Revista Telecos 65 by Telecos.cat

65 OCTUBRE 2017

25 anys mirant al futur Una nova Nit de rècord __ 12

Neix l'Associació de Professionals TIC de Catalunya __ 44

Clara Ponsatí (consellera d'Ensenyament): "Potenciem les vocacions científiques i tecnològiques amb el Pla STEMCat" __ 47

SU M A R I

Any 23

Número 65

10/2017

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

EDITA:

EDITORIAL

Associació Catalana d’Enginyers

de Telecomunicació (Telecos.cat)

25 anys. Mirant cap al futur amb optimisme

Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1

MOLT MÉS QUE ENGINYERS

08002 Barcelona

25 anys de Telecos.cat

T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat

DESTACATS

secretaria@telecos.cat

L'impacte positiu del Big Data centra una nova celebració d'èxit del Dia Mundial TIC

Unim món acadèmic i professional al V Fòrum d’Escoles

PRESIDENT DE TELECOS.CAT:

Descobrim la ciutat de 2050 amb ambientòlegs, geògrafs i arquitectes

Pedro Linares

10 Barcelona esdevé centre internacional de la certificació professional dels enginyers 10 Promovem les vocacions TIC entre les generacions de futur

DIRECCIÓ EDITORIAL:

11 Lliurem els I Premis Indústria 4.0 al II Fòrum del sector

Salvador Ramon

11 Treballem per a la feminització del sector 12 Una nova Nit de rècord

COMUNICACIÓ I PUBLICITAT: Sònia Maza comunicacio@telecos.cat COORDINACIÓ: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat DISSENY I MAQUETACIÓ: www.guillermobejarano.com

13 Reconeixem els millors professionals i projectes del sector TIC 14 Esvaïm dubtes sobre "la quàntica aplicada als sistemes tecnològics", en una jornada amb èxit de convocatòria 15 Fem “perdre la por al fracàs” a una nova Jornada sobre Emprenedoria 16 Ens sumem al projecte Labdoo 17

El paper central dels Enginyers de Telecomunicació en la transformació digital de la

Telecos.cat: col·lectiu de referència per als mitjans de comunicació

societat 18 Reivindiquem la qualitat de les actuacions dels enginyers 18 Fomentem el creixement professional dels nostres membres

FOTOGRAFIA:

ENTREVISTA

Diego Muñoz

20 Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO): “La fotònica aporta diferents elements essencials per a la futura Internet Quàntica”

COL·LABORACIONS: Jordi Arandes Antoni Ma Grau

TECNOLOGIA 24 Les constants vitals, a les nostres mans

Ramon Pallàs

26 La integración OT/IT anuncia la 4ª Revolución Industrial

Clara Ponsatí

28 Redes 5G, el nuevo paradigma de la conectividad

Joan Solé

30 Nueva generación de sensores ‘inteligentes’ y autónomos capaces de dinamizar y

Marga Verdú

securizar IoT

Manuel Yagüe

MIRADOR FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:

32 L’enginyeria com a vector de progrés i benestar

Francisco Pérez

36 Cap a una cooperativa d'Internet amb connexió de fibra i ràdio

francisco.perez@pacper.com

38 Primer màster en innovació disruptiva

DIPÒSIT LEGAL: B-17.897-99 L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial.

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

VINCLES 42 'Lleida, territori intel·ligent' 44 Neix l’Associació de Professionals TIC de Catalunya 46

CALIDOSCOPI

Els articles i les col·laboracions

TRIBUNA

només reflecteixen les opinions

47 Pla STEMCat: Una iniciativa per potenciar les vocacions científiques i tecnològiques

dels seus autors.

EDI TOR I A L

25 a n ys

mirant cap al futur amb optim

isme

La commemoració d’una efemèrid e sempre esdevé una bona excusa per reflexionar entorn als reptes que com a col·lectiu pro fessional hem d’encarar. Ara, just quan celebrem els 25 anys de trajectòria, vull aprofitar aquestes línies per reivindicar el pap er clau que juguen els nostres professionals en l’anom enada societat del segle XXI i repa ssar les fites que ens queden per assolir. La convergència del hardware, el soft ware i les comunicacions s’obren com un nou, extens i renovat camp de treball en plen a efervescència pels nostres enginye rs. L’In ternet de las Coses, el Cloud, la computació quà ntica, el Big data, l’Open Data o la rob òtica estan de rabiosa actualitat. Això fa que nom és la meitat dels enginyers de tele com uni cació treballin directament en el sector “tradiciona lment” considerat de les telecom uni caci ons. Per tant, estem davant d’un nou paradigma. El talent, que és pràcticament l’ún ica barrera d’entrada, és el que ha afavorit la irrupció de peti tes i mitjanes empreses tecnològique s preparades per competir a gran escala. Les dades ho corroboren: més d’una quarta part dels enginyers de telecomunicació treballen en emp reses d’entre 1 i 50 treballadors. Davant d’aquesta realitat, ens trob em amb uns plans d’estudis que s’ha n hagut d’adequar al nou marc europeu. Ara parlem de graus i màsters, transversalitat que obli ga els estudiants a fer la tria entre un ventall molt dive rs de titulacions. També des de Tele cos .cat, juntament amb d’altres col·lectius, vam crear l’AQPE (Agency for Qualification of Pro fess ional Engineers), precisament per certificar i acre ditar la formació, l’experiència i la competència professional dels nostres enginyers a nive ll internacional. Tot i això, malgrat les bones expecta tives del sector –on l’atur és pràctica ment inexistent- no hi ha col·lapse per cursar els estudis d’enginyeria de telecomunicació (cos a que sí passava, cal recordar, entre els anys 70 i 90) . L’oferta acadèmica d’aquests estu dis ha augmentat per adaptar-se a les necessitats d’una societat que, cada cop més, necessi ta d’aquests perfils professionals. Potser aquest és el principal repte a afrontar. És indispensable que fom entem les vocacions TIC, especialment entre les dones. La nostra professió segueix essent maj oritàriament masculina. Les estadístiques diuen que hi ha un increment gradual: el perc enta tge de dones que aposten per l’enginyeria de telecom unicació (i l’enginyeria en general) ha pas sat d’aquell 2% dels anys 80, a superar el 20% avu i dia. Queda encara molt camí per recó rrer. Cal, doncs, que des de ben joves les noies percebin aquest camp com a una oportunitat de futur. President de l’Associació Catalana

Pedro Linares d’Enginyers de Telecomunicació

MOLT MÉS QUE ENGIN YERS

25 anys de Telecos.cat L’Assemblea General de l’octubre de 1992 va aprovar la creació de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació Els aniversaris són sempre motiu de joia, però si coincideixen amb un primer quart de segle, llavors es converteixen en un esdeveniment exultant. Doncs precisament per això, perquè la trajectòria de Telecos.cat arriba als 25 anys, i per tant es mereix una atenció molt especial, ens proposem repassar aquí les fites més destacades que l’han portat fins al moment actual. Començant pel que va ser el tret de sortida, del qual s’acompleix el 25è aniversari aquest mes d’octubre. I és que l’Assemblea General que va aprovar la creació de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació, es va celebrar el mes d’octubre de 1992. Atesa la transcendència del seu resultat, va generar una gran expectació que es va traduir en una assistència massiva. 4

l punt de partida de Telecos.cat data de l’octubre de 1992, quan l’Assemblea General celebrada al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va aprovar la creació de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació. El grau d’expectació era elevat, i per això no és estrany que assolís un rècord d’assistència, de fins a una setantena de persones, que la convertia en la més nombrosa que s’havia fet mai al nostre col·lectiu. Hi va participar una figura clau, el company José Galán, que juntament amb d’altres “telecos”, van contribuir decisivament a l’elaboració dels estatuts de la nova entitat independent de la d’àmbit estatal. Des de Madrid, per acceptar la creació d’aquesta nova associació, es va imposar la condició, que els enginyers s’associessin obligatòriament a les dues entitats: l’espanyola (AEIT) i la catalana (ACET), coneguda amb la marca Telecos.cat. La nova entitat catalana va començar a fer activitats de proximitat amb plena independència: cursos de formació, parlar en nom propi amb institucions com ara la Generalitat, ajuntaments i altres col·lectius professionals. Fruit d’aquesta nova manera de fer, va néixer la Nit de les Telecomunicacions, l’esdeveniment que ha esdevingut en el temps el més important i de major ressò del nostre col·lectiu. També va impulsar la creació de la delegació catalana del Colegio de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), pas previ a la creació d’un autèntic col·legi català. Aquesta voluntat dels enginyers de Catalunya de tenir un col·legi propi va ser estroncada l’any 2013, i com a conseqüència els “telecos” van decidir que Telecos.cat

INDICE DEL DIA NUEVA DELEGACION EN CATALUÑA DE LA ASOCIACION DE INGENIEROS DE TELECOMUNICACION. — Ha quedado constituida en Barcelona la delegación en Cataluña de la Asociación de Ingenieros de Telecomunicación. En las elecciones para la provincia de cargos directivos, han sido elegidos presidente, don Aquilino Morcillo Crovetto; vicepresidente, don Manuel Moralejo; y secretario, don Pedro Linares. S El desembre de 1969 ‘La Vanguardia’ es feia ressò de la creació de la Delegació a Catalunya de l’AEIT. Primer pas cap al naixement de Telecos.cat.

seria l’autèntic pal de paller dels enginyers de telecomunicació de Catalunya.

L’Enginyeria de Telecomunicació a Catalunya L’Enginyeria de Telecomunicació a casa nostra va començar a guanyar protagonisme a partir de l’any 1961, quan uns companys enginyers formats a Madrid, on hi havia l’única escola tècnica superior d’enginyeria de telecomunicació, van iniciar la seva vida professional a Catalunya. Aquests ràpidament van contactar amb altres enginyers ja establerts aquí i durant uns quants anys van tractar de compartir experiències i d'unir esforços per a la promoció de l’Enginyeria de Telecomunicació en la indústria i la societat catalanes. El seu interès per associar-se va conduir-los a la creació de la “Delegación en Cataluña de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación” (AEIT), fet que es va consumar durant una reunió de companys ‘telecos’

EL NOTICIERO UNIVERSAL celebrada al desembre de 1969 i que va escollir a Aquilino Morcillo com a primer President. La nota informativa publicada a ‘La Vanguardia’, amb data del 19/12/1969, en dóna fe. El trasllat a Madrid d'Aquilino Morcillo va obligar a renovar la Junta Directiva de la Delegació, formada per 10 membres, coincidint amb l’Assemblea General celebrada el 10 gener de 1974. Manuel Moralejo, en aquell moment Responsable de Zona de la Direcció General de Radiodifusió i Televisió, va ser escollit nou President, tal com recullen les successives notes informatives publicades en dies posteriors pels diaris ‘La Premsa’, ‘El Correo Catalán’ i ‘El Noticiero Universal’. L’acompanyaven, com a vicepresident, Pedro Linares Cercadillo; com a secretari, Fernando Cucala; com a vicesecretari, Joaquín Iglesias; com a tresorer, José Mª Llevat; com a comptador, Pedro Vicente del Fraile; com a bibliotecari, Francisco Roca; i com a vocals: Rafael Rizo, Miguel Ángel Lagunas i Ignacio Tous. El 1976 Francisco Roca Segú va substituir Manuel Moralejo al cadpavant de la Delegació a Catalunya de l'Associació Espanyola d'Enginyers de Telecomunicació (AEIT). Pel que fa a l'activitat dels ‘telecos’ residents a Catalunya durant la dècada dels 60 i meitat dels 70, es va centrar a promoure reunions, cursos i conferències, de les quals en destaquen les següents: • Cicle

sobre televisió. Celebrat al maig de 1968, va ser promogut per la càtedra d'Electrònica de l'Escola Superior d'Enginyers Industrials i la Delegació de l'AEIT a Catalunya. En el seu desenvolupament hi van intervenir cinc enginyers de telecomunicació.

• Curs

sobre instal·lació d'antenes col· lectives. Iniciat el gener de 1969, va ser organitzat per l'Associació de Mestres Industrials i la nostra Delegació, que hi va intervenir a través d’uns quants membres. Val a dir que va donar origen a la posterior publicació d'un llibre sobre el tema.

• Creació

de l'Escola. Durant el primer semestre del 1971, Víctor de Buen, rector aleshores de la Universitat Politècnica de Catalunya, va convocar en

diferents ocasions a tres enginyers de camins, tres ‘agrònoms’ i tres ‘telecos’ per estudiar la creació a Catalunya de les corresponents escoles. Al·legava que no es podia considerar una veritable Universitat Politècnica si només comptava amb escoles d'arquitectura i enginyeria industrial. Els resultats de les gestions es van poder comprovar aquell mateix any amb la creació de l'Escola a Terrassa.

Any olímpic Però tornem al punt de partida, l’any olímpic, perquè pensar en 1992 es fer memòria també dels Jocs Olímpics de Barcelona: de la seva mascota, el Cobi, un gos d’atura català tan celebrat com denostat; de l’instant màgic d’encesa del pebeter amb una fletxa transformada en torxa; dels salts de trampolí a les piscines Picornell; i de tants altres moments entranyables impossibles de resumir aquí, però que tenen en conjunt una vàlua molt especial per a tots plegats, perquè van comptar amb la feina i la dedicació de molts dels nostres companys. I és que més enllà de l’aura olímpica del 1992, aquell va ser també l’any més transcendent fins al moment per als enginyers de telecomunicació de Catalunya, perquè va suposar el naixement de Telecos.cat, la primera entitat professional catalana que ens agrupava.

De l’octubre al desembre de 1992 El punt de partida de Telecos.cat cal situar-lo en l’Assemblea General celebrada el mes d’octubre de 1992 al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), perquè va aprovar la creació de l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació, en canvi el seu naixement formal és una mica posterior. Data concretament del 29 de desembre del mateix any, quan es fa efectiva la secessió de la delegació a Catalunya de la ‘Asociación’ estatal. Aquell fet va ser un pas relativament tranquil per al col·lectiu, ja que la gestació de l’Associació Catalana va ser pactada amb l’estatal. Una altra qüestió ja és l’esforç que va representar poder arribar a donar aquest pas, de la mateixa manera que ja fou difícil en el seu moment la creació de la delegació catalana inicial.

Manuel Moralejo, nuevo presidente de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomuniación en Barcelona

El pasado jueves, día 10 de los corrientes, tuvo efecto en nuestra ciudad la celebración de la Junta General Ordinaria de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomuniación, Delegación de Barcelona. En el orden del día de la reunión figuraba, como tema central, la reglamentaria renovación de cargos de la Junta de Gobierno, entre los que figuraba la de su presidente. Resultó elegido para el cargo, con gran mayoría de votos, don Manuel Moralejo Herrero, Ingeniero de Telecomunicación y Jefe de Zona de la Dirección General de Radiodifusión y Televisión. Así pues la Junta de Gobierno de la citada Asociación Española de Ingenieros de Telecomuniación queda constituida de la siguiente forma: Don Manuel Moralejo Herrero, presidente; vicepresidente, don Pedro Linares Cercadillo; secretario, don Fernando Cucala Vendrell; vicepresidente, don Joaquín Iglesias Jerez; tesorero, don José María Llevat Grau; contador, don Pedro Vicente del Fraile; bibliotecario, don Francisco Roca Segú y para ocupar los cargos de vocal, los señores don Rafael Rizo Aramburo, don Miguel Angel Laguna Hernández y don Ignacio Tous Muntaner.

R Nota publicada a ‘El Noticiero Universal’ el 1974 sobre el nomenament de Manuel Moralejo com a nou president de la Delegació a Catalunya de l’AEIT.

De l’ahir a l’ara L’any 1932 es va constituir la Asociación Española de Ingenieros de Telecmunicación (AEIT), que va significar la constitució com a col·lectiu organitzat dels

MOLT MÉS QUE ENGIN YERS enginyers de telecomunicació espanyols. És a dir, com a grup unificat i organitzat. Però van haver de passar 35 anys fins que el 19 d’agost de 1967 va néixer el Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), del qual sorgiria la seva demarcació catalana l’any 2000. La lluita per aconseguir el reconeixement de la institució a Catalunya havia començat els anys 60. Veiem com va anar. Entre els anys 1940 i 1960, van sortir 278 enginyers de la Escuela de Telecomunicación de Madrid, dels quals tots menys un pertanyien al Cuerpo de Telégrafos. Aquí a Catalunya, l’any 1960 treballaven a Barcelona un total de 8 enginyers procedents de Madrid. Tots aquests enginyers acabats d’arribar es reunien, de manera habitual, al bar ‘El Turia’ de la Rambla de Catalunya els dissabtes a la tarda per intercanviar experiències i explorar les perspectives laborals i professionals de la carrera. Formaven, de fet, un grup d’amics liderats per Luis Roiz Noriega, la major part dels quals eren companys de l’Escola. L’any 1964 arriba el gran moment per als enginyers de telecomunicació que exerceixen la professió a Barcelona, ja que després de moltes reivindicacions, es va aconseguir la creació de la Secció Local de l’AEIT, al capdavant de la qual hi havia una Junta delegada formada per: • Delegat:

Luis Roiz Noriega. César Rico. • Vocals: Srs, Cortina, Horta, López i Medina. • Secretari:

Cinc anys més tard, el 9 de febrer de 1969, tots ells van voler anar més lluny del que ja havien aconseguit. Amb aquesta intenció, van aconseguir l’aprovació, en Junta general de la Asociación Española de Ingerieros de Telecomunicación, de la posada en marxa de la delegació de l’AEIT a Barcelona, i aquell mateix any es van convocar les primeres eleccions a la demarcació per escollir la seva directiva, formada per: • President:

Aquilino Morcillo. Manuel Moralejo. • Secretari: Pedro Linares. • Vicesecretari: Ramón Aspaz. • Tresorer: José Mª Llevat. • Vicepresident:

R Al llarg de la seva història Telecos.cat ha comptat amb tres presidents: Carles Martin (1992-2012), Joan Solé (2012-2015) i Pedro Linares (des de 2015). A la imatge, tots tres durant la taula rodona que va servir per repassar la història de l’entitat durant la celebració de Sant Gabriel de 2016

• Comptador:

Ángel Gran. Francisco Roca. • Vocal 1: César Rico. • Vocal 2: José Mª López. • Vocal 3: José Cano. • Bibliotecari:

Al llarg dels anys següents es van anar succeint diferents presidents, entre ells Manuel Moralejo, Francisco Roca, Ignacio Tous i Carles Martin (per ordre cronològic). Es pot dir que la implicació de la Junta Directiva presidida per Carles Martin, i formada per José Miguel Galán, Josep Segarra, Jordi Berenguer, Gonçal Bonhomme, Miquel García, Pedro Linares i Ramón Martí, va ser decisiva per acabar impulsant la creació de l’Associació independent, assolida el 1992. Una entitat que, a partir d’aquell moment, va tenir una vida institucional més activa, va poder organitzar activitats pròpies i prestar nous serveis. En aquest sentit, el primer número de la revista Telecos va néixer un any més tard: arribava a tots els enginyers i enginyeres l’octubre de

1993. És a dir, l’any que ve celebrarem el 25è aniversari de la nostra revista! Certament, la creació de la revista Telecos va ser un fet cabdal per als enginyers de telecomunicació a Catalunya, tant pel que podia aportar a nivell de col·lectiu i de presència social de la professió i dels mateixos professionals, com també per la seva tasca impulsora institucional futura. De seguida, a més, va demostrar el seu veritable afany d’influir en l’entorn social i de perfilar-se com a associació tractora, amb veritable esperit de lideratge del sector. Un dels passos més decisius en aquesta direcció va arribar al cap de cinc anys, el 1997, arran de la celebració de la primera edició de la Nit de les Telecomunicacions. Un esdeveniment que va anar evidenciant, any rere any, el seu ressò creixent com a cita anual per excel·lència de tot el sector TIC a Catalunya, i refermant el seu altíssim nivell d’impacte, amb convocatòries de fins a més d’un miler d’assistents de tot el col·lectiu ‘teleco’. Després de superar molts entrebancs

i travetes, amb més o menys encert, vam assolir amb èxit el procés de creació del nou Col·legi català. Era l’any 2010. Va durar poc. Tres anys més tard, el 2013, el TSJC va anular-ne el decret de creació. A més, amb el pronunciament del Tribunal Constitucional, des de llavors la Generalitat de Catalunya ja no pot crear col·legis a partir de les demarcacions ja existents. Quan aquest fet es va produir, Telecos.cat ja portava tot el pes dels serveis, activitats i relacions amb les institucions. La Llei Òmnibus (vigent des de l’octubre de 2012) va permetre a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació continuar oferint els mateixos serveis i amb la mateixa qualitat que ja oferia sota l’epígraf de col·legi. Com va dir Joan Solé (degà del CETC i alhora president de l’associació en aquell moment), “no cal anar a cap altre lloc a buscar el que ja tenim i el que podem construir”. Podem afirmar que sempre hem treballat amb el mateix esforç i dedicació que ens han permès arribar on som: a tenir una agrupació que ha passat de ser una petita entitat de reunió de professionals, a convertir-se en el col·lectiu de referència al nostre país, aglutinant més d’un miler de professionals, i treballant per la defensa, la promoció i la projecció de la professió d’enginyer de

telecomunicació, electrònica i multimèdia-audiovisual en la societat actual.

Protagonistes d’excepció I pel que fa als protagonistes d’excepció d’aquests 25 anys de vida de Telecos. cat, els seus tres presidents: Carles Martin Badell (de 1992 a 2012), Joan Solé Viñas (de 2012 a 2015), i Pedro Linares Diaz (de 2015 a l’actualitat). Tots tres van coincidir a ‘fer memòria’ en la passada edició de Sant Gabriel. Martin va fer un repàs als inicis del col·lectiu i la seva evolució durant dues dècades, recordant que des del principi “vam tenir clar que volíem esdevenir una organització independent que defensés amb eficàcia els interessos dels Enginyers de Telecomunicació que exercien a Catalunya”. Va subratllar que “per aconseguir-ho, l’única manera era coparticipar dels ingressos”. I així va ser, però fins al 2000 no es va decidir de participar en les Juntes de l’AEIT i del COIT, a canvi de poder crear també la demarcació catalana del COETC, aprofitant que oferia la possibilitat “de passar de tenir un delegat a poder escollir un degà”. També va posar en valor la Nit de les Telecomunicacions, perquè “va ser un pas molt important per projectar i donar a conèixer el nostre col·lectiu”. Per mirar de prestigiar-la va dir que “es va

recórrer a un pioner de la professió a Catalunya, Salvà i Campillo, que va donar nom als Premis de la Nit”. I va recordar el professor Frederic Valero, a qui va triar de director de tesi de fi de carrera, i que en aquell moment era director de la delegació de l’AEIT. Però per poc temps perquè “no volia continuar en el càrrec”, raó per la qual “em va preguntar si hi podia estar interessat, i jo vaig acceptar”. Solé, que durant el seu mandat va viure moments convulsos arran dels conflictes amb el Col·legi de Madrid i l’anul·lació del Col·legi català, va voler destacar l’esperit de la Junta que va liderar, “de fugir de conflictes polítics que res tenen a veure amb la professió i voler recuperar l’esperit d’emprendre accions de servei al col·lectiu”. Linares, de la seva banda, va refermar la voluntat de l’actual Junta de continuar treballant per prestigiar la professió, aportar valor a la societat i fomentar les vocacions en enginyeria, alhora que posava l’accent en el caràcter de Telecos.cat, “com a una organització útil i de servei on els membres hi són perquè volen formar-ne part, no pas perquè sigui obligat”. Felicitats a tots els enginyers membres del col·lectiu per aquest 25è aniversari que també és el seu! @

Entra a www.telecos.cat i descobreix tot el que et podem oferir! FES CRÉIXER EL NOSTRE COL·LECTIU

25 anys al teu costat!

PARTICIPA A LES NOSTRES XARXES SOCIALS, ENS TROBARÀS A:

DESTAC ATS

L’impacte positiu del Big Data centra una nova celebració d’èxit del Dia Mundial TIC El 17 de maig, el Mobile World Centre de Barcelona reunia al voltant de 150 persones vinculades al sector TIC en una nova jornada d'èxit per commemorar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) i l’associació GrausTIC. Com ja és habitual, l’acte, integrat dins el programa d’activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions de les Nacions Unides (ITU), comptava amb la intervenció via vídeo del seu secretari general, Houlin Zhao, tot just després de la benvinguda a càrrec de les entitats organitzadores, i d’Aleix Valls, CEO de la Mobile World Capital.

‘Big data for Big Impact’ En consonància amb la temàtica triada aquest any per la ITU, la jornada tenia com a eix central una taula rodona que, sota el títol ‘Big Data for Big Impact’, reunia cinc experts que van debatre sobre el potencial de les dades massives per al desenvolupament. Els participants van ser Ana Freire, professora del nou Grau en Data Science de la UPF i experta en Big Data; Eduard Gil, Data Leader al Departament de Justícia de la Generalitat; Ferran Marqués, director de l’ETSETB-UPC; Albert Mercadal, director d'Operacions i Solucions de Synergic Partners; i Marc Torrent, director del Centre d’Excel·lència en Big Data d’Eurecat. Tere Serra, directora i sòcia fundadora de

R Cinc experts de diferents àmbits van debatre sobre el potencial de les dades massives per al desenvolupament en un Mobile World Centre ple de gom a gom.

TESEM, n’era la moderadora. Tots ells van posar sobre la taula exemples de com una gestió intel·ligent de les dades pot incidir favorablement en àmbits tant diversos com el de la salut, l’educació, la justícia, la gestió del turisme, o per assolir alguns dels objectius que es planteja la ONU, com podria ser la lluita contra la fam. Els ponents coincidien, també, a l’hora d’assenyalar alguns dels reptes que

implica el Big Data. Cal, asseguraven, un coneixement transversal -en tots els àmbits de l’empresa i l’administració- del valor de les dades massives a l’hora de prendre decisions, el que inevitablement implica la necessitat que el Big Data estigui present en qualsevol disciplina educativa. Altre dels punts claus per tal d’aprofitar la potencialitat de les macrodades –deien- sembla estar en la seva

democratització real. I és que de res no serveix acumular dades, si no hi podem accedir ni les podem compartir. [ MIRA EL VÍDEO ÍNTEGRE DEL DIA MUNDIAL TIC A:



Descobrim la ciutat de 2050 amb ambientòlegs, geògrafs i arquitectes Congrés de les Professions 2017

R La trobada va estar presidida pel secretari general d’Universitats, Arcadi Navarro.

Unim món acadèmic i professional al V Fòrum d’Escoles Vicerectors, directors i caps d’estudi de les escoles d’enginyeria i màsters de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-Audiovisual de Catalunya, es donaven cita al juny en el V Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia-Audiovisual, una iniciativa de Telecos.cat que té com a objectiu intensificar les relacions entre el món acadèmic i professional. Amb el patrocini de Caixa d’Enginyers, la trobada, que com és habitual es va dur a terme en el decurs d’un dinar de treball, va estar presidida pel secretari general d’Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, i va comptar també amb la participació del director general de Recerca, Francesc Subirada. Precisament Subirada va ser el primer a intervenir, fent una anàlisi de la situació dels estudis STEM (Science, Technnology, Engineering and Maths) a Catalunya i avançant alguns detalls del Pla STEMCat, amb què la Generalitat vol potenciar les

vocacions tecnològiques entre els més joves. Tot seguit, Francesc González, director de l'AQPE, presentava als assistents els avantatges de la certificació PE (Professsional Engineer), segell de reconeixement internacional de competències que augmenta el valor de la trajectòria professional dels enginyers. Salvador Ramon, director de Telecos.cat, era l'encarregat a continuació de presentar una proposta d'acord marc que ha de permetre estrènyer relacions entre el col·lectiu i les diferents escoles. Després de la intervenció de Jordi Padrós, director comercial de Caixa d'Enginyers (sobre els serveis que l'entitat posa a disposició dels universitaris), tenia lloc la cloenda a càrrec del secretari general d’Universitats de la Generalitat, Arcadi Navarro, qui va voler felicitar Telecos. cat per la organització anual d'aquest Fòrum i al sector TIC en general, pel qual va augurar un "futur brillant". @

El passat mes de juny el CCCB acollia la Jornada de debat "Ciutat 2050", impulsada pel Col·legi d'Ambientòlges en el marc del Congrés de les Professions, i amb la participació activa del nostre col· lectiu, el Col·legi d'Arquitectes i el de Geògrafs. Les diferents intervencions dels ponents servien d’inspiració i reflexió sobre les tendències i previsions de futur en la planificació i gestió de l’hàbitat urbà des d'una perspectiva multidisciplinar. Així, Xavier Mayor (de l’Estudi Xavier Mayor et al S.L. Entorn, Territori i Urbanisme) parlava de la ciutat que integra la natura, resiliència urbana, verd urbà i solucions basades en la natura. La ciutat a la que els edificis aporten solucions va ser abordada per Coque Claret i Dani Calatayud (de l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès), que van parlar sobre consums passius, edificació i urbanisme intel·ligents. Tot seguit arribava el torn de Jordi López Benasat, vocal de Tecnologia i Societat de Telecos.cat, qui va centrar la seva intervenció en la ciutat que es comunica: domòtica, sensors smart i TIC. Per últim, Oriol Estela, director del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, va descobrir als assistents la ciutat que es viu: transformacions i reptes en la dimensió socioeconòmica de les ciutats. @

 ACCEDEIX A LES PRESENTACIONS DELS PONENTS A:

DESTAC ATS

Promovem les vocacions TIC entre les generacions de futur Èxit de la II Jornada ITSCOOL amb el suport de Telecos.cat

R El conseller Josep Rull amb els enginyers distingits amb els diplomes Honorary Fellow’s.

Barcelona esdevé centre internacional de la certificació professional dels enginyers La seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya acollia a finals de maig el 1st International Forum on Professional Engineering, el primer Fòrum Internacional de la Certificació Professional dels Enginyers. L’esdeveniment l’organitzaven l’AQPE (Agency for Qualification of Professional Engineers) -de la qual forma part Telecos.cat-, i l’AIPE (Asociación de Ingenieros Profesionales de España), que tenen com a objectiu la certificació en competències d’enginyers professionals i ofereixen un segell comú als professionals: el PE (Professional Engineer). Barcelona es convertia així en el centre internacional de la certificació professional dels enginyers, i és que la trobada comptava amb la participació de ponents del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Països Baixos, experts que van detallar el model de certificació professional d’enginyers dels seus països estenent la mà al model de certificació espanyol. Concretament hi participaven Katy Turff, Head of profesional Standards del Engineering Council del Regne Unit; Thierry Roux, Vice-Président National

des Ingénieurs Professionnel de França; Daniel Sander, CEO de Ingenieurkammer BadenWurttemberg, d'Alemanya; Stéfano Calzolari, President de l’Agenzia Nazionale por la Certificazione delle competenze degli Ingegneri d'Itàlia; Micaela dos Ramos, Directora de KIVI dels Països Baixos, i Joan Barceló, President d’ISACA Barcelona, dels Estats Units.

Lliurament de diplomes als enginyers més destacats També hi eren presents representants de màxim nivell de les empreses i de l’administració catalana. Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, era l’encarregat de lliurar els diplomes Honorary Fellow’s, que premien la tasca dels enginyers més destacats. Segons declarava Rull, “la feina de l’AQPE i l’AIPE és extraordinària. Només amb la certificació professional de l’enginyeria garantirem projectes d’excel· lència”. El conseller de Territori i Sostenibilitat afirmava a més que “és un exemple admirable que les diferents branques de l’enginyeria s’uneixin per aconseguir una major qualitat en el sector”. @

El Palau Macaya de Barcelona acollia a l’abril la II Jornada Generacions de Futur per a les TIC: Instruments per a educadors. Organitzada per l'Associació Educativa Itscool -amb el suport de Telecos. cat- la trobada va reunir en tres taules a experts dels diferents sectors implicats en la tecnologia i l'educació. Des de l'administració pública fins a les escoles, passant per l'àmbit de l'empresa, es va debatre sobre com fer néixer en l'alumnat de primària i secundària vocacions tecnològiques. Tal i com alguns dels convidats van assenyalar, és ben conegut que actualment la manca d'enginyers i enginyeres pot suposar un problema de futur. I és que, segons els càlculs més elevats, Europa necessita 1,9 milions de treballadors qualificats amb alts coneixements científics, tecnològics, matemàtics i d'enginyeria per a 2020. Entre els ponents participants hi havia Asunción Moreno, membre de la Junta Directiva de Telecos.cat, qui va posar en valor la importància de les TIC en el moment en què vivim. "7 de les 10 empreses més ben valorades del món, són firmes TIC", va assegurar. “En un món en què la tecnologia té una forta presència, ja sigui amb les apps o el Big Data, en tots els sectors productius (salut, indústria, política, etc.), és necessari ser capaços de generar nombrosos nous llocs de treball TIC. @

 MIRA EL VÍDEO I DESCARREGA'T L’INFORME DE LA JORNADA:

Treballem per a la feminització del sector Nou Grup de Treball de Dones TIC a Telecos.cat

R L’acte, obert a tots els enginyers i a la societat en general, tenia lloc a l'Espai Endesa de Barcelona.

Lliurem els I Premis Indústria 4.0 al II Fòrum del sector La Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya -que constitueix Telecos.cat juntament amb els col·legis d’enginyers industrials, informàtics, agrònoms i de camins- organitzava al juny el II Fòrum Indústria 4.0, un esdeveniment obert a tots els enginyers i a la societat en general que tenia lloc a l'Espai Endesa de Barcelona i comptava amb la participació del secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat, Jordi Puigneró. Durant la trobada es van donar a conèixer les novetats de la Fira de Hannover Messe, que es va celebrar entre el 24 i el 28 d’abril, de la mà dels representants dels grups de treball en robòtica, fabricació additiva, IoT, software i logística. Els ponents van assenyalar el protagonisme dels robots col· laboratius o “cobots” en la fira alemanya, així com les plataformes digitals per optimitzar el funcionament d’aquests.

Puigjaner (DENN), guardó que neix amb la voluntat de reconèixer la contribució de les empreses que estan duent a terme iniciatives i projectes innovadors en aquest àmbit a Catalunya. L’empresa guanyadora aprofita l’anàlisi de dades en la fabricació de maquinària per deformació de metall per rotació. Els accèssits els van rebre el servei ENGIDI S.L., que implementa la indústria 4.0 en la seguretat dels treballadors, i Salicrú S.A., que amb el sistema Odyssey vol oferir un producte cent per cent digitalitzat a partir d’un procés de recollida de dades. Finalment Laura Carnicero, gerent de Formació a SEAT, rebia la Menció Especial per al projecte de formació de l’empresa d’automoció que incideix en la importància de la quarta revolució industrial. @

Des de Telecos.cat ens sumàvem a la Commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora reivindicant el paper de la dona en el sector de les Telecomunicacions i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Enguany, fèiem un pas més amb la posada en marxa d'un nou grup de treball que precisament té com a principal objectiu treballar en pro de la feminització del sector TIC -incentivant les vocacions tecnològiques i en enginyeria entre les noies més joves-, així com incrementar el percentatge de dones que formen part del col·lectiu (ara només representen un 9%). El grup, que lidera la vicepresidenta d’Innovació i Emprenedoria del col·lectiu, Anna Sánchez Granados, l’integren, de moment, les enginyeres Rosa Artisó, Cristina Molina, Asunción Moreno i Elisabeth Martin. @

Si ets dona, formes part de Telecos.cat i tens interès a sumar-te al grup de treball "Dones TIC", envia un correu electrònic a gtdonestic@telecos.cat Si no formes part de Telecos.cat, i tens interès a sumar-te a aquest grup, dóna’t d'alta al col·lectiu i participa!

 ACCEDEIX A LES DIFERENTS PONÈNCIES:

Reconeixement a iniciatives i projectes innovadors L’edició d’enguany servia a més per lliurar el primer Premi Indústria 4.0 a Industrias

DESTAC ATS

Una nova Nit de rècord El president de la Generalitat i la presidenta del Parlament avalen l’èxit de la 22a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, que reuneix un miler de persones a l’Auditori amb doble conferència i sorpresa inicial Un miler professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica es donaven cita el 23 de febrer al vespre a l’Auditori de Barcelona en el decurs de la que és la primera gran trobada de l’any del sector TIC, a només uns dies del Mobile World Congress. L’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) tornaven a organitzar conjuntament la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, que va estar presidida per Carles Puigdemont, president de la Generalitat, i que també va comptar amb l’assistència, entre d’altres autoritats, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Durant el seu discurs de cloenda –i després del lliurament dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i del Premi d'Honor de la Nit, el president de la Generalitat, va demanar no banalitzar la qüestió de la seguretat en les societats digitalitzades, perquè, defensava, “és un dels pilars per garantir la llibertat i la democràcia”. I afegia: “el futur dels països es juga en la seguretat de les xarxes”; per això, “que aquest país disposi d’una agència de ciberseguretat no és un caprici, sinó una obligació”. Puigdemont també és mostrava confiant en què Catalunya “no desaprofitarà la tercera revolució que estem vivint, sinó que la liderarà, igual que ho ha fet a les revolucions precedents”. Prèviament, després de lliurar el Premi a la Comunicació i Divulgació de les TIC (de nova creació), la presidenta del Parlament també

va adreçar unes paraules als assistents. Forcadell aprofitava la seva intervenció per fer un prec: “Cal que entre tots feminitzem el sector. És un repte de país”, afirmava. La 22a Nit –que va tenir a la comunicadora Elisabet Carnicé com a mestra de cerimònies- arrencava amb sorpresa: els Llunàtics (la colla castellera universitària del campus de la UPC de Vilanova) aixecava un pilar “il·luminat” amb els leds de l’agència creativa Aquí Houston, barrejant així l’enginy dels món dels castells amb el de la tecnologia.

Tot seguit, tenia lloc la inauguració oficial a càrrec de Pedro Linares, president de Telecos.cat, i Eduard Martin, degà del COEINF. Linares va reivindicar les TIC com a un sector prou important com per tenir entitat pròpia, mentre que Martin posava de relleu la necessitat d’unir esforços per aglutinar-lo. Tot seguit, arribava el moment de la doble conferència inaugural. La primera sobre computació quàntica a càrrec de José Ignacio Latorre (Catedràtic de Física Teòrica a la UB i professor al Centre

R La sorpresa inicial la donaven els castellers del campus de la UPC de Vilanova aixecant un pilar “il·luminat” i barrejant així l’enginy dels món dels castells amb el de la tecnologia.

de Tecnologies Quàntiques de Singapur), i la segona sobre el Programa Galileu de l’Agència Espacial Europea, a càrrec de Xavier Benedicto (Enginyer de Telecomunicació i director d’aquest programa). Latorre va descobrir als assistents el futur quàntic que ens espera, un futur que ja és aquí i que representa una revolució, no una evolució, respecte a la realitat tal i com la coneixem avui dia. De la seva banda, Benedicto va descriure amb detall l’arquitectura del sistema Galileu, el seu actual estat de desenvolupament, així com els seus serveis i aplicacions. En aquest sentit, va instar els assistents a invertir en recerca, així com en crear serveis i productes donat el potencial del nou mercat que Galileu posa al nostre abast. La cerimònia de lliurament de premis arrencava just després i el còctel final servia d’escenari per a una intensa sessió de networking entre el miler d’assistents a la que ja és la 22 edició d’aquesta gran trobada del sector TIC del país. @

 REVIU LA NIT EN VÍDEO :

Reconeixem els millors professionals i projectes del sector TIC Un dels moments més esperats de la Nit és sense dubte el tradicional lliurament dels Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i del Premi d’Honor de La Nit, atorgats conjuntament per Telecos.cat i COEINF. Un jurat format per professionals i autoritats de reconegut prestigi decidia atorgar la màxima distinció a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB-UPC), que aquest 2017 commemora el seu 40è aniversari com a centre pioner i de referència internacional, reconegut per la seva capacitat de renovació i adaptació a les noves demandes de la societat. La seva actual degana, Núria Castell, era l’encarregada de recollir aquest Premi d’Honor de mans del president de la Generalitat. El Premi Salvà i Campillo a la Personalitat Destacada era per a Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) adscrit a la UPC. Sota el lideratge de Torner (que l’any passat ja va rebre el Premi Nacional de Recerca atorgat pel Govern català), l’ICFO ha esdevingut un centre de referència global en el seu camp. El Premi Alan Turing al CIO de l’Any destacava la

tasca professional de Francesc Muñoz, CIO de Cuatrecasas Advocats. Muñoz, que és vicepresident i co-fundador de Consell de CIOs de Catalunya, lidera un equip amb més de 50 professionals del departament d’informàtica. Pel que fa al Premi Salvà i Campillo a l’Emprenedoria, el reconeixement era ex aequo per a Ramón Alós, fundador i president d’Optral, i Jose M. Caballero, fundador i director general d’Albedo Telecom. El jurat guardonava en aquesta ocasió dos perfils sènior: Alós, per tenir la visió d'apostar per la fibra òptica dècades abans que altres (la seva empresa exporta a més de 50 països), i Caballero, per fundar, en plena crisi, una empresa que en pocs anys s’ha consolidat com a fabricant internacional de productes de Transmissió, Sincronització i Teleprotecció de xarxes òptiques, elèctriques i sense fils. El Premi Alan Turing al Compromís Social era per a Jordi Ros com a creador de la xarxa social Labdoo, dissenyada per ajudar a portar ordinadors portàtils i dispositius educatius a les escoles més necessitades. Com a novetat, aquest any

R Imatge del còctel de la Nit, que va reunir un miler de persones en una intensa sessió de networking.

R Les màximes autoritats del país no es van voler perdre la Nit. A la imtage, el president de Telecos.cat, Pedro Linares, saludant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’exconseller Jordi Jané, i el degà del COEINF, Eduard Martin.

la organització de la Nit sumava una nova categoria als guardons: el premi a la Comunicació i Divulgació de les TIC, que requeia en el programa de Televisió de Catalunya 'Generació digital'. El seu director, Lluís Marquina, era l’encarregat de rebre de mans de la presidenta del Parlament aquest reconeixement, amb què el jurat va voler posar de relleu l’èxit d’aquest espai, que combinant divulgació i entreteniment, aconsegueix

posar en valor el vessant útil i social de la tecnologia. La multinacional Cisco tornava a participar activament de la Nit reconeixent, amb el seu Premi a la Transformació Digital, la tasca del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), guardó que valora la contribució d’aquesta institució al desenvolupament de la societat digital. Per últim, els organitzadors de la Nit van voler retre un petit homenatge a la publicació digital Tecnonews, amb un reconeixement especial coincidint amb els seus 10 anys d’història. Fundada el 2007 per l’Enginyer de Telecomunicació Carles Martin Badell, Tecnonews s’ha consolidat com a plataforma d'expressió i de col·laboració de referència entre els diferents agents que operen en el sector TIC. @ Q Foto de família dels premiats de la 22a Nit.

DESTAC ATS

I a més a més...

Esvaïm dubtes sobre "la quàntica aplicada als sistemes tecnològics" en una jornada amb èxit de convocatòria Telecos.cat encetava l’any amb l'objectiu d'esvair dubtes respecte a l'aplicació de la computació quàntica als sistemes tecnològics. Tot i que assolir aquesta fita -pel sol plantejament del tema- no era tasca fàcil, fins a una cinquantena de persones van poder obtenir respostes a alguns dels interrogants plantejats gràcies a les intervencions dels cinc ponents participants a la Jornada tècnica organitzada amb aquest objectiu. Així, David Arcos, president de QubitInstitute i Leader de ´Barcelonaqubit”, va explicar perquè és més potent un ordinador quàntic que un de clàssic i on està l'origen d'aquesta potència "màgica". De la seva banda, Antonio Ancín, Quantum Information AXA Chair a l'Institut Català de Ciències Fotòniques (ICFO), va presentar la quàntica com a "una oportunitat de reformular les nostres idees amb unes noves regles de joc. Oportunitat per als teòrics, però també per als tecnòlegs". Jordi Delgado, professor titular al Departament de Ciències de Computació de l’UPC i membre del grup d’investigació LARA, va aprofundir en la teoria de la complexitat fent seva una recent declaració del referent mundial

en quàntica Ignacio Cirac, qui va assegurar que “no existeixen els computadors quàntics ni se’ls espera en menys de 10 anys”. Una visió més optimista la va aportar Ramsés Gallego, Strategist & Evangelist a Symantec; Office of the CTO i Past International Vice President a ISACA, Board of Directors; i Manager Partner d´Entanglement Partners. Segons Gallego, estem davant d’una “revolució, no una evolució, d’un repte on Barcelona ja s’està situant com a centre de referència”. Per acabar, Lluís Ametller, professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona i investigador al Computer Simulation in Condensed Matter Research Group, es va referir a la quàntica com a “una fera que comença a ser domesticada”. Tot i que, va afegir,”teòricament sí, experimentalment està per veure”. @

 MIRA EL VÍDEO ÍNTEGRE A :

Som ambassadors de l’IOT Solutions World Congress Telecos.cat torna a col·laborar activament amb l’IOTSWC, el congrés més important a nivell mundial sobre l’Internet de les Coses. Com a ambassadors d’aquest esdeveniment podem obsequiar tots els membres del col·lectiu amb una acreditació gratuïta a la zona expositiva i un 50% de descompte per a les acreditacions al Congrés, a més d’oferir invitacions per a em· preses del sector.

Organitzem una jornada sobre provisió social Organitzada per Telecos.cat amb la col· laboració de la Mútua dels Enginyers, la jorna· da permet als assistents disposar d’una visió global de l’entorn financer en què es troba un estalviador/inversor; comprendre com la previ· sió social de cada individu pot minimitzar l’im· pacte dels baixos tipus d’interès; identificar les soluciones d’inversió més enllà dels productes garantits, així com els riscos que porten asso· ciats; conèixer els principals estils de gestió en renda variable, i la seva aplicació pràctica en un pla de pensions; prendre consciència dels errors més habituals en la presa de decisions de previsió social i d’inversió; i descobrir les claus per planificar fiscal i financerament una pensió de jubilació privada.

Parlem de certificació professional al Congrés de les Professions Pedro Linares presentava (en qualitat de presi· dent del col·lectiu i patró de l’AQPE) juntament amb Jordi Gosalves, president del CAATEEB, aquesta sessió, emmarcada dins el Congrés de les Professions impulsat per la Intercol·legial. La trobada serveix per traslladar als professionals la situació nacional i internacional del mercat laboral i la contribució de la certificació profes· sional sota la norma ISO 17024, com a eina de millora de la competitivitat dels professionals.

Participem al Fòrum Aerotelecom

R Els cinc ponents participants van resoldre els interrogants plantejats per la cinquantena de professionals assistents.

En el marc d’aquest punt de trobada entre empreses i estudiants del sector aeronàutic i les telecomunicacions del Campus de Castell· defels de la UPC, el director del col·lectiu, Sal· vador Ramon, pronunciava la conferència: “Ja tinc el títol d’enginyer i ara què?”, amb l’objec· tiu d’informar els estudiants dels diferents ser· veis que Telecos.cat posa a disposició dels jo· ves enginyers per recolzar el seu creiexement i desenvolupament professional.

Fem “perdre la por al fracàs” a una nova Jornada sobre Emprenedoria La Torre Banc de Sabadell acollia al desembre la Jornada “Esperit emprenedor, sense por al fracàs”, organitzada per Telecos.cat, amb la participació d’una cinquantena d’estudiants i professionals vinculats al món de l’emprenedoria. La jornada arrencava amb les paraules de benvinguda de Jaume Xarrié, membre de la Junta de Telecos.cat i coordinador del Grup de Treball d’Emprenedoria, qui donava pas a la conferència d’André Vanyi-Robin, emprenedor i autor del llibre "He fracasado, y qué?". Precisament la seva intervenció es va centrar en l’acceptació d’aquest fracàs i en la manera de gestionar-ho. “Quan fracassem tendim a pensar que l’univers està contra nosaltres, però no som pas tan importants. Jo vaig fracassar fins a dues vegades perquè no vaig perdre el temps de conèixer-me a mi mateix, de saber perquè servia realment. Quan les dificultats apareixen hi són per fer-nos créixer i prendre perspectiva amb l’ajuda dels altres. I és que la major riquesa d’una emprenedor és la combinació de la seva experiència i les seves relacions”, va dir.

Activem i accelerem l’esperit emprenedor Tot seguit arrencava el panell d’experts sota l’epígraf d’”Impulsar per activar i accelerar l’esperit emprenedor”. Alexandre González, president de la Cambra d’Emprenedors i Empresaris, era el primer a intervenir abordant els tangibles clau per emprendre amb garanties. “Envoltar-se de gent influent i amb

R Un panell d'experts van oferir als assistents els seus consells per emprendre.

experiència, austeritat, i escoltar els clients/inversors”, va resumir. A continuació arribava el torn de Javier Andrés, president del Centre Associatiu d’Emprenedors de Catalunya (CAEC), i encarregat de parlar dels fons de finançament existents per als emprenedors. “Des de CAEC creiem que és possible emprendre sense arriscar el propi capital i per això assessorem i ajudem a aquells amb esperit emprenedor a aconseguir-ho”. Toni Mascaró, president de Barcelona Loves Entrepeneurs (BLE), posava l’accent en la complexitat d’emprendre en el moment actual, amb una gran incertesa per la situació global i la gran fragmentació existent. També feia referència a l’atractiu de Barcelona per a emprenedors d’arreu del món i en la necessitat de trobar un model diferent al de Silicon Valley. El foment de la “intraemprenedoria” va ser una de les claus assenyalades per Mascaró: “Crec que hem d’aconseguir que els treballadors emprenguin dins l’empresa, que aportin idees. No és fàcil, però és possible”. Els reptes d’un enginyer emprenedor són els que va desvetllar el membre de Telecos.cat i soci d’Sparkbit Partners, Oscar Vayreda, en la darrera de les ponències del panell d’experts. Vayreda, que es va autodefinir com “un emprenedor que ajuda altres emprenedors”, considera vital evitar la zona de confort. “Emprendre ha de ser un procés interactiu de descobriment, hem de crear un negoci –no només un producte, cal diàleg entre producte i mercat, cercar-ne l’encaix i detectar nínxols, i no subestimar les alternatives ni les barreres al canvi”, va aconsellar. Després de les intervencions dels assistents i per acabar, el president de Telecos.cat, Pedro Linares, va voler agrair a tots els presents i ponents les seves aportacions amb un desig: “Que hagin servit perquè com a mínim comencem a perdre la por al fracàs, quelcom importantíssim, no només en el món de l’emprenedoria, sinó també en totes les facetes de la vida”. @

I a més a més... Impulsem la VIII Cursa Intercol·legial Sabadell Professional Un any més, Telecos.cat se sumava als 18 Col·legis professionals que s’uneixen, a tra· vés de l’esport, per organitzar una nova edició d’aquesta activitat esportiva, que té lloc, com és habitual, al Passeig Olím· pic del Port Marítim de Barcelona. Més de 200 corredors hi van participar amb un re· corregut de 10 quilòmetres en la categoria d’adults i 5 en la d’infantil. En acabar, va tenir lloc l’entrega de trofeus i el tradici· onal sorteig d’obsequis entre tots els par· ticipants.

Col·laborem amb les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla Com és tradició Telecos.cat col·labora ac· tivament amb aquestes jornades organit· zades per CECABLE, l’Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Ca· ble i l’Observatori de la Comunicació Cien· tífica de la UPF. Concretament, el vocal de la Junta, Jordi López Benasat, participava com a ponent a la taula rodona: “¿Cómo hacer llegar la banda ancha a polígonos in· dustriales y zonas rurales?”.

Recolzem l’Advanced Factories Pedro Linares assistia a la cerimònia d’inau· guració i al Ladership Summit de l’Advan· ced Factories, congrés internacional sobre Indústria 4.0 i centre neuràlgic de la inno· vació, tecnologies, productes i solucions es· pecífiques per a cada un dels segments del sector industrial. Com a supporting partner d'aquest esdeveniment, des de Telecos.cat podem oferir als membres del col·lectiu un 50% de descompte en el preu de les entra· des i sortejar-ne invitacions.

Som actius a les xarxes socials Si vols estar al dia de l'activitat de Telecos. cat, aquesta revista, els butlletins i la web www.telecos.cat no són els únics mitjans que tens al teu abast. Com a col·lectiu tam· bé ens trobaràs a Facebook, Twitter, Linke· dIN (amb pàgina d'empresa i grup propi) i Flickr. A més, pots recuperar els vídeos dels actes més importants que organitzem (la Nit, el Dia Mundial TIC, etc) al nostre canal de Youtube. Si no et vols perdre res, segueix-nos i participa!

DESTAC ATS

Ens sumem al projecte Labdoo La seu de Telecos.cat esdevé punt de recollida de portàtils en desús per fer-los arribar a escoles d'arreu del món Telecos.cat ha decidit sumar-se a la plataforma col·laborativa Labdoo, que permet fer arribar portàtils en desús amb aplicacions educatives a escoles d'arreu del món. Aquesta iniciativa sense ànim de lucre va ser impulsada per l'enginyer de Telecomunicació -i membre del nostre col·lectiu-, Jordi Ros, qua va rebre el Premi Alan Turing al Compromís Social a la darrera edició de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. Concretament la seu de Telecos.cat s’ha sumat ja als 20 hubs ja existents a Catalunya, com a punt de recollida de portàtils i tauletes en desús. Aquests dispositius, després de ser degudament sanejats i un cop instal·lades les aplicacions de caire educatiu, viatjaran a escoles d'arreu del planeta de manera distribuïda i sense generar emissions de CO2 addicionals, ja que s'aprofiten els desplaçaments ja programats dels voluntaris del projecte. Des de la seva fundació, i gràcies a la col·laboració de milers de persones, la plataforma humanitària Labdoo ha anat creixent, actualment servint portàtils a més de 950 escoles en més de 115 països, disposant de més de 190 hubs operatius repartits en els 5 continents i beneficiant a més de 270.000 estudiants d'arreu del món. El projecte també té molta presència a Catalunya actualment amb 20 hubs i vàries escoles i programes socials que se'n beneficien, com per exemple diversos projectes (hospitals i centres socials) duts a terme en col·laboració

amb la Fundació Hospital St. Joan de Déu o organitzacions com Entretots. org o la Fundació Obra Tutelar Agrària, entre d’altres.

Altres iniciatives solidàries Al llarg de 2017, Telecos.cat –a través del seu Grup de Treball de Solidaritats’ha sumat a d’altres iniciatives solidàries, com el projecte de mentoria laboral adreçat a joves en situacions de risc o vulnerabilitat social 'mentorHabilitats', que cerca mentors o mentores que acompanyin i guiïn els joves a millorar la seva ocupabilitat: millora competencial, ampliació de la xarxa social i coneixement del mercat laboral. D’altra banda, col·laborem amb ‘BCN Ciutat Refugi’, programa de l’Ajuntament de Barcelona i la Intercol·legial que vol facilitar el contacte de les persones refugiades residents a la capital catalana amb els col·legis i associacions professionals del seu àmbit d’activitat, amb l’objectiu d’ajudar-los a la seva integració laboral dins del seu món professional. @

Si tens un portàtil o tauleta que ja no fas servir, contacta amb Telecos.cat (935513322 o serveis@ telecos.cat) i t'indicarem quan i com ens els pots fer arribar.

S Labdoo és una iniciativa sense ànim de lucre impulsada per l'enginyer de Telecomunicació -i membre del nostre col·lectiu-, Jordi Ros (Premi Alan Turing al Compromís Social a la darrera edició de la Nit) .

I a més a més... Organitzem el VI Barcelona Telecom Consultants Day Per segon any consecutiu, Telecos.cat se suma· ba a l’organització -juntament amb Argelich Netwotks i la Societat Internacional de Consul· tors en Telecomunicacions- del VI Barcelona Te· lecom Consultants Day, VI Barcelona Telecom Consultants Day, un diàleg creatiu, multicultu· ral i multidisciplinari, on s’aborda la importàn· cia de les xarxes de telecomunicacions i de qui· na manera estan contribuint a la construcció del nostre futur.

Estem presents al Mobile Lunch Barcelona Una representació de la Junta participava a la segona edició del Mobile Lunch Barcelona, punt de trobada de les empreses i associacions de la comunitat mobile en el marc de Mobile World Congress. Des de Telecos.cat, a més, es faciliten 4 codis d’accés a associats amb peti· tes i mitjanes empreses.

Presentem l’Observatori del Risc sobre Ciberseguretat L’Auditori Pompeu Fabra de l’EIC acollia l’ac· te de presentació de l’Observatori del Risc: La ciberseguretat a Catalunya, dirigit per Ra· mon Palacio (vocal de la Junta de Telecos.cat) i impulsat per l’Institut d’Estudis de Seguretat (IDES), del qual formem part. La jornada comp· tava amb la presència de Josep-Maria Terrica· bras, filòsof i eurodiputat del Parlament Euro· peu, qui va reflexionar sobre qüestions d’ètica i llibertat en la societat digital actual; i de Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ci· berseguretat i Societat Digital de la Genera· litat, convidat a la benvinguda. El programa també va incloure una Taula de debat amb el títol “La ciberseguretat: entre la llibertat i la seguretat”, amb la intervenció, entre d’altres, de Genís Margarit, membre del Grup de Treball de Seguretat de Telecos.cat.

Celebrem el Nadal al MUHBA Prop d'una seixantena de persones -entre membres del col·lectiu, familiars, i amics- van voler sumar-se a la celebració de Nadal orga· nitzada per l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat). El marc triat per a l'esdeveniment en aquesta ocasió va ser el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). La celebració arrencava amb una visita guiada pel subsól de la Barcelona romana i medieval. Tot seguit, a la Sala Martí l'Humà del mateix MUH· BA, tenia lloc l'Assemblea General Extraordinà· ria del col·lectiu, que finalitzava amb una copa de cava i una degustació de neules i torrons que servia per desitjar-nos unes bones festes.

El paper central dels Enginyers de Telecomunicació en la transformació digital de la societat Celebració de Sant Gabriel 2016 L’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (un marc simbòlic ja que va ser la primera seu a Barcelona de l’Escola de Telecomunicacions) acollia l’acte de celebració de Sant Gabriel (patró de la professió) organitzat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat). La Jornada, que va comptar amb la participació d’una vuitantena de professionals vinculats al sector, servia per donar el tret de sortida a la celebració -al llarg d’aquest 2017dels 25 anys d’història del col·lectiu. La jornada arrencava amb la conferència del Dr. Santiago Riera, enginyer, professor i historiador, que –en paraules seves- ha dedicat bona part de la seva vida a investigar la vida i obra del Dr. Francesc Salvà i Campillo, considerat pare de les telecomunicacions a casa nostra. Riera va fer un interessant retrat de Salvà, metge que encuriosit per un article llegit a un diari anglès, va decidir experimentar -des de la casa on vivia al carrer Petritxol de Barcelona i fent ús dels seus criatsamb l’enviament de missatges a través de l’electricitat, el que suposava l’inici de la telegrafia amb fils. Durant la seva intervenció, Riera va insistir en què cal reivindicar la figura desconeguda de Salvà i va agrair que en aquest sentit Telecos.cat la reivindiqui cada any atorgant uns premis que porten el seu nom. Tot seguit arrencava una taula rodona dedicada a “fer memòria”, amb les intervencions dels tres presidents que Telecos.cat ha tingut fins al moment: Carles Martin Badell (president de 1992 a 2012), Joan Solé Viñas (de 2012 a 2015), i Pedro Linares Diaz (de 2015 a l’actualitat).

L’evolució de la professió A continuació començava la taula dedicada a analitzar l’evolució que ha experimentat la professió, de la mà d’enginyers i enginyeres de telecomunicació de diferents generacions: Pere Alemany (soci-director d’Aggaros que va acabar els estudis el 1977), Aida Agea (CEO d’AT-Biotech i que va treballar com a becària als inicis de Telecos.cat), Eloi Martín (estudiant de darrer curs d’Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació) i el director de l’ETSETB-UPC, Ferran Marqués. El lliurament d’insígnies als nous membres del col·lectiu tenia lloc just abans de la cloenda, on Pedro Linares va voler agrair a tots els presents les seves aportacions i va insistir en la necessitat – apuntada per Marqués durant la seva intervenció- de visualitzar el paper central dels Enginyers de Telecomunicació en la transformació digital de la societat, “un dels objectius que precisament persegueix Telecos.cat”. @ MÉS INFORMACIÓ SOBRE LES INTERVENCIONS DELS PONENTS A :



R L’Espai Francesca Bonnemaison esdevé un marc simbòlic per a la celebració del patró de la professió, ja que va ser la primera seu a Barcelona de l’Escola de Telecomunicacions.

R Ramon Palacio entrevistat al programa ‘8 al dia’ de 8TV.

R Miquel Ramirez durant la seva intervenció als informatius de Betevé.

Telecos.cat: col·lectiu de referència per als mitjans de comunicació Al llarg del darrer any Telecos.cat ha tor· nat a esdevenir un referent per als mit· jans de comunicació que volen comp· tar amb opinió qualificada respecte a aquells temes d’actualitat vinculats al món de les Telecomunicacions i les TIC. Així, la cobertura mòbil, la fi del roam· ming, els ciberatacs o la manca de vo· cacions TIC, són alguns exemples de les qüestions abordades per diferents ex· perts del nostre col·lectiu a mitjans com La Vanguardia, TV3, Betevé, la Xarxa, Nació Digital, Viaempresa o RAC1. A més, com és habitual, la pròpia acti· vitat del col·lectiu també sol ser objecte d’interès per a la premsa. La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, o el naixement de la nova Associació de Pro· fessionals TIC del país, per exemple, van comptar amb un ampli ressò mediàtic. D’altra banda, Telecos.cat manté acords i aliances amb mitjans especialit· zats i entitats del sector que contribuei· xen a ampliar-ne la difusió. @

DESTAC ATS

Reivindiquem la qualitat de les actuacions dels enginyers V Taula de la Professió La que ja és un trobada de referència per als membres del col·lectiu -la Taula de la professió- celebrava la seva cinquena edició amb l’objectiu de fer visibles les oportunitats i reptes dels Enginyers de Telecomunicació i de posar en valor la qualitat de les seves actuacions professionals i reivindicar-ne la

importància. Així, la jornada arrencava amb la conferència "Noves oportunitats per a l'exercici lliure de la professió d'Enginyer de Telecomunicació derivades de nous requeriments de l'Administració", a càrrec de Cristóbal Parra, cap provincial de l’Inspecció de Telecomunicacions de Barcelona de la Direcció General

de Telecomunicacions (Ministeri d’Indústria). Tot seguit tenia lloc la taula rodona “Les instal·lacions als edificis. Perspectives immediates, noves promocions i noves formes de gestió”, amb la participació de Roger Calleja, director d’Innovació del Gremi d’Hotels de Barcelona; Toni Molina, secretari general de l'Agency for Qualification of Professional Engineers (AQPE); i Jordi Lleó, enginyer expert en cablejats TIC de l’empresa UNEX. La darrera conferència anava a càrrec de Carles Salvadó, cap del Servei de Telecomunicacions de la Generalitat, sobre "Les ICT a Catalunya". Pedro Linares, president de Telecos.cat, n’era el responsable de la cloenda, on recollia les principals conclusions de la jornada i insistia en el concepte de qualitat: "Fer les

coses malament va en contra de la professió, per això hem de donar suport als enginyers que fan bones actuacions". Per últim, els assistents van poder intercanviar impressions i punts de vista en el marc d'un petit esmorzar. La Taula de la professió s’engloba en el conjunt d’actes organitzats periòdicament per Telecos.cat i que tenen com a objectiu potenciar l’activitat professional dels membres del col·lectiu. @ MÉS INFORMACIÓ SOBRE LES INTERVENCIONS DELS PONENTS A :



Fomentem el creixement professional dels nostres membres Entre els objectius fundacionals de Telecos.cat, el més destacat és sen· se dubte el de promoure el creixe· ment professional dels membres del col·lectiu. És per això que pe· riòdicament s’organitzen cursos, jornades tècniques, sessions infor· matives i tallers gratuïts d’accés ex· clusiu als associats. Durant el darrer any són moltes les accions que en aquest sentit s’han dut a terme. En destaquen, per exemple, els cursos sobre Pro· jectes Bàsics d’Enginyeria, Arduino i Raspberry Pi; IoT, Projectes d’ICT i Bioinformàtica per a enginyers; la màster class per a Líders d’Alt Rendiment; la sessió de captació professional amb One Telecom o el

taller d’Organització i Productivitat per a Enginyers.

Tres edicions del taller de LinkedIn Però si una activitat destaca pel seu èxit de convocatòria és sense dub· te el taller gratuït “Atreure clients d'alt potencial amb LinkedIN”, del que ja se n’han fet fins a tres edici· ons aquest 2017. A càrrec d’Alfred Causi (enginyer de Telecomunicació especialista en màrqueting –i fins a desembre de 2016, responsable de Serveis a Talecos.cat), al taller es mostren les claus per atreure clients i un pas-a-pas per impulsar les relaci· ons professionals que generen valor mitjançant aquesta xarxa social. @

R Imatge de la darrera edició del taller de LinkedIN realitzat al juliol.

Per estar informat de totes les accions de promoció professional que duem a terme consulta el web www.telecos.cat i els nostres butlletins.

Com seran les teves experiències a Nexica?

The Cloud Experience: cloud pública, privada o híbrida, al teu CPD o als nostres

NEXICA C/ Acer, 30-32, 1r 4a, 08038 Barcelona C/ Dr. Zamenhof 36 bis, 1º A, 28027 Madrid Contacta amb nosaltres: hola@nexica.com | 902 202 223

EN TREVISTA

“La fotònica aporta diferents elements essencials per a la futura Internet Quàntica” La fotònica, la ciència que investiga la llum làser en particular i tota la resta en general, s’ha convertit en una eina fonamental per a l’avenç científic i tecnològic en diferents àmbits, que van des de les telecomunicacions i Internet, fins a les ciències de la vida i la salut, passant per l’energia, el medi ambient i l’entreteniment. Des de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) es va apostar de bon començament per les tecnologies quàntiques perquè, segons el seu director, Lluís Torner, “representen un nou paradigma, són ciència de frontera, tenen un potencial transformador disruptiu i la fotònica hi aporta diferents elements essencials”. En aquest àmbit, l’ICFO centra l’atenció ara mateix en tres pilars (comunicacions, simuladors i metrologia) del futur ‘Flagship’ europeu, “un dels objectius del qual és la creació d’una futura Internet Quàntica”. En aquest sentit, no dubta que “els propers anys es demostrarà l’anomenada supremacia quàntica, en què una màquina basada en elements quàntics realitzarà una operació que cap màquina clàssica pugui fer”.

Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

omencem parlant de les telecomunicacions, l’àrea d’interès més particular per al nostre col·lectiu ‘teleco’, i centrant l’atenció en el programa de recerca de l’ICFO sobre això, anomenat ‘llum per a la informació’. Què investiguen ara mateix i amb quin objectiu? La fotònica és important perquè és necessària per abordar molts dels reptes que tenen les societats modernes, des

de la medicina i la diagnosi de malalties fins a les energies renovables i les tecnologies de les comunicacions. En aquestes darreres, la fotònica hi és nuclear. Per apreciar-ho només cal comparar com era Internet quan no hi havia xarxes de comunicacions òptiques arreu i com és ara, o com eren els telèfons sense pantalla i com són ara, i tot el que això implica a nivell de potencial de serveis als usuaris. Per exemple, cap

EN TREVISTA de les apps per a mòbils actuals, ni els serveis que hi pengen, tindria sentit si no hi hagués mòbils amb pantalles, veritat? Un dels reptes actuals i de futur és la ciberseguretat i la privacitat de les comunicacions. A l’ICFO tenim un programa estratègic en aquesta línia basat en tecnologies quàntiques. També tenim projectes potents en tecnologies basades en aplicacions del grafè i en materials 2D. Quin va ser el punt de partida d’aquest programa i com ha anat evolucionant fins al moment actual? Al nostre entorn hi ha diferents entitats que fan recerca a nivell molt competitiu en fotònica aplicada a les TIC. Destaquen la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). Així doncs, en aquest àmbit, a l’ICFO ens vam centrar en temes de recerca complementaris als que realitzen aquestes entitats. Les tecnologies quàntiques són un exemple. Quins han estat els punts d’inflexió més destacats en la seva evolució? L’aposta per les tecnologies quàntiques la vam fer de bon principi. Representen un nou paradigma, són ciència de frontera, tenen un potencial transformador disruptiu i la fotònica hi aporta diferents elements essencials. Així doncs, l’encaix era perfecte. En altres àmbits no associats a la quàntica, com ara els materials òptics per a les pantalles d’altes prestacions, van rebre una empenta molt gran a partir de l’establiment a l’ICFO d’un laboratori de recerca finançat per la empresa americana Corning Inc. En l’àmbit del grafè, el punt d’inflexió va ser l’establiment del ‘Graphene Flagship’ de la Comissió Europea (CE) i l’arribada a l’ICFO d’investigadors líders mundials en la tecnologia. Parlem d’un d’aquests: la interacció del grafè amb la llum. Quina ha estat la fita més destacada que han assolit amb la seva conjunció? Destacaria els resultats molts importants que han obtingut els nostres investigadors en l’àrea de fotodetectors i càmeres basats en materials que s’obtenen a partir de combinar grafè i altres materials. ‘The Economist’ va destacar

fa un temps la importància d’aquests resultats, que han despertat un gran interès d’empreses multinacionals. Quines altres fites destacaria, en el successius punts d’inflexió en aquest mateix àmbit? A més a més dels que abans he mencionat, destacaria l’arribada a l’ICFO d’investigadors líders globals en alguns dels àmbits d’aplicació de les tecnologies. Destacaria el Dr. Koppens, que va arribar de Harvard i que lidera el paquet de treball d’optoelectrònica del ‘Graphene Flagship’ europeu i la càtedra GSMA de grafè a l’ICFO; el Dr. Konstantatos, provinent de la Universitat de Toronto, i el Dr. Pruneri, que va deixar una alta posició a l’organigrama d’R+D d’una multinacional global del sector de les ‘telecos’ per venir a l’ICFO, on ara lidera el laboratori conjunt Corning-ICFO. Quin és l’objectiu últim més ambiciós d’aquest programa? Desvetllar, potser, les claus del somiat ordinador quàntic? Quins són els interrogants que encara planteja aquest desafiament científic i tecnològic? En l’àmbit de les tecnologies quàntiques, a l’ICFO ens centren en tres dels pilars del futur ‘Flagship’ europeu: comunicacions, simuladors i metrologia. Un dels objectius del ‘Flagship’ és la creació d’una futura Internet Quàntica, formada per xarxes de comunicacions que gaudiran d’una capa addicional de protecció de la privacitat basada en elements quàntics, camp en

“El que ens caracteritza és fer recerca de frontera” Fan recerca bàsica o aplicada? El que ens caracteritza és fer recerca de frontera, la que busca fer descobriments i innovacions globals, és a dir novetats que ho siguin a escala planetària. En alguns casos, l’objectiu d’un projecte és fer avançar el coneixement, fer descobriments científics fonamentals, en altres és fer desenvolupaments d’interès industrial o clínic directe. D’on provenen els fons de l’Institut? Una part del nostre pressupost prové del govern de Catalunya. És petita però molt important doncs ens permet pagar el personal fix i les despeses bàsiques, i a partir d’aquí anar pel món a buscar projectes, que és com es finança tota l'activitat de recerca de l’Institut. Obtenim projectes competitius estatals, com ara el programa Severo Ochoa, projectes industrials i, sobretot, projectes europeus i internacionals, que és d’on prové la part principal del pressupost. Per temes puntuals, tenim ajuts de Fundació La Caixa i la Fundació Catalunya-La Pedrera, i vull destacar sobretot que gaudim del suport estratègic de les Fundacions Privades Cellex i Mir-Puig, que són membres del nostre Patronat i que han estat absolutament determinants per fer de l’ICFO l’entitat que és avui.

EN TREVISTA formidables desafiaments per resoldre fins a arribar a construir màquines capaces de realitzar computacions d’interès pràctic, les quals necessiten milers d’elements. Cal recordar que els fenòmens físics de partida són extremadament delicats i per tant la construcció d’aquestes màquines serà un repte enorme.

“El que fa especial l’ICFO són precisament els ‘icfonians’” Quanta gent treballa a l'ICFO? Unes 400 persones, provinents de 60 països. Això inclou uns 130 investigadors joves que realitzen la seva tesi doctoral a l’Institut. El que fa especial l’ICFO són precisament els ‘icfonians’. Es tracta de gent molt seleccionada, amb gran talent, i molt motivada. Parli’m de les empreses ‘spin-offs’ que han creat. Fins a data d’avui, hem creat cinc empreses ‘spin-off’ en àmbits diversos de les aplicacions de la fotònica, des de fonts de llum làser sintonitzable fins a dispositius mèdics. Recentment, una de les ‘spin-offs’ que comercialitzava electrònica d’altes prestacions que s’havia desenvolupant en un laboratori de física quàntica, Sygnadine S.L., va ser adquirida per una multinacional. L’equip de l’empresa, liderat pel jove enginyer Marc Almendros, s’ha quedat a Barcelona i segueix innovant. En tenen més en preparació? Actualment estem incubant mitja dotzena de projectes de futures ‘spin-offs’, que desenvolupen aplicacions en ciberseguretat, tecnologies quàntiques, sistemes de visió, tecnologies del grafè i sensors de la qualitat de l’aigua, entre d’altres. Tenim un departament de KTT molt proactiu i professional que s’encarrega de la incubació i maduració d’aquests projectes.

el que tenim activitat molt rellevant. Tenim també programes líders en memòries quàntiques necessàries pels repetidors de les xarxes quàntiques, en sensors magnètics ultra-precisos, i en la conceptualització i realització de simuladors quàntics. Aquests últims són màquines que a base d’imitar el comportament de sistemes quàntics realitzen càlculs impossibles de fer de cap altra manera i que són de gran interès per al disseny de nous materials. L’any 2003, el MIT va presentar el famós informe ‘Deu tecnologies emergents que canviaran el món’, una de les quals era la criptografia quàntica, objecte d’estudi de la fotònica. Des de llavors s’ha avançat molt en l’obtenció de dispositius de processament d’estats quàntics, fet que es considera el primer pas cap a la computació quàntica. Quin és ara mateix l’estat de la qüestió? On som realment? Les primeres solucions de criptografia quàntica, anomenades ‘Quantum Key Distribution’, ja són aquí. Ja hi ha empreses que les comercialitzen. Durant la propera dècada es desenvoluparan diverses noves formes basades en conceptes quàntics diferents. També es disposa de proves de concepte de memòries. Pel que fa a processadors, actualment hi ha prototips que es basen en uns pocs elements quàntics, que fan operacions trivials. En els propers anys es demostrarà l’anomenada supremacia quàntica, en què una màquina basada en elements quàntics realitzarà una operació que cap màquina clàssica pugui fer. Això no obstant, arribats a aquest punt encara quedaran

Fem ara un repàs d’un segon programa de recerca: la llum per a la salut. Què investiguen ara mateix i amb quin objectiu? El nostre programa en aquest àmbit es desenvolupa sempre en col·laboració amb biòlegs i amb metges i té dos objectius principals. El primer és entendre els processos a nivell molecular i cel·lular que condueixen a l’aparició i progrés de malalties. El segon és desenvolupar eines de detecció de marcadors i de noves tècniques d’imatge que permetin la diagnosi de malalties en estadis incipients. En algun cas, com ara l'oncologia, treballem també amb metges per desenvolupar modalitats noves de teràpies fototèrmiques no invasives. Quins resultats han assolit? Tenim programes molt actius en col· laboració amb hospitals i centres de recerca biomèdica, com ara l’Hospital Clínic, Vall d’Hebron, Bellvitge, Sant Pau, IDIBAPS, ICO, IDIBELL, etc, on s’estan provant tècniques de monitorització de pacients que han patit ictus, isquèmia cerebral, contusions i traumatismes cranials, patologies cardíaques, alguns tipus de càncer i malalties neuro-degeneratives. Col·laborem també amb grups de Sant Joan de Déu en programes de recerca en cirurgia fetal, amb l’Institut de la Màcula i la Retina en la comprensió de la degeneració macular, i un llarg etcètera. Fem ara el repàs d’un tercer i darrer programa de recerca de l’ICFO: la llum per a l’energia. Què investiguen ara mateix i amb quin objectiu? Fem recerca en noves estratègies de generació d’energia fotovoltaica, buscant nous materials fotònics i noves estratègies per avançar. Treballem en dos fronts. Per una banda, busquem trobar nous materials i geometries

més eficients, barats i nets que els actuals. Per altra banda, desenvolupem nous materials fotovoltaics transparents i de baix cost, fàcilment integrables en edificis i infraestructures. Parlem una mica també de nanociència, l’entramat subatòmic que dóna consistència a la ciència fotònica. Què els aporta exactament? Justament, una de les característiques essencials de la fotònica és la seva extraordinària capacitat d’aportar eines per fer funcions de manera exquisidament delicada, precisa, acurada i no invasiva, cosa que és clau en el món de les nanotecnologies on els objectes a manipular són extremadament petits. Un bon exemple són els materials nanoestructurats, els sensors moleculars o els nano-robots. Així mateix, en els propers anys hi haurà grans avenços en nanomedicina (tant en diagnosi com en teràpies personalitzades), en genòmica (en aquest cas, accessibles a través de millors tècniques d’imatge anomenades de super-resolució), o en

neurologia (propiciats per tècniques d’imatge molecular). Totes aquestes aplicacions requereixen eines capaces de visualitzar i en últim terme manipular materials petits i delicats a escada nanomètrica, que a més a més són vius i per tant molt fràgils. Sovint, només els fotons poden proporcionar les eines necessàries. Pot tenir res a dir algun dia la fotònica en matèria de llum de sincrotró? Treballem amb llums i tècniques que en general són complementàries, tant en freqüència o longitud d’ona, com en brillantor, resolució espai-temporal i aplicacions. Així mateix, hi ha molts punts de contacte, com ara els anomenats free-electron làsers (FELs) i les tècniques de polsos làser ultracurts, sobre els quals l’ICFO té tecnologies úniques al món. Tenir el sincrotró ALBA a l’entorn és d’un gran valor per al país. Hi tenim alguna col· laboració establerta i esperem iniciar-ne de noves ben aviat. @ J. Duch

“Viurem avenços espectaculars en nanomedecina” Quins reptes científics de futur té al davant l’ICFO? Durant els propers anys viurem avenços espectaculars en nanomedecina i en la comprensió a nivell molecular i cel·lular de l’origen de moltes malalties, cosa que permetrà retardar, o inhibir, la seva aparició. Veurem també avenços de gran calat en nanotecnologies, en neurociència, en robòtica, en intel·ligència artificial, i en l’aplicació de les tecnologies quàntiques a les TIC. Per altra banda, hem d’aconseguir continuar progressant en tecnologia i en benestar, però ara fer-ho de manera sostenible, preservant els recursos del planeta. En tots aquests àmbits, i en molts d’altres, la fotònica és una eina necessària. Així doncs, als ‘icfonians’ i als seus col·laboradors no els faltarà feina.

CMY

TECNOL OGIA DEL TERMÒMETRE I EL RELLOTGE DE BUTXACA A LA ‘M-SALUT’

Les constants vitals, a les nostres mans Les constants vitals són les variables fisiològiques que ens permeten saber ràpidament l’estat dels mecanismes de regulació més bàsics que determinen la salut d’una persona. Es tracta de la temperatura, les freqüències cardíaca i respiratòria, i la pressió arterial. Mesurar aquestes tres darreres de forma tan senzilla i ràpida com ho fem prenent la temperatura, és un repte que estem superant i que significarà un avenç del que anomenem la ‘salut mòbil’ (‘m-Salut’). uan Pablo Ruiz Picasso va pintar el quadre ‘Ciència i caritat’, va plasmar l’estat de la tecnologia de diagnòstic mèdic a domicili a Barcelona el 1897: un metge es mira un rellotge de butxaca que aguanta amb la mà dreta mentre amb l’esquerra sosté el canell d’una malalta per prendre-li el pols. No es veu si el metge du maletí, on potser hi hauria un estetoscopi, descobert per René Laennec el 1816, i que tingué una gran difusió a partir de 1852 amb els models binaurals. De termòmetre de mercuri segurament no n’hi duia perquè, tot i que fou descobert el 1714 per Daniel Fahrenheit, calgué esperar a que Sir Thomas Allbutt en fes un model portàtil, el 1867, perquè s’emprés als hospitals, no a casa. Uns 140 anys després se’n prohibí l’ús mèdic per la toxicitat del mercuri. Ara la temperatura es mesura còmodament detectant la radiació infraroja emesa pel timpà (dins l’orella) o per una arteria superficial del polsos del cap.

La pressió arterial ha sigut sempre el signe vital més difícil de determinar. Stephen Hales mesurà la pressió sistòlica en una euga el 1733 i Jean Louis Poiseuille va presentar la seva tesi doctoral el 1828 sobre la mesura de la pressió arterial en animals mitjançant un manòmetre de mercuri. Però no fou fins la segona meitat del segle XIX que es van proposar mètodes de mesura que no necessitaven

connectar les artèries al manòmetre amb una cànula, un procediment molt arriscat. En l’època de “Ciència i caritat”, la tensió arterial no es prenia de forma rutinària perquè no fou fins el 1905 que Nikolai Korotkoff presentà el mètode basat en auscultar el sons creats pel pas de la sang per dins d’un manegot que embolcalla el braç i que s’infla a una pressió superior a la sistòlica i es va desinflant lentament. Aquest encara és avui el mètode de mesura de referència i la seva automatitza-

ció per a ús general s’ha orientat cap a la substitució de l’auscultació per la detecció de les fluctuacions de pressió dins el manegot, del qual ara hi ha models per al braç, el canell o fins i tot el dit. Resulta, doncs, que mentre una persona es pot prendre fàcilment la temperatura i la freqüència cardíaca, per exemple amb una polsera (on hi ha un acceleròmetre), prendre’s la pressió no és immediat. Caldria disposar d’un aparell senzill i econòmic que facilités a tothom mesu-

R 'Ciència i caritat’ de Pablo Picasso. Barcelona, 1897. Oli sobre tela de 197 x 249,5 cm. donat per Picasso al Museu Picasso de Barcelona el 1970. (MPB 110.046).

rar les constants vitals cardiovasculars, i que fos compatible amb els dispositius mòbils personals com ara els telèfons mòbils. Això permetria disposar d’un prediagnòstic mèdic en qualsevol lloc i a qualsevol hora, és a dir, la ‘salut mòbil’ o la ‘m-Salut’. Biosensors per a ‘m-Salut’

La mesura de variables fisiològiques de forma ràpida i còmoda ha de ser necessàriament no invasora. Hi ha tres opcions bàsiques: obtenir imatges de radiació òptica o infraroja, detectar senyals superficials o analitzar fluids biològics com ara la saliva, les llàgrimes, la suor o l’orina. Les imatges òptiques aporten informació molt limitada i exigeixen destresa manejant la càmera. Els fluids necessiten sensors específics per a la substància cercada, i per ara només la glucosa es pot detectar de manera rutinària. El nostre grup de recerca (http://isi.upc. edu) centra la seva activitat en els senyals presents a la superfície del cos: la temperatura, senyals òptics com ara l’absorció de radiació infraroja per part de la sang, segons la seva oxigenació, senyals biomecànics com ara el desplaçament del tòrax amb la respiració o les seves vibracions a cada batec del cor i, sobretot, els senyals bioelèctrics: els biopotencials i la impedància elèctrica dels teixits o parts del cos (bioimpedància). Els senyals de bioimpedància els mesuren, per exemple, les bàscules que calculen I’índex de massa corporal (IMC) injectant entre els peus un corrent altern de menys

Analog front end DAQ + PC R Mesura simultània de l’electrocardiograma (ECG) i de l’anomenat pletismograma d’impedància (IPG), amb quatre elèctrodes.

R Gràfiques d’ECG (a dalt) i d’IPG (a baix), obtingudes a partir de la seva mesura amb quatre elèctrodes.

d’1 mA i d’uns 10 a 50 kHz, i mesurant la caiguda de tensió que en resulta. Però mentre l’IMC es determina a partir del valor absolut de la impedància, nosaltres mesurem les seves fluctuacions, degudes a l’arribada de l’ona de pols arterial a les extremitats. La velocitat de propagació d’aquesta ona conté informació del cor i de la respiració perquè modula l’elasticitat de les artèries, a través del sistema nerviós autònom. Les mesures de bioimpedància i biopotencials es detecten més fàcilment entre les mans que entre els peus i són particularment interessants perquè es poden fer amb elèctrodes conductors sense cap preparació prèvia de la pell. De fet, es poden fer fins i tot portant mitjons. Una prova cardiovascular en 1 minut

Amb un disseny original basat en només quatre elèctrodes, hem aconseguit mesurar simultàniament l’electrocardiograma (ECG) i l’anomenat pletismograma d’impedància (IPG), que és el component altern de la impedància mesurada entre dos punts del cos, aquí entre mà i mà. Hem trobat que la forma d’aquest IPG és anàloga a la de l’ona de pols arterial mesurada amb altres sensors, i que l’inici de l’ona correspon a l’arribada de la sang a un punt del braç proper al tòrax. Això té un gran interès perquè és ben conegut que l’interval de temps entre la sístole (contracció) ventricular i l’arribada de l’ona de pols a un punt dels cos, l’anomenat PAT (‘Pulse Arrival Time’), depèn de l’elasticitat de les artèries. Un PAT breu indica artèries més rígides i això fa augmentar la pressió arterial. El PAT s’utilitza

en psicofisiologia per estimar les variacions de tensió arterial batec a batec, cosa que no es pot fer amb els tensiòmetres basats en un esfigmomanòmetre. La possibilitat de mesurar el PAT amb només quatre contactes (per exemple, amb dos dits de cada mà), suggereix la possibilitat, entre d’altres, de col·locar els elèctrodes en una funda de mòbil des d’on es pot enviar la informació a un centre de control mèdic, que donarà les indicacions de què cal fer si el sistema detecta senyals anòmals (arítmies, bradicàrdia, fibril·lació auricular, pressió molt alta...). Al mercat ja hi ha sistemes que obtenen l’ECG mitjançant dos elèctrodes en una funda de telèfon mòbil. La nostra proposta és afegir-hi dos elèctrodes més i així obtenir informació no només del funcionament ‘elèctric’ del cor, sinó també del seu funcionament mecànic. El sistema, que està patentat a Espanya, la Xina i el Estats Units, i està en tràmit a Europa, Japó, Corea i l’Índia, posa, literalment, les constants vitals a les nostres mans. @

Ramon Pallàs Areny Doctor Enginyer Industrial per la UPC Docent i investigador a les Escoles Tècniques Superiors d’Enginyeria Industrial y de Telecomunicació de Barcelona; a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels; i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

TECNOL OGIA

La integración OT/IT anuncia la 4ª Revolución Industrial Jopé, qué título… Ya sé que IT son tecnologías de la información, que para eso soy ‘teleco’. Pero… ¿qué es OT? ¿Operación Triunfo? ¿Y qué es esto de la 4ª Revolución Industrial? Ya estudié en el colegio lo que era la Revolución Industrial con la máquina de vapor, pero… ¿me he perdido dos revoluciones, para que ya estemos en la cuarta? Bueno, pues después de pelearme con mi propio título, voy a tratar de explicar de qué trata todo esto… Y en primer lugar voy a hacer un pequeño glosario de términos. El acrónimo IT ya ha quedado claro, puesto que estamos en Telecos.cat. Y en cuanto a OT, se trata de tecnologías operativas, las utilizadas para monitorizar eventos, procesos, dispositivos, motores y máquinas en el entorno industrial y actuar sobre las mismas. a 4ª Revolución Industrial, o Una vez tenemos los avances tecnológi- tener su propio recorrido hacia la converIndustria 4.0, surge de apli- cos recientes… ¿dónde los aplico? Para gencia IT/OT e Industria 4.0. Cada emprecar OT (tecnologías operati- nosotros hay 5 dominios clave donde se sa tiene un punto de partida, unos casos vas) a los diferentes elemen- pueden aplicar: de uso y un camino a seguir. Y este camitos fabriles y coordinarlos en un solo no no se lo vamos a señalar desde fuera • En la cadena de suministro (almacenes elemento. Teniendo en cuenta, además, con una brújula mágica. Lo que nosotros inteligentes, rutas inteligentes, previsioque puede haber OT’s embebidos en los proponemos es realizar sesiones de tranes de la demanda más precisas...). mismos elementos fabricados. bajo dentro de las empresas para enten• En la planta (mantenimiento predicder la situación de partida, inspirar a las Yendo un poco más a lo ‘no académico’, tivo, sistemas que integran diferentes personas de la compañía, lanzar todo hoy mismo un cliente me ha definido la señales, control de OEE…). tipo de ideas, y así generar una agenda Industria 4.0 como “un montón de humo • En el producto en sí mismo (coches de iniciativas. inventado por Siemens”. Y es la idea que conectados, lavadoras inteligentes…). puede dar. Sin embargo, aun dando la • En nuestra relación con los emplea- Una vez tenemos esta agenda, lo que nerazón a mi querido cliente, tengo que dos (nuevas intranets, nuevos elemen- cesitamos hacer es lanzar pilotos rápidos señalar que no todo es humo y que en tos para la seguridad del operario...). pero significativos, probar, fallar (pero esta 4ª Revolución Industrial hay muchos • En la creación de nuevos modelos de fallar rápido), encontrar vías de mejora y conceptos ‘revolucionarios'. negocio (explotación del dato, explota- extenderlas a la organización, seguir probando, seguir trabajado… Hasta transforción de algoritmos…). Desde Everis entendemos que estamos mar la operativa de la empresa. viviendo un momento único a nivel tec- Ahora la gran cuestión es… ¿qué hago nológico, y que este momento nos está en mi empresa? ¿Cómo aplico todo esto Lo mejor para mí de la 4ª Revolución Inproporcionando nuevos paradigmas que a mi empresa? Pues ahí es donde está la dustrial es precisamente lo que me decía se pueden y se deben utilizar en la in- ciencia para nosotros, como compañía esta mañana mi cliente: “Esto es humo”. dustria para mejorar la eficiencia. Para de transformación. Cada empresa debe Pues sí, es humo, pero hay que convertirlo nosotros, estos paradigmas serían: robóen una nube con una forma atractiva para tica, movilidad, sensórica (IoT), impresión que cada empresa la entienda de manera aditiva (3D), ‘Big Data’, simulación, ‘Cloud propia. Y vaya a por esta trasformación. Computing’ (la nube), nuevos interfaces Industria 4.0…. ¡Allá vamos! @ con la persona (gafas de realidad aumentada y virtual, chalecos y cascos inteligentes); nuevas vías de integración entre empresas; y como añadido imprescindible: ciberseguridad.

A lo mejor me dejo algún paradigma o a lo mejor me sobra alguno, pero estos son los principales para nosotros (y además suman 10, que es un número redondo).

Manuel Yagüe Director ejecutivo del Área de Operaciones de Everis

Sabadell Professional

Banco de Sabadell, S.A. Pl. Sant Roc, 20, 08201 Sabadell. Inscrit en el Registre Mercantil de Barcelona, tom 20093, foli 1, full B-1561. NIF A08000143. Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització. Document publicitari. Fecha de emisión: Setembre 2017

PROpulsar: Posem a disposició teva una pòlissa de crèdit amb uns avantatges exclusius. Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes. Si ets membre de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals. Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com Pot fer extensiva aquesta oferta als seus empleats i familiars de primer grau.

AHEEEHAPACBMHGMHDBGINFKHNPAHEEEHA BNFFFNBPJONLIDEOAOALNCJHNPBNFFFNB DFKNBGFIKLKEJJLJKAJOFCGJGKOBPGBFH JCLJAGFDKLHPGNBJLOLGNEHACOGKEENFH MMICNAFFHMFEJPLFBOOHMGDAGKHIGKNNH EAAEBBFMKOMPGLNIGAAGGGBAELGJHLNNH MNFFNFEHKCLEJPIIEEHGECPPAHFHADJAO APBBBPAPGAMPGPJJEGFOHEAOCHBFBDJBD HHHHHHHPHHPHHHHPHHHHPHHHHPHHPHPPH

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

TECNOL OGIA

Redes 5G, el nuevo paradigma de la conectividad Estamos asistiendo a las fases iniciales de desarrollo de un ecosistema que con la llegada del 5G vivirá una evolución sin precedentes: una conectividad de mejor calidad, más rápida y capaz de gestionar volúmenes de datos nunca vistos. Las estimaciones que aporta la UE son más que ilustrativas: “En 2020 el tráfico de datos asociados a cada persona conectada superará hasta 5 veces al actual.” l proceso de cambio tecnológico al que estamos asistiendo y sus implicaciones en los modelos de interacción social o en la economía y los modelos de negocio, encuentra un cierto paralelo en la transformación que supuso la eclosión de Internet en los años 90 y la extensión de la telefonía móvil, primero centrada en la voz y ya más tarde en el acceso a los datos, gracias a los ‘smartphones’ y la banda ancha en movilidad. Estos hitos han condicionado los hábitos sociales y comunicativos de las empresas y de la sociedad en su conjunto, hasta tal punto que en muchos países occidentales el acceso a Internet a través de dispositivos móviles supera con creces las conexiones desde ordenadores. Esta transformación ha sido posible gracias a elevadas inversiones que han permitido desplegar las infraestructuras de telecomunicaciones de 3G y 4G.

Pero esto no ha sido más que el principio. Nos encontramos en las fases iniciales de desarrollo de un ecosistema que, con la llegada del 5G, vivirá una nueva

disrupción que exigirá una conectividad En este sentido, Europa debe trabajar alide mejor calidad, más rápida y capaz de neada para no quedar a la zaga en cuangestionar volúmenes de datos nunca vis- to a desarrollo tecnológico respecto a tos (hasta 1.000 veces más que el 3G). Por Estados Unidos o Japón. Como sociedad, ello debemos ser capaces de dar respues- nuestra capacidad competitiva depende ta a esta ingente demanda de transporte directamente del acceso a la banda ancha de datos en movilidad. Las funcionalida- y del desarrollo de nuestras capacidades des que nos ofrecen los terminales inte- para aprovecharla. ligentes no tendrían valor alguno sin las Uno de los elementos que permite que actuaciones necesarias que permitan disla conectividad en banda ancha móvil poner de unas redes capaces de gestionar sea ya una realidad es la combinación de un tráfico de datos en movilidad que crece ‘small cells’ y DAS (Sistema de Antenas cada año por encima del 50%. Distribuidas). Esta tecnología resuelve la Para ello, todos los actores que intervie- demanda de conectividad cada vez más nen -administraciones públicas, opera- exigente, permitiendo a los operadores dores de acceso a la red y gestores de móviles ofrecer sus servicios en unas infraestructuras- deben trabajar coordina- condiciones óptimas en zonas de alta damente. La creciente densidad de redes, densidad de usuarios. Ubicadas estratégiresultado del salto exponencial del tráfi- camente, las ‘small cells’ y las soluciones co de datos, condiciona la definición de DAS garantizan una cobertura y capacilos criterios que van a regir en cuanto a dad de banda ancha estable, flexible y equipos e infraestructuras necesarias: su fiable, que permitirán una conectividad planificación y despliegue, la localización permanente y adaptada a las diferentes en el espacio urbano, prioridades de efi- necesidades. El vehículo autónomo y cociencia y racionalización en la ejecución... nectado; la cobertura adecuada y segura de espacios abiertos de gran afluencia de 20.000 millones de objetos público; o las comunicaciones móviles en conectados los sistemas de transporte bajo tierra, no La conectividad de banda ancha en moviserán posibles sin el despliegue de estas lidad es uno de los grandes objetivos de soluciones, a medida que la demanda de la ‘agenda digital europea’, y por tanto tráfico crezca. @ una prioridad clara para las compañías y administraciones que intervienen en el desarrollo tecnológico en Europa. Se estima que en 2020 contaremos con más de 20.000 millones de objetos conectados –más de 8.000 millones ya en 2017. También para 2020 se estima que los cinco países más poblados de la UE desplegarán entre 200.000 y 500.000 ‘small cells’.

Jordi Arandes Subdirector General de Cellnex España

PERSONES CONNECTANT PERSONES

Amb més de 19.000 nodes de comunicació a través dels quals passen els senyals de telefonia mòbil, de TV i ràdio, xarxes de seguretat i emergència, dispositius connectats i aplicacions per a “smart cities”, que donen cobertura a més de 200 milions de persones a Europa, Cellnex Telecom aposta per la gestió intel·ligent d’infraestructures, serveis i xarxes de telecomunicacions. Una companyia que garanteix la connectivitat de les persones siguin on siguin. A Cellnex Telecom impulsem la connectivitat de les telecomunicacions.

www.cellnextelecom.com

TECNOL OGIA

Nueva generación de sensores ‘inteligentes’ y autónomos capaces de dinamizar y securizar IoT Internet de las Cosas (IoT) no sólo conecta ordenadores y dispositivos móviles con todo tipo de objetos, sino también ciudades, edificios, industrias, vehículos u hogares ‘smart’, así como infraestructuras de redes eléctricas, de gas o de abastecimiento de agua, entre otros entornos cotidianos. En todos ellos, IoT está impulsando el desarrollo de servicios avanzados para procesar la información en tiempo real, lo que requiere disponer de almacenamiento de gran capacidad, de mayor potencia de computación, y de sensores ‘inteligentes’ y autónomos. as plataformas IoT más avanzadas ya integran sensores capaces de comprender, predecir, adaptarse y operar por sí solos, mediante inteligencia artificial y aprendizaje automático. De esta forma, los procesos de comunicación IoT resultan más eficientes y seguros a la hora de transformar sectores industriales y entornos cotidianos como la asistencia sanitaria, los suministros o las ‘Smart Cities’, entre otros.

El punto de partida de esta nueva generación de sensores ‘inteligentes’ y autónomos capaces de dinamizar y securizar IoT hay que buscarlo en el ensayo ‘IoT and the Evolution of Smart Sensors’, cuyo autor, Majeed Ahmad, explica cómo optimizar el procesado y la recogida de datos en infraestructuras IoT mediante MCU (‘Microcontroller Unit’), que opera como sensor y microprocesador, y por tanto es capaz de ejecutar funciones autónomas de calibración y diagnosis. Se trata de un sensor ‘inteligente’ susceptible de transferir una señal mucho más cercana (incluso al propio interior del dispositivo), para proteger su integridad y garantizar el aislamiento del sistema IoT, lo que resulta imprescindible en entornos industriales críticos. Este tipo de sensores toman decisiones con respecto a qué datos procesar de manera local y qué otros remitir a la nube a través de la infraestructura IoT. Para ello, generan interacciones sin la intervención

IoT Solutions World Congress 2017

de un operador humano, puesto que sus aplicaciones pueden analizar los datos de manera local, emprender acciones, o emitir alarmas a través de ‘cloud’ al usuario en forma de email, mensaje de texto o notificación a través de una app. Desde la ‘National Science Foundation Center for Cloud and Autonomic Computing’ de la Universidad de Arizona (EE. UU.), los científicos Jesús Pacheco y Salim Hariri apuestan por sensores IoT más eficaces mediante su integración con tecnologías ‘fog computing’ y ‘cloud’, que no sólo multiplican la potencia de procesado sino que incluso configuran un nuevo ecosistema, a partir de un creciente número de servicios disponibles y de coste accesible. Por su parte, el experto estadounidense en seguridad IoT, Roopak Venkatakrishnan, apela al uso de mecanismos redundantes en los sensores para detectar respuestas anómalas relacionadas con la seguridad. En este sentido, afirma que los sistemas basados en tests de redundancia son más robustos y eficaces, frente a ci-

¿Qué características definen la nueva generación de sensores? ¿En qué basan su funcionamiento y eficiencia? ¿Qué pueden aportar para mejorar la seguridad de los procesos? En IoT Solutions World Congress 2017, del 3 al 5 de octubre en el recinto Gran Vía de Fira de Barcelona, se identificarán algunas claves sobre ello. En su tercera edición reunirá a más de 220 empresas y 250 ponentes. El programa congresual contará con 8 ejes temáticos –fabricación, suministros, transporte conectado, salud, edificios e infraestructuras, industria abierta, ‘blockchain’ y ‘quantum computing’– y abordará los principales desafíos a los que se enfrentan las empresas, para permitirles aprovechar todo el potencial y los beneficios que suponen las soluciones IoT. Organizado por Fira de Barcelona, es el mayor evento de su especialidad y el único que combina espacio de exposición, transferencia de conocimiento, bancos de pruebas y networking al más alto nivel. Además, cuenta con el apoyo de las principales asociaciones internacionales del sector: Industrial Internet Consortium, Industrie 4.0 e Industrial Valuechain Initiative.

berataques sofisticados, en comparación con los sistemas de defensas reactivas clásicas, que funcionan cuando se conocen los métodos de ataque. Para este experto, “en el ecosistema IoT, la seguridad y el comportamiento anómalo de sensores y otros componentes debe determinarse mediante órdenes más complejas, hasta que existan los componentes de seguridad adecuados para proteger el sistema de sensores que comunica los mundos real y digital”. Venkatakrishnan argumenta que en el mundo IoT prácticamente todos los dispositivos contienen dirección IP, un API o un interfaz web con cierto grado de ‘inteligencia’, y la mayoría están basados en software programable y autónomo. “En un mundo ideal, la seguridad que se inte-

gra en el interior de dispositivos y sensores tendría que hacerlos más resistentes. No obstante, la fiabilidad y la seguridad de las aplicaciones, sensores y elementos IoT puede mejorarse sólo hasta cierto punto, antes del despliegue del sistema. Las razones son variadas y pueden proceder de restricciones relacionadas con el consumo eléctrico, la complejidad de la propia infraestructura, un diseño IoT inadecuado o una falta de planificación”.

Finalmente, el denominado ‘padre de los sensores’, Janus Bryzek, argumenta que detrás de la aceleración del ecosistema IoT se encuentra el nuevo protocolo de Internet IPv6, pero alude también a algo más: la voluntad de grandes proveedores IT como Cisco, IBM, GE y Amazon de ofrecer soporte IoT, “aplicando modificaciones a sus propias redes, con añadidos de tecnología ‘fog computing’, para rebajar su nivel de complejidad e incentivar la reducción de costes de la conectividad de red”. @

Inteligencia artificial y aprendizaje automático

Desde la consultora Gartner Research, su vicepresidente David Cearley apuesta por la inteligencia artificial y el aprendizaje automático como elementos de soporte a las plataformas IoT más avanzadas. Se trata de sensores que tendrán capacidades de comprensión, aprendizaje, predicción, adaptación y operación, todo ello de forma autónoma.

Marga Verdú Periodista especializada y colaboradora de IOTSWC

MIR ADOR

L’ENGINYERIA COM A VECTOR DE PROGRÉS I BENESTAR L’Observatori de l’Enginyeria hi focalitza l’atenció L’Obsevatori de l’Enginyeria és el resultat d’un estudi estadístic de gran abast, fet a partir de dues enquestes: una primera telefònica a 1.000 enginyers i una segona sobre una mostra de 500 empreses. Impulsat pels enginyers industrials de Catalunya, ha comptat amb la participació de 19 coŀlectius d’enginyers catalans, entre ells l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), així com de l’Agència de Qualitat Universitària. Han estat totes aquestes entitats les que han facilitat les dades necessàries per a la configuració d’una mostra estadística de 1.000 enginyers, representativa de la distribució en especialitats dels enginyers catalans.

n l’imaginari col·lectiu de la nostra societat, parlar d’enginyeria és parlar de tecnologia, d’indústria, d’infraestructures i també de progrés, tot i que a voltes aquesta visió no generi el mateix grau de consens per a tothom, pel que fa a la seva rellevància. Ens cal

reconèixer, però, que parlar d’enginyeria és parlar sobretot de benestar. Des de sempre, l’ús de la tecnologia ha acompanyat el desenvolupament de la societat, el seu progrés econòmic i el seu benestar. Un simple fet quotidià que avui en dia ens pot semblar tan trivial com obrir l’aixeta i disposar d’aigua corrent i potable, és un gran èxit de la societat i és una complexa aportació de la tecnologia i l’enginyeria. I com aquest exemple, tants i tants d’altres. La tecnologia és present en tots els ordres de la vida i cada cop ho serà més, perquè acompanya el progrés i el benestar. Es tracta d’una cursa sense fí perquè el progrés i benestar de les persones no admeten cap límit (amb l’única condició que ambdòs objectius no es manifestin de manera contradictòria). La tecnologia avança, progressa, i ho fa fins i tot a un ritme superior al de la pròpia societat. I darrere de la tecnologia hi trobem l’enginyeria, i lògicament els enginyers i les enginyeres. La tecnologia és protagonista del nostre present i motor del nostre futur, i també ho és i ho serà l’enginyeria. Tenim el privilegi de viure en una de les societats més avançades del món

actual. Som part del que anomenem el ‘primer món’, i de ben segur mantenim la vocació de mantenir-nos-hi. Però per d’aconseguir-ho haurem de garantir que la nostra enginyeria sigui capaç de seguir-ne el ritme i donar-hi resposta. Per tant, ens interessa conèixer si estem preparats. Per tal de respondre aquesta qüestió trascendental, primer ens cal identificar la situació actual i, a partir d’aquesta visió, llegir quines seran les necessitats futures i com ens hi hem d’orientar. Per tant, necessitem respondre a preguntes tan bàsiques com: Quants enginyers/enginyeres hi ha a Catalunya? Quants en necessitarem en un futur proper? De quines disciplines tecnològiques? Per desenvolupar quines funcions? Amb quin perfil acadèmic i professional? I sobretot: estem preparats, com a societat, per donar resposta adequada a aquestes preguntes? Sorprenentment, fins ara a Catalunya no disposàvem de dades homogènies i completes sobre aquestes qüestions fonamentals. Tampoc en disposem encara, en relació al conjunt de l’estat espanyol. Sí que existeixen, en canvi, en països del nostre entorn competitiu:

ÀREA DE L'ENGINYERIA

TÉ ENGINYERS (%)

NO TÉ ENGINYERS (%)

Administració pública

Alimentació

Indústries del disseny

Indústries de la salut

Mobilitat sostenible

Serveis

Sistemes industrials

Territori

Educació / Universitat / Recerca / Innovació

Altres sectors

Total

R Percentatge d’empreses amb i sense enginyers, per sectors.

90%

NO TÉ ENGINYERS

10%

TÉ ENGINYERS

tool11

AGRÍCOLA

construction

CAMINS

build

INDUSTRIAL

desktop

INFORMÀTICA

gps

TELECOMUNICACIONS

archive

ALTRES NO CONTESTA

DE 20.001 A 30.000 €

DE 30.001 A 40.000 €

DE 40.001 A 60.000 €

DE 60.001 A 80.000 €

R Percentatge d’enginyers per franges salarials, per àrees de l’enginyeria.

La Société des Ingénieurs et Scientifiques de France - IESF elabora, des de fa 27 anys, una sòlida enquesta anual sobre la situació dels enginyers en el país veí, sustentada en la informació facilitada per més de 40.000 enginyers. • A Alemanya, la Verein Deutscher Ingenieure – VDI també realitza periòdicament, cada 2 o 3 anys, un estudi de dimensió i abast semblants sobre el seu col·lectiu d’associats, més de 170.000 enginyers. • El Consiglio Nazionale Ingegneri d’Itàlia va fer el 2014 un completíssim estudi sobre la situació de l’enginyeria en aquest país, amb múltiples enquestes i anàlisi temàtiques. • També a la Gran Bretanya, l’Engineering Council elabora cada 2 o 3 anys diversos estudis en relació a la situació de l’enginyeria, segons les diferents branques i associacions que el conformen. •

Tot plegat demostra la rellevància de disposar d’aquesta informació. I no només en relació a la situació de l’enginyeria en cada país individualment, sinó també pel fet de poder afegir una reflexió comparada a la necessària i esmentada anàlisi. En tots aquests països, l’estudi sobre l’enginyeria es fonamenta en una enquesta de gran abast sobre el col·lectiu dels respectius enginyers i, en conseqüència, explora fonamentalment quina és la seva situació present. Des de les entitats i empreses que impulsem l’Observatori de l’Enginyeria creiem que és de màxima necessitat i interès conèixer

no només el detall de la situació actual, sinó sobretot la projecció futura. És per això que l’Observatori de l’Enginyeria es configura com un ambiciós estudi sobre la situació actual de l’enginyeria a Catalunya i sobre la seva projecció i necessitats en un horitzó temporal a 10 anys vista. Precisament per explorar aquest escenari de necessitats futures, ens ha semblat fonamental conèixer l’opinió i visió d’aquelles empreses i entitats en què els enginyers desenvolupen la seva activitat.

DE 100.001 A 120.000 €

MÉS DE 120.000 €

estudi d’aquest abast i contingut, fet que ens permetrà disposar de la informació corresponent a la situació de l’enginyeria a Catalunya. Una informació que podrem analitzar i valorar de forma comparada amb altres països del nostre entorn competitiu. •

Ens dóna una visió actual de l’enginyeria a Catalunya, però també s’orienta cap a les necessitats futures, en un horitzó a 10 anys vista. Visió aportada fonamentalment per les empreses i entitats on desenvolupen la seva activitat els enginyers i on l’enginyeria i la tecnologia en són protagonistes.

•

És el primer cop que una iniciativa d’aquesta dimensió l’impulsa el conjunt del món associatiu dels enginyers.

Punt de partida L’Obsevatori de l’Enginyeria és el resultat d’un estudi estadístic de gran abast, realitzat sobre una primera enquesta telefònica a 1.000 enginyers i una segona enquesta sobre una mostra de 500 empreses. L’estudi, impulsat pels Enginyers Industrials de Catalunya, compta amb la participació de 19 col·Iectius d’enginyers catalans, entre ells l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, i l’Agència de Qualitat Universitària. Han estat aquestes entitats les que han facilitat les dades necessàries per a la configuració d’una mostra estadística de 1.000 enginyers, representativa de la distribució en especialitats dels enginyers catalans. A més, la col·laboració de la Càtedra d’Estadística de l’ETSEIB-UPC ha aportat el grau de rigor estadístic que requeria un estudi d’aquest abast i trascendència. I cal significar també el caràcter inèdit i trascendent de l’Observatori de l’Enginyeria: • És el primer cop que s’impulsa un

DE 80.001 A 100.000 €

I cal tenir en compte sobretot que l’Observatori de l’Enginyeria neix amb vocació de continuïtat. Comença amb els resultats d’aquestes dues enquestes, amb la previsió de repetir-les cada 3 anys, i continua amb un programa de reflexions i estudis complementaris que es desenvoluparà en els curs 2017-2018 i successius. En aquesta dinàmica de reflexió continuada dels propers anys, l’Observatori de l’Enginyeria s’orienta a donar la veu principal a les empreses i entitats dels enginyers, i a recollir-ne la seva opinió, que és l’aportació més important de caire prospectiu que caracteritza l’estudi. Volem que siguin fonamentalment les empreses i les entitats les que reflexionin i opinin sobre l’enginyeria del present i les seves necessitats i reptes per

MIR ADOR al futur. Que d’aquest debat en resulti la identificació del grau de preparació actual de la nostra societat, de la seva capacitat de resposta als reptes que indentifiquem en relació a la competitivitat de la nostra economia i al benestar de la nostra societat. En definitiva, volem que, més enllà dels enginyers, el subjecte protagonista de l’Observatori sigui l’Enginyeria. I més concretament, l’enginyeria entesa com a vector de progrés i benestar.

L’estudi Es basa en una doble enquesta telefònica: sobre 1.000 enginyers i sobre 500 empreses. I en la informació recopilada de: • Société des Ingénieurs et Scientifiques de France IESF – França. • Verein Deutscher Ingenieure – Alemanya. • Consiglio Nazionale Ingeniere – Itàlia. • Engineering Council – UK. Hi han participat les entitats següents: 1. AQU – Agència de Qualitat Universitària, cedint dades del sistema universitari català des de l’any 2000. 2. El conjunt de col·legis i associacions d’enginyers de Catalunya, cedint les seves bases de dades de col·legiats/ associats, pertanyents a: • Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. • Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. • Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. • Col·legi d’Enginyers en Informàtica de Catalunya. • Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. • Associación de Ingenieros Aeronauticos de España Delegación Cataluña. • Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques. • Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, de Girona, de Lleida, de Manresa, de Tarragona, i de Vilanova i la Geltrú. • Col·legi d’Enginyers Tècnics en Informàtica de Catalunya. • Col·legi d’Enginyers de Mines. • Col·legi d’Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. • Col·legi de Monts i Forestals de Catalunya.

Col·legi d’Enginyers Navals i Oceànics (delegació de Catalunya).

Entre els professionals de menys de 40 anys, les dones són entre el 21% i el 23%.

3. L’empresa Informa D&B ha cedit la base de dades d’empreses. 4. La Càtedra d’Estadística de l’ETSEIBUPC, a través d’en Xavier Tort Martorell, ha dissenyat estadisticament les enquestes i ha processat les dades obtingudes. 5. Gesop, l’empresa demoscòpica que ha fet les dues enquestes telefòniques. 6. Complementàriament, les entitats: Institud Químic de Sarrià – IQS i les associacions empresarials AMEC i Secartys. 7. Com a empreses promotores: Agbar, Almirall, el Port de BCN + 3 empreses que hi operen, Enagás, FGC + Clúster Railgrup, Schneider Electric, Sener, Technip i Caixa d’Enginyers (promotor principal).

Pel que fa al nivell d’ocupació dels enginyers: • 94% en actiu. • 4% aturats. • 2% segueixen estudiant.

•

Resultats Els principals resultats de l’estudi de l’Observatori de l’Enginyeria són els següents: A Catalunya disposem de 117.000 enginyers i enginyeres, dels quals 107.500 estan en situació activa i 9.500 jubilats. Si ho comparem amb altres països del nostre entorn competitiu, tenim això (Figura 1). Si fem referència als 107.500 actius, ens resulta la següent distribució per disciplina tecnològica: Informàtica 23 % Telecos 12 % Camins 7% Agrícola 7% Altres 4% Dels quals, un 53% són enginyers tècnics o de grau, i un 47% són enginyers o màster enginyer. A més, un 17% són dones i un 83% són homes. Si ho comparem amb altres països de la UE, tenim: • França: 22% de dones. • Alemanya: 16,6% de dones. • Itàlia: 17,5% de dones.

Al mateix temps, mentre que un 10% dels enginyers catalans han emigrat, un 15% d’enginyers estrangers han vingut a Catalunya. Pel que fa al nombre d’enginyers que faltaran a Catalunya a 10 anys vista, es recullen dues aproximacions: • 36.000 enginyer més si ens comparem amb l’Alemanya actual, la dels 20,4 enginyers/10.000 hab. • 29.000 enginyers més si fem referència al que ens diuen les empreses: –– El nombre d’empreses amb algun enginyer passa del 10% al 15% (actualment, només un 10% de les empreses disposen d’enginyers). –– Les empreses amb enginyers incrementen la seva plantilla d’enginyers en un 15%. D’aquests 29.000 enginyers més, les empreses ens indiquen que en necessitaran: 44% (Indústria), 19% (Informàtica), 11% (Telecos), 6% (Agricultura), 4% (Camins) i 16% (Altres). Aquest darrer 16% evidencia un cert grau de desencontre entre l’oferta de la nostra universitat i les necessitats de les empreses, a l’hora que apunta la necessitat, de cara al futur, de configurar un perfil professional de l’enginyer diferent del conegut fins avui. En els darrers anys, de les universitats catalanes surten, de mitjana, 5.100 nous enginyers cada any, dels quals: 2.100 (Indústria), 1.450 (Informàtica), 650 (Telecos), 350 (Agricultura), 250 (Camins) i 300 (Altres). En principi, podria semblar que la ‘producció’ actual de les nostres

PAÍS I ANY

Nº ENGINYERS

POBLACIÓ

PROPORCIÓ

Catalunya 2016

117.000

7,5 Mhab

15,6 eng/1.000 hab

França 2015

960.000

66,7 Mhab

14,4 eng/1.000 hab

Alemanya 2014

1.660.000

81,4 Mhab

20,4 eng/1.000 hab

Itàlia 2014

693.000

60,8 Mhab

11,4 eng/1.000 hab

R Figura 1.

ÀREA DE L'ENGINYERIA

NO (%)

SÍ (%)

building9 apple pencil-ruler health battery-power file6 gear map-marker bookmark

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

100

ALIMENTACIÓ

INDÚSTRIES DEL DISSENY

INDÚSTRIES DE LA SALUT

MOBILITAT SOSTENIBLE

SERVEIS

SISTEMES INDUSTRIALS

TERRITORI

EDUCACIÓ / UNIVERSITAT / RECERCA / INNOVACIÓ

briefcase

ALTRES SECTORS

TOTAL

R Percentatge d’empreses que han contractat o han intentat incorporar enginyers en els darrers tres anys.

universitats és suficient per assolir la xifra esmentada, tot i el ritme de jubilacions d’enginyers que es produirà en els propers 10 anys, però en la nostra opinió, el nivell de penetració de la tecnologia en la societat requerirà un nombre clarament superior al que revelen aquestes xifres. Un fet significatiu que reforça aquesta impressió és que l’atur actual del col·lectiu d’enginyers és només d’un 4%. Hi ha una gran demanda d’enginyers i es preveu que augmenti.

Entorn laboral dels enginyers Només un 10% de les empreses consultades té algun enginyer. Fet absolutament congruent amb què el nostre teixit industrial i empresarial és clarament de Pimes. L’estudi ens revela que és a partir dels 5 milions d’euros de facturació, que les empreses aposten més decididament per incorporar enginyers a la seva organització. Els enginyers tenen un paper clar en la innovació i la internacionalització. Les empreses que disposen d’enginyers presenten xifres d’exportació significatives i, a tots els sectors d’activitat, identifiquem un volum important d’empreses amb nivells d’internacionalització superiors al 50%. Al mateix temps, en les empreses amb enginyers la innovació resulta un factor de competitivitat determinant. El seu nivell d’inversió en R+D+i és d’entre el 5% i el 15%. En aquestes empreses, a més,

l’enginyer es perfila com el professional clau en els processos d’innovació. Només en el sector de les indústries de la salut i farmàcia, comparteix protagonisme amb altres facultatius. Pel que fa a les principals activitats desenvolupades pels enginyers, ordenades de forma decreixent, són: Assessorament; Disseny i planificació de grans projectes; Gestió; Producció i operacions; Desenvolupament i disseny; Prestació de servei; Instal·lacions; Manteniment; Compres i proveïment; TIC; Logística; Comercial i màrqueting. Segons l’àrea funcional, la seva responsabilitat principal correspon al: • Projecte (27%) • Producció/Operació (26%) • R+D+i (17%) • Gestió (12%) • Assessorament/Consultoria (10%) I segons la tecnologia principal de l’empresa: Informàtica: Automàtica i electrònica; Telecomunicacions; Mecànica; Electricitat; Infraestructures; Química i materials; Agroalimentari; Construcció i instal·lacions. I finalment, en matèria de retribució, el salari mitjà d’un enginyer a Catalunya és de 40.000 euros. Cal tenir en compte que el salari mitjà d’un treballador a Espanya és d’uns 20.000 euros. A França, en canvi, el salari mitjà d’un enginyer és de 55.000 euros, però els més joves en cobren uns 35.000. Les xifres

a Alemanya arriben als 60.000 euros de mitjana i als 40.000 per als joves.

Conclusions Cal destacar com a principals conclusions de l’estudi, que: • A Catalunya hi ha 117.000 enginyers (107.500 actius). • L’atur és només del 4%. • Un 10% han emigrat i un 15% d’estrangers han vingut. • Un 47% són enginyers/màster enginyer i un 57% són enginyer tècnic/ enginyer de grau. • Les dones ja representen més del 20% i l’edat < 40 anys. • La retribució mitjana d’un enginyer són 40.000 euros. • Necessitarem, com a mínim, 29.000 enginyers més per als propers 10 anys.

Per aprofundir Com ja hem esmentat a l’inici de article, l’Observatori de l’Enginyeria arrenca amb la realització d’aquest estudi sobre la base de les dues enquestes, però neix amb vocació de continuïtat i vol aprofundir en aquells reptes i aspectes clau que l’edició d’enguany ha evidenciat: • Evolució del perfil professional dels enginyers en els propers 10 anys. • Nous perfils professionals tècnics en sectors tradicionalment NO tecnològics. • Desenvolupament de sectors i necessitat d’enginyers: p.e. ferroviari; digitalització empreses i sectors; etc. • Presència de la dona enginyera i foment de noves vocacions. • Mobilitat internacional dels enginyers. • Incorporació dels enginyers a les Pimes. Una reflexió continuada i aprofundida en què volem que la veu dels enginyers i enginyeres dels col·legis i associacions professionals, i la de les empreses on treballen, es faci sentir i trascendeixi al món universitari, a l’administració pública i a la societat en general. L’enginyeria és protagonista del present i motor del futur! @

Antoni Ma Grau Director de l’Observatori de l’Enginyeria

MIR ADOR

CAP A UNA COOPERATIVA D'INTERNET AMB CONNEXIÓ DE FIBRA I RÀDIO Nou model tècnic i social de desenvolupament territorial l punt de partida del projecte de cooperativa d’Internet amb connexió de fibra i ràdio a les comarques del sud de Catalunya data de principis del 2012, pocs mesos desprès que la fibra òptica de la Xarxa Oberta de Catalunya arribés a Tortosa (11/11/2011). Aquesta nova infraestructura va servir per connectar amb banda ampla alguns centres de la Generalitat i el recent inaugurat Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Per poder oferir aquest servei al territori el vam haver de contractar com a client majorista, és a dir, com a operador de telecomunicacions, raó per la qual vam decidir organitzar-nos i fundar l’Associació d’Usuaris Guifi.net i Linux de les Terres de l’Ebre (www.augute.org).

Procés organitzatiu Com que volíem ser una alternativa real a les grans operadores havíem de fer les coses també de manera diferent, començant per considerar la xarxa d’interconnexió dels usuaris com un bé comú i no privat, susceptible d’especulació econòmica. Per tant, havíem de buscar una figura jurídica col·laborativa/ associativa que garantís, d’una banda, la participació dels usuaris del servei, i de l’altra, la reinversió dels beneficis en la millora del patrimoni (xarxa i equips d’interconnexió). Com que les dues úniques figures jurídiques de caire organitzatiu que compleixen aquests principis són les ‘associacions d’usuaris’ i les ‘cooperatives de consum’, vam optar per una associació, atesa la seva facilitat de constitució. Així

En aquest article s’explica una iniciativa tècnica i social impulsada a les Terres de l’Ebre des de fa 5 anys, que detalla com s’aconsegueix oferir un servei d’Internet a usuaris de zones rurals on les grans operadores no hi arriben, i per tant pateixen els efectes d’una fractura digital que pot incidir de forma negativa en el seu desenvolupament. Per resoldre-ho, vam voler ser coherents i abordar-ho pensant no només en la part tècnica, sinó també en les condicions més idònies per al territori, és a dir, de manera responsable, justa i sostenible. i tot, ara mateix aconsellem el règim cooperatiu si es vol iniciar qualsevol altre projecte semblant, ja que és més adequat per afrontar un creixement sostingut d’usuaris, i a més la Generalitat en aquest moment li dóna molt suport, derivat del seu afany d’incentivar iniciatives d’economia social. Pel que fa al nivell de responsabilitat del soci, derivada del potencial fracàs

de l’associació o bé de la cooperativa, mentre que l’associat no en té cap, el cooperativista perd el capital social inicial aportat (raó per la qual aconsellem que sigui molt petit o simbòlic, en la mesura que el seu finançament s’ha de basar principalment en les quotes dels integrants). Sigui quin sigui el tipus de figura jurídica organitzativa que triem, per poder oferir el servei d’Internet s’ha d’estar S Repetidor de senyal via ràdio (enllaços i sectors).

registrat a la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) com a operador que utilitza el domini públic radioelèctric (la part de ràdio) i la fibra òptica terrestre.

Tecnologia El primer que cal tenir en compte, si es tracta d’un projecte col·laboratiu, és esbrinar si hi ha altres grups o empreses en la pròpia zona d’influència, per poder establir lligams de compartició d’infraestructures que permetin rebaixar els costos i millorar l’ús de l’espectre radioelèctric. No cal dir que des de la Fundació Guifi.net promovem aquest tipus d’iniciatives, i en el nostre cas ho fem col· laborant amb un altre operador de la nostra zona, amb un resultat beneficiós per ambdues parts.

Arquitectura ràdioenllaç El model tecnològic es basa sobretot en tecnologies WISP (‘Wireless Internet Service Provider’), que permeten oferir el bucle final o ‘darrera milla’ mitjançant enllaços ràdio no llicenciats (Wifi 5Ghz). Es tracta de solucions molt flexibles que permeten arribar a molts punts del territori a costos raonables i a través d’equips econòmics per al client (usuari final), el fabricants més emprats són Ubiquiti i Mikrotik. Des del punt de vista de l’usuari, només ha d’instal·lar una petita antena al terrat orientada al repetidor de la zona, i connectar-hi un cable fins a l’interior de l’habitatge, on hi hagi el router de l’usuari. En comunitats de veïns es fan instal·lacions comunitàries, amb una sola antena. Per oferir una cobertura de qualitat, cal una xarxa molt mallada i pròxima als usuaris. Només així es poden esquivar els mals de models anteriors (tipus Iberbanda), amb connexions via ràdio molt llunyanes i amb pocs repetidors, fet que provocava baixes velocitats (per saturació dels repetidors) i inestabilitat dels enllaços, per les grans distàncies. El que intenta el nostre model és repartir molt les connexions i apropar-les als usuaris, perquè d’aquesta manera s’aconsegueixen bones velocitats (sobre 15-20 Mbps simètrics), i tan estables que es poden oferir serveis de veu IP.

R Electrònica de repetidor connectat amb fibra òptica.

Arquitectura de fibra òptica La fibra òptica juga un paper fonamental, ja que ofereix el cabal necessari per alimentar els repetidors principals que donaran cobertura als usuaris i a altres repetidors secundaris. Hi ha diferents proveïdors de transport de fibra òptica que permeten connectar la nostra zona amb els ‘data centers’ neutres de Barcelona, des d’on podrem contractar el cabal d’Internet als diferents ‘carriers’ d’Internet. Un cop tinguem la troncal principal connectada a Internet, podrem plantejar-nos de cablejar nosaltres mateixos o bé llogar fibres fosques per tal d’interconnectar els repetidors i poder oferir també connexió directa de fibra als usuaris. La tecnologia emprada per poder oferir connexió de fibra òptica a l’usuari FTTH (‘Fiber To The Home’) s’anomena GPON (‘Gigabit-capable Passive Optical Network’). Es basa en l’ús d’una capçalera OLT (‘Optical Line Termination’), d’encriptació per a cada usuari connectat des de casa seva mitjançant una ONT (‘Optical Network Termination’), que fa una funció descodificadora. El punt fort d’aquesta tecnologia és que entre la capçalera i l’usuari només hi ha elements passius (fibra òptica amb ‘splitters’ o ‘divisors’). Cada port de la capçalera suporta unes velocitats de baixada/pujada de 2,5 Gbit/s - 1,25 Gbit/s, i pot connectar fins a 64 usuaris. Tot plegat, a més, fent tantes divisions com es vulguin, sempre que es garanteixi un mínim de potència òptica a l’extrem. Per a petits operadors hi ha capçaleres de 4 i 8 ports, dels fabricants Telnet i Televés.

disposats a cedir espais d’anclatge dels petits repetidors que donaran cobertura a cada zona del territori. La nostra experiència en aquest sentit és positiva: tenim una bona xarxa de proximitat als usuaris gràcies a ells. Un altre aspecte col·laboratiu que hem tingut en compte és activar la participació de professionals de diferents sectors afins (antenistes, electricistes, petites botigues d’informàtica), per la via de facilitar-los la instal·lació dels equips del client a casa seva. Aquesta relació ‘win/win’ ens permet créixer en nombre de socis sense haver d’incrementar els costos fixes.

Conclusions Malgrat que les grans operadores van ampliant la seva cobertura, el nostre projecte ha anat evolucionant a l’alça al llarg dels 5 anys perquè som una alternativa clara per als usuaris amb unes necessitats de connexió convencionals. El fet de ser un projecte cooperatiu, no establir terminis de permanència i oferir un suport tècnic de proximitat, ens fa continuar guanyant usuaris que valoren aquests aspectes d’un operador de telecomunicacions. Per tant, animem de d’aquí a altres territoris amb mancances de cobertura d’Internet, a organitzar-se en règim de cooperativa per oferir aquest servei de manera responsable, justa i sostenible, d’acord amb els principis de l’economia social. @

Col·laboracions amb el territori Aquest model necessita tot tipus de col·laboradors (des d’institucions fins a comunitats de veïns, o particulars),

Òscar Alavedra President AUGUTE Associat núm. 886

MIR ADOR

PRIMER MÀSTER EN INNOVACIÓ DISRUPTIVA L'Imagine Creativity Center impulsa ‘Imagine IoT’ any 2015, l'IoT Solutions World Congress s’estava consolidant a Barcelona. En aquell moment, l’Enric Bayó, de la Direcció General d’Indústria (DGI), ens va demanar prioritat per a la indústria. Va ser en aquest context que vam concebre un màster de 4 mesos i necessitàvem l’enfoc per donar precisió i homogeneïtat als resultats. I va ser així com l’enorme potencial d’IoT ens va decantar al seu favor: aquest seria el focus i el màster s’anomenaria ‘Imagine IoT’. Durant la tardor es va crear el consorci al voltant de l’Imagine Creativity Center, amb EADA i l’escola de disseny Elisava i, a finals d’any, vam aconseguir la participació de la UPC (amb l’Escola de Telecos i la facultat d’Informàtica). Acte seguit, amb els fonaments i els objectius del màster acordats, vam començar a buscar sponsors empresarials.

Desenvolupament Seguint la metodologia ‘lombard’, desenvolupada per l'Imagine Creativity Center i basada en tècniques de ‘design thinking’, vam preparar tant el programa com els participants. Aquests darrers, els anomenats ‘dreamers’, gaudeixen d’un estatus especial d’acord amb la mateixa metodologia, que potencia la seva diversitat i complementarietat.

L’estiu de 2015, la meva bona amiga Montse Guardia em va demanar si volia participar en l’organització de la primera edició d’un màster en innovació disruptiva. “Dona -li vaig dir-, hem innovat però mai disruptivament i tampoc seguint metodologies americanes”. La Montse em va contestar amb més detall: “Es tracta del següent: és com si un típic ‘hackató’ de programació es perllongués en el temps, tot incloent elements de disseny Hw. També volem treballar amb més profunditat amb les empreses i fer-ho dins d’un consorci amb totes les organitzacions necessàries”. La Montse tenia molt bon bagatge i experiència en innovació disruptiva i ‘design thinking’, tots assolits dins de l’empresa Imagine Creativity Center, que porta amb bona mà el Xavier Verdaguer. Li vaig dir que sí.

Després d’uns mesos de prospecció i contactes, vam trobar 3 empreses sponsors disposades a finançar el màster i amb idees per desenvolupar-lo. Dues molt grans: Consentino i Abertis, i una petita, la catalana Dormity. El programa inclouria una quarta empresa amb finalitats socials, que estaria subvencionada. Concretament, la ‘start-up’ Adan Medical Innovation (Addanmi), del sector de la biotecnologia, que acaba de desenvolupar un producte punter per a la prevenció de l’anafilaxis (atacs aguts d’al·lèrgia) i ha obtingut recursos financers en vàries rondes de finançament. Ja teníem els 4 projectes.

Programa L’equip de ‘dreamers’ estaria composat per participants proposats per cada membre del consorci: dos per la UPC (un ‘teleco’ i un informàtic), i un per cada empresa. Aquí ja podem identificar un puntal del programa que és la ‘gestió del talent’. Les empreses van aprofitar per fer publicitat interna del màster (implicant departaments i persones), i mentre algunes van fer concursos d’idees entre el seu personal per escollir el seu ‘dreamer’, altres van optar per utilitzar el màster com una promoció, o fins i tot crear equips de vàries persones interessades en cobrir les diferents fases del màster. Pel que fa als membres del consorci, van publicar convocatòries entre els estudiants de postgrau o entre els seus exalumnes per trobar els propis ‘dreamers’. La UPC, per la seva banda, donava crèdits acadèmics als estudiants participants en el màster. Resumint, la metodologia ‘lombard’ que aplica el màster és molt pràctica (‘hands on’) i es basa en els següents fonaments: busca quelcom que vulguis transformar; imagina formes d’aportar valor; prova les idees que tinguis en el

món real; i explica la teva idea a la resta. S’estableixen 4 fases diferenciades i seqüencials en el temps: 1. Definició. Fase d’identificació dels usuaris. S’aprofundeix en les seves necessitats i desitjos i es defineix de forma clara i imaginativa el ‘focus creatiu’. 2. Generació de valor. Es busquen respostes (amb valor afegit per als sponsors dels projectes) a les necessitats plantejades pel usuaris. Es tracta de fer brollar un gran nombre d’idees amb tècniques de creativitat i inspiració. 3. Prototipatge. Els prototipus permeten convertir les idees, filtrades segons el valor afegit, en solucions reals i provar-les. En aquesta fase es construeixen prototipus fonamentats en una o vàries solucions triades i es proven amb usuaris i entorns reals. Al final, es prenen les decisions orientades a definir una solució final. 4. Comunicació. Saber comunicar les nostres idees és tan important com tenir-les. Tots sabem que els estàndards, sistemes o solucions que triomfem no solen ser els millors sinó els que s’han sabut vendre millor. En aquesta fase es dissenya i porta a terme un pla de comunicació com Déu mana. El programa busca la ‘incomoditat’ dels ‘dreamers’, amb continus canvis de context, treballant en les diferents instal· lacions i laboratoris dels membres del consorci, fent ‘màster classes’ adequades a cada fase, amb professors molt rellevants, presentacions didàctiques de projectes exitosos, visites a instal· lacions dels sponsors... Aquí trobem el segon puntal de programa, ‘la formació’. Tots els ‘dreamers’ tenen possibilitats reals de posar en pràctica els seus coneixements. Els més tècnics (UPC) reben un bon bagatge en màrqueting,

usabilitat, comunicació i plans de negoci. Els més artistes (dedicats al disseny) o els més ‘de negoci’ es complementen de la mateixa manera. El màster va començar a finals d’octubre de 2016, amb una presentació en el marc de l'IoT Solutions World Congress, i es va acabar amb el lliurament de resultats, la setmana abans del Mobile World Congress. Al principi de la fase de Definició, es van barrejar tots els ‘dreamers’ durant un cap de setmana i es van fer sessions de ‘coaching’ i ‘teaming’. Tots els projectes tindrien un enginyer de disseny d’Elisava, un professional de màrqueting i negocis d’EADA, un ‘teleco’ i un informàtic com a mínim. Durant la fase de Generació de valor es va utilitzar una profusió de tècniques i mètodes per afavorir i potenciar la creativitat. El ventall de possibilitats i solucions es va obrir en tota l’extensió, per preparar la fase següent de focus. Durant la fase de Prototipatge, les visions de plans de negoci no van parar de fluir, com tampoc els desenvolupament d’apps, les impressions 3D i les integracions en protoboards d’Arduinos, Raspberrys, leds, activadors, pantalles... Durant la fase de Comunicació, es van fer presentacions de gran qualitat i vídeos professionals. Es va preparar la presentació de producte final, tenint cura dels més mínims detalls, guions, imatges i teatralitat. Les presentacions es van repetir desenes de vegades amb diferents públics fins a la versió final. En les fases finals ens apareixen els resultats (productes d’innovació) per a les empreses sponsors.

que ‘lombard’ va molt més lluny: només cal que hi hagi ‘usuaris’. En una cadena de valor (B2B), per exemple, molts dels dissenys intermedis ja estan orientats a l’usuari final. El maquinari industrial o professional (cuines, tintoreries, planxistes...) té també ‘usuaris’. D’altra banda, les metodologies del tipus ‘learning by doing’ són molt més fàcils d’implementar ara mateix. El prototipatge del ‘Hw’ és des de fa pocs anys molt assequible (microordinadors, elements físics...). Tenim les sèries Raspberry i Arduino (‘Hw open source’) i després un maquinari de construcció molt potent (serveis de làser, impressores 3D, fast PCB –‘Printed Circuit Boards’–, nous materials...). L’equipament avui és molt assequible i, sinó, internalitzem el servei per la xarxa amb la logística d’enviaments d’un dia per l’altre. El factor temps ha deixat de ser crític. Segons les escales (unitats, centenars, milers o milions) sempre tenim opcions i preus. He vist com equips multidisciplinaris sense jerarquia, on es combinen edats, experiències i formacions/coneixements, rendeixen molt més que la simple suma aritmètica. És un esquema típic de ‘start-ups’ molt difícil d’aplicar en empreses ben assentades. Finalment, he vist la gran importància de la comunicació (sobretot associada a un prototipus real que es pugui mostrar). Ens fa guanyar molt temps acostant la demanda real a l’oferta en totes les fases del projecte. Presentant a la perfecció estem arribant i estem venent abans de tenir el producte al 100%. @

Visió d’un ‘newcomer’ La metodologia ‘lombard’ està basada en ‘design thinking’. La usabilitat és el cor, i l’usuari, el centre de tot. Inicialment, pensava només en productes de consum (B2C) però amb el màster vaig veure

Joan Solé Tutor a l'Imagine Creativity Center Associat núm. 447

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS

Carles Sabater, nou responsable de Serveis a l’Enginyer Des del passat mes de juny, l’àrea de serveis a l’enginyer de Telecos. cat compta amb un nou responsable, Carles Sabater, amb una dilatada tra· jectòria professional.

Enginyer de Telecomunicació per la UPC, va finalitzar els estudis el 1989. Després de dos anys treballant a França en el sector aeroespacial, tor· na a Barcelona per participar en dos projectes emblemàtics: la celebració dels Jocs Olímpics i la construcció de Port Aventura. Passat aquest perío· de, treballa durant quasi 12 anys a la multinacional Hewlett Packard. L’any 2007 s’incorpora al Consorci Localret, aprofundint durant tres anys en el coneixement d’un nou en· torn com és el de les administracions públiques. Finalment, i després de sis anys com a consultor freelance, enceta aquest nou repte professio· nal a Telecos.cat. @

Avantatges exclusius amb la Mútua dels Enginyers Gràcies a un acord de col·laboració, la Mútua dels Enginyers proporciona als membres del nostre col·lectiu un seguit d’avantatges pel que fa a les assegurances de cotxes, llar, Respon· sabilitat Civil Professional (per a em· preses i enginyers), vida, accidents, baixa laboral, despeses quirúrgi· ques, dependència, hospitalització i rendes d'invalidesa. Indica les teves necessitats al formulari que trobaràs a l’Apartat Avantatges i Descomptes del nostre web i la Mútua et proporci· onarà informació concreta (envia'l a telecos@mutua-enginyers.com). Si després vols ser atès personal· ment, cada dimecres i a les nostres oficines, tindrem un professional de la Mútua que atendrà les consultes

que et puguin sorgir (prèvia sol· licitud a serveis@telecos.cat). Aquest acord reforça el nostre compromís d’aportar als associats les eines necessàries que facilitin el desenvolupament professional i social del col·lectiu. @

Renovem l’acord amb La Vanguardia Fruit de l’acord de col·laboració que tenim amb La Vanguardia, des de Telecos.cat et podem ofe· rir una subscripció durant 60 dies i de manera totalment gratuïta a l'edició digital del diari. Gràcies a aquesta oferta podràs: •• Descarregar cada dia l’edició impresa en cata· là i en castellà. Des de tots els teus dispositius a partir de les 00:30h. •• Accedir a tots els suplements: Magazine, QuèFem?, Viure, Cultures… •• Gaudir dels articles d’opinió de les principals firmes de La Vanguardia. •• Beneficiar-te de més de 1.000 descomptes amb la teva targeta del Club Vanguardia. @ Sol·licita la teva subscripció seguint les instruccions que trobaràs a l'apartat Avantatges i Descomptes del nostre web (oferta disponible fins a 31 de desembre de 2017).

Invitacions i descomptes a Fires i Congressos Telecos.cat vetlla per la projecció i el des· envolupament professional del col·lectiu garantint la seva presència als congressos i fires vinculats al sector TIC que tenen lloc a la ciutat i són de rellevància internacio· nal. El Mobile World Congress, l’IoT Solu· tions World Congress o l’Smart City Expo, en són els exemples més rellevants, però n’hi ha molts més. Si no et vols perdre cap oferta, consulta regularment el web www.telecos.cat i els nostres butlletins.

Col·laborem amb les publicacions "Eurofach Electrónica" i "Comunicaciones Hoy"

La millor formació al millor preu A banda dels cursos impul· sats per la pròpia entitat, Telecos.cat manté acords amb diferents institucions per poder oferir als seus socis la millor formació al millor preu. Així per exemple, gràcies al conveni amb PUE, els membres del col·lectiu gaudeixen d’un 10% de descompte en el seu ca· tàleg de formació oficial certifi· cada, així com accés exclusiu a cursos online gratuïts com els realitzats sobre IoT. Tanmateix, l’acord amb la Fundació Politècnica permet als membres de Telecos.cat matricular-se amb un 10% de descompte en tots els màsters i postgraus de l’àrea tecnològica que imparteix la UPC.

Telecos.cat ha arribat a un acord de col· laboració amb Interempresas.net (plata· forma multimèdia de comunicació indus· trial líder en el mercat hispà), mitjançant el qual els membres del col·lectiu reben amb periodicitat bimensual- l'edició di· gital de les publicacions "Eurofach Elec· trónica" (revista d'actualitat i tecnologia de la indústria electrònica) i "Comunicaci· ones Hoy" (especialitzada en el sector de les Telecomunicacions, la Informàtica i les Tecnologies de la Informació i la Comu· nicació). L'enviament es realitza a través del Butlletí d'Actualitat Professional, que quinzenalment reben tots els associats. D'altra banda, l'acord contempla la possibilitat que els membres del col·lectiu (i la pròpia associació com a tal) puguin aportar articles especialitzats en diferents temàtiques relacionades amb l'àmbit de treball de totes dues capçaleres, promo· vent així la visibilitat i influència de l'enti· tat i els seus socis (la comunitat d'Interm· presas supera els 250.000 professionals, amb presència en més de 40 sectors). @

Si teniu alguna proposta d’article, envieu un correu electrònic a serveis@telecos.cat

Nou servei de lloguer d’equipament de mesura Gràcies a un acord de col·laboració amb l'empresa AD Instruments, podem oferir als membres del col·lectiu preus especi· als en el lloguer d'equipament de mesu· ra (fins a un 20% de descompte). En el ca· tàleg d'equips disponibles, hi trobareu: •• Certificadors de xarxa CAT-6 •• Mesuradors de camp electromagnètic •• Mesuradors per a fibra òptica •• Oscil·loscopis portàtils •• Analitzadors de xarxa elèctrica

Per demanar qualsevol equip, registra't al web d'AD Instruments (www. adinstruments.es) com a usuari indicant al camp títol "Telecos.cat + el teu núm. d'associat" o bé truca al tel. 91.661.3037 identificant-te com a soci del col·lectiu amb el teu número. @

V I NCL ES

‘Lleida, territori intel·ligent’ Telecos.cat col·labora amb la Diputació de Lleida publicant una guia per ajudar els municipis de la demarcació en la seva evolució cap a les smart cities

n el marc de l’estratègia de descentralització i aproximació al territori encetada el 2014 amb el nomenament de vuit delegats arreu de Catalunya, Telecos.cat ha elaborat, per encàrrec de la Diputació de Lleida, la guia 'Lleida, territori intel·ligent', obra dels enginyers membres del col·lectiu Aida Agea i Ramon Palacio, que el 2015 ja van signar el document 'Construint la smart city', encarregat llavors per la Diputació de Barcelona. Aquesta publicació arrenca dels con· tactes institucionals encetats el juny de 2016, quan el president de Telecos. cat, Pedro Linares, i els delegats del col·lectiu a Lleida i Pirineus, Daniel Tarragó i Josep A. Troguet, es reunien amb el president de la Diputació, Joan Reñé, amb l’objectiu d’abordar la col· laboració entre la institució i l’associa· ció en matèria de telecomunicacions, i treballar conjuntament en la millora de les infraestructures al territori. Aquesta declaració d’intencions es concretava quatre mesos després (l’oc· tubre de 2016), amb la publicació de la guia, que es presentava públicament el gener de 2017 en el decurs de la Jornada “Tecnologia, telecomunicaci· ons i territori. Al servei de la societat i les persones”, organitzada conjunta· ment per la Diputació i Telecos.cat, i

R Els contactes institucionals amb la Diputació de Lleida arrencaven amb la reunió amb el seu president, Joan Reñé.

adreçada especialment a tècnics mu· nicipals i professionals del sector de la demarcació de Lleida.

Pautes per iniciar-se en un nou model de gestió urbana Tenint en compte que el paradigma smart ens acompanyarà en la trans· formació de les ciutats i els municipis (permetent aprofitar les oportunitats i millorar la qualitat de vida dels ciu· tadans), la guia 'Lleida, territori intel· ligent' parteix de la base que entendre el concepte, l’abast i els agents que hi

S El document es presentava en el decurs de la Jornada “Tecnologia, telecomunicacions i territori. Al servei de la societat i les persones”, organitzada conjuntament per la Diputació i Telecos.cat

R Imatge de portada de la guia.

participen és el camí per iniciar-se en aquest nou model de gestió urbana. Per aquest motiu, el document expo· sa de manera concisa què entenem per smart city o smart àrea, en el ben entès que la intel·ligència no rau en el territo· ri sinó en les persones, per tal de donar pautes d’actuació als alcaldes, regidors i responsables de ciutats en el procés d’evolució cap a territoris que perme· tin millorar la vida del ciutadà. @

V I NCL ES

Neix l’Associació de Professionals TIC de Catalunya l secretari de Telecomuni· cacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Ge· neralitat, Jordi Puigneró, presidia al maig la signatura de l’Acta fundacional de l’Associació de Professi· onals TIC de Catalunya, amb la qual queda oficialment constituït aquest organisme que integra l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomuni· cació (Telecos.cat), juntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Infor· màtica de Catalunya (COEINF) i l’asso· ciació GrausTIC. La signatura tenia lloc durant la clo· enda de la jornada organitzada per les tres entitats signants amb motiu del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació sota el títol de “Big Data for Big Impact” (més informació a la pàg. 8). Jordi Puigneró celebrava el naixe· ment de la nova Associació "perquè culmina un procés iniciat el juliol del 2016, quan les entitats signants van de· cidir fer un pas més i ajuntar-se i coor· dinar-se, partint del convenciment que la revolució digital en què ens trobem immersos és cosa de tots".

Acció conjunta i coordinada L’Associació de Professionals TIC de Catalunya neix amb l’objectiu de lide· rar de manera conjunta un projecte de país per al desenvolupament de les enginyeries i professions relacionades amb les TIC i oferir a la ciutadania les millors oportunitats per al seu desen· volupament acadèmic i professional. Així mateix, la nova associació vol esdevenir una marca única que mostri al món la potencialitat de Catalunya com a centre de recerca, innovació i producció en l’àmbit TIC i en el desen· volupament industrial de nova gene· ració i servir de base per a una acció conjunta i coordinada de tots els pro· fessionals que fan de les TIC un motor econòmic, social i de prosperitat. Per fer-ho possible, l’Associació de Professionals TIC, liderada per les tres entitats impulsores que mantindran la seva identitat pròpia, disposarà d’una interlocució conjunta davant les admi· nistracions públiques i obrirà les portes a tots aquells organismes que treballen per a l’impuls de les TIC a Catalunya. @ S Els signants de l’acord: Eduard Martin (COEINF), Pedro Linares (Telecos.cat), i Dani Pujol (GrausTIC), amb el secretari Jordi Puigneró.

I a més a més... Ens sumem al Pacte Nacional per a la Societat Digital Telecos.cat participa d’aquest acord amb el qual Govern, diputacions i món local es comprometen a col·laborar i sumar si· nergies per construir una resposta de país als reptes de la revolució digital. Després de la seva signatura l’octubre de 2016, el passat mes de juny tenia lloc una jornada de participació en què es van presentar les conclusions de les línies estratègiques i de les iniciatives dels cinc eixos del pacte: In· fraestructures de Comunicacions Electròni· ques, Ciberseguretat, Territori intel·ligent, Administració Digital i Internet industrial.

Integrem la Comissió Intercol·legial “Indústria 4.0” L’octubre de 2016, en el marc de l’IOTSWC, es presentava oficialment aquesta Comis· sió, integrada pel nostre col·lectiu, el Col· legi d’Enginyers Industrials i el Col·legi d’Enginyeria Informàtica. Durant la tro· bada es presentava i debatia el document de treball “marc de referència” sobre la Indústria 4.0 i tenia lloc una taula rodona sobre les habilitats per liderar amb èxit les oportunitats d’aquest sector. La feina de la Comissió culminava el passat mes de juny, amb la organització del II Fòrum Indústria 4.0 (més informació a la pàg. 11).

Participem a l’Observatori de l’Enginyeria El Museu de les Aigües de Cornellà de Llobregat acollia al juliol la presentació de l’Observatori de l’Enginyeria, iniciativa que ha comptat amb la participació acti· va de Telecos.cat, col·legis professionals, l’Agència de Qualitat Universitària, la Cà· tedra d’Estadística i empreses representa· tives dels sectors industrials i tecnològics (més informació a la pàg. 32). L’objectiu d’aquesta iniciativa és identificar quins són els reptes i les necessitats en els prò· xims deu anys. Per tant, l’Observatori de l’Enginyeria neix amb vocació de continuï· tat i amb la previsió de repetir les enques· tes cada tres anys. Alhora l’estudi continua amb un programa de reflexions i estudis complementaris que es desenvoluparan en el curs 2017-18 i els successius.

per fer

pels seus

Per participar en esdeveniments:

Per gaudir de recursos exclusius:

XARXA

SERVEIS

per tenir

INFLUÈNCIA SOCIAL

Per contribuir i donar opinió:

Per connectar amb professionals experts:

Sóc

Telecos.cat per...

per enriquir

CONEIXEMENTS Per estar informat:

per la

BORSA DE TREBALL

Per fer la meva pròpia trajectòria professional:

per

PERTINENÇA

Per actualitzar els coneixements i habilitats:

Per diferenciar-me de la resta:

Associa’t!

www.telecos.cat

C A LI DOSCOPI

Innovación. 100 consejos para inspirarla y gestionarla Autors: Enric Barba | Editorial: Libros de Cabecera La innovació és una necessitat per a les empreses perquè els clients sovint bus· quen novetats o bé productes que s’adap· tin millor als seus nous requeriments.

Enric Barba coneix bé aquest àmbit. Des dels inicis de la seva carrera profes· sional ha treballat en empreses en què la innovació és fonamental (tant si parlem de productes de consum com de serveis). I són aquestes mateixes organitzacions les que van dotar-lo de formació de primer nivell, tant al Japó com als Estats Units. Fruit d’aquesta experiència i de l’ànim de compartir els coneixements apresos, Enric Barba ha plantejat un llibre orien· tat a dos tipus de públics: el més estra· tègic, format per empresaris i directors generals; i el més operatiu, que abasta di· rectors d’operacions, equips d’innovació, directors de projecte o comitès de nous productes. Com que la visió de la innovació de l’autor és molt àmplia i inclusiva, és per ai· xò que ha escrit el llibre en forma de peti· tes píndoles, molt pràctiques i il·lustrades amb molts exemples, organitzades en

diferents àmbits com l’estratègia, l’orga· nització, la cultura empresarial, la gestió de projectes i la gestió de persones. Alguns dels temes tractats en el llibre són: innovació oberta, ‘Six Sigma’, liderat· ge, les dones en la innovació, la cultura de Silicon Valley, inversió i retenció de ta· lent, simplificació del portafoli de produc· tes, equips multifuncionals i ‘project lea· der’, evitació de riscos, cohesió de l’equip o cooperació amb els proveïdors. Al llarg de les pàgines d’aquest llibre el lector trobarà elements de reflexió i possibles solucions a alguns dels seus neguits. És un llibre que no s’acaba en una primera lectura, sinó que els seus ensenyaments pràctics fan que es tornin a llegir les seves píndoles per refrescar algun tema. Per acabar, el llibre aporta un valuós resum sobre la filosofia d’innovació de l’Steve Jobs. @

Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2017 Autor: Centre Tecnològic de Catalunya | Editorial: CTecno L’informe 2017 del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), que un any més ha comptat amb la col·laboració de Telecos. cat, aporta arguments de pes que apun· ten a una fase expansiva del sector TIC català, que ha experimentat una recupe· ració econòmica i un notable creixement del volum de negoci. La bona salut del sector s’evidencia amb el nombre creixent d’empreses i amb l’augment interanual de l’ocupació del 26%, que el posiciona com a motor de l’economia catalana. Un dels aspectes més destacats d’aques· ta edició del Baròmetre del sector tecno· lògic a Catalunya és el posicionament es· tratègic de les TIC dins del negoci de les empreses que demanden tecnologia, on la cadena de valor de les solucions tecnològi· ques està cada cop més vinculada al negoci de l’empresa i menys al prestador del pro· ducte/servei tecnològic (oferta). Sobre altres matèries analitzades, com ara el volum d’ocupació, el talent i el pa· per de la dona en aquest mateix àmbit, es posa de manifest que el sector tecnolò· gic registra actualment 103.300 persones

que treballen a Catalunya (el seu màxim històric), i que la necessitat de professio· nals no para de créixer. A més, actualment la disponibilitat del talent es veu agreuja· da perquè oferta i demanda competeixen i es disputen la seva captació i retenció. I resulta també que la incorporació de ta· lent TIC per part de la demanda, la fuga del talent i l’escassetat de vocacions han provocat l’augment de salaris. D’altra banda, l’actual novena edició d’aquest informe anual corresponent a 2017 també inclou un ‘focus group’ espe· cífic sobre nous models de negoci habili· tats per la tecnologia, per visibilitzar els efectes que se’n deriven per a l’economia catalana. Finalment, l’estudi analitza la col·laboració entre empreses, i arriba a la conclusió que la més habitual és la propi· ciada entre empreses de l’oferta. CTecno no només impulsa el Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya des del 2009, sinó que també treballa en la crea· ció de l’Observatori de la Transformació Digital a Catalunya, amb la intenció de poder disposar d’un repositori de dades

de referència per consultar els indicadors rellevants del sector. Fins i tot es proposa potenciar les vocacions tecnològiques, en especial les femenines, dins d’un pla d’ac· ció general per ajudar a pal·liar el dèficit de professionals TIC. @

T R I BU NA

Pla STEMCat: Una iniciativa per potenciar les vocacions científiques i tecnològiques

n el seu discurs d’accep· tació com a candidat de· mòcrata a la presidència dels Estats Units, John F. Kennedy parlava d’una Nova Frontera d’esperances, riscos i perills; d’un conjunt de reptes més que de promeses. La Nova Frontera que era present tant si se la cercava com si no. Els temps demanaven - deia Kennedy – invenció, innovació, imaginació i deci· sió, i encoratjava els seus compatriotes a entomar els reptes.

57 anys més tard, som a la cruïlla d’una nova Nova Frontera. L’extensió del benestar i la seguretat en el conjunt del planeta, el canvi climàtic o les ener· gies alternatives són reptes col·lectius que cal atènyer col·lectivament en els pròxims anys. La recerca científica i la innovació tecnològica esdevenen ei· nes fonamentals i, per tant, elements clau per al desenvolupament econò· mic i social d’un país. És per això que la capacitació professional en aquests àmbits és una de les prioritats de les nostres societats. Europa haurà d’aten· dre la demanda del mercat de set mi· lions de llocs de treball en l’àmbit de les ciències, la tecnologia, l’enginye· ria i les matemàtiques (STEM, Science, Technology, Engineering and Maths), tal com va alertar el Parlament Europeu en un informe l’any 2015. Per respondre a aquest repte el Govern de Catalunya posa en mar· xa el Pla STEMcat, amb l’objectiu de potenciar les vocacions científiques,

tecnològiques, en enginyeria i mate· màtiques dels estudiants de Catalunya. El pla és fruit del treball col·laboratiu entre les universitats i els departa· ments d’Ensenyament, Presidència, i Empresa i Coneixement, i dóna con· tinuïtat a diverses actuacions prèvi· es com el programa mSchools, inici· ativa que promou des de l’any 2012 la Fundació Mobile World, i el portal Bitbot.cat, que recull iniciatives com ara tallers, cursos i activitats extraes· colars al voltant de la programació i la robòtica.

Clara Ponsatí

Consellera d’Ensenyament

L’STEMCat parteix d’una diagnosi de l’evolució de l’ocupació del sector TIC a Catalunya i Europa que arriba a les se· güents conclusions. Primer, la manca de professionals és un problema glo· bal a Europa, especialment, pel que fa a personal tècnic (graduats en forma· ció professional). Segon, calen accions específiques per aconseguir més pre· sència de les dones en aquest l’àmbit. Tercer, l’orientació i les accions per in· fluir en les vocacions, per ser efectives, s’han de fer abans dels 14 anys (primà· ria i ESO). I quart, cal incidir, especial· ment, en els estereotips que es trans· metem als joves i en les habilitats per· cebudes pels propis estudiants.

fer-ne l'avaluació. Atès que aquest és un repte col·lectiu, més enllà de l’es· tricte àmbit escolar, el pla proposa encoratjar la participació de les em· preses del sector a l'escola, duent a terme accions de mentoratge, tant de professors com d’escoles, estades de formació dels professors o recerca per part dels alumnes, etc. I, més en ge· neral, promourà la ciència, la tecno· logia, l'enginyeria i les matemàtiques a la societat, amb accions com ara la difusió de programes de ciència ciu· tadana, l’impuls a la creació de clubs STEM, l’organització d’esdeveniments de divulgació i participació, i un pro· grama de beques i ajuts.

Per entomar aquests reptes, el pla po· tenciarà la formació inicial i perma· nent dels docents en els àmbits cien· tífics, tecnològics i matemàtics, po· tenciarà les competències STEM entre els estudiants de l'educació obligatò· ria i desenvoluparà procediments per

D’aquesta manera, contribuirem a for· mar ciutadans preparats en STEM que, més enllà de reptes econòmics i labo· rals, gaudeixin d’una cultura i d’una ac· titud crítica envers la innovació científi· ca i tecnològica, i puguin participar de forma activa i plena en la societat. @

22 de febrer de 2018 L'Auditori (c/Lepant 150, Barcelona)

Has de ser-hi! Properament més informació

www.lanit.cat

L’acte institucional pioner i de referència del sector de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i la Comunicació celebrat a Barcelona des de l’any 1995