Revista Telecos 64

64 JULIOL 2016

Pedro Linares

Carles Puigdemont

President de Telecos.cat

President de la Generalitat

“Estem treballant per convertir Telecos.cat en una marca de valor per als nostres associats”

“Les TIC són un sector estratègic per al Govern i per al país”

Gran èxit de la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica __ 6

Reunió amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell __ 16

Manel Medina: “Internet esdevé una arma global” __ 34

SU M A R I

Any 22

Número 64

07/2016

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

EDITA: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1 08002 Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat PRESIDENT DE TELECOS.CAT: Pedro Linares DIRECCIÓ EDITORIAL: Salvador Ramon COMUNICACIÓ I PUBLICITAT: Sònia Maza comunicacio@telecos.cat COORDINACIÓ: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat DISSENY I MAQUETACIÓ: www.guillermobejarano.com FOTOGRAFIA: Diego Muñoz COL·LABORACIONS: Pere Artís Martí Casadesús Joaquín Chacón Jaume Cunill Carles Díaz Xavier Edo Joan Francesc Fondevila Joan A. García Carlo Gervasoni Miguel Ángel Lagunas Joan Lesan Roger Loppacher Manel Medina Nuria Oliver Josep Paradells Jordi Parés Xavier Pes Vesna Prchkovska Paulo Rodrigues Imma Ros Manel Sanromà David Suárez FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ: Francisco Pérez francisco.perez@pacper.com DIPÒSIT LEGAL: B-17.897-99 L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial.

Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

EDITORIAL 3

Un pas més cap a la confluència dels enginyers de Catalunya

DESTACATS 4 6 12 13 14 14 14 14 15 16 16 17 18 18 18

L’emprenedoria TIC ha de prioritzar l’impacte ciutadà d’abast local La 21a Nit ret homenatge a la supercomputació del BSC Els ‘telecos’ dibuixen el perfil tecnològic del segle XXI El IV Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació constata la necessitat que Universitat i Empresa parlin el mateix idioma Generem opinió, tenim influència!

V Barcelona Telecom Consultants Day Celebrem Sant Jordi Primera caminada Telecos.cat al Montcau Telecos.cat dóna suport actiu a l’Institut d’Estudis de la Seguretat Intensifiquem l’activitat institucional Colaborem amb els mitjans de comunicació L’SCEWC i l’IOTSWC tornaran a comptar amb la presència destacada de Telecos.cat Explorem els límits de la humanitat al CCCB Aconseguim l’equiparació de títols al nivell europeu Renovem els nostres butlletins: més directes i efectius

ENTREVISTA 19

Pedro Linares. president de Telecos.cat: “Estem treballant per convertir Telecos.cat en una marca de valor per als nostres associats”

TECNOLOGIA 22 24

‘Cloud’ i seguretat Del litio-ión al aluminio-aire recargable

MIRADOR 26 28 30 32 36

Martí Casamajó, soci d’everis: “Els ‘telecos’ són bons candidats a formar-se com a Data Architects” Transformar esdeveniments en negoci, en un entorn multidispositiu Les operadores lluiten per la tele Internet esdevé una arma global Els ‘drons’ obren la porta als ‘aerovisuals’

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

38 38 38 39 39 39 39

Fes de la teva idea un projecte d'èxit No et perdis cap de les nostres ofertes exclusives!

Renovem l’acord amb La Vanguardia: dos mesos de subscripció gratuïta!

Posiciona’t amb @telecos.cat: el teu correu!

Coneixes el domini .barcelona?

Subscriu-te al nostre recull diari de notícies Converteix-te en un MVE: Enginyer amb més valor

VINCLES 40 41 42 43

Arriba la comunicació basada en Big Data Full de ruta de l’i2Cat Un mercat de treball a l’alça Continguts i aplicacions: la clau de volta digital

EL GESTOR INFORMA

44

Cotització per accidents de feina i malalties professionals a l’oficina

L’ADVOCAT INFORMA

45

Twitter i WhatsApp esdevenen fonts de prova judicial

’INTER NOS’

46 48 49

Perspectives de l’enginyer acústic Atacs a la seguretat en centraletes de veu IP De l’R+D en xarxes de transport a la digitalització i programabilitat de les ciutats i les regions del futur

50 CALIDOSCOPI TRIBUNA 51

Carles Puigdemont, president de la Generalitat: “Les TIC, un sector estratègic per al Govern i per al país“

EDI TOR I A L

Un pas més cap a la confluència dels enginyers de Catalunya Ja fa gairebé un any que tinc l’honor de presidir la Junta Directiva de Telecos.cat. Durant aquest temps, han estat moltes les accions i activitats que hem dut a terme amb l’objectiu d’enfortir, posicionar i ampliar el nostre col·lectiu. Dediquem els nostres esforços per fer créixer la nostra xarxa i per millorar els nostres serveis. Treballem per fer arribar la nostra veu a la societat, per tenir-vos ben informats, i també fem accions, per què no, de reforç del nostre sentiment de pertinença.

Gràcies als nostres delegats, avui som més presents al territori. Aquesta proximitat reforça la nostra visibilitat i influència. També l’incipient desplegament a nivell internacional ens facilita establir vincles amb altres institucions semblats d’altres països, permetent-nos serhi presents.

L’anterior Junta Directiva, liderada per Joan Solé, va iniciar el camí del que anomenem “procés de confluència dels enginyers”. Va ser amb la modificació dels estatuts, l’any 2014, quan es va obrir la porta d’entrada al nostre col·lectiu als enginyers en electrònica i multimèdiaaudiovisual, adaptant-nos així al nou mapa de titulacions universitàries de graus i màsters.

Fins llavors, el nexe d’unió era únicament el nom de la titulació.

Els nous temps ens obliguen a caminar cap un col·lectiu d’enginyers més unificat i més fort.

Precisament per això, hem signat un manifest d’intencions amb altres col·lectius del sector TIC -que haurà de ser ratificat en assemblea-, amb l’objectiu d’avançar cap a una marca única que garanteixi les nostres peculiaritats i alhora agrupi a tots els enginyers de l’àmbit TIC del país. Un pas més cap a la confluència dels enginyers de Catalunya.

Som enginyers i n’estem orgullosos. Tenim els coneixements que hem anat forjant amb sacrifici al llarg d’uns estudis de nivell i que hem anant enriquint amb les diferents experiències professionals. Avui, la societat ens percep com a uns enginyers versàtils, indispensables en un món cada cop més tecnològic i més interconnectat.

A més, des del punt de vista social, Telecos.cat s’obre a endegar accions de voluntariat.

Podem contribuir a mitigar l‘escletxa digital, podem emprendre accions per fer més segures les comunicacions i conscienciar la societat perquè faci un bon ús de la tecnologia, tot prevenint-la d’una utilització excessiva que converteixi els dispositius mòbils en pròtesis tecnològiques. També ens oferim a col·laborar en el desenvolupament del Pla de Govern en la direcció del ‘single digital market’.

Són moltes les raons que ens fan sentir-nos orgullosos de poder representar el col·lectiu Telecos.cat. Dia a dia, entre tots, l’anem construint. És la casa de tots els enginyers de telecomunicació, electrònica i multimèdia-audiovisual. Per tant, no dubteu en fer-nos arribar els vostres suggeriments i així, ajudar-nos a millorar.

Pedro Linares President de Telecos.cat

3

DESTAC ATS

L’emprenedoria TIC ha de prioritzar l’impacte ciutadà d’abast local Recomanació de la ITU per al Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació Enguany la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, promoguda per la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), va centrar l’atenció en ‘L’emprenedoria TIC amb impacte social’. Per contribuir a donar-hi ressò, Telecos.cat (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) van organitzar de manera conjunta, i per tercer any seguit, un acte commemoratiu el passat 17 de maig. Ho van fer al Mobile World Centre i hi va intervenir el secretari general de la ITU, Houlin Zhao, a través d’un missatge de vídeo adreçat al centenar d’assistents.

“A mesura que anem avançant en el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, guanyaran importància els serveis i aplicacions que facilitin als nous actors de mida petita i mitjana l’accés al mercat amb solucions adequades per a les necessitats locals”. Amb aquestes paraules, el secretari general de la ITU, Houlin Zhao, resumia la importància de dedicar l’efemèride d’enguany del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, a ‘L’emprenedoria TIC amb impacte social’. I reblava el clau afegint: “Com que això tindrà notables repercussions socials, la iniciativa empresarial en el sector de les TIC està destinada a assolir un canvi de paradigma”. Una fita, va dir, que requereix “disposar de coneixements especialitzats, innovació i inversions”, que assegurin “els objetius comuns de desenvolupament econòmic i social sostenibles”.

La intervenció de Houlin Zhao, a través d’un missatge de vídeo, en l’acte commemoratiu organitzat de manera conjunta i per tercer any consecutiu per l'Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), va donar pas a la taula rodona, nucli central de l’acte.

Davant d’un centenar d’assitents, van

4

R Un centenar d’assistents van omplir la sala d’actes del Mobile World Centre.

començar prenent la paraula el president de Telecos.cat, Pedro Linares; el nou degà del COEINF, Eduard Martín; el vicepresident d’Innovació i Emprenedoria de Telecos.cat i soci-director de T-partner, Jaume Xarrié; i el vicedegà d’Innovació, Emprenedoria i Societat del Coneixement del COEINF i CEO d’Atraura, Albert Castellana. Tots, per aquest mateix ordre, van donar la benvinguda als presents, els van agrair la seva assistència i van lloar les iniciatives emprenedores en l’àmbit TIC impulsades a casa nostra per un entramat creixent de pimes i start-ups que amb la seva aportació contribueixen a un desenvolupament econòmic sostenible i integrador.

‘Junts per les TIC’ Fet aquest preàmbul s’entrava de ple en matèria, amb la intervenció del secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Generalitat, Jordi Puigneró, que va fer la inauguració oficial de l’acte. Va començar demanant al sector TIC que "treballi per aconseguir una major unitat d'acció de les diferents branques que aplega (telecomunicacions, informàtica, electrònica i altres), perquè només així serà més fort per afrontar els grans reptes de la revolució digital. Sobretot - va dir- perquè ens farà més eficients i competitius en tots els àmbits econòmics”.

Com a exemple paradigmàtic d’això va

afirmar: “Si diferents partits polítics en pro del repte titànic de construir un nou Estat han estat capaços de fer ‘Junts pel Sí’, llavors els enginyers de telecomunicació i en informàtica han de poder impulsar ‘Junts per les TIC’".

Sobre la resta de prioritats de la secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Puigneró va assenyalar la necessitat "que les dones guanyin protagonisme en aquest àmbit, ja que malauradament només representen un 20% del capital humà del sector TIC".

Taula rodona S’arribava així al moment culminant de la celebració, amb la taula rodona moderada per l’emprenedor TIC, Toni Mascaró, president de Barcelona Loves Entrepeneurs i director d'eMascaró.

L’acompanyaven Elisenda Bou, co-fundadora i CTO de Vilynx; Adrià Batlle, director executiu de mVenturesBCN i impulsor del 4YFN (Fundació MWC); Julián Vinué, director de Wayra Barcelona (del programa d’emprenedoria OpenFuture_ de Telefónica), i Alejandro Ortiz Puigdomènech, fundador i CEO d’Unlimitec.

Van començar responent a la pregunta: “Volem ser el Silicon Valley europeu, o volem tenir un model propi de desenvolupament de caire més social?", formulada pel moderador. Ho van fer explicant les respectives iniciatives emprenedores d’orientació social en diferents àmbits (mèdic, videogràfic, sòcio-laboral, sòcioeconòmic relacional…) i reivindicant el talent dels joves del país i el posicionament internacional de Barcelona com a ciutat tecnològica capdavantera.

R Moderador i ponents de la taula rodona.

R Intervenció del secretari general de la ITU, Houlin Zhao, a través d’un missatge de vídeo.

El breu torn de presentacions va donar pas a un segon interrogant sobre el tipus de model d’empresa més adequat i quina hauria de ser la seva funció, al qual el mateix Mascaró va donar una possible resposta dient que “ha de ser capaç de generar valor per al territori”. Elisenda Bou hi va respondre apuntant la necessitat que els emprenedors tinguin l’ambició de fer gran el projecte, més enllà de voler-lo fer crèixer per acabar-lo venent.

La tercera i darrera qüestió, sobre el gruix de talent disponible per cobrir les necessitats emprenedores del teixit empresarial, la van respondre així. Julián Vinué va subratllar que de talent n’hi ha però “costa d’atraure’l amb projectes impulsats per ‘start-ups’”. Al seu torn, Adrià Batlle va posar sobre la taula que el talent el capten sobretot les grans empreses del sector: consultores, operadores… Per la seva banda, Elisenda Bou va plantejar que el salari compta molt per a qui té talent i això fa que trobar-lo no sigui gens fàcil. Sobretot “perquè cal competir amb gegants empresarials”. L’alternativa, va dir, és “buscar el talent en empreses innovadores que fan molt bé la seva feina i generen un ecosistema esgrescador des del punt de vista professional i laboral”.

A continuació es va obrir el torn de paraula als assistents, que van plantejar qüestions com ara què cal oferir per atraure talent? què cal fer per generar noves vocacions d’enginyeria? i què impedeix la interrelació de les enginyeries TIC amb les branques de física i matemàtiques?

La resposta resumida dels ponents va posar de manifest “una nova tendència a la contractació de petits grups de treball molt especialitzats” (Elisenda Bou), o també que “s’han fet intents d’interacció científica en àmbits com el grafè i la fotònica, però fins ara no han aconseguit generar un ecosistema propi perquè els falta l’entorn apropiat” (Adrià Batlle).

Cloenda Ja en la recta final de la jornada, el gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, Paco Rodríguez, va fer un breu discurs de cloenda en què va resumir els diferents programes de suport a l’emprenedoria impulsats per l’Ajuntament i va remarcar l’impacte social del projecte Vincles, adreçat a la gent gran i reconegut internacionalment. Concretament, es tracta d’una iniciativa TIC que aborda la problemàtica de la soledat i l’aïllament social de les persones, especialment de les de més edat, creant o enfortint les xarxes personals de confiança mitjançant l’ús d’una aplicació instal·lada en un dispositiu mòbil. En aquest sentit, s’enfronta al repte de fer accessible la tecnologia a un sector de població poc habituat a fer-la servir, i per tant la seva veritable importància rau en el fet que parteix de la idea que la tecnologia és un instrument al servei de les persones, que en aquest cas facilita una solució a gran escala al problema de la soledat. @

5

DESTAC ATS

La 21a Nit ret homenatge a la supercomputació del BSC Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i Premi d'Honor 2016 La darrera edició de la festa per excel·lència de les TIC a Catalunya, la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, va revalidar l’honor de ser l’esdeveniment anual de referència del sector al nostre país, aplegant prop de 900 assistents. Professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica van gaudir d’una vetllada anual que té el seu nucli festiu en la gala d’entrega dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i del Premi d’Honor. En aquesta ocasió, emmarcada en una cerimònia d’homenatge a la supercomputació del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Un acte encapçalat pel seu director, Mateo Valero, i pel responsable del departament de ‘Computer Applications in Science & Engineering (CASE)’, José Maria Cela, que van presentar de manera conjunta la conferència inaugural ‘Supercomputació per a l’enginyeria del segle XXI’.

R Tots els guardonats de ‘la Nit’, acompanyats dels representants institucionals i de les entitats participants en l’entrega de premis.

La data més assenyalada del calendari anual de celebracions del nostre col· lectiu, la corresponent a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, va tornar a demostrar la seva rellevància en la darrera 21a edició del passat 18 de febrer, pocs dies abans del Mobile World Congress. Desenvolupada amb gran èxit d’organització conjunta per part de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat)

6

i del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), també va reeixir en capacitat de convocatòria: va aplegar prop de 900 professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica, que van omplir l’Auditori de Barcelona. Els més destacats, en tant que càrrecs electes de primer ordre institucional, van ser Neus Munté, consellera de la Presidència

de la Generalitat; Meritxell Borràs, consellera de Governació; i Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, entre d’altres autoritats.

El tret de sortida el va donar la periodista Gina Tost, que va oficiar de mestra de cerimònies i va començar donant la benvinguda als assistents, glossant el paper de la dona en els terrenys científic i tecnològic, i donant pas a les dues primeres intervencions de caire inaugural de ‘la Nit’:

R Nuria Oliver, directora Científica de Telefónica R+D, distingida amb el premi Salvà i Campillo a la ‘Personalitat Destacada’.

R Prop de 900 professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica, van omplir l’Auditori.

la de Pedro Linares, president de Telecos. cat, i de Mingo Olmos, degà del COEINF. Tots dos van destacar la centralitat global de Barcelona en l’àmbit TIC, del qual van subratllar la seva incidència transversal i en positiu en tots els sectors de la societat, incloses les nostres vides.

A partir d’aquest moment s’entrava de ple en l’acte previ a la gala d’entrega dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i Premi d’Honor. Dedicat en aquesta ocasió a retre homenatge a la supercomputació del Barcelona Supercomputing Center (BSC), encapçalat pel doctor enginyer de Telecomunicació Mateo Valero. Ell mateix i José Maria Cela, responsable del departament de ‘Computer Applications in Science & Engineering’ (CASE), van presentar de manera conjunta la conferència inaugural ‘Supercomputació per a l’enginyeria del segle XXI’.

Valero va començar expressant la seva voluntat “de fer ciència no només excel· lent, sinó també rellevant” i va destacar la recerca del BSC en hardware y software orientada a assolir una nova generació de superordinadors ‘Exascale’, “que seran 50 vegades més potents que els actuals”. Va acabar exhortant els assistents a apostar per la supercomputació com a eina de desenvolupament de diferents àmbits clau per a la societat del segle XXI: ‘’Big Data’, ‘Machine Learning’ i ‘Cognitive Computing’.

A continuació, Cela va fer un resum dels reptes de la supercomputació ‘Exascale’ i va repassar alguns exemples de la utilitat de la recerca del departament CASE en diferents àmbits com la salut, les ‘smart cities’ o la indústria energètica. Sobre aquest darrer, va apuntar que un dels grans desafiaments és la reducció del

S La consellera de la Presidència de la Generalitat, Neus Munté, flanquejada per Pedro Linares, president de Telecos. cat, Mingo Olmos, degà del COEINF, Meritxell Borràs, consellera de Governació; i Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, entre d’altres autoritats de la fila zero.

“El mundo necesita más ingenieros, y sin duda, aun muchas más ingenieras” Es un honor para mí haber recibido el Premio Salva i Campillo a la Personalitat Destacada de 2015. Siento un profundo agradecimiento hacia la Asociación Catalana de Ingenieros de Telecomunicación (Telecos.cat) y al COEINF por la organización de este premio, cuyo objetivo es dar visibilidad a ingenieros/as cuya labor no sólo técnica sino sobre todo en la sociedad ha sido destacada.

Es un premio que recibo con mucha ilusión y aún más humildad, y que comparto con todas las personas e instituciones que siempre han creído en mí y me han apoyado.

Estos premios me parecen una iniciativa necesaria y muy positiva, ya que la tecnología va a ser fundamental para poder abordar los retos a los que nos enfrentamos como especie humana (el calentamiento global, el envejecimiento de la población, la prevalencia de las enfermedades crónicas, etc…). Por ello, acciones que dan visibilidad a ingeniero/ as e informático/as y que puedan servir para inspirar a las nuevas generaciones –y sobre todo a las chicas– a elegir una carrera técnica son esenciales. El mundo necesita más ingenieros, y sin duda, aun muchas más ingenieras.

La ceremonia de entrega de los premios fue sumamente entrañable y emotiva para mí. Siempre la recordaré. Gracias. @

Nuria Oliver Directora Científica de Telefónica R+D

7

DESTAC ATS

R El director del BSC, Mateo Valero, i el responsable del departament de ‘Computer Applications in Science & Engineering’ (CASE) del mateix BSC, José Maria Cela, van presentar de manera conjunta la conferència inaugural ‘Supercomputació per a l’enginyeria del segle XXI’.

R Manel Sanromà, fins al juny CIO de l’Ajuntament de Barcelona i actual director del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), va rebre el premi Alan Turing al ‘CIO de l’Any’.

Un premi (im)merescut Premiar l’activitat dels CIOs sempre ho havia trobat una gran idea. Donar-li el nom d’Alan Turing al Premi em semblava encara més encertat: poques figures representen tan bé els origens i l’impacte actual i futur de la computació com el geni britànic. Us podeu imaginar, doncs, la sorpresa, l’alegria i l’honor de ser enguany el premiat.

Més enllà de la falsa modèstia haig de dir que és aquest un premi merescut: no per mi, Déu me’n guard, sinó pel que significa. I això no és altre que el reconeixement a quatre factors que han fet possible que recaigués en mi aquest honor. En primer lloc, la figura (recent) del CIO de Ciutat: un professional que va molt més enllà del ‘cap d’informàtica’ d’un Ajuntament i que gestiona les TIC com a eina de progrés econòmic i benestar social.

En segon lloc, Barcelona, la ‘gitaneta nostra’ que cantava Peret, que converteix en or el treball per a ella. En tercer lloc, el reconeixement de la importància d’una política municipal en ‘ciutat intel·ligent’, factor competitiu que no es pot frivolitzar com fa un cert neo-luddisme. I, ‘last but not least’, un equip de professionals de somni, amb qui he tingut la fortuna de treballar, i que són els veritables guanyadors del premi, en nom dels quals el vaig recollir. @

consum energètic dels ‘Exascale’, per evitar que creixi al mateix ritme que la seva potència de càlcul, atès que això els portaria en un futur proper a necessitar la meitat de la producció d’una central nuclear. Va acabar parafrasejant a Newton amb aquestes paraules: “Avancem en ciència pujant a les espatlles dels supercomputadors. Com més potents són, més lluny podem veure-hi, però al mateix temps l’horitzó també s’allunya”.

S’arribava així al moment culminant de ‘la Nit’, la cerimònia d’entrega dels Premis Salvà i Campillo (en les dues modalitats: ‘Personalitat Destacada’ i ‘Jove Emprenedor’); dels Premis Alan Turing (en la doble opció: ‘CIO de l’Any’ i ‘Compromís Social’); i també del ‘Premi d’Honor’. Tot plegat amb la participació, entre d’altres, de Marc Castells,

vicepresident segon de la Diputació de Barcelona; i de Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les TIC de la Generalitat.

Premis Salvà i Campillo Personalitat Destacada. Atorgat a Nuria Oliver, directora Científica de Telefónica R+D, distingeix la personalitat pública o privada que ha contribuït de manera notable a la potenciació o divulgació de l'Electrònica, les TIC o l'Audiovisual en l'àmbit nacional o internacional durant l'any 2015. La guanyadora és enginyera de Telecomunicació per la UPM i doctora en Media Arts&Sciences pel MIT. Ha estat premiada en moltes ocasions, en l’última de les quals va rebre el guardó de Dona TIC atorgat el desembre passat per Tertúlia Digital i el Pla idigital de la Generalitat.

Manel Sanromà ExCIO de l’Ajuntament de Barcelona i actual director del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC) R La consellera de la Presidència, Neus Munté, es va adreçar als assistents amb un discurs de cloenda de ‘la Nit’.

8

Jove Emprenedor. Concedit de manera conjunta a Vesna Prchkovska i Paulo Rodrigues (co-fundadors de Mint Labs), reconeix el talent emprenedor de persones joves a l'hora de posar en marxa una iniciativa empresarial d'èxit o innovadora en l'àmbit de l'Electrònica, les TIC o l'Audiovisual durant l'any 2015. Els guanyadors viuen a Barcelona i han transformat el seu ‘Google maps del cervell’ en una plataforma que també permet avaluar i valorar l'efectivitat dels tractaments de malalties neurodegeneratives.

Premis Alan Turing CIO de l’Any. Lliurat a Manel Sanromà, fins al juny CIO de l’Ajuntament de Barcelona i actual director del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), guardona al CIO (‘chief information officer’) que ha destacat per la seva tasca professional en l’àmbit estatal durant el 2015. El guanyador és doctor en Física, llicenciat en Humanitats i professor de Matemàtica Aplicada a la Universitat Rovira i Virgili.

En l’àmbit professional s’ha caracteritzat per posar en marxar nombroses iniciatives, entre les quals destaquen TINET, la primera xarxa ciutadana estatal, ara fa 20 anys, o CAT365, l’any 2002.

Compromís Social. Atorgat a Jaume Cunill com a fundador de Tech4freedom, distingeix a l'impulsor d'una iniciativa o projecte innovador amb un impacte social positiu, que aporti valor a la societat en els àmbits de la ciutadania, el medi ambient, la cultura o la integració social a Catalunya durant el 2015. El guanyador ha desenvolupat un dispositiu portàtil pensat per a invidents o persones amb discapacitat visual, que gràcies a uns sensors capta i analitza la informació de l'entorn i la transmet a l'usuari a través del seu propi ‘smartphone’.

Premi d’Honor El guardó principal de ‘la Nit’, el Premi d’Honor, es va atorgar a Miguel Ángel Lagunas, director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions (CTTC). Reconeix la persona amb una àmplia i destacada trajectòria professional relacionada amb l’Electrònica, les TIC o l’Audiovisual en l’àmbit tècnic, acadèmic, empresarial o institucional dins l’Estat Espanyol.

“Lo importante es aprender a sobrevivir a la innovación” Este año cumplo 45 años de actividad relacionada con la ingeniería de comunicaciones de los cuales, 39 vinculados a la ETSETB-UPC (Dep. TSC) y, desde 2001, también con CTTC (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya).

El denominador común de todas o la mayor parte de las reflexiones que conciernen a nuestra profesión de ingeniería de Telecomunicación, desde el año 2009, han sido relativas a la crisis económica que ha afectado a nuestro país. En general, las reflexiones que he tenido la oportunidad de leer o escuchar, cuando son positivas, suelen ceñirse a hablar de la situación presente y visión de futuro pero, lamentablemente, sin ninguna referencia a lo que hemos podido aprender de lo ocurrido.

Me desplacé a Barcelona recién graduado de la ETSIT de Madrid en el año 1973.

La razón que motivó mi decisión fue que, a mi entender, Barcelona tenía la segunda posición en Europa, después del norte de Italia, en concentración de empresas en el sector de instrumentación electrónica. Sin embargo, en 1971 se produjo una innovación, probablemente la más importante en el sector mencionado, la aparición del micro-procesador. Dicha innovación provocó que en 1979 el sector había desaparecido prácticamente por completo. La lección para mí fue que lo importante no era tanto innovar, sino aprender a sobrevivir a la innovación. No se trata de quién la introduce sino de quién es el primero en asimilarla. En definitiva, se perdió una posición preponderante de la que aún hoy no nos hemos recuperado. Creo que más que superarla, interiorizamos o nos resignamos a sus efectos. Esa crisis, más que la reciente, transformó completamente la actividad industrial del sector, no sólo de instrumentación electrónica, sino también el de la ingeniería de Telecomunicación en su

R Miguel Ángel Lagunas, director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions (CTTC), va recollir el ‘Premi d’Honor’.

totalidad. Dicho en pocas palabras, la actividad industrial pasó de la fábrica al negocio. Desde la observación apenada de lo ocurrido, a la par que resignada sobre sus efectos, la lección para mí fue que no se podía dejar de aprender y aprehender en un sector en el que una década parece una eternidad, a juzgar por los cambios que se producen. Por ello, disfrutando en cada paso, cada diez años mi ámbito de trabajo ha cambiado y a veces de forma muy sustancial, al menos en su contenido.

Creo que el párrafo anterior resume de forma breve y precisa lo que ha orientado, bien o mal, mi actividad en todos estos años.

He disfrutado mucho en mi vida profesional hasta ahora, sin tener una frontera clara entre lo que es trabajo y lo que es entrenamiento. Por esa razón, siempre me abruma un reconocimiento, hasta el punto de llegar a pensar aquello de “.. y encima me lo premian ..”. En cualquier caso, cuando ese premio viene de personas o colectivos a los que respeto y aprecio me llena de ilusión para el futuro y dulcifica la visión del pasado. Muchísimas gracias a Telecos. cat, COEINF, a sus asociados y al conjunto de profesionales que me nominaron para esta apreciada distinción. @

Miguel Ángel Lagunas Hernández Director del CTTC (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya) Profesor TSC-ETSETB (UPC)

9

DESTAC ATS

R Jaume Cunill, fundador de Tech4freedom, reconegut amb el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’.

“Todo proyecto debe basarse en valores que trasciendan la propia tecnología” En mi opinión, un premio adquiere su importancia por la suma de los principios que lo sustentan, convirtiéndolo en el anhelo de cualquier persona, o bien en algo manifiestamente desdeñable. Los premios de ‘la Nit’ no son una excepción. Y esta es la razón por la que me siento honrado por haber recibido el premio Alan Turing al ‘Compromís Social’.

Durante la ceremonia, viéndome rodeado de personas con valores sólidos y de proyectos con corazón, entendí que todo el esfuerzo había valido la pena. Debo confesar, que el premio ha significado un fuerte revulsivo para todo el equipo Tech4Freedom. Nos ha convencido que los principios que nos inspiran, aunque parecen invisibles no lo son, y que podemos además servir de inspiración para otros.

Hoy, innovar no es difícil. Los últimos avances están al alcance de cualquier persona, contratar talento también. Pero reconocimientos como los otorgados por ‘la Nit’ demuestran que una gran innovación por sí sola no es suficiente, que para merecer un gran reconocimiento, todo proyecto debe basarse en valores que trasciendan la propia tecnología.

Y ser reconocidos por estos valores nos honra y nos hace muy felices. Muchas gracias en nombre del equipo Tech4Freedom. @

R La multinacional Cisco va guardonar Jordi Escalé, director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), amb el seu premi a la Transformació Digital.

Lagunas és doctor en Enginyeria de Telecomunicació i també professor de la TSC-ETSET (UPC). L’any 2003 ja va ser distingit amb un Premi Salvà i Campillo a l’Enginyer de l’Any, i de fet acumula molts altres reconeixements fruit d’una dilatada trajectòria científica en R+D. La gala de premis de la 21a Nit va cloure amb dues novetats. D’una banda, amb la implicació de la multinacional Cisco, que per primer cop va concedir el seu premi a la Transformació Digital. El va rebre Jordi Escalé per la seva dedicació al capdavant del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), una institució a la qual també es va reconèixer el mèrit de la seva contribució al desenvolupament de la societat digital. I de l’altra, els organitzadors

de ‘la Nit’ van voler retre un petit homenatge a la Fundació puntCAT, amb un reconeixement especial pels 10 anys d’història del domini ‘.cat’. Una dècada que els ha portat fins als prop de 100.000 dominis ‘.cat’ donats d’alta.

Cloenda La primera autoritat institucional representada, en aquest cas la consellera de la Presidència, Neus Munté, es va adreçar als assistents amb un discurs de cloenda de ‘la Nit’ en què va glossar el potencial del sector TIC a Catalunya, que agrupa més de 80.000 persones i “és un dels que més ha contribuït a mitigar els efectes de la crisi, creant ocupació en aquests darrers anys”, raó per la qual va agraïr-li “l’esforç sostingut i els resultats obtinguts”.

Jaume Cunill Fundador de Tech4freedom R El president de Telecos.cat, Pedro Linares (al centre), brindant amb el secretari per a la Governança de les TIC, Jordi Puigneró, i la consellera de la Presidència, Neus Munté, per l’èxit de la Nit

10

R Ricard Huguet, director de la Fundació puntCat va rebre un reconeixement especial pels 10 anys d’història del domini ‘.cat’.

En aquest sentit, Munté va voler destacar que “les telecomunicacions són un sector clau per al país, i per aquest motiu el compromís del Govern és que les polítiques TIC es vertebrin al voltant de tres grans eixos; enxarxar, digitalitzar i securitzar”. Tot plegat amb l’objectiu de convertir-nos en un territori ‘smart’.

Sobre l’abast de cadascun d’aquests tres eixos va dir que: cal “enxarxar desplegant infraestructures de comunicacions electròniques que contribuiran a la vertebració territorial i econòmica del país.

Digitalitzar per dotar la ciutadania d'una bona formació, en coneixements tecnològics i en les possibilitats que se'n deriven, i també per garantir que els ciutadans i les empreses puguin gaudir d'una societat de la informació amb la seva pròpia llengua. I securitzar, tenint en compte que les nostres vides cada cop es desenvolupen en un entorn més digital, no només des del punt de vista de les comunicacions sinó també les relacions socials, les comercials i les econòmiques, i és imprescindible elevar el nivell de l’acció política en el camp de la ciberseguretat”.

Tram final Ja en el tram final de la vetllada, i com cada any, els assistents van gaudir d’un còctelsopar a peu dret, que va propiciar una intensa i distensa sessió de ‘networking’ entre els prop de 900 assistents a aquesta gran trobada del sector TIC del país. @

R Paulo Rodrigues i Vesna Prchkovska, co-fundadors de Mint Labs, distingits de manera conjunta amb el premi Salvà i Campillo al ‘Jove Emprenedor’.

“Un senyal que anem en la bona direcció” Va ser tot un honor rebre el premi Salvà i Campillo al Jove Emprenedor. Com a enginyera de Telecomunicació em sento molt orgullosa d’aquest reconeixement.

Aquesta mena de premis són molt importants per destacar en un sector tan competitiu com el de les ‘start-ups’ i volem agraïr a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i al COEINF per fer-ho possible.

Quan vam posar en marxa la nostra empresa amb en Paulo Rodrigues, co-fundador de Mint Labs, sabíem que tindríem un impacte important en la indústria mèdica. La tecnologia que hem creat és una eina que facilitarà la feina dels metges.

L’administració de dades mèdiques és una assumpte molt important, però encara resulta un problema per a la majoria d’hospitals i d’institucions. La gent està responent molt bé a aquest problema ja que s’adonen que cada cop és més gran.

Cada reconeixement que hem rebut fins ara és un senyal que anem en la bona direcció. Ens motiva tant a nosaltres com a aquells que comparteixen la nostra visió per seguir endavant. Estem ampliant les nostres fronteres i projectes per continuar estudiant i analitzant el cervell, i construir la base de dades del cervell més gran del món. Estem contents d’haver rebut aquest premi i seguirem treballant dur per superar els reptes que vindran. @

“Un honor y una sorpresa” Ha sido un honor y una sorpresa para mí, así como para todo el equipo de Mint Labs, que la Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), junto con COEINF, nos otorgaran el Premio Salvà i Campillo al ‘Joven Emprendedor’ del año.

Después de dos años trabajando duro en este proyecto, recibir este premio de manos de reconocidas instituciones del sector TIC te ayuda a seguir luchando cada día.

Tanto Vesna Prchkovska, co-fundadora de Mint Labs, como yo mismo, vinimos a Barcelona para trabajar como investigadores en ciencia hospitalaria y decidimos quedarnos para llevar a cabo este proyecto; y es un placer que las instituciones de la ciudad nos lo reconozcan con un premio.

La 21ª Nit nos ofreció, además del galardón, la posibilidad de hacer ‘networking’ con personas del mismo sector TIC de la ciudad condal y conocer a personas realmente interesantes. @

Paulo Rodrigues Co-fundador de Mint Labs

REVIU LA NIT EN VÍDEO:

Vesna Prchkovska Co-fundadora de Mint Labs

11

DESTAC ATS

Els ‘telecos’ dibuixen el perfil tecnològic del segle XXI Celebrem Sant Gabriel Com cada any, la celebració de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació, va reunir el nostre col·lectiu en una jornada dedicada en aquesta ocasió als ‘Telecos, l’enginyer/a del segle XXI’. La trobada es va fer a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona i va aplegar gairebé dos-cents assistents, encapçalats pel president de la Junta Directiva de Telecos.cat, Pedro Linares, seguit d’una nodrida taula de ponents del sector que van analitzar el paper actual de l’enginyeria de telecomunicació i dels seus professionals. La conclusió general va ser que els ‘telecos’ dibuixen el perfil tecnològic del segle XXI.

R Gairebé dos-cents assistents van omplir a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Pedro Linares, en el seu primer acte oficial com a president de l’entitat, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. En la seva intervenció va resumir els tres eixos d’activitat de la nova Junta Directiva: projectar l’Associació cap a la societat amb renovada força i contundència; generar un corrent de simpatia cap als joves titulats del sector, que els animi a formar part del nostre col·lectiu; i contribuir a fer possible la creació d’una única associació catalana d’enginyers, que aplegui totes les enginyeries.

Abans d’entrar en matèria, el regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, va fer la inauguració institucional de la jornada incidint en la necessitat d’apostar per la innovació tecnològica per reactivar econòmicament la ciutat i crear llocs de treball de qualitat.

Fet aquest preàmbul, es va donar pas a quatre breus intervencions per videoconferència. En la primera, el vicerector de la UPC, Sisco Vallverdú, va subratllar el grau

12

de capacitació tecnològica i de treball en equip cada cop més elevats que requerirà l’enginyer del futur. En la segona, Núria Oliver, directora científica de Telefónica, va assenyalar que l’enginyeria de telecomunicació ocupa un lloc central al món tecnològic actual i que es refermarà en el futur, raó per la qual l’enginyer/a ha de ser molt creatiu, emprenedor i valent per afrontar els reptes cada cop més complexos i globals. En la tercera, Eduardo Ruano, enginyer de telecomunicació recent titulat, S Eduardo Navarro va rebre el reconeixement de soci d’honor de Telecos.cat, de mans del seu president, Pedro Linares.

va opinar que el futur ‘teleco’ haurà d’assumir tres imperatius clau: mobilitat global, multidisciplinarietat i formació continuada. Al seu torn, Albert Cortina, autor del llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano, va posar sobre la taula la necessitat d’una ètica global i una tecnologia al servei de l’ésser humà.

S’arribava així al nucli central de l’acte, amb tres conferències a càrrec, en primer lloc, de Miquel Oliver, vicerector de la UPF i professor del Departament d’Informació i Tecnologies de la Comunicació. sobre ‘El rol de l’enginyer del segle XXI i perspectives a curt termini’. Va subratllar la preocupació actual del sector pels pocs enginyers que es titulen cada any al país, però es va mostrar optimista perquè "malgrat la crisi actual és una titulació amb bona sortida professional".

A continuació, Alba Rosado, R&D Promotion and Tech Transfer al Music Technology Group de la UPF, va impartir la conferència ‘Innovació i tecnologia en la creació musical’, centrada en el Music Hack Day de Barcelona, una plataforma d’innovació oberta del Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF. Finalment, Fermín Lorente, director general de New Deal, va donar gràcies a la tecnologia per fer caure barreres de tot tipus i oferir més oportunitats que mai.

Ja en la recta final de l’acte, la seva cloenda va servir, d’una banda, per retre homenatge a Eduardo Navarro com a soci d’honor de Telecos.cat, i de l’altra, per fer el lliurament d’insígnies als nous membres del col·lectiu incorporats al llarg del darrer any. @

El IV Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació constata la necessitat que Universitat i Empresa parlin el mateix idioma Rectors, directors i caps d'estudis de les diferents universitats, i representants de diferents empreses i associacions del sector TIC, coincideixen a assenyalar la flexibilització del model formatiu,el dèficit de vocacions i la manca de referents, com altres dels reptes a afrontar Rectors de les diferents universitats catalanes, directors i caps d’estudi de les escoles d’enginyeria i màsters de telecomunicació, patronals, empreses i associacions de l’àmbit TIC, es donaven cita el passat 30 de maig en el IV Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació, una iniciativa de Telecos.cat que té com a objectiu intensificar les relacions entre el món acadèmic i professional.

Amb el patrocini de Caixa d’Enginyers, la trobada, que com és habitual es va dur a terme en el decurs d’un dinar de treball, va estar presidida pel secretari general d’Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, i va comptar també R El dinar de treball va comptar amb la participació del Secretari i el Director General d’Universitats de la Generalitat. amb la participació del director general, Josep Pallarès. finalitzats els seus estudis, els llocs de telecomunicació es percep com “una Tant els representants del món univerfeina oferts sovint estan per sota de cosa molt difícil”. La relació esforç/ sitari, com els del món empresarial van les potencialitats reals dels enginyers. rendiment està poc valorada. coincidir en el diagnòstic de l’actual situDavant d’aquesta manca d’oferta de • Des de les universitats es critica la manació, així com en assenyalar una sèrie de valor afegit, els joves perceben que per ca de finançament públic en transferènreptes a afrontar: fer projectes interessants han de marcia de coneixement envers els recursos • Universitat i empresa parlen un llenxar a l’estranger. que reben centres de recerca privats. guatge diferent. Les empreses perce- • El dèficit de vocacions en enginyeria de • Des de les associacions empresarials ben els enginyers com un tot i el que telecomunicació s’accentua. Manquen es reclama un increment dels ajuts púbusquen són persones versàtils, amb referents i més esforços en comunicablics destinats a les empreses, que són actitud, habilitats i capacitat de resolció. Els joves veuen les telecomunicaciles que generen ocupació. També es dre problemes (més enllà de les etiqueons com una cosa ja resolta on no cal demana a les universitats (públiques) tes). Cal una relació més fluïda i diàleg investigar, no com un repte engrescaque estiguin alineades amb allò que entre el món acadèmic i empresarial. dor (enfront d’altres professions més busca la societat (ocupació de qualitat • Cal una flexibilització del model de en auge com la informàtica, la robòtica i estable). formació. Fent la comparativa amb o l’aeronàutica).

• El programa de Doctorats Industrials la resta d’Europa, sembla que l’apos- • Les accions orientades a incremen(més info a http://doctoratsindustrials. ta més encertada és la de graus més tar l’interès dels més joves pels estugencat.cat) es presenta com a exemtransversals i màsters especialitzats. dis en enginyeria han de començar ple del camí a seguir: acció sistemàtica Les taxes no haurien de constituir una abans (a secundària ja és massa tard). i expressament planificada per emprebarrera per accedir als màsters.

Diversos estudis constaten que als 10 sa i universitat orientada a afavorir la • Tot i la pràctica plena ocupació dels anys la majoria de nois i noies ja saben transferència i integració de coneixeenginyers de l’àmbit TIC un cop què volen ser de grans. L’enginyeria de ment a la societat. @

13

DESTAC ATS

Generem opinió, tenim influencia!

Primera reunió oberta i conjunta dels Grups de Treball de Telecos.cat L'Auditori del COACB acollia el mes de març la primera reunió oberta i conjunta dels Grups de Treball de Telecos.cat.

La trobada servia per posar de manifest la feina que aquests realitzen per tal de fer arribar a la societat el posicionament oficial del col·lectiu i de generar opinió qualificada del sector professional corresponent a cada grup davant la societat, l’administració i la universitat.

L’impuls i participació en activitats rellevants per al sector i la organització de jornades específiques, són altres de les funcions que els diferents grups duen a terme, incrementant la influència del col· lectiu en diferents àmbits.

Així, els assistents a la trobada van poder conèixer de primera mà exemples d'actuacions concretes i fer propostes que contribueixin a la dinamització del col·lectiu.

Si sou membres de Telecos.cat i us voleu sumar a un dels Grups existents o bé proposar-ne la creació d'un de nou, no dubteu en contactar amb nosaltres (serveis@telecos.cat; 935513322). @



MÉS INFO :

Celebrem Sant Jordi Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, Telecos.cat acollia l'acte de presentació dels llibres dels enginyers membres del nostre col·lectiu Manel Medina i Agustín Argelich. Fins a una vintena de persones van voler sumar-se a aquesta celebració i conèixer de primera mà les obres Cibercrimen i Analizar, actuar y avanzar.

14

Després d'una breu presentació per part dels autors, i del sorteig de diversos exemplars dels llibres presentats, els assistents van poder intercanviar punts de vista amb un berenar a la sala annexa.

Tots els assistents a aquest acte, que vol esdevenir una tradició anual, van rebre una rosa com a obsequi. @

R La Jornada tenia lloc a l’auditori de Foment del Treball.

V Barcelona Telecom Consultants Day Coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, Telecos.cat organitzava juntament amb Argelich Networks, la Society of Communications Technology Consultants International i Foment del Treball, el V Barcelona Telecom Consultants Day, que enguany portava per títol “The businees is in the cloud”.

Una vuitantena de persones assistien a la trobada, que va comptar amb la participació de destacats consultors independents internacionals amb una perspectiva diferent, trencadora i lliure de conflictes d’interessos. En aquest sentit, destaca la intervenció de Rick Hathaway, 14 anys responsable de les telecomunicacions de la Casa Blanca.

La jornada va esdevenir un diàleg creatiu, multicultural i multidisciplinari, on es va poder abordar el desenvolupament, abast i implantació de les solucions Cloud i la problemàtica legal que pot suposar la seva utilització en determinats casos. Així, els ponents van oferir una visió qualificada sobre si el Cloud pot ser ja una solució completa per a les necessitats IT de les empreses i van entrar a fons en l’entorn legal que planteja la seva utilització. @

Primera caminada Telecos.cat al Montcau El Grup de Treball d'Activitats Socials del col·lectiu s’estrenava el 30 d’abril organitzant la Primera caminada matinal Telecos.cat a la zona del Montcau. Malgrat que les condicions meteorològiques no acompanyaven, els participants van fer el cim, fita que van celebrar amb un dinar al Restaurant MUN de Terrassa. @

Telecos.cat dóna suport actiu a l’Institut d’Estudis de la Seguretat El seu projecte més emblemàtic, l’Observatori del Risc, estarà dedicat enguany a la ciberseguretat Els inicis del 2016 han estat per a l’Institut d’Estudis de Seguretat (IDES) un moment d’inflexió, de reflexió i de nous posicionaments.

Hem analitzat les virtuts i les mancances dels primers divuit anys de la fundació; i després de buscar noves implicacions i d’establir noves sinèrgies, estem ampliant els

horitzons. Certament, venim d’una aconseguir amplificar els objectius etapa que ha donat molt bons re- de l’IDES i contribuir a millorar la sultats i, ara, hem plantejat amb seguretat del nostre país comptem il·lusió i entusiasme com amplificar amb el suport i el treball colze amb els objectius de l’IDES com a eina colze dels següents col·legis i assoal servei de les empreses, l’adminis- ciacions de professionals: tració i la societat, sense perdre la • Associació Catalana d’Enginyers seva essència: contribuir a millorar de Telecomunicació la seguretat del nostre país. Per • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya • Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya • Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya • Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya La nostra voluntat és seguir afrontant els vells problemes i els nous reptes com a oportunitats de progrés per a l’IDES, les entitats que li són afins i la

societat en general. Volem destacar un dels projectes més emblemàtics de la fundació: l’Observatori del Risc. Som conscients del moment de transformació digital que viu la nostra societat, i dels avantatges i també riscos que la digitalització de les administracions públiques, de les empreses i de la vida social comporten. Per això aquest any 2016, l’Observatori tindrà com a protagonista la ciberseguretat. @

Imma Ros Secretaria General de l’IDES www.fundacio-ides.org

Gaudeix de preus especials per a tots els associats i els seus familiars durant tot el 2016

ideventsviajes en col·laboració amb

www.ideventsviajes.es - info@ideventsviajes.es - +34 930 101 570

15

DESTAC ATS

I a més a més...

Intensifiquem l’activitat institucional Coincidint amb la renovació de Junta directiva, Telecos.cat ha intensificat l’activitat institucional amb l’objectiu de traslladar la veu del col·lectiu a entitats i representants polítics de tots els nivells.

Destaca, en aquest sentit, la reunió mantinguda recentment amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (foto superior), així com la trobada amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (foto inferior),amb qui es va acordar col·laborar en la millora de les infraestructures al territori.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, també va rebre una delegació de la Jun-

ta, així com la Secretaria General d’Universitats, encapçalada per Arcadi Navarro, i la de Governança de les TIC, que lidera Jordi Puigneró.

Les Diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona han estat altres de les institucions amb qui s’han estret llaços de col·laboració, així com el Consell Comarcal del Garraf i els Ajuntaments de Barcelona, Girona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell. Aquestes reunions amb administracions locals han comptat amb la participació dels diferents delegats al territori, amb l’objectiu d’establir una relació més directa i efectiva. @

Col·laborem amb els mitjans de comunicació Són diversos els mitjans que tenen com a referent el nostre col·lectiu a l’hora de comptar amb opinió qualificada respecte a aquells temes vinculats al món de les Telecomunicacions i les TIC (les xarxes WIFI, la ciberseguretat, la TDT, les antenes de telefonia mòbil, la neutralitat de la xarxa, etc).

Destaca la col·laboració que Telecos.cat, i concretament el seu Grup de Treball de Radiocomunicacions, manté amb diversos espais de Televisió

R El coordinador del Grup de Treball de Radiocomunicacions, Ismael Bataller, a Els matins de TV3, i a Quèquicom, del Canal 33.

16

de Catalunya, com Els Matins de TV3 o el popular programa Quèquicom, del Canal 33 (imatges).La pròpia actualitat del col·lectiu també sol ser objecte d’interès per a diversos mitjans. En aquest sentit, són rellevants les informacions publicades per diversos mitjans en relació a la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, la publicació de l’Informe “Societat i Telecos”, i la renovació de la Junta Directiva, amb el nomenament de Pedro Linares com a nou president.

A més, Telecos.cat manté acords i aliances amb mitjans especialitzats i entitats que contribueixen a ampliar la difusió d’aquella informació d’interès generada per la pròpia associació. @

Participem al IV Congrés Nacional de Privacitat Gràcies a un acord de col·laboració amb l'Associació Professional Espanyola de Privacitat (APEP), els membres del col·lectiu van poder inscriure’s a un preu especial al IV Congrés Nacional de Privacitat, que tenia lloc el mes de maig a Barcelona. Aquesta trobada anual té com a objectiu analitzar l'agenda de la privacitat des d'una perspectiva oberta i multidisciplinar. Entre els experts participants a l’edició d’enguany hi havia Genís Margarit, coordinador del Grup de Treball de Seguretat de la Informació de Telecos.cat.

Liderem una taula rodona al 1r Congrés Català d’Acústica Telecos.cat se sumava a l’abril a la commemoració del Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Soroll participant activament del 1r Congrés Català d'Acústica, l'esdeveniment de referència del sector acústic del país. Concretament, el Grup de Treball de So, Acústica i Audiovisual del nostre col·lectiu va organitzar la taula rodona "Les xarxes de mesura de soroll - Com integrar-ho a les Smartcities", amb Pere Artís, coordinador del Grup de Treball, com a moderador.

Correm a la VII Cursa Intercol·legial Sabadell Professional El Port Olímpic de Barcelona acollia el mes d’abril una nova edició de la Cursa Intercol· legial Sabadell Professional, on 20 Col·legis i Associacions de professionals de Catalunya -entre elles Telecos.cat- tornaven a unir-se a través de l’esport. Uns 300 corredors van participar d'aquesta setena edició, que repetia recorregut, amb 10 quilòmetres en la categoria d’adults i 5 en la d'infantil.

Ens sumem a la campanya de la Intercol·legial sobre els refugiats El mes de març, i amb el lema “Vergonya, ni un minut més, per una Europa de les persones”, l’Associació Intercol·legial, en la qual estan representades més de 100 corporacions de tots els àmbits professionals integrades per més de 250.000 persones (entre elles Telecos.cat), impulsava una campanya per denunciar la situació infrahumana en què es troben les persones refugiades que arriben a sòl europeu.

L’SCEWC i l’IOTSWC tornaran a comptar amb la presència destacada de Telecos.cat Com ja va sent tradició des de fa un parell d’anys, el nostre col·lectiu tornarà a tenir una presència destacada a dues de les fires internacionals més rellevants del sector TIC que tindran lloc a Barcelona la propera tardor: l’IoT Solutions World Congress (del 25 al 27 d’octubre) i l’Smart City

Expo World Congress (del 15 al 17 de novembre). Pel que fa la primera trobada, Telecos.cat torna a ser ambassador d’aquest esdeveniment, oferint als membres del col·lectiu des de invitacions gratuïtes a la zona d’expositors, fins a descomptes d’un 50% per accedir al Congrés (tota la

R Voluntaris de Telecos.cat guiant un grup de visitants de Dubai a l’Smart City Expo de 2015.

R Tots els membres del col·lectiu que ho desitgin podran visitar gratuïtament la zona d’expositors de la fira sobre Internet of Things.

informació a l’apartat Ofertes i descomptes de www.telecos.cat).

Quant a la fira sobre Smart Cities, repetirem a la zona d’expositors amb un estand propi que tornarà a esdevenir punt de trobada i informació per a aquells que volen estar al dia dels serveis i activitats que duem

a terme, així com espai de promoció professional per als nostres associats. A més, tal i com vam fer l’any passat per primera vegada, un equip de voluntaris (format per membres de Telecos.cat) seran els responsables de les visites guiades adreçades als assistents al saló. @

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

17

DESTAC ATS

I a més a més...

Explorem els límits de la humanitat al CCCB Prop d'una seixantena de persones -entre membres del col·lectiu, familiars, i amics- van voler sumar-se a la celebració organitzada pe Telecos. cat en motiu del Nadal. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va ser l'escenari triat, amb una visita a l'exposició +Humans, mostra que explora els possibles camins de futur de la

nostra espècie tenint en compte especialment les tecnologies emergents i el nostre context cultural i ètic. Així per exemple, alguns dels assistents van poder experimentar amb ulleres de realitat augmentada els límits del seu propi cos. @

Aconseguim l’equiparació de títols al nivell europeu Després de moltes pressions per part de Telecos. cat - i d’altres col·lectius del món de l’enginyeria -, el passat mes d’octubre el BOE publicava la resolució que equipara el títol oficial dels enginyers de telecomunicació de l’anterior ordenament universitari, al de l’actual nivell 3 (Màster) dins el nou marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

En virtut d’aquesta resolució, els enginyers amb les titulacions pre-Bolonya, és a dir, els que

no tenien el Màster Europeu, ja poden demanar el certificat de correspondència a nivell de Màster i, d’aquesta manera, equiparar la seva condició acadèmica i professional a altres enginyers d’altres regions europees. Aquest procés és realment important per a aquells que presentin ofertes de licitació o participin en concursos internacionals, i també per a tots aquells professionals que treballin a l’estranger, o els que desitgin fer-ho. @

Renovem els nostres butlletins: més directes i efectius Amb una imatge renovada i més continguts, els associats i prop de 2000 subscriptors vinculats al sector -però externs al col·lectiu-, reben cada setmana el butlletí informatiu de Telecos.cat, que recull notícies referides a la pròpia activitat, així com altres informacions rellevants del sector i agenda. Fruit dels canvis introduïts a finals de 2015, l’índex de lectura d’aquests butlletins ha crescut en un 37%.

D’altra banda, el butlletí d’actualitat professional (exclusiu per a membres del col·lectiu i de periodicitat quinzenal) també ha canviat de disseny. Amb informació de servei (ofertes de feina, programes de suport, concursos, licitacions, for-

18

mació i oportunitats professionals), l’índex de lectura en aquest cas s’ha duplicat. @

Visitem el Sónar+D i el BSC Dins del programa de visites organitzades periòdicament per a membres del col·lectiu, el mes de juny vam poder descobrir de primera mà els detalls de la darrera edició del Sónar+D, el congrés internacional organitzat per Sónar sobre la transformació digital de les indústries creatives per potenciar el talent, l'intercanvi de coneixement i les oportunitats de negoci. D’altra banda, al novembre visitàvem el Barcelona Supercomputing Center (BSC), en una activitat exclusiva adreçada a empresaris, professionals i investigadors del sector TIC.

Participem al Mobile Lunch del MWC El mes de febrer el Mobile Lunch Barcelona donava el tret de sortida al Mobile World Congress d’enguany, amb la participació activa de Telecos.cat. El dinar comptava amb la participació de John Hoffman, CEO de GSMA Ltd., de representants de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Indústria, així com de diversos representants del sector TIC del país, entre els quals una quinzena de membres del col·lectiu amb projectes empresarials en marxa.

Fem activitat al territori Seguint la línia de treball encetada el 2014 de descentralitzar les accions del col·lectiu, els delegats territorials de Telecos.cat han liderat la organització de diverses activitats arreu del país. Així, Miquel Àngel Lleixà (Girona) moderava al març una jornada informativa que tenia com a objectiu ajudar les empreses de l'àrea Ter-Brugent a millorar les telecomunicacions. D’altra banda, al desembre, Raimon Balart (Barcelona Nord) realitzava a Sabadell una xerrada adreça al col·lectiu d’enginyers industrials de la zona sobre projectes d'ICT als edificis.

Publiquem l’informe “Societat i Telecos” Gràcies al capital humà i al coneixement que emana dels Grups de Treball de Telecos. cat, l’estiu passat publicàvem l’informe “Societat i Telecos”, on els experts consultats aporten la seva visió sobre els diferents aspectes de les telecomunicacions en relació al seu ús i la seva repercussió en la societat.

EN TREVISTA

“Estem treballant per convertir Telecos.cat en una marca de valor per als nostres associats” Quan s’acompleix el primer any de mandat de la nova Junta Directiva de Telecos.cat (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació), el seu president, Pedro Linares, assenyala com a principal prioritat “convertir-la en una marca de valor per als nostres associats”. Per aconseguirho es planteja direrents objectius, dels quals un de capital importància és “establir sinèrgies amb la resta d’enginyeries. Es tracta d’anar fent camí cap a la integració de tota l’enginyeria a Catalunya”.

Diu que això “requereix començar impulsant projectes conjunts, amb la finalitat d’anar-nos coneixent en el treball conjunt i d’establir complicitats”. I assegura que “començant a treballar en projectes conjunts i aprenent a superar els entrebancs que ens trobarem pel camí és la via cap a la plena confluència.

Que només s’aconseguirà si és gradual”.

A

bans de res, enhorabona pel seu nomenament. Quines raons van impulsar-lo a presentar la seva candidatura?

Gràcies. Les raons van ser diverses. En primer lloc, poder disposar de temps

Pedro Linares, president de Telecos.cat (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació) per dedicar a l’Associació. I també, poder constituir una candidatura els membres de la qual compartim objectius. És important destacar que d’aquesta candidatura en formen part alguns membres de l’anterior, fet que garanteix una continuïtat que no volíem perdre.

Quina valoració fa del llegat rebut?

La valoració és molt positiva. Tenim una Associació en ple funcionament, reconeguda com a referent i representant dels enginyers de telecomunicació que exerceixen a Catalunya, i amb diversos projectes de futur en marxa,

projectes que en la majoria del casos es desenvolupen en col·laboració amb col·legis d’altres enginyeries de Catalunya. No podem parlar de passius, sinó de temes que van quedar enfocats i iniciats, i que haurem d’anar tancant.

Quin ha de ser el camí a seguir?

La candidatura que presideixo té com a principals objectius ser referència i veu autoritzada en matèria TIC per a la societat catalana, desenvolupant un discurs i un posicionament clars; continuar treballant en la integració de les enginyeries a Catalunya; vetllar per

19

EN TREVISTA l’impuls de les telecomunicacions al nostre entorn; ser l’associació de referència per als nous titulats del sector, aconseguint la seva incorporació al col·lectiu; i continuar prestant serveis als nostres associats per convertir ‘Telecos.cat’ en una marca de valor per a ells.

Formació en ‘management’ dels ‘telecos’ La Jornada de Sant Gabriel va centrar l’atenció en el rol de l’enginyer de telecomunicació i, en general, els ponents van coincidir a atorgar-li un paper de cap de pont entre la telecomunicació i qualsevol altre àmbit TIC. Com que exercir-lo implica anar més enllà del bagatge acadèmic i disposar d’esperit i vocació de lideratge, què ha de fer exactament per obtenir-lo?

L’enginyer de telecomunicació desenvolupa i desenvoluparà un paper fonamental en l’àmbit TIC, i haurà de posar al dia el seu bagatge acadèmic en tecnologies que canvien amb gran rapidesa. Però als enginyers de telecomunicació, i als enginyers en general, els distingeix la seva capacitat per aprendre, per desenvolupar projectes i per adaptar-se a entorns canviants. Quant a l’esperit i capacitat de lideratge, en molts casos són capacitats innates, no obstant també poden desenvolupar-se amb una formació adient. La formació en ‘management’ també continuarà sent una necessitat per a una gran part dels enginyers de telecomunicació.

20

Parlem una mica d’aquests objectius i analitzem en primer lloc “l’afany d’establir sinèrgies amb la resta d’enginyeries, amb l’objectiu que la bona sintonia aconseguida porti a sumar esforços per acabar creant una organització professional de tota l’enginyeria d’àmbit català”, tal com el descriu l’informe ‘Societat i Telecos 2015’. Quina és la situació actual d’aquest procés?

Estem fent passes per establir sinèrgies amb la resta d’enginyeries. Es tracta d’anar fent camí cap a la integració de tota l’enginyeria a Catalunya. És un objectiu ambiciós que requereix començar impulsant projectes conjunts, amb la finalitat d’anar-nos coneixent en el treball conjunt i d’establir complicitats. Actualment treballem amb altres enginyeries en projectes com l’Agencia per a la Qualificació Professional dels Enginyers (AQPE), i hem començat nous projectes de col· laboració com ara amb l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES), l’Observatori de l’Enginyeria 2016 i l’Associació de Professionals TIC. Quins esculls s’interposen en el camí cap a la plena confluència i quines solucions hi veu per esquivar-los?

Certament, hi ha obstacles en el camí i gens menyspreables. És manté en diferents graus el corporativisme en les diferents branques de l’enginyeria i entre les anomenades enginyeries superiors i tècniques. Les relacions entre els col· legis catalans i estatals (condicionades pels diferents models de relació existent), tampoc no afavoreixen l’objectiu de la plena confluència. Crec fermament que començant a treballar en projectes conjunts i aprenent a superar els entrebancs que ens trobarem pel camí és la via cap a la plena confluència, que només s’aconseguirà si és gradual.

Sobre l’altre objectiu descrit en el mateix informe (“la creació d’un corrent

d’opinió favorable a la incorporació a Telecos.cat dels joves titulats, generat sobre la base no només de difondre sinó també de vehicular oportunitats professionals a través del propi col·lectiu”), quina mena d’actuacions caldria plantejar amb aquesta nova orientació, per donar-hi resposta?

La incorporació a la Associació del joves titulats i de la resta de titulats en general es produirà si la perceben com una marca de valor i noten que se’ls tracta com a clients. Això implica que haurem de conèixer a fons les seves necessitats i contribuir a satisfer-les. Hem de professionalitzar l’Associació amb l’objectiu d’augmentar la implicació del soci.

Estem planificant accions per tal de conèixer les necessitats dels nostres associats i dels joves titulats, per tal de desenvolupar un pla de màrqueting del conjunt de serveis de l’Associació on contemplem tres eixos principals: ‘networking’ amb altres professionals, accés a informació especialitzada i defensa dels interessos professionals.

Podria ser una bona opció, per exemple i en aquest sentit, col·laborar en la dinamització del vincle UniversitatEmpresa estrenyent els lligams no només amb les escoles tècniques superiors i universitats, sinó també amb les escoles de negoci?

Estem plenament convençuts de la necessitat d’enfortir aquest vincle i per això des de sempre l’Associació ha treballat en aquest sentit. Cal esmentar la celebració anual del Fòrum d’Escoles, on posem en contacte escoles i empreses. I també des del ple convenciment que l’establiment de lligams amb les escoles de negocis és un dels objectius de la Junta Directiva.

Fem també un repàs de l’actualitat del sector, incidint en uns quants fets recents d’especial transcendència.

Per exemple, l’assolida equiparació del títol oficial dels enginyers de telecomunicació de l’anterior ordenament universitari, al de l’actual nivell 3 (Màster), dins el nou marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Quina serà la seva utilitat a efectes pràctics?

La seva utilitat a efectes pràctics és el reconeixement i l’equiparació

EN TREVISTA

Foto: Diego Muñoz

“Moderadament optimistes”

R Foto de familia de la nova Junta directiva de Telecos.cat liderada per Linares.

efectiva del títol d’Enginyer Superior de Telecomunicació al nivell actual de Màster amb totes les implicacions administratives i professionals que això comporta. No deixa de ser el reconeixement d’una realitat, un acte de justícia i el triomf, finalment, del sentit comú.

D’altra banda, el Parlament Europeu ha anulat la neutralitat d’Internet i per tant dóna llum verda a l’establiment d’una Xarxa de doble velocitat.

Quina valoració en fa?

Aquest és un tema controvertit perquè hi ha raons per defensar ambdues postures, però sembla raonable que qui fa grans inversions en el desenvolupament de les xarxes de nova generació desitgi obtenir un retorn apropiat de la seva inversió. L’increment continu de la capacitat de les xarxes s’haurà de finançar d’alguna manera, haurem de trobar-la.

Un altre fenomen recent que també crida molt l’atenció és la transformació dels operadors de telecomunicacions en grups digitals. Quines implicacions li sembla que pot tenir aquesta reconversió accelerada del ‘missatger’ en ‘emissor’?

Aquest fenomen està relacionat amb la qüestió anterior: la telefonia fixa i la mòbil s’han transformat en telefonia IP (i per tant equiparades en la transmissió de dades), els SMS han sigut escombrats per les aplicacions de missatgeria i el vídeo s’ha convertit en el rei. Els operadors de telecomunicacions han de recórrer als continguts (vídeo, fonamentalment) per fer rentables les seves xarxes.

Parlem finalment de tres de les vies de desenvolupament present i futura de la gran expansió del sector TIC, co-

mençant per l’anomenat IoT (Internet de les coses). Què en pot esperar el col·lectiu ‘teleco’ del que ja es coneix com la Tercera Revolució Industrial?

De manera molt resumida, Internet de les Coses significa ‘tot connectat/ comunicat’, i en un món on tot està comunicat, l’enginyer de telecomunicació està destinat a jugar un paper rellevant, tant en el desenvolupament de xarxes com d’aplicacions, i en la no menys important organització i ordenació d’aquest fenomen.

I del Big Data, aquest altre fenomen d’abast planetari que basa la seva estratègia de negoci en la mineria de dades ciutadanes?

El Big Data assumirà el tractament de gran quantitat de dades de procedències diverses, que caldrà transportar amb xarxes de comunicacions de gran capacitat. En aquest àmbit, i de la mateixa manera que en la seguretat de les dades i de les xarxes, els ‘telecos’ hauran de jugar un paper fonamental.

Per acabar, què em diu de les Smart Cities, un àmbit d’actuació de ressò creixent que té a Barcelona un aparador d’excepció, l’anomenat Smart City Expo World Congress?

El concepte d’Smart Cities no deixa de ser una aplicació per a la gestió ‘intel· ligent’ a través de mitjans com IoT i Big Data, on reitero que els enginyers de telecomunicació hi tindran molt a dir.

L’aparador que tenim a Barcelona amb l’Smart City Expo World Congress i l’IoT World Congress l'hem de ser capaços d’aprofitar per posicionar i potenciar Barcelona, Catalunya i als nostres professionals, en tots aquests àmbits. @ J. Duch

El darrer informe TICjob atribueix un bon futur al mercat de treball TIC, més que a cap altre. Comparteix aquest pronòstic o li sembla excessivament triomfalista? Quina percepció en té d’aquest mercat de treball TIC d’àmbit català i espanyol?

Comparteixo aquest pronòstic.

Segons l’estudi ‘Estat del sector tecnològic a Catalunya. Estadístiques més rellevants de 2015’, realitzat pel CTecno, el sector TIC a Catalunya dóna feina a 88.000 treballadors, té un alt nivell d’emprenedoria i està al nivell de les regions més desenvolupades d’Europa. D’altra banda, segons el ‘Informe del sector TIC y de los contenidos en España 2014 (edición 2015)’ del Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI, les xifres de 2014 presentaven un creixement en l’ocupació del 3,6%, amb un total de 427.348 llocs de treball.

Les TIC són una gran àrea industrial que inclou diverses activitats i mercats: maquinari i equipament de telecomunicacions, programari i serveis de comunicacions, serveis de consultoria, etc.

I del sector TIC d’aquest mateix abast geogàfic?

L’informe esmentat dóna per al conjunt de l’Estat un creixement del 3,6% en el nombre d’empreses del sector TIC, amb un total de 30.797 empreses, l’aportació de les quals al conjunt de l’economia arriba als 42.779 milions d’euros, que representen el 4,4% del PIB. Segons l’estudi relatiu a Catalunya, el sector està constituït per 12.000 empreses amb 14.000 milions d’euros de facturació. Amb aquestes dades, i tenint en compte que en els països desenvolupats les TIC són considerades un dels majors motors de creixement i tenen reconegut l’ampli i transversal impacte en la competitivitat de les empreses, hem de ser moderadament optimistes.

21

TECNOL OGIA UNA PARELLA SÒLIDA

‘Cloud’ i seguretat Afegir la variable de seguretat a un concepte tan conegut i ambigu com el ‘cloud’ és un repte important, que obliga a analitzar i intentar esclarir quin és l'estat actual d’aquest binomi. Sobretot, perquè la seguretat és el principal inhibidor de l'adopció dels serveis ‘cloud’ per part de les organitzacions. any 2012, la consultora Gartner anunciava que Europa acumulava un parell d’anys de retard respecte els Estats Units en l'adopció de serveis en el núvol, i identificava els principals entrebancs que dificultaven la sincronia entre els dos continents en aquest àmbit.

Concretament, al·ludia al fet que a Europa tenim diferents regulacions relatives a protecció de dades i això té una influència directa pel que fa a les exigències de seguretat, transparència e integració.

L'

Quatre anys després, els neguits en aquest àmbit són d’un altre tipus. Les últimes prediccions estimen que el 95% dels incidents de seguretat que hi haurà als serveis ‘cloud’ cap a l’any 2020 seran responsabilitat dels usuaris. Què pressuposa això? Que el núvol és més segur que els entorns TI privats de les organitzacions? No necessàriament. Analitzem-ho amb detall.

En primer lloc, cal discernir exactament què és el ‘cloud’ i acceptar que es tracta de servei, i no de tecnologies. Els prove-

ció de servei informi clarament dels rols que s’han definit. Per tant, les eines de gestió ‘cloud’ habiliten o limiten els usuaris per fer gestions, de tal manera que les responsabilitats queden força clares.

Models de desplegament i de servei

Com que els tres escenaris ‘cloud’ esmentats (IaaS, PaaS i SaaS) són difusos a nivell de responsabilitats, ja que en cadascun es delega en més o menys grau la gestió de la seguretat (en funció de l'abast del servei), convé tenir en compte l’estructura dels components ‘cloud’. En aquest sentit, l’organització Cloud Security Alliance diferencia els elements ‘cloud’ següents: dades, aplicació, computació, storage, xarxa i entorn físic (Figura 1).

Els models de desplegament són de tres tipus. En primer lloc, el ‘cloud’ privat és un servei no compartit. Acostuma a instal· lar-se en una organització per al seu propi ús però també pot ubicar-se sota el paraigua d’un proveïdor de serveis. En segon lloc, el núvol públic és un espai compartit, a recer d’un proveïdor de serveis. I en tercer (‘last but not least’), el núvol híbrid combina ambdós escenaris. Val a dir també que, en alguns casos, que el ‘cloud’ privat s’aplica en base al model de ‘cloud’ públic, encara que soni contradictori.

Pel que fa als models de servei ‘cloud’, es classifiquen en tres modalitats: infraestructura com a servei (IaaS), plataforma com a servei (PaaS) i software com a servei (SaaS). En tots tres casos, l'abast dels serveis i la seva gestió han de quedar molt ben especificats, de forma que la descrip-

PROPIETAT DEL SERVEI

SaaS

PaaS

IaaS

Dades

Conjunta

Usuari

Usuari

Aplicació

Conjunta

Conjunta

Usuari

Computació

Proveïdor

Conjunta

Usuari

Emmagatzematge

Proveïdor

Proveïdor

Conjunta

Xarxa

Proveïdor

Proveïdor

Conjunta

Entorn físic

Proveïdor

Proveïdor

Proveïdor

R Figura 1.

22

ïdors estructurem les tecnologies existents, hi apliquem els processos adients i les persones adequades per prestar els serveis més robustos, innovadors, compatibles i segurs possibles.

Gestió de la seguretat en IaaS

En el cas del servei IaaS, l'únic que queda clar és que el proveïdor administra la seguretat física i hi ha una fina línia sobre la propietat del servei i, per tant, sobre qui en gestiona la seguretat.

En la franja on la responsabilitat és conjunta, cal una gran coordinació entre ambdues parts per no entrar en disputes de ‘culpa’ mútua en cas d’incidents de seguretat. El proveïdor ha de ser prou flexible per adaptar la seva plataforma i els processos a les tecnologies requerides per part del client i la seva operativa o requeriments de compliment normatiu.

Cada proveïdor té un focus prioritari o uns ‘drivers’ principals, en funció del client i el grau d'automatització que requereix. És en aquest marc on s'enquadra la predicció de Gartner que el 95% dels incidents de seguretat cap el 2020 seran errors dels usuaris/clients de ‘cloud’. S'està pressuposant que els serveis tendiran

a una alta estandardització, i cap a responsabilitats concretes (tot i que limitades) per part del proveïdor ‘cloud’, i que les capes superiors de la gestió quedaran en l'àmbit de l'usuari.

D'altra banda, l'accessibilitat i la ràpida adopció dels serveis al núvol rebaixa tant els requeriments tècnics de les organitzacions, que també es prediu que en molts casos la falta d'expertesa tècnica pot ser un problema per gestionar la seguretat, pel fet de quedar a la teulada del client.

Partint de la premissa que la seguretat total no existeix, i que a més és un objectiu negatiu, és a dir, consisteix en què algú no aconsegueixi accedir a les nostres dades ni afectar el servei, cal preguntar-se quin objectiu té la nostra organització davant de la gestió de la seguretat. I és que l’objectiu que escollim marca el grau d'exigència del servei consumit, d’acord amb aquest escalat: • Assegurar mesures tècniques desplegades i operades per tal que sigui difícil tenir accessos il·legítims a les dades o bé disposar d'una disponibilitat molt alta de servei.

• Disposar d'un model de control de la seguretat basat en un pla que especifica processos i tecnologies a aplicar i que cal respectar.

• Mantenir una certificació de compliment regulatori en seguretat de la informació com ISO 27000 o PCI-DSS.

entorn TI, però sí que sovint són superi- • Si es requereix compliment normatiu o no. Per exemple, compliment de la ors als de molts usuaris, per raons molt norma ISO 27000, suport a l'auditoria, simples de focus de negoci i d’eficiències PCI-DSS per ‘e-commerce’... d'escala, atès que els proveïdors de servei amortitzen millor els projectes d'implanEn resum, cal tenir molt ben definits els tació de seguretat, distribueixen millor requeriments de les aplicacions i obtenir els costos fixes i disposen d'avantatges molta informació del proveïdor de serveis en l'accés a tecnologies costoses. per fer la valoració de la integració, comCriteris de valoració pliment normatiu i model operatiu. Com La posició de seguretat de l’organització en qualsevol externalització, una part s'identifica per la maduresa i grau de com- dels processos i serveis interns canvien pliment dels controls implementats, que però la responsabilitat sobre la seguretat cobreixen la seguretat física, la xarxa, els continua estant en major o menor mesusistemes IT i les aplicacions, a més dels ra en la pròpia organització. Per aquest processos i la definició de rols. Per tal de camí, cal comptar amb el millor company decidir on ubicar cada aplicació i les dades de viatge per complir els requeriments corresponents i enfocar bé la seguretat en de seguretat, des de la proximitat i la els serveis ‘cloud’, cal valorar doncs: flexibilitat per adaptar-se a les exigències que tenim marcades com a empresa, ja • Quins actius i dades estem gestionant. sigui una entitat financera, industrial o un Per exemple: dades crítiques, necessi‘e-commerce’. @ tat de xifrat, còpia contínua, replicació

En aquest últim supòsit, la certificació específica de seguretat ISO/ISEC 27002 indica que la seguretat de la informació de l’organització i de les instal·lacions de processament de la informació no s'ha de veure reduïda per la introducció de productes o serveis externs. Es tracta de l’escenari més exigent, en què o bé el proveïdor mostra obertament les o si són part del pla de recuperació de mesures tècniques de seguretat per tal desastres. que l’usuari pugui avaluar-les i identificar si són les adequades per protegir la • Qui ho gestiona i com: gestió interna, ‘outsourcing’, proveïdor de l'aplicació, etc. seva informació, o bé s'ha de confiar en les certificacions i model de compliment • Quins controls de seguretat cal i com acreditat, que es limita a ‘mapejar’ una s'integren en els processos existents: llista molt llarga de mesures tècniques i ubicar al ‘cloud’ públic un element de processos de gestió de seguretat. seguretat idèntic a l'existent, gestió d'identitats, procés de comunicació, En tot cas, els controls de seguretat ‘cloud’ reporting, etc. no són gaire diferents dels de qualsevol

David Suárez Director de Tecnologia de Nexica Associat núm. 812

23

TECNOL OGIA ALMACENAMIENTO ENERGÉTICO DE ÚLTIMA GENERACIÓN

Del litio-ión al aluminio-aire recargable La embarazosa dependencia de las baterías de litio-ión por parte de la industria electrónica de la movilidad (enraizada en el subsector TIC de portátiles y móviles, y dispuesta a colonizar el vehículo eléctrico), podría tener los días contados. Su principal rival en ciernes sería la batería de aluminio-aire recargable, una tecnología de la que se hacía eco en fecha reciente la prestigiosa revista científica Nature, advirtiendo que podría ser una alternativa comercial tanto a las baterías de litio-ión como a las pilas alcalinas. Incidía concretamente en un desarrollo de la Universidad de Stanford capaz de cargar un smartphone en un minuto y de hacerlo durante 7.500 ciclos de carga. Resumía las ventajas de esta propuesta aludiendo a su alto rendimiento, carga rápida y coste muy inferior al litio-ión estándar. a industria electrónica de Veamos su funcionamiento a grandes rasla movilidad, cuya produc- gos. En una batería de metal-aire, el meción abastece los dispositi- tal reacciona con el oxígeno para generar vos de informática portátil electricidad. Para su recarga, resulta imy comunicaciones móviles, es un bocado prescindible extraer el oxígeno y renovar cada vez más apetecible para el sector de el metal, aunque éste último tiende a almacenamiento energético. Sobre todo, modificar la estructura interna del sistedesde que el vehículo eléctrico ha irrum- ma y a dificultar su reversibilidad. pido en este escenario con afán de reinPor otra parte, crear un electrodo de aire ventar la automoción, para lo cual necesi(el punto de interacción entre la batería ta demostrar no sólo suficientes sino y el medio exterior) que sea de larga dusobradas prestaciones en autonomía, que todavía se le resisten. Un panorama, por tanto, en el que gana protagonismo el e segmento de almacenamiento energético, cuyo potencial depende en gran parte de la creciente evolución y expansión del vehículo verde.

L

Puesto que la última palabra sobre esta encrucijada la tendrá la última generación tecnológica de baterías, veamos cuál es su situación ahora mismo. Se trata de un variado número de opciones denominado genéricamente metal-aire, que en su conjunto ha demostrado un mayor potencial de almacenaje de energía que las actuales de litio-ión y un coste inferior al plomo-ácido. Sin embargo, aunque las baterías de metal-aire no recargables se han utilizado comercialmente durante mucho tiempo (su uso es frecuente en audífonos, por ejemplo), no ha sido nada fácil dotarlas de capacidad de recarga.

24

ración, también resulta difícil. Los existentes funcionan muy bien para baterías de un solo uso, pero no para baterías recargables destinadas a un uso prolongado. Por tanto, el principal desafío es encontrar un material capaz de producir suficiente voltaje tras repetidos ciclos de carga y descarga.

En síntesis, dentro de la familia metal-aire (resumida en tres grandes grupos: litioaire, zinc-aire y aluminio-aire), cada pare-

OH2 Al

O2

Aire

OH2 Ánodo: Al metálico

O2

Al OH2

Catalizador Electrolito orgánico

Membrana

R Esquema básico de batería aluminio-aire.

Electrolito acuoso

Cátodo C poroso

En tales condiciones, son cada vez más numerosas las empresas que están dedicando cuantiosos esfuerzos de I+D a esta tecnología. Uno de los más relevantes en materia de zinc-aire, corresponde a la ‘start-up’ estadounidense Fluidic Energy. Concretamente, ha desarrollado un prototipo de zinc-aire recargable cuya primera aplicación es la sustitución tanto de sistemas de respaldo diésel (grupos electrógenos), como de baterías plomoácido para torres de telecomunicaciones.

En este sentido, y tras desarrollar nuevos componentes específicos como electrodos de aire de alta duración, líquidos iónicos no sujetos a evaporación o aditivos necesarios para que el zinc funcione en condiciones óptimas, parece que podrían competir con las recientes baterías de General Electric (orientadas al citado ámbito de las telecomunicaciones), aunque su comercialización podría dilatarse todavía algún tiempo.

Altas prestaciones, bajo coste y aceptable socialmente

e

aqueous electrolyte

air cathode

Al (OH)4 Al3+

air air

7 mm

ja electroquímica se enfrenta a diferentes retos para el logro de la recargabilidad eléctrica. Uno de ellos es que la carga en electrolito acuoso no es posible en todos los casos (y por varias razones), por lo que es inevitable sustituir los electrolitos por compuestos orgánicos o líquidos iónicos.

air

Al3+

air air

Al3+

Ceramic Material Al anode 0.5 mm

1.5 mm

R Esquema milimétrico de la batería de aluminio-aire recargable de Fuji Pigment. Incorpora una capa interna de materiales cerámicos y carbonosos entre el electrolito acuoso y los electrodos de aluminio, que evita la corrosión del ánodo y prolonga la vida útil de la batería.

nera unos dos voltios de tensión (la mayor hasta la fecha para una de aluminio), trabajan para alcanzar el voltaje de una de litio, que es del doble. Sobre el resumen de sus ventajas, señalan un alto rendimiento, la carga rápida y el coste muy inferior al litio-ión estándar.

Del conjunto de desarrollos metal-aire, el considerado de máximo potencial es el aluminio-aire, cuya química se afianza en tres pilares básicos: altas prestaPor su parte, la empresa israelí Phinergy ciones, bajo coste y producto aceptable ya ha demostrado las bondades del alusocialmente. En ello coinciden distintos minio-aire en aplicaciones de movilidad proyectos de investigación, empezando eléctrica recorriendo en Canadá hasta por el único español, a cargo de Albu1.600 km con un Citroën C1 dotado de fera Energy Storage. El resto de los más una batería primaria de esta tecnología. importantes corresponden a Varta, Phinergy y Fuji Pigment, aunque en la órbita Su potencial, muy convincente en primera científica de estricto ámbito universitario instancia, lo es mucho menos en cuanto a merece especial atención el desarrollado recarga, puesto que se enfrenta al inconpor la Universidad de Stanford. veniente derivado del uso de agua como electrolito acuoso. El problema en este Sobre este último, la prestigiosa revista caso es que durante la descarga de la bacientífica Nature informaba en fecha retería se libera hidrógeno y éste corroe el ciente que opera mediante electrodos aluminio del ánodo, además de aumentar de grafito, dispuestos junto a un líquido la resistividad de las celdas. iónico como electrolito. Aunque le permiten cargar un smartphone en un minuto Hasta ahora los científicos habían inteny hacerlo durante 7.500 ciclos de carga tado eliminar esta corrosión de los ma(frente a los mil de una batería de litio- teriales con aluminio de alta pureza, con ión estándar), los investigadores de esta distintas aleaciones metálicas, diluyendo batería recargable experimental que ge- sustancias anticorrosivas en el electroli-

to... pero nada había funcionado. Al final la solución parece que está en recubrir el ánodo con una capa de materiales cerámicos y carbonosos para separarlo del electrolito y protegerlo frente a la corrosión.

Lo confirma el caso de Fuji Pigment, cuyo más reciente desarrollo denominado Alfa obliga a la recarga periódica con agua, lo que plantea el citado inconveniente de una elevada corrosión del aluminio durante el proceso electroquímico. Para soslayarlo, se ha recubierto la estructura interior de contacto entre el electrolito acuoso y los electrodos, con una capa de materiales cerámicos y carbonosos. La empresa reconoce que gracias a esta modificación ha desaparecido la corrosión del ánodo y la acumulación de subproductos, con un resultado muy satisfactorio de prolongada vida útil de la batería.

De confirmarse este extremo, que evita la formación de una capa de óxido de pasivación en la superficie del aluminio (lo que disminuye drásticamente el voltaje de la celda), el ánodo dejaría de ser el principal problema de este sistema, y en tales circunstancias los proyectos de aluminio-aire podrían valorarse ya definitivamente, y sin ningún género de duda, como los más idóneos. Y no es para menos, por cuanto su densidad energética gravimétrica, cercana a los 3 Ah/g, es comparable con la del litio (3,86 Ah/g) y su densidad energética volumétrica (8,04 Ah/cm3) es cuatro veces superior al anterior.

En cualquier caso, en el ‘I Congreso Internacional de Baterías Metal-Aire’ MaBIC15 organizado por Albufera Energy Storage y celebrado en La Coruña del 14 al 16 de abril pasado, la conclusión fue rotunda: la batería de aluminio-aire es la futura pieza clave del almacenamiento energético. En la siguiente convocatoria, MaBIC16, del 8 al 10 de marzo en Santander, se dió un paso más hacia este objetivo tan esperado por la industria. @

Joaquín Chacón Director general de Albufera Energy Storage

25

MIR ADOR

“Els ‘telecos’ són bons candidats a formar-se com a Data Architects” La consultora tecnològica everis, filial de la multinacional japonesa NTT Data, ja fa temps que disposa d’un Centre d’Excel·lència en Big Data a Barcelona i ara acaba de renovar la seva aposta pionera en aquest àmbit amb un nou Centre d’Excel·lència en Intel·ligència Cognitiva (CDAC). Una iniciativa que, segons el soci d’everis, Martí Casamajó, “liderará el desenvolupament i comercialització de solucions analítiques i cognitives, i crearà aplicacions i programari per convertir les dades en coneixement, facilitant la presa de decisions en temps real”.

uina és la funció del Centre d’Excel·lència en Tecnologia Big Data que everis té a Barcelona?

El centre es va crear fa dos anys i actu· alment ja té dimensió per atendre ne· cessitats en qualsevol de les geografies on tenim oficines. El Centre actua, per una banda, com a observatori tecnolò· gic, per estar al corrent de l’evolució de les principals tecnologies de mercat en Big Data i analitzar si es poden aplicar als nostres clients. I per altra, dóna su· port comercial en propostes de projec· tes, organitza ‘workshops’ amb clients i lidera proves de concepte (PoCs) i pro· jectes dels clients (principalment, les

Q

26

Martí Casamajó, soci d’everis

fases inicials). Tot això, amb consultors experts en Big Data. També fa plans de formació per a professionals d’everis i dels nostres clients.

Pel que fa a la seva última aposta en aquest mateix àmbit, el Centre d’Excel·lència en Intel·ligència Cognitiva (CDAC) que acaben de posar en marxa a Saragossa, quina serà la seva aportació particular?

Aquest centre amplia la proposta de va· lor global en l'àmbit del Big Data. Vol exportar el coneixement i la pràctica Big Data a nivell global, aprofitant les capacitats en termes de pensament in· novador i excel·lència, des de l'especi· alització en l'àmbit de la intel·ligència artificial. El centre, que liderarà el des· envolupament i comercialització de so· lucions analítiques i cognitives, crearà aplicacions i programari per convertir

les dades en coneixement, facilitant la presa de decisions en temps real. Serà un dels eixos de l'estratègia internacio· nal i de l’ecosistema Big Data del Grup NTT Data, del qual forma part everis.

Quin perfil acadèmic demanda l’àrea de Big Data d’everis als seus empleats?

Els perfils que necessitem són professionals de l’àmbit ‘Business Intelligence’ que evolucionin cap a Big Data, apre· nent de les noves tecnologies que han emergit; professionals amb coneixe· ments d’arquitectura tecnològica i co· neixements matemàtics/estadístics. Els dos primers perfils venen a cobrir el que es coneix en el món Big Data com els Data Architects.

Quines aptituts ofereix la Universitat espanyola en general i catalana en particular, en gestió i anàlisi de dades massives (Big Data)?

Estem treballant conjuntament amb di· verses universitats, per tal de col·laborar en els màsters de Big Data, que ja estan impartint, per formar professionals en aquest àmbit tan nou; però és cert que, a data d’avui, el número de professionals que demanda el mercat, és molt superi· or al que les universitats estan produint.

Quin grau d’implicació professional creu que han d’assumir els enginyers de telecomunicació en aquesta matèria?

Com comentàvem, el Big Data és un àmbit molt nou i complex. Els enginyers de telecomunicació acostumen a sortir de la universitat amb la ment oberta i sabent, des d’un punt de vista teòric, enfrontar-se i resoldre problemes com· plexos. Aquest aspecte els converteix, juntament amb els enginyers informà· tics, en els principals candidats a for· mar-se com a Data Architects.

Quina és la radiografia genèrica del mercat espanyol d’oferta i demanda de gestors i analistes de Big Data?

Al mercat espanyol s’està començant a apostar de manera seriosa pel desenvolupament de projectes Big Data.

Ho veiem amb els nostres clients. A al· guns d’ells ja els estem ajudant a defi· nir el seu model organitzatiu, la carte· ra de serveis i els perfils que necessiten per donar el servei internament. Per tot això, i donada la manca de profes· sionals en el mercat, estem organitzant plans de formació i certificació per als

nostres clients, per ajudar-los a capaci· tar els seus professionals.

Quines altres tendències detecta en el sector de consultoria estratègica i de negoci?

Més enllà del Big Data, alguns dels ser· veis que comencen a demandar-se més, i tot fa preveure que tindran un gran re· corregut són: L’experiència de client: repensar els serveis que ofereixen les empreses i les administracions públiques, a través de la revisió de l’experiència i les emocions que viu el client al llarg dels punts de contacte amb l’organització.

La transformació digital: utilitzar les TIC com a eina clau en la reorientació es· tratègica i de modernització de les or· ganitzacions; com per exemple orientar els serveis cap a un nou model de rela· ció multicanal, transparent i de co-crea· ció entre proveïdor i client.

Què ofereix la consultoria estratègica i de negoci als professionals que s’hi dediquen?

Els principals elements de captació i re· tenció del talent de la consultoria es· tratègica són cinc: (1) dinamisme: pos· sibilitat de conèixer diferents clients, sectors i metodologies en poc temps, canvi d’equips i caps en funció del pro· jecte i el sector; (2) repte continu: es· tabliment d’objectius i competències a treballar en cada projecte; (3) reconei· xement i visibilitat de la feina realitzada; (4) carrera professional adaptada als in· teressos dels professionals; i (5) forma· ció especialitzada: finances, eficiència operativa, marketing, etc.

Què en poden esperar d’everis els enginyers de telecomunicació disposats a obrir-se camí en el sector de consultoria estratègica i de negoci?

A everis tenim molt clar que el talent de les persones que en formem part és el nostre valor principal. La nostra cultu· ra d’empresa és eminentment merito· cràtica i prioritza el desenvolupament professional. Per tant, els ‘telecos’ tro· baran a everis un projecte on créixer en un entorn estimulant i facilitador de nous reptes professionals, i que podran adaptar a la mida de les seves necessi· tats, en diversos paràmetres com ara l’àmbit geogràfic i de coneixements, velocitat de carrera, etc. @ J.Duch

“Cal una major coordinació UniversitatEmpresa” Una de les principals conclusions del I Ranking de Centres d'Estudis Superiors de la Fundación everis, sobre l’ocupabilitat dels titulats universitaris durant els últims 5 anys, és la manca de solidesa del vincle UniversitatEmpresa. Quin problema planteja i què cal fer per resoldre’l?

L’objectiu d’aquest I Rànquing era analit· zar el panorama de l'educació superior des del punt de vista dels ocupadors, de les empreses. Analitzava, entre altres, 8 competències dels graduats: anàlisi i resolució de problemes, habilitats in· terpersonals i comunicació, treball en equip, habilitat per treballar en entorns multiculturals i multidisciplinaris, capa· citat d'aprenentatge i adaptació al can· vi, orientació a resultats, honestedat i compromís ètic i coneixements tècnics de la professió. Una de les seves princi· pals conclusions és que les competèn· cies més valorades difereixen comple· tament per part d'ocupadors i centres.

Concretament, s’ha vist que les empre· ses valoren més l'honestedat, la capaci· tat d'aprenentatge i el treball en equip dels joves professionals. Però les uni· versitats els preparen millor en altres camps: coneixements tècnics, habilitats per treballar en entorns multiculturals i multidisciplinaris, així com orientació a resultats. Per tant, cal una major coordi· nació entre el que necessiten els ocupa· dors i el que ofereixen les universitats.

Quina és la proposta de valor d’everis per millorar l’educació superior?

L’educació superior és una peça clau per avançar cap a una societat basada, de forma intensiva i creixent, en el talent.

Necessitem disposar d’un sistema educa· tiu i de producció de coneixement efec· tiu, eficient, exigent i promotor d’excel· lència, per a la qual cosa són molts els reptes pendents de resoldre en les di· ferents etapes de desenvolupament del talent. En l’educació superior els princi· pals són la governança, l’orientació a re· sultats, el personal docent i investigador, la relació amb l’entorn (transferència de coneixement, alineament amb els sector productius, etc.) i l’excel·lència.

27

MIR ADOR

TRANSFORMAR ESDEVENIMENTS EN NEGOCI, EN UN ENTORN MULTIDISPOSITIU l client fa servir de mitjana entre tres i quatre disposi· tius digitals de comunica· ció, i espera que l’empresa que li ofereix un producte o servei en· tengui quins són els seus canals prefe· rits i que, alhora, sigui capaç d’estalvi· ar-li l'efecte saturació provocat per la repetició del missatge en els diversos dispositius que utilitza habitualment.

E

Cal començar per dir que, en un enfoca· ment centrat en el client, una estratègia multicanal és indispensable per tal de garantir que el nostre mercat objectiu està rebent la proposta de valor d’acord amb aquest nou paradigma digital. La manera com els equips de marketing identifiquen un únic usuari/consumi· dor, en un entorn multidispositiu, per tal d’implementar la seva campanya de co· municació (la tàctica de les ‘cookies’ ja no resulta vàlida), fa re-enfocar l’atenció en el valor que té l'anàlisi de les dades de l’usuari, fent servir mètodes determi· nístics (es basen en informació personal identificable, PII) o mètodes probabilís· tics (anàlisi algorítmica de milers de da· des anònimes). Els darrers moviments en el sector de les ‘telecos’, com ara l’ad· quisió de Talpad per part de Telenor, ex· pliquen que, ara per ara, aquest sigui un tema a seguir amb interès.

Enfoquem el nostre estudi en empreses que tenen milions de clients amb una rà· tio de fidelitat base mitja/alta i que te· nen el repte d’arribar a clients nous (mil· lennials). Per dirigir de manera efectiva l’interès del client cap a aquests targets, cal no només desenvolupar una estratè· gia multicanal (l’anomenat ‘business as usual’), sinó també descobrir on i quin

28

Aquí s’analitza el fenomen de transformació de les infraestructures digitals, i més concretament, la manera com les empreses poden dinamitzar els seus missatges, tenint en compte la informació contextual i assegurant un enfocament centrat en el client. Tot plegat, a més, en un entorn multidispositiu. Val a dir que, un element clau per poder interactuar i formar part del món del client és la comprensió del seu context, en un escenari on les empreses li ofereixen activament la seva proposta de valor.

tipus d’esdeveniments (digitals, físics) cal escoltar, recopilar i donar sentit per tal de processar, transformar, correlacionar i integrar dins un missatge multicanal coherent, dirigit cap a la seva audiència, en el dispositiu adequat i sense cap tipus de redundància. I és en aquest punt on apareix la necessitat d’una infraestructu· ra tecnològica capaç d’escalar una quan· titat tan enorme de dades.

Plataformes de notificació bancària Les plataformes de notificació bancària estan preparades per processar mensu· alment més de 100 milions d’esdeveni· ments i processar més de 10 milions de missatges a través de diversos canals: SMS, email, ‘push notification’, ‘social media’, amb relativament poques inter· fícies d'entrada, dels sistemes ‘back-end’ i d'altres adaptadors de negoci. I és que qualsevol de nosaltres és capaç d’afe· gir zeros a aquestes xifres, introduint els nous aparells IoT, mitjançant qual· sevol canal de comunicació disponible, a qualsevol lloc i en qualsevol moment.

En aquest escenari, veurem una transi· ció des de plataformes d’arquitectura centralitzades a unes altres d'arquitec· tura distribuïda, en un procés que en part es farà a través de plataformes de ‘cloud’ híbrides però mantenint els sis· temes d’alertes i notificació ‘on-promise’ i distribuint agents intel·ligents. Ara ma· teix, les topologies ‘mesh’ i estratègies basades en tecnología SDN (‘Software Defined Network’) ja permeten imple· mentar aquestes xarxes virtuals.

Quan analitzem els requeriments de la infraestructura de software per com· plir adequadament les necessitats de negoci (i si considerem el grau d’impli· cació del client multicanal), apareixen dos escenaris: 1. En primer lloc, el missatge en temps real (sincrònic o transaccional), per raons de seguretat o legals (OTP, ‘One Time Password’), requeriments de marketing contextual, alertes de frau, informació rellevant del consu· midor (on el temps i/o el lloc són va· riables sensibles), etc.

2. I en segon lloc, un ‘batch’ o informa· ció off-line, subjecte a temps d’en· trega que cal optimitzar en base a diversos indicadors de màrqueting (saturació, demografia, puntuació, test A/B...), però en tots dos escena· ris és un imperatiu saber com perso· nalitzar cada client amb el seu perfil específic. Això significa una comuni· cació real 360 ‘one-to-one’, i, al ma· teix temps, la implementació de la identificació multidispositiu, per tal d’enviar un missatge coherent a tra· vés de l'ordinador de sobretaula, la tablet, l'smartphone, la smartTV o els ‘weareables’.

Per desenvolupar aquest tipus d’infra· estructura, apareixen les arquitectures SOA (‘Services Oriented Architecture’) amb un ESB (‘Enterprise Service Bus’) com element troncal, i les estratègies ‘event-driver’ amb les tecnologies multi· plataforma. Això ens permet interactuar amb els sistemes ‘back-end’ de l’empre· sa a través de les xarxes intranet (cues de missatges, procés ‘batch’) o extranet (serveis web, sensors ‘mesh’...), capaces de transformar totes aquestes accions en notificacions intel·ligents, per en· viar-les al canal més adient (SMS, PNS, email, Twitter, Facebook, WhatsApp, sensors actuadors) amb una estratègia consistent, prioritzant missatges i se· parant dades sensibles, tot amb alts ni· vells de seguretat estàndard.

Apps per a dispositius mòbils Pel que fa a l'ús d’apps per a dispositius mòbils, el servei ‘push notification’ està creixent a una ràtio de dos dígits men· suals, especialment entre els més joves.

Apple i Google estan oferint aquests ser· veis com a part del seu ecosistema de valor, i pressionen molt fort per mante· nir el lideratge. Els ISV que estan actu· alment oferint aquesta solució (inclo· ent-hi seguretat), per a contingut privat i confidencial, i estenent també els ser· veis bàsics oferts, estan maximitzant re· alment aquests serveis. Les empreses del sector de la banca i d’altres indústries es· tan capitalitzant aquestes solucions per a les seves pròpies estratègies omni-ca· nal. És una tecnologia que canvia i evo· luciona. Sense anar més lluny, Apple ha introduït recentment la seva nova APNs, fent servir el protocol múltiplex HTTP/2.

Els ISV tenen, doncs, el repte de desen· volupar una arquitectura modular que

VISIO 360º FILTRAT OPERATIVA DEL CLIENT

ANALISI

QUIN TIPUS OPERACIÓ?

CONTEXT DE LA OPERACIÓ CUMPLEIX LES CONDICIONS?

PER QUIN CLIENT?

LES CARACTERÍSTIQUES DEL CLIENT CUMPLEIXEN LES CONDICIONS?

GENERACIÓ I ENTREGA MULTICANAL/MULTIDIPOSITIU

QUIN ÉS EL CANAL IDONI PER ENTREGAR LA NOTIFICACIÓ?

EVENT

R Esquema de plataforma de notificació bancària. Font: LATINIA LIMPS

garanteixi, amb una elevada disponibili· tat i amb un enfoc no-disruptiu, l’adop· ció d’aquests nous estàndards. Com que Google (Alphabet de fet, amb la seva particular estratègia al voltant de la fibra Internet i focalitzada en el mòbil), pena· litza el dissenys web amb el seu algo· ritme, i els publicistes inverteixen més i més en publicitat mòbil, esdevé així un jugador clau en aquesta àrea: els seus serveis ‘push notification’, l’anomenat ‘Google Cloud Messaging’ (CGM) s’està obrint als dispositius Android i iOS. I tornant al punt IoT i SDN/NFV, malgrat que els ‘end-points’ tenen un creixe· ment exponencial, presenten un límit: cada cop que s'assoleixi un nombre màxim VPN, s’acabarà colapsant per· què el ‘data center’ ha de proveïr un nou ‘switch’. D’acord amb l’analista Eric Hanselman de 451 Research, “tot i que el nombre de dispositius IoT creix ràpi· dament, encara no estan assolint la ca· pacitat existent”. Aleshores apareix una qüestió clau: com impactarà una plata· forma IoT i una xarxa SDN en l’ecosiste· ma de notificació i quan? “Les primeres implementacions de SDN no s’arriba· ran a desenvolupar del tot per als ope· radors de xarxa fins d’aquí a dos anys.

Per bé que pot semblar un futur llunyà, és essencial que tant els proveïdors de serveis com els ISV s’hi comprometin a fons des d’ara mateix”, va dir Haselman.

Així doncs, aquesta transició des d’una arquitectura centralitzada/’on-promise’ cap a una altra de distribuïda i autòno· ma (de tipus ‘event cell’), interactuant com una xarxa ‘mesh’ amb protocols SDN/NFV, estarà en l’agenda dels prove· ïdors de missatges intel·ligents ens els

anys vinents, assumint que una part de les seves plataformes modulars seran desenvolupades i proveïdes sobre una base de ‘cloud’ híbrida/’on-promise’.

Un nou paradigma del que ha d’arribar la pròxima dècada serà l’evolució de l'enfoc SOA/ESB, que inclou xarxes d'al· goritmes neurals, microserveis API per connectar sistemes intel·ligents amb SDN i IoT, suportant dispositius M2M (entenent que les flotes M2M treballen sense SIM's, cosa que en un futur pro· per també faran els dispositius mòbils amb eSIMs), de manera que amb VPN fent servir xarxes programables, es des· bordarà qualsevol límits conegut fins ara. En paral·lel a aquesta evolució, ini· ciatives com Amazon Dash orientades a dinamitzar aquesta adopció, permetran obrir nous ecosistemes ‘cross-sectorials’ (per exemple, en els sectors de la banca i les indústries de ‘retail’).

Les corporacions i enginyeries de software que enfilin aquestes tendènci· es i siguin capaços de desenvolupar les capacitats tecnològiques adients asso· liran noves oportunitats, en un entorn on l’agilitat i l’adopció de nous estàn· dards s’ha de combinar amb la solidesa de plataformes contrastades, segures i d’alta escalabilitat. @

Carles Díez Nebot ProServices Manager, Latinia Associat núm. 1.461

29

MIR ADOR

LES OPERADORES LLUITEN PER LA TELE questa revolució digital té, però, altres connotacions molt importants. L’optimització de l’espectre radioe· lèctric ha permès, en primer lloc, l’apa· rició de més canals de televisió.

Efectivament, l’oferta de la televisió li· neal s’ha multiplicat per quatre i la tele· visió connectada està permetent l’en· trada dels continguts audiovisuals no lineals d’Internet al nostre televisor.

Aquest fet ha provocat una fragmenta· ció del mercat de l’oferta televisiva amb la consegüent segmentació de la publi· citat. Això està obligant els publicistes a idear noves fórmules per fer arribar els seus missatges, com ara la publicitat in· teractiva, el transmèdia o la publicitat personalitzada, per vincular-hi amb més força la persona telespectadora.

Els fabricants de televisors s’han afe· git també a l’arena dels continguts au· diovisuals. Samsung, LG, Panasonic o Sony han creat les seves plataformes de continguts d’accés a Internet i molts d’aquests fabricants participen en els grups de treball de l’estàndard HbbTV. D’aquesta manera ofereixen continguts propis o de tercers i poden monetitzar de forma addicional amb nous serveis l’aparell de televisió.

L’aparició de nous agregadors de continguts afegeix noves variables.

D’una banda, empreses com ara Filmin, Wuaki o Netflix són plataformes en

A

30

La convergència tecnològica està difuminant les fronteres de les diverses àrees que integren el sector audiovisual. Amb la televisió analògica, la radiodifusió era el mitjà, gairebé únic, pel qual els espectadors podien consumir continguts audiovisuals.

La digitalització dels continguts, la TDT, Internet i la televisió connectada, els continguts a la carta i les noves pantalles han produït noves tipologies de continguts, a banda d’una diversificació dels mitjans que els difonen.

alguns casos de creació no tant recent que han ampliat de manera molt im· portant l’oferta de continguts audiovi· suals a preus molt competitius. Fins i tot Netflix està produint els seus propis continguts, com és el cas de les sèries ‘House of Cards’ y ‘Orange is the New Black’, o també la pel·lícula ‘Beasts of No Nations’, sobre els nens soldats de l’Àfri· ca, nominada al Lleó d’Or de la Mostra de Venècia. És aquí on entrem en la lluita tant per la Xarxa com pels continguts entre els diferents actors presents en el mercat audiovisual.

D’una banda, la Xarxa i l’ús que se’n fa. Aquests agregadors de continguts i

les plataformes dels fabricants de tele· visió utilitzen Internet de forma inten· siva, la qual cosa els genera beneficis força importants. Sorgeix aquí, per tant, l’anomenada lluita sobre la neutralitat de la Xarxa. Els operadors desitgen veu· re quins continguts circulen per la xarxa per prioritzar-ne de determinats.

Els motius són dos. D’una banda, per· què els continguts audiovisuals consu· meixen molts recursos i molta infraes· tructura, tant per part dels proveïdors com per part dels usuaris consumidors.

De l’altra, i lligat amb això, perquè els operadors de telecomunicacions ofe· reixen continguts audiovisuals propis i una xarxa neutre no és un element de diferenciació competitiva per a la per· sona propietària de la xarxa.

En aquest escenari, els operadors s’han llançat a la compra de drets de continguts. Quins són els continguts més interessants per als teleespecta· dors? Evidentment, el futbol, les motos i els cotxes, continguts tradicionalment del món de la televisió on line (en direc· te). I és aquesta la situació que tenim ac· tualment. L’antic escenari de neutralitat de la Xarxa s’ha obert en una lluita dels nous terrenys de la televisió ‘on line’ i ‘off line’. Val a dir, per cert, que aquesta llui· ta ja s’havia encetat prèviament amb la disputa per l’espectre radioelèctric entre els operadors de telecomunicacions de telefonia mòbil i broadcasting.

Veurem com evoluciona aquest pano· rama, però podem dir que ara comença de veritat la convergència digital. @

Roger Loppacher President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

PERSONAS CONECTANDO PERSONAS

Con más de 15.000 nodos de comunicación a través de los cuales pasan las señales de telefonía móvil, de TV y radio, redes de seguridad y emergencia, dispositivos conectados y aplicaciones para “smart cities”, que dan cobertura a más de 100 millones de personas en Europa, Cellnex Telecom apuesta por la gestión inteligente de infraestructuras, servicios y redes de telecomunicaciones.

Personas cuyo objetivo es facilitar la conectividad de las personas estén donde estén. En Cellnex Telecom Impulsamos la conectividad de las telecomunicaciones.

www.cellnextelecom.com

MIR ADOR

INTERNET ESDEVÉ UNA ARMA GLOBAL Esclata la guerra digital mundial em vist guerres amb ar· mes convencionals, nu· clears, químiques, etc., i ara les ciberarmes. El que preocupa als països és que dissenyar i construir una ciberarma està a l’abast de qualsevol petit país u organització, com les que s’esmenten a l’assaig Cibercrimen, de l’autora Mercè Molist i jo mateix. Ja no calen explosius ni pro· ductes químics, que molt pocs poden construir.

H

En les guerres convencionals, un exèrcit envaeix un altre país, pren el Parlament, els mitjans de comunicació i tot plegat es veu als carrers. Els preparatius d’una ci· berguerra no es poden veure perquè no hi ha moviments de tropes a la fronte· ra, perquè al ciberespai no hi ha fronte· res. Les ciberarmes són intangibles, po· den estar amagades a qualsevol lloc: un xip, un programa, una tarja de memò· ria,... Una ciberarma són ‘bits’ que es po· den escapçar de qualsevol manera i per tant indetectables, poden estar amagats

Les ciberarmes s’estan desplegant per Internet davant dels nostres ulls, encara que no les puguem veure. Armes més potents que un llança-míssils o un tanc es comercialitzen inadvertidament per a la majoria dels ciutadans i també dels països, perquè són tan sols ‘bits de dades’. Com passa amb les armes tradicionals, es fan compres ‘legals’, per part dels governs, i altres ‘d’il·legals’, en aquest cas de particulars o màfies amb interès en espiar un enemic comercial o estratègic, o robar a qualsevol víctima. La ciberguerra està servida.

durant anys a una central de producció d’energia o a un centre de control de tràfic ferroviari o aeri, o al despatx d’un governant o directiu, sense que ningú se n’adoni, com de fet ja ha passat.

En una ciberguerra, s’envaeixen els or· dinadors o dispositius de control de les infraestructures d’un país, però no ho sabem fins que algú ‘prem un botó’ i desperta els agents (programes mali· ciosos) adormits dins els seus caus, i comencen a actuar, aturant les infra· estructures que permeten el funciona· ment del país.

En resum, que quan esclati la ciberguer· ra, no sabrem qui o quan va començar.

Potser ja ha començat. Però els ciuta· dans espanyols no hem de patir gaire, perquè un país que no funciona no és útil a ningú, no val res, i la reconstruc· ció després d’una ciberguerra pot ser també ràpida. Arran de la presentació a la Berlinale d’un documental sobre l’atac Stuxnet, un ciberatac desenvolu· pat (coordinat) per USA i Israel (encara que ells no ho han reconegut) per des· truir les centrifugadores d’enriquiment d’urani iranianes, que expliquem al nostre llibre, s’ha publicat el rumor que Washington ja havia desplegat ciberar· mes en infraestructures crítiques irania· nes, per col·lapsar la seva societat.

El sabotatge tradicional com a font d'atemptats contra el bon funciona· ment de les instal·lacions industrials s’està substituïnt per ciberatacs, molt més senzills de dur a terme i amb me· nor risc per a l'atacant.

El problema per afrontar aquest nou es· cenari és la falta d'experiència dels res· ponsables de seguretat física, la man· ca de col·laboració dels empleats i la

32

incredulitat dels directius per concebre, planificar i implantar les mesures de ci· berprotecció adequades.

Els governs estan prenent mesures ad· ministratives i legals per incentivar la ciberprotecció, fonamentalment en les infraestructures crítiques. Els seus ges· tors hauran d'identificar els actius més valuosos i els més vulnerables, per pro· tegir-los de la forma més eficient possi· ble. També s'haurà de planificar el man· teniment operatiu dels mecanismes de protecció instal·lats i formar adequada· ment a tot el personal implicat.

La formació i la conscienciació: el primer esglaó del camí En qualsevol exercici d'anàlisi de riscos es pot descobrir que la baula més feble de la cadena de seguretat és el factor humà. L'anàlisi de la majoria d'atacs in· formàtics demostra que "tot va comen· çar enganyant ...". Per tant, la inversió més rendible a curt termini en segure· tat informàtica és la formació de tot el personal de l’empresa, des de l'empleat menys vital per a l'empresa, fins a qual· sevol dels seus directius, un esglaonat laboral-professional que inclou: emple· ats, operadors TI, directius, CISO i CSO. La fundació Talent i l'equip de segure· tat esCERT-inLab de la UPC estan ofe· rint cursos de formació per a tots els nivells, però especialment per a tèc· nics de tecnologies de la informació i telecomunicacions, des de 20h lecti· ves fins a un màster en ‘Ciberseguretat’ d’un any lectiu.

Prevenció de ciberatacs Per a la prevenció dels ciberatacs, APWG i altres organitzacions similars, com els CERTs nacionals, INCIBE i el ISMS Forum Spain (en el cas espanyol), realitzen pe· riòdicament campanyes de conscienci· ació dirigides a ciutadans i experts en TIC i ciberexercicis, per permetre a les empreses de provar les capacitats dels seus treballadors a l’hora de reaccionar a un ciberatac.

Al llibre esmentat (Cibercrimen, de l’edi· torial Tibidabo), fem una recopilació dels ciberatacs més coneguts, des d’un punt de vista periodístic. Però també divulguem les millors pràctiques per evitar-los, orientant els ciutadans amb

qualsevol experiència informàtica que els serveixi per protegir-se. Entre elles podem destacar les següents, per con· siderar-les més directament relaciona· des amb activitats de protecció de les infraestructures de telecomunicacions:

generat pels ordinadors contaminats que estan participant en l'atac. De fet la majoria dels ISP, com Telefónica, te· nen projectes en marxa per identifi· car els clients que estan contaminats per formar part d'una ‘botnet’.

a. Els responsables de seguretat dels serveis als quals accedim han de:

d. Els proveïdors d'identitat PKI han d'aplicar els mecanismes de registre adequats per a la validació inequívo· ca de la identitat dels seus clients.

1. Oferir mecanismes d'identificació de doble-factor.

2. Protegir adequadament els fitxers que contenen les credencials d'ac· cés dels usuaris.

3. Mantenir actualitzades les llistes de pàgines web malicioses (contami· nants) i els filtres de missatges spam, integrant les informacions propor· cionades pels fabricants d’anti-vi· rus o organitzacions com APWG o Spamhaus, que mantenen llistes d'URL’s que cal evitar, per tal que els administradors dels sistemes in· formàtics les incorporin als seus fil· tres sense haver d'analitzar-les ells mateixos.

4. Però per poder aprofitar-nos d'aques· tes mesures de protecció, hem de te· nir activada la VPN corporativa per navegar per Internet, i/o tenir confi· gurat el navegador perquè el nostre trànsit accedeixi a Internet a través d'un proxy corporatiu. b. La directiva de ciberseguretat euro· pea obliga les organitzacions a evi· tar que els seus ordinadors siguin utilitzats per perpetrar un atac. c. Una vegada que s'han activat els com· ponents de la ‘botnet’, són els opera· dors d'Internet (ISP) els que poden i han de protegir-nos, filtrant el tràfic

e. Els fabricants d'ordinadors i disposi· tius mòbils (tauletes i telèfons) i els sistemes operatius que ens ajuden a usar-los, han de configurar per de· fecte mesures de protecció com an· tivirus o tallafocs. f. Els fabricants de programes (progra· madors) han de supervisar la quali· tat i adequació funcional dels pro· grames abans d'oferir-los al mercat.

Això és obligatori en electrodomès· tics, però no ho és per a programes d'ordinador. g. En el cas d'aplicacions per a mòbils, aquesta supervisió i ‘quarantena’ la fan els gestors dels ‘magatzems d'aplicacions’ (app-stores). h. Els proveïdors de serveis de núvols d'ordinadors poden oferir mecanis· mes de xifrat dels fitxers emmagat· zemats i facilitar l'ús de contrasenyes segures per accedir a la informació. i. Els dissenyadors de mètodes d'accés a serveis crítics, com els financers o d'administració electrònica, han d'ad· vertir als usuaris dels mètodes d'atac de què poden ser víctimes, com de· tectar-los i evitar-los, i com garantir que les seves credencials d'accés no

33

MIR ADOR informàtics, sense necessitat de cap· bussar-se pels butlletins de notícies i portals dels fabricants dels produc· tes que tenim instal·lats. m. Quan les amenaces als proveïdors de serveis crítics constitueixen un perill per a la societat o per a un elevat nombre de ciutadans, són els propis governs amb els seus serveis de ciberintel·ligència els que han de prendre la iniciativa per protegir-nos.

Les 3R: reacció, recuperació i restauració Quan els mecanismes i estratègies de protecció no han estat suficients i no funcionen, acabarem patint un atac re· eixit, és a dir, que aconseguirà causar algun dany material o immaterial (per exemple, en la imatge corporativa). Un cop s'ha produït l'atac, hem d'afron· tar-lo en tres fases:

seran reutilitzades, capturades, repli· cades o usades fraudulentament. j. Els fabricants d'equips de control in· dustrial (SCADA) haurien de super· visar els possibles atacs rebuts per algun dels seus clients, modificant els sistemes per evitar que el ma· teix patró d'atac pugui afectar a al· tres clients, i distribuint els pegats i actualitzacions adequats, així com instruccions per a la seva instal·lació, minimitzant l'impacte en la provisió del servei. k. L'Agència de la Unió Europea de Seguretat a la Xarxa i la Informació (ENISA), juntament amb la Comissió Europea, estan potenciant la crea· ció d'equips de resposta a incidents (CERT), especialitzats en ciberatacs a infraestructures crítiques per a la societat, que poden ajudar-nos a afrontar els atacs que reben les nos· tres indústries. l. L’esCERT-inLab-UPC també gene· ra avisos de seguretat estructurats (amb l'eina ALTAIR-SIGVI), que per· meten detectar diàriament els nous atacs coneguts, que poden afectar algun equip dels nostres sistemes

34

1. Reacció inicial. En un primer mo· ment cal investigar què està pas· sant i intentar aturar l'atac el més aviat possible, evitant la seva propa· gació dins de l'organització i inter· rompent possibles fuites o deterio· rament o destrucció d'informació o equipaments.

2. Recuperació del servei. Un cop esta· bilitzat el sistema i aïllat de l'atacant, hem d'intentar que el servei ofert es restableixi en les millors condicions possibles, optimitzant la utilització dels recursos disponibles. En molts casos, emprant equips de suport o fins i tot centres de servei complets de suport.

3. Restauració de les condicions inicials. Un cop alliberats de les seves funcions, caldrà ‘netejar’ els recur· sos danyats eliminant els programes atacants, per retornar-los completa· ment o parcialment a la situació ori· ginal abans de l'atac. En definitiva, caldrà tornar a deixar operatius els sistemes de producció (informàtics o no) i alliberar els sistemes de recan· vi (o suport) emprats durant l'emer· gència, perquè puguin tornar a estar operatius en cas de produir-se un al· tre incident a la xarxa de telecomu· nicacions o en qualsevol infraestruc· tura de producció.

Conclusions En el manteniment de serveis de tele· comunicacions o qualsevol servei crític per a la societat, cal evitar que els atacs tinguin èxit, perquè en ocasions els danys causats poden ser irreparables.

Aconseguir-ho és més difícil com més complex és el servei que s'està oferint, ja que els equips implicats en tot ple· gat són més sofisticats i, per tant, està menys justificat tenir equips de suport, pel cost que representen. Per aquest motiu, i en la mesura que sigui pos· sible, és més recomanable d’oferir els serveis amb diversos equips senzills que amb molt pocs i molt sofisticats.

Perquè els senzills seran més econò· mics i podrem instal·lar els molts ‘m’ necessaris més altres ‘n’ redundants, que podran substituir algun dels ‘m’ que pugui patir danys, sense deterio· rament, o amb un deteriorament mí· nim del servei.

La formació dels treballadors és fona· mental i per això cal analitzar les capa· citats de seguretat requerides en cada lloc de treball i procurar els mitjans ne· cessaris per aconseguir la formació ini· cial i l'actualització contínua d'aquests coneixements, mitjançant cursos de re· ciclatge que expliquin les últimes ten· dències de protecció i patrons d'atac.

També és molt important la realització de ciberexercicis en què es practiqui la posada en pràctica dels coneixements i procediments de reacció, recuperació i restauració enfront d'un incident de se· guretat. Incloent procediments de co· ordinació i intercanvi d'informació amb equips de seguretat afins, d'altres em· preses del sector o del govern, o fins i tot de proveïdors o clients. @

Manel Medina Catedràtic de la UPC i expert en seguretat de la informació Coordinador R+D+I de APWG.eu Coautor del llibre: “Cibercrimen” (Ed. Tibidabo, 2015) Director Màster Gestió de la Ciberseguretat i esCERT-UPC Associat núm. 176

Sabadell Professional �

�

Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte�Expansió

Plus�PRO

1 /6

T’abonem el 10% de la teva quota d'associat*

Aquest nombre és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Document Publicitari. Data d'emissió: Juny 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

-------------------------------------------------------------------------------------

0

comissions d’administració i manteniment.

+ 3%

+

de devolució en els principals rebuts domiciliats i sobre les compres amb targeta de crèdit en comerços d’alimentació.(1)

3% TAE

de remuneració

en compte sobre els 10.000 primers euros, en cas de tenir saldos en estalvi-inversió superiors a 30.000�euros.(2)

------------------------------------------------------------------------------------Truca’ns al 902�383�666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com El compte Expansió Plus PRO requereix de la domiciliació d’una nòmina, pensió o ingrés regular mensual per un import mínim de 3.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). Així mateix, també cal haver-hi domiciliat 2 rebuts domèstics en els 2 últims mesos. *Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent.

1. Rebuts domiciliats que corresponguin, com a emissor, a organitzacions no governamentals (ONG) registrades en l’Agència Espanyola de Cooperació i els rebuts de col·legis, escoles bressol i universitats carregats durant el mes. S’ha de tractar de centres docents espanyols (públics, privats i concertats) i en queden excloses les despeses d’acadèmies particulars, col·legis professionals o despeses diferents a les d’escolarització. Tampoc s’hi inclouen les despeses en concepte de postgraus, màsters i doctorats. Operacions de compra fetes a crèdit incloses en la liquidació del mes, amb les targetes modalitat Classic, Or, Premium, Platinum i Shopping Or el contracte de les quals estigui associat a aquest compte, en els establiments comercials d’alimentació inclosos, que es poden consultar en la pàgina www.bancsabadell.com/compteexpansioplus. Mínim�de 5 euros�i fins a�50 euros�al mes.

2. Per tenir accés a aquesta retribució, els titulars han de tenir un saldo mitjà mensual en el banc superior a 30.000 euros en recursos, calculat com la suma de saldos del mes anterior de: comptes a la vista, dipòsits, renda fixa a venciment, assegurances de vida-estalvi, fons d’inversió, valors cotitzables i no cotitzables, plans de pensions, plans de previsió d’EPSV i BS Fons Gran Selecció. No es té en compte per al còmput del saldo mitjà el saldo existent en aquest Compte Expansió Plus PRO ni en cap altre de les mateixes característiques en què els titulars siguin intervinents. Sí que es té en consideració el nombre de cotitulars, per la qual cosa el saldo mínim existent en l’entitat com a requisit és el pres proporcionalment per a cada cotitular. No es remuneren els saldos durant el primer mes de vida del Compte Expansió Plus PRO. En cas que no s’assoleixi per part dels titulars el saldo mínim que dóna dret a la retribució del Compte Expansió Plus PRO, la liquidació es fa al 0 % per aquest concepte.

Rendibilitat: per al tram de saldo diari que excedeixi els 10.000 euros: 0 % TIN. Per al tram de saldo diari des de 0 fins a un màxim de 10.000 euros: 2,919 % TIN, 1,9910 % TAE (calculada tenint en compte els dos tipus d’interès per al supòsit de permanència del saldo mitjà diari durant un any complet). Exemple de liquidació en un any: saldo en compte de 15.000 euros diaris, saldo diari sobre el qual es remunera: 10.000 euros; freqüència 12 (mensual); interessos liquidats en l’any: 291,90 euros.

�

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB HFFDKIFNDMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB PIFCAMFGJGFIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP POCHNCFPOKJOHHOFEEAPJHEKICCJBADFC EBNJHLFELCBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFNFFFEPDGLDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIIMFIHMIDMLGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

MIR ADOR

ELS ‘DRONS’ OBREN LA PORTA ALS ‘AEROVISUALS’ Nova era tecnològica de la foto aèria L’home no vola, i per tant la fotografia ha estat po· pularment confinada a un ús terrenal. Surt molt car l’ús d’avions i helicòpters per captar fo· tografies aèries, encara que els resultats són sempre un recurs visual de molt in· terès. Entre els 2 i els 50 metres d'altura sobre el terreny, és on tenim una pers· pectiva realment impactant i de gran atractiu per al nostre subconscient.

Els ocells coneixen bé aquest espai aeri. És on acaba la boira i despunten els arbres. És on tenim una nova pers· pectiva del que ens envolta.

En molt poc temps hem passat de so· miar amb volar a poder enlairar una cà· mera per mitjà d’un ‘dron’. Aquest pe· tit pas afegeix una nova dimensió per explorar per sobre de tot l’entorn que ja tenim fotografiat. És una autèntica revolució en el sector audiovisual. I és que, de fet, els ‘drons’ obren la porta a una nova dimensió audiovisual que jo anomeno ‘aerovisual’.

Tot ve de saber aprofitar les possibi· litats que ofereix disposar d’una plata· forma de vol. Que a més són infinites

I

R Monestir de Poblet

36

Fa 176 anys que la fotografia ha evolucionat vertiginosament, des del daguerreotip fins als actuals sensors amb milions de píxels de resolució. Des d'aleshores tots hem viscut situacions on el fotògraf es juga el tipus grimpant a llocs inaccessibles per fer l’enquadrament desitjat. Sempre amb una limitació: els -9.98 m/s2 que ens enganxen a terra, és a dir l’omnipresent i inexorable força de la gravetat. Doncs això s’ha acabat. Els ‘drons’ ens ho estalvien i ho fan a més amb un resultat magistral.

(sobretot, a partir dels ‘drons-multiro· tor’ en el seu estat actual), i no han pas· sat gens desapercebudes per al món de la fotografia i el vídeo, perquè tant l’un com l’altre ja ho han començat a experi· mentar amb èxit.

Fotografia i vídeo Fer volar una càmera ens permet fer fo· tos i gravar vídeo. Els actuals sensors di· gitals i formats de vídeo 4K són capaços tant d’enregistrar una seqüència, com d’extreure fotogrames d’alta resolució.

Fins fa poc el més habitual era adap· tar als ‘drons’ una càmera convenci· onal, no dissenyada específicament per a aquesta funció ‘aerosvisual’. Per aconseguir una alta qualitat d’imatge, calia carregar un pes elevat que com· plicava la tasca.

Actualment, ja s’han desenvolupat càmeres especialitzades, despullades de tots els controls manuals, bateri· es i visors que no són necessaris en un ‘dron’ pilotat a distància. No és es· trany, per tant, que cada cop veiem més imatges preses amb ‘drons’. Per exem· ple, ja és molt habitual veure’n tant als

R Interior de la basílica de la Sagrada Família

R Monestir de Montserrat

informatius com en les pel·lícules, sèries i anuncis de televisió/Internet.

En definitiva, si fins ara això no era gens corrent, degut al cost excessiva· ment elevat de captar imatges aèries, fins al punt que només se’n feien ser· vir en casos molt determinats (com ara els plans d’entrada i sortida de les grans produccions cinematogràfiques que tots tenim al cap, i que fan molt bé la funció de posar en situació a l'es· pectador), ja es pot dir que actualment és tota una altra cosa i ben contrària.

Actualment, qualsevol producció es pot permetre introduir aquest recurs i oferir una posada en escena de ‘altos vuelos’.

Un nou llenguatge audiovisual La proximitat i perspectiva que ofereix un ‘dron’ va més enllà de l'impacte vi· sual d'una fotografia. La suavitat dels seus moviments i l'estabilitat total que s’aconsegueix en vídeo són un recurs creatiu més. És possible transportar a l'espectador d'un punt a un altre de forma visual i amb ritme. No és el mateix fer un pla en pujada, que en baixada… tot ben coor· dinat amb una banda sonora, ens ajuda a transmetre sensacions i comunicar.

Poder operar un ‘dron’ a partir d'1 me· tre de terra ens permet substituir les gru· es, rails, dollys… i realitzar tota mena de travellings sense cap mena de restricci· ons i amb un equip molt més reduït.

Si abans parlàvem de plans d’entrada i sortida, ara gràcies als ‘drons’ és via· ble fer el mateix en totes les transicions i canvis d’escena.

Fins i tot és possible fer un recorre· gut i mostrar una localització només amb imatges aèries. És el cas de l’Ae· rovisual de Montserrat, on es mostra la grandiositat del parc natural i a poc a poc ens anem acostant al monestir, per acabar entrant fins a dins i mostrar la Moreneta mentre el Virolai ens acom· panya marcant la pauta.

R Exterior de la basílica de la Sagrada Família

Més que imatges: ‘geoTagging’ A més de la càmera, és possible dotar als ‘drons’ de tota mena de sensors i en· ginys electrònics. Disposar d'una plata· forma de vol estable ens permet molt més que la simple adquisició d’imatges.

Amb un ‘dron’ podem fer volar qual· sevol aparell. Les possibilitats són in· finites i en els pròxims anys veurem aparèixer tota mena de tecnologies adaptades al terreny aeri.

Un bon exemple és la combinació de ‘geoTagging’ + ‘drons’. Gràcies al siste· ma de satèl·lits GPS, podem etiquetar cada fotografia amb les coordenades exactes on s’ha pres, així com l’angle en què es trobava la càmera, la direc· ció exacta cap a on apuntava, l’alçada, obertura, exposició…

Tota aquesta informació extra (meta· dades), continguda en una sèrie de fo· tografies permet relacionar-les i proces· sar-les en conjunt.

Amb el software adient podem con· vertir tot un conjunt de fotografies aè· ries geolocalitzades en un model en 3D amb precisió mil·limètrica.

Així podem, per exemple, sobrevolar una finca i generar en poques hores tot un model 3D amb textures sobre el qual poder treballar.

Per a un enginyer, és un model per· fecte on simular unes obres, calcular el volum de terra que cal moure per rebai· xar o igualar un terreny, prendre mides, realitzar ‘flythroughs’ o qualsevol simu· lació en un entorn realista.

Ve a ser com digitalitzar l’entorn. Un cop creat el model 3D podem situar-nos en qualsevol punt i desplaçar-nos a voluntat.

Si ho combinem amb unes ulleres de realitat virtual, la immersió és total, ja que ens podem desplaçar amb lliber· tat en el mapejat 3D generat. Una bona forma de millorar les seqüències de ví· deo en 360º on l’espectador no pot des· plaçar-se lliurement.

R Amb el software adient i un conjunt de fotografies aèries geolocalitzades s’aconsegueix un model 3D de precisió mil·limètrica.

Una de les tasques que actualment ja es podria automatitzar fàcilment amb ‘drons’ es la fumigació selectiva de camps. A Espanya no, això sí, perquè no és legal, com tampoc fer vols nocturns, o llençar objectes de qualsevol mena des d’una aeronau. Fins i tot estan pro· hibits els vols automàtics, sense opera· dor o pilot responsable.

Tampoc no ens portaran els paquets a casa fins qui sap quan, cal ser realis· tes. Encara hi ha limitacions tècniques a superar, com ara l'autonomia de les ba· teries, la precisió dels sistemes de posi· cionament i una complicada normativa aèria que requereix una determinada actualització.

Els ‘drons’, tal com va passar amb els ordinadors personals, no són una moda passatgera. Els anys vinents ens habituarem al seu ús en tots els sectors, i no només en l’audiovisual. @

Joan Lesan Corretgé Fotògraf, pilot i instructor de RPAS-Drones www.joanlesan.com

37

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

Fes de la teva idea un projecte d'èxit Nou servei d’assessorament a emprenedors Entre d'altres punts us podreu informar de: •• Com emprendre?

•• Formats d'emprenedoria •• Finançaments: – Sense avals i sense garanties [Enisas, Emprendetur, Horizon2020] – Garanties recíproques En què consisteix?

– Co-Inversions És una tendència demostrada que la majoria de – Inversors i business angels les start-ups actuals són TIC. Per això, un bon as•• Programes d'acceleració públics [Catalunya sessorament en matèries d'emprenedoria i finanEmprèn, ACC10...] i privats. çament de les start-ups és essencial. Oferim un servei d'assessorament en els següents conceptes: Com es sol·licita?

S'ha d'explicar el cas i les necessitats mitjançant Fase 1: Conceptualització de producte el formulari que trobaràs a la nostra web. Tota la Fase 2: Finançament de producte informació serà tractada de manera anònima i Fase 3: La venda del producte privada. L'assessor, Javier Andrés (soci de CAEC), respondrà cada cas segons el tipus de resposta que és necessiti. @

Gràcies a l'acord de col·laboració signat al desembre (foto) amb el Centre Associatiu d'Emprenedors de Catalunya (CAEC-Centre de Negocis), des de Telecos.cat podem oferir als membres del col·lectiu un nou servei d'assessorament a emprenedors.

OMPLE EL FORMULARI!

No et perdis cap de les nostres ofertes exclusives!

Vols aconseguir una invitació per al Mobile World Congress? Entrar de franc a la Telecogresca? Fer una visita guiada al Sónar+D? Gaudir de descomptes especials per a l’Smart City Expo i un llarg etcètera de fires i congressos de rellevància internacional? Si ets membre de Telecos.cat tens accés a múltiples ofertes i promocions exclusives que no volem que deixis escapar.

38

Per això, si vols estar informat en tot moment, és molt important que mantinguis actualitzades les teves dades de contacte.

A més, a la secció Avantatges i descomptes de www.telecos.cat hi trobaràs tota la informació actualitzada.

Estigues atent i no et perdis cap de les nostres ofertes exclusives! @

Renovem l’acord amb La Vanguardia: dos mesos de subscripció gratuïta!

Fruit de l’acord de col·laboració que tenim amb La Vanguardia, Telecos.cat et regala una subscripció durant 60 dies i de manera totalment gratuïta a l'edició en paper i digital del diari. Gaudeix de rebre La Vanguardia a primera hora a casa teva o a l'oficina, i també tindràs l'edició digital per al teu tablet, smartphone o PC. A més, durant 2 mesos formaràs part del Club Vanguardia (www.clubvanguardia.com) amb la targeta que et dóna accés a tot un seguit d'avantatges i descomptes exclusius. Passats els 60 dies de la promoció, rebràs una oferta especial de subscripció.

En el cas que ja siguis subscriptor de La Vanguardia, pots obsequiar amb aquest període gratuït a un familiar o amic. @ DEMANA LA TEVA SUBSCRIPCIÓ!

Posiciona’t amb @telecos.cat: el teu correu!

Si vols gestionar la teva activitat professional com a enginyer amb una marca de prestigi, reconeguda i ben posicionada, recorda que pel sol fet de ser membre del col·lectiu pots sol·licitar gratuïtament el teu correu amb el domini @telecos.cat. Només cal que enviïs un correu a serveis@telecos.cat amb l’assumpte “Petició correu” i et farem

@telecos.cat

arribar totes les dades de configuració.

D’altra banda, tingues en compte que el correu electrònic és la nostra eina habitual de comunicació. A la teva bústia rebràs els butlletins setmanals i quinzenals amb tota l’actualitat del col·lectiu i informació sobre els nostres serveis (organització d’activitats, cursos de formació, ofertes de treball, convocatòria de premis, licitacions, call4papers...)., a banda de promocions i ofertes exclusives. És per tant molt important que mantinguis actualitzades les teves dades (pots fer-ho a través del nostre web www.telecos.cat). @

Coneixes el domini .barcelona?

Coneixes el domini .barcelona? Des relacionades amb la ciutat. Que el món de Telecos.cat, i en el marc de col· sàpiga que ets de Barcelona! @ laboració que mantenim amb la Fundació puntCAT, te'l volem descobrir!

Un domini pensat per situar geogràficament el teu web o negoci. Aprofita’t MÉS INFORMACIÓ I REGISTRES: de l’embranzida de Barcelona i gaudeix dels avantatges d’identificar el teu web amb la marca de Barcelona.

Les estadístiques no enganyen! La marca Barcelona ven i, a més a més, t’ajuda a millorar el resultats en cerques

.barcelona

Subscriu-te al nostre recull diari de notícies Perquè que volem que estiguis ben informat, des de Telecos.cat t'oferim la possibilitat de subscriure't a un nou servei diari de notícies.

Gràcies a una acord de col·laboració amb Tecnonews, si ets membre del col·lectiu i t'interessa, pots rebre de dilluns a diumenge al teu correu electrònic una selecció de les informacions més interessants del sector de les Telecomunicacions i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Per

subscriure't a aquest servei només has d'enviar un correu electrònic a serveis@telecos.cat amb l'assumpte: "Alta servei notícies" i t'afegirem al llistat de subscriptors. @

Converteix-te en un MVE: Enginyer amb més valor Telecos.cat i la Fundació Privada Agency for Qualification of Professional Engineers han posat en marxa la campanya “Converteix-te en un MVE”, que té com a objectiu impulsar el reconeixement de les carreres professionals dels enginyers i acreditar la seva experiència professional mitjançant un segell reconegut internacionalment.

A la campanya, s'hi poden afegir enginyers amb més de 5 anys d'experiència professional ja sigui dins d'una Empresa o actuant per compte propi.

Per què ser un MVE (Most Valuable Engineer)?

•• Perquè augmentaràs el teu valor com a enginyer.

•• Obtindràs certificats que acrediten la teva trajectòria professional amb els que podràs gestionar la teva carrera com a enginyer.

•• Perquè la Fundació Privada Agency for Qualification of Professional Engineers, reconeguda internacionalment, acreditarà la teva capacitat d’actuació com a enginyer.

•• Perquè facilitaràs l’accés a tota la documentació dels teus projectes d’enginyeria i experiències professionals amb un enllaç personalitzat que agilitzarà les gestions administratives per a la presentació a nous possibles contractes.

•• Perquè seràs reconeixible per entitats locals, nacionals i internacionals.

•• Seràs més visible i podràs aconseguir noves responsabilitats en projectes d'enginyeria.

Promoció exclusiva membres de Telecos.cat*! *Les 15 primeres sol·licituds que arribin durant aquest mes de juliol gaudiran d’un 40% de descompte.

MÉS INFORMACIÓ:

39

V I NCL ES

Arriba la comunicació basada en Big Data e què serveix disposar d’infinitat de traces de la pròpia imatge corporativa presents en l’ecosistema comunicatiu si no podem extreure’n conclusions en un termini raonable? Pràcticament de res. Per garantir-ne la seva utilitat, “cal aplicar l’analítica Big Data a la comunicació, aprofitant tot el corrent constant de dades de tràfic i d’interacció a les xarxes socials. El volum d’informació que es genera cada dia fa que, sense aquesta aposta tecnològica, sigui impossible treure res clar en un temps suficient com per poder reaccionar”. Ho explica Marc Argemí, soci-director de Sibilare, una consultora especialitzada en l’analítica de dades ‘online’, els clients de la qual són institucions o empreses que desitgen entendre quins són els elements clau de la conversa sobre la seva marca a Twitter i a Internet en el seu conjunt, per poder després millorar la seva acció comunicativa.

D

Segons Argemí, “si es disposa de la tecnologia adient, el més important per trobar respostes –encara que sembli obvi– és saber exactament quina és la pregunta concreta que volem respondre. Quan la quantitat de dades és

Qualsevol disciplina està basada en dades, però des de l’arribada d’Internet i la posterior evolució en la gestió de la informació (recollida, filtratge, emmagatzematge i processament), la seva importància s’ha multiplicat de manera exponencial. No és estrany, per tant, que el protagonisme assolit darrerament per l’anomenat Big Data arribi a tots els àmbits, inclosa la comunicació en general i la informació en particular.

Un terreny on excel·leix la firma Sibilare, al capdavant de la qual hi ha Marc Argemí, el seu soci-director.

tant gran, la dificultat és, en efecte, tenir molt clar què buscar, i no perdre’s en les possibilitats immenses que dóna l’analítica de dades massives. En el nostre àmbit, que és el de la comunicació i la reputació corporativa, és habitual analitzar les xarxes socials per conèixer el comportament de l’audiència i els usuaris que més influència tenen”.

Pel que fa a la seva metodologia, diu que “té diversos moments: recollida de les dades, emmagatzematge, anàlisi i visualització. Cadascuna de les parts té la seva complexitat i la seva lògica. També es dóna certa transversalitat: en l’inici del procés abunden els informàtics i enginyers i el hardware té força pes, mentre que en l’analítica calen experts en estadística, i en visualització no sorprèn que hi estiguin entrant professionals dels mitjans de comunicació”.

40

Q Marc Argemí

Identifica no només l’element clau d’aquesta metodologia (“l’analítica i la visualització. Treballem amb una plataforma pròpia, que permet fer algoritmes i ‘entrevistar’ les dades de forma eficient”), sinó també el millor resultat que permet assolir.

Concretament, “el guany, principalment, és una velocitat de càlcul impossible amb les metodologies tradicionals, la possibilitat de treballar sobre la totalitat de les dades i la capacitat d’extreure conclusions prou precises com per orientar en la presa de decisions posteriors”.

L’obtenció d’un resultat òptim depèn de diversos factors, dels qual en destaca tres: “Que les dades estiguin ben recollides, que la pregunta estigui ben formulada i que el receptor de les respostes –l’empresa o institució que cercava els resultats– sigui capaç de posar en pràctica allò que l’analítica de dades ha apuntat com a convenient”.

Diu també que no poden garantir el resultat, però “sí les condicions que el poden fer possible”. Ho argumenta així: “L’analítica Big Data, en alguns sectors, està esdevenint una eina habitual, de manera que la pregunta no és si resulta o deixa de resultar, sinó quin seria el cost d’oportunitat del fet de no tenir-la.

Hi ha, però, altres sectors on tot just es comença. En algunes ocasions, s’ha sobrevalorat la seva capacitat de millorar l’eficiència de la gestió. El Big Data pot ser disruptiu en alguns sectors, però en alguns altres no té perquè. En el cas de les xarxes socials, aquesta nova capacitat d’anàlisi és imprescindible ja avui, però per si mateixa no garanteix l’èxit.

No oblidem que, en aquest cas concret, hi ha una dependència clara del factor humà, que per més previsible que pugui semblar, mai no perd la possibilitat de sorprendre”. @ J. Duch

VINCLES

Full de ruta de l’i2cat

L'

Internet de Segona Generació era l’evolució de la Internet clàssica seguint un moviment que es va originar als Estats Units en aquella època. La iniciativa es va desenvolupar de manera experimental durant uns quatre anys i després esdevingué una fundació. D’això ja fa més de 12 anys i en aquest temps la Fundació i2CAT ha estat reconeguda com a centre de recerca pel CERCA i és coneguda, tan a nivell nacional com internacional, com a soci estratègic en projectes de recerca i innovació.

Durant aquest període, i amb la visió d’impulsar activitats de recerca i d’innovació de forma col.laborativa, i2CAT s'ha posicionat clarament com una entitat tractora a Catalunya en l'àmbit de la recerca i la innovació en Internet, participant en el desenvolupament de més de 300 projectes de R+D+i, i cooperant amb més de 150 institucions, universitats, grans empreses i Pimes, tant a nivell local com a nivell internacional.

Tot i que estàvem molt satisfets dels resultats obtinguts, ens vam plantejar nous reptes per millorar la nostra missió. L’anterior director de la Fundació, el professor Sebastià Sallent, juntament amb la resta de l’equip de direcció (Artur Serra, Sergi Figuerola i Joan Manel Martín) van proposar una nova estructura que permetés incrementar l'impacte que genera la nostra recerca i innovació en Internet.

La Fundació i2CAT va començar el seu camí quan uns professors de la UPC, capitanejats pel Sebastià Sallent, van pensar en un mecanisme per millorar la transferència cap a les empreses de la tecnologia que es feia a la universitat.

Es va pensar en la Fundació i2CAT com un processador de la recerca bàsica en l’àmbit d’Internet per posar-la en valor. El nom de i2CAT volia simbolitzar l’objectiu d’aquell grup de professors, de fomentar l’anomenada Internet de Segona Generació a Catalunya.

A partir de l’estructura formada per les àrees de recerca que s’encarreguen de la generació de coneixement en l’àmbit tecnològic, centrades en àmbits com Internet de les Coses (IoT), les noves arquitectures d’Internet i tecnologies interactives i immersives, es va apostar per crear una nova estructura transversal d’Unitats de Negoci, que permetés generar coneixement de mercat per tal de poder transferir la tecnologia en 4 àmbits d’aplicació específics:

1) SmartCities/Regions.

2) eHealth.

3) Internet Industrial.

4) Cultura/Creativitat.

Aquests quatre àmbits estan alineats amb els reptes de recerca industrials i socials definits per la Comissió Europea (CE) dins dels seu programa estratègic de recerca Horizon 2020, amb l’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), i amb l’estratègia de política industrial de Catalunya.

Arribats a aquest punt, a la Fundació i2CAT ens plantegem el futur amb optimisme. El repte immediat és demostrar la viabilitat econòmica d’aquest model d’aproximació a la indústria que hem engegat. Volem obrir al mercat i als usuaris la recerca i el coneixement d’i2CAT en tecnologies Internet, amb l’objectiu que, de forma conjunta, puguem transformar-los en productes i solucions innovadores que aportin un valor diferencial i un clar avantatge competitiu.

Durant el 2016 i2CAT té previst executar un pressupost de gairebé 5 M€, liderant iniciatives estratègiques a nivell de Catalunya com l’Anella Industrial 4.0 o l’Aliança Catalana d’Internet de les Coses, executant projectes de recerca en àmbit de la 5G o de reproducció de media immersiva, o també impulsant iniciatives de participació dels usuaris en els processos de generació d’innovació. Pensem que amb aquestes iniciatives i en cooperació amb els diferents agents del sistema d’innovació, continuarem fent recerca i generant coneixement en Internet, però amb una aposta decidida per generar negoci i major impacte local i internacional. @

Josep Paradells Director de la Fundació i2cat

41

V I NCL ES

Un mercat de treball a l’alça TIC i ocupació anàlisi detallada de l’última enquesta d’AQU Catalunya, que inclou un nombre considerable de variables estructurades de forma individualitzada i periòdica sobre cadascun dels més de 400 estudis universitaris que s’estan oferint a Catalunya actualment, posa en relleu tres conclusions rellevants:

L'

Estudiar a la universitat surt a compte És evident que la crisi iniciada al 2009 ha afectat a tota la població, i en especial als més joves. Però també és cert que ha afectat moltíssim més als joves sense estudis. Així, tenint present les dades de l’EPA, mentre l’atur dels joves d’entre 20 i 44 anys amb només estudis primaris està al voltant del 34%, a mesura que augmenta la formació aquest disminueix. Concretament, l’atur es situa en un 26% en els joves amb estudis de secundària i en un 16% si disposen d’estudis superiors. D’acord amb l’enquesta d’AQU Catalunya, l’atur, per als graduats universitaris, és de l’11% tres anys després de la seva titulació. Per tant, surt a compte estudiar a la Universitat.

Estudiar enginyeries encara surt més a compte De forma general, els 85% dels titulats

42

Cada 3 anys, AQU Catalunya, l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari Català, enquesta prop del 60% dels titulats universitaris que fa 3 anys que van deixar la Universitat, per tal de conèixer de forma general tres aspectes: la seva ocupació, la qualitat d’aquesta ocupació i la satisfacció amb la formació rebuda. Aquí s’exposen de manera molt resumida les tres conclusions més rellevants que es poden extreure ràpidament de l’última enquesta (veure www.aqu.cat).

universitaris estan treballant al cap de 3 anys de finalitzar els estudis, i únicament un 11% està a l’atur. El 4% restat està inactiu (no treballa però tampoc busca feina). Analitzant els cinc grans àmbits del coneixement, sens dubte els que estan més ben situats són l’àmbit de la ‘Salut’ i les ‘Enginyeries i Arquitectura’. En aquest darrer, són prop del 87% els titulats treballant, i d’aquests el 83% ho fan en ocupacions de perfil clarament universitari. Aquest és un molt bon indicador, comparat amb la resta d’àmbits, raó per la qual estudiar enginyeria és, de tots els estudis, el que posiciona millor i de manera més clara per accedir a una feina de característiques específicament universitàries. I a més, són dels més ben pagats: el 55% d’aquests titulats reben més de 2.000 euros mensuals al cap de tres anys. Així doncs, també surt a compte estudiar una enginyeria.

Els estudis TIC són els més demandats I si ens situem dins el marc de les enginyeries, els estudis TIC són claríssimament els líders de tot el sistema universitari català. El 94% dels titulats estan treballant al cap de 3 anys i únicament un 3% està a l’atur. A més, el 89% d’aquests estan treballant en funcions universitàries i la satisfacció amb els estudis que han cursat és prou elevada (7,5 sobre 10). També qualifiquen amb un ‘notable’ la valoració de satisfacció amb la feina que estan portant a terme. Sens dubte, estudiar TIC també surt a compte: les possibilitats de trobar una feina de funcions universitàries i prou satisfactòria són de les més altes del sistema.

Aquesta ha estat una tendència clara en els darrers anys. És cert però que la crisi ha afectat a tots els sectors i en totes les variables que es puguin analitzar (ocupació, temporalitat, satisfacció...), però també és cert que ha incidit de forma diferent en cada sector i en cada entorn. Sens dubte, el sector de les TIC és dels que més bé se n’han sortit, i només cal tenir present un sol indicador: la taxa d’ocupació entre el 2011 i el 2014 únicament ha disminuït un 0,5% en aquest àmbit concret, a molta distància del 12% de davallada que han patit alguns estudis d’enginyeria en concret, per exemple.

Clarament, tenint present els indicadors associats, les TIC es situen com un mercat de treball a l’alça. @

Martí Casadesús Director AQU Catalunya

VINCLES

Continguts i aplicacions: la clau de volta digital XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya

E

l fenomen del cable és un dels més nostrats a Catalunya. Els operadors de cable tradicional representen una realitat indestriable del desenvolupament de les telecomunicacions a casa nostra. En època de dificultats de recepció del senyal televisiu, van aportar a nombroses llars aquest servei. Ara, en ple apogeu del ‘quíntuple play’ (telefonia fixa i mòbil, Internet fix i mòbil, televisió), han donat un salt endavant en actualització de les seves xarxes amb la tecnologia HFC DOCSIS 3.0 o directament amb FTTH GPON. La cita anual sobre les telecomunicacions catalanes, les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya 2016, van analitzar aquesta evolució de la xarxa de banda ampla (cable, xDSL, HFC, FTTx, satèl·lit, xarxa elèctrica o microones) i els continguts i els serveis que poden encaixar en l’actual conjuntura, començat per l’Internet de les Coses (IoT), que obre perspectives renovades als operadors.

Lògicament, l’escenari telecomunicatiu català no es restringeix als petits operadors (una seixantena), sinó que inclou una plèiade d’actors, des dels grans operadors fins a empreses que estan rendibilitzant la xarxa de fibra òptica ja existent o dinamitzant el territori, com Xarxa Oberta de Catalunya, Fibracat o Anxanet, entre d’altres.

En paral·lel, el sector de TIC, transversal per antonomàsia, va disposar de la veu que requereixen les sinèrgies que propicia, relacionades amb la creació de continguts i aplicacions, els impactes informàtics i la cruïlla entre audiovisual i telecomunicacions (entronitzada per l’estàndard HbbTV), que comença a donar resultats suculents i que anuncia un ‘cleavage’ impensable pocs anys enrere en interactivitat (l’etern mite televisiu) i ús de l’audiència.

L'anàlisi de present i de futur del cable i la banda ampla a Catalunya i dels continguts que circulen per la xarxa va centrar l’atenció de les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades pel Centre d'Estudis sobre el Cable (CECABLE), l’ACOTEC (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions), l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, amb el suport de Telecos. cat. Un esdeveniment anual de referència.

En aquest sentit, l’esdeveniment d’enguany ha fet una aposta clara en aquest sentit, visibilitzada a través del centre neuràlgic de la Catalunya tecnològica, el 22@, que uneix dues realitats complementàries, simbiòtiques: la comunicació i les telecomunicacions. Totes dues facultats van de la mà i permeten traslladar continguts actualitzats als dos segments més implicats en la ‘societat de la banda ampla’. Per descomptat, les principals xarxes socials (amb Twitter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram i Pinterest al capdavant) van garantir el seguiment en directe de tot l'esdeveniment.

Ara mateix, doncs, la clau de volta digital són els continguts i les aplicacions, però perquè aquests arribin a l’usuari final cal una infraestructura universal i garantida. En aquest escenari, el batec del cable i la banda ampla solca Internet amb la força de la necessitat de flux i de continguts. Aquesta és una inversió exigent però imprescindible per afrontar el futur amb millors perspectives de competitivitat i productivitat, conceptes bàsics que depenen de la xarxa de banda ampla.

En aquesta ocasió, a més, la cita va comptar amb la coorganització de l’ACOTEC (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions), fet que ha suposat una implicació encara més gran de les empreses del sector, que ja participaven amb assiduïtat amb ponències i taules rodones. Recollir de forma més col·lectiva els reptes i les necessitats de les xarxes més arrelades al territori ha servit per aportar un valor afegit indiscutible a les Jornades, punt de trobada entre empresa i usuari final. Moltes gràcies a tots per la vostra implicació. @

Xavier Edo President ACOTEC (Associació Catalana d'Operadors de Telecomunicacions per Cable) Associat núm. 893

Dr. Joan Francesc Fondevila Director del CECABLE (Centre d’Estudis sobre el Cable)

43

EL GESTOR INFORMA

Cotització per accidents de feina i malalties professionals a l’oficina Modificació de la regulació amb efectes a 1 de gener de 2016 ins a l’any 2006 l’anomenat sistema de primes es regulava d’acord amb els índexs de sinistralitat vinculats a les diferents feines i funcions realitzades pels treballadors, agrupats al seu torn en funció de diferents divisions econòmiques. A partir de l’any 2007, amb la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre (LLPGE), s’instaura un nou sistema de primes en què el tipus a aplicar es determina pel CNAE (Codis Nacionals d’Activitats Empresarials), al qual l’empresa està adscrit segons la seva activitat econòmica. A més, s’estableixen uns tipus ‘especials’ aplicables a totes les activitats, en base a ocupacions i situacions, entre d’altres el “personal en treballs exclusiu d’oficina” (clau ‘a’). Es tracta d’una modulació addicional al caràcter general impositiu, i que és més avantatjosa pel fet d’implicar una rebaixa del cost.

F

Aquest nou sistema de primes ha sigut objecte d’especial atenció i seguiment per part de la Inspecció de Treball, que l’ha interpretat amb criteris molt restrictius. Ho demostra el fet que tot sovint en les seves actuacions ha entès que aquells treballadors adscrits per les empreses a la clau ‘a’, amb un tipus de cotització de tan sols l'1%, no s’ajustava a la normativa, en constatar, per exemple, que l’existència de desplaçaments a l’exterior (encara que siguin residuals

a

En l’article 146 del text refós de la Seguretat Social, RD 8/2015 de 30 d’octubre, on fa referència a la cotització per les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, exceptua el caràcter únic de la cotització per a tot l’àmbit de protecció del Règim General, establert a l’article 145 de la mateixa norma, disposant l’aplicació d’un sistema de primes en funció de l’activitat econòmica, ocupació o situació. Així ens trobem que el legislador, amb aquesta singularitat, intenta repercutir o apropar el major o menor cost econòmic que les empreses han d’assumir, depenent a la vegada del major o menor risc en què els seus treballadors poden incórrer teòricament, en l’execució de les seves feines.

per la seva poca intensitat o freqüència), suposen la desnaturalització de l’exclusivitat de les feines. I és per això que, entre d’altres sentències, la de l’Audiència Nacional de 26 de novembre de 2014 va avalar aquesta interpretació restrictiva, i va limitar l’abast de l’exclusivitat únicament als treballadors amb feines estrictament d’oficina.

Davant d’aquest escenari d’incertesa, el legislador, a través de la disposició final

44

octava de la Llei 48/2015, de 29 d’octubre (LLPGE 2016 - Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2016), i amb efectes a 1 de gener de 2016, ha volgut acotar amb més claredat definitòria què cal entendre per ‘personal exclusiu d’oficina’. Amb aquesta finalitat, s’ha incorporat un paràgraf a la regla tercera de l’apartat segon de la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre (LLPGE 2007 - Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2007), que modifica la redacció de la disposició final dinovena de la Llei 22/2013, de 23 de desembre (LLPGE 2014 - Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2014), i que diu així: “Als efectes de la determinació del tipus de cotització aplicable a les ocupacions referides en la lletra “a” del Quadre II, es considerarà ‘personal en treballs exclusius d’oficina’ els treballadors per compte aliè que, sense estar sotmesos als riscos de l’activitat econòmica de l’empresa, desenvolupin la seva ocupació exclusivament en la realització de treballs propis d’oficina, encara que els mateixos es corresponguin amb l’activitat de l’empresa, i sempre que aquests es desenvolupin únicament a llocs destinats a oficines de l’empresa.”

La nova disposició, ignorant la qüestió dels desplaçaments, es referma amb el caràcter de l’exclusivitat, i introdueix com a nou element rellevant la del lloc únic de la seva prestació.

Haurem d’estar atents a les noves interpretacions. @

Jordi Parés Assessoria Parés

L'ADVOCAT INFORMA

WhatsApp i Twitter esdevenen fonts de prova judicial

E

ls requisits que determinen la validesa d’una prova judicial són tres: ser autèntiques, íntegres i lícites, però tant la font electrònica (WhatsApp) d’aquestes proves com l’obtinguda a Internet (Twitter) presenten especificitats.

1. Autenticitat És la concordança del contingut documentat amb la veracitat d’aquest contingut. El problema de l'autenticitat sorgeix quan, posada en entredit per la contrapart, s'ha de demostrar.

WhatsApp i Twitter són fonts de prova intangibles, volàtils i delebles. Els continguts de WhatsApp no s’emmagatzemen en un servidor extern al mòbil, que permeti confrontar cada conversa amb “un original” neutre. Per tant, per aportar aquests mitjans de prova en un procediment, s'ha de vincular la seva transcripció a una data i autor (titular de la línia telefònica), o fer captures de pantalla (això sí, preferentment davant d’una Autoritat pública).

Tanmateix, un aspecte cabdal de l'autenticitat, com és l'autoria, resulta difícil de resoldre. L'autenticitat cal que abasti l’autoria del contingut electrònic –que algú tingui un telèfon o ordinador, no vol dir que en sigui l'únic usuari–.

Un tribunal ha de poder tenir la convicció de l’existència d’aquest vincle d’autoria, atès que haurà de sentenciar, per exemple, si uns whatsapps o missatges de Twitter són delicte o no, i per això calen certes cauteles i proves concomitants (sentència del Tribunal Suprem del 19/05/2015, Rec. 2387/2014, que determina “la possibilitat d'una manipulació dels arxius digitals”, per la qual cosa “serà indispensable la pràctica d'una prova pericial”). Una d’aquestes cauteles seria comprovar l’adreça IP a l’hora de saber qui ha escrit whatsapps o twitters apologètics o instigadors de la delinqüència (sentència del

D'acord amb un vell aforisme, el jutge es limita a aplicar el dret, mentre que els ciutadans han d'atenir-se als fets dels conflictes i a informar-ne al jutge. Davant d'això, és evident que si els fets estan vinculats a determinats àmbits electrònics de tipus WhatsApp o Twitter, aquests suports també s’han de poder aportar com a prova judicial i, per extensió, ser acceptats com a tals. Tot i així, les proves –“el tret comú de les quals és la capacitat per retenir paraules i/o imatges d'un cert moment, amb possibilitat de reproduir-les després” (Audiència Provincial, Bcn, s.13, 02/05/2007, Rec. 806/2005)– estan sotmeses a diversos requisits.

Tribunal Suprem del 02/12/2014, Rec. 797/2014: “Si l'acusació volia demostrar que aquestes transferències havien estat ordenades des d'un equip informàtic associat a una adreça IP de titularitat de l'acusat, hauria d'haver instat una prova pericial informàtica”).

2 . Integritat Fa referència al conjunt inalterat de les dades. És un tret consubstancial a l'autenticitat, perquè un document autèntic

parcial, on no consti el seu abast i context rellevant, és com una falsificació.

Tant si és un missatge al Twitter (dins d’un conjunt de missatges publicats), que s’hagi esborrat, com una conversa esbiaixada o manipulada de WhatsApp, no serveixen com a prova. Es consideren adulteracions (per més que siguin indetectables, pel fet de no poder-se contrastar amb els missatges originals), essent doncs inadmissibles.

3. Licitud de les proves Té a veure amb com s’obtenen. Aportar uns whatsapps (per part d’un dels seus interlocutors) és lícit perquè emprar les TIC és una opció que implica acceptar que la contrapart tingui –i pugui conservar i aportar a judici– certes comunicacions (a diferència del què succeeix amb altres opcions que, en principi, no s'enregistren). De la mateixa manera, s’assegura que persones alienes no puguin accedir a les citades comunicacions, el secret i intimitat de les quals també està emparat constitucionalment.

Igual que les converses telefòniques intervingudes, també les converses de WhatsApp poden ser conegudes per la policia. Per tant, sempre que es faci amb les garanties procedimentals, serà una font de prova lícita (sentència del Tribunal Suprem del 14/02/2013, Rec. 11145/2012).

En conclusió, les proves de noves realitats han de ser acceptades per informar dels fets nuclears de les controvèrsies, però alhora això no ha d'implicar en absolut cap relaxació respecte a les necessàries garanties clàssiques. @

Carlo Gervasoni Vila Despatx ETL Ibáñez Almenara

45

'I N T ER NOS'

PERSPECTIVES DE L’ENGINYER ACÚSTIC Grup de Treball en Acústica i Audiovisuals de Telecos.cat robaríem múltiples situacions reals que necessiten la figura de l’especialista en acústica i que massa sovint no es resolen adequadament. L’acústica no és una qüestió ni menor ni secundària. Menor no ho és ja que afecta directament a molts àmbits de la nostra vida: nivells de contaminació acústica excessius a les nostres ciutats o entorns industrials, aparells de reproducció portàtils que poden malmetre el sistema auditiu, problemes d’oïda de la gent gran i un extens reguitzell d’exemples que queda fora de l’abast d’aquesta breu comunicació. Cal remarcar que el 2011 l’Organització Mundial de la Salut ja considerava la contaminació acústica no únicament com un problema de molèstia, sinó com una qüestió de salut pública.

T

És prou sabut que l’enginyeria acústica intervé en àmbits molt diferenciats, i que les variables del soroll i les vibracions són presents en sectors tan diversos com el transport, la salut, l’edificació, el medi ambient o l’entreteniment, entre molts d’altres. Tot i així, la presència de les variable acústiques en múltiples àmbits de la vida de les persones i de la societat, no implica el coneixement de la figura de l’especialista en acústica, soroll i vibracions.

Aquest fet pot desembocar en enfocs parcials de les solucions d’enginyeria, deixant per les fases finals, en el millor dels casos, i quan potser ja és massa tard, la intervenció de l’especialista acústic.

Tampoc no és un assumpte secundari.

Obviar les variables de soroll i vibracions en les fases de definició i redacció dels projectes no només provoca un increment dels costos, sinó també la implementació de solucions potser no prou òptimes. La intervenció de l’especialista acústic en totes les fases d’un projecte assegura una gestió adequada i eficient del soroll i de les vibracions.

Per tant, doncs, cal ressaltar la necessitat de professionals preparats per donar solució als reptes que la societat

46

requereix sobre soroll i vibracions, així com per millorar la qualitat acústica en el seu conjunt i en totes les diferents vessants i aproximacions.

El Grup de Treball en Acústica i Audiovisuals de Telecos.cat neix precisament amb l’objectiu de reivindicar-se davant de la societat com a col·lectiu d’enginyers de telecomunicació preparats i amb experiència per donar solucions als problemes relacionats amb aquestes disciplines. El col·lectiu es reuneix periòdicament per posar en comú inquietuds, experiències i problemes tècnics i comercials del dia a dia.

Hem participat en la redacció de les modificacions del Decret 176/2009 de la Llei 16/2002 de la Generalitat de Catalunya, així com en el Llibre Blanc de l’Audiovisual, entre d’altres accions puntuals. Hem comptat amb la participació de Rodrigo Radovan, director de Serveis Industrials de l’empresa TÜV Rheinland, en una jornada interna per posar en comú aspectes rellevants dels mesuraments acústics. Darrerament hem participat al Primer Congrés Català d’Acústica, moderant i gestionant la taula rodona ‘Smart Cities i Xarxes de Monitorització del Soroll’.

Totes les persones interessades en participar en el grup poden enviar un correu electrònic a l'adreça: serveis@telecos.cat @

Pere Artís Coordinador del Grup de Treball d’Acústica Associat núm. 1065

'I N T ER NOS'

ATACS A LA SEGURETAT EN CENTRALETES DE VEU IP n el passat, els atacants obtenien el control de la centraleta per fer trucades convencionals. El resultat era el d’un ‘veí enginyós’ que trucava gratis. Darrerament, han trobat la manera d’obtenir grans ingressos per la via de fer milers de trucades d’1 segon a països exòtics. En poques hores poden obtenir 30.000 euros, suposem que en connivència amb l’operador receptor de la trucada. En els darrers 4 mesos, hem fet més de 200 auditories als nostres clients, i en el 86% hem detectat amenaces greus de seguretat.

E

Evolució dels atacs Amenaces com la intercepció de trucades, apropiació de línies o trucades no autoritzades prenen una nova dimensió. Tot i que la veu IP implementa nombrosos protocols de seguretat, també augmenta dràsticament la superfície d’atac. Antigament, en cas de voler interceptar una trucada, havies d’intervenir el seu cablejat, en algun punt del seu trajecte. Per tant, si no tenies accés al cablejat, no podies interceptar la trucada.

En canvi, amb la nova tecnologia, tenir accés al cablejat no et garanteix l’accés a la infraestructura. Per contra, habitualment aquesta xarxa és accessible des de qualsevol lloc del món, fet que implica poder atacar una màquina vulnerable des d’una ubicació remota.

Els darrers anys, la veu IP ha anat substituint la telefonia tradicional. La veu s’encapsula en paquets de dades i això permet el seu transport a través de qualsevol xarxa de distribució o d’Internet.

Aquesta tecnologia s’ha estès gràcies al seu baix cost i versatilitat. Amb l’ajut de la fibra òptica s’ha implantat tant en l’àmbit domèstic com en l’empresarial. Tanmateix, aquesta ràpida expansió no s’ha acompanyat de prou inversió en seguretat.

Els anomenats ‘crackers’ (hackers amb objectius malintencionats), utilitzen diferents recursos per tal d’obtenir un rendiment econòmic dels atacs. Les metodologies més habituals es poden dividir en dos grups. Les basades en l’extorsió i aquelles que es fonamenten en el frau telefònic. Aquestes últimes estan augmentant de forma alarmant en els darrers 2 anys. A diferència del atacs amb extorsió, els atacs de suplantació són eficients i de baix risc. Els atacants actuen des de països de governs febles (Ucraïna, Somàlia...), on la delinqüència cibernètica pràcticament no està perseguida, i el que fan es revendre les trucades o bé utilitzar numeracions de pagament per minut que poden generar factures de més de 30.000 €/dia.

2. Configuracions de xarxa errònies (permeten atacs MITM de forma senzilla).

3. Centraletes amb programari no actualitzat (contenen molts forats de seguretat).

4. Serveis innecessaris actius (com més coses hi ha al sistema, més màquines poden atacar).

5. Protocols d’autenticació mal implementats (permeten el segrest de les sessions).

Són nombrosos els protocols de seguretat implantats sobre la veu IP, però hi ha alguns esculls. El primer i més alarmant és la consciència de la seguretat. Degut a l’accessibilitat de la veu IP, han sorgit un gran nombre d’operadors, la competència és cada dia més aferrissada i la seguretat no s’ofereix com un avantatge competitiu. En moltes ocasions estem repetint errors ja comesos en l’expansió d’Internet, no analitzant detingudament el disseny dels sistemes ni implementant mesures de seguretat per defecte.

Recomanació final La seguretat en els sistemes de telefonia era un aspecte molt secundari i ara la freqüència dels atacs i l’import robat fa que requereixi més atenció. La responsabilitat d’abordar-la és de tots els elements de la cadena de valor: fabricants, operadors, distribuïdors i finalment usuaris. En la majoria d’ocasions, els forats de seguretat telefònica es poden detectar amb una senzilla auditoria que revelarà els punts febles. Sovint n’hi ha prou amb lleugers canvis en la infraestructura per neutralitzar la majoria d’atacs i securitzar-la. @

Principals amenaces Les principals amenaces detectades en les auditories són: R Els atacants actuen des de països de governs febles (Ucraïna, Somàlia, Rússia...), on la delinqüència cibernètica pràcticament no està perseguida.

48

1. Passwords per defecte o de baixa complexitat (donen un accés total al sistema).

Xavier Pes Enginyer de telecomunicació a TParner Associat núm. 2145

'I N T ER NOS'

DE L’R+D EN XARXES DE TRANSPORT A LA DIGITALITZACIÓ I PROGRAMABILITAT DE LES CIUTATS I LES REGIONS DEL FUTUR Som ‘telecos’, som notícia

n l’etapa inicial d’una dècada a i2Cat, vaig participar en projectes R+D d’abast europeu, dins del 6è i 7è Programa Marc de la Comissió Europea, que orientaven la meva aportació cap al sector de l’automatització del proveïment de circuits en xarxes de transport i també cap a la virtualització d’infraestructures de xarxa troncal i d’accés. Tot això al llarg de més de deu projectes europeus, en una etapa rematada a la Fundació i2CAT, com a director de l’Àrea d’Aplicacions Distribuïdes i Xarxes (DANA). Tot l’equip del DANA va arribar a participar en més de quaranta propostes de projecte europeu, amb ràtios d’èxit per sobre del 15%.

E

D’aquí vaig fer el salt, durant una curta temporada, a Scytl Secure Electronic Voting, també a Barcelona, per crear l’equip de desenvolupament de producte per als àmbits de ‘Vot Electronic’ i ’Electronic Ballot Delivery’. A continuació, i un altre cop al front d’equips multidisciplinaris, vaig donar forma als equips d’Scrum, integrats per enginyers de software, qualitat i experiència d’usuari.

Un cop acabada l’etapa anterior, em plantejo posar en valor totes les experiències acumulades i enriquir-les en l’àmbit de la innovació, en un aspecte més proper a la ciutadania: les ciutats i regions ‘smart’. Els darrers desenvolupaments de software, hardware i xarxes de telecomunicacions estan propiciant un ventall molt ample d’interaccions entre les persones i els espais a les ciutats. Així mateix, també s’ha obert un nombre creixent d’oportunitats de negoci amb les comunicacions màquina a màquina, propiciades per Internet of Things (IoT).

Després de graduarme en Enginyeria de Telecomunicació per la UPC el 2007, i de cursar un Màster en Enginyeria Telemàtica el 2010 (UPC) i un Executive Master in Business Innovation el 2014 (UPC BarcelonaTech), vaig dedicar deu anys de la meva carrera professional a la recerca, desenvolupament i innovació en xarxes de comunicacions de transport, en la Fundació i2CAT a Barcelona. Actualment, compto amb el suport d’un equip molt professional dedicat a descobrir totes les capacitats de ‘Bristol Is Open’ com a banc de proves de les tecnologies 5G, que s’aniran publicant al llarg de 2016. A continuació, resumeixo les fites més destacades que m’han portat fins aquí.

En aquest context, i ara com ara, estic exercint com a ‘Platform Delivery Director’ de ‘Bristol Is Open Ltd’ (www. bristolisopen.com), una ‘joint venture’ entre la Universitat de Bristol i l’Ajuntament de la ciutat, que està generant

els fonaments operacionals de la infraestructura ‘smart’ i programable de la ciutat i de tota la regió. Hi vaig fer cap el passat juliol de 2015, quan Bristol, una de les ciutats més joves i dinàmiques del Regne Unit, ja estava liderant la transformació digital de la regió Oest d’Anglaterra, que es vol convertir en una zona de referència, una ‘Open Programmable City Region’.

La infraestructura de ‘Bristol Is Open’ té com a primer objectiu obrir l’experimentació al servei de la ciutat, la comunitat científica, les empreses local i internacionals i la ciutadania en general. Desplegada al voltant d’un anell òptic de 144 fibres, la infraestructura té quatre nodes principals, totalment programables mitjançant tècniques basades en ‘Software Defined Networks’ (SDN) des del nivell òptic al de commutació de paquets. A l’anell s’hi ha connectat tot un seguit de xarxes d’accés sense fils, com ara Wi-Fi, Wireless Gigabit, LTE i LTE-Advanced, que al llarg de 2016 s’integraran amb el sistema de gestió SDN i les extensions basades en ‘Network Function Virtualisation’ (NFV).

A més a més, la ciutat també s’ha dotat d’una xarxa ‘mesh’ per connectar uns 1.500 sensors ambientals (enllumenat, contaminació, estat dels carrers, sistemes sanitaris i de recollida d’escombraries, entre d’altres) per donar cabuda a tot tipus d’experiments en IoT. @

Joan A. Garcia Espín Platform Delivery Director de ‘Bristol Is Open Ltd’ Associat núm. 1642

49

C A LI DOSCOPI

Cibercrimen (¡Protégete del ‘Bit-Bang’! Los ataques en el Ciberespacio a: Tu ordenador, tu móvil, tu empresa…)

Autors: Manuel Medina i Mercè Molist | Editorial: Tibidabo Ediciones El concepte ‘Bit-Bang’ esmentat al subtítol d’aquest manual pràctic per no caure en la xarxa del crim cibernètic, transmet la idea de perillositat inherent al ciberespai. Sobretot per la seva invasió silenciosa de la nostra intimitat, que sovint no detectem i que pot atemptar la nostra privacitat.

Per fer-nos adonar d’aquest aplicar les tècniques aderisc potencial, es recullen quades d’autoprotecció casos relativament recents en diferents escenaris. i molt coneguts que en do- Concretament, s’exposen nen fe. Com ara el robatori els tipus de risc més habitude dades de clients del banc als per divulgar a què s’exnord-americà JP Morgan, o posa qui els menystingui; l’anomenat ‘Celebgate’ (ro- s’expliquen els atacs més batori i exposició a Internet esbombats als mitjans de de centenars de fotos ín- comunicació, per contributimes de famoses), o tam- ir a aprendre dels erros alibé el robatori d’identitat a ens; es detallen les defenses Twitter que va patir el pre- aplicables perquè cadascú sident nord-americà Barack esculli la més convenient; i Obama. Però més enllà s’identifiquen les proteccid’explicar un centenar de ons disponibles per poder fets delictius com aquests, demanar ajut quan calgui. en què les víctimes han es- També es fa un seguit d’adtat gent famosa, i d’analitzar vertiments, com ara sobre com van passar i com es po- l’ús d’objectes connectats a drien haver evitat, es fa molt Internet (a través de l’anod’èmfasi en què tothom és menat IoT), que poden estar vulnerable a la Xarxa i que contaminats i per tant ser per tant convé aprendre i utilitzats per espiar-nos. @

Internet Industrial.

Máquinas inteligentes en un mundo de sensores Autor: AA.VV. | Editorial: Fundación Telefónica Internet de les Coses (IoT) prepara l’assalt a gran escala a la producció manufacturada. Una confluència que propiciarà la quarta revolució industrial, més coneguda com a Industria 4.0, el nucli bàsic de la qual és la fàbrica intel·ligent.

50

La Indústria 4.0 va començar als Estats Units el 2011 en un moment en què el govern va plantejar el repte de recuperar producció industrial perduda a partir de tecnologia i indústria intel· ligent. El govern americà va assignar una inversió inicial de prop de 600 milions de dòlars i va crear la ‘National Manufacturing Innovation Network’. A Europa, aquesta tendència la lidera Alemanya, que és qui va promoure el terme Indústria 4.0. Els alemanys van crear un grup de treball a finals del 2011 que va lliurar unes primeres recomanacions al

govern a finals del 2012 i que es van presentar a la Fira de Hannover l’any següent. Per a ells, la producció industrial del futur es caracteritzarà per un grau molt elevat de personalització dels productes i per un sistema de producció altament flexible i de gran extensió que integrarà al propi client final. L’assaig de la Fundació Telefónica aborda el canvi de paradigma que suposa l'Internet Industrial i analitza la seva irrupció no només en l’àmbit estrictament productiu sinó també en sectors com ara el logístic o el mèdic. @

Global Pulse www.unglobalpulse.org El projecte Global Pulse, engegat per l’ONU el 2009, té com a objectiu detectar en temps real els canvis socials i econòmics que afecten els ciutadans d’un país. Les dades que s’analitzen van des de les que processen els serveis públics (naixements, defuncions, compravenda d’immobles, assistència sanitària, etc.) fins a la informació generada pels mateixos usuaris a través dels seus telèfons mòbils. Però també s’acumula la informació recollida a les xarxes socials, les dades de comerç electrònic, les cerques de llocs de treball o la informació obtinguda a través de satèl·lit. Un cop processades i analitzades degudament aquestes dades, les diferents agències de l’ONU poden actuar amb més rapidesa i adaptar-hi els seus programes. Fins ara l’ONU només podia canviar les seves polítiques de desenvolupament a mitjà o llarg termini, un cop avaluats els informes i estadístiques enviats des del terreny, mesos o anys després de produir-se els canvis socials i polítics.

Global Pulse és també un laboratori on empreses desenvolupadores de software i aplicacions i experts en l’anàlisi i visualització de dades posen el seu coneixement al servei de les agències i ONGs dedicades al desenvolupament, que sovint tenen informació però no disposen dels mitjans necessaris per processar-la i convertir-la en un recurs útil. @

T R I BU NA

Les TIC, un sector estratègic per al Govern i per al país

L

a irrupció de les noves tecnologies a la nostra vida, especialment en els darrers deu anys, ha modificat per complet les relacions entre tots nosaltres i, en conseqüència, també entre la ciutadania i l’administració. Enmig del que és sens dubte una revolució d’una envergadura de dimensions incalculables, que es podria assimilar a les grans revolucions industrials dels segles passats, les administracions ens hem hagut d’adaptar a aquest nou panorama amb eficàcia i agilitat, per respondre a les necessitats de la societat.

El sector TIC no és tan sols estratègic per a aquest Govern, sinó que ho és per a tot el país. Actualment, més de 12.800 empreses es dediquen a les TIC a Catalunya, amb més de 14.000 milions d’euros de facturació anual i més de 200 milions d’euros destinats anualment a inversió en R+D. El sector de les TIC s’ha erigit com a generador d’ocupació durant els darrers anys, fet que el situa com un dels àmbits d’activitat amb més bones perspectives econòmiques i socials. Per tant, tenim clar que l’economia digital, l’economia de les dades, és i serà un gran aliat per ajudar-nos a superar la conjuntura econòmica actual i per situar-nos al món.

El Govern que presideixo ha apostat des del primer dia per potenciar aquest sector, sent conscients de la gran importància que té en el present i que tindrà en el futur, i sabent que és un camp transversal, que afecta tots els àmbits del dia a dia. Una mostra de la

rellevància que donem a aquesta àrea és la creació de la nova Secretaria per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que ha passat a dependre del Departament de la Presidència, amb en Jordi Puigneró al capdavant.

Des del país, afrontem el repte de les TIC amb una estratègia dividida en tres grans eixos. En primer lloc, enxarxar.

El desplegament d’infraestructures de comunicacions electròniques constitueix un element de vertebració territorial i econòmica del país, i és la base imprescindible sobre la qual edificar la societat digital i garantir unes infraestructures que permetin la lliure competència, que proveeixin els millors serveis amb els millors preus possibles garantint cohesió territorial i igualtat d’oportunitats en l’accés.

Un segon eix és la digitalització. Per aprofitar al màxim totes les potencialitats que ofereix el món digital, és necessari dotar la ciutadania d’una bona formació, alhora que cal garantir que els ciutadans i també es empreses puguin gaudir d’una societat de la informació amb la seva pròpia llengua. En aquesta línia, tenim l’estratègia SmartCAT, aprovada pel Govern, amb especial atenció en els àmbits de Big Data; la identitat digital de Catalunya; l’impuls de programes de la capitalitat mundial del mòbil, l’MSchool o l’MHealth, així com desplegar un programa de recerca i innovació TIC. Invertint en aquests camps, en tecnologia digital, estem invertint en la nostra fortalesa com a país.

Carles Puigdemont i Casamajó President de la Generalitat de Catalunya

I el darrer eix és la securització. Les nostres vides es desenvolupen cada cop en un entorn més digital, des del punt de vista de les comunicacions, però també de les relacions socials, comercials i econòmiques, i per aquest motiu és imprescindible elevar el nivell de ‘ciberseguretat’. En aquest sentit, impulsarem les mesures necessàries per assegurar el nivell més òptim de ciberseguretat nacional de Catalunya.

Amb aquests tres eixos com a base de treball, el desig del Govern és el d’aglutinar esforços, recursos i talent en una gran entitat a nivell de Catalunya, per tal de poder guanyar múscul i actuar amb més pes i contundència en l’àmbit de les telecomunicacions, un factor clau per a seguir creixent i millorant com a país. @

51

per fer

pels seus

Per participar en esdeveniments:

Per gaudir de recursos exclusius:

XARXA

SERVEIS

per tenir

INFLUÈNCIA SOCIAL

Per contribuir i donar opinió:

Per connectar amb professionals experts:

Sóc

Telecos.cat per...

per enriquir

CONEIXEMENTS Per estar informat:

per la

BORSA DE TREBALL

Per fer la meva pròpia trajectòria professional:

per

PERTINENÇA

Per actualitzar els coneixements i habilitats:

Per diferenciar-me de la resta:

Associa’t!

www.telecos.cat