Revista Telecos 58

58 desembre 2012

Miquel Angel Barrabeig, director general de La Salle Campus Barcelona: “L’adaptació de l’enginyeria a l’EEES ha estat una oportunitat perduda” __ 8

Una nova indústria TIC truca a la porta __ 17

Activar la projecció social de l’enginyeria__ 34

su m a r i

Any 18

Número 58

12/2012

Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1 08002 Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat President de l’ACET i Degà del CETC: Joan Solé Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat

Pàg.

Sumari

3

Sumem per crèixer individualment

4 6 6 7 7 7 7

Ara que tinc vint anys!

‘La Nit’ arriba a la majoria d’edat Ens traslladem al Gòtic InfoCentre: nou servei d’informació legal i tècnica Lliurament de premis al Millor Expedient Acadèmic Debat sobre ‘Els joves telecos’ a TV2 Suport al dret a decidir

8

Miquel Angel Barrabeig, director general de La Salle Campus

Editorial

Destacats

Entrevista

Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL): “L’adaptació de l’enginyeria a l’EEES ha estat una oportunitat perduda”

Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr Col·laboracions: Aintzane Arbide Jordi Bosch Guillermo Canal Laura Canal Jordi Carrabina Alfred Causi Laura Dubreuil Jordi Duch Estel Estopiñán Mª Mercedes Galiana Elisabet Golobardes José Manuel Huidobro David Marin Francesc Miralles Josep Prat Eloi Ramon Guim Roselló Josep Segarra Joan Solé Lluís Terés

Tecnologia

12

Tecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’

17 22 24 26

Una nova indústria TIC truca a la porta El millor blindatge anticrisi Pares, vull fer videojocs!

Què són i com funcionen les WSN

30 30 31

Renovació del conveni de col·laboració amb Nexica Acord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’ Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com

Mirador

Ofertes comercials i serveis

‘Internos’

32 34 36 37

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL. Dipòsit legal: B-17.897-99

Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSEEI Activar la projecció social de l’enginyeria Com fer el salt al món professional Època de crisi o d'oportunitats?

Vincles

38

Claus de la reforma laboral 2012

40 42

Terra de gegants Suggeriments

43

Units i cap endavant!

Calidoscopi L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

Tribuna

edi tor i a l

Sumem per crèixer individualment

ncetem un nou any ple d’incògnites des del punt de vista econòmic, social i polític.

Però això no és cap novetat, en la mesura que acomiadem el 2012 de la mateixa manera que rebem aquest 2013. Certament, la situació que tots plegats hem d’afrontar no és gens fàcil, i és per això que ens convé tenir molt en compte, en aquest moment, que les relacions interpersonals són imprescindibles per encarar un futur incert. Una aposta que, ara més que mai, el Col·legi i l’Associació assumeixen de ple, fent de catalitzadors del ‘networking’ entre professionals i empreses, tant del nostre sector com de tota la resta d‘enginyeries.

En aquest sentit, la col·laboració amb altres col·lectius d’enginyeria

s’ha intensificat durant el 2012, tal com ho demostra la constitució de l’Agència de Qualificació Professional de l’Enginyeria (AQPE). Una iniciativa impulsada inicialment per 5 institucions de 5 enginyeries, a la qual de mica en mica es van afegint els diferents col·lectius d’enginyeria i enginyeria tècnica.

De forma equivalent, la propera Nit de les Telecomunicacions també planteja una línia d’actuació semblant, atès que per primer cop s’organitza conjuntament amb els enginyers informàtics, de tal manera que passa a ser la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica.

Amb aquest mateix pensament, d’il· lusió renovada i guiada no només per l’afany d’estrènyer lligams sinó també d’afavorir la proximitat física,

els ‘telecos’ estrenem any i estrenem seu, que, per la seva ubicació, al mateix centre de Barcelona, ha de ser un magnífic punt de trobada. Sense cap mena de dubte, la recuperació de seu pròpia per a les institucions dels enginyers de telecomunicació de Catalunya, ens retorna a la via de normalitat imprescindible per gaudir d’una atenció més propera i de prou calidesa en el tracte amb tots els que formem part, de manera directa o indirecta, del nostre col·lectiu.

Malgrat, doncs, que tot fa pensar que el 2013 serà un altre any difícil, hem de ser capaços de respondre-hi fent-nos més forts com a col·lectiu per ser més potents individualment.

Des de la convicció que les oportunitats hi són, i per tant només hem de ser capaços de veure-les per ferles realitat. @

3

destac ats

Ara que tinc vint anys!

San Gabriel 2012 ret homenatge a la història viva de les nostres entitats El passat dia 1 d’octubre vam celebrar la festa del nostre patró, Sant Gabriel, amb un homenatge a les persones que són història viva del nostre col·lectiu, quan s’acompleix el vintè aniversari del naixement de l’ACET, la primera entitat professional catalana que ens agrupava. Ho vam fer a les Cotxeres del Palau Robert, reunint als que han tingut un paper destacat al capdavant de les institucions d'Enginyeria de Telecomunicació de Catalunya en els darrers anys.

Presentat per l’acreditada periodista radiofònica, Meritxell Costa, l’acte d’homenatge als impulsors de les nostres entitats, coincident amb els vint anys de trajectòria institucional del nostre col·lectiu, iniciada l’any 1992 amb la creació de l’ACET, va començar donant la paraula a Manuel Moralejo.

La seva intervenció, molt detallada del seguit de fets que van marcar el punt de partida de tota l’evolució posterior de l’Enginyeria de Telecomunicació a Catalunya, es reflecteix íntegrament en el requadre annexe: ‘Pequeña historia de la Ingeniería de Telecomunicación en Cataluña’.

R Foto de familia. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Carles Martin, Carles Salvadó, Joan Solé, Laura Dubreuil, Miquel Ramírez, Frederic Valero, Jordi Rosell, Sergi Arias.

Per ordre d’aparició, el torn de presen-

de la modèstia va reconèixer l’esforç i

en l’actual negociació, en especial en-

tacions va continuar amb Frederic Vale-

dedicació de tots els implicats, sense

tre les dues associacions (AEIT i ACET).

ro, que va lloar la labor negociadora de

deixar de destacar que la Nit de les Te-

Carles Martín i li va atribuir bona part

lecomunicacions va marcar un abans i

S’arribava així al torn de Carles Sal-

del mèrit d’haver-se aconseguit un re-

un després en la trajectòria del Col·legi

vador, que va agrair el reconeixement

sultat reeixit. L’aludit, Carles Martín, va

i l’Associació. Als seus nous impulsors,

però va defugir qualsevol mena de

prendre la paraula a continuació i des

els va demanar esperit de compromís

protagonisme. Li va agafar el relleu Miquel Ramírez, el primer degà del nou Col·legi català. Va subratllar que “en el seu moment, la Demarcació a Catalunya va ser la millor d’Espanya”, i que en l’actual convé mirar cap a una única Enginyeria Catalana.

Un punt de vista que va avalar també el degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé, en la següent intervenció.

Ho va dir amb aquestes paraules: “El deure dels que estem al capdavant és

R Intervenció del degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé.

4

ser capaços de sumar els esforços de

Pequeña historia de la Ingeniería de Telecomunicación en Cataluña

totes les enginyeries, i reivindicar-nos com a enginyers en conjunt i de manera global”. Una exigència que va resu-

Por Manuel Moralejo

mir en la necessitat de fer pinya amb la resta d’enginyeries.

En 1961 iniciamos nuestra vida profesional en Barcelona varios compañeros de la 34 promoción. Rápidamente con-

La darrera presentació, de Jordi Ro-

tactamos con otros ingenieros ya esta-

sell, el col·legiat més novell, va enlla-

blecidos en la Ciudad Condal y duran-

çar, ja en tram final de la celebració

te varios años tratamos de compartir

del Sant Gabriel 2012, amb l’entrega

experiencias y de aunar esfuerzos para

d’una placa commemorativa a Manuel

la promoción de nuestra carrera en la

Moralejo, de mans del degà i del propi Rosell. Un distintiu lliurat en homenat-

industria y la sociedad catalanas.

ge a la seva trajectòria i implicació en Nuestro interés por asociarnos condujo a la creación de la Delegación en

pro de les institucions d'Enginyeria de

R Intervenció de Manuel Moralejo.

Telecomunicació a Catalunya.

Cataluña de la Asociación Española de

• Ciclo sobre televisión. Celebrado

Ingenieros de Telecomunicación (AEIT),

en mayo de 1968, promovido por la

acto que se consumó durante una re-

cátedra de electrónica de la Escuela

Solé, va servir per fer una darrera

unión de compañeros celebrada en

Superior de Ingenieros Industriales y

crida a l’optimisme, expressat amb

La cloenda, a càrrec també de Joan

diciembre de 1969, eligiéndose como

la Delegación de la AEIT en Cataluña.

un “això s’arreglarà ben aviat: som

primer Presidente a Aquilino Morcillo.

En el desarrollo intervinimos 5 Inge-

enginyers i sabem resoldre qualsevol

La nota informativa publicada en la

nieros de Telecomunicación.

complicació”. @

Vanguardia del 19/12/69 da fe del citado acontecimiento.

El traslado a Madrid de Aquilino Morcillo obligó a renovar la Junta Directiva de la Delegación en Asamblea celebrada enero de 1974. En la misma, compuesta por 10 miembros, fui elegido Presidente. También de este acto dan

• Curso sobre instalación de antenas colectivas. Iniciado en enero de 1969, fue organizado por la asociación de Maestros Industriales y nuestra Delegación, en la que intervenimos varios compañeros. Cabe añadir que dio ori-

Reconeixement a Pedro Vicente

gen a la posterior publicación de un

Ela assistents a l’acte de Sant Gabriel

libro sobre el tema.

2012 van excusar la presència de Pedro

fe las amplias notas recogidas en los

• Creación de la Escuela. Víctor de

días sucesivos por los diarios La Pren-

Buen, rector entonces de la Politéc-

sa, El Correo Catalán y el Noticiero Uni-

nica de Cataluña, durante el primer

versal. En 1976 me sustituyó en la Pre-

semestre de 1971 nos reunió en varias

sidencia nuestro compañero Francisco

ocasiones a tres ingenieros de Cami-

Roca Segú. A partir de ahí termina mi

nos, tres Agrónomos y tres de Teleco-

responsabilidad con nuestro asocia-

municación para estudiar la creación

cionismo, hasta que después del año

en Cataluña de las correspondientes

2000, ya jubilado, formé parte durante

escuelas. Alegaba que no se podía

unos años de la Asociación Catalana

considerar

Universidad

Vicente, que per motius de salut no va poder ser-hi present. Per això, uns dies més tard va rebre de mans de Jordi Berenguer i Guillermo Canal, la placa d'homenatge a la seva trajectòria i implicació amb les institucions d'Enginyeria de Telecomunicació a Catalunya. @

Politécnica

de Ingenieros de Telecomunicación

con la única existencia de escuelas

(ACET), integrada en la AEIT.

de arquitectura e ingeniería industrial.

Durante la década de los 60 y mitad de

dimos comprobar ese mismo año con

los 70 la actividad de los pocos com-

la creación de la Escuela en Terrassa.

Los resultados de las gestiones los pu-

pañeros residentes en Cataluña fue intensa, promoviendo reuniones, cursos

Y esta es la pequeña historia de la

y conferencias, mereciendo destacarse,

Ingeniería de Telecomunicación en

entre las que yo intervine, las siguientes:

Cataluña. @

R Entrega de la placa commemorativa a Pedro Vicente.

5

destac ats

‘La Nit’ arriba a la majoria d’edat XVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica Per primer cop ‘la Nit’, l’esdeveniment anual de referència del sector TIC a Catalunya, aplegarà els enginyers de telecomunicació i els enginyers en informàtica. La seva conjunció coincidirà amb la 18a edició que es farà el proper 18 de febrer al Centre de Convencions de l'Hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet de Llobregat, en la que serà la XVIII Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica.

‘La Nit’ arriba a la majoria d’edat amb una edició que promet ser molt especial. I és que per primera vegada l’organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF).

Aquesta col·laboració respon a voluntat de coordinar esforços estratègics d’ambdues institucions amb l’objectiu de potenciar les TIC com a motor estratègic de l’economia catalana. Segons el President de l’ACET, Joan Solé, es tracta de “reforçar el compromís amb un sector estratègic d’aquest país i recuperar els valors que han convertit les TIC en el seu motor econòmic”.

Al seu torn, el degà del Col·legi Oficial

R El degà del CETC i president de l’ACET, Joan Solé, escenifica l’acord amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, estrenyent la mà del seu degà, Domingo Olmos

tor, aportant sinèrgies i sumant. Treba-

sionals, empreses, universitats, ins-

llar conjuntament en aquesta nova Nit

titucions i representants polítics, ‘la

és un exemple per marcar la diferència”.

d’Enginyeria en Informàtica de Cata-

Nit” és també l’escenari de lliurament dels ‘Premis Salvà i Campillo’, que en

lunya, Domingo Olmos, ho ratifica des

A més de ser l’esdeveniment de refe-

aquesta pròxima edició no només es

de la ferma convicció que cal “la col·

rència del sector TIC a Catalunya, en

mantenen sinó que s’amplien als nous

laboració entre tots els agents del sec-

tant que punt de trobada de profes- ‘Premis Alan Turing’. @

Ens traslladem al Gòtic Des de l’1 de gener hem començat l’activitat en una nova ubicació de les nostres institucions. Ens hem traslladat, concretament, a la Plaça Ramon Berenguer el Gran 1, entresòl dret.

Ens hem plantat, doncs, al cor del Gòtic i us hi esperem a tots. @

6

InfoCentre: nou servei d’informació legal i tècnica Gratuït per als col·legiats Per portar a terme qualsevol actuació professional com enginyers o empresaris hem de conèixer l’entorn normatiu tant del sector tecnològic com del territori on vulguem actuar. Per exemple, quines

R Jordi Berenguer, assegut a la taula de convidats del programa de debat.

ordenances s’exigeix complir en un municipi per poder posar en servei

informació que proporciona el ser-

una infraestructura de telecomuni-

vei també fa una relació de norma-

cació? Quina normativa té un país

tives antigues o derogades.

deterrminat sobre canalitzacions i

Debat sobre ‘Els joves telecos’ a TV2

obra civil? Quins requisits cal com-

El servei bàsic és gratuït per als

plir per tenir el marcatge CE del

col·legiats i es pot ampliar, amb

meu producte?

diverses opcions de cerca i perso-

El nostre vicedegà, Jordi Berenguer,

nalització, segons tarifes. Podreu

va participar el passat 9 de novembre

El nou servei Infocentre, d’infor-

trobar la informació per sectors,

al debat ‘Els joves telecos’, del pro-

mació de normativa tècnica i le-

temàtiques i es pot cercar per data,

grama 'Para todos La 2', de TV2. @

gal ofert pel Col·legi d’Enginyers

territori i totes les altres opcions

de Telecomunicació de Catalunya,

que permetran arribar a trobar res-

conjuntament

posta a les inquietuds normatives.

amb

el

Col·legi

d’Enginyers Industrials de Catalu-

El servei també ofereix la possibili-

nya, dóna accés a tota la normati-

tat de traslladar la qüestió directa-

va tècnica i legal que un enginyer

ment a l’assessor.

pugui necessitar en la seva actuació professional.

Contacteu amb nosaltres per tenir l’accés a la plataforma i a les

Lleis, decrets, ordenances, normes

ampliacions de personalització. El

o normatives són accessibles mit-

servei també està disponible per

jançant la plataforma Infocentre. La

a empreses. @

Lliurament de premis al Millor Expedient

Suport al dret a decidir 79 col·legis i associacions professionals

Com cada any, el CETC ha parti-

hem signat el manifest de suport a la

cipat com a convidat en els actes

resolució del Parlament de Catalunya

oficials de presentació dels nous

aprovada el passat 27 de setembre. Hi

cursos acadèmics i actes de gradu-

expressem “la necessitat que el poble

ació de la UPC (ETSETB i EETAC),

català pugui decidir lliurement i demo-

UAB, UPF i La Salle-URL. Uns es-

cràticament el seu futur col·lectiu, com

deveniments que emmarquen el

a única via per tal de garantir el progrés

lliurament anual dels premis al Mi-

social, el desenvolupament econòmic,

llor Expedient Acadèmic per part

l’enfortiment democràtic i el foment de

del Col·legi. @

la cultura i la llengua pròpies”. @

7

en trevista

“L’adaptació de l’enginyeria a l’EEES ha estat una oportunitat perduda” El director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL), Miquel Àngel Barrabeig, té sovint la impressió, en l’àmbit concret de les enginyeries, “que l’adaptació a l’EEES ha estat una oportunitat perduda de fer-ne un bon redisseny en profunditat, és a dir, deixant de banda esquemes preexistents per poder ser més innovadors en la resposta a les noves demandes tecnològiques del mercat”. Subratlla també que la sostenibilitat i l’eficiència són les principals característiques d’una bona enginyeria.

E

l punt de partida de la

vell s’aconseguien les competències

seva trajectòria al cap-

professionals. La diferència entre ‘En-

cada estudiant. Pel que fa a la mobilitat

davant de La Salle Cam-

ginyeria tècnica’ i ‘Enginyeria superior’

d’estudiants i a la mobilitat de professi-

es adquirides de manera diferencial per

pus Barcelona, iniciada

ha quedat molt desdibuixada i no s’ha

onals penso que encara es pot treballar

el 2006, coincideix amb la darrera

consolidat encara un esquema de titu-

una mica més. No hi ha excessives di-

etapa del procés d’adaptació a l’Espai

lació ‘amb màster integrat’.

ficultats en la mobilitat però sovint els

Europeu d’Educació Superior (EEES),

Des del punt de vista de les metodo-

interessos dels estudiants no prioritzen

implantat de ple el 2010. Quin balanç

logies docents crec que l’adaptació no

com a avantatge el preparar-se per de-

fa de la seva culminació?

ha estat difícil precisament pel caràcter

senvolupar-se en un context més ampli

Especialment en les enginyeries aquest

experimental de les titulacions d’engi-

al de la seva experiència local.

procés d’adaptació s’ha complicat pel

nyeria, tot i que encara suposa un gran

fet d’haver de determinar en quin ni-

repte treballar i avaluar les competènci-

8

La internacionalització dels docents també segueix sent un repte.

Miquel Àngel Barrabeig, director general de La Salle Campus Barcelona (Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL)

“L’enginyeria ha d’explicar-se millor, fer-se entendre pels joves, servir de model de desenvolupament professional i fins i tot personal”

I del primers resultats operatius, ja

l’aportació de valor de cada component

en la fase inicial de plena implantació

en un sistema complex.

de l’EEES? Tal volta –i potser no tenim encara prou

En un món tecnològic com el nostre, l’enginyer fa la seva aportació realment

elements de judici– la dificultat estarà

important en un entorn on cal entendre

en el màster. El sistema ha propiciat

també el funcionament de la psicologia,

una proliferació de titulacions de màs-

la sociologia i l’economia.

“El CETC serà molt més eficaç i eficient des de la proximitat”

ter que no sembla que puguin atraure graduats d’altres països europeus per

I específicament en l’àrea TIC, en re-

Quina valoració fa del nou Col·legi

la dificultat de correspondència amb

lació als diferents graus i masters de

d’Enginyers de Telecomunicació de

l’esquema majoritari, mentre que per

Telecomunicació?

Catalunya (CETC)?

als nostres estudiants, després del

Tot el que comentava en la resposta an-

Els col·legis professionals estan al

grau, l’opció de cursar un màster sovint

terior segueix sent vàlid, però en l’àrea

servei de la professió i dels seus

s’associa a una estada a altres països.

de les TIC específicament la tecnologia

col·legiats, i aquest servei sempre

Certament, la preparació i el nivell

evoluciona molt ràpidament i ara com

és molt més eficaç i eficient des de

aconseguits en el grau universitari són

ara cal pensar en mètodes àgils de des-

la proximitat. Com a Escola, hem

bons i reconeguts internacionalment.

envolupament de projectes, en interfí-

tingut sempre molt bones relaci-

En els nivells de màster encara tenim

cies d’usuari que facilitin l’ús intuïtiu

ons amb el Col·legi i volem seguir

plantejat el repte.

dels dispositius i l’aprenentatge ràpid.

mantenint-les des del coneixement

Quines són les seves prioritats en

interpretar ens demanden coneixe-

l’àmbit d’Enginyeria?

ments i eines de mineria de dades o de

Entenc que en la formació d’enginye-

‘bussiness intelligence’.

El volum enorme de dades que cal

i el respecte a la pròpia missió, que percebem que són recíprocs.

En el moment actual, els col·legis professionals tenen els reptes de

ria cal anar més enllà dels coneixe-

La complexitat de les xarxes i el seu

l’ordenació jurídica de les professi-

ments tècnics que caduquen molt rà-

abast posa el repte de la seguretat i de

ons i sembla que l’agrupament de

pidament: ens interessa desenvolupar

les diferents configuracions.

forces pot facilitar entendre millor

competències d’anàlisi, de creativitat

I també –com sempre i en totes les

aquesta ordenació.

en la resolució de problemes, una cer-

enginyeries– la sostenibilitat i l’eficièn-

D’altra banda, sempre agraïm que

ta manera de pensar que contempli la

cia són les principals característiques

els estaments entenguin la identitat

complexitat com a forma inherent de la

d’una bona enginyeria.

de Catalunya com a nació amb cul-

majoria de projectes.

Al mateix temps ens cal preocupar

tura i llengua pròpies, en un context Quina és la seva evolució en l’actual

pel desenvolupament com a persones

context de crisi econòmica?

i amb criteris de valors.

Tot i la caiguda de l’activitat econòmi-

Ens cal també apropar-nos al món

ca, les TIC segueixen donant oportu-

dels negocis per entendre quina és

nitats de treball i de creació de noves

de relació bàsicament europeu.

9

en trevista empreses. La integració de tecnologies,

pas en les persones o els equips que

la robòtica i les aplicacions que tenen

els han desenvolupat.

a veure amb el benestar o la salut de

La promoció de les competències

les persones segueixen sent camps de

pròpies de l’enginyeria entre els es-

desenvolupament i de potencialitats.

tudiants de secundària és una de les

Més que en altres moments històrics, la tecnologia és present a totes les activi-

accions que fa temps tenim activades a La Salle.

tats i mentre aquestes existeixin cal tecnòlegs que les facilitin i les mantinguin.

En quina mesura el nou escenari de l’EEES contribueix a millorar les ex-

Curriculum Vitae Miquel Àngel Barrabeig, nascut a Reus el 1953, és director general de La Salle Campus Barcelona-URL des del 2006. És llicenciat en ciències biològiques per la UAB, llicenciat en Informàtica per la UPC i doctor per la URL. Ha estat professor d’EGB per Blanquerna i professor de secundària en diferents centres de Barcelona i Girona. Exerceix també de vicepresident del patronat de la URL, de membre del comitè executiu de la URL i de director regional del ‘board’ de l’Associació Internacional de les Universitats de La Salle (IALU). Al mateix temps, és membre del plenari del Consell Interuniversitari de Catalunya i del patronat de La Salle Technova Barcelona (parc d’innovació tecnològica i empresarial La Salle), i assumeix la presidència de la societat promotora de l’ensenyament superior a Andorra.

Com s’explica que n’hagi caigut la de-

pectatives professionals dels titulats

manda, si de fet són una garantia de

en general i de Telecomunicació en

feina per als titulats?

particular, tenint en compte que els

La demanda de formació en enginyeria

graus i màsters s’adapten amb major

ha mantingut una tendència decreixent

precisió a les demandes del mercat?

que no sembla que s’estigui recuperant.

Francament no hi veig gaire diferència.

Possiblement hi contribueixen diferents

Els titulats d’aquestes titulacions sem-

raons: l’escàs atractiu que representa

pre han estat ben valorats i reconeguts.

per a la població femenina; la ubiqüitat

El nou escenari de l’EEES penso que

dels seus instruments i aplicacions; la

no ha variat gaire aquest reconeixe-

popularització de les xarxes, que fan

ment, tot i que hi hauria d’haver afegit

que la tecnologia no es vegi com un

elements d’internacionalització i mobi-

àmbit exclusiu dels iniciats sinó com

litat. Ara com ara, no disposem de prou

una ‘utility’ sempre a l’abast de tothom.

recorregut per veure si en això hi hem

Davant d’un canvi de paradigma eco-

afegit valor. Els màsters que haurien

nòmic i social, amb –tal volta– un ma-

d’adaptar-se amb més agilitat a les di-

jor predomini de l’economia productiva

verses demandes del mercat encara és

i de la capacitat de les persones de

un entorn poc experimentat.

decidir, opinar i influir, segurament els

En l’àmbit concret de les enginyeries,

tècnics que aportin valor facilitant els

sovint tinc la impressió que l’adaptació a

instruments i les eines, recuperaran un

l’EEES ha estat una oportunitat perduda

part del prestigi que sembla que han

de fer-ne un bon redisseny en profundi-

perdut. Una recuperació que, val a dir-

tat, és a dir, deixant de banda esquemes

ho, passa també pel grau d’ocupació

preexistents per poder ser més innova-

dels titulats en enginyeria, atès que hi

dors en la resposta a les noves deman-

juga un rol interessant. Ara bé, no és

des tecnològiques del mercat.

tant per les opcions de trobar feina que es fan atractius uns estudis per als jo-

La universitat ha de tenir en compte

ves com per la seva potencialitat de do-

les necessitats de les empreses, però

nar respostes a expectatives molt més

n’ha de fer la seva missió principal?

vitals de realització personal, i per tant

La universitat s’insereix en la societat

de ser considerats com a generadors

i té tot el sentit només en relació amb

de reconeixement i de valor.

ella. Les empreses, les organitzacions i les persones són les que justifiquen la

10

Contemplen alguna mesura correctiva

missió de la universitat, que té a veure

d’aquesta tendència anòmala?

amb la formació, la creació i la trans-

L’enginyeria ha d’explicar-se millor,

ferència de coneixement, la promoció

fer-se entendre pels joves, servir de

de la cultura i el benestar de la societat.

model de desenvolupament professio-

Així doncs, la seva missió principal

nal i fins i tot personal. Sovint l’èmfasi

és intentar donar resposta a les neces-

s’ha posat en l’aparell o el servei i no

sitats que percep de les empreses, les

organitzacions i les persones, però al

econòmic i empresarial del nostre

mateix temps només pot fer-ho si man-

entorn aportant l’emprenedoria de les

té la seva independència i coherència.

noves iniciatives en un entorn en el

La creació de coneixement, la llibertat de càtedra i la proposta de valors

que la tecnologia està en la base de tota proposta de creació de valor.

no poden estar dirigits per les necessitats de les empreses, i d’aquí l’auto-

“Ens caldria disposar d’una indústria més potent”

Quines perspectives laborals ofereix

nomia de la universitat, però al mateix

el mercat català i espanyol de les te-

temps la mateixa universitat no pot

lecomunicacions als nous titulats?

girar l’esquena a les realitats socials i

Malauradament,

català

Quina impressió té del sector de

econòmiques del seu entorn.

sembla molt atomitzat. Les empreses

les telecomunicacions en l’àmbit

de telecomunicacions cada vegada

català i espanyol?

Quina és la raó de l’afany permanent

són molt més globals i no tenim gai-

A nivell espanyol, tenim una de les

de La Salle-URL de voler incidir en

res multinacionals amb seu principal

millors empreses mundials de tele-

la societat no només amb la seva

a Catalunya.

comunicacions i només cal veure la

labor docent y científica, sinó també

el

mercat

Hi ha oportunitats en l’emprenedo-

seva implantació al continent ame-

económica y empresarial?

ria de base tecnològica, però el mateix

ricà. En l’àmbit català, sembla que

Precisament, el compromís amb les

sistema d’acompanyament i promoció

predomina la consultoria i potser

persones i amb la societat a què ser-

de noves empreses té dificultats a

ens caldria disposar d’una indús-

vim fa que, al llarg de més de tres-

l’hora d’impulsar-ne el creixement.

tria més potent en la producció de

cents anys, la nostra institució orienti

Al mateix temps, però, pel nivell de

la seva missió a formar bones perso-

formació, i per la diferència de cos-

nes que tinguin més oportunitats pro-

tos, el nostre territori pot esdevenir

fessionals i de desenvolupament.

dispositius i serveis.

competitiu per a corporacions o em-

Té ple sentit per a nosaltres comp-

preses europees que s’hi vulgui esta-

tar amb un esquema d’acompanya-

blir. Cal tenir-ho present, més com a

ment de les iniciatives empresarials

potencialitat que com a realitat a dia

que sorgeixen dels nostres estudiants

d’avui. Les iniciatives com el distric-

i professors. Té sentit tenir al costat

te 22@ i la potencialitat de diferents

d’una escola d’enginyeria o d’arquitec-

clústers poden ser un bon tractor

tura una escola de negocis que per-

d’inversions que –aparentment– hau-

meti potenciar el desenvolupament

ran de venir de fora. @

Jordi Duch Coordinador 'Telecos'

11

tecnol ogia

Tecnologies en xarxes òptiques d’accés de ‘Nova Generació’ Els operadors estan desplegant el sistema d’accés a la llar per fibra òptica (Fiber To The HomeFTTH) amb les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) usant les tecnologies GPON i EPON amb velocitats 2.5G/1.25G (Gb/s) i 1G/1G de baixada (downstream)/pujada (upstream), respectivament. Però al mateix temps s’estan investigant i desenvolupant tecnologies de Nova Generació (NG) que permetran velocitats en línia de 10G fins a 100G, proveint un ample de banda més gran i noves funcionalitats als usuaris. Veurem quines són les noves tècniques que s’estan proposant i avaluant i quines són les seves possibilitats d’èxit futur. n el desplegament FTTH

E

la planta externa passiva

CAPACITY, cost (per user) ngPON 1

és la part més cara d’instal·lar. Les topologies

(FO) dedicada per usuari (Figura 1a), i

FTTH-PTP

100 M HFC

10 M

Punt-a-Multipunt (P2MP), amb una FO que surt de l’equip Terminació de Línia

xDSL

junt d’usuaris per mitjà d’un dispositiu

FTTH ultradense WDM-PON E (OFDM) / Coh FTTH WDM&TDM-PON

FTTH XG/G/E-PON

ADSL

ACCORDANCE

POTs SARDANA

Òptica (Optical Line Terminal-OLT) en central i que és compartida per un con-

ngPON 2 ..

1G

central-usuari de les PONs poden ser Punt-a-Punt (P2P), amb una fibra òptica

xWDM FTTH WDM-PON

2008

2009

COCNUT 2010

2011

2012

TIME

R Figura 2. Evolució general de la capacitat per usuari de les tecnologies d’accés.

cionant velocitats a l’usuari de l’ordre de

bé es considera estendre la distància

gura 1b). Les xarxes P2MP estalvien FO

50 a 100 Mb/s en l’equip Unitat de Xar-

d’abast fins a l’ordre de 100 km.

externa, repartidors en central i potèn-

xa d’Usuari (Optical Network Unit-ONU).

òptic que sol ser un divisor (splitter) (Fi-

Tecnologies de Nova Generació

cia elèctrica. Per aquesta raó les P2MP

Hi ha varies qualitats de transceptors;

són les que majoritàriament es desple-

amb la classe B+, que és la més comer-

Les tecnologies de NG es poden clas-

guen segons els estàndards GPON (ITU

cial, admetent 28 dB de pèrdues, la dis-

sificar segons l’ús que es fa de la Mul-

G.984) i EPON (IEEE 802.3ah), propor-

tancia màxima OLT-ONU és de 20 km i

tiplexació per Divisió de Temps (TDM),

el nombre màxim de llars per FO com-

Multiplexació per Divisió de Longitud

partida és de 64.

d’ona (WDM) i Multiplexació per Divisió

Fibra dedicada a l'usuari

O

La demanda futura d’ample de banda

CO

O O 10 a 20 Km

O O

CO Acoblador òptic (1 : k ; k=16, 32, 64)

O O

R Figures 1a i 1b. PON amb arquitectura Punt-aPunt (P2P) i en arbre Punt-a-Multipunt (P2MP).

12

de Freqüència elèctrica (FDM o bé Ort-

per usuari, amb previsió de creixement

hogonal Frequency Division Multiple-

exponencial, pot arribar fins a 1G, ate-

xing-OFDM). La Figura 2 mostra l’evo-

nent no només veu i dades sinó sobretot

lució general de les tecnologies de les

TV/vídeo interactiu d’alta definició: això

xarxes d’accés, en quant a la capacitat

requereix una actualització de les xar-

d’amples de banda oferts a l’usuari se-

xes desplegades. La motivació per a les

gons les tecnologies del passat i futur.

tecnologies de NG és mantenir la planta exterior, ja que és la més costosa, i actu-

A) TDM-PON

ar només en els equips opto-electrònics,

Els estàndards GPON i EPON es consi-

que sofreixen reduccions remarcables

deren tecnologies en TDM, ja que usen

de costos per Mb/s, proveint velocitats

una longitud d’ona en pujada i una altra

de l’ordre de 1G als equips ONUs. Tam-

en baixada, amb trames TDM on s’allot-

10G PON upstream GPON/EPON upstream

GPON/EPON downstream

RF video

10G PON downstream

OTDR signal

ció en TDM és XLG-PON augmentant encara més la velocitat fins a 40G/10G down/up usant codificacions duo-binà-

1625

1580 1575

1560 1550

1500

1480

1340

1280

1260

λ (nm)

R Figura 3. Espectre òptic de longituds d’ona en les xarxes PON existents.

GPON OLT

NNI Data I/O

GPON OLT MAC Logic

XGPON OLT MAC Logic

ONU Rx 1490nm

1490nm WDM

WDM

1577nm

OLT Rx 1310nm

ONU Tx 1310nm

WDM1

XG-PON OLT

NNI Data I/O

B) TWDM-PON El domini de multiplexació més ampli

GPON ONU OLT Tx 1490nm

OLT Tx 1577nm WDM

GPON ONU MAC Logic

que ofereix la transmissió òptica és el UNI Data I/O

ONU Rx 1577nm WDM

1270nm

ONU Tx 1270nm

WDM, que permet usar l’immens espectre òptic sense augmentar el consum energètic.

Una proposta és el TWDM-PON, que

XG-PON ONU

1310nm

OLT Rx 1270nm

ries, que es considera NG-PON2.

és del tipus NG-PON2, aprofitant les XGPON ONU MAC Logic

UNI Data I/O

dues dimensions TDM i WDM, amb 4 o més sub-bandes òptiques a 10G per arribar o superar 40G, és a dir un conjunt d’almenys 4 XG-PONs. D’aquesta ma-

R Figura 4. Distribució de longituds d’ona coexistint GPON i XG-PON.

nera es requereix un abast de sintonia

gen els paquets d’informació variable

de 20 a 60 km. Les tecnologies con-

limitat més fàcil d’assolir en els trans-

a transmetre segons la recomanació

siderades són per conversió opto-elec-

ceptors. El Full Service Access Network

G.984.3 o el protocol Multipoint Control

trònica amb regeneració o amb Ampli-

(FSAN), que és un grup que assessora

Protocol (MPCP) per als casos GPON

ficadors Òptics Semiconductors (SOA)

l’ITU en xarxes d’accés òptiques, re-

o EPON, respectivament. Recentment

en ambdues bandes òptiques. A nivell

comana usar la distribució d’espectre

s’ha estandarditzat el XG-PON en la

d’investigació s’han proposat i demos-

òptic per a NG-PON2 representada en la Figura 6 [1]. En la Figura 7 es deta-

recomanació ITU G.987, que opera a

trat d’altres possibles tecnologies, com

les velocitats superiors de 10G/2.5G

les basades en amplificadors Er+ amb

lla el funcionament d’una TWDM-PON

down/up (XG-PON1) o 10G/10G down/

bombeig remot (xarxa SARDANA) [2] o

amb 8 sub-bandes òptiques al voltant

up (XG-PON2), que considerarem NG-

amb amplificació Raman.

de 1530 i 1600 nm [3], però encara cal

PON1. XG-PON utilitza també dues

Actualment existeix una gran discus-

longituds d’ona per pujada i baixada,

sió per a identificar el millor sistema

però diferents de les usades en GPON/

que substitueixi els GPON i EPON pre-

EPON, de manera que poden coexistir

sents per a superar la velocitat en línia

C) WDM-PON

amb XG-PON (Figures 3 i 4) [1].

de 10G i poder subministrar 1G a cada

En WDM-PON s’usa l’espectre òptic més intensivament, aquest seria un es-

definir el disseny dels filtres òptics corresponents necessaris.

El IEEE també ha editat l’estàndard

usuari, incloent alternatives al XG-PON,

802.3av a 10G/1G-10G down/up amb

ja que aquest presenta un consum

cenari NG-PON3. Amb una o dues por-

les mateixes longituds d’ona que XG-

energètic considerable. Les NG-PON

tadores òptiques per usuari, se substi-

PON per a coexistència amb EPON.

es consideren en diverses fases: NG-

tueix el divisor de potència òptic per un

Les noves recomanacions a 10G usen

PON1, NG-PON2 i NG-PON3, tal com

multiplexador òptic (generalment del

els mateixos protocols i funcions de

es mostra a la Figura 5 [1]. Una evolu-

tipus Arrayed Waveguide Grating-AWG),

forma similar a GPON i EPON, amb les diferències de longituds d’ona i probabilitat d’error exigida, que passa de 10-

250 G 40 G

la codificació Forward Error Correction

10 G

(FEC), d’aquesta manera se supor-

2.5 G

pressupost de potència power budget).

0.15 G

mercials 10G, però la seva implantació

0.05 G

Simultàniament s’ha desenvolupat l’estàndard ITU G.984.6 que defineix un mòdul d’extensió que permet abastos

100 G

40 G

Downstream Upstream

40 G 10 G

0.6 G

Recentment ja han aparegut equips coencara és molt limitada.

250 G 100 G

10 a 10-4 gràcies a la introducció de

ta la mateixa distància màxima (igual

Bandwidth

1994 TPON

Generation 1999 A-PON B-PON

2004 G-PON GEPON

2009 NG-PON1 XG-PON 10GEPON

2014 NG-PON2 TWDM-PON

2020+ NG-PON3 ?

R Figura 5. Tendència de la capacitat de les PONs.

13

tecnol ogia modulades en QAM, aconseguint ve-

10 nm XG-PON upstream 1260

1270

locitats fins a 100G per longitud d’ona

G-PON upstream 1280

1290

1300

1310

amb un abast de 100 km (Figura 11) 1320

1330

1340

1350

[6]. Cada ONU ha de processar un

1360

subconjunt de portadores que formen N G 2 1530

N G 2 1531

N G 2 1532

N G 2 1533

N G 2 1534

N G 2

N G 2 1535

N G 2 1536

N G 2 1600

N G 2

N G 2

1601

N G 2

1602

N G 2

1603

1604

N G 2

N G 2 1605

N G 2

un segment i llavors pot operar a velo-

1606

tema sigui molt adaptable als canvis

citats menors, cosa que fa que el sisde trànsit temporals. És un sistema

G-PON downstream 1480

1490

NG 2 1500

1510

1520

1530

X G

Video 1540

1550

1560

1570

encara complex i car de desenvolupar.

NG 2

1580

1590

1600

Altres sistemes en recerca a llarg termini combinen varis dels formats

1610

vistos de manera flexible, o formats

R Figura 6. Distribució de l’espectre òptic per a TWDM-PON NG-PON2 segons FSAN.

de modulació o multiplexació dife-

que és selectiu en longitud d’ona però

sistema encara molt car que requereix

té una atenuació de pocs dBs, de mane-

integració fotònica per a reduir costos.

rents (com OCDMA). El Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPC és membre actiu en propostes i

ra que es redueix molt el power budget requerit, permetent multiplicar la ca-

D) FDM-PON

el seu desenvolupament, participant

pacitat total pel nombre de longituds

Finalment, una altra proposta és la

en els projectes Europeus de recerca

d’ona i assolir distancies fins a 60 km.

OFDM-PON, on cada longitud d’ona

SARDANA [2], COCONUT [4] i AC-

Les dificultats tecnològiques són per la

incorpora una FDM elèctrica amb mo-

CORDANCE [6] (vegis Figura 2, amb

necessitat d’ONUs independents de la

dulació OFDM de 16 a 256 portadores

l’evolució de les NG-PON).

longitud d’ona (colorless), les possibles interferències i el marge de sintonia dels

1

OLT

làsers, de fins a 40 nm. En l’OLT es pot

ONT

1

ONU reflectiva, que és alimentada per una font de llum des de l’OLT, ja sigui TDM-PON #8

la mateixa longitud d‘ona de baixada (Figura 8) [2]-[3], o una altra longitud

8

ONT

Power Splitter

ONU. En l’usuari una opció és usar una

λ mux / demux

TDM-PON #1

usar un làser de longitud d’ona fixa per

1

80/20G --or-10/2.5G

ONT

64+

8

d’ona aprofitant la periodicitat Free

ONT

Spectral Range (FSR) de propagació del AWG (Figura 9), que també pot ser ge-

R Figura 7. Funcionament d’una TWDM-PON amb 8 sub-bandes òptiques.

nerada al OLT per una font de llum de

OLT

gran ample de banda trossejada (sliced) pel AWG (Figura 10) [3].

Una altra possibilitat molt prometetectura amb divisors òptics, és el Ultra Dense WDM-PON (UDWDM-PON), que usa centenars de portadores estretament espaiades, introduint el concepte

PIC Optics (32λ)

1

T1 32

L-band

T 32 1 R1

L-band

32

en la transmissió s’assoleix 1G simètric

Signal-Seeded RSOA

32

R

Signal-Seeded RSOA

R Figura 8. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva.

AWG's FSR

per usuari i, essent la detecció coherent amb una sensibilitat entre 10 i 20 dB millor, se suporten distàncies fins a 100 km [4]-[5]. Té l’avantatge afegit de compatibilitat amb la xarxa òptica instal·lada basada en divisors. No obstant és un

14

Downstream channels

T

ONT 32

R 32

de Wavelength-To-The-Home (WTTH).

Modulant en fase òptica amb DQPSK

R

1

λ mux / demux

dora a llarg termini, mantenint l’arqui-

ONT 1

Upstream channels

R Figura 9. Resposta freqüencial d’un AWG, la periodicitat FSR permet transmissió full-duplex per una única fibra amb diferents longituds d’ona de pujada i de baixada.

T

Comparativa i conclusions

tecnol ogia

Hem vist que la cursa per a aconseguir veloONT 1

1

BB

T1 L

C

T 32

R

L-band

λ mux / demux

32

citats a l’usuari de 1G sobre xarxes NG-PON

1

C-band

L

T

Reflective SOA

un resum de sistemes possibles en termes de velocitat en línia i el nombre de longituds

ONT 32

d’ona emprats [1].

R

32

Es pot fer una comparativa general de les tecnologies proposades per als siste-

L

C

R 64

està oberta, existint diferents apostes tecnològiques possibles. En la Figura 12 es fa

L

C

C-band λ mux / demux

R 33

C

BB source injected via circulator

T

Reflective SOA

mes NG-PON. La Taula 1 mostra la diferència en termes relatius de power budget,

R Figura 10. WDM-PON amb làsers de longitud d’ona fixa al OLT i ONU reflectiva de l’espectre en banda C trossejat pel AWG.

split (divisió) o número d’usuaris en la PON, abast en distància, velocitat en línia, cost

Segment 1

econòmic i consum energètic [3]. Per a velocitat en línia fins a 40G les tecnologies Segment 2

TDM i TWDM són les més factibles en un futur pròxim, però si es vol arribar a 1G per usuari s’hauran de desenvolupar tècniques WDM i OFDM a llarg termini. @

OLT

Referències

Power splitter

Segment 3

Segment n

R Figura 11. Arquitectura OFDM-PON, on un una mateixa longitud d’ona conté múltiples portadores agrupades en segments que s’assignen de forma flexible segons trànsit.

UDWDM PON Number of Wavelengths

64

DWDM PON

16

OFDM PON

4

2

[1] F. Effenberger (Huawei Tehnologies Co. Ltd.), “XG-PON1 versus NG-PON2: Which One Will Win?”, 38th European Conference on Optical Communications (ECOC), Amsterdam, paper Tu.4.B.1, Setembre 2012. [2] J. Prat et al., “Demonstration and field trial of a scalable resilient hybrid ngPON”, 37th ECOC, Ginebra, paper Tu.6.C.3. Setembre 2011, (projecte EU SARDANA, www.ict-sardana.eu). [3] P. Vetter (Bell Labs, AlcatelLucent), “Next Generation Optical Access Technologies”, 38th ECOC, Amsterdam, paper Tu.3.G.1, Setembre 2012. [4] J. Prat, V. Polo, I. Cano, J.A. Tabares, “Simple Intradyne PSK System for udWDM-PON”, 38th ECOC, Amsterdam, paper We.2.B.2. Setembre 2012 (nou projecte EU COCONUT). [5] H. Rohde, S. Smolorz, E. Gottwald, K. Kloppe “Next Generation Optical Access: 1 Gbit/s for Everyone”, 35 th ECOC, Viena, paper 10.5.5, Setembre 2009. [6] K. Kanonakis, I. Tomkos, H. Krimmel, F. Schaich, C. Lange, E. Weis, J. Leuthold, M. Winter, S. Romero, P. Kourtessis, M. Milosavljevic, I. Cano, J. Prat, “An OFDMA-based optical access network architecture exhibiting ultra-high capacity and wireline-wireless convergence”, IEEE Communications Magazine, vol. 50, no. 8, Agost 2012 (projecte EU ACCORDANCE, www.ict-accordance.eu).

3

TWDM PON

4

1

1

A-PON

B-PON

G-PON

XG-PON

XLG-PON

155M

622M

2.5G

10G

40G

Bit Rate

R Figura 12. Mapa de les tecnologies NG-PON segons velocitat en línia i nombre de longituds d’ona.

TDM

TWDM

WDM

OFDM

Optical budget

31dB

37.5 dB

29-43 dB

30-36.5 dB

Split

64 (*)

64 (*)

80

64 (*)

< 40 km (º)

< 40 km

< 20-60 km

< 100 km (º)

Passive reach Rate (Down/Up)

40/10G

4x (10/2.5G)

Nx(1/1)G

40/10G

System maturity

Research

Development

Development

Research

Cost (L

$

H)

$$$

$

$$

$$

$$$

$$

$$$$

Power OLT

Low

Low

High

Medium

Power ONU

Medium

Medium

Low

High

R Taula 1. Comparativa de les tecnologies NG-PON segons diferents paràmetres i capacitats.

16

Josep Prat Doctor enginyer de telecomunicació i professor catedràtic a la UPC. Director de la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPC Col·legiat núm. 300

Josep Segarra Doctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPC. Investigador a la Secció FTTH del Grup de Comunicacions Òptiques (GCO) de la UPC Col·legiat núm. 270

mir ador

Una nova indústria TIC truca a la porta Arriba l’electrònica impresa (‘printed electronics’) La continuada innovació en materials, processos i productes fruit de la recerca i desenvolupament de les darreres dècades, així com de la necessitat de disposar de productes amb un menor impacte ambiental, ha fet néixer una nova disciplina que s’espera que tingui un fort impacte industrial en un futur proper a nivell europeu i global: l’electrònica impresa (‘printed electronics’ en anglès).

L

rotograbat, flexografia, inkjet) per a la

orgànics (OLED), els sistemes fotovol-

realització de dispositius i circuits elec-

taics orgànics (OPV), les piles i bateries,

trònics. Això li permet una elevada pro-

el RFID i la circuiteria (sensor-analògic-

ductivitat a un cost de fabricació molt

digital) [1]. Darrerament s’ha començat

menor al de la microelectrònica de sili-

a perfilar el fort impacte que es preveu

ci convencional, tot i que també a unes

que tingui en diferents dominis com

prestacions dels dispositius i circuits

l’automoció (il·luminació LED/OLED i

molt menors però suficients per una un

sensòrica), el tèxtil (integrant electrò-

elevat rang d’aplicacions.

nica flexible amb tèxtils intel·ligents), la domòtica, els edificis i les smartcities

El concepte d’electrònics impresa, tam-

(tant per qüestions energètiques amb

bé anomenada amb la sigla OLAE (de

els OPV flexibles com amb els nous

‘Organic and Large Area Electronics’)

models de lluminàries o la interacció i

apareix a partir de la convergència de

control per radiofreqüència), l’electròni-

diferents corrents tecnològics desen-

ca convencional (que podrà deixar de

volupats a finals del segle XX amb els

ser rígida –basada en PCBs conven-

noms d’electrònica orgànica, electrò-

cionals– per convertir-se en flexible i

nica de polímers, electrònica flexible,

adaptar-se millor a qualsevol sistema

electrònica plàstica o sistemes politrò-

mecànic) o la biotecnologia (mitjançant

nics, i té 5 motors en termes d’aplica-

la impressió de detectors de principis

cions: la il·luminació basada en LEDs

actius combinats amb electrònica).

’electrònica impresa és una nova disciplina que integra diversos àmbits de coneixement: des de

la nanotecnologia i la química orgànica fins les aplicacions RFID, biomèdiques, d’il·luminació o fotovoltaiques amb el focus en la utilització de tecnologies d’impressió convencionals (serigrafia,

R Impressora inkjet de tecnologia ‘printed electronics’.

17

mir ador les nostres necessitats, de manera que s’han obert nous nínxols de mercat sovint associats a la flexibilitat dels materials i dels sistemes, que els permeten una millor adaptació a l’entorn i als nous models d’usabilitat dels sistemes electrònics i de comunicacions [2].

Els fonaments de l’electrònica flexible cal buscar-los, per tant, en els materials que els composen. De les aplicacions habituals en el nostre dia a dia, ja coneixem una gran quantitat de metalls flexibles (per exemple el coure) a partir de la seva estructuració en fils.

Els conductors són, evidentment, una peça clau d’aquest desenvolupament, i la seva flexibilitat s’obté a partir de la seva estructuració com a nanopar-

R Rotativa per a electrònica impresa. (Cortesia de 3DM).

tícules (són molt habituals les de pla-

L’evolució de la microelectrònica de silici

crement de complexitat, la indústria

ta i darrerament també les de coure)

microelectrònica del silici ha generat

que es poden formular com a tintes i

En els darrers anys hem viscut (i con-

altres dispositius especialitzats com

per tant ser utilitzades en processos

tinuem vivint encara) en l’era de la re-

són els MEMS (microsistemes obtin-

d’impressió. Aquest és un dels fona-

volució de la informació propiciada, de

guts a partir de micromecanització del

ments de les etiquetes d’identificació

manera indiscutible, per la capacitat

silici com ara els acceleròmetres dels

per radiofreqüència (o tags RFID[3]),

de disposar de milions de transistors

nostres telèfons mòbils) o els sensors

ja conegudes abastament, amb les

en circuits integrats de silici que han

d’imatge (de les nostres càmeres).

quals s’hibrida (enganxa mitjançant adhesius conductors anisotròpics a

permès la realització de plataformes de computació adaptades als diver-

Més enllà del silici

baixa temperatura de materials impre-

sos requeriments computacionals de

Aquesta evolució tecnològica ens ha

sos [4]) un circuit integrat sobre una

la nostra societat que van des dels

portat a un panorama d’una elevada

antena impresa (segons l’estàndard

potents supercomputadors, amb mi-

complexitat, que ens ofereix solucions

RFID seleccionat), en un substrat fle-

lions de nuclis computacionals idèn-

molts cops sobre-dimensionades per a

xible, plàstic o paper.

tics, als sensors intel·ligents, d’un sol nucli amb uns requeriments energètics mínims, passant pels dispositius multimèdia i de telecomunicacions portables (amb diversos nuclis especialitzats) o als sistemes encastats (embedded). L’increment continuat de l’escala d’integració dels dispositius microelectrònics, d’acord amb l’empírica llei de Moore, basat en tecnologies de fabricació nanomètriques requereix d’unes elevadíssimes inversions en centres de fabricació de circuits (sales blanques) i permet produir quantitats molt elevades de circuits integrats de molt altes prestacions a uns preus baixos. A més, en aquest camí d’in-

18

R Bandera electron-luminiscent concebuda per Cetemmsa i la UAB.

Associació PEC4 La Universitat Autònoma de Barcelona, a través del centre d’estudis i recerca CAIAC i del Centre TECNIO CIMITEC; l’Institut de Microelectrònica de Barcelona del Centre Nacional de Microelectrònica (CSIC); i el Centre Tecnològic CETEMMSA, en el marc del Parc de Recerca de la UAB, han constituït recentment l’associació PEC4 (http:// www.pec4.net/) de promoció de la tecnologia de l’electrònica impresa a nivell català, amb vocació d’estendre la seva activitat al sud d’Europa i amb la intenció d’ampliar el coneixement de R+D+i generat al teixit industrial utilitzant, com a pont, organitzacions sectorials com ara Secartys o el Gremi d’Indústria Gràfica i Multimèdia de Catalunya.

Aquesta aliança permet integrar el coneixement, tecnologia, esforços i infraestructures de diversos camps de procedència cap a la electrònica impresa, per tal d’afrontar projectes conjunts de major dimensió que abasten els diversos dominis d’aplicació esmentats, exemples dels quals en són els projectes europeus actius ‘Technology & Design Kits for Printed-Eletronics’ (http:// www.tdk4pe.eu) liderat pel CAIAC (UAB) i orientat a desenvolupar una tecnologia completament inkjet i a construir un conjunt d’eines de disseny per a facilitar el disseny i la fabricació de circuits; ‘Wireless in sole for Independent & Safe Elderly Living’ (http://www.wiisel.eu), liderat per Cetemmsa i orientat a apli-

Per aconseguir circuiteria (analògica o

ció [6]. En l’actualitat, la densitat d’in-

digital) i poder implementar processa-

tegració dels circuits és encara baixa.

ment i control, cal disposar de trans-

Es fabriquen sistemes amb un límit

istors, en aquest cas OTFTs (‘Orgànic

de 10.000 transistors amb processos

Thin Film Transistors’) [5] que s’acon-

complexos (deposició en fase vapor) o

segueixen amb una estructura molt

1.000 transistors (processos convenci-

similar als habituals transistors MOS

onals) en superfícies flexibles de 10 cm

del silici, és a dir, amb un estructura

x 10 cm en tecnologies de 10 micres de

que te un elèctrode de control (porta)

longitud de canal, amb tensions d’ali-

metàl·lic, un aïllant, i un semiconduc-

mentació de desenes de volts. Amb

tor sobre el qual es pugui generar un

aquests números ja es poden fabricar

canal controlat per la tensió aplicada

circuits d’una complexitat suficient per

a la porta. La diferència essencial, pel

a tasques de processament i control

que fa als materials, entre un transis-

per part de diverses plataformes euro-

tor MOS i un OTFT es basa en que el

pees d’impressió [7].

material semiconductor està format per polímers (o molècules orgàniques)

En el camp del processament, recent-

en lloc d’estructures cristal·lines do-

ment el centre de recerca belga IMEC,

pades amb materials semiconductors.

ha aconseguit fabricar un processador

Aquesta propietat li dona la flexibilitat a

4004 [8], equivalent al primer micro-

canvi d’una reducció en les propietats

processador de 4 bits que Intel va

elèctriques (corrent transportat) de-

fabricar l’any 1971, que integra 3381

gut a l’origen dels enllaços elèctrics de

transistors en tres fulls de plàstic, a

l’estructura. Al mateix temps, tant els

una freqüència de 40Hz, un consum

dielèctrics com els semiconductors, es

de 92W a 10V de tensió d’alimentació

poden formular com a tintes i, per tant,

i una velocitat d’execució de 40 ins-

materialitzar-se mitjançant tecnologies d’impressió convencionals.

Dels transistors als circuits i sistemes En l’actualitat, es disposa de OTFTs de tipus P i de tipus N que permeten la realització de circuits CMOS i també PMOS o NMOS, que es seleccionen en funció de l’aplicació, i de la complexitat i rendiment del procés de fabrica-

cacions mèdiques utilitzant tecnologies flexibles; o l’acció de coordinació ‘Commercialising Organic and Large Area Electronics’ (http://www.colae.eu/) de la qual PEC4 és partner.

David Marin Secretari de l’Associació PEC4

R Eina de disseny CAD desenvolupada i fabricada al CNM i a la UAB, que reflecteix el layout de l’anell oscilador.

Al seu costat, resultat ja imprès del mateix anell oscil·lador.

19

mir ador truccions per segon. Aquesta fita situa la tecnologia de l’electrònica impresa com una de les més prometedores de les que han estat desenvolupades en els darrers temps, que presenta l’avantatge, addicional a la flexibilitat, de que permet la “integració” de la computació amb altres funcions (energia, il.lumincació, biosensòrica) que es poden implementar utilitzar els mateixos processos d’impressió [9].Tot i aquests avenços, aquest domini està just ara obrint-se a un model “horitzontal”, similar al de la microelectrònica o la impressió convencional, que ha de permetre que els dissenyadors puguin enviar els seus circuits a fabricar i rebin “fulls” impresos flexibles amb la funcionalitat requerida. [10] Això permet realitzar circuits i sistemes electrònics diversos per aplicacions com els displays flexibles OLED (els OTFTs provenen dels TFT que encara identifiquem com els dispositius de control de les primeres pantalles planes) presents en displays de dispositius mòbils (com els AMOLED) o en televisors; els panells fotovoltaics orgànics flexibles (OPV) que si be no tenen tant rendiment com els de silici, permeten d’una banda aprofitar millor la radiació que no te una incidència directa perpendicular a la superfície i de l’altra, adaptar-se millor a entorns irregulars (teulades, mobiliari urbá, suports tèxtils); les bateries impreses primàries (tot i que l’aparició industrial de les secundàries ja ha estat anunciada per d’aquí a 2 anys) amb aplicacions en entorns de marketing i editorials (llibres i catàlegs) que inclouen il·luminació o àudio; o els sistemes biosensors (lab-on-foil) en els que els detectors biològics selectius són capaços de reaccionar amb principis actius i generar una càrrega elèctrica que sobre un OTFT és pot convertir en informació analògica o digital de mesura de l’activitat buscada (marcadors de càncer, legionel·la, etc.). @

20

R Exemple d’impressió electrònica en suport flexible.

Bibliografia [1] Roadmap de l’Associació per a l’Electrònica Orgànica OE-A. http://www.vdma.org/wps/ portal/Home/en/Branchen/O/OEA/Projects_and_ Initiatives/OEA_Projects_StK_20121201_White_ Paper2011?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/wps/ wcm/connect/vdma/Home/en/Branchen/O/ OEA/Projects_and_Initiatives/OEA_Projects_ StK_20121201_White_Paper2011 [2] Vídeo del projecte COLAE. http://www.colae. eu/#videoModal [3] Jaeyoung Kim; Jinsoo Noh; Namsoo Lim; Chaemin Lim; Gwangyong Lee; Junseok Kim; Hwiwon Kang; Kyunghwan Jung; Leonard, A.D.; Tour, J.M.; Gyoujin Cho “All-Printedand Roll-toRoll-Printable 13.56-MHz-Operated 1-bit RF Tag on PlasticFoils”, IEEE Transactions on Electron Devices. March 2010. Vol. 57, Nº. 3 pp 571 - 580 [4] ReinholdI, Hendriks C.E.; EckardtR, Kranenburg J. M.; Perelaer J.; Baumann R. R.; U. S. Schubert “Argon plasma sintering of inkjetprintedsilvertracks on polymersubstrates” J. Mater. Chem., 2009,19, 3384-3388 [5] Singh Th. B. And Sariciftci N. S., “Progress in plasticelectronicsdevices, Annual Review of Materials Research, Vol.36 nº 1, pp199-230, 2006 [6] Subramanian, V.; Chang, P.C.; Lee, J.B.; Molesa, S.E.; Volkman, S.K. “Printedorganic transistors for ultra-low-cost RFID applications” IEEE Transactions on Components and Packaging Technologies, Dec. 2005. Vol.28 , pp742-747 [7] Platforma Printocent. http://www.printocent. net/; Plataforma PICTIC. http://www.projectcosmic.eu/docs/pictic.pdf [8] Myny, KReinhard.; van Veenendaal, E.; Gelinck, G.H.; Genoe, J.; Dehaene, W.; Heremans, P.: “An 8b organic microprocessor on plasticfoil” (2011 IEEE International Solid-State Circuits Conference Digest of Technical Papers (ISSCC), pp 322- 324).

[9] Someya T, Sekitani T, Iba S, Kato Y, Kawaguchi H, Sakurai T.: “A large-area, flexible pressure sensor matrix with organicfield-effect transistors for artificial skin applications” (ProcNatlAcadSci USA.

2004 Jul 6;101(27): 9966-70. Epub 2004 Jun 28).

[10] J. Mujal, E. Ramon, J. Carrabina: “Methodology and tools for inkjet process abstraction for thedesign of flexible and organic electronics” (International Journal of High Speed Electronics and Systems. World Scientific Publishing Company. 2011).

Jordi Carrabina Director del Centre d’Intel.ligència Ambiental i Accessibilitat de Catalunya (CAIAC) de la UAB

Eloi Ramon Responsable de l’Area de Microelectrònica Impresa del CAIAC

Lluís Terés Investigador i Cap del grup de Circuits i Sistemes Integrats (ICAS) del Centre Nacional de Microelectrònica. ICAS @ IMB-CNM (CSIC)

mir ador

El mejor blindaje anticrisis La visión internacional de la empresa industrial

S

i hay una palabra omnipresente

desde

hace

unos años en nuestra vida diaria esa es la pala-

bra crisis. Las noticias sobre problemas económicos y cierres empresariales desbordan los medios de comunicación.

De momento, no parece que la situación vaya a mejorar a corto plazo, y la mayoría de las empresas luchan por sobrevivir en un entorno cada vez más hostil.

Sin embargo, aún existen empresas españolas que no se dejan arrastrar por el desaliento general, y que además piensan en crecer. Son aquellas que desde hace tiempo vienen apostando por la exportación. Basta con recurrir a los datos para darse cuenta de que exportar es una opción prometedora.

Las exportaciones representan ya un 33% del PIB español y algunos expertos calculan que en 2013 las ventas de productos españoles en el exterior aumentarán en un 5%. Y no son solamente las grandes empresas las que buscan salida en el extranjero, también

de ella cuando los mercados internos

Aunque a priori pueda parecer una apreciación subjetiva y hasta incluso desproporcionada, la verdad es que la exportación se perfila como el mejor blindaje anticrisis. Y es que cualquier empresa que se prepare a conciencia para su internacionalización contará con más armas para sobrevivir que una que se haya quedado estancada y que no haya sabido adaptarse a la evolución del mercado.

muchas pymes creen que en el exterior

han empezado a fallar. Es como acordarse de ponerse crema solar cuando ya llevamos tres horas al sol: muy probablemente ya nos hayamos quemado.

Así, vender en los mercados externos requiere de una cierta previsión y preparación empresarial.

En primer lugar, se tiene que disponer de un tipo de producto que resulte innovador y que sea, sobre todo, competitivo a nivel externo. Empresas y productos tienen que adaptarse a las necesidades y a los requisitos de los estándares internacionales. Asimismo, la organización interna de la empresa exportadora tiene que tener un objetivo claro y contar con una estructura sólida y capaz de enfrentarse sin problemas a los retos que la exportación ofrece a las empresas. Como vemos, no sólo es importante el producto sino también la capacidad de la propia empresa de lidiar con la competencia.

Y es que si la competencia es siempre un hueso duro de roer, en el caso de las

pueden encontrar una salida de este

ventas en el extranjero la cosa puede ser

agujero negro en el que se encuentra

Aunque

exportación

peor. Los rivales comerciales locales lle-

parte de la economía mundial.

como un blindaje anticrisis tal vez pue-

van años en el mercado, conocen todas

de parecer a priori un tanto excesivo, sí

sus claves y hablan en el idioma del con-

22

considerar

la

es cierto que una empresa que se pre-

sumidor. Por eso, las empresas que se

pare a conciencia para su internaciona-

lancen a la aventura internacional tienen

lización contará con más armas para

que estar mínimamente preparadas: dis-

sobrevivir que una que se haya que-

poner de una página web en inglés, ser

dado estancada y que no haya sabido

capaz de atender a los clientes en inglés

adaptarse a la evolución del mercado.

o, si es posible, en su idioma nativo, o co-

Pero no existen fórmulas mágicas, y

nocer los entresijos del mercado al que

exportar no es una tarea sencilla. Al-

se dirige son requisitos básicos antes de

gunas empresas sólo se han acordado

lanzarse a los mercados exteriores.

Otro de los problemas con los que tienen que enfrentarse las empresas exportadoras son las pocas ayudas que reciben por parte de la administración.

A pesar de que a los políticos les gusta afirmar que las ventas al exterior pueden ser una tabla de salvación para la economía española, las ayudas en este campo han ido disminuyendo progresivamente durante los últimos años.

Ayudas a la internalización Las ayudas a la internalización son cada vez menores y más difíciles de conseguir. También se están reducien-

electrónica a internacionalizarse de un

También nos encargamos de organizar misiones comerciales con agendas de

do las inversiones estatales en ciencia

modo eficaz y efectivo, por lo que co-

y tecnología. Y, si las cosas siguen así,

nozco de primera mano la problemática

entrevistas personalizadas y ponemos

será muy difícil disponer en un futuro

y los retos con los que se enfrentan día a

a disposición de nuestros asociados

de productos innovadores y de calidad

día las empresas que quieren traspasar

una serie de delegados compartidos en

que resulten competitivos en el exterior,

fronteras comerciales. Retos que desde

el exterior. Se trata de técnicos comer-

ya que no contamos con una buena po-

la Asociación, como desde tantas otras,

ciales que conocen en profundidad los

lítica de inversión y fomento en tecno-

intentamos ayudarles a superar.

entresijos comerciales de un país y que trabajan para ayudar a las empresas a

logía por parte del estado. Y los costes en I+D+i para algunas empresas son

Puedo hablar, por ejemplo, de lo mu-

excesivamente elevados.

cho que agradecen las empresas po-

implantarse en ese mercado.

der contar con ayuda en el momento

Además, disponemos de otros servicios

A pesar de estas perspectivas poco

de participar en ferias extranjeras. La

pensados para facilitar al máximo el

halagüeñas, las compañías no están

participación en este tipo de eventos

proceso internacionalizador, desde las

solas en su intento por conquistar los

permite a las empresas establecer

primera fase de identificación y pros-

mercados exteriores. Existen organis-

nuevos contactos, implantar su ima-

pección de mercados, hasta las gestio-

mos dedicados a prestar su apoyo a

gen a nivel internacional o conocer ne-

nes necesarias para la implantación de

las empresas que decidan optar por la

cesidades propias del mercado que se

una empresa en un mercado externo.

exportación y que, a pesar de los re-

visita. Para una empresa, no es lo mis-

cortes, siguen siendo de gran ayuda

mo tener que preocuparse por todos

Por todo ello, querría desde aquí ani-

para iniciar este proceso. Por ejemplo,

los detalles organizativos de un evento

mar a las empresas que quieran lan-

a nivel estatal nos encontramos con el

de este tipo, que dejar todos estos te-

zarse a una aventura internacional a

ICEX, entidad pública cuyo objetivo es

mas en manos expertas y poder de-

que lo hagan. Todavía están a tiempo

promover la internacionalización de las

dicarse a pensar tan solo en vender y

de hacerlo, y de hacerlo bien. Y si ne-

empresa españolas y que cuenta con

conseguir nuevos contactos.

cesitan cualquier tipo de asesoramien-

Las empresas también agradecen

Asociación. Estaremos encantados de

Autónomas disponen de organismos

contar con el asesoramiento de pro-

echarles una mano. @

propios que cumplen una función muy

fesionales expertos durante toda la

similar a la del ICEX.

duración del certamen así como la

Por otra parte, también existen iniciati-

agrupadas con el consecuente ahorro

vas no oficiales pensadas para ayudar

de costes. Asesoramiento que, en el

to, les invito a contactar con nuestra

cerca de 100 oficinas comerciales en el mundo. Además, las Comunidades

posibilidad de realizar participaciones

a los emprendedores en su aventura

caso de Secartys, incluye la búsque-

hacia otros mercados. Y para ejemplo,

da de todas las posibles subvenciones

nuestra asociación, Secartys. Se tra-

existentes que ayuden a disminuir el

ta de una organización cuyo objetivo

impacto económico de la participa-

es ayudar a empresas del sector de la

ción en un evento internacional.

Aintzane Arbide Directora General de Secartys

23

mir ador

Pares, vull fer videojocs!

La penetració creixent de la banda ampla i la millora de la seva qualitat està desenvolupant la indústria del videojoc d’una manera importantíssima. Fa temps que la indústria del videojoc és la principal indústria de l’oci audiovisual i interactiu amb uns ingressos superiors al cinema i la música junts. Els estudis de mercat la situen com la indústria tecnològica amb major projecció de creixement i serà una de les protagonistes de la coneguda com a “economia de la innovació”.

24

Una indústria TIC reconeguda com a cultural

S

egons l’informe Global

Sector i mercat no paren de créixer

Entertainment and Me-

Els videojocs, doncs, són indústria i

dia Outlook (2011–2015)

són, a més, un bon producte de con-

al 2010 el valor del mer-

sum. Sector i mercat no paren de créi-

cat mundial del videojoc arribava als

xer, i Catalunya pot participar d’aquest

55.500 milions de dòlars i s’espera

creixement ja que es donen les circum-

que creixi fins els 82.400 milions de

stàncies per generar a Catalunya un

dòlars al 2015, que implica un creixe-

entorn favorable pel desenvolupament

ment del 8,2% de taxa anual de crei-

d’aquesta indústria.

xement compost.

Els elements que expliquen aquesta siAl 2010, la regió EMEA (Europa, Orient

tuació són diversos. Per una altra ban-

Mitjà i Àfrica) era la segona regió (des-

da, el sector del videojoc és un sector

prés d’Àsia-Pacífic) en dimensió amb

que des de sempre ha estat molt més

16.900 milions de dòlars i al 2015, amb

resistent que altres industries audiovi-

una taxa de creixement anual del 6,2%

suals i culturals a la pirateria gràcies a

arribarà als 22.800 milions de dòlars.

la constant innovació cercant nous i en-

Per altra banda, la Comissió de Mercat

d’altres, com la música, entestats a res-

Interior del Parlament Europeu ha reco-

tar ancorats al passat víctimes de cade-

ginyosos models de negoci, a diferència

negut en un informe que els videojocs

nes de valor sense “valor” (productores,

poden ser beneficiosos perquè promo-

distribuïdores, discogràfiques...)

uen la creativitat i la cooperació.

La gratuïtat és comú en aquest sector.

A més, fa relativament poc que la in-

Els usuaris sovint no volen pagar per

dústria del videojoc ha estat reconegu-

una cosa que no saben si els agradarà

da a l’Estat Espanyol com a indústria

o no. El fet que molts videojocs siguin

cultural. El dia 25 de març del 2009,

gratuïts fa que el possible usuari els

els videojocs van deixar de ser cosa

provi sense problemes. Aquests ma-

de nens. A la Comissió de Cultura del

teixos usuaris acaben sent prescriptors

Congrés tots els grup van votar a favor

d’altres usuaris i al voltant d’un joc

unànimement per a que els creadors

gratuït d’èxit, en poc temps es genera

de videojocs fossin reconeguts com a

una gran comunitat. El negoci està en

“protagonistes de la nostra cultura” i per

la comunitat, en l’accés a la gent. Un

a que les empreses poguessin accedir

cop tens la gent jugant pots explotar

a ajudes per a la promoció, finança-

models de negoci relacionats amb la

ment i internacionalització dels seus

publicitat, amb el pagament d’elements

productes. D’aquesta manera, el sector

addicionals (més pantalles, més vides,

del videojoc quedava incorporat al pla

més prestacions...). Entre el 5% i el 7%

de suport de les industries culturals del

dels jugadors acaben pagant per algu-

govern de l’Estat.

na cosa en un moment o altre dins d’un

entorn de joc bàsic gratuït. Els creadors de jocs gratuïts en línia (els coneguts com a F2P, Free to Play) es financen venent accessoris dins el propi joc que poden costar entre 1€ i 100€. La majoria de les vendes se situen sobre els 5$, segons John Young, vicepresident de desenvolupament de negoci de Perfect World Entertainment, filial americana de la xinesa Perfect World (que va vendre l’any passat 429 milions de dòlars en béns virtuals). Aquestes xifres esdevenen molt més interessants sobre milions de jugadors (més fàcils d’obtenir en entorns gratuïts que en entorn de pagament d’entrada) que en comunitats més petites.

7% d’usuaris que paguen pel videojoc.

Hi ha però una diferència, en el mo-

En els models anteriors, un cop venut

del F2P el que els jugadors paguen és

als següents elements: Barcelona fa 2

el videojoc, el dissenyador o l’editor no

menys que el que costa un joc tradi-

anys que acull GAMELAB (un congrés

rebien més diners de la mateixa per-

cional, però el número de jugadors és

internacional de referència); tot just

sona i per aquell mateix joc. Avui això

molt més gran.

s’acaba de crear DEVICAT (l’Associa-

blets’, així com la millor connectivitat,

Els models F2P es veuen sovint refor-

Videojocs a Catalunya); els sectors

permeten tenir milions d’usuaris con-

çats amb el cross-media que està do-

que estan incorporant la tecnologia

nectats al mateix temps. La veritable

nant també oportunitats al sector, en

del videojocs són molt rellevants al

no és així. Els telèfons mòbils i els ‘ta-

ció de Desenvolupadors i Editors de

limitació, com diu Yves Guillemos, pre-

treballar directament sobre comunitats

nostre país (educació, salut, publicitat,

sident del gegant francès Ubisoft, és

ja existents. Sovint al voltant d’una pel·

turisme...);

el volum. “Cal aconseguir que moltes

lícula, un llibre, un còmic, s’acaba de-

està recolzant d’una manera molt im-

persones descarreguin el joc, si no, no

senvolupant un videojoc (Aguila Roja

portant el sector dels videojocs, tenim

n’hi haurà prou disposades a pagar per

o Tintin, per exemple). Uns mateixos

empreses importants (com Digital Le-

algun article o capacitat”.

continguts acaben desenvolupant-se

gends, ITnet, Digital Chocolate o No-

en formats diferents (cross-media).

varama); disposem d’un gran talent i

Avui el negoci es fa si s’aconsegueix

l’administració

catalana

creativitat, i d’una oferta formativa que

que el jugador mantingui el seu inte-

Gran potencial de futur

rès en el joc. Els jocs F2P són com

La indústria del videojocs té molt de

anar al cinema, i després de veure la

futur, i no només en el sector de l’oci.

Per uns pares catalans, que el seu fill

pel·lícula, demanar a l’espectador que

Hi ha molts altres àmbits on aquest

o filla els digui que es vol dedicar a fer

pagui de 5 a 10 euros més per seguir

sector pot desenvolupar-se, com l’en-

videojocs no hauria de ser un disgust.

disfrutant-la. En aquest model de ne-

torn educatiu, el de la salut, el de la

Ans al contrari, la vocació es mereix tot

goci, la qualitat del joc és molt més

publicitat o el del turisme entre d’altres.

el suport familiar i del país, i les millors

important, ja que la clau rau en fidelit-

Hi ha doncs oportunitats importantís-

oportunitats de formació. @

zar el jugador, que a més haurà d’es-

simes també en aquests altres àmbits

devenir prescriptor entusiasta.

no para de millorar.

on la tecnologia del videojoc pot tenir aplicacions innovadores que els ajudin

Per altra banda, cal tenir en compte

a desenvolupar nous mercats i serveis.

que el nivell de pirateria en els videojocs tradicionals està entre el 93%

Sense anar més lluny, ja es pot dir que

i el 95%, de manera, que al final, els

s’estan donant les condicions òptimes

dos models de negoci (el tradicional o

a casa nostra per desenvolupar un

el F2P) acaben tenint el mateix 5% o

clúster en l’àmbit del videojoc, en base

Jordi Bosch Col·legiat núm. 1308

25

mir ador

Qué son y cómo funcionan las WSN Las redes inalámbricas de sensores

E

xiste

actualmente

una

norma que regula las WSN, la IEEE 802.15.4, un estándar que define mu-

chas de las características que estas redes poseen para la capa física (PHY) y la de control de acceso al medio (MAC).

Los elementos que configuran una red inalámbrica de sensores (WSN) son los siguientes: • Sensores. Toman del medio la información y la convierten en señales eléctricas.

• Nodos. Toman los datos del/los sensor/es y envían la información a la estación base. A su vez, pueden ser nodos finales, con funcionalidad limitada, o nodos intermedios, con funcionalidad completa.

• Gateway. Elemento para la interconexión entre la red inalámbrica de sensores y un ordenador o una red de datos (TCP/IP).

• Estación base o sumidero (sink). Recolector de datos basado en un procesador o sistema embebido.

Básicamente, el hardware de una pareja nodo-sensor se compone de: -- Un microprocesador, el cerebro del sensor que hace que pueda recoger información, procesarla y comunicar sus propias medidas a la red.

-- Una interfaz de transmisión/recepción, típicamente vía radio, aunque también existen otras opciones como puede ser una interfaz óptica o basada en ultrasonidos.

26

-- Una fuente de alimentación, común-

Una red de sensores o WSN (Wireless Sensor Networks) es un conjunto de elementos autónomos (nodos) interconectados de manera inalámbrica, con poca capacidad de procesamiento, muy bajo consumo energético y bajo coste.

Los sensores miden variables como la luz, temperatura, viento, presión, humedad, ruido, polen, radiación UV, contaminación, etc. Son redes ad-hoc sin infraestructura física preestablecida ni administración central.

Las redes de sensores tienen la capacidad de facilitar los nuevos entornos de Internet de las Cosas (Internet of Things) y las ciudades inteligentes del futuro (Smart Cities).

mente baterías tipo AA, o pilas botón, aunque también pueden tomar su energía del Sol, mediante células fotovoltáicas.

-- Las placas de sensores o los sensores externos propiamente dichos, que son los que tienen los sistemas de medida (termómetros, higrómetros, medidores de presión, detectores de luz, etc.).

Nodos Las redes de sensores están integradas por unos dispositivos autónomos, conocidos como nodos, un concepto que resume a la perfección su pequeño tamaño y la idea de que pueden estar situados en cualquier lugar. Un nodo es un pequeñísimo dispositivo compuesto de: un microprocesador con memoria, sensor(-es), una radio de baja potencia y una batería (generalmente, un par de pilas del tipo AA, AAA o tipo botón, que pueden llegar a durar hasta 2 años).

Sus características más relevantes son: -- Comunicación inalámbrica -- Tamaño reducido y bajo consumo -- Capacidad de procesamiento -- Capacidad para integrar sensores Sus estados posibles, son tres: • Sleep (durmiendo): la mayor parte del tiempo. Consigue el máximo ahorro de energía.

• Wakeup (despertando): tiempo mínimo para pasar rápidamente al estado de trabajo.

• Active (activo): trabajando el mínimo tiempo posible y retorno inmediato al

Temperatura Humedad Luz

estado sleep. En este estado de reali-

Presión atmosférica

za la adquisición de datos, su proce-

Detector de incendios

sado y transmisión.

Aceleración Sonido

Los nodos utilizan sistemas operativos

Campo magnético

especiales como el TinyOS, diseñado en

Agua, vegetación, humedad del suelo

la Universidad de Berkeley (EE.UU.) es-

Presión arterial

pecíficamente para este tipo de dispo-

Frecuencia respiratoria

sitivos. Este sistema operativo se basa

Temperatura corporal

en el manejo de eventos, a diferencia de

Saturación de oxígeno en sangre

los sistemas operativos convencionales

Actividad eléctrica del cerebro, músculos y nervios Presión intracraneal

que se basan en sistemas de hebras

Dolor

de ejecución. Tanto el sistema TinyOS como los programas escritos para dicho sistema operativo se desarrollan en un

Biosensores R Figura 1. Sensores y sus características.

lenguaje de programación especial lla-

Para aumentar la distancia que una

sufre de incremento de latencia de red

mado NesC que es una extensión del

red puede cubrir, se puede implemen-

ya que los datos deben hacer múltiples

lenguaje de programación C.

tar una topología de cluster o árbol. En

saltos antes de llegar al gateway.

esta arquitectura más compleja, cada

Topologías de red WSN

nodo mantiene una sola trayectoria de

Características y aplicaciones

Los nodos de una red inalámbrica de

comunicación directa al gateway pero

Esta clase de redes se caracterizan por

sensores están, típicamente, organiza-

puede usar otros nodos para encami-

su facilidad de despliegue y por ser au-

dos en uno de los tres tipos de topolo-

nar sus datos a esa trayectoria. Esta

toconfigurables, Se puede decir que la

gías de red siguientes.

topología tiene un problema ya que si

característica principal de las WSN es

este nodo falla, todos los nodos que

su capacidad de organización automá-

• Árbol (tree/cluster), cada nodo se

dependen del mismo también pierden

tica. Así, es posible realizar despliegues

conecta a un nodo de mayor jerarquía

sus trayectorias de comunicación con

de sensores en lugares de difícil acceso,

en el árbol y después al gateway, los

el gateway. La topología de malla solu-

o incluso en el interior de zonas afecta-

datos se encaminan desde el nodo de

ciona este problema al usar trayecto-

das por catástrofes, mediante medios

menor jerarquía en el árbol hasta el

rias de comunicación redundante para

aéreos. Gracias a esta característica es

gateway.

aumentar la fiabilidad del sistema. En

posible mantener la red en funciona-

• Estrella (star), cada nodo se conecta

una red en malla, los nodos mantienen

miento incluso cuando algunos nodos

múltiples trayectorias de comunica-

se encuentren fuera de servicio, debido

• Malla (mesh), los nodos se pueden

ción, así si un nodo falla, la red automá-

a fallos, agotamiento baterías, o estado

conectar a múltiples nodos en el sis-

ticamente encamina los datos a través

en modo bajo consumo, etc. En estos

tema y pasar los datos por el camino

de una trayectoria diferente. La topolo-

casos la red es capaz de reorganizarse

disponible de mayor confiabilidad.

gía en malla, aunque es muy confiable,

y continuar funcionando.

directamente al gateway.

Las parejas sensores/nodos tienen la

PC

capacidad de conformar una red adhoc, esto es, una red sin infraestructura física preestablecida ni necesidad de control central que coordine su activi-

PDA

dad. Una característica de este tipo de redes es su capacidad de autoconfiguración, de modo que los nodos pueden

LAN/WAN

trabajar como emisores o receptores y pueden establecer caminos de comuniStar Node

Database

R Figura 2. Topologías de las WSN.

Mesh Node Bridge Node

cación entre nodos sin visibilidad directa y modificar estos caminos si alguno de los nodos que participe en el encaminamiento falla. Además, las redes de

27

mir ador Sensores

Nodos

Gateway

redes IP e interoperabilidad. 6LoWPan

Actuadores

añade una capa de protocolo a la capa de radio IEEE 802.15.4 de un disposiMonitorización de parámetros

Comunicación inalámbrica

Iterconexión WSN y red de datos (TCP/IP)

Control de dispositivos

tivo WSN, permitiendo que el dispositivo sea accesible directamente como cualquier otro dispositivo conectado a Internet. 6loWPAN es IPv6 con lo que

R Figura 3. Elementos esenciales de las WSN.

lleva implícita la seguridad del propio

sensores en su configuración ad-hoc

bajo así como de un transceptor radio

protocolo (IPsec). Permite una veloci-

pueden implementar protocolos de

con la misma característica; a esto hay

dad de hasta 250 kbit/s y tamaños de paquetes de 127 bytes.

búsqueda que les permitirán conocer

que agregar un software que también

la posición de los diferentes nodos (y

conjugue esta característica haciendo

por ende, la topología de la red) de for-

el consumo aún más restrictivo.

WirelessHART es una tecnología de red tipo malla segura y robusta, que

ma no centralizada, transmitiéndose la información salto a salto. Esto facilita

Estas redes tienen aplicaciones muy

opera en la banda de radio ISM de 2,4

notablemente el despliegue y manteni-

variadas en sectores muy heterogé-

GHz. Utiliza radios compatibles con

miento de la red, que es resistente a

neos, como medioambientales, hogar,

IEEE 802.15.4, modulación DSSS (Es-

caídas y fallos.

industriales, militares, sanidad y mu-

pectro Ensanchado por Secuencia Di-

chas otras más.

recta) y saltos en frecuencia, basados

nodo de enlaces de radio (wireless) de

Tecnologías complementarias

topología está diseñada para ser una

baja potencia, de tal modo que el área

Son varias las tecnologías/protocolos

red de dispositivos tipo malla, fácil de utilizar, confiable e interoperable, aun-

en envíos de paquete-por-paquete. La

Las WSN se basan en dotar a cada

de cobertura es relativamente pequeña.

que lo complementan, entre las que

De esta forma se consigue economizar

podemos destacar: ZigBee y 6LoWPAN

que según sea la distribución física de

de forma significativa el consumo de

que presentan algunas características

los transmisores, puede funcionar en

potencia, mientras que, en cambio, es

comunes, pero también tenemos otros,

topología tipo estrella ó ramificada.

necesario proporcionar mecanismos

aunque

de

múltiples

como WirelessHART (Wireless Highway

saltos (hops), que permitan la comu-

Addressable Remote Transducer Proto-

ciones inalámbricas designado para

nicación con los nodos más alejados.

col), Z-Wave o UWB. En algunos casos

la automatización del hogar, especí-

Otra ventaja es la reutilización de fre-

también se podría considerar utilizar

ficamente para el control remoto de

cuencias, ya que dos nodos con áreas

Wi-Fi y/o Bluetooth, aunque estas dos

aplicaciones en áreas residenciales y

de cobertura disjuntas podrán emplear

tecnologías suelen tener su campo de

entornos comerciales. La tecnología

la misma banda de transmisión. Si la

aplicación específico en otros entornos,

utiliza radiofrecuencia (RF) de baja po-

densidad de nodos es lo suficiente-

WLAN y WPAN, respectivamente, e in-

tencia embebida en los dispositivos o

mente grande, este mecanismo permi-

cluso RFID activo.

encaminamiento

con

mucho

menos

conocidos, Z-Wave es un protocolo de comunica-

sistemas electrónicos, tales como sistemas de alumbrado, control de acceso

te establecer múltiples rutas para cada destino posible, permitiendo la imple-

ZigBee. Tecnología dirigida a las necesi-

al hogar, electrodomésticos y sistemas

mentación de técnicas de tolerancia a

dades de mercado de redes inalámbri-

de entretenimiento. Opera en la banda

fallos contemplando rutas redundantes

cas de bajo coste basadas en la norma

de 900 MHz, por lo que no interfiere

–y de gestión global de energía– em-

IEEE 802.15.4. Capas de red y aplicación

con otros que lo hacen en 2,4 GHz. @

pleando rutas alternativas para balan-

sobre 802.15.4. ZigBee está pensado

cear el consumo entre nodos.

para aplicaciones con una baja tasa de transmisión de información y tiene la

Su consumo energético es uno de los

particularidad de su bajo consumo.

factores más sensibles debido a que tienen que conjugar autonomía con ca-

6LoWPAN

pacidad de proceso, ya que actualmen-

WPAN). La RFC4944 se publicó en sep-

te cuentan con una unidad de energía

tiembre de 2007 y es una definición

limitada. Un nodo sensor tiene que con-

de protocolo que utiliza IPv6 lo que

tar con un procesador de consumo ultra

proporciona conectividad con otras

28

(IPv6

over

Low

power

José Manuel Huidobro Ingeniero de Telecomunicación

Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.

Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO*.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat/associat**.

---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

Condicions revisables segons l'evolució del mercat financer.

0 comissions d’administració i manteniment.

+

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

+

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

+

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

ofertes comercials i serveis

Renovació del conveni de coŀlaboració amb Nexica Un any més, l’Associació / Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i Nexica han renovat l’acord de col·laboració entre les dues entitats amb l’objectiu d’ajudar a la societat a créixer i progressar amb les tecnologies de la informació promovent i vetllant pel bon exercici professional de l’enginyeria de telecomunicació.

M

itjançant aquest acord

municacions i TIC a Catalunya per situ-

més de 1.200 clients, dels quals des-

Nexica proporciona ei-

ar-se al capdavant dels països més de-

taquen Mango, Danone, Vueling o l'Eu-

nes TIC que facilitin les

senvolupats en aquestes tecnologies.

roleague de Bàsquet. @

comunicacions de l’As-

sociació i l’ajudin a difondre els seus

Nexica ofereix serveis professionals de

continguts entre els seus membres,

gestió TIC, ‘cloud computing’ i allotja-

col·legiats i col·laboradors. Igualment,

ment d'aplicacions crítiques des de fa

també s’inclou en l’acord la realitza-

més de 15 anys. Actualment disposa

ció de continguts, formacions i esde-

de dos centres de dades orientats a

veniments conjunts relacionats amb

serveis PaaS (‘Platform as a Service’),

les TIC que puguin aportar valor als

capaços d'allotjar serveis de valor afe-

membres, contactes i clients de les

git, com ara portals de comerç elec-

dues entitats.

trònic, correu corporatiu, aplicacions de gestió empresarial... El seu centre

L’acord es fruit de la voluntat com-

de dades primari es troba a Barcelona

partida tant per l’Associació / Col·legi

i el secundari (redundant) a Madrid.

d'Enginyers de Telecomunicació de Ca-

Té una plantilla d'uns 70 professionals

talunya com per Nexica de col·laborar

i el 2011 va assolir una facturació de

activament en l’impuls de les teleco-

6,1 milions d'euros. Té una cartera de

IMPRIMIM

TOT

EL QUE NECESSITES

PETIT FORMAT

GRAN FORMAT

FLYERS PTTICS TRÍPTICS STES REVISTES ES LLIBRES TES TARGETES S CARPETES SOBRES...

PÒSTERS LONES ROLL-UPS

* Transport gratuït per a comandes superiors a 200€

A Sprintcopy podem imprimir poques unitats a preus econòmics gràcies a la tecnologia digital.

BANDEROLES VINILS ADHESIUS RETOLACIÓ...

I MOLT MÉS A SPRINTCOPY.COM

A més, també disposem del sistema tradicional d’impressió offset.

30 Imprimim la diferència Impr

Tel. 934 463 900 · sp@sprintcopy.com Còrsega, 546 · 08025 Barcelona

CERTIFICATS FSC I PEFC

Acord amb STAR, els ‘enginyers de la llengua’

L

’empresa STAR Servicios

al, òptica…); localització de software

experts a tot el món. La seu barcelonina aplega una vintena de professi-

especialit-

(adaptació tècnica, cultural i lingüís-

zada en serveis multilin-

tica dels productes en cada mercat);

onals dels àmbits de la traducció, la

gües i eines de traducció

creació de diccionaris i gestió termi-

terminologia, l'enginyeria lingüística,

tècnica i desenvolupament d’eines lin-

nològica, mitjançant la solució de ges-

la informàtica, la documentació tècnica i el disseny gràfic.

Lingüísticos,

güístiques, ofereix al nostre col·lectiu

tió remota WebTerm; publicació multi-

unes condicions molt avantatjoses de

lingüe, per garantir que la presentació

descompte, que van des del 5% fins al

dels documents reflecteix les conven-

60% del preu de les comandes, en fun-

cions culturals i de publicació dels

ció del volum de traduccions prece-

destinataris; documentació tècnica de

dents encarregades.

qualitat, que acompanya tot el cicle

Més informació: www.star-spain.com

de vida d'un producte, des del procés L’oferta abraça els diferents serveis de

de desenvolupament fins al servei de

l’empresa col·laboradora, resumits en

postvenda; i consultoria en tecnologi-

els següents: traducció tècnica en la

es multiliguïstiques de la informació.

majoria d'idiomes del món i de sectors industrials (telecomunicacions,

El grup STAR, fundat el 1984 a Suïssa,

electrònica,

enginyeria

va obrir les seves portes a Barcelona

informàtica, enginyeria biomèdica i

el 1999. Compta amb més de 40 ofi-

farmacèutica,

cines i una plantilla de més de 800

automoció, equipament

industri-

Estrenyem la relació amb TuPediatraOnline.com

E

ls nostres col·legiats i

amb el centre mèdic virtual enviant un

associats

e-mail a: info@tupediatraonline.com

gaudeixen

vat del desconeixement de la gravetat dels símptomes dels seus fills, o tan sols aclarint els seus dubtes sobre

d’un tracte preferent en l’atenció mèdica infantil

Els serveis inclouen: atenció mèdica

criança; i també garantia de profes-

de l’equip de pediatres de TuPediatra-

dels nounats i dels lactants, atenció

sionalitat, atès que les consultes les

Online.com. Concretament, tenim a

mèdica del nen, atenció mèdica dels

assumeixen especialistes en pedia-

l’abast un descompte del 15% en totes

adolescents, puericultura i assessoria

tria amb molts anys d’experiència en

les consultes de salut infantil, ateses

als pares.

atenció mèdica pediàtrica. @

sense excepció per especialistes de llarga trajectòria en pediatria. Per ac-

Pel que fa als avantatges generals

cedir-hi només cal entrar a la pàgina

d’aquest servei pediàtric online, es

web www.tupediatraonline.com i enre-

resumeixen en aquests tres: comodi-

gístrarse. A partir d’aquest moment ja

tat, pel fet que evita desplaçaments

es visulitzen els preus, sobre els quals

i esperes en els serveis d’urgències

s’aplica l’esmentat percentatge de

pediàtriques de les clíniques i hos-

descompte escrivint el codi promocio-

pitals, en els casos que realment no

nal: “20120032” a la casella especifica

calgui anar-hi; tranquil·litat, en la me-

per fer-ho. Si es té qualsevol dubte so-

sura que es dóna una resposta àgil,

bre com contractar el servei online,

pràctica i tranquil·litzadora als pares

n’hi ha prou amb posar-se en contacte

en situacions d’especial neguit deri-

31

'i nter nos'

Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSEEI Elisabet Golobardes fa balanç i Francesc Miralles apunta el camí a seguir El relleu al capdavant de l’ETSETB, del qual ens fèiem ressò en l’anterior número 57 del ‘Telecos’, ha coincidit en el temps amb el de l’ETSEEI (La Salle-URL), del qual es reflecteixen també a continuació les aportacions tant de l’actual director, Francesc Miralles, com de l’anterior directora, Elisabet Golobardes.

LLEGAT: “L’adaptació a l’EEES ens ha esperonat a seguir evolucionant i millorant les titulacions que ja impartíem”

D

esprés de quasi 9 anys

d’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-

tiu, ni tampoc que hagi arribat a bon

en la direcció de l’Escola

ció (EUETT) La Salle de la URL.

port. Així doncs, hi ha molts esculls que cal sortejar, en alguns dels quals s’ha

Tècnica Superior d’Engi-

treballat durant aquests anys, però no

nyeria Electrònica i Infor-

Es podria resumir aquest període en

màtica (ETSEEI) La Salle de la Univer-

l’adaptació de l’ETSEEI a l’Espai Europeu

han donat encara tot el fruit esperat.

sitat Ramon Llull (URL), ens plau tancar

d’Educació Superior (EEES), anomenat

Els reptes als quals cal enfrontar-se

un intens cicle i poder-ne iniciar un al-

procés de Bolonya. Transformant-se en

es troben en totes les direccions pos-

tre. Si ens ho mirem amb perspectiva,

una escola que comprèn una desena de

sibles: baix interès dels alumnes de

han estat i són uns anys, no només des

màsters universitaris, un nou programa

nou ingrés vers les enginyeries (espe-

d’un punt de vista universitari, molt

de doctorat i un nou ventall de progra-

cialment, les noies); explicar millor a la

moguts. Podríem dir que l’escenari ac-

mes formatius per a la formació conti-

societat que l’enginyeria és una voca-

tual és un pis amb moltes possibilitats...

nuada. Molta feina. Creativa? Ens hem

ció de servei i amb valors; desconcert

Repassem el punt de partida, quin

entretingut en acalorats debats entorn

i desconeixement per part del mercat

camí hem seguit i quins reptes deixem

a les competències, atribucions profes-

respecte de les ‘noves’ titulacions i la

com herència.

sionals, estructures curriculars (3+2 o

seva internacionalització; estrènyer la

4+1 o 3+1+1 o d’altres), processos de

relació universitat-empresa; i enfortir la

A l’any 2003 l’ETSEEI comprenia i im-

qualitat, ensenyar vs. aprendre i un llarg

relació i col·laboració entre els diferents

partia els títols oficials de segon i tercer

etcètera. Responent la pregunta, en part

col·lectius. El nou director, el Francesc

cicle en l’àmbit de les telecomunicaci-

sí. Ens ha esperonat a seguir evolucio-

Miralles, segur que recollirà el testimoni i el portarà ben lluny. Em consta que

ons i de les tecnologies de la informació

nant i millorant les titulacions que ja im-

següents: Enginyeria de telecomunica-

partíem. M’ha obligat a millorar en intel·

el CETC també ho està fent. Per tant, el

ció (segon cicle), Enginyeria electrònica

ligència emocional, especialment, en mà

punt de mira és ben adequat. @

(segon cicle), Enginyeria informàtica

esquerra. Ens ha permès estrènyer les

(segon cicle) i el Doctorat en les tecno-

relacions amb d’altres centres universi-

logies de la informació i la comunicació

taris, col·legis professionals i d’altres ins-

i la seva gestió (tercer cicle). Així mateix,

titucions afins. I treballar amb persones

també abraçava un conjunt de màsters

de molta vàlua. Un privilegi.

i postgraus propis tant de l’àmbit tecnològic com de gestió. Pel que feia a

Tanmateix, el context socio-econòmic

l’Enginyeria Tècnica de Telecomunica-

és més complex que abans i el sistema

ció, s’impartia en l’Escola Universitària

universitari espanyol no sembla defini-

32

Elisabet Golobardes Exdirectora de l’ETSEEI (La Salle-URL)

PRIORITATS: “Ens hem proposat la internacionalització de les nostres institucions”

G

ràcies Telecos! per do-

cola de postgrau NITIM. També estem

nou anys al davant de l’ETSEEI. Tot i

nar-nos l’oportunitat de

estrenyent lligams amb la comunitat de

que la feina més important ja està feta,

fer arribar al vostre col·

les 70 universitats lasal·lianes.

el repte europeu encara té flancs on podem intervenir i on podem diferen-

lectiu els reptes que ens

hem plantejat a L’Escola Tècnica Su-

M’atreveixo a dir que tots compartim la

ciar-nos a Europa. A La Salle Campus

perior d’Enginyeria Electrònica i Infor-

percepció d’estar vivint un canvi social

Barcelona estem treballant per tal que

màtica (ETSEEI) de La Salle. El plante-

important, l’abast del qual encara no

els nostres programes formatius ser-

jament que sotmetem a la vostra

sabem valorar. Des de La Salle Cam-

veixin per a l’aprenentatge al llarg de

consideració té tres vies principals. En

pus Barcelona ja ens hem plantejat

la vida, facilitin l’ús de les tecnologies

primer lloc, el nostre campus vol avan-

quin podria ser el paper que, com a

mòbils i web 2.0, donin resposta als

çar en la internacionalització dels nos-

campus universitari de referència al

múltiples àmbits d’aprenentatge i si-

tres estudis per consolidar campus

nostre país, podríem jugar en aquest

guin instruments cabdals en la trans-

internacionals d’excel·lència. Segona-

futur proper. La Salle Campus Barce-

formació d’una societat en què les

ment, volem desenvolupar un paper

lona vol seguir formant enginyers i en-

tecnologies són intensament presents.

rellevant en la transformació social

ginyeres que siguin capaços de liderar

que estem vivint. Finalment, volem se-

una transformació social i econòmica

guir essent tractors de la renovació

que té un eix principal en la tecnolo-

els col·lectius de l’Escola, professors,

pedagògica de la universitat europea.

gia. Estem fent esforços per tal que les

personal d’administració i l’equip di-

persones que vinguin a formar-se al

rectiu; volem també donar peu a què

La universitat europea ha viscut en les

nostre campus puguin esdevenir pro-

el col·lectiu ‘teleco’ ens ajudi a avan-

darreres dècades tota una explosió

fessionals capaços d’ajudar les nostres

çar pel camí de fer-ho possible. No

d’internacionalització. Els intercanvis

empreses a millorar la seva producti-

ho dubteu! Feu-nos arribar les vostres

d’alumnes i de professors són una ac-

vitat, de saber dur a terme aventures

reflexions! @

tivitat habitual en tots els campus del

empresarials d’èxit i, finalment, de

nostre entorn. A La Salle, el següent

participar, amb visió estratègica, en la

pas que ens hem proposat és la inter-

gestió dels àmbits tecnològics de les

nacionalització de les nostres institu-

nostres organitzacions.

En aquest procés, hi estem implicats

cions. És a dir, les nostres institucions universitàries s’han d’integrar com a

La Salle Campus Barcelona s’ha des-

membres actius de campus internacio-

tacat per una actuació pionera en

nals. Actualment, ja participem en inici-

l’adaptació al marc europeu de Bolò-

atives com el Campus d’Excel·lència de

nia (EEES). Aquest ha estat un actiu

la Universitat Ramon Llull, la UOLS, la

molt important que ens ha llegat la

Universitat d’Almere a Holanda o l’es-

directora Elisabet Golobardes en els

Francesc Miralles Director ETSEEI (La Salle-URL)

33

1.349

2.805

2.939

3.275

3.300

'i nter nos'

Activar la projecció social de l’enginyeria

34

E

n general, la formació

En la majoria de referències d’actuali-

d’enginyeria no genera el

tat a avenços de l’enginyeria, el focus

mateix interès als estudi-

es posa en el mecanisme, el giny, en

ants de batxillerat i ESO

comptes de fer-ho en la seva utilitat

que tenia fa uns anys per als de nivells

per a les persones. No es mostren els

equivalents de Secundària. Si ens fixem

enginyers i les enginyeres treballant en

en les raons que els porten a descar-

equip gaudint en el desenvolupament

tar-la de manera majoritària com a op-

de la seva professió. Crec que, per la

ció, crec que tenen molt poc a veure

nostra part, també oblidem explicar

amb la gran dificultat que implica el seu

que la professió d’enginyer va lligada a

estudi. Possiblement sigui un motiu,

la capacitat d’innovar i crear. Personal-

però aquesta sensació d’escull ja ve de

ment, em quedo amb la frase d’Albert

lluny i no es pot dir que intimidés gaire

Einstein: “Els científics estudien allò

a la riuada d’estudiants que s’hi decan-

que existeix, els enginyers creen allò

taven fa més d’una dècada. Particular-

que encara no existeix”. Vull creure que

ment, no tinc cap dubte que la principal

l’objecte de l’enginyeria és transformar

motivació té una relació més directa

les idees en realitat aplicant coneixe-

amb la percepció social dels enginyers

ment científic i experiència.

que amb cap altra consideració. I, en aquest sentit, segur que hi hem tingut i

No obstant, sembla que en el cas de

continuem tenint molt a veure els pro-

les enginyeries de l’àmbit TIC hauríem

pis enginyers. Fem-hi una ullada.

de tenir més fàcil aquesta projecció

Estudis universitaris TIC a Catalunya Analitzant les graduacions de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas català, s'observen clares diferències entre Catalunya i Espanya:

Graduats en Enginyeries Tècniques Informàtica de Sistemes

Telecomunicacions

02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

360

455

502

475

517

479

511

600

272

322

301

-24% | +16%

333

354

280

299

247

220

233

255

268

+46% | +7%

418

466

378

390

421

372

-31% | -7%

451

Informàtica de Gestió

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

Telecomunicacions

Total TIC Catalunya

01-02

Graduats en Enginyeries

02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

1.586

1.853

1.968

2.204

2.170

1.901

1.828

1.936

332

395

-18% | +7%

433

394

406

385

374

315

333

389

426

464

+19% | +26%

584

427

412

387

334

+4% | +5%

1.934

Informàtica

411

Els últims estudis demostren que la tendència negativa dels darrerrs 10 anys en el nombre de matriculacions en enginyeries de l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) continua sense recuperarse. Per bé que es tracta d’una tendència que afecta a totes les àrees de l’enginyeria, en el cas de l’àmbit TIC la dinàmica és molt preocupant, ja que la progressió negativa és més pronunciada.

I també d’una major repercussió, en la mesura que la presència de les TIC en tots els sectors econòmics i, de retruc, la importància creixent del seu conglomerat (integrat per les telecomunicacions, les tecnologies de la informació, l’electrònica i l’audiovisual), impliquen un grau afegit d’intranquil·litat de cara al futur.

1.349

2.805

Per incentivar vocacions i, de retruc, millorar el teixit industrial

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

01-02 A nivell català, els graduats de les carreres de l’àmbit TIC disminueixen, excepte l'Enginyeria superior de Telecomunicacions que creix un 19% i l'Enginyeria Tècnica d'Informàtica de Sistemes que creixen un 46% / En el cas espanyol, els graduats encara presenten taxes positives en 4 de les carreres / La tendència decreixent per a Catalunya s'agreuja en el cas d'Informàtica de gestió (-31%) i Telecomunicacions (-24%) Font: www.ine.es / Nota: Les dades no tenen en compte ni la UOC ni el nou ingrés en graus TIC a partir del 2009-10. Informació no completa ja que no es disposa de dades desagregades per graus. / Nota2: Les taxes per cadascuna de les carreres TIC es calculen fins l’any 2008-09 ja que a partir d’aquest any apareixen els nous graus EEES0.

Caiguda sostinguda de nous titulats TIC primera disminueix un 53% i la segona un 46%. Tanmateix, la resta de carreres

La projecció realitzada per Everis

perior TIC a tot Espanya. És la principal

no queden exemptes d'aquesta dismi-

d’aquesta situació per al 2019 indica

conclusió a què arriba l’estudi recent ‘La

nució en nombre de noves matrícules.

que els descensos més acusats es

manca d'enginyers TIC: situació actual i

Les enginyeries tècniques d'Informà-

donaran en els estudis TIC universi-

perspectiva’, de la consultora Everis.

tica de Sistemes i Enginyeria Tècnica

taris seguits dels cicles formatius de

de Telecomunicacions disminueixen un

grau superior, el que indica que el

38% i un 41% respectivament, i l'Engi-

nombre de graduats en ambdues mo-

culacions d'estudiants que, en els úl-

nyeria Superior de Telecomunicacions

dalitats baixarà contínuament en els

tims nou anys (de 2001 a 2010), han

ho fa en un 39%.

propers anys.

3.300

Aquesta caiguda pronunciada de titulats TIC ja s’enregistra en les matri-

sofert una important disminució. En

Ja en el curs 2009-2010 les engi-

Per intentar esbrinar les raons involu-

concret, el 2010 es van matricular un

nyeries i arquitectures superiors i tèc-

tives de l’enginyeria en l’àmbit docent,

44% menys d'estudiants a les carreres

niques representaven només un 21%

el responsable d'Iniciatives d'Innovació

universitàries TIC i un 35% en els cicles

del total d'estudis, un índex que segons

Educativa i Foment de Vocacions Cien-

de grau superior d'informàtica que el

l'anàlisi d'Everis, tendirà a disminuir en-

tífico-tecnològiques de Everis, Sergio

2001. L'anàlisi d'Everis indica que la cai-

cara més en el futur. I és que, per bé

Marco, explica que està treballant en

guda en el nou ingrés en carreres TIC

que el nombre de graduats en carreres

un nou estudi que "permetrà enten-

és encara més acusat per a la Enginye- TIC encara creix un 7%, la tendència

dre les motivacions dels joves i el seu

ries Tècniques d'Informàtica de Gestió

en matriculacions dels últims anys és

procés de decisió per poder actuar de

i l'Enginyeria Superior Informàtica on la

decreixent, la qual cosa repercutirà lò-

manera més adequada".

Estudis universitaris TIC a Espanya

tudiants, ja es manifesta clarament des

Analitzant les matriculacions de nou ingrés de totes les carreres relacionades amb el sector TIC per al cas espanyol, observem una clara tendència a la baixa:

del primer moment que l'alumne pren la decisió en relació al seu itinerari curricu-

Nou Ingrés en Enginyeries Tècniques Informàtica de Gestió

Informàtica de Gestió

-53%

Telecomunicacions

-38%

lar. Una situació que, cal dir-ho, contras-

-41%

ta de ple amb la demanda sostinguda

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

1.349

2.805

2.939

3.275

3.300

3.469

4.211

4.628

4.756

1.701

3.490

4.836

5.874

4.046

4.453

4.710

5.135

5.645

1.714

3.294

4.260

4.796

3.908

4.626

5.691

6.368

6.981

de professionals qualificats en la matè-

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

Telecomunicacions

Total TIC Espanya1

Nou Ingrés a Enginyeries Informàtica -46%

pesar de la difícil situació econòmica actual, i que es tradueix per exemple amb projectes de futur estratègics, com ara el BCN Mobile World Capital.

-44%

-39%

ria per part de la indústria tecnològica, a

17.491

20.613

18.065

20.335

23.398

26.388

un esforç suplementari de dedicació

14.717

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

25.221

2.242

2.189

2.130

2.197

2.564

2.925

3.316

3.475

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

9.544

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10

3.599

2.538

2.939

3.326

4.471

4.247

4.862

5.470

5.615

5.407

No cal dir que la constatació d'aquesta tendència continuada a la baixa exigeix

Les matriculacions en enginyeries tècniques decreixen a un ritme lleument més gran que les Enginyeries superiors De mitjana per a l'àmbit TIC, en nou ingrés ha caigut un 44% des de 2001-02 fins al 2008-09 Font: www.ine.es / Nota: La informació no inclou dades de la UOC ni de la UNED. Es calculen les taxes fins al curs 2008-09 ja que el següent no és representatiu per falta de dades.

1 No s'inclouen les matriculacions en els nous graus EEES dels cursos 2008-09 i 2009-10 ja que no es disposa de les dades desagregades per a cada títul.

orientat a identificar amb urgència les raons de pes que ens ha portat fins aquí, amb l’objectiu de poder actuar en

cap a la societat. Tothom coneix i gau-

L’estudi més recent sobre aquesta temà-

conseqüència i abordar els reptes de

deix dels invents i, de manera destaca-

tica, ‘La manca d'enginyers TIC: situació

futur amb garanties d’èxit. @

da, de tots aquells relacionats amb la

actual i perspectiva’, de la consultora

mobilitat. En aquest cas, possiblement

Everis, posa en evidència la caiguda

les causes també podríem anar a bus-

continuada en el nombre total de ma-

car-les, d’una banda, i en general, en

triculacions no només en enginyeries de

un entorn laboral i social que no trac-

l’àmbit TIC, sinó també en les matricula-

ta gaire bé als enginyers i enginyeres:

cions en els cicles formatius de grau mig

sous baixos, imatge exterior de ‘frikis-

i superior del mateix segment. També

me’, etc. I de l’altra, al poc protagonis-

reflecteix que aquest allunyament de la

me mediàtic d’aquells que tenen èxit.

formació de caire TIC, per part dels es-

Guillermo Canal Gerent CETC/ACET

35

3.275

gicament en el nombre de titulats.

El 2019 hi haurà un 40% menys de nous titulats en carreres i cicles de grau su-

'i nter nos'

Com fer el salt al al món professional

C

a provar-ho. I és que encara que es

onec companys que han fet el projecte de final de carrera (PFC) en alguna empresa, i gràcies a això

ja tenen un peu a dins del món laboral.

Després d’acabar-lo, potser s’han quedat a la mateixa companyia o potser n’han marxat, però en qualsevol cas és una possible via.

També hi ha força casos de becaris de la pròpia universitat, i per bé que aquesta circumstància no s’assembla gaire a l’anterior, permet la desconnexió del propi ambient d’estudi i la presa de contacte amb l’entorn laboral. A més, ofereix la possibilitat de millorar la recerca d’oportunitats, en la mesura que resulta més fàcil d’assabentar-se’n des de dins, a través del propis companys de feina.

Es pot donar el cas, fins i tot, que pel motiu que sigui hagis aprofundit durant anys en alguna disciplina aliena a

Després d’uns quants anys estudiant, s’acosta el dia d’acabar la carrera i comences a fer els primers passos per trobar una feina. Com que durant el temps d’estudi coneixes gent que van per davant teu i que t’expliquen com s’ho han fet, es pot dir que ja saps una mica per on començar. Resumeixo doncs aquí la meva experiència sobre això de com fer el salt al món professional.

disposi d’un producte (o servei) competitiu, no deixa de ser una aposta incerta que requereix molt d’esforç i dedicació. Potser és més fàcil començar en una altra empresa. Així veus com van les coses i quan en tens l’oportunitat et llançes a la piscina amb el teu negoci. O potser no ho acabes fent mai, de tan arriscat com és. Però així, al menys, si arriba l’ocasió serà més mesurada i contrastada.

Val a dir també que, com a membre del Fòrum de les Telecomunicacions i l’Electrònica he après lliçons que segurament han passat per alt a altres estudiants, i que em poden servir per fer el pas de començar a treballar. Però en qualsevol cas, el que veig bastant clar a l’hora de fer el salt al món professional és que cal pensar-hi molt. Cal estudiar-se molt a fons un mateix, saber de què ets capaç i què t’agrada més de fer. I per descomptat, no tancar-se cap porta sinó obrir-ne tantes com es pugui, tenint present

la pròpia carrera, i que això pugui ar-

que el camí que t’ha portat fins on

ribar a optimitzar el teu C.V., donant-li

ets t’ha enriquit amb coneixements i

un plus d’efectivitat a l’hora de fer el

experiències que van molt més enllà

salt cap al món professional. Una cir-

de les assignatures cursades al llarg

cumstància força rellevant, però que

dels successius cursos acadèmis. Per

cal valorar en la justa mesura, atès que

començar a treballar has de tenir pre-

pot arribar a tenir l’efecte contrari. So-

sents moltes coses. @

bretot, si allò que semblava col·lateral acaba resultant més important que la pròpia formació curricular, i de retruc ens fa qüestionar l’esforç d’aconseguir un títol que no es farà servir.

Un altra opció és iniciar un negoci propi. Potser és la que veig més complicada, tot i que conec algunes experiències prou favorables per animar-me

36

Guim Roselló Fòrum de les Telecomunicacions i l’Electrònica (ETSETB-UPC)

Època de crisi o d'oportunitats?

A

rribats al punt on per mi és més que evident que (de moment) estem en un país on no es poten-

cia ni s'inverteix en educació, ni en investigació ni en coneixement, crec que a nivell particular tots hauríem de replantejar-nos si val la pena seguir esperant que algun dia la cosa s'arregli per art de màgia. Potser seria bo deixar d’esperar que ens caigui tot del cel i buscar-nos la vida en ambients on s’aposti pel talent i l’excel·lència, tant aquí com a l’estranger.

En relació amb això, em sorprèn aquesta sensació de fracàs que crea el fet ‘d’haver’ de marxar un temps a l’estranger a estudiar o treballar. Evidentment m'agradaria viure en un país amb més oportunitats professionals, però crec que el fet de marxar fora no s'hauria de veure com un fracàs, sinó com una oportunitat; que tinguem possibilitats d'estudiar i treballar a l'estranger demostra que som competitius a nivell internacional i estem ben formats. La mobilitat internacional no solament enriqueix una persona en els àmbits personal i professional, sinó que a nivell de societat també aporta coneixements i riquesa –sempre i quan s'ofereixin bones condicions per tal que els que

En una conjuntura no precisament fàcil, m’agradaria parlar de la gestió que els enginyers de telecomunicació fem de la nostra carrera professional, en especial els joves.

Em seria molt fàcil ara fer un discurs reivindicatiu: repasses una mica per sobre la greu situació econòmica que vivim, recordes per enèsima vegada els perjudicis que les retallades comportaran i acabes concloent que estem molt i molt malament.

Doncs bé, sense negar tot això, m'agradaria fer un discurs una mica diferent i autocrític.

únicament ells els que t’escullen a tu, i qualsevol oferta es considera un regal caigut del cel. Per què no girem la truita i comencem a ser nosaltres els que filtrem i escollim a consciència a què ens volem dedicar?

Donat que actualment la inversió en investigació s'ha reduït i en el món laboral no és fàcil trobar una empresa que no només busqui mà d'obra barata per tirar endavant projectes banals, per què no hi ha més iniciativa emprenedora?

‘Spain is different’, ja ho diuen. La poca tolerància al fracàs fa que en aquest país sembli que arriscar-te a buscar el teu camí sigui cosa de bojos: molt millor quedar-te a casa esperant que algun dia et truquin per oferir-te l'oportunitat de la teva vida que potser no arriba mai, no?

Diuen que la sort és el que succeeix quan la preparació i l'oportunitat es troben i es fusionen. Potser, doncs, que deixem de lamentar-nos i comencem a preparar-nos el nostre propi camí, el

anem a fora puguem tornar i importar

que cadascú esculli, i no el que les cir-

coneixement, evidentment. La visió in-

cumstàncies ens marquin. @

ternacional hi hauria de ser ara i sempre, no només en temps de crisi.

idea que obtenir una feina, la que sigui,

Per altra banda, l’ambient de pessimis-

és l’objectiu final d’una carrera pro-

me que es respira actualment fa que

fessional, i no el que realment hauria

alguns joves se sentin pressionats a

de ser: un camí a recórrer per tal que

acceptar la primera oferta que els ar-

cadascú pugui arribar a dedicar-se al

riba, o a no deixar la feina que tinguin

que realment li apassiona. Tant al món

per poc que els agradi. Aquest immo-

acadèmic com a les empreses es té la

bilisme contribueix a interioritzar la

idea que a les entrevistes de feina són

Laura Dubreuil Vall Col·legiada núm. 1.887

37

v i ncl es

Claves de la reforma laboral 2012 ETT’s y formación del trabajador 1. Se regulan las empresas de trabajo temporal (ETT’s) como agencias de colocación, asumiendo funciones que con anterioridad sólo tenían los Servicios Públicos de Empleo.

2. Se regula la formación del trabajador de manera más exhaustiva, como un derecho individual, reconociéndose a los trabajadores un permiso retribuido con fines formativos.

Contratos de formacion y aprendizaje 1. Duración mínima 1 año y máxima 3 (antes 2).

2. Posibilidad de que la formación teórica se desarrolle en la misma empresa caso de existir personal e instalaciones adecuadas.

3. Ampliación de la edad máxima para su formalización hasta los 30 años (antes 25). Dicha ampliación se mantendrá mientras la tasa de desempleo se mantenga encima del 15%.

4. Se prevé la reducción de la cuota

el domicilio del trabajador o en el

El presente artículo sintetiza las principales modificaciones operadas por la reciente reforma laboral. No es un análisis exhaustivo, por lo que quedan fuera muchas reformas de tipo procesal, fiscal y administrativo. Sólo trata de plasmar, de forma sucinta, aquellas novedades que han generado mayor impacto. Por lo demás, para su elaboración he preferido ceñirme al orden de las reformas seguido en el propio texto de la ley.

de cotización de empresa y elimi-

lugar libremente elegido por éste, equiparándolo al de los trabajadores que desarrollan su trabajo de manera presencial en el centro de trabajo de la empresa.

Nuevo contrato indefinido de apoyo a los emprendedores Las empresas que tengan menos de 50 trabajadores podrán formalizar estos nuevos contratos indefinidos en las siguientes condiciones: 1. Jornada completa y mantenerse, al menos, durante tres años.

2. La duración del período de prueba será de un año.

3. El trabajador contratado bajo esta modalidad que hubiera percibido, a fecha de celebración del contrato, prestaciones por desempleo de nivel contributivo durante, al menos, tres meses, podrá voluntariamente compatibilizar cada mes, junto con el salario, el 25% de la cuantía de la prestación que tuviera reconocida y que estuviera pendiente de percibir.

4. Se prevén bonificaciones en las

nación de la cuota cotización a la

cuotas de la Seguridad Social y

Seguridad Social del trabajador.

Contratos a tiempo parcial y a distancia 1. Se fomenta el contrato a tiempo parcial, admitiendo en los mismos

deducciones del impuesto de Sociedades e IRPF para las empresas que realicen este tipo de contrato, siempre que cumplan las condiciones legales.

la realización de horas extraordinarias, e incluyendo dichas horas en la base de cotización por contingencias comunes.

38

Bonificacion de cuotas para la transformación de contratos Las empresas de menos de 50 traba-

2. Se regula el teletrabajo o trabajo a

jadores podrán acogerse a bonifica-

distancia, es decir, el que se desa-

ciones de las cuotas de seguridad so-

rrolla de manera preponderante en

cial si transforman en indefinidos los

contratos en prácticas, de relevo y de

el embarazo y la lactancia,… Tampo-

sustitución por anticipación de la edad

co se computarán las ausencias que obedezcan a un tratamiento médico

de jubilación.

de cáncer enfermedad grave.

Convenios colectivos

La indemnización en caso de despi-

1. En materia de negociación colecti-

do objetivo, sigue siendo de 20 días

va se prevé la posibilidad de des-

por año de servicio, con un tope de 12

cuelgue respecto del convenio co-

mensualidades y se reduce el tiempo

lectivo en vigor, y se da prioridad

de preaviso que debe conceder el em-

al convenio colectivode empresa

pleador de 30 días a 15.

frente al vigente.

Despidos improcedentes e indemnizaciones

2. Cuando concurran causas económicas, técnicas, organizativas o de producción, podrá dejar de aplicarse el convenio colectivo en relación a los salarios, jornada, horario, turnos, sistema de trabajo, movilidad funcional... la falta de acuerdo sobre el descuelgue y la no solución del conflicto por otras vías autónomas, permitirá a las partes someterse a un arbitraje canalizado a través de la Comisión Consultiva, con presencia de empresa, sindicatos y administración.

Expedientes de regulación de empleo 1. Simplificación de la tramitación de expedientes de regulación de empleo, que ya no requieren autorización administrativa, sino comunicación a la administración.

2. Las empresas que realicen despi-

Modificación sustancial de condiciones de trabajo Si la modificación sustancial afecta a la jornada, distribución del tiempo u horario, turnos, salario y/o funciones del trabajador, el que resultase perjudicado

1. Se elimina la indemnización de 45 días por año trabajado con el tope de 42 mensualidades. Ésta pasa a ser, con carácter general de 33 días por año con un tope de 24 mensualidades.

por la modificación sustancial continúa

2. La nueva cuantía indemnizatoria

teniendo derecho a rescindir su con-

se aplicará a los contratos de tra-

trato y percibir una indemnización de

bajo que se concierten a partir del

20 días de salario por año de servicio,

12.02.2012. Por lo que respecta a

prorrateándose por meses los períodos

los contratos vigentes con anterio-

inferiores a un año y con un máximo de

ridad, en caso de despido la indem-

nueve meses.

nización se calculará mediante doble cálculo proporcional al tiempo

Despidos objetivos El contrato podrá extinguirse por las mismas causas anteriores (ineptitud, falta de adaptación..) lo más relevante es que en el caso de que el despi-

anterior a esa fecha en base a 45 días por año y el tiempo posterior a razón de 33 días por año, conservando en este caso, el tope de las 42 mensualidades.

do sea por la concurrencia de causas

3. Desaparecen los salarios de trami-

económicas, se entiende que con-

tación que solo se mantienen para determinados casos (el despido im-

dos colectivos y tengan beneficios

curren por la existencia de pérdidas

y/o tengan más de 100 trabajadores

actuales o previstas, o la disminución

procedente de representante legal o

deberán realizar una aportación al

persistente de su nivel de ingresos. En

sindical, el despido declarado nulo,

Tesoro Público respecto a los traba-

todo caso, si durante tres trimestres

y en los despidos improcedentes en

consecutivos el nivel de ingresos es

los que la empresa opte por la read-

inferior al registrado en el mismo tri-

misión del trabajador). @

jadores de más de cincuenta años.

Suspensión del contrato y reducción de jornada laboral

mestre del año anterior.

También es destacable la regulación

La nueva normativa permite a las em-

del absentismo que se concreta por

presas, por causas económicas, técni-

faltas de asistencia al trabajo, aun

cas, organizativas o de producción, y

justificadas pero intermitentes, que al-

tras la pertinente tramitación, modi-

cancen el 5 % de las jornadas hábiles

ficar las condiciones de trabajo, sus-

en los doce meses anteriores. No se

pendiendo el contrato o reduciendo la

computarán, entre otras el accidente

jornada laboral.

de trabajo, maternidad, riesgo durante

Mª Mercedes Galiana Abogado (Filab)

39

gegants

ca li doscopi

Terra de

Parcs nacionals de sequoies dels Estats Units Al sud de la Sierra Nevada de Califòrnia, Estats Units, trobem els parcs nacionals de sequoies (el Sequoia National Park i el Kings Canyon National Park), d’una extensió de 1.635 km2. Uns boscos impressionants on hi ha l'arbre més gran del món, el General Sherman Tree, una sequoia de 84 metres, equivalents a més de mitja alçada de la Torre Agbar de Barcelona, i un diàmetre d'11 metres, més o menys l'amplada de la calçada d'un carrer de l'Eixample barceloní.

A

mig camí entre Las Ve-

on creix una vegetació de volum desco-

gas i Sant Francisco es

munal. Són les sequoies, els arbres

troben dos tipus de pai-

més grans del món. No cal dir, que és

satges totalment opo-

un camí on val la pena endinsar-se per

sats. Un contrast realment sorprenent:

descobrir una terra de frondosos i es-

desert i boscos. Sortint del gran para-

pectaculars boscos poblada de ge-

dís del joc i conduint per l'Interstate

gants. Veiem-ho.

Highway 15, direcció a Los Angeles, trobem el desviament cap a dos grans

Al sud de la Sierra Nevada californiana

parcs nacionals (el Sequoia National

s’hi despleguen dos territoris que con-

Park i el Kings Canyon National Park),

centren una enorme extensió d’autèn-

el ‘Bosc dels Ewocs’ de la saga de La

tics fenomens naturals: el Sequoia Na-

Guerra de les Galàxies.

R Rètol d’accés al Sequoia National Park.

tional Park i el Kings Canyon National Park, on s’aixequen les sequoies més

A mesura que un s'endinsa en aquest

immenses. I no només aquí, al nord, al

bosc espectacular, les tonalitats rogen-

conegut Parc Nacional de Yosemite, hi

ques van omplint l'ambient. El peculiar

ha el Mariposa Grove, que concentra al

color vermellós de l'escorça es deu a la

voltant de 500 sequoies adultes.

gran quantitat de tanins que l’impregna, que l’ajuda a repel·lir la majoria d’in-

R Mapa dels Parcs Nacionals nord-americans de sequoies gegants.

40

Tots aquests enormes espais natu-

sectes. Així doncs, aquesta seductora

rals plasmen la grandesa, la bellesa i

i misteriosa pigmentació no és altra

la gran diversitat de naturalesa que hi

cosa que una autoprotecció que allar-

habita, on les carreteres amb revolts

ga la seva vida per així continuar crei-

queden sepultades per la majestuo-

xent cap a les altures. Ningú s’adona

sitat de la vegetació. El verd, el color

de l'espectacularitat d'aquests arbres

dominant, fa ressaltar el vermell de les

fins que es col·loca just al costat. Són

sequoies, una característica que les fa

tots tan grans i impressionants, que la

encara més especials. Tan i tan particu-

seva enormitat passa desapercebuda a

lars, que semblen màgiques. Com si es

simple vista. I és que és realment difícil

tractés d’una aparició extreta de la pel·

d’apreciar la grandària que tenen, quan

lícula de El Senyor dels Anells, tenint

tots els arbres del costat són iguals o

en compte que, fins i tot, han inspirat

encara més gegants.

Es mengen la part tendra i deixen de banda les llavors. Si es donen unes condicions

climàtiques

adequades,

acabaran germinant i convertint-se en possibles titans, sequoies que superen els 100 metres d'alçada.

El foc també hi juga un paper vital.

Com que tenen una escorça que les protegeix, l’escalfor fa obrir les pinyes i escampa així les seves llavors. Però, el seu pitjor enemic són ells mateixos.

Les seves grans arrels superficials, soR Les dues sequoies més grans: el General Sherman Tree i el General Grant Tree. Al seu costat, passo gairebé desapercebuda.

vint, no poden mantenir drets aquests arbres de gran pes quan són exposats a grans ventades, nevades o per la prò-

Mentre es passeja per aquests parat-

Nacionals. Com a peculiaritat, resulta

ges regna un silenci absolut. Des de la

que els americans posen noms de per-

seva base no se sent el vent fent mou-

sonatges històrics a totes elles.

re les seves branques i fulles. És tan

pia erosió del terreny.

L'arbre de Nadal de la nació americana

impressionant que quedes atrapat en

El segle passat, va iniciar-se una tala

El General Gran Tree, de 81,5 metres

la seva captivadora bellesa. I quan et

massiva d’aquesta espècie d’escorça

d'altura, un diàmetre de 8,8 metres i

penses que ja les has vist totes, d'entre

fibrosa, que pot fer més de 60 cm de

1.650 anys d'edat aproximadament, és

les immenses soques apareix el Gene-

gruix a la base del tronc, amb finalitats

una sequoia molt especial pels ameri-

ral Sherman Tree, de 2.200 anys apro-

comercials, avui ja aturada. I és que

cans. Ostenta tres honors molt especi-

ximadament, el pare de totes elles. El

la seva fusta és de tan bona qualitat i

als: el primer, ser el segon arbre més

seu tronc és tan gran que els braços

resistent que durant molts anys es va

gran del món; el segon, assumir el

estirats de disset persones amb prou

utilitzar per a mobiliari de jardineria,

paper de monument als soldats esta-

feines podrien envoltar-lo. La sensació

tanques i manufactura de llapis. Afor-

tunidencs caiguts en la Guerra de Se-

de ser insignificant t'envaeix a mesura

tunadament, avui estan protegides.

cessió; i el tercer, ser el símbol d'arbre

que t'acostes a ell.

nadalenc de tota la Nació. Una icona Com que és del tot impossible que les

per uns, un mite per altres.

En el Kings Canyon National Park, ha-

sequoies gegants deixin algú indiferent,

bita el General Grant Tree, el segon

convé recomanar a tothom desviar-se

Des de l'any 1925, es celebra cada

exemplar més gran del món, conside-

de les carreteres principals i incorporar

migdia del dia de Nadal una cerimònia

rat l'arbre de Nadal de la Nació ame-

aquesta visita a la ruta planificada per

davant del General Grant Tree i el 28

ricana. La gran majoria de sequoies

descobrir un món que sembla extret

d'abril de 1926, el van designar el Ge-

gegants es troben en aquests Parcs

d'una pel·lícula de fantasia, una expe-

neral Grant Christmas Tree de la Nació

riència de contacte amb la naturalesa

dels Estats Units. Un arbre que expres-

única i inoblidable.

sa el sentiment que uneix a tots els americans any rere any, l'esperit d'Es-

La vida de les sequoies

tats Units el dia 25 de desembre. @

La longevitat d'aquests grans arbres es deu a la capacitat que tenen de protegir-se d'insectes, animals o el mateix foc. A la vegada, són elements que ajuden al naixement de més sequoies.

L'esquirol n’és el millor amic, ja que reR Les sequoies, a part de ser els arbres més voluminosos, també són dels més alts.

cull les pinyes i les enterra com a provisions per passar els gèlids hiverns.

Laura Canal Soria Historiadora i periodista

41

ca li doscopi

Suggeriments TecnoRevolució Del 27 d’abril de 2012 al 6 de maig de 2013 (CosmoCaixa Barcelona - c/. d'Isaac Newton, 26) http://obrasocial.lacaixa.es/ nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/ tecnorevolucion_ca.html

Bar à Vins Fàbrica Moritz Barcelona - Ronda de Sant Antoni, 39-41 (Obert de 12 del migdia a 1 de la matinada, cada dia de l’any).

Les interconnexions que hi ha entre elles canvien el món que ens envolta i provoquen una autèntica revolució en camps tan diferents com els de la construcció, el transport, l'agricultura, la medicina, l'educació o l'art.

Contempla cinc àmbits: el plafó d'ulls

Les aportacions de la ciència i la

robotitzats que dona la benvinguda

tecnologia al progrés i al desenvo-

a l’exposició; l'evolució tecnològica,

lupament social són innombrables.

resumida en quatre estadis (l’era

En l'última dècada, aquests avenços

pretecnològica, l'eina, la màquina i

s'han multiplicat exponencialment i

l'autòmat); la convergència tecnològi-

això, segons la Comissió Europea, es

ca; les aplicacions tecnològiques; i el

El Bar à Vins de la Fàbrica Moritz ofe-

deu principalment a ‘la convergència

futur és ara. @

reix copes de vi de tanta qualitat com

tecnològica’. El CosmoCaixa Barcelo-

es vulgui i a un preu assequible. Es

na hi centra l’atenció amb l’exposició

paga pel que es beu i es pot escollir

interactiva ‘Tecnorevolució’, de divul-

entre demanar-ne un tast d'1 cl, un

gació de les tecnologies convergents:

de 2 cl, mitja copa de 5 cl, una copa

les TIC, la nanotecnologia, la biotec-

de 10 cl, un porronet de 30 cl o bé

nologia i les ciències cognitives. La in-

l'ampolla sencera. Això és possible

terrelació d'aquestes quatre tecnolo-

gràcies a un sistema de dosificació

gies s’ha anat estrenyent al llarg dels

que ha inventat Moritz i que permet

últims anys, fins al punt que ara ma-

conservar una ampolla oberta durant

teix ja és gairebé impensable que es

més temps. Concretament, els engi-

desenvolupin cadascuna per separat.

nyers de Moritz han patentat uns tiradors que es col·loquen a les ampolles, les mantenen totalment estanques i hi injecten gas argó a molt baixa pressió a través d'un sistema de micro-vàlvu-

Living Labs Global Awards 2013 - Cities Pilot the Future www.llga.org

les que també s'utilitza en la indústria

Living Labs Global (http://www.llga.

aeronàutica. Aquest sistema permet

org/) ha convocat els premis inter-

obrir una ampolla sense haver de patir

nacionals LLGA2013 (‘Living Labs

perquè no es faci malbé en cas que

Global Awards 2013 - Cities Pilot the

el vi no s'acabi. Això fa que el Bar à

Future’), un concurs global obert a

Vins pugui oferir copes a preus més

empreses de tot el món, disposades

assequibles i incloure vins que difí-

a encarar els reptes que, en l’edició

cilment es poden assaborir en altres

2013, plantegen 21 ciutats, de les

establiments. Per exemple, podem

quals quatre són catalanes: Barcelo-

demanar una copa d'Único02 de la

na, l’Hospitalet de Llobregat, Terras-

bodega Vega Sicília per 32 euros o de

sa i Sant Cugat del Vallés. Cadascun

Mouton Rothschild per 95 euros. No

dels reptes defineix un escenari con-

cal dir que si ens conformem amb un

cret amb unes necessitats particulars

tast d’1 cl, els preus no superen els 10

que cal afrontar de manera innovado-

euros en ambdós casos. @

ra per trobar les solucions més adi-

42

ents. La presentació de propostes es pot fer fins el 31 de gener de 2013.

Les empreses guanyadores es faran públiques amb un acte oficial previst per al mes de maig a San Francisco (EUA). Les empreses guardonades tindran l’oportunitat d'implementar una prova pilot de la seva solució utilitzant com a laboratori urbà la ciutat que l’ha escollit. @

tr i buna

Units i cap endavant!

stem a les portes de

Ara bé, enfront d’aquesta realitat, hi

canvis importants tant

ha unes quantes coses que sempre

en la concepció que la

caracteritzaran als enginyers i engi-

Joan Solé

societat té dels engi-

nyeres, més enllà de les tecnologies,

Degà del CETC i president de l'ACET

nyers, com del contrac-

com ara el nostre mètode, la nostra

te que tenim amb ella. El model que

ciència i matemàtiques i els nostres

ens arriba d’Europa (aplicat a l’Estat

objectius, abans d’empresa i ara de

espanyol amb el model universitari de

societat (perquè els enginyers i engi-

Bolonya, la llei Òmnibus i la nova llei

nyeres del segle XXI no només hem

d’exercici professional), té aspectes

de conciliar eficiències i rendiments

positius i negatius, com qualsevol al-

amb costos, sinó que hem de buscar

tre. Al marge de l’opinió personal de

la sostenibilitat en el pla mediambien-

tots i cadascun de nosaltres sobre

tal, econòmic i social).

En aquesta línia, la 18a edició de La

que significa, i ens hem de preparar

Aquestes conviccions són les que

2013, fa un pas més per aglutinar tots

per afrontar-lo com més aviat millor.

mouen al nostre Col·legi i a la nostra

els professionals del sector TIC de

Nit que celebrarem el 18 de febrer de

això, hem d’entendre el fet i el canvi

Associació. Pas a pas, fita a fita, amb

Catalunya, i en aquest sentit passa a

l’objectiu que l’enginyer de telecomu-

ser La Nit de les Telecomunicacions i

unes especialitats molt definides, el

nicació participi en aquesta evolució

la Informàtica.

seu enfocament i les seves titulacions

i pugui beneficiar-se dels avantatges

Per bé que l’enginyeria té actualment

estan canviant d’acord amb l’evolució

que comporta, tenim projectes de col· Tots aquests projectes s’integren en

vertiginosa de la tecnologia, la pluri-

laboració amb les institucions que re-

les nostres activitats diàries orienta-

disciplinarietat dels projectes que por-

presenten les altres branques de l’en-

des a potenciar el networking entre

tem a terme i les disciplines, respon-

ginyeria, com per exemple l’Agencia

els nostres professionals, fer col·

sabilitats i coneixements que adquirim

de la Qualificació del Professional de

lectiu i treballar en benefici dels en-

com a enginyers amb la pràctica de la

l’Enginyeria (AQPE), el Fons Enginyers

ginyers i enginyeres de telecomunica-

nostra professió.

i programes de formació i de serveis.

ció de Catalunya. @

43

nit

telecomunicacions tecnologies informació

Obertes les inscripcions fins el 8 de febrer

INSCRIPCIONS

Un repte.

Una solució.

«El punt de partida de les activitats del sector a Barcelona»

18 de Febrer 2013 Hotel Hesperia Tower Barcelona Avda. Mare de Déu de Bellvitge, 3 08907 Barcelona