionals de Catalunya a través de l’esport. Concretament, aplega la participació de 14 col·legis i associacions de professionals, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i el patrocini i la col·laboració de diferents empreses.

entrevista

“La capitalitat serà una eina real de progrés” John Hoffman és un dels principals responsables que Barcelona hagi repetit per setè any consecutiu com a seu del congrés de tecnologia mòbil més important del món, el Mobile World Congress (MWC). A partir de l’any vinent, a més, estrenarà la nova condició de capital mundial del sector, la Mobile World Capital, un títol que va rebre de mans del mateix Hoffman l’estiu passat després de mesos de pugna amb París, Munic i Milà.

uins resultats globals

marxa de nou i les relacions es tornen

en aquest cas Barcelona. Per això la ca-

espera assolir la GSMA

a refredar fins l’any següent.

pitalitat havia de ser una aposta estra-

amb la Mobile World Capital, una iniciativa

tègica amb visió a mig termini. Per aquest motiu vàrem pensar que teCom es va desenvolupar tot el procés

inèdita amb epicentre a Barcelona

nir una seu permanent, una casa ober-

fins al 2018?

ta durant tot l’any, seria fonamental per

d’elecció de Barcelona com a Mobile

Com ja vaig dir a la Nit de les Tele-

establir una referència i un focus de

World Capital? Primer, vàrem començar per escollir

comunicacions, som dins una indús-

contacte constant per a tota la indústria

tria global però nosaltres de fet no te-

i fonamentalment, per a tots els que no-

quina havia de ser la seu del Congrés.

nim una llar. Tenim una casa, de facto,

dreixen el Congrés. Treballàvem amb la

La idea de fer-lo a Europa va estar influ-

que és el Mobile World Congress, que

idea que tenir una seu de referència se-

ïda, fonamentalment, pel fet que des de

és com aquell refugi on tornar per Na-

ria bo més enllà d’una setmana a l’any

qualsevol part del món pots arribar-hi

dal a reunir-se amb la família, on anar

amb gran impacte per hotelers i sector

amb facilitat, cosa que no passa si pen-

un cop l’any. Però quan acaba, tothom

serveis de la ciutat que acull el Congrés,

sem amb els Estats Units o la Xina, tot

i que ho vàrem valorar seriosament.

A banda dels ‘pros’, quins contratemps

Després de decidir que el Congrés

va haver de superar la candidatura de

s’havia de quedar a Europa, com que

Barcelona?

es tracta d’un esdeveniment tant gran,

Qualsevol de les ciutats que anàvem

i tampoc hi ha gaires localitzacions que

avaluant podria haver estat la seu del

el puguin acollir, vam començar la va-

Congrés: grans instal·lacions i centres

loració d’altres ciutats, a més de Bar-

de convencions, hotels, transports...

celona, com Londres, París, Frankfurt,

El cas de Barcelona, per exemple, te-

Colònia, Roma, Milà, Amsterdam, Co-

nia un problema i era la manca de vols

penhaguen, Istanbul, Tel Aviv, Dubai,

internacionals, fet que la posava clara-

Abu-Dhabi... Volíem abordar diferents

ment per darrera de París, però pen-

punts de vista per veure com la ciu-

sàvem que l’èxit de la capitalitat havia

tat guanyadora podria donar resposta

de ser un èxit de les persones, i la pos-

a les necessitats del Congrés. El tema

sibilitat de treballar amb molts sectors

clau era que si una ciutat candidata no

de la societat la reposicionava al cap-

podia nodrir el Congrés no podria tam-

davant de la nostra llista. Per tot això

poc ser candidata a la capitalitat.

Barcelona, que també compta amb les instal·lacions de Fira, una clara predis-

Teníem un grup de 12 o 13 ciutats và-

posició política a favor del sector, el

lides, de les quals en vàrem citar 6 fa

recolzament de les Universitats i els

cosa d’un any a Londres per fer les pre-

principals nuclis empresarials, va ser

sentacions de les candidatures. El pri-

l’escollida.

mer dia vàrem avaluar les seves instal· lacions per acollir el Congrés, els hotels,

Quins altres resultats considera que

transports, restaurants, tots els serveis

es podran derivar de la Mobile World

necessaris al màxim detall. A partir de

Capital?

John Hoffman, Conseller delegat de la GSMA

llavors, vàrem avaluar les opcions per a

Engegarem projectes a Barcelona amb

És aviat per pronosticar qui formarà

la capitalitat, un tema molt més trans-

la idea que puguin tenir un impacte real

part dels diferents projectes, però som

versal amb el que volíem, sobretot, po-

i puguin ajudar a fer ni que sigui la vida

davant de propostes d’empreses de

der relacionar el nostre Congrés amb

de la gent un xic més amable, més sen-

tecnologia que es dediquen a fer que

la societat, pensant amb convenis amb

zilla, i només que un d’ells sigui expor-

passin coses. Per exemple, la tecnolo-

universitats o incubadores d’empresa,

table a d’altres parts del món, la capi-

gia NFC, que capacita l’intercanvi de

un llegat que pogués ser útil per a la

talitat serà una eina real de progrés. La

dades electròniques entre dos dispo-

ciutat en paral·lel al propi Congrés. Te-

nostra idea és que puguem portar gent

sitius mòbils que estiguin a prop, se-

níem algunes idees, però en aquesta

d’arreu del món perquè visquin aquí a

rà una peça important del M-Smart-

segona jornada vàrem demanar a les

Barcelona i desenvolupin projectes que

City. Tindrem enginyers i empreses de

ciutats que ens diguessin elles matei-

llavors puguin portar al seu país d’ori-

software capacitant terminals mòbils

xes què podríem fer treballant plegats

gen. Cal compartir experiències i què

per aconseguir, per exemple, que el Bi-

i el resultat va ser radicalment dife-

millor que fer-ho en el marc de la Mobi-

cing sigui de pagament per ús i no per

rent. Per exemple, París ens presenta-

le World Capital d’aquesta ciutat.

temporada, i que aquesta transacció

Ja que els projectes industrials i de

ma M-Health serà molt important per

va la seva proposta al voltant d’un gran congrés, més aviat com un festival plu-

es pugui fer amb el mòbil. El progra-

ral que involucrés tota la ciutat per fer-

desenvolupament de solucions se cen-

a la capitalitat de Barcelona ja que la

lo cada any més gran; Barcelona tenia

tralitzen en el Mobile World Hub, par-

indústria de la salut i les farmacèuti-

una proposta més cultural darrera... A

lem de protagonistes i objectius con-

ques tenen molt de pes i d’arrelament

més a més, Barcelona oferia una opció

crets en cadascuna de les cinc àrees

al territori. O per exemple, una institu-

de treballar conjuntament amb molts

d’influència del denominat M-Program,

ció com el F.C.Barcelona ja s’ha afegit

agents socials diferents (l’Administració,

que inclou el M-Wallet, M-SmartCity,

a les propostes que treballem des del

el Mossos, Guàrdia Urbana, Universi-

M-Health, M-Travel i M-Content. Amb

M-Content, per nosaltres una àrea molt

tats...), fet que la feia una proposta cla-

quines empreses compten i quins són

àmplia que cal anar focalitzant en acci-

rament diferenciada de totes les altres.

els reptes plantejats?

ons més concretes.

entrevista per generar acords. Per això, amb la

com una oportunitat per habilitar i ex-

creació ja podem agilitzar els contac-

plotar noves oportunitats. Si podem fer

tes iniciats i anar presentant noves col·

una xarxa d’alta capacitat i alta veloci-

laboracions com la ja anunciada amb el

tat permetrem que passin grans coses;

F.C.Barcelona.

sinó, el ciutadà acabarà tenint una mala experiència d’usuari i no funcionarà.

Què aconsellaria als responsables municipals de la capital catalana per ga-

Curriculum Vitae John Hoffman, nascut a Carolina del Nord, va llicenciar-se en Arquitectura a la Universitat de Michigan. Té un màster en administració d’empreses i ha estat president i conseller delegat de Roamware, director de BellSouth Mobility a Bèlgica i de Sonofon a Dinamarca. Entre el 1997 i el 2002 va ser director assessor sènior de GSMA, l’empresa que s’encarrega de l’organització del MWC i de la qual ara és conseller delegat.

Quina valoració fa dels mercats català

rantir l’èxit rotund de la Mobile World

i espanyol de telefonia mòbil?

Capital? Cal que facin una aposta clara

En les condicions econòmiques actu-

per una xarxa mòbil de quarta genera-

als a Europa, i en concret a Espanya, el

ció, és a dir per la tecnologia LTE?

món mòbil és una eina que pot ajudar

Cal contemplar la tecnologia LTE com

de manera directa al desenvolupament

una eina fonamental a curt termini

econòmic i social de futur. Parlem de

perquè ens suposa diversos avantat-

tecnologies netes, d’alta productivitat i

ges clars, bàsicament una major ca-

eficiència, que creen llocs de treball i

pacitat i molta més velocitat, fets que

que mouen l’economia. No parlem de

milloren directament la descàrrega

cap solució, però són una eina de futur

d’aplicacions i la transferència d’infor-

i de prosperitat directa.

mació, equiparant-la a les connexions per cable en alguns aspectes. Amb ai-

Quins aspectes creu que hauria de

xò accedim a un ampli camp de possi-

millorar?

bilitats per a la ciutat i d’interacció en-

Com que no podem passar per alt que

tre l’usuari i les diverses localitzacions

és una àrea amb què cal treballar i per

que l’envolten. Per tant, aconseguirem

tant anar amb compte, crec que seria

disposar d’una nova opció molt còmo-

adequada una regulació planificada i

da i efectiva de relació amb l’entorn a

conscient. Una regulació restrictiva, en

través de la pantalla del nostre telèfon

canvi, pot ser un perill.

intel·ligent, que ens permetrà accedir a informació, vídeos, notícies, promo-

I ja per acabar Sr. Hoffman, que reco-

cions o el que sigui, d’aquella botiga,

manaria als futurs professionals d’En-

museu o institució que tenim davant o

ginyeria que acaben de sortir de les

Quina inversió privada esperen durant

al costat d’allà on ens dirigim. Ara ho

universitats o que tot just ara comen-

els propers anys?

comencem a experimentar, però anem

cen a formar-se?

Més enllà del volum de negoci que es

cap a tecnologies que ens permetran

A la vida, no podem fer res millor que seguir formant-nos sempre. Cal practi-

deriva de les edicions del Congrés que

‘tocar, veure i viure’ el nostre entorn

farem cada any, considerem que el

d’una manera diferent gràcies als nos-

car i creure en l’educació continuada i

nostre paper fonamental és que Bar-

tres terminals.

sobretot , tenir la ment oberta als nous reptes i a les oportunitats que ens pas-

celona, com a capital del mòbil, sigui la facilitadora i el focus de reunió entre

Ara bé, els risc real a tenir en compte

sen per davant. Si quan som a la uni-

diferents empreses per generar acords

són les bateries, perquè avui ja tenim

versitat veiem la nostra formació no-

de futur. Hem de ser una seu per a la

terminals que poden fer més del que

més com un període de 3, 4, 5 anys

creació de negoci privat i també cal ge-

les bateries poden alimentar. Cal mi-

o els que corresponguin no anem bé.

nerar col·laboracions entre la Fundació

llorar la tecnologia de les bateries per-

És bò ser pluridisciplinar, els idiomes

Mobile World Capital i diferents institu-

què malgrat els avenços, sempre que-

són bàsics, però això ja ho sabem tots;

cions i empreses.

da un pas endarrere.

en definitiva, cal tenir sempre ganes de més i de voler assolir els objectius que

Cal tenir en compte que fins que no

Quines altres recomanacions faria per

es va formalitzar la pròpia Fundació,

assolir aquest objectiu?

no hi havia una institució capacitada

Cal veure i viure la Mobile World Capital

ens plantegem en l’àmbit que sigui. E. Estopiñan i J. Duch

tecnologia

Un RFID antierrors hospitalaris Projecte ZIG-Vic de recerca de l’i2Cat La Fundació i2CAT aposta des de fa uns anys pel sector sanitari, i ho fa desenvolupant projectes de recerca orientats a trobar les millors solucions per a les necessitats assistencials, en col·laboració amb diferents entitats públiques, universitats i empreses. El projecte ZIG-Vic n’és un exemple paradigmàtic.

n dels temes més re-

nària d’aquesta evolució, en què s’es-

ropeu, un 40% dels factors adversos

currents en l’àrea de

tan cercant els millors models de ne-

relacionats amb els medicaments te-

salut i dependència

goci,

és que el sistema sa-

sistemes més econòmics i eficients.

les

millors

tecnologies,

els

nen a veure amb l’administració dels mateixos. I és que, malgrat l’eficiència del sistema sanitari espanyol, l’escàs

nitari actual és insos-

tenible i resulta indispensable l’ús d’ei-

Amb l’objectiu de cercar la millor tec-

protagonisme de les noves tecnologies

nes TIC per reduir la despesa pública

nologia i els processos més eficients en

afavoreix en molts casos l’inconvenient

en aquest àmbit i millorar-ne l’efectivi-

l’administració segura de medicaments

de cometre petits errors humans en

tat. Es parla de teleassistència, video-

i la localització de pacients, la Fundació

l’administració d’un medicament equi-

conferències, sistemes automàtics de

i2CAT ha fet una prova pilot a l’Hospital

vocat, amb les posteriors reaccions adverses en els malalts, algunes greus.

gestió i administració, aplicacions per

de Vic. Es tractava de donar resposta

a malalts crònics, etc., però encara

a una de les màximes preocupacions

ens trobem en una fase molt embrio-

del sector, ja que segons un estudi eu-

D’altra banda, cada cop és més important poder identificar els pacients sense cap tipus de marge d’error, localitzar en quina zona del centre hospitalari es troben i fins i tot conèixer la informació relacionada amb la seva traçabilitat, d’una forma totalment segura i automatitzada, ja que entre un 6 i un 10% de les errades globals de qualsevol centre hospitalari tenen a veure amb la mala identificació dels subjectes. Per solucionar a totes dues necessitats, ZIG-Vic es va plantejar la tecnologia més adient. Tot i que el dispositiu més universal de localització és el GPS, es dóna el cas que en entorns interiors aquest sistema no és idoni atès que els obstacles arquitectònics generen un

R Procés de desenvolupament del sistema de funcionament i control del Projecte ZIG-Vic.

elevat índex d’errors en les estimacions

Prova pilot

d’ubicació i localització dels objectes

La ubicació de les antenes ‘flat’ van ser

dins dels edificis que els apleguen.

el principal obstacle de la prova pilot, fet bastant habitual en un entorn com

Resulta també, que els sistemes dispo-

l’hospitalari, que és poc flexible. Inici-

nibles avui en dia en entorns indoor, a

alment es va proposar posar-les (jun-

més de ser poc precisos, no operen en

tament amb la pantalla tàctil) a sobre

temps real i no centralitzen la informa-

mateix del capçal dels llits i enmig del

ció, sinó que es limiten a presentar-la.

tots dos, però es van acabar instal·lant

I s’hi afegeix, que no aprofiten la capa-

al sostre i la pantalla a la paret d’enfront

citat de les aplicacions sense fils per

(a l’alçada dels peus dels llits). El canvi

interactuar de manera autònoma amb

de plans es vas fer tant per guanyar di-

els sistemes centrals, per a la realitza-

reccionalitat com per evitar l’excessiva

ció de tasques com la localització i ubi-

proximitat de les antenes al pacients.

cació dels pacients als hospitals. Malgrat que el cablejat no va presentar

La radiofreqüència activa

gaires complicacions, de cara a pos-

En el projecte ZIG-Vic es va decidir em-

sibles plataformes futures seria reco-

prar una tecnologia de localització que

manable utilitzar sistemes sense fils

pogués funcionar correctament en en-

en entorns com l’hospitalari (afectat

torns interiors de gran amplitud com

per problemes de flexibilitat), facilitant

són els centres hospitalaris, apostant per

d’aquesta manera la instal·lació i redu-

la RFID activa i integrant tot el procés de

int costos.

R Interfície de connexió de la llar del pacient amb l’hospital.

localització i gestió de la informació en un únic sistema informàtic centralitzat.

Un cop enllestida la instal·lació, la prova

interactuar amb el servidor instal·lat al

pilot es va posar en marxa sense més

PC amb el sistema d’identificació i lo-

La localització mitjançant radiofreqüèn-

complicacions i es va poder compro-

calització, de manera que quan es vol-

cia s’aconsegueix mitjançant unes pol-

var el bon funcionament del sistema

gués comprovar la situació d’un llit en

seretes amb xip incorporat que porta el

en les condicions reals de l’entorn. Les

concret o localitzar un pacient, només

pacient, i que emeten les seves dades

proves es van fer en diverses habitaci-

s’hagués de fer la petició.

d’identificació. El sistema es completa

ons, comprovant que la presència de

amb la instal·lació de pantalles tàctils a

múltiples tags no era un impediment

Pel que fa a l’acceptació del personal de

les habitacions, que permetin a les in-

per al sistema d’identificació dissenyat

l’hospital, la resposta també va ser po-

fermeres identificar el pacient, consultar

per poder-los discriminar. I és que la

sitiva. La prova d’identificació per a l’ad-

amb un clic tot el seu historial clínic i

interferència entre habitacions no va

ministració de medicaments es va dur a

la medicació receptada (els canvis eren

qüestionar el funcionament global del

terme sense cap mena de complicaci-

visibles en temps real), per tal d’admi-

sistema, que va demostrar ser capaç

ons, i la interacció de la infermera amb

nistrar-la de forma correcta.

de diferenciar entre els tags de les dife-

la pantalla tàctil i la identificació dels

rents habitacions.

pacients va complir les expectatives.

ció que permetia visualitzar la ubica-

D’altra banda, també es va comprovar

Cal admetre, això que sí, aquesta mena

A més, es va desenvolupar una aplicació d’objectes, tant de persones com

que el xip incorporat a la polsereta fun-

de projectes com el ZIG-Vic poden

de materials, dins les instal·lacions de

cionava de forma idònia en diferents

plantejar alguna complicació per al

l’hospital, a partir de la informació rebu-

circumstàncies. Es va fer provant dife-

personal, atès que els obliga a canviar

da d’un middleware de posicionament

rents postures del pacient al llit (inclús

processos i protocols d’actuació l’hos-

basat en la tecnologia RFID activa.

bloquejant el tag amb el propi cos), i

pitalaris, que en aquest àmbit solen ser

els bons resultats de tot plegat van de-

força rígids.

Aquesta aplicació permetia fer un segui-

mostrar la robustesa i efectivitat de les

ment dels pacients de forma totalment

antenes.

automatitzada, localitzant-los en un

Aplicacions futures Una altra aplicació que també es podria

perímetre traçat prèviament i amb una

Finalment, també es va constatar que

oferir a través d’aquest mateix sistema

alta precisió de 2-3 metres.

des del programa de l’hospital es podia

(mitjançant la polsereta o qualsevol al-

tecnologia

Una fita en serveis TIC sanitaris

localizació de material

En el marc de la Fundació i2Cat es desenvolupen molt projectes innovadors en l’àmbit de la salut i la dependència, amb

xarxa mesh

la finalitat que les TIC estiguin cada cop més presents en aquests entorns. Des de la Fundació es cerca un doble objec-

servidor

tiu: per una banda, la millora de la qualitat assistencial i, per l’altra, l’increment

material sanitari equipat amb tags rfid actius

de l’eficiència, que permeti desplegar un serveis que, sense el recolzament de les TIC, serien del tot insostenibles. El projecte ZIG-Vic desplegat a l’Hospital de Vic és un clar exemple d’assoliment d’aquests objectius. El principal

personal hospitalari equipat amb tags rfid actius R Diagrama de funcionament.

avenç en aquest cas és que, amb la implantació de la tecnologia RFID, s’acon-

tra peça de roba dels pacients) és la re-

seguir que el personal (cadascuna de

segueix la localització de pacients en

collida de les seves constants vitals en

les infermeres) disposi del propi tablet

planta i la millora de la seguretat en la

mobilitat i en temps real, per part del

de control permanent i instantanti de

dispensació de la medicació, en relaci-

personal hospitalari. La seva monitorit-

les dades, fet que estalviaria costos

onar biunívocament el pacient amb la

zació permetria rebre el corresponent

tant en infraestructura de xarxa com

seva medicació prescrita.

avís d’alarma en cas d’esdevenir-se

en equipament.

Altres projectes com el Tele-ictus,

una disfunció de malalt, d’acord amb

orientat a la ràpida assistència dels pa-

els paràmetres determinats en l’apli-

A partir del prototip creat, la utilitat del

cients d’ictus a distància, o el Connect-

cació. Amb l’avantatge que no caldria

qual va ser validada amb la prova pilot

Alzheimer, per al seguiment i suport al

disposar de les constants contínues,

esmentada a l’Hospital de Vic, ara l’ob-

malats d’aquesta patologia, són també

perquè n’hi hauria prou amb les discre-

jectiu de la Fundació és traspassar el

casos d’èxit de la Fundació, les proves

tes i no crítiques, és a dir les habituals

‘know how’ d'aquest nou sistema ideat

pilot de les quals han demostrat la cla-

que es prenen a planta, que com que

per i2Cat a una empresa capaç de co-

ra millora de l’assistència i el suport als

no resulten gens invasives eviten el re-

mercialitzar el producte.

pacients amb l’ajut de les TIC, amb uns

buig del malalt.

costos molt inferiors que si s’haguessin desplegat serveis sense la introducció de

La integració de totes les dades obtin-

les mateixes. En el cas del Tele-ictus, la

gudes s’haurien de poder emmagatze-

solució va ser tan exitosa que el Departa-

mar en un arxiu d’historials de tots els

ment de Salut de la Generalitat va decidir

malalts del centre i permetre l’accés als

desplegar-lo a tota la xarxa d’hospitals

professionals a través d’una consola de

de Catalunya.

control (constants i mesures) de l’estat de salut permanent dels pacients i

Josep M Colomé

també de la seva localització.

Col·legiat 1.245

Tot i que el prototip va ser un èxit, des de la Fundació i2Cat creiem que el següent pas per millorar el sistema creat (fins ara inexistent al mercat), seria

Xavier Peiró Director executiu de la Fundació i2Cat Vocal de l’ACET

aconseguir dotar de mobilitat aquests sistemes. És a dir, no haver d’instal·lar en cada habitació el cablejat amb la corresponent pantalla tàctil sinó acon-

Joan Carles Castro Responsable del projecte ZIG-Vic Enginyer informàtic del i2Cat

mirador

El sector TIC català traspua optimisme ‘Baròmetre 2012’ de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)

a valoració general de 5,3

es’, etc.) o bé desenvolupant els sectors

punts sobre 10, en la per-

més significatius per a l’economia del

cepció del propi sector, que assoleix un ascens

de 0,3 punts en la seva evolució interanual, i que a més recupera el camí en positiu del 2009, fa concloure el ‘Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2012’ que s’albira una certa perspectiva optimista de cara al futur, malgrat les dificultats del moment actual. Les dades de la recerca quantitativa i qualitativa que ho posen de manifest revelen que la percepció favorable es deu, en part, a la reducció del nombre d’actors degut al context econòmic actual i a la tendència de les empreses a la concentració en partenariats, aliances, ute's, etc., que han provocat la desaparició d’aquelles empreses amb majors dificultats o menor capacitat d’adaptació. I és que, malgrat la millora de les expectatives, es detecten problemes de finançament i la pressió dels impagats que afecten el sector. Tot plegat, a més, en un context d’excessiva fragmentació del sector, integrat per un teixit empresarial d’empre-

En l’entorn de crisi econòmica actual, el sector TIC català és un dels pocs que oferereixen expectatives de creixement potencial, raó per la qual pot convertir-se en tractor d’altres àmbits productius de l’economia catalana. Aquest corrent d’opinió optimista es perfila com la principal conclusió del ‘Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya 2012’ presentat per quart any consecutiu per la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno).

ses petites i mitjanes.

territori (turisme, etc.). Específicament, en l’àmbit internacionalitzador, es posa de manifest que el nombre de projectes exportadors o de vendes a nous clients internacionals del sector tecnològic català s’ha mantingut estable respecte a 2010: un 47% de les empreses tecnològiques ha aconseguit iniciar projectes internacionals en els darrers tres anys. Aquestes experiències fan referència principalment a clients pertanyents a la Unió Europea dels 15 o de Llatinoamèrica. Però, fins i tot en un context de creixement pla i de cert descens generalitzat de la inversió i despesa en TIC durant 2012, les previsions respecte al valor de les exportacions de productes i serveis tecnològics són prou bones. En definitiva, una expectativa favorable que des de CTecno creiem que s’ha de traduir en la necessitat que el sector tecnològic català aprofiti l’oportunitat i assumeixi la responsabilitat d’ajudar a la modernització de les pimes catalanes de qualsevol sector d’activitat econòmica, contribuint a la modernit-

Com a principals conclusions positives,

competitius als mercats internacionals;

zació local però sense perdre de vista

l’estudi destaca que Catalunya disposa

l’aposta per la R+D+i, tendint cap a mo-

l’enfocament global.

d’un sector tecnològic amb molta ca-

dels col·laboratius basats en conceptes

pacitat innovadora, que compta amb

com ara ‘l’open innovation’, i unificant

uns recursos humans molt qualificats

esforços del sector públic i privat; la mi-

i empreses amb un elevat domini tec-

llora de l’accés a finançament fomentant

nològic. I sobre les claus per garantir el

un ecosistema d’emprenedors, capital

creixement futur del sector a Catalunya,

risc, business angels, etc.; i una clara

l’estudi destaca la internacionalització,

aposta per àmbits d’especialització, ja

limitant la fragmentació del sector mit-

sigui en àrees amb bones perspectives

jançant aliances que fomentin el creixe-

de desenvolupament i on Catalunya està

ment i donin capacitat suficient per ser

ben posicionada (mobilitat, ‘smart citi-

Javier Lago Santín Soci de CTecno Col·legiat 1.269

mirador

La Mobile World Capital posa en valor el ‘model Barcelona’ E

El congrés mundial de la telefonia mò-

l mes de juliol de 2011, Barcelona va veure recompensada la seva tenaç aposta per jugar un

paper actiu en el mapa mundial del coneixement i la innovació tecnològica amb la designació de la ciutat com a Mobile World Capital, és a dir, el marc de referència de les comunicacions mòbils a escala planetària. Es tracta, com és ben sabut, d’un sector en creixement i en constant desenvolupament tecnològic que té una especial importància estratègica. Amb el nomenament culminava un llarg procés que posava novament en valor el que hem convingut a anomenar ‘model Barcelona’, el treball conjunt de la iniciativa pública i la iniciativa privada, capaç de superar els reptes més difícils, especialment valuós en una època de competència global i en un entorn econòmic tan complex. Barcelona va ser escollida Mobile World Capital per al període 2012-2018 per la GSM Association, entitat que representa els interessos dels operadors de comunicacions mòbils de tot el món, després d’haver competit en la fase final amb ciutats del nivell de Milà, Munic i París. La capital catalana tenia al seu favor, a més de la esmentada i explici-

El projecte de Mobile World Capital, ara en fase de desplegament, és una oportunitat única de convertir Barcelona en un autèntic hub mundial del sector de les comunicacions mòbils, en laboratori de les seves aplicacions en el món de l’empresa i en la vida quotidiana dels ciutadans. Amb l’elecció de la capital catalana culminava un llarg procés que posava novament en valor el que hem convingut a anomenar ‘model Barcelona’.

bil, que no ha parat de créixer edició rere edició des que el 2006 va arribar procedent de Cannes, té una gran importància per a l’economia del país com ho evidencien els 1.500 milions d’euros d’impacte sobre l’entorn barceloní i metropolità generats en aquests anys. A més, ha contribuït a produir sinèrgies i oportunitats per a petites i mitjanes empreses catalanes i espanyoles del sector. Oportunitat única Cal assenyalar, però, que el projecte de Mobile World Capital, ara en fase de desplegament, va molt més enllà, ja que es tracta d’una oportunitat única de convertir Barcelona en un autèntic hub mundial del sector de les comunicacions mòbils, en laboratori de les seves aplicacions en el món de l’empresa i en la vida quotidiana dels ciutadans. Tornem a referir-nos a les dades: s’estima que la Capitalitat reportarà a Barcelona i al seu entorn i a l’economia del país prop de 3.500 milions d’euros durant el període esmentat. Més enllà fins i tot de la importància d’aquestes xifres, és essencial fixar-se en el que suposa que Barcelona esdevingui referent tecnològic i industrial

tada voluntat de consens, l’experiència

d’un sector que es capdavanter a tot el

demostrada i la feina ben feta al llarg de sis anys de celebració a les instal·

i aplicacions mòbils que aplega durant

món. Es obvi que les tecnologies mò-

lacions de Fira de Barcelona del Mobile

quatre dies més de 67.000 professio-

bils no solament estan transformant la

WorldCongress, la trobada anual inter-

nals, 1.500 empreses i les autoritats

manera de relacionar-se de les perso-

nacional més important sobre telefonia

reguladores del sector.

nes i de les empreses, sinó que s’han

tecnologies mòbils i les seves capacitats i possibilitats, amb espais d’exhibició i experimentació que permetran tenir una visió del passat, el present i el futur d’aquestes tecnologies que, com deia, estan canviant les nostres vides. No serà aquesta la única dimensió participativade la capitalitat. L’acostament dels ciutadans a les innovacions de la tecnologia mòbil es produirà també a través del Mobile World Festival, que convertit en un element clau per a un

l’àmbit industrial i empresarial, men-

permetrà disposar d’una àmplia agen-

gran nombre de sectors econòmics,

tre que Mobile World Centre i Mobile

da cultural, d’oci i entreteniment a la

molt mes enllà de les telecomunicaci-

World Festival tindran una major inci-

ciutat mateixa en la que es pugui te-

ons i és en aquest sentit que la Mobile

dència social i ciutadana.

nir una nova experiència de l’usuari a traves de les tecnologies de mobilitat.

World Capital vol implicar en el projecte a empreses de diferents àmbits, tant

El Mobile WorldHub concentrarà els pro-

Concretament, la Mobile SummerWeek

les lligades a l’entorn del mòbil com a

grames industrials de la capitalitat i per

concentrarà diferents esdeveniments

a fer-ho possible disposarà dels Compe-

musicals, culturals, esportius, , desti-

tenceCenters i dels CapabilitiesCenters.

nats a convertir les tecnologies mòbils

A diferència del Mobile World Congress,

Els centres de competència impulsaran

en un element transversal de l’oci i la

circumscrit a les dates estrictes de la

projectes sectorials per desenvolupar

cultura. El primer SummerFestival tin-

seva durada, la Mobile World Capital és

nous serveis i solucions tecnològiques

drà lloc l’estiu de 2013.

una iniciativa que ha de convertir Bar-

a través de les comunicacions mòbils.

celona, els 365 dies de l’any, en motor

S’orientaran a cinc àmbits estratègics lli-

A més d’aquestes iniciatives, el Mobi-

industrial de l’ecosistema mòbil i en la-

gats a necessitats de la vida quotidiana

le World Congress continuarà essent

les d’altres sectors.

boratori urbà de la implantació de ser-

com són la salut, el transport, les com-

l’àmbit de trobada més important del

veis i solucions tecnològiques innova-

pres i l’oci (mWallet, mHealth, mCon-

sector. És més, es convertirà en la mi-

dores orientades a la mobilitat. Això vol

tent, mTravel i mSmart City).

llor plataforma de difusió industrial de les solucions i projectes que es desen-

dir la generació de noves oportunitats de negoci, de nou teixit empresarial

La feina d’aquests centres de compe-

volupin en el marc de la capital, de la

que arreli al territori i s’hi estableixi de

tència serà possible, en bona mesura,

Barcelona amb vocació de gran refe-

manera permanent i la creació de llocs

gràcies als CapabilitiesCenters que

rent internacional. Tenim, doncs, una

de treball altament qualificats. A més

proporcionaran els recursos i el conei-

ocasió excepcional de donar un gran

de la instal·lació de grans empreses,

xement necessaris per a garantir el seu

salt endavant en tecnologia, coneixe-

representa una ocasió excepcional per

lideratge industrial. Aquests

centres

ment, transformació del teixit industrial

als emprenedors i les petites i mitjanes

de capacitació treballaran bàsicament

i de contribuir al posicionament inter-

companyies.

en cinc camps: formació i captació de

nacional de les potencialitats de Barce-

talent (mTalent), legislació i norma-

lona, Catalunya i Espanya.

Els pilars de la capitalitat

tives (mLaw), comunicació i difusió

La Mobile World Capital, gestionada

(mNews), emprenedoria (mEntrepre-

per una Fundació formada inicialment

neurship), i, finalment, creació d’un

per GSMA, Ministeri d’Indústria, Turis-

clúster tecnològic al voltant de la tec-

me i Comerç, Generalitat de Catalu-

nologia mòbil (mCluster).

nya, Ajuntament de Barcelona i Fira de Barcelona, sustenta la seva feina sobre

Per la seva banda, el Mobile World Cen-

quatre grans pilars: Mobile WorldHub i

tre s’ubicarà en un edifici situat al cor

Mobile World Congress, al qual ja ens

de Barcelona i es convertirà en la porta

hem referit, centrats especialment en

d’entrada del gran públic al món de les

Ginés Alarcón Director general de Barcelona Mobile World Capital

mirador

El sistema Galileu comença a orbitar El projecte entra en fase de validació en òrbita

l recent llançament dels

mètrica i proveir i operar els diferents

dos

serveis del sistema.

primers

satèl·lits

operacionals del sistema de navegació via satèl·lit

Galileu ha estat el senyal visible que el seu desplegament està en marxa. Durant els pròxims anys, es faran successius nous llançaments a un ritme de 6 satèl·lits per any. Està previst que la constel·lació arribi als 18 satèl·lits a finals del 2014, i a 24 satèl·lits el 2016, als quals s'afegiran 6 satèl·lits de recanvi en òrbita fins a arribar als 30 satèl·lits en total abans d’acabar aquesta dècada. Actualment, el projecte es troba en la seva fase de validació en òrbita que es completarà amb el llançament de 2 nous satèl·lits durant aquest any, necessaris per validar els principis bàsics del sistema. En aquesta fase de validació també s'ha desenvolupat el sistema terrestre de control i monitoratge de la constel·lació, que permetrà determinar l'òrbita dels satèl·lits amb precisió subS Satèl·lit IOV. (Imatge ESA).

El 21 d'octubre de l’any passat es van llançar des de la base de l'Agència Espacial Europea (ESA) a la Guayana francesa els dos primers satèl·lits operacionals del sistema de navegació satel·lital Galileu. Aquesta fita marca un punt culminant en tot un seguit d'esforços que es van iniciar ja fa més de deu anys al llarg dels quals la Comissió Europea (CE) i l'ESA han estat treballant conjuntament per dotar a Europa d'un sistema propi i autònom de navegació, comparable en molts aspectes al sistema americà GPS, amb el qual competeix encara que també comparteixi alguns senyals comuns, donant així avantatges als usuaris de receptors combinats.

Prèviament, ja es van llançar dos satèl· lits experimentals que continuen funcionant, i als quals se’ls anomena GIOVE (Galileu In-Orbit Validation Element), en honor a l'astrònom italià Galileu Galilei, descobridor de les llunes més grans de Júpiter (‘Giove’ en italià), amb aplicacions en la determinació de la longitud d'un observador terrestre: ••Giove-A, llançat el 28 de desembre de 2005 i que estava equipat amb el primer generador de senyal de navegació Galileu, mai abans posat en òrbita. A part de garantir la reserva de les freqüències que més endavant havia d’utilitzar el sistema operacional, Giove-A també va permetre verificar el bon funcionament d'una sèrie de tecnologies que estava previst aplicar en el futur, com ara un rellotge atòmic de ‘tecnologia rubidi’ capaç d'acumular menys de 3 segons d'error en una milió d'anys. Mesuradors a bord del satèl·lit van permetre les primeres mesures ‘in-situ’ de l'entorn de radiació existent a l'altura de l’òrbita dels satèl·lits Galileu (23.222 Km). ••Giove-B, llançat el 27 d'abril de 2008 i equipat amb un generador de senyal més sofisticat, capaç de generar un nou tipus de senyal amb característiques acordades entre la Unió Europea i els Estats Units, i que està previst que transmeti també en el futur el sistema GPS. Giove-B està equipat amb un nou tipus de rellotge atòmic

(i.g. aviació civil), gràcies a un servei complementari que està previst que ofereixi el sistema EGNOS (European Geostationary Navigation Overlay Service), ja que actualment disposa d’un servei similar per a GPS. La indústria espanyola té una participació important en el projecte. De manera no exhaustiva es poden esmentar: Mier, a càrrec del subministrament de R Llançament del satèl·lit IOV: obertura del cofre del llançador. (Imatge ESA).

diversos equips embarcats en el satèl· lit Galileu (receptor banda-C de missió,

rable amb serveis semblants d'altres

transpondedors ‘Search and Rescue’);

Amplification by Stimulated Emission

sistemes, com ara GPS. Aquest ser-

EADS CASA ha subministrat les ante-

of Radiation) d'hidrogen, més estable

vei serà la base d'aplicacions de gran

nes de navegació dels primers quatre

encara que el rellotge de rubidi i capaç

mercat, com són els navegadors de

satèl·lits; Thales Alenia Space Espanya,

d'acumular menys de 1 segon d'error

cotxe, telèfons mòbils i similars.

de tecnologia MASER (Microwave

rellotges a bord és fonamental per

els transpondedors per a telecomandament i telemetria (TT&C); Indra assu-

en 3 milions d'anys. L'estabilitat dels •• D'accés controlat per a aplicacions

meix el desenvolupament de les esta-

reduir els errors de posicionament ja

governamentals que requereixin un

cions de terra de TT&C i les estacions

que cada nanosegon d'error es con-

accés segur a un servei de posicio-

d'enllaç amb els satèl·lits per enviar les

verteix en 30 centímetres d'error en

nament capaç d’estar disponible fins

dades de missió; GMV ha desenvolu-

les mesures de distància al satèl·lit.

i tot en situacions crítiques (Public

pat el programari per determinar de

Regulated Service).

manera precisa l'òrbita dels satèl·lits, a part de donar un suport important al

En paral·lel a la fase de validació, s'ha iniciat la fase de desplegament per

•• D'accés controlat per a aplicacions

contractista principal del segment ter-

completar el sistema amb la posada en

comercials que requereixin més pre-

restre; i Deimos s'ocupa del desenvo-

marxa dels contractes per a l'adquisi-

cisió que el sistema en obert o amb

lupament del programari que generarà

ció de més satèl·lits i llançadors.

atributs addicionals, com l'autentifi-

els missatges de navegació que incor-

cació.

poraran els senyals Galileu.

Quan s’hagi completat, el sistema Galileu estarà format per una constel·lació

•• De suport al sistema internacional

de 30 satèl·lits distribuïts en 3 plànols

de Rescat i Salvament COSPAS-

orbitals a una altura de 23.222 Km i

SARSAT (Search and Rescue), a

una inclinació orbital de 56o. El dispo-

través del qual es rebran i retrans-

sitiu terrestre aplegarà una xarxa glo-

metran de manera immediata als

bal d'estacions de monitoratge, de les

corresponents centres regionals de

quals 8 ja estan desplegades en llocs

coordinació, les alarmes emeses per

tan remots com Troll a l'Antàrtida, Sval-

les balises d'emergència que s'acti-

bard a l'Àrtic, o Papeete a Tahití. El seu

ven automàticament en el cas de, per

comandament es farà des de dos cen-

exemple, un naufragi. Aquest servei

tres de control situats a Europa, que ja

de Galileu també permetrà enviar una

estan operatius: l’un a Fucino, Itàlia, i

confirmació a les víctimes de l'acci-

altre a Oberpfaffenhofen, Alemanya.

Rafael Lucas Rodriguez Galileo Services Deployment Manager Agència Espacial Europea (ESA)

dent que la seva alarma ha estat detectada correctament.

El sistema oferirà diversos tipus de serveis: A més dels quatre serveis anteriors, els •• De lliure accés (Open Service) que

senyals del servei lliure de Galileu tam-

tindrà una bona precisió, de l’ordre

bé podran ser utilitzats en aplicacions

d'uns pocs metres, i serà interope-

on la integritat del servei és fonamental

Javier Benedicto Ruiz Galileo Project Manager Agència Espacial Europea (ESA)

mirador

‘Data offload’: anticongestión de redes móviles Es de prever que, con la llegada del LTE, los operadores renovarán sus redes e invertirán cuantiosas sumas. Los clientes consumirán más datos, nuevos servicios, más aplicaciones y parece lógico pensar que necesitarán más control sobre su consumo. Por eso, una de las formas que los operadores pueden encontrar de monetizar esas inversiones en LTE está en las aplicaciones de consumo de datos en tiempo real. Cuidando, eso sí, que la capacidad de sus redes sea acorde a la demanda de los usuarios para que no se saturen.

a proliferación de dispo-

su mayoría hace unos años cuando no

sitivos móviles dotados

se preveía este boom– no siempre son

de alta capacidad para

capaces de soportar, congestionán-

procesar tráfico de da-

dose y/o degradando el servicio que

tos, principalmente teléfonos inteli-

prestan.

gentes (smartphones), netbooks y tabletas, etc., y la aparición de nuevos

Alternativas para el “offload”

agentes, como los OTT (Over The Top),

Para abordar y tratar de resolver esta

como es el caso de Google, Apple,

situación existen varias alternativas

YouTube, Yahoo, etc., está haciendo

orientadas a la gestión del tráfico,

que los operadores móviles se vean en

unas más costosas y/o difíciles de

serias dificultades para manejar todo

implementar que otras. La solución

el tráfico que éstos generan y que va a

definitiva pasaría por remodelar la red,

parar a sus redes.

incluyendo nuevas tecnologías más eficaces y, al mismo tiempo, introdu-

Según las previsiones de distintos

ciendo más capacidad, por ejemplo,

analistas, durante el año 2012 se su-

implementando la 4G (LTE), pero eso

ministrarán unos 1.600 millones de

lleva tiempo, requiere de la disposi-

dispositivos móviles a nivel mundial,

ción de nuevas frecuencias y es cos-

de los que en torno a un 35% serán

toso. Las otras soluciones –entre ellas

smartphones, con un incremento muy

las de ‘traffic offload’, ‘traffic shaping’

significativo. El caso es que los nuevos

y ‘local breakout’–, aunque no vienen

dispositivos (smartphones, tabletas,

a resolver el problema en su totalidad,

etc.) no sólo generarán tráfico cuando

son más sencillas, se pueden imple-

el usuario los utilice, sino que lo harán

mentar inmediatamente y no requie-

incluso en otros momentos sin que

ren de nuevas licencias

sus propietarios sean conscientes de ello, ya que actualizan software, gene-

De manera similar a los posibles es-

ran datos y se conectan para funcio-

cenarios considerados en las redes

nes de supervisión y mantenimiento

actuales, hay que distinguir según el

de las aplicaciones; además, con la

tráfico de usuario se encamine a la red

proliferación de las ‘tarifas planas’, los

‘home’ o no. Este último escenario es

usuarios no se sienten cohibidos a uti-

lo que se conoce como ‘local breakout’

lizarlos y hacen uso intensivo de ellos

y es de aplicación en determinadas si-

para la descarga de todo tipo de fiche-

tuaciones en las que el servicio puede

ros hasta agotar el límite de capacidad

ser ofrecido directamente por el opera-

que tienen contratado. Todo esto pro-

dor visitado; por ejemplo, se delega en

voca cantidades inmensas de tráfico

la red del operador visitado el servicio

que las redes móviles –diseñadas en

de acceso a Internet.

clientes, bien gratuitamente o con un pequeño recargo.

Los nuevos dispositivos generan mucho más tráfico que un simple teléfono

La otra solución es la de ‘Wi-Fi offload’, consistente en desviar el tráfico que generan los usuarios hacia las redes

fijas, haciendo uso del acceso Wi-Fi, en lugar del celular, pero para ello se requiere que los usuarios dispongan de un teléfono que soporte ambas tecnologías (lo hacen, prácticamente, todos los nuevos dispositivos móviles), y se

1.000

conecten a una u otra según la disponibilidad y grado de servicio de la red. Un usuario móvil, además, conectándose a una red Wi-Fi, con acceso a Internet, puede cursar todo el tráfico que desee, tanto de voz (VoIP) como de datos, de manera gratuita o con tarifa plana, si

La catalogación del tráfico (‘traffic sha-

el tráfico a la red fija siempre y cuan-

ping’ o ‘policing’), consiste en una serie

do el usuario se encuentre dentro del

es que dispone de una conexión de tal

de técnicas utilizadas para gestionarlo.

área de cobertura. Pero no sólo permi-

tipo. Así pues, las redes Wi-Fi están

Se pueden dividir en dos tipos: las que

te esto, sino que, además, cuando la

acercándose a su conversión en una

se emplean para modificar el tráfico,

cobertura de la macrocelda es mala,

extensión de las redes móviles a través

de forma que sea más lineal cuando

mejora la cobertura en el interior de

del trabajo en estándares que añaden

hay picos de demanda y, con ello, ali-

los edificios. Se trata de una de las

elementos como la seguridad, la auten-

viar la congestión de la red; y las que

razones que en muchos casos justifi-

tificación y el roaming automático. La

tienen que ver con la parte técnica y

can su instalación y es por ello que los

cuestión es si los operadores podrán

operacional de la red, que se encargan,

operadores las están ofreciendo a sus

esperar a que estas normas estén dis-

por ejemplo, de priorizar tráfico. Estas técnicas se pueden utilizar tanto en las redes fijas como móviles. En el mundo del ‘offload’ –en aquellas partes de la red en las que hay congestión el tráfico va por otras redes

Evolución del tráfico de datos móviles (Exabytes por mes)

10.8 EB

2016

que estén disponibles en ese momento– la modalidad preferida es descargar tráfico a través de las redes Wi-Fi,

6.9 EB

2015

pero también es posible a través de las ‘femtoceldas’, e incluso WiMAX. Se explicarán a continuación las más

4.2 EB

2014

comunes: las ‘femtoceldas’ y el ‘Wi-Fi offload’, haciendo hincapié en esta úl-

2.4 EB

2013

tima técnica. La primera solución, de la que se vie-

78% CAGR 2011-2016

1.3 EB

2012

ne hablando hace tiempo, es la basada en ‘femtoceldas’ (una pequeña estación base –HeNB– situada en el

0.6 EB

2011

domicilio del usuario y conectada a su red de banda ancha, bien sea ADSL, cable o satélite), que permite desviar

Fuente: Cisco VNI Mobile 2012

mirador vas infraestructuras (antenas, estaciones base, y redes) o retrasar inversio-

Crecimiento del tráfico: 100% CAGR, 500x en 10 años.

nes, y otras para mantener la calidad

1000

del servicio. Como se ha comentado, el tráfico de datos se multiplica por un factor elevado cada año (mayor que el de soporte de tráfico de las redes), por lo que los

500

operadores móviles deben centrarse en ofrecer paquetes de conectividad, y no en si su tecnología es 2G/3G/4G o Wi-Fi. Es más, deberían alentar la descarga Wi-Fi ofreciendo puntos de acceso Wi-Fi gratuitos con sus planes

0 2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

...

de datos móviles, pero esto es una idea que no convence a todos, ya que detrás debe haber un modelo de negocio

ponibles, dado el hecho de que nece-

eficientes para la descarga de datos,

que la soporte y eso es algo que aún no

sitan desesperadamente las soluciones

mientras que Wi-Fi si lo es y cuesta

está del todo definido, por lo que habrá

de descarga de datos ahora.

menos, además de ser más sencillo

que esperar aún algún tiempo, aunque

de operar, por lo que se postula como

ya son varios los operadores que ofre-

Frente a las ‘femtoceldas’, la opción de

el claro ganador en esta batalla. Las

cen esta posibilidad (sobre todo en los

descarga Wi-Fi está empezando a te-

‘femtoceldas’ tenían sentido hace unos

Estados Unidos), pero en algunos ca-

ner bastantes ventajas, ya que, si bien

pocos años cuando se concibió la idea

sos solo para ordenadores portátiles y

inicialmente la falta de soporte Wi-Fi

por primera vez, pero hoy en día Wi-Fi

tabletas, no para smartphones.

en los terminales era un punto en con-

ha cambiado el panorama, lo que nos

tra, hoy en día eso ha dejado de ser un

lleva a considerarlo como un serio ri-

impedimento, puesto que la mayoría

val para la descarga de tráfico, aunque

yoría de los datos móviles vayan a tra-

de ordenadores portátiles, teléfonos

también presenta sus inconvenientes,

vés de Wi-Fi, pero las redes 2G/3G/4G

inteligentes, tabletas, etc., disponen

pues tener dos radios operando en el

seguirán siendo necesarias para pro-

del mismo. Por otra parte, los puntos

mismo terminal lleva a un rápido ago-

porcionar una ruta de respaldo (‘back-

de acceso Wi-Fi vienen a costar menos

tamiento de la batería.

up’) cuando no haya cobertura Wi-Fi disponible. Sin duda, los operadores

que las ‘femtoceldas’ y, además de ser más sencillos, se están producien-

El papel de los operadores

do en volúmenes muy elevados, muy

Según el estudio “VNI Mobile 2012” pu-

superiores al que los operadores de

blicado por Cisco, el volumen de trá-

telefonía móvil van a lograr con las ‘fe-

fico de datos móviles sobrepasará los

mtoceldas’. Los puntos de acceso Wi-

10 EB/mes en 2016; sin embargo, la

Fi están apareciendo por todas par-

presión en las redes móviles bajará de-

tes; se instalan en los hogares, pero

bido a que más del 50% del tráfico irá

también vemos cobertura Wi-Fi en las

a través de redes Wi-Fi y ‘femtoceldas’.

empresas, en los establecimientos y en los lugares públicos, etc. siendo

Una de las cuestiones que preocupa a

en muchos casos de acceso abierto

los operadores móviles es cómo hacer

y gratuito, soportando gran velocidad.

frente al incremento exponencial del tráfico que demandan sus usuarios y,

En resumen, las ‘femtoceldas’ dan

por eso, emplean estas técnicas para

forma a la extensión de cobertura de

optimizar la capacidad que tienen sus

voz en los hogares, a los que las ma-

redes, unas veces para salvar la falta de

crocélulas no alcanzan, pero no son

capacidad hasta que desplieguen nue-

A largo plazo, es probable que la ma-

móviles que lo reconozcan podrán

seguir liderando el mercado, con la

desplegar redes Wi-Fi con calidad de

única condición de centrarse en faci-

proveedor de servicios, combinaron

litar la conectividad para sus clientes,

sus recursos para hacer frente al Wi-

independientemente de la tecnología

Fi móvil (roaming) y autentificación.

involucrada.

En el marco del trabajo en equipo, la Alianza Wi-Fi ha planeado un progra-

Estandarización de Wi-Fi y hotspots

ma de certificación para equipos Wi-Fi,

en combinación con los esfuerzos de

importancia

que

tiene

‘offloading’ para los operadores da

la WBA en lo relativo al roaming en-

prueba el hecho de que el 3GPP esté

tre operadores. La Alianza ha estado

trabando en ello, con tres propuestas

trabajando en un programa de certi-

sobre la mesa, que son:

ficación de hotspots Wi-Fi, también conocido como Hotspot 2.0, para ase-

1. LIPA (Local IP Access).

gurar que los dispositivos Wi-Fi pue-

2. SIPTO (Selected IP Traffic Offload).

dan conectarse fácilmente a puntos

3. IFOM (IP Flow Mobility).

de acceso en modo seguro-protegido, de una manera interoperable. Asimis-

Mientras que las dos primeras pro-

mo, está definiendo las tecnologías y

puestas se basan en descargar el trá-

los requisitos de certificación para los

fico IP antes de que alcance el núcleo

dispositivos de la infraestructura Wi-Fi

de la red, y requieren de un HeNB o

y los puntos finales, tales como teléfo-

‘femtocelda’, la tercera supone el uso

nos móviles, tabletas y portátiles.

de dos radios en el equipo móvil (una para la red celular y otra para la Wi-Fi),

La Alianza Wi-Fi y la WBA están utili-

vés de una actualización de software.

capaces de trabajar simultáneamen-

zando los estándares IEEE (802.11n)

La pieza más complicada del sistema

te, además de implementar DSMIPv6

para hacer de Wi-Fi una tecnología de

será el teléfono, ya que los dispositivos

(Dual Stack Mobile IPv6).

nivel de operador y planean introducir

tendrán que incorporar un nuevo proto-

el programa de certificación a media-

colo llamado ANQP (protocolo de con-

Por su parte, en el mes de julio de 2011,

dos de 2012. El desarrollo conjunto

sulta a la red de acceso), que le per-

la Alianza Wi-Fi y la Alianza Wireless

nace del hecho de que los operadores

mita determinar a qué redes Wi-Fi se

Broadband, que representa a los ope-

móviles están siendo inundados con

puede ‘enganchar’. Los fabricantes de

radores móviles y a otras compañías

el tráfico de datos, y están buscando

dispositivos se encuentran trabajando

interesadas (las españolas Telefónica

cómo descargarlo en puntos Wi-Fi,

en el protocolo, pero aún tomará algún

y Gowex forman parte de ella), com-

pero quieren la misma seguridad y ca-

tiempo antes de que estén disponibles

pañías de cable y otros que desean

racterísticas de ‘roaming’ en los puntos

para salir al mercado.

de acceso Wi-Fi, como tienen en sus redes móviles, asegurando que cuando los usuarios se mueven desde una red móvil a un punto de acceso Wi-Fi, la conexión no se caiga y se mantenga la sesión. Además, los operadores están interesados en obtener ingresos de ‘roaming’ de su relación/participación/ propiedad de la compañía que proporciona el acceso Wi-Fi, y tratan de establecer acuerdos globales ventajosos con ellos para obtener siempre las mejores condiciones. Muchos puntos de acceso Wi-Fi serán capaces de soportar Hotspot 2.0 a tra-

José Manuel Huidobro Ingeniero de Telecomunicación

mirador

LED professional: la revolució lumínica Tots hem vist últimament les lluminestres (bandes lumíniques) basades en tecnologia LED que es van implantant en un nombre creixent de comerços, pàrquings, oficines, auditoris, etc., en un procés que no sembla tenir aturador. De fet, les principals marques del sector (Philips, Osram, GE Lightning) ja s’han incorporat a la cursa lumínica amb productes d’alta qualitat a preus molt competitius. Ens està engolint a poc a poc el remolí d’una autèntica revolució LED professional.

l camí que ha portat el

Ara bé, això vol dir que ja hem arribat

LED professional al punt

al punt de destí? De cap manera. Si

d’arribada on es troba no

ens fixem detalladament, el que s’ha

ha estat gens fàcil. Tots

fet fins ara és intentar calcar en dis-

recordem aquells primers LED’s que

positius LED tot allò que ja oferien

aconseguien uns estalvis del 70% amb

els sistemes tradicionals, siguin llums

una llum blavosa (6000ºK i fins i tot

d’incandescència, fluorescència, ha-

7000ºK de temperatura de color, molt

lògens, etc. Per entendre’ns, tot just

incòmoda per la vista i fins i tot perjudi-

ens trobem en un punt equivalent al

cial), i un índex de reproductibilitat cro-

de partida de l’automoció. Els primers

màtica realment baix. O també aquells

vehicles amb motor d’explosió eren

LED’s instal·lats en pàrkings que al cap

formalment ‘carros’ als quals s’havia

d’un mes ja pampalluguejaven... Tot

substituït el cavall pel motor. Les for-

això sortosament pertany al passat,

mes i sistemes propis de l’automòbil

doncs avui dia disposem d’unes làmpa-

es van desenvolupar després i van di-

des LED que, malgrat la petita rebaixa

vergir moltíssim del concepte de car-

d’estalvi final que impliquen (50% -

rossa autopropulsada inicial.

60%), proporcionen una agradable i saludable llum càlida (des de 3000ºK

Un exemple el tenim en la tira flexible

fins a 5000ºK, un màxim idoni per a

LED: un producte que ja no respon a

una llum més blanca de tipus oficina),

cap concepte formal antic, i que tants

amb una fiabilitat i una vida útil al vol-

usos té en il·luminació comercial o am-

tant de les 40.000 hores.

biental. També comencen a estar disponibles al mercat bandes lumíniques (lluminestres) concebudes directament per a LED, és a dir deixant de banda completament els que sistemes als quals substituiran, de tipus fluorescent o dicroic, etc. Un altre cas és el clàssic ‘downlight’ de bombetes PL: ara mateix surt molt més a compte instal·lar una lluminestra (làmpada completa amb alimentació, òptica i carcassa) sencera, concebuda directament en LED, que no substituir les làmpades PL pel seu equivalent LED. La qualitat, rendiment i òptica del producte LED sencer és clarament superior.

R Arlanda Airport, Stockholm, Sweden

Llum intel·ligent en suport LED

'Institut de Recerca en

posta de sol, d’una aurora boreal, etc.

Energia

Aquesta innovació basada en tecnolo-

Catalunya

(IREC) ha assolit una

gia LED incorpora un microprocessa-

fita remarcable en l’àm-

dor capaç de dotar el sistema de prou

bit de la il·luminació LED. Acaba de

intel·ligència per poder llegir, proces-

patentar un dispositiu anomenat Ligh-

sar i reproduir els components bàsics

telligence, un aparell lumínic de tipus

de l’espectre lumínic. El projecte Ligh-

LED que permet mesurar i enregistrar

telligence ha estat guardonat amb el

l’espectre de llum d’un entorn i repro-

premi Valortec de la Generalitat, orien-

duir-lo en temps real. D’aquesta ma-

tat tant a promoure la creació de no-

nera s’aconsegueix simular en qualse-

ves empreses de base tecnològica

vol espai tancat tota mena de llums de

com a la comercialització d’una tecno-

dia i de nit, com ara la d’una sortida o

logia o patent.

Avantatges i inconvenients A favor

de dispositius semiconductors, els

menys escalfor que altres tecnologies,

–– Eficiència: supera la de les bombetes

períodes d’encesa i d’apagada no són

és molt més sensible a l’incremet de

un problema per als LED, raó per la

temperatura i cal evitar un escalfament

–– Durabilitat: mentre una làmpada in-

qual resulten molt útils en telecomu-

superior als 70º de mitjana si no vo-

candescent no passa de les 1.000

nicacions i immunes a les regulacions

lem reduir la seva vida útil. És per això

hores de funcionament o una fluores-

per amplada de pols, mentre que les

que cal estudiar i adaptar les llumines-

cent de les 8.000, la tecnologia LED

làmpades fluorescents es deterioren

tres (bandes lumíniques) per evitar el

està dissenyada actualment per a

més ràpidament amb les enceses i

sobreescalfament de la part activa.

durar més de 50.000 hores. Cal tenir

les apagades que amb el funciona- –– Electrònica addicional: de forma si-

en compte, això sí, que en la pràcti-

ment normal.

incandescents i fluorescents.

milar que amb les làmpades de des-

ca la durada efectiva real és d’unes

––Toxicitat: al contrari que les làmpades

càrrega d’alta intensitat, que necessi-

40.000, per la fallada de l’electrònica

fluorescents, els LED no tenen mercuri.

ten un balast per poder funcionar, els

–– Emissió 100% visible: al contrari que

LED han de ser controlats mitjançant

–– Robustesa mecànica: tractant-se de

les làmpades incandescents i la majo-

una part d’electrònica que reguli la in-

dispositius d’estat sòlid, els LED no

ria de les fluorescents, els LED poden

tenen components relativament frà-

estar dissenyats per emetre només

que acompanya al LED.

tensitat adequadament. –– Perillositat de la llum blava: els LED

gils o mòbils, raó per la qual són més

en l’espectre visible, sense emissió

blaus (temperatures de color 6.000-

immunes als cops i a les caigudes.

de raigs UV o IR.

7.000º k, per a usos exclusivament

–– Direccionalitat: són aptes per il·

professionals molt concrets, ja que

luminació arquitectural, decorativa i

en contra

emeten radiació molt propera a la

exterior.

–– Cost: tenint en compte el preu de

UV) causen trastorns en el comporta-

mercat, el preu per lumen encara és

ment humà, sobretot en la visió esco-

per emetre íntegrament un color en

elevat en comparació amb les làmpa-

tòpica, degut a un augment de la sen-

concret, mentre que altres làmpades

des fluorescents, HID o incandescents,

sibilitat de la vista cap a la llum blava.

necessiten un filtre, que disminueix la

tot i que s’està millorant dia a dia.

Els LED’s per a ús públic, domèstic

–– Colors: els LED poden estar fabricats

seva eficiència. ––Temps de cicle: pel fet de tractar-se

–– Dependència de la temperatura: encara que la tecnologia LED dissipa

o d’oficina abasten des dels 3000ºK fins als 5000ºK.

mirador

60% de lluminestres el 2020

Eficiència creixent

ra mateix les làmpades

En el cas de les halògenes, l'eficàcia del

LED tenen una eficàcia

llum és de només 20 lumen per watt,

semblant a les fluores-

amb una eficiència de la lluminestra

cents compactes, de 70

de 18 lumen per watt. Són valors molt

a 75 lumens por watt, enfront a uns 65

semblants als de la bombeta incan-

lumens de les fluorescents compactes

descent, si bé les halògenes funcionen

més avançades. Tot i així, ja es comen-

molt bé en els sostres i en llums de raig

cen a comercialitzar làmpades LED

lumínic dirigit. L’any 2002, l'eficàcia

d’una eficàcia entre els 80 i 100 lu-

d'un llum LED era de 30 lumen per watt

’Associació Espanyola

mens per watt i s’espera que d’aquí a

i el 2005 de 50 lumen per watt.

tres, quatre o cinc anys s’arribi fins als

Fabricants

d’Il·

150 lumens per watt.

El progrés en aquest àmbit s’ha ac-

2020 el 60% de les lluminestres

Un altre paràmetre a tenir en compte

que continuï uns altres cinc, al ma-

(bandes lumíniques) subministrades

és que les lluminestres LED són molt

teix temps que la resta de tecnologies

seran de tipus LED. Arriba a aquesta

més eficients que les de fluorescents,

competidores van alentint la seva pro-

conclusió a partir de les respostes

degut al fet que és més factible orien-

gressió. Un rival futur per al LED serà

recollides en empreses que repre-

tar la direcció lumínica de les prime-

l'OLED, basat en LED orgànic. No obs-

senten el 70% de la fabricació de

res cap on calgui i aconseguir així un

tant això, la tecnologia OLED acumula

luminació (Anfalum) estima

que

celerat els últims cinc anys i s'espera

l’any

LED, i, per descomptat, a expenses

grau superior d’eficiència. Per exemple,

gairebé deu anys de retard respecte

del que faci el mercat, per al qual

si comparem les eficiències de dues

a la LED, en termes de desenvolupa-

bandes lumíniques (lluminestres) idèn-

ment, eficiència i cost, i no està clar

tiques, però una equipada amb làmpa-

si podrà superar al LED en la pròxi-

El creixement mitjà del mercat de la

des LED i l’altra amb fluorescents com-

ma dècada. En pantalles planes, per

il·luminació LED ha estat del 24% els

pactes, ens adonem que la primera és

exemple, la tecnologia OLED encara

últims anys a Espanya, per bé que

de mitjana un 30% més eficient.

no s'ha materialitzat.

s’ha previst una evolució natural.

s’espera que augmenti fins al 40 o 50% quan s’acabi la crisi actual. Segons Anfalum, el disseny previ de les instal·lacions, fet de manera

Un altre aspecte que millora encara

apropiada, acurada i seleccionant

més l’estalvi energètic és la combina-

els materials més idonis d’empre-

ció de LED i un regulador, que pot ser

ses especialitzades, és fonamental

‘on-off’(molt econòmic i permet dismi-

per aconseguir un alt nivell d’estalvi

nuir el consum un 20% addicional de

energètic. En aquest sentit, remarca

mitjana) o bé de tipus dispositiu LED

que el disseny de la lluminestra i la

regulable (molt cars i poc estandarit-

seva ventilació més adequada són

zats encara), és a dir que s’adapta au-

dos factors clau per garantir l’eficà-

tomàticament a la llum diürna, raó per

cia lumínica desitjada i la llarga durada de la font de llum. I és que la

R The Catharina Hospital in Eindhoven.

la qual pot arribar a generar un estalvi addicional de fins al 50%.

vida d’una làmpada LED resulta molt afectada i disminuïda si no té prou ventilació ni el disseny idoni, ja que en males condicions de ventilació, l’electrònica associada al LED acostuma a fallar abans de les 20.000 h. Per tant, en aquestes condicions no prou adequades, la seva vida útil es redueix a menys de la meitat.

Josep Puy R Sheraton Hotel in Warsaw.

Col·legiat 423

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO*.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat/associat**. ---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

Condicions revisables segons l'evolució del mercat financer.

0 comissions d’administració i manteniment.

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

mirador

OptixCat: cal parlar de tecnologia A

Tot i que no estem parlant d’una tec-

vui gairebé podem dir que tots som usuaris d’un ordinador, fem servir

navegadors,

cerca-

dors, portals, tenim telèfons mòbils, tauletes amb Android, Windows o Apple. Cada vegada menys gent demana que vingui un tècnic a casa per connectar un nou punt d’accés WiFi. Tothom sap què és un USB i parlem amb tota normalitat amb qui sigui de velocitats de transmissió, de pes dels arxius que transiten per la xarxa, de formats de codificació i compressió d’imatges, dels píxels que té de resolució una càmera o una pantalla, etc. Doncs malgrat aquesta evidència, encara n’hi ha molts que segueixen dient que al ciutadà el que importa al ciutadà són els serveis i no la tecnologia. Això podia ser cert mentre els ciuta-

Molta gent encara continua dient que el que importa al ciutadà són els serveis i no la tecnologia. Doncs convé discreparne perquè mai com ara els coneixements tècnics havien assolit un grau tan elevat de difusió ni havien estat tan generalitzats.

el seu desplegament s’ha generalitzat mentre no en puguem disposar més enllà de les grans ciutats, on tot just ara comença a estar disponible. Iniciativa de col·laboració Des de fa més de 10 anys, diferents empreses catalanes han basat la seva estratègia empresarial en la implantació de xarxes de fibra fins a la llar. És en aquest entorn i quan el desplegament d’aquestes xarxes es generalitza que neix fa uns anys, sota el nom d’OptixCat, una iniciativa de col·laboració entre les empreses del sector, amb la creació d’un clúster de tecnologia en fibra òptica. En aquests moments formen OptixCat més d’una vintena d’empreses, la majoria catalanes, petites i mitjanes que tenen clar que la manera de tirar endavant en temps de crisi és

dans no sabien que un Giga és més

sumant esforços. Entre totes les em-

que un Mega, que una peça musical, un vídeo i un correu són serveis de

nologia emergent, no podrem dir que

dades, que navegar per la xarxa vol dir

preses podem oferir tots els serveis

tenir accés a la informació i que cada

que configuren la cadena de valor de

vegada més els usuaris volen fer-ho en

negoci de la fibra òptica, fins i tot algu-

temps real, aturar una imatge i seguir

nes capes situades per sota i per sobre.

veient-la o tornar-la a veure. Aquesta

immediatesa avui en dia només és pot

Com moltes altres associacions d’em-

associar a la connectivitat d’accés amb

preses, Optixcat té com a objectius

fibra òptica, una tecnologia que a pesar

estendre el coneixement al voltant de

de les opinions normalment interessa-

la fibra òptica, dels seus beneficis, de

des en desqualificar-la com excessiva,

la seva utilitat, de com gestionar-la o

cada vegada és més demandada pels

utilitzar-la. Si creix el coneixement,

usuaris, i el que és més important, ne-

creix el mercat, i si creix el mercat, les

cessària. Sovint, també en el nostre

oportunitats de negoci es multipliquen.

entorn més especialitzat, hem contra-

És en aquest sentit que la col·laboració

posat la tecnologia de les noves gene-

esdevé important. Si entre tots fem

racions de mòbils com alternativa d’ac-

créixer el mercat, després ja compe-

cés quan en el fons sabem que totes

tirem per obtenir-ne el tros més gran

dues es necessiten.

possible, i cadascú n’obtindrà la seva

mode primari

xarxa primària d'accés

node secundari

xarxa secundària d'accés

splitting 1:4 sp1

xarxa d'edifici

olt

splitting 1:8

sp2

xarxa d'edifici registre d'accés a edifici

sp3

xarxa d'edifici

splitting 1:8 node secundari

caixa fusions

R Esquema de xarxa PON.

de part, més gran o més petita, segons

models, productes i serveis que després

Ningú no dubta de la importància que

la seva agilitat, habilitat, coneixement...

podien exportar-se, avui haurem de veu-

la connectivitat té per al benestar de les

o sort! La competència és global, i cal

re de quina manera les experiències, els

persones, la competitivitat i productivi-

que tinguem clar que el nostre veí no

coneixements, els errors comesos i els

tat de les empreses i l’eficiència i eficà-

és el nostre competidor, sinó que sovint

èxits en projectes fora de casa poden

cia de l’Administració Pública. I indiscu-

aquest és qui fent pinya, ens pot ajudar

aportar benefici en la seva implementa-

tiblement, apostar pel desplegament de

a tirar endavant.

ció posterior a casa nostra, més barats,

la fibra òptica ho és. Disposar de fibra

més eficients i més eficaços. Poc a poc,

òptica és molt important, però també

OptixCat va ocupant el seu lloc amb la

ho és el model que la posa a disposició.

OptixCat creix amb vocació d’esdevenir

signatura de diferents convenis amb al-

Així, és estratègic disposar d’un model

el clúster de la fibra òptica a Catalunya

tres associacions empresarials i funda-

que fomenti la competència i que, per

i en aquest hortizó encara hi falta molta

cions, tan nacionals com internacionals.

tant, millori l’oferta de serveis.

gent. Volem incorporar totes les empre-

Volem ajudar a tots aquells que tinguin

Sumar esforços

ses que tinguin alguna cosa a aportar

dubtes sobre la fibra òptica a entendre

Ens posem al servei del país i de tots

pel que fa a la fibra òptica, i que ho vul-

les claus del negoci i de la tecnologia.

aquells que vulguin apostar en aques-

guin fer sumant esforços. És en aquest

Volem ajudar proactivament a millorar

ta direcció, en la de convertir la fibra

sentit que faig una crida a totes aquelles

el coneixement sobre aquests tecnolo-

òptica en una palanca de creixement

empreses que no formen part d’Optix-

gia, perquè només d’aquesta manera el

econòmic a casa nostra i més enllà de

Cat i que podrien ser-hi, que se sumin

desplegament massiu de fibra òptica a

les nostres fronteres. Amb una clara

a aquest projecte. Seran benvingudes.

les llars serà una realitat.

vocació de consolidar una oferta internacional tecnològica de primer nivell,

La innovació i la internacionalització són els eixos sobre els que haurem de posar

Com en tot, les receptes són variades i

posem a la vostra disposició el nostre

més treball i dedicació els propers me-

els tractaments complexos. A casa nos-

talent, les nostres idees, la nostra em-

sos. Gairebé totes les nostres empreses

tra no hi ha les receptes màgiques per-

penta, la nostra força, la nostra dedi-

individualment o en estreta col·laboració

què la realitat és heterogènia. No és el

cació i la nostra il·lusió.

estan participant de projectes internaci-

mateix Barcelona que Lleida, ni Ampos-

onals, i algunes facturen més diners fora

ta que Freginals, ni Menorca que Galicia

del nostre país que a casa nostra. Però

o Navarra i Castella, ni un polígon indus-

encara hi ha camí per recórrer.

trial o un parc logístic, ni una universitat

Els mercats internacionals (especial-

tes solucions properes és poden aplicar

o un càmping. En el mercat global, molment les economies emergents) en

més enllà de les nostres fronteres. No

aquest moments són més dinàmics que

són iguals, però les experiències locals

el mercat nacional i això de nou és una

s’aprecien com a molt importants en al-

oportunitat. Si en el passat els mercats

tres països, i per a tots hi ha una solució

locals eren el terreny de prova de nous

de fibra òptica adient.

Pere Alemany President OptixCat Col·legiat 143

ofertes COMERCIALS I SERVEIS

Conveni de col·laboració amb Caixa d’Enginyers Des des del passat dia 12 de març, el CETC/ACET gaudeix dels beneficis genèrics d’accés a totes les prestacions i els serveis bancaris de què disposa Caixa d’Enginyers, en tant que matriu del Grup Caixa d’Enginyers, que integra també Caixa d’Enginyers Gestió (societat gestora de fons d’inversió), Caixa d’Enginyers Vida i Pensions (societat gestora d’assegurances i reassegurances i fons de pensió), Caixa d’Enginyers Bancassegurances (operador de bancaassegurances) i Segurengin (gestora d’assegurances generals i professionals).

’acord amb el que esta· bleix el conveni de col· laboració

signat

pel

degà del CETC i presi·

dent de l’ACET, Joan Solé, i pel presi· dent de Caixa d’Enginyers, Josep Ori· ol Sala, des d’ara mateix el nostre col·lectiu pot accedir lliurement als serveis financers, les activitats i els productes dissenyats pel Grup Caixa d’Enginyers, que al seu torn té la in· tenció de promoure les accions opor· tunes per fer-ne l’oferta. L’objectiu principal de Caixa Engi· nyers és aportar valor al soci a través del tracte personalitzat, dels mitjans tecnològics adients per operar des de qualsevol punt del món via Internet, i

R Signatura del conveni a càrrec del degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé, i del president de Caixa d’Enginyers, Josep Oriol Sala.

d’unes condicions financeres avantat· joses. Actualment, Caixa d’Enginyers

Vida (companyia d’assegurances i re·

responsabilitat social corporativa. Es

administra

d’euros

assegurances i de fons de pensions),

tracta d’una institució privada i sen·

en recursos d’una massa social de

Caixa d’Enginyers Gestió (societat

se ànim de lucre sorgida a partir de

100.000 professionals, enginyers de

gestora de fons d’inversió), Seguren·

la transformació de l’antiga Agrupa·

totes les especialitats, aparelladors,

gin (assegurances generals i profes·

ció Sòcio-Cultural i Tecnològica dels

professors, químics, sanitaris, etc.

sionals) i Caixa d’Enginyers, Societat

Enginyers. La Fundació pretén opti·

Cooperativa de Crèdit, que actua com

mitzar l’eficiència dels recursos desti·

a matriu del Grup.

nats a la promoció i el foment de l’en·

2.100

milions

El Grup Caixa d’Enginyers integra diferents societats que potencien la

ginyeria i activitats d’interès cultural,

capacitat d’atendre les necessitats

A més a més, Caixa d’Enginyers va

social, mediambiental, benèfico-as·

dels socis: Caixa d’Enginyers Ban·

constituir el febrer de 2011 la Funda·

sistencial, professional i tecnològic.

cassegurances (operador de banca-

ció Caixa d’Enginyers amb la finalitat

assegurances),

de vehicular les seves activitats de

Caixa

d’Enginyers

CETC/ACET

M茅s informaci贸:

www.telecos.cat 37

‘Inter nos ’

La innovación de las ingenierías C

uando el anterior Mi-

distintos ministerios de un estado muy

nisterio de Ciencia e

funcionarizado, modelo que siguieron

Innovación instó a la reforma de los planes de estudios de las en-

señanzas universitarias de ingeniería, para adaptarlas al Espacio Europeo de Educación Superior siguiendo las directrices de la Declaración de Bolonia, se perdió una gran oportunidad de adecuar las ingenierías a lo que de ellas se espera en este nuevo modelo económico y social que se está desarrollando en la última década y que conocemos como Sociedad de la Información. Ingeniería ha de implicar innovación. Sin embargo, en lo que se refiere a nuestra titulación, nos hemos comportado como aquellos colegas universitarios siempre dispuestos a cambiar el mundo pero incapaces de tocar la asignatura que imparten. ¿Cómo pue-

La mejor manera de enfrentarse a un entorno incierto es aumentar la adaptatibilidad y la anticipación, y esto se consigue acentuando los perfiles generalistas en detrimento de los especialistas, pues un generalista siempre está más preparado para sobrevivir en un entorno incierto que un especialista.

Francia, España, Alemania e Italia principalmente, a un modelo anglosajón, propio del Reino Unido y los EUA, que proporciona de entrada técnicos de mediana cualificación capaces de adaptarse a las necesidades productivas de la industria y los servicios de una economía de mercado y susceptibles de evolucionar en su carrera profesional a través de programas de máster. Ambos modelos demostraron sobradamente sus bondades y no se puede dudar de la calidad de la ingeniería que proporcionó el modelo continental; no obstante, hay que reconocer que en el actual contexto económico y social, el modelo de ingeniería anglosajón es mucho más flexible y adaptativo. En España la adaptación de los planes de estudio de las ingenierías a la declaración de Bolonia se realizó sin

de aceptarse que entrados en la segunda década del siglo XXI, sigamos

entusiasmo. Probablemente muchos

con unas titulaciones definidas, salvo

de los universitarios encargados de

la ingeniería informática, en el primer

cuarto del siglo XX? Naturalmente ha

hacerlo no confiaban demasiado en el

habido varios cambios de planes de

nuevo modelo y los colegios profesio-

estudio, incluso han aparecido espe-

nales se esforzaron en preservar las

cialidades y materias optativas, pero

antiguas titulaciones ligadas al grado

el título y sobre todo las competencias

más máster, en un intento de mantener

profesionales a él asociadas, salvo al-

las obsoletas competencias de las titu-

gunas ampliaciones, han permanecido

laciones, maniobra legítima pero estra-

prácticamente invariables.

tégicamente desafortunada porque se perdió así la oportunidad de renovar

La declaración de Bolonia propugna-

y actualizar las titulaciones, tema que

ba un cambio de modelo para las In-

queda pendiente y que tarde o tempra-

genierías: conceptualmente se trataba

no habrá que abordar.

de cambiar de un modelo de ingeniero

napoleónico y continental, de “grande

Las consecuencias de todo ello, de

école”, pensado para suministrar téc-

momento y a la espera de resulta-

nicos altamente cualificados para los

dos, son unos planes de estudio con

sin ningún ánimo exclusivo ni exhaustivo, me atrevo a apuntar una lista de titulaciones que podríamos considerar ingenierías para la Sociedad de la Información: • Ingeniería Civil • Ingeniería de las Energías • Ingeniería Mecánica • Ingeniería de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones • Ingeniería Química y de los Materiales • Ingeniería Medioambiental, Agrónoma y Alimentaria • Bioingeniería Cualquiera de los actuales títulos de ingeniería se puede rehacer de forma más acorde con la realidad de la industria y los servicios a los títulos de la lista. A modo de ejemplo, si un ingeniero aeronáutico se dedica a la construcción de aviones, motores o mecánica de vuelo sería ingeniero mecánico, si pocas variantes respecto a los ante-

tidumbre hacen falta perfiles genera-

riores: en la mayoría de los casos la

listas, los desarrollamos especialistas.

se dedica a radionavegación sería ingeniero de las TIC y si se dedica a la construcción y diseño de aeropuertos

incorporación de la obligatoriedad de prácticas en empresas, pero con una

Decía al principio, que estamos en ple-

gran merma de asignaturas optativas

na implantación de un nuevo modelo

sería ingeniero civil.

y de libre elección, lo que configura

social y económico al que llamamos

El modelo de impartición de estas titu-

unos planes de estudio muy rígidos,

Sociedad de la Información. La implan-

laciones debería ser el propugnado por

con, eso sí, unas titulaciones de grado

tación es acelerada y esto siempre in-

la Declaración de Bolonia: un ingeniero

con nombres muy agradables, táctica

crementa la incertidumbre, aparte de

de grado que se especializa ejerciendo

universitaria de marketing para atraer

que el actual entorno económico sea,

su profesión y que tras un mínimo de

alumnos, pero que tiene poco que ver

por otras razones, totalmente incier-

tres años en la industria o los servicios

con las necesidades empresariales de

to. La termodinámica nos dice que los

puede realizar un máster. Los cono-

la industria y los servicios. La Agencia

sistemas sólo pueden hacer frente a la

cimientos de gestión, organización y economía se ubicarían, junto con las

Nacional de Evaluación de la Calidad

incertidumbre del entorno aumentando

y Acreditación (ANECA), ha impuesto

su complejidad o aumentando su ca-

especializaciones de cada sector, en los

unos severos protocolos para la apro-

pacidad de adaptación y anticipación.

másteres. Innovemos las ingenierías,

bación de los nuevos planes de estu-

Dejando aparte el incremento de com-

apostemos, de verdad, por un nuevo

dios, pero como siempre son medidas

plejidad, la mejor manera de enfrentar-

modelo, vale más pronto que tarde.

“ex - ante”, una vez concedida la apro-

se a un entorno incierto es aumentar la

bación no sabemos nada de cómo se

adaptatibilidad y la anticipación, y esto

van a evaluar sus resultados y su evo-

se consigue acentuando los perfiles ge-

lución. En resumen, justo cuando la

neralistas en detrimento de los espe-

incertidumbre natural del entorno es

cialistas, pues un generalista siempre

más extrema y cuando más necesaria

está más preparado para sobrevivir en

es la adaptatibilidad al entorno que se

un entorno incierto que un especialista.

consigue potenciando la flexibilidad,

Echando una mirada a las titulaciones

desarrollamos planes rígidos, y mien-

de ingeniería de los países mejor adap-

tras que para hacer frente a la incer-

tados a las economías de mercado, y

Antonio Elias Col·legiat 147

‘Inter nos ’

CMT: els estalvis es menjaran les tovalles

n el nostre sector la

els interessos i els riscos, aquests en for-

regulació és fonamen-

ma de retard en el desenvolupament del

tal. Sobretot ara, que cal afrontar el pas a les noves generacions

de xarxes de fibra i cel·lulars de forma eficient i justa —malgrat que aquest sigui un terme en desús, relacionat amb el servei universal. Les telecomunicacions són eines fonamentals per el futur del país i hem de vetllar per tenir-les de manera accessible i competitiva. Un mercat en evolució —amb una base de xarxes de cable i ràdio que es poden comptar amb els dits d’una mà—, requereix un regulador capaç, dotat dels recursos humans qualificats necessaris. Un regulador tan lluny com sigui possible d’interessos particulars i polítics, i per tant, professional, que pugui vetllar per als interessos de la societat. Cal facilitar la competència allà on sigui possible, adequar les tarifes a cost on no ho sigui i estructurar un marc factible per a una inversió retribuïda justament. I això és més necessari quan

L’escandalosa fallada del sistema econòmic demostra que no serveix de res que determinats ‘mantres’ es repeteixin de forma innocent o interessada: la dura realitat s’acaba imposant. Així, tot allò tan insistent que ‘els mercats ho faran tot’, ‘el sistema s’autoregula’, ‘no calen reguladors’, ‘hands off’, etc., ens ha portat fins aquí. Hi ha moltes causes de la implosió financera que ho arrossega tot, però la mala regulació és una de les principals.

sector i de la societat en general. L’altre punt a ressaltar des de Barcelona estant —on la CMT ha funcionat sense problemes, i es va conformant com una peça estratègica de valor—, és aquest: per què sembla que tot ha d’estar o de tornar a Madrid? Són pocs ja els que es creuen el discurs que una part important es quedarà aquí. I no és estrany: ja ha passat el temps de les promeses, i també de la innocència. Al capdavall, ens ho diuen els suposats apòstols del lliure mercat, de la mà invisible d’Adam Smith, però resulta que, al mateix temps, són uns fanàtics interessats del ‘tot centralitzat’. I en tot això, quin paper hi juguen tant el sector a Catalunya com l’enginyer català? D’un temps ençà es percep un cert esgotament dels enginyers, o al menys ho sembla. Els vectors de tensió polaritzats en ‘els mercats’ i en el clàssic ‘Catalunya-Espanya’, esgoten

el model europeu no sembla que hagi

als enginyers, que pateixen una mena

estat tan exitós com s’esperava en l’ini-

de fatiga similar a la dels materials, tan ben descrita en el terreny dels camps

ci de la desregularització. Si el Govern de l’estat tira endavant el

tensorials. I com a tal, la tensió, a la

model d’un macro regulador únic, corre

llarga, és la causa potencial de molts

el perill d’estructurar una CMT genera-

tipus de ruptures i accidents.

lista, més política que tècnica. Els estalvis es menjaran les tovalles. O potser ja els va bé una estructura que permeti ‘als mercats’ menjar d’aquesta manera? Tornarem a assistir als ‘mantres’ d’estalvi (estalvi ridícul en relació a la facturació del Sector, i matemàticament menyspre-

uable), a la millora de gestió, a una gran

Jordi López i Benasat

agilitat, a obrir els mercats, etc. Tornaran

Vocal del CETC

vincles

TSF cerca finançament solidari Amb l’ajut de Teaming Online

L’acció pro drets humans de Telecos Sense Fronteres (TSF) no seria possible sense recursos i és per això que volem aprofitar l’ocasió d’aquest article per presentar-vos una de les nostres formes de finançament a través de l’aportació personal de només un euro al mes, canalitzada mitjançant Teaming Online. oincidint amb la jornada

seva setena fase. Fins ara, i amb l’aju-

iGenium’12, del passat 25

da de molta gent i també gràcies a les

Tota aquesta acció solidària (per a

de maig, el president de

donacions particulars, s’ha aconseguit

l’augment de la qualitat de vida, a tra-

Telecos Sense Fronteres

equipar i muntar un hospital amb uni-

vés del desenvolupament social i eco-

(TSF), Rafael Pous, va remarcar la im-

tats N-Computing. D’aquesta manera,

nòmic de la regió), no seria possible

portància de les telecomunicacions per

tant la biblioteca com el departament

sense recursos i, en aquest sentit, apro-

d’aquesta comunitat.

al desenvolupament dels drets humans.

de cirurgia poden disposar d’unitats

fitem l’ocasió d’aquest article per pre-

Així, tal com sona, perquè les TIC són

d’escriptori remot i avançar així en la

sentar-vos una de les nostres formes

essencials per a tots els sectors d’acti-

digitalització de processos hospitalaris

de finançament a través de l’aportació

vitat, i per tant la seva implantació és

de l’Hospital Regional Ernesto Sequeira

personal de només un euro al mes. Es

una garantia de millora de la qualitat de

Blanco de Bluefields.

vida de les persones en particular i de

diu Teaming Online, i en la seva web,

A més a més, amb l’ajut de la comu-

les persones creen els propis grups o

nitat, autoritats i altres entitats de la

s’uneixen als que existeixen (busca’ns

Per contribuir a fer-ho possible en in-

zona, s’està fent la connexió del ‘Puesto

com a Telecos Sense Fronteres) per re-

drets més necessitats d’ajut tecnològic,

de Salud’ de MonkeyPoint amb l’Hos-

colzar diferents causes socials aportant

TSF impulsa des de fa temps iniciatives

pital Regional Ernesto Sequeira Blanco

1 euro al mes del seu compte corrent,

com el projecte de Telemedicina a Blu-

de Bluefields. Un enllaç que contribu-

de forma segura, automàtica, transpa-

efields (Nicaragua), que arriba ja a la

irà també a millorar el servei mèdic

rent i sense comissions.

les societats en general.

L’exemple de col·laboració de Teaming Online amb Telecos Sense Fron-

Màster en Tecnologia per al Desenvolupament Humà i la Cooperació La UPC ofereix per primer cop un

teres apareix aquí: http://www.teaming. net/telecossensefronteres

dre les complexes causes (tècniques,

Màster en Tecnologia per al Desenvo-

econòmiques, socials o ambientals)

lupament Humà i la Cooperació, ori-

que s’oposen al progrés de les po-

entat a la recerca aplicada i la innova-

blacions més desfavorides, els ex-

ció en els àmbits d’intersecció entre

perts formats al màster seran ca-

la tecnologia, el desenvolupament

paços d’aportar solucions de forma

sostenible i la cooperació al desenvo-

rigorosa, pertinent i creativa.

lupament. La preinscripció està ober-

Els investigadors formats en el

ta fins el 25 de juny i es començarà a

màster també han de ser capaços

impartir al setembre d’enguany.

d’establir especificacions i objectius

L’objectiu general és la formació

d’innovació tecnològica en consonàn-

d’experts capaços de donar res-

cia amb les condicions d’incorpora-

postes innovadores als problemes

ció, assimilació i disseminació en els

plantejats en l’àmbit del desenvolu-

sectors de població més desfavorida,

Alfred Causi

pament humà i la cooperació inter-

basant-se essencialment en la poten-

Col·legiat 1.625

nacional. Sobre la base d’una sòlida

ciació i extensió de les capacitats prè-

formació, que els permeti compren-

vies en aquests sectors.

calidoscopi

Infoantenas (Servei del Ministerio de Industria, Energía y Turismo) http://geoportal.mityc.es/ visorCartografico/index.jsp Segons l’últim informe anual de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT), al final del 2010 hi havia a Catalunya 12.690 estacions base de telefonia mòbil: 7.520 de tecnologia 2G i 5.170 de 3G. Més o menys, el 15% del total estatal. Dues de cada tres són a la demarcació de Barcelona: 8.428; a Girona n’hi ha 1.413; a Lleida, 1.269, i a Tarragona, 1.580. La seva ubicació, tant en l’àmbit català com per el conjunt de l’Estat espanyol, es pot visualitzar a través del servei ‘infoantena’. Per motius històrics i d’evolució tecnològica, les xarxes de telefonia mòbil són molt heterogènies. Les companyies les han desplegat pel territori seguint poblacions que es desplacen i afegint alhora noves prestacions. La implantació de nous serveis no és uniforme: comença per les zones amb més clients i es va ampliant fins a arribar a la majoria d’abonats. Els requisits d’instal·lació d’aquestes antenes van canviant. Per donar servei 3G de qualitat en àrees suburbanes, n’hi acostuma a haver cada quilòmetre; en zones urbanes, cada 500 metres, i en entorns urbans densos cal tenir-ne cada 300 metres.

publicacions

Las TIC en la empresa española 2011

Primer diari d’art en línia en català

Edició: AMETIC i Everis

www.bonart.cat/actualitat

Catalunya, amb una penetració del 97,9% en l’ús de l’ordinador a les empreses, encapçala el rànquing de comunitats espanyoles més desenvolupades en l’àmbit TIC, segons l’informe anual ‘Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la empresa española 2011’, elaborat per la patronal AMETIC i l’empresa Everis. Al seu darrere, en segona i tercera posició, hi ha les Canàries i Múrcia, amb un 97,6% i un 96,7%. Madrid queda relegada a la cinquena posició d’aquesta classificació, amb un 96,1% d’empreses que treballa amb equipament informàtic. En matèria de comerç electrònic, el 51,4% de les companyies compren o venen per Internet. Tanmateix, el percentatge de les que compren és molt superior al de les que venen. El 48,5% compra béns o serveis a través de la Xarxa, però només hi venen el 12,1%. Uns altres dos aspectes significatius de l’estudi revelen, en primer lloc, que les empreses usuàries de comunicacions VoIP no arriben al 20%, malgrat el seu ascens de sis punts percentuals enfront de l’any anterior. I en segon lloc, el 41,7% de les companyies espanyoles encara no disposa de web corporativa.

Bonart, la veterana publicació mensual en paper especialitzada en arts plàstiques (aquest mes de juny arriba al número 152), ha posat en marxa el primer diari d’art en línia en català. Des de principis d’any, Bonart ha obert un espai informatiu a la Xarxa en forma de diari que repassa l’actualitat del sector i la complementa amb crítiques d’exposicions, reportatges, entrevistes, informació sobre llibres d’art, etc. Hi apareix també un apartat de blocs, a càrrec de diferents crítics i col·laboradors qualificats, i s’hi presenta una secció de vídeos i TV, amb imatges de tota la informació del món de les arts plàstiques i visuals. La revista mensual Bonart, fundada el 1999 a Girona, s’edita en català sota una llicència de Creative Commons i fa un seguiment especial dels esdeveniments artístics de Catalunya, Balears, Andorra, País Valencià i Aragó, sense oblidar-se dels més rellevants del mateix àmbit d’arreu de l’Estat espanyol, d’Europa i del món.

tribuna

Ofensiva recentralitzadora en telecomunicacions Carles Flamerich Director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya Col·legiat 809

a fa setmanes que, en l’àm- ves xarxes però que hi ha un conjunt bit de les telecomunicaci- de normatives autonòmiques i locals ons, estem rebent amb crei- “excessivament complex, que regulen xent alarma, ja sigui a través sense cicles competencials clars”, que de la premsa, o en trobades suposen un obstacle “per a una impleamb alts càrrecs del govern central, mentació ràpida, administrativament mostres inequívoques d’intencions re- menys costosa i més ordenada per a centralitzadores del govern de l’estat, les noves xarxes”. Afegia Calvo-Sotelo que ens van confirmant que l’escenari que el govern central, igual que en alal qual ens enfrontem va molt més en- tres àmbits, el que persegueix és “la llà de les qüestions puntuals d’interpre- unitat del mercat a Espanya”. En el matació competencial, per passar a ser teix sentit s’ha expressat darrerament una veritable ofensiva que comença a el ministre Soria. amenaçar les bases de la nostra autonomia política. Els catalans coneixem prou bé aquesta modalitat dialèctica a la qual el govern Fa poc que ens vàrem assabentar dels central s’ha mostrat tradicionalment canvis en matèria reguladora a través tan avesat. Sota aquesta excusa d’”orde l’assumpció per part del govern cen- denament” i “racionalització” l’executiu tral de la gran majoria de competències central no només dificulta el desplegade la CMT, tot anant en contra de la ment de les nostres competències esdoctrina europea de separació dels ens tatutàries, sinó que prova d’assumir-les reguladors dels governs, i aprofitant per com a pròpies mitjançant diferents esarrabassar la seva seu a Barcelona, que tratègies legals que s’allunyen del printants esforços va costar d’aconseguir. cipi d’entesa i de compromís de diàleg Podríem haver pensat que es tractava en què s’han de basar les relacions end’una qüestió gravíssima però puntual, tre administracions. però de cap de les maneres. Poc a poc comencem a conèixer més fronts de És evident que les noves necessitats batalla d’aquesta ofensiva que, d’una o socials i de mercat ens obliguen a altra manera, també ens afecten de ple. obrir un debat al voltant de l’eficiència i l’optimització de recursos, i que Fa uns dies, el secretari d’Estat de Te- aquest debat també afecta el sector de lecomunicacions i per a la Societat de les telecomunicacions, com no pot ser la Informació, Víctor Calvo-Sotelo, ma- d’una altra manera; això és exactament nifestava que un dels nous objectius de el que està fent la Generalitat des de fa la nova llei de Telecomunicacions és temps i es pot comprovar, per exemple, la de facilitar el desplegament de no- en la filosofia operativa dels nous mo-

dels de contractació TIC, o del pla idigital, que s’acaba de llançar. El govern de la Generalitat actual no oblida mai els criteris d’estalvi i d’eficiència en les seves polítiques. És evident, per exemple, que des d’un punt de vista tècnic es pot justificar que cal alliberar canals de múltiplex dedicats a televisió per destinar-los a la banda ampla de telefonia mòbil. Això, tanmateix, no pot significar de cap manera que el govern central tingui la potestat de tirar pel dret i fer el repartiment de les freqüències emparant-se en les seves competències d’espectre, tenint en compte que Catalunya té competències plenes en cultura i mitjans audiovisuals. Malgrat tot, sembla ser que aquesta és la intenció del govern central. Aquesta actitud podria afectar, a través de les modificacions de la Llei General de Telecomunicacions, matèries com les d’infraestructures comuns de telecomunicacions i registres d’instal·ladors. El govern de la Generalitat està seguint de molt a prop els moviments d’aquesta nova política recentralitzadora del govern central i estudia com contrarestar-la. No dubtarem ni un instant a fer servir els mecanismes al nostre abast si la via del diàleg i la negociació no és suficient per defensar els nostres interessos com a país i els dels professionals de les telecomunicacions que treballen a casa nostra.

L’any que ve en fem 18 i ho volem comptar amb vosaltres! (Properament més informació a www.telecos.cat) Volem agraïr el suport a totes les institucions i empreses que aquest any han estat amb nosaltres a la XVII Nit de les Telecomunicacions:

Patrocinadors:

Col·laboradors:

Amb el suport de: