Revista Telecos 57

57 setembre 2012

T

e

l

e

Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6

c

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10

o

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28

s

sumari

Any 18

Número 57

09/2012

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) C. Salvador Espriu, 45-51 (Polígon Pedrosa) 08908 L’Hospitalet de Llobregat Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat President de l’ACET i Degà del CETC: Joan Solé Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat

Pàg.

Editorial 3

20 anys fent xarxa!

4

‘S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) La teva telecos.cat Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC Gaes es fa mirar Sant Gabriel 2012 Ofrena floral de l’11 de Setembre

Destacats

4 5 5 5 5

Entrevista 6

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.

BarcelonaTech (UPC): “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca”

10

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi?

14 16 20 22

Mirador: Arriben les transaccions mòbils Barra lliure a la primera divisió mundial d’Internet Sistemes TI crítics a prova de bomba Competitivitat a l’abast de la mà

Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr Col·laboracions: Jesus Alonso-Zarate Andrea Bartoli Laura Canal Xavier Clotet Pilar Díaz Mischa Dohler Jordi Duch Estel Estopiñán Joan Francesc Gras Josep Grinyó Enric Grosche Miguel Angel Lagunas Jordi López Ferran Marqués Jordi Mas Mònica Navarro Gerard Peiró Anna M. Sánchez Elisa Sayrol Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL. Dipòsit legal: B-17.897-99 L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

Sumari

Tecnologia

Ofertes comercials i serveis 26

Renovació del conveni amb Banc Sabadell

‘Internos’ 28 32 34 36

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional Situació actual del mercat laboral del col·lectiu ‘teleco’ Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSETB Alfred Bonavida ‘in memoriam’

Vincles 38

Citius, altius, fortius!

40 42

Tibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada Suggeriments

Calidoscopi

Tribuna 43

Les enginyeries no poden prescindir del talent femení

editorial

57

20 anys fent xarxa!

setembre 2012

T

e

l

e

Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6

i pensem en 1992, la nostra memòria ens trasllada als Jocs Olímpics de Barcelona, amb en Cobi i els salts de trampolí a les piscines Picornell; uns Jocs que, per cert, van comptar amb la feina i la dedicació de molts dels nostres companys. Ara bé, el 1992 també és un any especial per als Enginyers de Telecomunicació de Catalunya perquè va suposar el naixement de l’ACET, la primera entitat professional catalana que ens agrupava.

L’ACET neix el desembre de 1992 a partir de la secessió de la delegació a Catalunya de la Asociación estatal. Aquest fet va ser un pas relativament tranquil per al col·lectiu ja que la gestació de l’Associació Catalana va ser pactada amb l’estatal.

Una altra qüestió és l’esforç que va representar poder arribar a donar aquest pas, de la mateixa manera

que ja fou difícil en el seu moment la construcció de la delegació catalana inicial.

La constitució de l’ACET va permetre una vida institucional més activa, l’organització d’activitats pròpies, com la Nit de les Telecomunicacions, la prestació de nous serveis i l’organització de jornades de formació. El primer número de la revista Telecos va néixer un any més tard: arribava a tots els enginyers i enginyeres a l’octubre de 1993. És a dir, l’any que ve celebrarem el vintè aniversari de la nostra revista!

Certament, la creació de l’ACET constitueix un fet cabdal per als Enginyers de Telecomunicació a Catalunya, tant pel que aporta a nivell de col·lectiu i de presència social de la professió i dels mateixos professionals, com també per la seva tasca impulsora institucional futura. A més, l’any 2000 l’ACET esdevingué

c

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10

o

s

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28

clau per a la constitució de la demarcació de Catalunya del Colegio d’àmbit estatal, que el 2010 es converteix en el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya.

En aquest repàs de la nostra història, plena de coses bones i no tan bones, falta el reconeixement a tots aquells companys que mereixen una menció especial per la seva implicació i dedicació: amb els seus encerts i desencerts ens han fet arribat on som avui. És per això que dedicarem el Sant Gabriel d’enguany a fer un repàs d’aquesta història a través d’alguns dels seus protagonistes i a donar la benvinguda als joves professionals que entren a formar part del col·lectiu. I és que, sense futur no cal recordar la història. Una vinculació de l’ahir amb l’avui que volem representar amb un polsador Morse, símbol d’un passat i un futur digitals, i per això imatge de la trobada d’enguany.

3

destacats

S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE) Coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria El passat 11 de juny es va fer la

del Col·legi Oficial d’Enginyers de

presentació pública de l’Agència

Camins, Canals i Ports de Catalu-

de Qualificació dels Professionals

nya, Josep Oriol, l’AQPE dóna res-

de l’Enginyeria (AQPE), dedicada

posta al nou escenari professional

a la qualificació dels professionals

marcat pel Pla Bolonya, que ha su-

de l’enginyeria en funció dels co-

posat la multiplicitat de titulacions

neixements acreditats i l’experi-

professionals en l’àmbit de l’en-

ència professional en les diferents

ginyeria, i la directiva Bolkestein,

especialitats (àmbits d’actuació),

que simplifica al màxim els tràmits

segons procediments de certifi-

per liberalitzar la circulació de ser-

cació objectius i estandarditzats.

veis dins la Unió Europea (UE).

La teva telecos.cat

Un objectiu que entronca de ple amb la finalitat de promoció de la

Com que l’AQPE té la vocació de

convergència internacional, prin-

convertir-se en un organisme de

cipalment europea, dels sistemes

referència en el sector de l’engi-

de qualificació empleats i del seu

nyeria, seguint l’exemple de les

reconeixement mutu.

agrupacions de països com el Regne Unit i Alemanya, el I Fòrum de

L’escenari escollit per a l’ocasió

l’Enginyeria va acollir una taula ro-

va ser el I Fòrum de l’Enginyeria,

dona orientada a exposar diversos

celebrat a l’auditori de la Torre Ag-

models professionals en l’àmbit

bar de Barcelona i encapçalat pel

de l’enginyeria a Europa: els de les

conseller d’Empresa i Ocupació,

associacions professionals d’engi-

Francesc Xavier Mena, i els cinc

nyers de Milà (Itàlia), regió nord de

degans dels col·legis d’Enginyeria

Portugal, Alemanya i Anglaterra.

Superior de Catalunya, promotors de l’AQPE: Agrònoms, Camins, Industrials, Informàtica i Telecomu-

Cada col·legiat pot gaudir d’un espai propi a la nova www.telecos.cat que pot personalitzar i fer públic perquè aparegui al directori de professionals de la web.

D’aquesta manera, des de la seva àrea privada pot modificar les dades i amb l’editor, que accepta html, pot personalitzar l’aparença dels seu espai fins allà on vulgui. A més a més, per tal que tothom pugui accedir a aquesta targeta de presentació en el marc de la www.telecos.cat, cada usuari tindrà una url única que respon a:

nicacions.

www.telecos.cat/el número de col·legiat

Pel que fa a l’objectiu principal de

Més enllà de ser un simple directori,

l’AQPE, es resumeix en l’emissió d’un certificat reconegut internacionalment que qualifica els enginyers en funció dels coneixements acreditats i de l’experiència professional. Tal com va explicar el degà

4

aquest espai aconsegueix ser el reflex de la personalitat de cada usuari, que hi pot explicar tot allò que vulgui: fer-la servir de bloc, plasmar presentacions d’empresa o de producte, bolcar-hi el currículum...

Gaes es fa mirar Gaes no només es fa escoltar. També es fa mirar, i de quina manera. Ho vam comprovar en una visita a la seu d’R+D de Gaes al districte tecnològic 22@ de Barcelona, on el company ‘teleco’ Lluis Gómez ens va mos-

Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC

trar les seves instal·lacions amb una ruta pels laboratoris, la sala blanca, els equips d’injecció plàstica, microsoldadura làser i un llarg etcètera de maquinària puntera. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir les millors solucions en audíòfons de qualitat, disponibles a través d’una xarxa comercial de més de

La vocal de la Junta del CETC/

of Science in Information and

600 centres a tot el món. En definitiva, uns

ACET, Elisa Sayrol, ha pres pos-

Communication

Technologies’,

resultats admirables assolits a partir del tre-

sessió del càrrec de vicerectora

inclòs en els programes pilots

ball investigador en Acústica, aquella assig-

de Relacions Institucionals de la

d’adaptació a l’Espai Europeu

natura que molts de nosaltres vam conèixer

UPC, en substitució de Marisol

d’Educació Superior (EEES) i

de primera mà i que resumeix un seguit de

Marqués, que havia demanat el

pioner per la seva impartició en

coneixements en física, electrònica i teleco-

seu relleu.

anglès. Ha estat sotsdirectora

municacions. El nostre agraïment també des

de Relacions Internacionals i

d’aquí al director general de GAES, Antonio

Elisa Sayrol és enginyera de Te-

directora de l’ETSETB del 2006

Gassó, que ens va honorar amb la seva pre-

lecomunicació i doctora per la

al 2012, i la seva recerca està

sència en la cloenda de la visita, i la més sin-

UPC. És professora titular al de-

centrada en les estadístiques

cera felicitació per l’èxit assolit al capdavant

partament de Teoria del Senyal

d’ordre superior i més robuste-

del grup que encapçala i que desitgem que

sa, l’anàlisi d’imatge i vídeo i les

es perpetui en benefici del sector TIC, del

marxa i va coordinar el ‘Master

tècniques de ‘watermarking’.

qual tots formem part.

∧– – ∧ – ∧ ∧–∧∧

–∧ –∧

–∧ –∧

∧

––– ∧∧∧ ∧–∧–∧ –

––– ∧∧∧ ∧–∧–∧

–∧ –∧

–∧ –∧

–

i Comunicacions i va posar en

∧– – ∧ – ∧ ∧–∧∧ ∧

Sant Gabriel 2012 La diada d’enguany de Sant Gabriel,

Ofrena floral de l’11 de Setembre

patró de la nostra professió, serà molt

Com cada any, els ‘telecos’ vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya

especial. Estarà marcada per les sor-

fent la tradicional l’ofrena floral de l’11 de Setembre al monument de Rafael

preses i la nostàlgia i la farem el proper

de Casanova. Un homenatge en què vam participar amb una representació

1 d’octubre a partir de les 18:30 h a les

encapçalada pel degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, que

Cotxeres del Palau Robert de Barcelo-

hi va assistir acompanyat d’altres emissaris de la resta de col·lectius d’engi-

na (Passeig de Gràcia 107).

nyeria: industrials, camins, informàtics…

5

entrevista

“La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) és la primera universitat catalana en nombre d’iniciatives del programa de cooperació i activitats per a pimes. El seu rector, Antonio Giró, n’està molt cofoi perquè cada cop més empreses sol·liciten col·laborar-hi en projectes d’R+D+i. Però avisa d’una amenaça latent molt greu: “La retallada espectacular en recursos del Plan Nacional esta destruint el nostre sistema de recerca.” Això no vol dir que rebutgi l’austeritat, “però cal diferenciar-la de la manca de recursos que pot ofegar el sistema”.

L

a triple missió de la Uni-

perquè en els darrers anys hem fet

tivitat que les universitats generen en la societat i l’economia de Catalunya i

versitat (formació, re-

una avenç importantíssim com a mo-

cerca i transferència de

tor de transferència i valorització del

la dada és indiscutible: els beneficis a

coneixement) hauria de

coneixement i de la innovació en un

curt termini de l’existència de les vuit

contribuir de manera decisiva a aixe-

entorn europeu que, a diferència de

universitats públiques catalanes se si-

car el nivell de competitivitat del teixit

nosaltres, fa molt de temps que inver-

tua entorn al 0,6% del PIB de Cata-

productiu català i espanyol. Com és

teix en coneixement. Ara el perill és

lunya, i de l’1% si comptabilitzem les

que no es nota gaire aquesta aporta-

perdre tot aquest guany. Hem aconse-

institucions vinculades a elles.

ció? Què està fallant?

guit ser un agent rellevant en tant que

La universitat pública és ja un agent

catalitzador de la competitivitat del

Quines

social i econòmic de primer ordre en

país. En un informe publicat l’any pas-

en l’àmbit universitari per redreçar

la Societat del Coneixement. I ho és

sat s’analitzavala repercussió de l’ac-

aquesta situació anòmala?

6

mesures

caldria

impulsar

Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC)

“La societat actual no es pot entendre sense els professionals de l’enginyeria de telecomunicació” La davallada de la inversió en educació

nologia (CIT UPC), centre tecnològic

és sostenible si no es perllonga gaire.

que agrupa 400 investigadors. L’any

Des de les universitats hem d’optimit-

2011 la UPC va generar més de 85 mi-

zar els nostres processos, aconseguir

lions d’euros en projectes de R+D+I i

més recursos externs i incrementar la

transferència de tecnologia. Tampoc

nostra capacitat d’influir socialment

hem d’oblidar que la UPC, amb 221

per tal que se’ns vegi com un agent

patents, és la universitat espanyola

necessari. Per exemple si volem un

que més patenta.

“El doctorat és una formació molt necessària per a les empreses”

sistema productiu més competitiu i innovador hem d’afavorir la incorporació

A quines dificultats s’enfronta per

de doctors a les empreses, en aquest

portar-los a terme, més enllà de les

tuds haurien de tenir els engin-

sentit hem impulsat els doctorats con-

retallades?

yers del segle XXI? Més científics

junts universitat – empresa.

Internament, la universitat pública en

o més emprenedors?

Quins coneixements, valors i apti-

general s’ha conduit fins ara amb es-

L’actual oferta universitària és

I específicament en les escoles d’en-

tructures poc àgils pel que fa a la pre-

molt àmplia i permet a les perso-

ginyeria?

sa de decisions, a la capacitat d’adap-

nes canalitzar la vocació en funció

Les escoles d’enginyeria tenen una

tar-se ràpidament a circumstàncies

d’aptituds i determinacions per-

gran activitat de transferència de co-

que no controla. Recentment, la UPC

sonals. Ho veiem cada dia amb la

neixement i són molt actives pel que

ha canviat els seus estatuts i aquest

gran quantitat de persones que

fa a aquesta capacitat d’incidir en la

canvi ha estat també l’oportunitat per

posa en marxa una idea de ne-

millora de la competitivitat de les em-

transformar estructures que ens feien

goci o fa un doctorat que, d’altra

preses. Ho estan fent des d’un apro-

poc adaptables a l’entorn.

fundiment de les relacions, amb pro-

banda, obre la porta a una formació molt necessària per a les em-

jectes comuns, facilitant els contactes

Quina valoració fa de les noves direc-

preses com a agent catalitzador

de l’estudiantat amb les empreses a

trius d’austeritat de la Universitat?

d’innovació i de competitivitat. A

través de contactes de cooperació

Ara mateix, no hi pot haver una altra

la UPC posem a l’abast coneixe-

educativa i projectes de final de car-

consigna que no sigui la de l’austeri-

ments avançats, una formació

rera, aquest és el camí però cal temps.

tat, però cal diferenciar-la de la manca

molt vinculada a l’esforç i desen-

de recursos que pot ofegar el sistema.

volupem la capacitat d’aprendre a

Quins són els seus plans concrets per

L’eficiència té un límit, aquest límit sols

aprendre i d’emprendre, però no

a la UPC, amb aquesta finalitat?

es pot revocar si també es modifiquen

deixem de banda la transmissió

Hem apostat per valoritzar la recer-

les regles del joc que ens regulen.

de valors, com ara la sostenibilitat

ca i estem sortint a buscar a l’empre-

i la transferència del coneixement

sa per donar-li a conèixer el que fem

Creu que s’estan trepitjant línies ver-

i del que som capaços. Un exemple

melles en aquest mateix àmbit univer-

és el nostre Centre d’Innovació i Tec-

sitari? Com ara quines?

a comunitats emergents.

7

entrevista Ens preocupa que es perdi la garantia

aquesta nova societat en això tan im-

de la igualtat d’oportunitats en l’accés

portant com és la formació dels futurs

a la universitat o que les nostres uni-

enginyers, les competències i habilitats

versitats abandonin llocs preferents

que els proporcionen i també els va-

que havíem aconseguit en l’entorn in-

lors que impregnaran la seva capacitat

ternacional. Ara mateix la UPC té 85

d’acció i de decisió.

convenis internacionals de doble titulació amb altres universitats, la ma-

Si les escoles d’enginyeria han de

jor part d’aquestes compten amb un

guanyar protagonisme com a font

pressupost molt superior al nostre pe-

d’innovació i creativitat, per què les

rò, tot i així, ens reconeixen una quali-

assignatures, les titulacions i sobre-

tat en l’ensenyament equivalent al seu.

tot les competències professionals

Això demostra que la nostra universi-

que porten associades, s’han man-

tat és molt eficient.

tingut pràcticament invariables, malgrat l’embranzida modernitzadora del

Curriculum Vitae Antoni Giró, nascut a Reus el 1949, és rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) des de 2006. És catedràtic de la UPC en l’àrea de Física Aplicada. A més d’impartir docència a la UPC, ha estat professor a la URV i a la UB. En recerca, ha impulsat la consolidació d’un grup pioner en les aplicacions de la simulació amb ordinador en física de sistemes condensats i en la simulació de biosistemes. Actualment treballa en les seves aplicacions a l’enginyeria agroalimentària. Ha participat en 26 projectes de recerca, 14 dels quals ha dirigit. Ha publicat nombrosos treballs científics en revistes internacionals, i ha participat com a ponent en més de cent reunions científiques i/o acadèmiques. Ha realitzat estades de recerca en diferents centres universitaris europeus. En el camp de la gestió universitària, ha participat en nombrosos òrgans de govern de la UPC, així com al govern de la Generalitat, durant més de set anys, com a director general de Recerca i com a director general d’Universitats. També ha estat, durant deu anys, president de la Societat Catalana de Física.

8

Es pot parlar de risc de semi-priva-

procés de Bolonya, que havia d’adap-

tització de l’educació superior, deri-

tar-les amb major precisió a les de-

vat de l’escalada creixent de les taxes

mandes del mercat (les empreses)?

universitàries?

Malgrat els compromisos inicials dels

El risc està en que quedin fora del sis-

governs, la integració a l’Espai Europeu

tema persones per falta de recursos.

d’Educació Superior (EEES) es va dur

Però també hem de ser coherents per-

a terme sense invertir recursos addici-

què el sistema no es pot mantenir tal

onals, només des del compromís dels

i com era fins ara. Hem avançat cap a

universitaris. En totes les nostres titula-

un model més equitatiu i ha de pagar

cions cada vegada es valoren més les

més qui té més per tal de no deixar a

competències transversals que hem in-

ningú fora. Els passos que es donen

troduït relacionades amb l’emprenedo-

per construir un sistema més equita-

ria, el treball en equip i les terceres llen-

tiu en cap cas han de representar un

gües. No és cert que s’hagi mantingut

canvi en el model d’universitat pública

tot igual, s’han repensat i adequat tots

que tenim.

els currículums orientats a l’aprenentatge i al treball de l’estudiant.

I de perill de mort prematura de la recerca pública, arran de les successi-

Una altra crítica molt generalitzada

ves tisorades?

que es fa al mateix procés d’adaptació

Som molts els convençuts que la re-

a l’EEES (Espai Europeu d’Educació

cerca pública és essencial per al país,

Superior) és que en el moment d’in-

molts i moltes els que treballem cada

certesa més extrema de l’entorn, per

dia perquè aquesta segueixi endavant.

adaptar-s’hi cal potenciar la flexibili-

La retallada espectacular en recursos

tat, i per tant els perfils generalistes, i

del Plan Nacional esta destruint el nos-

en canvi el que es fa es desenvolupar

tre sistema de recerca. Estem a punt

plans més aviat rígids, de caire especi-

de malmetre tots els esforços de mi-

alista. Hi està d’acord?

llora realitzats en els darrers 20 anys.

Certament, i degut a les pressions ex-

Què cal esperar de les enginyeries en

formació i les atribucions professionals,

ternes de procurar mantenir unides la el context del nou model econòmic i

no s’ha pogut assolir el gran repte de

social del que anomenem Societat del

disposar d’uns graus generalistes i uns

Coneixement?

màsters més d’especialització, orien-

Tenen un paper indiscutible. Estan dis-

tats a les demandes dels diferents sec-

senyant en bona part com ha de ser

tors productius.

Com s’han de resoldre els dèficits de col·laboració entre la Universitat i la PIME, tant per part d’una com de l’altra? Hi té res a veure, la manca d’orientació curricular en gestió empresarial de les titulacions d’enginyeria?

En primer lloc, fomentant la confiança de la PIME en la Universitat a través d’un aprofundiment de la relació.

La UPC és la primera universitat catalana en el programa de cooperació i activitats per a pimes. Per això, cada cop més empreses ens sol·liciten col· laboració en projectes d’R+D+i. Respecte a la gestió empresarial, és un element present als estudis d’enginyeria.

La UPC compta amb el programa Innova que ofereix serveis, activitats i recur-

A banda dels desinterès generalit-

sos per fomentar l’esperit emprenedor.

zat per la ciència i la tecnologia, què

“El CETC ha de ser fort i mantenir la il·lusió mirant endavant”

més s’amaga darrera de la reculada En quina mesura creu que el desen-

en el nombre d’enginyers titulats a

Quina valoració fa del paper dels

caix

Catalunya? Quins factors propicien

professionals d’Enginyeria de Te-

Universitat-Empresa

propicia

en bona part la sortida del país dels

aquesta davallada?

lecomunicació en la societat ac-

nostre titulats?

L’enginyeria i la tecnologia són bran-

tual del segle XXI?

Em temo que la sortida del país dels

ques que exigeixen un nivell alt de vo-

La societat actual no es pot en-

nostres titulats obeeix a la situació ge-

cació. El nombre total de titulats i titu-

tendre sense els professionals de

neral de crisi profunda que vivim, tot

lades en enginyeria es manté estable,

l’enginyeria de telecomunicació.

partint de la premissa que les titulaci-

el que sí s’ha detectat és que es manté

Crec que hem format i estem for-

ons tècniques continuen facilitant els

el poc interès, en general, de les noies

mant persones altament qualifi-

millors nivells d’ocupació i de retribu-

pels estudis d’enginyeria.

cades i disposades a assolir els

ció del nostre país.

reptes que la tecnologia els hi Per què hi continua havent tan poques

proposi i amb una gran capacitat

Què caldria fer per estimular l’afany

dones enginyeres?

d’anar actualitzant els seu conei-

científic i generar un corrent de sim-

Malauradament, no és un fenomen lo-

xements. Cada vegada es consta-

patia de les noves generacions per les

cal, es repeteix en altres països del vol-

ta més la importància de la trans-

ciències i les tècniques experimentals,

tant. Crec que la nostra responsabilitat

versalitat de les comunicacions a tots els àmbits del sector produc-

l’avenç de les quals és l’única garan-

és no fallar en la informació que oferim

tia de desenvolupament futur?

als nois i noies que han de triar estu-

tiu i en el dia a dia de la nostra

Tots en tenim la responsabilitat. Les

dis i evidenciar eficaçment com és l’en-

societat.

escoles han de conrear aquest inte-

ginyeria d’apassionant i que cap dona

rès que després ha de cristal·litzar en

quedi fora per desconeixement.

I del nou Col·legi d’Enginyers de

l’educació secundària i en la tria dels

Telecomunicació de Catalunya

estudis universitaris. Cal el suport de

(CETC)?

governs, dels mitjans de comunicació,

El nou Col·legi, tot i que porta poc

de la societat. Però queda molt per fer:

temps funcionant, està demos-

un estudi recent sobre l’actitud dels

trant la proximitat i la voluntat de

ciutadans davant la ciència i la tecno-

servei per als seu col·legiats, mal-

logia evidenciava que mentre que als

grat els entrebancs que li arriben

països del nord d’Europa el 50% de la

des de fora. Cal ser forts i mante-

població té un coneixement científic alt, a Espanya el percentatge és del 22%.

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’

nir la il·lusió tot mirant endavant.

9

tecnologia

‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi?

En les grans ciutats, la demanda creixent de serveis bàsics (aigua, energia, transport, sanitat, educació o la seguretat) comença a superar l’oferta. Per recuperar l’equilibri s’estan dissenyant solucions innovadores orientades a transformar l’entorn urbà en les anomenades ‘ciutats intel· ligents’ (smart cities). Una transformació concebuda sobre la base de reduir costos i millorar l’eficiència, mitjançant l’ús d’eines TIC de darrera generació. Es resumeixen aquí alguns dels principals pilars tecnològics de les futures ‘ciutats intel·ligents’. Bàsicament, les comunicacions ‘màquina a màquina’ (M2M), la virtualització de plataformes M2M i el blindatge de seguretat i privacitat d’un entorn sotmès a un intercanvi molt intensiu d’informació personal i confidencial. l concepte de ‘ciutat

pot aplicar directament sense modifi·

humana. Aquestes tecnologies han de

intel·ligent’ neix com

car-la adequadament (per ‘adaptar-la’)

connectar sensors o actuadors d’una

a resultat del que cal

per al futur escenari de ‘ciutat intel·

banda, amb plataformes de serveis

esperar de l’evolució

ligent’. Aquest article descriu tres pi·

intel·ligents a l’altra banda (servi·

natural de les grans

lars fonamentals, des del punt de vista

dors), interconnectats per una xarxa

ciutats i centres metropolitans [1], on

tecnològic, per a la consecució de les

de distribució, l’accés a la qual pot ser

les actuals tendències globals de sub·

ciutats intel·ligents. Primer: la impor·

sense fils o cablejat. El desplegament

E

ministrament i consum energètic, així

tància de desenvolupar i optimitzar les

d’aquestes xarxes és clau per al des·

com les de transport i mobilitat, s’ani·

comunicacions ‘màquina a màquina’

envolupament de noves aplicacions i

ran fent insostenibles des d’un punt de

(M2M) sense intervenció humana. Se·

nous models de negoci, como ara les

vista mediambiental, econòmic i social.

gon: la importància de la virtualització

‘ciutats intel·ligents’.

La idea fonamental de les ‘ciutats intel·

d’aquests sistemes per facilitar infraes·

ligents’ és aprofitar la tecnologia (capa·

tructures més flexibles i adaptatives,

Un dels principals reptes el trobem

citats sensorials i de comunicació de

així com més eficients energèticament.

a la xarxa d’accés, on les tecnologies

les seves infraestructures) per optimit·

I tercer: garantir la privacitat de les co·

disponibles tant per a les xarxes de

zar la distribució i el consum elèctric

municacions en un escenari on hi ha

curt abast (també anomenades ‘capil·

[2], el transport i d’altres operacions

un intercanvi molt important de dades

lars’) com a les xarxes de comunicaci·

logístiques del dia a dia, per tal de mi·

personals i confidencials.

ons ‘cel·lulars’ presenten algunes limi· tacions que les fan no prou eficients

llorar l’eficiència en la gestió de les ciu· tats des d’un punt de vista econòmic i

Comunicacions M2M

per als requisits de les comunicacions

de dependència dels recursos naturals,

Per fer realitat el concepte de ‘ciutats

M2M (Figura 1). De fet, hi ha moltes

a més de millorar la qualitat de vida

intel·ligents’ és imprescindible dispo·

iniciatives internacionals treballant en

dels ciutadans. Resultaria extremada·

sar de xarxes i tecnologies de comuni·

identificar els estàndards de comuni·

ment simplista, i probablement un

cacions energèticament molt eficients

cació més adequats per a les comuni·

gran error, pensar que les tecnologies

i adaptades als requisits únics de les

cacions M2M, i identificar les millores

de xarxes de comunicacions actuals

comunicacions M2M. Es tracta de co·

necessàries. És el cas de l’ETSI (Euro·

poden incorporar-se directament a les

municacions entre dispositius autò·

pean Telecommunciations Standards

infraestructures crítiques de la ciutat (i

noms que han de poder intercanviar

Institute), o el 3GPP, entre d’altres,

esdevenir així ‘intel·ligent’, sense més

informació i prendre decisions intel·

que tenen grups de treball específics

ni més); o que la regulació actual es

ligents sense necessitat d’intervenció

dedicats a les comunicacions M2M.

10

ques de l’aplicació, ateses les restric· cions en consum energètic i capacitat Gestió del Transit

Comunicacions Personals

de processat dels nodes d’aquest ti· pus de xarxes.

Smart Grids

Tanmateix, aquesta tendència està canviant cap al desplegament d’infra· estructures més flexibles que puguin Conducció Intel·ligent Vehícles Elèctrics

estació base de Xarxa Capil·lar

acollir diverses aplicacions que re·

Recollida de Brossa Intel·ligent

baixin el cost de desplegament d’una plataforma de serveis (servidors)

xarxa (internet)

infraestructura específica i dedicada per a cada aplicació. El concepte de virtualització és un dels temes d’inves· tigació emergents en aquest camp [8].

Amb la virtualització es pretén desa· coblar el desplegament físic del node i la seva infraestructura de comunica·

Xarxa Capil·lar SIM Card R Figura 1. Xarxes M2M composades de xarxes capil·lars i cel·lulars per facilitar les ciutats intel·ligents.

Els reptes són molt interessants. En el

direccional.

ció de l’aplicació que s’executa sobre aquesta infraestructura, mitjançant la col·laboració dinàmica de subconjunts de nodes. L’objectiu d’aquest desaco·

cas de les xarxes capil·lars, basades

••Assegurar eficiència energètica [3]-[5].

blament és permetre i facilitar la pro·

en tecnologies com WiFi o Zigbee, cal,

•• Reduir els temps d’accés a la xarxa.

liferació de nous serveis i aplicacions

entre d’altres:

••Assegurar la coexistència amb els sis·

més enllà de l’aplicació original per a

•• Millorar la seva manca de fiabilitat de·

temes de comunicació entre persones.

la qual es van desplegar. Les árees de recerca més destacades en virtualitza·

gut a la seva operació en bandes de Tots aquests reptes estan, cada vega·

ció de xarxes de comunicacions M2M

••Assegurar la gestió de les xarxes

da més, captant l’atenció de la indús·

són: (a) virtualització del sistema ope·

‘mesh’ i de ‘múltiples salts’ d’una ma·

tria, les universitats i els centres tec·

ratiu, (b) virtualització dels nodes (per

nera eficient.

nològics i de recerca, interessats tots a

exemple el nodes sensors), (c) virtua·

desenvolupar la tecnologia necessària

lització de xarxa, (d) màquines virtuals,

•• Millorar molt la seguretat, per garantir

per fer realitat les ‘ciutats intel·ligents’,

i (e) la capa ‘middleware’, ara mateix

el transport d’informació critica, per·

entre moltes altres aplicacions, com

l’àmbit de major interès. Aquí volem

sonal i confidencial,

ara les ‘smart grids’. Sense anar més

remarcar els nostres treballs recents

•• identificar i definir el estàndards més

lluny, el CTTC disposa d’un àrea de

en (b), (c) i (e) en el marc del projec·

adequats per evitar que la fragmenta·

recerca de caire experimental i tam·

te europeu VITRO [9] on participa el

ció del mercat porti a un alentiment

bé aplicada [6] dedicada a desenvo·

CTTC. L’objectiu del projecte és es·

del desplegament de les ‘ciutats intel·

lupar tecnologies M2M en el context

tablir l’arquitectura i els mecanismes

ligents’.

de projectes de recerca de la Comis·

necessaris per desenvolupar xarxes

sió Europea finançats mitjançant el 7è

de sensors virtuals (VSNs) fent èm·

freqüència lliures (no dedicades),

•• Reduir els retard extrem a extrem,

En el cas de les xarxes cel·lulars els

Programa Marc, com ara el projecte

fasi en les següents característiques:

reptes són encara més grans, ja que

EXALTED [6].

escalabilitat, flexibilitat i adaptabilitat, a més d’eficiència energètica i segu·

les tecnologies GSM, UMTS, HDPA o LTE, s’han dissenyat principalment per

Conceptes de virtualització

retat (entesa en termes de confiança)

satisfer les necessitats de les perso·

El concepte de virtualització és un

tot i concentrar-se en la reducció de

nes, i no de les màquines. Això vol dir

component fonamental per a la realit·

la complexitat i costos de gestió de la

que les xarxes cel·lulars s’han de re·

zació d’infraestructures de comunica·

xarxa, així com avançar en els meca· nismes d’interoperabilitat.

dissenyar per assegurar que:

ció M2M eficients, adaptatives i esca·

•• Poden gestionar un nombre molt ele·

lables, a més de facilitació de la seva

vat de dispositius (ordres de magni·

gestió i proliferació de nous serveis.

Destaquem, d’una banda, les contri·

tud més grans que de persones).

L’esforç de recerca i desplegament en

bucions del projecte als algorismes

•• Ofereixen un balanç adequat entre

aquest àmbit s’ha concentrat en op·

d’accés al medi i d’enrutament per

l’enllaç de pujada i de baixada ja que

timitzar el funcionament de la xarxa

aconseguir els objectius d’eficiència

el tràfic de dades ha de ser molt bi·

adaptant-la a les necessitats específi·

energètica i seguretat. I d’altra ban·

11

tecnologia da, l’especificació del proveïment de

onats per les WSI subjacents, poden

definir mecanismes de gestió de la in·

servei i mecanismes de disseny del

composar nous serveis, proporcionant

formació, identificar les dades a enviar

‘middleware’ per a sensors avançats i

una descripció estructurada del nou

i establir la manera en que s’han de

dispositius d’integració i interoperabi·

servei. El proveïdor de servei VSN

transmetre.

(VSPs) és qui ofereix els serveis VSN

Respecte la gestió de la informació,

als Usuaris. Les principals tasques a

cal tenir en compte:

En la Figura 2 trobem els principals

realitzar pel VSP són publicar, nego·

•• Gestió de les xarxes. La interconnexió

blocs de l’arquitectura, definits a con·

ciar, proveir i monitoritzar l’execució

de diferents subsistemes de comuni·

tinuació de forma breu. Destaquem la

dels serveis.

cació (diferents xarxes capil·lars i xar·

lució VSNs en un entorn IP justificat

Privacitat: un actor clau

des per diferents operadors), ofereix

pel model de negoci (mercat obert en

Lligat al desenvolupament de les xar·

un gran ventall d’oportunitats, però alhora incrementa considerablement

litat, com ara els ‘gateways’.

xes cel·lulars, possiblement gestiona·

decisió del projecte d’integrar la so·

un entorn de competència i flexibilitat

xes M2M i la seva virtualització (per po·

de servei), i la tendència marcada per

der desvincular la xarxa de dispositius

‘Internet de les coses’ (IoT). En aquest

i l’aplicació específica), resta el desen·

•• Gestió de les dades. Cal desenvolupar

model identifiquem tres actors princi·

volupament de tècniques que perme·

tècniques d’ús de pseudònims en els

pals: proveïdor de WSI (Wireless Sen·

tin garantit la privacitat de les comu·

sistemes per desvincular les dades

sor Island), proveïdor de servei VSN,

nicacions. Gran part de la informació

de l’usuari (la persona), a més de

la vulnerabilitat de la xarxa global.

i Usuaris. Els proveïdors WSI són els

intercanviada en les ciutats intel·ligents

tècniques criptogràfiques, de control

responsables d’oferir els serveis pro·

serà critica, personal i confidencial, i

d'accés i d'agregació intel·ligent de la

porcionats de forma col·lectiva per

per tant, garantir la privacitat de les co·

informació.

les WSI sota la seva administració

municacions esdevé un punt crític.

Per a la identificació de les dades a

(aquests poden ser propietaris, cedir, gestionar i/o administrar més d’una

Les qüestions clau relatives a la forma

transmetre cal tenir en compte: •• Divulgació d'informació sensible. Els

WSI). Ofereixen com a mínim un ser·

de gestionar i garantir la privacitat en

vei operacional bàsic. Addicionalment,

les ‘ciutats intel·ligents’, des del punt

usuaris de les xarxes han tenir la fa·

fent ús dels mecanismes de descobri·

de vista dels sistemes de comunica·

cultat de rebutjar, acceptar o nego·

ment de recursos i serveis proporci·

cions, són principalment les següents:

ciar el lliurament de les seves dades privades. Per això cal definir meca· nismes que permetin establir les

Proveïdor WSI

VSP (Proveïdor Servei Vitro)

vitro-wsi

Aplicacions

Usuari

preferències de privacitat de l'usuari, qui ha de tenir accés a la informació

VaSN

personal que disposa el servei pro· veïdor i ser coneixedor de com serà

VaSN Gestor VSN

VGW Interficie WSI

VaSN

Gestor de Virtualizació Client

correlació de la informació.

•• Recopilació d'informació sensible.

PSN

Aplicació VITRO

VGW DVNS

PSN

DVNS Back-End

wsi heretades LSN

control de granularitat de dades i de protecció d'inferència mitjançant la

Negociador de Servei-VICTRO

wsi propietària PSN

utilitzada. Per tant, cal la definició del control d'accés a les dades, del

LSN LGW

LGW IF

Mitjançant

mecanismes

d'avís

i

d'elecció, els usuaris han de poder ser informats de les especificacions

Iniciador aprovisionament de Servei

Registre de Serveis

DVNS Front-End

LSN

de les dades sensibles i han de ser capaços d’autoritzar, mitjançant un mecanisme d’elecció de la recollida, d’un determinat tipus de dades en un lloc concret i en un interval ho· rari concret. A més, per minimitzar la recollida de dades sensibles re·

R Figura 2. Blocs de l’arquitectura per a la realització de xarxes de sensors virtuals (VSN).

12

querides per a qualsevol servei, cal

Capa d'aplicació: les dades sensibles (per exemple, metering, etc)

- Metering - Dades de monitorizacio - Etc.

Capa d'aplicació (APP)

Capa de xarxa: les dades de la xarxa (per exemple, routing, etc)

Capa de control d'accés: les dades per a l'accés al medi (per exemple, l'adreça del receptor, etc)

Capa física: les dades de la comunicació (per exemple, tècniques de comunicació, etc)

Zigbee - Routing - Etc.

Capa de xarxe (NTW)

- Direcció del destí - Direcció del receptor - Etc.

Capa de control d'accés al medi (MAC)

Channels for Smart Grid M2M Networks," Smart Grid, IEEE Transactions on , vol.2, no.4, pp.844864, Dec. 2011.

[11] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “Security and Privacy in your Smart City”, in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2011, 29-2 December 2011, Barcelona (Spain).

[12] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “On the Ineffectiveness of Today Privacy Regulations”, under review for acceptance in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2012, 13 - 15 November 2012, Barcelona (Spain).

IEEE 802.15.4 - Longitud del parquet - Tècnica de modulació - Etc.

Capa fisica (PHY)

Andrea Bartoli Enginyer de telecomunicació Estudiant de doctorat, CTTC

Capilar M2M

Cel·lular M2M F1

F1 F2

F2

Internet R Figura 3. Exemple: pila de protocols OSI per a l'estàndard IEEE 802.15.4 (capa PHY i MAC) integrat amb els serveis de Zigbee (capa NTW i APP). En aquest gràfic es pot veure que la seguretat a nivell d’aplicació no permet assegurar la privacitat ja que les capes inferiors porten informació personal i confidencial (exemple: informació de routing relacionada amb la posició geogràfica).

la despersonalització dels resultats o l'aplicació dels fluxos d'informació discreta en lloc de contínua.

Respecte a com es transmeten les dades critiques, personals i confidencials, cal garantir la confidencialitat de les dades sensibles mitjançant el seu xifratge, i cal protegir les dades referents al context de la comunicació (per exemple, aspectes espacials o temporals). Això, tant a la capa d’aplicació com a la resta de nivells del conjunt de protocols (Figura 3).

El CTTC participa activament en projectes de recerca amb l’objectiu de desenvolupar tècniques de seguretat de les comunicacions (per exemple, projecte MAESTRO [10]-[12] en col·laboració amb Orange/France Telecom).

Referències [1] (2011) Internet of things: Should you worry if your jeans go smart? [Online]. Available: http://www. bbc.co.uk/news/business-15004063 [2] J. Alonso-Zárate, J. Matamoros, D. Gregoratti, and

M. Dohler, "Machine-to-Machine (M2M) Communications in Smart Grids", Smart Grid Communications and Networking, Cambridge University Press, Editors: Ekram Hossain, Zhu Han, and Vincent Poor, 2012.

[3] T. Predojev, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, and C. Verikoukis, "Energy Efficiency Analysis of a Cooperative Scheme for Wireless Local Area Networks," in proc. of the IEEE GLOBECOM 2012, Anaheim, California, USA, 3-7 December 2012.

[4] G. Botter, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, F. Granelli, Ch. Verikoukis, "Extending the Lifetime of M2M Wireless Networks through Cooperation,", in proc. of the IEEE ICC 2012, Workshop on Cognitive Radio and Cooperation for Green Networking, June 2012, Ottawa, Canada.

[5] A. Laya, K. Wang, L. Alonso, J. Alonso-Zarate, "Multi-Radio Retransmission Scheme for Reliable Machine-to-Machine Multicast Services," accepted for publication at the IEEE PIMRC 2012, Sydney, Australia, September 2012.

[6] F. Vázquez-Gallego, J. Alonso-Zarate, Ch. Verikoukis, and L. Alonso, "A Survey on Prototyping Platforms for the Development and Experimental Evaluation of Medium Access Control Protocols," IEEE Wireless Communications Magazine, vol. 19, no. 1, pp. 74-81, Feb. 2012, ISSN: 1536-1284.

[7] Expanding LTE for Devices (EXALTED), FP7258512 Information & Communication Technologies (ICT) research project, www.ict-exalted.eu.

[8] M. Navarro, M. Antonucci, L. Sarakis, T. Zahariadis, “VITRO architecture: Bringing Virtualization to WSN world”, in Proc. of IEEE MASS 2011, Octubre 2011, València.

[9] Virtualized distributed platform of smart objects (VITRO), FP7-257245 Information & Communication Technologies (ICT) research project, www. vitro-fp7.eu.

[10] A. Bartoli, J. Hernandez-Serrano, M. Soriano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, "Secure Lossless Aggregation Over Fading and Shadowing

Mònica Navarro Doctora enginyera de telecomunicació i investigadora sènior. Àrea de comunicacions ràdio, CTTC

Jesus Alonso-Zarate Doctor enginyer de telecomunicació i investigador Àrea d’energia intel·ligent, CTTC

Mischa Dohler Doctor enginyer de telecomunicació i investigador sènior Coordinador de l’àrea d’energia intel·ligent, CTTC

Miguel Angel Lagunas Director CTTC Col·legiat núm. 579

13

mirador

Arriben les transaccions mòbils Mitjançant tecnologia NFC (Near Field Communication)

E

c) Targetes d'identificació.

ncara que inicialment la tecnologia NFC s’ha concebut bàsicament per al pagament amb disposi-

tius mòbils, la veritat és que només es tracta d’una de les moltes possibilitats que ofereix aquesta tecnologia. Alguns exemples d'ús poden ser: substituir els abonaments de transport públic (bus, metro, etc.), eliminar el pagament en efectiu als parquímetres o màquines de vending, substituir les claus d’accés a vivendes, hotels, vehicles o empreses (en aquest cas fent la funció de targeta d'acreditació de l’empleat).

Ara mateix, l’Ajuntament de Barcelona juntament amb ‘la Caixa’, Telefónica i Indra, lideren el projecte ‘Tap and Go’, amb la finalitat que els barcelonins en tinguin prou amb el mòbil per accedir a tota mena de serveis públics urbans: transport públic, turisme, comerços o concerts. I segurament es farà efectiu ben aviat, perquè la tecnologia NFC obre un món sencer de funcionalitats en l’àmbit de les transaccions mòbils.

Com ara totes aquestes (Figura 1): a) Aparellar dispositius o compartir arxius.

N’hi ha prou amb fer un toc per vincular un dispositiu a un altre, per intercanviar dades de contacte o qualsevol

La cursa de la mobilitat multiusos cap a la versatilitat en estat pur acaba de creuar l’última meta volant. Es diu NFC (de l’anglès New Field Communication, equivalent a comunicació de curt abast), i ofereix un ventall amplíssim de possibilitats en forma de transaccions mòbils.

La tecnologia NFC no és més que un protocol de comunicació sense fils limitat a distàncies curtes d'uns 10-20 centímetres, dissenyat específicament per fer transaccions i que té el seu equivalent en la norma ISO18092.

Els DNIs, passaports, targetes sanitàries, d’accés a la feina i en general qualsevol document d’identificació personal, tots sense excepció, tenen cabuda al mòbil. I és que només amb un toc permet acreditar-se on sigui: aeroports, estacions de tren, etc. Una via que ens portarà aviat encara més enllà, amb la compra, per exemple, de tota mena de bitllets de transport. Inicialment d’avió, esclar, però després de tot tipus. d) Connector de perifèrics.

Com que es tracta d’un protocol de comunicació, és al punt de mira dels fabricants de perifèrics per a terminals. e) Pagament mòbil.

Darrere l'etiqueta ‘Mobile Payments’ s'amaga la promesa que en un futur molt proper farem tots els pagaments amb el propi terminal i de manera senzilla, fiable, segura, sense efectiu ni targetes de plàstic pel mig. f) ‘Mobile couponing’ (aplicatiu de màrqueting mòbil).

Coupies utilitza NFC en les seves aplicacions per bescanviar cupons de descompte mòbils en botigues i comerços.

L’adhesiu NFC COUPIES s’està oferint gratuïtament als comerços i punts de venda clients d’aquest servei. Ara mateix Coupies (www.coupies.es) és el lí-

mena de document.

der europeu en aquesta mena d’aplicab) Etiquetes informatives.

cament la transferència d’informació

tius. Els smartphones amb tecnologia

Alguns indrets turístics comencen a

sobre aquell paratge cap al terminal

NFC poden bescanviar cupons només acostant els terminals mòbils als ano-

substituir els típics plafons informa-

mòbil de l’usuari que s’hi acosta. Es

tius de la zona que s’està visitant per

tracta, per tant, d’una opció que enri-

menats Coupies Touch Points. En can-

adhesius NFC, que activen automàti-

queix l’experiència turística.

vi, els usuaris que encara no disposen

14

Identification

Cashless Payment

Loyalty & Memberships Ticketing

Time & Attendance

N FC

Physical Access

Secure PC Log-On Transit R Figura 1. Exemples d’ús de la tecnologia NFC

R Per bescanviar cupons mòbils de descompte (Coupies) n‘hi ha prou amb disposar d’un smartphone proveït de tecnologia NFC i acostar-lo als anomenats Coupies Touch Points.

d'un smartphone amb NFC integrada,

pagat amb una targeta, geolocalizant

mercat. Veiem que hi ha moltes expe-

poden activar el servei mitjançant l’es-

el mòbil per minimitzar el frau, activant

riències en curs, però a dia d'avui no hi

mentat adhesiu, atès que incorpora un

un pla de fidelització si és un client ha-

ha cap cavall guanyador i podem estar

codi QR. El resultat té una precisió de

bitual o utilitzant un cupó de descomp-

segurs que al llarg dels propers mesos veurem més iniciatives i assistirem a

gairebé 100% en el procés de mesura

te de Coupies si estem captant clients

del bescanvi i proporciona una millor

nou. Senzill, segur i amb un perfecte

una consolidació del sector. I és que

avaluació de les campanyes per als co-

control de totes les nostres finances.

finalment, un dels models de negoci prevaldrà i veurem com els pagaments

merços, cadenes i fabricants.

Implantació

pel mòbil, els bitllets, els cupons i l’ús

g) m-Wallet (cartera mòbil).

Passarà un temps fins que la tecnologia

de la tecnologia NFC en general, escla-

Molts del usos que hem comentat

i l’ecosistema s’ordeni i sigui útil per al

tarà amb força i es popularitzarà. Hi ha

abans estaran unificats. Com? Doncs

consumidor. Estem assistint a l'aparició

un cert grau de consens en què això

resulta que Google, Apple,Telefonica,

d'una infinitat d'empreses i projectes

arribarà entre el 2013 i el 2014. Alguns

Vodafone, Oranage, La Caixa, BBVA, i

de ‘startups’, tecnològiques, operado-

analistes com Gartner anticipen que

altres grans empreses de diferents sec-

res, bancs, operadores de targetes de

durant el 2014 el nombre d'usuaris

tors (banca, telecomunicació i tecnolo-

crèdit que s’hi estan capbussant. I n’hi

arribarà als 340 milions i que el valor

gia) han llançat o estan llançant aplica-

ha moltes altres que també s’hi afegi-

total de les transaccions realitzades per

cions mòbils que permetran deixar la

ran per la via d’oferir serveis comple-

aquesta via suposarà uns 245.000 mi-

nostra cartera en un calaix de casa. La

mentaris del que s’han esmentat.

lions de dòlars.

de Google opera amb Android i es diu GoogleWallet; la de Apple es dirà Pass-

La tecnologia ja està disponible (tots

book i s’incorporarà al nou sistema

els smartphones i TPV incorporaran

operatiu iOS 6 abans de finals d’any.

xips NFC) i els operadors mòbils han establert aliances per accelerar la cor-

Per fer un pagament en un establiment

ba d'adopció. No obstant això, les pe-

comercial preparat per a aquesta tec-

ces que componen el complex puzzle

nologia n’hi ha prou amb connectar

dels mitjans de pagament mòbils, de

l’smartphone, activar l'aplicació ‘m-

les targetes de fidelització, dels bitllets

Wallet’, seleccionar la targeta amb què

i dels cupons encara no estan ben en-

volem pagar i acostar el mòbil NFC a

caixades del tot. Ni tampoc estan ben

un terminal punt de venda (TPV) NFC

definits els models de negoci (resumits

on el dependent ha teclejat l’import de

en captar i repartir el valor generat)

la compra. L'import es carregarà auto-

entre els diferents actors de la cade-

màticament al nostre compte bancari

na. És per això que en aquest moment

exactament igual que si haguéssim

assistim a un entorn actiu i vibrant de

Gerard Peiró Enginyer tècnic informàtic per la UPC Co-fundador i director de Tecnologia&Partners de Coupies, S.L.

15

mirador

Barra lliure a la primera divisió mundial d’Internet Del .cat com a exemplar únic a la plena liberalització dels dominis (2006 – 2012)

E

l 15 de setembre de 2005, la ICANN, que és la Corporació que assigna els dominis d’inter-

net, donava el sí definitiu al domini .cat.

La comunitat lingüística i cultural catalana era la primera comunitat del món en aconseguir un TLD (domini de primer nivell) i d’aquesta manera, el català, tot i que amb tres lletres (els ccTLDs o dominis de país en tenen dues), passava a la primera divisió mundial d’Internet. 6 anys després s’arriba als 54.000 dominis .cat i l’herència d’una infinitat d’activitats realitzades, bona part de les quals es podem trobar a l’adreça www.totssom.cat En la vessant tecnològica, la progressiva implementació del DNSSEC (la tecnologia de seguretat que tradueix els noms de domini en els corresponents

Arran del procés obert el juny de 2011 per ampliar exponencialment els noms de domini genèrics (de tres lletres o més) que gestiona la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), s’ha sabut que gairebé dues-mil empreses, entitats, ciutats i territoris aspiren a disposar d'un sufix d'internet propi.

Entre les peticions hi ha .catalonia (Generalitat) .bcn i .barcelona (Ajuntament de Barcelona), .lacaixa i .mango.

Alhora, i en paral.lel al que passa a casa nostra, la ICANN acaba de comunicar que té al voltant de dues-mil sol·licituds de nous dominis i uns ingressos aproximats de 350 milions de dòlars en concepte d’inscripció. Un fet que, sens dubte, portarà a un nou i complex escenari dels dominis d’Internet.

Els aspectes tècnics del .cat Tot aquest temps de posada en marxa i expansió del domini .cat s’ha caracteritzat per dos fets tecnològics importants, que es mantenen presents en el nostre àmbit. En primer lloc, la implementació progressiva del DNSSEC o DNS segur per al domini .cat, una fita que el situa en la cinquena posició dels dominis europeus que ja ho han fet.

Amb aquesta decisió el domini .cat ofereix als internautes i titulars dels llocs web molta més seguretat en les seves transaccions realitzades a les pròpies pàgines .cat, en la mesura que hagin habilitat aquest servei. Val a dir també, en aquest sentit, que no fa gaire també s’ha posat en marxa un servei de DNS public i gratuit (http://servidordenoms. cat/) que tanca aquesta primera etapa de consolidació de la navegació segura.

En segon lloc, hi ha l’esgotament de les adreces IPv4, que han donat pas a la

16

números IP) i també del IPv6 han estat

molt tardana implantació del nou pro-

les novetats principals en el món dels

tocol d’internet IPv6. Al seu moment, el

dominis.

Col.legi d’Enginyers de Telecomunica-

8

Multiple instances

K

Single instance

R Mapa dels servidors arrel.

jornada semblant de l’any 2011, amb

ció de Catalunya i la Fundació puntCAT

es visita però no xifra les dades. Si es

van organitzar una jornada introducto-

deixa la zona arrel sense signar, hi hau-

motiu de l’imminent esgotament de les

ria al nou protocol i des d’aquest enllaç

rà un punt feble important.

adreces IPv4 (tots els detalls d’aquesta

Les especificacions de DNSSEC (ano-

www.worldipv6day.org/)

efemèride es poden consultar a http://

es pot baixar un llibre en pdf relatiu a la configuració de sistemes operatius que treballen en IPv6: http://www.fundacio.

menades DNSSEC-bis ), descriuen l'ac-

cat/obra-social/publicacions/ipv6pe-

tual protocol DNSSEC en gran detall.

A grans trets, el IPv6 es diferencia de

ratothom.html

Es poden consultar als RFC 4033, RFC

l’anterior protocol a nivell bàsic, en què

4034 i RFC 4035, publicats al març de

el tamany de l’adreça està format de

DNSSEC: la seguretat del DNS

2005 i que deixen obsolet l'RFC anteri-

128 bits en hexadecimal enfront dels

DNSSEC o Extensions de Seguretat del

or (RFC 2535). Convé recordar que els

32 decimals de la versió anterior, i que

DNS (de l’anglès Domain Name System

RFC o Request For Comments (crida

el nombre d’adreces passa a ser de

Security Extensions), és una tecnologia

per als comentaris), també anome-

2E(elevat)32 a 2E(elevat)128, un bon

basada en un conjunt d’especificacions

nats ‘documents base d’Internet’, són

nombre de digits més.

de la IETF (Internet Engineering Task

memoràndums sobre noves investiga-

Force) que s'ha desenvolupat, entre al-

cions i metodologies relacionades amb

Amb IPv6 tenim més facilitat per a

tres coses, per protegir el DNS d’atacs

les tecnologies d'Internet i validades

l’autoconfiguració i per a la gestió-

externs. Per repel·lir-los utilitza un pro-

necessariament per la IETF.

delegació d’adreces, espai per a més nivell de jerarquia, per a l’agregació de

cediment de signatura digital de les dades, a través del qual es té la certesa

IPv6: el nou protocol que s’ha fet

noves rutes i per habilitar comunica-

que són vàlids els noms de domini que

esperar

cions extrem a extrem amb IPSEC, ja que no necessitem NAT. Des del passat

la implementen. Per tant, per eliminar

Com ha dit sempre Vint Cerf, un dels

aquesta vulnerabilitat d'Internet cal im-

pares d’Internet, canviar l’IP de la versió

mes de juny el World IPv6 Launch té

plantar aquesta tecnologia en cadascun

4 a la versió 6, és com canviar el motor

aquesta adreça de la Fundació punt-

dels passos del procés de recerca, des

d’un avió mentre està en marxa. Aquest

CAT: http://www.domini.cat/ipv6/

de la zona arrel (Root) fins al nom de

probablement sigui un dels motius que

domini final, per exemple: www.domini.

ha fet que la implantació d’aquest nou

cat. La signatura de l'arrel (implemen-

protocol hagi tardat tant de temps.

El juny del 2011 el consell d'adminis-

tació del DNSSEC a la zona arrel) és un

El passat mes de juny, concretament

tració de la ICANN, va aprovar que les

Ampliació històrica

pas necessari d'aquest procés general.

el dia 6, es va fer la jornada mundial

adreces d'Internet poguessin acabar

És important destacar que només cer-

d’activació d’IPv6 organitzada per la

amb el nom d'una ciutat, comunitat,

tifica la validesa de l'adreça del lloc que

Internet Society (ISOC), a partir d’un

marca comercial o associació, i passar

17

mirador .info .com .net

No cal dir que el domini .cat seguirà el seu camí i, amb tota probabilitat, tindrà algun nou company. Sense anar més

.cat

lluny, la Generalitat ha explicat que la sol·licitud del .catalonia, que en cas de .edu .org

ser acceptat, serà d’ús exclusiu per a la Generalitat de Catalunya, respon a la voluntat del govern de disposar d’un espai propi a Internet a través del qual poder articular les campanyes de promoció internacional de Catalunya i

de la vintena actual a centenars. 'Hem

Xarxa de les últimes quatre dècades",

posicionar el país en negocis, estudis,

obert el sistema d'adreces d'internet a

raó per la qual caldrà està molt atent

cultura, turisme, esport, gastronomia...

les il·limitades possibilitats de la imagi-

durant el 2013 per viure en directe

a més a més de situar-lo com a referent

nació humana. Ningú no pot predir on

l’inici d’aquesta revolució.

internacional en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació i

ens portarà aquesta decisió històrica', va dir aleshores Rod Beckstrom, presi-

Per la seva banda, el sector empre-

la innovació tecnològica. A més, el go-

dent i cap executiu de l'entitat.

sarial està dividit entre els que veuen

vern anuncia que la Fundació .cat serà

tota mena d’avantatges als nous domi-

l’encarregada de gestionar el domini en

Una nova era en el món dels dominis

nis i els que han advertit del risc que,

cas que aquest sigui acceptat.

El procés d’admissió de candidatures

amb la pluja de nous dominis, hi hagi

iniciat el 12 d’abril passat va tancar la

més suplantació d'identitats i confusió

inscripció el 30 de maig, amb un re-

per als consumidors i usuaris.

Fet i fet, doncs, molt aviat el .cat passarà de ser l’únic de la seva ‘espècie’ a tenir força companyia. Benvinguts els nous

sultat de gairebé dues-mil peticions de

dominis i la seva suposada revolució.

nous dominis, que la ICANN, seguint el

Els registradors (les empreses que co-

procés establert, permetrà posar al car-

mercialitzen els dominis), ja han notat

rer per enriquir no només el cibermón

l’interès creixent pels nous sufixos i

Per acabar us animo a deixar de banda

global i digital, sinó també la pròpia so-

les empreses tecnològiques també fan

aquestes línies en paper i anar a la pan-

cietat analògica (o ‘atòmica’, tal com va

les seves apostes amb la capacitat del

talla de l’ordinador per disfrutar d’un

definir-la Negroponte ja fa anys).

DNS. S'ha de veure també què passa-

video molt explicatiu del que ha estat i

rà amb els dominis que tinguin més

és puntCAT, un indret des d’on aspirem

D'aquesta manera, als noms de do-

d'un sol·licitant, com ara el .art, amb

a seguir escrivint i protagonitzant el fu-

mini que ja coneixem (.com, .cat, .net

10 candidats.

tur. El teniu aquí: http://www.youtube. com/user/fundaciopuntcat

o .org, per posar-ne alguns exemples), s'hi afegiran tots els que faran

Els sol·licitants han d'acreditar el dret

referència a altres llocs geogràfics i/o

de fer servir el domini que demanen

Per a més informació:

llengües, marques, objectes o caracte-

i pagar 185.000 dolars. Després d'un

www.fundació.cat

rístiques de tota mena

procés aproximat d'avaluació de vuit

www.domini.cat

mesos, està previst que les noves

www.icann.org

Actualment, hi ha 22 dominis de ni-

adreces comencin a activar-se el 2013.

www.isoc.org

vells superior (com .edu, .info o .aero),

Abans, s'obrirà un període de consulta

http://archive.icann.org/en/tlds/

que se sumen als que identifiquen es-

pública en què la ICANN avaluarà els

tats (corresponen a un país, territori

sufixos que poden generar confusió i

o una altra denominació geogràfica),

obrirà subhastes entre entitats que ha-

que en total són 260. Recentment, es

gin demanat el mateix nom. En el cas

va activar el domini .xxx per a les pàgi-

que no hi hagi cap entrebanc o disputa,

nes de contingut sexual o pornogràfic,

es calcula que d'aquí a uns pocs mesos

amb gran èxit.

ja es pouguin activar els primers domi-

Des de l'ICANN, asseguren que aquest

rera hora, fet força habitual en aquests

és el "canvi més revolucionari de la

casos en el món de la ICANN).

nis (si no hi ha endarreriments de dar-

18

Joan Francesc Gras Consell Assessor Fundació puntCAT

19

mirador

Sistemes TI crítics a prova de bomba El servei RaaS, de còpia i recuperació d’informació, esdevé la millor assegurança de vida de l’empresa

E

Backup de sistemes i aplicacions

l cloud computing representa un nou paradigma en la prestació de serveis tecnològics. La

versatilitat de les infraestructures i plataformes basades en el model cloud permeten als gestors d'infraestructures ampliar el seu catàleg de serveis actuals i afegir-ne de nous.

Un exemple de nous serveis desenvolupats a partir del cloud computing en mode IaaS (infraestructura com a servei) seria el servei RaaS (recovery as a service, o bé disaster recovery as a service), de còpia i recuperació d’informació. Ofereix una solució de rèplica i rescat de dades protegides de qualsevol daltabaix mitjançant un cloud capaç de disposar d’una reproducció literal dels seus sistemes i de tota la informació en una segona ubicació, com si es tractés d’una plataforma de contingència.

Evitar el daltabaix d’un sistema TI crític és la millor assegurança de vida d’una empresa. I és que la seva fallida perllongada pot suposar pèrdues irreparables de temps, recursos i diners per a la companyia damnificada. És veritat que el backup tradicional permet salvaguardar i recuperar fàcilment les dades protegides, però ¿i els aplicatius de gestió de dades? ¿què cal fer per protegir-los? S’analitzen aquí les solucions basades en RaaS (Recovery as a Service), un model de cloud computing que garanteix la protecció de sistemes crítics per al negoci, mitjançant la còpia i recuperació dels servidors virtuals i físics (aquests darrers, això sí, de manera més complexa) que han patit un desastre.

Els serveis RaaS són una solució flexible de gran acceptació que s'adapta a les necessitats de cada client i permeten garantir els objectius de reducció de temps (RTO) i de recuperació (RPO) mitjançant l'automatització de les tasques de rèplica i rescat. Com que el punt de recuperació (RPO) es pot alinear amb les necessitats de negoci del client, això permet adaptar el servei als objectius definits en el pla de continuïtat del negoci corporatiu (BCP) de cada empresa.

Un dels principals beneficis d'un servei de recuperació capaç de neutralitzar qualsevol contratemps és la plena garantia de protecció que ofereix als sistemes crítics de qualsevol empresa.

I això inclou tant la recuperació de sistemes operatius com d’aplicatius, fet que redueix a la mínima expressió el risc i els costos associats a la manca de disponibilitat de la informació.

Com que s’allotgen en un indret segur, allunyat geogràficament de la seu que conté la informació original, s'aconsegueix un major grau de seguretat enfront de qualsevol contratemps (inundacions, terrorisme, etc.), per bé que cal tenir en compte que l'allotjament de contingència ha de complir els mateixos requisits legals (LOPD i altres) que l'original.

Un altre dels beneficis clau de la recuperació de desastres basada en cloud és l'escalabilitat a l'hora de definir l'abast pel que fa als serveis a protegir.

20

Això permet satisfer qualsevol condi-

que pot esperar de tot el pla a partir de

ció inclosa en el pla de contingència

les aplicacions i volum de dades que

corporatiu. El client pot començar pro-

conformen la plataforma protegida.

tegint exclusivament aquells servidors més crítics per al seu negoci, i anar

En la segona fase es fa la instal·lació i

migrant posteriorment serveis addi-

posada en marxa de la plataforma de

cionals o fins i tot complementar-los

contingència. Implica la configuració

amb el sistema de seguretat existent

de replicacions en l’hipervisor i cabina,

en altres sites.

així com la creació dels scripts i re-

En alguns aspectes, el RaaS representa

menclatura, DNS) per al funcionament

una evolució de les tecnologies tradi-

adeuquat del pla de recuperació. S’hi

cionals de replicació (DRS), però com

afegeix també, a continuació, l'execució

configuracions necessàries (xarxa, no-

que és un servei desenvolupat en cloud

de les primeres proves de recuperació

computing en mode IaaS, permet un

i establiment del RTO de referència així

gran estalvi derivat de l’absència de

com la creació d'un pla de recuperació

despesa d’adquisició de hardware, de

antixoc. Es tracta d'un document con-

reserva d’espai físic, recursos humans

sensuat en què s'estableix el protocol

dedicats a la preparació i execució de

arxiu l'estat d'una màquina virtual.

per a la declaració formal d'un desastre

proves, etc. És a dir, pagant només pels

D’aquesta manera, s’aconsegueix la

i el procediment d'activació del lloc de

serveis utilitzats.

transferència d'una màquina virtual

contingència.

completa a un altre host.

Funcionament d’un servei RaaS

••La

maquinari

La tercera i última fase correspon a la

elimina la necessitat d'una rèplica

gestió del servei. Contempla la realit-

veis de recuperació de dades malme-

completa de maquinari en el lloc

zació de proves periòdiques per as-

ses pels efectes de qualsevol mena de

de recuperació. Això elimina el cost

segurar el funcionament adequat del

desastre natural o provocat per algú o

d'adquisició i el manteniment d'un

servei. Un dels avantatges d'utilitzar la

altre de manera voluntària o accidental

sistema que es troba inactiu fins que

virtualització en el lloc de contingència

s’esdevé el desastre.

és la facilitat de fer simulacres de re-

Per bé que el funcionament dels ser-

pot variar en funció de cada proveïdor,

independència

del

en general ofereix la seva protecció des

••La independència del maquinari per-

cuperació sense afectar al lloc protegit.

de tota mena de maquinari físic o virtu-

met que la imatge del sistema origi-

D’aquesta manera es redueix el risc de

al fins a plataformes virtuals senceres.

nal reflectida al lloc protegit, serveixi

fallades en la recuperació quan calgui

Cal tenir present que, encara que és

per arrencar el lloc de recuperació

fer-la. Durant la prova es simula la re-

possible replicar servidors físics, això

des del disc, i per tant només al cap

cuperació total dels serveis i es detec-

només contemplen alguns pocs prove-

d’uns quants minuts, en comptes

ta qualsevol discrepància entre el pla

ïdors, i a més els que ho fan es limiten

d’haver d’esperar dies i dies.

de recuperació i els canvis que hagin pogut esdevenir-se en el lloc protegit.

a convertir els servidors físics en origen en uns altres servidors de contingència

Posada en funcionament d'un servei

D'aquesta manera el pla de recuperació

de backup d'aplicacions

es manté actualitzat. Les proves periò-

Un servei RaaS consta de tres fases.

diques ajuden a detectar canvis en el

La virtualització (i en especial el fet de

Una primera de disseny en què s'esta-

RTO i a prendre accions correctives.

resoldre la replicació des de l’hipervi-

bleixen les condicions del servei (RTO,

sor) ofereix avantatges que es poden

SLA, mecanismes de replicació, etc.).

aplicar a la recuperació i continuïtat del

En aquesta fase es determinen els me-

ubicats al datacenter.

negoci enfront de qualsevol daltabaix.

canismes de còpia idonis per a cada

Són aquests:

aplicació (hipervisor, backup de dades, mecanismes propis de l'aplicació), la

••L’encapsulació de tot l'estat d'una

consistència mínima necessària per-

màquina virtual (memòria, imatges

què totes les aplicacions puguin iniciar

de disc, I/S, i l'estat del dispositiu).

els seus serveis en el lloc de contin-

L’encapsulació permet desar en un

gència (crash, file, application), i el RTO

Jordi Mas General Manager & CEO de Nexica

21

mirador

Competitivitat a l'abast de la mà L'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació: projectes, persones i processos’ defineix una sèrie de criteris i requisits que han de donar-se en l'organització per avançar en el nivell de maduresa de la seva capacitat innovadora, des de la perspectiva de: identificació d'oportunitats, selecció i execució de projectes, estructures internes i externes de treball, acabant amb l'avaluació d'impactes.

També es quantifiquen i defineixen els entrades, processos i sortides que portaran a assolir el següent nivell.

T

othom té ben après en

Estratègia corporativa transformada

general que el concepte

en estratègia d'innovació

d'estratègia fa referèn-

Centrar l'estratègia empresarial en es-

cia al conjunt d'accions

tratègia d'innovació és menys arriscat

que cal implementar en un context de-

que mantenir les pràctiques actuals.

terminat, amb la finalitat d'assolir l’ob-

Només cal desig, disciplina i redistri-

jectiu desitjat. Hi intervé tot això: pla,

bució de pressupostos. La innovació

metes i polítiques, i implica també

estratègica estableix la incorporació de

l’establiment d’una seqüència d'acci-

pràctiques internes de gestió que asse-

ons a desenvolupar, que, ben formula-

gurin, de manera sistemàtica, l'adapta-

da, ajuda a assignar els recursos de

ció de l'empresa al seu entorn.

l'organització per tal d’assolir una situació viable i original, anticipar canvis

D'altra banda, la supervivència i crei-

de l'entorn i accions de la competèn-

xement d'una empresa té molt a veure

cia. D'altra banda, la innovació en sen-

amb l'aprenentatge, que introduït en un

tit ampli s'associa a qualsevol canvi en

entorn canviant, ens condiciona l’esta-

productes, processos o serveis, que

bliment d’un format continu promotor

hagin reeixit en el mercat.

de la innovació (Figura 1).

I per què una estratègia d'innovació?

Apareix llavors la necessitat de disposar

És evident que la imprevisibilitat és

de mecanismes d'avaluació que ajudin

una variable clau de l'entorn actual, on

a determinar com una empresa gesti-

la volatilitat augmenta el cost de l'error.

ona i consolida la seva capacitat per a

En aquest context, implantar una es-

innovar, com un procés continu d'identi-

tratègia realista, revisant contínuament

ficació i explotació d'oportunitats.

les línies d'actuació que aporten a l'organització un avantatge competitiu re-

Cal definir el mètode per avançar en el

llevant i sostenible, esdevé un punt de

nivell de maduresa de la capacitat in-

partida bàsic.

novadora d'una organització, des de la

Ens veiem obligats a articular aquest canvi de paradigma com a objectiu estratègic, on els models de negoci clàssics, basats en capacitats com ara l'exclusivitat en tecnologia i canals,

COMPETITIVIDAD

PROGRESO

excel·lència en la gestió i l'operativa o

GLOBALIZACIÓN

la grandària, es completen amb altres fonts d'avantatge competitiu enfocades a la innovació: l'anticipació i agilitat, l'experimentació i adaptació, la col·

INNOVACIÓN

laboració o la gestió de persones emprenedores.

22

R Figura 1. Triple hèlix del progrés.

perspectiva de: identificació d'oportu-

de formació– són importants però

formar-los en la disciplina i tutelar-los

nitats, selecció i execució de projectes,

inadequades per als projectes d'inno-

fins a transformar-los en inspiradors i

estructures internes i externes de tre-

vació. En la lògica predictiva, l'anàlisi

formadors dels seus equips.

ball, l'avaluació d'impactes i el retorn

precedeix a l'acció, quan en la creativa

de la inversió.

s'inverteix l'ordre.

Actualment coincidim, a més, en què

Una proposta simple, que conviu amb

Si el fenomen de la innovació és el re-

o les finances, és una disciplina que

altres mètodes, és la del desenvolupa-

sultat d'un procés organitzatiu, és sus-

hauria de formar part dels programes

la innovació, igual que el màrqueting

ment de capacitats a tres nivells: pro-

ceptible de ser planificat, liderat, amb

de formació de directius i començar

jectes, persones i processos –les 3Ps

pla d'execució, recursos assignats i un

a integrar-se de forma natural en uni-

d'excel·lència en innovació–, com a

sistema de seguiment i control.

versitats i màsters. Estem demanant als professionals que considerin la

base per a l'avaluació de la maduresa Per tant, la innovació és una activitat

del model d'innovació organitzatiu.

pràctica de la innovació com una eina

sistemàtica que, en cert grau es pot

habitual del dia a dia, que motivin a la

També es mereixen una especial atenció

planificar, organitzar i preveure, com

resta dels seus col·laboradors perquè

els processos de qualitat, enfront dels

qualsevol altra iniciativa de gestió i

es mobilitzin i entenguin la innovació

d'innovació. Recordem que la qualitat

que disposa d'un llenguatge concret.

de la mateixa manera. Per a això hem d'identificar els nivells òptims de co-

pretén assegurar que el resultat compleixi amb les especificacions concretes

Relació estreta entre innovació i

neixement necessaris en cada capa de

definides; la innovació busca oportuni-

formació

l'estructura organitzativa, perquè les

tats de canvi que aportin valor. Llavors,

La formació facilita el procés d’incor-

persones marcaran la diferència.

les capacitats que una organització ne-

poració de coneixement a l'empresa i

cessita per desenvolupar la innovació,

a més constitueix una forma d'imple-

Una pràctica estesa en les nostres

són clarament diferents (Figura 2).

mentar estratègies organizatives. Sa-

empreses són les accions d'obtenció

bem també que és una de les accions

d'idees (el ‘bottom-up’ anglosaxó), pro-

Convertir de forma sistemàtica idees

que ofereix un major ventall d'externa-

grames de col·laboració amb universi-

en oportunitats de negoci

litats: canvis en coneixements, habili-

tats, proveïdors, clients o fins i tot amb

La disciplina de la innovació, segons J.

tats i en actituds.

la competència. Els processos d'inte-

Les nostres organitzacions tenen la

tatge, encara que en la majoria dels ca-

racció són una potent font d'aprenen-

Rao i F. Chuán, ha de ser intencionada, sistemàtica i determinada. Les tècniques de gestió basades en lògica pre-

responsabilitat ineludible d'identificar

sos afloren diferències en el llenguatge,

dictiva –que hem après durant anys

als líders interns per a la innovació,

els conceptes, la urgència, les eines o els objectius. En aquest context, la formació guanya protagonisme per assegurar que qualsevol potencial actor del

CONOCIMIENTO

creatividad

innovación

nostre procés de gestió de la innovació conegui i parli un llenguatge homogeni que permeti augmentar la qualitat, velocitat i benefici de les iniciatives.

encuentro

progreso regional

Entorno acogedor Calidad de vida Desarrollo personal

valores cooperación Interrelaciones Desarrollo colectivo Capital social

Si volem treballar sobre el reforç d'una comunitat d'innovació, el llenguatge comú és bàsic.

apertura Multiculturalidad Tolerancia

La cultura de la innovació Generalment, la cultura d'una comunitat està lligada estretament a l’accés a un nivell adequat de formació per part dels seus components, un fenomen extrapolable també a la cultura de la

R Figura 2. Resum gràfic dels tres criteris i cinc nivells de l'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació’.

innovació (Figura 3).

23

sist. gestión proy.

liderazgo proyectos exitosos en pps

equilibrio corto y largo

cultura organizativa

equipos multidisiplinares

contratos tecnología

comisión innovación

sistema gestión

intelig. competitiva

personas

proyectos

en colabor.

estrategia

procesos

comunicación networking

gestión creatividad

open innovation

aplicaciones

factores clave

diagnosis y recomendaciones por sector planes de acción sistema de autoevaluación sistema de certificación en innovation management y tt estudio extensión a otros sectores

identificación de partners nacionales e internacionales selección sector piloto timming y financiación

R Figura 3. Els motors de la innovació.

Les organitzacions innovadores te-

Cal començar per:

nen molt a veure amb persones in-

1. Diagnosticar on estàs, on anar, la

5. Tingues una cura especial amb el risc de trencar l'esperit de l'aprenen-

novadores: individus curiosos, disci-

política i objectius, pressupost, pla

tatge, el descobriment o l’assump-

plinats, inconformistes, motivats per

d'acció, indicadors i resultats.

ció de riscos intel·ligent, si intentes

aprendre, solucionar o millorar les coses, apassionats i humils. Una organització amb valors emprenedors, que fomenti comportaments creatius,

2. Dibuixa un model senzill d'innovació; redefineix i detalla amb la pràctica.

3. Selecciona partners potencials a curt i mig termini.

mesurar coses equivocades en moments equivocats.

6. Les organitzacions innovadores són persones innovadores que s'han d'identificar i gestionar.

proporcioni els recursos per auto-

4. Identifica al líder principal, els líders

matitzar mecanismes, implantar les

d'opinió i preveu barreres internes.

eines i processos bàsics de gestió i

5. Defineix els nivells d’implicació dels

tic i plans d'acció per avançar en el

mesura, serà capaç de captar bones

perfils del teu personal i el pla de

model d'innovació integrat en el de

idees i transformar-les en oportuni-

formació.

tats a través d'una gestió eficaç de projectes d'innovació.

6. Fes coincidir el pla de formació amb activitats reals del teu procés d'innovació.

7. Utilitza sistemàtiques de diagnòs-

negoci, focalitzant actuacions en les ‘3Ps de l'excel·lència en innovació: projectes, persones i processos’.

7. Comença per accions senzilles que En molts casos ens conformem amb

et permetin revisar i comunicar re-

I acabo amb dos de les meves cites

al coneixement existent, que té un

sultats ràpids.

preferides d’en Steve Jobs: “La innovació és el que distingeix als líders dels

innegable valor, però condiciona i de vegades es converteix en obstácle

Recorda que:

seguidors” “La innovació no té res a

per a la innovació; ens comparem i

1. Els processos de generació d'idees

veure amb els diners sinó amb les

imitem bloquejant el descobriment.

han d'estar basats en la resolució

Existeixen eines valuoses com el

d'una necessitat: el client objectiu

‘benchmarking’, el TQM, la reducció

com a centre.

d'ineficiències a través del Lean o

2. El procés d'innovació és un procés

l’acostament al Six-Sigma, però cal

d'aprenentatge. Hem d'automatitzar

anar amb molt de compte per no

com més accions millor per reduir

caure en la imitació que, tot i ser

costos i temps.

molt utilitzada com a eina peda-

3. El lideratge i la formació són bàsics

gògica, limita el ‘learning-by-doing’

per habilitar una cultura organitzati-

com a mètode d'aprenentatge que aplica la lògica creativa: la innovació és acció!

24

persones”

va positiva.

4. La innovació, com qualsevol cosa que implica temps i diners, s’ha de mesurar!

Anna M Sánchez Col·legiada núm. 1197 Sòcia fundadora ITimes Advisers S.L.

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.

Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO*.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat/associat**.

---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

Condicions revisables segons l'evolució del mercat financer.

0 comissions d’administració i manteniment.

+

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

+

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

+

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

25

ofertes COMERCIALS I SERVEIS

Renovació del conveni amb Banc Sabadell Contempla una oferta preferent de productes i serveis per al col·lectiu

Un any més, comptem amb Banc de Sabadell per oferir serveis exclusius per a tots els membres del nostre col·lectiu. És per això que Conxa Oliu, directora de Sabadell Professional, i Joan Solé, com a degà del Col·legi i president de l'Associació, van fer efectiva la signatura de renovació del conveni entre les tres institucions.

E

l passat 26 de juliol, el Col·legi i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

(CETC/

ACET) van renovar el conveni de col· laboració amb Banc Sabadell, que d’aquesta manera manté la seva oferta preferent de productes i serveis per a tots nosaltres. Però més enllà de satisfer les necessitats financeres dels enginyers en condicions especials, el conveni també inclou el desenvolupament conjunt de projectes formatius i iniciatives de divulgació i promoció d’activitats.

D'aquesta manera, tot el col·lectiu d’enginyers de telecomunicació de

R El degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, signa l’acord de renovació del conveni amb la directora general de Sabadell Professional, Conxa Oliu.

Catalunya podran seguir rebent el

Conxa Oliu, com a directora general

fins a un màxim de 20 euros mensuals

‘Carnet Telecos’, que tramitem amb

de Sabadell Professional, i Joan Solé,

i, evidentment, exempt de comissions

BS Professional, així com el 10% de

com a degà del Col·legi i president de

d’administració i manteniment.

descomtpe sobre les quotes derivat

l’Associació.

de la creació del ‘Compte Expansió

Hi ha també la ‘Pòlissa de Crèdit Pro-

Pro’, entre d'altres beneficis en serveis

Oferta preferent

fessional’, sense comissions d’estudi,

bancàris oferts per l'entitat. L’acord

Pel que fa a l’oferta preferent de pro-

no-disposició o cancel·lació anticipa-

inicial amb Banc Sabadell es remun-

ductes i serveis del Banc Sabedell de

da, crèdit del qual només es paguen

ta al juliol de 1993. En aquell moment

què gaudim tots plegats, tant per co-

interessos quan s’utilitza. S’hi afegei-

es va signar només amb l’ACET, però

brir les nostres necessitats de l’econo-

xen també el ‘Préstec Inici’, destinat

el gener de 2011 s’hi va afegir el Col·

mia professional com de la particular

a finançar el 100% de la inversió per

legi d’Enginyers de Telecomunicació

i familiar, en destaca el ‘Compte Ex-

poder iniciar l’activitat professional

de Catalunya (CETC). El passat 26

pansió Pro’, que abona directament el

en condicions exclusives, i el ‘Crèdit

de juliol es va formalitzar la signatu-

10% de la quota de col·legiat. Un avan-

Curs-Crèdit Estudis/Màster’ per a la

ra de renovació del conveni entre les

tatge que s’afegeix a la devolució del

formació del mateix professional o

tres institucions, amb la presència de

3% dels principals rebuts domèstics

dels seus fills.

26

star

M茅s informaci贸:

www.telecos.cat 27

‘Inter nos ’

Cap a una certificació professional amb equivalència internacional Neix l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE)

E

n l’entorn actual, tant de crisi econòmica com de certs valors que fa poc eren inqüestiona-

bles, emergeix amb força la crua realitat d’una professió d’enginyer que, si fins ara es contemplava com una de les més ben retribuïdes, valorades i demandades per part de les empreses del país, en aquest moment s’enfronta a una situació diametralment oposada, de canvi radical de les regles del joc per a aquest col·lectiu. Fins al punt, que ja s’ha fet del tot inajornable la necessitat d’adaptar i actualitzar els valors de l’enginyer a aquest context, en la mesura que ningú dubta de la seva alta capacitat per afrontar un desenvolupament professional en plena sintonia amb les necessitats empresarials. I és que els valors que han

L’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE), creada a Barcelona a principis d’any, neix amb l’afany d’esdevenir un ens de referència a tot l’àmbit d’enginyeria. Es tracta d’oferir un sistema de certificació dels nostres professionals amb equivalència internacional.

caracteritzat als enginyers més vete-

rans (plena ocupació per a tota la vida, fidelització mútua entre empresari i treballador, gairebé nul·la mobilitat geogràfica, absència d’emigració d’enginyers, tecnologia més estable, inexistència de xarxes socials com a model d’intercanvi…), ja no són vàlids en el món actual: ha canviat el model i hem d’adaptar-nos.

Davant d’aquest nou escenari, en què la mobilitat dels professionals de l’enginyeria esdevé essencial, juga al seu favor un factor importantíssim de canvi propiciat per la recent directiva Bolkestein, que simplifica al màxim la presentació de tràmits i papers amb l’objectiu de liberalitzar la circulació de serveis dins de la UE. S’hi afegeix, a més, el nou panorama de titulacions tècniques, que porta els enginyers a una lògica de major especialització.

Una evolució que es contradiu de ple amb el que han estat fins ara, per exemple, les titulacions d’enginyer de telecomunicació o industrial, que, sense anar més lluny, tenen el mateix nom des de fa 70 anys (quan, a més, qualsevol professional d’aquestes enginye-

R Entrega dels primers certificats, coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria, que va centrar l’atenció en l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE).

28

ries podia arribar a estar capacitat en les matèries que es cursaven en totes

dues, atès el baix nivell tecnològic de l’època, fet que avui és impensable). A més, hi ha una frontera cada cop més

R Taula de ponents del I Fòrum de l’Enginyeria.

difusa entre les diferents enginyeries: tant un enginyer de telecomunicació

d’unes quantes escoles d’enginyers de

i experiència, sense necessitat que

com un industrial poden assumir un

telecomunicació.

en cada empresa o activitat que faci

així, que els més de 400 graus univer-

Ara com ara, el patronat de l’AQPE

aptituds. Seria una cosa semblant a

sitaris en enginyeria que contempla el

està format pels cinc col·legis profes-

portar una ‘motxilla’ permanentment actualitzada que acredita la pròpia ca-

hagi de demostrar de nou les seves

mateix projecte d’electrònica. Tant és

Pla Bolonya han de conviure i com-

sionals esmentats, però està obert a

petir amb les titulacions tradicionals

la integració de la resta de les d’engi-

pacitat professional. En aquest sentit,

i més generalistes, i això ja és un fet

nyeria que vulguin recórrer el mateix

cap subratllar que no es tracta d’un re-

perquè les primeres promocions fruït

camí i compartir idèntics criteris. De

gistre d’enginyers, sinó quelcom molt

d’aquest nou procés estan a punt d’es-

fet, ja existeixen en l’actualitat altres

més ambiciós.

trenar-se en el mercat laboral.

col·legis d’enginyeria que han efectuat la petició formal de pertinença a la

De l’anàlisi internacional, s’infereix

Conscients d’aquesta problemàtica,

fundació de l’AQPE, i als quals donem

que aquesta mena d’agències ja exis-

cinc col·legis professionals de l’engi-

la nostra més sincera benvinguda.

teixen en molts països, el que confirma la necessitat que els nostres

nyeria de Catalunya (Agrònoms, Camins, Industrials, Informàtica i Tele-

Model de qualificació

enginyers disposin d’una acreditació

comunicacions) s’han unit per crear

Per establir el model de qualificació

semblant. Pel que fa al model, no hem vist un sistema únic que s’adapti a les

l’Agència de Qualificació de Professi-

hem debatut durant més d’un any

onals de l’Enginyeria (AQPE – www.

entre tots cinc col·legis fundacionals,

nostres necessitats, sinó que cada

aqpe.cat), amb la principal finalitat

integrant persones de reconegut pres-

país té el propi, una mica diferent de

d’establir la qualificació dels profes-

tigi del món acadèmic, i s’han contras-

la resta depenent de diversos factors.

sionals de l’enginyeria en funció dels

tat opinions amb associacions empre-

Per exemple, en algun país l’Adminis-

coneixements acreditats i de l’expe-

sarials de pimes i grans empreses. I

tració Pública té més o menys influ-

riència professional. Una certificació

potser el més important: s’ha analitzat

ència en aquest tipus d’acreditaci-

homologada internacionalment que

el model d’altres països, especialment

ons, en funció de diferents factors i orígens, per bé que coincideixen en

ni vol substituir ni entrar en compe-

de la UE, ja que un dels objectius

tència amb la titulació universitària, ja

principals és que sigui un estàndard

el fet de ser sempre entitats privades

que no es tracta d’acreditar coneixe-

reconegut a nivell internacional, que

que ofereixen els seus serveis de qua-

ments, sinó només les capacitats pro-

permeti a l’enginyer de circular per di-

lificació de manera voluntària.

fessionals per assumir una activitat. A

ferents països a través de la seva car-

més, per a la creació de l’Agència hem

rera professional, i que s’acrediti amb

Sobre la configuració d’aquest mateix

contat amb la participació molt activa

un barem internacional de formació

model, estableix dos vectors: d’una

29

‘Inter nos ’ de diferents branques (Camins, Telecomunicacions, Informàtica...), amb la finalitat de visualitzar la coherència de capacitats en les diferents funcions que desenvolupen.

En aquest mateix sentit, cal destacar que hem rebut un feedback molt satisfactori d’un bon nombre de directors de RR.HH. de tot tipus d’empreses, sobre els avantatges que els suposa la labor de l’AQPE. En converses amb ells, han agraït que els simplifiqui i ajudi en l’afany de determinar si un enginyer està capacitat per al desenvolupament d’una activitat en un lloc determinat. I R El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va fer la cloenda del I Fòrum de l’Enginyeria.

és que un director de RRHH s’enfronta a un ventall tan ampli de titulacions

banda, determina una àrea d’actuació

diferència amb la resta és que volem

(de fins a 400 graus en enginyeria),

(especialitat), que contempla ara ma-

avaluar i arribar al reconeixement del

que li cal disposar, de manera imperativa, del suport exterior per avaluar

teix 56 àmbits definits (tecnològics,

mercat, perquè no es tracti simple-

de gestió, sectorial…), coincidents o

ment de l’emissió administrativa d’un

la capacitat de la persona. I pel que

no amb els de caire acadèmic. I de

certificat més, sense cap valor, que

fa als enginyers de lliure exercici de la

l’altra, planteja un nivell de compe-

es limiti a engrossir la col·lecció par-

professió, passa el mateix: l’Agència

tència en funció de l’experiència. A

ticular de distintius professionals de

els permet acreditar immediatament

més, posa en valor la formació con-

cadascú. Per aquesta raó és impor-

la seva capacitat professional.

tinuada, definint un total de 8 nivells

tantíssima la iniciativa de creació de

que es poden anar adquirint al llarg

tribunals de reconegut prestigi que

Per tot plegat, des del nostre Col·legi

de la vida professional, i que s’han

atorguin aquesta acreditació. Veus crí-

volem animar a tots els professio-

agrupat sobre la base de diferents

tiques amb la labor de l’AQPE opinen

nals de l’enginyeria a qualificar-se per

conceptes

sènior…),

que és un mer exercici de substitució

l’AQPE, i també a actualitzar les seves

que permeten l’equivalència amb ni-

dels visats dels col·legis professionals,

experiències i coneixements per poder

però res més lluny de la realitat, ate-

escalar a través dels diferents nivells,

(professional,

vells existents en altres països.

ses les circumstàncies i el context en

amb la finalitat última que els serveixi

Per avaluar la seva conveniència i

què es fonamenta la creació de l’agèn-

de suport i empara al llarg de tota la

efectuar revisions, durant els mesos

cia, tal com ja s’ha argumentat.

carrera professional. I és que, al cap i a la fi, l’actualització de coneixements

de maig i juny de 2012, es van fer unes proves pilots amb 16 professio-

Moment actual

i experiències, sense deixar d’escalar

nals d’entre 2 i 25 anys d’experiència,

En aquest moment, ens trobem en el

cap al més alt dels successius nivells,

de les diferents branques d’enginye-

següent punt: ja estan definides l’or-

es perfila com el millor salvoconduit de

ria dels cinc col·legis professionals

ganització de l’Agència, la creació de

validesa professional davant d’empre-

esmentats, per tal de testar el model

tribunals i iniciem l’etapa de comuni-

ses i institucions de qualsevol país.

teòric adoptat. Els professionals van

cació i divulgació, revisió de procedi-

ser avaluats per tribunals integrats

ments, així com la continuació de la

per persones reconegudes del món

labor d’acostament i reconeixement

empresarial i acadèmic, fet que ens

mutu davant altres agències euro-

permet revisar procediments de quali-

pees, a més de la integració d’altres

ficació i avançar.

col·legis professionals en la Fundació.

Així mateix, per encàrrec d’una gran

Hi ha altres iniciatives a l’Estat espa-

empresa de l’IBEX35, hem iniciat una

nyol, però en el nostre cas la principal

prova de qualificació de 20 enginyers

30

Xavier Clotet Vocal de l’ACET

‘Inter nos ’

Situació actual del mercat laboral del col·lectiu ‘teleco’ La ràpida evolució del sector tecnològic provoca l’aparició de nous perfils professionals

L

En segon lloc, pel que fa a Internet, al

a sortida natural de l’enginyeria en general ha estat l’emigració o la carrera internacional, princi-

palment a Alemanya i altres països europeus, els EUA i Canadà i algun país llatinoamericà. La veritat és que hi continua havent una gran incertesa que deixa en stand-by molts projectes empresarials. Tot i això, en aquest article destacarem les àrees de major potencial de creixement a nivell laboral i professional.

En primer lloc, el boom de la mobilitat (smartphones i tablets com a principals exponents), reforçat per la capitalitat mundial del mòbil atorgada a Barcelona (a través del Mobile World Capital, que s’allargarà fins al 2018), està creant un ecosistema de desenvolupadors d’aplicacions per als dispositius d’aquesta tecnologia. Recentment, algunes companyies com ara Toro i NXP (ambdues pioneres en la tecnologia NFC, de Near Field Communication, equivalent a comunicació

La situació actual del mercat laboral ve dominada per una conjuntura molt difícil; així i tot hi ha alguns motius per confiar en un futur millor i en la presència d’algunes oportunitats que cal aprofitar. Probablement la situació laboral dels enginyers en general ha empitjorat en els darrers anys; més en professions com ara ‘industrials’ o ‘camins’. I potser als ‘telecos’ i als ‘informàtics’ no ens va tan malament.

llarg dels darrers mesos/anys ha destacat el creixement del subsector ecommerce, tant en la generalització del canal web en sectors que encara estaven poc desenvolupats (com ara el tèxtil i la moda) com les noves empreses de compra col·lectiva o mitjançant cupons de descompte. Així mateix, encara estem assistint al boom de les xarxes socials i la web 2.0, amb Twitter i Facebook al capdavant, i moltes possibilitats per explorar en aquestes o altres plataformes. Barcelona també compta amb aquest ecosistema de companyies líders en comerç electrònic i, amb el revulsiu del mòbil, apareixen possibilitats de creixement conjuntes. La ràpida evolució d’aquests sectors tecnològics provoca l’aparició de nous perfils professionals (community manager, social media, ‘analytics’, ‘netejadors d’imatge digital, especialistes en usabilitat o en testing d’aplicacions…) que moltes vegades són híbrids amb competències tècniques, de negoci, màrqueting, disseny i altres especialitats no tecnològiques.

En tercer lloc, les posicions clàssiques

32

de curt abast) han anunciat la seva im-

en operadors de telecomunicació. Les

plantació a Barcelona (per a més infor-

oportunitats baixen en general a mol-

mació sobre aquest tema podeu llegir

tes de les ‘telecos’ dominants; en can-

l’article de Ginés Alarcón del ‘Telecos’

vi hi ha oportunitats tant pel que fa al

núm. 56). Les iniciatives dels grans

desenvolupament de fibra òptica com

fabricants mundials de dispositius mò-

a les noves xarxes de telefonia mòbil.

bils (Apple, Google Android, Samsung,

Una altra àrea per als ‘telecos’ (domi-

RIM o Nokia-MS) indiquen un fort crei-

nant, de fet, fins fa poc), ha estat la

xement d’aquest mercat a tot el món.

de les companyies consultores i inte-

Probablement, cal un major desenvo-

gradores TIC. La maduració del sector

lupament d’aplicacions empresarials

comporta una major professionalitza-

en mobilitat i amb geolocalització, a

ció i metodologia. Els concursos pú-

banda de les domèstiques.

blics i les grans empreses impulsen la

certificació d’empreses i professionals en diferents àrees, como ara la gestió de projectes (PMP), l’auditoria de TI (CISA), la seguretat de la informació (CISM), el govern de les TI (CGEIT) o l’anàlisi de risc empresarial (CRISC).

En l’àmbit estrictament d’empresa parlem de certificació ISO 20000 i 27001

ce’ (autònom), treballar per projectes

o d’aplicar COBIT e ITIL, tant a les em-

o fer-se emprenedor.

i també les trajectòries i carreres professionals no lineals, sinó en ziga-zaga.

preses clients com als proveïdors de serveis (outsourcing o BPO).

ocupacions mixtes de tècnic-comercial

També convé constatar que s’està produint una ruptura-separació del mercat

Vies que cal explorar

Una nova àrea amb potencial laboral

de treball, entre professionals ben va-

Per acabar, i adreçant-me principalment

per als ‘telecos’ (i enginyers en general)

lorats i amb ocupació estable i altres

al col·lectiu ‘teleco’ que està en cerca

és la de patents i marques, atès que

amb un alt grau de precarietat i amb

activa de feina o que vol un canvi de

cada cop resulta més imprescindible

nivells retributius decreixents. Un altre

carrera professional, recordar totes les

conjugar el know-how tecnològic amb

element de confusió és la deslocalit-

vies de recerca de feina que cal explo-

el component legal que porta aparellat.

zació de certs sectors industrials (o la

rar. Per un costat, les clàssiques borses

Altres sectors tecnològics en desenvo-

concentració en altres, com el financer)

de treball (com la del CETC o de les

lupament són els d’eficiència energèti-

que apunten a una pèrdua d’ocupació

escoles de ‘telecos’ i universitats) i els

ca (renovables, cotxe elèctric, green IT),

també al sector serveis de tecnologia,

anuncis en diferents mitjans (Internet,

TIC aplicades a la salut, bitoech i les

associats a aquestes empreses).

‘smart-cities’. De tots ells, en podríem edetallar experiències i perfils professionals diferents i complexos.

premsa especialitzada). D’altra banda, també convé tenir en compte als head-

Les alternatives de creació d’ocupació

hunters, sobretot als especialitzats. Per

es donen tant per raons d’instal·lació

acabar, el networking, les xarxes socials

de centres de desenvolupament de

professionals i la web 2.0. En aquests

Pel que fa a les vocacions més inves-

multinacionals (com les anomenades

àmbits, sempre cal adoptar una actitud

tigadores, a banda de les universitats,

abans, Cisco, Fujitsu i d’altres), univer-

d’alta proactivitat i fer també accions

hi ha alguns centres tecnològics de

sitats corporatives (Telefònica) o també,

d’aproximació a short-list d’empreses i

referència, com ara el CTTC i BDigital,

esclar, l’autoocupació i les ‘startups’ de

a posicions del nostre interès.

que encara contracten alguns ‘telecos’

base tecnològica. Un altre element a

per als seus projectes d’investigació

destacar de la situació dels darrers anys

En tots els casos és important no no-

i desenvolupament. Per tant, segueix

és el creuament i hibridació de carre-

més disposar d’un C.V. curt, efectiu i

havent-hi demanda d’enginyers de te-

res professionals. Fa uns anys era més

ben preparat sinó també un ‘elevator

lecomunicació, informàtica, multimè-

clar el treball en un operador o en una

pitch’ que pugui destacar els nostres

dia o bio-enginyeria. Una altra qüestió

consultora: es comenva per posicions

objectius professionals amb una breu

són les condicions laborals que s’ofe-

tècniques i s’evolucionava cap a altres

presentació o entrevista. Vull acabar

reixen i que tendeixen a la baixa; en

de màrqueting-vendes i de gestió. En

amb un missatge d’optimisme: amb

molts casos, cal optar per ser ‘freelan-

canvi, avui en dia són més corrents les

dedicació i perseverança podem aconseguir els nostres objectius professionals, sigui aquí o a l’estranger.

Josep Grinyó Vocal CETC Headhunter TIC (Sapientis)

33

‘Inter nos ’

Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSETB Elisa Sayrol fa balanç i Ferran Marqués apunta el camí a seguir

Passats els 100 dies de gràcia del mandat de Ferran Marquès com a nou director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ell mateix fa el resum de les seves prioritats, mentre que l’anterior directora, Elisa Sayrol, repassa el propi llegat.

LLEGAT: “Deixo l‘herència dels màste rs”

E

l temps a la direcció

de verificació dels graus. L’adaptació

de l’Escola passa,

no s’atura: l’últim any a l’Escola hem

ràpida-

estat treballant en els màsters, que

ment, molt intensa-

deixo com a ‘herència’ al nou director.

més

que

ment. Quan jo vaig

començar com a directora hi havia

Mentre no podíem arrancar els nous

dos circumstàncies especials. En pri-

graus vam aprofitar per fer un Pla Es-

mer lloc, la demanda dels estudis

tratègic de l’ETSETB 2008-2013 i ens

d’enginyeria de telecomunicació ha-

vam unir a la iniciativa internacional

via caigut sostingudament en els úl-

per a la formació en enginyeria ano-

tims anys. Així, a l’any 2006 la situa-

menada CDIO, concebuda al MIT. La

ció era molt preocupant i, a més,

seva integració als graus està donant

afectava a altres escoles d’arreu d’Es-

fruits remarcables: de moment ja ha

panya. El primer que vam fer va ser

estat reconeguda a la UPC amb el

posar en marxa un pla per tal d’expli-

Premi a la Iniciativa Docent 2012 que

car els nostres estudis i promoure

concedeix el Consell Social.

activitats amb Secundària. A aquest pla l’acompanyava un altre per a la

Hi ha molts altres temes, però no puc

millora del rendiment acadèmic de

acabar sense esmentar que treballar en

primer curs. Amb els anys hem recu-

equip, amb professors de diversos de-

perat gran part de la demanda, però

partaments i amb el personal de suport,

els esforços continuen.

ha estat una experiència molt gratificant.

M’emporto un record inestimable.

La segona circumstància va ser l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) de les universitats espanyoles. De 2006 a 2009 van circular tota mena d’esborranys del ministeri i anys vaig assistir a un gran nombre de reunions a Barcelona i a Madrid.

Finalment, amb les ordres ministerials de les enginyeries de febrer de 2009 vam poder completar els protocols

34

Elisa Sayrol Vocal del CETC Exdirectora de l’ETSETB-UPC (2006-2012)

aspectes” PRIORITATS: “Enfortir l’Escola en tres aig assumir la direc-

A l’ETSETB, el procés d’adaptació a

casos arreu del món. En l’actualitat,

ció de l’ETSETB el

l’Espai Europeu d’Educació Superi-

els estudis de Màster marcaran aquest

passat 23 d’abril i,

or (EEES) ja està en un estat avançat

nivell d’educació superior i és la nostra

per tant, ja he so-

pel que fa al desenvolupament intern

responsabilitat el disseny d’un conjunt

brepassat els cent

dels plans d’estudis. Ara bé, l’ETSETB

raonable de plans d’estudis que per-

dies de gràcia que es suposa que té

té una llarga tradició de relació amb

meti donar resposta a les necessitats

tota persona que assumeix un càrrec.

altres centres internacionals de pres-

de la societat.

Després d’aquest període crec que

tigi, els quals estan també immersos

V

tinc una idea encara més clara de les

en aquest procés d’adaptació. Actual-

Aquests són només tres dels punts que

tasques que cal prioritzar per tal d’en-

ment, ja hem començat els processos

volem desenvolupar en aquesta nova

fortir l’Escola en la situació actual. Do-

de renovació dels convenis que regu-

etapa. Ara per ara, i malgrat la situació

nat que la llista no és precisament

len les relacions amb aquests centres

econòmica global i particular, sóc opti-

curta, en aquest escrit em centraré en

(principalment les dobles titulacions

mista ja que, com a mínim, en aquest

tres aspectes.

amb els centres europeus) i serà en

primers cent dies he pogut constatar

aquest procés on es podrà constatar

un parell de coses, per a mi, molt im-

La visibilitat de l’enginyeria de teleco-

si l’adaptació a l’EEES s’està fent de

portants: que la gent que treballa a l’ET-

municacions des de la societat s’ha

manera correcta a tot l’espai euro-

SETB (i aquí incloc als tres col·lectius:

diluït molt i, encara més, amb la defi-

peu. Considerem aquesta tasca molt

professorat, personal d’administració i estudiantat) continua tenint un nivell

nició del conjunt de graus en els nous

important ja que, dins de la formació

plans d’estudis que no permet reco-

que donem als nostres futurs profes-

extraordinari i un gran compromís amb

nèixer fàcilment els continguts bàsics

sionals, el vessant internacional ens

la seva escola i que la vaig encertar de

de la nostra enginyeria en l’oferta que

sembla molt rellevant.

ple al formar l’equip directiu.

realitza la Universitat. Cal, per tant, explicar clarament a la societat quins

Des de l’ETSETB, la idea del nou equip

estudis s’estan oferint i quina comple-

directiu és la de continuar promovent

xitat i implicacions té el fet de realitzar

una educació exigent i del més alt ni-

aquests estudis. Així, tant els estudi-

vell possible. Històricament, l’ETSETB

ants com la indústria disposaran de

ha nodrit la nostra societat d’enginyers

la informació necessària per fer una

de telecomunicació i d’electrònica al-

tria assenyada dels estudis que volen

tament qualificats. Així ho ratifica

cursar i dels professionals que volen

l’èxit de la seva incorporació a l’àmbit

contractar, respectivament.

industrial i de la recerca, en tots dos

Ferran Marqués Director ETSETB-Telecom BCN Col·legiat núm. 448

35

‘Inter nos ’

Alfred Bonavida ‘in memoriam’

E

l

‘senyor

volien optimitzar el seu sistema d’alta-

Bonavida’

impartia ‘Acústica’ a l’ETSETB, una assignatura obligatòria de tercer curs, que per a

molts dels alumnes era una disciplina que no encaixava massa bé amb el que esperàvem trobar a l’Escola de Telecos.

Això, afegit a que la part teòrica d’Electroacústica era força densa, feia les seves classes no gaire populars. Però no es pot negar que el carisma del Sr. Bonavida no passava gens desapercebut.

Es feia notar en la manera d’impartir les classes, especialment amb regles mnemotècniques impagables. Recordeu el ‘jarromefí’ o els exemples pràctics que posava, fruit de la seva experi-

Fa poc més d’un any ens deixava el ‘senyor Bonavida’, tal com anomenàvem i coneixíem al professor Alfred Bonavida (Tivenys 4/9/1920 Barcelona 13/4/2011) els alumnes i companys de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Per a mi, un model a seguir, un gran científic, una persona entranyable, senzilla i gairebé irrepetible.

veus de PA (grans concerts) els vaig plantejar d’assumir-ho com a projecte de final de carrera (PFC). Necessitava, esclar, un Director de Projecte i ho vaig proposar, sense dubtar, al Sr. Bonavida. Vaig tenir molta sort que acceptés i això em va permetre d’establir una relació força estreta per compartir petits i grans moments de la seva vida, més enllà del que era pròpiament el projecte i que vull recuperar en aquest article de remembrança.

Ja d’entrada, i com a condició per dirigir el projecte, em va demanar que la part de mesures i treballs de camp l’hauria de fer-la a casa seva, a Les Planes de Vallvidrera, i per tant m’havia d’adaptar a la seva disponibilitat. I així ho vaig fer, en sessions concertades que duraven matins, o tardes, durant aproximadament un any.

Tenia una part de la llar destinada a la-

ència personal? Per exemple, el cas de

boratori perfectament equipat i condi-

l’altaveu de 21 polsades tancat i embo-

cionat, amb un taller per construir les

tit en la sotaescala d’una planta baixa

eines i utillatges que li calien. Algun

per poder tenir el volum desitjat, i que

dels equips eren inclús millor que els

va fer tremolar tota la casa... Quins

de la pròpia Escola o de La Salle, on

subgreus, si senyor!

també col·laborava com a professor. No tenia cotxe, sempre es desplaçava en

En el meu cas, hi vaig prendre con-

transport públic, però disposava d’un

tacte de manera més personal pel fet

analitzador digital d’espectres de bai-

de pertànyer al Taller de So que vam

xa freqüència tan car com un vehicle.

posar en marxa a començaments dels

També tenia fonts de senyal, microfonia

anys 80. Però no va ser fins anys més

de tota mena i, en conjunt, d’un labora-

tard, a finals d’aquella dècada, que

tori d’acústica en tota regla.

vaig poder conèixer millor la persona

36

que hi havia darrere del professor amb

‘Jugar amb maquetes’

aire de savi despistat. Durant la car-

I va arribar l’hora de ‘jugar amb les ma-

rera col·laborava amb l’empresa Triple

quetes’. Per optimitzar la caixa acústica

Onda, com a tècnic de so, i com que

i poder analitzar i mesurar el compor-

tament de la botzina plegada, objecte del meu projecte, em va suggerir de fer-ne un rèplica a escala 1:1/3, com a alternativa a utilitzar el mètode d’elements finits. Així doncs, ja ens veieu fent manualitats variades amb fustes, sergents, cola, claus... Qui m’ho havia de dir! Encara sort que el resultat final del treball amb maquetes va ser bo i això ens va animar a acabar construint un prototip a escala real. En poden donar fe les secretàries de l’Escola: vaig fer les proves de demostració amb la caixa a plena potència, en la defensa del PFC, ja al B3 del Campus Nord.

I és que de totes les qualitats que tenia el Sr. Bonavida, en destacaven la intu-

Observatori Fabra

ïció i el sentit pràctic; això si, sempre

Un altra anècdota increïble va ser tro-

però de forma prudent em va demanar

amb rigor; la teòrica no la descuidava,

bar-me’l al seu taller, amb unes ulle-

de marxar (“a mi m’agrada més la mú-

tot i que des de fora ho podia semblar.

res especials de gran augment i un

sica clàssica”, es va excusar).

Era doctor en Físiques, però més enllà

microscopi, pregant-me d’anar amb

d’això sempre demostrava amb fets la

molt de compte per veure una espècie

Amb el pas dels anys, ja al segle XXI,

qualitat que porta aparellada la nostra

d’aranya viva portada expressament

vaig seguir estant en contacte amb

titulació en el seu nom: l’enginy.

d’Amèrica del Sud. La tenia al torn i

ell, però més a nivell personal. Sem-

n’anava extraient amb molta cura i pa-

pre que podíem, amb la meva família,

També era constant i creatiu, perseve-

ciència el fil quasi invisible que segre-

anàvem a visitar-lo pels vols de Nadal.

rant en la recerca de les solucions als

gava, fent-ne una bobina... Era un en-

M’acostumava a explicar en què estava

problemes. Semblava no defallir mai. I

càrrec de l’Observatori Fabra, destinat

treballant i sempre em sorprenia. Tenia

és que vivia i es desvivia per la seva

a reparar la trama del seu telescopi

el cap més clar que molts de nosaltres,

feina, els seus projectes, el seu món,

amb el fil de l’aràcnid, de característi-

força més joves, i una il·lusió tan gran

al que es dedicava en cos i ànima en

ques úniques en aquells temps!

de treballar en nous projectes, que tot

Guardo també un record molt especial

al en una persona de més de 80 anys.

plegat demostrava una vitalitat inusu-

aquesta etapa de la seva vida sense les responsabilitats docents.

del dia que va acceptar de venir amb mi

Hi trobava també un laboratori encara

Recordo també que, en veure un

a unes proves de so particulars, orien-

més ple de equips, enginys, llibres i

exemplar dels primers ‘discman por-

tades a comprovar l’estat de l’art dels

papers. Es respirava la saviesa acumu-

tàtils’ que li vaig mostrar, junt amb

sistemes electroacústics per a concerts

lada de tota una vida dedicada a l’acús-

un CD amb senyals de prova, se li va

en directe. Es tractava de l’actuació que

tica. Per a mi, un model a seguir, un

il·luminar la mirada i em va dema-

els Rollings Stones van fer l’any 1990 a

gran científic, una persona entranyable, senzilla i gairebé irrepetible.

nar que li comprés amb urgència un

l’Estadi Olímpic, on treballava. Encara

d’aquells equips. Allò, juntament amb

no s’havien desenvolupat els “line ar-

un DAT portàtil que ja tenia, era tot el

ray” i el que es muntava aleshores era

que li calia per poder fer mesures i

literalment una paret d’altaveus a ban-

caracteritzar grans espais... Ni més ni

da i banda de l’immens escenari. Vam

menys que tots els dels Jocs Olímpics

poder parlar un moment amb l’enginyer

de Barcelona’92, amb les correspo-

de so i adonar-nos de la gran quantitat

nents subseus. Amb la discreció i sen-

d’equips de control de què disposava.

zillesa que el caracteritzaven, ell va ser

Quan els Rollings van començar amb el

qui va fer, ‘a l’ombra’, tota la feina de

‘soundcheck’, va quedar impressionat

camp d’aquests estudis acústics.

amb la qualitat i alt nivell sonor produït,

Enric Grosche Col·legiat núm. 522

37

vincles

Citius, altius, fortius!

Més ràpid, més alt, més fort!, vint anys després dels Jocs Olímpics (JJOO) de Barcelona’92

L

sibilitat de fer-hi ajustos, el seu gran

’enginyeria i l’esport tenen moltes coses en comú; de fet el lema més famós del món del esport: ‘ci-

tius, altius, fortius!’, sembla fet a mida per als ‘telecos’. Més ràpid, més alt, més fort! No només descriu el nucli de la nostra matèria i especialitats, sinó que és un resum de les nostres ambicions a la feina i capta l’esperit transmès al llarg de la carrera. Aquestes altres paraules: estudiar, investigar, treballar, arriscar-se, vèncer la por i els dubtes davant dels projectes difícils, encara que no s’assemblin gens a les anteriors tenen el mateix significat d’entrenar molt, superar les lesions, els dubtes i la por de competir... i acceptar que perdre forma part del joc, i a més fonamenta el valor de la victòria.

L’Àrea de Tecnologia del COOB’92 va disposar d’un pressupost de 180 milions d’euros (uns 30.000 milions de pessetes) i la dedicació de 5.520 per-

La flama olímpica de Barcelona’92 s’apagava la nit de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics, ara fa vint anys. S’acabava un esdeveniment mundial que per a l’Àrea de Tecnologia del COOB’92 va començar el 1984 amb el Projecte BIT’92 (Barcelona Informàtica i Telecomunicacions 1992), essencial per a la confecció del Dossier de Candidatura escollit el 1986 pel Comitè Olímpic Internacional (COI) amb la coneguda frase de: “A la Ville de... Barcelona!”.

Si 20 anys després mirem enrere i ho fem com a enginyers és per buscar inspiració per al futur, sobretot ara que tenim reptes tant importants davant nostre.

volum, la simultaneïtat, confidencialitat, criticitat i visibilitat. Tot plegat resumit en el que estableixen els manuals de referència: fet de manera local però concebut per assolir un abast global.

No entrarem en les estratègies tecnològiques que van estructurar una tecnologia gairebé invisible, i per tant de gran èxit. Tampoc en els problemes i dificultats que vam tenir en tots els projectes, així com en la treballada sort final. Les estratègies TIC van definir i permetre implantar els serveis necessaris de forma fàcil i amb garanties.

Els comentaris sobre tecnologia que van sortir als mitjans de comunicació van ser en la fase prèvia dels JJOO i de forma positiva, relacionats amb les novetats de nous serveis i tecnologies amb què es trobaven els reporters de premsa escrita, gràfica i comentaristes.

Ràpidament eren assimilats i el seu ús es convertia en rutina, deixant que les noticies es centressin en les gestes esportives, humanes i en l’entorn.

Ja es notava el canvi, en especial el pas del món analògic al digital de forma ràpida i irreversible, traduït en l’ús massiu de la fibra òptica, de noves tecnologies de mobilitat, la integració d’equips i serveis, la nova valorització i gestió de l’espectre...

Gairebé tots els projectes van incorporar novetats: sistemes digitals de transmissió de dades i imatge, l’aparició dels GSM i GPS, CD-I per a himnes, lectors de codi de barres, video-finish.

38

sones en la fase final, per gestionar

EPH (Electronic Pigeon Holes), siste-

més de 60 projectes caracteritzats en

mes wan per a CCTV, videoconferèn-

conjunt per la curta durada, la impos-

cia, televisió d’alta definició, sistema

‘L’enginyer desconegut’ Però per sobre tot, més enllà d’empreses i noms concrets de persones, crec que l’èxit d’aquells Jocs va ser fruit de l’esforç col·lectiu. De moltíssima gent anònima, entre d’altres, el que jo anomeno ‘l’enginyer desconegut’, aquell que va fer possible des del seu lloc i projecte concret, que cada cosa funcionés: aquells que van fer el que s’esintegrat de resultats, sistema d’infor-

perava d’ells.

mació integrat, sistemes ‘touch-screen’, email, etc.

Des d’una perspectiva genèrica, el tret

Val a dir també que es va implan-

va ser la dificultat i el risc de combinar

característic dels JJOO de Barcelona’92 tar un sistema d’informació nomenat

l’organització dels Jocs amb una trans-

COBALT basat en la xarxa telefònica

formació molt significativa de les infra-

estàndard i integrat per 3.500 ordina-

estructures del territori: seus esportives,

dors repartits per tot el món per infor-

rondes, aeroport, port, vila olímpica, te-

mar dels pre-Jocs a la ‘família olímpi-

lecomunicacions, etc. Un seguit d’obra

ca’ i mitjans de comunicació. Allò va

pública que la gent va suportar de bon

ser una mena d’esglaó perdut del que

grat pel fet d’identificar-se amb els ob-

avui coneixem com a Internet. Encara

jectius del projecte. De l’èxit derivat de

no hi havia xarxes de paquets esteses

la consecució d’aquests dos objectius

El segon es redefinir les relacions Ca-

i obertes enlloc. També vam assistir a

s’ha obtingut un doble llegat que crec

talunya-Espanya. Cal seguir treballant

la pràctica desaparició d’altres espe-

molt important:

en un projecte d’ampli suport, neces-

cies tecnològiques, com els buscaper-

sari, just, solidari, en un marc europeu,

sones, que de ser massius van passar • Posicionar Barcelona al món amb un a ser engolits pels telèfons mòbils. model de ciutat propi.

i defensar-lo amb valentia. La frustra-

• Demostrar que som capaços de fer

per no aconseguir-ho, sinó per no in-

Les empreses van jugar un paper

realitat projectes complicats i mul-

tentar-ho, per no competir. En l’esport,

important, tant en aportació de tec-

tidisciplinars si els emprenem amb

en el mercat, en la societat, en el món,

nologia com en patrocini, però les

decisió.

qui no competeix i defensa els seus

ció no ens vindrà, com diuen alguns,

drets i model, no te cap futur.

persones encara més, tant del Comitè Organitzador i de la Radiotelevisió

Reptes extraordinaris

Olímpica, com de tot tipus de com-

Ara tenim dos reptes extraordinaris da-

Cal que el país pugui dir: citius, altius,

panyies; es disposava de molt bons

vant nostre, i per raons de força ma-

fortius! I en aquest cas estic conven-

professionals. Molts experts internaci-

jor toca innovar en política, economia

çut que els enginyers de telecomuni-

onals també van ajudar força, però els

i també socialment. El primer repte és

cació faran el que s’espera d’ells. Una

problemes greus els van resoldre els

mundial: hem d’encaixar en la millora

altra vegada.

d’aquí, amb una clara i decidida impli-

d’un model econòmic tècnicament in-

cació emocional amb el projecte olím-

estable, insostenible i socialment in-

pic. Cal ressaltar la labor dels volun-

just; i això passa, entre d’altres coses,

taris, tots ells tècnicament capacitats,

per seguir desenvolupant la creativitat,

molts amb experiència professional i

la indústria i els serveis oferts en ‘bits’.

amb habilitats de gestió de personal

És a dir, operant des del coneixement,

i relació amb clients, i un nombre sig-

fet que implica allunyar-se del consum

nificatiu de persones de prestigi del

insostenible quantificat en ‘àtoms’. I

sector TIC. Cal agrair l’esforç de tots,

és que per a tot nosaltres, les TIC són

així com l’aportació d’enginyers de te-

l’eina fonamental per sortir de la crisi i

lecomunicació de la UPC i La Salle.

una garantia de futur.

Jordi López i Benasat Vocal del CETC Va ser Director de la Divisió de Telecomunicacions i Electrònica del COOB’92

39

calidoscopi

Tibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada Des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa

El Tibet, un altiplà rodejat de les serralades gegantines de l’Himàlaia (el famós sostre del món), ha estat aïllat durant molts segles. Això li ha permès desenvolupar una cultura mil·lenària i única, que malauradament la Xina no ha deixat de maltractar, d’ençà que va envair-lo el 10 de març de 1959. Una ocupació que ja ha provocat la mort de més de 1,2 milions de tibetans.

A més, des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa que pateix la major part de població només pel fet d’expressar els seus sentiments i opinions.

L

’any 1949, amb la crea-

territorial per millorar la protecció de

ció de la República Po-

la seva frontera, l’augment del comerç

pular de la Xina, Pequín

exterior i l’explotació dels recursos na-

va enviar tropes d’ocu-

turals del nou territori.

pació al Tibet, que va acceptar de firmar un tractat que dictaminava la sobi-

Però a mesura que els xinesos ob-

rania del govern xinès sobre el territori

tenien més control, van començar a

tibetà i la seva autonomia en matèria

violar el tractat augmentant el seu

d’assumptes interns.

domini. Aquest fet va crear una resis-

L’acord va establir l’alliberament del

conduir a un aixecament nacional l’any

Tibet d’invasors feudals estrangers, la

1959, amb la major manifestació en la

tència, cada cop més creixent, que va R Bandera tibetana.

cions dels drets humans comeses per

seva reintegració a la ‘Terra Mare’ i

història d’aquest país per exigir la in-

l’alfabetització de la població tibetana.

dependència. L’exèrcit xinès va aconse-

la Xina al Tibet i requerint-li respectar

Però les veritables raons de tot plegat,

guir doblegar la rebel·lió amb accions

aquests drets, incloent-hi el dret del Ti-

segons la Fundació Casa del Tibet de

militars que van provocar la mort de

bet a la seva lliure determinació.

Barcelona (FCT), van ser aquestes al-

milers de tibetans. Com a conseqüèn-

tres: la voluntat xinesa d’ampliar l’abast

cia, desenes de milers de persones es

Al llarg dels vint anys posteriors a l’ai-

van exiliar i el cap d’Estat i líder espiri-

xecament, la destrucció de la cultura

tual del Tibet, el catorzè Dalai Lama, i

tibetana i l’opressió del seu poble van

els seus principals col·laboradors van

ser brutals. Prop de 1,2 milions de ti-

haver de fugir cap a l’Índia.

betans va morir com a resultat de les polítiques repressives de la Xina. Molts

La comunitat internacional va reaccio-

més tibetans van acabar a les presons

nar amb commoció davant d’aquests

i altres a camps de treball forçat. I uns

fets. La situació va ser discutida en

6.000 monestirs i temples van ser des-

nombroses ocasions per l’Assemblea

truïts i saquejats.

General de les Nacions Unides, entre R Mapa del Tibet (en color taronja) reivindicat pels tibetans.

40

els anys 1959 i 1965, que va aprovar

L’any 1980, el Secretari General del

tres resolucions, condemnant les viola-

Partit Comunista va visitar el Tibet i va

Fundació Casa del Tibet (FCT)

a als tibetans.

Barce- vitat solidària destinad La Fundació Casa del Tibet de associlona va néixer l’any 1994 com a un intercanvi no A més, la FCT aposta per ació cultural i solidària de caràcter t oposades, rzè positiu de cultures totalmen lucratiu. Va ser inaugurada pel cato tibetana, amb ctor i com són l’occidental i la Dalai Lama acompanyat del dire espai més un nir deve Thub- l’objectiu d’es fundador de l’entitat, Venerable enriquidor i ctor obert, didàctic, sedu ten Wangchen. iona per a tothom. Un espai que func ntaris i simdifon- gràcies al suport de volu El seus principals objectius són ible realitzar aquest patitzants que fan poss dre la cultura tibetana i ajudar ió. t, bàsi- aquesta tasca de difus poble tan necessitat i persegui titat cament als refugiats a l’exili. L’en valors com po- Des de la FCT s’aposta per del s dret els i defensa la cultura mentals fona ans hum s la pau, els dret rca ble tibetà, no es rendeix en la rece sense rs ésse els l’acti- i la igualtat entre tots d’ajudes internacionals i promou

a es excepció. Des de la seu a Barcelon naci mostren dades a l’opinió pública tat del onal i internacional sobre la reali cies, erèn conf de és poble tibetà a trav esde ó, zaci campanyes de sensibilit conns, veniments benèfics, exposicio certs o cursos. es pel Degut a les restriccions imposad no sió, govern xinès després de la inva que vies pot ajudar directament als ta inten FCT la , això uen al Tibet. Per atibet ció situa cridar l’atenció sobre la tibede na actual i donar veu als milers xinesa. tans que viuen sota la repressió

dur a terme una política de ‘recuperació’ en descobrir la magnitud de la destrucció que patia, però el 1987 va ser obligat a renunciar al seu càrrec.

A Lhasa hi vivien 300.000 persones i, avui, les dues terceres parts de la població són xineses. Actualment, els carrers de la capital tibetana estan plens de policies i soldats. Mentre que els xinesos tenen plena llibertat R Soldats xinesos detenen població tibetana.

R Autoimmolació recent en protesta per la visita del president de la Xina a l’Índia.

de moviments, els tibetans s’han de

condemnats per expressar els seus

sotmetre a innombrables controls i

sentiments i opinions.

interrogatoris. Encara avui, alguns són Però si fem cas de la versió de Pequín,

Nova forma de protesta El març de 2010 es va iniciar una

nova forma de protesta contra la viola ció continuada dels drets humans al Tibet per part de la Xina. La població tibet ana es va començar a autoimmolar per denunciar la repressió que pate ix la cultura tibetana. Des de llavors, i fins al setembre de 2012, s’han auto immolat més de 44 tibetans, 39 l’últi m any. D’aquests darrers, els prim ers a cremar-se a l’estil bonze a l’inte rior del Tibet van ser dues persones autoimmolades a Lhasa, la capital, el mes de maig passat. Des de llavors, no ha

parat de crèixer l’onada de repr essió indiscriminada contra tot i tothom relacionats amb la cultura tibetana, per mínima que fos la sospita d’anar en contra del govern xinès, com ara la de gravar i difondre les autoimmolac ions.

Ja fa temps que des de Brussel·l es, Ginebra, Nova York o Barcelon a es demana a la Xina que autoritzi l’entrada al Tibet de delegacions internacionals d’observadors inde pendents per analitzar el motiu de les torxes humanes.

la seva intervenció ha servit per aturar un complot de la classe alta tibetana que desitjava mantenir el domini feudal sobre gent esclavitzada. I encara més: el gegant asiàtic va pregonant que ha aconseguit una fita tan significativa com l’emancipació dels esclaus als Estats Units.

Laura Canal Soria Historiadora, periodista i col·laboradora de la Fundació Casa del Tibet (FCT)

41

calidoscopi

Suggeriments Manual CEN: La práctica de la consultoría estratégica de negocio Autor: José Carlos Ramos Edició: AMETIC i Everis La globalització i el procés de canvi constant fan que les companyies demandin professionals altament qualificats i competitius. I és que els reptes a què s’enfronten ara mateix totes les empreses són cada cop de més enver-

Bicentenari Wagner 1813-2013

gadura. Bàsicament, perquè es tracta de desafiaments de caire estratègic, en la mesura que afecten a tots els àmbits de l’organització. Per superar-los amb èxit,

http://www.bicentenariwagner.cat/

el manual en qüestió fa una anàlisi deta-

L’Associació Amics del Liceu ha

llada de la situació i conclou que convé

impulsat el projecte Bicentenari

adaptar-s’hi a partir d’un nou enfoc en

Wagner 1813-2013, amb el qual

la pràctica dels negocis. La seva estruc-

es pretén retre homenatge al

tura modular permet al lector interessat

compositor alemany a través

en la seva aplicació pràctica, de comen-

de diferents tipus d’actes: ex-

çar a treballar-hi en qualsevol dels nivells

posicions, programes musicals,

de l’empresa, depenent de les seves ne-

activitats acadèmiques, música

cessitats i requeriments. Pel que fa a la

al carrer i un cicle de cinema. El

seva estructura, està dividida en cinc

Conservatori del Liceu és una

parts. La primera part es concentra en

de les 25 entitats culturals que

els fonaments del ‘management’, pre-

senta les idees claus, la terminologia utilitzada i la seva importància. La segona, incideix en la planificació del negoci, les habilitats del ‘facilitador’, els canvis de paradigma, les eines per assolir un projecte i la iniciativa estratègica. A continuació, les darreres tres parts configuren el nucli pràctic de tot plegat, centrat en la prospecció i venda, la sensibilització i enllaç amb l’estratègia plantejada, el disseny de la transformació o solució, i finalment la implementació i avaluació de resultats.

participaran en el projecte, oferint un simposi durant el mes de febrer de 2013 al voltant de la figura de Wagner, l’objectiu del qual serà proporcionar una visió plural de l’univers wagnerià des de diferents perspectives:

TecnoEstrategias Blog de Ignacio del Castillo (http://www.expansion.com/blogs/ tecnoestrategias/)

el llenguatge musical, el context

Espai de reflexió sobre el món tecnolò-

històric i l’evolució estilística

gic local i global en procés de permanent

així com el cinema o la litera-

expansió, a càrrec de Ignacio del Castillo,

tura. Totes les sessions seran

cap d’informació tecnològica del diari

precedides per breus concerts,

econòmic Expansión. Es tracta del recull

a càrrec d’estudiants del Con-

en línia de les seves colaboracions edito-

servatori del Liceu, en els quals

rials segmentades en les seccions: ‘Mer-

s’interpretarà un recull exhaus-

cat espanyol’, ‘Mercat global’, ‘Polítiques

tiu d’obres poc freqüents de

públiques’ i ‘TecnoTendencies’. Reconeix

Wagner per a formacions de

que el que li atrau més del sector TIC “és

cambra o solistes.

el seu enorme impacte social, perquè la tecnologia ha canviat la nostra manera de treballar, d’entretenir-nos i fins i tot de

42

relacionar-nos. I això, no només als països rics: la promesa d’Internet i de la tecnologia mòbil ha esdevingut planetària y n’està gaudint també el Tercer Món, fet que implica canvis socials i econòmics inimaginables a dia d’avui”.

tribuna

Les enginyeries no poden prescindir del talent femení Dia

dria fer-ho, d’una banda, pel futur de

Mundial de les Teleco-

les dones. Perquè en un moment con-

municacions, Internet

vuls com l’actual des del punt de vista

i la Societat de la In-

econòmic i laboral, una de les poques

mb

motiu

del

de

certeses que hi ha és que el sector de

maig, l’auditori del Parlament de Cata-

les telecomunicacions és estratègic

formació,

el

17

Pilar Díaz Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat Enginyera de Telecomunicació

lunya va acollir una interessant jorna-

per aportar valor afegit i per la seva

da sobre la presència de les dones en

alta capacitat d’innovació i de com-

el món de les tecnologies de la infor-

petitivitat.

Les dones hem d’aportar la nostra visió.

rant la jornada es va donar una dada

Totes les persones expertes coinci-

ses a dir en un àmbit tan important en

reveladora: de cada cinc persones que

deixen a dir que la sortida de la crisi

el nostre dia a dia i tan transcendental

cursen estudis d’enginyeria en l’àmbit

passa per la innovació, la recerca i el

de cara a la recuperació econòmica.

de les TIC, només una és dona.

coneixement. Per tant, el sector de les

mació i les comunicacions (TIC). Du-

Estic conveçuda que tenim moltes co-

telecomunicacions esdevé un camp

Però no només per a nosaltres les do-

Tenint en compte que aquest percen-

en el qual les dones no podem que-

nes, sinó pel bé del conjunt de la socie-

tatge està molt lluny del nombre de

dar-nos al marge. I això passa per fer-

tat. Aquesta no pot prescindir del talent

dones que accedeixen a la universitat,

ho com més aviat millor. Perquè com

de la meitat de la població. Un talent

i que el nivell acadèmic d’aquestes és

més temps passi i més es consolidi la

que, a més, obté un rendiment acadè-

prou alentador com perquè això no

barrera psicològica que ara mateix su-

mic igual o superior al dels homes. I no

suposi un fre a l’hora de realitzar una

posen les enginyeries per a les dones,

pot prescindir-ne, entre d’altres coses,

carrera tècnica, sorgeix la gran qües-

més difícil serà aixecar-la.

tió: què és el que frena les dones a

perquè està demostrat que les empreses que són paritàries aconsegueixen

estudiar una enginyeria? La resposta

Entre tots i totes, des del món educa-

millors resultats, tant des del punt de

no pot ser una altra que l’existència,

tiu fins a les persones que hem exer-

vista econòmic com social.

encara avui dia, de barreres culturals

cit en aquest camp, hem d’explicar

que perpetuen certs estereotips a la

que es tracta d’una opció atractiva.

Com a conclusió, les enginyeries ne-

nostra societat, segons els quals algu-

D’una opció altament creativa i que

cessiten les dones per incorporar una

nes professions són més adients per

té uns resultats palpables en el nostre

visió més global, i les dones necessi-

a homes i algunes altres, per a dones.

dia a dia. La telefonia mòbil, la infor-

ten les enginyeries per endinsar-se en

màtica, l’alta velocitat, les connexions

un sector econòmic estratègic, decisiu

sense fils... són realitats que han vin-

tant per sortir de la crisi com per afavo-

sevol que suposi una disfunció entre

gut per formar part de la nostra quo-

rir que puguin desenvolupar les seves

la presència d’homes i dones en llocs

tidianeïtat. Un bon exemple han estat

capacitats creatives i innovadores. Tot-

rellevants, que caldria revertir. I cal-

els Jocs Olímpics de Londres.

hom hi sortirà guanyant.

I aquesta és una realitat, com qual-

43

Desenvolupament personal i professional

Formació per enginyers i enginyeres

Cursos de formació presencials

Formació TIC telepresencial

Instal·lacions, projectes, gestió, innovació, riscos, reglaments, elaboració de projectes, aspectes tècnics, gestió estratègica, finances, impactes, gestió eficient, càlcul, procediments, control, certificacions i mesures, prevenció d’incendis, baixa tensió, activitats, eficiència energètica, innovació tecnològica, espectre radioelèctric, xarxes de sensors.

http://update.telecos.cat