Revista Telecos 61 by Telecos.cat

61 JULIOL 2014

Xavier Trias: ″Barcelona, un ecosistema innovador″

Bill Gates: ″Technology against corruption″

Jordi Puigneró: ″Les dades són el petroli del segle XXI″

Vint Cerf: ″El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa al transport″

Apostem per un model de proximitat amb el nomenament de vuit delegats territorials __ 4

Gran èxit de la 19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica __ 8

Constel·lacions de nano-satèl·lits basades en telèfons mòbils __ 22

SU M A R I

Any 20

Número 61

7/2014

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

EDITA: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1 08002 Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat President de Telecos.cat: Joan Solé DIRECCIÓ EDITORIAL: Salvador Ramon

Pàg.

SUMARI

Els enginyers caminem tots junts!

4 6 8 12 14

Telecos.cat: model de proximitat L’accés a la banda ampla afavoreix el desenvolupament sostenible ‘La Nit’ ret homenatge als creadors d’Internet Una llei molt ‘general’ Impulsem un manifest per reclamar l’equiparació immediata dels titulats en Enginyeria al nivell de Màster Universitari II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació La III Taula de la professió reivindica el valor de la feina de l’Enginyer de Telecomunicació Liderem la Taula consultiva de les Infraestructures de Telecomunicació en les Edificacions Dones TIC: posem en valor el talent femení Aliança estratègica amb el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Èxit de la V Cursa Intercol·legial I a més a més...

EDITORIAL DESTACATS

14 15

COMUNICACIÓ I PUBLICITAT: Sònia Maza comunicacio@telecos.cat

COORDINACIÓ: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat

16 17 17 17

DISSENY I MAQUETACIÓ: www.guillermobejarano.com FOTOGRAFIA: Diego Muñoz, Lourdes Segade, Generalitat de Catalunya, Flickr COL·LABORACIONS: Eduard Alarcon Sergi Arias Antoni Barniol Ismael Bataller Elisenda Bou Guillermo Canal Ernest Companys Marc Gálvez Bill Gates Marc Martin Sònia Maza Fernando Navarro Macarena Palau Josep Puy Ana Belén de Sousa Xavier Trias Andreu Veà FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: Artes Graficas Jurado, SL. DIPÒSIT LEGAL: B-17.897-99 L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

ENTREVISTA 18

Vint Cerf, cap evangelitzador d’Internet a Google: ”El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa al transport"

Constel·lacions de nano-satèl·lits basades en telèfons mòbils

24 26 28

Robòtica educativa ‘Mobile Journalism’ (MoJo) La mobilitat elèctrica fa camí cap a la ‘smart city’

30 30 30 31 31

Una borsa de treball millorada amb el doble d’ofertes i nous serveis Nous descomptes exclusius Sortejos i promocions Fòrum Telecos.cat: nou punt de trobada dels ‘telecos’ a la xarxa T’oferim dos mesos de subscripció gratuïta al diari ARA

33 34 36 38 40 41

Technology against corruption, per Bill Gates Andreu Veà: “La VoIP portarà Internet a 5.000 milions de nous usuaris” Jordi Puigneró: “Les dades són el petroli del segle XXI” Víctor Bautista: “S’està treballant per incloure SocialDiabetes en el sistema sanitari” Femindústria premia el talent emprenedor Èxit clamorós de la Telecogreca 2014

TECNOLOGIA MIRADOR

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

VINCLES

‘INTERNOS’ 42 43 44 45

Grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicació Grup de treball de Seguretat de la Informació Perseverar i reinventar-se per fer el salt internacional 20 anys de telepresència i molts més per davant

Publicacions i suggeriments

Un ecosistema innovador, per Xavier Trias

CALIDOSCOPI TRIBUNA

EDI TOR I A L

Els enginyers caminem tots junts! Davant les adversitats apareix la solidaritat que uneix els col·lectius i nosaltres també ho hem fet, i amb nota! Un exemple real de què allò que preval és la voluntat i no les imposicions administratives. Després de mig any sense col·legi, veiem com el col·lectiu s’ha recuperat amb força d’aquest fet. Com bé sabeu, la voluntat presa de forma democràtica pels enginyers de telecomunicació de voler tenir un col·legi propi va ser esclafada. Nosaltres, els enginyers de telecomunicació, hem fet de conillets d’índies d’un procés de segregació que ha acabat com tothom sap. Un gran “oído cocina” per a qui ho vulgui estudiar en profunditat. Tot i així, el nostre entorn (empreses, administració, conjunt dels altres col·legis i ciutadania) ha acceptat amb total normalitat la representativitat de la nostra Associació. Avui ja és un fet que estem en tots els fòrums catalans on cal representar i defensar els “telecos”. A més, estem creixent i anem guanyant posicionament davant la societat com a col·lectiu de referència i pal de paller dels enginyers de telecomunicació del nostre país. Ara toca afrontar nous reptes. Els nous plans d’estudis només parlen de graus i màsters, i la transversalitat dels enginyers de telecomunicació ens obliga a modificar els nostres estatuts i a buscar aliances amb col·lectius propers per compartir i col·laborar, fent el camí més àgil. En aquesta línia, ja estem treballant en fets tangibles, principalment amb els enginyers informàtics i també amb els industrials. Un altre espai de trobada és l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), on pràcticament hi som tots els col·lectius de l’enginyeria de Catalunya. I és que cada dia més els enginyers de telecomunicació treballem en camps professionals més diversos. Una bona formació bàsica, uns molt bons coneixements en enginyeria, electrònica, física, matemàtiques i informàtica -entre d’altres-, combinats amb un esperit de sacrifici i d’autoaprenentatge, forjats al llarg d’uns estudis de nivell, fan dels enginyers de telecomunicació un instrument capaç, versàtil i indispensable en la societat del Segle XXI. I és precisament per això que des de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació seguim treballant amb la mateixa il·lusió i força amb què vam néixer fa més de 20 anys. Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació Telecos.cat

DESTAC ATS

Telecos.cat: model de proximitat Vuit delegats territorials ja treballen per apropar i descentralitzar l’activitat i els serveis de l’Associació arreu del país Amb una trajectòria iniciada l’any 1992, els enginyers de telecomunicació de Catalunya estem plenament identificats amb la marca Telecos.cat. Podem afirmar que l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació és sense dubte l’entitat de referència per als professionals d’arreu del nostre país. Una de les nostres inquietuds ha estat sempre la de voler apropar-nos al territori. Per això -tal i com ja us avançàvem al darrer número de la revista- estem treballant per reforçar la nostra aposta per un veritable model de proximitat, que acosti els serveis que oferim a tots els indrets on hi hagi membres del nostre col·lectiu, traslladant i descentralitzant totes les accions que estem duent a terme arreu del país. Amb aquest objectiu, hem dividit el mapa de Catalunya en vuit àrees (Barcelona Nord, Barcelona Sud, Girona, Catalunya Central, Lleida, Lleida-Pirineus, Terres de l’Ebre i Priorat, i Tarragona) on vuit delegats territorials (tots els detalls al mapa adjunt) actuen com a representants i referents de proximitat del col·lectiu. Aquesta estratègia tindrà una segona fase a nivell internacional, que de fet ja hem encetat amb el nomenament de Joan Mir com a UK Chapter i establint contactes amb membres del col·lectiu que ja treballen al Benelux, els Estats Units i Qatar. La idea és que aquests delegats actuïn com a motors de dinamització del col· lectiu, impulsant iniciatives que serveixin, tant per estrènyer vincles amb les diferents empreses i institucions de cada territori, com per aportar solucions i donar a conèixer els nostres professionals. També lideraran accions per treballar temes d’interès específic de cada zona relacionats amb les Telecomunicacions i les TIC, amb una sèrie d’accions anuals que en definitiva el que busquen és:

LLEIDA - PIRINEUS Josep A. Troguet lleidapirineus@telecos.cat

LLEIDA Daniel Tarragó lleida@telecos.cat

TERRES DE L’EBRE I PRIORAT Enric Grosche ebrepriorat@telecos.cat

• Millorar la comunicació en fer més pròximes les accions que des de la seu del col·lectiu es duen a terme a cada àrea, apropant els diferents serveis, jornades, formació i les relacions institucionals. • Activar i fomentar la pertinença de tots els enginyers de telecomunicació del país a l’Associació, oferint-los sessions informatives i d’orientació amb l’objectiu que coneguin i valorin incorporar-se al que és el seu col·lectiu de referència.

CATALUNYA CENTRAL Jaume Codina catalunyacentral@telecos.cat

GIRONA Miquel Àngel Lleixà girona@telecos.cat

BARCELONA NORD Raimon Balart barcelonanord@telecos.cat

• Ser més propers amb una participació més amplia als grups de treball, comptant amb dinàmiques d’índole netament participativa per debatre qüestions com les estratègies necessàries per apropar-nos a les empreses i institucions de cada territori, així com proposar solucions a problemàtiques més locals en temes relacionats amb el nostre sector. Aportem així el nostre posicionament, tot generant opinió qualificada. • Enriquir el col·lectiu en disposar d’un millor coneixement de les diferents problemàtiques territorials i també pel fet d’intercanviar experiències desenvolupades per les diferents xarxes territorials. També ha de servir per prendre el pols a la constant expansió territorial del nostre projecte. • Escoltar els sectors més petits i més locals, per poder oferir els valors dels nostres membres tot donant-los a conèixer i aportant les solucions que puguin necessitar. Des de la Junta de Telecos.cat volem agrair molt sincerament la tasca que ja estan realitzant aquests delegats territorials, apropant la realitat del sector i representant el nostre col·lectiu arreu, alhora que encoratgem els associats de cada zona a posar-se en contacte amb ells i generar iniciatives. @

BARCELONA SUD Josep Ma. Colomé barcelonasud@telecos.cat

TARRAGONA Alfons Bataller tarragona@telecos.cat

Albert Alcarraz Secretari de Telecos.cat Associat núm. 309

DESTAC ATS

L’accés a la banda ampla afavoreix el desenvolupament sostenible Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació “Les xarxes TIC de banda ampla són un element impulsor de gran potencial dels tres pilars del desenvolupament sostenible: creixement econòmic, integració social i equilibri mediambiental”. Eren les paraules del secretari general de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), Hamadoun I. Touré, resumint la importància de dedicar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació 2014, a la ‘Banda ampla per al desenvolupament sostenible’. Ho feia en un missatge de vídeo adreçat als assistents a aquesta celebració, organitzada el passat dia 16 de maig per Telecos.cat i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), al Mobile World Centre de Barcelona. Un acte que, per primera vegada, estava emmarcat dins el programa de la ITU per commemorar l’efemèride. L’aniversari de la creació de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), el 17 de maig de 1865, s’ha convertit en el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, una efèmeride anual que enguany es va dedicar a la ‘Banda ampla per al desenvolupament sostenible’. El nostre col·lectiu, representat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), ho va celebrar per primer cop de manera conjunta amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) al Mobile World Centre de Barcelona, amb una taula rodona de debat sobre aquest tema. Per introduir-lo, el secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, es va adreçar als assistents en un missatge de vídeo, en què va assenyalar que “les xarxes TIC de banda ampla són un element impulsor de gran potencial dels tres pilars del desenvolupament sostenible: creixement econòmic, integració social i equilibri mediambiental”. En aquest sentit, va qualificar les TIC de “vehicle efectiu per a la prestació de serveis de salut, educació, gobernança i intercanvis comercials, amb l’objectiu d’assolir un creixement socioeconòmic sostenible”. Per tot plegat, va subratllar que “la ITU s’ha compromès a aconseguir l’accés universal a la connectivitat

R Taula de ponents. De dreta a esquerra: Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat; Òscar Pallarols, de la Fundació Mobile World Capital; i el moderador Albert Cuesta.

de banda ampla i a promoure la voluntat política necessària per arribar a aquest objectiu”. Va acabar la seva intervenció invitant a governs, empreses, institucions acadèmiques i experts tècnics “a determinar quines són les pitjors llacunes en el camp de la recerca i el desenvolupament, les infraestructures, i l’elaboració de paquets d’aplicacions i serveis de banda ampla; a definir prioritats polítiques per a la intervenció en els àmbits d’atribució de l’espectre de radiofreqüències per a la banda ampla, les obligacions d’accés universal i els mecanismes de finançament originals; i a buscar solucions tecnològiques innovadores, en particular en tot allò que fa referència a l’extensió de l’ac-

cés a la banda ampla a les zones rurals i als països menys desenvolupats”. El secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, va intervenir després de la doble benvinguda als assistents, per part d’Antoni Brey, vocal de la Junta de Telecos.cat, i de Jordi Iparraguirre, vicedegà del COEINF. Fet aquest preàmbul, va començar la taula rodona moderada per l’analista de tecnologia i col·laborador del diari ARA, Albert Cuesta, que va comptar amb la participació com a ponents d’Òscar Pallarols, en representació de la Fundació Mobile World Capital, Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, i Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona.

R Instant de la celebració, amb la taula de ponents al fons, seguida amb atenció per gairebé un centenar d’assistents.

Dret d’accés universal Respecte al dret d’accés universal, Puigneró va posar l’accent en la igualtat d’oportunitats arreu del territori. “És cert que quan les operadores surten de l’àrea de Barcelona no els acaben de sortir els números. Per això cal que des de l’àmbit públic també siguem actors. De la mateixa manera que ningú no qüestiona que els Ajuntaments destinin un 0,7% del seu pressupost a la cooperació, tampoc no ens hauria de semblar estrany que destinin una partida fixa del pressupost a inversions TIC”. En referència a l’impacte econòmic de la banda ampla, Pallarols va afirmar: “És bàsic generar demanda. Un bon exemple el tenim a l’Ajuntament de Barcelona, on per tots els processos de relació amb el ciutadà que endega s’han habilitat canals digitals”.

Ho farà en els propers 10 anys i això vol dir dades. Qualsevol mobiliari urbà tindrà una IP i per tant serà hackejable. Necessitarem ciberseguretat. Però això ho hem de veure com una oportunitat”. El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, va ser l’encarregat de cloure l’acte. Durant la seva intervenció, va emfatitzar la revolució tecnològica que representen les telecomunicacions, incidint en la paraula revolució: “Una revolució genera expectatives, incertesa i també damnificats. Això ho hem de tenir molt present des dels poders públics. No hi ha revolució tecnològica sense una dotació adequada d’infraestructures i estem en un sector que evoluciona tan ràpidament que és bàsic donar-hi resposta amb la velocitat adequada”.

Durant el seu discurs, Torres també va al·ludir a l’accessibilitat assequible: “No podem deixar fora del camp de joc persones que per la seva edat o formació no puguin adaptar-se a aquesta revolució”, va dir; i a la necessitat de joc net: “Les regles de joc no són sovint equitatives. No pot ser, per exemple, que empreses que operen en el camp de la indústria química estiguin sotmeses a una tributació de la que s’escapen les empreses que operen en el camp de les xarxes. La indefinició de la localització d’aquestes activitats dificulta posar-hi solució, però ho hem de fer”. El secretari d’Empresa i Competitivitat va acabar la seva intervenció amb un consell: “Massa sovint ens emborratxem amb la novetat i no valorem prou bé els efectes que aquesta pugui tenir. No sempre tot allò que es pot fer tecnològicament és convenient socialment que és faci”. @ R El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat,

Pel que fa a la ciberseguretat, segons Ferrer aviat serà més que necessària: “En els últims 15 anys Internet ens ha canviat la vida. També ha canviat la manera com es gestionen les empreses. Però el que no ha canviat encara és el model de funcionament de les ciutats.

R Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, en el moment de retre homenatge al CTTI, en el seu 30è aniversari, acompanyats de Jordi Escalé (director gerent del Centre), Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics).

Reconeixement especial al CTTI en el 30è aniversari Un cop acabada la taula rodona, Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, van atorgar un reconeixement especial al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), pels seus 30 anys d’història al servei del país, resumits en una contribució excepcional al desenvolupament tecnològic, econòmic i social de Catalunya. Joan Solé i Mingo Olmos van explicar que amb aquest petit homenatge, els enginyers de Telecomunicació i d’Informàtica del país també volen “reconèixer la feina de totes aquelles persones que van veure, ara fa trenta anys, l’oportunitat i la necessitat de fer de les TIC un dels motors de progrés del nostre país, i que van saber superar tots els entrebancs tècnics, polítics i burocràtics, aportant el seu coneixement i la seva capacitat”. A continuació, i davant de gairebé un centenar de persones vinculades al sector, Jordi Escalé (director gerent del CTTI), Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics) van agrair aquest reconeixement, alhora que van fer memòria de les tres dècades de trajectòria del Centre. @

Pere Torres, en l’instant de cloure l’acte.

DESTAC ATS

‘La Nit’ ret homenatge als creadors d’Internet Premis Salvà i Campillo, Alain Touring i Premi d’Honor La darrera edició de la festa per excel·lència de les TIC a Catalunya, la 19ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, va revalidar l’honor de ser l’esdeveniment anual de referència del sector al nostre país assolint un gran èxit de convocatòria, amb prop de 900 assistents en una cerimònia que va estar presidida per Artur Mas. Professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica van gaudir d’una vetllada que va servir per retre homenatge als creadors d’Internet –amb la conferència inaugural del Dr. Andreu Veà- i que va emmarcar la gala d’entrega dels Premis Salvà i Campillo, Alain Touring i del Premi d’Honor de la Nit. Organitzada de manera conjunta per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), i encapçalada pel president de la Generalitat, Artur Mas, la 19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica es va celebrar el passat dia 20 de febrer al Palau de Congressos de Catalunya en un ambient de cert triomfalisme, derivat en bona part de la gran capacitat de convocatòria, demostrada amb la participació de gairebé un miler d’assistents. El punt d’arrancada de la celebració – presentada i conduïda pel periodista Xavier Graset, i puntejada musicalment per l’actuació en directe de la V Big Band de Vilanova i la Geltrú–, van posar-lo Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF. L’un i l’altre van pujar junts a l’escenari de l’Auditori del Palau, des d’on van expressar la

R Tots els guardonats amb els representants d’entitats i institucions.

voluntat de ‘telecos’ i informàtics de contribuir al desenvolupament econòmic del país, participant del canvi social i “no quedant-se en un paper de mers proveïdors de tecnologia”.

R Els prop de 900 assistents van certificar l’èxit inapel·lable de la 19a Nit.

Fet aquest preàmbul, va prendre la paraula l’emprenedor i doctor enginyer de Telecomunicació, Andreu Veà, per fer la conferència inaugural de la vetllada, centrada en l’aportació tecnològica dels creadors d’Internet, als quals ha anat entrevistant al llarg dels anys fins a completar una extens recull biogràfic-documental de testimonis de primera mà que ha compilat en l’assaig ‘Cómo creamos Internet’ (Ed. Península). Prèviament a la seva intervenció, Veà va fer una demostració d’ús de les ulleres Google Glass per comandar el vol d’un ‘drone’ sobre l’auditori. Sobre el tema central de la seva dissertació, Veà va començar explicant que el naixement d’Internet data, tècnicament, de l’1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN, basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels

Compromís amb la innovació i l’excel·lència tècnica El fet de rebre el premi Salvà i Campillo com a jove emprenedor de l’any és la culminació de 5 anys de feina, molta dedicació personal i de l’increïble equip de persones qualificades que han aportat el seu talent i la seva creativitat per tal que Social Point es converteixi en una empresa de referencia en el sector dels videojocs. Aquest premi també els pertany a ells. Hem sigut molt afortunats de trobar gent que ha cregut en nosaltres des del principi i de poder crear un equip amb l’energia i les habilitats necessàries per fer realitat aquest somni. Per a tots nosaltres és un gran honor rebre aquest premi de tant prestigi. De fet, és un privilegi i el vull agrair molt sincerament a Telecos.cat i el COEINF, perquè per nosaltres representa un compromís amb la innovació, amb l’excel·lència tècnica i amb l’esperit emprenedor a Catalunya que, com a companyia catalana, compartim. @ Horacio Martos

R Andreu Veà, en un moment de la seva conferència inaugural.

EUA. Sobre això va dir que “no hi ha cap dubte”, però en canvi sí que encara es mantenen moltes imprecisions sobre el veritable protagonisme dels seus principals creadors. Precisament per esclarir-les, va comentar que s’havia dedicat durant gairebé dues dècades a viure molt aprop de tot ells (SRI, UCLA, PARC i Stanford a Califòrnia; MIT, Harvard i BBN a Boston, o el Pentàgon a Washington), amb la intenció de fer el relat històric de la xarxa, explicat directament per tots i cadascun dels seus

R El president de Telecos.cat, Joan Solé, i Mingo Olmos, degà del COEINF, flanquegen al president de la Generalitat, Artur Mas, en la fila zero de l’auditori del Palau de Congressos de Catalunya.

principals protagonistes. D’aquesta manera va prendre contacte personal amb més de 300 dels seus creadors, als quals va entrevistar de manera metòdica i minuciosa. Tot plegat amb un resultat que resumeix petites històries de moltes persones, orientat a cercar l’origen d’Internet, sobre el qual arriba a la conclusió que són múltiples, i que les peces inicials i necessàries d’aquest trencaclosques es van construir en llocs diferents, les unes amb fons públics i les altres de forma privada. Va cloure la seva intervenció amb un vídeo de deu minuts centrat a presentar diferents exemples de resultats novedosos en recerca que anticipen el futur tecnològic que ens espera a curt i mitjà termini. S’arribava així al moment culminant de ‘la Nit’, la cerimònia d’entrega dels Premis Salvà i Campillo 2014 (en les dues modalitats: ‘Personalitat Destacada’ i ‘Jove Emprenedor’); dels Premis Alan Turing (en la doble opció: ‘CIO de l’Any’ i ‘Compromís Social’); i també del ‘Premi d’Honor’. Tot plegat amb la participació, entre d’altres, del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

Premis Salvà i Campillo Personalitat Destacada: Atorgat a Carlos Domingo, CEO de Telefónica I+D, distingeix la personalitat pública o privada que ha contribuït de manera notable a la potenciació o divulgació de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual en l’àmbit nacional o internacional durant l’any 2013. Doctor en Enginyeria Informàtica i autor del llibre ‘El viaje de la innovación’, és també ‘business angel’ i impulsa entre d’altres iniciatives el programa de patents de Telefónica Wayra.

R Andrés Bou i Horacio Martos, guardonats amb el premi Salvà i Campillo al Jove Emprenedor.

Vocació de lideratge internacional Social Point és, principalment, una empresa que s’alimenta de la creativitat de Barcelona i de l’esperit emprenedor. Per a una empresa catalana com la nostra, rebre aquest premi de la mà de dues de les institucions més prestigioses del país és un gran honor. Barcelona s’està convertint en un nucli d’innovació tecnològica on es dóna la benvinguda a noves idees i s’encoratja als seus inspiradors a fer-les evolucionar cap a negocis competitius i amb vocació de lideratge dels mercats internacionals. Una motivació i afany emprenedor darrere dels quals hi ha l’excel· lència i la innovació que s’està impulsant des de Telecos.cat i el COEINF. Per tant, el fet de rebre aquest prestigiós premi ens motiva a continuar apostant per l’objectiu de posar Barcelona en el punt de màxima referència mundial de la innovació tecnològica. @ Andrés Bou

DESTAC ATS

R Carlos Domingo, CEO de Telefónica I+D, guardonat amb el premi Salvà i Campillo a la ‘Personalitat Destacada’.

Contribuir a la transformació en positiu de les empreses

R Víctor Bautista, fundador de Social Diabetes, reconegut amb el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’.

Rebelarse para contribuir a mejorar las cosas Fue una noche mágica, no sólo porque es un gran honor recibir un premio de tus colegas, de autoridades del sector donde has crecido como profesional y como persona; sino porque esto ayuda a poner el foco sobre la diabetes y las consecuencias que se pueden evitar con una gestión adecuada, basada en la tecnología. Hace años, como paciente, vi que había una necesidad y que teníamos tecnología y capacidad para cambiar las cosas. Ahora el Premio Alan Turing ha reconocido la importancia de rebelarse ante realidades difíciles y contribuir a mejorar las cosas; en concreto a la creación de esta aplicación y el sistema que hay detrás, que permite conectar a los pacientes con su salud y sus profesionales para trabajar juntos. Tengo la esperanza de que va vamos a seguir ayudando a muchas personas a vivir mejor, a cuidarse más y hacerlo a menor coste. Hemos recibido algunos premios en el extranjero pero nada comparado con ser arropado en casa. La noche estuvo llena de momentos memorables, desde la ponencia de Andreu Veà explicando la historia de internet, hasta la emoción compartida con todos los proyectos que fueron galardonados en ‘la Nit’ por Telecos.cat y el COEINF. @ Víctor Bautista

R Catalina Grimalt, CIO del Port de Barcelona, distingida amb el premi Alan Turing al CIO de l’Any.

R Víctor Bautista (centre), fundador de Social Diabetes, rep el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’, entregat per Oriol Cornudella (esquerra), Managing Director de Tech Data, i pel conseller Felip Puig.

Jove Emprenedor: Concedit de manera conjunta a Andrés Bou i Horacio Martos (fundadors de SocialPoint), reconeix a la persona jove per la seva capacitat emprenedora a l’hora de posar en marxa una iniciativa empresarial d’èxit o innovadora en l’àmbit de l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual durant l’any 2013. Els enginyers informàtics Andrés Bou i Horacio Martos van fundar l’empresa Social Point l’any 2008, amb seu a Barcelona, que lidera el sector de jocs per a dispositius mòbils, amb més de 50 milions de jugadors arreu del món.

Premis Alan Turing CIO de l’Any: Lliurat a Catalina Grimalt (CIO del Port de Barcelona), guardona al CIO (‘chief information officer’) que ha destacat per la seva tasca professional en l’àmbit estatal durant el 2013. Ara mateix, Grimalt assumeix la responsabilitat de l’anomenat ‘Smart Port’, un actiu clau en logística internacional.

Que els teus propis companys de professió decideixin reconèixer la feina feta com a CIO és una de les recompenses més boniques que un professional pot tenir a la seva carrera, n’estic profundament agraïda. La nostra, la de CIO, és una professió canviant amb el temps i que requereix constant adaptació i formació i on tan important és conèixer la tecnologia com el negoci a la que la volem aplicar. I és trobant aquestes sinergies on podem oferir valor a les nostres empreses, mentre també ens ocupem, òbviament de mantenir la maquinària sempre en ple funcionament. Els projectes que impulsem, en els que ens hi deixem molts esforços contribueixen a la transformació de les nostres empreses en positiu fentles més eficients o ajudant-les a generar nous ingressos. Sempre he defensat que el nostre gènere és una circumstància i que el que ens diferencia com a professionals són altres capacitats o competències que puguem tenir i que no van lligades al fet de ser home o dona. Aquest dies moltes persones m’han recordat que sóc dona, ressaltant positivament que una dona destaqui en un món masculí. Tant de bo aquest premi també serveixi per recordar als que prenen decisions a les empreses que les dones també podem i volem, és clar que sí. @ Catalina Grimalt

R Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, guardonat amb el Premi d’Honor.

R El president de la Generalitat, Artur Mas, lliura el Premi d’Honor a Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center.

Compromís Social: Atorgat a Víctor Bautista (fundador de SocialDiabetes), distingeix a l’impulsor d’una iniciativa o projecte innovador amb un impacte social positiu, que aporti valor a la societat en els àmbits de la ciutadania, el medi ambient, la cultura o la integració social a Catalunya durant el 2013. Bautista és programador i diabètic tipus 1, i va crear el sistema per guanyar autonomia i millorar la seva qualitat de vida. Ara pot menjar el que li ve de gust, va a sopar amb els seus amics quan vol i dorm tranquil, ja que no té por de patir una hipoglucèmia. Com que ell ja ha pres el control de la seva diabetis, ara proposa que tothom pugui el mateix.

Premi d’Honor Les institucions organitzadores convoquen també, de manera conjunta i com a guardó principal de la cerimònia, el Premi d’Honor. Concedit a Mateo Valero (director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació), reconeix la persona amb una àmplia i destacada trajectòria professional relacionada amb l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual en l’àmbit tècnic, acadèmic, empresarial o institucional dins l’Estat Espanyol. Valero, que ja havia estat reconegut amb un Premi Salvà i Campillo l’any 1996, és doctor Enginyer de Telecomunicació i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1983. Doctor Honoris causa per diverses universitats, ha publicat més de 600 articles en l’àrea de l’arquitectura dels computadors d’altes prestacions. Entre els seus nombrosos reconeixements, també es troba el Premi Eckert-Mauchly 2007, que és el més

R El president de la Generalitat, Artur Mas, va cloure la Nit.

important a nivell mundial en l’àmbit de l’Arquitectura de Computadors. En el capítol de reconeixements especials, ‘la Nit’ també s’ha complagut a retre un doble homenatge. Concretament, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, pels seus 30 anys, i a l’empresa Oracle, que n’ha fet 25.

Recta final Ja en el tram final de la vetllada, el president de Generalitat, Artur Mas, va prendre la paraula per fer la cloenda de ‘la Nit’, en què va subratllar el fet que el sector de les TIC (telecomunicacions i informàtica) és “tractor de l’economia en general”, perquè no només creix ell per separat, sinó que “pot ajudar a molts altres sectors a guanyar competitivitat”. @



VÍDEO-RESUM DE LA NIT: video.lanit.cat

Imbricación entre ‘telecos’ e informáticos El Premi d’Honor me ha proporcionado un triple motivo de alegría. Por una parte, es el reconocimiento al trabajo de muchas personas con las que he colaborado y sigo colaborando en tareas de investigación. Nos consideramos personas privilegiadas por el trabajo que realizamos desde hace 40 años en la Universitat Politécnica de Catalunya (UPC) y desde hace 10 años, también, como miembros del Barcelona Supercomputing Center. Nuestro objetivo es poder devolver a la sociedad, aunque sea una pequeña parte de lo mucho que hemos recibido de ella, con ideas que puedan ser útiles a nuestro entorno y ayuden a generar riqueza. En segundo lugar, es un premio que concede la ACET y el COEIC. Sabéis que soy ingeniero de Telecomunicación de profesión y que he dedicado gran parte de mi actividad docente e investigadora en el campo de la informática. En el aspecto académico y en el de la investigación, las telecomunicaciones y la informática son dos disciplinas estrechamente interrelacionadas tal como demostró Claude Shannon hace casi 100 años. Siempre he propuesto que haya más colaboración entre ambas disciplinas y me alegra saber que eso es así cada día más. Tal como expresé al recibir el premio, me gustaría que el Premi d’Honor pasara a llamarse Premi Claude Shannon, en honor a la persona que creo que influyó más en el avance de la informática y las telecomunicaciones. Y por último, el tercer motivo de alegría es porque habiendo nacido y crecido en mi querido Aragón, he tenido además la suerte de recibir esta distinción, y de pasar mis últimos 40 años en esta ciudad tan maravillosa, tanto a nivel cultural como a nivel humano, que es Barcelona. @

Mateo Valero

DESTAC ATS

Una llei molt ‘general’ Anàlisi de la nova Llei General de Telecomunicacions La nova Llei de Telecomunicacions, aprovada pel Congrès dels Diputats el passat 10 de maig, va modificar el seu nom nomès set dies més tard i va passar de ser ‘nomès’ Llei, a ser ‘Llei General’, degut a una errada en la publicació original. Aquí fem un repàs dels aspectes que ens han semblat més destacables de la nova normativa, que vam debatre el passat 29 de maig en una Jornada celebrada a la seu de Telecos.cat. L’anàlisi del que pot representar la nova Llei General de Telecomunicacions per al desenvolupament de les xarxes per a l’accès al ‘coneixement’, té diverses lectures, però si atenem al quasi absolut suport a la votació al Congrès, hauriem de considerar que és una ‘gran llei’ (i si no ho és, els partits potser haurien d’haver reconsiderat el seu suport abans de la votació, especialment els més allunyats del focus de Madrid). És una llei que, d’una banda, aglutina una gran quantitat d’aspectes que ja estaven recollits en altres disposicions i concentra sobre la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información tot el protagonisme sobre el seu control. I ho fa en perjudici d’altres organismes com la CMT (ara dins de la CNMC), a la qual pren les competències que tenia fins ara.

84 referències a posteriors ‘real decretos’ Si atenem als ‘propòsits’ de la llei, es dibuixen grans objectius, tots ells molt afavoridors del desplegament d’infraestructures, però que de fons poden amagar excessos facilitadors de la voluntat de les grans operadores i una marcada tendència recentralitzadora. Hom sap que una llei defineix el marc general, i l’aplicació pràctica es concreta a base de reials decrets i altres figures legislatives de rang inferior, però no deixa de ser simptomàtic que una llei que es desenvolupa en 84 articles tingui, al llarg del seu redactat, fins a 84 referències a posteriors regulacions “mediante real decreto”. Per tant, resta a mans del partit del Govern

l’opció de fer prevaldre la voluntat del legislador en aspectes que tenien vocació ‘oberta’ en el redactat de la llei, com ara la participació de comunitats autònomes o administracions locals en els processos de decisió, tot i que planteja de forma genèrica l’establiment de nous mecanismes de coordinació i col·laboració de l’Estat amb les CC.AA. i les entitats locals. La polèmica, però, ha saltat arran d’una qüestió que tenia exactament el mateix redactat a les lleis 32/2003 i 1/1998, amdues generals de telecomunicacions, i és el tema de les ‘possibles’ expropiacions de domini privat, per part de les operadores. Les associacions veïnals i els administradors de finques s’han posat les mans al cap, però potser els caldria tenir més en compte les lleis anteriors per adonar-se que la situació no canvia, en la mesura que fins ara no consta enlloc cap mena d’expropiació derivada de cap inter-

venció. I és que els processos d’expropiació són molt llargs i costosos, i les operadores tenen massa pressa a l’hora de desplegar xarxa, per entretenir-se en terrats de comunitats. Les lleis generals de telecomunicacions sempre defineixen marcs de referència favorables a la incorporació dels nous escenaris tecnològics i, en aquest sentit, mostren la voluntat de facilitar el desplegament de xarxes de nova generació, enteses com equipament de caràcter bàsic, raó per la qual la seva instal·lació es configura com a obra d’interès general. S’estableix l’obligació d’instal·lar aquestes xarxes en zones de nova urbanització i es simplifiquen els tràmits per garantir el dret de qualsevol usuari a l’accès a les xarxes ultraràpides. Aquesta simplificació es tradueix en una reducció del control per part dels ajuntaments, la qual cosa no és necessàriament bona, doncs el consistori és l’administració

més propera al ciutadà i no disposarà de cap eina per respondre en cas que hi hagi situacions de queixa o alarma social, com per exemple en el tema de les emissions radioelèctriques.

lització de canalitzacions, conductes i emplaçaments de titularitat pública o d’altres xarxes d’operadors privats.

A nivell de seguretat i salut, es crea una comissió interministerial sobre radiofreqüències i salut, s’estableixen requisits tècnics comuns per al desplegament de xarxes, i també límits màxims únics en tot el territori nacional d’emissió i exposició a camps electromagnètics. Esclar que tot això ja havia quedat clar amb els recursos plantejats i guanyats contra les legislacions autonòmiques, que havien establert limitacions diferents a les del Reial Decret 1066/2001.

Pel que fa als serveis a l’usuari, estableix la seva millora per la via d’impulsar unes condicions més efectives de competència i clarificar l’actuació de les administracions públiques en l’explotació de xarxes i provisió de serveis de telecomunicacions (però val a dir que la CMT ja ho havia fet a través de diverses resolucions). També es fa referència als drets dels usuaris de telecomunicacions relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal i la privacitat de les persones, per bé que sobre això la Agència Estatal de Protecció de Dades ja porta molta feina feta.

La Llei incorpora mesures per facilitar el desplegament de les xarxes fixes de telecomunicació en els edificis, l’ús d’elements comuns dels edificis en règim de propietat horitzontal i la reuti-

En matèria sancionadora, que de vegades interpretem amb clau recaptatòria, es reforça la potestat inspectora i sancionadora per impedir la comissió d’infraccions en matèria de telecomu-

Seguretat i salut

nicacions, i s’eleven les quanties de les sancions, fins als 20 milions d’euros per a infraccions molt greus. Segons el redactat, es tracta d’aconseguir una millor protecció de l’espectre radioelèctric. En definitiva, una Llei que segur que no és la millor que podriem desitjar, però que si facilita el desplegament, i aquest no és desordenat, pot repercutir sobre el nostre col·lectiu, perquè no hem d’oblidar que els operadors necessiten enginyers per poder desenvolupar les seves xarxes. Aprofitem l’oportunitat. @

Ismael Bataller Coordinador del grup de treball Radiocomunicacions, Espectre i Emissions Radioelèctriques Associat núm. 550

Assegura el teu benestar, el de la teva família i el del teu negoci, perquè res no t'impedeixi assolir els teus horitzons Amb les assegurances de Vida, Salut i els Plans de Pensions MAPFRE, la teva família, el teu negoci i tu, tindreu la tranquil·litat d'estar sota la protecció més completa gràcies a unes condicions immillorables per al col·lectiu “Associació catalana d’enginyers de telecomunicacions”. Perquè a MAPFRE treballem perquè en el present i en el futur gaudeixis plenament de la teva vida. Informa-te’n al 934 037 318

mapfre.com

Assegurances de Vida, Salut i Plans de Pensions

DESTAC ATS

Impulsem un manifest per reclamar l’equiparació immediata dels titulats en Enginyeria al nivell de Màster Universitari Els firmants del document, que ja supera les 600 adhesions, consideren que la situació actual “perjudica clarament tant la competitivitat de l’empresa del nostre país, com la valoració de les competències professionals dels enginyers i enginyeres formats a les nostres universitats”

II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació

R El II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació servia de marc per a la presentació del manifest.

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha impulsat un manifest on reivindica l’equiparació immediata dels títols oficials de les Enginyeries de l’anterior ordenament universitari, al de l’actual de Màster (nivell 3) dins el nou marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. El text -que es va presentar en el marc del II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació- acumula ja més de 600 adhesions i compta amb el suport de rectors, directors i caps d’estudi de diferents centres universitaris de Catalunya. Tal i com s’assegura al manifest, “de manera implícita, però sense dirho, el nou ordenament universitari equipara de facto -pel que fa a les atribucions professionals- la titulació d’Enginyer a la nova de Màster Universitari equivalent, ja que ambdues habiliten per a l’exercici de la mateixa professió. Malgrat això –continua- en no haver-se fet oficial encara aquesta equiparació, ja s’han produït casos en què el títol d’Enginyer no ha estat

reconegut en altres països de la UE com a equivalent a Màster, sinó que ho ha estat com a equivalent a Bachelor o a Grau”. El signants consideren que “aquesta situació posa en inferioritat de condicions a qualsevol empresa que -tenint en plantilla a enginyers o enginyeresvulgui concursar en projectes competitius, ja que la valoració de la capacitació professional de la seva plantilla és veu notablement menysvalorada”. Tot i que el Ministeri d’Educació ha elaborat un projecte de Reial Decret on estableix, entre d’altres, l’equiparació del títol d’Enginyer al nivell 3 del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES), “la seva tramitació es troba inexplicablement alentida, sinó aturada, per procediments de tramitació”. És per això que es reclama una equiparació immediata, atès que “aquesta situació perjudica clarament tant la competitivitat de l’empresa del nostre país, com la valoració de les competències professionals dels enginyers i enginyeres formats a les nostres universitats”. @

El 30 d’abril, Telecos.cat reunia rectors, directors i caps d’estudis de diferents centres universitaris de Catalunya en el II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació, dinar de treball anual que té com a principal objectiu debatre temes d’interès que relacionen el món acadèmic amb el sector professional. El director general d’Universitats de la Generalitat, Lluís Jofre -que va ser l’encarregat de presidir l’acte- aprofitava la seva intervenció per destacar la necessitat de posar l’accent en la transferència de coneixement. "Durant 30 anys les universitats del país han generat un coneixement de primer nivell fins al punt que la intensitat de recerca ens posiciona al món a un nivell al que comparativament podria tenir el Barça", afirmava, i afegia: "El que ens toca en els propers 10 anys és ser capaços de transferir aquest coneixement a la societat per generar riquesa". El Fòrum, que servia de marc per a la presentació del manifest per a l’equiparació dels titulats en Enginyeria al nivell de Màster Universitari, va comptar també amb la participació de representants de l’Associació ITSCool, de la Telecogresca i de Caixa d’Enginyers (patrocinadora de l’acte). @



SIGNA EL MANIFEST I CONSULTA EL LLISTAT D’ADHESIONS!

Liderem la Taula consultiva de les Infraestructures de Telecomunicació en les Edificacions

La III Taula de la professió reivindica el valor de la feina de l’Enginyer de Telecomunicació El 19 de juny Telecos.cat acollia la tercera edició de la que ja és un trobada de referència per als membres del col·lectiu: la Taula de la professió. Amb l’objectiu de fer visibles les oportunitats i reptes dels Enginyers de Telecomunicació, la jornada servia d’aparador per a diversos professionals –membres dels diferents grups de treball-, que van exposar la seva activitat i van compartir les dificultats i desafiaments amb què es troben habitualment. Els participants coincidien en reivindicar el valor de la feina de l’Enginyer de Telecomunicació davant el poc reconeixement que a Catalunya i Espanya tenen els professionals d’aquest sector i en assenyalar la

Telecos.cat lidera (juntament amb el COETTC) la Taula Consultiva de les Infraestructures de Telecomunicació en les Edificacions (ICTs), on també participen altres agents d’aquest àmbit d’actuació, com són Feceminte, CEDOM, AITE-FENITEL, AGIC, la Generalitat (a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació), Localret i l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta taula consultiva, que es va constituir el mes de febrer, neix amb la voluntat de ser un punt de referència per a tot el sector, on poder compartir experiències i crear recomanacions i bones pràctiques en l’àmbit de les ICTs. @

suma de capacitats i la cerca de fórmules win-win, com a factors claus per trobar i afrontar amb èxit noves oportunitats laborals. @

902 119 321 www.ioa.cat

Promoció especial

25%

dte.

IMPLANTS I PRÒTESIS ORTODÒNCIA també aplicable a Invisalign Consultar validesa de l’oferta a clínica

CONDICIONS PREFERENTS per a membres del col.lectiu, treballadors i familiars de:

1a Visita: 0€ consulta, revisons i radiografies intrabucals incloses

Higiene bucal amb revisió gratuïta inclosa

22€

Cornellà Mn. Jacint Verdaguer, 6 Girona C.de la Rutlla, 49 Granollers Pl. Josep Barangé, 10-11 L’ Hospitalet de Llob. Bruc, 51 Manresa Mn.Jacint Verdaguer, 15 Mataró Camí Ral, 530

933 426 400 934 570 453 934 394 500 932 247 770 933 601 070 933 894 331

Pregunta’ns per

l’ortodòncia transparent.

sense interessos i altres opcions a consultar

20% dte.

En tot tipus de tractaments

26 CLÍNIQUES DENTALS AL TEU SERVEI

Inauguració nova clínica a Barcelona C/Calàbria 236 T. 934 941 810 Barcelona Diputació, 238 Barcelona Sardenya, 319 Barcelona Av. Madrid, 141-145 Barcelona Ramon Turró, 246 Barcelona Neopàtria, 55 Badalona Av. Martí i Pujol, 254-256

18 mesos de

Finançament

934 741 932 972 426 400 938 793 228 932 615 800 938 774 597 937 577 181

Sabadell St. Joan, 23-29 1r 1a Sant Boi de Llob. Mallorca, 40 Tarragona Av. Prat de la Riba, 23-25 Terrassa Galileu, 213 Vic Rda. Francesc Camprodon, 11 Vilanova i la Geltrú Llibertat, 89

937 275 396 936 613 500 977 249 966 937 333 368 938 869 400 938 105 858

+ Alcalà De Henares Barcelona Castelló Madrid Saragossa València

DESTAC ATS

Dones TIC: posem en valor el talent femení El 24 d’abril Telecos.cat se sumava a la commemoració que la Unió Internacional de les Telecomunicacions feia del Dia Mundial de les Noies a les TIC, efemèride que serveix per reivindicar el paper de la dona en un sector majoritàriament ocupat per homes. Ho fèiem a la tertúlia ‘El Cafè de les Telecos’, on dones TIC de diferents generacions compartien la seva experiència. Recollim aquí el testimoni d’Ana Belén de Sousa i Macarena Palau, enginyeres de Telecomunicació i membres del nostre col·lectiu

Ciència i Tecnologia s’escriuen en femení El paper actual de la dona a la societat ha sofert un canvi significatiu durant les últimes dècades. Actualment, les dones superen en nivell d’estudis als homes cosa que no s’acaba de traduir en una conseqüent supremacia professional. Quin tipus de societat desaprofita als individus millor preparats i els relega a feines de menor responsabilitat? Suposo que la resposta resideix en què no fa molt que a les escoles es repartien manuals de "La bona mestressa de casa" i el principal objectiu inculcat en les dones joves era trobar un bon partit. D’aquesta manera, durant segles s’han menyspreat quantitats ingents de talent femení, un talent que potser ens hauria permès a tots plegats gaudir ara d’un món millor. Aquest desaprofitament resulta més evident en el cas de les carreres tècniques, considerades "massa masculines" per a les dones. La meva experiència com a dona enginyera ha suposat un enriquiment i creixement personal molt important, ja que he pogut viure i conèixer en primera persona importants aplicacions tecnològiques. A totes les noies que ara han d’escollir els seus estudis superiors,

els enviaria il·lusió i confiança en què tot ho poden fer. És veritat que estem encara a mig camí, però sovint he comprovat que els millors professionals, tant a nivell personal com tècnic, saben valorar el talent per si mateix sense prejudicis inicials. Hem d’apostar per les persones, no pas pels gèneres. Ciència i Tecnologia s’escriuen en femení. @

Ana Belén de Sousa Associada núm. 1787

Trencant estereotips Amb el pas dels anys, les dones han tingut un paper cada vegada més rellevant en el mercat laboral. Si apliquem la lògica, això s’hauria de fer palès també en el món de les TIC, però la realitat és que, tot i haver-se incrementat, el paper de les dones encara és molt lluny del dels homes en aquest sector. Probablement, la societat encara no ha arribat a aquest punt de maduresa. O potser, senzillament, a les dones és un món que no els crida tant l’atenció. La imatge que es té de les telecomunicacions i la informàtica (i de les enginyeries en general) és que són carreres per a mentalitats molt quadrades, que poc tenen a veure amb l’àmbit més

humà i comunicatiu del desenvolupament d’una professió. S’hauria de fer més campanya per explicar que això no és ben bé així. Un bon enginyer també ha de saber comunicar, entendre les necessitats que ha de cobrir el producte o servei que està desenvolupant i recollir amb bon enteniment els requeriments que té un client. El món de les TIC és, a més, un sector en constant desenvolupament, que permet un creixement professional continu a totes les persones que ens hi dediquem. Té infinitat de possibilitats per a descobrir i explotar, i les tasques a dur a terme no sempre estan relacionades amb estar tancat en un laboratori muntant robots o arreglant ordinadors. Cal trencar els estereotips que es tenen sobre la presència de les dones en feines TIC, que tot i que cada vegada són menys freqüents, encara hi són presents. I, potser s’hauria de fer més pedagogia des de l’entorn dels nens i nenes per a seguir normalitzant aquesta integració. @

Macarena Palau Associada núm. 1979



ESCOLTA LA TERTÚLIA SOBRE DONES TIC:

I a més a més... Descobrim l’ull electrònic que controla els autobusos. El mes d’abril, una vintena de membres del col·lectiu participaven a la visita tècnica de Telecos.cat a les instal·lacions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) dins l’espai anomenat Triangle. Aquesta activitat permetia als assistents descobrir el conegut com a "ull electrònic" que controla els autobusos i constatar que les telecomunicacions juguen un paper determinant en el control de la xarxa de bus de la ciutat de Barcelona. Ajudem a optimitzar la gestió del despatx d’enginyeria. La crisi ens ha obligat a fer-nos més eficients que mai, més productius, més comercials i més bons gestors del despatx, dels projectes i dels clients en general. És en aquest escenari on una gestió eficient es torna vital per sobreviure, i on resulta de gran utilitat l’ajuda d’eines informàtiques específiques per gestionar el nostre despatx d’enginyeria. Partint d’aquesta premissa, Telecos.cat organitzava el 2 de juliol una jornada adreçada als membres del col·lectiu a càrrec de Jordi Oliva, enginyer de Telecomunicació i director d’AVANT Global Services.

Aliança estratègica amb el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya Telecos.cat i el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya han signat un conveni de col·laboració a través del qual ambdues entitats es comprometen a treballar plegades en pro del sector. És en aquest sentit que el grup de treball d’Acústica i Audiovisual del col·lectiu comptarà entre els seus membres amb un representat del Clúster per tal de contribuir al desenvolupament de les activitats pròpies, com són la organització de conferències, seminaris, cursos i jornades que serveixin per fer difusió dels temes relacionats amb aquest àmbit. Igualment, Telecos.cat assumeix el compromís de col·laborar amb el Clúster per facilitar i fomentar la cooperació entre els agents del sector audiovisual i el sector TIC,

amb l’objectiu de potenciar la innovació, la creativitat i el talent, promovent el paper de Catalunya com a centre audiovisual de referència internacional. Finalment, l’acord preveu la realització d’actes i esdeveniments conjunts dins dels àmbits esmentats. @

R D’esquerra a dreta, Xavier Guitart (president del Clúster de l’Audiovisual) i Joan Solé (president de Telecos.cat).

Tenim presència destacada als mitjans. La Vanguardia, el diari ARA, els informatius de TV3, Catalunya Ràdio i TVE, el programa Els Matins, Generació Digital i la Xarxa de Comunicació Local són només alguns dels mitjans de comunicació que han tornat a recórrer a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació per comptar amb opinió qualificada sobre qüestions tan diverses com la neutralitat de la xarxa, la nova llei de ‘telecos’, la competència entre operadores, el dividend digital o la recerca universitària.

Nacho Olamo

Participem a activitats de referència. En els darrers mesos, Telecos.cat ha tingut una presència destacada a diverses activitats de referència dins l’àmbit de l’enginyeria, la innovació i l’emprenedoria. El 4 Years From Now (setmana de l’emprenedoria mobile emmarcada en el Mobile World Congress), la Fira Alimentària, el Fòrum Aerotelecom, les Jornades del Cable i la Banda Ampla, els premis Connexió, Femindústria i la Jornada monogràfica sobre Smart Grids, en són alguns exemples.

Èxit de la V Cursa Intercol·legial El Port Olímpic de Barcelona va ser l’escenari triat per a una nova edició de la Cursa Intercol·legial, on 13 Col·legis i Associacions de professionals de Catalunya -entre elles l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicacióvan tornar a unir-se a través de l’esport.

Uns 300 corredors van participar d’aquesta cinquena edició, que repetia recorregut, amb 10 quilòmetres en la categoria d’adults i 5 en la d’infantil. En acabar, tenia lloc l’entrega de trofeus i el tradicional sorteig d’obsequis entre tots els participants. @

EN TREVISTA

Foto © Joi Ito

“El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa al transport” Vinton G. Cerf, l’anomenat ’Pare d’Internet’, un sobrenom afectuós que ell prefereix deixar de banda i quedar-se amb el de ’Pioner d’Internet’, continua jugant un paper important en la història de la Xarxa. Ara mateix, quan acaba de complir els 71 anys, ho fa exercint el càrrec de cap evangelitzador d’Internet a Google. El resum de la seva trajectòria és la d’un home que ha dedicat tota la seva vida a resoldre complicats problemes tecnològics mitjançant idees senzilles i solucions brillants. Aquesta entrevista ho fa palès en tota la seva extensió.

uina ha estat la seva experiència professional en el desenvolupament d’Internet? Quan vaig acabar la carrera a Stanford al juny de 1965 vaig començar a treballar per a IBM a la seu coneguda com el centre de dades de Los Ángeles. Utilitzava un sistema de temps compartit per IBM anomenat Quiktran. Era un sistema interactiu de FORTRAN amb què es manejava en remot l’ordinador central IBM 7044, per escriure i executar programes FORTRAN. Feia anàlisi

Vint Cerf, cap evangelitzador d’Internet a Google

Què recorda del seu pas per UCLA? A UCLA vaig cursar un màster i després un doctorat en Ciències de la Computació durant cinc anys i el meu tutor de tesi va ser Gerald Estrin. Per Jerry vaig fer una tesi sobre sincronització de multiprocessos, diversos ordinadors funcionant en paral·lel. Però també vaig treballar per a Leonard Kleinrock com a programador principal per al Centre de Mesurament de la Xarxa. El nostre treball consistia a injectar trànsit i recopilar dades des d’ARPANET per validar el model de cua que Leonard i els seus alumnes estaven desenvolupant per a les xarxes de commutació de paquets. I de la seva experiència a ARPANET? Fruit d’aquestes experiències, ràpidament em van atreure les activitats d’ARPANET a finals dels 60 i vaig acabar treballant amb Steve Crocker, Stephen Carr i Jon Postel en el primer protocol entre ordinadors centrals (host to host) anomenat NCP (Protocol de Control de Xarxa). Ho portem a terme i després mostrem el sistema en públic l’octubre de 1972 a l’Hotel Hilton de Washington, en la primera Conferència Internacional de Comunicacions per Ordinador (en anglès ICCC, International Conference on Computer Communications). Bob Kahn va organitzar la demostració a petició de Larry Roberts, que dirigia el programa ARPANET per a ARPA, i algunes persones a qui ja ha entrevistat estaven en l’acte, incloent a Louis Pouzin (Cyclades, França). En aquella reunió vam formar un grup anomenat l’INWG(1) o Grup internacional de treball sobre xarxes, que finalment es va convertir en el grup de tre-

ball 6.1 IFIP (Federació Internacional de Tractament d’Informació), dedicat a les comunicacions de dades. Aquest grup estava molt interessat en els conceptes d’ordinadors en xarxa i commutació de paquets en particular. Per recomanació de Steve Crocker, em vaig convertir en president. Tot i que opino que d’aquest grup no va sortir cap desenvolupament específic com a grup de treball, sí que hi va haver debats molt útils sobre arquitectura de xarxes i protocols.

BBN (Bolt, Beranekand, Newman) i va anar a ARPA i jo vaig deixar la UCLA i me’n vaig anar a Stanford, aquesta vegada com a docent i em vaig unir al departament de Ciències de la Computació i al d’Enginyeria Electrònica. Allà es van iniciar investigacions sobre Internet que comptaven amb el suport de DARPA, i moltes de les persones a qui s’ha entrevistat treballaven per a Bob mentre jo estava ensenyant a Stanford.

En quin moment va tenir clar el disseny bàsic d’Internet? Al setembre de 1973, Bob Kahn i jo el vam presentar al grup en un document que s’anomenava INWG # 39. El grup va produir una gran quantitat de documents de treball, i algunes de les persones que han estat entrevistades(2) estaven relacionades amb aquest grup o el documentaven fent d’editors de les sèries de notes. Desconec on són aquestes notes, i seria interessant saber si es troben, o no, al Museu d’Història dels Ordinadors(3). Després de la demostració, a l’octubre de 1972, Bob Kahn va deixar

Quan es van desenvolupar els protocols TCP/IP? De 1973 a 1976. La part IP en realitat no es va separar fins a 1977 i va ser gràcies a la insistència de Danny Cohen, David Reed i Jon Postel que vam fer la separació de la capa de protocol IP de la de TCP. Al principi estava motivat pel desig de portar trànsit en temps real que no necessàriament havia de ser entregat, mentre que el TCP intenta lliurar-ho tot a l’altre extrem, de manera ordenada i sense duplicats. El trànsit en temps real s’havia de lliurar ràpidament encara que no tot arribés realment i fins i tot es podia lliurar de-

Foto © New Media Days

de tensió en els edificis i teníem un client que utilitzava el servei per programar algoritmes emprats en la compra i venda d’accions. Existia una gran varietat d’aplicacions, qualsevol que es pogués programar en FORTRAN. Vaig dirigir aquest centre operatiu com a enginyer de sistemes durant dos anys, fins a mitjan 1967. Després vaig obtenir una llicència per tornar a classe perquè tenia la necessitat d’assolir preparació avançada en processament.

EN TREVISTA

R Andreu Veà amb Vint Cerf (el seu mentor i amic) a McLean (Virgínia).

sordenat si calgués necessari. Per això, la divisió de IP i TCP ens va permetre establir una base en el transport de paquets, incloent el trànsit en temps real. Provàvem coses com ara veu sobre IP, que ja s’havia tingut en compte en els 70 tot i que no es va fer visible i popular per al públic fins(4) a 1990. Però en els 70 ja ho estàvem provant. Quan va començar a ARPA? Després de treballar a Stanford, ARPA em va demanar anar a Washington a dirigir el programa de recerca d’Internet per a ells. Vaig acceptar i al juliol o agost de 1976 me’n vaig anar a Washington i allà m’he quedat (encara que no a ARPA) des de llavors, d’això fa ja 38 anys. Em vaig comprometre a dirigir el programa d’Internet, el programa de la ràdio per paquets, el programa de paquets per satèl·lit i el programa de seguretat, que vaig heretar de Steve Walker, un altre dels directors del programa d’ARPA. On va continuar després d’ARPA? Vaig estar a ARPA fins a finals de 1982 i després vaig deixar el govern per unirme a MCI a fi de desenvolupar el que llavors es deia MCI Mail, que era un servei de correu electrònic comercial que es va llançar el 27 de setembre de 1983. Em vaig quedar després del llan-

çament i vaig continuar evolucionant fins a juny de 1986, quan Bob Kahn, que ja se n’havia anat d’ARPA en aquell moment, va decidir crear una empresa anomenada Societat per a les Iniciatives d’Investigació Nacional (CNRI). Aquella organització d’investigació es va creer per dedicar-se a les infraestructures de la informació i Bob em va preguntar si volia participar en les investigacions. Vaig acceptar i al juny de 1986 em vaig unir a CNRI fins a l’octubre de 1994, quan em van convidar a tornar a MCI per introduir-los en el negoci d’Internet. Vaig acceptar també i vaig tornar com a vicepresident d’Arquitectura de Dades. Finalment, vaig heretar l’activitat d’enginyeria d’Internet a MCI i em vaig quedar a l’empresa durant els seus pitjors moments, perquè Bernard Ebbers i la seva organització la van adquirir el 1998 i en quatre anys la van ensorrar. Al juny de 2002 l’empresa es va declarar en fallida i suposo que podria haver-me’n anat juntament amb molta altra gent, però vaig pensar que era més ètic quedar-me i ajudar a recuperar-se. No hi vaig un jugar cap paper important, però vaig tractar de fer tot el que calia per la gent que depenia de mi. Em vaig quedar a MCI fins a finals del 2005 i llavors es va anunciar que Verizon volia comprar l’empresa.

Com va ser el seu fitxatge per Google? Si li sóc sincer, en aquell moment pensava que havia realitzat una gran quantitat de treball en la infraestructura d’Internet durant els últims onze anys i que seria raonable i interessant per a mi tornar a les aplicacions de nou, tal com havia fet amb Bob Kahn al CNRI. Se’m va acudir que, probablement, Google seria el lloc més interessant on anar per acostar-me a les aplicacions d’Internet, i per això vaig enviar un correu electrònic a Eric Schmidt, que era el president de Google i el coneixia des de feia uns quants anys, per preguntar-li si necessitava algun tipus d’ajuda. Em va contestar breument dient-me que si, i va ser així com vaig entrar a formar part de l’empresa a l’octubre de 2005. He estat allà fins ara. Quan em van preguntar quin càrrec volia exercir vaig dir el d’Arxiduc, però com que em van recordar que l’anterior havia estat Ferdinand i que va ser assassinat el 1914, fet que va desencadenar la Primera Guerra Mundial, em vaig adonar que això d’Arxiduc no era tan bona idea. Llavors em van suggerir, tenint en compte la meva trajectòria dels últims 30 anys, que hauria de ser cap evangelitzador d’Internet a Google, així que aquest és el meu càrrec i em passo la major part del temps viatjant per complir aquest paper. Quines són les característiques essencials d’Internet? Crec que la característica més important és que és agnòstica pel que fa al transport. Tant se val si el paquet es transporta a través de fibra òptica, canal per satèl·lit, ràdio, línia fixa o una Ethernet. No importa si a més no sap el que transporta. L’únic que sap és que està transportant aquests paquets d’Internet, però no sap el que signifiquen els bits que contenen els paquets. D’aquesta manera, el contingut gestionat per les aplicacions d’Internet està subjecte a la interpretació que en facin els ordinadors dels extrems de la xarxa, i en cap cas a la xarxa mateixa. Crec que aquest principi, el principi de connectivitat d’extrem a extrem, és molt important. El que ha fet és donar suport a una explosió d’aplicacions que la gent ha estat capaç d’escriure i que són relati-

Currículum vitae

Foto © Veni Markovski

Vaig nèixer el 23 de juny de 1943 a New Haven, Connecticut, a l’hospital de la Universitat de Yale. La meva mare vivia amb el seu pare mentre que el meu pare estava en l’escenari europeu de la Segona Guerra Mundial. Servia en la Marina i ho feia com a oficial d’artilleria a bord d’un submarí. Abans que la bomba atòmica caigués al Japó, s’estava preparant per embarcar cap a l’escenari del Pacífic, on havien intentat envair el Japó. Però després del llançament dels artefactes nuclears, la guerra va acabar el 1946 i ens vam traslladar de New Haven a Los Ángeles.

vament independents de l’arquitectura bàsica d’Internet. Únicament opera en ella, i per tant no es necessita cap permís d’un ISP per experimentar noves idees. Simplement es fa, i aquesta és una condició que genera grans incentius per al desenvolupament de nous productes. No es necessita permís de ningú per intentar qualsevol cosa. Què opina sobre el futur d’Internet? Crec que la gent utilitzarà Internet per controlar tots els seus dispositius electrònics de manera que els electrodomèstics a casa, al cotxe, a l’oficina o aquells que portis amb tu seran accessibles mitjançant Internet. Haurem de lluitar per saber com indexar i interpretar el contingut digital de la xarxa. I què li preocupa? Em preocupa que es perdi l’habilitat d’interpretar els bits. Si es disposa d’arxius per als bits però no hi ha programes que sàpiguen com interpretar les dades i imatges perdran tot el seu significat. Seran només bits, la qual cosa seria terrible. Per això, és important que trobem una manera d’assegurar-nos que podem continuar interpretant els bits que estan a Internet i, probablement, això significa que no només haguem d’actualitzar les còpies mitjançant noves aplicacions, sinó que

tractem d’utilitzar-ne d’altres de velles que d’una altra manera haaurien desaparegut. Algú va dir: "No utilitzaré més aquesta aplicació". A nosaltres, la comunitat d’usuaris d’Internet, ens agradaria tenir accés a aquest programari per comprovar que encara funciona perquè, altrament, els nostres arxius ja no serien accessibles. Això incrementa les preguntes respecte a la propietat intel·lectual, però crec que ho hem de tenir en compte si no volem acabar en el que seria el bit corromput. @ (1) International Network Working Group. (2) Alexander McKenzie, exempleat de BBN, potser sap què ha passat amb elles i crec que Peter Sevcik també podria saber-ho perquè em sembla que tots dos van ser editors de les sèries. (3) Conegut per les seves sigles en anglès: CHM o Computer History Museum, a Califòrnia. (4) La primera presentació en públic la va fer una empresa anomenada Vocal Tech a Israel el 1996. Skype ha estat un bon exemple del públic interessat o que demanava veu sobre IP.

Andreu Veà Doctor Enginyer de Telecomunicació i biògraf d’Internet

Així doncs, en realitat vaig créixer a Los Ángeles. Vivia a la Vall de San Fernando, al nord de la ciutat, en una petita població anomenada Van Nuys. Vaig anar al mateix institut on també havien estudiat Steve Crocker, Jon Postel i Karl Auerbach. Crec que Jon Postel anava un curs per darrer de l’Steve i aquest un curs per darrere meu. Steve i jo érem els millors amics a l’institut, i encara ho som, però cap dels dos coneixia Jon Postel aleshores. De fet, no vam conèixer al Jon fins que no vam acabar la carrera a la UCLA . Quan vaig acabar l’institut, em vaig matricular a la Universitat d’Stanford on des des de 1961 fins a 1965, em vaig especialitzar en matemàtiques i, de manera secundària, en alemany. El 1965 vaig començar a treballar per a IBM a la seu coneguda com el centre de dades de Los Ángeles. A partir de 1967, després de cursar un doctorat en Ciències de la Computació a UCLA, em vaig trobar treballant a ARPANET, desenvolupant el primer protocol entre ordinadors centrals i el 1972 vaig tornar a Stanford com a docent. El 1976 vaig retornar a ARPA fins que el 1982 em vaig unir a MCI. El 1986 vaig passar per CNRI per tornar a MCI el 1994 fins a 2005.

TECNOL OGIA PROJECTE ‘ANDROID BEYOND THE STRATOSPHERE’ (ABS), GUARDONAT AMB EL ‘GOOGLE FACULTY RESEARCH AWARD’

Constel·lacions de nano-satèl·lits basades en telèfons mòbils El projecte ‘Android Beyond the Stratosphere’ (ABS) té com a objectiu democratitzar l’accés a l’espai mitjançant la creació d’un eixam de nano-satèl·lits basats en telèfons mòbils d’accés obert. Desenvolupat pel laboratori de nano-satèl·lits de la UPC (UPC NanoSat Lab) i impulsat per més de 20 estudiants, acaba de ser premiat amb el ‘Google Faculty Research Award’. ’accés a l’espai sempre ha estat restringit a grans corporacions, degut a l’altíssima inversió en temps, dedicació i diners que cal fer per posar un satèl·lit en òrbita. Durant els últims anys han aparegut diferents iniciatives orientades a democratitzar l’accés a l’espai, com ara telescopis d’accés públic (ILU X-Lunar Telescope, Arykyd), satèl·lits de disseny obert (Ardusat, Equisat), o satèl·lits ‘crowd-funded’ (KickSat, LunarSail). Però, tot i que aquests projectes han suposat un punt de partida cap a un accés públic a l’espai, la població en general encara n’està exclosa degut tant a l’alt cost dels llançaments com als requisits científics, en termes de coneixement d’enginyeria necessaris per a llançar-los i operar-los. És per això que el projecte ‘Android Beyond the Stratosphere’ (ABS) té com a objectiu oferir un accés lliure i obert a l’espai a través de la creació d’una ‘Open Space Station’ (OSS): estació espacial d’accés públic configurada per eixams de nano-satèl· lits basats en telèfons mòbils Android. Aquesta estació permetrà una doble vessant educativa i científica.

bilitat, conté tots els components necessaris per tal de convertir un telèfon mòbil en un pico-satèl·lit funcional.

En primer lloc, permetrà a qualsevol usuari d’arreu del món executar aplicacions Android a l’espai (utilitzant els propis recursos hardware de l’estació com ara sensors i experiments científics) i rebre’n les dades. Així, qualsevol usuari podrà dissenyar les seves pròpies aplicacions (presa de fotografies, captura de dades dels sensors, etc.)

2ª generació ABS: la Open Space Station com a arxipèlag de picosatèl·lits

a través de l’entorn de desenvolupament Android i enviar-les a l’estació per tal que siguin executades. En segon lloc, qualsevol entitat, universitat o comunitat podrà desenvolupar experiments científics o càrregues útils i conectar-los a través d’una plataforma Arduino als pico-satèl·lits d’ABS, fet que permetrà esquivar els requisits habituals i més selectius tant en volum d’inversió com de temps necessari per enviar un dispositiu a l’espai. 1ª generació ABS: plataforma de pico-satèl·lits basats en telèfons mòbils

La plataforma ABS és una configuració oberta de hardware i software que permet crear un pico-satèl·lit a partir d’un telèfon Android. Utilitza només components COTS (‘commertial of the shelves’) ampliament disponibles i de baix cost, i permet fabricar ràpidament satèl·lits ABS compatibles amb l’Open Space Station a tots els col·lectius que s’hi vulguin implicar des de qualsevol lloc del món. El conjunt de software i hardware, dissenyat des de zero sota les premisses de màxima modularitat i escala-

La Open Space Station està constituïda per un arxipèlag de satèl·lits ABS que volen en formació (conformant un eixam), operen de manera conjunta i poden intercanviar recursos (energia i dades) entre ells. Així, els usuaris poden enviar aplicacions a l’estació, que un cop a l’espai es distribuiran entre els diferents satèl·lits per ser executades, segons el nivell de càrrega i energia disponible en cadascun. Aquesta estació, que és un projecte a 5-10 anys vista, requerirà busos sense fils per a l’intercanvi de dades i energia, i també mecanismes anti-col·lisió entre satèl·lits. Aquestes dues tecnologies, així com l’estudi de l’escalabilitat de la Open Space Station (en terme de nombre de satèl·lits i nombre d’usuaris a terra) conformen els tres reptes principals de la segona generació del projecte ABS. @

Eduard Alarcon i Elisenda Bou Enginyers de Telecomunicació

Catalunya es posiciona com a referent de Cloud Computing

a Generalitat de Catalunya ha apostat per la tecnologia Cloud, situant-la com un dels pilars en la transformació del servei que s’està duent a terme en el marc de la implantació del nou model TIC. En l’aspecte d’inversió en tecnologia, els contractes de llarga durada en els que es basa el model han permès a les empreses adjudicatàries dels contractes de la Generalitat, planificar i executar grans inversions en infraestructures i centres de referència a Catalunya, dels quals cal destacar els quatre nodes cloud. A aquest respecte, el director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Jordi Escalé, ha remarcat que “la Generalitat esdevé una peça clau en l’augment de la competitivitat a Catalunya, la creació d’ocupació qualificada i l’aposta per les noves tecnologies com a factor de creixement del país. La transformació del model de relació i de governança de les TIC està generant estalvi, eficiència i innovació”. Catalunya vol convertir-se en un punt d’atracció d’empreses tecnològiques i l’esforç fet, tant des del sector públic com des del privat, està començant a tenir els seus fruits d’acord amb les darreres dades del Departament d’Empresa i Ocupació. Segons aquestes, el sector TIC donava feina a finals de 2013 al 2,9% de la població catalana ocupaS Centre d’IBM.

El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya ha impulsat grans projectes en infraestructures entre els quals destaquen els nous centres cloud. Les inversions en aquesta tecnologia permetran optimitzar l’eficiència energètica, una reducció de l’impacte en el medi ambient, el creixement d’empreses del sector i la creació de milers de llocs de treball. da, una xifra que suposa un creixement del 6% respecte a l’any 2012. A més, es comptabilitzaven 12.000 empreses en el sector, que respecte el 2008 suposa un creixement del 24,5%. En aquest context d’inversió tecnològica, el cloud o informàtica al núvol és una nova solució amb múltiples avantatges que s’està adoptant ràpidament en totes les indústries i sectors i que compta amb una base sòlida a Catalunya i potencial per seguir ampliant les seves capacitats actuals. En concret, trobem quatre grans nodes en funcionament que corresponen a IBM, T-Systems, HP i la UTE de Nexica/Unitecnic respectivament, situats a Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Entre els seus clients es troben tan empreses privades (Ipsos, Nextret, etc.), com algunes de les principals institucions públiques catalanes (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona).

R CPD de les instal·lacions d’HP.

arribi als 124 milions d’euros en els pròxims anys. Aquests nodes tenen una superfície d’entre 1000 m² (en el cas de T-Systems) i 200 m² construïts cadascun. La suma total arriba als 3044,8 m2 construïts d’infraestructura i un espai per desplegaments cloud que pot arribar als 10Kw/rack. Tots els centres disposen de dos nodes, un principal i un de back-up, i ofereixen un nivell de disponibilitat mínim de TIER III (nivell de disponibilitat del 99,98%). A més de les capacitats tecnològiques, els centres cloud també tenen un impacte social i econòmic directe en el seu entorn. Per una banda, col·laboren activament en la creació de llocs de treball qualificats en el sector tecnològic. Per altra banda, la utilització d’infraestructures cloud té un impacte positiu en el medi ambient, ja que redueix l’empremta de carboni que tenen els servidors tradicionals. @ S Instal·lacions de T-Systems.

Els nous centres cloud sumen a hores d’ara una inversió de 78,01 milions d’euros i es preveu que aquest import

MIR ADOR

ROBÒTICA EDUCATIVA enint en compte que la robòtica és una eina transversal en l’àmbit industrial i professional (s’aplica a diferents àmbits de producció: sanitat, indústria, fotografia, cinema, estalvi energètic, neteja…), té sentit que quan parlem de robòtica educativa es faci també des d’aquesta vessant. Per tant, quan treballem amb robots educatius, cal utilitzar-los per ensenyar altres temàtiques, amb l’objectiu d’afavorir una experiència molt més enriquidora, divertida, motivadora i real.

ClauTIC es dedica, des de fa 3 anys, a la robòtica educativa per a nois i noies de 8 a 18 anys, que la disfruten en campus d’estiu, vacances de Nadal i Setmana Santa, i també preparant una competició online que començarà a l’octubre i utilitzarà diferents robots (des dels famosos Lego Mindstorms als de les marques Vex o Pleo, aquestes dues últimes incorporades enguany al nostre catàleg). Convé deixar clar que no només demanem a les eines robòtiques que funcionin bé i siguin adequades per poder ensenyar als nois i noies. Més enllà d’aquests requeriments mínims,

Des de fa un parell d’anys el concepte de robòtica educativa s’ha anat popularitzant arreu de Catalunya. Però què entenem per robòtica educativa? Des del meu punt de vista, es tracta d’una eina transversal que podem utilitzar per millorar altres àmbits d’ensenyament o, si més no, oferir experiències diferents i innovadores amb el seu ajut. Així doncs, la robòtica educativa fa referència a l’ús del robot com a eina tecnològica per millorar l’aprenentatge. Sobretot, dels joves a partir dels 3-4 anys i fins a l’edat universitària, tot i que també es podria oferir a gent més gran.

els punts forts de les nostres activitats són també la tematització, el treball en equip i la comunicació. I és que utilitzem els robots per ensenyar cultura catalana (gastronomia, modernisme arquitectònic, personatges històrics, art), cinema (recreant escenes de diferents pel·lícules, o simulant filmacions amb una càmera posada sobre el robot i amb moviment), sobre famosos inventors i científics, o sobre cultures antigues com l’Antic Egipte, els romans o els grecs. Diguem que els robots, en aquest cas, han de ser l’eina d’aprenentatge. Per descomptat que aprenen a construir i programar robots, així com a utilitzar els diferents sensors, però també és important que a la vegada aprenguin sobre altres temes. Relacionat amb això, sembla que hi ha una línia clara d’intentar fer entrar els robots a les aules com a eina d’aprenentatge per poder treballar des de literatura a matemàtiques passant per física o geografia, i tant de bo sigui així. Segur que la robòtica educativa no és l’eina més eficient per treballar tots els camps educatius, però segur que pot ser un gran primer pas per canviar les formes d’aprenentatge, ja sigui a dins de l’aula o bé a fora.

Eines d’ús més habitual Un cop presentada la robòtica educativa i plantejat el propi punt de vista sobre com s’ha d’utilitzar, m’agradaria parlar de quines eines són les que avui dia s’estan utilitzant més i per a quines edats són més adients. Podríem estar parlant sobre diferents marques de robots i quines són més adequades, però sobre això hi ha molts blocs i webs que en parlen. De tota manera, sí que m’agradaria comentar algunes de les eines que s’estan fent servir més actualment. Per a menors de 8 anys, tenim el Lego We Do, de la marca Lego, que permet crear personatges amb uns

sensors i motors (muntats amb peces de Lego) que es poden programar perquè interactuïn amb els nens i nenes. Són robots programables de forma molt intuïtiva. A partir dels 8 anys, l’oferta és molt més extensa, començant per la joia de la corona, el Lego Mindstorms (o EV3, en la seva nova versió), que fa servir la majoria d’empreses i col·legis, i que també és programable a través del propi software (si bé també es pot fer mitjançant Scratch, Labview, EasyC o Java). Per a aquesta mateixa franja d’edat, hi ha també els robots de la marca Vex (competència bastant directa dels Lego Mindstorms), en les seves dues versions Vex IQ (plàstic) i Vex Standard (acer), també programables de forma molt senzilla, ja sigui a través d’EasyC o d’un programa propi. I no ens podem descuidar dels Koreans Ollo de Robotis (els mateixos fabricants que el robot Bioloid) o les famoses plaques Arduino o Raspberry Pi, que amb l’ajut d’unes quantes peces afegides permeten l’obtenció d’un robot. Si pugem un esglaó més (i ens situem en l’edat universitària), veiem que es fan servir els robots de Vex, plaques Arduino (i també plaques pròpies), Picaxe (molt utilitzat també en instituts per a mòduls d’automàtica i robòtica) i d’altres com la placa Imagina, creada des de l’INS La Garrotxa, organitzadors de la competició Robolot. Uns dels robots més cars i que encara podríem etiquetar com a educatius són el famós Darwin i els Nao. Per acabar, cal fer especial menció del petit robot Pleo en forma de dinosaure. Incorpora un conjunt de sensors i actuadors, i molta gent l’està fent servir fins i tot de mascota. En el nostre cas, estem disposats a introduir-lo en l’àmbit educatiu aquest any (a través dels campus d’estiu a Barcelona), per fer una prova relacionada amb Jurassic Park. No voldria acabar sense parlar dels àmbits als quals s’està incorporant actualment la robòtica educativa i dels que podrien disfrutar-la en el futur. Per un costat, les competicions. De les

existents avui a Catalunya, cal destacar la First Lego League, una competició creada per la Fundació First i l’empresa Lego. En uns quants països la gestionen diferents associacions més o menys relacionades amb la robòtica. En aquesta competició, només hi poden participar equips d’un màxim de 8 jugadors de 10 a 16 anys, proveïts del Lego Mindstorms (per això el gran èxit també aquí d’aquest robot). Cal destacar també que una de les competicions pioneres a l’Estat espanyol i que ha estat creada aquí, és el Robolot que es fa a Olot, amb la participació de diferents robots que competeixen. En aquest cas, hi ha 4 categories: dues només per a robots Lego Mindstorms i per a joves de 10 a 16 anys i dues més per a qualsevol edat i marca. En aquestes, normalment hi participen alumnes de mòduls o Secundària amb robots amb placa pròpia: Arduino, Raspberry pi… Altres competicions que s’estan fent són la World Robotics Olympiad, també per a Lego Mindstorms, i la competició de Vex, per a robots Vex, una part dels quals és totalment autònoma i l’altra està ràdiocontrolada. Una característica diferenciada d’aquesta competició és que inclou un apartat de cooperació entre diferents equips i que, en la competició, s’enfronten un robot contra un altre dins d’un mateix camp. Això no passa en cap de les altres competicions.

P Joves treballant en la creació d’un robot de competició.

En l’àmbit universitari, destaquen les competicions organitzades per AESS, ja sigui en format 24 hores o en d’altres. Ja per acabar, convé comentar que des de ClauTIC, aquest 2014, hem creat una competició nova que millora alguns aspectes de les altres, la ClauTIC League: una competició internacional creada aquí, que és online i multimarca, per a joves de 8 a 18 anys, on no competiran per marca, sinó per lligues. @

Marc Gálvez Fundador de ClauTIC Associat núm. 1959

MIR ADOR

‘MOBILE JOURNALISM’ (MOJO) Únic i diferent del que sempre hem entès com a periodisme finals del l’any 2013, en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, vaig fer un cicle de conferències en un dels diaris més prestigiosos del país (‘La Vanguardia’) sobre ‘mobile journalism’ (MoJo). Aquest article resumeix el contingut d’aquestes jornades i posa èmfasi en les conclusions més importants.

Què és el periodisme mòbil? L’acrònim MoJo va nèixer el 2006 a Florida (EE.UU) i fa referència al ‘mobile journalism’ o també ‘mobile journalist’, dit d’aquell reporter que escriu articles sobre el que l’envolta i forma part del seu terreny d’acció i actuació, mitjançant equipament tecnològic de tipus càmera digital o videogravadora, portàtil amb connexió wifi amb banda ampla o telèfon intel·ligent. El periodisme, com qualsevol altra activitat, rep la influència de l’avanç de la tecnologia. Fa anys, les màquines d’escriure van ser substituïdes pels or-

Tendències d’ús del mòbil

El mantra ‘first mobile’ és aplicable a qualsevol disciplina i activitat que tingui relació amb Internet i la comunicació. Abans era una tendència, ara és un fet. Podem acceptar-ho o mirar cap a un altre lloc, però ha arribat per canviar-nos la vida, i a molts, la forma de treballar en periodisme. És el que es coneix per ‘mobile journalism’ (MoJo).

dinadors de sobretaula, i més tard pels portàtils. Doncs ara arriba el moment de les tablet i el mòbils, en la mesura que es perfilen com les eines de treball més importants del periodista. I si ens fixem en els mitjans de comunicació, ja fa anys que Internet competeix amb els diaris de paper, pel protagonisme en la difusió i generació de notícies. Possiblement, la conclusió sigui que tots dos formats han de coexistir, cadascun amb el seu model d’ús prioritari. Més complicat serà esbrinar el model de negoci que hi ha darrere d’aquests formats, però aquest no és el tema que tractarem aquí.

Unes quantes xifres sobre l’ús del mòbil ens ajudaran a comprendre la seva importància ara mateix. 1. El 71% dels usuaris de telèfon intel· ligent no surt de casa sense aquest dispositiu 2. El 30% dels usuaris de ‘smartphone’, si hagués de triar entre aquest i el televisor, es quedaria amb el primer. 3. El 80% del usuaris de ‘smartphone’ són àvids consumidors de vídeo. 4. El 60% del usuaris cerca informació local almenys una vegada a la setmana.

Claus d’èxit del MoJo El MoJo té, per definició, unes qualitats que el fan únic i diferent del que sempre hem entès com a periodisme: a) És Important per arribar a llocs i noticies als quals el periodisme tradicional trigarà més a arribar (inundacions, huracans...). b) És ideal per compartir a Twitter, Facebook i Instagram, perquè la noticia és digital des del moment mateix de la seva generació. c) Portarà tràfic a la web on la notícia es pot desenvolupar més tard. d) Amb un ‘smartphone’ i accionant només el seu teclat tothom pot assabentar-se del que està passant a qualsevol persona i en qualsevol lloc. Aquest vídeo fet per un MoJo (Carl. Corry; carlcorry.com; @CarlCorry) explica molt bé aquests avantatges: http:// bit.ly/QKOtnO.

Canvi de paradigma Estem possiblement davant d’un canvi de paradigma en referència al periodisme i les seves eines tal i como l’hem entès fins ara: la potència dels disposi-

tius mòbils és tal que permet a una sola persona desenvolupar tasques i rols que tradicionalment les han assumit persones o equips diferents. Per exemple: el reporter, el productor, el fotògraf, l’editor, el càmera, el tècnic de so, etc. Aixó no vol dir que el periodisme tradicional estigui obsolet, sinó més aviat que el periodisme DIYS (‘do it your self’, fes-t’ho tu mateix) ara té al seu abast eines tecnològiques molt potents que li permeten arribar a una audiència global i fer-se un lloc al costat del periodisme tradicional. De fet, hi ha diaris de prestigi internacional que estan integrant el MoJo a la seva estructura informativa, com ara el Wall Street Journal, amb WSL Live (http://live.wsj.com/), o The Guardian, amb The Guardian Witness (http://witness.theguardian.com), la qual cosa ens dóna una idea de la importància d’aquest nou concepte.

10 apps gratuïtes per al MoJo Aquesta és una llista d’apps gratuïtes d’utilitat i qualitat contrastada. No es tracta, això sí, d’establir un rànquing de les millors apps en cada categoria, sinó més aviat d’aportar referències sobre apps que funcionen bé i que cobreixen aspectes concrets relatius al MoJo. Per a més informació, recomano visitar el meu blog (http://bit.ly/1nx4Jq9).

Evernote Notes, recordatoris, llistes de coses a fer, recordatoris amb audio. / La capacitat per cercar i la capacitat de sincronització.

Dropbox Disc dur al núvol (‘cloud’) amb sincronització lleugera. / Àudio, vídeo, fotos, documents, el que sigui. / Capacitat per compatir carpetes i documents.

Buffer Programació de l’enviament dels missatges, fotos o vídeos a les xarxes socials. / Oblida’t de concentrar tots el teus posts en un moment concret del dia.

Genius Scan Scanner que detecta el marc de la pàgina i corregeix la perspectiva. / Exporta a Dropbox, Box, Evernote o Google docs.

iTalk Gravador d’alta qualitat amb cancel· lació automàtica de soroll. / Enviar per mail directament des de l’app.

Procamera Control de l’exposició i el focus, antivibració, histograma en viu. / Modus nit, ràfega, horizó virtual, protecció EXIF (copyright).

Ustream Difusió en directe des del dispositiu, des de qualsevol lloc i moment. / Interacció en viu amb l’audiència, amb enquestes o xats.

Twitter Microblogging per excel·lència.

Facebook ‘Engagement’ / Posts més llargs que el de Twitter.

Foursquare Per trobar gent de referència a un lloc, per descobrir tendències i publicar continguts. / El New York Times té un acord de col·laboració amb 4S en forma de Tips a restaurants i llocs de moda, amb links a la seva web.

l’estratègia de publicació de qualsevol generador de notícies o de contingut ha tingut present una pregunta clau: el meu contingut estarà també a Internet, o el meu contingut es farà per Internet? Molta gent encara està intentant trobar una resposta a aquesta pregunta, però molts altres, els més avançats, ja en tenen una altra al cap: el meu contingut estarà també en format mòbil, o es farà pel mòbil? I els més avançats dels avançats ja tenen resposta la resposta. L’any 2012 Google va anunciar que seria “First mobile”. Després va ser Facebook i Yahoo. Es tracta d’una onada d’impacte comparable a la irrupció d’Internet el 1995, que bàsicament vol dir que en comptes de generar contingut i després adaptar-lo al mòbil (traient funcionalitats o detalls) i la seva petita pantalla, el que es fa és generar el contingut pensat primer de tot pel mòbil, i després adaptar-lo a altres dispositius amb més capacitat i pantalla més gran, i altres suports. @

Tendències a Internet: First Mobile Per últim, i en relació amb la mobilitat en general, no voldria acabar sense assenyalar un canvi molt important que està succeint. Des que tenim Internet,

Fernando Navarro Consultor IT & e-Commerce Co-founder de Jamonify.com Associat núm. 641

MIR ADOR

LA MOBILITAT ELÈCTRICA FA CAMÍ CAP A LA ‘SMART CITY’ i hi ha alguna raó essencial que justifiqui el pas que cal fer cap a les ‘smart cities’, és la necessitat d’incrementar significativament l’eficiència i la sostenibilitat del nostre model de consum de recursos i, en l’extrem, del nostre model de vida. L’electrificació del transport és clarament un driver que ens permet d’avançar en aquest sentit i ens obre el camí a evolucionar les infraestructures d’energia per atendre les noves oportunitats i models productius. Avui en dia ja disposem d’elements suficients, tècnics i comercials, per donar passes concretes i en ferm en aquesta línia.

En l’electrificació del transport el primer que cal considerar és la incorporació del motor elèctric al sistema de tracció del vehicle, millorant dràsticament l’eficiència en l’ús de l’energia per moure el cotxe: passem de menys del 30% –valor màxim– amb els motors de combustió a més d’un 90% –valor típic– en el cas dels elèctrics. Amb un exemple es veu clar: si cada Kg de benzina genera uns 13 kWh d’energia, el motor de combustió només és capaç d’entre-

La mobilitat és clau a la nostra societat: ens habilita per treballar i viure, malgrat que alhora també ens imposa condicionants i elevats costos econòmics, tant en termes de dependència energètica com de contaminació ambiental i acústica. Per tractar de superarlos i, al mateix temps, anar fent camí cap a un model de ciutat més ‘smart’, capaç de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, arriba ara el vehicle elèctric, concebut per guanyar eficiència en mobilitat.

La tracció elèctrica va indissolublement associada a les bateries, i aquí cal començar a establir compromisos. Comencem pel que és negatiu: convé no enganyar-se. En comparació amb els combustibles, les bateries encara no tenen prou densitat energètica, ni un preu prou baix, ni es carreguen tant ràpidament. Però mirem també l’aspecte positiu: els avenços han estat enormes en els darrers temps i el desenvolupament de noves bateries està desfermat. Es poden trobar configuracions de vehicle que permeten de tenir importants guanys en consum, emissions i comoditat.

Vehicles híbrids: el millor d’ambdós móns gar uns 1’7 kWh a les rodes. I aquest fet és especialment rellevant en ciutats, on les baixes velocitats i les constants aturades i arrancades impliquen règims de consum més alts. La tracció elèctrica, que entrega tot el parell motor ja des de zero revolucions, significa en ciutat màxima eficiència energètica, amb nul· les emissions locals i, a més, un major dinamisme en la conducció.

El primer exemple són els vehicles híbrids, com a solució de compromís que ja porta anys als nostres carrers i que darrerament ha explotat al sector del taxi. El Toyota Prius, amb bateries de només 1’3 kWh en el seu model tradicional, suposa a Barcelona el 16% del total de vehicles i és majoritari en les matriculacions dels darrers anys. El seu model d’hibridació, conegut com ‘full’, permet posar el cotxe en marxa

la càrrega de milers i milers de vehicles pot permetre de minimitzar la sobrecàrrega de la xarxa en hores punta, desplaçant de forma controlada la demanda cap a zones vall, amb el conseqüent estalvi econòmic i major seguretat, tant per als productors com per als usuaris. Més enllà encara, el vehicle elèctric pot representar un gran suport per a la xarxa en termes de disponibilitat d’energia. amb tracció elèctrica, incorporant tracció de combustió un cop assolida una determinada velocitat, sempre de forma coordinada per un caixa de canvis automàtica. Una excel·lent gestió de les bateries (que es recarreguen tant a través d’un generador associat al motor de combustió com per frenada regenerativa), permet assegurar una durada del pack de piles superior a 300.000 Km sense degradacions significatives. Si en política ha fet fortuna la dita: ‘és l’economia, estúpid!’, cal pensar que l’éxit dels híbrids en el sector del taxi es deu a que aporta rendibilitat. Amb estalvis de prop d’un 40% en combustible (i per tant en CO₂) en cicle urbà, menys desgast mecànic degut a factors com ara la frenada regenerativa i automatització del vehicle, conducció més descansada i sense limitació d’autonomia en carretera gràcies al motor de combustió, veiem que la tracció elèctrica ja ha arribat per quedar-se, en la mesura que els estalvis que genera permeten amortitzar amb certesa i comoditat una inversió inicial que, sens dubte, és més alta. I no només en vehicles petits, també el sector del transport de persones i mercaderies incorpora solucions híbrides. Dos apunts a tall d’exemple. Pel que fa al transport de persones, TMB ja disposa d’autobusos híbrids amb motor elèctric i motor dièsel, dotats de bateries de liti, amb estalvis del 30% en gasoil. També cal destacar la iniciativa Wave de Walmart, el gegant americà de la distribució, que ha desenvolupat un tràiler de tracció integralment elèctrica amb bateries de liti de 45 kWh de capacitat, alimentades per una turbina d’alta pressió multicombustible.

Zero emissions, 100% elèctric Si tornem a la ciutat, és evident que l’aspiració última de la ciutat intel· ligent és aconseguir el paradigma d’emissions nul·les a través de vehicles integralment elèctrics. I és que són una alternativa ferma al motor de combustió, quant ja hi ha una bona i creixent oferta de cotxes i furgonetes, la majoria d’ells amb autonomies entre 145 Km i 200 Km. Les bateries actuals, amb una capacitat típica d’entre 22 i 26 kWh, només necessiten 20 minuts per assolir un 80% d’energia en una estació de càrrega ràpida. Però més important encara: es poden carregar amb un endoll estàndard de 230 VAC i 16 A en unes 8 h (en condicions de bateria completament exhaurida). N’hi ha prou amb fer un petit càlcul que contempli autonomia, distàncies típiques de desplaçament, temps que els vehicles estan aturats i el baix cost de disposar d’un endoll tant bàsic, per poder veure fàcilment la viabilitat de l’automoció elèctrica per un ús quotidià. El sector professional, amb milers de vehicles, és el següent gran beneficiari de l’oportunitat que representa la mobilitat elèctrica. Tres fabricants –Nissan, Citroën i Renault– ja disposen de vehicles professionals 100% elèctrics amb costos que permeten la seva amortització de forma perfectament previsible. Cal, però, assegurar a aquests usuaris que podran disposar de punts de recàrrega prop dels seus punts normals d’aturada.

El concepte ‘vehicle-to-grid’ (V2G) representa justament la possibilitat que els cotxes elèctrics puguin aportar energia al sistema en temps i quantitat controlada segons la necessitat de la xarxa. Els dos estàndards definits per a la càrrega del vehicle elèctric (l’euroamericà ISO15118 (SAE J2836) i el japonès ChaDeMo), contemplen perfectament els ‘use cases’ associats a càrrega i descàrrega en funció d’horaris, perfil de l’usuari, preus i ubicació del vehicle. Fins i tot, al Japó, el fabricant Nichicon comercialitza, en col·laboració amb Nissan, un kit d’alimentació per a la llar a partir de les bateries del Nissan Leaf. Compatible amb l’estàndar ChaDeMo, aquest kit permet que una llar normal pugui viure fins a dos dies integralment de l’energia emmagatzemada en el Leaf.

Conclusions En el camí de la mobilitat elèctrica, només ens cal ja un punt de decisió i d’empenta. Disposem de l’oferta comercial, les raons econòmiques i les tecnologies estan disponibles. Els particulars i empreses podem i ja hem de fer via cap a aquest camí, però cal també que les institucions s’hi posin en ferm, desplegant la infraestructura de recàrrega que ens cal i empenyent i motivant la creació de la nova ‘smart grid’. Tot en benefici de la nostra salut: tant física, com econòmica i ambiental. @

‘Smart grids’ per a la ‘smart city’ El vehicle 100% elèctric representa alhora un gran repte i una gran oportunitat per al sistema elèctric. Gestionar

Marc Martin Membre del grup de treball d’Energia i TIC Associat núm. 826

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

Una borsa de treball millorada amb el doble d’ofertes i nous serveis L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació arrencava aquest 2014 estrenant borsa de treball i nous serveis exclusius per a les empreses que ofereixen feina i per als candidats que en busquen. Gràcies a un acord de col·laboració amb l’empresa Talent Clue -una eina SaaS de reclutament- la nova borsa de treball de Telecos.cat (disponible a l’apartat Serveis de www.telecos.cat), permet als associats accedir a tota la informació sobre els serveis d’Orientació laboral i Promoció professional, així com consultar les ofertes de treball gestionades des de la pròpia Associació, com les externes que també són d’interès per al col·lectiu. Pel que fa a les empreses -i tenint en compte que trobar els millors candi-

Nous descomptes exclusius En els darrers mesos, Telecos.cat ha arribat a diversos acords per tal d’oferir als membres del col·lectiu nous descomptes exclusius en sectors molt diversos, que van des de l’oci i el consum, als serveis de formació o coaching. The Language Hub (centre d’ensenyament d’idiomes), L’Hortet del Baix (agricultura ecològica), Círcol Maldà (teatre, música i dansa), NextHE (coaching), Jamonify (pernil de gla com a regal de luxe), Avancar (carsharing), Eix Estels (colònies d’estiu), ClauTIC (campus de robòtica) o Masia Ventanell (turisme rural) són algunes de les empreses amb ofertes exclusives per a membres de Telecos.cat (tota la informació disponible a l’apartat Serveis/Avantatges i Descomptes de www.telecos.cat). @

dats el més ràpid possible és un factor clau per al seu èxit-, la nova plataforma també introdueix millores. De forma gratuïta i il·limitada, les empreses interessades poden donar visibilitat a les seves ofertes d’ocupació, tant al portal de Telecos.cat, com també a les xarxes socials i a la seva pròpia web. Igualment, poden rebre tots els candidats en aquesta eina, tant els que hi accedeixin a través de Telecos.cat, com els que ho facin a través de les xarxes socials o de la seva web. Prova de l’èxit d’aquesta renovada Borsa de Treball, és que des que es va posar en marxa el nombre d’ofertes recollides s’ha incrementat en un 250% (amb fins a 236 processos de selecció publicats durant el primer semestre de l’any). @

Sortejos i promocions Són diversos els sortejos i promocions que Telecos.cat ha posat en marxa durant el primer semestre de l’any: sis invitacions per al Mobile World Congress, 10 per al Sabadell Smart Congress, sis per a la Telecogresca, 50 per al club d’oci BDiagonal, el llibre ‘Cómo creamos Internet’ d’Andreu Veà a un preu especial... A més a més, el mes de febrer sortejàvem un iPad mini entre els 150 participants a l’enquesta ‘Ajunda’ns a millorar’, que guanyava l’associada núm. 1979 (Macarena Palau). @

Dos mesos de subscripció gratuïta al diari ARA Fruit d’un acord de col·laboració amb el diari ARA, els membres de Telecos.cat poden gaudir de dos mesos d’accés digital gratuït a tots els continguts del diari, així com a la resta d’avantatges de ser subscriptor de l’ARA. Aquesta promoció permet, per exemple, llegir el diari cada dia en suport PDF des de la web o bé amb iPad i Android; gaudir de tots els continguts Premium (també des de tots els formats tecnològics); veure les versions íntegres de les entrevistes d’Ara TV o disposar de descomptes exclusius en les compres a la Botiga de l’ARA i de descomptes especials en diversos productes i esdeveniments culturals (tota la informació a l’apartat Serveis/Avantatges i Descomptes de www.telecos.cat). @

Fòrum Telecos.cat: nou punt de trobada dels ‘telecos’ a la xarxa Un fòrum és un lloc on es discuteixen idees, es proposen accions, es resolen dubtes i s’exploren col·laboracions. Ara els membres de Telecos.cat disposen del seu propi Fòrum, una xarxa social privada on només hi poden participar els membres del col·lectiu. La plataforma s’estructura al voltant dels temes que donen nom als diferents grups de treball i està oberta a qualsevol proposta. Es tracta, en definitiva, d’un espai pensat per preguntar i respondre qüestions sobre els temes d’interès que afecten als ‘telecos’, de manera que els usuaris tinguin al seu abast informació útil i contrastada –generada pels propis participants al Fòrum-, i a més guanyin visibilitat entre els companys de professió. De moment s’han plantejat les següents qüestions:

• Quins reptes i oportunitats té el sector de l’edificació per als ‘telecos’? • És viable actuar professionalment com autònom? • Què prefereixes, créixer professionalment en especialització tècnica o en habilitats de direcció? • Quines accions o activitats t’agradaria que organitzéssim des de Telecos.cat? • Explica en aquest espai la teva darrera activitat professional @



ENTRA I PARTICIPA AL FÒRUM TELECOS.CAT! forum.telecos.cat

V I NCLES

Technology against corruption ne of the most common stories about aid is that some of it gets wasted on corruption. It is true that when health aid is stolen or wasted, it costs lives. We need to root out fraud and squeeze more out of every dollar.

But we should also remember the relative size of the problem. Small-scale corruption, such as a government official who puts in for phony travel expenses, is an inefficiency that amounts to a tax on aid. While we should try to reduce it, there’s no way to eliminate it, any more than we could eliminate waste from every government program —or from every business, for that matter—. Suppose small-scale corruption amounts to a 2 percent tax on the cost of saving a life. We should try to reduce that. But if we can’t, should we stop trying to save lives? You may have heard about a scandal in Cambodia last year involving a bed net program run by The Global Fund to Fight AIDS, Tuberculosis and Malaria. Cambodian officials were

More and more, technology will help in the fight against corruption. The Internet is making it easier for citizens to know what their government should be delivering —like how much money their health clinic should get— so they can hold officials accountable. As public knowledge goes up, corruption goes down, and more money goes where it’s supposed to.

caught taking six-figure kickbacks from contractors. Editorial writers trotted out headlines like “How to waste foreign aid money.” One article mentioned me as someone whose money was being wasted. I appreciate the concern, and it’s a good thing when the press holds institutions accountable. But the press didn’t uncover this scheme. The Global Fund did, during an internal audit. In finding and fixing the problem, The Global Fund did exactly what it should be doing. It would be odd to demand that they root out corruption and then punish them for tracking down the small percentage that gets misused.

There is a double standard at work here. I’ve heard people calling on the government to shut down some aid program if one dollar of corruption is found. On the other hand, four of the past seven governors of Illinois have gone to prison for corruption, and to my knowledge no one has demanded that Illinois schools be shut down or its highways closed. Melinda and I would not be supporting The Global Fund, or any other program, if the money were being misused in a large-scale way. Malaria deaths have dropped 80 percent in Cambodia since The Global Fund started working there in 2003. The horror stories you hear about —where aid just helps a dictator build a new palace— mostly come from a time when a lot of aid was designed to win allies for the Cold War rather than to improve people’s lives. Since that time, all of the actors have gotten much better at measurement. Particularly in health and agriculture, we can validate the outcomes and know the value we’re getting per dollar spent. More and more, technology will help in the fight against corruption. The Internet is making it easier for citizens to know what their government should be delivering —like how much money their health clinic should get— so they can hold officials accountable. As public knowledge goes up, corruption goes down, and more money goes where it’s supposed to. @

Bill Gates Co-Chair of the Bill&Melinda Gates Foundation

V I NCL ES

« La VoIP portarà Internet a 5.000 milions de nous usuaris » Andreu Veà, pioner i biògraf de la xarxa amb el llibre ‘Cómo creamos Internet’ ap de les més de 320 persones que han intervingut en la creació d’Internet i a les quals ha entrevistat l’Andreu Veà (tal com reflecteix el seu llibre ‘Cómo creamos Internet’), no podia preveure el seu resultat actual. Per això, sempre que algú li pregunta com serà el futur d’Internet contesta que, “en tot allò que fa referència a la xarxa com a infraestructura, podem assenyalar una tendència clara: cada cop serà més ràpida, més petita i més barata. En canvi, pel que fa als serveis, és impossible determinar-ho. I qui sigui que digui el contrari, és a dir, que pot predir el futur d’Internet, s’equivoca perquè les innovacions en aquest àmbit no són incrementals sinó disruptives. De fet, ni els mateixos amos de Facebook i Whatsapp podien pensar res semblant al que ha acabat succeint amb les seves aplicacions”.

Una altra de les lliçons que ensenya la historia de Internet és també, en paraules de Veà, “l’enorme potencial que té d’interconnectar la intel·ligència humana de forma oberta”. Amb aquest objectiu, la prioritat que cal establir és “mantenir les bases del que ha estat el seu origen, resumides en això: cal que sigui oberta i neutral”. Sobretot perquè “en cas contrari, no hi haurà una única xarxa sinó unes quantes, i ja no serà el mateix”. La principal amenaça diu que ve d’alguns governs i grans corporacions. Sobre els primers explica que “estan intentant controlar la xarxa i no entenen que Internet és ingovernable. Per poder-la governar hauria de ser una xarxa local sotmesa a una política administrativa molt estricta. Potser funcionaria d’aquella manera, però segur que

El president de ISOC en l’àmbit espanyol i autor de l’assaig ‘Cómo creamos Internet’, Andreu Veà, té la convicció que, de la mateixa manera que l’email va ser la ‘killer application’ de la xarxa, en la seva fase inicial, ara la veu sobre IP (VoIP o telefonia IP) podria repetir aquell èxit esclatant, per la via d’impulsar “una segona gran onada d’expansió d’Internet, capaç d’abastar els 5.000 milions de persones que encara no en gaudeixen”. El seu raonament és aquest: “Com que no tothom sap llegir i escriure, i encara menys utilitzar un ordinador, però en canvi sí que tothom parla i escolta, cal suposar que els futurs 5.000 milions de nous usuaris d’Internet hi accediran per fer-la servir com un telèfon barat”.

no seria el mateix perquè no tindria la capacitat d’innovació constant que defineix la xarxa actual, com a resultat de ser un caos autoorganitzat”. On diu que ara mateix és més real l’amença de fraccionament d’Internet és a la Xina, “on ja hi funciona una Internet paral·lela i sota control”. I pel que fa a l’amenaça d’algunes grans empre-

ses, posa els exemples de “Facebook, Whastsapp i fins i tot Google”, sobre les quals afirma que “el repte que plantegen és que amb les seves aplicacions d’ús massiu i global tendeixen a fer-se cada cop més amos de la xarxa, i per tant a convertir-la en propietat privada”. Sobre els inicis d’Internet a Espanya, Andreu Veà hi reconeix l’esforç d’alguns protagonistes: “Una de les primeres persones d’aquí que es va interessar per Internet (concretament, l’any 1984) va ser el professor de la UPC. Manuel Medina, que això sí, no intervingué en la seva implantació. Un altre impulsor inicial espanyol va ser Pepe Barberá, quan era director general de la xarxa acadèmica RedIris. Estem parlant d’implantadors, un cop ja dissenyada la xarxa. En aquest mateix àmbit, però en un segon ordre d’importància es poden assenyalar empreses com Asertel (de la qual vaig ser cofundador) i unes quantes més (Servicom, Hispanet, etc.), totes de tipus ISP (Internet Service Provider).” @ J. Duch

Sabadell Professional �

�

PROpulsar:

Posem a disposició teva una pòlissa de crèdit amb uns avantatges exclusius. Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes. Si ets membre de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc�Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals. Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truca’ns al 902�383�666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu professional, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB BDEHPKFLEMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB NKPNOMFIAFEIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP PJIJHCFAEKOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFC EJKIFEFJJFBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFFFNNEPLGNDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPILMFIHMIDMJGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHHHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

El banc de les millors empreses. I el teu.

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

V I NCL ES

« Les dades són el petroli del segle XXI » Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Al final de la dècada actual, Catalunya vol situar-se en el grup de les 10 regions europees capdavanteres en TIC, d’acord amb les previsions de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020. Per assolir aquest objectiu, des de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, s’impulsa un seguit d’iniciatives estratègiques. Una de les més rellevants és “posicionar Catalunya en el sector del ‘big data’. Segons el seu resposable, Jordi Puigneró, “les dades són el petroli del segle XXI”.

egons l’índex iDigital 2013, Catalunya se situa actualment en la posició 19 d’entre les 269 regions europees, mentre que l’any 2012 es trobava en la vintena posició. Per retallar els vuit punts que encara li falten per arribar al Top-10 de les regions cap-

davanteres en TIC, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, diu que “cal un aposta clara per les TIC per part dels diferents àmbits de la societat i, especialment, del sector públic i empresarial”. Des del Govern de la Generalitat afirma que “s’està impulsant una estratègia TIC amb tres objectius principals, que són: ‘enxarxar’, ‘securitzar’ i ‘digitalitzar’ Catalunya”. Sobre el primer, al que anomena ‘enxarxar’, assegura que “s’està treballant per fer arribar la connectivitat adequada arreu del territori col·laborant estretament amb els operadors de telecomunicacions i vetllant per la completa cobertura dels serveis TIC, mitjançant projectes com ara Catalunya Connecta, Banda Ampla Industrial o XFOCAT.”. Pel que fa a ‘securitzar’ Catalunya, explica que “el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’encarregat d’executar les iniciatives de vigilància de la seguretat TIC a

les administracions públiques, i de les infraestructures crítiques, al mateix temps que treballa en la sensibilització de ciutadans i empreses amb projectes com internetsegura.cat”. Finalment, sobre l’objectiu ‘digitalitzador’, al·ludeix a l’aposta ferma i decidida per “situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del país mitjançant l’aprofitament de la capitalitat mundial del mòbil i marcant-nos com a objectiu convertir Catalunya en una ‘smart region’ que permeti reactivar l’economia i generar llocs de treball”. Abans d’assumir la direcció general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Puigneró va ser l’impulsor del projecte ‘smart city’ a Sant Cugat del Vallès, que va abordar des de la perspectiva que “una ciutat només pot definir-se com a intel·ligent quan les inversions realitzades estimulen un desenvolupament econòmic sostenible i eleven la qualitat de vida, mitjançant una gestió intel·ligent dels

Quatre àmbits tecnològics prioritaris L’any passat, el sector TIC va ocupar uns 81.800 catalans, un 6% més que l’any anterior. Una altra dada que demostra que es tracta d’un sector en creixement, és que el nombre d’empreses TIC a Catalunya ha augmentat d’un 20% els darrers 5 anys, factor que assenyala clarament el seu nievll de fortalesa i resistència en aquests moments de crisi econòmica. Al mateix temps, la ciutat de Barcelona, que concentra el 80% del sector TIC català i que actualment és Capital Mundial del Mòbil (Mobile World Capital), Capital Europea de la Innovació (iCapital) i un referent mundial pel que fa a les ‘smart cities’ (l’Smart City Expo World Congress s’organitza a Barcelona), fa que Catalunya visqui un molt bon moment de projecció i posicionament internacionals en el sector TIC. Per tot plegat, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Puigneró, creu que “s’obren més oportunitats de creixement, especialment pel que fa a quatre àmbits tecnològics prioritaris, que són: la mobilitat, les ‘smart cities’, el ‘cloud’ i el ‘big data’, tots ells elements fonamentals de l’estratègia catalana d’‘smart region’ que estem impulsant”. En aquest escenari, en què la telefonia mòbil i les telecomunicacions “són les infraestructures estratègiques del segle XXI”, el paper dels seus professionals ha de ser “liderar aquests processos de canvi cap a una societat de la informació i el coneixement, millorant la competitivitat de les empreses, creant nous productes i serveis que millorin la qualitat de vida i el benestar de la societat i impulsant nous serveis electrònics per millorar l’eficiència i qualitat dels serveis prestats per l’Administració”. Puigneró no dubta a qualificar aquest paper de “clau, especialment ara que Catalunya es troba immersa en un moment decisiu de la seva història, en què cal dotar-nos d’estructures d’estat sòlides i adaptades als nous temps”. @

recursos i una governança participativa”. Per assolir-ho, atorga un paper fonamental “al desplegament de solucions TIC que permetin una gestió de la informació en temps real, necessària per a la presa de decisions i millora dels serveis públics”. S’adona també, en aquest sentit, que “no tots els reptes de les ciutats es poden resoldre exclusivament en clau urbana, com per exemple, la mobilitat, la gestió de l’energia i l’aigua, o fins i tot la identificació digital”. I d’això altre: “Que no tots els municipis poden afrontar, ni organitzativament ni econòmicament, els reptes de desplegar una estratègia de tipus ’smart city’”.

‘Smart region’ i ‘smart citizens’ Precisament per aquest motiu, apunta que “des de la Generalitat s’està impulsant una estratègia catalana d’‘smart region’ amb la qual es vol estendre el concepte d’‘smart city’ a escala nacional mitjançant un programa que integri i coordini les iniciatives locals i supralocals, doni suport a les empreses i desplegui iniciatives ‘smart’ en clau de país”. El primers passos en aquesta direcció han de començar per “definir una estratègia pròpia i establir el full de ruta”. Sobre l’estratègia, apunta que “ha de fomentar el desplegament de les infraestructures i eines tecnològiques necessàries, com ara les xarxes de telecomunicacions, els centres de processament de dades, els serveis ‘cloud’, ‘big data’, etc., alhora que promoure un entorn de cooperació tant a nivell públic com privat que faciliti l’escalabilitat i extensió territorial de les iniciatives”. Sobre el full de ruta, centrat en el suport als municipis, afirma que “la Generalitat ha de jugar un rol facilitador, mitjançant la coordinació i intercanvi d’experiències locals; promoure la compartició de dades i serveis entre municipis, i ajudar els ajuntaments més petits a establir el seu full de ruta i a tancar acords amb el sector privat”. No dubta que el desenvolupament de Catalunya com a ‘smart region’ gene-

rarà grans oportunitats empresarials, i que “caldrà utilitzar-les per potenciar tant els sectors tradicionals (com ara el turisme, el comerç, l’alimentació, etc.), com els nous sectors tecnològics emergents relacionats amb els conceptes ‘smart’, ‘big data’ i mobilitat TIC”. En aquest sentit, assumeix que “l’objectiu de la DGTSI és impulsar al nostre país una nova indústria, que jo anomeno “de les dades”. Les dades són el petroli del segle XXI, i posicionar Catalunya en aquest sector és absolutament estratègic”. Per treure el màxim profit de tot plegat, acaba demanat la implicació de la ciutadania. “Es essencial fer partícips els ciutadans de tot aquest procés impulsant iniciatives que els ‘enganxin’ en tos els sentits: tant en la vessant de generació d’informació com en la presa de decisions. Hem d’aconseguir el que anomenem ‘smart citizens’: ciutadans amb les capacitats i eines de la nova era digital que s’impliquen en la millora dels serveis”. @

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’

V I NCL ES

« S’està treballant per incloure SocialDiabetes en el sistema sanitari » El seu creador, Víctor Bautista, guanya el Premi Alan Turing al Compromís Social (19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica)

Guardonat amb el Premi Alan Turing al Compromís Social en la passada 19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, Víctor Bautista s’ha guanyat a pols aquest i molts altres reconeixements (un altre de molt recent és el Big Impact Award atorgat en els Mobile Premier Awards 2014), sempre com a creador de l’aplicació mòbil SocialDiabetes, que dóna major autonomia als malalts de diabetis i en aquest sentit millora la seva qualitat de vida. Un resultat del qual ell és el primer beneficiat, en tant que diabètic tipus 1.

íctor Bautista ja pot menjar el que li ve de gust, anar a sopar amb els seus amics quan vol i dormir tranquil. Com a diabètic tipus 1 ja no té por de patir una hipoglucèmia: ha pres el control de la diabetis amb la seva aplicació mòbil SocialDiabetes

(www.socialdiabetes.com) i al mateix temps ha aconseguit que tothom pugui fer el mateix. La gènesi de tot plegat es remunta a “quan em van diagnosticar diabetis”. Això el va portar a “pensar que necessitava una aplicació per controlar-me. Em vaig posar a buscar apps l’AppStore i en vaig estar provant unes quantes, algunes molt bones (OnTrack per a Android, per exemple), però cap cobria les meves necessitats o el que jo pensava que necessitava per tenir un control òptim de la meva malaltia”. Va ser llavors, diu, que “va néixer una app sense nom (la futura SocialDiabetes), de moment per a ús exclusiu meu i sense cap altra pretensió”. Va començar a pensar d’anar més enllà a partir del primer any de malaltia, “en el moment que demano consell al seu metge i aquest em guia en el camí a seguir per fer una primera versió de l’app, de la qual al cap poc temps, i al costat de Maria Salido, acaba naixent oficialment SocialDiabetes”. Ara mateix Social Diabetes assoleix “les 45.000 descàrregues, la majoria d’usuaris ‘free’, ja que aquesta modalitat cobreix bona part de la funcionalitat de l’APP”. Però el seu objectiu no s’acaba aquí. Aspira “a ser la comunitat de diabètics més gran del món i no tant en la monetització a curt termini pel pagament de llicències”. Pel que fa a les últimes novetats que incorpora SocialDiabetes, Víctor Bautista presumeix de tenir “una de les apps més completes per a l’autocontrol de la diabetis, amb un llistat de

més de 11.000 aliments, calculadora de carbohidrats, càlcul automàtic d’insulina en funció de l’estat actual, opció de desar el tractament tant de tipus 1 com de tipus 2, gràfiques d’anàlisi, estadístiques, teleassistència virtual i seguiment en temps real de l’evolució de la malaltia, incloses les recomanacions abans d’anar a dormir per evitar hipoglucèmies nocturnes”. Tot això diu que ho fa possible “el sistema d’algoritmes estadístics que fa servir per preveure el teu comportament”. I no s’acaba aquí el llistat de prestacions més novedoses, que inclou també “el sistema de geolocalització, que permet als pares de saber on està el seu fill en tot moment, o veure el seu últim control i trucar (a l’escola per exemple) perquè es mengi la fruita abans de sortir al pati”.

Solució integral a través d’una interfície fàcil d’utilitzar SocialDiabetes és una aplicació mòbil disponible en català i nou idiomes més ideada per a les persones amb diabetis tipus 1 i 2, i que ofereix al pacient una solució integral, a través d’una interfície fàcil d’utilitzar. L’aplicació treballa offline o en temps real amb el metge i fa recomanacions de consum d’insulina basades en la ingesta real d’hidrats de carboni i en els nivells de glucosa a la sang de l’individu. A més de sincronització en el núvol, fa seguiment de l’exercici i ofereix enfocament de medicina preventiva basada en l’historial i els patrons de conducta mèdica de l’individu. @

Sobre la importància que té per a un diabètic compartir les seves experiències, en comunitat i en xarxes socials com la mateixa Social Diabetes, Bautista diu que és fonamental i que creu “cegament en l’autogestió i autoresponsabilitat del pacient diabètic”. Entre d’altres raons perquè “el teu metge no pot estar-se 24 hores al teu costat, però en canvi tu sí que vius les 24 hores amb la teva diabetis. Per tant, ningú no té tanta informació com tu sobre la teva malaltia i això és el que ens fa ser més forts per lluitar i aconseguir uns bons controls. Si aquest coneixement el compartim, hi guanyem tots. Una cosa tan senzilla como escanejar un aliment en un supermercat i compartir la informació en la nostra base de dades global, pot ajudar després a una altra persona a calcular la racció adequada de carbohidrats que ha de consumir. Igualment, compartir emocions i donar-nos suport els uns als altres fa que tot funcioni millor”.

De cara al futur, diu que està “desenvolupant la integració amb glucòmetres i en constant col·laboració amb la comunitat d’usuaris per millorar cada dia”. En aquest sentit, apunta que “s’està treballant per incloure SocialDiabetes en el sistema sanitari. Això permetria als metges poder-la recomanar amb totes les garanties, i faria també que la pròpia aplicació gaudís de la coberta del servei públic sanitari”. Sobre el procés d’expansió de SocialDiabetes, Bautista assenyala que “ja està internacionalitzada (s’ha traduït a 10 idiomes) i que els EUA són el segon país en descàrregues, seguit de Llatinoamèrica”. Una fita excepcional aconseguida “per sorpresa, perquè mai hem fet cap campanya de màrqueting i, per tant, sorprèn molt adonar-te que et coneixen a mig món. Per exemple, Xile i Brasil estan avaluant SocialDiabetes per incloure-la en el seu sistema sanitari”. @ J. Duch

V I NCL ES

Femindústria premia el talent emprenedor l Concurs Femindústria ha arribat a la cinquena edició premiant un seguit de nous projectes innovadors i tecnològics, vinculats a l’enginyeria i/o a la indústria. El president de Telecos.cat, Joan Solé, va ser l’encarregat d’obrir l’acte, juntament amb Josep M. Román, director d’Enginova. Tot seguit es van presentar els projectes finalistes i el jurat va fer públic el veredicte de les dues modalitats: ‘Empresa amb Futur’ i ‘d’Una Idea a una Realitat’.

Premi ‘Empresa amb Futur Aquest premi guardona l’empresa innovadora amb més de 2 anys d’activitat i que destaqui per la trajectòria i fites aconseguides. El seu guanyador ha estat el projecte de l’empresa ‘Keonn’, focalitzada en una innovació disruptiva en el món del ‘retail’ per millorar l’experiència de compra. ‘Keonn’ ha integrat verticalment una solució des del nivell hardware fins al de plataforma software i serveis (components i sistemes, amb un gran desenvolupament en sistemes RFID ad hoc per al ‘retail’). Podem dir que estan portant les solucions ‘e-commerce’ al món real. El Jurat va atorgar també dos accèssits per als projectes ‘Blueknow’ i ‘Barcelona Housing Systems’. En el primer cas, ‘Blueknow’, es tracta d’una solució orientada a augmentar la conversió i el valor mitjà de la cistella de compra en ‘e-commerce’. Pel que fa a ‘Barcelona Housing Systems’, és una solució innovadora i disruptiva de fabricació de vivenda, seguint un procés industrial respectuós amb el medi ambient (sense aigua ni ciment), de qualitat, a preus assequibles i en temps rècord.

Premi ‘D’una Idea a una Realitat’ En aquest apartat es presenten empreses amb una idea innovadora i amb una bona oportunitat de negoci. Les

El passat 29 de maig, l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir l’acte de presentació i entrega de premis dels projectes finalistes de la 5a edició del Concurs Femindústria, convocat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials a través d’Enginova (el seu servei de foment de l’emprenedoria), amb la SalleTechnova, Leitat Technological Center i Tecno Campus MataróMaresme. empreses estan en les fases inicials. El guanyador d’aquest premi ha estat el projecte ‘Viuing’, que obre una oportunitat (un oceà blau) amb un nou canal de comunicació televisiu portàtil i d’un sol ús per a l’espectador individual en el mateix lloc on presencia el gran esdeveniment (per exemple, carreres de Fòrmula1 o GP, MastersGolf, etc).   El Jurat va atorgar també dos accèssits per als projectes ‘Devicare’ i ‘Signaturit’. Pel que fa a ‘Devicare’, és una solució innovadora per a la monitorització, prognosi, diagnosi i tractament de malalties cròniques, especialment d’aquelles que es poden controlar des de casa del pacient.

Es tracta del primer dispositiu a nivell mundial en ‘lit-control’ per a la prevenció de la litiasis renal i urinària. En el segon cas, ‘Signaturit’, és sistema tan senzill i segur com rupturista, concebut per signar documents online amb validesa legal a través d’Internet, dispositius mòbils de tipus ‘smartphones’ i mitjançant un simple correu electrònic. Creat l’any 2009, el Concurs Femindústria respon a la necessitat d’estimular la creació i desenvolupament d’empreses innovadores de base tecnològica, encapçalades de manera preferent per enginyers amb experiència, i amb l’objectiu de promoure l’esperit innovador de les iniciatives professionals. Tot plegat, de cara a consolidar el posicionament del teixit empresarial català com a referent a nivell europeu, i per extensió també a Catalunya com una de les regions motores d’Europa i del món. El jurat del 5è Concurs Femindústria l’han format: Tania Sagarte (La SalleTechnova Barcelona), Ricard Granados (EIC’s), Juan Pérez (La Salle-Technova Barcelona), Sergi Artigas (Leitat Technological Center), Emma Feriche (TecnoCampus Mataró-Maresme), José María Román (Enginova) i jo mateix, en representació de Telecos.cat. Des de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació us encoratgem a què us presenteu en alguna de les dues modalitats a la propera convocatòria. @

Antoni Barniol Membre del jurat de Femindústria Associat núm. 304

Èxit clamorós de la Telecogresca 2014 36 anys d’història del festival universitari més important del país a Telecogresca, el festival musical universitari més important del país, que cada any organitza l’Associació Cultural Telecogresca, fundada el 1978, ha demostrat en la seva 36a edició que manté la força i vitalitat del primer dia. Com cada any, la seixantena d’estudiants que hi han treballat, s’han ocupat d’un seguit d’aspectes essencials per assegurar la seva continuïtat: contractació dels artistes, infraestructura dels escenaris, seguretat, màrqueting… Tot plegat amb un resultat molt meritori: una nit inoblidable protagonitzada per uns quants grups de renom i una autèntica multitud d’assistents a un festival que és referència consolidada entre el jovent del país.

L’Associació té una llarguíssima història darrere. La van fundar fa 36 anys un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona (ETSETB), quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a l’Escola. Uns comicis en què només es va acceptar una única candidatura de director, amb l’excusa que la resta no complien els requeriments oficials. En aquestes circumstàncies, els alumnes i el professorat van redactar un programa per assegurar un millor funcionament i ensenyament a l’Escola però el candidat el va rebutjar. Com a conseqüència, es va decidir organitzar una festa per commemorar, amb to reivindicatiu, el triomf democràtic i celebrar, de passada, que finalment s’havia trobat una localització estable on impartir la carrera, després d’uns quants anys de trasllats continus. Gairebé quatre dècades després, la festa ha continuat amb una Associació que ha anat creixent dia rere dia. I no és estrany, perquè la Telecogresca és una manera divertida d’aplicar a la vida real tot el que s’aprèn a la carrera. Com

La darrera edició del festival universitari més important del país, la Telecogresca 2014, va tornar a ser un èxit clamorós. El Parc del Fòrum es va omplir de gom a gom el passat 5 d’abril de joves estudiants de l’ETSETB i de molts altres de la resta de carreres del Campus Nord i Zona Universitària, per gaudir d’un seguit d’actuacions de grups de renom. El moment àlgid de tota la nit va arribar amb la sortida a l’escenari del grup madrileny Ska-P, que va fer saltar i cridar a ritme de rock embogit als 12.000 assistents.

que s’intenta subcontractar el menor nombre possible de tasques a terceres empreses per tal d’abaratir costos i poder oferir entrades a preus populars, els membres de l’Associació han de ser polivalents i molt professionals en la seva feina. I és que no estem parlant de qualsevol cosa, sinó d’un festival amb un aforament d’unes 12.000 persones. Un bon exemple n’és la implementació d’un sistema propi de venda d’entrades per Internet i la seva corresponent aplicació per validar-les. Després de ferse’n una prova pilot el 2013, aquest any

el nostre sistema ja va ser el principal mitjà de venda d’entrades online. Segurament els fundadors de la Telecogresca poc es podien imaginar que 36 anys després l’Associació seguiria més viva que mai, amb nous reptes com l’organització de l’Engresca’t, un concurs de grups musicals emergents, que s’ha convertit en només sis anys en el segon més important del país. Sovint, però, la visibilitat de tota aquesta feinada és molt escassa i és per això que, després de tots aquests anys de treball, de molta il·lusió i dedicació, ens agradaria demanar suport per aconseguir la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. Pensem que suposaria, simbòlicament, el reconeixement tant a moltíssima gent que ha dedicat moltes hores del seu temps a fer-ho possible, com a una Associació que ha acabat sent referent per al jovent universitari del nostre país. @

Associació Cultural Telecogresca

'I N T ER NOS'

GRUP DE TREBALL D’USUARIS, SERVEIS I OPERADORS DE TELECOMUNICACIÓ Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat i una tercera part de les reclamacions que es presenten anualment fan referència als serveis de telecomunicacions, no hi ha dubte que existeix una relació complicada entre els seus usuaris i les operadores que els presten. Es tracta d’una problemàtica que es manté a pesar de l’extensa normativa en l’àmbit de les telecomunicacions, publicada específicament per regular la prestació del servei i que tendeix a protegir als usuaris en diferents aspectes, com ara les condicions per a la prestació dels serveis, el servei universal, la llei orgànica de protecció de dades, la qualitat del servei o els serveis de tarifació addicional.

Conscients d’aquesta situació, a finals de l’any passat l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) es va plantejar què podria fer per contribuir a la millora de la relació de les ‘telecos’ i els seus clients, raó per la qual el mes de març passat es va constituir el grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicació. El grup neix, per tant, amb la idea d’entendre, d’una banda, les expectatives dels usuaris en relació a la comercialització i les condicions dels serveis en els que poden estar interessats i, de l’altra, les dificultats de les operadores a l’hora d’oferir i prestar aquests serveis.

Des de fa més d’una dècada les operadores de telecomunicacions pugen cada any al pòdium dels serveis al consumidor que són objecte de més queixes i reclamacions per part de la població, tant a Catalunya com a tot l’Estat espanyol. Ho posen de manifest tots els estudis anuals elaborats en aquest àmbit, tant d’abast català i estatal com també local. En aquest context, el grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicació vol contribuir a rebaixar el grau de conflictivitat, plantejant recomanacions que puguin ajudar a encaixar les expectatives dels usuaris amb els interessos de les operadores.

sum. Sense anar més lluny, una família de 4 membres pot disposar fàcilment de fins a 7 serveis contractats: quatre línies de telefonia mòbil, una línia de telefonia fixa, un accés fix a Internet i un servei de televisió de pagament. Segurament, això també influeix en el volum de les reclamacions d’usuaris relacionades amb els serveis de telecomunicació, molt superior a qualsevol altre servei. I no només dels usuaris domèstics sinó també de les organitzacions empresarials i institucionals, en la mesura que cada cop depenen més de la disponibilitat i qualitat d’uns serveis de comunicació que s’han d’adaptar a les necessitats de la seva activitat. Una circumstància que explica molt bé que la despesa en serveis de telecomunicació sigui cada cop més elevada, tant per part tant de les famílies com de les empreses, malgrat la rebaixa progressiva de tarifa. Un dels focus del grup de treball serà, per tant, el contacte fluid amb els usuaris, tant particulars com d’empresa, les operadores i l’Administració, a tots els quals convidarem regularment a les nostres reunions. Una voluntat que ja hem expressat de manera fefaent des de la constitució del grup de treball, fa només uns pocs mesos, iniciant els primers contactes amb operadores, associacions de consumidors i usuaris, l’Agència Catalana del Consum i associacions empresarials. @

La nostra intenció és arribar a establir criteris de base que ens permetin plantejar recomanacions susceptibles de ser tingudes en compte per part dels usuaris, les ‘telecos’ i l’Administració. Certament, aquest no és un tema menor, ja que avui el nombre de contractes per serveis de telecomunicació és superior al de qualsevol altre àmbit de con-

Guillermo Canal Coordinador del grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicació Associat núm. 240

GRUP DE TREBALL DE SEGURETAT DE LA INFORMACIÓ Radiografia dels grup de treball de Telecos.cat uan tot just començava a endinsar-me en el món de la seguretat a les TIC (d’això ja fa uns anys), em van donar la definició següent: "Seguretat és un estat d’ànim". Dit d’una altra manera, seguretat és allò que et dóna un nivell de tranquil·litat raonable, amb una despesa raonable. És amb aquesta intenciò doncs, la de donar tranquil· litat als nostres companys –i a nosaltres mateixos, tot sigui dit de passada– que al sí de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha nascut el grup de treball de Seguretat de la Informació.

El grup el formem avui dia un grup heterogeni d’enginyers amb una vida laboral molt diversa que va des de l’exercici lliure de la professió fins a la direcció IT de grans empreses o corporacions, passant pel tècnic especialista o el petit empresari, però tots amb l’activitat orientada cap a la seguretat de la informació, la qual cosa ens permet apropar-nos a les necessitats del nostre col·lectiu amb una mirada polièdrica i flexible. A curt termini, ens hem fixat tres objectius fonamentals: 1 Difondre i facilitar l’opció de la seguretat en els sistemes d’informació com una sortida laboral per als nostres joves –i no tan joves – enginyers. 2 Donar un servei d’assessorament professional i/o arbitratge als nostres companys en el nostre camp, en el benentès que l’excés d’informació a les xarxes avui dia impedeix a molta gent poder destriar el gra de la palla. A tall d’exemple, malgrat tota la publicitat sobre hackers, virus, etc, més del 80% dels problemes de seguretat a les empreses són d’origen intern, i

En paraules de MiguelAngel Hervella, enginyer i membre també del grup de treball, podríem definir la seguretat informàtica com un conjunt de mesures destinades a protegir els sistemes d’informació i comunicacions per tal de garantir-ne la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació gestionada o del servei que presten aquests sistemes.

és aquí on s’haurien de prioritzar els esforços i les inversions. 3 Col·laborar amb Telecos.cat en la fixació de les normes i paràmetres d’avaluació de la documentació sobre seguretat de la informació per al servei de certificacions documentals que ha posat en marxa, en l’àrea de seguretat de la informació. A mig termini, s’albiren moltes possibilitats, per bé que encara estan una mica verdes i per tant m’estalviaré de comentar-les aquí. Però en qualsevol cas, hem de constituir-nos com una referència a Catalunya en quant a implementació de bones pràctiques (no tant pel que fa a la seva definició sinó a l’aplicabilitat, mitjançant paràmetres que permetin als nostres associats gestionar el risc –el risc es gestiona, és a dir sempre hi ha un risc residual més o

meys ampli, mai s’elimina del tot– de la millor manera, tenint en compte les dimensions i particulariats de cada cas), aprofitant que ja hi ha una normativa força desenvolupada i en constant revisió, com ara la ISO 27000, ITIL, i organismes com ISACA, etc. Finalment ja només em resta només animar a tots aquells companys que es dediquen a la seguretat en les TIC, a afegir-se al grup de treball. Hi trobaran companys que lluny de competir el que fan és compartir, i per tant aprofiten la seva feina i experiència per millorar com a persones i, sobretot, per dignificar i fer més visible –els enginyers en general som massa solitaris i poc proclius al màrketing i la publicitat– l’exercici de la professió. @

Josep Puy Portaveu del grup de treball de Seguretat de la Informació Associat núm. 423

'I N T ER NOS'

PERSEVERAR I REINVENTAR-SE PER FER EL SALT INTERNACIONAL Som ‘telecos’, som notícia

om qualsevol enginyer novell, en acabar la carrera vaig començar a buscar feina a les borses de treball existents, i com la majoria de tots nosaltres, sense èxit. Va ser en aquell moment que amb uns amics vam decidir crear el nostre propi futur: l’empresa Vidian.

Els inicis d’una empresa sempre són complicats. Trobar clients, trobar projectes, gestionar el dia a dia sense tenir una experiència prèvia, fa que cada dia t’hagis de parar a pensar què és el que s’està fent bé i què és el que s’està fent malament. Un mètode molt simple però que demostra que la millor manera d’aprendre i millorar professionalment és la prova i error. Gràcies a això, des de Vidian hem pogut portar a terme diferents projectes: des de sistemes de monitoratge ‘embedded’ en temps real, fins a uns altres de visió per computador, aplicats tant al control de qualitat industrial com en l’entorn multimèdia. Per altra banda, totes les iniciatives ens han permès d’anar coneixent el mercat i poder trobar nous nínxols on poder aplicar les nostres solucions. Degut a això i a la perseverança d’anar-nos reinventant cada dia, hem aconseguit no només establir noves relacions professionals sinó també poder fer el salt internacional.

Es podria dir que la meva trajectòria com a enginyer de telecomunicació és relativament curta, però ha estat intensa. Durant els dos anys aproximadament des que sóc enginyer la situació no ha estat fàcil. L’entorn econòmic en què ens trobem no ens dóna gaires facilitats per començar. Ara bé, fent ús de la imaginació i la il·lusió un pot arribar a desenvolupar-se tant o millor que en d’altres entorns. Concretament, un dels nostres primers projectes internacionals va ser amb una consultora suïssa centrada en solucions de processament d’imatge per al mercat audiovisual. Vam dissenyar conjuntament i actualment desenvolupem un nou entorn de sistemes immersius susceptibles de ser integrats en centres educatius del país. Més recentment, s’ha arribat a acords amb empreses nord-americanes per tal de desenvolupar projectes al país, fet que ens brinda l’oportunitat d’obrir un nou despatx en terreny americà. Com en molts altres casos, obrir un despatx als Estats Units no és tasca fàcil, aconseguir un visat de treball per operar-hi és un requisit complex, però un cop s’obté (majoritàriament, a tra-

vés d’un partner local), el procediment esdevé relativament simple, els tràmits són ràpids i econòmics; en el nostre cas ens va suposar una inversió de 24 hores i pocs centenars de dòlars. Aquesta senzillesa contrasta amb la complexitat en què ens vam trobar a l’Estat espanyol. Potser per a aquesta raó els Estats Units han estat sempre un mercat nadiu per a la creació d’empreses. Per altra banda, i ja més a nivell estatal, l’entorn econòmic no és el més favorable per a una nova empresa, però sembla que la delicada recuperació econòmica fa crèixer l’afany d’engegar nous projectes, i el que és més important des del meu punt de vista, la il·lusió per provar coses noves i arreglar la situació actual. Concretament, la indústria, un dels nostres motors econòmics, està recuperant la seva posició dins l’escala global, gràcies a la seva millora en competitivitat per l’increment dels processos de fabricació amb sistemes d’alt valor afegit. Precisament degut a aquesta aposta, estem ara mateix en contacte amb unes quantes empreses del sector amb l’objectiu de portar les nostres solucions a les seves cadenes de muntatge. Per tant, i per acabar, només vull afegir que malgrat les condicions adverses a què ens enfrontem, sempre es pot trobar un camí. Només cal il·lusió i ganes de treballar. Com diu el refrany francès: “Ne regarde pas d’où tu viens, regarde où tu vas”. @

Sergi Arias Image Processing Solutions and Suport a INFAIMON Associat núm. 1848

20 ANYS DE TELEPRESÈNCIA I MOLTS MÉS PER DAVANT Som ‘telecos’, som notícia a fa temps que em presento com ‘el tossut de la videoconferència’ i penso seguir predicant-ne les seves virtuts i avantatges fins que tothom ho hagi entés i adoptat, o fins que algú em demostri que estic equivocat. De moment, puc afirmar que hi ha un negoci interessant i real, i que a més a més creix a molt bon ritme (l’any passat l’empresa va facturar 8,5 milions d’euros i preveiem increments del 20% anual per aquest any i els següents).

Ja veieu, doncs, que malgrat ser un ‘teleco’, i conservar l’interès per entendre els ‘datasheets’ i les arquitectures de comunicació que proposem als nostres clients, fa molt temps que ja m’he hagut d’anar distanciant del detall tècnic i reubicant-me en l’àmbit d’empresa i direcció. Ara mateix, crec que em defineix molt millor el terme ‘empresari’ o el càrrec de director general d’una empresa de serveis TIC. Si bé com a emprenedor sempre tens l’antena posada, a l’aguaït de possibles noves oportunitats de negoci (siguin variacions del que ja fem a l’empresa, o possibles projectes afins), la meva activitat professional avui per avui està molt centrada en tot el que es mou al voltant de la videoconferència professional (també utilizem molt el terme ‘telepresència’) i les solucions de col· laboració visual a distància (comunicacions unificades, webconferència, etc.) També m’agradaria destacar un nou projecte que he dissenyat i llançat fa poc al mercat. S’anomena Linkypro (www. linkypro.com), i pretén ‘democratitzar’ totes aquestes solucions en l’àmbit de la petita i mitjana empresa, amb una fórmula extremadament senzilla i assequible de servei ‘cloud’ al 100%, que inclou fins i tot equips hardware en règim

Aquest any cumpleixo 20 anys al capdavant de Techno Trends, un projecte que va començar el 1994 per intentar explotar l’oportunitat que suposava en aquell moment la llavors recent estrenada xarxa XDSI, i que ben aviat es va anar centrant en una de les seves aplicacions: la videoconferència.

sembla que moltes mirades s’han girat cap a la videocol·laboració. El tema està ben calent doncs, amb apostes clares com les de Microsoft amb Lync (després d’haver comprat Skype ja fa temps), o darrerament de Google amb Chromebox for Meetings, després de les adquisicions que ja van fer Cisco amb Tandberg, Avaya amb Radvision o Logitech amb Lifesize, els darrers anys. Animo doncs a tothom a provar-ho (més enllà de Skype, que està bé però li falten coses molt importants per poder ser realment l’eina adient en aplicacions professionals) i a incorporar-ho al dia a dia de la feina, sigui quin sigui l’àmbit professional de cadascú. @

de lloguer (sense cap compromís de permanència, per tal que les empreses ho puguin provar sense por). Com que estem convençuts que hi ha molt camp per córrer en l’àmbit PIME (les grans empreses ja ho coneixen de més aprop i moltes ja són clients de Techno Trends), ara provem d’anar més enllà amb aquesta proposta única a tot el món, orientada sobretot a permetre que les pimes s’animin a provar-ho sense necessitat d’haver-se de ‘casar’ amb un tema que encara no tenen clar si els encaixarà. Per acabar, només comentar que tot aquest sector està molt mogut darrerament. És un moment apassionant en què ha entrat amb molta força la paraula ‘cloud’ (com en tots els altres espais TIC), i malgrat que molts cops ho hem vist com un negoci ‘nínxol’ i en 20 anys no ha acabat d’aixecar el vol, ara

Ernest Companys Fundador i director general de Techno Trends Associat núm. 720

C A LI DOSCOPI

Big Bang Data Fins al 26 d’octubre de 2014

Telecomunicaciones. Tecnologías, Redes y Servicios Autor: José Manuel Huidobro Editorial: Ra-Ma Manual de divulgació dels fonaments bàsics de les telecomunicacions, que explica els conceptes elementals per entendre el funcionament dels senyals i els diferents dispositius emprats en la transmissió de veu, dades o imatges, les tecnologies i protocols utilitzats en les xarxes telefòniques –fixes i mòbils–, en les de dades – tant d’àrea local com estesa–, i els serveis que es presten sobre aquestes, així com la legislació que els regula. Tot això s’explica d’una manera clara i senzilla, però alhora rigorosa, amb una metodologia basada en l’experiència que l’autor ha acumulant com escriptor i docent al llarg de més de 30 anys. Es tracta, en conjunt, d’una completa introducció a les telecomunicacions, que s’estructura en 6 capítols, que desenvolupen un ventall molt extens de continguts. Alguns dels més rellevants són: les tecnologies transmissió: PDH, SDH i GPON; la fibra òptica (WDM) i les microones; els satèl·lits de comunicacions: sistemes VSAT i GPS; les tècniques de commutació i multiplexació; xarxes LAN i WAN; les tecnologies de banda ampla: xDSL, VDSL, FTTH; el protocol IP, Internet i la WWW: VoIP i IPTV; la xarxa telefònica commutada: RDSI i PBX; l’espectre radioelèctric: antenes i radiacions; les comunicacions mòbils: GSM, GPRS, UMTS i LTE, etc.; les xarxes sense fils Wi-Fi, Bluetooth, RFID, WiMAX, etc. En l’apartat final s’inclou també un extens glossari de termes i una àmplia llista de referències bibliogràfiques. @

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull l’espai expositiu Big Bang Data, un projecte que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos. Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència entre els sectors acadèmics, científics, les administracions, l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot, interpretar dades està transformant radicalment la nostra societat. Tots generem dades, des del dispositiu mòbil, a través dels sensors, de les xarxes socials, de fotografies i vídeos digitals, de registres de les transaccions de compra i dels senyals del GPS. La novetat és que cada vegada és més fàcil emmagatzemar i processar aquestes quantitats ingents de dades que detecten patrons (d’incidències, de comportament, de consum, de vot, d’inversió, etc.). Aquest fet està canviant completa i molt ràpidament la forma de presa de decisions a tots nivells. Participen en el pro-

jecte diferents creadors de diferent perfil professional: enginyers, economistes, arquitectes, investigadors, programadors, comunicadors, dissenyadors, educadors, analistes, cartògrafs, activistes…. Es tracta d’una plataforma de debat al voltant d’aquest tema de màxima actualitat, que acull tallers, ‘hackatons’, programes educatius i trobades de comunitats locals i internacionals. + info: http://bigbangdata.cccb.org @

Portal de la producció científica de la UPC Futur (http://futur.upc.edu), el nou portal de la producció científica i tecnològica de la UPC, dóna accés obert, per primer cop, a les publicacions científiques dels investigadors i investigadores de la Universitat, i ofereix informació sobre la seva trajectòria professional. Es tracta d’un aparador de la innovació i la recerca desenvolupada a la universitat en l’àmbit internacional i inclou dos tipus de continguts: dades actualitzades sobre els investigadors i l’organització de la recerca a la universitat, i informació sobre les publicacions en obert, com ara llibres, articles, ‘papers’, tesis o patents, entre d’altres. Aquesta informació també es troba catalogada per grups de recerca, departaments, centres de recerca, instituts... i es complementa amb informació sobre recursos i serveis que necessiten els investigadors i les investigadores per publicar. Desenvolupat pel Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius de la UPC, el portal digital Futur neix amb la voluntat de difon-

dre i donar accés a les publicacions en text complet. Aquest fet, sumat a la facilitat de navegació, suposa una innovació rellevant en la catalogació de la producció científica. Està previst anar-hi afegint més prestacions i millores, com ara les dades dels projectes de recerca (‘open data’), informació de les empreses i socis participants en els projectes, estudis bibliomètrics, mapes de la ciència de la UPC, etc. L’objectiu és que aquest web esdevingui l’eina de referència per a la difusió de tota la informació relacionada amb la producció científica i tecnològica de la universitat. @

UN ECOSISTEMA INNOVADOR

T R I BU NA

Integra ‘smart-cities’, tecnologies mòbils i Govern Obert

ls enginyers de telecomunicació sabeu millor que ningú que el recent guardó que ha rebut Barcelona com a Capital Europea de la Innovació, no és fruit de la casualitat sinó d’un treball rigorós, fet amb molt convenciment pels professionals de diferents àmbits de la ciutat. Professionals motivats i compromesos amb el futur de Barcelona.

El guardó reconeix l’aposta transversal que Barcelona està fent per les noves tecnologies. Una aposta que té com a màxim objectiu reactivar l’economia i ajudar a crear llocs de treball. Perquè tenim el ferm convenciment que les ciutats i les àrees metropolitanes hem de jugar un paper protagonista en la definició d’un nou model de creixement econòmic, basat en la millora de la productivitat, els serveis avançats, la innovació i la tecnologia. La candidatura que va presentar Barcelona mostrava la integració dels tres principals sistemes que componen el nostre ecosistema innovador. D’una banda, les ‘smart-cities’ o la integració de les noves tecnologies en la millora de la gestió dels serveis públics. En segon lloc, les tecnologies mòbils, que ofereixen les eines, els recursos i les oportunitats necessàries per consolidar Barcelona com a Capital Mundial del Mòbil. I finalment, el Govern Obert, que promou la transparència, la participació i la implicació dels ciutadans en el govern de la ciutat. Un dels aspectes que va destacar la Comissió Europea (CE) de Barcelona com a

Capital Europea de la Innovació, va ser l’ús que estem fent d’aquestes tecnologies per posar-les al servei de les persones. Aquest fet de vincular les TIC amb la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, és el que ens fa ser diferents i referents en aquest àmbit. Aquest reconeixement ens converteix en un ‘hub’ per a les empreses del sector digital, que aporten solucions innovadores en àmbits tan importants com el treball, la salut, l’educació i els serveis a les persones. Les tecnologies de ciutat intel·ligent, els sensors i les aplicacions mòbils, ja ens estan ajudant a millorar serveis tan importants com el transport públic, l’enllumenat, l’aparcament, la gestió dels residus i de l’aigua, o l’atenció social i sanitària. Aquesta és una aposta també per la sostenibilitat, amb l’aprofitament energètic per a xarxes de calefacció i climatització en àmplies zones de la ciutat com el Fòrum i el 22@. Com ho és també per la implantació del vehicle elèctric, que a Barcelona estem duent a terme a través d’autobusos, taxis i bicicletes elèctriques. La CE també va destacar la nostra aposta per la innovació social, la transparència i el govern obert, així com la promoció d’aliances públiques i privades per compartir els millors projectes de futur. Per això contribuïm a l’impuls de la City Protocol Society, per definir els estàndards de qualitat que han de complir les ciutats intel·ligents. Una aliança formada per ciutats, empreses i universitats de tot el món, que treballem juntes perquè tothom en pugui sortir beneficiat i aprendre els uns dels altres.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona A l’hora de teixir aliances, no voldria deixar d’esmentar com n’és d’important la col·laboració públic-privada, perquè les solucions més innovadores ens ajudin a millorar el present i el futur de la ciutat. Per això em sento molt satisfet que Barcelona estigui ja col· laborant amb empreses com Cisco, Microsoft, Telefónica, Schneider i AlcatelLucent, entre d’altres, per ajudar-nos a construir aquest nou model de ciutat del segle XXI. Com podeu veure, la Capital Europea de la Innovació s’ha aconseguit gràcies a moltes persones, entitats, empreses i institucions. Com a alcalde, m’agradaria poder seguir comptant amb vosaltres, amb tots els membres de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Perquè una ciutat innovadora i intel·ligent és aquella que aprofita tot el talent i oportunitats del seu entorn per generar valor afegit. @

El suport per al teu creixement professional com a enginyer INFLUÈNCIA

Opinió independent i qualificada. Grups de treball, La Nit, aparició als mitjans, revista Telecos, butlletins, informes, estudis, segells...

POSICIONAMENT

Defensa i promoció de la professió. CAP, enginyer registrat, segell Wifi, premis, certificats, directori web, convenis, col·laboradors preferents de l'administració...

SERVEIS

Exclusius per als membres del col·lectiu. Networking, visibilitat, ser referència, prestigi posicionament, borsa de treball, formació, fons documental, licitacions internes, AQPE, disponibilitat d'espais, mail professional, descomptes...

XARXA

Proximitat i networking. Delegats territorials i internacionals, actes, jornades, seminaris, celebracions, Fòrum Telecos, agenda de contactes, reunions territorials, relacions institucionals...

Consulta el nostre catàleg de serveis a:

cataleg.telecos.cat

Informa’t al 93 551 33 22 serveis@telecos.cat Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1 entresòl – 08002 Barcelona www.telecos.cat